Page 1

Juliol i Agost 2017 Carrer de La Barraca, 127, 1º, 4ª - 46011 València • 636 314 002 • administracion@latraca.net • www.lasbandasdemúsica.com • Número 3 • PVP: 2 euros

A l’estiu, un fum de músiques Festivals multitudinaris s’uneixen a nombroses propostes musicals en una oferta singular que incideix en el turisme Quan l'estiu arriba, al compàs de les festes, el territori valencià es converteix en un gran escenari on la música cobra un protagonisme essencial, aquell que ens dignifica com a poble i conforma la nostra personalitat. No es pot entendre's en el nostre país cap festa si no és amb música; música de tots els estils, de totes les procedències. Festivals com Arenal Sound, Festival de les Arts, FIB, Low Festival, Rototom Sunsplash... s’uneixen a propostes musicals amb un gran impacte econòmic. El secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, considera que “invertir en festivals és una enorme operació de màrqueting per als turistes del futur”.

Els Concerts de Vivers, Sagunt a Escena diversitat d'estils i músiques busca herois i antiherois Pàgines 36 i 37

La Comunitat Valenciana bull de concerts i festivals

Pàgines 40 i 41

Pàgines 17, 33, 44, 45, 47, 48, 52 i 54

Editorial en la página 4 i pàgina 33

Ramón Tebar, director de l’Orquestra de València.

Carles Santos i Llorenç Barber en els Premis Bankia al talent musical de la Comunitat Valenciana. EZEQUIEL MANSILLA

Joanjo Trilles: «A nivell pressupostari sempre hem tingut mancances»

Premis Bankia, visibilitzar el talent • La primera edició atorga dos premis ‘ex aequo’ en les seues cinc categories

Pàgina 10

Pàgines 19 a 23

El Certamen de València celebra la 131ª edició El Certamen Internacional de Bandes de Música (CIBM) Ciutat de València reuneix a 17 agrupacions de la Comunitat Valenciana, Europa i Sud Amèrica. La 131 edició es desenvoluparà al Palau de la Música de València del 20 al 23 de juliol. La Lira de Pozuelo de Alarcón, guanyadora de la secció d’honor en 2016.

Páginas 28 a 32

Cristóbal Soler. EZEQUIEL MANSILLA

Els directors Ramón Tebar, nou titular de la OV, Cristóbal Soler i Pere Vicalet a lasBandas Pàgines 2 i 3, 13 i 32

La FSMCV propone declarar las sociedades musicales BIC Pàgina 15 Falles i m ús ica, el futur de dos patrim onis del poble v alencià (I)

Pàgines 24 i 25


2

Julio y Agosto 2017 ■ E N TR E V I S TA

Cristóbal Soler ◆ Director

«El talento artístico necesita reconocimiento y estructuras capaces de poder desarrollarlo» ★ TEXTOS: FOTOS:

ALEXIS MOYA EZEQUIEL MANSILLA

Cristóbal Soler (Alcàsser), Director Musical del Teatro Lírico Nacional de la Zarzuela (2010-2015), optó por dirigir todo tipo de repertorio sinfónico y operístico en diferentes teatros y auditorios con orquestas profesionales tanto a nivel nacional como internacional. Es director artístico de la Semana de la Música Religiosa de Cuenca y afronta diversos proyectos que le llevarán a Brasil, Portugal, Japón, Noruega y Suecia. caba de dirigir a la Orquesta Metropolitana de Lisboa con Rossini, Sonata para cuerdas n. 1, Bottesini, Gran dúo concertante y Mendelssohn, Italiana , en la capital portuguesa ¿Está satisfecho? Es una orquesta maravillosa de excelente nivel muy renovada, con una mayoría de profesores jóvenes fruto de las academias de orquesta existentes en Portugal, modelos a seguir por Europa porque no sólo dominan bien el instrumento, además conocen el oficio de tocar dentro de una orquesta desde los diez años de edad. Ha sido una experiencia muy gratificante, habiendo un buen entendimiento y feeling entre ambos desde el primer minuto. Prepara un concierto con la ORTVE y la cantante Diana Navarro que se podrá ver en La 2 en fecha próxima. Es un proyecto crossover en el que combinamos dos estilos de música diferente, con la excelencia interpretativa como denominador común, la copla y la romanza de zarzuela cantada por una de las cantantes españolas más representativas del momento, Diana Navarro y la zarzuela interpretada por una

A

Cristóbal Soler en el Palau de les Arts.

de las orquestas más relevantes de nuestro país, la ORTVE, por eso el título pensado para el concierto es Coplas de Zarzuela. Se combinará simultáneamente romanzas de zarzuela cantadas por Diana con preludios e intermedios célebres de zarzuela, como por ejemplo La boda de Luis Alonso.El objetivo principal con esta combinación es alcanzar un mayor y nuevo público, acercándolo al espectacular y extraordinario mundo sinfónico de las orquestas. ¿Cómo surgió esta colaboración? ¿No ha abandonado a la zarzuela del todo, no? La propuesta viene directamente de la gerencia y dirección de la ORTVE, teniendo en cuenta mi experiencia como director del Teatro de la Zarzuela durante 5 años en mi trayectoria profesional. Como director español nunca abandonaré la zarzuela, el género lírico español por antonomasia. Más bien me siento embajador y defensor de nuestro extraordinario patrimonio en España y fuera de sus fronteras. Es

una de mis líneas de interpretación en la dirección orquestal. ¿Cómo evalúa estos dos años que han transcurrido de su paso como Director Musical del Teatro Lírico Nacional de la Zarzuela (2010-2015)? Muy positivo, dirigiendo zarzuela, ópera, repertorio sinfónico, composiciones de nueva creación… además de dirigir en la actualidad uno de los festivales más importantes de nuestro país, la Semana de Música Religiosa de Cuenca (SMRC). ¿Por qué tomó esta decisión? Porque quería volver a dedicar más tiempo a dirigir un repertorio más amplio, no sólo a mi querido y respetado repertorio español.

“Como director español nunca abandonaré la zarzuela, me siento embajador de nuestro extraordinario patrimonio”

¿Cree que se le han abierto otras posibilidades y ha podido diversificar su carrera como director? Así es, en estos momentos estoy dirigiendo todo tipo de repertorio sinfónico y operístico en diferentes teatros y auditorios con orquestas profesionales tanto a nivel nacional como internacional. Ha tenido una sólida formación en Viena en donde estudió el gran repertorio centroeuropeo d e los siglos XIX y XX, de la m ano de g rand es directores co m o Nikolaus Harnoncourt, Wolfg ang Saw allisch, Georg e Prêtre, Vladim ir Fed osey ev o Mariss Jansons. Una gran escuela, ¿cóm o influy ó en su carrera artística? Entendiendo la formación de la dirección de orquesta como una profesión de formación integral. ¿Quiere concentrar sus esfuerzos en este repertorio centroeuropeo o cree que debe estar abierto a todo?

El repertorio centroeuropeo debe ser la base y fundamento de todo director de orquesta, a partir de ahí debes estar abierto a todo siempre que impere el buen gusto y la excelencia. ¿Considera que hay una eclosión de excelentes directores, compositores e intérpretes de la Comunidad Valenciana? Si, siempre ha habido una gran talento para la música en la Comunidad Valenciana, el paso siguiente es el reconocimiento, asesoramiento y el apoyo para que se obtenga la mejor formación en los mejores centros y universidades de música. Muchos de estos profesionales, que están en las mejores formaciones de todo el mundo, han iniciado su formación y carrera artística en sociedades musicales (usted lo hizo en la Societat Musical Santa Cecilia d'Alcàsser), ¿cómo evalúa el papel social, educativo y cultural de este colectivo? Es fundamental y tiene una función social , educativa y cultural de pri-


3

■ Julio y Agosto 2017 E N TR E V I S TA

mer orden, es algo extraordinario, pero a veces encuentro que no existe un buen asesoramiento para poder desarrollar dicho talento y buena formación incipiente de las sociedades musicales. ¿Cabría esperar de esto s p rofesionales q ue pusieran en v alor y reiv indicaran la labor de estas asociaciones e incluyeran en sus com unicacio nes su paso por ellas? Evidentemente, aunque fuera por agradecimiento a los primeros pasos que dimos muchos de nosotros en el seno de las sociedades musicales y fueron fundamentales para crecer como músico profesional. Es usted el director artístico de la Semana de la Música Religiosa de Cuenca ¿Cómo ha ido este primer año? Ha sido muy laborioso ya que tuvimos que desarrollar y plantear el festival en pocos meses, pero a la vez fue muy satisfactorio por los resultados obtenidos.

Si, pero el talento artístico necesita reconocimiento y estructuras que sean capaces de desarrollarlo, así como dar empleo a la actual generación de músicos en nuevos puestos de trabajo. ¿Cuándo le vemos por aquí? ¿Le gustaría tener más presencia en los auditorios de la Comunidad Valenciana? En breve dirigiré a la Joven Orquesta Sinfónica de la FSMCV en diferentes auditorios de la Comunidad Valenciana. Con la Orquesta de Valencia estamos manteniendo unas primeras conversaciones para colaborar con un programa de concierto, pero no es oficial. La colaboración con el Palau de les Arts actualmente es nula, por supuesto me gustaría como artista valenciano tener más presencia en mi tierra. ¿Qué proyectos tiene a medio y largo plazo? Independientemente de mi trayectoria como director de orquesta invitado, dirigiendo en diferentes temporadas importantes orquestas españolas

“Siempre ha habido una gran talento para la música en la Comunidad Valenciana, el paso siguiente es el apoyo”

“La colaboración con el Palau de les Arts es nula, me gustaría como artista valenciano tener más presencia en mi tierra” El director valenciano en los Premios Bankia al talento musical de la Comunidad Valenciana.

La edición ha sido un éxito de público y de crítica, ¿no? Independientemente de los valores subjetivos de la crítica especializada, que nos puede servir de buena referencia, ha sido un festival muy elogiado. Los valores objetivos como la gran asistencia de público, consiguiendo con ello un aumento importante de ingreso de taquilla nunca visto en ediciones anteriores, creo que son buenos indicadores para evaluar el éxito. La obra de encargo la realizó este año el compositor v alenciano Francisco Coll y fue interpretada por el Cuarteto Casals. Una magnífica aportación de uno de los autores más destacados del panorama internacional. Así es, además me siento muy feliz que pudiera asumir Coll el primer encargo desde mi dirección del festival, sabía que era una garantía de éxito por la propia composición e intérpretes, en estos momentos Cantos encargo de la SMR de Cuenca a Coll ya se está programando en grandes salas europeas. Usted ha sido Director Asociado y Principal Invitado de la Orquesta Sinfónica de Navarra (OSN).

Háblenos de su trabajo en esta formación. Como director asociado era a la vez director artístico y responsable de una programación musical que formaba parte de la OSN social, que consistía en definir una serie de propuestas y conciertos que tenían como finalidad principal acercar la orquesta sinfónica a la sociedad de Navarra, independientemente de la realización de un número de conciertos dentro de la temporada de la Orquesta Sinfónica de Navarra en el Baluarte. Es conocido su apoy o a las nuevas generaciones de músicos. Lleva colaborando 3 años con la Jov en Orquesta Sinfónica de la FSMCV, un proyecto pedagógico y artístico al que contribuye desinteresadamente ¿Cómo ha evolucionado la formación, qué le parece esta iniciativ a y qué le aporta esta experiencia? Cada año que pasa los resultados son excelentes en cuanto a nivel y afluencia en las convocatorias, teniendo en cuenta que en las sociedades musicales hay una gran tradición de bandas de música, el objetivo principal del pro-

yecto es ayudar a que en el seno de estas asociaciones puedan aflorar también grandes orquestas sinfónicas, de tal modo que dentro de 100 años se pudiera hablar de la gran tradición de bandas y orquestas sinfónicas de la Comunidad Valenciana. En las sociedades musicales hay 174 orquestas, ¿la Comunidad Valenciana y a exporta músicos de cuerda? Si, progresivamente.

“Los resultados de la Joven Orquesta Sinfónica de la FSMCV son excelentes en cuanto a nivel y afluencia en las convocatorias”

“Los Premios Bankia al talento musical deberían servir de ejemplo a muchas instituciones tanto públicas como privadas”

En este sentido qué le parece el Concurso de Orquestas Bankia de la Com unidad Valenciana ¿Piensa que ayudará a visibilizar el trabajo y la excelencia de los músicos de cuerda? Si, es un elemento más para la visibilidad orquestal en la Comunidad Valenciana. Ha sido uno de los jurados de los Premios Bankia al talento musical en la Comunitat Valenciana, ¿cómo ev alúa la iniciativa y la participación? La iniciativa no puede ser mejor porque uno de los puntos más débiles en nuestro país es el apoyo a la cultura y a la música. La participación ha sido un éxito, como era de esperar en nuestra tierra, de gran nivel y afluencia de convocatoria. Debería de servir de ejemplo a muchas más instituciones tanto públicas como privadas. Por el número y calidad de las candidaturas, ¿se puede pensar que no faltará talento para las próximas ediciones? ¿Piensa que el concurso es un buen termómetro de la excelencia musical de este pueblo?

con repertorio sinfónico y ópera, y como director artístico musical de la recién creada orquesta y coro de la Academia de la SMR de Cuenca; tenemos varias propuestas para actuar en diferentes salas de conciertos en Castilla-La Mancha, Auditorio Nacional en Madrid, Centro Cultural de Belem en Lisboa en un futuro próximo. Para 2019 estamos gestionando una gira de conciertos en China. Dentro de mi labor pedagógica, con más de 25 años de experiencia, seguir formando jóvenes talentos valencianos en el mundo sinfónico orquestal a través de la Joven Orquesta Sinfónica de la FSMCV. El año próximo, por tercera vez, soy director invitado en la gira de conciertos por diferentes auditorios españoles con la Joven Orquesta Nacional de España (JONDE). Entre mis actuaciones fuera de España en la próxima temporada destacaría mi debut dirigiendo la Orquesta Sinfónica del Teatro de Sao Paulo en el día de la Hispanidad en Brasil, así como mi regreso al teatro Sao Carlo de Lisboa con un programa con la Orquesta Nacional de Portugal. En la temporada 2018/19 debuto dirigiendo en Japón, Noruega y Suecia.


4

Julio y Agosto 2017 ■ S UM AR I

Editorial

Un fum de música an l'estiu arriba, al compàs de les festes, el territori valencià es converteix en un gran escenari on la música cobra un protagonisme essencial, aquell que ens dignifica com a poble i conforma la nostra personalitat. No es pot entendre's en el nostre país cap festa si no és amb traca i amb música; música de tots els estils, de totes les procedències. L'estiu està ple de clàssics; des dels festivals als concerts, des de la presència de bandes de música a bandes de rock. En la música tot és banda.

Q

Entrevista Daniel Simón ◆ Concejal de Cultura del Ayuntamiento de Alicante

«La Banda Sinfónica Municipal de Alicante era un cadáver que ha logrado resucitar» Página 8

La Jove Banda Simfònica de la FSMCV estrena la temporada 2017 amb dos concerts en juliol

L'estiu valencià està ple de clàssics, en una successió de propostes variades que abasten tot l'univers de la nostra música. Vénen de fora com en els concerts de la Fira de Juliol, acudeixen des de dins com en el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València, o es fusionen les essències de la Mediterrània amb els aires clàssics del teatre més proper a la música com Sagunt a Escena. Mentre tot açò ocorre i de la qual cosa s’adonem en aquest paper en els despatxos de la cultura s'estan destapant velles xarxes ocultes de teles d'aranya, es desencadenen odis irredents i determinats ganivets volen en la millor i més pura essència dels valors de la més antiga política.

Página 12

Que si el director de l'Orquestra de València ha sigut rebut d'ungles pels qui en ocasions han begut de les ubres negant ara a qui té dret de nomenar libérrimament a qui li semble. Que si la Inspecció de Treball continua la seua particular croada contra les societats musicals que observen amb estupor accions conjuntes desproporcionades com si de cèl·lules mafioses es tractara. Que si tot el cabal informatiu i publicitari ha de passar pels despatxos unívocs del comitè central de l'avinguda de Campanar...

La FSMCV pide a las Corts un aumento de las ayudas para las escuelas de música en los presupuestos de 2018

Que si l’administració encara no s'ha assabentat que determinades actituds de control dels mitjans a partir del control de les presències publicitàries –vegeu Cartelera Turia– és un arma de doble tall i acte de retorn perillós.

Encara que el vent fresc accelere les emocions amb propostes de envergaura, plenes d'emoció. Així, la Diputació de València ens proposa recuperar la fórmula de “La Barraca” de García Lorca, aquella companyia republicana d'actors i comediants que allargava les carreteres portant a racons inhòspits que mai havian vist teatre obres clàssiques muntades a l'ombra d'un om i a la vora del camí. Efectivament, en cooperació amb el Palau dels Arts –quant li està costant saber en quin país existeix (bandes de música, l'òpera al carrer...)– però que bé ho està fent Livermore amb Xavier Rius al capdavant del programa Les Arts Volant que portarà enguany l'òpera a deu pobles valencians sobre un camió d'art, escoltant a una dotzena d'actors i cantants amb l’ànim d'aconseguir de manera ambulant la glòria del descobriment... com arribar als pobles que mai van presenciar òpera a un Mozart interpretat de forma excelsa. Aquesta és la novetat més notable d'aquest estiu.

Sumario

Sí, són coses de la cultura, que en aquest país és com la sabatilla plena de pols que es torna contra el camí odiant el que abandona. Són així les coses, sí, en aquest país.

Página 14

La música valenciana, una aposta segura La Diputació de València continua endavant amb la campanya ‘Retrobem la Nostra Música’

Destí: Holanda

Página 16

Página 26 i 27

Barón Rojo, 37 años sobre los escenarios Página 55

Director Juandedios Leal juandedios.leal@latraca.net

Consell: Ivana Villar (adjunta direcció), Josep Lluís Galiana (continguts), Alexis Moya (coordinació i disseny), Enric Fernández (col·laboradors), Guillem Nicolàs (diari online), Cristina Quílez (redacció), César Galiana (distribució i promocions), Pura Moret (assessora), Virgilio Leal (administrador), Irene Sánchez-Cuerda (lletrada). Col·laboradors: Gimena Gómez-Pantoja, Cipriano Fornas (fotògraf), Avelino Saavedra (ilustrador) Manrique Castelló, Vicent Xavier Contrí, Leila Escrihuela, J.A. Martínez Rodríguez, Marc Gomar, Tamara Ureña, María Moragues, Lluís Grimalt, Loly Moreno, Alberto Urbiola, Germán de Eugenio, Maribel Saquete, F. Javier Argente, Ana Gómez Navarro, María Yoana Rodríguez, Ezequiel Mansilla (fotògraf), Miguel Ángel Martínez, Joan Miquel Llopis, Javier Ramos. colaboradors@latraca.net

Edita: La Traca. Publicacions Valencianes, S.L. • Carrer de La Barraca, 127, 1º, 4ª. 46011 València • Telf.: 636314002 • administracion@latraca.net

Producció editorial: Editorial Gules (Carmen Oliver, administració). Paterna. administracion@editorialgules.com Disseny i maquetació: Cap i Cua (Alexis Moya y Sergio Moya) alexis@capicua-dg-com Impressió: Mediterráneo Proceso Gráfico. Fuente del Jarro. Paterna. Distribució: Val Disme, València Producció publicitària i subscripcions: CAS21, S.L. Carrer Cervantes, 21. 46007 València. Telf: 963 250 627. cas21@cas21.es IMPRÈS A ESPANYA – IMPRESO EN ESPAÑA ISSN.: 2530-836X • Dipòsit legal: 1435-2017 Aquesta publicació respeta en tot moment la llibertat d’expressió dels seus col·laboradors. Per aquest motiu els seus articles reflecteixen únicament idees personals. L’opinió del periòdic sols es manifesta en els seus articles editorials.


6

Julio y Agosto 2017 ■ OPINIÓN

El autor expone en el artículo la importancia del patrimonio interpretativo propiedad de una sociedad musical porque supone un recurso estratégico que en la

actualidad en la mayoría de las agrupaciones de España no se está explotando. Apuesta por la realización de inventarios en los que consten los Derechos de Pro-

piedad Intelectual y otros bienes inmateriales porque al incorporarlos al balance social mejorará ostensiblemente el estado financiero de la asociación.

La puesta en valor de los activos intangibles de las sociedades musicales (I) ★ TEXTOS: JOAQUÍN SOLER ILUSTRACIÓN: JESÚS HUGUET

l patrimonio interpretativo propiedad de la sociedad musical en su calidad de productora y de los músicos intérpretes y ejecutantes, a través de sus derechos irrenunciables, suponen sin lugar a dudas un recurso de gran importancia estratégica a explotar, y que en la actualidad en la mayoría de las agrupaciones de España no se está realizando, perdiendo así la posibilidad innata de obtener una optimización de un patrimonio a todas luces tan olvidado como necesario. Para ello es esencial controlar desde el primer momento del nacimiento del derecho, a través de la fijación de la actuación, y mediante las relaciones que se establezcan entre el representante del colectivo con los directivos de la sociedad musical, el uso debido, lícito e idóneo que se realice de la grabación. Debemos considerar el gran patrimonio interpretativo que un músico o un director va a acumular a lo largo de su carrera, y ello con independencia de la profesionalidad o el amateurismo en el que desarrollo su actividad musical. La Ley de Propiedad Intelectual (LPI) no diferencia a estos efectos de un profesional de un músico amateur; todos, absolutamente todos, tiene sus derechos reconocidos y protegidos por la LPI. Una fijación fonográfica o audiovisual puede estar generando derechos durante 70 años, pudiendo pasar los derechos incluso a los herederos del titular. Esta consideración estratégica a nivel patrimonial, que en muchos países europeos con gran tradición musical, es normal (algunos músicos profesionales llegan a percibir más remuneraciones vía derechos de propiedad intelectual que salario perciben de sus orquestas profesionales a las que pertenecen), en España, aun disponiendo de prácticamente la misma legislación y protección, todavía no existe un nivel de concienciación adecuado al respecto. La tardanza del Estado español en adherirse a la Convención de Roma de 1961 (30 años), ha resultado a todas luces perjudicial para los derechos de propiedad intelectual de los músicos, ello no obstante el gran papel que a nivel nacional, europeo e incluso internacional ha desarrollado y está desarrollando la Asociación Intérpretes y Ejecutantes (AIE) en la reivindicación de los derechos de sus asociados. Es grande y variada la relación de activos intangibles que pueden integrar la esfera patrimonial de la sociedad musical y sus músicos.

E

Activ os intangibles En los procesos valorativos y de situación financiera y legal de las empresas y otras enti-

CARTERA DE DERECHOS DE PROPIEDAD INTELECTUAL Bienes inmateriales que podrían formar parte de una cartera de derechos de propiedad intelectual en el seno de una agrupación musical ya consolidada y con cierta antigüedad: • Nombre comercial. • Marcas de las agrupaciones integrantes. • Nombre de dominio. • Pertenencia a una marca colectiva. • Marca de certificación. • Bien de Relevancia Local/Bien de Interés Cultural. • Grabaciones fonográficas. • Grabaciones audiovisuales. • Contratos de licencia o cesión de derechos. • Derechos exclusivos y de remuneración de sus componentes (AIE’s). • Página web. • El know how artístico. • Archivo de partituras musicales. • La sociedad musical como titular derivativa-cesionaria de determinadas composiciones musicales • Partituras históricas/incunables. • Publicaciones. • Modelos de utilidad en aplicaciones a determinados instrumentos. • Software de gestión del archivo musical. • Software de gestión administrativa. • Diseños. • La figura sui géneris de las interpretaciones que se consideran obras por su especial singularidad y aportes dignos de doble protección.

dades con personalidad jurídica, este tipo de activos ocupan una situación de preeminencia cada vez mayor al ser un patrimonio a veces escondido y oculto debido a una singular opacidad provocada por su intangibilidad, y que muchas veces pasa desapercibido en los balances, provocando así la denominada brecha evaluativa más conocida como Price to book value. Esta brecha viene derivada de la diferencia entre el valor en libros y el precio o valor económico de un determinado conjunto de activos de una empresa. Efectivamente debemos apostar decididamen-

te por la realización de inventarios en los que conste la cartera de Derechos de Propiedad Intelectual y otros bienes inmateriales de los que dispone la sociedad musical, ya que con total seguridad afloraremos una cantidad de riqueza intrínseca y oculta que al incorporarla al balance social mejorará ostensiblemente el estado financiero de la asociación con las consecuencias positivas que de ello se derivarán, mejor acceso al crédito, situación económica de la sociedad plenamente objetivada, así como la obtención de datos para el diseño de estrategias de medio y largo plazo (business plan) para

la agrupación musical de la mano de sus desconocidos hijos: los derechos de propiedad intelectual. Con la Due Diligence sacaremos a la luz los activos de propiedad intelectual que posee la sociedad musical, y realizaremos su saneamiento mediante la verificación de su titularidad originaria o derivativa, la existencia de terceros con intereses afectos sobre los mismos, existencia de situaciones jurídicas complejas que requieran de una regularización, la protección existente, necesidad o no de inscripción registral de los derechos, su ubicación, posibles derechos patrimoniales afectados, existencia de derechos de remuneración devengados y no cobrados, tiempo restante de los derechos para su paso a dominio público, necesidad de publicar y divulgar una determinada grabación para impedir su paso al dominio público con la merma patrimonial que ello supondría para la sociedad como titular de los derechos, usos inconsentidos de prestaciones artísticas en internet, revisión de contratos y licencia…

Joaquín Soler es abogado y presta el servicio de asesoramiento jurídico a las sociedades musicales de la FSMCV.


7

■ Julio y Agosto 2017 OPINIÓ

TEMPS DE REVERBERACIÓ Amb motiu de la publicació del llibre “La mecànica de la creació sonora”, l’autor d’aquest article i també d’un dels capítols de l’obra, “Los Universos imaginarios de

la improvisación. ¿Qué nos estamos perdiendo en las aulas de música? La libre improvisa ción musical: fuente inagotable de inteligencia emocional”,

parla de la inconsistència, des d’un punt de vista pedagògic i artístic, de continuar amb models d’ensenyament musical vuitcentistes i frustrants.

La mecànica de la creació sonora ★ TEXTOS: JOSEP LLUÍS GALIANA

ot i coincidint en el temps, l’eixida del llibre d’autoria col·lectiva La mecànica de la creació sonora i el lliurament dels I Premis Bankia al Talent Musical en la Comunitat Valenciana han vingut a constatar l’èxit d’un treball ben fet al voltant de la innovació educativa. Reconèixer per partida doble el projecte multidisciplinar “Soundcool”, un sistema informàtic per a educació musical i creació sonora amb dispositius mòbils, tablets i Kinect, creat, desenvolupat i dirigit per l’enginyer i compositor Jorge Sastre des de l’ETSI de Telecomunicació de la Universitat Politècnica de València (UPV), i el projecte educatiu musical “Experimentarts: música, creativitat i aprenentatge col·laboratiu” del IES Arabista Ribera de Carcaixent, liderat per l’especialista en música electrònica i videocreació per la UPV, professor d’ESO i també responsable pedagògic del projecte “Soundcool”, Adolf Murillo, ha estat un dels grans encerts de la primera convocatòria d’aquests premis dedicats a guardonar el talent musical valencià, però també als nostres investigadors, musicòlegs i pedagogs valencians. Editat per l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives de la Universitat de València, “La mecànica de la creació sonora” és un llibre col·laboratiu, un volum d’aportacions procedents de diverses disciplines artístiques com ara

T

Reconèixer els projectes “Soundcool” i “Experimentarts” ha estat un dels grans encerts de la primera edició dels Premis Bankia al Talent Musical

La lliure improvisació té la capacitat de posar en estat de “flux” als que la practiquen, un estat amb un alt nivell de concentració i espontaneïtat

l’art sonor, la improvisació, les arts visuals i la videocreació, les noves narratives i la tecnologia aplicada a la creativitat musical, i, com no, de la reflexió i el debat al voltant de la innovació pedagògica, la divulgació musical i la creació i construcció de nous instruments musicals. Coordinat pels professors Maravillas Díaz i Adolf Murillo, el llibre La mecànica de la creació sonora naix com a conseqüència d’una jornada de bones pràctiques educatives que, sota el títol “Creació i Improvisació Musical. La mecànica de la creació sonora”, es va celebrar al IES Arabista Ribera de Carcaixent el 29 d’abril de 2015,

Alumnes del projecte Soundcool . ALEX MORENO

organitzada pel Centre d’Estudis de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV). En aquella intensa jornada hi participaren un bon grapat d’alumnes del centre, junt al compositor, artista sonor, campanòleg i musicòleg d’Aielo de Malferit Llorenç Barber (Premi Bankia al Talent Musical compartit amb el compositor i pianista de Vinaròs Carles Santos), el que subscriu aquest article i el luthier Ángel Di Stefano, així com els integrants del projecte de investigació “Soundcool”: Elizabeth Carrascosa, Remigi Morant i Adolf Murillo. “Les hores de treball entusiasta, tant per part del professorat com dels assistents tot al llarg de la jornada” fou l’estímul per a que Murillo ens animara a escriure un capítol d’una obra que dos anys després ha vist la llum, de manera que es poguera abordar més extensament algunes de las qüestions i experiències viscudes. Als noms ja citats, s’uniren els de la professora de la Universidad de Cantabria María Elena Riaño, el músic i periodista Sixto Ferrero i l’artista i investigador audiovisual Damià Jordà. Aquest volum mostra tangiblement la riquesa dels “espais fronteres, afirma Murillo, on les idees sorgeixen entre diferents llenguatges artístics i contribueixen a la creació de nous marcs creatius. La diversitat de llenguatges i el seu desplegament rizomàtic a les aules són autèntics detonants disruptius que coadjuven a la destrucció del pensament lineal i homogeni”. Aquest especialista en educació no té cap dubte de que és en aquests espais intermedis on irromp amb força la vertadera innovació. L’ensenyament de la música a les aules de primària i secundària no pot continuar ancorada en models antics. Si en l’assignatura de dibuix i pin-

tura, els alumnes dibuixen i pinten lliurement a partir de la seua imaginació o d’algun tema o model a imitar, i en la de llengua i literatura, escriuen textos, conten històries o componen poemes, per què en l’aula de música, els joves estudiants no poden compondre cançons, imaginar i jugar amb els sons, improvisar amb els seus instruments, la seua veu o qualsevol altre objecte sonor? Per què no es poden construir nous instruments musicals o utilitzar les noves tecnologies aplicades a la música o dibuixar noves partitures gràfiques, posar música a un conte, a unes imatges o fer la BSO d’un audiovisual? Per què no es pot conjuminar diversos llenguatges artístics com ara la música, les arts visuals, la literatura, les arts escèniques, la dansa, la performance, l’art d’acció, la poesia sonora i visual, etc.?

