Issuu on Google+


Permeteu-me que proposi contribuir a escoltar el silenci. Això és possible? “Escolteu aquest silenci”, deia Joan Brossa. Els silenci dels abnegats, el silenci dels indiferents, el silenci dels temorosos, el silenci inexplicable d’alguns representants de la cultura. Les raons d’aquest silenci. Un silenci que encobreix tal vegada la por. Un silenci, això sí, fortament eloqüent. Un silenci encobert massa sovint pel sensacionalisme mediàtic. I tanmateix, en teatre, el silenci és un dels valors més preuats. És el silenci previ a l’aixecada del teló. Silenci tensat per les emocions, un silenci que predisposa a la reflexió. I és també, paradoxalment, el silenci de tants i tants homes i dones de teatre que, des d’una alta temperatura creativa, avui més que mai, reclamen, també silenciosament, de pujar damunt d’un escenari. Gent, grups, dramaturgs joves i no tant joves que assumeixen esdevenir mirall, embruixat o no, del que som o volem ser. Des de La Seca Espai Brossa, també aquesta nova temporada, ens proposem obrir portes. Portes per acollir-hi la tensió del silenci. La força del silenci. L’eloqüència del silenci. Hermann Bonnín

2


La Seca Espai Brossa proposa aquesta temporada 2012-2013 un conjunt de més de trenta espectacles. La sala Joan Brossa, la sala Leopoldo Fregoli i la sala Josep Palau i Fabre seran els espais que els acolliran. La Seca, com a Fàbrica de Creació, es proposa continuar obrint les portes a la creació més oberta i compromesa. Aquella que ens parla d’un aquí i ara col·lectiu. I també de tot allò que reflexa el desassossec d’un segle XXI que estableix nexes d’unió i alhora desunió, ben visibles, i que s’estén de Nord a Sud i d’Est a Oest. Entre els trenta-cinc espectacles que proposem, la dansa i el circ contemporani hi tenen, juntament amb la màgia, un pes singular, amb els noms de clowns com Leandre i Toti Toronell. Volem destacar també la presència de Los Corderos per primer cop a Barcelona en temporada normal i la de La Societat Doctor Alonso, de Tomàs Aragay. Textos clàssics d’Alessandro Baricco i Wajdi Mouawad es donen la mà amb Joan Brossa i Josep Maria Miró. Alexandre Dumas (fill) amb William Shakespeare. I Ferran Rañé ens desvelarà els referents de l’estupidesa humana. Comptarem també un altre cop amb la presència de la més significativa creació de les Illes Balears i de València. I sobretot destaquem l’estrena de Lucrècia, una tragèdia republicana (1769), de Joan Ramis i Ramis, una obra patrimonial fins ara mai no representada en la seva versió original, indispensable per a la història de la literatura dramàtica. Finalment, com sempre, oferirem el Barribrossa, que enguany arriba a la seva desena edició. Ah! I també l’Escola de l’espectador que es proposa explorar el significat de la nova dramatúrgia i la irrupció de nous espais alternatius.

3


TRANSVERSALITAT DE GÈNERES Un teixit integral entre les arts escèniques i visuals. Teatre, circ, dansa, màgia i music-hall, des d’una poètica brossiana i el compromís amb el significat de La Seca com a fàbrica de creació. LES ILLES I EL PAÍS VALENCIÀ Amb la complicitat de la Xarxa Alcover la nova creació valenciana i balear. BARRIBROSSA 2013 Deu anys ininterromputs de rellegir les avantguardes històriques des de la mirada d’avui. El Cabaret Voltaire, el Manifest Groc, Dau al Set, l’Oulipo... L’ESCOLA DE L’ESPECTADOR Una oferta anual per a l’espectador interessat en potenciar els valors de la crítica i de la reflexió enfront del que se li ofereix. NOVES ESCENES OBERTES Una presència permanent de la programació i del significat de ja malauradament històric Festival NEO. EL REFERENT DE LA MEMÒRIA L’obra Lucrècia, una tragèdia republicana de Joan Ramis i Ramis. L’obra més important de la literatura catalana setcencista. Per primera vegada en la seva versió original acompanyada d’un homenatge a Jordi Carbonell, un dels nostres homes claus del segle XX. COMPLICITATS AMB EL TERRITORI Mantenim una relació permanent amb el teixit social i cultural del territori i amb les seves institucions: Museu Picasso, MACBA, CCCB, Born CC 4


Sala Joan Brossa / Sala Leopoldo Fregoli / Sala Josep Palau i Fabre

Sala Joan Brossa 12 de setembre – 6 d’octubre BIG WILL SHAKESPEARE!!! 22 de setembre 12 HORES DE MÀGIA 10 d’octubre – 10 de novembre ACORAR 13 de novembre – 8 de desembre NAÏF 12 de desembre – 12 de gener OJOS VERDES 19 de desembre – 5 de gener CONFIDÈNCIES D’UN PRESTIDIGITADOR 15 – 16 de gener BATHROOM SIMPHONY 17 – 19 de gener ELEGANTLY WASTED 22 – 23 de gener FILS 24 – 26 de gener NIPPLES THEORY 29 de gener – 16 de febrer HARKET [PROTOCOLO] 20 de febrer – 15 de març DÉMODÉS 27 de març – 20 d’abril CARNAVAL DE MÀGIA 30 d’abril – 1 de juny LA DAMA DE LES CAMÈLIES 5 – 22 de juny EL HOMBRE VISIBLE 26 de juny – 27 de juliol LA PADRINA

Sala Leopoldo Fregoli 19 setembre – 13 d’octubre 17 d’octubre – 3 de novembre 14 de novembre – 15 de desembre 18 de desembre – 5 de gener 9 – 26 de gener 30 de gener – 2 de març 5 – 30 de març 3 – 20 d’abril 24 d’abril – 11 de maig 15 de maig – 8 de juny 12 de juny – 6 de juliol 9 – 27 de juliol

DAU AL 7 EL AJEDREZ MÁGICO DE CARLOMAGNO NOVECENTO PACAMAMBO NORWAY.TODAY ESTÚPIDS CLUB FERNANDO PESSOA LUCRÈCIA PEP TALK EL TIEMPO INMÓVIL 8 VECES TE DEJO CARTES PORTUGUESES

Sala Josep Palau i Fabre 9 – 26 de gener 6 de febrer – 2 de març 20 de març – 13 d’abril 24 d’abril – 4 de maig 8 – 18 de maig 22 de maig – 15 de juny 19 de juny – 6 de juliol

VINE, SI VOLS SENYOR GRIPAU, SENYORA MORT DESBROSSÀRIUM MÀGIA DE SALÓ DOREMIFA’N FLORS BABY BUM L’ANIMAL QUE PORTO A DINS 5


SALA JOAN BROSSA 12 de setembre - 6 d’octubre de 2013

BIG WILL SHAKESPEARE!!! De Quim Lecina (a partir de Shakespeare, Álvarez, Lampedusa...) Música J.S. Bach i Fats Waller Intèrprets Montserrat Bertral (actriu, mezzosoprano, piano), Anna Farriol (actriu, violoncel), Quim Lecina (actor) i Berta Vidal (actriu, piano, saxofon) Direcció Quim Lecina i Eva Hibernia Producció executiva Marc Molina i Oriol Miras Assistenta de direcció i regidoria Contxita Sesé Escenografia i vestuari Llorenç Corbella Moviment escènic Rosa Muñoz Il·luminació David Castelló Distribució Pere Riera Producció Factea L’espectacle Big Will Shakespeare!!! és un recorregut sobre l’obra shakespeariana. L’acció se situa a una taverna que evoca des de la mirada d’avui el Boar’s Head que freqüentava Shakespeare. En escena tres actrius-músics i un actor interpreten els diversos personatges de l’obra de Shakespeare, al mateix temps que interpreten –amb saxo, violoncel, piano i veu mezzosoprano- la música de l’espectacle (J.S. Bach i Fats Waller). La música per tant, hi és sempre present i en directe. L’autor del text és Quim Lecina, a partir de fragments de diverses obres de Shakespeare. És escrit a partir de la pròpia experiència, i també de la lectura de diversos estudiosos de l’obra del dramaturg anglès, especialment de poetes com José Maria Álvarez i Giuseppe Tomasi di Lampedusa.

