Issuu on Google+

Febrer 2013

O

Sala Porta 4 per Verónica Pallini Bar H-Original com a Teatre de Barra Crítiques del Blog Culturalia A punt d’estrena L’altra cartellera


O

O

Sumari Editora: Laura de Caralt FANZINE SOBRE TEATRE DE PETIT FORMAT

Entrevista: Verónica Pallini (Porta 4) Crítiques Culturalia: Yo sola (Porta 4) The Sorcerer’s Pub (Versus Teatre) A punt d’estrena: La terra oblidada (Sala Atrium) Pentateatre Atòmic vol.3 (Nau Ivanov) Le llama copla (Versus Teatre) Esperando-te(Sala Almazen) Teatre de Barra: H-Original (Raval) L’altra cartellera

2

3


O

“Un altre teatre és possible”

O

Verónica Pallini:

Actriu i antropòloga argentina. Fa 11 anys que viu a Barcelona i l’any 2010 inaugura Porta 4 on desde fa més d’un any interpreta l’obra “Yo sola”

Amagada a dos pams de la Plaça La Virreina de Gràcia, es troba l’escola i sala d’exhibició Porta4, situada al número 4 del carrer de l’Església. En aparença un carrer estret i sense gaire enrenou, però si travesses la seva gran entrada pots endinsar-te en un indret idíl·lic. Enmig d’un pati immens, un món ple d’art s’obra als teus peus, on entre d’altres sales, empreses i cases es troba Porta4. A Porta 4 s’uneix una escola de formació teatral i una sala d’exhibició on poder mostrar els projectes teatrals tant dels mateixos alumnes i responsables com també d’altres col·legues de la professió. Verónica Pallini, directora de Porta 4, no trobava un indret on exhibir les obres que es realitzaven a l’escola i ella com a actriu trobava a faltar un indret on actuar, “A Buenos Aires hi ha 400 sales de petit format i un cop a Barcelona vaig veure que hi faltava aquesta necessitat tant important per nosaltres com per la resta d’actors”. De totes maneres, passat el temps Pallini observa que hi ha més col·laboració per part de tothom i que més gent vol donar veu a aquest sector.

4

Sala off era el nom anterior, però Verónica Pallini, va voler unificar tant la sala com l’escola i donar un mateix criteri a tots dos àmbits:

“Volia un nom en català; m’agrada molt la idea de porta, d’entrada, d’apertura i el 4 és el número de l’edifici on som i també és un número màgic lligat a la creativitat”. L’avantatge del teatre en petit format és l’absoluta complicitat amb el projecte, el seu entusiasme aclaparador que fa pensar que la voluntat mou muntanyes. Porta 4 vol que el teatre arribi a més gent i és per això que ofereix obres de petit format, de qualitat i que s’arrisquen. Obres amb gran capacitat d’innovació, de reflexió, tant si son clàssics que es reinventen com si són d’actualitat. Es tracta d’un teatre proper, d’experimentació, on poder apropar-te a tot allò humà i on l’espectador i l’actor entren en concordança. “A causa de l’era global i d’una societat tant informatitzada com la nostra, les arts escèniques ofereixen un retrobament humà amb uns vincles i unes persones reals,” comenta Pallini. En aquest cas, l’antiga Sala Off té capacitat per 60 persones i, tot i

5


O

O

“El més bonic és estar al costat d’un actor, veure i sentir com respira, és un teatre de veritat”.

està a prop de l’actor” comenta Pallini. Porta 4 ofereix un diàleg íntim, on per la directora “el més bonic és estar al costat d’un actor, veure i sentir com respira, és un teatre de veritat”.

que tenen l’escola de teatre que tira endavant la sala; els ajuts i les subvencions son escasses. Pallini té clar que “és una escola de teatre per gent que s’ho pren com una segona professió, és molt sòlida i d’aquí surten sent actors”. 4 anys de professió on els alumnes aprenen iniciació teatral, realisme i híper realisme, caracterització, estil, tècniques, interpretació davant la càmera i el darrer any els alumnes fan un muntatge amb un director convidat que més tard es mostrarà a la sala. Al llarg dels últims anys, s’han obert a Barcelona diferents sales de teatre amb objectius i característiques bastant semblants: son fruit d’una iniciativa privada, compten a les seves esquenes amb una companyia més o menys estable i han gaudit d’una càlida acollida popular i també del reconeixement de la crítica. L’escena teatral barcelonina viu, tot i la crisi, un moment feliç teatralment parlant. “No se si hi ha una relació directa amb la crisi, però el que crec és que es tracte d’un teatre de proximitat, on l’espectador