És totalment inconsistent des d’un punt de vista pedagògic i també musical continuar amb models d’ensenyament musical vuitcentistes i frustrants. A les aules de música s’ha de treballar la creativitat i l’expressivitat, s’han d’obrir finestres i portes a la imaginació i desenvolupar la intuïció. Apel·lar a la creativitat, a la improvisació, a la hibridació i barreja de diferents llenguatges artístics, augmenta i enforteix la confiança, la curiositat, la intencionalitat, l’autocontrol i l’empatia, la relació amb els altres, la capacitat de comunicar i expressar sentiments, pensaments i estats d’ànim, així com la cooperació i la plena autonomia. El contacte amb la creativitat i la lliure improvisació, amb tots els ressorts que posa en marxa, apel·len al valor del joc, a la vida lliure i lúdicament construïda; reivindiquen lo col·lectiu, l’art del diàleg, la interacció, la participació, l’escolta atenta i el respecte cap a l’altre, i desenvolupen les capacitats heurístiques (pressa de decisions, estratègies i posicionaments). La lliure improvisació té la capacitat de posar en estat de “flux” a tots aquells que la practiquen, un estat caracteritzat per un alt nivell de concentració i espontaneïtat, d’abandonament o oblit d’un mateix, en el qual la única cosa important és l’instant i el procés creatiu. El llibre La mecànica de la creació sonora es pot descarregar lliurement des de la web de la Universitat de València: http://www.uv.es/icie/Llibres/ LA_MECANICA_CREACIO_UNIDO_Alta.pdf

Josep Lluís Galiana és saxofonista, improvisador, escriptor i editor


8

Julio y Agosto 2017 ■ ENTREVISTA

Daniel Simón ◆ Concejal de Cultura del Ayuntamiento de Alicante

«La Banda Sinfónica Municipal de Alicante era un cadáver que ha logrado resucitar» ★ ctivista cultural desde sus inicios estudiantiles, Daniel Simón (Alicante, 1978) afronta en el ecuador de su legislatura como concejal del área de Cultura del Ayuntamiento de Alicante, un verano repleto de actividades. Entre ellas, la música y en concreto la Banda Sinfónica Municipal de la ciudad tiene un protagonismo notable, con actuaciones en la Explanada y Playa de San Juan, entre otros conciertos de interés. El edil la considera uno de los máximos referentes culturales que tiene la ciudad y apuesta por asignarle más presupuesto y ampliar la plantilla de músicos y profesores. ¿Cuál es el panorama actual de las bandas de música tradicional en la ciudad de Alicante? En Alicante tenemos la única banda profesional de música de la provincia que es la Sinfónica Municipal, que tiene más de cien años de historia. Todos los músicos de base que se forman en la provincia aspiran a formar parte algún día de ella, quieren convertirse en funcionarios de la plantilla para tocar, aprender y enseñar todo lo que saben. ¿Goza de buena salud la Banda Sinfónica Municipal? Ha pasado una época con el Gobierno anterior (Partido Popular) de respiración asistida y ahora el enfermo está mostrando síntomas de recuperación muy serios, es un cadáver que parece haber resucitado. Cuando llegué al área de Cultura, veníamos de una administración que no creía en la banda, la estaba dejando morir. Si hay jubilaciones y se amotirtizan las plazas, si las bajas no se cubren y además tiras de plazas temporales como parches..., significa que no te la crees. El equipo de Gobierno actual apuesta por la Banda, por crear empleo cultural, y los jóvenes músicos quieran trabajar en la Banda. ¿Qué papel desempeña en la sociedad? Los números están ahí, es un gran referente cultural. La Banda Municipal está ofreciendo 82 conciertos al año, la integran casi medio centenar de profesionales que pagamos con nuestros impuestos, acude a los colegios e institutos y enseña valores culturales a los estudiantes. La Banda Sinfónica no solo toca pasodobles en la Concha de la Explanada, toca bandas sonoras de grandes películas, homenajea a ilustres alicantinos, colabora con orfeones y grupos de la ciudad... Es un referente de la ciudad, la provincia y más allá. Su papel y función están fuera de toda duda. Sin embargo, algunos sectores critican que la Banda está bajo mínimos de efectivos...

A

JAVIER RAMOS

Daniel Simón. LAS BANDAS Este año han empezado a convocarse plazas de empleo para cubrir puestos de profesores de música en la Banda. Las jubilaciones se están cubriendo. Hacemos lo que podemos estando sometidos con el control de gasto que impone el Gobierno central. El Ayuntamiento ha sido rescatado y no podemos hacer lo que nos gustaría; es muy difícil poder contratar, pero con este Gobierno no va a caer la Banda. Poco a poco vamos a ir recuperando puestos de trabajo. La moral de los músicos que la integran está

“La Banda Municipal no se limita a tocar pasodobles en la Explanada. Es un referente cultural”

más alta que tiempo atrás; se sentían una especie en peligro de extinción. Ahora hay motivos para creer en ella. ¿Es la Banda Municipal una prioridad para la Concejalía que dirige? Desde 2016 hemos recuperado una partida de 20.000 euros para la compra de instrumentos y reparaciones que antes no existía. Pero el año que viene subirá a 50.000 euros porque hay que renovar timbales y más instrumentos, entre otros. Cuando llegamos, era cero esta partida. Gran parte del presupuesto se destinaba a pagar las contrataciones tempora-

les que cubrían parches. Pero ahora convocamos contrataciones definitivas que es lo que la Banda quiere. Hay un presupuesto mínimo para suministros, conciertos, invitaciones de artistas... que ya se ha recuperado. A su juicio, ¿qué papel adopta la Generalitat por la música de las bandas? Hemos tenido un primer buen encuentro con Marga Landete (directora adjunta de Música y Cultura popular del Institut Valencià de Cultura). Ha bajado a Alicante en Hogueras para interesarse por sus bandas de música, y ha decidido apoyar el programa Fogueres Culturals, donde las bandas tienen un gran protagonismo. La Conselleria de Cultura tiene una deuda pendiente bastante grande con Alicante. Donde no llegaba el Ayuntamiento, las competencias culturales las asumía antes la Diputación. Nos debería corresponder el 34% del presupuesto autonómico de Cultura porque es proporcional a la población que tiene la provincia, pero estamos muy lejos de esa cifra. Ahora parece que empieza a haber hechos. El Consorcio de Museos, por ejemplo, se está tomando Alicante muy en serio. Estamos siendo exigentes con Valencia y están respondiendo. ¿Apuesta usted por acercar la Banda a los colegios e institutos de la ciudad? Claro. Me gustaría poder llegar a todos, ese es mi objetivo. Son los centros escolares los que piden que la Banda vaya allí

a enseñar música a los niños y a tocar. Aparte de en las escuelas, estamos intentando que la Banda vaya llegando a todos los barrios de Alicante. Para ello estamos llevando a cabo los programas de Cultura en Barrios y Fogueres Culturals. Es muy bien recibida la apuesta en los distritos, como ocurrió en Rabasa hace poco, los vecinos lo agradecen. Estamos yendo a Benisaudet, Benalúa, San Blas... Nos tomamos muy en serio que la cultura llegue a los barrios, que no solo se quede en el centro de Alicante.

“La Concejalía de Cultura del Ayuntamiento invertirá el año que viene 50.000 euros para renovar instrumentos”

Pero en Alicante, aparte de la Municipal, existen otras cuatro sociedades músicales que también tienen su importancia... Sí, las que están asociadas a los barrios de Carolinas, Villafranqueza, Ciudad de Asís y L'Harmonia, y me llegan noticias de que se está creando una quinta. Eso demuestra el interés que está empezando a tener Alicante por sus bandas de música. Goza de muy buena salud, y todo esto al margen del Conservatorio. Eso dice mucho de la implicación de los barrios por la cultura musical tradicional.

Por eso el Ayuntamiento les patrocina el programa Educandos, cuya asignación va subiendo cada año humildemente. ¿Qué puede hacer el Ayuntamiento para que los jóvenes muestren interés por la música tradicional? Es algo genérico, pero no es más que intentar transmitirles el amor por la música. La Banda no puede estar alejada de realidades musicales que gustan a los jóvenes. No digo que toquen reggeaton, pero sí que, por ejemplo, está colaborando con músicos de la talla del percusionista Pakito Baeza, está acercándose a los orfeones, participa en el Festival de Cine de la ciudad, organiza conciertos infantiles donde tocan canciones de Frozen o Star Wars; es polifacética. Vamos a iniciar también una campaña publicitaria para acercar la Banda a la sociedad alicantina, ponerla en valor, que llegue a más gente. A nivel musical, ¿qué programación tiene prevista para la Banda este verano que ya ha comenzado? La Banda Sinfónica Municipal sigue actuando los jueves y domingos en la Concha de la Explanada, que son conciertos de tradición, y de facto es la banda residente del Auditorio de la Diputación de Alicante (ADDA). También trasladamos sus conciertos a la playa de San Juan, sigue tocando en el centro cultural de las Cigarreras, que ofrecerá música en vivo por las noches acompañando exhibiciones de películas de cine mudo, como antaño. Ese tipo de actividades las estoy potenciando porque así la Banda llega a públicos nuevos, que es uno de mis objetivos. No hay problema para llevar 1.500 personas al ADDA, pero hay que tocar en más lugares y llegar a más tipo de gente. Aunque el cartel de conciertos para julio y agosto no se limita solo a la música tradicional... Tenemos una programación muy variada en el Castillo de Santa Bárbara, que incluye el ciclo Live the Roof. Son conciertos que en otras ciudades se realizan en azoteas de edificios para 50 personas. Vienen grupos y artistas de música indie como Elefantes, Bebe o Vega en el Baluarte de la Reina. En la Concha de la Explanada, aparte de la Banda, hicimos una convocatoria abierta y realizaremos Verano de Músicas, para grupos noveles y consolidados.A principios de julio hemos tenido el Summer Brass Festival, una actividad formativa por el día y que por la tarde ofrece conciertos abiertos al público. La programación musical de conciertos en Las Cigarreras continúa también en verano, con festivales de blues... Y en septiembre volverá el Festival de Música de Tabarca.


10

Julio y Agosto 2017 ■ ENTREVIS TA

Joanjo Trilles ◆ President de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters (FVDiT)

«A nivell pressupostari sempre hem tingut mancances» a FVDiT complirà 20 anys en 2018, com afronta este important aniversari? Amb moltes ganes i il·lusió, han estat vint anys molt importants per a nosaltres, hem assolit en part la tasca que va fer possible que un grapat de colles de dolçainers I tabaleters formaren la FVDiT. Creïem que ha de ser l'any de la nostra consolidació ocupant l'espai que ens pertoca en la música i cultura popular. - Com ho cel·lebraran? Tenim molts projectes, possiblement fem aplecs i trobades per tot arreu del País Valencià per demostrar el que sabem fer i tot el que podem aportar a les tradicions, a la cultura valenciana. Volem consolidar la Colla de la FVDiT; seguirem lluitant per introduir el flaviol a les escoles; mantindrem els compromisos amb les altres federacions que treballen per la música tradicional; lluitarem per fer realitat l'itinerari Superior de Música Tradicional; esperem tenir una infraestructura justa per fer realitat tots els projectes... El col·lectiu ha guanyat presència i reconeiximent en aquestos últims anys? Ha estat de sempre un dels nostres objectius com a col·lectiu, que els estudis de dolçaina siguen dignes de formar part dels Conservatoris “Oficials” de la xarxa de la Generalitat Valenciana. Hem lluitat per ser els interlocutors vàlids i gràcies al magnífic equip de treball de la FVDiT ho estem assolint, però cal estar sempre a l'aguait. Ens fem veure i sentir dia a dia per a que reconeguen el nostre col·lectiu com un dels pilars de la nostra societat, de la nostra cultura, de la nostra música... El canvi de Consell ha implicat algun canvi sensible entorn la tasca que desenvolupen? En aquests gairebé ja 10 anys que estic com a president sempre ens han escoltat i ens han fet cas com a col·lectiu però a nivell pressupostari sempre hem tingut moltes mancances. Estem en contacte directe amb tots, Presidència, conseller, directors generals... creïem que serà possible que se'ns donen els mitjans per poder treballar per a la nostra gent i per a tota societat valenciana. Portem dos anys amb el nou Consell i esperem que en un termini no molt llunyà puguem contestar-vos afirmativament. Ens p ot il·lustrar am b alguns exemples? L'any passat vam iniciar sota la direcció de José Rafael Pascual Vilaplana el projecte de la Colla de la FVDiT amb un magnífic concert al Gran Teatre dins del nostre Aplec a Alzira, amb més de 1.200 persones. Enguany estem treballant per seguir amb la Colla de la FVDiT, tenim un concert tancat a l'ADA d'Alacant el 2 de desembre i estem a punt de tan-

L

Joanjo Trilles, Llicenciat en Humanitats i Gestor Cultural, presideix la FVDiT que agrupa a 91 associacions (38 a Alacant, 16 a Castelló i 36 a València), amb vora 175 professors i directors, més de 2.500 músics, 500 joves a les escoles i gairebé 10.000 persones relacionades amb el col·lectiu. Números que podrien duplicar. ★ TEXTOS:

ALEXIS MOYA E. GARCÍA

FOTO:

Joanjo Trilles, president de la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters.

car un parell de concerts més. Hem fet possible que els nostres associats puguen participar en la Campanya Retrobem de la Diputació de València. Amb la Diputació de Castelló tenim el Dolç Festival i a Alacant hem iniciat la campanya “La Diputació és cultura, la Diputació es música”. En juliol començarem amb el Cefire a les tres províncies un curs de formació per al professorat de Primària i Secundària “La música tradicional i popular i els instruments valencians. El flabiol valencià a l'escola”.

Ens fem veure i sentir dia a dia per a que reconeguen el nostre col·lectiu com un dels pilars de la nostra cultura

Ha tingut una reunió amb Marga Land ete, quins assum ptes han abordat? Com de costum, tot i que amb el director de l'Institut Valencià de Cultura,Abel Guarinos ja ho havíem comentat ens vam presentar, ja que formem part de la Comissió Música i Cultura Popular d'aquest institut. Ha estat una bona trobada i coincidim que junts podem fer moltes coses, però es cosa de tots. Quines són les reivindicacions del col·lectiu? Estan sent ateses per l'administració?

Poc a poc se'ns va tenint en compte però nosaltres anem dia a dia i el nostre compromís sempre ha estat amb les tradicions del nostre poble. Sempre hem estirat els recursos propis. Trobem que s'entenen les nostres reivindicacions per poder treballar com altres col·lectius envers la nostra música i cultura popular, esperem que siguen aviat una realitat. La financiació i ajudes que reben ara mateix són suficients? Treballem amb les quotes dels nostres associats. Els nostres grups demanen ajudes per fer concursos de composició i interpretació així com trobades i formació permanent. Tot açò costa molt i creïem que som mereixedors de tenir un reconeiximent més real i digne. El poquet que rebem sempre és benvingut i ben aprofitat. Quina financiació deurien rebre? Fa un parell d'anys fèrem un estudi del que ens feia falta per poder portar endavant tots els projectes de la FVDiT, al voltant de 200.000 euros. Ens sentim ferits quan als Diaris Oficials trobem subvencions directes de 75.000 euros a col·lectius com el nostre per promocionar la cultura valenciana, i nosaltres que fem? Que no faríem amb aquesta dotació? Quin és el treball social, educatiu i cultural que duen a terme? Nosaltres volem ser vertebradors de la societat valenciana mitjançant la recuperació de la música tradicional amb

projectes com el de la Colla de la FVDiT i el Cefire. La Federació té com objectius afavorir la integració de grups i mantenir, protegir i fomentar la música tradicional i popular, ha hagut un increment notable del grups que integren la FVDiT, no? Quan vaig entrar com a president amb Pep Armengol “El Bollo”en 2008 érem 45 agrupacions, ara som 91 i encara no estem tots, volem ser els interlocutors de tots els dolçainers i tabaleters. En la

Trobem subvencions de 75.000 euros a col·lectius per promocionar la cultura valenciana, i nosaltres que fem?

darrera assemblea feta a València en febrer dels 80 associats vam estar presents gairebé 50, el que parla del compromís de la nostra gent. Respecte al increment de la presència de grups i colles en aplecs o festivals que em diu? Es un premi per a la nostra gent, un compromís dels organitzadors on tothom que pot participa. En les nostres trobades es viu un ambient molt especial compartint experiències i adonant-se que formen part d'un gran col·lectiu. A l'Aplec d'Alzira, a la pla-

ça Major tocaren més de 900 músics, una gran trobada. La integració dels grups en altres formacions ha augmentat? La nostra gent, a banda de treballar als seus grups, molts d'ells, fan estudis en conservatoris trobant-se amb altres companys dins del món de la música i formen de vegades projectes musicals singulars que els motiva dia a dia. No cal dir les aportacions als grups de dansants, a les muixerangues, a les festes de moros i cristians... Els concerts d'intercanvis amb la FSMCV són una iniciativa valorada per les associacions de la FVDiT? Quines consideracions fan de l'experiència? Ha estat una novetat enguany, junt a les societats musicals (FSMCV), els Cors (Fecocova), els de Folklore (FFCV) hem encetat una nova etapa anant els quatre de la mà, no cal dir, de la mà del que té més recursos però caminant junts amb dignitat, tots lluitem des dels nostres col·lectius per la música valenciana. Consideren la possibilitat d'integrar-se en la FSMCV? Creïem que cadascu tenim la nostra parcel·la, tenim moltes coses i objectius semblants però unes singularitats que ens diferencien. Però insisteix, més aspectes que ens uneixen. Fa uns anys quan ens vam adreçar al Consell Valencià de Cultura per demanar que ens declararen BIC, el president Santiago Grisolia ens contestava que “...en sessió plenária el 25 d'octubre de 2010 a favor de declarar BIC l'activitat musical tradicional realitzada per les societats musicals, és válid també per I'activitat musical que porten endavant les colles de dolçainers i tabaleters”. Que més cal dir. Vosté presideix la FVDiT des de 2008 i les properes eleccions seran en el prim er trim estre de 2018? Tornarà a presentar-se? Tot deprendrà de les novetats que tinguem per facilitar-nos els projectes en marxa. A nivell de resposta estic molt satisfet per les nostres colles i per la meua junta directiva que sòn els que em motiven dia a dia, però tinc clar que com a president o com un membre més, sempre estaré a punt per seguir treballant. Quines seran les línees estratègiques del seu programa? El nostre programa serà seguir treballant amb constància, sense parar, amb tot el que hem esmentat abans. El camí és llarg i la nostra gent és increïble amb la seua labor diaria, implicant-se en la societat civil que ens envolta. - Hi han altres candidats? No sé, però el projecte que portem endavant no és cosa de candidats, és un col·lectiu. Si surt cap candidatura estic convençut que no serà cap alternativa, serà un reforç al treball que durant 20 anys hem anat fent a la FVDiT.


12

Julio y Agosto 2017 ■ SOCIETATS MUSICALS

El director Pere Vicalet en un assaig. La Banda Federal compta amb 110 músics de les societats musicals federades. LAS BANDAS

La Jove Banda Simfònica de la FSMCV estrena la temporada 2017 amb dos concerts en juliol Pere Vicalet és el nou director de la formació que compta amb 110 músics de totes les comarques GIMENA GÓMEZ-PANTOJA, València

La Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) ha iniciat la seua temporada 2017 amb dos concerts celebrats aquest mes de juliol. Aquest any la direcció ha quedat a càrrec del compositor i mestre Pere Vicalet, escollit titolar de la Banda Federal per a enguany, en substitució del que fòra el director fins l’any passat, Pablo Marqués. La formació està composta per 110 músics trets de totes les comarques de la Comunitat Valenciana, d’entre més de 300 candidats que es van presentar al procés de selecció. El primer concert va tindre lloc el 7 de juliol a les 20 hores en l’Auditori de la Diputació d’Alacant (ADDA) amb el programa Reestrenes Simfòniques, que busca aconseguir el treball entre compositors i intèrprets, a través d’un repertori de creacions actuals de compositors valencians amb estils musicals diversos. El segon concert de la banda es va celebrar el 9 de juliol a les 20 hores al marc de la celebració del 125 aniversari de la Societat Artístico Musical La Vall de Càrcer, que es va fundar l’any 1892. El concert va tindre lloc a la Plaça Santísim Crist de l’Agonia de Càrcer, i comptà amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana, l’Institut Valencià de Cultura i l’Ajuntament de Càrcer, a més de la FSMCV i la Banda Federal. En ambdós concerts, les actuacions

cia. Després del setge dels francesos, els habitants de la localitat buscaren refugi a l’ermita, on va tindre lloc el conegut com miracle de l’arbre blanc quan es van cegar els cavalls dels invasors. La segona part dels concerts està formada pel pasodoble Leo, de Víctor Vallés Fornet i per Leonardo Dreams SGS17, de Saül Gómez Soler. El primer el va estrenar l’Agrupació Musical Santa Bàrbara de Piles al Palau de la Música aquest 2017 i és una obra pensada com si fòra un regal per un xiquet d’un any anomenat Leo, fill d’uns grans amics de l’autor. Quant a l’obra que tanca el programa, va ser encarregada per la Banda de Santa Cecília de Cullera i es va estrenar durant el 70 Certamen Ciutat de Cullera celebrat aquest any. Aquesta peça ens trasllada a la vida

Aquests concerts han apostat per la música autòctona, amb autors reconeguts en l’àmbit musical valencià

del geni Leonardo Da Vinci i a la seua inspiració per construir una gran quantitat de màquines d’enginyeria al llarg del temps. La Jove Banda Simfònica de la FSMCV en concert. LAS BANDAS

han comptat amb la participació d’un director asistent, un percusionista y un saxofonista colombians, d’acord amb el conveni que va firmar la FSMCV amb el Ministeri de Cultura de Colombia. El programa musical d’aquests dos concerts ha sigut el mateix, excepte pel Concert per a banda op. 4 del compositor José Vicente Fuentes Castilla, que sols es va interpretar en l’ADDA, debut a que “es tracta d’una peça molt complexa pensada per

a representacions en espais tancats amb l’intenció de que els oients pugan apreciar tots els matisos técnics de l’obra”, com ha assenyalat el director de la Banda Federal Pere Vicalet. Aquesta peça fou dedicada al mestre José Rafael Pascual Vilaplana i va rebre el Premio Villa de Madrid Maestro Villa 2008, estrenant-se per la Banda Municipal de Madrid a l’any següent. Es tracta d’una composició amb una durada de 18 minuts en forma de sonata.

El repertori artístic es completa amb altres tres peces musicals. En la primera part, es troben el ja mencionat de Fuentes Castilla i L’Arbre Blanc, de Pere Vicalet. Aquesta segona obra va ser estrenada pel CIM La Armònica de Bunyol el 7 de gener d’aquest any 2017 en el Palau de la Música. Fent referència al seu origen, la composició es centra en el miracle que va succeïr en Gata de Gorgos, localitat natal de Vicalet, durant el periode de la Guerra de Independèn-

Treball am b els compositors Com es pot veure en el repertori, aquests concerts han apostat per la música autòctona, amb autors reconeguts en l’àmbit musical provinents de diferents localitats de la Comunitat Valenciana com ara Paterna, Gata de Gorgos, Alacant i Ontinyent. Segons el director Pere Vicalet, les obres representades han sigut treballades amb els músics en sintonia amb els compositors, per aconseguir transmetre allò que aquests últims volien dir amb les seues peces.


13

■ Julio y Agosto 2017 ENTREVISTA

Pere Vicalet ◆ Director de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV

«Les bandes tenen una funció social i educativa molt important per a tota la societat» edro Vicente Caselles, conegut com Pere Vicalet, és l’actual director de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV per aquesta temporada 2017. Nascut en Gata de Gorgos, Vicalet completa la seua feina com a director amb el treball com artista digital i compositor, a més de ser catedràtic en el Conservatori Superior de Música de València.

P

Què és la m úsica per a tu? Per a mi la música és una manera de canviar tot el que tenim a l’interior. Pels distints àmbits en els quals em moc musicalment, faig diferents estètiques musicals dins del llenguatge que és la música. Però, l’objectiu últim que es busca és commoure amb la música, que faça canviar algun esquema. Al final, la música significa la meua vida. Quina creus que és la teua major aportació al m ón de la música? Ara mateix, pel meu perfil, l’aportació que estic fent en aquest programa que tenim en la Jove Banda, és posar en relleu els autors que tenim ací i també apropar diferents estils, que no siga sempre la mateixa proposta, o en termes musicals que no segueixen la mateixa estètica, perquè hi ha moltes opcions ací en casa i hi ha que valorar açò en el nostre projecte. Com creus que s’uneix aquesta part digital amb la música clàssica a la qual estem més acostum ats dins de la m úsica de banda? Fa deu anys era impensable. Recorde quan estudiava el grau superior era impensable creure que eren el mateix camí. Però hui, per exemple ahir mateix en Facebook em va saltar un avís que Armin Van Buuren, que és un DJ, estava en un festival de música i van aparéixer els reis del festival i en realitat estava tocant amb l’orquestra nacional, així es comencen a crear eixes sinergies. També en el món clàssic hi ha orquestres que ja fan concerts amb música electroacústica clàssica. Creus que en una banda la figura del músic està realm ent tan v alo rada co m po t est ar-ho la d’un solista?

Pere Vicalet és el director de la Jove Banda Simfònica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana en 2017. Creu que hi ha que establir sinèrgies entre diferents estils sonors i estar preparat per poder oferir qualitat. El secret: treballar. ★ GIMENA G. PANTOJA Crec que són dues coses distintes. Jo he crescut en la banda del meu poble, en Gata de Gorgos, i al final la banda com entitat és un organisme amateur, aleshores, són camins diferents, és a dir, tenen aspiracions diferents, en el sentit en el que en la banda amateur busques fer un grup social. Però no té per què estar renyit amb l’altre, hi ha molts solistes que vénen de bandes amateurs. I fent referència a la teua formació dins d’una banda de músic a, què pap er creus que juguen les bandes de m úsica en l’àmbit musical de la Comunitat Valenciana? El paper és molt important des de l’aspecte musical, perquè t’ajuda a formar-te. Des de l’àmbit social és també súper important perquè sempre dic que cada banda reflexa com són en eixe poble o en eixa ciutat, i al final és una representació d’açò. Què hi ha de dolent que un xiquet, en canvi de fer altres coses, vaja a un assaig amb gent més major, gent de la seua edat i gent en més o menys nivell, per aprendre? Les bandes tenen una funció social educativa molt important per a tota la societat.

“El projecte artístic és educatiu quant als músics perquè són obres de molta dificultat que constitueixen un repte per a ells”

Quina diries que és la peça estrela d’aquests concerts? La peça estrela dels concerts, per a mi, sense dubte, és el Concierto Nº 1 de José Vicente Fuentes. És la peça estrela perquè és la més complexa, potser de solfeig no ho siga, però després té molts recursos tímbrics, polifonies i politextures que hem de treballar i als quals els músics no estan habituats.

“La música és una manera de canviar tot el que tenim a l’interior. La música significa la meua vida”

A pesar de ser tan jove, tens una gran trajectò ria professional, quin diries que és el teu secret? Treball, treball, treball i més treball. En el fons, eixe és el secret. Però es pot fer una altra lectura: tractar d’estar en tots els llocs, per quan arribe el moment, estar preparat, en el sentit de poder oferir qualitat, perquè al món que vivim, al final importa més els "m’agrada" de Facebook o els "favorits" de Twitter, però en el pou al fons no hi ha res vàlid. Per això, tot és treballar, treballar i treballar.

