Page 1

PROGRAMA DE RÀDIO EL GRIPAU BLAU

19 DE SETEMBRE DE 2015

El blues de les galetes De bon matí, quan ja fa fred, a la cuina, vora l'estufa, a punt d'esmorzar. Davant meu, un got de llet. Obro l'armari, agafo el paquet, m'assec a la taula, sembla que hi ha gana. Galetes sucades amb llet. Maries rodones, galetes torrades, enxocolatades, farcides de nata... galetes sucades amb llet. Amb la cullera les vaig enfonsant en la llet calentona, surten bombolles. S'estoven molles com van. Des de la boca fins a la panxa sento com baixen. Se'm posen tan bé! Galetes sucades amb llet. Tant se val si són rodones com si són quadrades, o embolicades... galetes sucades amb llet. Galetes sucades amb llet... Galetes sucades amb llet... Lletra: Josep Oliva. Adaptació de "Cocaine Blues" d’Stefan Grossman


Arc de Sant Martí

(Pep López)

Si mireu al cel, un dia clar quan marxa la pluja, el veureu passar. Veig tot el món,valls i muntanyes, quan passejo per l'Arc de St. Martí. Set rius de colors,dibuixats al cel, el camí assenyalen al meu estel. Veig tot el món, valls. Omple el cel blau amb pinzellades, i no busqueu-li pas el marc, són els prats verds i les muntanyes els qui guarneixen aquest arc. Si voleu seguir el camí ral, qui sap on comença?i on és el final? Veig tot el món, valls. Núvols de cotó li fan de coixí, Tu vols passejar-t'hi? corre! vine amb mi. Veus tot el món valls i muntanyes quan passeges per l'Arc de St. Martí. Si mireu al cel, un dia clar quan marxa la pluja no el deixeu marxar. Veuràs el món valls i muntanyes si passeges per l'Arc de St. Martí. Omple el cel blau amb pinzellades, i no busqueu-li pas el marc, són els prats verds i les muntanyes els qui guarneixen aquest arc. Si mireu al cel, un dia clar quan marxa la pluja, el veureu passar. quan passejo per l'Arc de St. Martí.  


Romanço del grill

(Recollit per Joan Amades)

RICARD Un grill que era el més bonic de trenta mil milions, a totes les seves cançons deia sempre que era ric. Com que tenia por dels gossos i també de la quitxalla, s'amagava sota la palla o bé sota dels terrossos. _____________________________ JORDI Quan no sentia soroll ni el perseguien xicots en pegava quatre bots i s'amagava al rostoll. Els xicots que són trapelles l'empaitaven sense deixar-lo i amb una llosa posar-lo per poder agafar els ocells. I al veure's tan perseguit sense poder descansar escapar-se va procurar al punt de la mitja nit. ________________________________


RICARD Passà boscos i muntanyes, després va aturar el camí i cansat es va adormir a unes terres molt estranyes. A la terra que dic jo poca gent s'hi passejava, perquè allí sols hi habitava un formós i gros lleó. __________________________________ JORDI Com a rei dels animals anava tot entonat passejant amb magestat per aquells andurrials. Sense temer cap perill va bramar allí una micota, i de seguit posà la pota al damunt mateix del grill. _______________________________________ RICARD El grill s'exclama: Oh! Correu... S'aparta una mica el lleó i el grill, amb mala intenció, diu: Mestre! que no hi veieu? El lleó vinga mirar per veure qui li parlava i veient que no el trobava va tornar amb força a bramar. ___________________________________


JORDI El grill botant per allí com un que crida Socorru! d'un brinco li puja al morro dient: Company, sóc aquí. Vos a mi m'heu trepitjat i jo a vos no us feia res, i pocs romanços, vull saber perquè m'heu esgarrunat.

I com un a qui res l'arreda, va obrir la boca el lleó, el grill que salta de por i s'amaga sota una pedra. _____________________________________ RICARD Diu el lleó, satisfet, amb un nas com una pinya: Ves! tan petit mous tinya surt d'aquí sota ximplet. Has de saber doncs, xaval ni que et vegi tant tossut, que sóc el rei absolut per ser el més ferotge animal. I tots m'heu de creure a mi, heu d'abaixar l'orgull s'ha de fer tot allò que vull i per força heu de complir. _____________________________________ JORDI Va dir el grill: Que la saps llarga... tu que ets rei dels animals: ja ho veig, com més grans més alts i sou bons per portar càrrega. Tu dius que ets rei


de tots els animals grossos però jo tinc gent per trencar-te els ossos i et vull aplicar la llei. Has de saber que sóc l'emperador d'uns animals que volen i pensa que no tremolen si es presenta una qüestió. I si et creus que de la terra tu ets el més valent, portaré la meva gent i tots et farem la guerra. _____________________________________ RICARD Quan el grill hagué acabat amb un discurs tant i tant clar el lleó va contestar molt rabiós i enfadat: Quina poca vergonya tens!! Has vist poques aventures!! Tots sou unes criatures també tu com els que tens. Què fareu si ens barallem tenint jo gent esforçada? No veus que amb una xuclada a tots a l'hora us mengem? Per que te'n vagis t'insulto: Tots els teus no valen res, ves-te'n d'aquí patarrè! Que no veus que no fas bulto? _____________________________________ JORDI El grill pega tres bots i puja dalt d'un espart i diu: Ves lleó, covard, que jo us desafio a tots.


