Page 1

#128 1 DE JUNY Estiu 20067 1,5 euros www.lavanc.com

RESULTATS EL PP TÉ BARRA LLIURE PER A DESTROSSAR EL TERRITORI

INTERNACIONAL

L’esquerra tracta de refer-se de la desfeta

La recepta autoritària de Sarkozy a la ‘nova França’

El 27-M ha suposat un ‘tsunami’ per a tota l’esquerra valenciana, que ara es llepa les ferides mentre tracta d’esbrinar quines han sigut les claus de la desfeta pàg. 10-15

El triomf del nou líder fancès constitueix el triomf de l'autoritarisme, de l'arrogància, de l’ultraliberalisme econòmic pàg. 06-07

COMARQUES

Demanen la il·legalització de l’extrema dreta Tots els partits institucionals a excepció de la dreta exigeixen que s’aplique la llei de partits contra Alianza Nacional i España 2000 pàg. 19

+ Notícies Els transgènics s’estenen sense control pàg. 20-21

Mirant-se l’exemple de Nafarroa Bai La considació de les hosts de Francesc Camps i la desfeta de l’esquerra reaviven els missatges favorables a la creació al País Valencià d'una plataforma a l’estil de Nafarroa Bai pàg. 09

Quadern

Podrien anular el conveni d’Alboraia amb Alcampo pàg. 18

ENTREVISTA

TORNEN ELS OVIDI El 20 de juny se celebren al Micalet els II Premis Ovidi Montllor, la gran nit de la música en valencià que premia els millors artistes i treballs.

Eva Forest

pàgines centrals


02

L’Avanç informació, 1 de juny de 2007

OPINIÓ Apunts sobre el 27-M

D

avant l'estrepitós fracàs dels partits d'esquerra al País Valencià, lluny de la depressió i l’autocompassió, cal obrir un període de reflexió i anàlisi profunda per arribar a l'arrel del problema. No valen les anàlisis fetes a última hora i amb l'única finalitat de salvar els mobles. Ha de ser un període ampli de reflexió i debat que ens duga a trobar solucions. Últimament s'han escoltat alguns comentaris com que la societat valenciana s'ha fet de dretes, que lluny de ser conclussions són més aviat premisses, o altres que atribueixen la culpa a la manipulació feta des de Canal Nou. Però no són arguments, no són conclusions fetes des de la reflexió i l'anàlisi. D'una banda no podem confondre les premisses amb les conclusions: que la societat valenciana ha derivat a la dreta és un fet, però no un argument. El que cal analitzar és el perquè d'aquesta deriva. Allò de la manipulació de Canal Nou, ja se sabia des d'abans del 27 de maig. De fet ha estat una pràctica habitual des de la creació de la Corporació, independentment de qui governés. Així doncs caldrà buscar les causes en les mateixes organitzacions de l'esquerra, i deixar-se de buscar l'enemic a fora. És evident que el missatge de l'esquerra ha estat un missatge negatiu. L'esquerra s'ha convertit en el portaveu del NO. Del no a la Copa Amèrica, del no al circuit de Fórmula 1 i demés macroesdeveniments amb què la dreta sí ha il·lusionat l'electorat (tant als seus votants com als indecisos i a alguns votants tradicionals de l'esquerra). Amb això no pretenem justificar la Copa Amèrica ni la resta d'esdeveniments. Però sembla evident que mentre la dreta presentava projectes que situaven València “en el mapa de les grans ciutats”, i no ens enganyem, així ha estat vist per la majoria de ciutadans, l'esquerra contrarestava amb un NO, amb un missatge negatiu d'oposició frontal a aquests projectes, sense presentar altres que il·lusionaren l'electorat. No m'imagine a l'esquerra institucional catalana oposant-se de tall als Jocs Olímpics de Barcelona el 92, hauria estat un suïcidi. D’altra banda la campanya del PSOE ha estat, com ja es va anunciar, una campanya de perfil baix. No és d'estranyar el daltabaix dels socialistes valencians, que no contents amb presentar un candidat amb un perfil bastant pobre, també han realitzat una campanya d’intensitat molt baixa. Com pretenien contrarestar la capacitat mediàtica de la dreta autòctona amb una campanya d’aquestes característiques? Serà necessari recordar que la majoria de mitjans de comunicació al País Valencià són de la dreta? Des de Canal 9 i la majoria de cadenes de TDT aprovades pel consell passant per la premsa escrita fins arribar als diaris gratuïts són en la seua immensa majoria altaveus de les polítiques del Partit Popular. Per què llavors el PSOE realitza una campanya de perfil baix? Un altre dels aspectes sobre els quals caldriareflexionar és el tipus de llenguatge que gasten els nostres polítics. Mentre els dirigents del PP gasten el llenguatge del poble en un discurs maximalista de lloança als assoliments aconseguits per al País pel seu partit, la majoria de líders de l'esquerra basen el seu discurs en paraules que per a la majoria no signifiquen res, simplement perquè no les entenen. Quantes mestresses sabran en què consisteixen les polítiques de gènere? Quants usuaris de la sanitat pública entendran quan els parlem de privatitzacions? Quants polígons industrials s'han visitat per a aconseguir el vot de la classe treballadora? Quants membres de les organitzacions socials hi havia a les llistes de l'esquerra? A qui es pretén representar sense donar-li la veu? Això són només uns apunts d'una reflexió que, evidentment, haurà de ser més àmplia i assossegada però obligada si no volem desaparèixer definitivament de les institucions. L’Avanç S.L Carrer Tomasos, 17 pta. I CP 46006 València · 96 333 93 68 redaccio@lavanc.org · www.lavanc.org

COORDINACIÓ: Guillem Carreras REDACCIÓ: Rubén Fernàndez, Xavier Ginés, Miquel Ramos, David Segarra, Xavier Sarrià, Tòfol Cruz, Xavier Martínez, Carles Senso, Moixama, Anna Coll, Lucas Marco, Kike Navarro, Jordi Muñóz, Sandra Quintero, Òscar Bornay, Marc Peris. COL·LABORADORS: Emili Olmos, César Lledó, Pere Fuset, Josefina Juste, Toni Cucarella, Toni Mestre, Laia Altarriba, David Sastre, Susanna Anglés, Pau Caparrós, Iñaki Aicart Altre CastellóDossiers Crítics, Cultura Obrera, Vicent Usó, Estel Ortells, Ferran Vilafranca i Salvem El Desert, CORRECCIÓ: Jordi Caballero. L’Avanç és membre de l’Associació Catalana de Publicacions Periòdiques (APPEC) i del Gremi d’Editors del País Valencià.

JOAN RIBÓ (portaveu de l’Entesa a les Corts)

“Una campanya amb un no a la Copa Amèrica només pot dur al fracàs”

EMILI OLMOS Professor i POETA

Capitalisme i eleccions

E

l papa de la penya cristiana se n'anà de vacances pagades al Brasil i digué que l'església no deu seguir les ideologies. A l'Horta el seu agradós representant, l'honorable arquebisbe valentí Agustinet García-Gasco recomanà votar a qui rebutge l'avort i protegisca el matrimoni tradicional. És a dir, l'arquebisbet invità a votar seguint una ideologia. L'excomunicarà Benet XVI? És cinisme putrefacte dir que l'església no ha de seguir les ideologies quan fa anys el nacional catolicisme recolzà la dictadura més pudenta del planeta o quan acompanyà per Amèrica al colonialisme castellà. I Benet el Nazi en lloc de demanar disculpes digué a Brasil que l'església no destrossà cap cultura ameríndia ni imposà cap religió. És cert, fou nostre senyor qui va fer el miracle. Bé, però tornem al País Valencià, seria correcte que la secta catòlica manifestara la seua intenció de vot si fóra una entitat privada mantinguda amb fons privats, però amb tots els diners públics que s'han donat a l'església des de la seua aparició podríem haver pavimentat l'Atlàntic. Ah! I la missa és un míting polític del PP, per tant caldria prohibir-la el dia de reflexió i eleccions. 27-M: 8.111 municipis a l'Estat Espanyol per triar 65.347 regidores. 13 comunitats trien 812 diputades autonòmiques i 1.036 provincials. 35 milions de votants. A Carlet el Bloc demanà una part de la plaça per posar una paradeta i l'alcaldessa pepera ocupà l'espai dient que tenia dret a estar davant de sa casa, vingué l'autoritat -o siga la guàrdia civil- i obligà a què es retiraren, ho feren i en marxar l'autoritat tornaren a ocupar l'espai. A Casinos s'inaugurà una variant de la CV-35. Durant

l'acte l'alcalde peper s'enfrontà a la candidata socialista que estava gravant dret a la lliure informació, article 20 de la Consti- i li tirà a terra la càmera que es trencà. Part mèdic de la candidata: atac d'ansietat, luxació al canell i arrapades. Som el partit del sentit comú -Mariano Rajoy-. Després l'alcalde de Casinos ho arreglà: jo també tenia un atac d'ansietat. Caldrà eradicarlo ja de la llista electorable: si cada colp que li entre l'ataquet ha d'actuar amb violència Casinos acabarà malament. I la Junta Electoral? No estan prohibides les inauguracions en dies campanyables? El PSPV vol governar la Gene per la porta de darrere, ajudat per partits amb propostes molt radicals -Vicente Rambla, portaveu del Consell i peper de naixement-. Rambleta, i Aznar quan governà amb el PNV i CiU? Per cert, dius radicals perquè volen la República? El teu partit no ha condemnat encara el miserable cop d'Estat franquista? No sou vosaltres més radicals que la República? Què diríem de Batasuna si haguera recolzat un cop d'Estat amb aviació, soldats, tancs i ajuda de dos països? Cada vot que no vaja al PP serà un vot perquè ETA estiga en les institucions -Aznar-. Hem intentat fer una campanya en positiu per seguir generant prosperitat i benestar -Rambla-. Espanya mereix un altre president.-Rajoy-. Mariano se'n va de l'olla: que no són eleccions generals! Les adolescents de 16 anys a la comarca de l'Horta no han conegut una altra forma de governar València que la pepera, per això podrien pensar que fer macroavingudes per a cotxes, arraconar i/o encarir el transport públic, destrossar l'horta, regalar terrenys públics al València CF, preparar visites papals i copes

americanes o crear circuits urbans és l'única opció possible. Les preadolescents de 12 anys pensaran que urbanitzar tot el País Valencià o engolfar-lo de camps, descapitalitzar el transport públic -43 morts al metro i cap responsable-, dedicar els diners públics per a papes o crear associacions privades amb diners de totes per exigir el transvasament èbric és el que toca. Els caldrien més hores d'Història a l'Institut. A Rita Barberà també, perquè l'altre dia assegurava que el Compromís pel País Valencià vol portar la 2ª República. Sí, Rita, és una fantasia pensable, però alerta, és la 3ª República; en quina escola estudiares, per llevar-li el concert. Ah! I ara la Conse d'Educació posarà gratuït el transport escolar d'Infantil. Junta Electoral, de què anem? La campanya cau pel seu propi pes, la llei es vulnera agradosament, impunement. Ah! Caldrà agrair a la J.E. la prohibició de Ja en tenim prou, perquè li ha donat una projecció i propaganda gratuïta prou important. Escric aquest article minuts abans del dia electorable i no vull conéixer el resultat. Ho he dit altres voltes, votar és un dels actes més antidemocràtics del sistema democràtic neoliberal mundial. El partit amb més diners i més mitjans o al poder en eix moment té les màximes possibilitats de guanyar. I d'on ha eixit Coalició Valenciana? Tenen una brutalitat de diners, s'anuncien al Levante i conten les mentides més miserables. Sentandreu de genollons sota la mà arquebisbal demanant boicot als productes catalans. Són Hitler. Si poguérem participar dia a dia en la vida política no delegaríem en ningú i no es decidiria en una Nit la vida de 4 anys. Caramels d'altres viaranys.


OPINIÓ

L’Avanç informació, 1 de juny de 2007

LES FORCES D’ESQUERRA AL PV

NAFARROA BAI

Els ciutadans han donat l’esquena als partits d’esquerres al País Valencià, evidentment aquestes organitzacions han estat incapaces d’il·lusionar a un electorat que ha sucumbit davant els grans events de la dreta i el seu llenguatge maximalista i engrescador.

La coalició nacionalista navarresa s’ha convertit en el segon partit més votat. De res ha servit el discurs antibasc del Partit Popular, manifestacions amb Rajoy incloses. Pot ser ens servira de referent als valencians?

MARC ANTONI ADELL

03

LA MARJAL Psicòleg

Aniversari macabre

Q

ue, fins i tot, els iraquians que celebraren la caiguda del dictador Sadam Hussein, l’enyoren ara és una mostra evident de la tragèdia que viu aquell poble, des que els americans –i els seus comparsesenvaïren el país per “alliberarlos”. Més encara: 9 de cada 10 iraquians viuen atemorits i el 82% rebutgen la presència dels soldats nord-americans i britànics. I és que fora d’alguns sectors, interessats en els guanys fàcils del petroli iraquià i en demostrar qui eren ells –entre els quals hi havia el “milhòmens” del nostre ex-, que feren costat a l’aventura temerària de Bush; la immensa majoria dels ciutadans i ciutadanes del planeta, els líders més assenyats i el propi Papa, rebutjaren els “arguments” per envair l’Irak. Ells -que ja sabien de la inexistència de raons per procedir de la manera il·legal i bèstia com ho feren-, confiaven en “liquidar” el tema en pocs mesos, instaurar un govern titella i començar a gaudir del recursos petroliers, amb la complicitat d’una població “agraïda”. Això haguera fet callar –segons ellsles crítiques dels “pacifistes” de totes les tendències i, bé que il·legal i injusta, la invasió podria haver passat com a “mal menor”.

En la seua supèrbia i afany de lucre, però, oblidaren que el terrorisme –dels altres, of course! - s’alimenta del terrorisme d’Estat –el seu- i es multiplica fins a límits insospitats. I que altres països –Iran, Síria...- molestos per l’assetjament continuat dels EEUU, en la pretensió de controlar els punts geopolíticament estratègics del planeta, ara aprofitarien el moment per perjudicar el gran imperi –del “bé”?-. Així que, entre la insurgència de dins i la complicitat agressora de fora, Irak s’ha convertit en un infern, on la població civil no fa més que sumar víctimes, cada dia, a una massacre que sembla que no tindrà fi. I a la resta del món? S’han agreujat conflictes enquistats com el de Palestina, d’altres s’han complicat encara més, com Afganistan i hem hagut de patir gravíssims atemptats a Londres i a Madrid, com a “resposta” a la intervenció a l’Iraq. Tot això ho han recordat les manifestacions d’aquests dies, arreu de món –fins i tot en EEUU-, en l’aniversari macabre d’una invasió, concebuda per un cervell de llums limitades –Bush-, ninot dels falcons i les grans petrolieres; d’un laborista descol·locat –Blair-, més propi de la mentalitat de la dama de ferro, i d’un pretensiós somia-

CÉSAR LLEDÓ dor de grandeses –Aznar- reunits a les Azores. Segur que aquest “trio”, tot i la limitació del q.i. –quocient intel·lectual- de Bush, l’adhesió acrítica de Blair a l’amic americà i la supèrbia de l’insignificant d’Aznar, dormen tranquils a la nit? I les seues respectives esposes, també tenen, com ells –que s’esforcen en aparentar- la consciència tranquil·la, pels milers de morts que han provocat els seus marits, amb la ruïna total d’un territori i la seua població? I els seus fills, tampoc veuen res de què penedir-se, en el comportament prepotent, beligerant, agressiu i il·legal dels seus progenitors? I els seus “partidaris”, encara miren a un altre costat, front a l’abús de poder i mala sang dels que han generat la pitjor tragèdia humanitària dels temps actuals i que són els “seus” líders? La història sol acostumar a posar les coses al seu lloc i als polítics venals a les pàgines en “bastardilla” i en lletra menuda dels capítols més foscos. Mentrestant la justícia internacional hauria de processar a uns tals personatges, que han fet de la llei, l’ordre i el respecte als drets humans, una burla tan descarada. Perquè el menyspreu de la Humanitat ja el tenen i total.

GUILLEM FONT

La gran derrota

E

n 2000 caràcters és difícil explicar la derrota de l’esquerra al País Valencià. Escric des de la provisionalitat de la nit electoral, però cal que reflexionem —i molt!— sobre què ha passat i començar a pensar en capgirar-lo: Ací la modernització és recent i va associada al desenvolupisme. El taulell, l’espectacle i la manipulació populista han sigut una combinació triomfadora. El postmaterialisme és, ara per ara, minoritari. L’aigua, la identitat i la immigració donen a la dreta una posició molt favorable. L’anticatalanisme ven: la por al tripartit catalanista ha sigut, dissortadament, eficaç. Una altra vegada. L’ha instrumentalitzat el PP

que, a més, s’ha menjat el que quedava d’UV. La feixistoide CV, malgrat el desplegament publicitari, s’ha pegat una bona batacada. El blaverisme polític és marginal la qual cosa no significa la desaparició de l’anticatalanisme social. Zapatero se desunfla. I el PSOE valencià (el PSPV ha desaparegut novament de les paperetes) no té alternativa al PP. De Pla ja ho sabíem. Ara també comprovem que no hi ha efecte Alborch (a més el seguidisme del BLOC a aquesta no ha servit de res més que marejar l’electorat). Dos feus fonamentals de l’àrea metropolitana de València, Torrent i Paterna, han caigut a les mans dels populars. EU i BLOC no sumen: al contrari resten. Pràcticament 1 de cada 3

electors de 2003 no han repetit. No és la primera vegada que passa, però. A 1987 la coalició del PCPV i UPV també fracassà i d’una manera molt semblant. Les addicions de laboratori no funcionen. El comunisme espanyol i el nacionalisme valencià semblen dos projectes inequívocament diferents. El BLOC, però, ha salvat EU de la davallada completa. Amb tota probabilitat, com a València i Alacant, s’haguera quedat fora de les Corts. Cal una reflexió i una renovació profundes d’una banda al PSOE i d’una altra al nacionalisme valencià. Cal posar-se a fer-ho des d’ara mateix. Les distàncies, ara per ara, són abismals. Si no volem el 2011 una altra nit com aquesta, cal començar ja. Per favor.