6


SALA LEOPOLDO FREGOLI 19 de setembre - 13 d’octubre de 2013

DAU AL 7 Dramatúrgia i direcció Xavier Giménez Casas Dramatúrgia i direcció Xavier Gimenez Casas Repartiment Maria Donoso, Melcior Casals, Miquel Segovia i Pau Bou Música ZA! (Edu Pou i Pau Rodríguez) Creació gràfica, vestuari i fotografia Núria Inés (Tinta Fina) Disseny gràfic, animació i fotografia Lluís J. Higueras Escenografia Dolors Juárez Disseny llums Antonio Curcio Comunicació Cristina Gutiérrez Vídeo Sergi Sandúa Una producció de Nozomi 700 teatre Agraïments: Cooperativa Obrera de Vivendes Dau al Set representa la negació de la societat del seu moment, en prendre una postura de provocació i agitació constant, que entronca amb Dada i els surrealistes. Els Dau al Set s'autoexclouen de l'ambient de tenebra cultural dels primers anys del franquisme. El grup Dau al Set es crea al voltant de la revista del mateix nom, l'octubre de 1948, fundada per Joan Brossa, el filòsof Arnau Puig i els pintors Joan Ponç, Antoni Tàpies, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats. DAU AL 7 és una producció audiovisual de Nozomi 700 teatre, amb cinc peces avantguardistes de poesia escènica de Joan Brossa de 1947, maridades amb música del grup ZA! I les animacions gràfiques de Tinta Fina+Lluís J. Higueras. L'espectacle inclou textos de la revista Dau al Set, Antoni Tàpies i Carles Hac Mor. Aquest espectacle és la quarta part d'una sèrie que explora els moviments més provocadors de l'art contemporani (del segle XX i del seu pas al segle XXI). El primer fou Cabaret Voltaire, el segon Manifest groc, i el tercer Ten tips, tots tres estrenats al Brossa Espai Escènic de Barcelona.

7


SALA JOAN BROSSA 22 setembre de 2012

12 HORES DE MÀGIA DE BARCELONA Idea i coordinació Hausson

Amb els il·lusionistes

Aliskim i Luna, Enric Magoo, Serjo, Mag Edgard, Hausson i Fèlix Brunet Producció La Seca Espai Brossa Aquesta serà la sisena edició de Les 12 hores de màgia a Barcelona, una marató consolidada dins de l’oferta cultural de les Festes de la Mercè i, per extensió, de tot Catalunya. També en aquesta ocasió s’oferiran dotze intervencions màgiques, una cada hora en punt i amb una duració aproximada de 45 minuts cadascuna. Aquesta marató “màgica”, recordem, és la primera iniciativa d’aquestes característiques que acull la ciutat de Barcelona i que es fa a nivell internacional. Començarà a les 12 del migdia i durarà fins a mitjanit. Comptarà amb sis dels més importants il·lusionistes del panorama estatal. La coordinació, com sempre, serà a càrrec de Hausson. En el marc de les Festes de la Mercè –dilluns dia 24 de setembre- La Seca oferirà, doncs, la cinquena edició d’una de les manifestacions escèniques –la màgia- més populars i alhora més determinants de la poesia de Joan Brossa.

8


SALA JOAN BROSSA 9 d’octubre – 10 de novembre de 2013

ACORAR De Toni Gomila Text i interpretació Toni Gomila Direcció Rafel Duran Ajudant de direcció Antònia Jaume Espai escènic i vestuari Rafel Lladó Il·luminació i so Rafel Febrer Producció Toni Gomila i Cristina Bugallo Acorar és una reflexió sobre la identitat col·lectiva dels pobles, sobre què és allò que ens defineix, què és allò que fa que -encaraexisteixi la nostra comunitat. El text pren per excusa narrativa la descripció d’una jornada de matances a Mallorca. I d’aquí el títol de l’espectacle. La d’acorar era una feina reservada al més expert, perquè no és gens senzilla de fer, i avui en dia ben pocs en saben. A partir d’un minúscul fet casolà, oferim una visió universal que provoca una reflexió en l’espectador sobre el seu món més íntim. Arribarem a la secreta intimitat de cadascú perquè allò que oferim és universal. L’espectacle arriba a Barcelona després de triomfar a les Balears la temporada passada, amb una desena de premis i 10.000 espectadors. Amb aquest espectacle, la companyia mallorquina Produccions de Ferro torna a Barcelona, després de presentar-hi els espectacles Els Convidats, dirigit per Cristina Cervià i TOT, dirigit per Rafael Spregelburd.

9


SALA LEOPOLDO FREGOLI 17 d’octubre – 3 de novembre de 2013

EL AJEDREZ MÁGICO DE CARLOMAGNO D’Amilkar Il·lusionista Amilkar Quan el Mag AmílKar ens va proposar de col·laborar amb la seva proposta, Màgia i Escacs, el primer que varem pensar va ser: “Ja hi som! Acabaré descobrint com es fan alguns trucs i per tant perdent una mica d’il·usió!”. D’altra banda, la proposta era interessant. Què tenen a veure els escacs amb la màgia? Estavem disposats a descobrir-ho, malgrat que suposés assabentar-nos del procés i desenllaç d’algun truc. Però vet aquí que l’Amílkar, gran professional i millor mag, en cap moment ens ha desvelat els seus secrets. L’hem vist fer desenes de vegades els trucs que vosaltres veureu en el seu espectacle i si bé podem intuir com els fa, la seva habilitat és més ràpida que la nostra mirada. En aquesta partida d’escacs -que molt bé podria ser la que Carlemany, segons conten les llegendes, va plantejar a el soldat Garí, un gran jugador d’escacs de l’època- els elements màgics i les peces d'escacs apareixen i desapareixen. Els trucs de màgia del Mag Amílkar i el joc estratègic dels escacs estan en continua combinació per conduir a l'espectador a través d'un món ple d'històries i llegendes en les quals la màgia i els escacs comparteixen protagonisme i on les regles d’ambdós jocs manen en cada moment. Qui està al servei de qui? A la màgia hi ha trucs, i als escacs, saviesa. Hi ha també saviesa en els trucs de màgia i trucs en els escacs? Escac al Mag".

10


SALA JOAN BROSSA 13 de novembre – 8 de desembre de 2013

NAÏF De Toti Toronell Idea original Toti Toronell Pallasso Toti Toronell Música Albert Dondarza Llum i so Nino Costa Regidoria Jordi Borràs Animacions David Cid Escenografia El soldadet de plom Vestuari Carles Solé, Els soldadet de plom Producció executiva Produccions Trapa Les màquines a poc a poc van deixar de cantar. De mica en mica la fàbrica, abandonada, es va anar adormint. No obstant això, en Toti, el pallasso, continuava allà, amb el lliri a la mà i la flor al cul, buscant on havia anat tothom. Arrossegava la bossa de deixalles que el lligava a aquells temps en què la fàbrica encara estava impregnada de sorolls i engranatges. Ell, el seu alter ego, una mosca i una ànima atrapada en els compassos de les màquines eren els únics supervivents d’un temps en el qual les emocions es vivien a flor de pell.