6

La feina a una sala de petit format, definida normalment per espais escènics amb menys de 80 butaques és paradoxalment bastant atabalador. Els responsables solen ser un grup bastant reduït de persones que són alhora directors, creadors, actors, empresaris, productors i un llarg etcètera. Es per això que Verónica Pallini es diferencia del teatre amateur: “Porta4 té capacitat d’autogenerar-se, no depèn d’ajuda externa, és independent, autònom i en canvi l’amateur té més a veure amb les associacions”. Teatre d’actor, així defineix Pallini el teatre de petit format, ja que “els costos de producció d’una obra gran són molt elevats, massa diners a gastar i amb el teatre fet a una sala petita tot és més accessible i més proper. Molts cops els desitjos poden ser utopies. De totes maneres Pallini aposta per una igualtat en el terreny teatral: “Que cada cop podem ser més solidaris, estar més centrats en objectius comuns i que tots tinguem les mateixes possibilitats”. L’open mind es respira a Porta 4, una sala oberta a tothom i on sempre podràs prendre un te a l’entrada i poder gaudir de bona companyia.

7


O

O

M Criticalia

Culturalia va néixer ara fa tres anys de l’interès per la cultura de Jorge Pisa i Robert Martínez, dos historiadors que es van conèixer el mes de setembre de 2001 quan compartien passió per l’arqueologia.

Més de deu anys després, i contra tot pronòstic, la seva amistat s’ha consolidat malgrat les constants discrepàncies entre ells gràcies al teatre, la literatura, la història, el cinema i la música.

8

YO SOLA (Sala Porta 4) L’univers Disney en desconstrucció és la base d’aquest monòleg que trenca els esquemes habituals del gènere i en què Verónica Pallini mostra amb ironia aquells estereotips que, ja de ben petits, ens van inocular a traïció amb les pel·lícules animades pels estudis de Walt Disney.

Les relacions de parella i la solitud són els ingredients principals d’aquesta obra, temes molt seriosos que Pallini presenta amb humor i ironia en aquesta divertida proposta que desdramatitza unes situacions fetes obsessions per a moltes persones, una quimera alimentada en la nostra infantesa, quan ens fan creure en contes de fades impossibles de realitzar.

Verónica Pallini, Vero, és l’actriu/personatge protagonista d’aquest muntatge. Vestida de núvia, de blanc radiant, revela el seu fracàs sentimental al públic, una situació angoixant que ha fet d’ella una addicta a les teràpies que prometen ajudar-la a superar aquest mal tràngol. El seu psicoterapeuta li ha recomanat la innovadora Teràpia Disney que consisteix a donar vida als personatges animats que vam conèixer quan érem petits, i que presentaven un model de dona fràgil que aspira a trobar un príncep blau i passar-se la resta dels seus dies feliços i menjant anissos, clixé que persegueix Vero sense sort.

L’espectacle també l’encerta en la seva imaginativa posada en escena, un plantejament intel·ligent que combina les intervencions de Pallini amb diversos fragments audiovisuals, ja siguin escenes de les pel·lícules infantils o bé intervencions de personatges que ha conegut Vero, com ara el seu terapeuta, la protectora majordoma d’una de les seves ex-parelles o la histèrica responsable de l’anomenada “teràpia per a mares que no són mares”. Seria impossible, però, portar a bon port aquesta obra sense el magnífic treball de Verónica Pallini, una excel·lent actriu transformada en l’eix vertebrador de Yo, sola que aconsegueix crear un clima de complicitat amb l’espectador fins a convertir-lo, més que en un oient passiu, en un amic a qui confia els seus secrets íntims amb tota naturalitat.

Ella ens confia la seva història sentimental, experiències insatisfactòries que li han impedit fer realitat el seu somni. A aquests fragments biogràfics s’hi intercalen escenes on interpreta dones de l’imaginari Disney (Wendy Pan, incapaç de fer madurar Peter, una Blancaneus insatisfeta de les seves relacions amb els set nans o la terrible Madrastra, farta del seu espòs i del maleït mirallet màgic) que ens mostraran què lluny es troben de la felicitat absoluta.

