Issuu on Google+

LA

HISTÒRIA DES D’UNA

MIRADA 1


Títol: La Història des d’una mirada

Edició, Redacció i traducció: Laura Compañó Morralla Disseny i maquetació: Laura Compañó Morralla Professor: Josep Mª Mestre

FPGS Disseny i producció editorial Curs 2009-10 IES Escola del Treball Barcelona

LA

HISTÒRIA DES D’UNA

MIRADA 3


Robert

capa

Partint de l’exposició que va presentar el Museu Nacional d’Art de Catalunya a Barcelona, entre el 7 de juliol i el 27 de setembre de 2009, s’ha elaborat un recull d’informació per a realitzar un treball sobre un dels fotògrafs més representatius del fotoperiodisme de tot el món. Per aquest motiu, aquesta publicació ha estat pensada com un llibre d’un format portable que recull una visió de la història del gran fotògraf Robert Capa, a través de la publicació d’algunes de les seves fotografies a les revistes més destacades de la època; algunes d’aquestes són la revista Life als Estats Units, les revistes Vu, Regarts i Ce Soir a França i les revistes Illustrated i Picture Post a Londres. A més, amb la publicació s’adjunten una sèrie de postals col·leccionables de les seves imatges més importants, que han passat a la història. Per altra banda, també s’ha realitzat una versió digital, on s’hi adjunta informació addicional. Tot plegat forma part d’una proposta per a entitats que organitzen exposicions, i que el visitant, un cop realitzada la visita, tingui un àmplia informació sobre l’esdeveniment que ha vist, en un format pràctic i alhora econòmic.

1913-54 1934-37 4

5


El 22 d’octubre de 1913, neix Robert Capa

amb el nom d’Endre Friedmann a Budapest, fill de la Júlia i d’en Deszö Friedmann.

El 1931 és detingut per les seves activitats estudiantils

d’esquerres, i es veu forçat a abandonar Budapest i per anar a Berlín, on es matricula a la Hochschule für Politik per a estudiar periodisme.

Un any després, es veu obligat a trobar feina per

Primers

Treballs

ajudar als seus pares durant la Depresió; va ser contractat com a assistent d’habitació fosca i fent encàrrecs a Dephot, una coneguda agencia fotogràfica berlinesa. Per un dels seus treballs el van enviaa a fotografiar a Leon Trotsky a Copenhagen el 27 de novembre de 1932.

El 1933, fuig de Berlín quan Hitler assumeix un poder

dictatorial. Va a París, on coneix a André Kertész, David Seymour, més conegut per “Chim” i Henri Cartier-Bresson.

L’any següent, el1934, coneix a Gerda Pohorylle

–més tard Gerda Taro–, una refugiada jueva alemanya que es converteix amb la seva companya i mànager i ell li ensenya a utilitzar una càmera de fotos.

1934-37

7


El novembre de 1932, Robert Capa era un

periodista i fotògraf principiant. Aquell mes, va rebre la seva primera missió important com a fotoperiodisme, quan els seus superiors de Dephot, una famosa agencia de fotografia, el van enviar de Copenhaguen, Dinamarca per cobrir un discurs donava l’exiliat revolucionari Lleó Trotski.

Primer reportatge publicat a Der Welt Spiegel

Trotski estava donant una conferència als estudiants danesos sobre la història de la revolució russa el 27 de novembre de 1932. Capa estava amb seva Leica i de manera discreta es va introduir a l’estadi prop d’on Trotski parlava i clandestinament va disparar una sèrie de fotografies que van captar l’energia de l’orador apassionat de Rússia i l’espectacle del moment. Der Berlín Welt Spiegel va dedicar una pàgina completa a les fotografies de Capa. Va ser la primera història publicada de Capa. Les taques i fissures de la imatge de dalt, la més famosa de les imatges que va fer Capa de Trotski, va ser el resultat d’un dany al negatiu fotogràfic.

Publicació de la revista Der Welt Spiegel 8

9


El 1934, Capa coneix a Gerta Pohorylle, una jove

alemanya que es converteix amb la seva parella i mànager. Ell li comença a ensenya a fer fotografies, ja que ambdós pensen que la fotografia contribueix a la causa antifeixista. Un dos anys més tard, el 1936 Friedmann i Pohorylle s’inventen un personatge ple de glamour, el de Robert Capa, un fotògraf americà molt socialitzat, ja que a París ja existia un fotògraf més important, el cognom del qual era molt semblant; aquest era George Friedmann. D’aquesta manera, Friedmann comença a vendre les seves fotografies sota aquest nom. L’estretegema, però no va triga gaire a descobrir-se i és llavors quan Friedmann decideix dir-se Robert Capa.

Taro&Capa: amor i fotografia

Aquest cognom prové d’un famós director de Hollywood, anomenat Frank Capa, mentre que el nom és d’un actor, Robert Taylor, que va ser amant de Greta Garbo. Robert Capa era un nom fàcil d’escriure, pronunciar i recordar. Així, Gerta també va adoptar un nom, el de Gerda Taro. Taro, prové del nom d’un pintor japonès que estava a París, Taro Okamoto.