11


SALA LEOPOLDO FREGOLI 14 de novembre – 15 de desembre de 2013

NOVECENTO D’Alessandro Baricco Autor Alessandro Baricco Direcció Genoveva Pellicer Traducció Mercè Canela Adaptació de la dramatúrgia Genoveva Pellicer Disseny escenografia i disseny il·luminació Paco Azorín Interpretació Pep Jové Producció Companyia Perlimplín

Alessandro Baricco ha esdevingut avui un fenòmen mundial. L’obra de Baricco oscil·la sempre entre el real i l’oníric. I la seva creació personal i intransferible esdevé una incenssant reserca de l’ànima de l’home. Novecento és el pianista més gran que mai hagi tocat sobre l'oceà. Diuen que quan toca el piano fa sortir una música meravellosa, que mai ningú no ha pogut escoltar abans. Quan era un nadó, Novecento va ser trobat a bord d'un vaixell i, de fet, mai no ha posat els peus a terra. Mai. I ningú no en sap la raó. Aquesta és la història de Novecento, una història inusual explicada pel seu amic, el trompetista de l’orquestra del transatlàntic. “No estàs realment fotut mentre tinguis una bona història i algú a qui explicar-la” -diu Novecento-. I la seva història potser és la millor que es pot explicar.

12


SALA JOAN BROSSA 12 de desembre – 12 de gener de 2014

OJOS VERDES Miguel de Molina in memoriam De Marc Vilavella Dramatúrgia i direcció Marc Vilavella Direcció musical Marc Sambola Actors Marc Vilavella, Gracia Fernández, Nacho Melús i Anaïs López Viola Laia Martí Guitarra i oboè Marc Sambola Piano Gerard Alonso Producció Lazzigags Produccions i La Barni Teatre

Ojos verdes és un viatge musical per la crònica d’Espanya a partir de la biografia de Miguel de Molina. Aquell que en el seu dia va donar a conèixer cançons tan memorables com “La bién pagá”, “Ojos verdes” o “El día que nací yo”…, i que va haver de pagar un preu molt alt per exigirse a sí mateix viure amb autenticitat. “Miguel de Molina, aquell que va marxar!”. La Piquer es va quedar amb les seves cançons, i nosaltres el vam oblidar. Ojos verdes vol recuperar la memòria d’aquella Espanya que Camus definia com el país “on els homes van aprendre que és possible tenir raó i, així i tot, patir la derrota; que la força pot vèncer a l’esperit, i que hi ha moments en que el coratge no té recompensa”. Ojos verdes és un viatge per la copla…, la fiesta gitana…, el cafetín árabe…, Lorca, el sentío…, el coraje…, el duende…, el quejío…, la guerra, la llibertat, la gana, els artistes, els exiliats, els rojos, els nacionals, la ràdio… Ojos verdes reivindica la cançó popular espanyola com una part de la nostra essència: és un tipus de música que es relaciona injustament amb el franquisme i que, per tant, tothom intenta esborrar de la memòria col·lectiva. No obstant, la copla neix a la República i connecta directament amb les nostres arrels més pures, més populars i més autèntiques. Ojos verdes és un crit contra la ignorància i el rebuig sistemàtic. Deia Diderot que “La ignorància està menys lluny de la veritat que el prejudici”. Precisament aquest és el gran tema d’OjosVerdes: el prejudici. Els prejudicis. Aquests van ser sempre la base de la biografia personal i artística de Miguel de Molina, la seva història. Una història vigent, en tant que el món encara està impregnat d’absurds prejudicis cap a les llibertats individuals i col·lectives.

13


SALA JOAN BROSSA 19 de desembre – 5 de gener de 2014

CONFIDÈNCIES D’UN PRESTIDIGITADOR D’Enric Magoo Il·lusionista Enric Magoo Tècnic Pablo Miranda/ Francesc Pérez Direcció Enric Magoo i Maria Español Arranjament musical Teresa Sayas Escenografia Enric i Ana Ruiz Vestuari Agustí Bardella i Dressart Fotografia Jordi Montlleó Efectes màgics Enric Magoo, Màgicus, Juan Mayoral, Realitats Impossibles i Xavier Tapias Quan les llums de la sala s’apaguen i sents els aplaudiments i com l’Enric, encara fora de l’escena, s’acomiada del seu públic, se t’escapa una rialla... Penses: què vol fer, començar amb una broma? Fer un espectacle a l’inrevés? Aleshores entra a escena i gairebé sense mirarnos agafa una ampolla d’aigua, i ens diu amb el gest més que amb paraules que esperem un moment... Torna a desaparèixer i els aplaudiments augmenten... i tu et quedes a la cadira sense saber que has de fer... Retorna a escena, i ara sí, ens dóna la benvinguda mentre es treu el frac i seu còmodament. Es dirigeix a nosaltres com si l’estiguéssim esperant en el camerino... Ens explica que l’actuació ha anat bé, que el públic era molt simpàtic... Aquí encara no saps què pensar... Confidències d’un prestidigitador és una proposta agosarada i diferent d’un espectacle de màgia. És presentar les emocions, els anhels, els somnis i els desitjos d’un mag a través de la intimitat que es crea en un camerino! Gràcies a aquesta original posada en escena podrem conèixer què fa un il·lusionista quan acaba un espectacle, com en prepara un altre, en què es basa, què el preocupa; i de passada, què és la màgia, d’on ve, com s’estructura...

14


SALA LEOPOLDO FREGOLI 18 de desembre – 5 de gener de 2014

PACAMAMBO De Wajdi Mouawad Autor Wajdi Mouawad Traducció Ramon Vila Direcció Montse Albàs Julie Marta Parramón Girvent Gros Joan Roura Marie-Marie Montserrat Grau El Psiquiatre i La Mort Jordi Arqués Veu de La lluna Montse Alcoverro Espai escènic Pau Sánchez Disseny d’il·luminació i so Arnau Planchart Disseny de vestuari Montse Albàs Ajudant de direcció Arnau Planchart Wajdi Mouawad és un escriptor, autor i director que assoleix la seva projecció internacional amb l’èxit de la tetralogia “Les sons des promesses” (Forêts, Littoral, Incendies, Ciels). A Pacamambo una nena, la Julie, ha estat trobada després d’una desaparició de tres setmanes. El psiquiatre la interroga per comprendre per què ella i el seu gos s’havien tancat al soterrani amb el cadàver de l’àvia de la nena. Per què la Julie no vol dir res? Després de dies i dies de negar-se a parlar, finalment Julie es decideix a explicar la seva experiència. A través de les converses amb el psiquiatre, podem assistir a l’aventura que Julie ha viscut després de la mort de la seva àvia i als diferents passos que ha seguit per tal d’acceptar aquesta pèrdua. Una passos difícilment acceptables des d’una visió racional i, com diu la Julie, normal de les coses. És gràcies a la mirada de l’àvia, inculcada a la Julie a través del seu amor, que podrem entendre l’univers de la nena. El llegat de l’àvia en morir és el somni de Pacamambo. Pacamambo és, en el fons, la vida. I aquesta obra de teatre és, ni més ni menys, un cant a la vida. Pacamambo és el país on es reconeix la gent com a gent. En el nostre món, els homes són els únics que es pregunten si els altres homes són homes. El gat sap que és gat. El gos sap que és gos. Però l’home, sovint, no sap si l’altre home és home. Dubta. No n’està segur. I llavors, com que no n’està segur, té por. Llavors treu el ganivet i el clava al cos de l’altre. Un cop el cos de l’altre és a terra i ja no es mou, es pren el temps de verificar si l’altre home és home.

15


SALA LEOPOLDO FREGOLI 9 – 26 de gener de 2014

NORWAY.TODAY De Igor Bauersima Direcció Àlex Mañas Text Igor Bauersima Actors Mariona Tena i Joan Carles Suau Ajudant de direcció María García de Oteyza Producció executiva Lamolona i JOC d’Actors Projeccions Emmanuel Granados Fotografia Mista Studio

Norway.today d’Igor Bauersima, dramaturg i director suís resident a Alemanya, va guanyar el premi a la millor obra teatral el 2001 a Alemanya, premi que entrega la prestigiosa revista Theater Haute. L’èxit de la seva estrena el 2001 a Düsseldorf va ser tal que des de llavors s’ha representat per més de 40 països de tot el món i ha estat traduïda a vint idiomes diferents. Julie, una noia d’uns vint-i-pocs, cansada del món que l'envolta, decideix buscar per internet una persona que comparteixi el seu estrany objectiu: suïcidar-se. En un xat troba algú disposat a acompanyar-la i a seguir el seu camí, l'August, un noi de 19 anys fart de no pintar res al món. Decideixen trobar-se en un punt remot de la gèlida Noruega, on un precipici de 600 metres es converteix en el trampolí perfecte per posar fi a les seves vides. En aquesta historia basada en fets reals, la Julie i l’August aniran destapant les seves pors i teixint una amistat allunyada dels convencionalismes. El xoc d’aquestes personalitats singulars despertarà sentiments inesperats.