Banda Simfònica de la Federació? Té d’especial el repertori. Quan vaig plantejar el repertori artístic, vaig pensar què és la Banda Federal, i què ha de fer que no poden fer les altres bandes. D’una banda, és la representació de totes les bandes, aleshores, el projecte artístic és educatiu quant als músics perquè són obres de molta dificultat que constitueixen un repte per a ells. Com la majoria són estudiants de Superior o ja han acabat, es dóna l'oportunitat de fer un repertori molt més exigent. I d’altra banda, també té d’especial que valora la figura de l'autor com treballador amb l’intèrpret, perquè s'ajunta amb aquest i, una vegada es dóna el feedback entre ambdós, l’obra es nodreix d’aquesta sinergia. El projecte va de treballar amb l’autor mà a mà i de veure que és el que vol dir amb la música.

Pere Vicalet, director, compositor i artista digital. LAS BANDAS Tens algun ritual abans d’eixir a concert? Sí, la veritat és que no ho he dit mai. Un poc fruit del temps, no seria entrar en tràngol la paraula, però sí que has d'aconseguir un estat de concentració, i per exemple, aquesta setma-

na que tenim un repertori prou complex, jo he de ser el que ha d'estar de gom a gom, i de fet, ja fa tres dies que m'alimente diferent. Què té d’especial aquesta temporada de concerts de la Jov e

Hi ha algun projecte de la Jove Banda Sim fò nica que p ug ues compartir amb lasBandas? La FSMCV ha començat una col·laboració amb Bankia i CulturArts que és un projecte que s’anomena Música a la Llum i és prou bo, en el sentit que destaca el que tenim, anant a totes les societats musicals, furgant en els arxius i veient quines són les obres de major qualitat per gravar un CD amb açò. Després, en el concert de desembre de Música a la Llum vindran antics músics que han estat en la Banda Federal, que són ja professionals, a establir un feedback entre el món estudiantil i el món professional.


14

Julio y Agosto 2017 ■ R E P OR TATG E

La FSMCV pide a las Corts un aumento de las ayudas para las escuelas de música en los presupuestos de 2018 La principal demanda es que se cubran los gastos de Seguridad Social del profesorado de estos centros educativos Por último la entidad federativa pide también un incremento de 400.000 euros en la ayuda directa que percibe del Institut Valencià de Cultura para que cubra su incremento de actividad y los servicios que proporciona a los directivos de las sociedades musicales de las tres provincias.

GIMENA G. PANTOJA València

La Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) se ha puesto en contacto con los distintos grupos parlamentarios de las Corts Valencianes para solicitar un incremento de las ayudas dirigidas a las sociedades musicales para los próximos presupuestos generales de 2018. La reivindicación fundamental del colectivo musical es la falta de subvenciones para las escuelas de música, por lo que se pide un aumento de las mismas con el propósito de mejorar las condiciones laborales de los profesores de música. En la actualidad, hay más de 300 escuelas que se encuentran registradas en el Registro de Centros Docentes de la conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte que dan trabajo a 2.807 educadores que instruyen a más de 30.000 alumnos. Tal y como apuntan desde la FSMCV, desde el año 1994, las ayudas de la Generalitat Valenciana para el sector musical han disminuido drásticamente en lo que se refiere a las escuelas de música. Si en aquel momento la contribución de las administraciones cubría cerca del 70% de los gastos, desde 2005 esas ayudas no cubren ni siquiera los gastos de Seguridad Social de los trabajadores, que suponen cerca del 40% de los gastos anuales de las sociedades musicales y en el ejercicio de 2016 alcanzaron los 6,8 millones de euros. Asimismo, el hecho de que los pagos se retrasen hasta 18 meses solo hace que agravar la situación, haciendo insostenible la continuidad de muchos centros docentes. “Debido a que en estas fechas nuestros representantes políticos están comenzando a preparar los primeros bocetos de los presupuestos de 2018, es fundamental que conozcan nuestras reivindicaciones más inmediatas para que puedan ser contempladas en el próximo ejercicio” ha señalado el presidente de la FSMCV Pedro Rodríguez para explicar el momento en el que se realizan estas peticiones. En el último año, las ayudas solo alcanzaron los 8,6 millones de euros, por lo que las reivindicaciones de las sociedades musicales incluyen que las ayudas que se destinan al profesorado de las escuelas se incrementen en 5 millones de euros, aplicando una parte de la subida al ejercicio de 2018 y el resto al ejercicio de

Las escuelas de música suponen 6'8 millones de euros de los 8 millones de subvención que reciben las sociedades musicales. FSMCV

2019. De igual forma, la FSMCV solicita que se establezca un plan de pagos coherente organizado trimestralmente para evitar los retrasos a los que ya están acostumbrados.

Actualmente hay más de 300 escuelas de música que dan trabajo a 2.807 educadores que instruyen a más de 30.000 alumnos

Por otro lado, se pide también a los grupos parlamentarios un pequeño incremento de las subvenciones de 100.000 euros para la contratación del profesorado, que iría destinado directamente al pago de las horas de los directores de las escuelas de música. Precisamente en este sentido la conselleria de Educación lanzó un curso para directores de centros docentes en colaboración con la FSMCV que se está impartiendo en la actualidad para formar a nue-

vos profesionales en este ámbito, lo que contribuye a generar la impresión de que es una figura fundamental de los estudios musicales de la Comunidad Valenciana.

La FSMCV pide que las ayudas que se destinan al profesorado de las escuelas se incrementen en 5 millones de euros

Enmiendas a los presupuestos En su propuesta, la FSMCV ha presentado como antecedente la enmienda realizada en los presupuestos de 2016 por valor de 1.050.000 euros para las escuelas de música, así como la llevada a cabo en el año 2017 que se tradujo en 1.100.000 euros que han permitido poner en marcha la Campaña de Intercambios Musicales más grande de la historia, en la que colaboran las cuatro federaciones musicales de la Comunidad Valenciana: la FSMCV, la de Dolçainers i Tabaleters, la de Coros, y la de Folklore. En estas actividades se fomenta la interrelación entre los artistas valencianos y las ayudas han posibilitado la participación de más de 2.000 grupos de música. Con estas subvenciones, como apunta la FSMCV, se impulsa el proyecto social, educativo y cultural que desarrollan las sociedades musicales en las tres provincias, atendiendo principalmente a diez líneas estratégicas que incluyen: dotaciones e infraestructuras y otros activos, plataforma tecnológica y sistemas de información, educación, investigación, creación, circulación, divulgación, emprendedurismo, mejoras en la financiación y gestión del colectivo y otras iniciativas públicas y privadas. Desde la Federación esperan que estas reivindicaciones sean tenidas en cuenta por los grupos parlamentarios para poder seguir colaborando con ellos tal y como se está dando en la última legislatura, dado que de los veinticinco millones solicitados a las administraciones públicas autonómicas y provinciales, tan solo se alcanza la mitad en la actualidad. A diferencia de otras comunidades como el País Vasco, en el que las ayudas para los 65 centros de enseñanza musical en el ejercicio 2016 fueron de más de 7 millones de euros, en la Comunidad Valenciana, con más del triple de escuelas, las subvenciones tan solo fueron de 8,6 millones para el conjunto de sociedades musicales.


15

■ Julio y Agosto 2017 S OC IE D A DE S M US IC AL E S

La FSMCV presenta una propuesta para declarar las sociedades musicales Bien de Interés Cultural La medida supondría numerosas ventajas para el colectivo en forma de ayudas GIMENA GÓMEZ-PANTOJA València

La Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) ha presentado a la conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte una propuesta para que las sociedades musicales sean consideradas como Bien de Interés Cultural (BIC). La petición se ha efectuado en una reunión entre el presidente, Pedro Rodríguez y la directora general de Cultura y Patrimonio, Carmen Amoraga, después de la Proposición No de Ley presentada por Podemos y el consenso de Les Corts que se produjo en noviembre de 2015. Ambas partes han declarado que esperan que la declaración oficial se apruebe antes de fin de año. El motivo que impulsa la iniciativa es la “continua contribución a la conservación y potenciación del patrimonio cultural valenciano” de las sociedades musicales y sus “acciones de enriquecimiento, fomento, protección, coordinación, difusión y promoción de la música”, tal y como ha señalado Rodríguez. Este proyecto lleva en marcha desde el año 2008, cuando la FSMCV comenzó a trabajar para declarar Bien de Interés Cultural en su vertiente inmaterial a las sociedades musicales de la Comunidad Valenciana. La FSMCV han adjuntado un docu-

La directora general de Cultura Carmen Amoraga junto al presidente Pedro Rodríguez.

mento que incluye una propuesta de medidas de acompañamiento para garantizar la protección de la declaración BIC de las sociedades musicales y la promoción de la diversidad de las expresiones culturales siguiendo el modelo propuesto por la Unesco y ratificado por España en 2006. Ventajas para el colectivo Las medidas de acompañamiento presentadas junto al expediente de la FSMCV supondrían para las socieda-

des musicales el apoyo en forma de ayudas orientadas a la construcción, adquisición y reparación de sus activos tangibles e intangibles, la creación de programas de protección, recupe-

La iniciativa cuenta con el apoyo unánime de las Corts Valencianes, así como de numerosas instituciones valencianas

ración y digitalización de archivos, el apoyo para certámenes, festivales y becas, y también la creación de mecanismos de colaboración y de financiación para que pueda llevarse a cabo la enseñanza en las escuelas de música, entre otras muchas ventajas para el colectivo musical. Las declaraciones como BIC se regulan en base a la Ley 16/1985, de 25 de junio, del Patrimonio Histórico Español, que deja en manos de las comunidades autónomas la competen-

cia de desarrollar estudios para declarar bienes muebles o inmuebles como tales, siempre bajo la supervisión del Ministerio de Cultura. En el caso valenciano, la legislación que ampara esta competencia autonómica es la Ley 4/1998, de 11 de junio, del Patrimonio Cultural Valenciano, en la que se estipula que los bienes que lo integran “constituyen un legado patrimonial de inapreciable valor, cuya conservación y enriquecimiento corresponde a todos los valencianos y especialmente a las instituciones y los poderes públicos que los representan”. Ley Valenciana de la Música La FSMCV fundamenta en la Ley Valenciana de la Música el que se otorgue a la Federación el título de entidad “protectora del patrimonio cultural valenciano” por distinguirse en “actividades de conservación y enriquecimiento” del mismo. Este hecho también es objeto de atención entre las medidas de acompañamiento propuestas y se une a la petición, también incluida, de que la propia FSMCV participe como miembro de pleno derecho en los principales órganos consultivos de referencia a nivel cultural, educativo y social de la Comunidad Valenciana. Esta iniciativa ha contado con el apoyo unánime por parte de los grupos parlamentarios de las Corts, así como de multitud de instituciones valencianas como el Consell Valencià de Cultura, el Conservatorio Superior de Música Joaquín Rodrigo de València y las Universidades de Alicante, València, Jaume I de Castelló y Miguel Hernández d’Elx. Asimismo, tiene el respaldo de las tres Diputaciones provinciales, 284 ayuntamientos y la Federación Valenciana de Municipios y Provincias.

La Inspección de Trabajo llega a Alicante y Castellón G. GÓMEZ-PANTOJA València

Después de que el pasado mes de mayo el Ministerio de Trabajo iniciara la inspección de las escuelas de música de la provincia de Valencia para comprobar que cumplían sus obligaciones legales en el alta de sus empleados en el sistema de Seguridad Social, la investigación se ha extendido ahora a las provincias de Alicante y Castellón. Este es el motivo de la reunión celebrada por la junta directiva de la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) con los treinta presidentes comarcales para tratar la situación en la que se encuentran las sociedades musicales. Según afirmó el delegado del Gobierno en la Comunidad Valenciana, Juan Carlos Moragues, tras enviar la carta informativa a las sociedades musicales de la provincia de Valencia, la intención

de esta inspección es que estas “autorregularicen” su situación, y den de alta en la Seguridad Social “a las personas que dan clases y se encargan de la administración, asesoramiento o cualquier servicio, que tienen un contrato y deben estar dados de alta". Desde la FSMCV están seguros de que todas las sociedades musicales regularizarán su situación, y por ello han dado orden al asesor laboral y al asesor jurídico de la entidad para prestar su ayuda a todas las sociedades musicales que precisen sus servicios.Además, también ayudarán a inscribirse en el Registro de Centros Docentes de la conselleria de Educación a aquellas escuelas musicales que no estén dadas de alta, ya que es un requisito imprescindible para solicitar ayudas públicas de enseñanza. El equipo de gobierno de la entidad federativa ha redactado una carta que

Reunión de la junta directiva de la FSMCV y los presidentes comarcales en Canals.

será enviada al conseller de Educación, Vicent Marzà, en la que se le pide que aumente las cantidades destinadas a estas escuelas, ya que según apunta la FSMCV, el problema que impide que todos los profesores estén dados de alta es únicamente la falta de financiación. “La inspección de trabajo no hace más que su labor por mucho que nos pese y sorprenda, pero el Consell, a través de la conselleria de Educación, es quién debe cumplir con sus compromisos electorales y con el Pacte del Botànic y apoyar a las es-

cuelas de música”, ha señalado el presidente de la FSMCV, Pedro Rodríguez, al respecto. Jornadas informativas Como medida explicativa para solventar posibles dudas que puedan surgir a los federados a raíz de las inspecciones del Ministerio de Trabajo, la FSMCV llevará a cabo dos jornadas informativas para las sociedades musicales. La primera tendrá lugar el 15 de julio en Sant Joan (Alicante), y la segunda el 22 de julio en el Grao de Cas-

tellón, a las 10 horas en ambos casos. Desde la Federación invitan a todas las entidades del colectivo a participar dado que se se tratarán temas relacionados con la inspección, pero también sobre el registro de centros docentes y últimas novedades de la conselleria de Educación en relación con este asunto, así como sobre las compatibilidades de profesores y directores en el caso de que sean funcionarios (músicos o intérpretes y profesores de primaria o secundaria) y la Ley del Voluntariado.


16

Julio y Agosto 2017 ■ REPORTATGE

La Diputació Provincial de València ha convocat una nova edició de la campanya Retrobem la Nostra Música. Un programa que absorbeix 2.044.400 euros, un 65%

del pressupost dedicat a aspectes musicals dins de l’Àrea de Cultura. De les ajudes poden beneficiar-se societats musicals, corals, orquestres de pols i pua,

grups de tabal i dolçaina, grups de dansa i rondalles, orquestres simfòniques i, fins i tot, ajuntaments que desenvolupen programes musicals o escoles d’educands.

La música valenciana, una aposta segura La Diputació de València continua endavant amb la campanya ‘Retrobem la Nostra Música’ ★ TEXTOS:

n any més, i van 38, la Diputació Provincial de València ha convocat una nova edició de la campanya Retrobem la Nostra Música, un programa estable de suport a la música promogut des de l’Àrea de Cultura de l’entitat provincial que encapçala Xavier Rius. Es tracta del programa més ambiciós, que arriba a més gent i que més recursos absorbeix de tota la promoció musical de la Diputació de València, fins a un 65% del pressupost dedicat a aspectes musicals dins de l’Àrea de Cultura. Traduït en xifres: 2.044.400 euros. Unes ajudes de les quals poden beneficiar-se tot un espectre d’entitats que conformen el ric panorama musical valencià: societats musicals, corals, orquestres de pols i pua, grups de tabal i dolçaina, grups de dansa i rondalles, orquestres simfòniques i, fins i tot, ajuntaments que desenvolupen programes musicals o escoles d’educands. A més d’ajudes a concerts, partitures, adquisició d’instruments... en la convocatòria de 2017 s’han afegit noves línies com la internacionalització de bandes, reforçada amb els programes de València és música.

CRISTINA QUÍLEZ

U

Quasi 900 concerts en 2016 L’èxit de la campanya és innegable. Durant 2016 el programa de concerts i suport a les escoles d’educands del Retrobem va suposar la realització de 885 concerts i la participació de 605 associacions i societats musicals. En total, 272 municipis van prendre part en la campanya, i en 2017 la Diputació no dubta que es mouran xifres d’activitat semblants, per la qual cosa ha pressupostat una quantitat de 1.267.400 euros. En el cas dels concerts a càrrec de les bandes, orquestres, cors... el programa ha d’estar integrat per obres de compositors valencians, i almenys

El diputat de Cultura, Xavier Rius, en la presentació de la campany a musical de la Diputació per al 2017. DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

la mitat del repertori ha de ser de l’editat per la Diputació en la col·lecció Retrobem La Nostra Música. Això ha suposat també la creació d’un fons de partitures i de gravacions editades per la Diputació a l’abast de totes estes formacions artístiques i que suposen un treball de suport als compositors valencians així com un arxiu sonor en el qual estan representades més d’un centenar de bandes de música, cors i orquestres de la província. També l’educació musical té el suport de l’entitat provincial i per això les escoles d’educands reben una quantitat econòmica en funció del nombre d’alumnes.

Durant 2016 es van realitzar 885 concerts amb la participació de 605 associacions i societats musicals i 272 municipis

L’educació musical també té suport, les escoles d’educands reben una ajuda en funció del nombre d’alumnes

Ajudes per a instruments A partir de la campanya 2016-2017, la compra d’instruments deixa d’estar condicionada al subministrament d’instruments que antigament facili-

tava la Diputació, de manera que ara els músics són lliures d’adquirir el material subvencionat amb les característiques tècniques que realment necessiten. Aquesta mesura permet

que es beneficien també les botigues especialitzades i els comerços de proximitat valencians. S’estableix una ajuda màxima de 2.000 euros per societat musical i de fins a 450 euros per a entitats com corals, orquestres de pols i plectre, grups de tabal i dolçaina, etc. En total, es repartiran 700.000 euros. També l’entitat provincial ajuda als consistoris que organitzen certàmens municipals de bandes, línia per a la qual destina fins a 40.000 euros que van a parar, mitjançant convocatòria oberta, a certàmens com l’Internacional de València i el Nacional de Cullera, entre altres. Promoció internacional La promoció internacional de les bandes és una altra novetat. Des de l’any 2016 s’estableix una línia de subvenció de concerts nacionals i internacionals de les bandes de música guanyadores de les seccions especial i primera del Certamen de Bandes de la Diputació de València. Al 2016 es possibilità un concert de la Banda de Carcaixent, guanyadora del certamen 2015. Per a l’any 2017 està prevista l’assistència de la banda de música de la Societat Musical Santa Cecília de Requena, guanyadora del certamen 2016, en la modalitat “especial”, a l’encontre internacional de bandes de música de la ciutat de Kerkrade (Holanda), al pròxim mes de juliol. A esta partida es destinen fins a 30.000 euros. Així mateix, existeix una línia de subvenció a programes culturals musicals orientats a la commemoració d’aniversaris fundacionals de les societats musicals més antigues. Poden entrar en aquesta convocatòria celebracions d’aniversaris de bandes amb 50, 75, 100, 125, 150 i 175 anys. Les peticions han de vindre necessàriament per part d’ajuntaments, els quals, a més, han d’implicar-se activament en el programa d’actes commemoratius.


17

■ Julio y Agosto 2017 REPORTATGE

Estrena de l’obra Bastià i Bastiana a Càrcer. DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

Mozart a les comarques Les Arts Volant és un projecte de difusió cultural de l’òpera CRISTINA QUÍLEZ. València

T’imagines gaudir d’una òpera en el teu poble i gràcies a un “camió-escenari”? Això és una realitat des del passat 7 de juliol amb Les Arts Volant, un projecte de difusió cultural nascut per fer arribar l’òpera a qualsevol racó de la geografia valenciana i que ha sigut possible gràcies al conveni entre l’Àrea de Cultura de la Diputació de València i el Palau de Les Arts Reina Sofía. A més, la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de València, també ajuden a la difusió del projecte. Les localitats de Càrcer, Benaguasil i Montaverner (7, 8 i 9 de juliol, respectivament) han segut les primeres parades d’este programa que inclou la representació de l’òpera Bastià i Bastiana, de Mozart, i que posteriorment arribarà a Guardamar de la Safor (20 de juliol), Albuixech (21 de juliol), Castielfabib (22 de juliol) i Albalat dels Tarongers (23 de juliol). Així mateix, al mes de setembre es reprendrà la gira per altres tres municipis valencians, com són Sueca, Picanya i Alginet, amb dates encara per concretar. Òpera sobre un “camió-escenari” La proposta contempla un total de 14 representacions –quatre en diferents barris de la ciutat de València i una desena en municipis de la demarcació de València–, orientades, principalment, tant a aquelles localitats amb escassa activitat musical o en què seria difícil dur a terme una representació per manca dels mitjans o les instal·lacions necessàries, així com als habitants de nuclis residencials amb escassetat de recursos econòmics per poder gaudir d’aquest espectacle. Inspirada en la companyia de teatre ‘La Barraca’, de Federico García Lor-

Xavier Rius, Albert Girona, Davide Livermore, Glòria Tello i Francisco Potenciano. DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

ca, que va representar obres de teatre clàssic espanyol a més de 70 pobles al començament dels anys 30, Les Arts ha creat la seua pròpia companyia itinerant que viatjarà en un gran camió adaptat per transformarse en un escenari mòbil capaç d’acollir una funció d’òpera en directe. El títol escollit per a aquesta primera edició és una de les obres més emotives i interessants de Wolfgang Amadeus Mozart, que el geni de

Càrcer, Benaguasil, Albuixech, Montaverner, Guardamar de La Safor, Castielfabib i Albalat dels Tarongers alberguen Bastià i Bastiana

Per tal d’aconseguir una major proximitat amb l’espectador, ‘Bastià i Bastiana’ es recitarà i cantarà en la seua versió en valencià

Salzburg va compondre quan només tenia dotze anys: Bastià i Bastiana, un ‘singspiel’ en un únic acte i d’una hora aproximada de durada. L’òpera suma 16 xicotets números musicals, amb una entrada instrumental, un recitatiu, 11 àries, dos duets i tercet final, a més d’incloure parts parlades. Per tal d’aconseguir una major proximitat amb l’espectador, Bastià i Bastiana es recitarà i cantarà en la seua versió en valencià. Els cantants del Centre Plácido Domingo protagonitzen aquesta obra que s’interpreta amb acompanyament de piano. L’intendent Davide Livermore és el director d’escena de la producció realitzada pel personal tècnic de Les Arts. El ‘camió-escenari’ sobre el qual es representa l’obra conté tot el material necessari per dur a terme l’espectacle: decorats, il·luminació i so. Una vegada instal·lat, el vehicle s’anivella a terra i s’obri per desplegar –mitjançant un sistema hidràulic– l’escenari complet que alberga la representació. A la part posterior del camió, s’ha instal·lat una caravana que fa de camerino per als artistes.


18

■ Julio y Agosto 2017 E L QUE HE M V I S T

Els més joves protagonitzen la Trobada Comarcal de Bandes i el Concurs d’Intèrprets de l’Horta Sud

Benifairó va oferir el II Concert de Primavera La societat musical L’Entusiasta de Benifairó de la Valldigna va realitzar el passat diumenge 11 de juny el II Concert de Primavera, a les 12.00 i en l’Auditori Municipal, que va ser dedicat a tots els socis i simpatitzants de l’entitat musical. Dirigida pel seu mestre titular Teo Aparicio-Barberán, la banda benifaironera va interpretar obres dels compositors Bizet, Alfred Reed, Eric Witacre i A. Sánchez Pedro. A més es va interpretar l’obra del director i compositor Teo Aparicio De aquellas coplas lejanas, dedicada al seu admirat amic Miguel Esteve Ortiz, i que va ser estrenada dirigint a la Unió Musical Santa Cecilia d’Enguera (el seu poble natal) i que el passat diumenge va ser interpretada en el citat concert per la societat musical L’Entusiasta de Benifairó.

Els dos esdeveniments s’emmarquen en la campanya d’activitats comarcals que organitza la FSMCV CRISTINA QUÍLEZ. Benetússer

Un any més, l’ Horta Sud va organitzar dos esdeveniments comarcals els quals van tindre com a focus d’atenció els músics més joves. D’una banda, el passat 10 de juny, al voltant de 1300 músics de 22 societats musicals van prendre part en la XVIII Trobada Solidària de Bandes Juvenils de l’Horta Sud celebrada a Benetússer. Tots els músics van desfilar pels carrers del poble fins arribar a la plaça de Cardenal Benlloch, on van interpretar conjuntament la marxa Valencia de Padilla baix la batuta d’Isidro Joaquín Martínez Sáiz. Com en edicions anteriors, la trobada va tindre un caràcter solidari i per això tots els participants van aportar, voluntàriament un kil d’aliments. Cal destacar que, per primera vegada en les seues 17 edicions, dues societats musicals s’han agermanat per tal d’organitzar conjuntament l’acte: la Societat Artística i Cultural Unió de Benetússer i la Primitiva de Benetússer.

Panoràmica de la Trobada de Bandes Juvenils de l’Horta Sud. UNIÓ MUSICAL DE BENETÚSSER

Per primera vegada en les seues 17 edicions, dos societats musicals han organitzat conjuntament l’acte Concurs de Joves Intèrprets. FSMCV HORTA SUD

Abans de l’actuació de la macrobanda van tindre lloc unes paraules per part de les autoritats assistents, entre elles el president comarcal de la FSMCV Vicent Lluna, qui, a més d’agrair el treball de totes les institucions

col·laboradores, va demanar els músics dues coses: “primer, que mai decaiguen les ganes per seguir treballant per la música i mantindre viva una de les senyes d’identitat del poble valen-

cià, i segon, que mai obliden d’on venen, de les seues societats musicals, que son els seus oritgens, on s’han format com a músics i on un grup de gent ha apostat pel seu futur musical”.

Concurs de Joves Intèrprets D’altra banda, el 27 de maig el Casino de Quart de Poblet va acollir la I Trobada de Joves Intèrprets de la comarca. El jurat, composat per Antonio Martínez Caño, Luís Gómez Zanón i Emilio Almenar Rodrigo, va destacar l’altíssim nivell musical de tots els participants. Va obtindre el primer premi Iván Ramos Delgado de la Banda Simfònica d’Aldaia; el segon premi Manuel Roncero Ros de L’Agrupació Musical L’Amistat de Quart de Poblet; i el tercer guardó Marc García Guna de L’Artística Manisense de Manises.

Taller de Música Jove oferix un recital a la Sala Clemente Pianos L’audició va tindre lloc el divendres 23 de juny a la Sala Clemente Pianos de València que, una vegada més, va col·laborar amb l’Associació Música Jove (AMJ) de València cedent les seues instal·lacions per a que els alumnes pugueren oferir diverses interpretacions. Durant l’acte també es va lliurar un diploma acreditatiu als alumnes que han finalitzat els seus estudis professionals en el centre. Amb este acte, el Taller de Música Jove, centre profesional de música depenent de l’AMJ, va donar per finalitzades les activitats acadèmiques organitzades durant el curs.

Más de 150 alumnos de Tavernes, Villar y Carcaixent participaron en el Festival de Bandas Infantiles de Villar La Unión Musical Santa Cecilia (UMSC) de Villar del Arzobispo organizó el pasado 18 de junio un Festival de Bandas Infantiles en el que participaron las agrupaciones infantiles de la SIUM Tavernes de la Valldigna, Sociedad Musical Lira i Casino Carcaixentí y UMSC de Villar. Se trataba de la tercera ocasión en la que estas bandas infantiles compartían escenario, puesto que este mismo festival se celebró en julio del año pasado en Tavernes y en octubre en Carcaixent. El Encuentro comenzó a las 11h de la mañana con un desfile en el que tocaron conjuntamente los 160 jóvenes músicos de las tres bandas infantiles desde la cubierta del colegio público hasta la sede de la Unión Musical de Villar. Ya en el salón de la UMSC tuvo lugar un concierto que comenzó con la actuación de la banda infantil de la SIUM de Taver-

nes de la Valldigna. Bajo la dirección de Juan Francisco Torres Franco, los 60 músicos de la plantilla interpretaron Colors of the Wind (Pocahontas) de Alan Menken, King Valley Overture de Jim Evans, Love Me Tender de Elvis Presley y Spanish Brass de Eric Osterling. La banda infantil de Tavernes, acudió a Villar acompañada por una delegación de unas 40 personas, entre ellas el presidente de la sociedad,Vicent Hijarro y la concejala de cultura Encar Mifsud Estruch. En segundo lugar intervino la banda infantil de la Lira i Casino Carcaixentí. Sus 55 músicos interpretaron varias piezas de Jacob de Haan (Slow motion, Farhouse rock, Soul ballad, Sunny samba, Rhythm & blues y Close finish), Louie, Louie de Richard Berry y Chu chu chu, cha cha cha de Warren Barker. En esta ocasión la banda infantil estuvo dirigida

por María Selma Embuena, ya que el director titular, Agustí Martínez Caballero, no pudo subir al escenario por una reciente operación quirúrgica, aunque sí asistió al concierto. Los músicos de La Ribera contaron con el apoyo de numerosos seguidores, entre ellos el presidente Salvador Calatayud y la concejala de Cultura Desireé Palma. El festival finalizó con la actuación de la agrupación anfitriona, la Banda Infantil de la UMSC que dirige José Antonio Pérez y que está integrada por 40 alumnos. En el programa Bold Adventure de Timothy Johnson, Fuerte y Piano de Jan de Haan, Cantigas Españolas de James Curnow, Viaje al Tirol de Jan de Haan y Bandissimo de Anne McGnit. Para concluir la jornada, músicos y acompañantes disfrutaron de una comida de hermandad en la cubierta del colegio.