1934-37

10

11


El 19 de juliol de 1936 esclata la Guerra Civil Espanyola. A l’agost Capa i Gerda Taro, van a Espanya on visiten Barcelona.

L’agost de 1936, Capa i Taro van passar molt de

temps al front d’Aragó, on la guerra estava a punt mort i seguiria així durant un any. El 5 de setembre del mateix any, van alpoble de Cerro Murriano, on Capa dispara la fotogrfia més polèmica, titulada Mort d’un milicià.

Durant el més de nobembre, les tropes

Guerra Civil Espanyola

feixistes arriben a Madrid, on les setmanes següents succeeixen les pitjors batalles de la guerra. Capa a més de fotografiar els esdeveniments, també va acompanyar els homes de les Brigades Internacionals en els seus atacs més perillosos. Des de llavors Capa, acompanyat de Taro, o no, va seguir la guerra poble per poble, passant per Madrid, Barcelona, Aragó, Múrcia, Alemria, Terol, entre altres. Les seves imatges van retratar la veritable guerra, on els rostres dels soldats eren testimonis de la duresa que havien de resistir, com el fred i el cansament.

13


El 5 de setembre de 1936, Capa va fer la

imatge més icònica i famosa de la seva carrera fotogràfica, titulada ‘Mort d’un milicià “o” La caiguda del Soldat’. Aquesta la va disparar a Cerro Murriano, durant la fallida ofensiva republicana dirigida a Còrdoba. El soldat era Federico Borrell García. El 23 de setembre de 1936, és va publicar a la revista Vu la fotografia de La caiguda del soldat. Just a sota d’aquesta, a la mateixa pàgina, hi havia una altra fotografia amb un estat posterior en el mateix lloc. Encara que alguns escriptors diuen que són la mateixa persona, se sap que no és així.

A les trinxeres del front republicà a Cerro Murriano

1934-37

14

Publicacions de la revista Vu 15


El 12 de juliol de 1937, uns mesos més tard, és va publicar aquesta mateixa fotografia a la revista Life.Aquesta anava acompanyada de l’article titulat “Death In Spain: The Civil War has Taken 500,00 Lives In One Year”. Va ser la primera vegada que és va veure als Estats Units.

”No cal utilitzar trucs per a fer fotos a Espanya. No cal posar a la càmera. Les fotos estan allà mateix. Vas i les fas. La veritat és la millor foto, la millor propaganda”

1934-37 Robert Capa; Justificació de la fotografia La caiguda del Soldat

16

Publicació de la revista Life 17


El febrer de 1937, Capa i Taro visiten Espanya

per segona vegada. Es dirigeixen a Madrid on havia arribat a la lluita pel control d’estancament i les tropes lleials havien construït un elaborat sistema de trinxeres al voltant de l'Hospital Universitari de la ciutat. Capa i Taro fotografien escenes de la rutina diària a les trinxeres. L’abril de 1937 van publicar a la revista Life, nou fotografies fetes per Robert Capa i Gerda Taro, acompanyades de l’article «Els espanyols s’estableixen per a la guerra de trinxeres”.

Espanyols a la guerra de trinxeres de Madrid

1934-37

18

Va ser en aquell moment que van crear un segell amb un crèdit conjunt, i signaven les fotografies mb el nom de "REPORTATGE Capa i Taro”.

Publicació de la revista Life 19


El desembre de 1937 i el gener de 1938,

Capa cobreix la batalla de Terol, estratègica ciutat del nord-est espanyol capturada per les forces feixistes a l’octubre. Durant vint-i-quatre dies, els republicans van assetjar la ciutat fins que finalment la van recuperar; Capa va entrar a Terol amb les primeres tropes. El 24 de gener de 1938, la revista Life va publicar les imatges que Capa va disparar a Terol, al Front d’Aragó.

Vint-i-quatre dies per

1934-37

20 recuperar la ciutat de Terol

Publicacions de la revista Life 21


A la tardor de 1938, Capa va tornar a Espanya en el moment en què, en senyal d’amistat cap a Hitler, Stalin obliga al govern espanyol a desmuntar les Brigades Internacionals. Això va ser un cop terrible per al bàndol republicà i per als homes que havien lluitat contra el moviment feixista internacional.

A la cerimònia d’acomiadament als afores de Barcelona a finals d’octubre, Capa va fotografiar els homes procedents dels Estats Units, Gran Bretanya, França, Bèlgica, Alemanya i altres països, passant la seva última revista. Quatre dies després, va documentar la gran desfilada que va organitzar Barcelona per acomiadar els voluntaris.

Reforços! Les Brigades Internacional ja són aquí!

1934-37

22

El 12 de novembre de 1938, és va publicar a la revista Picture Post del setmanari Britànic, dotze fotografies que va fer capa quan va anar a Montblanc en l’acomiadament de les Brigades Internacionals.