16


SALA JOSEP PALAU I FABRE 9 – 26 de gener de 2014

VINE, SI VOLS D’Enric Casasses amb Feliu Gasull

Els versos que engega a pasturar l’Enric Casasses s’entreteixeixen amb les notes que fa espetegar en Feliu Gasull a la guitarra. La combinació del parlar amb la música va agafant formes diferents, des de solos de cada un d’ells dos fins a duets fets exprés de l’un per a l’altre i viceversa, i s’hi desplega tota una revisió del món. Enric Casasses, un dels grans i indispensables poetes que, de la seva obra en fa, també, paraula viva. Un dels creadors que, des de la tradició trobadoresca i l’avantguarda, ens obre les portes a la contemporaneïtat més transgressora i radical.

17


SALA JOAN BROSSA

BORN EN DANSA (15 – 26 de gener de 2014 ) 15 – 16 de gener de 2014

BATHROOM SIMPHONY D’Ona Fusté, Ariadna Montfort, Adele Madau i Vero Cendoya Direcció Vero Cendoya Creació i interpretació Ona Fusté, Ariadna Montfort, Adele Madau i Vero Cendoya Música Adele Madau (violí elèctric i objectes sonoritzats en directe) i Alessandro Olla (música electrònica) Vestuari Myriam Ibáñez i Mama&Co Disseny de llums Silvia Kuchinow Escenografia Joan Manrique Agraïments Jorge Picó, Claudia Solwat, Sol Picó, Bene Carrat, Romano i Lucia, Dolores Porcu i Valentí Rocamora

Un espectacle sobre la INTIMITAT, un homenatge al lloc que l’ésser humà escull per a actes tan dispars com tallar-se les ungles o treure’s la vida. Cinc històries privades que reivindiquen de passada el lleig, l’incòmode, l’amorf. Cinc personatges que semblen multiplicar-se i esfondrar-se, tots en un mateix sac sense fons. Espectacle coproduït per l’associació TiConZero de Sardenya, Itàlia.

18


17 – 19 de gener de 2014

BORN EN DANSA (15 – 26 de gener de 2014 )

ELEGANTLY WASTED De Nadine Gerspacher, Helena Canas i Anna Fontanet Director Nadine Gerspacher Creació i interpretació Nadine Gerspacher, Helena Canas i Anna Fontanet En col·laboració amb Marc Sans, Javier García, Javier Casado, Omar Puga, Isaac Lázaro, David Nóvoa, Rai Homs Ajudant de direcció artística Isaac Lázaro Manager i producció Bernabé Rubio (Rotativa Performing Arts) www.rotativaperformingarts.com Fotografia Iris Olivé, Jacob Karte, Alpha Mikeliunas, Giulia Burchielli & Luis Montero Vídeo Miki Martínez y Jana Manich (Colectivo La Mosca) & Alpha Mikeliunas Disseny d’il·luminació Alpha Mikeliunas & Fran Ortega Música Aky Yakitory & Diego Martín Vestuari Miss Alabama, Flor Barraza & Cris Lores

Elegantly Wasted és una opereta de teatre físic que narra escenes quotidianes d’una diva desesperadament desorientada. A través d’una posada en escena tragicòmica s’introdueix l’espectador en el marc visceral de les seves emocions ocultes. És una oda a una societat narcisista que es basa en realitats falses, construïdes en base a res. Aquesta criatura, ornament de si mateixa, ha estat restringida per les estructures d’una societat banal i plàstica, on el valor i el preu del que posseïm i el que som, s’ha convertit en el mateix. La companyia va ser fundada el gener de 2011 per Nadine Gerspacher, Anna Fontanet Bassas i Helena Canas Estremera. El seu mètode es basa en la tècnica de la dansa contemporània i el teatre físic, en la recerca de l'expressió màxima del moviment amb la finalitat de transmetre i interactuar amb el públic, entès o no de dansa.

19


22 – 23 de gener de 2014

BORN EN DANSA (15 – 26 de gener de 2014 )

FILS De Cristina Martin, Adele Madau i Vero Cendoya Direcció Vero Cendoya Creació Cristina Martin, Adele Madau i Vero Cendoya Poesia Princesa Inca Música Adele Madau Dansa Vero Cendoya

Morías cada dos días, y antes, Dejabas en mi cama postales de ciudades Que jamás habíamos conocido...

L’imaginari de la jove poeta Princesa Inca portat al moviment. Espectacle de dansa, música i poesia.

20


BORN EN DANSA 24 – 26 de gener de 2014

NIPPLES THEORY De Katia Benbelkacem Puesta en escena y coreografía Katia Benbelkacem Asistente de coreógrafa Mélodie Cecchini Repetidora Laura Vilar Companyia Cia. PrÄk

Nipples theory pone en escena, en un fondo de campo de batalla, la revolución de la más tonta de las tontas, Barbie.En este ambiente colorido, plastificado, donde la falda cortisima reina desde hace cincuenta años, la barra de labios se va a hundir, la sonrisa a borrarse, la máscara a caer. Estrafalario, divertido, picante, el rosa se convertira en negro. Esta obra, es la historia de estas mujeres que ya no quieren responder a la llamada de la dictatura de la sociedad. Creada por iniciativa de su directora artística, Katia Benbelkacem, Cia Prak nace en 2012 con una primera creación, "Nipples theory", la cual está inscrita en el registro de la danza--‐ teatro El equipo artístico, rico en sus diversas influencias por Anne--‐Marie Porras, CobosMika Company o el Ballet Junior de Geneve, saca su energía de su locura, su complicidad, su capacidad de sorprender.

21


SALA LEOPOLDO FREGOLI 30 gener – 2 de març 2014

ESTÚPIDS De Ferran Rañé Dramatúrgia Blanca Bardagil i Ferran Rañé Intèrpret Ferran Rañé Direcció Blanca Bardagil Il·luminació Jordi Llongueras Muntatge musical José Antonio Gutiérrez Construcció elements Jordi Dorado Tècnic de la companyia Jordi Llongueras Fotografies Ana Zaragoza Espectacle creat a Factoria DiMô.

Fa molt de temps que vaig quedar fascinat per un assaig anomenat Les Lleis fonamentals de l’estupidesa humana, de Carlo Maria Cipolla (1922-2000), i vaig rumiar, vagament, sobre alguna possibilitat escènica. Aquest professor d’història econòmica, amb una llarga carrera docent a varies universitats d’Itàlia i dels Estats Units, va publicar el 1988 aquest intel·ligent, divertit i explosiu assaig sobre l’estupidesa, qualificant a la gent estúpida com a un grup més poderós que grans organitzacions, com ara la Màfia, el Complex Militar Industrial (MIC) o les internacionals fonamentalistes. Un grup, els estúpids, que sense reglaments ni líders, aconsegueix efectes devastadors per a la nostra societat. A poc a poc vaig anar perfilant l’idea per construir un espectacle que, partint de la inspiració en aquest assaig, desitjava que pogués aconseguir vida pròpia i la més alta teatralitat possible. Primer va aparèixer un personatge, enganyosament babau, murri i vital, al que vaig anomenar Lluís Guiu. Per segona vegada a la meva carrera m’estava visualitzant a soles amb el públic. Després va anar sorgint el dibuix d’un possible entramat: el públic podia ser tractat com a assistent a una conferencia itinerant d’un famós professor, però el personatge que els atén en primera instància, en Lluís, el seu ajudant, un esborrapissarres professional, els advertirà que el professor arriba tard, i que ell pot anar avançant amb la conferencia “perquè s’ho sap de memòria“. Aquest curiós personatge, “home per a tot” del professor, ens hauria de conduir al seu món (particular i entranyable), al del seu admirat professor i a les seves tesis acadèmiques. Amb l’escalfor que sento a l’estomac quan crec que un projecte pot progressar, em poso en contacte amb la dramaturga i directora Blanca Bardagil.