I ara què

D

esprés del desastre electoral del PSPV i Compromís hi ha PP per a almenys 8 anys. Una vegada més, a l'esquerra no li han valgut els colors alegres, els somriures i el “hola a tots i a totes”. Tampoc li han aprofitat de res els excessos i corrupteles del PP. Ni la bateria mediàtica funcionant a tota màquina amb PRISA, el Levante-EMV, ja n´hi ha prou… Al PSPV li falta quelcom que no s'arreglarà amb la decapitació dels seus líders, només ofereix millor gestió dels fastos i menys corrupció, i ni en això són de fiar. Al Compromís, acord alimentari entre EUPV i BLOC, menys oportunisme polític i més política oportuna. El que podia haver sigut un acord multiplicador entre diversas forces amb i sense representació institucional… va quedar en un mer repartiment públic –per a vergonya pròpia i aliena- de la misèria. Per l'esquerra només queda Esquerra amb 12.000 vots i PCPE amb 4.000, ni un Supercompromís serviria per a res, sobretot si la unió és per a restar com fins el moment. A veure si en compte de tant de pacte electoral cal fer un treball d'unitat popular, encara que implique un treball d'anys, sense dependre de les cites electorals encara que no al marge d'elles. El nefast del Compromís no són només els resultats, la unió que resta, sinó En la pretesa societat que apuntala el postmoderna, postindustrial bipartidisme des del defendre com a element moment que l'acord es forja incitat pel PSOE i principal del programa polític per a donar-li el poder la defensa de la majoria, dels al PSOE. Per la borda treballadors, pareix que sona se'n van, no sols les antic, tan antic com les teories del sorpaso, també el mantindre victòries electorals de la opcions polítiques socialdemocràcia en el País pròpies i Valencià. independents. Una altra dada nefasta, València i el cinturó roig pres pel PP. Serà difícil arrancar a la dreta l'hegemonia ideològica que han aconseguit. No deixa de ser curiós que la socialdemocràcia culpe dels seus roïns resultats a la campanya de baix perfil que ha fet el PP, diuen que no han mobilitzat a l'electorat. Una altra derrota ideològica, esperar que la dreta mobilitze a la classe treballadora perquè vote esquerra. Sí!! la classe treballadora, eixa de què no es parla en la campanya ni precampanya electoral. En la pretesa societat postmoderna, postindustrial defendre com a element principal del programa polític la defensa de la majoria, dels treballadors, pareix que sona antic, tan antic com les victòries electorals de la socialdemocràcia en el País Valencià. Dos derrotats més a sumar a la llista, el Levante-EMV i el senyor Climent. L'enginyeria política d'aquest últim recorda a Soros, la ideologia també. El Levante en campanya s'assembla a Valéncia Hui, les enquestes fan riure. Per cert, l'espai que atorga El Mercantil a Coalición Valenciana - presumptament per a desgastar al PP- desprén un perillós blaverisme, perillós per que CV és feixisme. A Esquerra Republicana en conseqüència ni una línia, esta formació perd potser la seua millor oportunitat de despegar, i esta vegada no ho ha impedit la falta de mitjans materials. I ara què? No sobra ni s'ha d'anar ningú a casa, a la base és més que possible. Al contrari, les milers de persones que tan il·lusionades com a il·luses s'han mobilitzat aquestos mesos sota la batuta del PSOE haurien de pensar a participar directament en les organitzacions, com a militants. La República com a alternativa democràtica, necessari element diferenciador que aclarix un objectiu pel que val la pena anar a votar un diumenge, encara que la defensa d'eixe projecte no és compatible amb ser comparsa del bipartidisme.


04

OPINIÓ

L’Avanç informació, 1 de juny de 2007

ALTRES VEUS CARLES MULET

ESQUERRA I PAÍS

Algú entén alguna cosa?

A

lgú entén algo? En EU porta una massa llarga etapa de caiguda lliure; sembla que cada elecció és una batacada sense precedents, i irreversible; l’espai va desapareixent; a les europees ens vam quedar en un ridícul 3% al País Valencià, i ara, a les municipals i autonòmiques, ens hem quedat ja en la més absoluta marginalitat política; hem, bo, hem no, han, han perdut la representació als ajuntaments de València i Alacant, i una devallada bestial en ajuntaments on teniem forta presència com Alcoi, Sagunt, Ontinyent, Torrent…i un llarguíssim etcètera. I sembla que ací ningú assumeix responsabilitats; us imagineu si estiguera dirigint el partit Esquerra I País com s’haguera posat la gent més ultramuntana?; la petició de colls aplegaria fins la dona de la neteja. Ara en canvi, els nostres brillants dirigents es limiten a quasi insultar a l’electorat, que no té la capacitat de vore la veritat absoluta que representem. De vergonya, poca, com a molt, algún, molt tímidament ha dit que si se li demana posarà el seu càrrec a disposició del partit ¿ per a què, per a que no se li accepte?, una persona, quan ens fa fracassar a tots, ha de dimitir, i aixó no implica només a fulanito o menganito, sinó a tot l’equip que ens ha dut al desastre. Ningú va a dir que ens hem equivocat en el missatge marciano que hem donat a l’electoral, parlat de sublimes tonteries, en lloc de donar resposta als problemes diaris de la gent?. O és que anem a continuar, com sembla, per la mateixa línia?. Ningú va a recapacitar del resultat de posar a candidats no aptes; per falta de formació, atractiu ni xispa, sols per quota de poder?; Tot va a continuar igual?, per sort o desgràcia, queda pocs experiments que fer, i en les generals d’ací a 9 mesos, podem desaparèixer ja del tot del mapa polític; i no sembla que els malalts d’ego, ni el Partido Surrealista, que ens governen, vagen a canviar un centímetre de discurs; i obviament, parle des de l’autoritat moral de ser l’únic poble en el qual hem doblat els resultats de fa quatre anys, i superat el 15% dels vots, fent un discurs radical d’esquerres, però seriòs.

Passat, present i futur del Compromís Rafael Pla López

É

s clar que la coalició Compromís pel País Valencià ha fracassat en el seu objectiu de donar-li la volta a la situació política del País, i ha compartit la derrota generalitzada de les forces progressistes. Però és incorrecte dir que hagués “perdut vots” respecte al 2003. Cal recordar que al 2003 no es va presentar Compromís, sinó dues formacions per separat, EUPV-Entesa i el Bloc-Esquerra Verda. I els seus vots no es poden sumar alegrement, al contrari del que s’ha vingut dient fa messos, i com l’experiéncia ha demostrat. Cada elector és el propietari del seu vot, i decideix a qui donarse’l. En aquestes condicions, cal recordar que la coalició impulsada per EUPV (en si mateixa, un projecte de convergència política i social de l’esquerra) el 2003, l’Entesa, va tenir 6Åå5% de vots i 6 escons. En tant que la coalició impulsada per EUPV el 2007, el Compromís, ha tin-

gut 7Åå98% de vots i 7 escons. En aquesta coalició, com sabem, s’ha incorporat el Bloc, que en 2003 es va presentar per separat i no va obtenir escons al no assolir el 5%. Però el resultat pràctic ha estat que l’opció a l’esquerra del PSOE ha pujat de 6 a 7 escons. Una pujada, certament, molt minsa, que no ha pogut incorporar a un sector de l’electorat que el 2003 va votar al Bloc-Esquerra Verda o a EUEntesa. Però de cap manera una baixada. Això no lleva que cal reconèixer, com deia al principi, el fracàs del Compromís, que solament podria haver contribuït a donarli la volta a la situació política si no solament hagués sumat als anteriors votants d’EUPV i el Bloc, sinó incorporat a nous votants d’esquerres anteriorment abstencionistes. I tot això, naturalment, si a més el PSOE hagués pujat incorporant a anteriors abstencionistes de centre-esquerra, enlloc de baixar en vots i percentatge, que en aquest cas sí ha baixat. En tot cas, l’experiència del Compromís és una prova que les dinàmiques unitàries

no es poden improvisar. No és prou amb juntar a uns quants dirigents, com alguns semblaven pensar fa un any. Cal obtenir, en primer lloc, el suport de les respectives afiliacions. I després dels sectors socials que representen. I el cert és que vam aconseguir unir les afiliacions (en EUPV, aprovant l’acord en Referèndum), però encara no a bona part de l’electorat. La dinàmica unitària a nivell de moviments socials en el darrer any ens va donar la confiança de que podriem ampliar-la a l’electorat, però no ha estat així. De moment. Ara tenim 4 anys per a consolidar la unitat en l’àmbit social i fer palés el caràcter nociu de les polítiques del PP (cosa que no hem aconseguit encara, més enllà de les minories que participaven en els moviments dels Compromisos per l’Estatut, la Llengua, el Territori, etc.). Aquesta és la tasca que s’hauriem de plantejar, i no la de cercar culpables en els companys de les altres organitzacions o corrents de l’esquerra.

Cal més Compromís Voro Torrijos i Tàrrega ELS VERDS-COMPROMÍS PER ALDAIA

D

esprés de la ressaca electoral, reflexió i anàlisi. Al País Valencià, clar i ras: els partits de l’esquerra hem fracassat rotundament. No ha estat l’electorat qui ens ha traït, com s’ha arribat a dir de manera inconscient i infantil. La ciutadania ens ha dit que no li fem el pes, que les nostres propostes i la nostra actuació no li remouen tant com per a confiar a votar-nos. Alguna gent perquè s’ha deixat emmirallar pels resplendors de l’ostentació i la parafernàlia, i no ha pogut distingir entre el mirall de la pompa i la fastuositat i la crua realitat que ens mena, a poc a poc, cap a la destrucció del futur de les generacions venidores. Ens ha guanyat el partit de l’abstenció. La majoria de la població ha passat de llarg de les urnes o s’ha quedat a casa, perquè no arriba a connectar amb el model de democràcia formal imposat o perquè, bàsicament, n’estan tips, de veure que els dos partits amb més poder i influència mediàtica i social, són molt similars en la seua actuació concreta i fins i tot en les seues ofertes electorals. La mala bèstia del PP arrasa en un País Valencià que ve arrossegant la fallida d’un PSOE que no ha estat capaç de marcar la diferència, ni afermar unes posicions d’esquerres, cada vegada més difuminades i banalitzades. Tots dos partits han manipulat el vot de la majoria de la població en benefici dels seus interessos –més personals que col·lectius–, i s’han barrejat de manera intercanviable, en temes tan importants com el territori, les privatitzacions o el menyspreu pel medi ambient.

Pel que fa a l’esquerra alternativa del Compromís, cal dir que també ha estat un desastre, però en aquest cas una mica anunciat. No és acceptable políticament que un pacte autonòmic no haja quallat a nivell local. No es creïble que es puga pactar per les altures, sense arribar a un acord municipal ample. Si hem de pensar globalment i no actuem localment, malament del tot. I així ha estat en la majoria dels llocs. El fracàs del Compromís pel País Valencià ha estat una conseqüència de la manca d’entesa en cada poble, en cada barri. Tampoc no es pot il·lusionar amb un pacte a quatre mesos de les eleccions. Això ho sabia tothom i no cal fer un màster en màrqueting per a adonar-se’n. Una part important de la població ni tan sols coneixia la nova marca electoral, quasi amagada pels mitjans o per la superposició de missatges contradictoris o pel bombardeig mediàtic dels grans partits. Una ciutadania valenciana que ja en té prou amb la tele, el futbol, l’america’s camps, les falles, la hipoteca, el cotxe o els centres comercials. Els missatges, les propostes i les actuacions de l’esquerra en general han de fer possible una connexió amb la realitat concreta. S’ha posat de manifest en aquestes eleccions que les candidatures locals no han tingut tanta atracció o claredat com per a què la gent vote en funció de les persones i dels projectes a realitzar. Sembla que hi ha hagut un vot visceral global conservador –que ens hauria d’esglaiar–, amb una desmobilització del vot de l’esquerra, que podria produir un sotrac letal per als propers anys. Cal que l’esquerra trepitge amb més entu-

siasme el carrer i s’integre en els moviments socials de manera urgent, que els done suport directe i que els ajude a créixer. I, el que és més important, que els aporte un contingut ideològic diferenciat del discurs dominant, més pedagògic i menys demagògic, amb més democràcia participativa. Si els que governen –a tort i a dret– ens congelen o ens segresten el vot cada quatre anys, la democràcia fa fallida. Si no comencem a relocalitzar la nostra manera de pensar, la política, la producció d’energia i d’alimentats, l’economia, la cultura ... acabarem per perdre la identitat i el poder de controlar el nostre futur i el futur de les properes generacions. Si volem reduir la bèstia, no podem lamentar-nos o tirar la culpa als altres. Hem de fer autocrítica i pensar una mica més en els nostres errors. Com diu un proverbi africà: si no sabem per on anem, regressem per a saber d’on venim. I l’esquerra transformadora creix amb els moviments socials i sindicals, amb l’ecologisme i el pacifisme, amb la defensa de la igualtat i el feminisme, amb el dret a la diferència i la justícia ... Per això cal més implicació i més Compromís. Tenim les eleccions generals de l’any que ve per a demostrar que hem aprés dels errors comesos i que podem tirar endavant el Compromís pel País Valencià, des de cada poble i des de cada barri; de fer una veritable pinya que faça possible la sinergia que ens ha faltat en les darreres eleccions; que açò del Compromís va de debò i de veres; que un altre País Valencià és possible i que serà d’esquerres o no serà.


OPINIÓ

L’Avanç informació, 1 de juny de 2007

05

VICENT PARTAL VILAWEB

Alcem-nos

G

oethe va escriure que on hi ha l'ombra més profunda és allà on la llum és més forta. La foscor que provoca avui en els nostres ulls l'aclaparadora victòria del PP desconcerta. Però tanta ombra no pot amagar el treball de milers i milers de persones dia rere dia. És l'hora de reconèixer que el cop fa mal, sí, però que ja està. Ara cal respirar un glop fort d'aire i alçar-nos. Els nacionalistes valencians hem quedat molt tocats per les eleccions de diumenge. Negar-ho seria estúpid. Tan estúpid com convertir una derrota electoral en la fi del país. Hem de mirar-nos a la cara els uns als altres, interrogar-nos i parlar. Necessitem saber què ha passat i per què ha passat, però això no ha de ser un exercici masoquista. És evident que el país que reivindiquem se'ns ha girat d'esquena, però també ho és que el país que ha eixit retratat a les urnes no és de cap manera el país que coneixem i trepitgem cada dia als nostres pobles i ciutats. Goethe va escriure que és on hi ha l'ombra més profunda que la llum és més forta. La foscor en què enfonsa avui els nostres ulls l'aclaparadora victòria del PP desconcerta. Però tanta ombra no pot amagar el treball de milers i milers de persones, d'un dia i un altre. És l'hora de reconèixer que el cop fa mal, sí, però que ja està. Ara cal respirar un glop fort d'aire i alçar-nos. L'anàlisi estricta dels resultats és complicada, però inevitable. El PP no ha perdut ni un vot, malgrat les divisions internes, i ha reduït a anècdota els partits 'blaveros' que semblava que li complicarien la majoria. Al Cap i Casal, especialment, ha aconseguit uns resultats espectaculars que tornen a posar en relleu que cal que tinguem una política i una pràctica contundent sobre València i per a València, o no ens n'eixirem mai amb la nostra.Quant al PSOE, més tou i acomodat que mai, ha demos-

VICENT ÀLVAREZ

CVC trat que no val per a encarnar l'oposició al model del PP; que en tot cas el matisa. Less diferències que els distingeixen són minses i els socialistes són incapaços fins i tot de competir. El socialisme valencià viu les hores més baixes de la seua història i qualsevol bufada pot trossejar-lo com faria un huracà. En aquesta situació, l'oposició, amb claredat indiscutible al carrer però no a les urnes, l'encarnem des de fa anys els nacionalistes; amb tota rotunditat en aquesta darrera legislatura. Nosaltres, els nacionalistes valencians, som els qui tenim un projecte de país alternatiu al del Partit Popular, som els qui ens oposem en cada racó, poble a poble, a cada decisió del PP, i som els qui podríem alçar, si fórem capaços d'entendre'ns, una alternativa a aquest país d'especuladors i renegats que ens proposen els guanyadors d'aquestes eleccions. El PSOE no sap on va ni com recuperar-se i potser un dels nostres errors ha estat de confiar-hi una darrera vegada, de creure'l imprescindibles. Els socialistes han estat durant tota la transició un obstacle, l'obstacle, a la consolidació del nacionalisme polític, i ara ha arribat, segurament, el moment que deixen de ser-ho. El nacionalisme polític, l'encarnen, al País Valencià, moltes cares; és molt plural i complicat. L'encarna, sens dubte, el Bloc Nacionalista Valencià, la força política més consolidada. Però també els nacionalistes d'Esquerra Unida i d'Esquerra Republicana i d'alguns partits menors més. Però, sobretot, la força del nacionalisme valencià està en la societat civil. Sense una referència política clara que la transforme en acció política, la societat civil valenciana és la més activa del país, la més contundent per més amenaçada, la més mobilitzada. Aquests anys ha estat la societat civil, a través de les mil i una plataformes de Salvem el Te-

rritori, a través d'Escola Valenciana, a través del Col·lectiu Ovidi Montllor, a través d'Acció Cultural i a través de tantes i tantes organitzacions més, que ha mantingut viva la flama de l'oposició al PP. No ha passat dia sense que en un lloc o altre una organització o altra qüestionara la política destructiva dels populars i li plantara cara a la Carrasqueta i a Porxinos, a la Punta i contra la censura a Canal 9, al Cabanyal i al Palau de la Música i a la Font Roja i a tot arreu. La riquesa del moviment nacionalista valencià és enorme, però no es tradueix en política o no sap trobar els instruments polítics que li permeten de reflectir electoralment la presència que té al carrer i en el dia a dia. Eixe és el primer objectiu i el més greu dels problemes que hem de resoldre. En aquestes eleccions molts crèiem que Compromís seria un pas i sembla que no ho ha estat. Hi ha qui diu que, si Compromís no s'haguera presentat, avui tindríem unes Corts bipartidistes, com ja tenim un ajuntament només PP-PSOE a la capital. No ho sé. Potser és cert; i si ho fóra, segur que estaríem pitjor encara. Però l'ambició del moviment nacionalista del País Valencià ha de ser molt més gran i pot ser més gran. Ho sabem perquè ho vivim cada dia i ara hem de ser més tossuts que mai a reclamar una plasmació política més clara i més radical. Una plasmació política des de la unitat que siga possible. Una plasmació política en què el nacionalisme cívic i el nacionalisme cultural siguen clau, colze a colze amb el nacionalisme polític. Necessitem sotragar de dalt a baix el País Valencià per no admetre cap més derrota. Necessitem bastir un horitzó positiu amb vista a les eleccions espanyoles de l'any vinent. I necessitem demostrar als qui celebren l'aconseguiment d'allò que pretenia Almansa que ací estem i ací estarem.

Comunicació com a servei públic Josefina Juste

A

llà per l’any 1978 apareixia Argentina Televisora Color, s'en recorden?. Famosa ATC, anava a comunicar a verificar, a “dir la veritat”. Aquesta va ser la ATC de Gómez Fuentes, que va transmetre en viu i en directe el Mundial de Futbol de 1978, fent força perquè no s'escoltaren els crits que provenien dels torturats tancats en els camps clandestins de detenció de la dictadura argentina. Un poc després, va infectar les ments transmetent altra vegada des dels escenaris naturals la guerra de Malvines. El 29 de març de 1982 la gent sortia al carrer, en plena dictadura, a córrer la seua desesperada lluita contra els dictadors, però això no ho va transmetre ATC perquè es va guardar per a la supertransmissió del 2 d'abril, quan els soldats van desembarcar en les illes per a garantir la sobirania nacional en contra

dels interessos anglesos. Allí si va aparèixer ATC, amb el seu “projecte nacional i popular de comunicació”. Anys després, encara s'espera que la televisió pública argentina recupere la seua dignitat (aquella que mai va tenir) i identifique el projecte del que tant va parlar. Pel camí la gent va seguir pensant i va començar a aparèixer el projecte veneçolà de comunicació, alimentat per idees de uruguaians com ara Aram Aharonian en l'exili. Es va començar a somiar amb Telesur, amb transmetre, pensar, somiar, debatre en clau tercermundista. I es van trobar amb que la clau era de tots: Veneçuela, Argentina, Uruguai i Cuba van dir la seua, van recuperar tot el que venien treballant des de feia anys, i ho van llançar. El senyal es llançarà cap a territori veneçolà perquè no afecte els interessos territorials de ningú, però transmetrà sense model ja que no està en la seua ideologia impulsar-los, ni

tampoc processos polítics. Aharonian ho va dir al març a Montevideo: “la comesa del canal és donar baralla ideològica en el plànol”, per a això cal assumir que la llibertat de continguts no existeix sola, que cal buscar-la, que la pitjor censura és la que s'exerceix en autocensurar-se, que els temes sense debatre són traïció. Per a això van haver de trobar-se amb Simón Bolívar personificat en la lluita de Chávez i creure's que, potser, la llibertat sense preu no existeix. Els cubans, molt experimentats en això d'esquivar a l'enemic, van decidir posar a Ràdio Martí enfrontant les ones radioelèctriques dels yankis, i se sumen quan creuen (o almenys ho intenten) que la Cambra baixa nord-americana intentarà altre pols abans de veure qui pugues més. Ara com ara, Telesur continua buscant consens i suport per a demostrar que la comunicació és un servei públic i que ells poden fer-lo.