Publicacions de la revista Picture Post 23


Resultat dels bombardejos feixistes al pont de Mora d’Ebre

EL novembre de 1938, Capa va cobrir dues

batalles crucials al front d'Aragó. El 5 de novembre estava a Mora d'Ebre, a la vora del riu Ebre, amb Ernest Hemingway. Per evitar que els republicans creuessin el riu, els feixistes van bombardejar el pont de Mora i van obrir les preses. El dia va acabar amb una massiva retirada republicana. El 3 de desembre de 1938, la revista britànica Picture Post va publicar onze pàgines de les fotos que Capa va fer aquest dia, acompanyades de l’article “Això és la Guerra!”, aclamant-lo com “el millor fotògraf del món”.

1934-37

24

Publicacions de la revista Picture Post 25


El 6 de nobemre de 1938, una nit després

de la massiva retirada republicana, aquests tenien l’objectiu d’allunyar els feixistes de Mora. Per aquest motiu, les tropes republicanes van dur a terme una ofensiva prop de Fraga, a la vora del riu Segre, a uns 64 quilòmetres al nord. Quan les notícies de l'atac van arribar a Barcelona el matí del 7 de novembre, Capa va anar cap al front. El 22 de desembre de 1938, es va publicar a la revista francesa Match , el reportatge fotogràfic que inclou 24 de fotogrfies de Capa.

Combatent a Fraga, prop del riu Segre

1934-37

26

Publicacions de la revista Match 27


El gener de 1939, Capa va estar a Barcelona, que

estava sent bombardejada pels feixistes mentre les tropes de Franco s’apropaven ràpidament. Durant aquelles setmanes sovint fotografiava a persones corrent cap als refugis quan sonaven les alarmes antiaèries. Quan els caces republicans atacaven als bombarders feixistes, la gent es quedava al descobert per veure la batalla aèria. El 2 de febrer de 1939, la revista Match va publicar tres pàgines amb imatges dels bombardejos a Barcelona.

Bombardejos a Barcelona! Tothom a cobert!

Publicacions de la revista Match 28

29


El 15 de gener de 1939, Capa va fotografiar

als refugiats que avançaven de Tarragona a Barcelona per la carretera de la costa. Molts anaven a peu; altres empenyien carros tan carregats d’objectes personals que les mules no podien ni moure’ls. Abans que els refugiats arribessin al seu destí, els avions feixistes els bombardejaren sense pietat, matant a molts i escampant les seves pertinences.

Fugint de Tarragona, sota una pluja de Bombardejos

1934-37

30

Publicacions de la revista Picture Post 31


"He vist a centenars i milers de persones fugint a dos països, Espanya i Xina, i tinc por de pensar que centenars de milers de persones que encara estan vivint amb pau sense problemes en altres països que un dia es reuneixen amb el mateix destí." Paraules de Capa després dels atacs aeris als refugiats 32

El 4 de febrer de 1939, la revista Post Picture publica setze imatges sobre la fugida dels refugiats, acompanyades amb un article titulat «La tragèdia d’Espanya.

Publicacions de la revista Picture Post 33


A mitjans de març de 1939, Capa, enviat des

de Londres per la revista Picture Post, va visitar el campament de la platja d’Argelès-sur-Mer, on hi havia els soldats republicans espanyols que havien creuat la frontera francesa cap a l’exili. Aquests estaven tancats en uns enormes i rudimentaris campaments on no se’ls permetia entrar ni els familiars més propers. Hi havia uns 70.000 homes, que vivien en condicions lamentables, en tendes i cabanyes improvisades, sense aigua corrent. Estant allí, Capa va fotografiar a un gran grup d’homes que es traslladaven d’aquests campaments a uns amb millors condicions a Le Barcarès, a 32 quilòmetres al nord.

Camps d’Argelès-sur-Mer: “L’infern a la terra”

El 15 d’abril de 1939, es publica a la revista Picture Post 24 fotografies que va fer Capa a Argelès-sur-Mer, acompanyades de l’article” Espanya s’ha oblidat de l’Exèrcit”.

Publicacions de la revista Picture Post 34

35


El gener de 1938 Capa s’embarca cap a la Xina, on

treballa amb Joris Ivens en un documental sobre la resistència xina contra la invasió Japonesa que havia començar l’any anterior.

A finals de febrer de 1938, Capa va arribar

Resistència

Xina Invasió Japonesa a la

a la ciutat de Honkow, a la xina central, on Chiang Kai Check havia establert la capital temporal per distanciar-se dels exèrcits japonesos. Uns dies després, el 12 de març, va assistir a la desfilada commemorativa de la mort del president Sun Yat Sen.

A la primera setmana d’abril de 1938, va

viatjar, juntament amb l’equip de realitzadors de Ivens al front de Xuzhou, al nord-est de Xina. Allà, la nit del 6 al 7 d’abril, al pobla de Tai’erzhung, i als seus voltants, les tropes xineses infligiren la seva primera derrota frontal a l’exèrcit japonès. Capa va anomenar al conflicte de Xina “Una guerra de ferrocarrils”, i va fer un extens reportatge sobre la funció dels trens. Per a conquerir la immensitat de Xina, els japonesos havien de fer-se amb el control de les xarxes ferroviàries de tot el país.