22


SALA JOAN BROSSA 29 de gener – 16 de febrer de 2014

HARKET [PROTOCOLO] De Juan Pablo Mendiola Dramatúrgia i direcció Juan Pablo Mendiola Intèrpret / Coreografia Cristina Fernández Versió valenciana David Hernández Escenografia / imatge Assad Kassab Audiovisuals / 3D Beatriz Herráiz / Adolfo Muñoz Videomapping Manolo Conde Vestuari María Almudever Producció Panicmap Proyectos Escénicos

Cristina Harket és una jove voluntària en un projecte que investiga la possibilitat de sobreviure en un búnquer amb l'únic ajut d'un sistema d'intel·ligència artificial anomenat MAP#2. Alguna cosa va malament i el mes que havia d'estar a l'interior es converteix en un poc més dos anys. Les portes del búnquer continuen tancades. L'espectacle ens parla de la confiança i de la traïció. De la necessitat de vincular-nos amb algú o amb alguna cosa, encara que no siga humà. HARKET [PROTOCOLO], és quelcom més que un espectacle interdisciplinari en el qual dansa, teatre, humor, música, disseny i vídeo-mapping interactuen en la posada en escena de l'espectacle. És també un projecte transmedia que té la seua extensió a la xarxa a través de blogs i xarxes socials en els quals l'espectador pot expandir l'experiència abans d'entrar a la sala o després, en arribar a casa.

23


SALA JOSEP PALAU I FABRE 6 de febrer – 2 de març de 2014

SENYOR GRIPAU, SENYORA MORT De Josep Sebastià Pons Dramatúrgia i direcció Albert Mestres Actrius Aina Huguet i Neus Pàmies Música Marc Egea Espai, llums i objectes José Menchero Vestuari Raquel Bonillo

A partir d’una selecció de poemes de Josep Sebastià Pons (1886-1962), construïm un espectacle auster centrat en la naturalesa. En una primera part, els poemes remeten al final de l’hivern i la primavera. Una segona part, que fa parlar els animals i la naturalesa, evoca l’estiu. I una breu part final, tardoral, clou amb la “Faula de la mort”. L’espectacle és per força senzillíssim si volem deixar al vers i a la paraula tota la seva força, el seu protagonisme com a personatge principal. Les actrius diran els poemes, alguns llegits i alguns de memòria, amb petits i subtils jocs interpretatius, mentre el músic improvisarà d’acord amb unes pautes pactades.

24


SALA JOAN BROSSA 20 de febrer – 15 de març de 2014

DÉMODÉS De Leandre I Cia.La Tal Creació Leandre I Cia.La Tal Direcció Leandre Ribera Intèrprets Enric Casso, Jordi Magdaleno i Leandre Ribera Concepte visual Txema Rico Efectes especials Voltaires Música David Moreno Inflables Quim Guixà Confecció vestuari Taller Maravillas Producció Cia. La Tal amb Leandre.

Pallassos dins del meu cap Darrera el pallassos, generadors d’empatia, mestres de l’astracanada, de l’humor,aquells que m’arrosseguen a una càpsula espai-temps inexplicable, que em fan saltar les llàgrimes sense raó, darrera els pallassos, em sorprèn intuir un cop i un altre cop unes persones humils, petites diríem, tossudament incapaces d’explicar fora de la pista la màgia única del seu art. Persones sorpreses per la transcendència del seu ofici, refugiant-se en el gag, espantades de la èpica que en el nostre imaginari té el personatge del pallasso. És aquest pensament, aquestes persones el que ens inspira per crear aquest espectacle. Leandre Ribera Tres pallassos perduts, fets fora per un món que canvia, veiem la persona darrera el nas, descobrim el pallasso darrera la persona. Una tragicomèdia sobre la fi d’uns còmics, d’un imaginari col·lectiu, una narració en llenguatge de clown clàssic, un intent de compartir allò que els pallassos ens han deixat a la memòria. La companyia de Leandre ha esdevingut un dels referents internacionals més significatius en l’àmbit del circ i dels pallassos. Leandre ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Circ

25


SALA LEOPOLDO FREGOLI 5 – 30 de març 2014

CLUB FERNANDO PESSOA De La Societat Doctor Alonso Dramatúrgia i direcció Tomàs Aragay Intèrprets Sofía Asencio, Mia Esteve, Ramon Giró Veu en off Luis Carlos Viejo. Espai sonor Nilo Gallego Espai escènic i il·luminació CUBE.bz Producció Sònia Isart, sonia@doctoralonso.org Una co-producció del Teatre Lliure, la Societat Doctor Alonso y El Concello del Ferrol, per al cicle Radicals Lliure.

"Quantes vegades jo mateix, que em enric de semblants seduccions de la distracció, em trobo suposant que seria bo ser cèlebre, que seria agradable ser consentit, que seria brillant ser triomfal." Fernando Pessoa La desolació, nuesa o cruesa de la mirada de Pessoa i dels seus pensaments porten el lector a un estat proper a la introspecció seriosa. En escena, la Societat Doctor Alonso genera un to humorístic que permet destacar la increïble capacitat de Pessoa per descriure i despullar el gran ridícul que, sens dubte, envolta la nostra existència en la major part del temps. Un món de persones-personatges que troben en Pessoa el refugi adequat per llegir el món, en certa mesura hostil i incomprensible, en el qual els ha tocat viure. Uns solitaris que es fan companyia i troben el seu amagatall en aquest petit, desolat i ridícul club de fans de l'escriptor portuguès. Tomàs Aragay i la companyia Societat Doctor Alonso ha estat en el seu ja llarg recorregut un dels referents indispensables de la nova escena oberta a la més rabiosa contemporaneïtat.

26


SALA JOSEP PALAU I FABRE 20 de març – 30 d’abril 2014

DESBROSSÀRIUM O l’eco de l’Urnulfu Poemes i texts Carles Hac Mor i Ester Xargay Música Miquel Àngel Marín Vídeos Ester Xargay Assessorament escènic Adolf Alcañiz

Els poemes de Carles Hac Mor i d'Ester Xargay davallaran sicalípticament per les notes totes nues dels instruments musicals de Miquel Àngel Marín. En aquest recital paraparèmic, amb la intervenció de l'antimàgia hi serà invocat l’Urnulfu com a instigador de la poètica de Dau al Set i particularment de la contralírica de Joan Brossa. Per aconseguir-ho, hi serà activada, en el públic, una agitació cerebral forassenyada que l'orientarà cap a una parafrènia èpica i dionisíaca. I tot plegat sense escarafalls ni impostacions, només amb el ressò dels versos agombolats per les reverberacions de la simfonia de les esferes.

27


SALA JOAN BROSSA 27 de març – 20 d’abril de 2014

CARNAVAL DE MÀGIA De Hausson Director Hermann Bonnín Il·lusionista Hausson Producció La Seca Espai Brossa

El joc i la màgia, el joc i l’engany. “He anat descobrint que no hi ha diferència entre un joc de mans i un poema: tots dos són una metamorfosi de la realitat, una sorpresa per a la persona inteligent”, diu Joan Brossa en la seva “espurna biogràfica”. El carnaval es troba en l’origen del teatre. Un origen bàquic, tal vegada en l’origen de la màscara i la disfressa, a l’origen del transformisme i del music hall. I la màgia es troba també en els orígens dels milenaris rituals egipcis. Un art, aquest, característic dels tres reis mags de l’orient brossià, Fregoli, Méliès i Houdin. Aquests també, doncs, serien els referents de Hausson que, en aquest nou espectacle, desdobla fins i tot el propi teatre. I així dins d’un teatre en fa aparèixer dos. Amb dos espectacle diferents que es donen l’esquena un a l’altre i que, alhora, configuren l’univers de Hausson i de Brossa. La poemància i el music hall. La depuració poètica de l’il·lusionisme i la rauxa del cabaret.