Desfile del encuentro de bandes infantiles. C. Q.


19

■ Julio y Agosto 2017 PREMIOS BANKIA Foto de familia de los premiados.

Los Premios Bankia dan visibilidad al talento musical de la Comunidad La primera edición de los galardones, que tendrán una periodicidad bienal, se ha resuelto con dos premios ‘ex aequo’ en sus cinco categorías a las que se ha dotado con 20.000 euros os Premios Bankia al talento musical en la Comunidad Valenciana han iniciado su andadura en este año concitando una gran expectación en el sector musical. Los premios, 20.000 euros por candidatura, son un poderoso reclamo para los músicos, formaciones y proyectos que se desarrollan en torno a la educación, investigación y actividad empresarial relacionada con la música. Organizados por la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) en colaboración con el Institut Valencià de Cultura (IVC) y el patrocinio de Bankia, los premios han sido un éxito a tenor de la cantidad de candidaturas presentadas (145) y vendrán a hacer justicia con el talento musical que atesora este pueblo tanto aquí como en la diáspora artística en multitud de países donde prestigiosas formaciones tienen entre sus filas a músicos valencianos. En su primera edición y como era de esperar, el jurado ya tuvo un problema porque decidió conceder ex aequo los premios al músico valenciano (Carles Santos y Llorenç Barber) y a la formación musical valenciana de carácter profesional (Capella de Ministrers y Spanish Brass). En las próximas ediciones pasará lo mismo porque será muy complicado desechar algunas propuestas que acreditan argumentos necesarios para recibir este galardón dada su calidad y excelencia en la plano nacional e internacional.

L

TEXTOS: ALEXIS FOTOS: EZEQUIEL

Pedro Rodríguez, presidente de la FSMCV,

Pedro Rodríguez, presidente de la FSMCV, aseguraba que los premios eran un compromiso porque obligan a “mirar hacia afuera de nosotros mismos, de enredarnos con la industria, con la educación formal, con los investigadores, con las nuevas tecnologías y con otros agentes de este universo musical valenciano”. Una responsabilidad que la FSMCV ha hecho “consciente de nuestro liderazgo social”. La satisfacción con la acogida es lógica “porque ha mostrado la enorme enver-

MOYA MANSILLA

Abel Guarinos, director general del IVC.

gadura de la tradición musical en la Comunitat Valenciana”. Rodríguez expuso que “detrás del 90% de las candidaturas aparece una

Pedro Rodríguez: “detrás del 90% de las candidaturas aparece una historia vinculada a una sociedad musical”

historia vinculada a una sociedad musical” y lamentó “la ausencia de mujeres entre los premiados. Solo ha habido candidaturas en 3 de las 5 categorías y solo un 16% de las candidaturas presentadas eran de mujeres” una injusticia para la que pidió sensibilización y “fomentar el avance del talento femenino”. En el capítulo de reivindicaciones, aprovechó para reclamar “una financiación justa para la cultura y la música valenciana” a la administración

Miguel Capdevila, directivo de Bankia.

autonómica y central. Pidió 10 segundos de silencio “para recordarle al gobierno de Madrid que 7.000 euros para la FSMCV, o 270.000 para toda la música valenciana, son la misma burla que las ridículas cantidades que se asignan al San Pio V o al Palau de Les Arts”. “El silencio también es música”, dijo; y fue sepulcral. Miguel Capdevila, director corporativo de la Territorial de Bankia en la Comunidad Valenciana, subrayó que “el fallo del jurado, con ese doble premio,


20

Julio y Agosto 2017 ■ PREMIOS BANKIA

Juandedios Leal, director del periódico lasBandas, y Manuel Tomás, profesor del conservatorio deTorrent y exsecretario autonómico de Educación y Formación. El premio concitó a numerosas personalidades del mundo de la música, política, moda, comunicación, medicina, gastronomía y educación.

PREMIOS BANKIA AL TALENTO MUSICAL DE LA COMUNIDAD VALENCIANA • Premio al músico valenciano (ex aequo) Carles Santos Llorenç Barber • Premio a la formación musical valenciana de carácter profesional (ex aequo) Capella de Ministrers Spanish Brass • Premio al investigador musical Jorge Sastre Ricard Camarena, Maria José Català y Josep Almería. La Banda Sinfónica de Mujeres de la FSMCV dirigida por Lidón Valer.

pone de manifiesto el nivel de los músicos y de la educación musical” y que los premiados son “un ejemplo para la sociedad”. Capdevila manifestó el apoyo de la entidad al colectivo en diversos proyectos (becas para alumnos de escuelas de música, sede social de la FSMCV, Concurso de Orquestas...) afirmando que “estamos al lado de los músicos valencianos” y aseguró que la entidad respaldaba esta iniciativa “por que os lo merecéis” dirigiéndose a los galardonados. Para el director general del (IVC) de la Generalitat Valenciana, Abel Guarinos, los premios “sirven para visibilizar y reconocer el talento de compositores, intérpretes y estudiosos valencianos de la música. Avanzamos en un proyecto global dentro del pla 'Fes Cultura' de la Generalitat que pasa por generar acciones como esta”.

• Premio al proyecto educativo musical “Experimentarts: música, creatividad y aprendizaje colaborativo” del IES Arabista Ribera de Carcaixent • Premio a la actividad empresarial o emprendedora relacionada con la música Consolat de Mar

Directivos de Bankia.

Jurado y entrega de premios El prestigio del jurado es uno de los elementos fundamentales en unos premios. En esta edición, estuvo presidido por Pedro Rodríguez y lo integraron Abel Guarinos, director del IVC; Álvaro Zaldívar, catedrático de Estética e Historia de la Música en el Conservatorio Superior

www.lolos.es - 609 118 366

Miguel Capdevila manifestó el apoyo de Bankia al colectivo, “estamos al lado de los músicos valencianos”

de Murcia; Pau Raussell, director del área de investigación en Economía de la Cultura y el Turismo de la Universitat de València; Marga Landete, directora adjunta de Música y Cultura Popular del IVC, el director de orquesta Cristóbal Soler y María Martínez Iturriaga, directora ejecutiva de Berklee Valencia.

La gala, celebrada en el Palau de Les Arts de València el 22 de junio, contó con la presencia de Marga Landete, Marina Sánchez, directora general de Formación Profesional y Enseñanzas de Régimen Especial, Josep Almeria, diputado por Podemos en las Cortes y expresidente de la FSMCV, y María José Catalá, en representación del PP, entre otras personalidades del mundo de la moda, comunicación, medicina, gastronomía y educación. Los premios fueron entregados por personas relevantes de la sociedad valenciana con alguna vinculación especial con la música como la directora de À. (A punt), Empar Marco; el diseñador Francis Montesinos y el cocinero Ricard Camarena, entre otros.

Avgda. Pérez Galdós, 88 - 46008 València www.capicua-dg.com - Telf, 963851133


21

■ Julio y Agosto 2017 PREMIS BANKIA

Carles Santos i Llorenç Barber en els Premis Bankia al talent musical de la Comunitat Valenciana.

Carles Santos i Llorenç Barber, premi al músic valencià La gala dels Premis Bankia va iniciar-se amb el lliurament d’aquesta disputada categoria, a la qual s’havien presentat 60 candidatures i que el jurat va resoldre otorgant el guardó ex aequo ★ La primera sorpresa de la nit va arribar quan es va desvetllar la identitat del premiat ja que, en lloc d’un, el jurat va decidir lliurar un premi a Carles Santos Ventura ex aequo amb Llorenç Barber Colomer. Tots dos van mostrar la seua alegria tant pel guardó rebut com pel fet d’haver-ho compartit, donat que es tracta de dos figures de renom internacional que representen, des de l’excel·lència creativa, i segons els membres del jurat, “una generació de músics de la Comunitat que han assumit la tasca musical des del risc i la integració entre les arts, amb prestigi nacional i internacional”. Entre els aplaudiments de reconeixement del públic Carles i Llorenç van pujar a l’escenari de Les Arts per tal d’arreplegar el seu premi i després, unir-se en una abraçada plena de satisfacció i alegria. Amb el seu característic bon humor, Carles Santos va agrair especialment el premi al jurat, donat que, com ell mateix va afirmar, ”la música està molt bé, és fantàstica, però poder viure de la música és dur” i “es podria fer sense patir tant”, provocant les rialles del públic assistent. Nascut a Vinaròs al 1940, Santos està

TEXTOS: CRISTINA QUÍLEZ FOTOS: EZEQUIEL MANSILLA considerat un dels artistes més prolífics de l’avantguarda espanyola en les últimes dècades. Al llarg de la seua trajectòria l’eix de la seua producció artística ha sigut la composició musical, allargant-se també a altres àrees. El seu sentit de la provocació l’han convertit en un enfant terrible de l’escena, la música i la creació plàstica. Pianista, compositor, pintor, escultor i performista va començar els seus es-

com John Cage. En els anys 70 va fundar junt a Josep Maria Mestres Quadreny el Grup Instrumental Català (GIC) i va conèixer a Pere Portabella, amb qui va començar a treballar en el cinema.

Santos i Barber són fonamentals a l’hora de parlar dels origens del festival de música contemporània Ensems tudis de música des de molt xiquet. Després va anar-se’n a estudiar al Liceu de Barcelona i a París on va tindre contactes amb mestres com ara Février, Casadessus, Magda Tagliaferro i Margaret Long. En 1968 es va traslladar a EEUU, on va conèixer músics avantguardistes

“N’hi ha lloc per a tots” Per la seua banda, Llorenç Barber va mostrar-se encantat de compartir este premi “amb el músic més valencià més important del segle XX, de part del segle XXI i de lo que vinga”. Barber va fer referència al festival de música contemporània ENSEMS que ell mateix va crear i en el qual Carles Santos va tindre un paper fonamental. Llorenç va voler dedicar el premi “als valencians que un es topa pel món i

El sentit de la provocació de Santos l’ha convertit en ‘enfant terrible’ de l’escena, la música i la creació plàstica

Llorenç Barber va dedicar el seu premi al muntó de fantàstics músics valencians que es troben en un exil·li cultural

a qui els agradaria estar ací, alguna vegada, amb una certa dignitat i no poden vindre. Que ho sapiguem tots, que tenim en l’exili cultural un muntó de fantàstics músics valencians”, lamentant, així mateix, la inexistència d’un espai a València que atenga específicament la música experimen-

tal. Per a Llorenç “tot ha de canviar, ningú sobra, tots estem ací per a fer lo millor que podem. N’hi ha lloc per a tots”. Nascut a Aielo de Malferit este compositor, escriptor, investigador, docent i músic, està considerat el pioner en la concepció de l’art sonor i introductor del minimalisme i les músiques d’avantguarda a Espanya. Creador del campanar portatiu, un instrument musical que fa virtuoses intervencions sonores mitjançant la percussió de 16 campanes i una ‘veu difònica’, ha recorregut quasi tot el món donant concerts com a solista i tallers. Barber és el creador de festivals com l’Ensems de València, els cicles de música ‘La alternativa’ i l’Escena Contemporània del Cercle de Belles Arts de Madrid, entre altres. Autor del concepte de música plurifocal, en els últims 30 anys, més de 300 ciutats de més de 20 països han sol·licitat les seues composicions. Té un gran nombre de composicions per a grups i ensembles instrumentals. A més a més, desenvolupa una intensa activitat pedagògica mitjançant conferències, tallers, seminaris i publicacions virtuals.


22

Julio y Agosto 2017 ■ PREMIS BANKIA

tal al voltant del nostre patrimoni cultural històric. Han editat 55 discos al mercat internacional i han realitzat més de 1.500 concerts en els cinc continents. Alguns dels seus projectes de gran envergadura són Early Music Morella, Acadèmia i Festival Internacional de Música Medieval i Renaixentista o el Cant de la Sibil·la. Capella de Ministrers compleix en 2017 el seu XXX aniversari amb una clara vocació de seguir apostant per la

Capella de Ministrers compleix 30 anys amb vocació de seguir apostant per la recuperació i difusió del nostre patrimoni

La presència de Spanish Brass en festivals nacionals i internacionals amb artistes de prestigi mundial és constant Carles Magraner, director de Capella de Ministrers, amb el premi.

Capella de Ministrers i Spanish Brass, premi a formacions professionals Dos grups de consolidada trajectòria van ser triats pel jurat entre onze candidatures presentades a esta modalitat que reconeix a un conjunt instrumental o vocal amb un mínim de tres components ★ TEXTOS: CRISTINA QUÍLEZ FOTOS: EZEQUIEL MANSILLA De nou el jurat dels premis Bankia va decidir compartir este guardó ex aequo entre Capella de Ministrers i Spanish Brass. De Capella de Ministrers va reconèixer el fet de representar la recuperació de la música antiga i la realització d’una important tasca de difusió del patrimoni musical valencià. El treball desenvolupat per Spanish Brass en el foment de la composició contemporània i la seua difusió arreu del món van ser les raons, a més de l’excel·lència interpretativa, que va argumentar el jurat en la seua decisió. Carles Magraner, en representació de Capella de Ministrers va ser l’encarregat de dirigir unes paraules des de l’escenari d’un auditori en el que mai havia estat com a intèrpret, per la qual cosa va reivindicar que Les Arts hauria de ser “un espai que tindria que ser habitual per als músics valencians”. Segons Magraner, “hem fet molt d’esforç, i si estem ací es perquè resistim, perquè veritablement la música és difícil, pertànyer a un món professional

El quintet de metall, Spanish Brass, amb el dissenyador Francis Montesinos..

durant 30 anys i romandre i convèncer de que la música és necessària és difícil”. Durant els seus 30 anys d’existència, Capella de Ministrers, baix la direcció de Carles Magraner, ha desenvolupat una important tasca investigadora i

La recuperació del patrimoni musical es dona la mà amb el foment de la composició i la seua difusió arreu del món

musicològica a favor del patrimoni musical espanyol des de l’Edat Mitjana fins al segle XIX. Tres dècades de presència nacional i internacional, durant les quals s’ha rescatat i difós el nostre llegat musical a través d’una activitat fonamen-

recuperació i difusió del nostre patrimoni musical i “seguir lluitant per a convèncer que la música és necessària cada dia de la nostra vida”. Un quintet internacional Carlos Benetó Grau (trompeta), Juanjo Serna Salvador (trompeta), Manuel Pérez Ortega (trompa), Indalecio Bonet Manrique (trombó) i Sergio Finca Quirós (tuba), components de Spanish Brass van agrair a Bankia, la FSMCV i l’IVAC este guardó que reconeix en la seua terra una trajectòria de 28 anys. Considerat un dels quintets de metall més consolidat del panorama musical internacional, la formació va naixer el 1989 a la trobada organitzada per la Jove Orquestra Nacional d’Espanya. Allí, aquests cinc músics valencians van decidir unir-se en un projecte eclèctic i innovador que ha anat desenvolupant-se durant els anys en diversos camps com la interpretació, la pedagogia i la creació musical. L’activitat del grup és trepidant i inclou gires per tot el món, masterclasses, cursos de música de cambra i l’enregistrament de més d’una vintena de CDs. La seua presència en festivals nacionals i internacionals és constant, col·laborant amb artistes de prestigi internacional com nacional com ara Christian Lindberg, Ole E. Antonsen, Steven Mead, Kenny Wheeler, Jacques Mauger, Gilles Millière, Michel Becquet, Allen o Vizzutti. També col·laboren amb nombroses orquestres i bandes de tot el món i aposten per la creació de noves músiques treballant amb compositors de reconegut prestigi i joves de gran projecció. Entre les últimes actuacions destaquen la seua participació al Festival SBALZ a Alzira i el concert ofert el passat 1 de juliol amb Chano Domínguez al Gran Teatre d’Alzira.


23

■ Julio y Agosto 2017 PREMIOS BANKIA

Jorge Sastre con el galardón que le entregó Pilar Román, coordinadora de la Unidad de M edicina de la música y las artes escénicas del Hospital de Manises. Carlos Subiela recoge el premio de manos del cocinero Ricard Camarena.

Jorge Sastre, IES Arabista Ribera de Carcaixent y Consolat de Mar, premios Bankia Los galardonados se adjudican las categorías de investigador musical, proyecto educativo musical y actividad empresarial, respectivamente ★ TEXTOS:

Jorge Sastre Martínez, investigador musical El premio al investigador musical es una categoría dirigida a galardonar al investigador que hubiera realizado reflexiones, innovaciones o aportaciones relacionadas con la música en los ámbitos de la educación, cultura, sociología, historia o economía. En la decisión final se han tenido en cuenta tanto trabajos de investigación tales como tesis doctorales o Trabajos de Fin de Máster, así como cualquier publicación o proyecto editorial. Del mismo modo, el jurado ha tenido en cuenta la relevancia, el rigor científico, la originalidad y la potencial capacidad del estudio para transformar o mejorar el ecosistema musical. De las 31 candidaturas presentadas a esta categoría, el galardonado fue Jorge Sastre, por su excelencia investigadora en la integración de las artes, las humanidades y la tecnología en una apuesta de carácter internacional desde el ámbito universitario valenciano. Sastre es ingeniero de telecomunicaciones, compositor y docente de la Universitat Politècnica de València. Reconocido a nivel internacional por sus investigaciones y especialización en instrumentos electrónicos antiguos, es creador de Soundcool, un

GIMENA GÓMEZ-PANTOJA EZEQUIEL MANSILLA

FOTOS:

Alumnos del IES Arabista Ribera de Carcaixent. A la derecha, Adolf Murillo recogiendo el premio.

proyecto de educación musical y creación colaborativa a través del uso de nuevas tecnologías en dispositivos móviles. “Lo más especial de este proyecto es la ilusión que vemos en los niños al crear música con esos dispositivos móviles”, señaló el investigador tras la entrega de su premio. IES Arabista Ribera de Carcaixent, proyecto educativo musical El premio al proyecto educativo musical’ tiene como objeto el reconocimiento de un centro educativo valenciano que desarrolle un proyecto edu-

cativo innovador relacionado con la enseñanza musical. En esta ocasión, de las 24 candidaturas presentadas, el galardonado fue el IES Arabista Ribera de Carcaixent por ‘Experimentarts: música, creatividad y aprendizaje colaborativo’, un proyecto que ha demostrado que es posible realizar una apuesta por el trabajo participativo en el que el alumno se convierte en el creador de la música a través del uso de las nuevas tecnologías. “Muchas veces los profesores deberíamos callar para que sean los alumnos los que aprendan entre ellos”, apunta-

ba el responsable del proyecto, Adolf Murillo, tras recoger el galardón acompañado por estudiantes del centro. Tal y como señaló durante la recogida de premios, una de las iniciativas del proyecto de cara al futuro es que “los alumnos que entran ahora en la universidad puedan venir a la escuela otra vez para ayudar a los más pequeños y contarles todas las experiencias que han tenido”. Consolat de Mar, actividad empresarial Esta modalidad tiene como objeto pre-

miar a cualquier persona física o jurídica de la Comunidad Valenciana que haya realizado una actividad empresarial relacionada con los diversos ámbitos musicales. Los elementos valorados para la elección son la trayectoria, la innovación y la capacidad de satisfacer las necesidades de la sociedad valenciana. Consolat de Mar fue la entidad ganadora del premio a la actividad empresarial o emprendedora relacionada con la música, entre las 19 candidaturas presentadas, debido a su contribución a la democratización y acceso de instrumentos musicales desde la responsabilidad social corporativa como un ejemplo de empresa comprometida con su entorno y con los valores establecidos en las bases de los Premios Bankia. El propietario de la empresa ganadora en esta categoría, Carlos Subiela, recogió el premio emocionado y dejó un momento muy emotivo en el auditorio al dedicar el premio con un poema de su propia cosecha titulado La clau al pany. Además de empresario, Subiela es profesor de Historia y autor de ocho libros de poemas, cuyos beneficios dedica a fines benéficos.


24

Julio y Agosto 2017 ■ PREMI LLETRES FALLERES

L'autor proposa que la declaració de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco servisca per a poder impulsar el valor i la rellevància patrimonial,

artística i cultural d'aquesta festa i de la música valenciana i també per a iniciar els tràmits per a aconseguir aquest reconeixement per a les societats musicals, per al qual es reuneixen,

segons els experts, arguments més que suficients. L’article, publicat en el llibret de la falla Sant Vicent de Paül-Diputada Clara Campoamor, va guanyar recentment en els Premis de les Lletres Falleres.

Una banda de música desfila per la plaça de l’Ajuntament de València davant l’atenta mirada d’unes joves falleres.

Falles i música, el futur de dos patrimonis del poble valencià (I) ★ TEXTOS:

ALEXIS MOYA FOTOS: CIPRIANO FORNAS es festes estan vinculades a la música en la majoria dels casos, forma part de la seua arquitectura i és molt difícil dissociar-les. Pensem per un moment en qualsevol fet festiu de les nostres poblacions i comprovarem que sempre està present en un moment o un altre, quan no en quasi tots els actes de Falles, Fogueres, Moros i Cristians, Gaiates, Setmana Santa, festes patronals... És obvi que hi ha una estreta relació entre la música popular, la festa i els moviments socials i que és una activitat que marca la realitat, els comportaments i el desenvolupament d'identitats. Escric aquestes línies mentre ha cristal·litzat, el 30 de novembre de 2016, la llarga lluita de les Falles per a ser declarades Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco, una manifestació tradicional i popular al voltant del foc, la pólvora i la

L

música que va agafar força gràcies a una gran labor coral dels que la fan possible, els nombrosos suports que ha aconseguit concitar en els últims anys i la seua celebració en nombrosos municipis, ciutats i països. Aquest reconeixement del Comitè Intergovernamental de la Unesco, reunit a Addis Abeba (Etiòpia), hauria de servir per a posar en valor la rellevància patrimonial, artística i cultural, que ara han vist confirmada les Falles, perquè la música valenciana encarnada en les societats musicals, principalment, iniciara els tràmits i aconseguir aquest reconeixement per al qual es reuneixen, segons els experts, arguments més que suficients. Entorn de les Falles hi ha molts elements i considerar a uns primordials i a altres secundaris és un error conceptual. El monument, les comissions falleres i els seus membres, artistes, pirotècnia, artesans (orfebres, indu-

mentaristas, perruquers i sederos), els llibrets... prescindisca d'algun d'ells i pensem quin seria el resultat, tindríem una festa incompleta perquè qualsevol component dels citats està vinculat a l'univers que conformen les Falles i així hi ha hagut que presentar-ho a la Unesco. La música és un

Hi ha una estreta relació entre la música, la festa i els moviments socials, una activitat que marca el desenvolupament identitari

Al voltant de les Falles hi ha molts elements i considerar a uns primordials i a altres secundaris és un error conceptual

dels elements clau en aquesta festa, no crec que ningú ho pose en dubte, encara que hi ha hagut qui s'ha obstinat en ningunetjarla malgrat ser un actiu, açò sí, clarament infrautilitzat fins avui. Les societats musicals formen part de l'espai viu i social de les Falles que han rebut un gran recolzament de la Unesco per a la seua universalització. Independentment de la declaració, l'ocasió és immillorable per a aprofitar la seua potència com un moviment social, educatiu i cultural únic en el món per a impulsar la col·laboració de l'entramat associatiu que conformen i unir-ho a la societat civil que hi ha darrere de tota manifestació festiva. Innovació i turisme Aquest recolzament també servirà per a elevar l'estima cap a les Falles, una manifestació que té els seus començaments documentats en el se-

gle XVIII encara que amb arrels en les festes paganes al voltant del foc, que ha de canalitzar-se per a impulsar idees i projectes innovadors que facen d'un fet festiu reconegut, al voltant del qual es desenvolupen arts, artesania i creativitat, una festa millor, amb major poder d'integració, respecte (en tots els àmbits i sentits), oberta a les aportacions de la ciutadania i sense tutelajes polítics. El ritual o el costum amb el que es desenvolupen els actes tenen molt marge de millora. I hi ha moltes possibilitats i accions que es podrien impulsar i dur a terme perquè eixa repetició tinguera elements nous i originals. I no solament per a circumscriure'ls al mes de març, perquè les múltiples connexions possibles podrien desestacionalitzarse per a forjar una interrelació de col·lectius molt profitosa que projectaria una imatge més consistent que posaria en valor i visibilitzaría el treball que es realit-


25

■ Julio y Agosto 2017 PREMI LLETRES FALLERES

Alexis Moya agraeix el premi amb els directius de la Falla S. Vicent de Paül-diputada Clara Campoamor. XAVIER SERRA

L’article d’Alexis Moya guanya en els Premis de les Lletres Falleres 2017 El col·laborador de lasBandas proposa impulsar sinergies entre Falles i música Redacción lasBandas, València

Una música en els carrers de València.

za durant tot l'any. Una cosa que el sector turístic i l'hostaleria, que ja omplen els dies de Falles, veurien amb molt bons ulls per l'impacte econòmic que generaria. Aquestes sinergies aportarien valor afegit a tots els actors i enfortirien el paper protagonista que el ciutadà ha de reclamar en la societat perquè el fet cultural, festiu o religiós siga una proposta valuosa que mereix la pena preservar. Cal remarcar algunes dades que situen la importància d'un fenomen com el de la música valenciana, tan proper que en ocasions ens fa perdre perspectiva. 1.686 formacions artístiques Les societats musicals són el principal agent cultural de la Comunitat Valenciana segons la Universitat de València, aquest entramat associatiu està format per 547 societats musicals (el 50% d'Espanya) amb 40.000 músics, 60.000 alumnes d'escoles de música i més de 200.000 socis. Al seu si desenvolupen la seua labor un total de 1.686 formacions artístiques amb 1.075 bandes de música, 174 orquestres, 233 cors, 133 grups de càmera, 52 big bands i 19 grups de dolçaina i tabal. Si es volgueren extrapolar aquestes xifres al total d'Espanya caldria multiplicar per 9 aquestes dades amb el

Les societats musicals són l’element simbòlic amb major capacitat per a estructurar i suportar estratègies de vertebració

que obtindríem unes magnituds impressionants. Cal tenir en compte que hi ha més societats musicals que municipis a la Comunitat Valenciana (542) i que el nombre de socis d'aquestes associacions sense ànim de lucre és cinc vegades major que la massa social del València CF, dos vegades més que la del Reial Madrid i superior a la del FC Barcelona. La Universitat de València constata que “són un potent mecanisme de socialització i vehicle que possibilita la participació, la formació, la pràctica musical, la convivència...” i que constitueixen un element diferencial valencià que es manifesta en qualsevol tipus de territori (urbà i rural, costa i interior, castellanoparlant i valencianoparlante). Un fenomen estructurat i “el element simbòlic amb major capacitat per a estructurar i suportar estratègies de vertebració i cohesió social” que agrupa la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana.

L'article Falles i música, el futur de dos patrimonis del poble valencià d'Alexis Moya va guanyar en la Festa dels Lletres Falleres el Premi Carles Cortina al millor text entorn de la candidatura de l'espai cultural de les falles valencianes a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat que concedeix la Unesco. El text va ser publicat en el llibret de la falla Sant Vicent de Paül-Diputada Clara Campoamor i nominat amb altres dos de les falles La Vall d'Albaida-La Canal de Navarrés-Els Somnis i Borrull-Socors. El guardó té l'objectiu d'estimular la creació i reflexió entorn de la declaració de la Unesco, així com premiar l'esforç editorial i literari que fan les comissions en els llibrets, un dels elements patrimonials i instruments d'expressió de la cultura popular que conflueixen en la festa i que es tenen en compte en l'expedient juntament amb el monument, les comissions i els seus membres, artistes, pirotècnia, artesans (orfebres, indumentaristas, perruquers i sederos...) Moya, col.laborador del periòdic mensual Las Bandas, proposa que la declaració de les Falles com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la Unesco servisca per a poder impulsar el valor i la rellevància patrimonial, artística i cultural d'aquesta festa i de la música de la Comunitat Valenciana i també per iniciar els tràmits per aconseguir aquest reconeixement per a les societats musicals com eix fonamental, per al qual és reuneixen, segons els experts, arguments més que suficients. Repassa la riquesa de moltes de les agrupacions i associacions musicals a la Comunitat Valenciana, un fet distintiu, singular i únic en el món, una raó de pes perquè la seua candidatura siga considerada. Exposa

En la foto de dalt al mig, Pere Fuset, concejal de Cultura Festiva de València, amb Raquel Alario, Fallera Major de València; Xavier Rius, diputat de Cultura de la Diputació de València, a l’esquerra, i Roger Cerdà, alcalde de Xàtiva. Baix, els premiats. XAVIER SERRA

que hi ha una estreta relació entre la música popular, la festa i els moviments socials, marca la realitat, els comportaments i el desenvolupament d'identitats i dóna algunes dades reveladores i exemples de la força i diversitat de la música valenciana amb les formacions de jazz, pop, rock, música antiga, tradicional, en valencià, electrònica... La Festa dels Lletres Falleres, celebrada a Xàtiva el divendres 9 de juny en el Gran Teatre, reconeix el treball i l'esforç que duen a terme les comissions de les falles per a fer els seus llibrets, uns productes editorials que recullen

El guardó pretén estimular la creació i reflexió entorn de la declaració de Patrimoni de la Humanitat de la Unesco

la creativitat literària i plàstica i són expressió de la societat civil. En l'acte es van atorgar 9 premis als millors articles (festa de les Falles i al voltant de la declaració de Patrimoni de la Humanitat), poesia satírica, assaig, coherència, disseny, llibret més complet, contingut infantil i creativitat satírica en nous canals de comunicació. Moya ha treballat en El País, El Mundo, Levante-EMV, ADN i en la comunicació de diversos projectes al voltant de la música com Capella de Ministrers, Early Music Morella, Academia y Festival Internacional de Música Medieval y Renacentista, Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Federació de Centres de Música Autoritzats i Conservatoris de la Comunitat Valenciana, Societat per a l'Educació Musical del Estat Espanyol i Certamen Internacional de Bandes de Música Vila d'Altea, entre altres.