37


El 12 de març de 1938 és dirigeix a Hankou,

on fotografia la desfilada que commemora la mort de Sun Yat-Sen i la celebració de la vistòria al front. Allí fotografia a un nen soldat de 15 anys de la Xina Nacionalista, imatge que serà la portada de la revista LIFE, en la publicació del 16 de maig de 1938.

1934-37

38

“Petits diables rojos”

Publicat a la revista Life 39


Conseqßències dels atacs Japonesos

1934-37

40

El 17 de nomebre de 1938 Capa encara

estava a Honcou. Va demanar alguns rotlles de Kodacchrome de la seva agència d'imatge Pix. Els va utilitzar per gravar les devastacions comeses pels atacs Japonesos. La revista Life va incloure quatre de les imatges que va disparar i aquestes van ser les primeres imatges a color de la guerra que van estar publicades.

Publicat la revista Life 41


Fets

Guerres entre

Tot i que Capa era un corresponsal de Guerra, també fotografiava altres esdeveniments que succeïen paral·lelament entre guerres. Així doncs, entre la Guerra Civil Espanyola datada entre 1936 i 1939 i la II Guerra Mundial, datada entre 1941 i 1946, Capa va fer nombrosos viatges per tot el món, on va enregistrar fets desvinculats ambdós conflictes.

Durant aquest període, 1938 i 1941,

va estar a França fent un reportatge sobre el Tour de France, a Nova York, a Mèxic durant les eleccions, a Londres, Idaho, entre altres indrets.

1938-41

43


L’estiu de 1939 Capa va cobrir el Tour de France.

Les fotografies resultants es van publicar a la revista Match. Les setmanes anteriors a la carrera, va fer un reportatge sobre els preparatius d’un dels competidors. Durant vint dies va seguint els millors ciclistes del món de París a Bretanya, després al sud cap a la Costa Blava i cap als Alps Francesos de retorn a París, amb una moto conduïda pel seu amic.

Un recorregut de més de 40.000 km

1934-37

44

Publicacions de la revista Match 45


Violència a les Urnes Mexicanes

A finals d’abril de 1940, Capa arriba a Mèxic

D.F. on passaria sis mesos treballant per la revista Life, cobrint la campanya electoral i les eleccions mexicanes. L’ambient polític era encara més volàtil del que ho solia ser perquè els agents alemanys intentaven crear conflictes amb l’esperança de distreure als Estats Units de la guerra europea. Capa va passar un temps a Mèxic D.F. i al camp amb els dos candidats presidencials: el general Ávila Camacho, del partit del govern, i el seu rival, el general Almazán. Als carrers de Mèxic D.F., Capa va notar un ambient semblant al de París de 1936 durant les eleccions del Front popular, amb freqüents mítings i manifestacions. El 22 de juliol de 1940, es van publicar, a la revista Life, les fotografies de la violència de les eleccions.

1934-37

46

Publicacions de la revista Life 47


A principis de setembre de 1939, va esclatar la II Guerra Mundial, ell es trobava a Paris i va haver de marxar cap a Nova York, on treballava fent reportatges per la revista Life. L’any següent l’envien a Mèxic a cobrir la campanya i eleccions electorals. Però als Estats Units el consideraven com “un enemic extranger”, ja que durant la Guerra Hongria estava aliada amb Alemanya. Per aquest fet es va convertir en corresponsal de guerra de la revista Life.

II Guerra

Mundial

El mes de maig de 1941, Capa va arribar a

Londres amb la seva amiga Diana Forbes- Robertson, una escriptora que havia conegut a Espanya, on va fotografiar els bombardejos dels alemanys.

A principis de març de 1943, va anar

al Nord d’Africà i a Túnez, a cobrir la ofensiva nord-americana. Aquests van deslliurar les ciutat de Gafsa i Maknasi abans d’enfrontar-se als Alemanys. Més tard, viatja a Sicília, on fotografià El Sèptim Exèrcit, a Itàlia, a cobrir la batalla de Monte Cassino, a França i Alemanya, ja quasi al final de la II Guerra Mundial

49


El juliol de 1943, després de viatjar a Sicília en un

Palerm

vaixell mercant, Capa va fotografiar al Setè Exèrcit del General George S. Patton en el seu avançament cap a Palerm, on la multitud abarrotava els carrers per donar la benvinguda a les tropes nord-americanes que van acabar amb l'ocupació alemanya de la ciutat. El 23 d’agost de 1943, es va publicar a la revista Life, les fotografies que Capa va disparar de la rendició del General Moliner al General de Geoffry Keyes.

Palerm, ciutat de Sicilia

Publicacions de la revista Life 50

51


La primera setmana d’agost de 1943, hi va haver la batalla de Troina. Aquesta ciutat siciliana estava estratègicament situada a un tossal sobre la carretera que portava al port de Massina, per on l’exèrcit alemany estava abandonant l’illa. Els alemanys estaven decidits a conservar la ciutat de Troina fins que la major part del seu exercit estigués evacuat de Sicília.

Capa va cobrir l’assalt a Troina amb el seu amic reporter Herbert Matthews. Quan les forces nord-americanes portaven una setmana bombardejant i disparant sobre Troina, Capa i Matthews van acompanyar a la primera patrulla.

