Issuu on Google+

 DEBAT  DEFENSA  MEMÒRIES GRUP 3 Aina Mas i Armengol

EL TRACTAMENT GLOBAL DE LA LLENGUA CATALANA (L2) EN EL CENTRE ESCOLA Elaboració de materials pel correcte desenvolupament de l'ensenyament de la ll

Alba Montel Sola  

PROJECTE DE CONVIVÈNCIA EN UN CENTRE EDUCATIU ESCOLAR

Fanni Riudavets Florit  

CAP A UNA ESCOLA INCLUSIVA

Maribel Vila Luis

ELABORACIÓ DE MATERIALS DESTINATS A RESOLDRE DIFICULTATS EN LA LECTURA I ESCRIPTURA. Atenció a la diversitat.

Laurio Mascaró Orfila  

ENTENDRE I ATENDRE LA DIVERSITAT A L'IES JOSEP MIQUEL GUÀRDIA D'ALAIOR. Estudi de context i algunes indicacions.

Pràcticum I   curs 2009-2010  2n semestre    R. Barlam


Resum de la memòria de n'Aina Mas L’eix de treball del meu pràcticum I ha estat l’elaboració de materials/unitats didàctiques pel correcte desenvolupament de l'ensenyament de la llengua catalana d'acord amb el PIL (Pla d’immersió lingüística) que he dut a terme a l'Escola Mossén Jacint Verdaguer de Cornellà de Llobregat, centre en el qual exerceixo la meva tasca com a docent. Resumit de forma ràpida podem dir que el PIL és un programa desenvolupat pel Departament en diferents fases (1983) (1998) (2007) per tal de potenciar l’ús de la llengua catalana com a vehicle de comunicació. Consisteix a immergir els alumnes en l'idioma que des del primer dia serà la llengua vehicular de la classe, sense oblidar el conreu de la parla familiar. Això vol dir que totes les activitats es faran en català (L2 pel nostre alumnat) per a tots els nens i nenes de l'aula des del principi de l'escolaritat quan presenten les condicions de plasticitat mental més adequades per a l'adquisició de llengües. Per aquells que vulgueu saber més sobre els principis del PIL podeu consultar: http://www.xtec.es/lic/documents1.htm La meva tasca pretenia arrodonir el treball de formació realitzat pel claustre del centre des de ja fa 3 anys de forma pràctica per tal de proporcionar materials a aquells mestres que no saben per on començar a aplicar els principis del PIL. Val a dir que un punt molt fort del meu pràcticum han estat les sessions de treball i debat amb tot el claustre, fet que els agraeixo moltíssim ja que m’han ajudat a progressar en la meva tasca. Les 4 unitats didàctiques elaborades pretenen donar una resposta a la necessitat d'integrar i entendre l'aprenentatge de la llengua no com a una parcel·la de l'horari lectiu sinó com a una eina comunicativa, independentment de la matèria. No podem oblidar que la llengua és l’eina imprescindible per assolir qualsevol dels objectius que es plantegen en qualsevol etapa educativa. Gràcies a l’insistència del Ramon vaig acabar lligant el meu projecte al desenvolupament del projecte TAC del centre i gràcies a això crec ha sorgit un material molt flexible per usar dins l’aula adaptant a diferents nivells.   L’experiència ha estat molt positiva i ha tingut una molt bona acollida ja que les unitats didàctiques que no s’han aplicat aquest curs s'aplicaran el curs vinent!


Resum de la memòria de n'Alba Montel El meu pràcticum ha estat una experiència d’ús i aplicació de coneixements en el tractament d’un aspecte propi de la funció psicopedagògica, en un context educatiu formal.   He fet el projecte de convivència del centre assessorada pel meu tutor del centre i per altres professionals. He intentat fer un projecte viu, creatiu i pràctic. El projecte de convivència és un document viu que recull les diferents propostes d’actuació per ajudar a millorar i a consolidar la convivència global del centre. Per això ha estat molt important partir de l’experiència prèvia i concreta que, afortunadament, en molts casos és molt necessària. He intentat, doncs que l’elaboració d’aquest projecte no estigui condicionat per prejudicis ni per presses ni per dates preestablertes. Sinó que sigui el resultat d’una acció de reflexió i de compromís col·lectiva de tota la comunitat educativa d’acord amb el ritme que la seva realitat ha permès.  