26

Julio y Agosto 2017 ■

Cinc bandes valencianes participen al juliol en el World Music Contest (WMC) de Kerkrade (Holanda), en el qual també actuarà com a convidada la Banda Jove de l’Associació Buñol-Cullera-Llíria dirigida per Andrés Valero-Castells ★ CRISTINA QUÍLEZ

ada quatre anys, la ciutat holandesa de Kerkrade es converteix en punt neuràlgic de la música de vent de tot el món. Durant setmanes, esta població de la regió de Limburg, acull a grups de música de tot tipus per a participar en distintes modalitats i categories en la coneguda com l’Olimpíada de la Música.I també com cada quatre anys, la presència de bandes valencianes és quasi obligatòria. En l’edició de 2017, seran cinc les agrupacions que prenguen part en el festival: la Societat Musical Eslava d’Albuixech, la Unió Musical Alqueriense de Les Alqueries, el Casino Musical de Godella, la Societat Musical Santa Cecilia de Requena i el Centro Instructivo Musical (CIM) La Armònica de Buñol. Fa un any que músics i directius de la Societat Musical Eslava d’Albuixech van decidir participar en el certamen en l’any en el qual celebren el seu 90 aniversari. Un viatge que suposa un gran esforç econòmic i de treball per a la societat i per als músics, que han treballat de debò per a preparar-ho. A activitats diverses per a recaptar diners cal afegir el suport de l’ajuntament que, segons l’entitat, “sempre ha sigut molt raonable davant les nostres necessitats, i ha recolzat les nostres propostes”. Aquesta serà la tercera vegada que la banda d’Albuixech concurse al WMC. La primera va ser a l’any 1985 aconseguint un primer premi en concert i desfilada, baix la direcció del mestre José Miguel Peñarroja i la segona al1997 baix la batuta de José Ricardo Molins, repetint amb un primer premi com guardó. En aquesta ocasió la banda participarà a la secció segona el dia 15 de juliol amb 55 músics. Baix la direcció de José Suñer Oriola, interpretaran el pasdoble Agüero de José Franco Ribates, Summer dances d’Adam Gorb (obra obligada) i Polifemo del mestre Andrés Valero (obra lliure). Suñer ha triat l’obra de Valero “com a peça d’un autor valencià que s’adapta a les característiques musicals de la nostra banda” i espera sorprendre

C

Destí: Holanda

SOCIETATS MUSICALS

Societat Musical Eslava d’Albuixech.

Sociedad M usical Santa Cecilia de Requena.

amb aquesta peça que narra la història del cíclope mitològic Polifemo. Els músics estaran acompanyats per una representació del poble encapçalada pel president José Ramón Granell Devís i l’alcalde José Vicente Andreu Castelló. Per la seua banda, per a la Unió Musical Alqueriense (UMA) la participació en este certamen serà una cosa històrica, tant per a l’entitat com per al municipi. És la primera vegada que els músics de Les Alqueries viatgen a Kerkrade i són, a més, l’única banda participant de la província de Castelló. La seua actuació està prevista per al diumenge 23 de juliol al Teatre Parkstad Limburg. Amb 63 músics, intervindran en la tercera secció. El programa triat per la seua directora, Lidón Valer, està integrat pel pasdoble L’Alqueriense, de Carles Romero Melià, The Land of Zarathustra d’Amir Molookpour (obra obligada) i El agua prodigiosa del compositor valencià Martínez Gallego (obra lliure). Com explica el president de la UMA, José Antonio Torres, “la decisió d’anar al certamen de Kerkrade no es pren de la nit al matí, sinó que ha estat molt meditada per l’esforç econòmic i humà que representa. La Unió Musical Alqueriens’ha anat assolint tots els reptes musicals, educatius, i socials que ha trobat al

seu abast, i treballant projectes de gran envergadura; dins d’aquesta planificació a llarg termini entrava la idea de poder participar-hi. Com que es tracta d’un certamen que es celebra cada 4 anys, abans de fer la sol·licitud la banda havia de tindre una seguretat i una estabilitat de les que afortunadament gau-

La Unió Musical Alqueriense és l’única banda participant de la província de Castelló

És la tercera vegada que la Societat Musical Eslava d’Albuixech participa a Kerkrade, l’Olimpiada de la Música

dim des de ja fa molt de temps. La qüestió econòmica, tot i que és un projecte molt costós, ha estat en part coberta per una activitat extra de la banda així com de les diferents entitats públiques i privades del nostre municipi i aquelles vinculades al món de la música, encara que cadascú dels músics aportarà la major part de les despeses del viatge”. Torres no dubta que “la repercussió queha de tindre musicalment i socialment en la nostra societat marcarà un abans i un després en la història de la nostra banda, i consolidarà la nostra posició com a banda exemplar i model de gestió, de la qual cosa em sent particularment orgullós i satisfet”. Primera vegada per a Godella També serà la primera vegada a Kerkrade per al Casino Musical de Godella, i ho farà en la secció segona (la mateixa en la qual participa la banda d’Albuixech) el dissabte 29 de juliol. La seua actuació començarà amb el pasdoble Las Arenas composat per Manuel Morales i inspirat en l’Hotel-Balneari Las Arenas de la ciutat de València per a continuar amb l’obra obligada: Summer dances d’Adam Gorb. Com a lliure, l’entitat va encarregar una obra al compositor d’Ontinyent Saül Gómez Soler. Es tracta de Pinazo, dedicada

al pintor valencià: “L’obra no intenta posar música a cap pintura del nostre autor; més bé pren diferents recursos pictòrics com a metàfora de les diferents seccions. Esta composició gira al voltant d’un motiu principal que va apareguent al llarg de la peça, sofrint diferents transformacions. És un motiu que intenta reflectir el municipi de Godella, ciutat de la qual el pintor mai es va separar. L’obra acaba amb el legat de l’autor, patrimoni que va llegar a la posteritat i que ve reflectit en les brillants sonoritats del final de la peça”, comenten des de l’entitat. Cal assenyalar que amb motiu del centenari de la mort del pintor, la Generalitat Valenciana va declarar l’any 2016 com Any del pintor Pinazo i per això el Casino Musical va voler participar en este homenatge amb un concert en el qual es van conjugar música i pintura que va tindre lloc al Palau de la Música de Valencia el passat 9 d’abril. Encara que el director de la banda, Raúl Martín Torres, portava només 6 mesos al front de la formació, el Casino Musical va decidir assumir este repte en el qual participaran quasi 100 músics. El finançament estarà a càrrec del Casino, que farà una aportació a les despeses generals, a més dels diners que s’estan recaptant a través de tot tipus d’activitats. L’Ajuntament, que presta la seua


27

■ Julio y Agosto 2017 SOCIETATS MUSICALS

Unió M usical Alqueriense de Les Alqueries.

ajuda en moltes ocasions, no ho farà en este viatge, però des de la societat entenen que “és el Casino i els músics els que han de fer front als costos del viatge.” El viatge comptarà amb el suport de 40 acompanyants que, junt als músics, gaudiran posteriorment al certamen d’un tour per a visitar Brussel·les, Gant, Bruges, Amberes i Amsterdam. La participació valenciana al certamen de Kerkrade serà doble durant l’últim cap de setmana de juliol. El dia 30 està prevista l’actuació de les bandes de Requena i La Armónica de Buñol. La decisió d’anar a Kerkrade per part de la Societat Musical Santa Cecília de Requena es va prendre en setembre de 2016. Com assegura la seua presidenta, Mª Carmen Alberique “és un gran esforç per part de tots, tant dels músics com del director i de la junta directiva de la societat. Econòmicament també suposa un gran esforç, estem fent concerts i activitats extres tots els mesos i fins al dia del viatge. Contem amb el suport econòmic de l’ajuntament que també ens deixa les instal·lacions del teatre i d’altres locals per a fer els concerts”. Aniran al viatge nombrosos acompanyants, especialment homes i dones dels músics, així com pares dels membres més joves. El programa que dirigirà el titular de l’agrupació, Sergio Navarro Bonaviña, el dia 30 en la secció primera del certamen inclou el pasdoble Música y vinos de Manuel Morales, The unknown journey de Philip Sparke (obra obligada) i Miraculum de Martínez Gallego (obra lliure). El pasdoble va ser composat per a la banda de Requena en 2016 per a la seua participació en la secció especial del 40 Certamen Provincial de Bandas de Música de Valencia, on va obtindre el primer premi i menció d’honor. Quant a l’obra obligada, que signa Philip Sparke, va ser un encàrrec de la Banda Simfònica de la Universitat de Kwansei Gakuin, per celebrar el seu 60 aniversari, així com el 125 aniversari de Kwansei Gakuin, en 2014. Finalment, l’obra lliure, Miraculum, del compositor de San Antonio Martínez Gallego, va guanyar el V Premi Internacional de Composició Vila de Muro 2015. La banda de Buñol tancarà el WMC La Armónica ha participat en dos ocassions en el WMC de Kerkrade, la primera en 1981 i la segona en 1989, per tant fa 28 anys que no prenia part en este

Centro Instructivo Musical La Armónica de Buñol.

campionat. En la primera ocasió estava convidada des de 1979, quan l’organització la va escoltar en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València. La primera vegada van participar en les modalitats de desfilada i concert. En la modalitat de concert va interpretar fora de concurs com a presentació la

El Casino de Godella interpretarà com a obra lliure ‘Pinazo’, del compositor ontinyentí Saül Gómez Soler

Marxa de les corporacions de l’òpera, Los maestros cantores de Richard Wagner, com obligada Eufonie, op. 103 de Louis Toebosch i com a obra lliure Music for Prague 1968. La competició va estar molt renyida i finalment La Armónica va alçar-se amb la victòria absoluta de l’Olimpiada en eixa edició. En 1989 va tornar a participar. En desfilada va aconseguir un primer premi i també en concert, encara que en la classificació general es va proclamar subcampiona absoluta mundial. La Armónica participarà en la màxima categoria, Harmony Concert, el diumen-

Casino M usical de Godella.

ge 30 de juliol, sent l’última banda en actuar de tot el certamen. La plantilla estarà al voltant dels 160 músics, potser uns pocs més. Obres d’encàrrec Com que no hi obra obligada en aquesta secció, La Armónica ha dissenyat un programa musical totalment d’estrena, amb obres d’encàrrec per a l’ocasió. Per això ha triat compositors de gran qualitat artística molt lligats a la societat musical, i són de tres generacions diferents: Francisco Tamarit, Luis Serrano i Santi Miguel. El programa vol reflectir la música de banda valenciana en les societats musicals al llarg de la història, destacant el que signifiquen i han significat per a la nostra cultura.

La Santa Cecilia de Requena i La Armónica de Buñol actuen el diumenge 30, últim dia del certamen

El concert s’obrirà amb l’obra de Santi Miguel, Tempus Fugit, una obra amb una força brutal, un discurs continu i elaborat a través del desenvolupament d’un mínim material musical, i amb una tímbrica moderna impactant fruit d’una orquestració molt intel·ligent i novedosa. A continuació s’escoltarà Vivencias, obra del mestre Tamarit, que s’inspira en vivències personals del compositor a tra-

vés de la música i d’experiències seues amb la banda de Buñol. Per últim, Luis Serrano escriu una obra a modo de fantasia, o recreació d’una peça pianística d’Albéniz (El puerto). Titulada Invocación, l’obra de Serrano invoca un segle després al mestre Albéniz, aprofitant el seu material musical per a presentar una fresca, atractiva i impactant visió sonora d’aquell nacionalisme romàntic espanyol, des del punt de vista de l’oient actual. L’obra de Luis Serrano s’interpretarà precedida de la peça original d’Albéniz, que serà tocada en la versió original de piano solista. La decisió de participar en el WMC se va prendre fa dos anys per dos raons: per a premiar el treball dels músics de la banda i per a augmentar el nivell artístic que suposa participar en qualsevol certamen. Malgrat l’esforç que suposa desplaçar unes 200 persones a 2.000 km de distància, i tenint en compte que a la tornada visitaran París, l’entitat sufragarà el 95% del pressupost total, amb una xicoteta ajuda de l’ajuntament que suposa només el 5% del total. Asseguren que “la presència de litreros a Kerkrade serà molt gran” ja que als 200 músics cal afegir almenys 200 acompanyants, a més dels que viatgen pel seu compte”

Valero-Castells dirigirà a la Banda Jove de l’Associació Buñol-Cullera-Llíria al festival WMC Young Generation A la participació de cinc bandes valencianes en el certamen de Kerkrade, cal afegir l’actuació de la recentment creada Banda Jove de l’Associació Buñol-Cullera-Llíria, que estarà dirigida pel mestre de Silla Andrés Valero-Castells, tal i com van decidir de manera unànime els presidents de les sis societats musicals que conformen l’associació. Andrés Valero assegura que aquesta elecció suposa “un gran honor i un immens plaer. És un projecte molt estimulant, per tot. De fet quan vaig tornar de dirigir la Municipal de Coruña i no vaig reprendre la direcció de la banda de Silla, vaig pensar que ja havia dedicat molts anys a dirigir bandes de societats musicals (9 anys en la SAM de Picassent, 5 en el CIM de Mislata, 4 en la Primitiva de Llíria -1 amb la banda i 3 amb l’orquestra-, i 3 anys amb la Lírica de Silla). Aleshores vaig pensar que a banda d’invi-

tacions puntuals, només tornaria a involucrar-me en algun projecte bandístic si era de primer nivell, i este, sens dubte, ho és, així que estic molt feliç”. La gira (dins del Young Generation Project del WMC) inclou el dia 14, festival a Thorn, amb la banda Eu-

ropean Wind Band; el dia 15, festival a Voerendaal, junt a la Banda Jove de Limburgo; el 16, participació en el Curs Internacional de direcció, com a banda pilot, i Jan Cober i el mateix Andrés com a professors (donat que en el curs s’inclou una obra del compositor de Silla que s’interpreta a la gira) i, per finalitzar, el dia 17, concert en el Rodahal de Kerkrade, junt al trio de tangos argentí MJC. El repertori de la formació, a més de música argentina, inclou la marxa mora Chimo (1964) de José María Ferrero (19261987), Teneo, fantasia sobre la marxa Chimo (2014) de Saül Gómez Soler (1982), Band Monsters (2015) de Simón García (1977), Polifemo y Galatea, fàbula simfònica (2010) d’Andrés Valero-Castells (1973) i Lo cant del valencià, pasdoBanda Jove de l’Associació Buñol-Cullera-Llíria. ble (1914) de Pedro Sosa (1887-1953).


28

Julio y Agosto 2017 ■ REPORTATGE

Una banda militar en el certamen.

La presència de jurats prestigiosos i la de figures destacades de la música, com el M aestro Serrano, dalt, van sembrar les bases d'una convocatòria anual d'arrelament, prestigi i competit ivitat.

El Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València” celebra la 131ª edició. En l’actualitat, continua erigint-se com el referent a nivell mundial dels concursos de bandes, sent el més antic

dels que se celebren. La Comunitat Valenciana és el bressol i viver de la música española. El moviment de les bandes de música valencianes es traduix en l’actualitat en l’existència de més de 547

societats musicals, 40.000 músics i 60.000 alumnes a les escoles de música. Este fet fa que els músics valencians estiguen en prestigioses bandes de música i orquestres de tot el món.

El Certamen Internacional de Bandes de Música de València El 29 de juliol de 1886 va iniciar el camí que l’ha convertit en un referent mundial dels concursos “Hi ha un lloc on la música està als cors de la seua gent i on gairebé és impossible trobar una família sense un membre que faja sonar un instrument” mb frases com esta es presenta el Certamen Internacional de Bandes de Música (CIBM) Ciutat de València. La música, i les bandes com a eix vertebrador d’este art, són a la Comunitat Valenciana una part ineludible, bàsica i referencial de la seua expressió cultural. Així, el Certamen Internacional de Bandes és el reflex de les inquietuds musicals de tot un poble, i de com, amb els braços ben oberts vol ser el bressol de la major trobada de bandes d’arreu d’este món. Esta realitat musical seria inimaginable sense l’aportació del CIBM Ciutat de València que va arrancar el seu camí a finals del segle XIX, concretament el 29 de juliol de 1886, quan l’alcalde de la ciutat de València, Manuel Sapiña Rico, i el regidor de festes, José Soriano Plasent van decidir crear un concurs musical destinat a les bandes valencianes.

A

El concurs va celebrar la seua primera edició al Pavelló Municipal ubicat al Passeig de l’Albereda de la capital del Túria. En esta primera edició van concórrer 9 bandes de música, totes elles civils i en van participar un total de 339 músics. Va obtindre el primer premi La Primitiva de Carlet, amb 44 músics, dirigits per Joaquín Guillomina Villalobos i amb la interpretació de l’obertura Guillermo Tell de Gioacchino Rossini. Este desig inicial, amb el pas dels anys s’ha convertit en el concurs bandístic més antic, prestigiós i destacat de tots els que se celebren actualmente al món any rere any. Són 131 anys de vida que recorren tres segles musicals. Desde 1886 han desfilat pels diversos escenaris on s’ha celebrat el certamen més de 2.000 bandes de música de quasi 400 ciutats de tot el món. Segons els càlculs estimatius, el número total de músics que han participat des del seu inici fins a la última edició celebrada l’any 2013 és superior als 150.000. La participación més nombrosa es registra l’any del seu primer centenari, el 1986, quan va reunir 54 bandes i més de

★ TEXTOS:

LAURA GUARDIOLA COL·LABORADORS:

ALFREDO RUÍZ DANIEL BELLOVÍ FOTOS:

ARXIU DEL PALAU DE LA MÚSICA

Desde 1886 han desfilat pels escenaris on s’ha celebrat el certamen més de 2.000 bandes de quasi 400 ciutats de tot el món

4.500 músics. Han format part del jurat més de 350 personalitats del panorama musical nacional i internacional. El Certamen de València se centrava en proves competitives on la música i la rivalitat dels pobles atreia grans masses de seguidors. Les bases eren complexes, ja que s’establien diverses categories i condicions per a cada societat musical. Es donava la impressió que esta complexitat era imprescindible per a crear encara més expectació. Era una forma de suscitar major tensió i rivalitat. Antigament, els esforços que feia cada banda eren molt grans perquè la participació al certamen representava un enorme treball, una gran convicció i un instit de bellesa i glòria molt fortament arrelat. Una situació, encara més difícil de conseguir quan, la majoria dels animosos músics eren treballadors del camp o xiquets i xiquetes entusiastes que amb ganes, desvels i sacrificant les seues estones d’oci i diversió furtaven hores al descans per a dedicar-lo a interpretar pàgines excelses dels grans compositors. El repertori que s’executava constava dels fragments més destacats d’obres

simfòniques clàssiques que el director de la mateixa banda reunia i recomponia amb fantasia. Era la única manera existent, en aquell moment, de familiaritzarse amb la música en directe a la que no es tenia accés de cap altra manera. El número de músics que integren les bandes ha anat variant al llarg de la història. La banda menys numerosa en participar al certamen comptava amb 24 músics, el Centre Artístic Musical de la Villa de la Unión, l’any 1983, i la més nombrosa, amb 183 músics, va ser l’Ateneu Musical i de Ensenyament Banda Primitiva de Llíria l’any 1993, curiosament 100 anys després. El nombre màxim de músics de les bandes encuadrades a la secció d’honor (la màxima categoria) ha oscil·lat entre els 130 i els 160 músics. La banda més guardonada, amb 42 primers premis ha sigut el Centre Instructiu Unió Musical de Llíria. També han participat al certamen bandes estrangeres. Les dos primeres en fer-ho van ser La Fanfare de ValenceSur-Rhône i la dels Enginyers de Línia de Montpellier, l’any 1903. A més, mol-


29

■ Julio y Agosto 2017 REPORTATGE

tes altres societats han participat al certamen com a bandes invitades, fora de concurs. El número total de músics que han participat al concurs des del seu inici fins a l’actualitat sobrepassa els 130.000. L’obra obligada que més vegades s’ha executat ha sigut La Gruta de Fingal Op. 26, de Félix Mendelssohn Bartholdy. Altra peça reiteradament interpretada ha sigut el poema simfònic La Torre del Oro, de Jerónimo Giménez Bellido. Quant a les obras de lliure elecció que més vegades han sigut interpretades per les bandes han sigut l’Obertura Egmont Op. 84, de Ludwig Van Beethoven, l’ Obertura Rienzi, de Richard Wagner, la Novena Simfonia en Mi menor Nuevo Mundo de Antonin Dvorák i l’Obertura Solemne 1812 Op. 49, de Piotr Ilich Tchaikovsky. Han format part del jurat més de 350 components distints, resaltant entre els nacionals a directors i compositors com Odón Alonso (director d’orquestra),Ataúlfo Argenta (director d’orquestra), Tomás Bretón (compositor), Manuel Fernández Caballero (compositor), Enrique

La banda més guardonada, amb 42 primers premis, ha sigut el Centre Instructiu Unió Musical de Llíria

García Asensio (director d’orquestra), Enrique Granados (compositor), Francisco Grau Vegara (director de la Banda de la Guàrdia Reial, actualment General Brigada Músic), Ernesto Halffter (compositor i director d’orquestra), Federico Moreno Torroba (compositor), Joaquín Rodrigo (compositor)... Jurats estrangers Entre els jurats estrangers, cal destacar la qualitat de Douglas Bostock, (director de la Tokio Kosey Wind Band), Leo Brouwer (compositor i director d’orquestra cubano), Matthew J. George (compositor i director d’orquestra americà), Thomas Rotondi (coronel director de la "Pershing's Own", Banda de Música del President dels EEUU), Serge Lancen (compositor francès), Gabriel Parès (director de la Banda de la Guàrdia Republicana de París), Karel Husa (compositor i director d’orquestra de la República Checa), Alfred Reed (compositor americà) i un llarg etcètera. Mariano Puig Yago ha sigut el director que més vegades ha concorregut al certamen. Ho ha fet un total de 34 vegades amb 11 bandes diferents. El director de banda amb major edat en participar al certamen va ser Eugenio Martí Catalá, qui ho va fer l’any 1977, amb 81 anys, dirigint la Unió Musical Santa Cecilia de Moncófar (Castelló) i el més jove va ser Antonio Palanca Villar, en 1915, amb 17 anys, dirigint a la Banda Primitiva de Carcaixent (València). El CIBM Ciutat de València és actualment un referent cultural i difon la música de banda a la resta del món. Un fet que atrau les millors agrupacions dels

La Unió Musical de Llíria rebent l'homenatge en el Palau de la Música en rebre el premi en 2013. El Clarín desfilant en la Plaça de Bous de València durant el certamen en 1921.

cinc continents que es desplacen fins a València per a concursar i poder mesurar-se amb les bandes simfòniques de la Comunitat Valenciana i també les nacionals. Les bandes de música més representatives que han participat al concurs són la Banda Municipal de València, la Banda Municipal de Madrid, la Banda Municipal de Barcelona i la Banda del Reial Cos de Guàrdies Alabarders de Madrid, quant a societats musicals nacionals es referix. Les bandes estrangeres que mereixen una menció especial per la seua qualitat són: la Banda Simfònica Juvenil Simón Bolivar de Veneçuela, la Banda de la Guardia Republicana de París, Swiss Army Band de Suiza, The Band of The United States Air Forces in Europe, la Banda Municipal de Roma, la Banda Nacional de la Guàrdia Republicana de Lisboa, la Banda Municipal de Milán, la Banda Municipal de Turín, la Youth National Band de Holanda, la London Youth Simphonic Band, State Wind Orchestra of Kazakhastan, Wind Band de Riga (Letonia), Amsterdam Wind Ensemble de Holanda, Ensemble Liberte

El número total de músics que han participat al concurs des del seu inici fins a l’actualitat sobrepassa els 130.000

Wind Orchestra In Kawaguchi-City i Nagoya University of Arts Flutes Orchestra (Japón), Corps de Musique d'Elite de Ginebra (Suiza). Un llistat que es pot completar amb les bandes de música que han arribat al certamen des de països com Alemanya, Argentina, Àustria, Bèlgica, Brasil, Canadà, Colòmbia, Cuba, Dinamarca, Escòcia, Eslovènia, Estats Units, França, Holanda, Hongria, Anglaterra, Israel, Itàlia, Japó, Kazakhstan, Letònia, Lituània, Malta, Mèxic, Noruega, Polònia, Portu-

Fites destacades del CIBM Ciutat de València ■ 1886. El 29 de juliol naix el Certamen Internacional de Bandes de Música de València. ■ 1887. Concurs per a bandes civils i concurs per a bandes militars fins a 1889. ■ 1990. Es competix en secció única. ■ 1893. Tres seccions. Primera, bandes amb menys de 30 músics; segona, bandes entre 30 i 40 músics; tercera, bandes de més de 40 músics. ■ 1895. S’invertix la categoria de les seccions. Es passa a ser la primera secció, la de major categoria i el número de places (es manté en l’actualitat). ■ 1902. Concurs Nacional (per a bandes militars i bandes civils de fora de la regió) i Concurs Nacional (només per a bandes civils de la regió). Tornen a competir les bandes militars que han estat uns anys sense concursar. ■ 1903. Concurs Internacional per a participar bandes estrangeres. ■ 1905. Concurs Internacional per a bandes estrangeres i militars i regional, per a bandes civils de la regió. ■ 1913. S’establix premi per als pasdobles de desfilada, que durarà fins l’any 1923. ■ 1925. S’establix la secció especial. ■ 1973. es dividix la secció especial en “B” i en “A” i es crea la tercera secció. ■ 1977. Tornen a concursar les bandes estrangeres. ■ 1982. Es crea la secció juvenil. ■ 1986 (Any del Centenari). Els premis s’otorguen pels punts obtinguts, arriba la menció d’honor (màxim), la banda que en la seua secció conseguix la major puntuació. ■ 1989. les seccions juvenil, 3ra i 2na es traslladen al Palau de la Música de València. ■ 1994. Desapareix la secció juvenil i les seccions especials “A” i “B”, es transformen en secció especial d’honor i secció especial respectivament. ■ 2004. Desapareix la secció especial. Es produix una remodelació en la quantitat de músics a concursar en cada secció. ■ 2005. Es retorna als premis tradicionals; primera, segona i tercera i els diplomes acreditatius es lliuren en el mateix escenari en acabar la competició bandística. ■ 2010. Totes les seccions es celebren en el Palau de la Música de València. ■ 2012. Assumix l’organització del certamen el Palau de la Música de València.

gal, República Txeca, Rússia, Suècia, Sudàfrica, Suïssa o Uruguai. Si la idiosincràsia valenciana ha marcat la història global del CIBM de València, els canvis evolutius obligats per l’adaptació a cada època històrica han sigut diversos i continuats. L’organització i distribució del certamen va quedar reduïda en les primeres edicions a la separació entre bandes de música civils i militars. Ja al 1888 i amb la intenció d’incentivar la progressió i competència entre bandes, el certamen oferia un premi final de 1.200 pessetes, una quantitat molt elevada per a l’època i que va animar a moltes agrupacions a participar i millorar de forma constant la seua capacitat interpretativa. Les dos primeres edicions del certamen es van realitzar al Pavelló Municipal de la Fira de Juliol, situat al Passeig de l’Albereda. L’any 1888 l’esdeveniment es va traslladar a la Plaça de Bous per estar més cèntrica i per a poder allotjar un major nombre de públic. També es pensava facilitar així el viatge al es bandes participants ja que la majoria d’elles arribaven en tren, i l’estació estava ubicada a escassos metros de la plaça de bous i molt distant, en canvi, del Passeig de l’Albereda, on es va celebrar inicialment el concurs. El creixement i èxit de les primeres edicions del certamen fa que a la novena

En 1888, per incentivar la competència, el certamen oferia un premi final de 1.200 pessetes, una quantitat molt elevada

edició es cree una secció especial dedicada a les bandes vingudes de més enllà de les fronteres espanyoles. I és amb l’arribada del segle vint quan l’Ajuntament de València divideix de forma clara el concurs en dos seccions. Una, dedicada de forma exclusiva a les bandes valencianes, i, una segona, que ampliava la possibilitat de participació per a bandes de caràcter nacional. Era només la primera de les variacions a nivell organitzatiu que farien créixer de forma exponencial la fama i el pres-

tigi del concurs en les seues primeres dècades de vida. Durant els primers 100 anys les audicions del certamen es van celebrar a la plaça, al carrer Xàtiva. L’any 1989 es van traslladar les seccions juvenil, tercera i segona al Palau de la Música de València, i la resta, les seccions més grans (primera, especial B i especial A), es van quedar a la mateixa plaça. Un altre dels èxits i de les possibilitats de creixement del certamen va ser la ràpida obertura que els organitzadors i participants van aportar. Si bé en les primeres edicions el concurs es va limitar a audicions professionals, de seguida es va entendre que l’assentament com a referent cultural valencià depenia directament de la participació del públic general en el concurs. Des que als anys vint la participació d’aficionats a la música com a públic comença a ser notòria, els esforços de l’organització s’han multiplicat, fins que en l’actualitat el certamen ha conseguit reunir de forma anual a un públic fidel que ha anat creixent i posant en valor la interpretació de música clàssica en directe. Com qualsevol trobada cultural, el Certamen va patir les conseqüències de la Guerra Civil, però de nou va mostrar les seues ànsies de supervivència i creixement continuat. De nou a la dècada dels quaranta l’organització decideix tornar a incentivar la participació de les bandes, incrementant de nou les dotacions econòmiques per als diferents premis. Abans d’arribar a l’equador del segle XX, tornava a aparèixer a la ciutat de València com la gran trobada de caire musical de tot el territori nacional. A l’any 1949 l’escenari de la Plaça de Bous de València va vore passar més d’un miler de músics en tan sols una edició. Internacionalització La internacionalització del certamen va patir un retrocés després d’un parèntesi pel que fa a la participació d’agrupacions musicals estrangeres. En canvi, a l’any 1977, la direcció del certamen decideix de nou acceptar el concurs d’este tipus de bandes. El darrer terç del segle XX es converteix, per tant, en la consolidació de l’obertura definitiva de les portes del Certamen a les bandes provinents de qualsevol racó del món. Cada estiu, músics arribats des dels cinc continents participen, milloren i aspiren a guanyar en alguna de les seccions que s’han anat creant i adaptant amb el pas del temps. El Palau de la Música va ser estrenat el 25 d’abril de 1987 i està ubicat just on van començar les primeres edicions del certamen, al Passeig de l’Albereda. En el Palau, des de l’any 1989, es donen cita els músics de les dos seccions més xicotetes del concurs, és a dir, la tercera i la segona. Des de l’any 2010, se celebra tot el certamen en aquest auditori, situat a l’Albereda de la ciutat de València. Des de l’any 2012, el CIBM Ciutat de València organitza un pre-certamen els tres dies anteriors al començament del concurs. En ell, diverses bandes de música nacionals i internacionals oferixen diversos concerts al Mercat de Colón de la ciutat de València.