27-M, primera consideració

E

l primer que cal és constar una evidencia manifesta: Per una majoria aclaparadora, els valencians i les valencianes estan satisfets amb la gestió del PP. Ni les imputacions davant dels tribunals, ni les denuncies, ni les reprovacions europees, i menys encara ni la nostra actuació han impedit la victòria del PP. La ciutadania s´ ha manifestat amb dades molt significatives. Vol dir això que la nostra política esta equivocada? Vol dir que som una minoria que no surt del gueto? Al meu entendre, encara no hem tingut temps per fer una reflexió més serena i a fons. Caldrà fer-la. Sempre després de fets com el d´ ahir cal plantejar-ne el present de cara al futur, considerar si ha coses a rectificar, si des d´ on estem com podem millorar i consolidar el poquet que hem aconseguit. Anem a tindre, gràcies al pacte, una representació parlamentaria en l´ oposició, el compromís ha servit per a que Esquerra Unida es mantinga i per a que el Bloc entre a les Corts, però sobre tot, hem demostrat que la suma és necessària, i, dissortadament, allà on no s’ha sumat de forma seria, doncs, les coses han anat com han anat. Algunes lliçons deguem dependre. El nostre discurs ha estat molt ideologitzat , amb formulacions que moltíssima gent ni tan sols entén. Hem insistit en coses que deurien estar en un segon pla, i hem estat més del NO que de les propostes positives. Segur que trobaríem molts exemples, així parlem de la privatització, com si tot el món tinguera idea d’això!. Confondim el nostre llenguatge i formulacions amb el nivell de la ciutadania, aquella susceptible de votar una opció de canvis a fons. Hem lliurat la batalla apel·lant a “ l’esquerra” concepte que avui per avui es un concepte abstracte. Hem de reconèixer que les intervencions en mitjans de comunicació han estat prou encertades des del punt de vista programàtic i de línea. Que lis ha mancat?. Com podeu comprovar no tinc resposta, deurem pensar més, i sobre tot, demanar opinió als experts. En el futur, un futur que passaria per la continuïtat i la consolidació del compromís, tindrem que arribar a més gent, a molta més gent d’aquella que ens acompanya amb la pancarta , puix amb aquesta darrera no som encara suficients. I que dir d’Alacant i València? Hem pagat el preu de volar anar separats i no pactar. En un i altre cas, Esquerra Unida va primar el seu protagonisme. Ara tenim el resultat, arrepleguem allò que es va sembrar. Al cas del cap i casal deguem de dir més coses. El nostre missatge es va centrar en el NO a la Copa d’Amèrica, una cosa és discrepar de tot el muntatge i altre, prou diferent, convertir aquesta qüestió en u dels eixos centrals. Tindrem que veure com recuperem l’espai perdut, això ens obligarà tant a la gent que continua mantenint la majoria dins d´EUPV com a altres a cercar línees noves, i, òbviament el BLOC deuria, també, deixar de jugar a dos baralles. Des de la meua modesta col·laboració estaré disponible. O ens ajudem, i, per tant, consolidem espais de suma i debat, o restarem a la marginalitat al cap i casal , en quant al país, tenim un grup al que ajudarem en allò que tenim al nostre abast.


06

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

INTERNACIONAL

Popular. El nou líder de la dreta francesa ha aconseguit aglutinar el recolzament del centre i de seguidors de Le Pen

ANÀLISI LA NOVA FRANÇA NEOLIBERAL EN CAMÍ

La recepta autoritària de Sarkozy Pel programa exposat, per les característiques del seu equip de treball i pel ‘seu estil’ de campanya, el triomf de Sarkozy constitueix el triomf de l'autoritarisme, de l'arrogància, de l’ultraliberalisme econòmic. CARLOS LÓPEZ HÉCTOR ZAVALA*

Els resultats de la primera volta anunciaven ja les intencions de vot per a la segona contesa decisiva. Els diferents elements que van intervenir en aquesta segona etapa van confirmar la tendència inicial i això va quedar demostrat per l'interès de la gent per aquesta elecció (3 milions de nous inscrits), les altes audiències dels debats televisius, l'alta assistència als parlaments polítics i la forta participació en l'escrutini (85%). La campanya es va desenvolupar en aquesta etapa en termes normals sense majors incidents i marcada pel debat (en la televisió del dimecres 2 de maig), programat

entre els dos candidats finalistes. Però que no va donar majors resultats per a cap dels dos aspirants a la presidència. Nicolás Sarkozy, amb 35 mítings i visites a regions on el Front Nacional (extrema dreta) havia obtingut les seues més altes marques en l'elecció presidencial de 2002, va acabar la seua campanya reafirmant els seus temes essencials: la crisi del treball, l'autoritat, el rebuig del “penediment de la dreta” (enfront del seu passat fosc del període esclavista, colonial i de col·laboració amb el nazisme), la França exasperada, la immigració, la identitat nacional, “l’adéu” a l'herència de Maig de 1968 i confirmant la violència del seu vocabulari emprat per a designar als fills d'immigrats (escòria) dels barris de París. Ségolène Royal va basar la segona part de la campanya a tractar de guanyar els vots del centre polític, afirmant la seua disposició a treballar amb Francois Bayrou i la seua formació política. En la fase final de la seua campanya va aconseguir mostrar-se més combativa, principalment durant el debat televisiu amb Sarkozy, però amb escàs impacte en l'opinió. La seua última aparició pública (Estadi Charletty) va tenir un èxit inqüestionable,

però va succeir un poc tard per a canviar la dinàmica de la campanya. En síntesi, les iniciatives dels candidats van estar destinades principalment a tractar de recuperar els vots dels indecisos, del centre (18% de Bayrou) i de l'extrema dreta (10% Le Pen). Els instituts de sondeig inicialment anunciaven ja els percentatges que van obtenir, ambdós candidats, en el recompte final de l'escrutini, assenyalant tan bon punt el “gran” debat va venir solament a confirmar l'opció presa inicialment pels electors. El resultat de l'elecció va ser categòric: 53% per Sarkozy i 47% per Ségolène Royal. Una victòria neta amb una diferència de sis punts sobre la seua adversària. Ni el rècord de participació va poder inclinar la balança cap a l'esquerra. Analitzant els resultats es pot constatar que la candidata socialista va sobrepassar el seu rival de la UMP a nombroses ciutats, però les zones rurals van escollir massivament el candidat de la dreta. La consigna d'abstenció del Front Nacional no va ser seguida i la forta participació de l'electorat desmenteix aquesta directiva. Ségolène Royal va fracassar en el seu intent de captació de vots de

l'electorat de Francois Bayrou, vots que van ser guanyats per Sarkozy, així com aquells de l'extrema dreta. Aquest resultat anuncia una profunda transformació política de França, motor de la Unió Europea i far dels Drets Humans, que les seves Municipalitats presenten encara els emblemes de “Llibertat, Igualtat i Fraternitat”. El país comença “un gir neoconservador de la mateixa naturalesa al que va viure en el seu temps la Gran Bretanya de Thatcher, l'Amèrica de Ronald Reagan, l'Espanya d'Aznar o també la Itàlia de Silvio Berlusconi” com ho ha reconegut Thierry Wolton, assagista i articulista del diari conservador Le Figaro (7 de maig 2007). Aquest gir s'opera amb actors coneguts (cinquentenaris) que no se senten deutors de l'acció de la dreta en el passat de França, exhibint ara sense complexos els valors ”treball”, “autoritat”, “família” i “seguretat”. Valors presos a l'extrema dreta i als seus avantpassats de l'època col·laboracionista en la Segona Guerra mundial. Un canvi està produint-se en les elits (de dreta i esquerra) que per mutu acord mantenien un ‘status quo’ que no permetia l'adopció de mesures profundes per a la resolu-

ció dels greus problemes existents. Aquesta evolució comença a canviar l'equilibri polític i a generar una nova distribució dels rols en el conjunt de l'escenari. Sarkozy i els seus col·laboradors, d'altra banda, confirmen ja l'opció d'aquests valors amb l'adopció de les primeres mesures : servei mínim a instaurar durant les vagues de professors, violant aquest dret i canvi de mètodes en la manera de governar (assumpció del comandament, formació del gabinet). Tot això tal volta aguditze, encara més, les contradiccions i comporte el risc que el país es paralitze com en l'hivern de 1995, període marcat per un excés d'autoritat i un assaig d'implementació forçada de reformes que van ser rebutjades per una gran part de la ciutadania. La dreta desproveïda dels seus complexos comença a ocupar tots els terrenys aprofitant que l'esquerra apareix inerta, sense líder i sense programa. Les primeres iniciatives de l'equip guanyador, sota la promesa d'una obertura política, estan sent destinades a dividir els principals components de la futura oposició, qui facilitant les coses a la dreta, estan més preocupats a ajustar els seus comptes interns que a enfrontar el paquet de mesures


INTERNACIONAL

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

“modernitzadores” que els seus adversaris han anunciat. Els càrrecs nomenats i les gestions destinades a incorporar personalitats d'esquerra en el nou gabinet ministerial ho confirmen. Bernard Kouchner, membre del Partit Socialista Francès (PSF), va acceptar el càrrec de Ministre de Relacions Exteriors. Kouchner es va destacar recentment per la seua posició a favor de la guerra a l'Iraq, en contraposició amb el govern de Chirac i dels partits (esquerra-dreta) que hi estaven contra la guerra. Pel programa exposat, per les característiques del seu equip de treball i pel ‘seu estil’ de campanya, el triomf de Sarkozy constitueix el triomf de l'autoritarisme, de l'arrogància, de l’ultraliberalisme econòmic. Això serà un seriós cop al model “social francès”, que dintre de la crisi actual i malgrat tot, continuava lliurant protecció social i benestar per al conjunt dels treballadors (sistema de seguretat social, règims especials de jubilacions i una educació pública de qualitat, oberta a totes els estaments de la societat). És la fi de la famosa “excepció francesa”. En el fons, es tracta d'una nova “revolució de dreta” que va començar a Xile amb els consells de Milton Friedman (Premi Nobel d'Economia) en els temps de Pinochet (1975). Xile va ser el laboratori d'assaig del model econòmic ultraliberal, imposat per la dictadura militar, i que a Europa va ser declinat i temperat políticament el 1979 per una de les dretes europees més ràncies, el Partit Conservador anglès de la Dama de Ferro. Però , qui és el nou president de la cinquena potència econòmica mundial? Nicolas Sarkozy és un vell polític francès d'origen hongarès, però que va néixer fa solament 52 anys. Des dels temps de Giscard d’*Estaing, qui va assumir el càrrec als 48 anys, França no havia tingut

un cap d'Estat tan jove. Nicolas Sarkozy no és Bush, però si un dels seus amics i gran admirador, el que fa presumir l'orientació de la política internacional francesa. Sobre qui és el nou president electe, Francois *Bayrou lliura un botó de mostra : “Nicolas Sarkozy, per la seua proximitat amb els mitjans de negocis, pel seu gust per la intimidació i l'amenaça, concentrarà els poders com mai abans ho van estar. Pel seu temperament i els temes que ell va escollir, arrisca d'agreujar els mals del deteriorat teixit social, sobretot conduint una política amb avantatges per als més rics » (Diari “Liberation” del 26 d'abril de 2007). L'escriptor mexicà , Carlos Fuentes, gran coneixedor de França i d’Europa, va escriure que ”el candidat dretà representava un moviment sense memòria, tan ‘brutal’ com ho ha qualificat Ségolène Royal, fundat en la preeminència dels diners i la sacralització de la ‘competivitat’ per sobre de la solidaritat… en contra del treballador migratori, i a favor de la força policial, amb tints de racisme i menyspreu cap a la ‘pegre’, la xusma, bàsicament negra i àrab. » (El País del 6 de maig de 2007). Per a bé assenyalar que ell va a actuar sense complexos i mostrar els seus llaços d'amistat amb el món dels negocis, el seu primer gest mediàtic va ser, una vegada coneguda la seva aixafadora victòria, d'anar a uns dels restaurants de luxe de l'avinguda “Champs Elysées”. Hi va celebrar el seu triomf amb familiars i amics del món de les finances i ‘vedettes’ de la cançó i el cinema francès. La seua primera nit com a president electe la va passar en un dels hotels més prestigiosos de la mateixa avinguda i l'endemà va partir de vacances al Meditarrani, en l'iot de l'empresari Vincent Bolloré, una de les fortunes més grans de França. La polèmica desfermada per aquesta escapada de

luxe va ser tan gran que les seues vacances hagueren de ser reduïdes. El diari El País (13 de maig de 2007) constatava aquest fet indicant que “Sarkozy és el primer president francès que trenca el tabú que la política no ha d'aparèixer al costat dels diners de les grans fortunes”. Fets que contrasten amb la seua actitud durant la campanya presidencial, quan el candidat es fotografiava amb els obrers i els assenyalava “…estic amb vostès “, “ jo sóc el candidat del poble”… El xoc produït pel resultat de les presidencials va constituir un enorme cataclisma en el Partit Socialista Francès per la seua tercera derrota consecutiva en eleccions presidencials. Aquest desastre va

tenir major repercussió en el Partit Comunista Francès (PCF) qui van quedar reduïts a només 1,9% de l'electorat. Increïble derrota per qui va ser un dels més importants i influents dels Partits Comunistes de l'Europa occidental al costat del PCI (Itàlia). Tot això fa presumir que l'esquerra, en el seu conjunt, tindrà grans dificultats per aturar l'ona “blava” de la Unió per un Moviment Popular (UMP) que en uns dies guanyarà amb probabilitat les eleccions legislatives (10 i 17 de juny pròxim). Dintre d'aquest marc, dues línies estan apareixent en l'esquerra: una opció socialdemòcrata i una altra antiliberal que haurien de confirmar-se o no en les pròximes setmanes abans de les eleccions parlamentàries. Indubtablement, un dels estaments socials més afectats pel costat dels vençuts són els joves que en la seua gran majoria van votar per la candidata del Partit Socialista. Aquesta joventut se sent una vegada més colpejada, frustada i desorientada. No cal oblidar que van ser ells, no fa molt temps enrere, qui van fer retrocedir al govern del Primer Ministre De Villepin, (Sarkozy va ser el seu Ministre de l'Interior) que volia imposar-los el CPE (contracte de primera ocupació). Són aquests mateixos joves que la nit de la victòria conservadora van sortir als carrers a manifestar-se contra Sarkozy, en la Plaça de La Bastilla a París i en diverses ciutats importants de França. Tots aquests disturbis es van repetir per diverses nits, deixant com a saldo centenars d’objectes incendiats, molts joves arrestats brutalment i alguns d'ells ja condemnats amb penes severes de presó. A l'endemà (18 de maig) d'assumir la seua funció, el Primer Ministre Francois Fillon va constituir el seu gabinet. Reduït a 7 dones i 8 homes, aquest va ser presentat com un gabinet de reforma i obertura.

07

Les característiques dels seus membres indiquen més aviat la continuïtat en relació al govern anterior, la tornada d'antics ministres, com Alain Juppé (condemnat per la Justícia per malversació de fons) i l'hegemonia de la dreta dura (UMP).”L’obertura” a l'esquerra va ser posada en relleu amb la incorporació de diversos “trànsfugues” del Partit Socialista (Kouchner exministre de *Mitterrand, Eric Bessson diputat, Jean Pierre Jouyet encarregat de missió del govern de Jospin) i del President d’EmmausFrança, pròxim a l'esquerra. L'objectiu primer d'aquest gabinet és guanyar les eleccions legislatives del 10 de juny pròxim. Les primeres iniciatives mediàtiques han estat realitzades en aquest sentit : desplaçaments de Sarkozy i del Primer Ministre, constitució i assumpció del gabinet. Per altra banda, la creació del Ministeri de la Identitat Nacional i de la immigració ja va provocar reaccions oposades, com la renúncia de vuit investigadors i historiadors -entre ells, Patrick Weil, Director d'Investigacions del Centre Nacional d'Investigacions Científiques (CNRS)- que estimen “inacceptable” l'associació de la Immigració i de la Identitat Nacional. La victòria de la dreta dura era previsible : ella va guanyar folgadament. La gran pregunta ara és saber si Sarkozy amb la legitimitat obtinguda (53%), més el suport dels poders econòmics, financers, mediàtics i administratius, agregarà el poder legislatiu a la llista, fent triar una majoria absoluta de diputats d’UMP. En aquesta situació, la dreta dura augmentaria encara més la concentració de poders, ja enormes. Legitimitat per fer caminar, el més ràpidament possible, el canvi profund de la societat francesa. *Carlos López i Hèctor Zavala són expresoners polítics de la dictadura militar xilena i residents a França.


08

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

ESTAT ELIT ELS TRIPIJOCS DELS MÉS PODEROSOS

Endesa és l’empresa de l’IBEX-35 amb més contractes blindats Quan els nous accionistes de l’elèctrica decideixen acomiadar Manuel Pizarro de la presidència, li hauran de pagar un mínim de 8 milions d’euros a més d’un voluminós fons de pensions. JOAN PALOMÈS

La italiana Enel i la constructora Acciona enllestiran l’opa sobre Endesa a finals de juliol o, a tot estirar, a principis de setembre, però s’han trobat amb què no saben com desempallegar-se del president de la companyia, Manuel Pizarro, ni d’alguns dels seus executius per l’elevadíssim cost dels contractes blindats. De les empreses que cotitzen a l’Ibex-35, Endesa és la que compta amb un major nombre d’alts executius amb contractes blindats, un total de 33, segons ha comprovat aquest setmanari al consultar les memòries corporatives dipositades en la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). Després de l’Endesa de Pizarro, segueixen el BSCH d’Emilio Botín (amb 27 alts executius ‘blindats’), Iberia de Fernando Conte (20), BBVA de Francisco González (16), ACS de Florentino Pérez (15), Unión Fenosa de Pedro López Jiménez (15), Banc de Sabadell de Josep Oliu (14), Iberdrola d’Ignacio Sánchez Galán (13), Gas Natural de Salvador Gabarró (11), Banesto d’Ana Patricia Botín (10) o Repsol d’Antoni Brufau (10). Manuel Pizarro no és que s’hagi blindat, sinó que porta anys cuiras-

Pizarro va ser nomenat per Aznar quan va repartir les privatitzacions entre empresaris amics El president d’Endesa porta anys cuirassant-se en previsió d’un canvi d’accionistes que intente despoltronar-lo

Nego redó. Entre altres activitats, Endesa està al darrere de molts projectes de parcs eòlics criticats pel seu dany ambiental.

sant-se en la presidència d’Endesa en previsió d’un canvi d’accionistes que intenti deixar-lo sense poltrona. Pizarro i el seu conseller delegat, Rafael Miranda, estan protegits per un contracte blindat que els garanteix tres anys de sou, que poden ser quatre si en aquest període no se’n van a una companyia de la competència. Tot plegat, suposa com a mínim 8 milions d’euros per a cadascú, sense comptabilitzar els fons de pensions acumulats i altres prebendes. L’arribada d’Antoni Brufau a la presidència de Repsol va comportar la sortida d’Alfonso Cortina, així com una petita reestructuració de cúpula executiva de la petroliera que la premsa econòmica especialitzada va avaluar en 60 milions d’eu-

ros. Si la minireestructuració de Repsol va costar això, quan valdrà la liquidació de Pizarro i companyia? Pizarro està negociant amb Enel i Acciona la continuïtat del seu equip directiu –inclosos, per tant, els 33 executius blindats– amb l’excusa de garantir el bon govern de l’elèctrica. En realitat, mantenir el president pot resultar molt rendible pels nous accionistes, precisament pels costos que representaria portar a terme una gran purga. Quan José Luis Rodríguez Zapatero va guanyar les últimes generals, la premsa econòmica especulava amb una gran neteja al capdavant de les grans corporacions que es van privatitzar durant el govern del PP i al capdavant de les quals s’hi van col·locar els amics de José María Az-

nar i Rodrigo Rato. Han passat tres anys, però Pizarro continua malgrat les opes pel control de l’empresa, de la mateixa manera que també ho fan els ‘bunkeritzats’ César Alierta (Telefónica) o Francisco González (BBVA). En una conferència a la Universitat Abat Oliva de Barcelona, Pizarro va dir fa uns dies que la seva oposició a la fracassada opa de Gas Natural sobre Endesa va ser una «batalla de valors més que de diners», si bé no va arribar a explicar a quins valors es referia. L’encara president de l’elèctrica també va criticar l’actuació de La Caixa, primer accionista de Gas Natural, perquè el paper d’una caixa «no és el de llançar opes hòstils ni formar conglomerats industrials». Pizarro ho va definir

amb aquesta frase: «Zapatero a tus zapatos», que conté una al·lusió a l’actitud del president del Govern. Malgrat l’espasa que penja sobre el seu cap, Pizarro segueix exhibintse com un triomfador. Tot el contrari que el president i el conseller delegat de Gas Natural, Salvador Gabarró i Rafael Vilaseca, que en l’assemblea ordinària de la gasística de la setmana passada van passar de puntetes sobre la fracassada opa d’Endesa. A preguntes d’un dels accionistes, Vilaseca va reconèixer que l’opa els havia costat 11 milions d’euros a causa dels avals que van requerir de les financeres. No obstant això, Vilaseca va subratllar que els seus competidors, Enel i Acciona, o a la mateixa Endesa els ha costat el triple.