Un text enginyós sobre dones que busquen el príncep blau sense saber que, si el troben, es convertirà en gripau, una extraordinària actriu que es transforma en els personatges de Disney i un muntatge audiovisual que reforça el monòleg fan de Yo, sola una proposta imprescindible per a aquells qui hagin estat enamorats alguna vegada, un espectacle on, d’una manera o una altra, tothom s’hi veurà representat. - Culturalia -

9


O

THE SORCERER’S PUB (Versus Teatre)

Els aficionats als musicals estan d’enhorabona: acaba de néixer Sursum Teatre, una companyia formada per uns veritables enamorats del gènere que debuten amb una raresa de William Schwenck Gilbert i Arthur Sullivan: The Sorcerer’s Pub, una obra sobre l’amor i els perills dels beuratges màgics que han convertit en un muntatge senzill rebut amb entusiasme, rialles i forts aplaudiments pel públic que l’ha vist al Versus Teatre. Debutar en teatre amb un musical només es pot fer amb passió i talent; en el cas que ens ocupa, però, també hi hem de sumar un punt d’atreviment perquè Sursum Teatre ha apostat per l’opereta, a mig camí de l’òpera i el musical que habitualment no trobem als nostres teatres. A més, han escollit un text inèdit en els escenaris catalans, el mateix que van muntar per a un taller de l’Institut del Teatre i que tan bona rebuda va tenir entre els seus companys; així, si una cosa funciona, per què no mostrarla al públic? Dit i fet: només calia trobar l’espai adequat, i el Versus Teatre va ser l’escollit, petit però prou espaiós per als intèrprets, i on la proximitat amb el públic juga al seu favor. A l’Anglaterra del 1920 trobem el pub regentat per John Wellington Wells, un bàrman que, en realitat, és un bruixot que ofereix pocions màgiques als clients per a solucionar els seus problemes. Quan Alexis Pointdextre es promet

10

amb Aline Sangazure, el jove demana a Wells un elixir d’amor per als seus pares, però el destí és capriciós i la màgia és incontrolable: res no sortirà com estava previst, i els embolics amenaçaran les bones intencions amb què va començar la nit.

O

The Sorcerer’s Pub situa l’amor com l’element que solucionarà els nostres maldecaps, una història d’un romanticisme un pèl ingenu que avança cap a l’inevitable desastre final. Originàriament estava ambientada en el món rural, de to moralista i partitures de ritmes militars i de vals; la versió actual reinventa aquella peça sense trair-ne l’esperit: han emprat les tisores per guanyar dinamisme, ara és més atrevida i vodevilesca, els protagonistes són menys innocents i juguen amb la picardia en les seves accions, i els actors coquetegen amb la caricatura del seu personatge per a potenciar la part més divertida de les seves personalitats. D’altra banda, la direcció de Cristina Cordero els converteix en autòmats que, sota l’influx del filtre, ballaran coreografies amb els ulls tancats, i la música, arranjada per Josep Ferré, s’ha transformat en una excel·lent composició entre el jazz i el swing que provocarà unes irremeiables ganes de ballar entre el públic. Amb set actors i un pianista compartint l’escenari, The Sorcerer’s Pub és molt més que el prometedor debut d’una jove companyia: és una magnífica comèdia d’embolics ambientada a l’Anglaterra de principis del segle XX especialment indicada per als seguidors dels musicals i els qui encara creuen en l’eternitat de l’amor. I és que l’amor... ai, l’amor... L’amor no té barreres. - Culturalia -

11


O

O

A punt d’estrena Le llaman copla Marc Vilavella La Barni Teatre Versus Teatre del 01-02-13 al 10-03-13 20 euros

P

erquè sembla ser que avui en dia només unes quantes Coples han sobreviscut al pas del temps? Mi niña Lola, Pena penita pena o Las coses del querer són alguns dels temes per excel·lència i tots ells es podran escoltar al Versus Teatre a partir del 1 de febrer gràcies a l’obra Le llaman copla. Després dels dos primers muntatges i l’èxit obtingut al Teatre Fernán Gómez de Madrid, La Barni Teatre i el director de l’obra Marc Vilavella tornen als escenaris barcelonins amb aquesta proposta de concert escènic on es presenten algunes de les joies més imprescindibles de la tradició musical i artística del nostre país. Un muntatge sense artificis, ni postissos, on el minimalisme escènic es la base de l’obra, només la música, la lletra i la veu son protagonistes. Le llaman copla vol apropar la música popular a les noves generacions sota una nova mirada. La intenció de Barni Teatre és establir una comunicació directe amb l’espectador mitjançant propostes escèniques pures on cada muntatge sigui una experiència pels sentits, la consciència i l’emoció. Un collage escènic-musical on els joves interpreten cada tema des de tècniques contemporànies de cant i interpretació, enllaçant-ho amb petits moments teatrals. Hi podràs trobar de tot, taconeo, històries, palmes, literatura i música, però sobretot hi haurà molt i molt art!