30

Julio y Agosto 2017 ■ C I BM CI UTAT D E VA L È N CI A

La Lira de Pozuelo de Alarcón, vencedora de la sección de honor en 2016.

La Banda Municipal de València.

El CIBM Ciutat de València reuneix a 17 agrupacions de la Comunitat Valenciana, Europa i Sud Amèrica La 131 edició d’un dels certàmens internacionals de bandes més importants del món es desenvoluparà al Palau de la Música de València del 20 al 23 de juliol CRISTINA QUÍLEZ, València

El Certamen Internacional de Bandes de Música (CIBM) Ciutat de València portarà a l’auditori del Palau de la Música a nombroses agrupacions de música de vent de la Comunitat Valenciana i de fora d’ella que es donen cita per tal de mostrar la seua qualitat artística. Serà del 20 al 23 de juliol, dates escollides per a desenvolupar la 131 edició d’un certamen considerat entre els més prestigiosos a nivell internacional en el que a música de banda es refereix. Enguany seran un total de 17 les agrupacions que pugen a l’escenari del Palau de la Música de València en les quatre categories en les quals s’estructura el certamen. Una vegada més, i donat el seu caràcter internacional, el ventall d’agrupa-

cions ens porta a pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana, a altres de la resta d’Espanya, a Europa, amb la participació d’una banda holandesa i fins a Sud-Amèrica, representada per una formació procedent de Bogotá. Les audicions del 131 certamen començaran el dijous 20 de juliol amb l’actuació de les cinc bandes inscrites en esta categoria. Iniciarà les actuacions la Unió Musical d’Ibi (Alacant), i continuaran la Unión Musical de Dolores (Alacant), Banda Sinfónica Obra Salesiana El Niño Jesús de San Cristóbal de Bogotá (Colòmbia), la Asociación Musical La Inmaculada Arroyo del Ojanco (Jaén) i la Unió Musical del Grau de Castelló. Al dia següent serà el torn de les sis bandes seleccionades en la segona

categoria que pujaran a l’escenari segons el següent ordre d’actuació: Asociación Cultural Agrupación Mu-

Les audicions del 131 Certamen Internacional començaran el dijous 20 de juliol amb l’actuació de les cinc bandes

sical de Linares (Jaén), Harmonie Sta. Caecilia Blerik (Holanda), Societat Musical La Familiar de Benissanó (València), Agrupació Musical Artística Santa Cecilia de Vilavella (Castelló), Associació Banda de Música de Manacor (Ílles Balears) i Societat Musical La Popular de Pedralba (València). Primera i secció d’honor Ja el dissabte tindrem l’oportunitat d’escoltar a les bandes de la primera secció i que són tres: la Societat Musical La Primitiva de Rafelbunyol (València), la Unión Musical Cartagonova de Cartagena (Múrcia) i l’Agrupació Musical Do Rosal (Pontevedra). El punt i final a esta edició del CIBM el posaran les tres bandes valencianes participants en la secció d’honor: la Societat Musical d’Alboraia,

la Unió Musical d’Alberic i el Cercle Catòlic de Torrent. Agrupacions conv idades Com és habitual tindrà lloc una actuació d’una formació musical convidada mentre el jurat delibera. El dijous 20, després de les actuacions de les bandes de la tercera categoria actuarà Arsonora Saxophone Ensemble de València i el divendres, només acabar les agrupacions de segona secció, ho farà la Jüngerblaserphilarmonie NRW d’Alemanya. Ja diumenge el punt i final a la jornada musical el posarà una formació d’EUA: la Grand Symphonic Winds. Com és tradició, el Certamen el tancarà el diumenge la Banda Municipal de València dirigida pel seu titular, Fernando Bonete, una vegada finalitzen les seues interpretacions les tres bandes que competeixen en la secció d’honor del CIBM.

El precertamen es deixarà sentir als barris de la ciutat C. QUÍLEZ, València

L’Ajuntament potenciarà de nou un programa de concerts previs al Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València en diferents punts del cap i casal. Tindran lloc els tres dies previs en escenaris distints amb la finalitat d’apropar este gran esdeveniment musical i artístic als veïns i visitants de la capital. Així, el dilluns 17 de juliol la Banda del Centre Instructiu Musical de Massanassa actuarà a la plaça del Mercat i la Banda de Música de Lleida ho farà a la plaça de la Mare de Déu.

Al dia següent, dimarts, la música sonarà a la plaça de les Bandes de Música amb l’Agrupació Musical de Benicalap i també a la plaça del costat del balneari de Les Arenes amb la Gayano Women’s Band de València. Ja el dimecres 19, el precertamen mostrarà el seu perfil més internacional amb actuacions a càrrec de la Jüngerblaserphilarmonie NRW d’Alemanya al Mercat de Colón i la Fresno State University Alumni Wind Ensemble de Califòrnia (Estats Units), que portarà la seua música a la plaça de Benimaclet.

Actuació al precertamen.


31

■ Julio y Agosto 2017 C I BM CI UTAT D E VA L È N CI A

Una secció d’honor 100% valenciana La Societat Musical d’Alboraia, la Unió Musical d’Alberic i el Cercle Catòlic de Torrent es disputen l’esment d’honor en la màxima categoria del Certamen Internacional de Bandes de Música de València ★ TEXTOS: CRISTINA QUÍLEZ FOTOS: EVA RIPOLL

Banda de la Unió Musical d’Alberic.

vatori Professional de Música de València, solista del Grup Instrumental de València i president de l’Associació Espanyola de Tubes i Bombardins (AETYB). Per al certamen han triat com a obra lliure El rugir del Kimbo, una composició del prestigiós autor i director valencià, Ferrer Ferran. Per la seua banda, la Unió Musical d’Alberic tornarà al CIBM amb el seu director titular Daniel Ferrero al capdavant en esta secció en la qual ha participat ja moltes vegades. Amb una plantilla de més de 200 músics, una escola de música dedicada al mestre Leopoldo Magenti i una Banda Jove, formada per més de 70 educands, la banda simfònica de la Unió Musical d’Alberic interpretarà com a obra de lliure elecció WineDark Sea de John Mackey. La tercera i última agrupació en tocar el diumenge 23 de juliol al Palau serà el Cercle Catòlic de Torrent. L’entitat torrentina, que en 2012 va celebrar el 125 aniversari de la seua fundació, està dirigida per Vicent Cogollos Llinares, que ha escollit per a

Les tres agrupacions actuaran el 23 de juliol a partir de les 17 hores de la vesprada en la Sala Joaquín Rodrigo del Palau Els compositors valencians Ferrer Ferran i Martínez Gallego i l’americà John Mackey signen les obres lliures Banda de la Societat Musical d'Alboraia.

De nou la secció d’honor del Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València serà netament valenciana. No és esta cap novetat, sinó més bé el més habitual. Excepte l’any passat, quan la Asociación Músico Cultural La Lira de Pozuelo de Alarcón va participar en la secció màxima del certamen (i, a més, va guanyar), cal remuntar-se’n fins a 2010 per a que

en esta màxima secció participaren bandes de fora de la Comunitat Valenciana. En aquella ocasió ho va fer, de nou, la banda de Pozuelo i la Banda Simfònica Vooruit de Harelbeke (Bèlgica). Enguany, el duel valencià té tres noms propis: la Societat Musical d’Alboraia (que va participar en esta mateixa secció en 2012), la Unió Mu-

Banda del Cercle Catòlic de Torrent.

sical d’Alberic (l’última vegada que participà en la secció màxima va ser al 2015) i el Cercle Catòlic de Torrent que és la primera vegada que participa en esta secció d’honor com a tal, encara que la banda ja va prendre part en la nomenada secció especial allà pels anys 40. La Societat Musical d’Alboraia, creada el 28 de febrer de 1906, torna a

la secció d’honor del certamen, en la que havia participat per primera vegada en 2012 baix la direcció de Miguel Vidagany. Cinc anys després, la banda simfònica actuarà baix la direcció d’Eduardo Nogueroles Bermúdez, músic valencià que compagina la docència, la composició i la direcció. A més, és professor de tuba al Conser-

interpretar com a obra lliure una composició d’un autor també valencià, Martínez Gallego, i que porta per títol Los caprichos de Goya. Amb l’actuació de estes tres bandes de música valencianes, que portaran cadascuna al voltant de 140 músics sobre l’escenari, es donarà per acabada esta nova edició del CIBM Ciutat de València.

Portada de Taj Mahal , obra obligada de la secció segona.

Portada de Scylla , obra obligada de la secció d’honor.

Finalment, les bandes inscrites en la secció tercera interpretaran Around the world in 80 days, una composició d’Ot-

to Schwarz, basada en la coneguda novel·la d’aventures de Jules Verne, publicada per primera vegada en 1873.

El que anem a escoltar: obres obligades del CIBM Ciutat de València 2017 C. Q., València

L’albalenc Francisco Zacarés Fort és l’autor de l’obra obligada de la Secció Especial del CIBM 2017. Zacarés estrenarà l’obra Scylla, guanyadora del XXVIII Concorso Internazionale di Composizione Originale per Banda 2011 de Corciano (Itàlia), la qual va ser interpretada en la cerimònia de lliurament dels premis en el transcurs del Festival Agosto Corcianese de 2012 per l’Orquestra de Vents del Festival, diri-

gida pel propi compositor. La intenció del compositor amb aquesta obra és que l’intèrpret es familiaritze amb diversos llenguatges i sistemes compositius i altres grafies musicals poc usuals en el context compositiu bandístic. Scylla s’estructura en quatre grans seccions dins de les quals es poden distingir diverses parts. Per la seua banda, en secció primera es podrà escoltar Everest de Jordi Peiró

Marco, un poema simfònic en el qual l’autor descriu l’ascens i descens a la muntanya més alta del món. Hugo Chinesta signa Taj Mahal, obra obligada en la segona categoria del certamen. L’obra està basada en aquesta construcció situada en les rodalies de la ciutat d’Agra, a l’Índia, i construïda al segle XVII. Aquest esbós simfònic descriu en un sol moviment tota la seua història, així com la poesia i la bellesa d’aquesta meravella del món.


32

Julio y Agosto 2017 ■ COMUNIDAD VALENCIANA

El valencià Ramón Tebar nou director de l’Orquestra de València

Música i comunicació ALEXIS MOYA

ha crescut com a músic té un significat especial”. Per a Tebar una de les coses bones d’estar en diferents projectes és sempre aportar per a casa, i és el que va a fer. Pensa que “als Estats Units s’estan fent coses molt interessants que hui en dia no es fan a Europa i això sempre és positiu. Entre altres coses el màrqueting, que pot ajudar a vendre fora la nostra marca, la dels músics valencians, fent referència a la cantera de músics que tenim en les nostres societats musicals, els milers d’estudiants i els centenars de bandes de música”.

La música és comunicació però la gestió i planificació de tot el relacionat amb ella té camins diversos, en ocasions, inescrutables. Ramón Tebar és el nou director de l'Orquestra de València, una notícia que alguns mitjans van avançar i que va provocar la protesta d'una part dels músics d'aquesta formació a través d'un comunicat per no haver comptat amb ells i no ser informats de la decisió. Amb tot, el problema no està en el qui, sinó en el com. D'altra banda, els responsables del Palau addueixen que, d'alguna manera, el seu criteri va ser tingut en compte perquè en una enquesta els intèrprets van valorar la trajectòria i professionalitat de Tebar, que abans d'atendre als mitjans de comunicació va demanar parlar amb els músics, en un gest de respecte cap a aquests professionals. Sembla obvi que aquesta important elecció podria haver transitat de millor manera i seria desitjable aprendre de l'experiència per a establir un protocol satisfactori per a tots, en benefici d'una orquestra que està cridada a situar-se entre les millors. Tebar és una de les batutes amb més projecció juntament amb altres prestigiosos directors i músics que tenen una carrera artística consolidada i que fan el viatge de tornada envoltats, a vegades, d'un cainisme més que prescindible. El seu nomenament és una excel·lent notícia per a la música valenciana pel seu compromís amb ella i el seu treball pot ser definitiu per a impulsar el prestigi i l'excel·lència de l'Orquestra de València en un any en el que celebra el seu 75 aniversari.

Vicent Ros, Glòria Tello i Manuel Muñoz en la presentació. PALAU DE LA MÚSICA

Díaz... També comptarà amb grans solistes i cantans lírics: Leticia Moreno, Katia i Merielle Labècque, Nicolaj Znaider, Josu de Solaun, Rubén Talón, Serguei Kachatryan, Elena Baschirova, Fazyl Say, Mathias Goerne, Rinat Shaham, Ofelia Sala i els solistes de la mateixa orquestra com ara Raul Arias, Ivan Balaguer, Santiago Cantó i Luisa Domingo. A més, l’Orquestra actuarà per primera vegada al Palau de la Música de Barcelona, acompanyada pel gran tenor peruà Juan Diego Flórez i s’estan ultimant els detalls d’una possible gira per Xina.

Aposta per la internacionalització i el màrqueting per “vendre fora la nostra marca, la dels músics valencians” CRISTINA QUÍLEZ, València

L’Orquestra de València ja té director titular. Després de mesos d’incertesa des que Yaron Traub anunciara que s’anava de València, la incògnita s’ha revelat i, finalment, serà el valencià el que es pose davant dels músics d’esta formació a partir del pròxim 1 de setembre i durant els pròxims quatre anys. Considerat un dels directors d’orquestra espanyols amb més trajectòria de la seua generació, per a Tebar és “un orgull i un honor immens ser nomenat director artístic titular de l’Orquestra de València. He crescut en esta casa i he estat darrere dels faristols. Els meus primers records musicals provenen d’esta casa, són estos músics”. Per això, encara que ha tingut altres ofertes, esta tenia “un significat especial”. En la pròxima temporada només dirigirà a la formació en dos concerts, però a partir de la 2018-2019 agarrarà la batuta en moltes ocasions. El director va reconèixer que quan va vindre a dirigir l’Orquestra de València per primera vegada fa any i mig, va ser una sorpresa molt gran el veure “cóm havia rejovenit, el respecte dels músics en els assajos i, sobre tot, les seues ganes de tocar”. Treballar dur amb els músics i oferir al públic valencià el millor, són els seus plans. Per a Tebar, la música és

la nostra senyal, la nostra empremta, i per això vol “traure l’Orquestra de la ciutat i fer-nos més visible fora de València, a la resta d’Espanya i també en l’estranger”. Tebar és també director musical i director principal de la Florida Grand Opera, director artístic de la Palm Beach Symphony, director artístic de l’Òpera Naples, del Festival de Santo Domingo Musi i director principal convidat del Palau de les Arts Reina Sofia. No obstant això, no considera que el fet d’estar en dos auditoris de la mateixa ciutat siga un problema. Més bé al contrari: “Creiem que el futur de la música en València és anar units i fer coses junts. N’hi han tantíssimes coses que sumen... i això és positiu. I crec que el públic valencià també ho va a agrair”. I en este sentit, torna a repetir que tenim “una potencialitat enorme. Quan un ix de les nostres fronteres i veu que els nostres músics estan en les millors orquestres, fent unes carreres fantàs-

Tebar vol fer l’Orquestra de València més visible fora de València, a la resta d’Espanya i també a l’estranger

El director Ramón Tebar. PALAU DE LA MÚSICA

tiques, es pregunta què passaria si ens sabéssem vendre millor”. Tindre més presència a Europa li obligarà a ajustar els seus compromisos als Estats Units, però encara que reconeix que estar en tantes agrupacions suposa molt de treball tot és possible, “amb una bona coordinació”. Vendre la música valenciana Assegura també que encara que en el moment que està treballant amb un músic o una orquestra eixa és la seua prioritat, reconeix que a l’Orquestra de València “li tinc més afecte, perquè he nascut ací i fer música en el lloc on un

La nova temporada del Palau de la Música inclou 44 concerts, grans noms i preus més baixos C. QUÍLEZ, València

Zubin Mehta, Valery Gergiev,Daniel Harding, Fabio Luisi, LangLang, Sokolov, Martha Argerich, Pogorelich, Jourowski, Olga Peretyatko, Maria Joao Pires, Mathias Goerne, Katia i Marielle Labèque, Viktoria Mullova, Rinat Shaham, Leticia Moreno, Measha Brueggergosman, Ofelia Sala..., són alguns dels noms de la temporada 2017-18 del Palau de la Música de València. Una temporada durant la qual l’Orquestra de València commemorarà el

seu 75 aniversari compartint grans cites amb les formacions estrangeres. Destaca el concert del 15 de febrer de 2018, quan serà dirigida, amb la Simfònica del Mariinski de Sant Petersburg, pel director Valery Gergiev. A més, torna un dels grans com és Zubin Mehta, amb el Maggio Musicale. També visitaran l’auditori la Simfònica de Bamberg amb la violinista Viktoria Mullova, la Philharmonia Zurich, la pianista Helene Grimaud i Fabio Luisi i l’Orquestra de París i Daniel Har-

ding, acompanyats per la pianista María Joao Pires. El piano serà protagonista amb Lang, Grigori Sokolov, la mítica Marta Argerich, les germanes Khatia i Marielle Labècque amb l’OV, Ivo Pogorelich, entre moltes altres. L’Orquestra de València tindrà direc-

tors convidats valencians i internacionals de prestigi com ara Valery Gergiev, Pinchas Steinberg, Yaron Traub, Eiji Oue, Hart Bedoyan, Domingo Hindoyan, Virginia Martínez, Roberto Forés, Lorenzo Viotti, Guillermo García Calvo, Pablo González, Eduardo Portal, Pablo Rus, Josep Vicent, Oliver

Preus més baixos En total, la temporada ha programat 44 concerts i els preus dels abonaments baixaran entre un 3% i un 11%. A més, s’han creat abonaments nous més curts i per primera vegada es podran vendre les entrades soltes de tota la temporada d’octubre a juny.


33

■ Julio y Agosto 2017 REPORTATGE

A l’estiu, un fum de músiques Festivals multitudinaris com Arenal Sound, Festival de les Arts, FIB, Low Festival, Rototom Sunsplash... s’uneixen a diverses propostes musicals per tota la Comunitat Valenciana, en una oferta singular que incideix en el turisme ★ més festivals té en aquests mesos. De les províncies valencianes, Castelló és la pionera del que ha vingut a cridar-se turisme de festivals amb el FIB, que ha donat pas a una “bambolla” a Espanya intentat imitar aquesta fórmula.

TEXTOS: ALEXIS MOYA FOTOS: EZEQUIEL MANSILLA

cals és una enorme operació de màrqueting per als turistes del futur” per-

què avui “constitueixen un element diferencial de la nostra oferta turística i cultural”. Colomer, va presentar recentment la nova marca Mediterranew Fest, “que

naix amb la intenció de donar major visibilitat i rellevància als festivals musicals més internacionals”. L'objectiu és generar riquesa, ocupació, indústria cultural i prestigi.

Impacte econòmic L'impacte econòmic en aquesta província és de 60 milions d'euros i es crearan més de 2.000 llocs de treball. Així mateix, s'esperen més de 700.000 espectadors. Xifres eloqüents que cal consolidar amb aquestes propostes singulars que ajuden a internacionalitzar i difondre la marca Comunitat Valenciana. Tot açò, amb altres activitats musicals i concerts (festivals de jazz, de música antiga, orquestres, cantants, grups...) que conformen una gran oferta. El secretari autonòmic de Turisme considera que “invertir en festivals musi-

GRÀFIC: CAP I CUA

La Comunitat Valenciana és terra de músics i músiques. Açò, que sembla un tòpic, té un reflex impressionant en els mesos d'estiu on l'oferta musical és aclaparant. Al costat dels festivals multitudinaris com Arenal Sound, Festival dels Arts, Festival Internacional de Benicàssim (FIB), Low Festival, Rototom Sunsplash, Medusa... s'uneixen nombroses propostes musicals que incideixen positivament en el turisme. La Comunitat Valenciana reuneix, en gran part d'aquest panorama musical, diversos ingredients que el públic valora en aquestes dates: música, platja, gastronomia i una gran oferta turística i d'oci. Centenars de milers de persones ens visiten (170.000 assistents en el FIB i 300.000 en l'Arenal Sound de Borriana en 2016) i, el que és més important, moltes repeteixen com a turistes en el que és l'epicentre musical d'estiu ja que la Comunitat Valenciana és la que

De dalt a baix, el Iboga Summer Festival de Tavernes de la Valldigna, Pau Donés (Jarabe de Palo), David Bisbal, Melendi i Joaquín Sabina.


34

Julio y Agosto 2017 ■ EL QUE HEM VIST

La Banda Municipal de València, dirigida per Fernando Bonete, cor, veus, dolçainers i solistes en el programa Mediterranies .

La Banda Municipal de València a la fresca El Palau de la Música va programar uns concerts gratuïts que congregaren a més de 6.000 persones La Banda Municipal de València, no ha faltat un any més a la seua cita amb un públic que gaudeix de la música a l’aire lliure i que ha recolzat, una vegada més, esta proposta. Com és tradicional en la programació del Palau de la Música, tots els dijous del mes de juny, la Banda Municipal va oferir uns concerts gratuïts en el recinte habilitat als Jardins del Palau, que congreguen a més de 6.000 persones cada any. Enguany s'han dissenyat per aquest cicle cinc concerts temàtics, dirigits per Fernando Bonete, que començaren amb un viatge per les comunitats i regions espanyoles, i aquelles composicions que millor les caracteritzen amb un programa baix el títol Viatjant per les nostres comunitats i regions amb obres d'Enric Morera, José Padilla, Joaquín Larregla, Leopoldo Magenti... Amb Entre Pasdobles i Marxes, el públic assistent va poder escoltar un repertori en el que figuraven obres tan cèlebres com ara El Relicario i Ça...

★ FOTOS:

TEXTOS: ALEXIS MOYA EVA RIPOLL. Arxiu del Palau de la Música

Enguany s'han oferit cinc concerts temàtics amb diferents propostes, dirigides per Fernando Bonete

La Banda M unicipal de València al llit del riu Túria va congregar un nombrós públic.

c'est Paris!, de José Padilla, Sense preocupacions de Johann Strauss, TicoTico de Zequinha de Abreu i Las Cor-

sarias de Francisco Alonso, entre altres. En el tercer concert es va estrenar un programa que duia per títol Mediterrà-

nia on s’escoltaren obres dels països que conformen el Mare Nostrum i entre les quals destacaren temes tan cè-

‘Serenates’ celebra el 30 aniversari A. MOYA, València

El festival Serenates, organitzat per la Universitat de València i l’Institut Valencià de Cultura, es va celebrar del 24 de juny al 9 de juliol amb una commemoració especial: el 30 aniversari d’un festival musical d’estiu nocturn que dedica la seua programació a la música composta i interpretada per músics valencians, principalment. Des que va començar va tenir un gran èxit rotund i cada vegada té més col·laboracions d’institucions i entitats. En l’edició de 2017 ha habut dotze actuacions que varen començar el 24 de juny amb l’estrena d’una producció pròpia per a Serenates dels ballets Parade, d’Erik Satie i Les biches de Francis Poulenc, representats pels

lebres com ara Mediterráneo de Joan Manuel Serrat, Carta a l'Exili de Kristos Leontis i les populars Danses d'Ontinyent, Per la de l'U i Dirladada. Un concert en el que també es va poder gaudir d’obres com Les illes de Somone, Tarantel-la una i Tarantel-la due, anònimes, Rebetiko i La Verge del meu barri de Manos Hadjidakis, I lo cor de pedra marbre de Joan de Timoneda i Ligna Koritsia de Mikis Theodorakisakis. Anem al cine i al musical va estar la següent proposta de la Banda Muni-

alumnes del Conservatori Superior de Dansa i l’Orquestra Filharmònica de la Universitat baix la direcció musical d’Hilari Garcia i artística de Maribel Bayona. El Cor de la Generalitat Valenciana, dirigit per Francesc Perales, oferí el concert Música d’homes amb veu de dona. Capella de Ministrers, el grup valencià de música antiga dirigit per Carles Magraner, interpretà La ruta de la seda. L’Orfeó Universitari de València, que cumplix 70 anys, va oferir obres de Dvorák, (1876), i Lachrimae, que el compositor valencià Francisco Coll ha escrit per encàrrec. L’Orquestra de València, dirigida per Albert Gonzálvez, va programar peces de Prokófiev, Dukas i Debussy, a benefici de l’Associa-

cipal de València en la que els professors interpretaren conegudes obres del cinema com ara Batman, Casablanca, La pantera rosa o James Bond. L’últim concert al llit del riu Túria va reunir grans obres en un programa d’òpera i sarsuela. Tota una antologia on el públic va poder escoltar El tambor de granaderos de Chapí, Lohengrin de Wagner, Cavalleria Rusticana de Mascagni i una gran fantasia lírica espanyola del mateix Bonete.

L’Orquestra Ensemble Musicae ofereix un curs de perfeccionament C. QUÍLEZ, Llíria

Capella de M inistrers en el concert de Serenates en La Nau.

ció Espanyola contra el Càncer. Amancio Prada va amenitzar amb Sonetos del amor oscuro, Canciones i Gacelas de Federico García Lorca. La Capella i l’Escolania del Misteri d’Elx va oferir esta mostra única i excepcional reconeguda per la Unesco. A més, estava la programació amb la

Gran Fira de València de caire més popular i folk amb el Grup de Danses del Corpus de València, colles de dolçaines i percussió La Socarrà de Xàtiva i de la Universitat de València, la Sociedad Musical Santa María Magdalena de Novelda i el cantautor de L’Alcúdia Jonatan Penalba que va tancar el festival.

L’Orquestra Ensemble Musicae (OEM) Ciutat de Llíria organitza un curs de perfeccionament dirigit a alumnes de 5é i 6é d’ensenyaments professionals, grau superior i post grau. El curs tindrà lloc a les instal·lacions de la Banda Primitiva de Llíria, que colabora en la iniciativa, del 24 al 28 de juliol. El quadre de professors està integrat per Mijail Spivak (violí), Francisco Llopis (viola), Vicente Llimerá (oboé), Miguel Puchol (fagot), Josep Cerveró (clarinet) María Dolores Tomás (flauta), Fina Martínez (flauta), Juan José Llimerá (trompa), Enrique Rioja (trompeta)... entre altres.


36

Julio y Agosto 2017 ■ REPORTATGE

Els concerts de Vivers comencen amb una premisa de diversitat d'estils i músiques. Es tracta d'arribar a tots els públics en un mateix festival en ple centre de València.

L‘objectiu en la confecció del cicle de concerts ha estat reflexe de diferents propostes musicals d'èxit consolidat, tenint en compte artistes internacionals i

nacionals. A més, la Fira de Juliol de València vol oferir visibilitat a aquells artistes o bandes de la Comunitat Valenciana que tenen una trajectòria artística rellevant.