28


SALA LEOPOLDO FREGOLI 3 – 20 d’abril 2014

LUCRÈCIA UNA TRAGÈDIA REPUBLICANA de Joan Ramis i Ramis i dramatúrgia Sergi Marí Repartiment Queralt Albinyana, Enka Alonso, Rodo Gener, Xavier Núñez, Josep Mercadal, Àlvar Triay. executiva Montserrat González Escenografia i vestuari Sergi Marí i Marga de la Llana Assessorament pedagògic Montserrat González Assessorament filològic Jaume Gomila Audiovisuals Anna Petrus i Blanca del Rey Fotografia Valentín Coira i Josep Miquel Vidal

cia o Roma libre tiques de l'il·lustrat menorquí Joan . Es tracta d'una obra patrimonial (que només ha conegut un muntatge anterior, basat en una adaptació, a Palma en 1982) que no havia estat mai escenificada en versió original. De les diverses Lucrècies, (Shakespeare 1594, Moratin, 1763) la de Ramis és una de les més polítiques (juntament amb la de Rousseau, 1792) i destaca per la seva denúncia de la tirania i la defensa de l'imperi de la Llei. No debades fou escrita quan Menorca, sota el domini britànic, després de la desfeta austriacista de 1714, era l'únic reducte on el català es trobava en una situació de normalitat. cia transcorre a casa de Col·latino, en un descans durant el setge d’Ardea per part dels romans. Tarquino, fill del rei de Roma, i Col·latino, militar a les seves ordres, parlen de les seves mullers i del seu eventual comportament quan el no només comprova com n’

cia apareix, l'hereu del tron de Roma

cia. Desplega totes les seves arts per aconseguir-ho: les promeses, les amenaces i la tirania. Els fets es precipitaran fins provocar la revolta que històricament es considera el motiu de la caiguda de la dinastia dels Tarquins i de la consegüent proclamació de la República romana, que va durar uns quatre segles.

29


SALA LEOPOLDO FREGOLI 24 d’abril – 11 de maig 2014

PEP TALK D’Albert Ramos Autor Alberto Ramos Director Iban Beltran Actor Pep Garcia-Pascual Ajudant de direcció Sílvia Sanfeliu Il·luminació Alex Aviñoa Producció Cristina Ferrer/ PRODUCCIONS ZERO Escenografia Sebastià Brosa Distribució Cristina Ferrer i Queralt Vallcorba (internacional) Vestuari Míriam Ponsa (amb la col·laboració de Josep Abril i Munich) Fotografies Roser Blanch

Durant la temporada 2012-2013, l'ex-entrenador del F.C. Barcelona Pep Guardiola no va entrenar cap equip de futbol. Què devia fer durant aquell temps? Pep Talk és una ficció teatral emmarcada en una conferència que fa Pep Guardiola davant d’un auditori internacional. Pep Guardiola és un dels millors entrenadors de la història del futbol, un líder exemplar, un professional admirat i envejat arreu del món. I no només això: també és una bona persona, símbol d'educació i de perfecció. Però, i si tingués un secret que ens amaga? Fora de l’àmbit estrictament esportiu, en Pep explica, diserta i reflexiona sobre els punts bàsics de la seva manera de fer i de la cultura que ell representa. Una conferència sobre el mètode que va emprar al Barça i com aplicar-lo al món dels negocis, de les relacions internacionals i fins i tot… un mètode que té molt a veure amb la manera de fer dels catalans. Explica al món la nostra manera de fer, però alhora també ens ajuda a explicar allò que tots tenim en comú: les passions humanes. Pep també aprofitarà per parlar d'altres coses que fins ara no havia gosat explicar en públic. Perquè potser en Pep no és tan diferent de la resta de mortals…

30


SALA JOAN BROSSA 30 d’abril – 1 de junyde 2014

LA DAMA DE LES CAMÈLIES D’Alexandre Dumas (fill) Direcció Hermann Bonnín Dramatúrgia Sabine Dufrenoy Intèrprets Repartiment en curs Producció La Seca Espai Brossa Entre els esdeveniments del segle XIX que han obtingut els majors èxits i més llargues longevitats es troba la història de Margarida Gautier inspirada en l'existència real d'Alfonsine Plessis. Una nova mirada, avui, al mite burgès de La dama de les camèlies no ha de suposar una transposició rigorosa en el temps, de la història. Des de la "moda imperi" i el tout Paris del segle XIX es pot percebre la dimensió del mite. La seva permanència. La seva intemporalitat. Encara més, poden, des de la perspectiva del pas del temps, visualitzar millor els seus mecanismes. Un mite que assumeix i sublima el sentiment de l'amor i la renúncia, condicionada, això sí, pels valors burgesos de la feminitat, per la imatge burgesa de la dona. La dama de les camèlies és, doncs, sens dubte, un dels grans mites burgesos. El més popular. Una història d'amor atrapada, però, per un altre dels seus preceptes: els diners, el valor del mercat i de la compravenda. Amb La traviata de Verdi, la història del drama esdevé definitivament el mite de la submissió de la sensualitat a la legitimitat de la moral burgesa. Una relectura escènica de La dama de les camèlies avui permet, des dels cànons teatrals, operístics i cinematogràfics que van exaltar l'obra i perpetuar el mite, radiografiar amb precisió el tramat emocional, social i moral de l'època. I explorar així les raons de la seva permanència en el temps. Recuperar, doncs, per al teatre La dama de les camèlies des de noves sensibilitats ens permet rellegir els orígens del drama modern. La dama de les camèlies és un text essencial, un exemple precoç de la utilització dels mass media que tenen com a objectiu conciliar interessos i perspectives diferents. Una obra que ens permet reconèixer de quina manera vici i virtut es reconcilien, percebre l'exaltació del mal, la santedat del mal, de l'excés, la redempció dels abismes de l'infern que els poetes maleïts porten, poc temps després, a les darreres conseqüències al marge dels valors burgesos.

31


SALA JOSEP PALAU I FABRE 8 – 18 de maig de 2014

DOREMIFA’N FLORS Basat en textos de Mercè Rodoreda i música de Lluís Vidal Text Mercè Rodoreda Música Lluís Vidal Direcció escènica i moviment Berta Vidal Actriu Berta Vidal Músic Lluís Vidal

Doremifa’n flors és un espectacle poèticomusical basat en textos de Mercè Rodoreda i música de Lluís Vidal. Els textos escollits estan dins al recull de relats breus titulat: Viatges i Flors. Aquest llibre està dividit en dues parts. La primera Viatges a uns quants pobles i la segona Flors de debò. Són dos reculls de poemes que va anar fent l’escriptora entra la seva estada a l’exili i quan va tornar a Catalunya, a Romanyà de la Selva. Tant els pobles com les flors són existències imaginàries a la frontera del somni, poèticament brutals, sensacionals. Les narracions triades per aquest espectacle pertanyen a la segona part d’aquest llibre: Flors de debò. La música de Lluís Vidal ens situa en les diferents atmosferes de les narracions, i al mateix temps les acompanya, i fa de fil conductor de l’espectacle. Paraula i música de vegades s’alternen, i d’altres conviuen per crear un discurs unitari.

