Page 1

Cançó del conductor de núvols Jo condueixo un núvol blanc per un passeig de Mataró (Passo els semàfors en vermell i els vianants no em tenen por). I també guio un núvol blau per un camí de Salomó (Travesso l'arc de santmartí que només és un pont d'olor). I condueixo un núvol clar per un bosquet de Bescanó (M'amago rera el romaní i espero el riu en un turó). BIS I també meno un núvol verd per una costa de Molló (Espio el món des d'un roquer i el trobo massa poc rodó). Jo condueixo un núvol ros per un carrer de la tardor. (Quan les ciutats m'obliden, ploc, i perdo el nom a l'horitzó). I un condueixo un núvol clar per un bosquet de Bescanó (M'amago rera el romaní i espero el riu en un turó). BIS

(Miquel Desclot-Ricard Casals)


Corre, corre ratolí

(Joan Llongueres)

Corre, corre ratolí; no t'encallis, no et deturis. Corre, corre ratolí que el gatet ve cap aquí. Ai jo et flic, ai jo et floc. Quan em llevo cada dia, ai jo et flic, ai jo et floc, les ratetes van a joc. Ara passa l'elefant que camina amb gran catxassa. Ara passa l'elefant que és tan gros i pesa tant. Ai jo et flic, ai jo et floc. L'elefant té una gran trompa, ai jo et flic, ai jo et floc, i camina a poc a poc. Tan si és jove com si és vell l'ànec té la veu molt ronca. Tant si és jove com si és vell el pobre ànec va garrell. Ai jo et flic, ai jo et floc. L'ànec té les cames curtes. Ai jo et flic, ai jo et floc, i quan canta fa cloc cloc. El canari cantador canta i vola, brinca i salta. El canari cantador canta dalt del saltador. Ai jo et flic,


ai jo et floc, Molt m'agrada a mi el canari. Ai jo et flic, ai jo et floc, perquè canta i perquè és groc. Caminem i anem enllà quan fa sol i fa bon dia. Caminem i anem enllà que en el món ens cal triscar. Ai jo et flic, ai jo et floc. Juga, canta, salta i corre, Ai jo et flic, ai jo et floc, qui no es mou és un badoc.


FAULA XINESA Fa molt i molt temps, expliquen, que a la Xina antiga, hi havia un príncep de la regió del Nord del país que havia de ser coronat emperador, però d’acord amb les lleis, abans s’havia de casar. Amb tot això i com que no hi havia cap noia que li agradés especialment, el príncep va decidir fer un concurs entre les noies de la cort per veure quina seria digna de ser la seva muller. Al dia següent, el príncep va anunciar que rebria en una celebració especial a totes les pretendents i els faria un desafiament. Una velleta que servia en el palau feia molts anys, va escoltar els comentaris sobre els preparatius. Va sentir una lleu tristesa, perquè sabia que la seva filla sentia un profund amor pel príncep. En arribar a casa i explicar els va fets a la noia, es va meravellar de saber que ella volia anar a la celebració i sense poder-s’ho creure, li va preguntar: “Filla meva, i tu que hi faràs allà? Totes les noies més boniques i riques de la cort estaran allà. Treu-te aquesta idea insensata del cap. Sé el que deus estar patint, però no facis que el patiment es converteixi en bogeria”

I la filla va respondre: “No mare estimada, no estic patint i tampoc estic boja. JO sé que mai seré l’escollida, però és la meva oportunitat d’estar al menys per alguns moments a prop del príncep. I això em farà feliç”

Per la nit, la jove va arribar a palau. Allà hi eren les noies més boniques , amb els vestits més preciosos, amb les joies més brillants i amb el propòsit ferm de ser les escollides. Finalment, el príncep els va comunicar el desafiament: “Els donaré a cada una de vostès una llavor. Aquella que em porti la flor més bonica d’aquí a sis mesos, serà l’escollida per a mi com a muller i com a futura emperadriu de la Xina” La proposa del príncep seguia les tradicions d’aquell poble, que valorava molt l’especialitat de cultivar alguna cosa, ja fossin costums, amistats, relacions, etc....