COMARQUES

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

09

COMARQUES ANÀLISI UN MODEL QUE HA FUNCIONAT A NAVARRA

L'esquerra valenciana es mira de reüll l’experiència de Nafarroa Bai El carreró sense eixida en què sembla instal·lada l'esquerra valenciana després de la debacle valenciana del 27-M reaviva els missatges favorables a la creació d'una Nafarroa Bai de complicada aplicació a casa nostra

tell, han aconseguit el 26,26 dels vots a l'alcaldia i vuit regidors, superant els quatre que aconseguiren els partits per separat. A nombrosos municipis la candidatura ha pujat el seu nombre de representants i fins i tot ha estat la força més votada.

Autodeterminació i progressisme

GUILLEM CARRERAS

Quan Nietzche parlava de "l'etern retorn" difícilment podria pensar en l'esquerra valenciana de finals del segle XX i principis del XXI. Protagonista de tantes derrotes i desfetes, sempre que li han pegat fort aquesta ha tractat d'emmirallar-se en altres fórmules exitoses més enllà de les seues fronteres. Des del moviment abertzale passant pel BNG, l'olivera italiana, el 'pacte de progrès' de les Balears o la fòrmula del tripartit de Catalunya. No és estrany, doncs, que amb el sabor agre de la derrota del 27-M encara persistent als llavis, comencen a amuntonar-se les mirades valencianes sobre la comunitat foral de Navarra, tan semblant i a la vegada diferent del País Valencià, on una plataforma de partits nacionalistes saboreja el tast de la victòria sota la marca de Nafarroa Bai (‘Navarra Sí’). La fama de l’aventura navarresa no és nova per terres valencianes. Va servir de referència per alguns sectors del Bloc refractaris a signar amb Esquerra Unida el pacte del Compromís, que defensaven un acord sols entre nacionalistes. També va ser brandada pel secretari general d’ERPV, Agustí Cerdà, en la seua ne-

Na-Bai va nàixer com una candidatura formada per independents muntada expressament per a les estatals de 2004 La plataforma ha convidat a participar-hi a totes les formacions de l’esquerra navarresa “menys el PSN”

Celebració. El candidat foral Patxi Zabaleta, d’Aralar, anuncia els resultats del 27-M.

gativa a entrar en la coalició d’Enric Morera i Glòria Marcos. S’estimava més un pacte global (autonòmic i municipal) que tingués una ferma voluntat duradera, “com el de Nafarroa Bai”. En realitat la plataforma de Navarra s’escapa a les atribucions que se li han fet. Impulsada per partits tan diferents i en alguns casos antagònics com Aralar, Eusko Alkarsasuna, Batzarre i PNB, Nafarroa Bai (també coneguda com Na-Bai) és una "coalició" atípica. Va nàixer a les eleccions estatals de 2004 com una candidatura conjunta on els membres dels partits integrants deixaren pas a una llista formada íntegrament per un grup notable d'independents lligats a l'esquerra i el progressisme de Navarra. En unes eleccions marcades per la polarització de la guerra d'Iraq, els atemptats de l'11-M i les mentides posteriors del PP, la candidatura va aconseguir un dels cinc escons en disputa. La periodista de l'ETB Uxue Barkos és ara la seua veu al Congrès espanyol.

Cap a l’aliança estable En vista de l'èxit de la fòrmula de 2004, i després d'un període de debat que va durar dos anys, el 2006 afermaren l’establiment d’una aliança estable com a organització

política i confirmaren la presentació a les eleccions forals i municipals del 27-M, que finalment ha pogut plasmar-se a 50 municipis. Des de 2004 la direcció política de Na-Bai l'excerceix una Comissió Permanent que, a diferència de la del Compromís pel País Valencià, no respecta la correlació de forces internes a l'estar integrada per dos membres de cada partit i per tres independents. Cada formació manté la seua autonomia i funcionament intern. Per tal d'assessorar Uxue Barkos i dinamitzar les propostes de la coalició s'han creat diferents Comissions de Recolzament on hi participen tots els partits i els independents. La marxa general a mitjà i llarg termini es debat a unes Assemblees Generals obertes als càrrecs polítics, afiliats als partits membres i simpatitzants.

Portes obertes Lluny de tancar-se, les formacions que integren Na-Bai li obriren les portes a Izquierda Unida de Navarra (IUN), que ha rebutjat l'oferta tot i mostrar-se favorable a arribar a acords posteriors amb la coalició abertzale davant la possibilitat de formar govern amb els socialistes. Igualment, han existit contactes amb l'espai proper a Batasuna. No obstant això, tant Na-Bai com Bata-

suna acusen l'altre d'obstaculitzar l'acord i aquesta aliança va quedar fustrada. Segons expressa un document de la formació, “la plataforma està oberta a tota l’esquerra menys el PSN”.

Segona força política La llista al Parlament foral a les eleccions del 27-M ha estat encapçalada per Iñaki Zabaleta, d'Aralar. La distribució dels llocs d'eixida s'ha fet en funció de la representació anterior de les formacions membres, incloent-hi un candidat independent. Finalment els resultats han rebentat les previsions. Na-Bai ha esdevingut la segona força més votada de la comunitat foral. Amb un 23,7 dels vots que s'han traduït en 12 diputats al Parlament de Navarra, el seu suport supera el del Partit Socialista Navarrès. Per separat, Aralar va aconseguir a les eleccions forals de 2003 quatre escons, EA tres i el PNB un. En conjunt, vuit representants que ara s'han convertit en una dotzena que els dóna la clau per formar un govern d'esquerres i basquista, malgrat que hi ha la possibilitat que els socialistes cedisquen a les pressions del PP i acaben pactant amb UPN, la seua marca local. Així mateix, a Iruña, amb la mateixa Uxue Barkos com a cap de car-

La candidatura de 2004 va presentar-se com una aposta per representar a Madrid la Navarra "basquista, abertzale, progressista i d'esquerres", establint-se per ordre els objectius de la búsqueda de la pau, la revisió de l'status actual de Navarra i la garantia del dret d'autodeterminació. Tot això, acompanyat per un programa d'esquerres amb aspectes socialdemòcrates i altres referits a la renda bàsica, la participació ciutadana, l'accès a l'habitatge, amb un especial interès en la defensa dels drets humans. Els suports puntuals que li ha donat Uxue Barkos al govern de Zapatero han valgut perquè des de Batasuna s'haja batejat irònicament la coalició com "Rubalcaba Bai". El 2007 l'aposta ha estat per la formació d'una majoria d'esquerres que desallotge la dreta espanyolista del govern, amb un programa en positiu que parla de creixement i desenvolupament sense oblidar alguns punts propis de l'esquerra alternativa i la reclamació del dret d'autodeterminació.

El laberint valencià L'aureola d'èxit que envolta Na-Bai ha enlluernat una part de l'esquerra i el nacionalisme valencians, que hi veuen el model que podria treure'ls de la UVI. Tammateix, la valenciana i la navarresa constitueixen dues societats diferents, amb uns contextos polítics, socials i culturals particulars, i no hi ha cap garantia que allò que funciona al nord puga fer-ho al sud, ni tan sols que el que la classe política d’allí ha pogut enllestir tinga la més mínima possibilitat d’acordarho la d’ací. Tampoc existeix, lògicament, cap element que a priori assegure el contrari. Però posats a mimetitzar, ara esdevindria el temps perfecte per llaurar la seua llavor. Perquè Nafarroa Bai va nàixer com una aposta concreta per a unes eleccions estatals, que amb la bona collita ha acabat donant molts fruïts i bons a les posteriors autonòmiques i municipals.


10

COMARQUES

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

Rostres somrients. Primera foto de família del Govern valencià després de les eleccions.

ARXIU

ANÀLISI EL ‘TSUNAMI’ POPULAR AGRANA L’ESQUERRA

Barra lliure per al PP Els resultats del 27-M consoliden la majoria absoluta de Francesc Camps i el creixement del PP als ajuntaments valencians, mentre unes desfetes forces d’esquerra pateixen els pitjors resultats de la seua història TRIBUNA

Francesc Camps encara la seua segona legislatura a les Corts valencianes amb una majoria absoluta encara més còmoda que l'anterior. Aquesta victòria incontestable del Partit Popular a les urnes ha caigut com un immens gerro d'aigua freda en una esquerra que ha eixit feta miques del procés electoral. El terreny que ha quedat després de la batalla és desolador. El PSPV-PSOE baixa 30.000 vots quan el cens ha crescut en prop de 70.000 persones-, i el Compromís pel País Valencià ha quedat tot just 70.000 sufragis més enllà del que van sumar per separat, al 2003, Esquerra Unida i Bloc Nacionalista. El PP, a qui alguns diaris donaven com a mort, no sols s'ha mantingut, sinó que ha incrementat el seu cabal de suports: ha superat, fins i tot, l'excel·lent resultat de José María Aznar al 2000, quan l'esquerra no podia estar més desmobilitzada -eren els temps del pacte entre Joaquín Almunia i Francesc Frutos-. Vora 1.300.000 persones hi han confiat, en el PP. Més d'una de cada dos que hi han exercit el seu dret al vot.

Entre tots ells hi ha, sense dubte, exvotants socialistes. Gent entre la qual ha calat el discurs victimista del PP respecte la poca implicació del Govern estatal al País Valencià. També, electors fluctuants dins de l'eteri espai que separa els dos principals partits espanyols. Una sèrie de persones a les quals coïa, i molt, la possibilitat d'un Consell multipartit que negava la necessitat d'aigua, que defensava una moratòria urbanística i que qüestionava la celebració de la Copa de L'Amèrica i del futur circuit urbà de Fórmula 1. Propostes d'Esquerra Unida, totes elles, però

El Partit Popular continua ocupant les tres diputacions i les alcaldies de les tres capitals de província Més d’una de cada dues persones que han votat han depositat la seua confiança en el PP a les Corts valencianes

que la gent propera al PSPV-PSOE ha decodificat com punts programàtics d'un hipotètic executiu progressista, nacionalista i ecologista. No debades, tothom més o menys informat de l'actualitat política sabia que al partit de Joan Ignasi Pla li resultaria impossible governar en solitari. Al remat, doncs, podria haver hagut una dispersió de vot d'EUPV cap al PSPV-PSOE -en clau de vot útil i de calmar els ànims de l'esquerra-, com també una fuita de filosocialistes al PP. La sensació de “fi de festa”, malgrat tots els pintorescos esdeveniments de la legislatura passada, planava pertot. Quin futur li espera ara, al bàndol progressista? Primer de tot, caldrà que es desperten i que paisquen una derrota en tota regla que ningú no imaginava tan i tan contundent. Més tard, quan hagen pres consciència de la batacada i hagen sanat internament, caldrà fer-se l'ànim que és utòpic pensar en capgirar la situació d'ací quatre anys. El futur no és un camí de roses, precisament. El PP continua ocupant les tres diputacions i les alcaldies de les tres capitals de província; a més, s'ha fet, per primera vegada a la història, amb el control de con-

sistoris importantíssims com ara Torrent i Paterna, pot governar Sagunt i també té majoria absoluta a places menors, però tradicionalment progressistes, com és el cas d'Algemesí i de Montcada. Per acabar-ho d'adobar, els conservadors han arrasat en llocs sobre els quals sobrevolen uns plans urbanístics que amenacen de modificar, de dalt a baix, la seua fesomia urbana: per

exemple, Torrevella, Oriola, Cullera, Catarroja, Manises, Alboraia, Riba-roja, Orpesa o Cabanes. Una allau de paperetes amb la gavina validen tota aquesta sèrie d'actuacions polèmiques. Un cúmul de ciment, piscines i gespa que, consegüentment, comportarà l'agudització del discurs ploraner dels populars en referència a la manca de recursos hídrics i al derogat transva-

Desfeta. Ignasi Pla durant la nit electoral.


COMARQUES

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

11

Paella. Alfonso Rus revalida la majoria absoluta a Xàtiva i és el candidat a presidir la Diputació de València

sament de l'Ebre. Francesc Camps ja ha anunciat l'execució d'aquesta magna obra en cas que Mariano Rajoy, en pocs mesos, es faça càrrec del Govern de l'estat. Rajoy, alhora, ha assegurat que el valencià serà el primer president que rebrà com a nou cap de l'executiu espanyol, i el ben cert és que l'ideari del PP inclou la polítics transvasista, un posicionament que, de fet, els populars han pagat car a l'Aragó. El PSPV-PSOE ha posposat qualsevol canvi fins passats els comicis estatals. Joan Ignasi Pla ha donat a entendre que serà aleshores quan cedirà el relleu del partit a un altre company. Hi ha veus al si dels socialistes valencians que demanen que aquests canvis es produisquen de manera imminent, però sembla difícil, per arriscat, encetar ara el meló de la successió al PSPV-PSOE, ja que és una federació sotmesa a les disputes intestines que tan sols Pla, amb les expectatives creades en la recuperació del Consell, havia aconseguit calmar. Com passa a Madrid, on Rafael Simancas ja ha fet públic que

Joan Ignasi Pla dóna a entendre que la seua substitució serà després de les eleccions estatals de 2008 Els sectors crítics d’EU qüestionen la campanya electoral i els ‘entrebrancs’ als pactes municipals

no optarà per tercera vegada -en realitat, per quarta, si comptem la repetició electoral del 2003- a presidir la Comunitat madrilenya. Una altra gàbia sorollosa que s'ha de mantenir el més callada possible, la de la federació socialista de Madrid. A València ja sona el nom de María Teresa Fernández de la Vega com a cap de llista a les legislatives. Nascuda al cap i casal però emigrada de ben jove, la vicepresidenta de Zapatero és una de les persones més valorades del Govern estatal. Podria ser la persona que imantara vots socialistes únicament seduïbles en cas de conteses molt renyides, com sembla que seran les de la tardor o hivern vinents. Per rellevar Pla cal apuntar tres noms: la proposta continuista, que seria l'eurodiputat Joan Calabuig; la trencadora, que enc arna l'alcalde d'Alaquàs, Jorge Alarte; o la mediàtica, el ministre d'Administracions Públiques, Jordi Sevilla, més conegut i expert, si bé amb no massa bones relacions amb Zapatero i, a més, poc pes orgànic al si del PSPV-PSOE. Al si d'Esquerra Unida no hi ha massa més tranquil·litat. La mateixa nit electoral, la cap de llista del Compromís, Glòria Marcos, i la nova diputada electa Mònica Oltra, van intercanviar-se forts retrets en públic, per culpa de la correcta o incorrecta campanya duta a terme per la líder d'EUPV. El propi Joan Ribó, del sector comunista però fermament partidari del pacte amb el Bloc, ha criticat els entrebancs que hi ha posat la seua formació, que per exemple ha desaparegut dels consistoris de València i Alacant .-a Castelló de la Plana ja no hi era-, quan un acord a àmbit municipal amb els nacionalistes els hauria permès de mantenir aquests re-

gidors, a més d'aconseguir-ne d'altres que avui impossibilitarien desenes de majories absolutes. L'autocríti ca a EUPV és una constant, i serà interessant veure com evoluciona, sobretot, el corrent Esquerra i País, instigador del pacte amb el Bloc i també crític amb com s'ha efectuat la campanya conjunta. Si EUPV opta per la via independent, presentant-se tot sol a les eleccions estatals, el partit de Gaspar Llamazares podria obtenir representació per Madrid, a més dels dos diputats que podria afegir-hi ICV a Barcelona. Per València, l'altra circumscripció on tenen representació, tin-

Díaz Alperi. Repeteix pels pèls.

drien gairebé impossible renovar l'acta d'Isaura Navarro. Al Bloc hi ha, en canvi, sentiments enfrontats. Han augmentat, tot i que en poc nombre, el seu gruix de regidors, i a més retornen al Parlament valencià, amb dos diputats dels tres que esperaven tenir, gràcies al pacte del Compromís, sota el qual han diluït bona part de la seua personalitat. En tot cas, EUPV hauria perdut més vots que no el Bloc, dels que van recollir al 2003. Dels 194.000 que han sumat ara, el Bloc podria haver fidelitzat prop de 100.000 -114.000, ara fa quatre anys-. En canvi, hauria es-

tat EUPV qui s'hauria ensorrat dels 154.000 del 2003 a uns 100.000-. És allò que han conclòs els uns i els altres, tenint en compte com ha anat el ball a escala municipal. ERPV, al seu torn, supera els 11.000 vots -en tenia 7.600, al 2003, una quantitat que és el 0,49% dels vots emesos. Sumats als del Bloc i al sector nacionalista d'EUPV, tots tres podrien fer una mena de Nafarroa Bai? És difícil, però tot podria ser, una vegada superats els comicis estatals. A llocs concrets com per exemple Algemesí o Cullera, el Bloc hi ha desaparegut, mentre ERPV irromp amb uns vots que tampoc no el permeten d'obtenir representació. Al segon cas, per exemple, el Bloc arriba al 5,06%, i ERPV es queda al 4,80%, però cap dels dos no impedeix que el PP passe de tenir 11 regidors a 15 (sobre els 21 del consistori). De la mà, possiblement haurien renovat els dos regidors que fins ara tenia el Bloc. El panorama nacional, per tant, queda en l'aire. Torna a tenir veu pròpia a l'hemicicle valencià, però al mateix temps continua enfrontat internament, sense que s'albire una possible unió de forces que, a l'estil navarrès, puga anar un pas més enllà de la tímida presència a àmbit local, encara que tot sovint els seus regidors siguen decisius a l'hora de conformar governs de progrés. El PP, mentrestant, a la seua: mans lliures per a fer i desfer, i cada vegada en més ajuntaments. Com ha afirmat el reelegit president de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, els ciutadans ja han “absolt” els populars, a les urnes. *Tribuna.cat


12

COMARQUES

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

lars. A més a més se l'acusa d'haver unflat els censos de la població, promovent l'empadronament irregular de desenes de persones alienes al poble. O els censos unflats han sigut molts o en realitat no calien: el PP ha aconseguit una majoria aplastant del 68,12 per cent dels vots.