12

La terra oblidada Llàtzer Garcia Companyia Arcàdia Sala Atrium del 27-02-13 al 10-03-13 19 euros

A

ra farà un any, concretament el 23 de febrer, la Sala Flyhard estrenava La terra oblidada, una obra dirigida per Llàtzer García i produïda per la pròpia sala. Gràcies a l’èxit aconseguit i gairebé un any després, la Sala Atrium agafa el relleu i decideix recuperar l’obra. El muntatge explora les relacions entre pares i fills i la manera de viure i afrontar la malaltia d’un familiar. D’aquesta manera, el dramaturg Llàtzer Garcia i la companyia Arcàdia s’allunyen temporalment de la comèdia. La terra oblidada, obra que recentment ha guanyat el Premi de Teatre Ciutat de Gandia 2012, destaca per ”La importància del silenci i com un silenci pot desencadenar o provocar situacions imprevistes.”afirma Agnès Padrós, productora i responsable de la Sala Atrium. El projecte és la primera incursió de la companyia Arcàdia en un text sense ironies, un text cru i tens centrat en les relacions complexes que han anat teixint tres germans amb el seu pare. L’obra gira al voltant d’una reunió familiar on el vell, postrat en una cadira de rodes a causa d’una malaltia, decideix callar i on els tres fills, comencen a creure que es tracta d’una decisió premeditada i conscient. Un cops vagin passant les hores, el silenci es tornarà desesperant i obrirà antigues ferides que tots pensaven haver cicatritzat. ¿Finalment el vell parlarà? Es perdonaran…? La terra oblidada “és una obra que molta gent s’hi sent identificada i surts pensant què haguessis fet tu en la situació dels personatges”, setencia Padrós.

13


O

O Pentateatre Atòmic vol.3 Companyia Pentateatre Nau Ivanov del 07-02-13 al 17-03-13 12 euros

L

a companyia Pentateatre neix amb el primer volum de Pentateatre Atòmic a un bar de l’Eixample l’any 2011. Després de 4 setmanes d’èxit, donen el salt al Teatre Alexandra on aguantaran un any en cartell donant vida al seu segon volum. Ara, després d’haver passat també pel Teatreneu, el tercer volum de Pentateatre Atòmic aterra a la Nau Ivanov. Una experiència teatral única on 5 obres de 15 minuts seran representades simultàniament en 5 espais reals. Tot un conjunt d’escenaris poc convencionals que oferiran al públic endinsar-se en 5 mons diferents. Paco Moreno, conegut actor de pel·lícules com Rec 3 o Los Pelayo, reflexiona sobre el seu ofici, una feina amb la que només intenta sobreviure. A més l’Ivan Moreno ofereix una comèdia sobre la pròpia obra en la qual ell forma part, el Pentateatre vol 3. Comèdies, drames, ciència – ficció, monòlegs i un documental polític son les temàtiques dels mini relats que tenen noms com El Paco Donald, Crisis, El Séptimo Chakra o La nit dels petons. Una oportunitat per veure 5 obres al preu d’una.