Un viver de músiques ★ TEXTOS: FOTOS:

JOAN MIQUEL LLOPIS EZEQUIEL MANSILLA

a Gran Fira de Juliol de València és la gran oportunitat de vore, escoltar i gaudir de grans músiques arreu de la ciutat del Túria, tot i que el centre neuràlgic d'aquest gran esdeveniment musical de l'estiu és el recinte de Vivers durant tot el mes de juliol. La diversitat és la paraula que defineix, també enguany, l'oferta artística dels concerts de Vivers, segons Sergi Almiñana, portaveu de l'Associació de Promotors Musicals de la Comunitat Valenciana i coorganitzador de l'esdeveniment. “Hem volgut fer una programació destinada a tots els públics, que abarque a perfils diversos. Per a confeccionar el cicle de concerts hem volgut que fora el reflexe de diferents propostes musicals d'èxit, tenint en compte artistes internacionals, nacionals i valencians”, assenyala Almiñana.

El mateix han fet els catalans Txarango. El primer dels concerts de Vivers (30 de juny) ha obert la porta a les músiques festives, de qualitat i amb missatge. Tot davall la seua fusió sonora caribenya, latina i mediterrània amb denominació d'origen. En el mateix escenari van compartir la nit els valencians Vadebò, el grup emergent de l'escena actual, que va presentar els temes del seu últim treball Actitud. També es deixaren sentir eixa nit les integrants de Pupil·les, la banda femenina de hip hop. Vivers també saluda una de les grans bandes amb una personalitat molt marcada. El quartet de Barcelona Manel ens presenten el seu nou album Jo Competeixo. Un disc que s'ha gravat entre novembre i desembre de l'any passat als estudis Dreamland de Woodstock i de Brooklyn. El resultat són onze cançons que redefineixen amb matiços electrònics el seu so.

L

Nyman i Malikian: clàssics actuals El cicle musical s'ha construït per a seduir tots els públics amb concerts de pop, rock, jazz, músiques ètniques i melodies amb reminiscències clàssiques, com és el cas de l'espectacle que ja ens ha oferit la Michael Nyman Band. El britànic Nyman és el gran exemple d'home del Renaixement: escriptor, fotògraf, musicòleg, pianista i compositor amb inquietuds de recerca d'uns nous horitzons, és el responsable de l'aplicació per primera vegada del terme minimalisme en la música. Tots el coneixem per ser el creador de la banda sonora de la pel·lícula 'El Piano'. I ha vingut a València a celebrar els 40 anys de la Michael Nyman Band amb un espectacle que ha repassat, en ordre cronològic, bandes sonores, musica vocal i peces d'estrena incloses. Una antologia musical que ha servit per a confirmar que Nyman es manté entre les icones més fascinants de la història de la música. L'altre virtuós que ha volgut estar present en l'escenari dels concerts de Vivers és Ara Malikian. Este libanés d’ascendència armènia afincat al nostre país, que viu abraçat a un violí, ha aconseguit el que no passava fa molts anys: esgotar les entrades del primer concert programat per al 14 de juliol. Dos mesos abans ja s'havia penjat el cartell de 'No hi ha entrades'. La gran demanda ha obligat els organitzadors a programar un altre espectacle de

El violinista Ara Malikian ha esgotat les entrades del primer concert i la demanda ha obligat a programar-ne un altre

D’esquerra a dreta i de dalt a baix, Ara Malikian, Txarango i Leiva.

Malikian per a 4 dies després, el 18 de juliol. El concert que ens oferirà Malikian s'emmarca dins la gira de presentació del nou disc 'La increible historia del violín'. El violinista dels cabells destarifats és un gran conegut a la Comunitat Valenciana i es demostra cada vegada que puja a un dels nostres escenaris. Ací es troba com a casa i vore'l en armonia amb el seu instrument de corda és un vertader espectacle que apropa la música clàssica a tots els públics. Visibilitzar la música valenciana El portaveu del col·lectiu de Productors Musicals de la Comunitat Valenciana també apunta un dels pilars bàsics dels concerts de Vivers. Almiñana explica que “juntament amb els artistes internacio-

nals amb un èxit consolidat, un dels grans objectius dels concerts de la Fira de Juliol de València és oferir visibilitat a aquells artistes o bandes de la comunitat Valenciana que tenen una trajectòria especialment atractiva”.

Fuset: “Vivers té l'esperit de ser un atractiu i eclèctic festival musical urbà capaç de complementar l'oferta musical gratuïta”

És el cas del grup valencià Riot Propaganda. El projecte format per Habeas Corpus i Los Chikos del Maiz van revolucionar el panorama musical espanyol l'any 2013. Després d'un èxit sense precedents amb presència en tots els festivals de l'any decidiren descansar temporalment. Ara tornen amb una força destacada. Agenda Oculta és el nou disc que presenten en València amb moltes ganes de festa. Serà el 20 de juliol i estaran acompanyats de Zoo, el grup de La Safor que també presentarà un nou treball, Arrabal. Tancarà la nit Atupa, la banda revelació de hip hop en valencià, arribats directament de L'Horta Nord. Estan convençuts que han vingut per a quedar-se amb un disc que ve carregat de simbolisme: Quasi res porta el diari.

La mateixa nit del 8 de juliol també presenten nou disc els cinc integrants de Gener. Oh, Germanes és el segon disc d'esta banda que té una vida de dos anys i que ja es considera una de les millors del país. No sols per la música que fan sino per com articulen el seu discurs. També compartiran eixa nit els valencians Geografies, un grup de rock honest i espontani que canta en valencià. El seu últim treball estarà a l'escenari de Vivers i ens ho contaran tot De creus endins. Els nacionals més forts Un festival que vullga consolidar-se no pot deixar fora els artistes que estan ocupant els primers llocs de les llistes d'èxits actuals. Almiñana ens diu que “cada any anem a més. Els concerts de Vivers tenen que créixer en recursos i en artistes. I ahí hem de mirar als grups o solistes nacionals que estan pegant fort”. Amb eixa premisa, l'organització ha fitxat Leiva (13 de juliol). Amb el seu tercer treball, Monstruos, consolida la seua carrera en solitari. Leiva pujarà a l'esce-


37

■ Julio y Agosto 2017 REPORTATGE

De dalt a baix, Jamie Cullum, Gener, Andrea M otis, Celtas Cortos, Chick Corea and Fleck i Geografies.

Treble. Els madrilenys Mago de Oz es la banda més internacional del metal de la música espanyola. Amb una vintena de discs en el mercat presentarà el nou treball, Finisterra Ópera Rock. Celtas Cortos també tenen nou treball, Contratiempos, on tracten temes com la corrupció, la salut i l'educació, tot barrejat amb l'exploració de territoris com el hip hop. Però mai no perdran el seu segell identificatiu el rock amb influències celtes. El panorama internacional més variat El regidor de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València, Pere Fuset, destaca que “la Gran Fira de València torna a la càrrega amb el mateix esperit de fer dels concerts de Vivers un atractiu i eclèctic festival musical urbà capaç de complementar l'oferta musical gratuïta programada durant tota la Gran Fira” I en eixe festival amb vocació internacional arriben els artistes de major rellevància musical. A més de Chick Corea & Bela Fleck, que estan de gira europea i aterraran el 17 de juliol, una de les bandes més consolidades del panorama mundial és UB40. Batejats amb el nom d'un formulari per a desocupats del govern britànic, el grup de reggae-pop es va formar mentre feien cua en l'assistència social anglesa. Des de fa quasi 30 anys s'han dedicat a popularitzar i difondre el reggae per tot el món.

“Els concerts volen oferir visibilitat a aquells artistes de la Comunitat Valenciana que tenen una trajectòria atractiva”

De dalt a baix, Michael Ny man Band, Mago de Oz i Carlos Vives.

nari per a transmetre les emblemàtiques lletres de to confessional i descarat, amb una veu desgarrada que el caracteritza, parlant-nos de l'amor i la incertesa, de l'amistat i les seues traicions, de l'èxit i els seus perills. Tot açò, cuinat amb una barreja de guitarres de rock anglosaxó, rock urbà espanyol i rock argentí. També ens visiten els Love of Lesbian amb el seu octau disc, El Poeta Halley. Tocaran (6 de juliol) en directe els tretze temes del nou treball que vo-

Nyman celebra 40 anys de la banda amb un espectacle que ha repassat bandes sonores, musica vocal i peces d'estrena

len que siga una oda a la musa i la seua ambigüitat, a la fantasia i la seua contradicció. I vorem un altre dels grups més famosos del panorama musical espanyol. La Oreja de Van Gogh disfrutaran del ambient de Vivers amb El Planeta Imaginario. La banda de pop més important d'Espanya torna als escenaris després de cinc anys sense disc; i ho fan amb un nou treball i amb els seus grans èxits. Amb dos dècades de carrera, aquestos cinc amics de Sant Sebastià han deixat pel camí algunes de les cançons més conegudes del pop espanyol i el títol de banda nacional amb majors vendes del segle XXI. Serà el 22 de juliol quan arribe la Nit Celta. Serà el moment de Mago de Oz, de Celtas Cortos, de Ars Amandi i d'Irish

Jamie Cullum no ha volgut perdre's les noves instalacions amb grades i gespa artificial de Vivers. Els que vagen a vore a este cantant de físic adolescent i veu de vell veterà de jazz, tindran una nou espai de terrasses per a escoltar a un Cullum que no pot negar la influència del pop abraçat als estils del jazz. Serà el 24 de juliol. I tancarà els concerts de Vivers el gran representant de la música latina, Carlos Vives. Després d'omplir estadis en Sudamèrica o els Estats Units, ha volgut estar a València amb La bicicleta, èxit compartit amb Shakira, que ja té més de 120 milions de reproduccions en Spotify i 482 milions de reproduccions en Youtube. Vivers vol ser un festival urbà per a tots els públics i cada any que passa va consolidant eixe objectiu. Els grans del panorama musical mediterrani, nacional i internacional ja volen estar en cartell. L'any que ve el viver de músiques plantarà noves varietats d'èxit. Segur!


38

Julio y Agosto 2017 ■ E L QUE V E UR E M

La música sacra torna de nou a Benicàssim El monestir del Desert de Les Palmes i l’església Parroquial Santo Tomás de Villanueva seran els escenaris d’una nova edició del cicle de música sacra organitzat pel departament de cultura de l’Ajuntament de Benicàssim. Els concerts s’iniciaran el dia 20 amb l’actuació de Juan Santamaria que presenta Canta Santa Teresa de Jesús en fado i flamenc: “Muero porque no muero” El dia 21 serà el torn de l’Orfeó Universitari de València. Baix la direcció de Francesc Valldecabres oferirà un programa amb obres de Franz Liszt, Zoltán Kodály, W. A. Mozart i Gabriel Fauré. La música continuarà el dia 22 amb l’actuació del grup Neovocalis. El concert, baix el títol Mater Dei, inclourà música sacra dels segles XX i XXI en torn a la figura de la Verge Maria. El XVIII cicle de música sacra de Benicàssim conclourà el dia 23 amb l’espectacle Bressol de música. Benicàssim Del 20 al 23 de juliol

Brodsky Quartet i Joan Enric Lluna inauguren el Festival de Música de Cambra de Godella El divendres 7 de juliol s’inaugura la novena edició del Festival de Música de Cambra de Godella que s’allargarà fins el 16 de juliol. Durant estos 10 dies es podrà gaudir d’actuacions de gran nivell artístic com ara Elan Quintet i Joseph-Maurice Weder, Ensemble del Festival, recitals, joves talents, etc. A més el dia 15 s’homenatjarà al mestre Manuel Palau amb una xerrada i un concert amb l’Ensemble del Festival que estrenarà tres peces encàrrec de l’organització.

Segorbe acogerá el XXXIV Festival Coral del 21 al 29 de julio El último día se conocerá el ganador del concurso de composición CRISTINA QUÍLEZ. València

Un año más la localidad de Segorbe se dispone a celebrar su Festival Coral de Polifonía, que este año llega a su XXXIV edición. El encuentro comenzará el viernes 21 de julio a las 20h en la Catedral de Segorbe con la actuación del Coro de Cámara Ad Libitum de la Escola Coral de Quart de Poblet bajo la batuta de Francesc Gamón. En este concierto se estrenará la obra Epitafium Lucis de Fernando Aguilá Macías, XXX Premio de Composición Coral “Juan Bautista Comes” 2016. El sábado 22 de julio a las 21h en la Iglesia de San Joaquín y Santa Ana será el turno del Orfeó Universitari de Valencia dirigido por Francesc Valldecabres Sanmartín. El siguiente viernes, 28 de julio a las 20h en la Catedral de Segorbe, actuará el coro de la Capilla Antigua de Murcia bajo la dirección de Albert Alcaraz. Para cerrar este ciclo de conciertos, el sábado 29 de julio a las 21h en la Iglesia de San Joaquín y Santa Ana clausurará este Festival el Coro de Juventudes Musicales de Segorbe y la Orquesta Sursum Corda de Segorbe, dirigidos respectivamente por María Dolores Pérez Torres y Manuel Miguel Hervás Lino. Además, durante este concierto se dará a conocer el ganador del XXXI Concurso Internacional de Compo-

La jornada ‘Edusiona’t amb les Arts’ omplirà el Centre del Carme amb art i educació El Centre del Carme acollirà el pròxim 11 de juliol la jornada ‘Edusiona’t amb les Arts’, adreçada a la comunitat educativa. Aquesta Jornada s’emmarca dins del Pla Valencià de Democratització Cultural de FesCultura, que té entre els seus objectius garantir l’accés a la cultura independentment de la condició social, nivell de renda o lloc de residència, així com el foment de la participació i el diàleg. És també un pla per a captar nous públics i, especialment, acostar la cultura i les seues possibilitats als més menuts per

València 11 de juliol

Música de banda al Palau de la Música de València

Festival coral de Segorbe de 2016 . JJMM DE SEGORBE

sición Coral “Juan Bautista Comes” de Segorbe, en su edición de 2017. Antecedentes En el año 1983 se crea el Festival Coral de Música Religiosa de Segorbe, organizando Cursos de Perfeccionamiento de Dirección Coral y Pedagogía de la música y a partir del 1985, el Concurso Internacional de Composición Coral “Juan Bautista Comes”, proyecto cuyo principal propósito fue recuperar la actividad musical de la Capilla de Música de la Catedral de Segorbe, uno de los focos musicales que, junto a la Catedral de Valencia y el Real Colegio del Corpus Christi, fue centro de interpretación y composición de la

música coral más importante de la Comunidad Valenciana, desapareciendo su actividad a finales del siglo XIX. Treinta y cuatro Festivales Corales y treinta y una convocatorias del Concurso Internacional de Composición han dejado como legado treinta y tres composiciones premiadas para coro y muchísimas obras presentadas a concurso a nivel internacional; todo en torno a un Festival Coral cuya repercusión social y musical, siempre ha estado ligada a la agrupación coral y su asociación, Juventudes Musicales de Segorbe. Segorbe Del 21 al 29 de julio.

La Nova d’Alcoi ofereix un concert amb el cantautor contestà Andreu Valor

Godella Del 7 al 16 de juliol

El pròxim 15 de juliol la banda simfònica de La Nova d’Alcoi oferirà un concert junt al cantautor contestà Andreu Valor a l’Auditori Amando Blanquer. El concert forma part del programa d’actes amb els quals la societat alcoiana està celebrant al llarg del 2017 el seu 175 aniversari. Més endavant, el 4 de novembre, la Banda Municipal d’Alacant homenatjarà a La Nova amb un concert en el Teatre Calderón i el 25 de novembre serà l’audició de Santa Cecília junt al quartet Barcelona Clarinet Players.La comissió organitzadora del 175 aniversari, així mateix, ha preparat la gravació d’un disc, diferents exposicions i activitats que s’aniran desvetllant en este cicle que finalitzarà el 24 de febrer de 2018 amb un concert de cloenda al Palau de la Música de València. Cartell del concert de La Nova.

a crear hàbits culturals entre els xiquets i xiquetes. En aquest context s’emmarca la “Motxilla Cultural”. El programa inclou tant programació cultural als centres educatius com l’assistència

Castelló i València. També s’estendrà a les comarques valencianes, en aquells municipis que han volgut participar del projecte, presentant pel·lícules, concerts i espectacles que fomenten la pau, la igualtat de gènere, la no-discriminació racial, la prevenció de la violència, la promoció de la convivència, el plaer de la reflexió i del saber o el coneixement dels nostres clàssics.

Alcoi. 15 de juliol

d’alumnat a esdeveniments i espais culturals valencians. L’objectiu d’aquest projecte és crear una proposta de ‘portfolio’ curricular per als estudiants de Primària i ESO, confeccionat en un

context d’elecció lliure per part dels estudiants i intervingut pel sistema escolar. La ‘Motxilla Cultura’ es desenvoluparà a les sales i auditoris que té la Generalitat Valenciana a Alacant,

Durant el mes de juliol continuen els concerts de bandes al Palau de la Música de València. El dissabte 29 la cita musical serà doble. Pel matí tindrà lloc un concert de la banda de la Societat Instructiva L’Obrer Agrícola i Musical de Benimàmet, mentre que per la vesprada actuarà la Societat Musical L’Artística Manisense de Manises. Ja el diumenge, l’escenari del Palau l’omplirà la banda de la Unió Musical de Torre Pacheco. Tots els concerts són gratuïts. València 29 i 30 de juliol

La banda de Rossell homenatja als seus directors en el seu centenari L’Associació Musical Filharmònica Rossellana de Rossell continua endavant amb els actes de commemoració del seu centenari. Després de l’homenatge a les juntes directives que van fer el passat mes de febrer, la comissió del centenari treballa en l’organització d’un altre homenatge, en aquest cas adreçat als directors que han passat per la banda. El concert tindrà lloc el dissabte 5 d’agost a les 19 hores a la Casa de la Música de Rossell. Rossell 5 d’agost

Thomas Doss dirigeix a la Valencia Youth Wind Ensemble a Burjassot El dijous 20 de juliol el director i compositor austríac Thomas Doss es posarà al front de la Valencian Youth Wind Ensemble (VYWE), un projecte de l’Associació Música Jove de València que reuneix al llarg de l’any a joves músics d’alt nivell amb figures de talla internacional. Doss oferirà una conferència i posteriorment tindrà lloc un concert al Centre Cultural Tívoli. Burjassot 20 de juliol.


39

■ Julio y Agosto 2017 COMUNIDAD VALE NCIANA

Los nuevos talentos musicales se dan cita en Alicante Se ha convertido en un referente a nivel internacional y a la que han optado 30 agrupaciones de toda Europa ★ TEXTOS:

La provincia de Alicante va a convertirse un verano más en un referente para los nuevos talentos musicales internacionales. El V Festival de Jóvenes Orquestas reunirá entre el 30 de julio y el 5 de agosto a la Orquesta de Jóvenes de Amsterfort, una formación holandesa con más de 55 años de trayectoria, la Joven Orquesta de Cámara Vasilev Ostrov de San Petersburgo (Rusia), integrada por relevantes solistas ganadores de prestigiosos certámenes, y a la Orquesta de Jóvenes de la Svizzera Italiana, una agrupación suizo-italiana que ha ofrecido destacadas audiciones durante la gira mundial que ha llevado a cabo en los últimos tres años. El certamen incluye este año un nuevo escenario, el auditorio Joaquín Chapaprieta Torregrosa de Torrevieja, que se suma al de Teulada-Moraira y al ADDA de la Diputación de Alicante. Los alcaldes de ambas localidades, José Manuel Dolón y Carlos Linares, firmaron el mes de junio junto al vicepresidente de la corporación provincial y diputado de Cultura, César Augusto Asencio, el convenio de colaboración que da soporte al festival. “El ADDA, en su misión de fomentar, promocionar y divulgar la música y las artes escénicas y con el objetivo de promocionar a las jóvenes promesas que empiezan a abrirse camino, tuvo la iniciativa en 2013 de organizar y acoger este festival, junto a otros auditorios de la provincia de Alicante. Ahora podemos hablar de una cita que se ha convertido en un referente a nivel internacional y a la que han optado 30 agrupaciones de toda Europa”, destacó ese día Asencio. Por su parte, Dolón y Linares alabaron el apoyo de la Diputación al certamen que permite vertebrar la provincia con la música de norte a sur.

MANRIQUE CASTELLÓ gira que le ha llevado por todo el mundo con su solista a la cabeza, el primer contrabajo Enrico Fagone, que colabora también con la Filarmónica de la Scala de Milán. En esta ocasión, la incorporación del auditorio de Torrevieja, con 600 localidades, tras la firma del convenio, permite “cerrar el círculo” musical en la Costa Blanca, según Maestre, y llevar las promesas musicales más destacadas del panorama actual por toda la provincia. El director del certamen asegura que hace unos años era impensable contar con un programa que ha traído a solistas de la talla del venezolano Edicson Ruiz, contrabajista de la Filarmónica de Berlín.

Agrupaciones par ticipantes en la edición anterior del festival. NELLY DEL ARBO El Director Francisco Maestre. NELLY DEL ARBO

El director artístico del festival es Francisco Maestre, que dirige a la agrupación anfitriona, la Orquesta de Jóvenes de la Provincia de Alicante (OJPA), atendió a LAS BANDAS para profundizar en el programa del certamen antes de salir de viaje hacia Holanda y Austria, donde la agrupación alicantina va a celebrar varias actuaciones, una de ellas en la prestigiosa Sala Dorada de la Musikverein de Viena, que acoge el tradicional concierto de Año Nuevo. “El Festival de Jóvenes Orquestas tiene un

doble objetivo. Por un lado, que la nuestra conozca lo que hay por el mundo, que es una auténtica pasada, y nuestros músicos aprendan de ello y, por otro lado, que la cita sirva como plataforma cultural para Alicante y su provincia”, explica Maestre. La Orquesta de Jóvenes de Amsterfort cuenta con el padrinazgo de la reina Máxima de Holanda y es con sus 55 años de trayectoria todo un referente de la escuela musical de los Países Bajos. Por su parte, la Vasilev Ostrov es una orques-

ta de cámara, una de las agrupaciones instrumentales de cuerda más importantes del mundo, muy arraigada en un teatro mítico de San Petersburgo y que ha cosechado grandes éxitos en los concursos más potentes que se celebran en Europa como el de Génova, en Italia. Por último, la Svizzera Italiana, ligada a los conservatorios de mayor prestigio en el continente, los de Sion y Lugano, que cuentan con una pléyade de estrellas en sus claustros de profesores, llega a Alicante tras una

Fomentar el talento juvenil La anfitriona del festival es la Orquesta de Jóvenes de la Provincia de Alicante (OJPA), dirigida por el propio Maestre y vinculada al ADDA, que nació en 2009 y cuenta en la actualidad con doscientos músicos en dos categorías de edad, la orquesta de aspirantes, para chicos y chicas de entre 8 y 14 años, y la de jóvenes, integrada por instrumentistas de entre 14 y 26 años y con una edad media que se sitúa en los 17. Según su director, el festival que comienza el 30 de julio, permite contar con “profesores de primer orden”, “fomentar el talento juvenil” y tener “enchufados” y muy “motivados” a los alumnos alicantinos. Al prestigio que ha cobrado la OJPA, que inició a principios de julio una gira de seis conciertos por Holanda y Austria, han contribuido en gran medida esos alumnos. Gente como el solista de chelo Alfredo Ferre, actualmente en la Escuela de Música Reina Sofía, o el pianista noveldense de 17 años Carlos Santo, becado en Dallas, por el maestro Joaquín Achúcarro.

Early Music Morella prepara la sexta edició del seu festival A. MOYA, Morella

Early Music Morella: l’Acadèmia i Festival Internacional de Música Medieval i Renaixentista, dirigit per Carles Magraner, ultima els preparatius per celebrar la sexta edició del 21 al 27 de juliol. És un dels cursos d'estiu especialitzats en música antiga més detacats d’Europa per barrejar la música culta amb la música tradicional. Una proposta didàctica d'excel·lència acadèmica formada amb professionals de màxim re-

coneixement internacional. Centrada en l'Edat Mitjana i el Renaixement, i caracteritzada per prestar especial interès al corpus musical més desconegut del patrimoni musical territorial i, sobretot, per conjugar juntament amb el repertori culte aquelles músiques procedents de la tradició oral cultural de les Tres Cultures. Early Music Morella va néixer de la mancança d'estudis especialitzats, de la necessitat de recerca i difusió d'aquest singular repertori i de la prioritat per oferir activitats

Un concert celebrat a Morella. CARLOS RIPOLLÉS turístic-culturals destinades a tots els públics, i que tenen sentit juntament amb la riquesa del nostre patrimoni històric-artístic. En la present edició

compta amb la programació de 10 concerts on destaquen en cartell formacions com Capella de Ministrers, Maria Jonas, Eduardo Egüez, Mara

Aranda, Keyvan Chemirani, Eduardo Paniagua o La Danserye. Més de 13.000 persones han participat en este festival des dels seus inicis.


40

Julio y Agosto 2017 ■ REPORTATGE

El festival de les arts escèniques es consolida com un dels més prestigiosos certamens espanyols, amb una edició que, enguany, és més internacional

Sagunt a Escena busca herois i antiherois ★ TEXTOS:

JOAN MIQUEL LLOPIS FOTOS: EZEQUIEL MANSILLA

eroïnes i antiheroïnes. Herois i antiherois. Són el fil conductor, el cor del relat del festival Sagunt a Escena, que alçarà el seu teló el 19 de juliol i no el tancarà fins el 8 de setembre. 50 dies de teatre, dansa, música i circ al carrer. El director de Sagunt a Escena, Joan Vicent Martínez Luciano, explica a lasBandas que “el teatre grecollatí està fet al voltant d'estes figures dels herois com Fedra, i dels antiherois, com Calígula. La història està farcida de les diferent interpretacions d'aquestos i d'altres molts personatges, noms que són mites, que han traspassat llengues i cultures, i que són el centre del teatre. De fet, tots els grans actors i actrius volen sempre interpretar estos papers. Totes les obres que hem seleccionat van girant al voltant del l'heroi i l'antiheroi. No ens creiem això de l'eclecticisme. Volem una linea de treball amb una temàtica. El 'continuum' del festival és l'heroicitat”. Amb esta premisa present, el festival ocuparà el Teatre Romà i els carrers de Sagunt per a convertir-se en un dels certàmens de la Comunitat Valenciana amb projecció internacional. “Enguany podem dir que es internacional. De les 34 edicions que tenim és la més internacional. Durant els últims 10 anys el certamen va anar costera per avall. Amb el canvi politic va haver un esforç per part de l'ajuntament de Sagunt i l'any passat vam guanyar un 40% d'espectadors. A més, en aquesta edició encetem una col·laboració amb institucions europees. Comencem a trobar ajuda d'Europa”, afirma Martínez Luciano. Sagunt a Escena és el festival d'estiu de referència a la Comunitat Valenciana. El centre neuràlgic de la pro-

H

Joan Vicent Martínez Luciano, director de Sagunt a Escena.

gramació és el Teatre Romà de Sagunt. En aquest espectacular espai escènic hi haurà 13 espectacles, tots ells representats per grans noms, grans protagonistes com Silvia Pérez Cruz, Aitana Sánchez Gijón, Israel Galván, Carmen Portaceli o Mario Gas, entre altres.

vestigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà. A més, apunta que “un festival com Sagunt a Escena ens agrada especialment per les possibilitats que té de treball transversal entre institucions, en aquest cas, la Generalitat, la Diputació de València i l'Ajuntament de Sagunt”.

La producció valenciana 'De Sukei a Naima' abordarà diversos temes com la migració, els desplaçats, la integració i el perdó

El centre neuràlgic de la programació serà el Teatre Romà de Sagunt. En aquest espectacular espai escènic hi haurà 13 espectacles

“Cada volta més companyies estan interessades a estrenar a Sagunt a Escena i això és molt bon símptoma del prestigi que ha recuperat el festival”, ens explica el conseller d'Educació, In-

La història es torna a repetir El Teatre Romà obrirà les seues portes al festival amb 'De Sukei a Naima', de Gemma Miralles. Una producció valenciana i en valencià que

ens conta la història de supervivència d'una nissaga familiar a un fet històric ocorregut 400 anys enrere. Descobrirem la pèrdua a través de les prohibicions i persecucions, de la identitat i la cultura del poble morisc. El patiment d'una societat sotmesa que lluita per preservar la seua religió i els seus costums. “En esta producció es vol abordar diversos temes con la migració, els desplaçats, la integració i el perdó, La temàtica és dura, però molt actual, quan veiem com milers de persones creuen la Mediterrània amb un gran risc de perdre la vida. A Sagunt tenim el barri jueu, l'àrab, el cristià. És el lloc idoni”, assenyala el director del festival. El 3 i 4 d'agost les dones de Troia pujaran a l'escenari per a interpretar 'Troyanas', d'Eurípides. En esta adaptació, les dones ens explicaran els abusos de què van ser objecte per part dels guanyadors de la guerra. La directora de l'espectacle, Carmen Portaceli, diu que “els mites grecs continuen, encara hui, assenyalant els pecats de l'individu contra el benestar comú, els moments en què es deixa portar pels pitjors sentiments i comet brutalitats o segueix el dictat de la ignorància”. El 26 de juliol el Colisseu Romà de Sagunt s'ompli de teatre, dansa i música amb 'Amazonas'. Un espectacle que uneix diversos llenguatges de les arts escèniques, tot posat al servei d'una llegenda universal com és la del poble mític de les guerreres amazones. El muntatge representa en si mateix una valenta i decidida aposta pel gènere femení. De fet, el director de Sagunt a Escena ens avança que “enguany farem una trobada els dies 1 i 2 de setembre de Dramaturgues davant els clàssics. Interessa molt saber com s'aproximen


41

■ Julio y Agosto 2017 REPORTATGE

Amazonas.

les dones als mites clàssics. Com les escriptores veuen els mites”. L'Off Romà eixirà al carrer A més de les grans produccions i espectacles programats per al recinte històric de la Roma Saguntina, el festival arribarà a tots els racons de la ciutat del Camp de Morvedre. Més teatre, dansa, música i circ es voran al Centre Civic del Port de Sagunt, el Centre Cultural Mario Monreal, la Pujada al Castell, la Glorieta, la Casa dels Berenguers i el Casino Vell del Port.