SORPRESA LA CORRUPCIÓ NO PASSA FACTURA

Els candidats imputats del PP reben l’aval de les urnes municipals

Xàtiva. Rus convenç els "burros" Els resultats electorals han descoratjat especialment a l'esquerra de Xàtiva. El seu alcalde i candidat a presidir la Diputació de València, Alfonso Rus, ha sigut denunciat als tribunals per irregularitats en la rehabillitació de la plaça de bous de la localitat. Malgrat que durant la campanya van fer-se públiques unes declaracions seues on criticava les bandes de música i qualificava de "burros" els seus electors, ha repetit majoria absoluta.

Els nombrosos casos de corrupció deixen indiferent la majoria de la ciutadania, que torna a confiar ens els càrrecs sota sospita ISAAC TORTAJADA

El Partit Popular inclou en els seus estatuts la destitució i exclusió de les llistes dels càrrecs que siguen imputats per algun delicte als tribunals. Una norma que ha esdevingut una rara excepció al País Valencià, on la majoria dels "populars" amb comptes pendents amb la justícia s'han presentat a la reelecció i han acabat obtenint el suport majoritari de les urnes. En paraules de Carlos Fabra, etern president de la diputació de Castelló i imputat per delictes de malversació de fons, frau fiscal i apropiació indeguda, "s'ha celebrat un judici popular i hem eixit absolts amb matrícula cum laude". Tammateix, si els tribunals de justícia acaben considerant-los culpables no hi ha majoria absoluta que puga salvar-los.

Luis Díaz Alperi. Salvat pels pèls a Alacant L'alcalde d'Alacant, Luis Díaz Alperi, ha sigut el centre de les crítiques de PSPV i EU per la seua imputació en el cas del sobrecost i adjudicació irregular de tres aparcaments adjudicats al promotor Enrique Ortiz. També ha estat implicat en les irregularitats comptables de l'empresa municipal de capital mixt

Mercalicante. Ni això ni les irregularitats i les crítiques pel PAI de Rabassa han evitat que revalide el càrrec.

Vila-Real. El PP se salva pels pèls

Carlos Fabra. El virrei es creix El cas més paradigmàtic de corrupció "popular" ha sigut el del president de la diputació de Castelló, Carlos Fabra, qui fa tres anys va ser conduït als tribunals per l'empresari i examic Vicente Vilar, en un llarg procès farcit de canvis en el titolar dels jutgats encarregat del cas i al qual s'han afegit la Fiscalia Anticorrupció i l'Agència Tributària. Lluny de ser castigats per les urnes a les comarques de Castelló, els populars hi han guanyat vots i un diputat més a costa del PSPV-PSOE.

Riba-roja. Especular ix de bades Igual d'escandalòs ha sigut el cas de Riba-roja. L'alcalde Francisco Tarazona ha rebut diverses demandes judicials per aprovar un PAI al paratge de Porxinos que beneficia diversos familiars seus i suposa un pilotasso urbanístic per al València C.F. Lluny d'amagar-se, Tarazona ha centrat la seua campanya en Porxinos i ha revalidat la majoria absoluta amb més del 50 per cent

Fabra considera una “absolució popular” els resultats electorals.

dels vots. L'alcalde ja ha anunciat que el primer que farà serà acabar d'enllestir el projecte.

Oriola. Majoria sense Medina Un altre indret on l'apisonadora "popular" ha eixit indemne dels casos de corrupció ha estat Oriola. Allí, l'aleshores alcalde popular, José Manuel Medina, va ser imputat per una trentena de delictes a 16 causes diferents. La presentació d'una nova candidata per part del PP —Mónica Lorente— ha estat suficient perquè la població els done

una nova majoria absoluta. El predecessor de Medina, Jesús Sánchez Cartagena, ha estat condemnat per un delicte fiscal i un altre de malversació de fons (li va furtar els diners a unes monges) i ara demana l'indult.

Vall d'Alba. Censos agraïts A la localitat de Vall d'Alba l'alcalde Francisco Martínez, mà dreta de Carlos Fabra, ha protagonitzat un escàndol de corrupció al saber-se que és propietari de grans extensions de sòl "donades" per particu-

El cas de Vila-Real és un exemple de què els electors del PP són inmunes als processos judicials . L'anterior alcalde, Manuel Vilanova, va ser condemnat a un any i mig de presó per prevaricació per permetre la contaminació acústica de l'empresa d'un amic seu. Això no ha impedit que el seu successor, Juan José Rubert, haja guanyat per majoria absoluta. Això sí: pels pèls. Tan sols 21 vots l'han separat del banquet de l'oposició. Si no hi hagués hagut condemna, Vilanova haguera repetit com alcalde.

Torrevella. Pedro l’incombustible L'alcalde de Torrevella, Pedro Hernández Mateo, està implicat en una compravenda il·legal de terrenys a l'Almoradí. A més a més el seu consistori està sent investigat per tolerar i potenciar la tortura i l'extorsió als immigrants. Malgrat tot, Hernández Mateo, que porta 20 anys al front de la localitat, ha vist refrendat el recolzament de la població a l'aconseguir, una volta més, la majoria absoluta amb el 53 per cent dels vots.


COMARQUES

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

VALÈNCIA EL PP A LES URNES

UV guanya la ‘competició’ amb Coalició Valenciana

Rita triomfa a tots els barris on manté conflictes amb el veïnat REDACCIÓ

Rita Barberà s’ha convertit en el primer mandatari municipal amb més suport de tot l’Estat espanyol, per davant de l’alcalde de Madrid Alberto Ruíz Gallardón. Amb xxxxxx vots i xx regidors, la distància que la separava amb el PSOE creix en xx reprentants. Els socialistes mantenen les seues xxx rcadires tot i haver rebut xxxx vots més que el 2003. La qual cosa, donada la baixada del PSOE a la resta del país, podria atribuïr-se a “l’efecte Alborch”. Allò que simbolitza millor l’apisonadora dels populars és que, lluny de cremar-se per les desenes de lluites populars que han marcat la legislatura que acaba, ha pujat en tots els barris conflictius. Ciutat Fallera és l’únic barri que s’ha resistit als “encants” de Barberà, entre 86. El president de l’associació veïnal,

Luis Martínez, li ha recordat a la premsa que “en 16 anys de govern popular només han asfaltat i posat clavegueram”. Especialment cridaner ha sigut el resultat del col·legi on va votar la majoria dels veïns de la subestació de Patraix, on Rita ha obtingut 111 sufragis més que Alborch, tot i la polèmica suscitada per l’explosió a la central en plena campanya electoral. La tònica ha sigut la mateixa al col·legi on havien de dipositar el seu vot els residents que porten anys demanant el trasllat de la Clínica del Consol: el PP hi ha obtingut 162 vots més que els socialistes. También al col·legi Caferma, on va acudir la major part dels veïns de de l’antiga presó Model, que demanen equipaments públics on l’Ajuntament vol posar-hi conselleries, la candidatura de Rita va aconseguir 146 sufragis més que la del

13

REDACCIÓ

PSOE. D’altra banda, els residents de la plazça José María Orense havien de votar en l’institut Serpis: el PP hi va treure 143 vots més. L’Ajuntament va cedir eixa plaça per construir un centre de dia a costa d’un parc. Malgrat el conflicte que l’Ajunta-

ment de València manté amb el veïnat del Cabanyal pel projecte d’ampliació de Blasco Ibáñez fins a la mar, el barri sempre ha votat per Rita. Enguany els populas hi han obtingut 5.472 vots, 561 més que fa quatre anys i 1.960 més que el PSOE, que n’ha perdut 252.

El 27-M només hi ha hagut un guanyador i molts derrotats. Si entre els darrers haguérem d’escollir el campió, aquest no és un altre que el líder de la formació anticatalanista Coalició Valenciana. L’advocat Juan García Sentandreu donava per feta l’entrada a l’Ajuntament, on esdevindria clau de govern, i per quasi segura la irrupció a les Corts. A més, comptava amb superar amb escreix Unió Valenciana, formació que ha intentat absorvir mitjançant diverses opes hostils. Malgrat els milers de diners invertits en propaganda i actes al carrer, els resultats obtinguts converteixen Coalició Valenciana en una formació marginal. Al conjunt de les locals ha rebut 22.802 vots, poc més de 1.500 més que UV, que malgrat la devallada ha restat “imbatible” a les Corts, obtenint 22.781 sufragis front els 17.361 de les hosts de Sentandreu. Ni anant junts s’haurien lliurat de la desfeta.


14

ENTREVISTA

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

ENTREVISTA

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

EVA FOREST ESCRIPTORA I EDITORA

“La gent ha de tenir unes mínimes idees clares, saber on està i que passa”

“Sota el el pretext del que anomenen “terrorisme”, sempre s’ha cercat destruir el moviment popular” “Jo no sé si es llegeix més o menys des dels col·lectius, però si que trobo que la gent continua atenta al que passa”

El passat 18 de maig traspassava Eva Forest, fundadora junt el seu marit, Alfonso Sastre de l’Editorial HIRU. L’Avanç la va entrevistar a sa casa d’Hondarribia fa cinc anys. Pel seu interés tornem a reproduïr tot allò que ens va contar al seu dia TÒFOL CRUZ/XIMO GUILLEM HONDARRIBIA

C

om i amb quins planteja ments comenceu l’edito rial Hiru? Des de feia molt de temps, quan vivíem a Madrid i estàvem al col·lectiu de solidaritat internacional, teníem la idea de fer una editorial per treure així coses del meu marit, Alfonso Sastre, i alhora, crear un mitjà d’intercanvi d’idees. També per treure coses de qualitat que aleshores no hi trobàvem ací. Vàrem començar i trencarem molts mites com era el fet de publicar “autors grans” des d’una editorial petita: la gent es pensa que això és molt més difícil del que és en realitat. Per exemple, des de la col·lecció de teatre ben aviat vam treure coses del Passolini, senzillament perquè les grans editorials no estaven pas interessades en ell. Thomas Berger en seria un altre exemple d’aquest tipus. Un altre objectiu nostre era descobrir gent jove i nova, que escriguessin bé o aportessin noves coses. Això era difícil des del punt de vista econòmic, però bé, s’ha anat tirant. També hi ha casos d’autors nous dels que hem fet diverses reedicions com és el cas d’Alberto Arana amb El problema español. Després també hem importat llibres de gent interessant com Michel Collon. D’altra banda, l’editorial esdevé una mena de focus del que està passant avui en dia. D’acord amb el que treus, la gent connecta amb la línia, i es motiva a escriure’t. I això resulta molt

interessant, ja que t’ajuda a veure per on es mou la ment dels nostres lectors. L’editorial també ens permet tenir un contacte directe, de tu a tu, amb gent força interessant com el Chomsky, Petras, Zinn, altres editorials antagonistes com la francesa Agone... És a dir, entres dins d’una xarxa molt atractiva i necessària. Un altre punt que ens plantejàvem, era que tot i que no teníem diners ni fèiem l’editorial per treure beneficis, si que volíem que les i els escriptors fossin tractats bé, és a dir, pagar-los els seus drets, que ells no s’haguessin de pagar l’edició. Ara que comentaves noms com Chomsky o Petras; aquesta gent com reacciona quan se’ls apropa una editorial petita com la vostra? Quan nosaltres vam començar a interessar-nos pels seus textos encara no hi havia un fort moviment global. En el cas de Petras en concret, va ser ell qui ens va trucar dient que volia treure en castellà amb nosaltres. Després, amb el Howard Zinn també teníem un contacte molt estret.

“Un altre objectiu nostre era descobrir gent jove i nova que escriguessin bé bé o aportessin noves” Zinn no va voler cobrar drets d’autor dels nostres llibres, d’igual manera que Santiago Alba Rico o Carlos Fernández”

Partim d’uns plantejaments ideològics molt propers, així que no existeixen problemes. Per exemple, Zinn no va voler cobrar els drets d’autor dels nostres llibres. És gent del mateix combat. Per cert, ara que parlo de l’historiador nord-americà, jo trobo que aviat es posarà de moda aquí a Europa. D’igual manera, Santiago Alba Rico o Carlos Fernández també es negaven a cobrar drets, però a ells els hi vam dir que això només seria si els llibres es venien bé i calia fer una altra edició. Hi ha algun autor o autora darrere del qual heu estat i encara no l’heu tret? Doncs mira sí, sí que hi ha alguns autors. Amb això te n’adones de que el pitjor que pot tenir un autor és un agent, ja que aquest el que busca és fer-se amb diners, i clar, no miren tant per l’autor sinó pels diners. Les agències també marginen molt les editorials petites i sempre cerquen introduir els seus autors a editorials grans. I per altra banda, les editorials grans també el que fan és especular amb els escriptors. Un exemple d’això seria el cas de Cardoso Pires, un gran escriptor portuguès, que també estava nomenat pel Nobel quan Saramago. Amb quines altres editorial se sent identificada Hiru? Com ja havia dit abans, per exemple amb l’editorial francesa Agone, la qual traurà ara al mercat francès La otra Historia de los Estados Unidos de Zinn. D’aquí, Txalaparta, amb molta més capacitat que

nosaltres, resulta molt bona i necessària, tot i que de vegades li trobo una línia un tant irregular. És una bona editorial i ha fet una cosa que resulta bastant interessant com és el fet d’unir-se amb altres editorials d’Amèrica Llatina que, tot i tenir títols força interessants, estaven una mica en crisi. Després, a Catalunya, hi ha altres editorials petites força atractives com és el cas de Virus, que fa aportacions molt intel·ligents. I a nivell de distribució i edició dins dels cercles alternatius, a Madrid, Traficantes de Sueños han obert un molt bon camí. Què opineu del mecanisme de subscripció amb el qual funcionen moltes editorials d’esquerres? Nosaltres estem en contra ideològicament. Hi ha molta gent que compra els llibres per militància, i després els té sense obrir. Amb Hiru volíem estimular les ganes de llegir més que de comprar llibres. Clar, negar-nos a això suposa tancar-nos les portes a possibles ingressos, i amb això només hem de mirar a Txalaparta, a qui per aquesta

via molts dels seus llibres ja li surten pagats abans d’eixir al mercat. Una editorial política ha de tenir una línia política, i aquesta no ha d’anar només en el sentit de vendre llibres, sinó que la gent els comenti i siguin una font real de coneixement. I per això no renunciem a cap tipus de llibres; per exemple ara editarem un llibre científic d’un membre de l’equip de Chomsky, un dels grans investigadors de la SIDA i que ha fet diferents treballs a Amèrica Llatina. Hiru, sent una editorial situada a Euskal Herria, trobem com no ha tret gaire llibres en èuscar. Quin plantejament teniu respecte la llengua? Des del primer moment teníem clar que no sabíem èuscar com per fer una editorial en aquesta llengua. Llavors vam decidir traduir autors euskalduns al castellà per tal de donar a conèixer la literatura basca a fora d’aquí, i així demostrar que existeix aquesta. Això al principi va suposar alguns problemes amb els distribuïdors, ja que ens deien que “la literatura

regional no nos interesa”. Amb això ha estat curiós perquè fora d’Euskadi s’ha venut prou bé, però aquí no s’han venut tant, i això que hi ha molta gent aquí que no sap èuscar. Només alguns autors concrets s’han venut molt bé, com és el cas de Joseba Sarrionandia o Joxe Arzumendi. Aquest darrer, amb el seu llibre Españoles y euskaldunes ha esdevingut gairebé un clàssic aquí. Respecte dels hàbits de lectura de la gent que treballa a col·lectius i que realitza una tasca política, -tu que estàs a una editorial política- com veus això? Es llegeix més ara?... Jo no sé si es llegeix més o menys des dels col·lectius, però sí que trobo que la gent continua amb ganes i atenta al que passa. No sé molt bé com comparar; potser ara hi hagi més passivitat, tot i que també es veritat que ara qui vol estar informat, pot fer-ho sense molts problemes. Jo penso que el món de la gent que lluita també ha estat molt reduït, però la poca gent que hi ha sempre és molt

“Jo tinc molta confiança: la gent té instint de conservació, i estic ben segura que hi haurà una gran resistència” “Una editorial política ha de tenir una línia política, i aquesta no ha d’anar només en el sentit de vendre llibres” important. Respecte de la gent jove que comença a estar a col·lectius, trobo que ha d’estar amb unes mínimes idees clares, saber on està, saber què passa, tenir una capacitat crítica amb el que passa al teu voltant. Si vols deixem de parlar de l’editorial i parlem de la il·legalització de Batasuna i l’actual situació a Euskal Herria... Des de fa anys trobo que ocupo una petita parcel·la que em permet tenir una visió concreta del que està passant aquí. Des de fa anys vinc treballant amb la tortura, des que vaig sortir de la presó amb el que es va anomenar “transició”. Per tant, he anat

seguint com anava evolucionant tot, com canviaven les lleis, etc. Una cosa que tinc molt clara és que sota el pretext del que ells anomenen “terrorisme”, sempre han cercat destruir el moviment popular. Amb això trobem que a Euskadi s’ha donat tot un focus experimental, tant de repressió com de resistència. I això no es dóna ara, sinó que ja ve de lluny. És evident que aquí hi ha una lluita armada i una violència, però sota el pretext d’açò s’agafa molta gent innocent que és torturada, i això és totalment silenciat. Aquí hi ha hagut moments en el que el 85% de les persones detingudes eren torturades i posades en llibertat als pocs dies pel jutge. I això passava perquè calia destruir els moviments populars. Aquí s’han mogut amb total impunitat, i a partir del passat 11 de setembre més encara, ja que tenen el recolzament del gran imperi i la gran democràcia; perquè si ens fixem, tot això s’està duent a terme amb lleis democràtiques. I llavors, surt la pregunta: què és la democràcia? Aquest és un debat interessant que cal tenir, perquè nosaltres no hem conegut la democràcia, perquè les grans democràcies són els EUA, i ja veus allà els camps de concentració de Guantánamo i tot el que s’està fent amb els presoners. I aquí igual, també estan passant coses així. Ara bé, jo tinc bastant confiança en els moviments populars, la gent no claudicarà tan fàcilment, malgrat que l’estat tingui la impunitat que vulga. Sembla que tot avança des de la impunitat. L’altre dia llegia un treball del Petras i deia que cada vegada és tot més grotesc: ja ni tan sols hi ha una màfia en el poder, sinó que directament ara ja són un grup d’amigots de Texas. Aquí surt la gent torturada de comissaria i et diuen que “son ells els qui s’ho fan”. També és veritat que jo tinc molta confiança: la gent té instint de conservació, i estic segura que hi haurà una gran resistència.

15

De prop LA DESAPAREGUDA EVA FOREST: UNA VIDA DE LLUITA I COMPROMÍS HIRU és una petita editorial independent radicada a la costera i tranquil·la ciutat d’Hondarribia (Euskal Herria). Una editorial nascuda amb la ferma voluntat d’informar des de diferents formes i estils al voltant de totes aqueixes realitats silenciades. Dirigida per la parella d’escriptors Alfonso Sastre i Eva Forest, Hiru suposa un exemple de projecte compromès amb la realitat social, política i estètica del nostre temps. De pas per la comarca del Bidasoa Txingudi, L’Avanç tenia l’oportunitat de parlar amb Eva Forest. Apropar-se a Eva Forest (Barcelona, 1928) suposa acostar-se a una trajectòria farcida de sensibilitat i compromís intel•lectual i militant. Des dels anys 70 s’han

dedicat a fer un seguiment exhaustiu de les denúncies de tortures realitzades a les comissaries i presons de l’estat espanyol. Per ella, “un poble que no denuncia aquests abusos, és un poble políticament mort”. Com a escriptora, cal destacar alguns dels seus títols dintre de la seua editorial com ara Operación Ogro, ¿Proceso al jurado? o Dispersión, alguns dels qual han estat traduïts a més d’una dotzena d’idiomes. D’una vitalitat envejable, Eva Forest, mentre acabem de transcriure aquesta entrevista, es troba a l’Iraq en un viatge de solidaritat per tal de denunciar la situació d’embargament i amenaça de guerra que pateix aquest país.