14

Esperando-te Gabriel Córdoba Sala Almazen Diumenge 3 de febrer 12 euros

C

om a únic atrezzo: dues cadires, un telèfon mòbil i diverses projeccions. Amb això el còmic Gabriel Códoba presenta Esperando-te, la comèdia de l’any que es podrà veure el proper 3 de febrer a la sala Almazen de Barcelona. “John ha deixat a Fran i ha tornat a Nova York, Fran busca un company de pis a Barcelona que no s’assembli a John, Louis acaba d’arribar de Paris i necessita habitació, Fran no es vol tornar a enamorar i Louis està solter, John no tornarà però de totes maneres segueix donant voltes pel cap de Fran, Louis no té diners però vol ajudar a Fran, Fran li lloga l’habitació a Louis… un encert, un gran error”. Amb aquesta carta de presentació, el monologuista de Paramount Comedy, ofereix en clau d’humor la historia d’una relació impossible i ens parla dels errors més humans, els encerts més preciosos, les situacions més divertides i els sentiments més profunds de l’amor. Esperando-te es convertirà en pel·lícula sota el nom de “Esperando a alguien como tú” que dirigirà Santi Lapeira i serà protagonitzada pel mateix Gabril Córdoba. De moment només es podrà gaudir d’aquesta comèdia romàntica plena de trios amorosos el proper diumenge. A partir d’aquí Esperando-te visitarà ciutats com Madrid, València, Murcia, Irun o Sant Sebastià al llarg de 8 mesos per acabar fent temporada a Barcelona. Aquesta serà la seva cinquena obra de teatre com a autor, protagonista i director a la sala Almazen. Un any de preparació veurà per fi la llum. T’està esperant!

15


O

O

Teatre de Barra El carrer Ferlandina és un dels carrers més transitat del Raval i també és on es troba el bar Horiginal, un bar en aparença petit que amaga un ampli ventall de cultura, on la poesia, el teatre o el vi són protagonistes. Ara fa 10 anys, davant el MACBA, un grup d’amics va trobar aquest local. Allà volien fer petites trobades poètiques i, al trobar-se amb la opció de transformar el local en bar, van decidir explotar-ho al màxim. “És un bar diferent i el fet de ser original amb H ho demostra”, afirma Carles Castro, relacions públiques de l’Horiginal. L’Horiginal sempre ha tingut una inquietud cultural i el fet de conservar al llarg de 10 anys una sèrie de trobades poètiques cada dimecres, ho corrobora. “Ara volem donar-li un plus i és per això que tots els dimarts hi ha una representació teatral a càrrec de la companyia El somriure Barbar. “És una cosa relativament nova, fa un parell de mesos que va començar. Es tracta d’una cosa senzilla on els actors de la companyia fan una sèrie de monòlegs, diàlegs... contes relatats” explica Castro. Una obra teatral que rep el nom de Cuentos Xinos i està representada per Arnau Armengol, Pasquale Bávaro, Anna Berenguer, Rubén Valls i Esperança Crespi. L’entrada és absolutament gratuïta, però un cop finalitzada la representació, una diferent cada setmana, els actors passen literalment la caixa, i els espectadors poden o no deixar una petita “propina”.

“Les representacions teatrals neixen amb la finalitat de donar publicitat a l’espai del local i també als joves actors que volen obrir-se un camí, molts cops bastant difícil d’aconseguir”, afirma Castro. Es tracta d’un bar d’artistes, “l’amateurisme és la nostra definició per excel·lència, aquí tot ho fem nosaltres, no contractem a ningú, busquem fer una cosa entre amics”. Tot i la crisi, l’Horiginal no descansa. “Tenim un projecte en ment per fer els dijous. Es tracta d’una sèrie de sessions de cinema molt passats de volta. Volem fer cinema soviètic on passaríem

pel·lícules i hi hauria un cinefòrum”, explica ple d’emoció en Castro . La crisi ha afectat a la clientela, “és un peix que es mossega la cua, si el restaurant no funciona, totes les activitats que es fan en paral·lel són molt difícil fer-les perquè els clients no venen. Tot i ser coses diferents, afecta. Estem revitalitzant les activitats culturals per millorar les conseqüències que la crisis ha provocat”. L’Horiginal neix amb una clara intenció de ser un bar cultural. Aquesta és la seva vessant més interessant més enllà del menjar que s’ofereixi o el beure. Tenen un plus afegit on el client pot

escoltar un recital de poesia, veure una obra teatral, llegir un llibre, comprar-lo de la seva extensa llibreria o participar en una cata de vins. En Carles Castro ho té clar, “La intenció és fer el que ens agrada”. És per aquest motiu que l’organització està oberta a noves possibilitats, ofertes o suggeriments. El local no tanca les portes a ningú i dóna la oportunitat per a que cadascú mostri el seu art al públic. “Hi ha per això una condició sine qua non,” puntualitza en Carles “i és que no ens costi diners, l’espai és el que nosaltres oferim”. Els clients que vagin a l’Horiginal podran trobar una referència de cadascuna de les denominacions d’origen de Catalunya i altres vins estrangers. En Carles Castro afirma que “Tenim una bodega extensa i curiosa amb marques no molt conegudes per a que no resulti excessivament car i vins de molt bona qualitat”. Tot i que els espectacles teatrals acaben de començar i els responsables del local es donen un any o dos per solidificar la proposta, “la idea es que amb el temps la gent pugui venir qualsevol dia de la setmana i sempre tingui una activitat cultural per veure”, sentencia en Carles Castro.