32


SALA LEOPOLDO FREGOLI 15 de maig – 8 de juny de 2014

EL TIEMPO INMÓVIL D’Alejo Levis Intèrpret Anna Alarcón Asesoramiento técnico Carles Pedragossa Dirección y escenografía Silvia Delagneau Dramaturgia, dirección video y sonido Alejo Levis Producción Indi Gest

El tiempo inmóvil es un espectáculo audiovisual con un personaje en escena, la trabajadora de un peaje, que nos contará historias en un continuo flujo de ideas, imágenes, y emociones, que pasarán delante de nuestros ojos a través de su palabra como los coches anónimos pasan por delante de ella. Momentos de vidas desconocidas que se se nos cruzarán o que chocarán con nosotros para dejarnos un poso en la memoria o marcas en el cuerpo para siempre. Esta es una obra-río en la que la realidad, la imaginación y los recuerdos se cruzan a través de nuestra protagonista, y nos hacen vivir con ella un tiempo inalterable, inmóvil, en el que todo y nada sucede a la vez.

33


SALA JOSEP PALAU I FABRE 22 de maig – 15 de juny de 2014

BABY BUM D’Accidents Polipoètics Amb Xavier Theros & Rafa Metlikovez (Accidents Polipoètics) Producció Escena UpArt

Accidents Polipoètics presentan un nuevo recital de poesía, aforismos y acciones que se renuevan cada día a día, según la lógica explosiva de un globo pinchado en un parque de atracciones. Para explicarse a lo grande, hay que decirlo todo en media frase. En la niñez comencé a oír voces a todas horas, después descubrí que era mi madre. Es discutible que el hombre que descubrió las esdrújulas estuviese pensando en el bien de la humanidad. Intenté leer sus labios, pero tenían demasiadas faltas de ortografía. Un mariscal de campo viene a ser como un militar de pueblo, pero con más medallas. Al cielo puso por testigo y le tocó pagar la fianza. La poesía miente para llevaros a la cama o para sacaros de ella. Aquellos que olvidan a qué han venido se van justo por donde han entrado. Xavier Theros & Rafael Metlikovez

34


SALA JOAN BROSSA 4 – 22 de juny de 2014

EL HOMBRE VISIBLE De Los Corderos Idea, guió i interpretació David Climent Direcció David Climent, Pablo Molinero Propostes dramatúrgiques Godofredo Chillida, David Climent Textos Fernando Pessoa, Oliverio Girondo Partitures físiques David Climent Espai escènic i il·luminació Oscar de Paz Espai sonor Pablo Rega Vestuari Kike Palma Management i Producció Pilar López Va haver-hi un temps que creia de veritat tot allò què deia. Però un dia va deixar de veure-hi tan clarament. No va voler donar-li massa importància, doncs pensava que allò era temporal. I així li anava passant el temps. Fins que va intentar recordar i va adonar-se que ja no recordava res. Potser era el moment d'intentar redescobrir el seu camí, es va comprar un mapa i una brúixola, es va asseure a la butaca de pensar i va emprendre el camí cap als principis que retornen. Dedicat a Ramon Batalla Després d’un temps d’investigació i creació, al 2007 s’estrena elhombreVisible a Vigo. Més tard veurà la llum durant molt poc temps, només visita València, Cadis, Sevilla, Ferrol, Osca, Bilbao i Ciudad Real. Valentí, que així es diu el seu protagonista, no se sent segur. Es vol amagar a la seva cova secreta vol guardar els seus secrets, anhels, records, objectes i fracassos... És vulgar i amb una personalitat molt fràgil. La seva manera de sobreviure a la incapacitat d’afrontar el present i de crear així un nou passat, és recollir-se novament allà d’on va sortir. Vol que els seus manuscrits, cartes, poemes i novel·les inacabades continuïn omplint-se de pols. Però ara, uns anys després, en un cert moment, sembla que té alguna cosa a dir, decideix reprendre el seu camí i el 2014 aquest bon home es vol fer visible de nou. S’omplirà de valor i del 29 al 15 de juny visitarà l’espai de La Seca Espai Brossa per compartir amb aquells que el vulguin acompanyar la seva veritable i trista història d’amor: la seva estimada planta, malauradament l’única que comprèn i coneix realment el Valentí. Ella és l’única que ha tingut el privilegi infortunat de veure’l en les seves hores baixes i en els seus deliris revolucionaris. Ella ha gaudit de la tendresa d’en Valentí i dels seus covards ajornaments, amb ella viu la seva única i veritable història d’amor, que ens permet descobrir la màxima qualitat del nostre personatge, la capacitat de sublimar la seva avorrida existència, d’atorgar a una simple planta els atributs que habitualment un poeta dedicaria a una rosa o a qualsevol altra flor més elegant i d’alta casta.

35


SALA LEOPOLDO FREGOLI 11 de juny – 6 de juliol de 2014

8 VECES TE DEJO De Gabriel Beck Intérpretes María José Cordonet Castagneto, Laurato Correa, Gabriel Beck Dirección Gabriel Beck Dramaturgia Gabriel Beck, Elvira Gómez Fotografías Facundo Marzano Escenografía Juan Cordonet

Tras varios y exitosos espectáculos en Buenos Aires, la compañía teatral argentina Provensa estrena su primer espectáculo en España. “8 veces te dejo” es una comedia romántica que aborda la historia de una pareja a lo largo de su relación. Laura y Steven. Ella es un ser extremadamente sensible, muy autosuficiente que busca una pareja estable y cree en el amor como elemento transformador. Steven es un inmaduro emocional, que padece fobia al compromiso pero se enamora perdidamente de Laura. A partir de una contraposición ideológica la relación de ambos se construye sobre bases muy poco sólidas lo que lleva a que Steven abandone a Laura 8 veces a lo largo de 6 años de pareja. La obra aborda el cómo los pensamientos, miedos, ilusiones, miserias y bellezas de ambos personajes son afectados por el tiempo, la costumbre, la infidelidad y el desgaste.

36


SALA JOAN BROSSA 26 de juny – 27 de juliol de 2014

LA PADRINA De Josep Maria Miró Direcció Josep Maria Miró Intèrprets Ricard Farré, David Marcé i Arnau Puig

La companyia La Padrina (integrada pels actors Ricard Farré, David Marcé i Arnau Puig) es posa en marxa i estrenarà el pròxim 2014 el seu primer muntatge a La Seca amb una clara aposta pel teatre de text d’autoria catalana. Per aquest motiu han sumat complicitats amb el dramaturg Josep Maria Miró (Nerium Park, El principi d’Arquimedes i Gang Bang), a qui han encarregat l’obra pel seu debut com a companyia. De fet, “un vestit a mida per aquests tres actors” i mantenir la seva línia de compromís amb la contemporaneïtat i l’actualitat. Les pors dels nostres temps, la pèrdua de llibertats individuals i col·lectives, així com de privacitat, són algunes de les temàtiques que circularan en aquest nou text que dirigirà el mateix autor.

37


SALA LEOPOLDO FREGOLI 9 – 27 de juliol de 2014

CARTES PORTUGUESES De Gabriel de Lavergne, comte de Guilleragues Direcció Carlos Murias Dramatúrgia Helena Tornero Adaptació al castellà Carlos Murias Adaptació al català Helena Tornero Mariana Alcoforado Georgina De Yebra Escenografia Roger Orra Disseny d'il·luminació Tony Murchland Figurín Ramon Ivars Confecció vestuario Júlia de Yebra Espai sonor Àlex Ballester Vestuari Ramon Ivars Música G. Rossini, J.S. Bach, A. Snittke, A. Part. Amb la col·laboració de Hermann Bonnín, Oriol Genís, Pep Jové. Agraïments al Centre Cívic Can Sagnier

El 1669 apareixia a París un petit volum titulat Cartes portugueses que contenia les cinc missives que Mariana Alcoforado, una monja portuguesa, hauria escrit al comte de Chamilly, capità de la cavalleria francesa que havia participat en el setge de Ferreira. La història que havia unit els dos personatges explica, a través de cinc cartes d'amor, la passió de la monja Mariana Alcoforado per recuperar el seu amant, el militar Noël Boutton, comte de Chamilly, el qual la va abandonar després d'haver promès que vindria a buscar-la. Tot i que sembli una novel·la breu, les cinc cartes portugueses se succeeixen com els cinc actes d'una tragèdia: esperança, ingratitud, penediment, buit i adéu. Després de sentir-se abandonada, Mariana Alcoforado va esgotant les esperances de tornar a veure el seu amant. Les cartes evolucionen com una catarsi. Mariana s'enfronta al seu amant a través d'una relació epistolar, que és l'únic que li queda i que fa que el destinatari rebi, llegeixi i respongui les seves missives fins a ser ella mateixa qui, per fi, l'abandoni.

