Page 1

E L ISA... Estava caminant sola per la carretera. Era de nit, una d'aquelles nits pures, però l'aire tenia una olor de maldat, ella ho notava. De cop va sentir uns passos que se li acostaven. Intentant fugir va ensopegar i va caure al mig de la carretera. En el sòl desprotegida sense que ningú pogués ajudar-la. En Cristian va obrir els ulls, es va asseure al llit, va posar el cap entre les sevescamesi va pensar en el que acaba de veure. A aquella noia indefensa. Necessitava trobar-la, córrer cap a ella, protegir-la amb els seus braços i dir-li que no passava res, que estigués tranquil·la. Però no sabia on buscar. Estava frustrat, no podia pensar amb claredat necessitava sortir, caminar una mica.

Caminar

això

el

tranquil·litzaria,

sempre

servia.

Va sortir de la casa, i les sevescamesel van dirigir a un lloc fosc, estret i brut, de sobte tot aquell somni

li

va

tornar

al

cap

sobretot

la

cara

d'aquella

noia.

La noia estava en aquell carreró. Estava inconscient, gairebé morta, però que podia fer en Cristian. L'únic que se li va ocórrer és córrer cap a ella. Va agafar el seu cos fràgil , i es va quedar mirant la seva fràgil bellesa, la seva pell moreneta, els seus ondulats cabells color bronze. Fins que va notar com les pestanyes s'obrien i deixaven veure els enormes ulls color castany intens. Va sentir llavors com la noia intentava cridar i fugia de Cristian. En Cristian passivament

es

va

acostar.

De sobte la noia es va relaxar i va dir:

-

M’ havies espantat - va dir ella amb cara serena.

-

Estàs bé? –Va preguntar en Cristian.

-

Si, nomésa sigut un cop – Va dir ella tocant-se el tallet que tenia en el cap.

-

Em dic Cristian - va respondre ell.

-

JoElisa - Va allargar la mà.

-

Què feies aquí sola a aquestes hores de la matinada ? –Va preguntar en Cristian mirant-la.

-

I tu? – Va dir la Elisa de manera arrogant.


Va agafar la seva jaqueta, es va tornar a tocar el front, va mira a en Cristian, va marxar i el va deixar amb un pam de nas. En Cristian la va seguir. La noia va parar. I en Cristian va poder veure que una llàgrima queia dels ulls de Elisa. Esva girar i va dir:

-

Que vols Cristian? – Va dir mentre s’eixugava les llàgrimes amb la màniga.

-

Nomésvolia saber on vivies? - Va dir en Cristian sensesaber que fer.

-

Molt lluny d’aquí – Va respondre l’Elisa girant-se i continuant caminant per els carrers de Barcelona.

En Cristian la va agafar del braç perquè esperes un moment. Però ella o va ignorar. La noia s’allunyava i casi ja no es veia la seva silueta.

-

Elisa! – Va cridar en Cristian mentre corria desesperadament per poder estar encara que nomésfossin cinc minuts més amb ella.

El sol sortia per l’horitzó i Barcelona s’omplia de cotxes i gent. En Cristian havia dormit en un banc de la rambla que no estava gaire lluny de casa seva. Esva aixecar i va córrer fins al seu pis abans que la seva mare es comences a preocupar. També s’havia de preparar per anar a l’institut ja que era divendres. Mentre estava a l’autobús de l’institut pensava en la Elisa. Frustrat va decidir no pensar-hi mes fins a la nit. Es va girar per mirar per la finestra. De sobte es va fixar en una parada del bus. I havien uns nois donant cops de peu a una noia. Aquella noia era l’Elisa. Continuarà... .

Laura Jubert Redacció nº10

Elisa  

Es un texto

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you