Demà tornaràs aquí, junt amb tots els teus pallassos, i aquí ens xafarem els nassos. Apa, noi! Ja pots fugir! _____________________________________ RICARD El lleó es posa a bramar com aquell que vol tossir i tot seguit es posa a dir... sense saber com començar: Hola xic, sou puntuals; sabreu com a aquesta terra han declarat la gran guerra als més grossos animals. No hi ha por de cap perill perquè no són caçadors; els que ens volen ser traidors tots són quitxalla i un grill. Aquest és el capità d'aquesta revolució i us dic, a fe de lleó, que l'haurà de pagar. Que esteu ben decidits a embestir-los sense pietat i acabar-los aviat o veurel's tots destruïts. I mentre ell parlava així tirant xiscles i bramant tots li anaven dient que sí. Va dir: Bé, doncs avant! Tu que ets valent gat mesquer ves al davant per lleuger i els altres aneu marxant. Com que em desitjo salvar, perquè jo m'estimo massa, aniré amb molta catxassa


quedant-me sempre al detràs. I compte amb qui tremoli, sigui el bou, sigui la mula, perquè el primer que recula ja pot dir que ha begut oli. El gat mesquer que s'avanci a descobrir l'enemic si sents cantar i ric-ric que embesteixi fins que es cansi. Apa nois, tots caminant... units tots que és més segur no doneu quarter a ningú que ells tampoc no ens en daran. Tingues la banya preparada tu bou que vas ben armat; al que vegis espantant clava-li al cul la banyada. Tu mula, que ets bona mossa i ets bona per jugar al juli al que vegis que reculi pega-li una bona cossa. Els demés el que pugueu heu de fer sense reparar i si acàs traïció hi ha ho pagarà la guineu. Vull que tots sigueu valents ja que som grans bestioles el que no pugui amb les potes que s'hi giri amb les dents. L'explicació ja us he fet anem a buscar la glòria, tots hem de quedar amb victòria marxem... Au, tirem al dret! _____________________________________ JORDI Abans ells no varen ser prop del combat preparat,


ja veien venir espantat al tant valent gat mesquer, tenia tres mosques d'ase juntes a no poder més aferrades sota el "sés", fugint com qui se'n va a casa. No podent-se assossegar i veient-se turmentat mig mort i desesperat dintre un riu es va tirar. _____________________________________ RICARD Els altres veient allò entre ells es miraven ja no sé si s'espantaven o es que tenien por. El lleó bastant cremat, molt furiós i decidit, al moment els pegà un crit dient-los: Qui s'ha espantat? Tireu endavant, covards. Si ha fugit el gat mesquer, vosaltres què n'heu de fer? Ganduls, dropos, més que farts El que ha fet ja ho pagarà, ho juro a fe de lleó! Si ell ens vol fer agafar por no l'haurem d'escoltar. _____________________________________ JORDI I van seguir el seu camí a veure aquesta jornada tots amb la boca badada al punt de voler embestir. Al moment un gran brogit


de mosques i mosquits ja me'ls va deixar estabornits i se'ls acabava el pit. Surten les vespes i abelles, els tàbacs, rates pinyades sense parar de donar picades als peus, morros, culs i orelles. Allí el gran desespero de cosses, guits i grinyols, allí amb dos minuts tot sols tots plegats ballant bolero.

Una vespa de fibló es va ficar al nas d'un ruc... Això explicar-ho no puc perquè no té explicació. De cosses en va tirar...! de brams i de pets en va fer fins que els seus va fer malbé no podent-se assossegar. Els lluners i ratolins van pensar en aquesta ocasió: Les orelles del lleó són buides, fiquem-nos'hi dins. _____________________________________ RICARD Una serp de cascavell que és bèstia que amb la por mata, va servir-li de corbata cargolant-se pel coll d'ell. Pobre lleó! com plorava! mentre brincava un pollí deia: Treu-me això d'aquí


que gairebé no puc dir fava. Però ca! Tot l'exercit fugia ningú no estava assossegat i tots, per acabar aviat, van deixar la companyia. _____________________________________ JORDI El grill que tot satisfet, d'aquell combat tan gloriós va pujar dalt d'un terròs i va dir: Escolta lleó, ja ho veus, com més grans més rucs ja ho pots tenir a la memòria que hem assolit la victòria els animals més perucs. _____________________________________ RICARD El lleó, ple de fiblades, va tocar el pirandó. Ves qui ho diria que un lleó no pogués guanyar a mossegades. I des d'aquell cas tan bonic que el grill ja mai més s'espanta i per això sempre canta sens parar: ric, ric, ric, ric.


A la rueda, rueda    (Popular Cuba)   A la rueda, rueda de pan y canela, dame un besito y vete pa' la escuela, si no quieres ir acuéstate a dormir en la hierbabuena y en el toronjil.


Setembre (Miquel Martí i Pol) El setembre anuncia la tardor que s'apropa cada dia. Sota un cel d'un blau tendre, la natura ens ensenya a comprendre que l'estiu que s'acaba ha deixat tots els arbres plens de saba per passar la hivernada sense cap por del vent ni la gelada. Com si fos un emblema, pel setembre comença la verema i el pàmpol d'or convida a renovar la força de la vida. Tornarem a l'escola que ja deu estar trista tota sola i amb els amics de sempre celebrarem amb joia el setembre.


Cantem fins a 10

(Roleguita & Boquerón)

1, 2, 3,4,5,6,7,8,9, 10! El 0 és rodonet, és com un cigronet, i l'1 és tan primet, que sembla un fideuet. El 2 sap nedar, és com un ànec quac, quac, quac! i el 3... botifarra de pagès!

El 4 és un pirata que menja xocolata, amb el 5 no tinc cap pressa, espera que ja vinc! Amb el 6 menjo pastís i amb el 7... pujo a la taula i bec a galet!

Amb el 8 em poso ulleres perquè no em molesti el sol i amb el 9 menjo cireres, una pruna i un cargol. I amb el 10, amb el 10... tornem a començar, tralarà!

El gripau blau 19 de setembre de 2015  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you