Issuu on Google+

#93 9 DE DESEMBRE Hivern 2005 1,5 euros www.lavanc.com

HERÈNCIA ALGUNS PROVENEN DELS TEMPS DE ZAPLANA

INTERNACIONAL

Els casos de corrupció desborden el PP valencià

Els vols i les presons secretes de la CIA

Terra Mítica i la gestió de l'Institut Valencià de l'Exportació (Ivex) se sumen al cas Fabra i un total de 18 presumptes assumptes de corrupció que planen sobre la dreta pàgs. 10-12

Després dels atemptats de l’11-S els EUA han organitzat una xarxa de presons secreta per evitar les pressions internacionals pàg. 07

COMARQUES

Jiménez Losantos es fa d’or des de la Cope El locutor ultra guanya ni més ni menys que 800.000 euros a l’any a través d’una societat unipersonal que cobra de l’emissora de la Conferència Episcopal. pàgs. 22-23

+ Notícies La victòria de Xúquer com a referent per al 2007 pàg. 17

Rerefons de l’accident de Rajoy Helisureste SA, l'empresa propietària de l’helicòpter, és la principal adjudicatària de les administracions governades pel PP, i ha estat denunciada per excès en els horaris laborals pàg. 09

Quadern

Parlem amb el president de Salvem l’Horta de Vera pàg. 13

ENTREVISTA

ROBAR ART La VIII Bienal Martínez Guerricabeitia, que tindrà lloc del 13 de desembre d'enguany fins el 15 de gener del 2006, tracta el robatori al món de l'art

Xavi Sarrià

pàgines centrals


02

L’Avanç informació, 9 de desembre de 2005

OPINIÓ El SupermerCat al País Valencià Els valencians hem tingut oportunitat de gaudir aquests dies de SupermerCat, la mostra de publicacions periòdiques editades en valencià en tot el nostre àmbit lingüístic, que l’APPEC ha organitzat en la Univesidad de València. A part de la varietat, quantitat i qualitat de les publicacions, algunes d’elles molt específiques, hem pogut comprovar també com la Generalitat de Catalunya afavoreix sense sectarisme polític tot un ventall de publicacions, algunes d’elles molt critiques amb el seu govern, pel simple fet d’estar escrites en català. Una política que al País Valencià seria impensable. Naturalment la majoria de publicacions allí exposades eren catalanes. Però per a entendre millor aquest fet seria necessari explicar que és l’APPEC. L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, és un ens independent que agrupa a la majoria de publicacions que han decidit utilitzar la nostra llengua com a mitjà d’expressió i entre d’altres activitats realitza, de manera itinerant, exposicions com la d’aquests dies en el claustre de la universitat vella. Però el més important i que defineix d’alguna manera el tarannà polític de tant l’actual govern com l’anterior, és que l’associació es dedique a canalitzar la publicitat institucional que genera la Generalitat, de tal forma que quan aquesta llança una campanya publicitària envia a’l APPEC un llistat amb la quantitat de diners a repartir entre les diferents periodicitats un tant per cent per als diaris alter tant per cent per als setmanals i altre tant per als mensuals, etc. D’aquesta manera, és l’associació la què s’encarrega de distribuir la publicitat entre els seus associats sense ningun tipus de control per part de la Generalitat. Així reben publicitat institucional tant aquelles publicacions properes al tripartit com aquelles que la seua linia editorial és clarament contrària a qui governa. La qüestió és que amb l’anterior govern de Pujol el sistema era exactament el mateix. Algú s’imagina a la Generalitat Valenciana adoptant aquest sistema. Nosaltres, per desgràcia, no.

Èxit del CD de músics i cantants en valencià Èxit del CD de músics i cantants en valencià L’èxit que ha tingut el CD de músics i cantants en valencià, posa en relleu una vegada més , que lluny de ser una question marginal, la música valenciana avança i aconsegueix obrir més mercat dia a dia i malgrat les polítiques del PP de polemitzar amb la llengua sense usar-la ni promocionar-la. Fe d’errades: en el número 92 de L’AVANÇ vam atribuïr l’autoria de l’article “Altres castellonencs víctimes de la repressió franquista” erròniament a Redacció, quan l’autor és Juan Luis Porcar, del Grup per la Recerca de la Memòria Històrica de Castelló. Demanem disculpes i esmenem l’errada.

L’Avanç S.L Carrer Tomasos pta. 17 CP 46006 València · 96 333 93 68 redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

COORDINACIÓ: Guillem Carreras, David Segarra REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Tàfol Cruz, Miquel Ramos, Jordi Muñoz, Miquel Andreu, V. Albani, Isaac Pastor, Inés de Fez, Iñaki Aicart, Laia Arenas, Carles Senso, Jaume Altea, Moixama, Anna Coll, Guillem Carreras, Sandra Quintero, Òscar Bornay, Enric Navarro, David Segarra, Xavi Sarrià, Sergi Sanchis. COL·LABORADORS: Emili Olmos, Joan Balaguer, rebelion.org, Xavier Corrales, indymedia, Ularel, Diagonal, César Lledó, Joan Antoni Vidal FOTOGRAFIA: Kaiko, Manolo Ávila, Juanma Ortí, Vicent G. CORRECCIÓ LINGÜÍSTICA: Laia Miralles WEB: Jaume Ginés, Xavier Ginés

OVIDI MONTLLOR

“No cal dubtar, que no és parlant sinó amb gaiato, que tot anirà canviant.”

EMILI OLMOS Professor i POETA

La guerra del Golf

V

a ser un dia agostenc del 1990 quan esclatà el conflicte entre l’Iraq i Kuwait que originaria la Guerra del Golf i acabà amb la penetració dels bons de la pel·lícula -l’exèrcit ianqui- en territori kuwaití per matxucar els dolents. Però avui jo volia parlar d’una guerra més propera que pretén golfitzar tot el País València i escanyar-lo a cops de green. Els camps de golf són importants per regenerar espais degradats o erosionats manifestava el nostre desconseller de Territori i Vivenda, Rafael Blasco. Cada euro que s’inverteix en golf genera 2’2 euros, o degenera 9’9, diria jo. És més rendible un camp de golf que un d’alfals indicava un famós sociòleg. Si restringim l’aigua perquè és escassa també hauríem d’acostumar-nos a no tindre llum elèctrica o a què moriren més xiquets. A Amando de Miguel caldria tallar-li la barba i el títol de Sociologia. Si jo fóra alumna seua li llançaria ous, a ser possible de la grip aviària. La conselleria ha apostat fort per la qualitat de vida i el desenvolupament sostenible diu Pedro Grimalt, director general de Desplanificació i Desordenació territorial. Per això la Generalitat ha elaborat la Llei de golf, perquè aquest comporta a més del benefici turístic i econòmic l’ecològic. Potser hauríem de llançar a les Corts crancs americans -aquells que ho devoren tot- per veure si acabem amb aquesta gentussa de miserables i putrefactes polítics que de segur hauran fet un curs obligatori de màrqueting o postgrau per poder ser els autèntics posseïdors de la mentida immentible. Aquesta tècnica consisteix en dir allò que l’enemiga t’ha de replicar, però abans que ella i en positiu. Amb la nova llei es podrà construir un camp golfer a un terme municipal sense permís de l’Ajuntament. És una bona idea perquè així es llevarà

EL BITXET

molta tensió als plens municipals, podríem dir. Davant de tot açò caldria dirli al Tio Canya que venga els bancals, aprenga anglés i es compre un pal per practicar golf al green. Benissa vol construir 4.700 vivendes i dos camps de golf en 3’6 milions de m2. Provia assegura que la província d’Alacant té aigua i sòl per a 36 camps de golf més. Potser caldrà canviar l’ESO -Ensenyament Secundari Obligatori- per l’EGO -Ensenyament de Golf Obligatori- i així de pas fer-nos un poc més egoistes i de rebot solventar el greu entrebanc de les xifres: a les acaballes del 2005 tenim un camp de golf per 135.500 habitants quan a Florida és de 17.500. A qui sí haurem de desitjar un dolent any, escorpins i un tsunami insistent és al hòlding Lubasa, PGP Associados i Ortiz Desarrollos Urbanísticos pels tres PAIs -plans d’acció integral- de Cabanes, Orpesa i Ildum amb la construcció de 38.000 vivendes en un espai de 20 milions de metres2. Així tindrem d’una banda Mundo Ilusión, i d’altra amb l’ajuda de Marina d’Or Golf- la construcció de les majors pistes artificials del món per practicar esquí, a més d’un balneari científic i tres camps de golf. I no oblidem el detall de Fabra de construir-nos un aeroport il·legal debades. He de reconéixer que la visita de Sofia Loren a Marina d’Or per presentar el projecte global em va recordar el més ranci franquisme. El problema serà quan la bola de golf caiga en la neu, la solució seria pintar-la de violeta i així el golf seria un esport feminista. L’any vinent les dones podran competir en el British Open ja que el Royal & Ancient Golf Club ha decidit acceptar les esportistes que donen el nivell. I la xiqueta prodigi de 15 anys Michelle Wie? Agrada a les marques multinacionals perquè és jove, guapa, descarada i amb talent, això ajuda a

vendre molt, reactiva l’economia i transmet valors brutalment sexistes, així, si hi ha sort es podrà superar la barrera de 60 dones mortes a mans de companys assassins. El golf és molt més que un exercici físic, serveix perquè la gent menuda aprenga valors i comportaments per a tota la vida. El golf ensenya a pensar i inculca disciplina. També els xiquets discapacitats poden beneficiar-se de les bondats del golf. Frases contundents dites per la penya progolfera. Després ve el golf sostenible i un exemple impecable tangible: Golf Dunas de Doñana amb la certificació Etiqueta Doñana 21, distintiu que premia seguint la normativa internacional ISO 9000 i 14000. Atenció, ecologistes, que no us entereu de res, dins el Parc Natural més important d’Europa, el Coto de Doñana, tenim el primer camp de golf totalment ecològic. El moviment de terres ha estat mínim, la construcció de llacs s’ha fet acabant-los en platges perquè cresquen les plantes i aniden aus, l’aigua residual ve de l’estació depuradora de Matalascañas i el tractamenet de la gespa no produeix lixivacions. La utopia s’ha fet realitat. Només falta que s’aparega la Mare de Déu del Golf i Doñana tindrà vida eterna. Però parlem de futur. Hi ha 80 milions de jugadors al món que gasten 300 euros diaris. L’Estat Espanyol en rep mig milió a l’any i el sector turístic meneja 2.300 milions d’euros. Dels Pirineus a Cadis i del Micalet a Badajoz un camp de golf. Es mereixen merda de cavall a la boca sense conservants ni colorants per buscar una solució ecològica a tanta mentida, especulació, degradació i insostenibilitat. El País Valencià serà un desert i una fàbrica d’aturats al segle XXII perquè són més perilloses que la Nuclear de Cofrents. Terroristes de guant encés.


OPINIÓ

L’Avanç informació, 9 de desembre de 2005

TERRA MÍTICA El parc d’atraccions emblemàtic de l’era Zaplana fa aigües per tots els costats. Amb els diners de tots els valencians el ara portaveu del PP a les Corts espanyoles, va engendrar aquest forat a al butxaca dels valencians, on a més a més es defrauda a la hisenda pública.

03

MERCAT L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català, va portar a la Universitat de València una mostra de totes les publicacions que es fan a dia d’avui en valencià a Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Sorprén gratament la quantitat i qualitat de les publicacions.

TONI ESTRUCH

LA MARJAL Assemblea de la Safor de l’MDT

Nosaltres…

D

esprés de llegir Nosaltres exvalencians, el primer que he de dir és que he gaudit molt amb la lectura, i el segon, òbviament, que el recomane encaridament a tothom, fins i tot (o sobretot) als més escèptics. Nosaltres exvalencians és una proposta suggeridora però, és més que això: És necessària, sobretot si hem constatat la inquietud que provoca l’arribada de l’any 2007. Si prenem com a punt de partida d’aquesta història la publicació de Nosaltres els valencians, llavors crec que estarem d’acord que en més d’un quart de segle, els valencians, nosaltres, no hem sabut traure la lloca del favar. Però com se suggereix en algun moment, si és veritat que no patim de cap problema genètic, “això” s’ha de poder solucionar, i entenc que tothom sap què és “això”. En aquest recull d’escrits la temàtica és bastant variada, amb molts llocs de coincidència, i els punts

CÉSAR LLEDÓ de vista i els estats d’ànim, diversos. També és veritat que “se’n parla molt de” si els instruments de què disposem i el nostre “modus operandi” són encara vàlids després d’un quart de segle, o si en realitat són un destorb i en necessitem uns altres. En la meua opinió, i atés que els autors s’han pres la molèstia d’escriure, ara ens toca als lectors i lectores arromangar-nos i encetar un debat que, començant amb Nosaltres els valencians, ens aprope més a saber sobre nosaltres (coneix-te a tu mateix) i sobre les nostres perspectives de cara a demà mateix; si volem dedicar-nos, tot el país, al turisme, si volem sacrificar tota la nostra terra a l’especulació o també, si volem ser “esclaus per hores” a toc de xiulet; tota la classe treballadora dels Països Catalans ens enfrontem a una precarització que no es preveu per demà, la constatem avui mateix i avança

DAVID SEGARRA SOLER

decidida. M’haguera agradat que algun dels escrits s’ocupara amb més èmfasi de les condicions de treball, de vida i de les expectatives dels valencians i valencianes, més de les valencianes que sempre s’emporten la pitjor part; així que propose asssumir aquesta tasca col·lectivament. Si m’he assabentat bé de quin moment passem (o sofrim), la disjuntiva que se’ns presenta després dels experiments autonòmics espanyols és: o Espanya o l’EURAM, és a dir, els Països Catalans en la seua versió més pragmàtica. Espere que Nosaltres exvalencians no es quede només en un llibre per llegir i prou i que els seus autors es decidisquen també a actuar ens altres àmbits dels estrictament literaris, espere que la iniciativa d’aquests sis exvalencians esdevinga en un instrument per tal d’avançar.

PERIODISTA dsegarra@lavanc.org

Nique la police!

A

hores d’ara j a s’han oblidat els 10.000 cotxes cremats, la sang i el foc de França. Les càmeres, els Villatoros i els Gabilondos ja no s’interessen per la txusma. Per veure que va passar realment vam trucar els nostres amics d’un barri marginat de Vichy. I el que ens contaren descriu violentament com és la vida allà: Otto, l’immigrant martiniqués, l’ha mort la policia i Rachid, que dirigia l’ONG Total Respect per recuperar els joves del carrer a través de la cultura Hip Hop, es troba a la pressó. Aquesta és part de la realitat que no es mostra i en la que viu una ampla xarxa de barris exclosos de tota Europa. A algú li sorprén el foc i el caos? Per als que es troben en els seus comfortables hogars i tenen interés en entendre aquesta realitat els recomane que deixen de llegir les incoherències dels “experts” i s’aconseguisquen la pel·licula de Kassovitz: El Odio / La Haine. Aquest film ens mostra unes vides del quart món europeu, on

viuen joves que es senten més a prop dels iraquians, palestins, colombians i veneçolans que dels europeus de classe mitjana. Les revoltes del 92 als Estats Units van ser un precedent de l’augment de masses excloses de drets ciutadans i de benestar a dins mateix del primer món. I que no ens ho confonguen amb el recurs racista i islamòfob de si la culpa la té l’Islam o els immigrants. Ni cas. A veure, les pròpies imatges dels mitjans d’incomunicació ens van mostrar clarament com als ghettos conviuen i es manifesten conjuntament àrabs, negres i blancs. El que els uneix és la pobresa i el sentiment de marginació. Una francesa rossa i d’ulls blaus li cridava a la càmera: “Sarkozy ens anomena txusma? Doncs va a veure que fa la txusma!”. A ritme de rap, van eixir cada nit a enfrontar-se amb la policia i a visibilitzar l’infern quotidià en el que viuen. Els ningú, els no-ciutadans no tenen cap programa, però tenen sentiments i el seu límit i la

seua dignitat s’ha desbordat. Com els ludites del segle XIX, o com Quixots desquiciats ataquen les màquines i els molins que veuen com enemics. És ben cert que no és com al maig del 68. Ara no ens trobem amb uns bells estudiants de classe mitjana revolucionaris i poetes, ni amb una classe treballadora sindicalitzada. Aquesta és la rebel·lió dels exclosos, del lumpen proletariat que el neoliberalisme extén a cada vegada més capes de la societat. A l’Irak són el 90% i a Veneçuela el 80%. Als Estats Units i a França només un 20%. Però si un veí del Bronx només té una esperança de vida de 46 anys i un jove dels barris parisencs pateix un 50% d’atur, aleshores de què estem parlant? L’esclat és inevitable i cada cop serà més habitual aquest soroll en el sistema. En l’actual procés de transició històric les contradiccions s’aguditzen inevitablement i la societat es fragmenta en nombrosos grups socioculturals. Podrem unir-nos o serem dividits?

De nou, juí polític

Q

uan l’oficialitat celebra el 30 aniversari del relleu en la Jefatura del Estado del Generalísimo Franco pel Rey Juan Carlos I, segons la seua pròpia nomenclatura, hui com llavors a Madrid es continuen celebrant juís polítics. Així, si sota eufemismes com a Generalísimo o Rey s’amaga la paraula Dictador - personatge que ostenta el màxim poder de l’Estat i que no està triat ni sotmés a cap control democràtic-, sota el títol de juí a l’estructura política d’ETA s’amaga un juí polític. I aquest, com els de fa 30 anys, a més de polític, és una farsa, ja que les garanties processals són nul·les. Associacions polítiques, culturals, socials, esportives, empreses privades, mitjans de comunicació... són jutjats per l’Audiència Nacional per pertànyer o simpatitzar amb l’espectre sociològic de l’esquerra abertzale basca, o simplement, per incloure entre els seus integrants, socis, treballadors... a alguna persona que al seu torn ha tingut alguna relació més o menys intensa amb les organitzacions polítiques del MLNV. Sí, tan fort com sona. Per exemple, una xicoteta empresa d’importació de peix amb quatre socis està assentada en la banqueta dels acusats per “terrorisme” perquè un dels socis estava fa més de 10 anys en KAS (Koordinadora Abertzale Socialista), organització que mai ha sigut jutjada ni sentenciada però que la policia diu que era d’ETA. Amb esta nova ràtzia l’Estat com fa trenta anys, el juí no pretén eliminar al sector que s’està desenvolupant en de la societat basca contra la l’Audiència Nacional és una que es dirigeix, això per experiències anteriors sap trampa en què els que no és possible, i els centenars d’acusats i els esplèndids resultats seus advocats estan electorals dels comunistes bascos d’EHAK són una exposats a l’arbitrarietat mostra. L’objectiu, com el que d’aquest òrgan d’excepció va pretendre i va aconseguir que com tantes altres coses el franquisme amb l’extrema heretàrem del franquisme repressió contra tota l’esquerra, és desarticular tota estructura política que puga ser alternativa. Negar la possibilitat mateixa de la democràcia. I en el cas d’Euskalerria d’això es tracta, de destruir tota organització política o social de l’esquerra abertzale que puga construir una alternativa. De nou, com fa trenta anys, el juí que s’està desenvolupant en l’Audiència Nacional és una trampa en què els centenars d’acusats i els seus advocats estan exposats a l’arbitrarietat d’aquest òrgan d’excepció que com tantes altres coses heretàrem del franquisme. La duresa de les sentències i el número d’empresonats no depén del juí contínues humiliacions als processats i nul respecte a les garanties jurídiques-, sinó de la decisió política que s’està coent en distints despatxos de polítics i periodistes de Madrid. I si com assenyalen algunes fonts, el procés i els jutges que ho executen no responen a l’estratègia del Govern Zapatero sinó a la del govern d’Aznar, com sempre els processos judicials s’allarguen anys, la perspectiva de l’esquerra abertzale és francament negra. Les sentències poden servir per a desestabilitzar l’incipient procés de diàleg obert en Euskalerría, eixe seria en l’actual conjuntura la principal motivació de sentències condemnatòries. Els mitjans de comunicació oficialistes, de nou, repeteixen paper dedicant-se a acusar als processats, a justificar el procés judicial, a desinformar sobre les denúncies dels advocats defensors, a ocultar tot el que no els interessa... premsa del règim; no és gens estrany perquè els caps accionarials són els de sempre i els periodistes també. Mentres, el jutge instructor, el figurí Garzón, tan mal jutge com a polític -les instruccions judicials que practica són segons els seus propis companys impròpies d’un adult, per l’argumentació i la redacció-, està d’excedència en el país de Bush.