Bombardejant i Disparant la ciutat de Troina

El 30 d’agost de 1943, la revista Life va publicar les imatges que Capa va fer durant aquella setmana.

Publicacions de la revista Life 52

53


El mes de setembre de 1943, Capa va

pujar amb jeep des de Maiori a la cresta del pas Chiunzi, que dominava la ruta a Nàpols en direcció nord. En aquell punt estratègic, els nord-americans havien agafat una vella taberna de pedra a la que l’anomenaven el fort Schuster. Capa va acompanyar als nord-americans cap a Nàpols, trobant molts nuclis de resistència pel camí.

Fort Shuster, Refugi de la Ruta cap a Nàpols

1934-37

54

Publicacions de la revista Life 55


“Els alemanys bombardejaven el pas i el cim sense parar”.

El 18 d’octubre de 1943, la revista Life va publicar les imatges que il·lustren els intensos combats al llarg del pas de Chiunzi en l’impuls cap a Nàpols. Inclou un hospital de campanya erigides en una Església.

“Les bombes exploten a nostre voltant, però la taberna estava protegida pel revolt ensorrat de la carretera... els nois dels cubilets del cim, els estaven atacant durament, i a mitja nit la taberna estava plena”. Va escriure Capa 56

Publicacions de la revista Life 57


L’1 d’octubre de 1943, Capa va entrar a

l’assolada ciutat de Nàpols, amb l’avançada de les forces aliades. El dia següent es va trobar amb l’enterrament de vint partisans adolescents en un col·legi del barri de Vòmer. Guiat per un dels seus professors, els nois havien lluitat contra els alemanys durant els quatre dies abans de l’arribada dels Aliats a la ciutat. Capa més tard escriu: “Aquelles van ser les meves imatges més autèntiques de la victòria, les que vaig fer en aquell senzill enterrament en un col·legi”. El 8 de nombre de 1943, la revista Life va publicar aquelles autèntiques imatges de la victòria.

Nàpols, Ciutat amb les imatges més autèntiques de la victòria

Publicacions de la revista Life 58

59


El desembre de 1943, Capa va sortir de

Nàpols per cobrir la intensa batalla de Monte Pantano, a uns vint-i-quatre quilòmetres al nord-est de Monte Cassino, al sud-est de Roma. Els alemanys s’havien establert al cim de la muntanya, a l’enorme monestir de Cassino, impedint l’avançament de les forces aliades cap a Roma. Els bombarders i l’artilleria aliada van trigar quatre mesos a desallotjar-los. El 31 de gener de 1944, la revista Life va publicar les fotografies de Capa del paisatge bombardejat als voltants de Cassino en un reportatge titulat “És una guerra dura”.

Cassino: Una Guerra Dura 60

Publicacions de la revista Life 61


“El fang gelat del macabre camp de batalla estava cobert de cavalls morts, trams grisos de turons cremats per la pólvora, rifles i granades abandonades en els arbustos, forats dels bombarders, grans quantitats de llaunes buides de menjar de l’exèrcit, i tombes d’homes morts”.

1934-37 Escrit que apareixia a l’article titulat “És una guerra dura” de la revista Life

62

A principis de gener de 1944, Capa va pujar al congost Moscoso, a una zona muntanyosa molt disputada a prop de Cassino, amb la Primera Força Especial Conjunta d’Estats Units i Canadà, una unitat d’elit experta amb la lluita de muntanya. De camí, Capa va fotografiar a la gent que hi havia abandonat els seus pobles ocupats pels alemanys.

El 25 de març de 1944, la revista Illustrated va publicar les imatges on Capa va documentar la situació dels civils que fugien dels combats i eren tractats per metges de la primera SSF.

Publicacions de la revista Illustrated 63


El 22 de gener de 1944, Capa va cobrir el

desembarcament amfibi dels Aliats a Anzio, a 48 quilòmetres del sud de Roma. El desembarcament havia de vorejar la ruta a Roma bloquejada pels alemanys a Monte Cassino, però els Aliats no van entrar a Roma fins el 5 de juny. Al finalitzar la primera setmana de febrer, Capa se’n va anar al veure que el front estaria amb punt mort durant un temps. El 21 de febrer de 1944, la revista Life va publicar setze imatges del desembarcament dels aliats a Anzio.

Anzio, lloc de

Desembarcament

Publicacions de la revista Life 64

65


El mateix 22 de gener de 1944, Capa

també va registrar els bombardejos de la Luftwaffe de la flota d'invasió i va documentar l’intent de ruptura a la platja amb direcció a Cisterna di Latina.

La Batalla d’Anzio

1934-37

66

L’1 d’abril de 1944, la revista Illustrated va publicar 25 imatges que Capa havia disparat, acompanyat d’un article titular La batalla d’Anzio.

Publicacions de la revista Illustrated 67


El mes de maig de 1944, Capa va fer els seus

retards més memorables d’Ernest Hemingway a Londres mentre esguardaven l’esperada invasió dels aliats a França. Hemingway es va ferir quan el cotxe en el que tornava d’una festa a casa de Capa, va xocar contra una cisterna d’acer. El dia següent, Capa va anar a la London Clinic a fotografiar al seu amic embenat. El 26 de juny 1944, la revista Life va publicar les fotografies que va fer a Hemingway, assegut al llit amb el cap embenat.