16

COMARQUES

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

REACCIONS ELS MOVIMENTS VEÏNALS SEGUIRAN LLUITANT

La societat civil reflexiona al voltant de la victòria de Camps defensarà el patrimoni tot i que desconeix "què farà el PP ara que ha tornat a guanyar els comicis". Sobre aquesta qüestió, li ha demanat "prudència" i "paciència" fins que "isca la sentència". Per la seua banda, la portaveu de la Plataforma propoliesportiu de Benicalap Campanar-Beniferri, Ana Puchalt, ha indicat que "governe qui governe" a la ciutat, des de l'entitat "continuarem lluitant" perquè es construïsca el poliesportiu del Pla Director de l'any 2000 tot i que, ha matisat, "amb l'oposició al capdavant de l'Ajuntament i de la Generalitat haguera estat més fàcil, ja que es mostrava més pròxima a l'associació". Així, ha explicat que l'associació "ja coneix com pensa i com governa el PP" i per aquesta raó "ho tindrem més difícil" però, tot i això, ha insistit que "no deixarem de lluitar fins a aconseguir el nostre objectiu, que no és un altre més que la construcció del poliesportiu".

Després de la debacle de l'esquerra, les entitats cíviques i plataformes ciutadanes comencen a valorar la victòria del PP, tot destacant, com fa Escola Valenciana, que el PSPV i Compromís "no han sabut mobilitzar ni animar la participació de l'electorat progressista" LLUÍS ADELL/REDACCIÓ

L'entitat cívica Escola Valenciana considera que els partits polítics, com el PSPV i Compromís pel País Valencià, "no han sabut mobilitzar ni animar la participació de l'electorat progressista" i per això li demana a aquestes formacions que duguen a terme un exercici de "reflexió". A més, l'organització va assegurar l'endemà de les eleccions que continuarà totes les seues activitats, ja que el panorama polític és "idèntic al dels passats quatre anys". L'organització ha demanat mantindre una reunió amb el president de la Generalitat, Francesc Camps, per "felicitar-lo pels resultats obtinguts" i reclamar "que es complisca l'Estatut d'autonomia" pel que fa a temes d'educació i de llengua, segons va assenyalar a Europa Press el gerent del col·lectiu, Àngel Martí. Des d'Escola Valenciana subratllen "l'altíssima falta de participació d'aquestes eleccions, que ha estat inclús més baixa que en els comicis de 2003" i que, al seu parer, "demostra que els partits no han sabut animar els electors". En aquest punt, Martí insta les formacions a "pensar en exemples com el de Navarra, on el conjunt de l'esquerra ha anat unida i ha donat resultats". L'entitat assenyala que el seu moviment "s'ha multiplicat quant a membres durant la majoria absolu-

Escola Valenciana destaca que les entitats cíviques demostren una mobilització que no tenen les esquerres Tots els moviments veïnals asseguren que la seua lluita no és partidista i que seguiran al peu del canó

Víctimes del metro

Camps celebra els resultats electorals.

ta del PP pel que proseguirà amb les seues activitats i continuarà sent la Conselleria de Cultura i Educació en l'ombra, programant allò que la Generalitat valenciana no fa". A més, fonts de l'organització han cridat l'atenció sobre el fet que "les entitats cíviques demostren una potència i una capacitat de mobilització del sector progressista que no tenen els partits polítics". Com a exemple, han al·ludit que les Trobades "són capaces de reunir 200.000 assistents però els partits polítics no han sabut trobar la fórmula que els permeta esbrinar el denominador comú d'aquestes persones". Per aquesta raó, "les entitats cíviques són l'única esperança".

Plataformes ciutadanes Moviments veïnals i revindicatius com les plataformes contra la Subestació de Patraix, Salvem el Cabanyal i l'organització a favor del poliesportiu de Benicalap Campanar-

Beniferri assenyalen que continuaran "lluitant" fins aconseguir les seues respectives "reivindicacions" ja que no tenen "colors polítics". Sobre aquesta qüestió, per el portaveu de la plataforma contra la subestació, Tomás Frutos, la "lluita" que manté la seua entitat "no té caràcter polític" sinó que "té un únic objectiu i una única petició" i és la de "tancar i traslladar la subestació a un altre lloc pels danys que està ocasionant als veïns". Ha indicat que des de l'organització mantindran aquesta petició tant a l'Ajuntament de València, "per ser qui concedeix la llicència", com al Govern espanyol, "per ser qui ha autoritzat la subestació", "independentment de qui estiga, independentment de qui governe", ha puntualitzat. Frutos ha considerat que després de les eleccions "no ha canviat gens la situació que es viu a Patraix" i, ha avançat que "des de l'organització

esperem arribar a acords i que es prenguen mesures". D'altra banda, el portaveu de la plataforma Salvem el Cabanyal, Faustino Villora, ha assenyalat que la seua organització "no entra en cap joc polític" i que mantindrà les seues reivindicacions respecte al pla de rehabilitació del barri amb la participació ciutadana. Així, ha lamentat que el PP "inclou en el seu programa electoral, igual que va fer el 2003 i el 1999, la prolongació de Blasco Ibáñez" però, ha dit, "des de la plataforma intentarem evitar-ho". En aquesta línia, recorda que "falten com a molt nou mesos" perquè el Tribunal Suprem (TS) dicte una sentència "respecte a la prolongació de Blasco Ibáñez" i, fins aleshores, ha demanat al consistori "que no actue, que respecte aquest període de temps i que no expropien res". Alhora, Villora ha afirmat que des de la plataforma "es continuarà reivindicant, com s'ha fet fins ara, i es

El president de l'Associació de Víctimes del Metro, Enric Chulió, assevera que "independentment" de qui governe a la Generalitat o al Govern central, des de l'entitat "es continuarà la lluita d'exigir respostes a les moltes incògnites que romanen obertes" després de l'accident de la Línia 1 ocorregut el 3 de juliol del 2006 pel qual van morir 43 persones. Respecte això, assevera que l'associació "roman en la seua independència partidista" perquè "continua la seua pròpia lluita, independentment del govern que estiga" a la Generalitat, a l'Executiu o a Torrent, municipi d'on eren la majoria de les víctimes de l'accident i on PP s'ha imposat enaquestes eleccions municipals després de diversos anys de govern socialista. Ha incidit que l'entitat "continua el seu camí". Per a Chulió que "governe un partit o un altre" no "afecta ni preocupa gens ni miqueta" l'associació ja que "rebre les ajudes que reclamem des de l'accident juntament amb la resta de les nostres reivindicacions no depén del color polític, sinó de voluntats, de voler donar una resposta a un fet puntual que va afectar moltes persones", ha dit. "El que volem és que el Govern que estiga es pose a treballar", ha reiterat. Ha mostrat el seu desig, en aquesta línia, que el Govern triat "tant a la Generalitat com al municipal", "complisca d'una vegada per sempre les principals reivindicacions de l'associació com són l'obtenció d'ajudes, el sanejament de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i noves inversions al metro".


COMARQUES

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

17

PAÍS VALENCIÀ A BARXETA GAIREBÉ ACONSEGUEIXEN EL PRIMER REPRESENTANT

Les CUP tripliquen el nombre de regidors a les eleccions municipals L’esquerra independentista consolida el seu projecte polític en unes votacions marcades per una forta abstenció REDACCIÓ

L’esquerra independentista va passar la prova de foc del 27-M consolidant la seua presència als ajuntaments, sobretot els de Catalunya, on va presentar la majoria de les candidatures. En unes eleccions marcades per una forta abstenció, l’increment de la presentació de candidatures de Candidatura d’Unitat Popular (CUP) ha augmentat la presència independentista als ajuntaments. La CUP ha rebut els resultats com una “consolidació del seu projecte polític”. L'existència actual de 50 candidatures, amb la representació d'un total de 30 regiodors, cal sumar-hi més de 30 nuclis embrionaris de cara a nous comicis, la qual cosa, assenten el projecte polític als Països Catalans. Segons expressa un comunicat de la formació, “ens reafirmem com a projecte en expansió, esdevenint una alternativa real davant l'autonomisme i les polítiques de dretes de la classe política existent. Fins i tot, les CUP han consolidat i augmentat els resultats en localitats on ja havien obtingut reperesentació. També han esdevingut la tercera força a Vilafranca del Penedès, Berga i Sant Celoni. Altres indrets on s'ha obtingut també representació ha estat Capellades amb 2 regidors i amb un, a Molins del Rei, Vilanova i la Gel-

Julià Company, de la CUP de Barxeta, no ha sigut escollit pels pèls.

trú, Mataró, Arenys de Munt, Montesquiu, Sallent, Manresa, Valls, Torà, Salt, i Cardedeu. En poblacions com Martorell, Barxeta o Navarcles no s'ha assolit reperesentació per molt poc. Al País Valencià s’hi presentava la CUP de Barxeta, que no ha obtingut un representant per molts pocs vots. Des de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) fan una valoració molt

positiva dels resultats electorals, “creiem que aquest és un fet que respon a la feina feta amb el teixit social i en el si de l'Esquerra Independentista”. L'Esquerra Independentista creu que ha demostrat durant aquesta campanya “la capacitat política de plantejar propostes i consolidar-se com la opció política de defensa de les

classes populars i consolidar-se com a referent rupturista davant aquesta nova elit social, la classe política, cada cop més allunyada de la realitat social a la que pretén representar, fomentant la desmobilització popular i limitant la participació ciutadana a unes convocatòries electorals on, any rera any, augmenta l’abstenció“. La feina feta enllà on ja tenien repre-

sentació, l’aire fresc de les candidatures i unes propostes d’esquerra i independentisme rupturista, expliquen un increment de representació que també troba les seues causes en el desgast d’IC-Verds i ERC a alguns ajuntaments i a la Generalitat de Catalunya amb el tripartit i la seua reedició amb la fòrmula del govern d’entesa.


18

COMARQUES

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

300 ANYS RECORDATORI SIMBÒLIC

ESCÀNDOL QUALSEVOL MÈTODE ÉS ‘VÀLID’ PER DEFENSAR L’ANTICATALANISME

Podrien anular el conveni d’Alboraia amb Alcampo

Enxampen un ultra a Fraga repartint adhesius “pel català”

Encara queda una brina d’esperança per als afectats pel trasllat del centre comercial a la Punta de Vera REDACCIÓ

Corren temps funestos per a la defensa del territori. Malgrat tot, sempre queda el recurs dels tribunals. Això ha fet l’associació per l’Horta amb el conveni que va signar l’Ajuntament d’Alboraia per traslladar Alcampo a la Punta de Vera, dies abans de les eleccions. El col·lectiu ecologista ha interposat un recurs contenciós-administratiu contra la resolució feta pel consistori alboraienc que desestimava les al·legacions presentades per la plataforma i aprovava el conveni urbanístic entre l’Ajuntament i les mercantils Alcampo S.A. i Inmochán España. Per l’Horta considera que el conveni és nul de ple dret perquè l’alcalde d’Alboraia, Manuel Álva-

ro (PP) el va signar amb les mercantils Alcampo i Inmochán sense l’acord previ i preceptiu del ple de l’Ajuntament d’Alboraia, únic òrgan competent que podria autoritzar, segons marc a la llei, una actuació d’aquestes característiques. Per L’Horta va manifestar aquest extrem a les seues al·legacions i també els ho va fer saber a través d’una carta certificada i personal a cadascú dels regidors d’Alboraia. L’alcalde ha volgut, amb l’aprovació posterior del conveni en el Ple, maquillar de legalitat l’acord que ell va signar en solitari, i socialitzar així les responsabilitats que pogueren sobrevindre respecte dels compromisos il.legalment adquirits, unes responsabilitats que podrien abastar l’àmbit penal i que ara de fet poden afectar la resta de regidors municipals del PP i el seu patrimoni, perquè aquests varen votar a favor del text tenint coneixement previ de les irregularitats que s’han donat en el procediment.

REDACCIÓ

El president de l’entitat Federación de Asociaciones Culturales del Aragón Oriental (FACAO) fou enxampat la matinada de divendres per la policia local de Fraga (Baix Cinca) enganxant adhesius amb el lema “Fraga Catalana”. Curiosament, aquesta entitat es significa per la seva denúncia del suposat “pancatalanisme” a la Franja de Ponent i per promoure mobilitzacions i actes vandàlics en contra de les entitats que treballen per a la normalització de la llengua catalana. La matinada de divendres, tal com consta en la nota emesa des de la policial local fragatina, es va sorprendre a Ángel Hernández enganxat adhesius independentistes en aquesta població. Segons ha afirmant, amb aquesta acció pretenia posar damunt la taula el “pancatalanisme” que es promou a la Franja, especialment a través del Casal Jaume I vinculat a Acció Cultural del País Valencià (ACPV), i que al seu parer, havien obviat els diferents candidats a l’alcaldia. Especialment, recrimina el paper de la candidatura Alternativa Cívica (ALCiVi), encapçalada per l’anterior alcalde de

Manifestació anticatalanista a Aragó.

Fraga i que aplega al teixit associatiu fragatí en defensa de la llengua catalana. El fet ha passat a mans de la junta electoral en tant que va ser sorprès enganxant adhesius damunt dels cartells electorals de diferents partits. Ángel Hernández, conegut per les seves vinculacions amb l’extrema dreta com per exemple el Grup d’Acció Valencianista (GAV), ha aprofitat també per recriminar l’incompliment de l’ordenança cívica d’aquesta població, una qüestió que de ben segur que l’afectarà en aquest cas destapat per la policia local. Amb aquesta manera de

fer, tal com ha declarat, pretenia que l’Ajuntament actués en contra de les entitats catalanistes de la Franja a cop de multa, després de veure com les darreres setmanes havien proliferat adhesius de la Plataforma per la Llengua. El més estrafolari del cas, és el fet que al llarg de les darreres setmanes hagués iniciat una campanya als mitjans de comunicació, tot aportant fotografies, demanant l’actuació municipal davant de l’aparició dels mateixos adhesius, d’impressió pròpia, que portava al damunt al moment de ser identificat.


COMARQUES

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

19

RODA DE PREMSA

Demanen la il·legalització de l’extrema dreta al País Valencià Tots els partits institucionals a excepció de la dreta exigeixen que s’aplique la llei de partits contra AN i España 2000 IGNASI PERELLÓ VALÈNCIA

Els representants dels partits polítics valencians (excepte el PP), ONGs i diverses associacions cíviques i culturals han demanat que s'acabe amb la impunitat de l'extrema dreta i que s'anulen els contractes amb les emp-reses del Grupo Levantina: Levantina de Seguridad i Levantina Servicios Generales. Al mateix temps, es presenta un informe jurídic sobre el partit neonazi Alianza Nacional que analitza aquesta candidatura d'acord amb la Llei de Partits. A pocs dies dels comicis electorals tots els partits polítics valencians, excepte el Partit Popular, a més de sindicats, i associacions cíviques i culturals van realitzat una roda de premsa conjunta per demanar-li al delegat del Govern, Antoni Bernabé que ature la impunitat de l'extrema dreta al País Valencià. El representant del PSPV-PSOE, Francesc Baixaulí, es va comprometre a facilitar la interlocució amb el delegat del govern al País Valencià, el també socialista Antoni Bernabé. La roda de premsa unitària, fet inèdit al nostre país, ha estat motivada per les darreres agressions contra manifestants i inmigrants a diferents punts del País Valencià i per la reaparició pública de Pedro Cuevas, l'assassí del jove independentista Guillem Agulló. Tots els representants presents a la roda de premsa cel·lebrada a l'edifi-

ci Octubre han demanat la il·legalització de partits com ara Alianza Nacional o España 2000. A més han coincidit en responsabilitzar a la Delegació del Govern per la impunitat total amb la qual actua l'ultradreta i en acusar el Partit Popular d'alimentar la xenofòbia i el racisme. Entre els representants figuraven Francesc Baixaulí (PSPV), Enric Morera (BLOC), Glòria Marcos (EUPV), Eliseu Climent (ACPV), Empar Salvador (Fòrum per la Memòria del PV), Boughaleb Mimi (Fòrum d'Inmigrants), Emilio Morales (EUPV de Xiva), Josep Heras (ERPV), Luís Poveda (CC.OO.-PV), Manuel Lino (UGT-PV), Marc Candela (Intersindical Valenciana), Aitor Garrido (PCPE) i Maulets. La web www.antifeixistes.org disposa d’un informe jurídic que demostra la clara il·legalitat del partit neonazi Alianza Nacional. Seguint estrictament la Llei de Partits l'informe mostra com el partit neonazi fa una clara apologia de la violència, del racisme i de la discriminació, a més de la seua evident vinculació amb la violència tant per part dels seus militants i simpatitzants com dels seus dirigents, actualment empresonats per delictes relacionats amb el terrorisme. L'informe vol recolzar les afirmacions expressades per diferents líders polítics valencians, com ara Enric Morera (BLOC) o Francesc Baixaulí (PSPV) sobre la il·legalització dels partits feixistes. El que es de-

Condemnats. Membrs i dirigents d’Alianza Nacional han estat condemnats en diverses ocasions.

mana en molts casos, tal i com va afirmar el representant del PCPE, no és accentuar ni defensar aquesta Llei, sinó aplicar-la a tots per igual i no només a una determinada ideologia en un lloc determinat. Un dels principals protagonistes de la denúncia col·lectiva ha estat l'empresari vinculat a la seguretat privada i a la prostitució, José Luís Roberto Navarro. Molts representants han demanat la il·legalització de la formació política que Roberto lidera i l'eliminació dels contractes que la Generalitat Valenciana ofereix al Grupo Levantina, els vigilants jurats del qual tenen un llarg currículum d'agressions. El representant del PSPV ha afirmat que si el seu partit accedeix a la Generalitat eliminarà aquests contractes concedits pels governs populars d'Eduardo Zaplana i Francesc Camps. Per primera vegada l'empresari ultra veu perillar els seus suculents contractes amb l'Administració pública i altres negocis milionaris. A aquest fet se sumen un procés judicial pendent per presentar un testimoni fals en un judici, els problemes interns d'ANELA i les investigacions per part d'unitats de crim organitzat i delictes econòmics de la Policia Nacional sobre l'empresa Levantina de Seguridad. Segons www.extraconfidencial.com aquestes investigacions inclouen presumptes irregularitats fiscals inves-

tigades pel Ministeri d'Hisenda i la col·laboració en la citada investigació del Ministeri d'Interior ja que Roberto manté en nòmina diversos policies i guàrdies civils. Segons la publicació digital els serveis secrets espanyols estarieb investigant les vinculacions entre empresaris de la prostitució de certa rellevància pública i organitzacions criminals romaneses i albano-kosovars “ya que hay sospechas sobre ciertas actuaciones impunes en urbanizaciones y polígonos industriales que supuestamente cuentan con patrullas de seguridad privadas no del todo eficaces”, en clara referència a l'empresa de l'ultra. A més., segons publicava el confidencial també es desenvolupen investigacions en altres empreses amb seu a Tarragona, Madrid, Granada i Castelló, l'administradora de les quals és també María Roberto Ramón, advocada i filla del líder feixista. Si bé és cert que España2000 manté un discurs populista discretament allunyat de l'apologia racista descarada d'AN, no seria pels seus principis polítics per on faria aigües la legalitat del partit, sinó per tot l'entramat empresarial de dubtosa legalitat que Roberto manté i mescla imprudentment. Seguint les informacions de l'EXTRACONFIDENCIAL.COM, trobem un document intern d'ANELA escrit sobre uns fulls del servei ju-

rídic de Levantina on es detalla una operació de dubtosa legalitat que preveu l'adquisició d'un gran hotel a Buenos Aires per convertir-lo en un burdell que abastiria de prostitutes llatinoamericanes els clubs de l'Estat espanyol fent arribar les treballadores amb visats de turista. Les informacions d’aquest confidencial digital han estat desmentides per José Luís Roberto, que hi anuncia la presentació d’una querella per difamació. Levantina fou denunciada i condemnada any enrere per obligar els seus treballadors a afiliar-se al sindicat d'extrema dreta Central Obrera Nacional Sindicalista (CONS), i no en poques ocasions Roberto és acusat d'utilitzar els seus treballadors de Levantina per les seues activitats polítiques, tal i com explica en un llibre un ex treballador de l'empresa i antic camarada de Roberto que acabà renyit amb ell. Juanma Crespo explica també a Memorias de un ultra el caràcter prepotent i megalòman de Roberto, que entre la ultradreta espanyola compta amb no poques enemistats. És també un vell company de batalla, el valencià Manuel Canduela, cantant del grup nazi División250 i actual líder del partit feixista Democracia Nacional qui te una guerra oberta amb qui fora el seu mentor durant els anys d'Acción Radikal, a la que pertanyia Canduela.