04

OPINIÓ

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

ALTRES VEUS

L’AMÈRICA

Per un món sense bases militars José Luis Pitarch REBELION

D

emanar un món sense bases militars és un projecte polític i moral. Si lluitem per bandejar per a sempre aquest vessant ombrívol del comportament humà que són les guerres, si propugnem el pacifisme com a regeneració i com a deure —més existint armes nuclears—, hem d’oposar-nos a les bases, que es defineixen com a “instal·lacions castrenses per a ajudar a proveir-se i operar a les forces bèl·liques”. Entenem, amb Gandhi, que la fi està en els mitjans, com l’arbre en la llavor. I la preparació per a la guerra és una profecia que s’autorrealitza. En un món que esclata, la seguretat ja no és una qüestió militar. Els nusos gordians no poden més tallar-se amb l’espasa, i no haurà seguretat sense justícia, ni pau sense justícia. La aldea global ja no aguanta dividida entre palaus i abocadors, presidida per la coacció sobre el feble o pobre, per l’”ètica del resultat” o de les mans brutes. I sabem que les bases són instruments de eixa coacció, tentàculs d’un sistema de dominació universal,amoral i inhumà. En lloc de bases i armes, volem solidaritat,un Pacte mundial de Solidaritat, no una Humanitat de castes. Les institucions tendeixen a perpetuarse, i la guerra és com una institució. No diguem el sanguinari “complex militar-industrial”. Però sabem que en seixanta segles hi ha hagut quinze mil guerres, amb milers de milions de víctimes humanes, i que l’anomenada “Defensa” sol ser admi-

nistració de mort. Temem a individus com MacArthur, predecessor de Bush, quan deia: “Vaig complir amb el meu deure com Déu m’ho va indicar”. I no ignorem la frase de Napoleó: “Un home esdevé la criatura del seu uniforme”. Ni la de Louis Blanc: “I el poble? El poble va despertar espantat amb el soroll de passions que no eren les seues”. Per tot això estem contra les bases, anem a lluitar per que no es perpetuïn, des de l’ètica de la convicció i la dignitat. Les bases castrenses reforcen la lògica militarista i de confrontació, es donen suport quant estimulen la idea d’”enemic”, al què cal sotmetre o aniquilar. Creada la màquina per a les necessitats de la guerra, s’ha dit, després la màquina creava les guerres que necessitava. Les bases sustenten la autojustificació bel·licista, serveixen d’eines per a la rendició al pessimisme de la violència. Tot sota un pensament únic, inodor, neutre, que no repara que l’egoïsme és germà de l’odi. Però nosaltres creem en l’optimisme i energia de la voluntat. Aspirem a una edat d’or moral que substituesca a la hegeliana “racionalitat de la força”, anem a reivindicar la ideologia en el seu millor sentit. No creiem en els Vargas Llosa, sinó en els Galeanos i Benedettis. Menyspreem a la banda d’extrema dreta de Washington, que, com diria Barthes, intenta donar a una realitat cínica una moral noble. Contínuament ens parlen de fer guerra contra el terrorisme, guerra per a la qual són fonamentals les bases. Però no eliminen les causes de la desesperació de tants éssers humans, sotmesos al feroç fona-

mentalisme dels diners, a un “ordre” construït sobre l’exclusió de la majoria de la humanitat, als negocis bessons del bombardeig i la “reconstrucció”; en suma, a un creixent totalitarisme tecnocràtic i opulent. Però, si terrorisme és usar mitjans que aterren per a obtenir fins polítics, econòmics, ideològics, cal dir també que qualsevol apel·lació a la guerra (recolzada en les tan repetides bases) és pur terrorisme, amb l’excepció de defensar-se directament i amb proporcionalitat. Són terroristes les bombes de penjoll en les ciutats, les armes “pre-letals”, el martiri del poble palestí. No admetem una moral parcial. Reclamem el respecte al Dret Internacional, en lloc de la llei del més fort. Recordem que la gran pionera a conculcar la Carta de Nacions Unides va ser USA, ja en 1.947, amb la “Doctrina Truman”; únic país també a usar armes nuclears sobre població civil. Reclamem que els Governs no enganyen als seus ciutadans. No compartim l’envoltar a Xina amb bases militars que hauria que anomenar bases del petroli i el gas. Condemnem que es dedique a bases militars els diners que es lleva a la Cooperació i Solidaritat, als serveis socials. Repudiem l’exhibicionisme militar, les fires de mostres de la indústria bèl·lica que vénen sent les guerres de les grans potències. Lluitem per una nova comprensió del que passa en el món, per una nova legitimitat global. Reclamem un nou “dret humà” fonamental i universal: EL DRET A LA PAU. Per tot això ens pronunciem contra les bases militars urbi et orbi.

Sobre L’Avanç Carles Barquero Genoves

U

s escric en aquest matí de diumenge després de comprar el vostre periòdic, fonamentalment per tal de fer-me amb l'exemplar de música en valencià que, amb molt d'encert, incloeu en el darrer número. Aprofite, doncs, per a felicitar-vos per la tasca de defensa de la música en català que heu mamprés i que està afavorint que les veus del nostre país que s'expressen en la nostra llengua siguen cada vegada més visibles. Abans de comprar el diari he mantingut, però, una breu conversa amb un company a propòsit de "L'Avanç". Quan ell m'ha comentat que anava a comprar aquest diari jo l'he manifestat que sempre m'havia semblat un diari "pacial". "Parcials són tots els diaris" -m'ha contestat. Però no és així, i jo sé a què em referisc. Fullejant les pàgines d'aquest número 92 veig alguns titulars que fereixen la sensibilitat de qualsevol lector que espere una informació veraç: "Giner aguanta en el PP per una requalificació". Veureu, a mi Giner em cau tan malament com a vosaltres, i per mi que aquest cabró abandone la política quant abans, però... no es poden presentar conjectures informatives com a fets demostrats! Vosaltres mateixos considereu la notícia com a una

rumorologia nascuda al caliu dels darrers fets. Com és que li doneu una categoria de fet? Açò és informació o "Aquí hay tomate"? Després, aquesta altra : "Israel busca provocar una guerra civil palestina". Sabeu quin valor té propagar notícies tan incendiàries com aquesta sense un mínim de suport informatiu, sense una comprovació fefaent? I si són paraules que ha dit l'entrevistat, per què no teniu la decència professional de posar-les entre cometes? "El zaplanisme fa entrar l'extrema dreta a les corts valencianes". És aquesta una notícia contada amb rigor informatiu i imparcialitat? Si Juanjo de la Iglesia us aplicara el seu "Curso de ética periodística" el titular passaria a una redacció més decent, com "Les divergències internes en el Partit Popular acceleren el transfuguisme de JavierTomás". Eixa és la notícia, totes les altres coses són interpretacions i opinions, i la notícia, estimats amics, és un gènere informatiu, no d'opinió. Més coses que sorprenen: el vostre recolzament al vergonyós episodi de boicot a Ben Ami, el fet que, considerant-vos un diari en valencià, hi haja en les vostres pàgines moltes coses en castellà (vinyeta de la pàgina 2, anuncis en les pàgines 11 i 20), i el millor de tot, la notícia: "Altres castellonencs víctimes de la repressió franquista": resulta que en aquesta notícia veig

com es considera "castellonencs" a persones nascudes a Vilafamés, Borriana o Benicàssim! Evidentment, el que menys m'esperava és que un diari que suposadament parteix d'una visió nacional practicara el provincialisme: les províncies són un invent espanyol del XIX, estimats amics. Castellonenc és el qui ha nascut a la ciutat de Castelló, la resta són, com a màxim les "comarques del nord", i així haurien d'aparéixer sempre si tenim un mínim de dignitat nacional. No voldria concloure la carta sense fer referència a les faltes d'ortografia que apareixen. Només en l'editorial veig "forçant l'administració..." (gerundi de posterioritat, incorrecte), "amb el què" (amb què o amb el qual) "s'encaboten en editar" (a editar), "com alternativa" (com a alternativa), "prensa" (premsa!!), etc... Per favor, no interpreteu el meu correu com a un atac frontal. Evidentment, molts valencians us agraïm el que feu, però sincerament potser fóra interessant no donar arguments als enemics i fer informació neta i imparcial, tot esforçant-nos per aconseguir el nostre objectiu, traure al carrer alguna volta un periòdic en valencià. En eixe sentit, la proposta que us faig resulta obligatòria: Per què no juntar esforços i diners amb "El punt" i aconseguir entre tots un diari en la nostra llengua? Gràcies per l'atenció i disculpes, si calen.

DIEGO

JIMÉNEZ *

La memòria històrica: una lluita pel futur

E

ls morts per la repressió de les diferents dictadures que van sacsejar al món al llarg del segle XX van sofrir – segueixen sofrint - una doble mort: d’una banda, la desaparició física i, per una altra, la derivada de l’oblit i la impunitat. Una oblit i una impunitat que poden perdurar per dècades, si la por, la repressió o el silenci ho permeten. Les víctimes del franquisme, aquelles que van morir en la fosca etapa de postguerra, segueixen enterrades en les cunetes i en els camps de tot el territori estatal, esperant que els actuals processos de recuperació de la memòria històrica traguen a la llum la cruesa d’una dictadura que es compta entre les més repressives que es coneixen. El fet que el règim no permetés iniciar amb anterioritat aquest procés no és excusa que justifique l’ajornament, una vegada més, de la justícia per a les víctimes i els seus familiars. A les primeres, se’ls va llevar la vida. Però a les segones se’ls va robar el futur. També Amèrica Llatina, tota ella, és una regió de genocidis. De genocidis ancestrals i moderns, que alimenten el terror social contribuint de manera vergonyant a la continuïtat d’un sistema basat en l’exclusió de les majories. I és que, quan la imposició del capitalisme neoliberal va requerir de la derrota dels moviments socials i populars en els anys 70 i 80, el foc dels fusells es va descarregar contra la població dels distints països de la regió, deixant després de si un seguit de mort, que necessita ser rememorat. Des de les massacres massives a Guatemala i El Salvador, fins a les dictadures militars d’Argentina, Uruguai, Xile i Brasil; des de la guerra contra el sandinisme a Nicaragua, fins a la repressió contínua i institucionalitzada a Colòmbia, Perú, Equador, Bolívia o Mèxic. No obstant això, el trànsit de l’oblit al record i al restabliment de la dignitat de les víctimes i dels seus familiars va molt més enllà d’una qüestió de justícia. Suposa també, d’una banda, la clau per a evitar que els fets produïts es repetisquen i que els repressors responsables gaudisquen de l’infame privilegi de la impunitat. Per altra banda, la dignificació dels i les què van caure mentre somiaven un futur més just, constituïx un imperatiu irrenunciable en la construcció d’alternatives a l’actual model de desenvolupament a nivell global. Com diu el Subcomandant Marcos, “Hi ha i hi ha hagut qui va creure i creu que assassinant persones, assassina també els pensaments i els somnis que de vegades són paraules i de vegades són silenci. Qui així creu, en realitat tem, i el seu temor ha estat el rostre de l’autoritarisme i l’arbitrarietat. I en la ressaca de la sang busca la màscara de la impunitat i l’oblit. No perquè tot quede enrere sinó per a assegurar-se que podran de nou fer actuar el temor sobre els què els són diferents”. * ACSUD-Las Segovias


OPINIÓ

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

ALTRES VEUS

LA TRINXERA

De l’Autonomia a la Sobirania dels pobles …L’espelma dels drets històrics mai no s’apaga fins que no desapareix la darrera persona que el reclama… Voro Torrijos i Tàrrega ELS VERDS DEL PAÍS VALENCIÀ

R

esulta d’una evidència inqüestionable el fet que en aquest any 2005 l’anomenada qüestió nacional ha assolit un protagonisme fonamental. Amb les propostes dels seus respectius nous estatuts, Euskadi i Catalunya han encetar sengles processos paral·lels cap a un camí irreversible que farà miques l’actual estat de les autonomies. Si volem situar-nos en un punt de mira mínimament objectiu haurem de conéixer i reconéixer els perquès de l’actual situació. Si ens atenem a la història de la transició veurem que amb l’actual constitució espanyola no quedava resolta definitivament la reivindicació històrica de les diferents nacionalitats a exercir la seua sobirania, sinó tot el contrari: s’hi imposava un model centralitzador, com a solució provisional al moment polític que en aquells temps es vivia. A hores d’ara, sembla que aquest model ha caducat gràcies a la vitalitat en què s’ha mantingut la reclamació de les diferents identitats nacionals dintre d’un estat que –tot i voler substituir aquesta pluralitat històrica per un uniformisme nacional espanyol–, està fracassant estrepitosament. En aquest punt, el procés dels pobles català i basc cap al reconeixement dels seus drets col·lectius és irreversible. En el cas català, allà per l’any 1989, el seu Parlament va aprovar una resolució per la qual recordava que Catalunya no renunciava al dret a autodeterminar-se. Un text que començava a recuperar allò que la dictadura franquista havia tractat de destruir i que declarava Catalunya com una nació diferenciada en el conjunt de l’estat espanyol. A més, manifestava que l’acatament del marc institucional vigent, no significava la renúncia del poble català al dret a l’autodeterminació, tal com estableixen els principis dels organismes internacionals i es dedueix del preàmbul de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 1979. Posteriorment, l’1 d’octubre de 1998, el parlament de Catalunya va votar una resolució que ratificava de bell nou i diàfanament el dret d’autodeterminació. Pel que fa a Euskadi, el procés ha estat similar al de Catalunya, tot i que el refús per part d’Espanya de l’anomenat Pla Ibarretxe situa el poble basc i les seues institucions en una nova etapa cap al reconeixement efectiu de la seua sobirania. Hi ha moltes raons per a pensar que aquesta senda encetada resultarà difícil i complicada, però irremissible. Quan es mamprenen processos d’aquest tipus en estats que es consideren democràtics, el resultat els és sempre favorable. Només pot haver un entrebanc, el de la força bruta i se suposa que, en estats civilitats,

05

no hi té cabuda. Són molts els factors que fan possible la vitalitat d’aquestes vindicacions nacionals i principalment poden respondre a arguments que van des d’aquells que apel·len a la memòria històrica o a les raons de supervivència cultural i lingüística, a la defensa de la democràcia directa o fins i tot a aquells que demanen el màxim de sostenibilitat ambiental, econòmica i social. De segur que qualssevol d’aquestes raons per separat podria ser vàlida en el camí d’un canvi en l’actual estat de l’estat espanyol. I segurament n’hi ha moltes més, però amb aquestes ja n’hi ha en escreix per a donar solidesa i suficiència a l’aspiració dels pobles a assolir els seus drets més elementals, que comencen amb el de poder decidir el seu futur sense interferències, ni amenaces, ni xantatges de cap tipus. L’espelma dels drets històrics mai no s’apaga fins que no desapareix la darrera persona que el reclama. En aquest cas, no només no s’ha extingit sinó que s’ha encés d’una manera gairebé incendiària. La vivacitat dels pobles que conformen l’estat espanyol no ha deixat mai de recordar que es va avortar per la força de les armes un procés molt avançat cap al reconeixement dels seus drets col·lectius i que es va produir una transició cap a una democràcia condicionada pel moviment dels sabres i de les forces vives d’una dictadura feixista que anul·là, de forma sanguinolenta, una república que comença-

va a donar vida a la sobirania dels seus pobles. Hom parla de la necessitat d’una segona transició tot fent esment a la caducitat d’aquella que es va encetar amb el primer govern Suárez. Una segona transició que done satisfacció a l’aspiració d’autogovern que tenen els pobles de l’estat espanyol. Una aspiració que aleshores es va negar per no provocar convulsions massa violentes en les forces més reaccionàries del règim dictatorial de Franco, tot i que acceptaren un canvi afermant-se a aquella frase lapidària del general feixista que afirmava que “está todo atado i bién atado”. Doncs, no. Sembla que en aquestos moments la gran i feixuga maroma del franquisme s’ha convertit en un feble cordell que, a poc a poc, s’ha anat deslligant, alhora que s’han anat consolidant els lligams d’unes renovades realitats nacionals, imparables, vives que aspiren a assolir el màxim de les seues llibertats col·lectives. Aquestes xarxes han estat possibles gràcies als inviolables arrels culturals que a través dels segles han persistit de manera natural. Ni els quaranta anys de franquisme ni l’espanyolisme posterior han estat capaços d’eliminar o substituir aquests principis. Tot el contrari, en casos com el basc i el català, la recuperació s’ha fet possible mitjançant tota una sèrie d’entramats socials de caire associatiu d’una consistència a tota prova. El cas de Catalunya resulta paradigmàtic: la societat civil i el noranta per cent de la representació parlamentària han recordat al món que són una nació i que volen exercir-ne a partir d’ara. Caldrà veure fins a quin punt el nounat estatut arriba a ser una realitat o es convertirà en paper mullat a partir d’un futur immediat. Si els entrebancs de la caverna espanyolista li ho impedeixen –com ja va passar a Euskadi–, no per això desapareixerà un sentiment basat en segles d’història, sinó tot el contrari, atiarà molt més encara el desig i les aspiracions nacionals d’un poble que no vol morir, d’una nació que reclama els seus drets de manera inqüestionable. Els problemes que ara semblen insalvables, esdevindran un estímul per a donar els passos definitius cap a una sobirania no reconeguda per l’actual estat espanyol; constituiran una nova embranzida per a l’esclariment d’un panorama polític que prenga amb més decisió i radicalitat una qüestió ineludible, de la qual no es pot defugir per molt que ho intenten els governs espanyols de torn. La força i la convicció dels pobles que volen ser-ho no s’aturen ni per les proclames, ni per les amenaces dels polítics integristes. Només els pobles, tard o d’hora, són els sobirans del seu destí. El curs de la història és imparable.

TONI

CUCARELLA

Quina pau pactaren?

T

emps era temps, alguns van decidir que al País Valencià calia firmar com fóra la “pau lingüística” amb el PP, i la negociaren, entre d’altres, el PSOE i Jordi Pujol, que va enviar Joan Rigol a seure amb Zaplana (un pardal que volia fer-se ric amb la política i possiblement ho haja aconseguit); també s’afegiren a la taula pacificadora personatges com l’ex-rector Ramon Laipedra i altres intel·lectuals oficials i orgànics valencians. Alguns vam escriure (on ens deixaven, perquè la pacificació havia de comportar renúncies i no volien mosques colloneres que les assenyalaren) que no era possible pactar cap mena de pau si abans el PP, principal atiador i beneficiari polític de la crispació lingüística, no declarava una treva. Perquè en aquell moment, com més es negociava la pau, més llenya tirava el PP al foc de la batalla: un dia era la persecució a les aules dels termes català i País Valencià, un altre dia menyspreaven Enric Valor, un altre Ovidi Montllor, i etcètera. El llistat és llarg, com va posar sobre el paper, negre sobre blanc, L’informe sobre la llengua i els escriptors al País Valencià, publicat l’any 2002 per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. En aquest estat de bombardeig continuat s’havia negociat la “pau lingüística” amb el PP. I de resultes d’aquella “pau”, aqueixa Acadèmia Valenciana de la Llengua que acaba d’aprovar una gramàtica normativa valenciana (cosa que cal agrair-li perquè abans tothom escrivia en català i això no podia ser; ara, per fi, qui voldrà podrà escriure en genuí valencià. Els altres podrem seguir escrivint, com fins ara, en català, si més no mentre no comporte pena de multa i presó). A dia d’avui, malgrat aquesta Acadèmia Valenciana de la Llengua, singular i caríssima, fruit d’aquell pacte de renúncies i rebaixes amb el sacre Zaplana, la pau lingüística encara no és una realitat. Fet i fet, el paisatge social, cultural i polític valencià continua sent bombardejat sense parar per l’artilleria del PP, i ara més que mai atès que li ha eixit competència energúmena amb la Coalición Valenciana del falangista Sentandreu. El PP continua negant i perseguint la unitat del català, tot i les nou sentències judicials que l’han contradit, i cobrint-se de glòria (per no dir de merda), amb la penúltima que ha perpetrat: prohibir que el grup de teatre Dagoll Dagoll represente al Teatre Principal la seua obra “Mar i Cel” en català. Aleshores, si el PP no ha renunciat mai a seguir usant la llengua dels valencians com a eina de conflicte, cal preguntar-se quina pau lingüística van negociar i pactar els qui la negociaren i pactaren. Si en ponderem els resultats, ens adonarem que aquella “pau” només ha aconseguit trencar una unitat entre els usuaris lleials a la llengua que fins aleshores, mal que mal, es mantenia. Aquella “pau”, com en totes les guerres, ha tingut vencedors i vençuts. I també còmplices. Còmplices que llavors no donaren explicacions de res, ni ara han assumit el fracàs evident d’aquella “pau” que firmaren. Més i tot, encara reben tractaments honorífics.


06

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

INTERNACIONAL

BUSH VOLIA BOMBARDEJAR AL-JAZEERA Segons el diari britànic The Daily Mirror, Bush va plantejar a Blair el passat Abril de 2004 bombardejar l'edifici d'Al-Jazera a Doha. Res de nou: ja que ho han fet a Kabul i Bagdad. Blair va pressionar la premsa per silenciar l'assumpte

Abans de la victòria. Hugo Chávez en el moment que va visitar el col·legi electoral per depositar el seu vot

VENEÇUELA CAMPANYA INTERNACIONAL DE DESLEGITIMACIÓ DE LES ELECCIONS

Chávez arrasa a les legislatives amb major participació de la història de Veneçuela La jornada electoral a Veneçuela va transcórrer amb total tranquilitat diumenge passat. Amb el 80% del vots escrutats, Chávez es perfila com el guanyador amb el 89.9% dels vots. Uns quatre-cents observadors internacionals de l'OEA i de la Unió Europea van vetllar pel normal desenvolupament del procés. Malgrat la crida al boicot a les eleccions per part de l'oposició de l'extrema dreta i la campanya mediàtica internacional, aquestes eleccions legislatives han estat les que més participació han registrat en la història recent de Veneçuela LUCAS MARCO VALÈNCIA

Els comicis electorals convocats a Veneçuela el passat diumenge havien de triar 167 parlamentaris per l'Assemblea Nacional pel període 2005-2010, dotze representants del Parlament Llatinoamericà i cinc al Parlament Andí. Malgrat que la Comissió Nacional Electoral va cedir en totes les demandes de l'oposició, Acción Democrática i Copei, partits que es van alternar al govern entre 1958 i 1998 van decidir fer una crida al boicot de les eleccions i no presentar-se. Aquest fet ha estat utilitzat pel conjunt de mitjans de comunicació internacionals per deslegitimar la democràcia veneçolana. Realment, però el 90% dels candidats d'oposició va mantindre la seua inscripció, segons dades de la Comissió Nacional Electoral. Segons informava TeleSur, l'OEA ha denunciat que "no hi han raons legítimes per la retirada de l'oposició". La missió d'observadors de l'Or-

ganització d'Estats Americans (OEA) va indicar que el procés ha estat "normal i tranquil", fet confirmat per l'organització veneçolana més acreditada d'observació , Ojo Electoral. Per la seua banda, el govern confia que l'oposició reoriente la seua política de cara a les properes eleccions presidencials. Chávez va assegurar que és "l'hora de la mort" dels partits tradicionals -AD i Copei- i que "l'estratègia de retirarse per restar legitimitat a la victòria del govern ha estat un gran fracàs". Contràriament al que han repetit reiteradament els mitjans de comunicació, segons va declarar el ministre de l'Interior Jesse Chacón, fins i tot amb les dades de l'oposició, aquestes eleccions han estat les que major participació han tingut en la història recent de Veneçuela. Amb el 80% dels vots escrutats, Chávez es perfila com el guanyador indiscutible d'aquestes eleccions amb el 89.9% dels vots. Amb la majoria a l'Assemblea Nacional tindrà

llum verda per desenvolupar una de les principals promeses electorals, la derogació del decret que prohibeix tres mandats seguits i qua asseguraria a Chávez un tercer mandat.

Navarro (IU): "total normalitat a les eleccions" En declaracions telefòniques a L'AVANÇ, la diputada d'Esquerra Unida al Congrés dels Diputats i observadora internacional de la UE als comicis de Veneçuela, Isaura Navarro, declarava que "les eleccions s'han desenvolupat amb total normalitat". A més Navarro indicava que "la falta de participació a les eleccions és un mal endèmic de Veneçuela". "El perjudici a la pluralitat" continua la diputada "és una mancança decidida per l'oposició per desestabilitzar el govern democràtic de Chávez".