Ernest Hemingway, un gran amic 68

Publicacions de la revista Life 69


El 6 de juny de 1944, els Aliats van iniciar

l’alliberació de França amb una gegantina invasió amfíbia a Normandia. Capa va passar un dies abans dins d’un vaixell de transport atracat a Weymouth, Anglaterra. Al gimnàs del vaixell, va fotografiar als oficials nord-americans planificant la seva estratègia amb una enorme i detallada maqueta de la part de la costa de Normandia, la qual el seu nom en clau era “Platja d’Omaha”, que incloïa els pobles de Vierville, Saint-Laurent i Coleville.

Dia D La invasió amfíbia a Normandia

Publicacions de la revista Life 70

71


“Platja d’Omaha” Nom en clau

Els dos carrets de fotos que Capa va disparar a l’aigua i a la platja van ser gairebé completament destruïts a l’oficina de la revista Life a Londres. El tècnic que l’habitació fosca, va augmentar tant la temperatura del calaix de secat que l’emulsió va començar a desfer-se. De les 72 fotografies que Capa havia fet arriscant la seva vida, només se’n van salvar onze.

Publicacions de la revista Life 72

73


El 18 d’agost de 1944, quan els Aliats van

expulsar als alemanys de Chartres, els habitants de la ciutat van fer el mateix que els seus compatriotes a la resta de França: van reunir a tots els veïns sospitosos d’haver ajudat o allotjat a l’enemic i els hi van afaitar el cap a les dones com a càstig. Molts dels homes van morir a mans d’escamots d’afusellament. Capa es va centrar amb una dona francesa que havia tingut un fill amb un soldat alemany i que va ser castigada juntament amb la seva mare. Les dues dones van ser passejades pels carrers de la ciutat i esbroncades.

Càstigs a Chartres

El 4 de setembre de 1944, la revista Life va publicar les imatges que Capa havia fet quan va seguir a la multitud que criticava a les dones amb els cap rapat.

Publicacions de la revista Life 74

75


El matí del 25 d’agost de 1944, a poca

PARIS 07-06

distància de París, es va reunir amb la 2a Divisió Acorazada francesa, que va encapçalar l’alliberació de la capital. Després d’una delirant benvinguda als afores de la ciutat a mig matí, la divisió es va enfrontar a la dura i perillosa tasca de descobrir als franctiradors alemanys ocults en nombrosos edificis. Molts civils francesos i membres de la Resistència van ajudar a les tropes franceses en la lluita als carrers, en la que centenars d’alemanys i col·laboradors van fer-los presoners. L’11 de setembre de 1944, la revista Life va publicar les imatges de la celebració per l’alliberament de París.

París, llibertat i alegria

1934-37

76

Publicacions de la revista Life 77


El 2 de setembre de 1944, una setmana

PICASSO 07-07

després de l’alliberació de París, Capa va visitar l’estudi de Pablo Picasso, que havia estat a la ciutat durant l’ocupació alemanya. L’estudi s’havia convertit en un iman no només pels republicans que lluitaven juntament amb els francesos, sinó també per als soldats nord-americans amants de l’art. Per a rebre a tots aquests visitants, l’artista va obrí les portes tots els matins a les onze. El 13 de novembre de 1944, la revista Life va publicar les fotografies d’aquell dia a l’estudi de Picasso.

Portes Obertes a l’estudi de Picasso

Publicacions de la revista Life 78

79


El 16 de desembre de 1944, els alemanys, ja

de retirada, llençaren una potent contraofensiva –la batalla de Bulge– al bosc de les Ardenes, a Bèlgica. Prenent als aliats per sorpresa, els alemanys van amenaçar d’obrir-se camí fins a Amberes, el principal port d’abastament de la regió. Capa va acompanyar a una divisió encuirassada nordamericana enviada per socórrer a la Divisió Aèria 101, que es trobava a la ciutat de Bastogne. Després de diversos dies de lluita amb el clima gèlid, els tancs i la infantaria varen llençar un atac contra les tropes alemanyes i van aixecar setge a Bastogne. El dia 15 de gener de 1945, la revista Life va publicar algunes de les imatges que va fer Capa.

Clima gèlid a Bastogne

1934-37

80

Publicacions de la revista Life 81


El 20 de gener de 1945, uns dies després de la publicació de Life, la revista Illustrated també va publicar un article acompanyat de 24 fotografies seves, de les quals n’hi havia moltes que no havien sortit a la publicació de Life.

“Només tres mil iardes i 2000 alemanys de distància!”