El temps va passar, i la dolça jove, com no tenia molta habilitat en l’ art de la jardineria, tenia cura amb molta paciència i tendresa de la seva llavor. Sabia que si la bellesa de la flor sorgia com el seu amor, no tenia per què preocupar-se amb el resultat. Van passar tres mesos i no va brotar res. La jove va intentar tots els mitjans que coneixia, però res. No naixia res. Dia rera dia, veia més lluny el seu somni, però el seu amor era més i més profund Per fi van passar els sis mesos, i no havia brotat res. Conscient del seu esforç i dedicació, la noia li va comunicar a la seva mare que sense importar-li les circumstàncies, ella tornaria al palau en la data i hora acordades només per estar prop del príncep per uns moments

A l’hora assenyalada, estava allà amb el seu test buit. Totes les altres pretendents tenien una flor, cada una més bonica que l’altra, de les més variades formes i colors. Ella estava admirada, mai havia vist un escena tan bonica. Finalment, va arribar el moment esperat i el príncep va observar cada una de les seves pretendents amb molta cura i atenció. Desprès de passar per totes, una a una, va anunciar el resultat. Aquella bonica jove amb el test buit, seria la seva futura muller. Tots els que allà hi eren, van tenir les més inesperades reaccions. Ningú entenia, perquè ell havia escollit justament a a quella que no havia cultivat res.

Llavor, amb molta calma el príncep va explicar: “ Aquesta noia, és l’única que ha cultivat la flor que la fa digne de convertir-se en emperadriu, la flor de l’honestedat. Totes les llavors que jo us vaig donar eren estèrils, ermes i de cap podien sortir flors tan boniques com les que heu portat. Jo necessito al meu costat, una emperadriu que m’estimi i amb qui pugui confiar, que em digui sempre la veritat.


Calipso degli elementi

(Mauro Odorizzi)

Rumba,samba, terra, calipso rumba,samba,acqua, calipso rumba,samba, aria, calipso rumba,samba, fuoco, calipso Da terra buona, nasce una alto albero e nella terra affonda le radici radici forti che tengono la terra se soffia il vento paura non avrà. Torna indietro, rullano i tamburi c'è una festa là nella foresta fatti avanti, batti sul tamburo per gli amici c'è un piatto di radici. Rumba, samba... Là nel torrente risalgono i salmoni come nel cielo colan gli aquiloni se nel laghetto si tuffa una sirena laggiù nel mare nuota la balena. Torna indietro... Rumba, samba... Nell'aria tiepida volno i gabbiani spinti dal vento come gli aeroplani coi nostri flauti faremo una canzone per far ballare perfino lo stregone.


Torna indietro... Rumba, samba... Tra quelle fiamme bruccia la sterpaglia per ripulire tutta la boscaglia nel focolare cuoce la polenta nessun bambino può restare senza. Torna indietro... Rumba, samba...


A la vora del camí (Tomàs Gracés) ...A la vora del camí hi havia la bona herba el corriol amagat i el dring suau de l'esquella. Un ocell ratllava el cel i ni el sentia ni el veia.


Cançó ecologista d'Honduras

Aves

(Letra y Música Guillermo Anderson)

No hay que dejar perder el nido ni el colorido del Tucán ni el meditar de la Lechuza ni el canto de Alcaraván. Que nunca se cansen las loras ni las Chachalacas de gritar que los Martinez Pescadores tengan ríos para pescar. Que el cielo se manche de Garzas y de Pelícanos el mar que sea flor la Guacamaya en la espesura del mangal. NO DEJES QUE SE DESTRUYA TODA ESA BELLEZA QUE TAMBIEN ES TUYA NO DEJES QUE SE DESTRUYA TODA ESA BELLEZA QUE TAMBIEN ES TUYA Hay que tener siempre esperanza y optimismo de Gavilán alegría de Pato de Agua afinamiento de Zorzál. Que alto vuela la Tijereta bajo los cielos sobre el mar las Oropéndolas ruidosas van a hacer nido en el palmar. Que el cielo se manche de Garzas y de Pelícanos el mar que sea flor la Guacamaya en la espesura del mangal. NO DEJES QUE SE DESTRUYA TODA ESA BELLEZA QUE TAMBIEN ES TUYA NO DEJES QUE SE DESTRUYA TODA ESA BELLEZA QUE TAMBIEN ES TUYA


Obres d'art (Maica Meseguer) Al meu poble hi ha un museu en un racó de la plaça. Des de lluny se sent l'olor dels tresors que allà dins guarda.

Hi ha una gran exposició d'escultures variades: panets, xapates, rodó, llonguets, barres i ensaïmades,

pa de motlle, torradetes, coca amb sucre per berenar... Com m'agrada aquest museu on tot l'art es pot menjar!

Visca els forners que treballen quan tothom és a dormir! Jo el faria un homenatge com si fossin en Dalí.

I si el poema els fa gràcia, potser em voldran regalar un trosset de xocolata i un bon bastonet de pa.


EL PAN (Música i lletra popular a l’America llatina)

De la tierra sale el trigo que vivan los sembradores que lo riegan con amor como si fueran las flores.

Del trigo sale la harina que vivan los molineros que viva mi tierra linda que yo por ella me muero

TORNADA:

De la tierra sale el trigo y del trigo sale el pan y del pan nace el derecho el derecho a comer pan

El gripau blau 26 de setembre de 2015  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you