Veneçuela, de nou la manipulació mediàtica La manipulació i les campanyes de

desinformació mediàtica no són noves per a Veneçuela. En aquestes darreres eleccions legislatives, els mitjans de comunicació internacionals, especialment a l'Estat espanyol han aprofitat el boicot de l'oposició per deslegitimar el govern xavista i la democràcia veneçolana. Incidint en la baixa participació electoral i en la crida de l'oposició, els mitjans s'han esforçat en desestabilitzar el govern de Chávez, sense tenir en compte en cap moment les declaracions dels observadors de l'OEA i de la UE ni les declaracions del ministre de l'Interior de Veneçuela. Aquesta estratègia no és ni molt menys casual. Després del gradual declivi electoral de l'oposició des de l'any 1998 -quan Chávez accedeix al poder amb una ampla majoria absoluta- la dreta esquàlida ha estat sistemàticament denunciada des de diversos organismes oficials de Veneçuela i de l'Amèrica Llatina per la influència nord-americana. Aques-

ta influència, documentada amb el suport dels documents desclassificats de la CIA als EUA, ha estat sobre tot el finançament de grups d'oposició, com ara Súmate -que es troba davant un procés judicial per la seua participació al colp d'Estat i la representant de la qual, María Corina Machado es va reunir personalment amb Bush- que a través de la National Endowment for Democracy (NED) ha estat rebent milers de dòlars en els darrers anys. Malgrat la complicitat incondicional dels mitjans de comunicació internacionals, aquesta nova campanya de desestabilització del govern democràtic d'Hugo Chávez, no sembla haver tingut un efecte important. Tot al contrari, amb una Assemblea Nacional majoritàriament xavista que no exclusivament xavista- el carismàtic president es podrà presentar de nou a un tercer mandat. Com deia el títol d'un editorial del periòdic Gara al respecte, "victòria veneçolana, boicot importat".


INTERNACIONAL

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

07

TRIBUNALS CERCLE A L’EXDICTADOR

Augusto Pinochet és processat per corrupció L. MARCO VALÈNCIA

Condoleezza Rice seguex callant les accions il·legals de la CIA

EUA INGERÈNCIA DE BAIXA INTENSITAT A EUROPA I EL MÓN

Els vols i les presons secretes de la CIA a Europa LUCAS MARCO VALÈNCIA

Després dels atemptats de l'11 de Setembre a Nova York, els EUA van organitzar una xarxa de presons secretes sota control de la CIA per tot el món per evitar la legalitat internacional en matèria de drets humans i de sobirania nacional. Immediatament després d'aquests fets, l'anterior govern del PP, presidit per l'actual director de la Fundació FAES, José María Aznar, flexibilitzava els controls existents sobre els vols dels EUA que fan escala al territori de l'Estat espanyol. Ara, tres anys després, la ingerència de baixa intensitat dels EUA surt a la llum pública. I l'Estat espanyol no es lliura d'aquesta ingerència. Els atemptats de l'11 de Setembre de 2002 van marcar clarament la política exterior de l'administració Bush. Segons d'edició del Washington Post del passat 1 de Novembre, una de les accions immediates dels neoconservadors va estar la creació d'una xarxa de presons secretes al món per interrogar importants membres d'Al Qaeda. Segons relata el periòdic nordamericà, aquestes presons han estat instal.lades a països de l'Est de la Unió Europea, com ara Polònia. El ministre de l'interior txec, Frantisek Bublan va declarar al periòdic digital Aktualne.cz que la república Txeca es va negar a acceptar la demanda dels EUA d'instal.lar un centre de detenció al seu territori on havien d'estar transferits sospitosos detinguts a Guantanamo (Cuba). Si el diari Berliner Zeitung publicava que la CIA va utilitzar almenys 85 vegades la base militar dels EUA a Frankfurt (Alemanya) per a vols secrets amb destí

o procedència de Kabul, Bagdad, Amman, Moscou, Praga, Rabat i Glasgow entre d'altres, dies després, el setmanari alemany Der Spiegel denunciava que almenys s'han produït 437 vols secrets de la CIA en territori alemany. Aquesta nova denuncia, publicada uns dies abans de la visita oficial de la secretària d'Estat dels EUA a l'Alemanya, afirmava que els dos avions utilitzats per la CIA van sobrevolar l'espai aeri alemany, utilitzant aeroports i bases militars dels EUA en aquest país centenars de vegades. Per una altra banda, el Consell d'Europa ha obert una investigació sobre la qüestió. Dick Marty, el senador encarregat de la investigació va informar de moviments "sospitosos" de 31 avions "que pertanyen a estructures darrere de les quals s'amaga directa o indirectament la CIA".

Terror made in USA La política antiterrorista de l'administració neocon de Bush ha arribat al que s'ha denominat deslocalització de la tortura, pràctica utilitzada exclusivament per la CIA per tal d'aconseguir informació dels detinguts. D'aquesta manera, amb l'ús d'avions i de presons secretes arreu del món, els EUA pretenen passar per damunt de la legislació internacional en matèria de drets humans i de dret internacional.

L'herència del PP Després dels fets de l'11-S, sota l'administració Aznar a l'Abril del 2002 al mateix temps que el PP recolzava el colp d'Estat contra Veneçuela- el control dels avions nordamericans va estar flexibilitzat. Els controls individuals de cada avió van deixar pas a les autoritzacions genèriques de

caràcter trimestral. Com van denunciar diversos mitjans de comunicació, alguns avions de la CIA van romandre durant un determinat temps a aeroports de l'Estat espanyol com ara Son Sant Joan (Palma de Mallorca). Durant una Comissió parlamentària al Congrés, el portaveu del Grup Parlamentari IU-ICV, Gaspar Llamazares va aportar dades que demostren que, almenys tres avions de la CIA utilitzats per segrestos il.legals van fer escala a l'Estat espanyol. Un d'aquests avions va ser el mateix que es va utilitzar durant el segrest a Milà, trasllat a Ramstein (Alemanya) i entrega al Caire (Egipte) del clergue egipci Hassan Mustafà Osama Naser. Arran d'aquest segrest il·.legal, el fiscal antiterrorista italià Armando Spataro ha obert una investigació i ha demanat l'extradició de 22 presumptes agents estadounidencs, entre els quals destaca el director de l'oficina de la CIA a Milà, segons publicava el periòdic rumà Ziua. Segons va declarar Llamazares durant la compareixença del ministre d'Assumptes Exteriors, Miguel Ángel Moratinos, les matrícules dels avions en qüestió van estar modificades. A més, segons el portaveu del grup parlamentari IU-ICV, els avions pertanyen a l'empresa Premier Executive Transport Services, suposadament utilitzada com a "tapadora" de la CIA i la seu de la qual és una "simple adreça postal". Per la seua banda, Miguel Ángel Moratinos, malgrat les sospites de segrestos il·.legals, tortures i ingerència en la sobirania de l'Estat espanyol, va declarar que els vols de la CIA estaven "d'acord amb la llei". +info: voltairenet.org

L'ex dictador xilè August Pinochet ha estat processat per corrupció per la justícia xilena. Pinochet està involucrat en quatre delictes de corrupció relacionats amb els milionaris comptes secrets que va mantenir a l'exterior, especialment al banc estadounidenc Riggs. L'ex dictador es va veure obligat a pagar una fiança de 19.500 euros per evitar l'arrest domiciliari. Els quatre delictes de corrupció són l'evasió fiscal (prop de dos milions d'euros no declarats), falsificació de quatre passaports, engany en la confecció d'una declaració de béns i falsificació de dos certificats d'ingressos atribuïts a la Subsecretaria de Guerra.

La defensa de Pinochet argumenta que aquest va ocultar béns per “la persecució del marxisme internacional”

És la tercera vegada que la justícia xilena obliga Pinochet a romandre sota arrest domiciliari, però aquesta vegada no és per crims contra els drets humans, sinó per enriquiment il·.lícit. Segons la resolució, l'ex dictador que va fer desaparèixer milers de persones de l'esquerra xilena, i sud-americana amb el Plan Cóndor, va amassar un total de 25.9 milions de dòlars. Segons l'advocada Carmen Hertz, el marit de la qual va ser desaparegut, "la investigació s'ha de centrar ara en l'origen de la fortuna de Pinochet, la part més fosca de la qual són les comissions pagades a l'ex dictador en compres d'armament". A més Hertz va demanar "cooperació a la justícia d'altres països". Per la seua banda, la defensa de Pinochet diu que l'ex dictador va ocultar béns per "la persecució del marxisme internacional", argument ben explotat pel pinoxetisme des del colp militar de l'11 de Setembre de 1973 que el va perpetuar al poder fins l'Octubre del 1989.

DECLARACIONS MOHAMAD T. AL DERAJI

"A Fal.luja hi ha una fosa comú amb 300 cadàvers” L. MARCO VALÈNCIA

La Campanya Estatal Contra l'Ocupació i per la Sobirania de l'Iraq (CEOSI) va convidar la passada setmana Mohamad Tareq Al Deraji, director del Centre d'Estudis de la Democràcia i dels Drets Humans de Fal.luja (Iraq), a una gira per l'Estat espanyol. Alderaji mostrà fotografies captades a Fal·luja, ciutat arrasada l'any passat per les tropes dels EUA a l'Iraq que constitueixen la prova que les tropes ocupants van utilitzar fòsfor blanc -un agent químic incolor que es deposita a la pell i la crema fins deixar net l'os- durant l'assalt a aquesta ciutat iraquiana.

El defensor dels drets humans a Fal·luja acusa els EUA d’haver portat el terrorisme a la regió

Segons Al Deraji a la seua ciutat, Fal0·luja, "tot està destruït. Els militars ocupen les escoles i els hospitals, els xiquets i els malalts viuen en tendes de campanya". Aquest biòleg iraquià de 33 anys afirma que "els EUA van negar l'ús de fòsfor blanc abans de reconèixer que l'havia utilitzat". "Això es diu mentir", denuncia Al Deraji. A les xifres donades per Washington -1.600 insurgents i 51 soltats nord-americans morts- Al Deraji afegeix almenys dos mil civils assassinats per les tropes d'ocupació. "Estats Units ha portat el terrorisme", afirmava el defensor dels drets humans iraquià, "qui paga el preu és el poble d'Iraq". El govern dels EUA "pot instaurar el terror, però no dominarà la voluntat dels pobles. Només la voluntat de la Comunitat Internacional i del poble iraquià poden acabar amb l'ocupació", sentencia Al Deraji. +info: www.nodo50.org/iraq


09

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

ESTAT

PER LA REPÚBLICA EL DIA DE LA CONSTITUCIÓ Milers de persones van celebrar el passat 6 de desembre el dia de la Constitució manifestant-se pels carrers de Madrid demanant la III República. Com acostuma a ser habitual, els principals mitjans de comunicació van silenciar la protesta.

HELISURESTE EL PRINCIPAL ACCIONISTA ÉS AMIC ÍNTIM DE FRAGA

L’helicòpter sinistrat pertany a una empresa afavorida pel PP L’empresa ha estat denunciada diverses vegades per irregularitats tant per l’excés de les jornades laborals dels pilots i brigadistes com per l’incompliment de mesures de seguretat dels aparells dez Sousa-Faro, president de Pescanova i amo de prop del 21% de les seues accions. Per a fer-se una idea del poder de la família, n'hi ha prou amb tirar una ràpida ullada al repartiment de càrrecs dels altres germans: Fernando Fernández Sousa controla directament el 15% de les accions de la poderosa farmacèutica Zeltia, de la qual és president (la família controla el 30% de l'accionariat); la seua germana, Paloma Fernández Sousa, presideix TAFESA, una empresa dedicada a la construcció i manteniment de material ferroviari que assorteix al seu torn una altra empresa familiar: Transfesa. A través de Transfesa, empresa de transports per ferrocarril, els Fernández Sousa controlen el 50% de INAER i, per extensió, marquen les regles del joc en el sector dels helicòpters. Però el braç executor que imposa les regles del joc en INAER és Antonio Domínguez Arqués. Arqués ostenta la presidència en INAER i en gairebé totes les empreses participades per ella, un càrrec al qual va accedir a través de la presidència de Transfesa i en el qual va tenir molt a veure el fet d'estar casat amb una de les germanes Fernández Sousa. L'altre pilar sobre el qual s'assen-

REDACCIÓ VALÈNCIA

Els dubtes sobre l’estat de l’helicòpter amb què van tindre un accident el líder del Partit Popular, Mariano Rajoy, i la presidenta de la comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, el passat dijous 1 de desembre a Móstoles, han posat de relleu la situació de privilegi monopolístic i les irregularitats que envolten l’empresa propietària de l’aparell. Helisureste S.A, propietat de José María Fernández Sosa, gaudeix d’una complicitat amb el PP que ha cobert amb un mantell de silenci el debat sobre la seua possible responsabilitat en l’accident i la perillositat que suposa la precarietat laboral en què viuen els treballadors del sector. D’haver sigut una contrata depenent del Govern espanyol i d’haver mantingut amb els socialistes la mateixa relació que amb el PP, quasi segur que la ‘brunete mediàtica’ hagués posat en marxa el ventilador d’una nova teoria de la conspiració. L'ombra del dubte envers aquesta empresa ja va planejar en el concurs de l'adjudicació dels helicòpters antiincendis que va realitzar el govern de les Illes Balears de Jaume Matas l'any 2004. El tribunal de la Conselleria de Medi Ambient es va decantar, en primera instància, per una empresa mallorquina, Sky Helicopters S.A. Però després d'una desena d'al·legacions el concurs va anar a parar a l'empresa valenciana del sector Helisureste S.A. El tribunal va apreciar que els helicòpters de l'empresa mallorquina Sky Helicopters S.A. no comptaven amb el certificat d'Aviació Civil per dur sis places més una. Una circumstància que xoca amb el fet que el certificat de característiques tècniques de cada helicòpter sí ho certificava. L'adjudicació del concurs d'helicòpters de la campanya antiincendis va anar a parar, per tant, a la firma valenciana Helisureste S.A. Paradoxalment, aquesta empresa sí que no va aportar la documentació requerida. Els seus helicòpters no disposaven de certificat de característiques tècniques ni d'aviació civil. Senzillament, perquè encara no havien estat fabricats. L'única documentació que va presentar Helisureste per participar en

Jose María Fernández Sousa

el concurs va ser el número de sèrie de les aeronaus amb les quals pretenia optar. El tracte va ser desigual i l'adjudicació es va fer a l'empresa valenciana encara que mancava de tota certificació, passant fins i tot per damunt de l'informe tècnic, que va ser favorable en tot moment als helicòpters de la firma mallorquina. Tant en l'aspecte tècnic com en l'aspecte econòmic, la proposta de l'empresa mallorquina superava en puntuació al seu més directe competidor. Mentre els tècnics van valorar en 40 punts la proposta d'Helisureste, l'oferta de Sky Helicòpters va ser valorada en 44 punts.

Un concurs de 2,5 milions El concurs de mitjans aeris per a la lluita de contra els incendis forestals a Balears està dotat amb una suma milionària. Un total de 2.585.600 euros és la quantitat assignada a l'empresa adjudicatària del concurs d'ex-

ARXIU

tinció d'incendis. Aquesta quantitat es repartiria en tres anys. Un total d'un milió i 800 euros estarien destinats per a l'any 2004. El 2005 1.351.200 euros seria la dotació. Finalment, l'any 2006 anirien destinats 233.600 euros a aquest efecte.

Qui hi ha darrere del negoci? Parlar d'Helisureste es parlar d'INAER, empresa que controla la majoria de les seues accions. I parlar d'INAER a Espanya és parlar dels Fernández Sousa-Faro. Aquesta família gallega es reparteix el 50% de la facturació de l'empresa que monopolitza el sector dels helicòpters espanyols. Amics personals del President de la Xunta, Manuel Fraga, i propers a la seua òrbita política, els Fernández Sousa figuren des de fa anys entre les llistes dels homes més rics d'Espanya. El sancta sanctorum d'aquest imperi monopolístic és Manuel Fernán-

ta el mercat és el grup canadenc CHC Helicopter Corporation, una companyia operadora d'helicòpters civils propietat del multimilionari Craig L. Dobbin. L'adquisició per part de CHC del 50% de l'accionariat d'INAER al grup holandès Schreiner (operació aprovada pel servei de Defensa de la Competència al gener d'aquest mateix any) deixa el mercat en mans d'una gran empresa dominada per dos socis majoritaris (CHC i Transfesa), amb el risc que això comporta. El resultat: una sola companyia se'n du tot el pastís, rep la major part de les adjudicacions de serveis públics per part dels Executius autonòmics i es converteix en intèrpret interessada d'una legislació repleta de vaguetats, oberta a nombroses interpretacions en les quals l'empresari s'empara per a vulnerar els drets del treballador. Al final, un únic empresari, Antonio Domínguez Arqués, marca la pauta a seguir per les tripulacions. A això, cal afegir-li un altre handicap: la total manc de jurisprudència en els nostres tribunals respecte a les demandes plantejades per alguns pilots en referència al que es considera o no temps de treball i descans. La Llei existeix, però la seua interpretació és fruit de l'interès empresarial.

DENÚNCIES PER INSEGURETAT LABORAL Delegats de personal de CCOO-PV van denunciar el passat any que els treballadors de les Brigades Rurals Helitransportades d'Emergències del País Valencià sofrien un “excés” de jornada laboral, ja que superen les 12 hores regulades en el conveni, i, a més, s'està produint un “incompliment dels descansos mínims”, segons van informar fonts d'aquest sindicat. Així mateix, van destacar que “en alguns casos aquests especialistes a lluitar contra els incendis forestals manifesten que s'incompleixen els temps de treball, per sobre de les 12 hores regulades per conveni, i també els descansos mínims entre jornada i jornada que recull l'Estatut dels Treballadors”. En aquest sentit, van assenyalar que aquests treballadors, que intervenen en l'extinció d'incendis en les “pitjors condicions i en els llocs més inaccessibles”, han de

“volar, en ocasions, amb màquines que ronden els 30 anys, amb tempestes, forts vents, condicions de visibilitat inadequades i fins a fins i tot després de l'ocàs”. Els brigadistes treballen per a l'empresa concessionària d'aquest servei conformada com a Unió Temporal d'Empreses (UTE) amb Helisureste. En aquesta última companyia, van assegurar, “s'han detectat irregularitats per Aviació Civil, per les dolentes condicions de les instal·lacions de les bases aèries i per l'incompliment del temps de treball i descans tant dels pilots com de les brigades”. Els delegats de Foresma van afirmar que aquesta és “l'única empresa privada del sector que treballa al País Valencià en l'extinció d'incendis forestals i la que pitjor paga als seus treballadors, a pesar que constituïxen les úniques brigades l'únic mitjà de transport de les quals és en helicòpter”.


10

COMARQUES

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

COMARQUES

Reunió del Consell. El Govern de la Generalitat valenciana assisteix, amb Camps, a una de les crisis més importants des que governa el PP.

ARXIU

La corrupció desborda el PP En les últimes setmanes, la investigació judicial sobre Terra Mítica, per falsificar factures, i les revelacions periodístiques sobre la gestió de l'Institut Valencià de l'Exportació (Ivex) se sumen al cas Fabra i un total de 18 presumptes assumptes de corrupció. La divisió a l’interior del Partit Popular ha posat en marxa el ventilador. REDACCIÓ VALÈNCIA

Ho va dir José María Aznar: “El PP és incompatible amb la corrupció”. Però el president de la Generalitat valenciana, Francesc Camps, s'ha trobat en les últimes setmanes amb unes bombes de rellotgeria que fan pensar precisament el contrari. A la investigació judicial contra el president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra - acusat de tres delictes contra l'Administració pública- , s’afegeixen nous escàndols sobre presumpta corrupció i fraudulenta gestió a Terra Mítica -sobre la qual la justícia ha obert una investigació per falsificació de factures- i l'Institut Valencià de l'Exportació (Ivex), que es va utilitzar, segons ha declarat l’ex delegat a Miami, per a enviar diners a paradisos fiscals per a pagar al cantant Julio Iglesias, així com per a concedir estances pagades a l’estranger a familiars i amics d’alts càrrecs insitucionals propers al PP. Aquests casos suposen només la punta d’un immens iceberg que si no acaba enfonsant electoralment la nau dels populars valencians podria donar amb els óssos de més d’un ma-

riner i capità de la dreta a la presó. El PSPV-PSOE ha elaborat un “mapa de la corrupció” on es descriuen un total de 18 causes judicials o administratives contra militants i càrrecs institucionals del PP. Casos que se sumen a les denúncies contra els alcaldes de Torrevella i Oriola per suposada corrupció urbanística i que passen per alt la sospita generalitzada de corrupció que envolta la política urbanística de la Generalitat valenciana i la gestió d’empreses públiques com RTVV o Ciegsa -promotora de la Ciutat de les Arts i les Ciències-. Moltes d’aquestes causes se situen en el temps que Zaplana presidia el País Valencià, com és el cas dels pagaments l’Ivex a Julio Iglesias o la fraudulenta gestió de Terra Mítica. Però aquests s’han continuat tapant des que Camps dirigeix la Generalitat, i se n’han sumat ‘de collita pròpia’. Si l’etapa d’Eduardo Zaplana va saldar-se amb una impunitat pràcticament absoluta -com a ‘rara avis’, l’exconseller d’Obres Públiques i ex alcalde d’Oriola, Fernando Cartagena, ha estat condemnat per furtar-li diners a unes monges-, el trenca-

ment de la unitat del partit ha posat en marxa un ventilador que salda vells assumptes pendents entre enemics irreconciliables i afecta tant a campsistes -Carlos Fabra- com a zaplanistes -sense anar-se’n més lluny, l’ombra del cas Ivex apunta cada volta més nítidament a Zaplana, qui podria no eixir-ne tan ben parat com en el cas Naseiro, aquell on el jutge desestimà unes cintes on l’actual portaveu del PP al Congrès parlava de “comissions” i de la seua intenció de “forrar-se” amb la política. A l’igual que va ocórrer amb el PSOE de Felipe González, el recanvi i les tensions en el Partit Popular i les institucions valencianes que ha suposar el traspàs de poders de Zaplana a Camps, ha enfrontat entre ells uns personatges que coneixen molt els uns dels altres. Un altre factor que explica l’assetjament judicial als populars valencians és que, amb Zapatero governant a Madrid, tant la Fiscalia Anticorrupció com el Fiscal del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià deixen de tindre les mans lligades, per molt que plore desconsoladament el portaveu del Consell, Esteban González Pons.

