Page 1

#DiumengeBrossa DOSSIER DE PREMSA

DIUMENGE de Joan Brossa Dirigida per Hermann Bonnín


#DiumengeBrossa

SALA Joan Brossa

DATES del 19 d'abril al 21 de maig de 2017 ESTRENA OFICIAL dimecres 19 d'abril de 2017

SINOPSIS

“Diumenge” és una comèdia amb referents surrealistes com per exemple els de Magritte, quan desplega en la seva obra telons de vellut, ombres i paraules inflamades en les que hi plana l’atmosfera de la Barcelona dels “60”. Els cinemes de barri, la ràdio, les primeres televisions en blanc i negre i els noticiaris, els No-Dos, en els que la presència del Caudillo Franco era una constant inaugurant pantans, desfilant sota pal·li en les processons del Corpus seguit dels cardenals i bisbes del moment i d’algunes unitats de la cavalleria “mora” de la falange.

FITXA ARTÍSTICA Text Joan Brossa Dramatúrgia i Direcció Hermann Bonnín Intèrprets Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk Il·luminació Kiku Piñol Espai Escènic Manolo Trullas Caracterització Tony Santos Ajudant de direcció i espai sonor Martina Treserras Música Josep Maria Mestres Quadreny Alumne en pràctiques Sergi Torné (El Timbal) Producció La Seca Espai Brossa Agraïments Mas Blanch, Yzaguirre i Mobles Alarcon

HORARIS I PREU Horaris: de dimecres a dissabte 21.00 h. - diumenge 19.00 h. Preu: dimecres i dijous 12€ | divendres, dissabte i diumenge 20€ El millor preu al nostre web www.laseca.cat Reserves: 93 310 13 64 Durada: 70 min


#DiumengeBrossa

SOBRE L'OBRA DIUMENGE de Joan Brossa. Comèdia en un acte i un epíleg. Any 1964 Joan Brossa, neix al carrer Wagner. Li agrada Wagner i el flamenc. Indaga en els gèneres tradicionals i, alhora, de cop i volta, els personatges fugen de la rutina i entren sobtadament en una mena de “terra de meravelles” i, com sempre ens recordava Xavier Fàbregas, l’argument és una nosa i la paraula esdevé una imatge visual. De fet Brossa substitueix l’argument per una situació. No hi ha plantejament, nus i desenllaç. “Diumenge” és una comèdia amb referents surrealistes com per exemple els de Magritte, quan desplega en la seva obra telons de vellut, ombres i paraules inflamades en les que hi plana l’atmosfera de la Barcelona dels “60”. Els cinemes de barri, la ràdio, les primeres televisions en blanc i negre i els noticiaris, els No-Dos, en els que la presència del Caudillo Franco era una constant inaugurant pantans, desfilant sota pal·li en les processons del Corpus seguit dels cardenals i bisbes del moment i d’algunes unitats de la cavalleria “mora” i de la falange. Tot això és el decorat imaginari d’un “Diumenge” qualsevol, d’una història qualsevol. La petita història d’un matrimoni de la burgesia enriquida que estiuejava a la Costa Brava i tenia penjada a la paret una litografia d’en Tàpies. Tres personatges, el Marit, la Muller i l’Amic. Tres actors que estimo, amb tocs d’alta comèdia, Àngels Bassas, Àlex Casanovas i Abel Folk. Una posada en escena en la que s’hi despleguen dotzenes de llibres a l’entorn de la butaca d’un marit malaltís i permanentment empastillat per la seva muller sense prescripció facultativa. Un amic impertinent que es deixa coquetejar per la Muller. Unes invasions de papallones que, de tant en tant, sorgeixen del jardí de la casa i que ens recorden les recerques apassionades de les papallones de Nabokov.


#DiumengeBrossa

La interpretació de l’obra “Diumenge” no ha de ser un acte intel·lectual sinó instintiu. No hi ha quarta paret. Els personatges són persones que parlen amb i per a l’espectador ja que de fet el teatre sempre ha estat una festa i l’actor, com posa de relleu Krystian Lupa, no té perquè ser simpàtic, sinó empàtic, i que els moments creatius, veritablement creatius són aquells que concentren tota l’energia de la transgressió i que, alhora, des del seu paisatge interior desencadenen la imaginació. “No hi ha res més universal que un món petit”, ens diu Marcos Ordóñez. De fet el retrat que descriu Brossa és el d’un matrimoni convencional reflectit, això sí, en un mirall retrovisor. Una sàtira, una metàfora? Tan mateix, Joan Brossa sempre ens deia que, finalment, per a ser bon actor no cal res més que DIR BÉ I FER BÉ LES PAUSES. Justament però, en aquest “Diumenge” hi apareix un subtext referit al Caudillo Franco al qual he volgut donar llum a través d’uns poemes del propi Joan Brossa. (“El Caudillo a la cabeza...”) De nit, la roba que rentem és una; Negre, guarnit amb punys, tens el camí, Papau que alces el braç a la tribuna. *********************** Amb la mà esquerre estreny el seu punyal Funest feixista càlcul ple d merda Avança sota pal·li el General. *********************** Fill de puta, no marxes? L’abisme és un perill Pel ramat i les plantes. Infeliç, ¿quin bandarra sopa a la teva mina? ¿No veus el port senzill del clar de lluna? El brau prepara la guitarra per les portes i els cràters. Trist cabdell de cordill, avar de les ortigues, tanques el cel amb barra i degolles els bous. ¿Per què no marxes, fill de puta? ¿Per ventura la tenebra t’amarra damunt de tu mateix? ¿O potser el teu gran cul troba el món tosc i gruny i amaga l’arma bruta?


