Issuu on Google+

POEMES


MARIA-MERCÈ MARÇAL Foc de pales II La nit em clava el seu ullal i el coll em sagna.

Sota les pedres l’escorpit balla que balla.

La pluja, lenta fa camí fins a la cambra.

L’escala fosca del desig no té barana.

JOAN OLIVER (PERE QUART) Pintor Miró, vell i cadell Les teves pintures, tan pures, tan clares, agraden a les criatures però els pares -animetes obscures, mans avares, ments duresles troben molt cares i, bé que ho intenten, no se les expliquen. I ella diu: "Què coi representen?" I ell fa: "Què collons signifiquen?"

A Mallorca, durant la guerra civil


BARTOMEU ROSELLÓ PÒRCEL – MARIA DEL MAR BONET Verdegen encara aquells camps i duren aquelles arbredes i damunt del mateix atzur es retallen les meves muntanyes. Allí les pedres invoquen sempre la pluja difícil, la pluja blava que ve de tu, cadena clara, serra, plaer, claror meva! Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls i que em fa tremolar quan et recordo! Ara els jardins hi són com músiques i em torben, em fatiguen com en un tedi lent. El cor de la tardor ja s'hi marceix, concertat amb fumeres delicades. I les herbes es cremen a turons de cacera, entre somnis de setembre i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu, com en la nit les flames a la fosca.

CARLES RIBA Dona adormida El son fa de tu com el vers que un poeta combina i deixa ple d'un pur misteri divers sota una música mateixa.

¿Ets per a comprendre, oh fluent acord de forma i vida i hora, i dur-te a un sol sentit present, tu que dels teus sentits ets fora?

¿Ets per a vetllar, fràgil vas de dolços destins indefensos. infant gairebé, que el meu braç cobriria als somnis immensos?

¿Ets per a esperar i et veuré tornar en ta mirada, que s'obre fent pas a un pròdig viatger encara atònit de no sé quins plers remots que l'han fet pobre?


JOSEP CARNER La galant noia Embandereu finestres i torratxes i venteu les campanes a desdir, ompliu el got de les millors garnatxes, mateu dotze pollastres i un garrí. Que el nunci cridi al ball de les morratxes i a una òpera amb piano i violí, i a processó, que jo us daré les atxes i diners per a música i llatí. Escampeu pel carrer murtra i jonquilla, que arribarà la noia que a mi em plau; té els cabells llargs i curta la faldilla i un cos de reina que se'n va a sarau. Quan ella salti de tartana, a fe, farem un -Oh!- tot empassant l'alè

VICENT ANDRÉS ESTELLÉS Els amants (Vicent Andrés Estellés - Popular valenciana) No hi havia a València dos amants com nosaltres. Feroçment ens amàvem des del matí a la nit. Tot ho recorde mentre vas estenent la roba. Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses. De sobta encara em pren aquell vent o l'amor i rodolem per terra entre abraços i besos. No comprenem l'amor com un costum amable, com un costum pacífic de compliment i teles. Es desperta, de sobta, com un vell huracà, i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny. Jo desitjava, a voltes, un amor educat i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te, ara un muscle i després el peçó d'una orella. El nostre amor és un amor brusc i salvatge, i tenim l'enyorança amarga de la terra, d'anar a rebolcons entre besos i arraps. Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé. Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses. Les Estances de Riba i les "Rimas" de Bécquer. Després, tombats en terra de qualsevol manera, comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser, que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres, car d'amants com nosaltres en són parits ben pocs.


GABRIEL FERRATER Oci Ella dorm. L'hora que els homes ja s'han despertat, i poca llum entra encara a ferir-los. Amb ben poc en tenim prou. Només el sentiment de dues coses: la terra gira, i les dones dormen. Conciliats, fem via cap a la fi del món. No ens cal fer res per ajudar-lo.

JOAN BROSSA Camperola Qui riu fort? Qui riu fort per la muntanya? Encara plou. Intento d'aixecar-me I provo d'abraçar i treure'm la màscara. Busco, buscava…

M'assec vora del foc. Al molí entren. Atent a la finestra, aixeco els braços. Damunt la taula, vasos i una ampolla. Lleugera pausa.

Ja corro cap al fons, com per anar-me'n. Retrocedeixo. Miro els clavells. Entro, I qui cantava ronc calla de sobte. Busco, buscava…

Me'n vaig, me'n vaig pel fons perseguint passes. Comença a fer-se fosc, Busco per l'herba. Me'n vaig; però de sobte, torno enrere. M'assec i callo.


OVIDI MONTLLOR Bon vent i barca nova

Au adéu, comence el meu comiat a tot el temps passat. Bon vent i barca nova! Sé però, que no s'estrena un prat, seguim sent rellogats a dins una gran cova. Mil espills, se'm trenquen en la nit colpegen el meu pit, i m'omplen d'ais la boca. I un badall ofega el meu crit i deixa l'ull humit i el nas demana: Moca't! Nova sang arriba al meu cervell i em sent tibar la pell, i em torna a la memòria temps de caça, de peixos i d'ocells, de joves i de vells... Però ara és altra història?... Tot i així, un qualsevol fracàs em posa en el percanç del record sense glòria. No és clar, per tant també és obscur, tinc davant un mur. El riure se'm capgira. L'atzucac em fa fer un atur: Present, passat, futur... i un mateix punt de mira. Veig el blat més tendre que madur, veig qui mana segur. El món no avança: gira. Un forat em torna a donar llum, un cigar em dóna fum i una ampolla, empenta. Cec d'enguany em guie pel bastó, malfie del color i de lletra impresa. Done fe d'aquestes sensacions, li llence al foc carbó i retorne als meus trenta. Au adéu, comence el comiat i sóc nou arribat. No me'n vaig, sóc qui torna!


MARIA BENEYTO Després de soterrada la tendresa vàrem llençar els pètals de la neu, que afegia més gel, al que amagava la glaçada disfressa on l'au del vidre congelat vivia.

Turmells de ballarina, amb les venes dolentes. El caliu quiet i ocult. Les mans creuades. Cent buits per avançar a les palpentes. A cor nu de la flama, les donzelles cremades.

Al soterrar anàrem. Eixam de nines tortes -un ull al frigorífic- estenia veus de paper, paraules plastificades, mortes. En secret el sepeli. Com calia. (Del llibre Després de soterrada la tendresa, València, 1993)


Poemes