Francesc Camps. El president fa oïdes sordes a les denúncies

ARXIU


L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

COMARQUES

11

El pou sense fons de l’IVEX Una escandalosa trama de nepotisme

Alguns casos vigents en l’actualitat (1) Cas Fabra El president de la Diputació de Castelló i president provincial del PP, Carlos Fabra, ocupa dins l’imaginari popular el primer lloc en el rànquing de corrupció ‘popular’. Fa més d’un any i mig que hi ha obert contra ell un procediment penal per presumptes delictes de suborn i tràfic d'influències, i acaba de ser denunciat per l'Agència Tributària per una suposada infracció fiscal de 150.000 euros en la declaració de la renda de 1999. No obstant això, qui és popularment conegut com el virrei de Castelló es nega a abandonar el càrrec, per a major dessesperació d’un Francesc Camps que veu com les irregularitasts de Fabra podrien perjudicar-lo políticament, al temps que necessita el seu suport a l’interior del partit la lluita que manté amb Eduardo Zaplana. Altres escàndols protagonitzats per Fabra són el seu tracte de favor cap a empresaris amics del món de la construcció com Jesús Ger i Luís Batalla.

Rotgla-Corbera El Jutjat de Primera Instància i instrucció nº 3 està jutjant a l'alcaldessa de Rotgla-Corbera, Mercedes Castellón, per una denúncia datada en el mes de maig de 2003 i interposada per una empresa urbanizadora a la qual li va ser retirada una obra que tenia legalment adjudicada. L'obra en qüestió era la que corresponia al polígon industrial d'aquesta població de La Costera. En el moment dels fets i de la posterior adjudicació a altra empresa "pròxima" era president comarcal Alfonso Rus, alcalde de Xativa.

Valls En la mateixa circumstància es troba l'exalcalde de Valls (la Costera), José Ricardo Martinez, del PP, que ha de respondre davant la Justícia per un presumpte delicte de pagament de factures que unes empreses constructores neguen haver remès o rebut. Martinez va dimitir del seu càrrec el passat estiu i el procés continua en els jutjats de Xativa.

Torrevella i l’Amoradí L'alcalde de Torrevella, del PP, Pedro Hernández Mateo, va haver de declarar el passat 28 d'Octubre com imputat per una presumpta utilització d'informació privilegiada i tràfic d'influències, com a conseqüència de la compra i posterior venda de finques rustiques al municipi d'Almoradí, que van ser requalificades amb posterioritat com sòl urbanitzable. Els terrenys requalificats que va adquirir l'alcalde de Torrevella (imputat per la fiscalia anticorrupció d'Alacant) i la informació del planejament urbanístic que li va permetre realitzar la inversió i obtenir les conseqüents plusvàlues amb la seua venda, es atrubuye en la causa a l'alcalde d'Almoradí, Antonio Angel Hurtado.

Calp Adjudicació del projecte de la Xarxa Transversal d'Aigua Potable de l'ajuntament de Calp a través de l'empresa municipal participada per EGEVASA (Diputació de València) a una empresa que es dedicava al bussoneig de cartes i tríptics. L'obra va ser subcontratada al seu torn a una empresa en el Consell d'Administració de la qual figura Francisco Artacho, encunyat de Juan Roselló, que és regidor de Calp, responsable del cicle hidràulic i conseller delegat d'Aigües de Calp. Un dictamen conjunt de les Universitats d'Alacant i València posava de manifest el sobrecost de les partides pressupostàries que, en molts casos, arribava a el 100 per cent del valor real de les mateixes. En aquest context de corrupció i sobrecostos, tres empreses subcontractistes han denunciat que els han deixat deutes de xifres milionàries que poden ocasionar el seu tancament.

A quin jove no li agradaria viure durant un any com a becari a l'estranger, amb el viatge pagat i una sucosa remuneració a canvi? Aquest és el contingut de les beques que ofereix anualment, a través de les seues 24 delegacions al món, el polèmic Institut Valencià d'Exportació (IVEX), un organisme depenent de la Generalitat valenciana creat per a promoure l'expansió de les empreses valencianes a l'estranger, que ha acabat convertint-se en un pou d'irregularitats sense fons. A les declaracions de l'exdirector de la delegació de Miami, José Marquina, reconeixent pagaments irregulars a Julio Iglesias mitjançant factures falses, cal afegir que des que el Partit Popular governa la Generalitat, l'IVEX s'ha convertit en una mena de 'colònia de treball' per a fills i familiars de personatges VIP. Al marge de la llista d'agraciats emparentats amb l'èlit financera i empresarial valenciana, fins el moment s'han detectat 8 becats relacionats directament amb càrrecs del PP i de la Generalitat valenciana. Els casos més escandalosos tenen dos cognoms ben coneguts. Eduardo Gordo Zaplana, nebot de l'expresident de la Generalitat, va gaudir d'una beca de 4,5 milions de pessetes (més de 30.000 euros) a Florida durant l'any 2000, malgrat que no complia els requisits mínims de la convocatòria: ser llicenciat en dret o alguna carrera empresarial i demostrar un bon domini oral i escrit de l'anglès. Una circumstància que tampoc va suposar cap impediment perquè se li prorroguès la beca a Nova York durant mig any més. Dins del consell d'administració de l'IVEX figura el qüestionat president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra. Una de les seues filles, Claudia Fabra, va ser destinada durant l'any 1998 a Nova York, la plaça on les beques són més elevades. Malgrat cobrar en aquella època 33.576 euros, la fíllisima va aconseguir que li apujaren el sou, segons comfirmen fonts de la Generalitat al diari Levante, gràcies a les gestions del seu atent pare. Un home que també es desviu per la família dels seus treballadors. Com és el cas de

Vanessa del Campo, filla del seu fidel xofer, que també va gaudir de la seua beca corresponent, sis anys després. Ara bé, encara hi ha classes, i la protegida de Fabra va haver -se d'acomformar amb Mèxic com a destinació, on es cobra la meitat que a Nova York. Tot queda en família María Bonilla, directora general d'Economia de la Generalitat valenciana, també forma part del consell d'administració de l'IVEX. El seu fill, Luis Aznar Bonilla, nebot del president de l'autoritat portuària de València, no només va obtindre una beca a Los Ángeles en acabar la carrera, l'any 2003, sinó que després d'una pròrroga ha estat nomenat, l'any passat, director de la nova oficina que ha obert l'institut a Dubai (Emirats Units). A la llista d'afortunats joves emprenedors amb bitllet d'avió i sou a càrrec de l'erari públic s'afegeixen una neboda de l'exconsellera d'Agricultura, Mª Àngels Ramon Llin, un fill de l'exdiputat del PP i actual regidor a Alacant, Luis Concepción, la filla del conseller d'Infraestuctures, José Ramón García Antón, i Ana Listerri, vinculada a l'exdirectora de l'IVEX Carmen de Miguel. A mesura que la premsa i l'oposició vagen afinant la punteria de les seues investigacions, aniran sorgint més noms amb tota seguretat, en el que s'està convertint en una veritable trama de tràfic d'influències. Més irregularitats Entre les perles que l'exdelegat de l'IVEX a Miami, José Marquina, ha revelat a la premsa, hi ha les juguesques il·legals que va haver de dur a terme la seua delegació per regularitzar la situació dels seus sovint il·lustres becaris. Alguns d'ells eren enviats als EUA amb visat de turistes. Com que el seu permís de residència tenia una limitació temporal, quan aquesta caducava se'ls pagaven viatges de cap de setmana a països veïns, normalment al Carib, perquè a la tornada l'Oficina nordamericana d'Immigració se'ls renovara per tres mesos. Si algú es queixava se l'amenaçava amb fer-lo fora de l'empresa.


12

COMARQUES

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

La joia de la corona de les irregularitats del PP Els sobrecostos i el nepotisme de Ciegsa La joia de la corona de les irregularitats del PP la constitueix Ciegsa, una empresa pública creada pel PP, concretament per Eduardo Zaplana, l'any 2000. El seu objectiu fundacional i aparent consistia en la creació de col·legis i instituts educatius; es va argumentar que al ser una empresa diferent a Conselleria, s'aconseguiria una major rapidesa i eficàcia en la construcció. Totes aquestes aparents bones intencions han quedat en no-res, envoltades d'ocultes intencions, fins i tot amb un incendi que va cremar documents de l'empresa pública. No només no s'han complit els objectius que es van proposar, resultant absolutament ineficaç, sinó que ha servit per a ocultar innombrables irregularitats: 1. Preus d’adjudicació. El sistema d'adjudicació seguit per Ciegsa vulnera la Llei de Contractes de l'Estat, segons la pròpia Sindicatura de Comptes. De fet, existeixen dues irregularitats: una, que l'adjudicació dels col·legis es produeix en lots i no de forma individual; segona, que els preus d'adjudicació sempre són més cars que els de licitació. El PP va argumentar que licita amb un projecte bàsic que després ha de desenvolupar-se, una vegada adjudicat. Però llavors el criteri d'adjudicació és purament subjectiu. Els augments de preus poden ser d'un 5 a un 30% més que el preu de licitació. Estem parlant de quantitats molt grosses. Els 277 col·legis licitats ascendien en els preus publicats a 1.065 milions d'euros; però la seua execució real pot ser ara mateix de quasi tres vegades més. 2. Preus finals A més de l'augment del preu en l'adjudicació, després existeixen sobrecostos en les modificacions dels col·legis. No se sap quin és el preu final de cada col·legi ni existeixen actualment uns preus tipus que oriente del cost d'un col·legi. 3. Comparativa Un estudi comparatiu amb altres comunitats autònomes, en concret, Andalusia, Extremadura, Galícia, Aragó i Castella-Lleó, indica que els preus de totes elles són similars i a més utilitzen preus-tipus com és habitual, és a dir, per metre quadrat o nombre d'unitats. Els col·legis de Ciegsa ascendeixen a dos i tres vegades més que el preu dels altres col·legis. Però el que resulta més greu: actualment hi ha dues formes de contractar col·legis al País Valencià: bé per Ciegsa o bé la pròpia Conselleria (com sempre ha fet). La conselleria adjudica molt pocs, perquè el PP li ha llevat funcions, competències i inversions. Però curiosament, els col·legis fets per la Conselleria sí compleixen la mitjana de preus estatal i són, per tant, entre dues i tres vegades més barats que els de Ciegsa. 4. Altres contractes complementaris Al cost de l'execució del projecte, cal afegir-li altres despeses com, per exemple, la contractació d'arquitectes que redacten el projecte de construcció. Aquest cost no ho tenen altres comunitats autonòmiques ni tampoc els centres que a València fa la Conselleria, doncs aqueixos col·legis es fan amb les normes regulades pels funcionaris i no amb projectes singulars realitzats per arquitectes independents. Aquests contractes, que s'adjudiquen moltes vegades a dit sense concurs públic, poden ascendir entre 300.000 i 500.000 euros. 5. Planter de Ciegsa Per a realitzar aquestes tasques, Ciegsa ha necessitat contractar molt més personal que l’existent a Conselleria. Exactament té un planter de 90 persones. La peculiaritat és que totes elles són nomenades a dit pel PP; no passen exàmens ni concursos ni oposicions. Tampoc han volgut fer públic el seu nom, malgrat que la premsa ha localitzat noms sorpre-

nents com Consuelo Ordóñez Fenollar, Cap del Departament Jurídic. Lògicament, tot el personal directiu de Ciegsa és personal del PP i, fins a ara, d'estricta confiança de Zaplana. 6. Assessors externs A més de l'extraordinari planter, existeixen assessors externs que cobren tots els mesos una quantitat més o menys regular. Assessories jurídiques, econòmiques i fins i tot informàtica. L'assessoria jurídica pertany al despatx de Manuel Broseta, qui al mateix temps és el secretari del Consell d'Administració de Ciegsa i patró de la Fundació Broseta, creada en honor al seu pare assassinat per ETA i estretament vinculada al PP.. 7. Gerent i director financer El gerent és marit d'una consellera, Alicia de Miguel. Abans treballava com gerent a l’urbanitzadora Natzaret y Desarrollo. Sembla ser que té contracte blindat. Per altra banda, és l'única persona que té capacitat de signar xecs fins a 300.000 euros. El director financer, Juan Luis Pérez Mira, era també íntim amic d'Alicia de Miguel. Va ser fulminantment acomiadat per Camps el 5 de desembre del 2003 després que la premsa el posès enmig del seu objectiu. Ningú va donar explicacions, però va ser realment estrany. El van acomiadar i va ser contractat al febreran la Conselleria de Benestar Social, la consellera del qual és Alicia de Miguel, amb un contracte especial signat amb la Fundació del Voluntariat (el soci de la qual és Bancaixa). El contracte ,signat sense exclusivitat i per a realitzar informes ambigus i genèrics, ascendeix a 60.000 euros a l'any. Tot el món sap, i així s'ha publicat, que està físicament en Conselleria, situat en el despatx contigu al de la Consellera. 8. Proveïdors La relació de proveïdors de Ciegsa ofereix aspectes sorprenents: l'empresa Natzaret y Desarrollo (ala qual estava vinculat el gerent) apareix com a proveïdora. I també GPR Consulting S.L, una consultora de la qual és soci l'exdirector financer de Ciegsa. Curiosament, la germana de l'altre soci de GPR és la cap de tresoreria de Ciegsa. 9. Auditors Els auditors que treballen en Ciegsa són FIDES. Una auditoria de dos socis que no coneixem habitualment. Auditen també altra empresa pública que és la del Circuit de Motos de Xest. Curiosament, una de les sòcies té una empresa familiar, que és una assessoria urbanística, que apareix també en la relació de proveïdors. 10. Deute Un dels motius per a crear Ciegsa ha estat l'ocultació i desviació del deute públic. De fet, el pagament ajornat en Ciegsa duplica els interessos que paga l'Administració. Açò permet centrifugar el crèdit, doncs el deute s'arreplega com pagament a proveïdors a llarg termini i no com crèdit en entitats bancàries. No sabem exactament el deute de Ciegsa, però hi ha dades que parlen de línies de crèdit per valor aproximat de 2.000 milions d'euros. (El PP reconeix ja un deute de 1.300 milions d'euros a tancament del 2005, el major deute de qualsevol empresa pública). 11. Barracots A l'ombra de la falta d'execucions de col·legis, ha crescut altre negoci sucós al País Valencià: el lloguer d'àules prefabricades. Amb tota aquesta llista d’irregularitats, Ciegsa s’ha convertit en un veritable polvorí a punt d’esclatar-li al PP al rostre.

Alguns casos vigents en l’actualitat (2) Cas Mercalicante L'alcalde d'Alacant, Luis Díaz Alperi, del PP, declara per segona vegada des que va arribar al càrrec, en 1995, com imputat en el Cas Mercalicante. Alperi afronta un interrogatori per a delimitar la seua responsabilitat en el desfalc de sis milions d'euros descobert en l'empresa pública Mercalicante. Les declaracions d'Alperi es produeixen davant el fiscal anticorrupció. L'alt tribunal va decretar l'admissió a tràmit de la querella del PSPV que ampliava la responsabilitat pel suposat frau comptable al comitè executiu de Mercalicante. Aquest òrgan està presidit per l'alcalde i en ell s'integren Juan Zaragoza, edil del PP, i José María Rodríguez Galant, exconcejal del Pàg. L'ens es completa amb altres dos membres de Mercasa, soci de l'Ajuntament en Mercalicante. Les diligències del cas van començar al setembre de 2002, quan el fiscal va ordenar l'arrest de Clavero. Aquest està en llibertat provisional acusat dels delictes d'apropiació indeguda i falsedat documental. La magistrada va imputar més endavant a una desena de persones més, entre elles els directius de tres signatures en les quals suposadament Clavero es va donar per a consumar el desfalc. El ex gerent va organitzar una trama entorn del lloguer i realquiler de les noves naus frigorífiques.

Castalla En aquesta població l'alcalde ha adjudicat la urbanització d'un polígon a una societat mercantil l'administrador de la qual és el seu propi fill, a la vegada que ell mateix participa en altres empreses del ram. A més, s'està duent a terme una macrourbanització de 1.200 habitatges (Castilla Internacional) que no compta amb les llicències preceptives i disposa de la negativa expressa de la Conselleria de Territori.

La Granja de Rocamora Aquest municipi va augmentar el seu cens electoral en un 6,6% de persones amb dret a sufragi i ho va fer amb persones que habiten en el municipi de Coix. Un jutjat d'Oriola ha obert diligències per a procedir a delimitar les responsabilitats, atès que la inscripció censal es va produir de manera fraudulenta. En el procés que se segueix i en la primera vista oral, moltes de les persones que es van empadronar en domicilis de La Granja de Rocamora van reconèixer que no sabien anar a les cases en les quals estaven empadronades.

El Fondó dels Frares El Jutjat d'Instrucció nº 2 de Novelda ha admès a tràmit una querella presentada per un empresari contra l'alcalde del PP, Eleuterio Jover, per suposades coaccions per a proposicions il·legals en la tramitació administrativa de concessió de llicències de construcció tramitades per l'ajuntament.

Santa Pola L'equip de govern ha augmentat l'edificació d'un sector urbanístic en benefici de la president local del PP, Encarnación Mendiola,. El govern local està permetent la possibilitat de construir 1.272 habitatges més de les previstes en el planejament en un dels sectors amb ,més projecció urbanística de la ciutat.

Benidorm Pedro Romero i la seua família són els propietaris de la societat "Royal Mediterrània". Aquesta mercantil va guanyar el 2001 el concurs convocat per la Generalitat Valenciana a través de la SPTA pel qual se li van adjudicar 100.000 metres quadrats de sòl per a construir i gestionar un gran complex hoteler de luxe, situat en els terrens confrontants de Terra Mítica . La societat de la Generalitat Valenciana va realitzar un treball d'amaniment per a arribar a l'adjudicació, segons es desprèn de l'expedient mateix. L'empresa del que va ser estilista d'Aznar va ser constituïda dos mesos abans de la publicació del concurs i en la plica del mateix es va comprometre al pagament d'un cànon anual la quantia del qual no s'ha precisat mai. A canvi es van apropiar el sòl, els drets de construcció i l'explotació del que es cridarà "Terra Gardens". La Generalitat Valenciana no ha desmentit mai cap d'aquests extrems ni l'ajuntament de Benidorm ha denegat llicència algúna


COMARQUES

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

13

JOSÉ ALONSO

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ SALVEM L’HORTA DE VERA

NO VOLEM QUE ALBORAIA ES TORNE UNA ALTRA AVINGUDA DEL CID De quina superfície estem parlant en l'horta de Vera? De prop de 400.000 metres quadrats. Aproximadament la meitat són els afectats pel projecte del centre comercial i zona d'oci, i l'altra meitat es pot vore afectada per l'ampliació de l'autopista, el traçat de l'Ave i el possible accés nord al port de València. Es tracta d'un horta treballada? Si, tota la superfície està treballada, es tracta d'horta en plena activitat econòmica. Es cultiva sobre tot xufa, cebes i creïlles, cols i alguna lletuga, les creïlles van en part a l'exportació però la major part de la producció va al mercat estatal.

José Alonso és president de l'associació Salvem l'Horta de Vera d'Alboraia, un col·lectiu format aquest estiu per defensar la conservació de l'horta de Vera -en la que viuen i treballen un centenar de families- front al projecte de l'Ajuntament d'Alboraia, que pretén ubicar en aquests terrenys un centre comercial pel procediment, si cal, de l'expropiació, i amb el peregrí argument de l'interés general. Aquest estiu l'Ajuntament d'Alboraia va fer públiques les seues intencions de convertir l'horta de Vera en un centre comercial. Com varen rebre la noticia? Ens varem assabentar per la premsa. Un dia un dels veïns, concretament el 28 de juliol, en plenes vacances i coin-

cidint en què molta gent estava fóra, ho va llegir al diari i ens ho va fer saber. Com varen reaccionar els afectats? En assabentar-nos pel diari va córrer la veu i ens varem reunir per intercanviar informació i decidir què féiem. Immediatament estiguérem d'acord en iniciar els tràmits per convertir-nos en associació i buscàrem advocats que ens portarem el tema. No varen ser rebuts per l'alcalde? No. En principi ens va ignorar i sols va intentar posar-se en contacte amb nosaltres quan començàrem a eixir en el diari, quan les notícies sobre la nostra postura varen cobrar protagonisme i es va saber que havíem posat el cas en mans d'advocats.

Què és el que pretén l'Ajuntament d'Alboraia? La idea de l'Ajuntament és expropiar els terrenys de l'horta de Vera per a portar allí el supermercat Alcampo, Leroy Merlin i Norauto i crear un gran centre comercial com els de Gran Turia o El Saler i a la vegada alliberar els terrenys que actualment ocupen aquestes superfícies comercials a Port Saplaya per a fer una marina, vivendes de luxe i cines. I per a fer-ho utilitza arguments com el bé comú, el bé per al poble, eixe és l'únic motiu que dóna, i que necessita disposar dels terrenys que actualment ocupa el supermercat perquè a Port Saplaya hi ha 200 vivendes fora d'ordenació que cal legalitzar perquè en un moment donat es varen donar unes llicències que no s'haurien d'haver donat.

SEMPRE HEM VISCUT A L’HORTA, I HUI EN DIA ÉS DIFÍCIL TROBAR UN LLOC ON ES PUGA VIURE COM ACÍ

REDACCIÓ VALÈNCIA

I a quantes families afecta el projecte de l'ajuntament d'Alboraia? Al voltant de cent famílies, de les quals la meitat viuen tot l'any a l'horta de Vera. En la zona afectada pel projecte de l'Ajuntament hi ha actualment al voltant de 50 alqueries, totes elles arreglades i habitades. La meitat s'habiten a l'estiu, però des de maig fins a l'octubre, i l'altra meitat tot l'any, perquè els propietaris són llauradors de tota la vida, fills i néts de llauradors, que viuen a l'horta i treballen la terra de l'horta. Fins on estan disposats a arribar? Estem disposats a arribar on calga per defendre allò nostre, ficarem els contenciosos que siguen necessaris, ja n'havem interposat dos als tribunals i també davant l'ajuntament, que ni ens ha contestat, i al síndic de greuges. Per cert que els contenciosos presentats han sigut admesos a tràmit. Han rebut suports de col·lectius? Tota l'oposició d'Alboraia està amb nosaltres, el PSOE, el Bloc i el SIA, i

també associacions d'Alboraia. La de Palmaret i la de la Patacona ja s'han afegit i hi ha altres amb les quals ja ens hem reunit i estan disposats a ajudar-nos en el que calga. Ha dit que l'alcalde d'Alboraia es va interessar en parlar amb vostés quan va vore que l'associació Salvem l'Horta de Vera guanyava repercussió mediàtica. Com va ser el contacte? El contacte no pot rebre el nom de conversa perquè no hi va haver diàleg. Simplement l'alcalde va dir que qui vullguera negociar un preu el negociaria i el que no seria expropiat. I què diuen els veins afectats? La major part dels afectats, més del 80 per cent, no estan disposats a negociar cap preu. En l'horta d'Alboraia es viu molt bé, sempre hem viscut ací, els nostres avantpassats també i hui en dia és difícil trobar un lloc on es puga viure com ací. És una valuosa terra d'horta on viu molta gent, treballa molta gent, i viu també gent major que si la fiquen en un pis la van a matar. Quina valoració faria vosté? No volem que Alboraia es convertisca en una altra avinguda del Cid. El govern d'Alboraia no fa més que dir com són d'ecologistes i la intenció que tenen de valorar i protegir l'horta, però cada dia es carreguen més terrenys i amdúes coses estan renyides. Nosaltres no estem en contra del progrés, però el creixement ha de ser raonable i no per purs interessos econòmics d'uns quants. Jo anime a la gent a què lluite amb nosaltres. Com veu el futur de l'horta? En general molt malament. Diuen que volen defendre-la i estan carregant-se-la.