La meta que m’he plantejat és aconseguir un document que reflecteixi les accions que el centre educatiu desenvolupa per tal de capacitar tot l’alumnat i la resta de la comunitat educativa en les bases que han de permetre l’èxit personal i social i la gestió positiva de conflictes. Aquestes accions poden anar adreçades a la millora del clima  a l’aula, al centre o a l’entorn, en el benentès que la permeabilitat entre aquests tres àmbits d’intervenció afavoreixi la transferència d’aprenentatges, valors, creences, actituds i hàbits relacionals. També, el projecte de convivència ha recollit els mecanismes que el centre establirà a l’hora de resoldre els conflictes que es produeixen en els tres àmbits als que s’ha fet esment  (aula, centre, entorn) i de crear una atmosfera de treball i convivència segura i saludable.


Resum de la memòria de na Fanni Riudavets    El projecte d’intervenció s’emmarcarà en un CEI, l’escoleta concertada Xipell d’Educació Infantil (0-3 anys). M’interessava, en un primer moment, endinsar-me en l’àmbit escolar i conèixer la tasca d’assessorament que realitza l'Orientadora de l’Equip d’Atenció Primerenca (EAP).   La meva formació prèvia a l’estudi de la llicenciatura de psicopedagogia ha girat sempre al voltant de l’educació formal, l’Educació Infantil. Per a mi aproximar-me a l’àmbit escolar i a l’educació especial és doncs un aprenentatge conegut però diferent, l’educació vista des d’una altra perspectiva. He cregut oportú dedicar un temps suficient de les meves hores de pràctiques al coneixement de l’escola, de dos alumnes amb NEE de les tasques que desenvolupa la meva tutora de l’EAP en l’assessorament al CEI Xipell... Aquesta aproximació serà feta, en un primer moment, a partir bàsicament d’observacions i d’anàlisi de documents.   M’interessa conèixer com s’està duent a terme, a nivell d’escola, aquesta aposta per a esdevenir escola més inclusiva, com és l’atenció a l’alumnat amb ne.e.e escolaritzat a l’Escola, quins tipus d’ organització trobem en la resposta a la diversitat de l’alumnat, com és el treball de dos professionals a l’aula... Posteriorment i un cop feta aquesta primera aproximació, duré a terme el que seria més pròpiament el meu projecte d’intervenció. A partir de la participació en els tallers de construccions , les observacions a l'aula i posterior seguiment del dos infants d’E.I.   Per tant, en el meu projecte d’intervenció hi ha una part purament descriptiva i d’aproximació a l’àmbit d’intervenció per a finalment poder dur a terme una adecuada tasca valorativa. Finalment i com a recull de tot el treball fet elaboraré unes conclusions de la valoració de la tasca i com s’està duent a terme aquest camí cap a l’escola inclusiva a l’escola Xipell.   Aquesta darrera part serà possible a partir de la valoració dels resultats de les meves observacions fetes en l’escenari de treball, així com les reunions mantingudes amb les diferents professionals. L’observació dels dos alumnes i la participació en els tallers i a la seva posterior valoración la faré tutoritzada per la persona referent de l’EAP per a l’escola de Xipell. Serà de la mà d’aquesta professional, na Marta Pérez i de la seva experiència amb els alumnes amb més barreres per a l’aprenentatge com podré observar, interpretar, analitzar i dissenyar d’una manera més adequada la meva proposta d’intervenció


Resum de la memòria de na Maribel Vila  En aquest cas parlem de la Nàdia, una nena de set anys amb un greu problema de lectoescriptura que, aparentment no està associat a cap altre trastorn. És un nena que, malgrat que no se li han passat proves per veure les seves capacitats, semblava que aquestes eren adequades. Va molt bé en matemàtiques, i en qualsevol matèria que no hagi d’escriure ni llegir. En l’àrea lingüística: -Quan escriu fa moltes errades. -La lectura també és molt poc fluida, llegeix so per so. -La velocitat lectora és molt baixa. -La comprensió, si hi ha alguna paraula que entén, pot deduir el que ha de contestar, però a vegades fa forces errades. La Nàdia és un cas clar de Dificultats Específiques en l'aprenentatge de la Lectoescriptura (no massa habitual en freqüència ja que la majoria van associades a altres alteracions). Al llarg de les tres primeres setmanes vaig realitzar les entrevistes amb la nena i li vaig passar les proves diagnòstiques TALEC i BENDER A partir de la tercera setmana es van establir unes pautes a seguir per ajudar a la Nàdia. És la fase d’intervenció, a través d’uns procediments i unes activitats usant la metodologia més adequada per a aquest cas. Vaig fer recerques a fonts documentals internes del centre i via xarxa. Vaig crear nous materials per treballar disfuncions molt concretes. Vaig crear per a la intervenció psicopedagògica un Blog on hi ha definits els objectius de lectura i escriptura, amb entrades d’activitats tant online com en paper a realitzar. Per a l‘anàlisi i seguiment d’aquest cas es van seguir una sèrie de protocols i vaig crear una documentació que servirà per a d’altres casos. Adreça del blog: http://treballemlalecturailescriptura.blogspot.com/