!"#$"%&" '()*+,!!-./0-1!"2 3445 -6789:;(</;=/>?/@A@/BB/B4 !867CDC9;EFG/HC6C9;=/DC=/I9CJ;==/DC=/$;KL/M;=C6EFN !"#$ %&'$ ()%*$ +,-./0)1 OOOPEQ<RSP89Q


20

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

ECONOMIA

Arròs manipulat genèticament. Treballadors examinant una mostra a un laboratori autoritzat de Filipines.

ARXIU

ANÀLISI UN ARRÒS EXPERIMENTAL MANIPULAT PER BAYER SALTA AL CONSUM HUMÀ

Transgènics sense fronteres El sòrdid cas d'un arròs manipulat genèticament que es passeja per mig món botant-se tots els controls i les barreres dels organismes intergovernamentals i els estats implicats. Els protocols de bioseguretat s'esfondren com castell de naips. La seguretat alimentària, una vegada més en dubte. MARIANO CEREIJO

El títol no fa esment al nom d'una ONG, sinó a una mostra més de la inseguretat intrínseca dels cultius transgènics, a la seua falta de control i a la temeritat a la qual ens sotmeten polítics ineptes i empresaris sense escrúpols. El protagonista d'aquesta història és l'arròs transgènic LL601, que ha estat manipulat genèticament per la multinacional Bayer CropScience para atorgar-li resistència a herbicides. L’engendre era il·legal als Estats Units per a consum humà. Només va ser permès de manera experimental entre els anys 1998-2001. Misteriosament, cinc anys després, concretament el 18 d'agost de 2006, el govern nord-americà declarava que contenidors comercials es trobaven inexplicablement contaminats amb l'arròs LL601. Dit d’una manera més senzilla, els grans d'arròs normals estaven barrejats amb aquests grans transgènics il·legals. Aquesta notícia va propiciar mesures tals com la cancel·lació de les importacions des de Japó, la certificació d'absència de l’LL601 i l'increment de controls en la Unió Europea. A ambdós llocs l'arròs transgènic no estava autorit-

zat per a humans i era il·legal. La contaminació va ser detectada inicialment al gener de 2006 a Arkansas. Bayer ho va notificar el 31 de juliol al govern i el govern va trigar 18 dies a fer-lo públic. Després va aparèixer a Mississippi, Louisiana, Califòrnia, Texas i Missouri. Immediatament després de l'escàndol es van activar els controls a Europa i entre setembre i octubre es va descobrir el LL601 a 15 països europeus. Algunes de les troballes, fins i tot anaven certificades coms absents de transgènics per les autori-

Greenpeace va descobrir un vaixell nord-americà rumb a Costa Rica carregat d’arròs amb fraccions contaminades A Filipines el 75 per cent de les mostres recollides van donar positiu en les proves per detectar la presència de l’LL601

tats nord-americanes, el que va facilitar que els lots contaminats es dispersaren per més països. Aquests controls van evidenciar també la presència il·legal de l'arròs transgènic xinès Xianyou BT63 al Regne Unit, França, Alemanya i Àustria. L'estratègia inicial de la Unió Europea va ser permissiva i va fracassar. El LL601 va campar al seu airepel vell continent. Al setembre, l'Agència Europea per a la Seguretat Alimentària (AESA) va anunciar que l'arròs il·legal LL601 no presentava riscos imminents per a la salut humana, en un informe que la Comissió Europea va qualificar com limitat per la falta d'una anàlisi adequada. La pròpia AESA reconeixia que va elaborar-lo amb dades insuficients. Al novembre el Departament d'Agricultura dels Estats Units (USDA) autoritzava l'arròs LL601 i advertia que no era nociu. Clarament les autoritats en ambdues parts de l'Atlàntic contrarestaven els seus irrores mitjançant estudis irresponsables i llicències ràpides. El 24 de novembre, ecologistes de Costa Rica van denunciar públicament que Greenpeace havia descobert un vaixell nord-americà que

anava rumb a Costa Rica carregat d'arròs amb fraccions contaminades de LL601. Aquest mateix dia, Amics de la Terra va revelar que Estats Units havia exportat l'arròs contaminat a Ghana i Sierra Leona. El més repugnant va ser que el carregament anava camuflat com ajuda alimentària per als més necessitats. A inicis de febrer de 2007 es va trobar el rastre a Filipines. El 15 de febrer, l'Aliança per a la Protecció de la Biodiversitat de Nicaragua va testificar que arròs contaminat amb la varietat transgènica LL601 s'estava venent en diversos supermercats de la nació. Segons la pròpia Aliança, les marques amb presència de transgènics eren: Carolina, Indiana, Gall Daurat, Continental, Canilla, Faisán, Amèrica, Sabemás i Imperial. Les mostres van ser recollides a diversos punts del país i el 75% van donar positiu. El propi estudi de l'Aliança desvetllava que, si bé l'origen de les mostres en la seua majoria pertanyia a Estats Units, van existir altres de Guatemala i Nicaragua. Això va fer pensar que alguns arrossers centreamericans podrien estar collint o exportant arròs transgènic. El 8 de març Greenpeace Mèxic va exposar en roda de premsa que

la contaminació amb LL601 havia arribat al país asteca. Després de recullir mostres es van realitzar proves i algunes van donar positiu. Aquest descobriment va venir acompanyat d’una gran polèmica, perquè se sap que les Secretaries de Salut i Agricultura van efectuar les seues proves per a detectar l'arròs contaminat i els resultats segueixen sent un enigma. Greenpeace, emparat en la Llei de Transparència i Accés a la Informació, va sol·licitar informació a la Comissió Federal per a la Protecció Contra Riscos Sanitaris (COFEPRIS, Instancia que a Mèxic hauria de retirar els productes no aprovats per a consum humà) i aquesta la va negar argumentant manca temps per buscar-la. No obstant això, davant les pressions ecologistes i els símptomes d'escàndol que s'aveïnaven, el 16 de març la COFEPRIS va decidir tancar la importació d'arròs nord-americà, exigint la certificació de l'arròs com no contaminat. Se sospita que ningú està fent res per frenar l'entrada d'arròs transgènic, i és més, la Secretaria de Salut va emetre a l'abril un comunicat en el qual deia que el LL601 era segur per a la salut i en breu es podria aprovar el seu con-


ECONOMIA

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

21

Repressió. Les forces de seguretat han actuat amb contundència contra les protestes.

sum humà. Si segueix mantenint un silenci tan hermètic com còmplice sobre els controls inicials en arròs, així com unes mostres realitzades en camps de blat de moro de diferents punts del país, per alguna cosa serà.

Revoltosos aquests transgènics Els agricultors nord-americans estan enfadats. No és para menys. Arran del descobriment els preus de l'arròs s'han desplomat. El 40% de l'exportació total nord-americana s'ha vist afectada. Però els problemes no acaben ací. Camperols i autoritats nord-americanes enfronten la complicada tasca de netejar els arrossars de restes de LL601. Empresa faraònica doncs la contaminació genètica és invisible, incolora, inodora i insípida; a més d'esmunyedissa, imprevisible i difícil de revelar. De moment els arrossers han establert una sèrie de mesures, com suprimir del mercat la varietat d'arròs que contenia els gens contaminants. Paral·lelament els judicis contra Bayer ja han iniciat. L’empresa es defensa afirmant que el succès és un fet fortuït cimentat en la negligència dels propis agricul-

L’empresa Bayer es defensa afirmant que tot és degut a la negligència dels propis agricultors Una vegada més es demostra la inexistència de controls seriosos que permeten localitzar i eradicar un brot

tors. La transnacional no tenia intenció de comercialitzar el LL601, però el mateix dia que es va fer públic l'escàndol va sol·licitar l'aprovació a la USDA. Va ser concedida veloçment al novembre. Amb aquesta autorització, l'arròs LL601 deixa de ser il·legal als Estats Units i Bayer guanya posicions en els litigis. Patètic el despotisme de la USDA i clar avís als agricultors de tot el món: les multinacionals no estan disposades a assumir les seues responsabilitats davant contaminacions genètiques, per molt que aquestes tanquen mercats i generen pèrdues econòmiques. Investigacions efectuades en el Centre d'Investigació de l'Arròs de Crowley (Louisiana) han desvetllat l'existència de grans corresponents a l'any 2003 contaminats amb el LL601. Aquesta dada, al costat de l'existència de traces de LL601 provinents de Nicaragua i Guatemala, indicaria que la contaminació és anterior a la data de detecció (agost de 2006). La legislació en bioseguretat ha quedat en ridícul. El Protocol de Cartagena ha estat reduït a poesia en el desert, les normatives en coexistència han envellit prematurament, i els projectes empresos per algunes institucions com Nacions Unides en matèria de “Creació de Capacitats en Bioseguretat” han demostrat ser infructuosos. El cas de l'arròs xinès BT 63, el del blat de moro Star Link i el del blat de moro Bt 10 que va estar a punt de filtrarse a Europa l'any 2005 , serien tres exemples més de moviments transfronterers il·legals. El capítol de l'arròs LL601 ens deixa una lliçó més important si cap: la necessitat imperiosa de desenvolupar polítiques agràries dirigides a consolidar la Sobirania Alimentària, en lloc de claudicar davant les polí-

tiques neoliberals que arrasen amb el teixit productiu nacional. Què succeiria si Mèxic -per exemple- decidís interrompre o limitar la importació d'arròs des d'Estats Units davant la presència de LL601? Doncs possiblement un desabastiment i el seu conseqüent increment de preus, doncs Mèxic importa la mayor part de l'arròs que consumeix. La dependència a l'arròs nord-americà d'alguns països és tal, que simple i planerament no poden detenir les importacions per molt contaminades que estiguen. El cas de l'arròs LL601 i la “Crisi de les Truites”, situen Mèxic com paradigma de la inseguretat i servitud alimentària.

Calderón Hinojosa hauria de pensar abans en l'arròs i el blat de moro com aliments segurs per als seus 60 milions de pobrés i extremadament pobres, que a encendre focs d'artifici amb “l’agribusiness”, els transgènics i els biocombustibles. En definitiva i a manera de conclusió, una vegada més es demostra la inexistència de controls seriosos que permeten localitzar, controlar i eradicar un brot indesitjable de transgènics i més si hi ha necis en els càrrecs de responsabilitat. Una vegada més una varietat transgènica ha assolit filtrar-se, recórrer milers de quilòmetres i col·locar-se innocentment en les prestatgeries dels

supermercats. Una vegada més ha quedado palès la necessitat de prendre mesures urgents davant els cultius transgènics comercials i experimentals. I una vegada més les organitzacions socials han reemplaçat als poders públics en la seua missió de defensar a la societat. Aquesta vegada i segons ràpids i insuficients estudis, l'arròs transgènic LL601 no era nociu per a la salut, però què passarà quan la varietat que s'escape sí ho siga? Quants aliments estaran contaminats i quan, on i com es trobaran? Seguirem emparant-nos en la fortuna o hi haurà cap polític decent que es prenga això de debò?

Els grans en discòrdia. S’han detectat en alguns països grans transgènics en lots destinats per al consum humà.


L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

PRESENETEN EL 3R POP AL CARRER DE TAVERNES DE LA VALLDIGNA

El proper dissabte 9 de juny tindrà lloc al carrer de LaCasaCalba, és a dir, al carrer Cervantes de Tavernes de la Valldigna, la festa presentació de la tercera edició del festival Pop al Carrer, que se celebrarà una vegada més al Passeig dels Tarongers de la Platja de Tavernes de la Valldigna el divendres 20 de juliol. Així a partir de les 23.00 h, i a banda de la presentació del cartell d’aquest estiu –ara i ací vos avancem que comptarà com a cap de cartell amb la presència del pioner del rock català, Pau Riba–, podrem gaudir de l’actuació de Transportes Hernández y Sanjurjo, projecte paral·lel de Julián H., líder Siniestro Total, i Rómulo S., ex acordionista de Os Diplomaticos de Montealto, que vindran a presentar el seu segon àlbum “Vista Alegre”, recentment publicat per Discos de Freno, la discogràfica que dirigeix el propi Julián H. I també de Les Mãedéus, una proposta en clau acústica encapçalada per Toni de l’Hostal, un activista de l’ironia, el sarcasme i la mala llet. Això sí, tots ells ben templats. L’animació musical es completarà amb la participació especial de La Petita Orquestra Peiotaire, alter ego del grup valler Amanida Peiot. Abans de tot açò, però, es projectarà el documental realitzat per Barret Films al voltant de la segona edició del festival. + info: http://lacasacalba.blogspot.com

PAU ALABAJOS, SECRETARI DEL COM, VA PRESENTAR LA SEGONA EDICIÓ DELS PREMIS AMB L’ATENTA MIRADA DE LÍDERS POLÍTICS

II OVIDI MONTLLOR TORNA LA NIT DE LA MÚSICA EN VALENCIÀ REDACCIÓ

“Els músics valencians veiem com el govern de Camps crea projectes grandiloqüents buits de contingut, on ens prohibeixen actuar. Per a què serveix el Palau de la Música o l’anunciada Torre de la Música de gestió privada si no ens permeten actuar allà als músics valencians? Els ciutadans paguem dels nostres impostos aquests costosos projectes i després no els podem utilitzar. És per aquest motiu, perquè els ciutadans de València ens coneguen, que inaugurem avui el Carrer de la Música en Valencià”. D’aquesta forma s’expressava el secretari del COM, Pau Alabajos, un cop inaugurat el Carrer, el passat dijous 24 de maig. L’acte es va iniciar a les 17:30, amb la lectura de les novetats d’aquesta segona edició dels premis, que un any més organitza el Col·lectiu Ovidi Montllor amb la col·laboració d’Escola Valenciana, la Societat Coral “El Micalet”, el Centre Cultrual Ovidi Montllor d’Alcoi i L’Avanç. Enguany més de 50 discos i més de 40 maquetes participen en aquesta edició, una raó més que suficient per a pensar que ens trobem immersos en un gran any pel que respecta a la collita dels músics i cantants en valencià. Podem destacar algunes novetats respecte a la primera edició dels Premis Ovidi, com per exemple, que el premi de maquetes es desdobla en dos categories, el Premi SGAE, amb una dotació que implica l’enregistrament professional d’un disc en els estudis de la Socie-

tat General d’Autors, i el Premi Revelació, apadrinat per Escola Valenciana, que oferirà al grup guanyador la possibilitat d’actuar en la Gira 2008 que organitza la Federació en el marc de les Trobades d’Escoles en Valencià. Per altra banda, el jurat dels Premis Ovidi 2008 estarà format per destacats representants del periodisme cultural, músics de prestigi inqüestionable i una escriptora d’una trajectòria artística importantíssima: parlem d’Eduard Guillot, Juanma Játiva, Ricard Belda, Joan Cerveró i Empar de Lanuza, amb la inestimable col·laboració d’un secretari de luxe, com és Josep Vicent Frechina, un nom vinculat estretament a la música tradicional valenciana. Els Premis Ovidi 2008 es divideixen en les següent categories: millor disc, millor disc de cançó, millor disc de folk-noves músiques, millor disc de pop-rock, millors arranjaments i millor orquestració, millor cançó, millor lletra, premi SGAE, premi revelació, premi Muixeranga al millor disc del domini lingüístic (per votació popular, a través de la plana web de L’Avanç), reconeixement a la trajectòria professional, reconeixement al millor disc satíric (atorgat per La Cabota), premi “Forment” (atorgat per L’Avanç) i reconeixement al suport a la música en valencià La cerimònia de lliurament de la segona edició d’aquests Premis està prevista per a dimecres, 20 de juny de 2007, al Teatre Micalet de València, a les 22h, amb Núria Ca-

denas i Alfons Cervera com a mestres de cerimònia i l’amenització de l’humorista alcoià Xavi Castillo. Després de l’explicació sobre les novetats dels premis es va passar als fets, el carrer Micalet va esdevenir veritablement el Carrer de la Música en Valencià. Es van estendre expositors amb tots els treballs presentats, i a més es van iniciar les actuacions en acústic de 18 grups. Va estar un gran mestissatge musical, des de l’actuació de membres d’Al Tall als ritmes electrònics d’Orxata Sound System, passant pels cantautors Pau Alabajos i Rafa Xambó o pel funky de Soul Atac. A més, també van actuar Lluis Vicent, Rapsodes, Amanida Peiot, Marius Asensi i 21 grams, Quamblidet, Lilit i Dionís, Arseheads, Arròs Caldós, Sénior + el cor Brutral, Carles Enguix i Doctor Dropo. L’any 2006 van participar 40 treballs discogràfics, i van estar premiats Miquel Gil, Verdcel, Urbàlia Rurana, La Gossa Sorda, Elies, Pau Alabajos i Orxata Sound System . El primer d’ells va obtenir dos premis pel seu disc Katà, millor disc i millor arranjament i orquestació. A més, el disc Katà també va estar guardonat amb el premi Muixeranga, destinat al millor treball del domini lingüístics i seleccionat a través de la votació efectuada al diari electrònic L’Avanç i que enguany ja està en marxa amb més de 400 vots a hores d’ara. + info: www.musicaenvalencia.org www.lavanc.com


24

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

LA DEFENSA DEL TERRITORI EIX DE LA XX FIRA ALTERNATIVA

LA VI UNIVERSITAT DE L’HORTA A TORRENT

REDACCIÓ VALÈNCIA

La vintena edició de la Fira Alternativa de Valencia es desenvolupa aquest any entre els dies 8, 9 i 10 d'aquest mes de juny al llit vell del Túria, entre el pont de les Flors i el Pont de l'Exposició. Calidoscopi, Associació cultural que organitza aquest event des de fa 20 anys espera que un any més, la fira siga un èxit de participació i afluència i continue servint de punt de trobada i d'espai de reflexió al conjunt de les associacions amb què compta aquesta ciutat i les seues rodalies així mateix és l'espai de trobada i mostra d'una gran diversitat de d'artesans. Milers de persones s'han aplegat a la Fira Alternativa durant aquestos 20 anys per participar en tallers, visitar les parades d'artesania, escoltar les diverses actuacions musicals en directe, comprar productes d'agricultura ecológica, conèixer artesans de primera mà o posar-se en contacte amb algun dels diversos col·lectius socials que han estat representats durant aquesta edició.