14

COMARQUES

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

L’AVL aprova la seua gràmàtica de la llengua REDACCIÓ VALÈNCIA

Els membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) aprovaren la Gramàtica Normativa Valenciana, una obra normativa de la institució, que ha comptat amb 17 vots favorables i només un vot en contra. Arrere han quedat tres hores de debat en la sessió plenària, mesos de treball de la ponència i més de quaranta reunions de la Secció de Gramàtica al llarg dels últims anys. La satisfacció dels membres de l’Acadèmia era evident al final del Plenari. L’emoció s’ha manifestat en alguns acadèmics que no han pogut reprimir unes llàgrimes d’emoció pel treball realitzat i pel resultat obtingut. Com ha dit la presidenta de l’AVL, Ascensió Figueres, en acabar la sessió “ha sigut el triomf del consens. Tots els valencians de bona voluntat lingüística poden sentir-se representats en esta gramàtica”. L’objectiu de la Gramàtica és orientar l’usuari de la llengua sobre les formes més recomanables en els registres formals i, en general, en la llengua estàndard. A més de normativa, la Gramàtica també s’ha concebut com a descriptiva, en la mesura que la norma s’ha tractat d’integrar dins d’una descripció general de l’estructura de la llengua. En la Gramàtica es prioritzen les formes genuïnes de la llengua parlada i de més prestigi literari, partint de les preferències del valencià general. Així, s’opta per formes com parle, partisca o vinguera en comptes de parlo, partesques o vingué, ja que estes últimes corresponen a variants valencianes de menor extensió, encara que ben legítimes en els seus àmbits geogràfics d’ús.

AMENACES REPRÉN LES OBRES SENSE PERMÍS

Iberdrola es burla de la justícia i del poble de Barxeta REDACCIÓ LA COSTERA

A més, s’ha fet un esforç per recuperar formes o usos sintàctics genuïns, de gran extensió i tradició històrica, que havien rebut poca atenció en les nostres gramàtiques i estudis lingüístics. Es tracta, per exemple, dels usos de la preposició composta com a en oracions del tipus Partiu-vos-ho com a bons germans. Després de l’aprovació de hui, segons Josep Palomero, vicepresident de l’Acadèmia, s’inicia un període de consolidació de la normativa, encara que oberta a qualsevol aprofundiment per a aclarir o estudiar-la amb major anàlisi. El vicepresident de la institució i membre de la ponència de la Gramàtica també ha fet una valoració positiva del resultat de la votació. Per la seua part, Antoni Ferrando, president de la Secció de Gramàtica, ha destacat el gran esforç de consens realitzat per tots els membres de la institució. “No és la meua gramàtica, però tots han deixat a banda els seus punts de vista per a trobar el consens”. Ferrando també ha dit que “en la

Gramàtica hem distingit en certs casos de variació entre formes i usos de caràcter formal i formes i usos de caràcter poc formal”. En el preàmbul del tex es recull que “les formes i els usos de caràcter formal i d’àmbit general valencià són els més adequats per als registres administratius i, en general, per a totes aquelles situacions, oral o escrites, que busquen la màxima eficàcia comunicativa dins d’uns certs paràmetres de formalitat”. I que “la llengua de l’Administració pública i de les entitats que en depenen i, en general, la llengua d’ús públic formal ha d’utilitzar les formes i els usos sintàctics propis dels registres formals i d’àmbit general”. Per últim, Manuel Pérez Saldanya, membre de la ponència, també s’ha felicitat pel resultat de la votació i pel treball dels companys. “La Gramàtica no representat a ningú, representa a tots. La llengua és un lloc de trobada i entre tots hem de fer que tinga prestigi. Hem fet una Gramàtica raonada buscant arguments que arriben a la societat”

Iberdrola ha reanudat a Barxeta les obres de construcció de les torres d'alta tensió que es trobaven paralitzades per decisió judicial. Abans d'iniciar-les, Iberdrola ha tramès una carta a l'Ajuntament anunciant-li la seua decisió, i en un to clarament intimidatori ha argumentat que ha mamprès les obres perquè la sentència judicial no és ferma, alhora que ha advertit l'ajuntament perquè no intente impedir-les. L'alcalde de la població, Vicent-Antoni Giner (EUPV) ha qualificat aquesta decisió de la

companyia elèctrica de provocació al poble de Barxeta i d'actuar de mala fe, al temps que ha recordat que les obres manquen de la preceptiva llicència municipal. Tanmateix, de moment el govern municipal no ha pres cap iniciativa legal contra la decisió d'Iberdrola. Per aquest motiu, la Plataforma Cívica NAT (No a l'Alta Tensió), en la seua darrera assemblea ha aprovat demanar al govern municipal que organitze un acte informatiu per explicar al poble de Barxeta quina és la situació actual i quines mesures es poden prendre contra Iberdrola.

TRIBUNAL NOMÉS ATÈN LA VERSIÓ POLICIAL

Multa al jove detingut durant les protestes contra l'Estatut REDACCIÓ VALÈNCIA

La setmana passada es va conéixer la sentència condemnatòria a un militant de l'esquerra independentista que va ser jutjat el passat 29 de juliol a la ciutat de València, després d'haver estat detingut durant l'estiu en una protesta davant les Corts valencianes contra l'aprovació de l'estatut valencià. Segons denuncia Alerta Solidària, el fort

desplegament policial va fer que es visqueren moments de tensió, sobretot quan la policia va colpejar amb les porres alguns dels assistents i va detindre el jove . De les acusacions de resistència i desobediència a l'autoritat, el Jutjat de Guàrdia només va estimar procedent la de desobediència La sentència sols reconeix la versió policial com a vertadera i aplica una multa de 90 euros per a l'encausat.


COMARQUES

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

La web de L’Avaç supera el milió de pàgines vistes

15

CONTRA LA CONSTITUCIÓ I L’ESTATUT

REDACCIÓ VALÈNCIA

Amb més de 10.000 comentaris a notícies externes, més de 1.000 notícies pròpies, 1.000 fotografies i 7.000 notícies externes, lavanc.com consolida el seu creixement i es consolida en l'espai informatiu de la xarxa. La web del periòdic quinzenal L'Avanç, Informació Lliure, ha superat els 10.000 comentaris externs a notícies i ha incrementat els visitants fins arribar a una mitjana de 800 visites diàries i una mitjana mensual de gairebé 24.000 vistes. De fet en els darrers 7 mesos ja han estat 100.000 els visitants que han accedit a la web. Així, els clics fets sobre el web han arribat en el mes passat a ser gairebé 1.000.000, fet que acreditaria que els usuaris recorren amplament el web en busca d'informacions. Pel que fa als continguts aquests no aturen el seu creixement sent les notícies externes, de publicació lliure, les que experimenten un major ritme d'inserció. Aquestes superen amplament les 7.000 mentre que les informacions de columna central sobrepassen les 1000. A més a més les

imatges publicades són 1040. Les lectures de les notícies centrals van també en augment tot i que experimenten una considerable variança de lectures en funció del tema o notícia. Això però, aquestes notícies reben de mitjana d'unes 230 lectures cadascuna sent, per exemple, la notícia "10 anys sense Guillem Agulló", publicada a l'abril de 2003, la que més visites ha rebut amb 1.650 lectures. Els indicadors externs avalen aquesta dinàmica. De fet lavanc.com experimenta un constant creixement en un dels més reconeguts,

l'alexa.com, al qual la web està posicionada en el lloc 76.656 del món, amb pics que l'han posicionat en el lloc 46.000. Val a dir, però que aquest rànquing adoleix de ser no massa fiable, però sí que és útil per tal de donar una referència comparativa dels webs. En aquest sentit lavanc.com és el web Valencià millor posicionat de l'espai de la xarxa en Valencià, si el comparem amb aquells webs en què és possible -ja que webs com indymedia la Plana o l'Horta apareixen en el còmput global d'indymedia global, el mateix que passa en les edicions locals de vilaweb-.

El passat 5 de desembre un grup de joves independentistes va penjar una pancarta a la seu del PSOE-PSPV per denunciar la constitució espanyola i l'estatut valencià. Segons un comunicat de Maulets, aquesta acció s'emmarca “en una campanya nacional arreu dels Països Catalans coincidint amb l'actual ofensiva constitucionalista espanyolista”.


16

ENTREVISTA

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

XAVI SARRIÀ

CANTANT D’OBRINT PAS

SOM UN POBLE EN MOVIMENT, MALGRAT LA FOSCOR CONTINUEM SENT UN POBLE VIU

Sense cap mena de dubtes Obrint Pas son a hores d’ara un dels grups més important dels Països Catalans, i no tans sols dins de l’escena del rock català, sino del rock en qualsevol llengua i tendència. El passat més d’abril i aprofitant la celebració de la diada del 25 d’Abril, que cada any convoca Acció Cultural del País Valencià, Obrint Pas enregistrà el seu primer treball en directe i ho vullgué fer a sa casa: València i amb la seua gent: Feliu Ventura, Inadaptats, Al Tall, Titot, Fermín Muguruza i un llarg etcètera de col·laboradors que han deixat la seu emprempta al disc i al DVD que l’acompanya. XAVIER MARTÍNEZ VALÈNCIA

Quina ha sigut la resposta del públic durant els primers dies al carrer d'En Moviment?

Ja fa més de 12 anys que uns pocs començarem a escoltar les primeres maquetes dels Obrint Pas. Gravacions de directes i de les primeres composicions al local d’assaig plenes de ràbia i d necessitat de no callar davant les injustícies que ens envoltaven llavors, en aquest país. Després vindrien els Tirant de Rock, els estudis professionals i el primer EP de 4 cançons, autoeditat, per això de no voler sotmetres a la dicatdura del mercat i d’una discogràfica que els volia expremer després d’haver guanyat un concurs de grups novells. I a pesar del silenci institucional i dels grans mitjans de comunicació, els Obrint Pas s’anaven creant el seu espai, recorrent al llarg i ample els Països Catalans, tocant a quasi tots els festivals i a quasi tots els pobles, renovant el seu públic i la seua proposta musical, recuperant la cultura popular i barrejant-la amb les noves tendències, del Drum’n’Bass de DJ Chola a les ancestrals albaes de Josep i Maria de Gandia.

Doncs molt positiva. Estavem molt espantats durant tot el procès de naixement del disc perquè mai haviem publicat res en directe. Pensàvem que seria el dis més fàcil i ha estat un dels més difícils. Des de la preparació del concert, on hi vam treballar durant més de sis mesos, fins a l'edició, mescla i postproducció, que s'ha allargat uns altres sis mesos. Cal entedre també, que a banda està el Dvd que ha editat Josep (baixista del grup) i els dos reportatges sobre com es va fer i un altre de les gires europees. Despés els subtítols, el grafisme, tirar les cançons que es quedaven fora i un llarg etcera de xicotets detallets que han endarrerit un més l'eixida del disc . Quin balanç feu d'aquests 12 anys d'Obrint Pas? QuePer a nosaltres aquests 12 anys han estat tota una vida. Jo vaig començar amb 16 i ací estic amb 28. Han estat molts anys on hem viscut de tot amb diferent gent però matenint el nucli de les sis o set persones que en vam conéixer a l'institut Benlliure de València. Hem après a viatjar i tocar junts, a com funciona el món de la música, i sobretot a lluitar per fer sempre el que hem voliem. N'estem molt més que satisfets perquè seguim decidint el nostre propi futur i sobretot perquè hem fet coses impensable per a un grup com nosaltres .

Què trobarem a aquest nou treball d'Obrint Pas ?

XAVI SARRIÀ EN UN MOMENT DEL MULTITUDINARI CONCERT D’OBRINT PAS QUE VA SERVIR PER ENREGISTRAR EL SEU DARRER ÀLBUM. PROPAGANDA-PEL-FET

Quins son els vostres projectes per al 2006? Odi. A més vam poder recdordar al Guillem Agul`ó en boca de la seua germana. Per a nosaltres va ser un nit irrepetible. Com sorgeix la idea d'enregistrar un disc i un DVD en directe ? La veritat és que en teniem moltes

ganes des de fa uns anys. Després de Terra i La Flama, En Moviment! representa el final d'una etapa. No voliem forçar-nos a gravar un altre disc en estudi perquè el que més ens venia de gust era poder enregistrar un directe. És la il·lusió de qualsevol grup. Així, vam començar a pensar com fariem per

EN AQUEST DISC HEM REFLECTIT ELS 12 ANYS EN QUE HEM APRÉS A VIURE DALT DE L’ESCENARI

Bé, aquest és un nou disc on hem intentat reflectir tots aquests anys, més de 12, en què hem après a viure i tocar dalt d'un escenari. És un disc i dvd en directe on es recull bàsicament el concert de València del passat 30 d'abril. Un concert que vam anomenar Un Poble en Moviment! i on van reunir 300 amics i companys per recordar l'Ovidi i celebrar que malgrat tots aquests anys de foscor, continuem sent un poble viu. Des de les nostres arrels populars i tradicionals, com els muixeranguers, els bastoners, les albades o el correfoc, fins a les nostres influències més directes com Al Tall, Miquel Gil, Dusminguet, Inadaptats o Fermín Muguruza. I tot això passant també per la gent jove que cada dia puja més forta arreu del nostre país, com La Gossa Sorda, Soul Atac, Mugroman o

gravar un concert, on el fariem i amb quins mitjans. Va sorgir l'oportunitat de fer-ho a València, el 25 d'abril, la veritat és que no podia ser millor. A la nostra ciutat i amb la nostra gent. Després vam decidir estendre la gira Un Poble en Moviment! en altre festes per la llengua com la del Palau Sant Jordi de Barcelona, l'Acampallengua de Mallorca o l'Identicat de la Catalunya Nord. Vam incorporar també castellers i bastoners...vaja, tot plegat va ser una gran bogeria.

Després del Festivern de Cap d'Any ens pendrem un descans de sis mesos. Enguany haurem fet uns 90 concerts, els mateixos que portem fent des de fa uns anys. Volem descansar el cos i el cap, intentar viatjar un poc i preparar cançons noves sense el ritme frenètic de tocar totes les setmanes. La nostra gran il·lusió és poder anar fins l'Àmerica del sud, conéixer Argentina i Xile i si pot ser Cuba. Tenim moltes ganes de d'apendre i conéixer altres mons.


ENTREVISTA

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

17

En Moviment ! Obrint Pas en directe Després de vendre 15.000 discos del seu anterior treball “La Flama” i fer una gira que els ha portat per tot l'estat espanyol, Alemanya, Itàlia, Suïssa, Holanda i Marroc, Obrint Pas s'ha consolidat com un dels grups valencians més importants del moment en qualsevol llengua.

ment amb muixeranguers de l'Olleria i la Safor, el correfoc del Ball de Dimonis de Vinaròs, els bastoners del Bassot, les actuacions amb foc de Cultura Urbana Avançada, els gegants de l'Assemblea de Veïns de Benimaclet i les emocionants albades amb Josep i Empar de Gandia.

Obrint Pas ha publicat ara, el seu nou cd i dvd en directe: “En Moviment!” Un treball que recull una hora i mitja de música i més de dues hores de vídeo del ja mític concert del 30 d'abril del 2005 a València. Més de 300 col·laboradors a l'escenari i 10.000 persones al públic ompliren una nit plena de festa, energia i compromís on Obrint Pas celebrà a casa seua i amb la seua gent els seus 12 anys de trajecte.

A més, el DVD inclou un reportatge sobre la preparació del concert de València i un clip sobre les diferents gires internacionals dels darrers anys, amb cançons especialment remesclades per a l'ocasió.

Amics com Al Tall, Fermín Muguruza, Dj Chola, Feliu Ventura, Miquel Gil, Àlex d'Inadaptats, Joan Garriga de Dusminguet, Titot de Brams, les veus de Soul Atac, dolçainers de La Gossa Sorda, Mugroman, Odi i la Xafigà així com la Unió Municipal La Raboseta d'Otos participaren al concert juntaMIQUEL GIRONÉS ANIMA EL PÚBLIC VALENCIÀ EL PASSAT 25 D’ABRIL. PROPAGANDA-PEL-FET

Increïble. És el tercer any que hi anem i cada vegada ens ho passem millor. Hem fet onze concert en onze dies, tots seguits, i ha estat un poc complicat aguantar el ritme. Però la resposta de la gent cada vegada és millor. Quan penses que estàs tocant en una sala de Berlin

o Kiel, i veus tota aquella gent ballant i demanant cançons en català t'emociones. No es pot evitar. Igual que quan trobes gent d'ací i et va sentir com a casa . Com valoreu la situació de la música en català al País Valencia ? Molt positiva. Vivim un molt bon momement no només per la gran quantitat de gent que agafa instru-

ments i s'esforça per fer música en la nostra llengua arreu del país, sinó perquè la qulitat i la diversitat cada dia són més grans. Però allò important és mantindre tot aquest potencial i que el dia demà siga més fort i normal que avui.

+info: www.obrintpas.com

VIVIM UN BON MOMENT PER A LA QUANTITAT DE GENT QUE FA MÚSICA ARREU DEL PAÍS

Com ha anat la darrera gira per Alemanya?

Després de presentar el disc al desembre a Barcelona, Andorra, Palma, València i Madrid i fer una nova gira per Alemanya i Suïssa d'onze concerts al novembre, el grup farà un merescut descans d'uns quants mesos als Països Catalans amb un últim concert de gira al Festivern de la nit de cap d'any, per a tornar als escenaris al juny de 2006. +info: www.propaganda-pel-fet.com www.sinergiesmanagement.com


COMARQUES

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

19

ESTRATÈGIA ENVIA UN ESCRIT ALS EURODIPUTATS

Eurodiputat. Antoni Guardans defensa la LRAU.

CiU defensa a la UE la política urbanística del PP valencià REDACCIÓ VALÈNCIA

Francesc Camps s'ha trobat amb un aliat 'inesperat' al parlament europeu. En un moment en què la política urbanística de la Generalitat valenciana està siguent qüestionada durament per la Unió Europea, l'eurodiputat per Convergència i Unió i tertulià de la cadena Ser, Ignasi Guardans, ha enviat una carta als seus companys de l'Aliança de Liberals i Demòcrates d'Europa així com tots els eurodiputats espanyols, en busca de recolzaments per esmenar en més del 60 per cent l'informe europeu que condemna la Llei Reguladora d'Activitats Urbanes (LRAU) valenciana. El document va ser elaborat després que una comissió d'experts visités el

País Valencià i comprovés 'in situ' la violació dels drets humans i les agressions al territori que s'hi estan efectuant en el marc d'aquesta llei. Guardans assegura que no pretén donar-li suport al PP valencià, sinó denunciar un informe que li sembla "colonial" perquè tracta el País Valencià com si no pertanyera a un "estat de dret". Tammateix, la denúncia de la Unió Europea s'ha convertit en un dels principals maldecaps del govern de Camps.

L’eurodiputat convergent Ignasi Guardans està fent campanya contra l’informe negatiu a la LRAU valenciana

Vista general del monestir de la Valldigna

ARXIU

CONSENS NO HI HAGUÉ CAP VOT EN CONTRA DE LA PROPOSTA

Simat, primer municipi valencià amb el .cat REDACCIÓ VALÈNCIA

Des del 29 de novembre, Simat de la Valldigna és el primer poble del País Valencià que li demana a la Fundació Puntcat l'obtenció d'un domini .cat. Quan aquest estiga operatiu el consistori l'afegirà als llocs web municipals i el traslladarà a les adreces web dels treballadors i càrrecs electes municipals. La moció, proposada per l'Agrupació Ciutadana Arc Iris de Simat, un grup independent proper a ERPV, ha pogut prosperar sense cap vot en contra i amb cinc a favor (1 d’Arc Iris, 2 del Bloc i 2 de PSOE). Els dos regidors que té el PP a la po-

blació s’han abstingut junt amb dos representants socialistes, una decisió que no “ha estat vista precisament amb simpatia” pel portaveu del consell valencià, Esteban González Pons, que ha afirmat en to amenaçador que cap regidor del PP tornarà a abstindre’s en una votació semblant. Precisament, el govern valencià ha criticat durament l’ajuntament de Simat, a qui Pons ha acusat “d’haver deixat de ser valencià a internet”. El portaveu ha anunciat que la Generalitat “estudiarà jurídicament quines mesures es poden adoptar” per evitar que institucions valencianes adopten el .cat. Així, a la perse-

cució de les universitats públiques per emprar l’expressió “llengua catalana” als seus estatuts -tombada periòdicament en totes les instàncies judicials-, podria afegir-se l’assetjament contra aquell qui vullga identificar-se a internet a través d’aquest domini. El .cat va ser aprovat recentment per l’organisme que gestiona globalment els dominis d’internet, i serveix per identificar les pàgines web que siguen relatives a la llengua i la cultura catalanes. Per referir-se a Catalunya en un sentit territorial, des de la Generalitat catalana se li ha demanat al mateix organisme, sense èxit, que reconega el domini .ct.