Va dir Capa quan va arribar a un turó que dominava Bastogne 82

Publicacions de la revista Illustrated 83


Atac per terra i aire prop de wesel

El 24 de març de 19454, Capa va arribar amb

paracaigudes a Alemanya amb la 7a Divisió Aèria dels Estats Units, prenent part d’un gran atac per terra i aire. Varen marxar de França uns 3.000 avions de transport i planadors, escoltats per uns 900 caces, que deixaren caure paracaigudistes nord-americans i britànics prop de la ciutat de Wesel, coordinats amb forts bombardejos i l’avançament dels exercits 9è de’Estats Units i 2n de Gran Bretanya pel Rin. El 9 d’abril de 1945, la revista Life va publicar onze pàgines amb les seves fotografies. A la coberta apareixia el jove paracaigudista Jim comboi de la 513 ª CpY HQ, el qual a la següent batalla va perdre una cama.

Publicacions de la revista Life 84

85


LEIPZIG, punt i final a la

El 18 d’abril de 1945, Capa va entrar a Leipzig

Guerra

amb el Primer Exèrcit nord-americà. Va acompanyar a una unitat al creuar el pont principal sobre un canal prop del centre de la ciutat. Capa pujava l’últim pis d’un edifici d’apartaments que s’alçava sobre el pont. Segons després d’entrar a l’apartament, el jove caporal que manejava una metralleta des d’un balcó va ser tocat per un franctirador i morí quasi a l’instant.

Publicacions de la revista Life 86

87


El 14 de maig de 1945, es va publicar a la revista Life, la fotografia que va fer Capa al caporal Hurbert Strickland, parodiant una salutació nazi al hitlerià estadi de Nuremberg. Aquesta va simbolitzar el final de la guerra.

“Per a veure si la última imatge dels soldats d’infanteria agatzonats podia ser la última imatge de guerra per a la meva càmera”

Va escriure Capa després 88

Publicacions de la revista Life 89


Durant el 1948 i el 1950, Capa va fer tres

I Guerra Àrab Israelí

viatges anuals a Israel. Com que era jueu, i tenia molts familiars que havien estat víctimes de l’Holocaust nazi, li interessava molt la nova nació d’Israel. Fins i tot, es plantejà instal·lar-s’hi. S’identificava amb els milers de jueus europeus que per fi arribaven a un país al qual podien anomenar llar.

El 14 de maig de 1948, Capa va estar a Tel Aviv, capital del país, quan es va anunciar oficialment la fundació de l’estat d’Israel.

Quan Israel va declarar la seva independència, Jordània, Síria, el Líban, Irak i Egipte van declarar la guerra i atacaren a la nova nació. Capa va cobrir la construcció d’una carretera d’emergència a Jerusalem, que s’acabà just abans d’iniciar una treva de quatre setmanes l’11 de juny de 1948. Els homes que treballaren a la carretera rebien atacs freqüentment de franctiradors àrabs i havien de córrer a refugiar-se. Un dels morts va ser David Marcus, el capatàs nord-americà al capdavant de les obres. Una nit, ja cap al tard, al tornar de passejar, Marcus no donà la contrasenya adequada que se li exigia a les fosques un sentinella jueu, el qual el va matar d’un tret.

El maig de 1949, Capa va tornar a Jerusalem on va

1948

fotografiar àmpliament el barri jueu ortodoxa Mea Shearim. També va visitar molts dels llocs que ja havia fotografiat, que havien estat destrossats violentament l’any anterior.

91


De campament a campament

L’11 de juny de 1948, va entrar en vigor un alto al

foc entre àrabs i israelites. Quan els israelites d’extrema dreta posaren en perill la treva quan intentaven descarregar un carregament d���armes a Tel Aviv el 22 de juny del mateix any, l’exèrcit del govern israelià obrí foc sobre el vaixell, l’altanea, i sobre les guerrilles que intentaven descarregar les armes a la platja principal de la ciutat. Capa va ser lleument ferit de bala mentre cobria el succés. Un any després, en el seu segon viatge a Israel, fotografià el casc oxidat de l’Altalena, que seguia encallat a la costa. El 12 d’agost de 1950, la revista Illustrated va publicar algunes de les imatges que va fer Capa dels campaments d’Israe, sota el títul “L’elecció a Israel“.

Publicacions de la revista Illustrated 92

93


Entre 1949 i 1959, va fer diverses visites a Israel,

on va dedicar molt de temps a fotografiar als campaments del port de Haifa on internaven els immigrants recent arribats fins que els hi trobessin allotjament i feina, normalment a assentaments llunyans. Els immigrants d’Europa de l’est, el nord d’Àfrica i Iemen eren tan nombrosos que la població d’Israel es va duplicar en pocs anys. El 2 de juny de 1951, la revista Illustrated va publicar una sèrie de fotografies que va disparar sobre la diversitat de gent que vivia a Israel. Aquestes anaven acompanyades de l’article titulat “Això és Israel“

1934-37 Això és Israel

94

Publicacions de la revista Illustrated 95


Les dues primeres setmanes d’agost

Capa va estar a Berlín, fotografiant les ruïnes de la ciutat que havia abandonat feia dotze anys. També va fotografiar l’actiu mercat negre del Tiergarten, construir amb fusta al vell mig de la ciutat, on els berlinesos venien els seus béns domèstics a canvi de menjar, tabac o moneda estrangera.