#DiumengeBrossa

Oh poble, salta el mar! Rebat aquest insult Tan sinistre, amor meu. Escorxa el qui et disputa La paret de la platja. Ah, tant d’odi insepult, Suma de res! Per què no marxes, fill de puta? (Joan Brossa)

CURRÍCULUMS Àngels Bassas - MULLERLlicenciada en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona. Ha treballat en teatre amb directors com Calixto Bieito (Don Carlos, El rei Lear, La vida es sueño, Amfitrió, El somni d'una nit d'estiu), Ariel García Valdés (La corona d`espines), Ferran Madico (Molt soroll per no res, Bodas de sangre), Manuel Dueso (La presa), Antonio Simón (La senyoreta Julia, Filoctetes...) Pep Antón Gómez (Els hereus), Fernando Bernués (Carta d’una desconeguda), Magda Puyo (Mama Medea, T'estimaré infinit), o Hasko Weber (Terra Baixa) o més recentment amb el Daniel Veronese (La bona gent) o l'Andrés Lima (Ciara), amb les companyies Nacional de Teatre Clàssic, Cia del Romea, Centre Dramàtic de Catalunya, Cia del Teatre Lliure, Cia del Tantarantana, Sala Beckett... En cinema amb Ramon Termens, Manuel Gómez Pereira, Romà Guardiet, Whit Stillman... En televisió l'hem pogut veure en sèries com Temps de silenci, Nissaga, l`herència, Sitges, El Cor de la Ciutat, El Comissari, L'Internat, Lex, Kubala, Moreno, Manchón o Cuéntame. Ha estat Premi de la Crítica en dues ocasions pel seu treball en Amfitrió de Molière, i en La Senyoreta Julia de Strindberg i també va guanyar un premi Max de millor actriu de repartiment per la seva interpretació en El rei Lear. Àngels Bassas combina la seva feina d'actriu amb la de dramaturga amb obres com Ego Love, The Box o la més coneguda l'adaptació de Patatu del seus propis llibres al teatre. Al 2015 amb la seva primera novel·la Dóna't va ser finalista del Premi Josep Pla.


#DiumengeBrossa

Àlex Casanovas - MARITInicia la seva activitat teatral al grup de teatre aficionat d´Alella. Profesionalment debuta l´any 1985 amb el muntatge de la companyia de teatre infantil La Trepa PUM XIVIRICU. Al teatre ha treballat amb directors com Josep Maria Flotats (El despertar de la primavera, El Misàntrop o El joc de l’amor i de l’atzar), Joan Ollé (Antígona), Lluís Pasqual (Lorenzaccio, Lorenzaccio), Mario Gas (El temps i els Conway, El Zoo de Cristal, Othel·lo, La reina de bellesa de Leenane o Un tranvía llamado deseo), Tamzin Townsend (Acosta’t), Daniel Veronese (Bona Gent), Sílvia Munt (Surabaya), Rafel Duran (Yerma), Josep Maria Mestres (Amor & Shakespeare), Elisenda Roca (73 raons per deixar-te) o Sergi Belbel (Maria Stuard o Caiguts del cel). En cinema l'hem pogut veure a Manila d’Antonio Chavarrías, Chatarra de Félix Rotaeta, El llarg hivern de Jaime Camino, La febre d’or de Gonzalo Herralde, Kika de Pedro Almodóvar, L’enfonsament del Titànic d’Antonio Chavarrías, Susanna d’Antonio Chavarrías, El otro barrio de Salvador García, En la ciudad sin límites d’Antonio Hernández, Volando voy de Miguel Albaladejo, Las vidas de Celia d’Antonio Chavarrías i Fènix 1123. A la televisió ha tingut papers a Una història particular, Glasnost, Loco de atar, Vostè jutja, La vida en un xip, Quí?, Estació d’enllaç, Nissaga de poder, Temps de silenci, Majoria absoluta i El cor de la ciutat. Abel Folk - AMICActor, director i productor de teatre, cinema i televisió. Com actor de teatre estat dirigit per Ricard Salvat (Ur-Faust o Ronda de mort a Sinera), Joan Ollé (Antígona), Josep Maria Flotats (El despertar de la primavera o El dret d'escollir), Lluís Pasqual (Una altra Fedra si us plau), Josep Maria Mestres (A l'est de qualsevol lloc, Dakota, 23 centímetres, El ventall de Lady Windermere, La casa dels cors trencats), Mario Gas (Guys and dolls), Sergi Belbel (Agost, Osage County o La Bête), Pere Riera (Desclassificats) o la més recent Carme Portaceli (Jane Eyre).