20

COMARQUES

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

REPORTATGE “LA INFORMACIÓ SOBRE ELS VALENCIANS COMPROMESOS AMB EL PAÍS ÉS MINORITÀRIA”

La imatge dels valencians que es projecta a Catalunya

Periodistes valencians residents a Catalunya com Vicent Partal o Maria Josep Picó, junt amb polítics d’ambdúes parts del Sénia coincideixen a lamentar-se, des de perspectives diferents, de la desinformació crònica que s’hi té sobre el País Valencià VICENT CANET VALÈNCIA

Per Vicent Partal, director del portal en català Vilaweb, des de la transició la immensa majoria de la informació que arriba de València a Catalunya té dues claus: una és l'anticatalanisme i l'altra el folklore i els successos, "no hi ha un flux d'informació cap a Catalunya sobre el País Valencià real". El mateix Partal ens posa un exemple, el de la informació que es va donar en el míting de campanya de Josep Lluís Carod Rovira, líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a València a les últimes eleccions estatals de 2004. "L'acte es va realitzar en un Palau de Congressos a vessar i en un ambient d'esquerres i nacionalista com feia anys que no es veia a València ciutat, i que va aplegar a prop de 2000 persones. A la porta hi havia no arribaven a 50 fatxes però a El Periódico el 90% de la crònica girava al voltant dels fatxes, i això és desinformar", indica Partal. Per al director de Vilaweb, a Catalunya existix una total desinformació sobre la realitat valenciana amb la qual cosa "es magnifica l'anticatalanisme o castellanització del País Valencià i es minimitza la que existeix a al territori català", afegix. També critica el periodista valencià el que considera com "masoquisme malaltís" de certs sectors del nacionalisme català que "sembla que se senten millor quan són atacats i per això reben amb un interés morbós quan grups minoritaris d'anticatalanistes valencians, això si molt cridaners, munten les seues accions", conclou el director de Vilaweb. Partal posa més exemples, com ara la gran cobertura que s'ha donat a les dues manifestacions anticatalanistes durant 2004, "en canvi a penes si ixen als mitjans catalans les que dues o tres vegades a l'any plantegen els sectors nacionalistes valencians que tenen més capacitat de convocatòria, o les Trobades de l'Escola Valenciana (l'escola en valencià) que apleguen a 200.000 persones l'any arreu del país". El periodista valencià es referix a la manifestació del 19 de novembre, recolzada indirectament pels populars, que va reunir 40.000 persones a València contra la unitat de la llengua, un èxit relatiu perquè el 1997 els secessionistes van reunir 70.000 persones. La següent manifestació anticatalanista, este cop no recolzada pel PP, va reunir només 3.000 persones però esta vegada no va tindre tanta repercussió als mitjans cata-

Valencians amb èxit a Catalunya. Alguns d’ells es lamenten que al Principat es té una imatge un tant estereotipada dels valencians.

lans (una altra el passat 5 de novembre d'enguany ha reunit només 2.500 manifestants). Les manifestacions dels nacionalistes valencians, que se celebren el 9 d'octubre i el 25 d'abril, solen reunir al voltant de 40.000 persones anualment però no mereixen tanta atenció, segons assenyala Partal. A més, les grans manifestacions a València reunixen moltes més persones com les 250.000 persones a la vaga general de 2002, les 500.000 contra la guerra en 2003 o les 650.000 contra l'atemptat de l'11-M de 2004. Evidentment, també existixen tòpics sobre catalans al País Valencià, però Partal considera que són menors per dues raons: "allí arriben els mitjans catalans i d'altra banda Catalunya té un pes considerable en la informació estatal amb la qual cosa arriba una imatge, distorsionada si vols, però més real, plural i diversa que la que se'ls dóna als catalans sobre els valencians". En este sentit al territori valencià es poden veure les dues televisions autonòmiques catalanes, no sense esforç per part dels valencians, cosa que dóna una visió de primera mà de Catalunya.

Tot i això no va ser fàcil que fora així, durant el 1990, quan estaven els socialistes al poder, la recepció de TV3 estava en perill al País Valencià per problemes polítics. Això va mobilitzar a tots els sectors nacionalistes i d'esquerres per evitar-ho i permetre que, a més, es veiera C33. L'any anterior havia nascut un Canal 9 que havia despertat moltes esperances però que finalment no va ser totalment en valencià, la qual cosa també va mobilitzar diferents sectors compromesos pel país. Partal en este sentit també retrau els ciutadans de Catalunya un cert desinterés per tot allò valencià. "No s'ha fet ni un sol esforç per poder veure Canal 9 i hi ha qui diu que és perquè és una televisió insofrible. No cal que m'ho diguen a mi com és. Però, per exemple, Punt 2 és una televisió de qualitat i tota en català, ¿perquè ningú ha fet el mes mínim esforç per veure-la ací com allí a València els sectors més nacionalistes i d'esquerres van fer per veure TV3?", opina Partal. El periodista valencià recalca que a Catalunya no arriben mitjans valencians i el pes als mitjans estatals del País Valencià és reduït, per la

qual cosa el que arriba dels valencians no és més que "una caricatura".

Tòpics i estereotips "El tòpic de fatxa dels valencians em sembla anecdòtic i fals en el fons, però basat en una realitat inqüestionable, que governa el PP de fa 10 anys. Però per mi existix una imatge que encara és més perillosa, relacionar tot allò valencià amb la poca modernitat o amb la superficialitat o la poca seriositat. El País Valencià ha tingut molt mala sort políticament, però en cultura, economia o coneixement, som un país molt modern i, de vegades, sembla que s'oculte l'origen dels valencians il·lustres", assenyala Partal. Per ell, l'estereotip que es té dels valencians té més a veure més amb les falles o els trets més folklòrics que amb una societat moderna. El periodista assenyala que gent tan important com l'arquitecte Santiago Calatrava, l'investigador Bernat Sòria, el cantant Miquel Gil, o el director de la Tate Gallery de Londres Vicent Todolí o un conseller del govern català com Carles Solà no responen a l'estereotip

ARXIU

El País Valencià ha tingut molta mala sort políticament, però en cultura, economia o coneixement som moderns L’estereotip que es té dels valencians té més a veure amb les falles o els trets més folclòrics que amb la societat real que es té dels valencians i per tant no solen ser presentats com a tals. Afegix que els mitjans catalans tampoc donen a conéixer tota la tasca que la societat civil fa pel català a terres valencianes, "sempre recomane baixar a les Trobades de l'Escola Valenciana o als Premis Octubre per a conéixer un País Valencià compromés", conclou Partal. Una altra periodista valenciana directora de Nat, Maria Josep Picó, resident a temporades a Barcelona, lamentava, a una entrevista publicada


COMARQUES

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

al juliol a Diari Parlem la fama dels valencians de poc professionals "perquè tenim una gran capacitat, però ens falta espenta, perquè per qualitat… n'hi ha molta!. És qüestió que ens estimem més i sapiguem comunicar-ho". També assenyalava la seua sorpresa per l'afirmació de determinats barcelonins que pensen que a València no es parla valencià, "quan jo vaig (a terres valencianes) i no deixe d'utilitzar-lo: en diversos contextos (laboral, amb amics, concerts, actes culturals…) i amb una gran normalitat! De vegades conteste, "I a Barcelona sí?". Perquè qualsevol trajecte en autobús o metro res té a veure en la societat normalitzada que ens imaginem", indica Picó. La periodista afegix, en l'entrevista de Diari Parlem, que TV3 dóna una visió de la societat catalana un poc ideal "tant que, sovint, els valencians tenim un cert complex d'inferioritat". A més considera "els catalans veuen València molt lluny", perquè als mitjans les notícies que més transcendixen són les de polèmiques sobre la llengua o la lluita per l'aigua de l'Ebre, etc, que porta, segons la periodista, a la sensació que tots els valencians pensen el mateix. Tot i això, matisa que la societat catalana compta amb una gran pluralitat i que també hi ha qui coneix molt bé la realitat valenciana. Des del PSC, el seu responsable de cultura, Francesc Xavier Boya afirma que des de Catalunya no es coneix el rerefons real del conflicte i s'actua més bé amb indiferència "perquè s'intuïx falta de simpatia, per no dir antipatia, per part dels valencians".

Flux informatiu entre ambdós països "Per a solucionar este problema d'imatge i de relacions entre ambdós països, el primer que hem de fer és treure el PP de la Generalitat Valenciana, però també hem de bastir un sistema de comunicació d'àmbit dels Països Catalans més seriós del que

Estereotip. El ‘valencià fatxa’ és una imatge típica a Catalunya.

existeix. Un sistema que trenque amb els tòpics i ens faça coneixedors a tots dos països de les realitats existents als altres", assenyala Vicent Partal de Vilaweb. El mateix considera Agustí Cerdà valencià i diputat al Congrés dels Diputats per Barcelona i per Esquerra Republicana de Catalunya, que valora com a deficient el flux d'informació entre ambdós territoris i creu que calen mitjans de comunicació comuns que facen veure les diferents realitats a una i altra banda del Sènia. "Al País Valencià hi ha una presència molt reduïda de mitjans catalans i a Catalunya és pràcticament nula la presència de mitjans valencians, fa falta una estratègia d'articulació comunicativa de l'àmbit lingüístic comú", conclou Cerdà. Tant Elena

EL PALLETER

Pineda, responsable de cultura de la Unió General de Treballadors del País Valencià (UGTPV), com el secretari del Bloc Nacionalista Valencià (BNV), Enric Morera consideren que a Catalunya només els arriba un punt de vista i "necessitem que escolten el que opinen les forces progressistes del País Valencià perquè vegen que existeixen molts matisos del tema", conclou Pineda. Els partits d'esquerres catalans també consideren que el coneixement entre ambdós països es basa sovint en tòpics. Màrius Garcia, secretari d'organització d'Iniciativa per Catalunya (ICV) que tant al País Valencià com a Catalunya hi ha una manca d'interés per conéixer les respectives realitats. "Sembla que tothom ja en té prou amb els quatre tò-

21

Espai País Valencià. Un col·lectiu que treballa per trencar prejudicis.

pics o amb la imatge que traslladen els mitjans. La rivalitat s'estimula en moments molt puntuals, però en general es practica la ignorància del veí (que és molt pitjor)", afirma Garcia. El membre d'ICV afegix que els interessos econòmics de l'Arc Mediterrani poden acabar fent molt més per apropar les dues comunitats que les motivacions lingüístiques o culturals.

Espai País Valencià, una nova oportunitat Espai País Valencià (www.espaipaisvalencia.rog) és una plataforma de valencians residents a Catalunya que pretén millorar el flux d'informació existent entre els dos països, donar una altra visió per superar-ne els tòpics i mostrar el País Valencià

progressista i compromés amb la llengua i cultura catalana que insuficientment conegut al territori català. Van difondre, davant la polèmica de la traducció de la Constitució Europea, un manifest que es titulava Valencians per la Unitat de la Llengua. "Al País Valencià hi ha una majoria progressista silenciada. Hi ha amplíssims sectors socials que no tenen cap dubte de la unitat de la llengua: són els que han permés que avui el valencià siga alguna cosa més que un reducte folklòric, des de les escoles, les universitats, les editorials, els mitjans de comunicació o, simplement, usant-lo amb normalitat i dignitat plena", s'assenyala en este manifest. Fins ara han realitzat diferents activitats públiques de caire lúdic, però també polític.

Traduccions Català i espanyol 96 380 57 09 rafel.mo@teleline.es


22

COMARQUES

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

ANTICATALANISME FEDERICO JIMENEZ LOSANTOS LIDERA UNA INTENSA CAMPANYA ANTICATALANA

Es multipliquen les protestes contra la cadena Cope La cadena radiofònica de la Conferència Episcopal espanyola esdevé el blanc de totes les crítiques per la seva campanya anticatalana. REDACCIÓ BARCELONA

Si fa uns mesos era el País Basc i la seua proposta de reforma estatutària (coneguda com a “Pla Ibarretxe”), ara Catalunya s’ha convertit en el blanc predilecte de l’anomenada “Brunete mediàtica” (en referència a la divisió blindada de l’exèrcit espanyol que protegeix Madrid). Des de l’aprovació de la proposta de nou Estatut d’autonomia de Catalunya, tot el conjunt de mitjans de

INCENDIARI El radicalisme de Jiménez Losantos li fa imaginar molins de vent amb els quals és capaç d’esmenar-li la plana fins al mateix PP. Just el 6 de desembre, dia de la Constitució espanyola, publicava a Libertad Digital un dur article on li retreia als populars ni més ni menys que feien seguidisme de la política lingüística de Jordi Pujol! Entre d’altres exemples posava el del País Valencià, “on els pares castellanoparlants no poden escolaritzar en la seua llengua materna els fills, des de l’escola bressol fins a la Universitat com sí fan, perquè poden, aquells que volen escolaritzar-los en català (o valencià)”. Sense comentaris.

comunicació al servei de la dreta espanyola s’esforça diàriament per superar-se a si mateixa en la intensitat dels seus atacs al projecte avalat per un 90% dels parlamentaris catalans. Al capdavant de la “brunete” hi trobem la cadena radiofònica COPE, propietat de la Conferència Episcopal espanyola, comandada des del seu programa matinal per l’inefable Federico Jiménez Losantos. Acció de les JERC

La protesta de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), que es van encadenar el passat 30 de novembre a la seu de l’emissora a Madrid tingué un ampli ressó a la premsa espanyola. La pròpia COPE no va dubtar a qualificar la protesta d’ ”assalt”, i als joves de “matones”. En el seu comunicat, les JERC denunciaven que l’emissora “fomenta l’odi contra Catalunya”, “fa propaganda activa del boicot als productes catalans” i “qualifica constantment el govern de Catalunya de nacionalsocialista”. Uns dies abans, les joventuts d’Iniciativa per Catalunya-Verds van protestar a la seu de la COPE a Barcelona, i hi van fer entrega d’un exemplar de la proposta de nou Estatut de Catalunya i del codi deontològic del periodisme.

Demanda d’ERC Per la seva banda, el president d’ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, el seu secretari general Joan Puigcercós i el propi partit van presentar el passat dia 5 de desembre una demanda civil en contra de la Cadena COPE i el periodista Federico Jiménez Losantos amb motiu de la vulneració del seu dret a l'honor i a la pròpia imatge. En la demanda, la fromació republicana, a més d’exigir el final d’aquesta actitud, demana l'establiment d'una indemnització per danys i perjudicis que es xifra entre els 30.000 i els 90.000 euros, que es destinaria a una entitat social sense ànim de lucre.

Manifest d’intel·lectuals catòlics Per la seva banda, uns quaranta intel·lectuals catòlics van presentar un manifesten que s’hi denunciava "el foment de l'odi, de la incomprensió, de la calúmnia i de la mentida" de l’emissora. En el manifest s’acusava directament la Conferència Episcopal espanyola de ser la responsable de la línia seguida per l’emissora. El president de Justícia i Pau de Catalunya, Arcadi Oliveras, va destacar en la presentació del manifest, la coincidència entre entre el discurs de La mañana i el del president de la Conferència Episcopal Espanyola, el car-

Acte de Joves d’Inciativa per Catalunya contra la COPE

denal Rouco Varela, per posar només un exemple. "Rouco és capaç d'anar al capdavant d'una manifestació contra Catalunya i, en canvi, no ser-hi quan es tracta d'una concentració per lluitar contra la pobresa", va dir.

Dos joves detinguts En aquest context, la matinada del passat 5 de desembre, dos joves de 16 i 17 anys van ser detinguts per la Guàrdia Urbana de Barcelona després d’haver realitzat pintades a la seu de la Cadena COPE i del diari “El País”. L’emissora va afirmar immediatament que els dos joves pertanyien a les JERC, cosa que aquesta organització va desmentir. La fiscalia de menors ha decidit enviar el cas a l’Audiència Nacional, per si en una de les pintades (“Terra Lliure tornarà”) hi pogués haver un delicte d’apologia del terrorisme. Una ampolla de benzina, que suposadament duien els joves en el moment de la detenció, va complicar el cas, usat per la COPE en la seva campanya victimista.

Cristians valencians Al País Valencià també s’està articulant entre els cristians de base un moviment de protesta contra la línia

que està prenent l’emissora de la Conferència Episcopal. La plataforma Cristians pel Valencianisme ha fet públic un “Manifest cristià: queixa legítima a la COPE”, on es demana que “es reconsidere l'activitat desenvolupada per la cadena COPE, i

ARXIU

es canvie en el sentit que es considere més adequat els seus continguts, protagonistes i la seua línia d'opinió”. Els Joves Verds del País Valencià s’han adherit a un text al qual es pot accedir a través del lloc web www.cristians.net.

frases LES BARBARITATS DE LA COPE El jove periodista Álvaro Vioque ha recollit en un llibre (Les barbaritats de la COPE, Ara llibres, 2005) algunes de les perles radiofòniques de la cadena episcopal. Us n’oferim algunes mostres:

“En Catalunya los terroristas mandan”. La mañana (01/07/2005), Federico Jiménez-Losantos.

“El gobierno español sólo habla con terroristas, homosexuales i catalanes, a ver cuándo se decide a hablar con gente normal”. La mañana (13/06/2005), Federico Jiménez-Losantos.

“Esquerra viene de Estat Català que es un grupo nazi-catalanista que venía de colaborar con la GESTAPO y las fuerzas italianas, y ahora se publica un libro que documenta muy bien las relaciones entre nazis, servicios secretos alemanes y diversos sectores de ERC durante la República y mucho más allá”. La mañana (31/01/2005).

“La minoría o mayoría castellanohablante en Cataluña es la más desprotegida, incomprendida, silenciada y machacada”. La mañana (10/03/2005), Federico Jiménez-Losantos.

“Hay mucha gente que ignora que ERC es siempe un partido violento, un partido siempre golpista, cuyas juventudes, los escamots, desfilaban a la manera fascista”. Federico Jiménez-Losantos.


COMARQUES

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

DINERS COM MÉS PUGE EL PREU PER ACCIÓ, MÉS S'EMBUTXACARAN

Jiménez Losantos té un interès personal en l'OPA a Endesa

VÍCTOR SAURA EL TRIANGLE

A través de les ones, del ciberespai o de paper imprès, Federico Jiménez Losantos està entestat a vincular qualsevol moviment estrany amb l'OPA de Gas Natural sobre Endesa. Si La Caixa i el PSC van arribar a un acord per condonar els interessos d'un deute, només pot ser perquè el primer secretari del PSC i ministre d'Indústria, Josep Montilla, donés suport a una operació, l'OPA, que beneficia La Caixa, màxim accionista de Gas Natural. I si Rodríguez Zapatero i el president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, es reuneixen sense avisar a la premsa, és perquè hi ha hagut un acord secret segons el qual Espanya renuncia a una part dels fons europeus a canvi que Brusel·les no s'opose a l'OPA. Però les sospites que Jiménez Losantos converteix en veritats categòriques es podrien aplicar a l'inversa: quan el locutor 'informa' sobre l'OPA, no ho fa des de la distància i a partir de la presumpta defensa de l'interès general de la població, sinó en defensa dels interessos directes que hi tenen perspones molt properes a Losantos. Com és de sobres conegut, a banda del seu espai a la COPE, Jiménez Losantos edita un diari d'Internet, Libertaddigital.com, on bàsicament es reprodueixen les mateixes 'informacions' i els mateixos opinadors. El president de Libertad Digital S.A. és Alberto Recarte García-Andrade, vicepresident de l'anticastrista Fundación Hispano-Cubana i que va ocupar alts càrrecs a l'Administració en temps de la UCD. Pròxim al P, Recarte és mem-

bre del consell d'administració de Caja Madrid per designació del grup de corporacions municiapals i, en tant que representant de l'entitat d'estalvis, accionista de referència d'Endesa, va incorporar-se al consell d'administració de l'elèctrica al mes de maig passat. Gràcies a aquesta incorporació s'ha sabut que Recarte és també accionista d'Endesa: és propietari d'un 0,0002% del capital de l'elèctrica, la qual cosa és una autèntica fortuna per a una companyia que del gener al setembre va obtenir uns beneficis de 1.556 milions d'euros. A Recarte, doncs, per una pura qüestió de legítim lucre personal (o de conservar la cadira al consell de l'elèctrica), l'interessa que el preu de l'OPA siga tan elevat com siga possible, i a Losantos, si més no, l'interessa el mateix, ja que els diners de Recarte faran molta falta en els plans d'expansió de Libertad Digital en el terreny de la televisió, local i digital. A més a més, no deixa de sorprendre (perquè no té precedents) que Re-

carte utilitze el seu espai a Libertad Digital per firmar articles en què es denuncia la "corrup`ció" a Ls Caixa... competidora directa amb Caja Madrid!

La casa blanca D'altra banda, hi ha el cas de Florentino Pérez, president de la constructora ACS i del Reial Madrid. En els últims mesos, ACS ha comprat participacions de l'elèctrica Unión Fenosa fins a convertir-se en el màxim accionista de la tercera elèctrica espanyola. simultàniament, segons s'ha publicat, fa algunes setmanes Pérez va adquirir un 5% de Libertad Digital i es va convertir, doncs, en soci de Jiménez Losantos, el qual, a través de la societat Tampoco S.L:, controla entre un 11% i un 25% de la companyia. Unión Fenoisa també està mostrant una oposició fèrria a l'OPA de Gas Natural sobre Endesa, especialment pel que fa a l'anunci dels directius de la gasista que hi ha un principi d'acord amb Iberdrola perquè aquesta compre els actius d'Endesa que s'hagne

de vendre per no vulnerar les lleis de la competència. Fenosa ja ha anunciat que no pensa renunciar sense més ni més a quedar-se una part del pastís d'Endesa.

Roca i Rosell En el rerefons d'aquesta lluita entre dos poders econòmics -camuflada de guerra políticoideològica entre Barcelona i -Madrid-, hi trobem la misteriosa situació de dos influents catalans: Miquel Roca i Joan Rosell. Curiosament, tots dos presideixen dues de les cinc entitats fundadores de La Caixa (Roca, la Societat Econòmica d'Amics del País, i Rosell, la patronal Foment del Treball), però a la vegada tenen vincles directes amb els qui estan utilitzant tots els mètodes possibles per debilitar l'entitat financera catalana. Roca manté una llarga relació d'amistat amb Florentino Pérez, amb qui va compartir aventures polítiques els anys vuitanta, i forma part del consell d'administració el mateix dia que Recarte.