17


O

O

L’altra cartellera

18

Dc 06

Dj 07

Dv 08

Ds 09

Dg 10

Febrer

H-Original (Ciutat Vella) Marçal Font Espí + Low Low Blowers (Recital Poètic) 20’30h (Gratis)

C. Cívic Sagrada Família (Eixample) Calders en màniga de camisa (Sessió de contes) 20h (Gratis)

Rai Art (Ciutat Vella) Kikimora Companyia Segrest (Teatre) 21h (Gratis)

Almazen (Ciutat Vella) Cabaret Perplexe Very Important Women (Circ) 21h (12 euros)

Koitton Club (Sants) L’arbre de les sabates Companyia Pea Green Boat Puppets 12’30h (4 euros)

Dll 11

Dm 12

Dc 13

Dj 14

Dv 15

Ds 16

CAT Tradicionàrius (Gràcia) Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries (Teatre i dansa) 22h (10 euros)

La Seca Espai Brossa (Ciutat Vella) Bob Sheets (Humor i màgia) 20’30 (12 euros)

Teatre Lliure (Montjuïc) La tempesta + La casa cremada (Obres d’August Strindberg) 20’30h (10 euros)

Casa Casa Elizalde Elizalde(Eixample) (Eixample) Buits Buits ii nous nous ii cartes cartes que que no no lliguen lliguen (Teatre (Teatre ii dansa) dansa) Cia. Cia. Buits Buits ii Nous Nous 20’30 20’30 (Gratis) (Gratis)

Sala Sala Atrium Atrium (Eixample) (Eixample) La La història història del del Zoo Zoo Edward Edward Albee Albee (Companyia (Companyia Malvatz) Malvatz) 21h 21h (19 (19 euros) euros)

Guash Guash Teatre Teatre (Eixample) (Eixample) “En En lalaardiente ardienteoscuridad oscuridad” Antonio Antonio Buero Buero Vallejo Vallejo Cia: Cia Artemises Artemises teatre teatre 19h 19h (Per (Per determinar) determinar)

Dg 17

Dll 18

Dm 19

Dc 20

Dj 21

Dv 22

Mercat de les Flors (Sants) Trinity (Iris Heitzinger i Oscar Sol) (Dansa i tecnologia) 18h (12 euros)

Antic Teatre (Ciutat Vella) Joan Margarit (Recital Poètic) 21h (6 euros)

Teatre Tantarantana Vostè ja ho entendrà Carme Sansa - Xavier Albertí 20’30h (18 euros)

Sala Beckett (Gràcia) El don de las sirenas de Pere Riera Nelson Valente 21’30h (20 euros)

La Pedrera (Eixample) De milagros y maravillas Fundació Collado-Van Hoestenberghe 20’30h (6 euros)

Centre Cívic Can Felipa (Sant Martí) Suau com el perill (Teatre i dansa) 20h (5 euros)

Ds 23

Dg 24

Dll 25

Dm 26

Dc 27

Dj 28

SAT! Teatre (Sant Andreu) Next Àngels Margarit (Dansa) 21h (15 euros)

Teatreneu (Gràcia) Elige tu propia aventura de Iván F. Mula (Strombolí) 20h (10-14 euros)

El Llantiol Cafè Teatre (Ciutat Vella) “Sis misteris” Cia. De Mel i Sucre 20’30h (10 euros)

Teatre Teatre Lliure Lliure (Montjuïc) (Montjuïc) Smiley, Smiley, una una història història d’amor d’amor de de Guillem Guillem Clua Clua (Producció Producció FlyHard FlyHard) 21h 21h (10 (10 euros) euros)

Circol Circol Maldà Maldà (Ciutat Vella) La La Signatura Signatura 400 400 de de Sophie Sophie Divry Divry dirigida dirigidaper per Joan Joan Peris Peris 21h 21h (17 (17 euros) euros)

Nau Nau Ivanov Ivanov (Sant Andreu) El El gran gran despropòsit despropòsit Cia. Cia. de Teatre Teatre Estable Establede de la la Casa Casa Real Real 21h 21h (12 (12 euros) euros)

19


O

lauradecaralt@gmail.com


Molta Merda n1