Resum de la memòria d'en Laurio Mascaró En un principi, el meu projecte consistia en el disseny i desenvolupament de materials per atendre a la diversitat en les classes de ciències de la naturalesa de primer nivell de la ESO. Concretament volia preparar unes WebQuest que em poguessin permetre combinar les avantatges de les WebQuest amb les teories desenvolupades i aplicades per l'equip de P. Pujolàs referents a "ensenyar junts alumnes diferents" mitjançant el treball cooperatiu en petits grups heterogenis. La idea me segueix entusiasmant, i la portaré a terme, però pel camí vaig descobrir que em quedava abans molt per aprendre, això i altres circumstàncies (de salut, preferentment), van fer derivar el meu projecte de cap a un estudi, més general, per tal d'entendre, primer; per poder atendre, després, la gran diversitat present, de cada vegada més a les nostres aules. La ocasió de fer el pràcticum al "meu" centre, del "meu" poble, de la "meva" illa, també afavoria i aconsellava aquest canvi. En la meva memòria podem distingir dos aspectes, per una part l'estudi, que es pretenia lo més exhaustiu possible, del context. Penso que és una aproximació satisfactòria de com ha estat la evolució i de quina és la situació actual al centre. L'altre aspecte seria la fonamentació teòrica i les conclusions finals amb les recomanacions per millorar l'atenció a la diversitat al centre, que m'hauria agradat poder aprofundir més i treballar-les una mica més en el propi centre amb els companys i companyes de feina. Una inoportuna baixa laboral, que encara dura, m'ha impedit poder madurar més aquesta segona part "des de dintre" com hauria estat el meu gust. Hi manca, en definitiva, treball de camp. Els aspectes fonamentals que destacaria son: -Formació del professorat. -Treball col·laboratiu. -Aules inclusives. -Adaptar metodologies.(Competències bàsiques - I. Múltiples) -Tasques contextualitzades. -TIC a l'aula.


Reflexió del grup:

   El nostre és un grup molt variat pel que fa a

àmbits d'intervenció dels nostres projectes. Malgrat aquestes aparents diferències entre els nostres respectius projectes creiem que podem compartir els resultats del nostres treballs i buscar quins seríen els punts de convergència entre ells. Quines serien, si en hi ha, les constants que apareixen, d'una manera o altra en els nostres projectes ? Després d'haver llegit les memòries, destacarem l'entorn, el context en que les nostres intervencions es porten a terme. També hi son ben prenets, la convivència i la resolució de conflictes. En tots els projectes, una constant és extendre l'acció més allà de les portes del centre per implicar, de cada vegada més actors. Treballar en xarxa. Es questionen certes metodologies i se'n proposen d'altres amb més participació dels alumnes, amb una major contextualització de les activitats. Apareix la diversitat i les dificultats (que en formen part) i la seva atenció com a cosa inseparable de l'activitat d'ensenyamentaprenentatge. La formació dels ensenyants també roman darrera de tots els nostres treballs. També les TIC. I encara en trobaríem més. Sabrem amb tot això proposar un debat profitós com ha estat el cas fins ara?

Idees pel debat: 1 - El fet de que de cada vegada tenim a l'abast un ventall més ample de propostes d'activitats correctament dissenyades (veure, per exemple, espurn@, o altres portals educatius) no treu que un gran nombre de docents segueixi amb la guia i "sota la tutela" del llibre de text. El treball amb llibre de text genera realment un entorn comunicatiu - significatiu o simplement es queda en una mera reproducció a nivell oral del que hi ha al llibre? Malgrat les bones intencions per part dels docents, creem situacions d’aprenentatge en les quals l’alumne hi tingui un paper actiu? 2 - Moltes vegades els centres desenvolupen projectes o accions de les quals el desenvolupament satisfactori depèn quasi exclusivament de la direcció del centre. Penseu que això és bo? Creieu que en els projectes que es desenvolupen als centres educatius s'hi haurien d'implicar més actors? Com ho podríem afavorir? 3 - Creieu que els problemes de lectura, associats o no a retards o alteracions en l'adquisició de la parla, es poden tractar millor intervenint en un ambient d'aules inclusives on es treballi en grups cooperatius? ens poden ajudar les TIC també, en aquesta tasca? 4 - Entendríeu treballar en l'atenció a la diversitat i la interculturalitat al marge del treball cooperatiu en aules inclusives?


DEFENSA GRUP TRES