L’estrella de la Cope guanya 800.0000 euros V.S. EL TRIANGLE

Federico Jiménez Losantos cobra, guanya o ingressa -és difícil escollir el verb- al voltant de 800.000 euros l'any, la major part dels quals surten del que li paga l'emissora de l'Església espanyola per fomentar un clima que s'ajusta ben popc als preceptes cristians de pau i convivència. Bé, de fet, aquests diners no els guanya ello, sinó una societat, Tampoco S.L. (un nom ben triat, val a dir), constituïda el 1995 (quan feia poc temps de la seua incorporació a l'e-

Des de l’illa MARC PERIS Docent valencià a les Illes

Zero en conducta

L

Dos socis de Libertad Digital estan directament afectats: Alberto Recarte, conseller de l'elèctrica, i Florentino Pérez, màxim accionista de Fenosa

missora) i a través de la qual Losantos canalitza els seus ingressos. D'acord amb els comptes disponibles al Registre Mercantil corresponents a l'any 2004, Tampoco S.L. va obtenir uns ingressos d'explotació de 794.177 euros, dels quals, un cop descomptades les despeses en personal (117.287 euros: consta que té un treballador, que molt probablement és ell mateix), altres despeses d'explotació (45.765 euros: possiblement es tracta de pagaments a col·laboradors del programa) i dotacions per a amortitzacions (4.765 euros), donen uns be-

neficis de 626.669 euros, dels quals es descompten 220.919 en concepte d'impost de societats, per acabar amb uns beneficis totals de 405.750, que evidentment són també per a l'únic accionista de Tampoco S.L., Federico Jiménez Losantos. D'aquesta manera, Losantos tributa una part del que guanya com a rendes de treball (45%) i una altra part com a beneficis empresarials (35%).

Cristina i César S.L. Les altres estrelles de la COPE també cobren a través d'aquest mètode de fer-

se passar per persona jurídica, completament legal, i que Josep Piqué (Loreto Consulting) en deia "d'optimització fiscal". Així, César Vidal Manzanares, director de La Linterna, té una societat limitada unipersonal anomenada Osobelena S.L., constituïda a novembre de 1999. Per la seua banda, la de Cristina López Schlichting, conductora de La Tarde con Cristina, es diu Undset Comunicación y Servicios S.L., i es va crear a l'abril de 2002. L'any 2003 va declarar uns ingressos de 182.694 euros i uns beneficis de 12.466 euros després d'impostos.

23

es últimes setmanes he assistit impertèrrit al fenomen d'histèria col·lectiva en el qual es veu sumida la caverna espanyola de tota la vida. Per si no hi havia prou amb estatuts, opes i altres esdeveniments, que omplen les tertúlies dia i nit, arriba un dels temes estrella: la reforma educativa de la LOCE. En primer lloc cal dir que com a professor de secundària, estic en contra d'una llei reaccionària, que cedeix espais enormes a l'educació privada i arrossega els mateixos problemes de tota la vida. A partir d'ací, cal dir que el debat sobre la qualificació de l'assignatura de religió a la selectivitat amaga un altre més preocupant: la privatització de l'educació, en connivència amb l'església catòlica i les seues branques ultres, en especial l'Opus Dei, a través d'híbrids empresarials i ecumènics. El personal que imparteix religió als instituts públics, directament seleccionat a dit pel bisbat corresponent, sense cap tipus de control públic per tant, es dedica en el millor dels casos a contar acudits o anècdotes, i en el pitjor d'ells a adoctrinar i manipular la història criminal de l'església catòlica. A part d'açò, i de "llegar", com si es tractés d'una vulgar ETT una part del seu sou a la cúria, l'església conta amb una enorme xarxa d'escoles i instituts concertats que, en alguns casos, arriben a percebre més diners i mitjans que els públics, moltes vegades segregant els i les alumnes immigrants. Al País Valencià, als exercicis recents, ha habut més inversió pública en l'educació concertada que en la pública, donant un exemple dubtós del lliure mercat que el PP preconitza. Si a tot açò, unim les enormes quantitats que percep la institució catòlica mitjançant ONGs, associacions de tot tipus i la sucosa aportació directa dels impostos públics ( a part de la coneguda casella de la renda ), a més de bodorrios, batejos i d'altres que, evidentment es cobren, obtenim un enorme negoci que despulla el que l'esglèsia realment és: una màquina de fer diners i adoctrinar per seguir fent diners. Tot açò sense entrar a valorar l'enorme patrimoni que conserva després de segles de saqueig internacional. Després de reflexionar sobre tot açò, un innocentment es pregunta: Per què, si tenen una situació tan sanejada, es queixen per unes notes miserables que estan en l'esfera dels mortals, quan ells es mouen en àmbits tan divins? I per què el PSOE continua donant cabassos de diners a una institució vetusta, repressora, hereva del franquisme, i que a més ix al carrer cada dos per tres per boicotejar el govern actual i demostrar que el fantasma de la guerra civil encara es passeja? Preguntes sense resposta davant les quals només ens queda l'apostasia.


24

COMARQUES

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

MANIFESTACIÓ 14 DE DESEMBRE

Encadenades contra l’OTAN. Els activistes bloquejant la via d’accès del tren militar

ARXIU

MANIFEST SINDICATS I PARTITS DEFENSEN L’ESCOLA PÚBLICA I DE QUALITAT

Escola Valenciana li planta cara a l’Arquebisbat L'arquebisbe de València, Agustín García-Gasco, s'ha topetat amb la primera protesta al carrer per les seues declaracions incendiàries REDACCIÓ VALÈNCIA

L'escalada de declaracions reaccionàries de l'arquebisbe de València, Agustín García-Gasco, en contra del nacionalisme, el progressisme i els drets dels homosexuals, així com les seues soflames en favor del Partit Popular, s'han topetat amb la primera reacció de protesta al carrer. Ha estat Escola Valenciana, l'organitzadora de les trobades pel valencià que cada any reuneixen més de 200.000 persones, la primera en concentrar-se davant la seu de l'arquebisbat, el passat 23 de novembre, per exigir-li al màxim re-

presentant religiós valencià, a través d'un manifest, "més rigor científic i menys crispació política a l'ensenyament". García-Gasco s'ha convertit en una de les principals puntes de llança de la mobilització eclesiàstica contra la nova llei d'educació socialista, siguent el País Valencià una de les comunitats autònomes que més participants va aportar a la manifestació del passat 12 de novembre a Madrid. Diego Gómez, president d'Escola Valenciana, impulsora d'altres iniciatives com el Compromís per la Llengua i el Compromís per l'Estatut, va presentar-li a l'arquebisbe un manifest signat per moviments socials, sindicats i partits polítics valencians on es dibuixa un programa de mínims per la convivència educativa i "un ensenyament de qualitat i una escola que aporte valors d'autoestima i de solidaritat". Religió en valencià Per als sotasignants "l'opció religio-

sa és i ha de ser lliure en la societat i en l'escola i no cap, per tant, per a les assignatures religioses (catòlica o d'altres) un sistema de qualificacions acadèmiques". És per això que lamenten "la ingerència de la jerarquia de l'Església Catòlica en qüestions estrictament polítiques i la seua identificació amb el Partit Popular, fets que estan provocant polarització social i molta crispació i descrèdit cap a la institució religiosa". Escola Valenciana també li recorda a l'arquebisbe que hauria de preveure materials en valencià tant per a l'assignatura de religió com per a les catequesis de les parròquies, "demostrant així que respecta el dret dels valencians a usar la pròpia llengua en tots els àmbits". No només la jerarquia valenciana ignora el valencià a les aules sinó que, arrenglerada amb el seccessionisme lingüístic, ha tractat d'obstaculitzar tots els intents perquè puga haver litúrgies en valencià amb normalitat.

Arran del procés de tramitació parlamentària de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), volem fer públiques, mitjançant aquest manifest, les prioritats que han de guiar la millora del sistema educatiu. Les mobilitzacions impulsades des de sectors de la dreta social, religiosa i política, basades en interpretacions interessades i falses de les modificacions legislatives proposades intenten eludir les seues responsabilitats cíviques i socials i tracten de generar temors infundats. L'anterior govern espanyol va imposar l'anomenada Llei de Qualitat Educativa (LOQE), sense disposar de cap avaluació mínimament rigorosa del procés i dels resultats de la LOGSE i sense comptar amb el més mínim consens social i polític. En el seu moment, les organitzacions signants d'aquest manifest ens vam manifestar en contra de la LOQE. Per a superar les deficiències del sistema educatiu, que són responsabilitat dels governs dels últims 15 anys, cal un nou marc legal. Una política de més concessions a les demandes dels sectors socials conservadors comporta un risc greu de fractura i de conflicte social que permetrà consolidar un sistema educatiu dual que -com ja és palés- només afavoreix determinats sectors socials privilegiats i perjudica els més desfavorits. Per tot això, partint de l'ampli consens existent sobre la necessitat d'adequar el sistema educatiu als requeriments actuals i futurs, PROPOSEM:

materials per a atendre de manera adequada la diversitat de l'alumnat, un ensenyament que dignifique socialment i econòmicament la professió docent.

- Un sistema educatiu per a tots i totes que garantisca l'equitat i la igualtat d'oportunitats i que assegure la justa compensació de desigualtats perquè tot l'alumnat assolisca l'èxit escolar. Condicions d'igualtat en l'accés i en l'escolarització i que tots els centres assumisquen la seua responsabilitat social. El dret a l'educació suposa molt més que una simple elecció de centre.

- Un finançament adequat de l'Educació que palese la prioritat social i la política dels nostres governs cap al sector. Cal avançar de manera decidida cap al 7% del PIB, com han fet els països del nostre entorn europeu.

- La xarxa de centres de titularitat pública, des de l'Educació Infantil, ha de ser l'eix vertebrador del sistema educatiu. - Un ensenyament públic de qualitat que millore les condicions de treball en els centres educatius, que els dote dels recursos humans i

- Transparència, participació i gestió democràtica en tots els centres i implicació dels agents educatius i socials (famílies, professorat, alumnat…). Enfront de la jerarquització en el govern dels centres, cal estimular el protagonisme dels òrgans col·legiats i afavorir el lideratge pedagògic dels equips directius triats democràticament per la comunitat educativa. - Un ensenyament laic que respecte totes les opcions de pensament, un ensenyament basat en els valors de respecte i de solidaritat, bases del nostre sistema democràtic de convivència. L'activitat escolar ha de partir del saber racional i científic, i refusar el dogmatisme, l'adoctrinament i el fanatisme. En conseqüència, l'ensenyament confessional de qualsevol religió ha d'estar fora del currículum. - Un ensenyament que reconega la interculturalitat i les diverses cultures i llengües de l'estat. La història, la cultura i la llengua dels valencians, així com el món on vivim, han de ser coneguts per tot l'alumnat. Rebutgem les uniformitzacions de continguts que pretenen amagar els trets col·lectius dels valencians, un poble entre altres pobles.

Per tot això, convoquem, el dimecres 14 de desembre, tota la comunitat educativa, les forces socials i polítiques i tota la ciutadania perquè, amb les accions acordades des de cada sector,se senta amb força la veu d'una àmplia majoria social que es manifesta en favor de l'Escola Pública: una escola pública, valenciana, democràtica, laica i de qualitat, la millor garantia per a construir una societat més equitativa, integrada i solidària.

Federació Escola Valenciana, Federació de Moviments de Renovació Pedagògica del País Valencià, Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià - Intersindical Valenciana (STEPV-Iv), Confederació General del Treball (CGT), Sindicat d'Estudiants (SE), Bloc d'Estudiants Agermanats (BEA), Coordinadora d'Estudiants del Països Catalans (CEPEC), Valencians pel Canvi, Esquerra Unida del País Valencia (EUPV), Bloc Nacionalista Valencià (BLOC), Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV), Partit Comunista del País Valencià (PCPV), Els Verds del País Valencià, Els Verds - Esquerra Ecologista, Espai Alternatiu.


LABORAL

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

25

NEGRE FUTUR PER ALS DIARIS CLÀSSICS El president internacional de Metro, conegut diari gratuït, ha augurat que la premsa diària haurà de transformar-se per eixri tan sols els caps de setmana i especialitzar els seus continguts.

ECONOMIA CRISI LES PUPERFÍCIES COMERCIALS FALQUEN LA MAJOR CRISI DEL CAMP VALENCIÀ

El camp denuncia la diferència de preus entre origen i detall Afegit al problema de la pujada del preu del combustible, i a la crisi de preus en origen, s’afegeix el problema del elevat preu final dels productes del camp que pot afectar la demanda. REDACCIÓ El sindicat agrari La Unió-COAG informa que un estudi actualitzat amb els productes hortícoles i cítricoles que es conreen actualment en el camp valencià reflecteix el desmesurat marge comercial que es dóna entre els preus en camp i els de venda posterior al públic, amb una forqueta que va del 267 al 1.155%, segons cultius. L'estudi de La Unió-COAG reflecteix un marge comercial entre camp i venda al públic del 267,5% en albergínia (en preu la diferència és de 1,07 euros), del 287% en carxofa (1,35 euros de diferència), del 330% en tomaca (1,42 euros ), del 510% en taronja (1,02 euros), del 600% en clementina (1,14 euros) i del 1.155% en encisam (1,04 euros). Els preus en camp de l'estudi són els que ofereix setmanalment la Conselleria d'Agricultura i de les cooperatives, mentre que els de venda al públic provenen de la mitjana de quatre dels supermercats i grans superfícies més representatius del País Valencià. Segons el sindicat agrari aquest estudi corrobora les denúncies i protestes d'aquesta organització sobre la idea que tots guanyen en la cadena comercial menys els productors, pel que exigeixen una sèrie de mesures per a assolir preus justs en el camp. En primer lloc seria desitjable traslladar a la Comunitat Valenciana l'acord històric assolit a Almería per a fixar uns preus mínims que cobrisquen els costos de producció. Altres mesures, a banda de la creació d'un Observatori autonòmic de preus, han de passar per l'activació de mecanismes legals de seguiment dels preus a través del Servei de Defensa de la Competència i la creació d'una Llei de Comerç de Productes Agropecuaris que contemple una Comissió d'Examen de Pràctiques Comercials. També re-

En el cas de l’encisam, de 0,09 euros al camp, passa a costar al consumidor més d’un euro la peça El sector anuncia noves protestes si no s’atura la que consideren la major crisi del camp valencià de la història clama una major participació dels productors en la cadena agroalimentària i en el valor dels productes i dels consumidors en la informació comercial d'aquests productes al costat de la implantació del doble etiquetatge. El secretari general de La UnióCOAG, Joan Brusca, afirma que “la situació dels productors valencians és dramàtica, doncs als preus in-

sultants que actualment reben en el camp cal sumar-li les pèrdues per l'alt preu del gasoli o per les gelades que a pesar dels anuncis a bombo i plateret d’ajudes i d'estar a punt de finalitzar l'any la veritat és que ningú ha cobrat un euro de les mateixes”. Brusca anuncia que “els actes de protesta continuaran al llarg de les pròximes setmanes fins que l'Administració central i autonòmica reaccionen davant la major crisi agrària de la història que es recorda”. A tot això s’afegeix la proposta de Pressupostos per a la Unió Europea que retalla de manera significativa la partida destinada a ajudes al camp, de la qual la major beneficiària és França, però que a l’Estat Espanyol repercuteix molt positivament. Tot això sense que s’haja solucionat encara l’injust repartiment d’aquestes ajudes de les quals els grans terratinents en són els majors beneficiaris. De fet un informe d’Intermon-Oxfam adverteix que amb les ajudes que reben tan sols 7 te-

rratinents espanyols podrien viure 90.000 agricultors de Moçambic. De moment les negociacions entre el Ministeri d’Agrucultura i el sector agrari semblen estar en un punt mort després de dues trobades en les que no s’ha aconseguit acord. El sector agrari però, ha advertit noves mobilitzacions si no s’a-

rriba a un acord en els propers dies, emulant la lluita dels camioners o gruistes. Tot plegat augura un futur incert per al sector agrari valencià del qual depenen més de 82.000 treballadors, un 5,5% del total de treballadors del País Valencià. Xifra que va minvant de forma alarmant.

dades EL CAMP EN PEU DE GUERRA El camp valencià està en peu de guerra. De fet, fins i tot abans que les mobilitzacions les seues queixes han estat constants i han arribat a convergir quan a les organitzacions agràries des que el Consell desacredités la postura de AVA pel que fa a la batalla pel trasvassament del Xuquer-Vinalopó. Així tant AVA com la Unió-COAG han unit les seus protestes en dos fronts.

El primer s’enfronta a la postura de la Generalitat Valenciana pel que fa al trasvassament i el segon front està obert contra el Ministeri d’Agricultura en una negociació que sembla no masa fructífera en la que el sector agrari pretén obtenir importants ajudes per a compensar l’increment desmesurat dels preus del carburant. En qualsevol cas, les perspectives del camp no són bones.


26

ECONOMIA

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

Greenpeace alerta dels impactes de la OMC

El CE d’IZAR es mobilitza per la fórmula de venda

Crítiques al Consell per la crisi d’El Vinalopó

Davant la propera conferència ministerial de l’OMC -13-18 de desembre a Hong Kong- Greenpeace ha alertat de les seus conseqüències ambientals i socials. En parules seues: "El desenvolupament sostenible ha de ser l'objectiu primordial del sistema de comerç global. Les actuals negociacions han de deixar d'ignorar l'ambient i usar el desenvolupament amb fins retòrics. Com actor clau dintre de l'OMC, la UE té la responsabilitat d'assumir el lideratge per a garantir un resultat sostenible per a tots"

La liquidació de les drassanes de l’empresa pública Izar s’augura conflictiva. El comitè d’empresa reclama la venda conjunta de les plantes de Manises, Sevilla, Sestao i Xixón. Però les ofertes de compra no van en eixa direcció. El comitè d’empresa d’Izar Manises tramità a finals d’octubre una convocatòria de vaga del 28 d’octubre fins el 31 de desembre, tots els dissabtes a primera hora del matí a les portes de la Planta de Potència a IZAR Manises.

El secretari de la Unió Comarcal La Muntanya-Vall del Vinalopó d'UGT-PV, Vicente Prieto, ha denunciat la falta d'una política industrial, per part de la Generalitat, per a pal·liar l'increment de l'atur i la precarietat laboral, sobretot en el sector del calçat. Prieto, va criticar al Govern valencià per seguir invertint en grans obres faraòniques, com el parc temàtic Terra Mítica i la Ciutat de la Llum d'Alacant. UGT va defensar de nou la necessitat de diversificar l'activitat econòmica i d'implantar un nou model productiu.

Mobilitzacions de draçanes de l’any passat

INGERÈNCIA INTERFEREIX EN LES ELECCIONS INTERNES

NOVA LLEI LA PROPOSTA ÉS INSATISFACTÒRIA

El conseller Cotino assalta les Denominacions d’Origen REDACCIÓ

Les diferents marques de qualitat sota les quals s'agrupen els productes agroalimentaris valencians més destacats, denominacions d'origen, indicacions geogràfiques protegides o simplement marca de qualitat CV, depenen de l'Institut de Qualitat Agroalimentària de la Conselleria d'Agricultura. Aquelles, estan considerades com a entitats de dret propi i en el seu consell de direcció estan representats els principals actors del sector, organitzacions professionals agràries, indústria i cooperatives. Cada quatre anys renoven els seus càrrecs però en la majoria dels casos el pastís se’l reparteixen entre els membres del consell i les eleccions no arriben a cel.lebrar-se. Aquest sistema fa que si existeix algun tipus d'oposició fora del consell siga molt difícil que arribe a manifestar-se. De fet, en aquesta convocatòria l'acord s'ha materialitzat en tots els consells excepte en el del vi de la D.O. Utiel-Requena, i en el Comité valencià d'agricultura ecològica. En el cas del vi han estat les bodegues xicotetes les que s'han rebel.lat contra el repartiment del poder que fins ara feien les grans bodegues (Cherubino Valsangiacomo, Murviedro) i les cooperatives (Coviñas). L'accés als fons per a promoció que el pla MILLORAR, que el conseller ha pressupostat, han fet mobilitzar-se a les xicotetes indústries per a poder accedir-ne. Les pressions han estat molt fortes, ja que les bodegues grans són les que acaben comprant el vi a les menudetes, i les seccions de crèdit de les cooperatives financen també a aquelles. Finalment les eleccions es van cel.lebrar i el poder al consell ha quedat repartit al 50%. Molt més escabrós ha estat el cas del comité d'agricultura ecològica. Fa quatre anys el pacte entre indústries i organitzacions agràries va permetre al president i la resta de membres del consell seguir ocupant els seus càrrecs quatre anys més. Carles Garcia

(Unió-COAG) completava així un dels períodes més foscos per a l'agricultura ecològica valenciana en la seua curta història. El procés d'inscripció de nous agricultors i indústries s'ha frenat, el CAE-CV s'ha convertit en una màquina burocràtica d'oxidat funcionament, als agricultors no se’ls permet com fins fa poc vendre directament, obligant-los a passar per una indústria, mentre que la seua gerent, Maribel Gaude, es dedica a passejarse de fira en fira i convit en convit. El moviment d'oposició es va anar covant durant aquest temps amb la creació d'APECOVA, una associació que agrupa a un remenat d'empreses al voltant de Daniel Arlandis, el primer inspector que tingué el CAE-CV i que deixà el seu lloc de treball per diferencies amb la direcció. Basen el seu programa d'acció en la privatització de l'organisme de control de l'agricultura ecològica, amb una obsessió

claus En el cas del vi han estat les bodegues xicotetes les que s'han rebel.lat contra el repartiment del poder que fins ara feien les grans bodegues. El vot de castic a la Unió i al president del CAE va ser evident aconseguint APECOVA un empat a dos representants en el consell que sap a victòria. La Conselleria d'Agricultura i més concretament el seu responsable màxim, Juan Gabriel Cotino, pressionaren fins el darrer moment per que alguna de les empreses canviara el sentit del seu vot i recolzara a APECOVA.

malaltissa pel cap de Gaude. També al si de la Unió existien veus discordants, per una banda amb el fins ara president, i per altra amb la repetició d'una candidatura conjunta amb la FECOAV, federació de cooperatives. També presentaven candidatures altres grups minoritaris com ASAJAAlacant i les indústries de l'ametla d'aquesta demarcació. Les eleccions es cel.lebraren finalment el passat 17 de novembre als dos censos existents, productors i indústries. En el primer el vot de castic a la Unió i al seu president va ser evident aconseguint APECOVA un empat a dos representants en el consell que sap a victòria. En el cas de les indústries el vot estigué molt més repartit aconseguint un vocal la FECOAV, altre Agromañan, empresa dedicada a la comercialització d'ametla d'Alacant i altre APECOVA. El consell es completa amb el vocal dels importadors, que correspon a Herbes del Molí, d'Alcocer de Planes. Amb aquests resultats la política d'aliances no es va aturar i durant unes setmanes les reunions i trobades s'han succedit per tal d'aclarir la composició del nou Consell i qui seria el president. La Unió proposava un candidat a la presidència amb una contrastada serietat i experiència, es tractava de Jose Antonio Rico, d'Agronovel, productor de ra��m de taula del Vinalopó. La proposta contava amb el recolzament se les cooperatives i de les empreses del sud (Agromañan i Herbes del Molí). Ara be, segons ens han assegurat fonts ben contrastades, la Conselleria d'Agricultura i més concretament el seu responsable màxim, Juan Gabriel Cotino, pressionaren fins el darrer moment per que alguna d'aquestes empreses canviara el sentit del seu vot i recolzara a APECOVA. Sembla ser que després del fiasco del Xúquer-Vinalopó el conseller Cotino busca altres aliats tractant de tancar la porta als representants dels agricultors en qualsevol òrgan de decisió, sense importar mètodes ni conseqüències.