38


SALA JOSEP PALAU I FABRE 19 de juny – 6 de juliol de 2014

L’ANIMAL QUE PORTO A DINS 11 CANÇONS D’AMOR Amb Marc Vilavella (veu) i Marc Sambola (guitarra)

L’amor… No es veu, no es toca, no s’olora. El punt de partida? La meta a aconseguir? Trastoca quan arriba i també quan se’n va. Allò que ens engega i ens condueix, però també que ens distorsiona i ens fa perdre. Que ens apropa a la felicitat, però també ens la treu. L’animal que porto a dins convida a fer una mirada interna i reflexionar a través de les seves cançons sobre aquest joc d’equilibris (o de desequilibris). Marc Sambola (guitarra) i Marc Vilavella (veu) ens ofereixen una vetllada personal, íntima, un espai de trobada a cor obert, una conversa cantada sobre la irracionalitat d’aquells impulsos intangibles que inevitablement inunden les nostres accions i les nostres decisions. Onze cançons de Vanesa Martín, Niña Pastori, Franco Battiato, John Cameron Mitchell, Jason Robert Brown, Mariona Castillo, Clara Peya, Paco Ibañez i cançó popular catalana, que giren al voltant del mateix tema, i versionades per a l’ocasió. Diferents punts de vista que passen pel filtre personal dels dos intèrprets d’aquest concert.

39


ALTRES ACTIVITATS

Dimarts màgics Un dimarts cada mes La Seca Espai Brossa presenta en sessió única il·lusionistes de nivell internacional. Una oportunitat per gaudir dels noms indiscutibles de la màgia arreu del món.

24 de setembre Axel Hecklau (Alemanya) 22 d’octubre Greg Wilson (EUA) 19 de novembre Michael Ammar (EUA) 11 de març Bruno Copin (França) 8 d’abril Areson (Espanya) 6 de maig David Sousa (Portugal) Resta d’il·lusionistes per determinar

Escola de l’Espectador Per gaudir millor de l’espectacle i alhora aprofundir en la capacitat crítica i reflexiva del públic.

BARRIBROSSA 2013 Un conjunt d’activitats relacionades amb alguns dels grans moviments creatius del segle XX que es desplega a diferents indrets de Ciutat Vella com ara el Museu Picasso, MACBA, CCCB.

Festes de Commedia dell’Arte al Born Una nova edició de la Commedia dell’Arte al carrer. De nou les màscares d’Arlequí i Colombina. Els conflictes, les cançons i l’expressivitat d’un dels gèneres més populars de la Història del Teatre.

40


La Seca Espai Brossa / Temporada 2013 – 2014

Sala Joan Brossa 12 de setembre – 6 d’octubre de 2013 BIG WILL SHAKESPEARE!!! de Quim Lecina / Dir. Quim Lecina i Eva Hibernia 22 de setembre 12 HORES DE MÀGIA Amb Aliskim i Luna, Enric Magoo, Serjo, Mag Edgard, Hausson i Fèlix Brunet 10 d’octubre – 10 de novembre ACORAR de Toni Gomila / Dir. Rafel Duran 13 de novembre – 8 de desembre NAÏF de Toti Toronell 12 de desembre – 12 de gener OJOS VERDES de Marc Vilavella / Dir. Marc Vilavella 19 de desembre – 5 de gener CONFIDÈNCIES D’UN PRESTIDIGITADOR d’Enric Magoo / Dir. Toni Vives i Enric Magoo 15 – 16 de gener BATHROOM SIMPHONY dins el cicle BORN EN DANSA 17 – 19 de gener ELEGANTLY WASTED dins el cicle BORN EN DANSA 22 – 23 de gener FILS dins el cicle BORN EN DANSA 24 – 26 de gener NIPPLES THEORY dins el cicle BORN EN DANSA 29 de gener – 16 de febrer HARKET [PROTOCOLO] de Juan Pablo Mendiola / Dir. Juan Pablo Mendiola 20 de febrer – 15 de març DÉMODÉS de Leandre i La Tal / Dir. Leandre Ribera 27 de març – 20 d’abril CARNAVAL DE MÀGIA de Hausson / Dir. Hermann Bonnín

41


30 d’abril – 1 de juny LA DAMA DE LES CAMÈLIES d’Alexandre Dumas / Dir. Hermann Bonnín 5 – 22 de juny EL HOMBRE VISIBLE de Los Corderos 26 de juny – 27 de juliol LA PADRINA de Josep Maria Miró

Sala Leopoldo Fregoli 19 setembre – 13 d’octubre DAU AL SET dramatúrgia i direcció Xavier Giménez Casas 17 d’octubre – 3 de novembre EL AJEDREZ MÁGICO DE CARLOMAGNO d’Amilkar 14 de novembre – 15 de desembre NOVECENTO d’Alessandro Baricco / Dir. Genoveva Pellicer 18 de desembre – 5 de gener PACAMAMBO de Wajdi Mouawad / Dir. Montse Albàs 9 – 26 de gener NORWAY.TODAY d’Igor Bauersima / Dir. Àlex Mañas 30 de gener – 2 de març ESTÚPIDS de Ferran Rañé / Dir. Blanca Bardagil 5 – 30 de març CLUB FERNANDO PESSOA de Societat Doctor Alonso Aragay / Dir. Tomàs Aragay 3 – 20 d’abril LUCRÈCIA de Joan Ramis i Ramis / Dir. Sergi Marí 24 d’abril – 11 de maig PEP TALK de Pep Ramos/ Dir. Iban Beltran 15 de maig – 8 de juny EL TIEMPO INMÓVIL d’Alejo Levis / Dir. Silvia Delagneau i Alejo Levis 12 de juny – 6 de juliol 8 VECES TE DEJO de Gabriel Beck / Dir. Grabriel Beck 9 – 27 de juliol CARTES PORTUGUESES de Gabriel de Lavergne / Dir. Carles Murias

Sala Josep Palau i Fabre 9 – 26 de gener VINE, SI VOLS d’Enric Cassases amb Feliu Gasull 6 de febrer – 2 de març SENYOR GRIPAU, SENYORA MORT de Joan Sebastià Pons / Dir. Albert Mestres 42


20 de març – 30 d’abril DESBROSSÀRIUM de Carles Hac Mor i Ester Xargay 24 d’abril – 4 de maig MÀGIA DE SALÓ 8 – 18 de maig DOREMIFA’N FLORS basat en textos de Mercè Rodoreda i música de Lluís Vidal 22 de maig – 15 de juny BABY BUM d’Accidents Polipoètics 19 de juny – 6 de juliol L’ANIMAL QUE PORTO A DINS de Marc Vilavella i Marc Sambola

43


La Seca Espai Brossa Carrer Flassaders, 40 08003 Barcelona Telèfon reserves 93 310 13 64 Telèfon oficines 93 315 15 96 info@laseca.cat www.laseca.cat

Contacte premsa Vicent Barella premsa@laseca.cat Facebook Youtube Twitter Flickr

www.facebook.com/LaSecaEspaiBrossa www.youtube.com/LaSecaEspaiBrossa www.twitter.com/laseca_brossa www.flickr.com/laseca_espaibrossa

MATERIALS PER DESCARREGAR

Per descarregar material dossier de temporada i imatges dels espectacles de temporada podeu descarregar-lo a www.mydrive.ch Username espaibrossa Password brossa

44


Una iniciativa de:

Amb el suport de:

La col路laboraci贸 de:

Mitjans col路laboradors:

Entitats col路laboradores:

Amb el patrocini de:

45


Temporada 2013 2014