El mes de juny de 1945, va anar a Amsterdam a

Post

Guerra

fer un reportatge sobre una família jueva holandesa que havia sobreviscut a la guerra i que havia de lluitar contra la pobresa i la fam. Els alemanys havien tractar durament als holandesos residents. L’economia s’havia enfonsat i el menjar era escàs.

A la tardor de 1945, a París va conèixer i

enamorar-se d’Ingrid Bergam. A començaments de 1946, la va seguir a Hollywood,on la va fotografiar en els rodatges de dues pel·lícules: el gran thriller d’Alfred Hitchcock titulat “Encadenats”, i “Arc de Triomf ”, un melodrama situat a París en plena postguerra i dirigida per Lewis Milestone. A més, també va viatjar a l’est d’Europa i va visitar a dos artistes, Picasso i Matisse durant les seves vacances.

97


Calorosos dies d’estiu amb Picasso

1934-37

98

L’agost de 1948, Capa va visitar a Picasso, Françoise

Gilot i el seu fill petit, Claude Picasso, a Golfe-Juan, a la Costa Blava francesa. El 13 de nomebre de 1948, la revista Illustrated va publicar les imatges que va fer Capa el dia que els va anar a visitar.

Publicacions de la revista Illustrated 99


L’agost de 1949, quan Capa va fer una segona visita

MATISSE

a Picasso a la costa Blava, va passar un dia fotografiant al vell amic i rival de Picasso, Henri Matisse, en el seu apartament del luxós hotel Regina, a Cimiez, un barri de Niza. A Matisse, que tenia 81 anys, li agradava passar una part del dia treballant al llit, rodejat dels seus gats. En aquell moment estava treballant en una maqueta del convent de monges dominiques al poble muntanyenc de Vence, a la Costa Blava. Matisse estava pintant una sèrie de murals per a la capella del convent. El 17 de gener de 1950, la revista Look va publicar algunes de les imatges que Capa va disparar durant aquell dia.

Observant a Henri Matisse

Publicacions de la revista Look 100

101


A la primavera de 1954, just abans que Capa

arribés a Hanoi, els 13.000 homes de la guarnició francesa al front, de Dienbienphu, al nord-est de Vietnam, prop de la frontera amb Laos, es trobaren a les tropes del Viet-minh que portaven dos mesos assetjant-los. Quan Viet-minh va anunciar que permetria als francesos evaquar a uns 750 soldats ferits dels milers que havien fet presos, Capa va anar a Luang Prabang, al nord de Laos, per a cobrir l’operació.

I

Guerra

Indoxina

El 21 de maig de 1954, Capa va passar el dia

a Namdinh, a 72 quilòmetres al sud-est de Hanoi, per a fer un reconeixement preliminar de cara a fer un reportatge sobre la situació militar a la desembocadura del riu Vermell. Quan estava allí, va fotografiar a una jove dona vietnamita desconsolada plorant sobre la tomba del seu marit en un cementiri militar.

El 25 de maig de 1954, Capa va acompanyar

al tinent coronel Jaen Lacapelle en una missió per a evacuar i destruir dos petits forts, Doaithan i Thanhne, a la carretera de Namdinh a Thaibinh, a la desembocadura del riu Vermell. Els francesos volien impedir futurs desastres com el de Dienbienphu, però temien perdre els forts davant d’un atac del Viet-minh.

103


Guerra, separació de famílies

El dia 25 de maig de 1945, sobre les 2:30

de la tarda, el fort de Doaithan havia estat evacuat i anava a volar, quan el convoy francès estigués a una distància segura. Però el convoy va ser detingut a tan sols un quilòmetre després de Doaithan. Capa va avançar per la carretera i va fotografiar a un escamot que avançava per les herbes altes, precedit d’homes amb detectors de mines. Al començar a ascendir per l’herba d’una costa, Capa va trepitjar una mina antipersones del Viet-minh i morí. El 7 de juny de 1954, la revista Life va publicar les seves últimes fotografies acompanyades per un article titulat “Un gran reporter de guerra i la seva última batalla“

Publicacions de la revista Life 104

105


http://www.slightly-out-of-focus.com http://warchronicle.com/journalists/capa.htm http://lacomunidad.elpais.com/el-mundo-del-transporte/2008/7/1/mis-fotografos-preferidos-3-robert-capa http://www.ibiblio.org/hyperwar/USA/USA-A-Anzio/USA-AAnzio-1.html http://www.eurasia1945.com/robertcapa.htm http://media.photobucket.com/image/robert%20capa%20 bastogne/tso022/robertcapabastogne.jpg?t=1192447088

Webs&

Bibliografia

http://fansinaflashbulb.wordpress.com/tag/robert-capa/ http://www.greatwardifferent.com/Great_War/German_ Magazines/German_Magazines_00.htm

WHELAN, Richard. ยกEsto es la guerra! Robert Capa en acciรณn. Barcelona: STEIDL, 2009 CAPA, Robert. Obra fotogrรกfica. Madrid: Turner, 2001 CAPA, Robert. Ligeramente desenfocado. Madrid: La Fรกbrica, 2009

107


Robert Capa, Reporter de Guerra

1934-37

108


Robert Capa