CGT critica el projecte de Llei de “discapacitats” REDACCIÓ

En una nota de premsa el sindicat considera necessari ser summament crítics amb el projecte de la futura Llei d'Autonomia Personal, que el PSOE ha engegat com la gran aposta social de la seua legislatura. Segons el sindicat, el tractament de les persones amb diversitat funcional segueix desconsiderant la seua dignitat com persones i com ciutadanes amb plens drets. No es contempla en cap moment la figura de l'ASSISTENT PERSONAL que atenga a les cures quotidianes que necessiten, ni s'arreplega el PAGAMENT DIRECTE, com peces indiscutibles per a la promoció de la vida inde-

El terme “discapacitat” és discriminatori i la CGT proposa l’ús de “diversitat funcional” per al col·lectiu

pendent, reivindicacions sostingudes llarg temps pel col·lectiu de la persones amb diversitat funcional. Per contra, es manté el pagament en funció dels ingressos, aspecte aquest que no s'aplica en la resta dels denominats “pilars del benestar”, com la sanitat o l'educació. D'altra banda, el sindicat afirma que espera que l'administració prenga consciència “d'una vegada per sempre” de les difícils condicions de vida que han de suportar moltes persones amb diversitat funcional, que es troben, sovint en contra de la seua voluntat, internades en institucions públiques i privades. Reivindiquen, així, que s'adopten les mesures oportunes perquè tant els professionals com els afectats que s'atreveixen a denunciar situacions d'abús i assetjament en aquests centres, deixen de rebre com recompensa l'acomiadament o la incapacitació, condemnant d'aquesta forma a milers de persones a la més absoluta indefensió.


L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

“TINC LADILLES” GUANYA LA FINAL DEL VI CIRCUIT DE MÚSICA EN VALENCIÀ DEL CJV El grup xixonec va guanyar el passat dijous 1 de desembre la final del VI “Circuit de Música en Valencià” del Consell de la Joventut de València celebrat a la sala Matisse. A la mateixa final, quedaren finalistes “Orxata Sound System” de l’Horta i “The Garrophones” de La Ribera. La quantia dels premis d’aquest circuit és de 900 euros per al grupguanyador, “Tinc Ladilles”, 500 euros per al segon finalista, “Orxata Sound System” i 300 euros per al tercer finalista, “The Garrophones”. La final d’aquest circuit va tenir com a convidats a “Pau Alabajos i els Músics Furtius” segon premi l’edició de l’any passat i que van cloure l’edició d’enguany. Amb aquesta iniciativa un bon nombre de grups valencians han pogut rodar, gràcies al Consell de la Joventut de València, per sales inaccesibles per a bona part d’ells, i donar-se a conèixer de cara un públic eclèctic i exigent, com el de la capital del Túria.

ALGUNES DE LES OBRES SELECCIONADES A LA BIENNAL MARTÍNEZ GUERRICABEITIA D’ENGUANY

LA 8 BIENNAL MARTÍNEZ GUERRICABEITIA TRACTA EL ROBATÒRI AL MÓN DE L’ART

Llarga vida al “Circuit de Música en Valencià” ! REDACCIÓ

La 8a Biennal Martínez Guerricabeitia, que tindrà lloc a València des del 13 de desembre d’enguany fins el 15 de gener del 2006, abordarà el tema del robatori en relació amb l’obra artística i el món de l’art. Amb el lema «Robatoris», la Biennal de la Universitat de València obrirà un debat on es tractarà el tema des del punt de vista del robatori d’obres com a objectes físics de valor en el mercat i, en un sentit més ampli, el paper de l’apropiació d’idees d’altres autors dins el procés de creació. Així, el Patronat Martínez Guerricabeitia i la Fundació General de la Universitat de València, en col·laboració amb l’ajuntament de València i el Banco Santander Central Hispano, han organitzat per aquesta edició una mostra d’artistes joves destacats del panorama estatal que servirà com a reflexió sobre els robatoris i les apropiacions que es donen en el món de l’art. En les darreres edicions s’han tractat temes com la violència, la

consciència mitjançant l’art o l’impacte del nous artistes espanyols al context internacional. L’exposició de la 8a edició de la Biennal s’inaugurarà el 13 de desembre al Museu de la Ciutat de València i la clausura tindrà lloc el 15 de gener de 2006. Després, el Patronat Martínez Guerricabeitia durà a terme la compra d’obres, que passaran a formar part dels fons de la Universitat de València. El robatori en l’art A partir del lema «Robatoris», una vintena d’artistes triats per prestigiosos crítics i galeristes, com és habitual en el certamen, es faran ressò en les seues obres dels problemes i les crisis socials del nostre temps des d’una perspectiva crítica i lliure, que pot incloure també l’expressió ideològica. Amb el tema escollit enguany, «Robatoris», el Patronat Martínez Guerricabeitia pretén crear un espai de reflexió sobre el paper que exerceix el robatori en la història de l’art, a través dels temps i en l’actualitat. Tots els imperis de la humanitat s’han proveït de l’art dels pobles conquerits per incloure’l en

el patrimoni propi, des de l’imperi britànic fins al règim nazi. D’altra banda, els robatoris de certes obres han fet créixer la popularitat dels seus autors, cas on es podria citar el pintor posimpresionista Vincent Van Gogh o a l’expresionista Edvard Munch, qui ha tornat a l’actualitat amb el robatori de “El Grito” . Finalment, mitjançant les obres que seran exposades es vol plasmar el fet que tot artista beu de les fonts d’autors precedents per crear alguna cosa nova i alhora invitar l’espectador a jutjar per ell mateix la idea d’originalitat. Incentivar la creativitat Pensada per incentivar la creativitat de joves artistes espanyols, com en les edicions anteriors, la 8a Biennal Martínez Guerricabeitia segueix un sistema organitzatiu molt original que la distingeix de la resta de convocatòries d’aquest tipus que hi ha a Espanya. Un comitè de selecció, format per cinc crítics i cinc galeristes de gran prestigi, han triat, cadascun, dues obres de dos artistes.


28

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

HELL TRAIN

AUTÈNTIC SO DE HEAVY METAL

ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ ENCARA TENEN POR DEL MISSATGE DE REBEL·LIÓ DEL ROCK El seu nom és un homenatge al primer grup heavy de València, "Zarpa", i a la seua cançó "Tren per a l'infern". Fa ara tres anys que Toni HL (guitarra), Jakometal (baix i véu) i Pedro "el gaitero" (bateria) van constituïr Hell-Train, un grup de Heavy Metal de València que enguany ha estrenat el seu primerúnic disc, "En pie de guerra". Un disc "carregat de mala llet i de música honesta i que ix del cor", asseguren l'àmbit "underground". Pels començaments dels noranta quedaren fora del circuit comercial a l'estat espanyol, tot i que a Europa no va passar el mateix. Metallica, Slayer o Kreator són exemples vius d'aquesta manera de fer música. Ací, a l'estat espanyol, trobem Soziedad Alcohólica. Estem parlant d'una evolució del Heavy Metall cap a sos més agressius fortament influïts pels punk. Quin és el resultat d'eixa barreja? La música que fa Hell-Train és el resultat de tot el que ens agrada: Heavy Metal, Trash, Death, Punk, Black, Hard Core i d'altres estils. Tenim 30 anys i escoltem música des dels 12. Teniu "clàssics" de referència? Back Street Boys i Hombres G. No. Parlant seriosament, tenim moltes influències, des de Barón Rojo, fins a Brujería, Motorhead, Kreator, Sepultura i Slayer.

El grup moments abans d’una actuació TONI MONTANA VALÈNCIA

F

em un balanç. Quins han estat els concerts més importants de Hell-Train? Molts concerts han estat impor-

CÉSAR BARRIO

tants. Dins del País Valencià destacaríem els del Grao de Castelló, Lucena del Cid, Quart de Poblet i València. A l'estat espanyol hem tocat en Barcelona, Albacete i Saragossa. Pròximament estarem en

Madrid. Us definiu com a grup d'un estil musical "Trash" i "Death", unes variants del Heavy Metal Són uns estils coneguts sobretot en

Quin missatge voleu transmetre amb les lletres de les vostres cançons? Nosaltres no ens considerem un grup polític. Ens agrada parlar de diferents temes: festa, humor, "cachondeo" però, sobretot, tenim un marcat caràcter social. No ens agrada aquest món i així ho expressem en les nostres cançons. . És també la música per a vosaltres un estil de vida?

I tant que sí. Substituïm la manca de religió amb Rock and Roll, a més que som heavies amb 20 anys de trajectòria. Alguna cosa voldrà dir això. Penseu que la música és una ferramenta per a la revolució social? Sens dubte, la música, com qualsevol art, expressa pensaments i idees i, per tant, pot ser un instrument per a la revolució social. Eixe és el nostre desig. De fet, en la guerra civil eren molt nombroses les lletres revolucionàries. Opineu que els grups de rock cauen en el tópic? Pensem que sí. Malhauradament cada vegada més. Parlant en general, quina és la situació ara mateix del rock al País Valencià? Pensem que la situació es prou bona. Hi ha molts grups, de tots els estils, i en molts casos amb un nivell tècnic molt elevat. Hi ha, a més, una oferta variada i prou llocs on tocar, tot i que les sales no estan en les millors condicions. La major part es troben lluny de la ciutat per la pressió de l'Ajuntament, la qual cosa dificulta a la gent anar als concerts. Quin tractament rebeu els grups de rock per part dels mitjans de comunicació de masses? Ens ignoren. Encara tenen por del missatge de rebel·lió que pot oferir el rock. Però les dades parlen molt clarament. La gent vol rock i tenim l'exemple del Viña Rock, que en la seua última edició va congregar 60.000 persones. Pel contrari, el Festival Internacional de Benicàssim amb tot el suport mediàtic va concentrar menys de 10.000 persones. Per últim, què penseu de la pirateria? És un problema complicat. Per una banda, ajuda a que la música arribe a més gent, a preus populars i siga més coneguda. Però també fa que cada vegada siga més problemàtic per als músics traure discos i eixir endavant. + info: www.hell-train.com


29

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

GRAN ÈXIT D’ACOLLIDA DEL DISC DELS MÚSICS I CANTANTS EN VALENCIÀ DE L’AVANÇ El disc dels músics i cantants en valencià que la passada setmama distribuïa L’AVANÇ ha desbordat totes les previsions que músics i editors tenien, arribant a exhaurir-se en bona part dels quioscs on es distribueix habitualment L’AVANÇ. Si heu arribat tard i voleu adquirir el vostre disc, tans sols us heu de possar en contacte amb la redacció de L’AVANÇ o esperar a aquest nadal, quan arribarà a les principals llibreries valencianes amb el llibre dels músics i cantants en valencià, que també va editar L’AVANÇ aquest estiu REDACCIÓ VALÈNCIA

El passat dijous 23 de novembre es presentava a València el “Disc dels Músics i Cantants en Valencià” editat per L’AVANÇ i Enderrock i que s’ha distribuït als quioscs valencians amb el número 92 de L’AVANÇ. Una bona representació dels músics i cantants en valencià, membres de L’AVANÇ i Enderrock, editors, promotors, periodistes i representants de la Universitat de València s’aplegaren a l’edifici de La Nau per tal de fer palés el seu recolzament a la música en valencià i a aquesta iniciativa, inèdita fins ara al País Valencià. 25 temes d’altres tants grups i solistes valencians s’editen en un sol disc compacte, i que a un preu popular i sense cap recolzament institucional valencià ha arribat als quioscs valencians, catalans i balears gràcies a la col·laboració de L’AVANÇ i el Grup Enderrock. En aquesta presentació, en la qual participaren Rafel Gil Vice-rector de Cultura de la Universitat de València, Roger Palà, cap de redacció de la revista Enderrock, Rafa Xambó, en representació del Col·lectiu Ovidi Montllor de Músics i Cantants en Valencià, Diego Gómez d’Escola Valenciana, Xavier Ginés del Consell de redacció de L’AVANÇ, Rafa Arnal del Gremi d’Edi-

tors del País Valencià. i Francesc González de l’Associació de Gestors i Gestores Culturals del País Valencià, i entre els assistents a la primera fila, es trobaven Pau Alabajos, Miquel Gil, Feliu Ventura, Manolo Miralles, Orxata Sound System, Prisioners of War, Inòpia... es destacà el bon moment pel que passa la música en valencià i el nul recolzament institucional que tenen els músics, editors, discogràfiques... que fan del català la seua llengua vehicular. Un disc, aquest, dels Músics i Cantants en Valencià, que ha superat totes les especatives que els seus editors i els propis músics, tenien i que ha arribat a exhaurir-se en bona part dels quioscs valencians on habitualment es distribueix L’AVANÇ quinzenalment. Per a intentar arribar a totes aquelles persones que no han pogut aconsseguir el disc, L’AVANÇ té previst llençar al mercat, aquest Nadal el CD, acompanyat del Llibre dels Músics i Cantants en Valencià, que ja es va editar per L’AVANÇ aquest estiu: una utilíssima guia per a programadors culturals, alhora d’un catàleg de tots aquells músics i cantants en català del País Valencià, amb la seua biografia, treballs al carrer i forma de contacte. De ben segur que la campanya per la música en valencià encetada per L’AVANÇ i Col·lectiu Ovidi Montlor

Músics i cantants en valencià, representants de la Universitat, promotors, editors i membres de L’AVANÇ.

Xavier Martínez

ÈL SUPERMERCAT DE L’APPEC ARRIBA A VALÈNCIA REDACCIÓ VALÈNCIA

Lluís Gendrau, Vicepresident de l’APPEC a l’stand de L’AVANÇ al SupermerCAT

Els passats 1, 2 i 3 de desembre es va celebrar a l’edifici de la Nau de la Universitat de València el SupermerCAT de Revistes en Català, una fira itinerant que promociona la difusió de publicacions periòdiques editades en català. L’Associació de Publicacions Periòdiques en Català (APPEC) i el Servei de Política Lingüística, amb el suport del Vicerectorat de Cultura, varen ser els organitzadors del SupermerCAT de Revistes a la Universitat de València. Es tracta d’una fira o “megaquiosc” itinerant organitzada per l’APPEC, de la qual forma part L’AVANÇ, que reuneix l’actual oferta de publicacions d’informació ge-

neral i especialitzada escrites en català que es difonen arreu del domini lingüístic. Des de fa deu anys, el SupermerCAT de Revistes ha passat per una cinquantena de poblacions de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià. Ha rebut prop de siscents mil visitants i ha afavorit la promoció i difusió del sector de la indústria cultural de les publicacions en català. Igualment, el SupermerCAT suposa una plataforma per a activitats culturals i lúdiques durant tres dies: publicacions per a tots els públics, sectors i edats; presència i difusió en els mitjans de comunicació locals i nacionals; i activitats musicals, didàctiques i de lleure en cada població. El SupermerCAT és

una campanya de promoció continuada per a les revistes en català, que ha generat una dinàmica que engloba mitjans de comunicació, editorials i administracions. 125 publicacions en estands diferenciats, amb un fons superior als deu mil exemplars. Dins el marc del SupermerCAT, el periòdic quinzenal L’AVANÇ INFORMACIÓ va participar amb un stand propi i a una de les taules redones, amb altres mitjans en català valencians com EL PUNT, EL TEMPS, SAÓ, CAMACUC, L’ESPILL i MÈTODE, on es destacà la necessària col·laboració de la premsa en català. + info: www.appec.net


30

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

L’ANIMALADA DE TONI MESTRE

JOCS INFANTILS

Continuem oferint-vos la sèrie de jocs infantils valencians per als més menuts de la casa, avui: d’ahí ‘ahí VORO TORRIJOS / LAURA PARDO

Amb una pilota o uns trossos de drap embolicats amb cordes, es practicava aquest joc de punteria i de força de braços, que consisteix a intentar tocar la resta de col·legues amb un llançament, del qual tothom ha de tractar d’escapolir-se’n, per a no quedar fora del joc o perdre punts (depén de la modalitat:

individual o per equips; eliminatòria o a punts). Per a començar es tira la pilota a l’aire i qui l’agafa tractarà d’encertar-és a dir: tirar-la-sobre el cos d’altri i que aquesta persona no puga empomar-la, per tal de fer punts o d’eliminar-la. Quan es llança la pilota, tothom intenta agafar-la, però només una persona ho aconsse-

guirà, mentre que la resta s’allunya de qui en té la possessió. Aquest o aquesta, en el moment que l’agafa, dirà el crit d’ahí d’ahí (teuladí marí, si em pegues per a mi), i tothom haurà d’aturar-se. Aleshores, llançarà la pilota a qualsevol, que intentarà esquivar-la o agafar-la, amb la qual cosa li la podrà tornar a tirar.


31

L’Avanç Informació, 9 de desembre de 2005

DISCOS CHANTE BRASSENS EVA DÉNIA TRIO

Ed. Comboi Records, 2005. Preu: 12 euros.

XAVIER MARTÍNEZ El proper 2006 farà 25 anys del traspàs de George Brassens, una de les veus més representatives de la chançon française, i que millor manera de recordar-lo que reinterpretar les seues composicions i deixar testimoni en 13 magnífiques cançons de la mà de la vocalista de jazz Eva Dénia, acompanyada a la guitarra per Carles Carrasco i al contrabaix per José Luís Porras. El resultat d’aquest àlbum no podria ser millor, un repertori on figuren algunes de les cançons més emblemàtiques de Brassens, cantades en el seu idioma original i interpretades amb respecte, però amb un nou toc “swing” que està fent les delícies dels seguidors del gran Georges, tant a l’estat espanyol com a França, on ha rebut el suport entusiasta d’una de les més importants associacions d’amics de Brassens: “Auprès de son arbre”. Una encertada manera d’aproximar-se a la figura de Brassens des de la senzillesa d’aquest trio valencià que mostra una altra forma d’entendre els clàssics del mestre francés.

MATERIAL VOLÁTIL JULIO BUSTAMANTE

LLIBRES Periodisme del Tercer Món LOS CÍNICOS NO SIRVEN PARA ESTE OFICIO RYSZARD KAPUSCINSKI LUCAS MARCO

Ed. Anagrama, 2005. Preu: 6 euros

Durant prop de 22 anys, Ryszard Kapuscinsky ha estat corresponsal de l’Agència de Polonesa de Premsa, per a la qual va donar cobertura informativa sobre 17 revolucions a països d’Àfrica, Àsia i l’Amèrica Llatina. A més ha estat col.laborador permanent al New York Times, al Times i al Frankfurter Allgemeine Zeitung. Entre la seua obra destaquen especialment Ébano, El Emperador i Un día más con vida. En aquest curt recull de conferències i converses del periodista polonès, ens trobem amb tota una serie de reflexions que han guiat tota la seua pràctica periodística i, per tant, la seua magnífica obra. El llibre ací ressenyat constitueix una síntesi de la visió de Kapuscinsky sobre la figura i el rol del periodista, la necessària tendència a la denúncia de les injustícies i la defensa dels més desafavorits en aquest món. Tot això de la mà d’un dels periodistes que millor coneixen el Tercer Món. Destaca finalment la conversa entre Kapuscinsky i el crític d’art i escriptor britànic John Berger. Un llibre, doncs que ens il.lustra sobre la vida i l’obra d’aquesta figura del periodisme.

Explorant el “cas Carod” EL LLEGAT DELS FILISTEUS MARGARIDA ARITZETA SUSANNA ANGLÉS

XAVIER MARTÍNEZ

Ed. Comboi Records, 2005. Preu: 12 euros.

Arriba fins a les nostres mans “Material Volátil” la darrera entrega del pop naïf de Julio Bustamante, una peça clau per poder copsar en tota la seua dimensió la música d’autor al País Valencià de les últimes dècades, tan se val si en castellà, en valencià, en anglés o francés. Bustamante s’ha llançat a l’avantura de la mà de Carles Carrasco, amb Comboi Records, i ha tornat a contar amb Remigi Palmero entre d’altres, per a facturar un àlbum de “cançons d’amor pagà” en paraules del propi Bustamante. Després de 30 anys de vida artística, aquest “Material Volátil” s’ens mostra amb tota la calidessa renovada de les composicions de Bustamante i la senzillessa dels arranjaments de Carrasco, que el fan un disc imprescindible en la carrera del nostre Bustamante (l’autèntic !) i de la música d’autor del País Valencià de les properes dècades.

Ed. Cossetània 2005. Preu: 12 euros.

La col·lecció Notes de color trau un relat ple d´alè de thriller des de la ploma de Margarida Aritzeta, es tracta d´El llegat dels filisteus, tota una aventura que és una aposta ferma de narrativa atrevida i contunent. Un membre destacat del govern català rep una visita inesperada: un home li reclama amb insistència el retorn del “llegat dels filisteus”. Apressat per les tasques de govern, encarrega a Manu Uriarte, un amic llibreter de vell, que li busqui el llibre. Aquest és arrossegat per una voràgine d’imprevistos, que esquitxen el mateix polític i provoquen una crisi de govern: el “cas Carod”. L’aventura èpica, el relat mític, la crònica periodística, el dietari i fins i tot el thriller, es combinen en aquest relat trepidant teixit sobre el canemàs de la vida quotidiana que portarà el lector a preguntar-se pels límits de la realitat. Qui eren i què van fer els primers grans viatgers occidentals que van posar els peus a l’Àfrica? Com és que van seduir homes com l’arquitecte Gaudí, el poeta Verdaguer o el diplomàtic Eduard Toda? D’on venien els filisteus i com és que encara avui dia hi ha algú capaç d’arriscar la vida per emparar-se dels seus tresors? De quina manera la trama filistea es va assentar al Sahra Occidental i va anar a parar als camps de refugiats del desert de Tindouf, a Algèria, i d’allà a casa d’en Carod-Rovira?



L'Avanç 93