#DiumengeBrossa

Com actor ha fet pel·lícules com La Teta i la Lluna, El Perquè de tot plegat, Iris, Animals ferits, 53 días de invierno, El coronel Macià o Barcelona, nit d'hivern, entre d'altres. Com actor de televisió ha participat en les següents sèries: Estació d'enllaç, Secrets de Família, Laura, Mirall Trencat, Raquel Busca su Sitio, Ventdelplà, Isabel o La Embajada. A més de la seva faceta d'actor, Abel Folk també ha dirigit dues pel·lícules: XTREMS i Desclassificats. I també ha dirigit teatre: Mentiders, Pels Pèls, Òscar, Una maleta, Dues maletes, Tres maletes, Ex, The 39 Steps, Yes Prime Minister, L'Última Trobada i la darrera Amor & Humors. També és productor d'obres com: Pel Davant i Pel Darrere, Mentiders, Pels Pèls, Ex, Losers o L'Última Trobada. Entre els guardons que ha rebut al llarg de la seva trajectòria destaca: Premi de l’Associació d’Actors I Directors Professionals de Catalunya. Millor actor protagonista de cinema 1993. Premi BUTACA. Millor actor protagonista de teatre 1997. Premi TEATRE BCN. Millor actor protagonista 2003. Festival de cine Ibérico. Mejor protagonista 2003. Festival de cine de Aranjuez. Mejor protagonista 2003. Festival de cine de Aranjuez. Premio de la fundación A.I.S.G.E. Mejor protagonista 2003. 46 WORLDFEST HOUSTON International Film Festival (USA). Premi especial de jurat per DESCLASSIFICATS. HERMANN BONNÍN - DIRECTOR Es graduà a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona, institució de la qual passarà a ser-ne professor i després Director General. En la seva ja llarga trajectòria professional, ha alternat sempre les responsabilitats de càrrecs públics en l'àmbit cultural amb la vessant artística i creativa com a director, actor de teatre i de cinema i també com estudiós de les arts escèniques. Ha estat, també, Director de la Real Escuela Superior de Arte Dramático y Danza de Madrid (RESAD), Director del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya, cofundador i Director Artístic del Brossa Espai Escènic de Barcelona i en l’actualitat és Director de La Seca - Espai Brossa, Fàbrica de Creació de l’Ajuntament de Barcelona.


#DiumengeBrossa

És Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i, entre molts altres guardons, cal remarcar el Premi Ciutat de Barcelona de les Arts Escèniques (2003) i el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya (2013). I darrerament, com a director d’escena: - Nausica de J. Maragall - Festival Grec de Barcelona -2006 - Don Juan, príncipe de las tinieblas de J. Palau i Fabre - Teatro Español Madrid - 2008 - El comte Arnau de J. Maragall – Teatre Nacional de Catalunya - 2011 - La meva Ismènia de Labiche - La Seca-Espai Brossa - 2013 - La dama de las camèlies de A. Dumas fill - La Seca-Espai Brossa - 2014 - La cena del rey Baltasar de Calderón - Festival Almagro - 2015 MARTINA TRESSERRA - AJUDANT DE DIRECCIÓ Formada principalment a l’Institut del Teatre Barcelona (Musical) i a l’Estudi Nancy Tuñón i Jordi Oliver, complementa la seva formació d’actriu a Atrium amb Raimon Molins i a Minsk (Bielorrusia). Llicenciada també en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Actualment està de gira amb el seu primer disc “Altres dones”, un disc de poesia musicada a partir de poemes d’Estel Solé. En teatre ha treballat en muntatges com Animals de Companyia d’Estel Solé, Al 80% de les dones els agrada que les facin riure de Miki Esparbé, Cançons d’amors i de guerres dirigit per Agustí Humet, Girando en blanco dirigit per Ester Villamor, El cel de la Jojó dirigit per Maria Casellas o Argelès sur mer dirigit per Àlex Rigola. Ha participat a sèries de televisió i Internet com Quimera dirigit per Jose Deliencres i Marc Ramos, La Patum. La festa del poble dirigit per Carles Seuba, Sisè Quarta dirigit per Ernest Ollero, Estrena’t dirigit per Anna Freixas (TV3) i El cor de la ciutat dirigit per Esteve Rovira (TV3). Ha interpretat també nombrosos curtmetratges de l’ESCAC, BlanquernaURL i la Universitat Pompeu Fabra.


#DiumengeBrossa

MATERIAL PER DESCARREGAR Podeu descarregar material audiovisual a DROPBOX Telèfon oficines 93 315 15 96

CONTACTE LA SECA – ESPAI BROSSA Elisa Díez premsa@laseca.cat Tel. 93 315 15 96 Flassaders, 40 08003 Barcelona

www.laseca.cat Youtube / Facebook / Twitter

www.laseca.cat | Carrer Flassaders, 40. - 08003. Barcelona | info@laseca.cat

Dossier "Diumenge"  

Del 19 d'abril al 21 de maig de 2017

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you