REDACCIÓ VALÈNCIA

La Universitat d’Estiu de L’Horta, fita imprescindible de l’any, en la seua 6a edició, vol crear un punt de trobada per a la reflexió, l’aprenentatge i la sensibilització al voltant de la realitat i els conflictes que pateix la comarca de L’Horta i principalment el seu patrimoni rural i agrícola. Serà a Torrent, on també pren forma i sentit el conflicte derivat d’aquesta eufòria de la “construcció” que esdevé “destrucció” dels valors culturals, patrimonials, mediambientalsi del paisatge inherents a l’horta. De nou, enguany, la Universitat d’Estiu de L’Horta serà, com afirmen els seus organitzadors, “ la nostra forma de lluitar contra la dictadura del formigó i del creixement insostenible; a més de difondre entre el veïnat que no ens agrada tampoc, el que voldrien fer a l’horta vella de Torrent, el Safranar. A la nostra manera direm que estimem l’horta, que necessitem l’horta i que volem que l’horta no desaparega perquè té uns innegables valors i perquè és la millor inversió que podem fer per caminar ca a allò que, a la boca dels polítics d’ofici, perd la seua innocència i ens deixa el regust de la fel: el desenvolupament insostenible”. Ofererixen una programació completa, amb les activitats que any rere any, guanyen a les avaluacions de l’alumnat: les pràctiques agrícoles. Plantar, llaurar, escardar, regar, collir, rascar, et. tots els matins començarem així el dia al Campet del Safranar. Hi posant en pràctica les tècniques tradicionals de cultiu que llauradors amb saviesa ens transmeten, adobs i plagues, tot amb components respectuosos amb el medi, per a aconsegui aliments de qualitat i saborosos, lliures d’agrotòxics.

La defensa del territori és el tema central d'aquesta nova edició i és per això que l'atractiu programa que plena els dies 8, 9 i 10 de juny ens acosta a la realitat de diversos punts del nostre territori. Els veïns de l'horta de Vera estaran presents per explicar la crítica situació que pateix eixa zona d'horta entre València i Alboraia amenaçada terriblement.

Junt amb les pràctiques agrícoles es combinaran festes, tallers, taules rodones i conferències que a més d’identificar el conflicte ací a l’horta, ens mostraran la seua expressió a la resta del País Valencià i al planeta Terra. “Direm de nou que L’Horta és el que els valencians hem fet millor que cap altre poble, direm de nou que és millor no continuar pendent terres fèrtils de cultiu, d’alt valor agrícola, conreades des de molts centenars d’anys”.

El 25é aniversari de La Casa Verda estarà present a la Fira, on es revisitarà la lluita "El Saler per al poble" i tota la resta d'accions i campanyes que s'han venint fent per la defensa del territori valencià. Des de les Illes Balears, El Grup Balear d'ornitologia i Defensa de la Naturalesa, entitat ecologista dedicada a l'estudi, divulgació i defensa del medi ambient que des de 1973 ha estat treballant activament pel respecte a la natura, estarà present en aquest aniversari exposant la seua feina i la seua lluita. La Fira Alternativa, en aquest sentit, i pel que fa al respecte per l'horari, els accessos, els materials reciclables per utilitzar, el tipus d'envasos, la gestió del fem ha sabut crear pautes de comportament en la gent que visita la Fira Alternativa i que en altres Fires no es donen. El respecte per medi ambient, la gestió del fem, marxar de la zona de la Fira una vegada està l'horari tancat etc. són experiències que demostren que la fira entre d'altres té una funció de sensibilització, de pedagogia de la vida pel que fa entre d'altres al medi ambient, el respecte per la natura, l'ús d'un espai col·lectiu i el reciclatge. No només el territori estarà present en

+ info: www.perlhorta.org

aquesta edició de la Fira! El 20é aniversari ens convida a tota una sèrie d'activitats i reflexions. Com cada any, hi haurà música en directe amb l'actuació del grup folk "Tres fan ball" entre d'altres. Un recorregut pels 40 anys de l'ocupació de Cisjordània i Gaza, així com la visita de la defensora de

drets humans i investigadora de crims de guerra, Rosmerli Estupiñán, amb la conferència "Multinacionales, el saqueo continua: el caso Repsol en Colombia" seran altres de les activitats que donen forma al programa d’enguany + info: www.feriaalternativavalencia.com


25

L’Avanç Informació, 1 de juny de 2007

Canal 9

PROGRAMACIÓ

ràdio i televisió Televisió

Eleccions País Valencià Canal 9 | Especial Lluís Motes afiança el seu control als informatius de C9 després del resultat electoral. Alguns ho veien ja al seu somriure durant tota la nit

Assaig

InfoTV arriba ja als 67.000 espectadors Dilluns a Diumenge| Info TV InfoTelevisió continua augmentant la seua audiència. En el mes comprés entre el 25 d’abril i el 27 de maig del 2007, la mitjana acumulada diària ha sigut de 67.073 persones, un 7 per cent més que en la medició anterior, feta l’octubre passat. Però l’audiència mensual acumulada s’enfila fins als 329.520 espectadors, un 50 per cent més que en l’últim balanç. Són dades obtingudes gràcies als audímetres que gestiona l’empresa TNS Global, també coneguda per Sofres, i es refereixen als tres punts d’emissió d’InfoTV, València,

Ontinyent i Gandia, en estos dos últims casos a través de les respectives emissores municipals de televisió. No obstant, si es miren només les dades referides a l’emissor de València i l’àrea metropolitana, la progressió és encara més espectacular, perquè InfoTV passa d’una mitjana diària de 21.303 persones a l’octubre a una altra en l’actualitat de 27.468, prop d’un 30 per cent més. Pel que fa a l’audiència mensual acumulada, el salt és més gran encara, des dels 110.753 espectadors als 191.697 actuals.

Sèries de ficció i construcció nacional Enric Castelló(Publicacions URV)

Aquest assaig ens apropa a com les sèries de ficció esdevenen també un mecanisme de construcció de la identitat nacional. El treball es basa en la investigació portada a terme per l’autor sobre la ficció de Televisió de Catalunya entre produïda i emesa entre 1994 i 2003. Es tracta d’una anàlisi de les representacions sobre el territori, els usos lingüístics, la proximitat cultural i els afers socials que apareixen a les sèries de ficció, un estudi que ens ajuda a entendre com durant aquests deu anys la televisió pública catalana ha conreat un determinat imaginari nacional per mitjà de la ficció. El treball intenta fer una aproximació divulgativa a l’estudi de les sèries de ficció com a plataformes de construcció d’identitat col·lectiva des de l’anàlisi de la producció. Enric Castelló (Carcaixent, 1973) és Doctor en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor dels estudis de Comunicació de la Universitat .

De l’1 al 14 de juny de 2007 7

Majors de 7 anys

13

Majors de 13 anys

InfoTV

Canal 42 d’UHF

+ info: www.infotelevisio.com

DILLUNS I DIMECRES 14.45. PARA TAULA (Espai de Cuina) 15.00. L’INFO. Primera Edició. Presenta: Lucía Calvo. 15.30. PROGRAMACIÓ DE VESPRADA. 18.00. L’INFO. Primera Edició R 18.25. L’ORATGE. R 19.00. UNIVERSITAT OBERTA. Presenta Artur Balaguer. 19.45. CASABLANCA. Presenta Blanca Gras. (Espai de Cinema) 20.10. LES MÚSIQUES D’INFO TV. Presenta Clara Esteve. 20.45. L’INFO. L’ENTREVISTA. 21.20. PARA TAULA. (Espai de Cuina)

18

Majors de 18 anys R Repetició S Subtitols per a sords 21.15. 21.30. 22.05. 22.10. 22.12. 22.15. 22.50.

Para Taula. R L’Info. L’Oratge. Tenim Paraula. Animailades. L’Info. (Anàlisi) Els Debats d’Info TV al Micalet. Presenta Ignasi Munyoz. 23.15. Watts. (Videoclips). 23.45. Els Reportatges d’Info TV. 00.05. L’Info (Redifusió).

L’ORATGE. TENIM PARAULA. ANIMAILADES. L’INFO. ANÀLISI VEUS LITERÀRIES. L’INFOBORSA. LES MÚSIQUES D’INFO TV ESPECIAL. L’INFO R L’INFO. L’ANÀLISI R LA NIT D’INFO TV

DIMARTS I DIJOUS 14.45. Para Taula. 15.00. L’INFO. PRIMERA EDICIÓ. Presenta: Lucía Calvo. 15.30. Programació de Vesprada. 18.00. L’Info. Primera Edició. R 18.45. Especial. 19.30. L’Info. L’Anàlisi. R 20.00. Veus Literàries. R 20.30. Les Músiques d’Info TV. R

Universitat Oberta. Casablanca. Infoborsa. Les Músiques d’Info TV. L’Info (Inclou L’Anàlisi) R La Nit d’Info TV

DISSABTE 14.00. La Setmana. Infomigdia. R 16.00. Programació de Vesprada.

19.45. 21.00. 22.15. 23.20. 00.50.

L’Info (Anàlisi) R Els Debats d’Info TV. R Les Músiques d’Info TV. Meninfo TV. R La nit d'InfoTV. Els millors moments de la programació d'InfoTV.

DIUMENGE 01.00. L’Info. L’Anàlisi. 01.30 La Nit d’Info TV

R

DIVENDRES 14.45. Para Taula 15.00. L’Info.Primera Edició. Presenta: Lucía Calvo. 15.25. L'oratge. 15.30. Programació de Vesprada 18.00. L’Info. Primera Edició (Repetició) 18.30. Programació de Vesprada. 19.50. Meninfo TV. Presenta Pau Blanco. (Espai d’Humor). 20.10. Els Debats d’Info TV. Des del Teatre El Micalet de València. 21.15. Para Taula. 21.30. L’Info. Presenta Juli Esteve. 22.10. Animailades.

104.4 FM València + info: www.radioklara.org

DILLUNS

18.00. CasaBlanca. programa dedicat a la informació cinematogràfica i a l'emissió de curtmetratges. Presenta: Blanca Gras. R

21.30. L’INFO. Presenta Juli Esteve. Inclou L’Infoesport amb M. Àlamo. 22.10. 22.15. 22.17. 22.20. 22.45. 23.15. 23.20. 23.50. 00.30. 01.10. 01.30.

22.15. 23.00. 23.30. 23.35. 00.10. 01.30

RàdioKlara

PluraliaTV www.pluralia.tv

NOTÍCIES PRÒPIES Reflexions sobre la vivenda, Obrador dóna suport a la rebe·lió ÚLTIMES NOTÍCIES Russafa notícia, Entrevista Irak NOUS MITJANS Col·lectiu “Bajo el asfalto está la huerta” TREBALLADORS Mango tango, Lluita Treballadors Mc Donalds, Precaris en lluita MICHAEL MOORE Nova edició AUTOR Entrevista a Miriam Ciscar, Documental “Ganga del Cel a la Terra” CREACIÓ

14.00. La Setmana. Infomigdia. R 16.00. Programació de Vesprada. 20.00. La Setmana. R Noticiaris Nocturns i de l’Infosport. 00.00. Casablanca R 00.30. La nit d'InfoTV. Els millors moments de la programació d'InfoTV. NOTES 1.- Durant la resta del dia InfoTV emet els espais Les músiques d'InfoTV, Les entrevistes d'InfoTV, Els debats d'InfoTV i MeninfoTV, que recuperen els moments més interessants de la programació més recent. Entre programa i programa sempre va intercalat un capítol de Tenim Paraula. 2.- Info TV emet pel canal 42 a València i l’àrea metropolitana. En cas de tindre a casa una antena col·lectiva, s’hi ha de col·locar un mòdul amplificador. Consulteu l’antenista. A La Safor i a determinades àrees de La Marina Alta i de La Ribera Alta, a algunes hores del dia, Info TV es pot vore a través de Gandia TV. I a Ontinyent i part de la Vall d’Albaida, a través de la Televisió d’Ontinyent. 3.- Durant el cap de setmana Info TV emet amb la col·laboració de Gandia TV els partits del Gandia Bàsquet.

06:00 - 13:30 13:30 - 14:30 16:30 - 18:00 19:00 - 20:00 20:00 - 22:00 22:00 - 22:30 22:30 - 00:30

Lliure Directe (Info) Africania El Jardín de Epícuro Hora Roja (Joves EUPV) Maldición de Malinche El Vaivén El Perito Pirómano

DIMARTS 06:00 - 13:30 13:30 - 14:30 16:30 - 17:00 19.00 - 20:00 20:00 - 21.30 21:30 - 23:00 23:00 - 01:00

Lliure Directe Radio Insurgente EZLN Radio Ciencia Nosotras en el Mundo Poesia/El taller de etc. Argento La Descoberta

DIMECRES 06:00 - 13:30 Lliure Directe 16:00 - 18:00 Acció Directa/Dones Lliures

DIJOUS 06:00 - 13:30 13:30 - 14:30 17:00 - 19:00 19:00 - 20:00 20:00 - 22:00 22:00 - 00:00

Lliure Directe Taller de Folk La Passió pel Teatre La Vereda Club amigos del crimen Klartelera (Cinema)

DIVENDRES 06:00 - 13:30 13:30 - 14:30 20:30 - 21:30 00:30 - 02:00

Lliure Directe Cajas Negras La Caixa de Música Con otro acento

DISSABTE 09:00 - 12:00 Comentarios y Música 12:00 - 13:30 Nautilus 16:30 - 18:30 Café con vistas

DIUMENGE Super TV, Bill Viola, Vicent (Tim Burton)

20:00 - 22:00 Cinema Film obert 22:00 - 00:00 Dilluns Tempestuos

SOMRIU Càlico enamorat, contra els marcians... RESÚM EDICIONS Resum de les edicions anteriors amb els millors vídeos CURTS Secció especial de curtsmetratges

NOTES 1. El Magazine diari Lliure Directe inclou entrevistes a personatges de l’actualitat, espais d’opinió, els informatius Democracy Now, Red Con Voz, BBC Notícies i Radio França Internacional. 2.- La resta del dia Ràdio Klara emet redifussions dels programes més interessants de la seua graella.


00 26

L’Avanç L’Avanç Informació, Informació, 30 1 dede setembre juny de 2007 de 2005

DISCOS MAZONI

SI ELS DITS FOSSIN XILÒFONS

LLIBRES Los pies en la tierra

AUTORIA COL·LECTIVA

ANNA COLL CASTELLÓ

Ed. Bankrobber, 2007 Preu: 10 euros www.bankrobber.net www.myspace.com/mazoni

Sembla que corren nous temps pel pop en català. A les reconegudes propostes d'Antònia Font, Conxita o Sanpedro, cal afegir-ne d'altres ben destacables con les que venen de la mà del segell independent barceloní Bankrobber, com ara la de Mazoni. Obert de mires i amb un bagatge musical inquiet i experimentat, el músic empordanès Jaume Pla i la seua banda, ens presenten un quart disc que a ben segur no passarà desapercebut per totes aquelles persones que cerquen propostes innovadores i de qualitat en la nostra o en qualsevol llengua. Sota el suggerent títol de "Si els dits fossin xilòfons", Mazoni ens presenten un calidoscopi de10 cançons farcides de detalls i matiços, amb simpaties pel tropicalisme, el soul, la psiquedèlia, l'experimentació,... consolidant així una trajectòria evolutiva més que destacable i una capacitat d'oferir discos amb trascedència.

ARSEHEADS 25 GRAMS

XAVIER MARTÍNEZ VALÈNCIA

Ed. autoeditat, 2007 Preu: 10 euros www.arseheads.tk

OI! i Street Punk ens duen els Arsehads des de Sagunt al seu primer disc, “25 Grams”. Una autoproducció en la línia dels seus companys i veïns “Prisoners Of War”, dels que col·labora el seu cantant enaquesta gravació. Reivindicació obrera i contundència guitarrera composen els onze temes d’aquest disc, on també tenen cabuda una versió del Vagabonds dels “New Model Army”i l’himne del “Bojos Sag” del handbol saguntí. Una primera incursió al món discogràfic força digna per a aquest grup del Camp de Morvedre, on saben escapar del discurs “oficial” de moltes de les bandes del seu gènere: birres, sexe i futbol, i marquen clarament una línia política ben clara i sense opció a equívocs. Els sons més durs i sense concessions estan entrant amb força a l’escena valenciana, de la mà dels seus amics POW, també de Sagunt i dels grus que formen el festival itinerant “Tourbolet”, amb les seues propostes de hardcore melòdic, stoner, grunge... aporten un aire més contundent a la tropical i “dolçainera”(sense acritut) escena de la música en valencià contemporània.

Ed. Virus, 2006. Preu: 12 euros. www.viruseditorial.net

ANNA COLL CASTELLÓ No són poques les veus i experiències sorgides als darrers anys davant l'acceleració i agressivitat de la deriva "desarrollista". El ritme de les transformacions territorials, així com la vertebració profunda de la lògica capitalista a les nostres societats, han suposat nous enfocaments, debats i pràctiques des del moviment agroecolgista. "Los pies en la tierra: Reflexiones y experiencias hacia un movimiento agroecológico", llibre col·lectiu editat per Virus, suposa una plural i interdisciplinaria aportació de la mà d'individualitats i col·lectius que treballen dins d'aquest moviment: gent provinent de cooperatives de productors i consumidors, okupacions rurals, iniciatives agroecològiques, etc. Veus i experiències que serveixen per dibuixar l'evolució del moviment agroecològic als darrers anys a l'estat espanyol, la situació d'aquest al seu sí, i en relació amb el context ecònomic i social global; veus i experiències que posen damunt la taula els debats d'un moviment crític i rupturista, així com les potencialitats d'un moviment "capaç d'articular xarxes socials que segueixen lògiques no capitalistes, i que posen l'economia al servei de les persones i de la vida, i no al revés"

L’amenaça de les grues

CARME MIQUEL

Ed. Bromera, 2007. Preu: 9 euros. www.bromera.com

ANNA COLL CASTELLÓ L’amenaça de les grues és una novel·la sobre un tema d’actualitat, compromesa amb el medi ambient, que pretén alertar sobre el perill que amenaça el nostre territori mostrant els problemes greus que comporta l’especulació del sòl. Aquesta obra, a més, recupera els personatges de l’emblemàtica “Uns papers en una capsa”, tot un èxit que ja va per la quinzena edició, amb vora 30.000 exemplars venuts. En aquesta ocasió, deu anys després d’aquella primera aventura, el mateix grup d’amics haurà de posar-se novament a investigar per intentar resoldre els problemes que els impedeixen portar endavant el seus projectes de futur. Sara Monroig ha estat vivint a Londres i Oslo durant molt de temps, distanciada de la seua gent. En tornar al poble descobrirà que els seus amics Vicent i Maria tenen problemes greus: volen obrir una casa rural i posar en marxa una cooperativa de productes ecològics, però són víctimes d’un boicot que posa en risc el seu futur. Alhora, Josep, el germà de Sara, rep unes telefonades anònimes intrigants. Quina relació tenen uns fets amb els altres? Carme Miquel ens ofereix una novel·la de gran actualitat, compromesa amb el medi ambient i que palesa que el perill principal que amenaça el nostre territori prové de l’ambició desmesurada lligada al ciment.


L'Avanç128  

Demanen la il·legalització de l’extrema dreta La recepta autoritària de Sarkozy a la ‘nova França’ INTERNACIONAL ENTREVISTA RESULTATSEL PP T...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you