L'Off Romà, el que passa fora del teatre, té una programació variada on la gent trobarà espectacles gratuits i familiars

El paper de la música és importantíssim en este certamen, perquè hi ha una fusió de textos, músiques i danses

“L'Off Romà, que és el que passa fora del teatre, té una programació molt variada.Volem que la gent trobe espectacles gratuits i familiars. L'any passat tinguerem una mitjana de 600 espectadors a l'aire lliure. Enguany tin-

drem 16 espectacles de carrer perquè el que volem és que la gent se n'adone que al llarg de 50 dies Sagunt serà una festa. Tots el dies estarà passant alguna cosa. En altres festivals no passa”, assegura Joan Vicent Martínez. El director de Sagunt a Escena està especialment emocionat amb la novetat de la programació del Centre Cultural Mario Monreal. “Allí portem el 'Hamlet Canalla', 'El Verí del Teatre', dos produccciuons del Teatre El Micalet, que s'han de vore en el seu lloc ajustat. També 'Odisseu', vist des de l'òptica del que travessa la mar. I en dansa, 'Consenti2', el resultat d'un taller amb gent amb risc d'exclusió social. Aquestes persones assatjaran i estrenaran la funció. Les arts escèniques han de fer un pas mes enllà per la integració. Tenim que demostrar que serveixen per a moltes coses”. La música és el 30% del festival “Al ser un festival d'estiu, la música és més d'un 30%. Tenim el flamenco de Galvan, les cançons de Silvia Pérez Cruz, l'òpera La Brecha de la Hulencourt Symphony Orchestra &Choir, i un concert de la Jove Orquestra de la Generalitat Valenciana. És importantíssim el paper de la música perquè hi ha una fusió de textos, músiques i danses. Les arts esceniques són una barreja de totes aquestes col·laboracions entre llenguatges escènics”, sentència el màxim responsable de Sagunt a Escena.

El quintet de corda Silvia Pérez Cruz.

A més, el 24 d'agost la música omplirà el recinte del Teatre Romà. Nit de sons i cançons de la Mediterrània amb Joan Amèric, acompanyat de diversos amics i Ximo Tébar Jazz. El cantautor Amèric interpretarà en format de grup, l'espectacle 'DirectaMENT', una proposta que exposa, des d'angles sonors actuals, cançons

Orquestra Jove de la Generalitat.

clàssiques del seu repertori. Tébar presentarà el seu nou disc 'Soleo' The New Son Mediterráneo, que celebra 25 anys de carrera. I el circ també estarà present a Sagunt. El circ és al carrer, amb espectacles menuts. El llenguatge del circ ha canviat. Té una dramatúrgia, conta històries per a la gent. No parlem

del circ clàssic, sino d'una expressió artística de les arts escèniques. “Els xiquets acaben bocabadats, disfruten i ho entenen. És una manera d'educar amb espectacles a la societat per a que consumisquen més teatre, més dansa, més circ”, conclou el director. En definitiva, més Cultura. Amb herois. I amb antiherois.


42

Julio y Agosto 2017 ■ EL QUE VEUREM

NES ultima la presentación de su primer disco con diversas actuaciones en España y Francia A. MOYA, València

John McLaughlin actuó en La Nit de Berklee y recibió el Doctor Honoris Causa del campus en Valencia. TATO BAEZA / VICENTE A. JIMÉNEZ

Berklee Valencia cumple 5 años El centro, por el que han pasado 1.500 alumnos de 71 países, ha concedido 3,5 millones en becas y desarrolla numerosas iniciativas ALEXIS MOYA, València

Berklee College of Music Valencia vino en 2012 para quedarse. El principal centro educativo musical del mundo, desarrolla una intensa actividad en la única sede en el mundo fuera de Boston, donde está su matriz. Y sigue aumentando su presencia en el panorama musical valenciano y español. En este lustro más de 1.500 alumnos procedentes de 71 países han pasado por València, y se han concedido más de 3,5 millones de euros en becas a estudiantes de los programas de máster. El campus estableció los primeros programas de máster de Berklee en interpretación, composición de bandas sonoras, producción y negocio. Cientos de artistas y ponentes internacionales de la talla de Plácido Domingo, Pepe de Lucía, Sole Giménez, Pablo Alborán, Jorge Pardo, Alberto Iglesias, Marcus Miller, Nona Hendryx... han pasado por el campus que ha organizado cerca de 500 masterclasses, conciertos y eventos que han podido disfrutar más de 35.000 personas, así como 20.000 sesiones de grabación en sus estudios, y 4 ediciones de TEDxBerklee Valencia organizadas por alumnos con reconocidos ponentes. Berklee ha colaborado con diversas

instituciones y entidades como la Ciutat de les Arts i les Ciències, Universal Music, Festival de les Arts, EXIB, Fundación Bancaja, la ONU, EMT, Sónar o Midem, y con iniciativas de carácter social a través de la música. El campus sigue organizando este año varias actividades con la vocación de implicar a distintos colectivos de la Comunidad Valenciana. Precedentes recientes son un concurso abierto a artistas plásticos, una reunión de antiguos alumnos que atrajo a músicos, compositores, productores, creadores

Berklee ha organizado 500 masterclasses, conciertos y eventos que han disfrutado 35.000 personas y 20.000 sesiones de grabación

y gestores de todo el mundo y un concierto de graduación, el pasado 8 de julio, La Nit de Berklee, organizado en colaboración con Ciutat de les Arts i les Ciències,abierto al público y que contó con el prestigioso guitarrista John McLaughlin, quien además recibió el Doctor Honoris Causa.

El Festival de Artes Musicorp prepara su primera edición en Bicorp ALEXIS MOYA, Bicorp

El Festival de Artes Musicorp celebrará su primera edición el sábado 23 de septiembre. Este es un evento creado por BituKada, batucada de la Unión Musical La Lira de Bicorp con el apoyo de YouMusic. Los directores, Neus García y Borja Sarrión, prepa-

ran un festival dinámico pensado para personas que tengan interés en pasar una jornada disfrutando de la música. El objetivo es a atraer a músicos y aficionados ofreciendo diversas actividades musicales como conciertos, talleres de improvisación, de percusión corporal, danza... Cerrará

María Martínez Iturriaga, directora ejecutiva de Berklee y una de las personas que ha estado al frente del proyecto desde sus inicios, considera que “el esfuerzo, talento y dedicación de todo el equipo han hecho posible haber logrado hitos muy importantes proporcionando las mejores condiciones posibles para la transición de nuestros estudiantes al mundo laboral”. Alumnos con trabajo Para Martínez Iturriaga, uno de los mayores indicadores de éxito como institución educativa es que “el 90% de nuestros alumnos de máster se encuentra en la actualidad en activo en más de 40 países, trabajando con artistas como Beyoncé o Alejandro Sanz, y en empresas líderes como Spotify, The Orchard, y Sony Music” gracias a profesionales de la música y de la enseñanza que abarca todas las facetas de la industria musical. El mes pasado Berklee Valencia recibió un premio de la Fundación Excelentia en la categoría proyectos educativos. Artistas como Ainhoa Arteta y entidades como Fundación La Caixa o el Gran Teatre del Liceu de Barcelona están entre los galardonados en 2017.

el festival la cantante hispano británica Nadia Sheikh con raíces en el municipio. Sheikh presentará sus últimos temas, No 24, Redemption y Flip the coin, en los que combina el indie, el rock y el pop, junto a los que reunió en el primer EP que publicó: 50 feet, trabajo producido por Nigel Walker, un profesional que ha colaborado con Elton John, Paul McCartney, Bob Dylan... La joven artista realizó una gira recientemente por Valencia, Castellón y Madrid y actúa regularmente en Londres.

NES presentará su primer trabajo discográfico en breve tras irrumpir con fuerza en los escenarios de España y Europa. El grupo nació hace dos años en el barrio de Russafa de València cuando David Gadea, percusionista ineludible de la escena valenciana reunió al prolífico Matthieu Saglio,”el cello de los mil acentos”, con proyectos como Jerez Texas, Cello Solo, Diouke..., y a Nesrine Belmokh, cantante, violonchelista de la Orquesta de la Comunidad Valenciana del Palau de les Arts y artista del Circo del Sol. La magia surgió de inmediato y el proyecto NES se hizo realidad, difuminando las fronteras entre estilos e idiomas para dar luz a unas canciones llenas de alma que alternan intimidad y lirismo. El repertorio se desliza entre el jazz, el soul, la música árabe o la canción francesa con el que el grupo sedujo desde los inicios a un público valenciano cada vez más numeroso. Ganaron el premio al mejor grupo en directo de la Sala Russafa y agotaron las entradas en el Teatro Talía, en la Cartuja de El Puig, en el Festival Polisònic de Gandía... Al mismo tiempo el grupo recibe los elogios de la crítica en España y realizan conciertos en el Círculo de Bellas Artes de Madrid, el Festival Musikaire de Elorrio, el castillo San-

ta Catalina de Cádiz, la Sala Jamboree de Barcelona y ha sido recomendado por la Red Nacional de Teatros y Auditorios de España (Redescena). A nivel internacional, NES ha realizado conciertos en Argentina, Italia, y giras cada vez más numerosas en Francia donde ha sido fichado por la mejor agencia de management: Mad Minute Music. Sin límites sonoros Plácido Domingo ha dicho de Belmokh que es “una artista excepcional, una voz maravillosa", Martirio cree que “hay que dedicarle atención y apoyo" al grupo NES y Emilio Garrido (Radio3) asegura que "este trío nace sin límites sonoros ni geográficos y deja al público con la boca abierta y el vello erizado." NES ha actuado recientemente en Massamagrell, Segovia, Valladolid, Carlet y Francia (Arles, Briançon...) y el 21 de julio se le podrá ver en Algemesí. La formación ha grabado su disco en el prestigioso estudio francés de La Buissonne (más de 1.000 referencias de primer nivel en 25 años). El lanzamiento del disco está previsto para la temporada 2017/18, con presentación oficial en Valencia, Madrid, París... pero se puede oir un avance en su página web www.nesmusicband.com.

El grupo NES, David Gadea, Nesrine Belmokh y Matthieu Saglio. ALEX BAKER

Ópera de Cámara de Valencia presentará ‘Las Bodas de Fígaro’ A. MOYA, Alaquàs

Ópera de Cámara de Valencia (OCaVal) presenta en su primera edición Las Bodas de Fígaro, de Mozart los próximos días 15 y 16 de julio en Alaquàs y Tavernes Blanques respectivamente. El proyecto, promovido por Sebastià Peris y el director Enric Parreño, pretende convertirse en un nuevo espa-

cio operístico en València que sirva de “laboratorio vocal.” En esta primera edición de OCaVal todos los beneficios serán destinados a cubrir gastos de artistas y a beneficio del proyecto Reaprendiendo a vivir para la mejora del bienestar en mujeres afectadas por el cáncer de mama y adaptado en España en 2016.


44

Julio y Agosto 2017 ■ B UÑ OL

Un Mano a Mano de estrenos Más de 400 músicos se subirán el próximo 19 de agosto al escenario del Auditorio al aire libre de San Luis de Buñol del año por diferentes circunstancias no se han visto, y es en estos meses de preparación y de puesta en escena, cuando se ven. Así que todos esos factores influyen para que nuestro concierto sea único e irrepetible”.

Redacción lasBandas, València

La 44ª edición del concierto Mano a Mano de Buñol sube un peldaño más. Tanto el Centro Instructivo Musical La Armónica, como la Sociedad Musical La Artística pondrán sobre el escenario del Auditorio al aire libre de San Luis, obras de estreno, en lo que se prevé que sea uno de los duelos bandísticos más importantes del año y en el que el Presidente de Honor del concierto volverá a ser el compositor holandés Markus Mauderer, que el año pasado no pudo dirigir el Himno a Buñol debido a la lluvia. Markus Mauderer es Jefe del Departamento de Dirección de la Academy of Music de Staufen en Alemania y Director ejecutivo de la WASBE. Música de tres generaciones El Litro, que abrirá el concierto, interpretará un programa que ha titulado Sonus somniare, somnium sonare (Soñar sonidos, sonar sueños). Bajo la batuta del gallego David Fiuza Souto, pondrán en el atril las obras Tempus Fugit del buñolense y músico de La Armónica, Santi Miguel; Vivencias de Francisco Tamarit Fayos; continuarán con El Puerto (de la Suite Iberia, de Isaac Albéniz, que contará con el piano solista David Almerich Soldado); y concluirá con Invocación, del compositor chivano Luis Serrano Alarcón. Tanto Tempus Fugit, Vivencias e Invocación, las interpretará El Litro en la Olimpiada Mundial de Kerkrade (Holanda) en la que participa el próximo mes de julio. Según Fiuza, “aunque el programa se estrene a nivel mundial tres semanas antes en la Olimpiada de Kerkrade, en España lo podremos disfrutar solo en el Mano a Mano”. Para el Presidente de La Armónica, Óscar Fernández “el Mano a Mano constituye un momento único en el año, es el momento del reencuentro con familiares y amigos de la música que no has visto en todo el año, y esa combinación de

Estreno como alcaldesa Juncal Carrascosa, nueva alcaldesa de Buñol, también se estrenará como tal en este Mano a Mano, un espectáculo musical que lleva viviendo desde su infancia y que también ha experimentado años atrás como concejala.

Los Litros interpretarán en el Mano a Mano el programa con el que competirán a finales de julio en Kerkrade (Holanda) De izquierda a derecha, Francisco Blasco, presidente de La Artística, Juncal Carrascosa, alcaldesa de Buñol, Arnaldo Carrascosa, concejal de Cultura, y Óscar Fernández, presidente de La Armónica.

Los Feos estrenarán la Sinfonía nº 5 en Mi menor, La Elegíaca de Thomas Trachsel y cerrarán con el Himno a Buñol

Cartel del Mano a Mano.

camaradería e ilusión se ponen al servicio de la banda sinfónica para lograr el mejor de los resultados, en una noche totalmente única”. La 5ª sinfonía de Trachsel En segundo lugar actuará la banda sinfónica de la Sociedad Musical La Artística de Buñol, que bajo la batuta del veterano Henrie Adams, estrenará la Sinfonía nº 5 en Mi menor, La Elegíaca de Thomas Trachsel. Los Feos interpretarán sus cuatro movimientos: Misterioso, Scherzo, Adagio y Finale. Sobre esta quinta sinfonía, el propio Traschel asegura que “se podría describir como una sinfonía elegíaca, pero

trágica. La he hecho con la música que me ha salido del corazón, con la música que ha rodeado mi vida. Se trataría, pues, de una música absoluta que ha salido del alma y quiero que los músicos y el público la disfruten”.

Los Feos concluirán su actuación y el Mano a Mano interpretando el Himno a Buñol de los maestros Chillida y Guzmán Cárcel. Para el presidente de La Artística Francisco Blasco el Mano a Mano es también “un concierto único donde se entremezclan muchos factores, como la generosidad del músico que emplea sus vacaciones para entregarse por entero a él; el orgullo, porque hay que dar lo mejor de cada uno para competir en un duelo con una rivalidad muy sana; y el encuentro, es decir, este concierto sirve para unir a personas que a lo largo

El Mano a Mano ha evolucionado durante los últimos años, tanto a nivel de organización como en cuanto a las propias bandas, ocupando en la actualidad un lugar relevante en el panorama musical valenciano. Según la alcaldesa “nos ha hecho llegar a un nivel de excelencia que ya es muy difícil de superar. Fue un acierto en su momento sacarlo fuera del contexto de las fiestas y a partir de ahí siempre ha ido a más y creo que ahora mismo estamos en un nivel muy relevante, aunque siempre se puede mejorar porque somos muy exigentes”. Para Carrascosa “el Mano a Mano es el baluarte de una de nuestras líneas turísticas y esto tiene que ser la bandera para potenciar otros valores que tenemos en la localidad”. Por eso anima a músicos profesionales y aficionados en general a asistir al menos una vez a esta cita musical: “venid a conocernos y aprovechad también para conocer nuestro pueblo, que hay mucho por descubrir”.

Intensa agenda musical de las dos sociedades musicales locales Redacción lasBandas, València

El pasado 25 de junio, en los jardines de La Armónica tuvo lugar el acto de fin de curso de la escuela de música del CIM. Este mismo lugar acogía el domingo el intercambio musical entre el coro del CIM y el de Sueca. El próximo 22 de julio la banda sinfónica de Los Litros ofrecerá un concierto antes de su participación en el Certamen Internacional de Bandas de Kerkrade (Holanda). La actividad continuará el 11 de agosto con la presentación de las misses.

Y ya el 2 de septiembre se celebrará la Fiesta de El Litro, miemtras que el día 3 será la Fiesta de las Músicas. Por su parte, la Artística celebraba el 8 de julio junto a la Unión Musical de Llíria y el Ateneu Musical de Cullera un concierto en el marco del ciclo A 3 bandes y los días 9 y 10 de julio el Coro Orfeos ofreció un concierto con música del Renacimiento. El 12 de agosto se presentarán las Reinas del Mantón 2017 en el Teatro Montecarlo con un concierto a cargo de la banda. La Fiesta del

Audiciones de la escuela de música de La Armónica. LA ARMÓNICA

Mantón será el 27 e incluirá ofrenda a la Virgen de los Desamparados y Gran Cabalgata. La Artística celebra del 24 al 29 de julio la tercera edición del curso de me-

tales con Adams. El curso lo inaugurará el grupo de metales Trombosis en el Teatro Montecarlo, donde también habrá un concierto final a cargo de los profesores el día 29 de julio.

La Artística en un desfile. LA ARTÍSTICA


45

■ Julio y Agosto 2017 M ON TS E R R AT

Dimension Tour. SIMC 2016

JOGV i Manuel Galduf. SIMC 2016

Ayako Fujiki Concert. SIMC 2016

Montserrat ens proposa un viatge del Barroc al Clàssic La Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat inclou sis experiències musicals úniques del 24 al 29 de juliol Redacción lasBandas, València

En aquesta edició de la 37ª Setmana Internacional de Música de Cambra (SIMC) de Montserrat han volgut traslladar-nos a eixa època meravellosa del Barroc tardà en la qual brillaven compositors italians com ara A. Vivaldi, D. Scarlatti, o els alemanys J. S. Bach, G. F. Händel i G. P. Teleman. I per a aconseguir-ho han programat, tal i com diu el regidor de Cultura, Santiago Martínez en el pròleg del llibret de mà, “un viatge sonor que discorre de finals del barroc al classicisme en el que ens aproximarem al seu inici de la mà de Haydn i Mozart. Esperem que gaudiu amb aquesta edició tant com nosaltres preparant-la”. Sis cites íntim es i musicals El programa començarà el 24 de juliol amb un concert italià a càrrec de l’Orquestra Barroca d’Alacant amb Eduardo Fenoll, violí, concertino i direcció i Anabel Sáez, clau i

direcció artística presenten un programa baix el títol Furor italià en l’Europa del segle XVIII amb obres de Scarlatti, Corelli, Vivaldi, Avison i Händel. Al dia següent, el trompetista Luís González, al costat del reconegut pianista José Gallego, ofereixen un recital del Barroc al Clàssic amb diferents concerts signats per Vivaldi, Gluck, Hertel, Neruda, Scarlatti i Haydn. La presència de joves músics valencians ve de la mà de Música Trobada, una jove formació que utilitza còpies d’instruments històrics per a apropar-se més si cap a una interpretació fidel del text musical,

La Camerata de Múrcia protagonitza l’últim dels concerts d’esta edició amb obres de Steffani, Biber, Geminiani, Bach i Mozart

encara que barregen la interpretació de la música antiga amb altres músiques posteriors. Baix la direcció de Francesc Valldecabres (clavecí) presenten el dia 26 Twice Happy, un programa integrat per obres de Purcell i Händel. La SIMC de Montserrat continua el dia 27 amb l’ensemble Mille e Tre, un conjunt de vent versàtil i flexible que abasta un ampli repertori, des del segle XVIII fins a l’actualitat. En “Harmoniemusik” dos grans compositors com Mozart i el compositor valencià Martí i Soler comparteixen programa, com en tantes ocasions al segle XVIII amb dues de les seues òperes més importants. Per la seua banda, Ensemble Praeteritum ofereixen el dia 28 un monogràfic Vivaldi Simfònic. La Camerata de Múrcia protagonitza l’últim dels concerts d’esta edició. El programa Camerata inclou obres d’A. Steffani, Heinrich Ignaz Biber, F. Geminiani, J. S. Bach i W. A. Mozart.

V Concurs de Joves Intèrprets de Musica de Cam bra En el marc d’esta Setmana Internacional de Música de Cambra, tindrà lloc la cinquena edició del Concurs de Joves Intèrprets de Música de Cambra, adreçat a formacions musicals amb un mínim de 2 i un màxim de 5 components, l’edat de les quals no pot superar els 30 anys. En 2017 s’han inscrit un total de set formacions. El dia 20 seran les audicions i el 21 la final, actuacions que seran avaluades per un jurat composat per Manuel Tomás, Bernardo Mora, Andrés Valero i Sixto Ferrero, quedant un altre

En el V Concurs de Joves Intèrprets de Música de Cambra participaran 7 formacions integrades per músics menors de 30 anys

membre per confirmar a hores de tancar esta edició. Una SIMC amb etiqueta EFFE Una de les novetats de l’edició d’enguany és que des del passat mes d’abril, la SIMC porta l’Effe Label. Això significa que des d’ara la Setmana Internacional de Música de Cambra de Montserrat forma part de la comunitat de festivals Effe, facilitada per l’Associació Europea de Festivals, una xarxa de festivals que representen la qualitat artística i tenen un Impacte significatiu a nivell local, nacional i internacional. Effe és un projecte pilot de la Comissió Europea que consisteix en una plataforma europea de festivals en el camp de la cultura iniciada per l’Associació Europea de Festivals (EFA). Des de l’organització s’assegura que esta distinció afavorirà la difusió del Festival a nivell internacional.


46

Julio y Agosto 2017 ■ L L ÍR IA

Yaron Traub en el Conservatori de Llíria. AJUNTAMENT DE LLÍRIA

Yaron Traub clausura el curs del Conservatori Professional de Música Dalt: Banda Juvenil de La Primitiva de Llír ia. Baix: La Banda Juvenil de la Unió Musical de Llíria. AJUNTAMENT DE LLÍRIA

La música marca l’activitat cultural del mes de juliol a la ciutat de Llíria

Els alumnes del Conservatori Professional de Música de Llíria van comptar amb la visita d’un convidat molt especial. El reconegut director internacional, Yaron Traub, va ser l’encarregat de clausurar el curs 20162017 del centre, en un acte en què va estar acompanyat per l’alcalde del municipi, Manolo Civera, i el director del Conservatori, José Alcaide. El que ha sigut en estos últims dot-

ze anys director titular de l’Orquestra de València va oferir als assistents una distesa ponència que servia per a tancar oficialment el curs acadèmic. A més, Yaron Traub va entregar els premis professionals de música de l’últim any als alumnes del centre distingits. L’acte va finalitzar amb les actuacions de l’Orquestra i la Big Band del Conservatori de Llíria.

Actuarán La Unió, La Primitiva i el Cor de la Generalitat, entre altres Redacción lasBandas, València

L’estiu de Llíria està marcat per una intensa activitat musical que va iniciarse el passat dissabte 1 de juliol amb un concert de l’Orquestra de Plectre El Micalet dirigida per Miguel Gómez Gómez al Conservatori de Llíria. La música tornà a ser protagonista el dissabte 7 amb un concert-serenata d’estiu per l’Agrupació Musical Edetana “Vicente Giménez” al Parc de Sant Vicent. Una setmana després, el dissabte 15 a les 22.30 hores, el Teatre de la Unió Musical de Llíria acollirà un concert a càrrec de la Banda Unió Musical de Lleida que actuarà baix la direcció d’Esteban Espinosa García.

I el diumenge 16 de juliol, a les 20 hores, el Teatre de la Banda Primitiva s’omplirà de públic per tal de gaudir del concert que oferirà el Cor de la Generalitat Valenciana amb el programa “Cors d’òpera i sarsuela”. El cor, dirigit per Francisco Perales i acompanyat al piano per Francisco Hervás, interpretarà una selecció de fragments d’òpera com ara La Traviatta i

El Festival de Bandes Juvenils Ciutat de Llíria tindrà lloc el dissabte 22 de juliol a les 22 hores a la Plaça Major de la ciutat

Luisa Miller de Verdi, Fidelio de Beethoven, Madame Butterfly de Puccini, Carmen de Bizet…, i de sarsuela com Agua, azucarillos y aguardiente de Chueca, El rey que rabió de Chapí o Doña Francisquita d’Amadeo Vives, entre altres. Els més joves seran els protagonistes del Festival de Bandes Juvenils Ciutat de Llíria que tindrà lloc el dissabte 22 de juliol a les 22.30 hores a la Plaça Major. Comptarà, per suposat, amb la participació de les bandes juvenils de la Unió Musical de Llíria, dirigida per Esteban Espinosa García i de La Primitiva de Llíria, encapçalada pel mestre Salvador Marí Ramos.

L’Ajuntament de Llíria i la Banda Unió Democràtica de Pensionistes renoven el seu conveni de col·laboració Redacción lasBandas, València

L’alcalde de Llíria, Manolo Civera, i el president de la Banda Musical Unió Democràtica de Pensionistes (UDP) Llíria-Camp de Túria-Serranos, Salvador Marco, han rubricat els nous convenis de col·laboració entre l’Ajuntament i l’entitat musical per als pròxims quatre anys. La firma ha comptat també amb la presència de la regidora de Música, Patricia Cabanes. La Banda UDP rebrà una ajuda un 16% superior respecte a l’anterior acord. En concret, el consistori edetà destinarà este primer any 22.567 euros per a este protocol, quantitat econòmica que s’augmentarà anualment un 2% fins al 2020. Per la seua banda, la societat realitzarà una sèrie de concerts dins de la programació cultural, festiva i insti-

Un moment de l'actuació al Museu Arqueològic Nacional. AJUNTAMENT DE LLÍRIA

L’Agrupació Vicente Giménez actua al Museu Arqueològic Nacional L’Agrupació Musical Edetana Vicente Giménez va oferir el passat 25 de juny un concert molt especial a Madrid. La formació de Llíria, dirigida per Miguel Maqueda, va interpretar diverses obres a l’entrada principal del Museo Arqueológico Nacional (MAN), en una actuació que van poder disfrutar tant les persones que entraven a visitar el museu com els vianants. Este concert s’emmarca dins dels actes que està organitzant l’Ajuntament de Llíria per a celebrar el centenari del descobriment del mosaic romà dels

“Dotze Treballs d’Hèrcules”, que actualment s’exposa al MAN. Els components d’esta delegació musical de Llíria, que estaven acompanyats per l’alcalde Manolo Civera i la regidora de Música Patricia Cabanes, no van deixar passar l’ocasió d’immortalitzar-se amb una fotografia junt amb la històrica peça. A més, el dia anterior, la Vicente Giménez també va participar en un acte d’homenatge de l’Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial al poble de Llíria per la seua acollida als xiquets de la Guerra Civil.

L’escola de música de La Primitiva obri el primer període de matrícula

Signatura del conveni amb la UDP. AJUNTAMENT DE LLÍRIA

tucional del municipi. Amb la firma d’este conveni, es tanquen les renovacions dels acords de col·laboració de l’Ajuntament de Llíria amb les entitats musicals de la

localitat, iniciades el passat any. Totes elles han vist incrementades les seues subvencions per a tornar a la financiació que estaven rebent abans de la crisi.

Del 3 al 14 de juliol s’obri el primer període de matrícula per a inscriure’s a l’Escola de Música de la Banda Primitiva de Llíria. Una escola a la qual assisteixen uns 80 alumnes que reben ensenyaments musicals de 10 professors en quasi totes les especialitats. El curs 2017-2018 començarà l’11 de setembre. D’altra banda, el 21 de juliol, la Banda Primitiva de Llíria, dirigida pel seu director titular Javier Enguídanos Morató, realitzarà un concert juntament

amb la Banda de Minnesota (EE UU) “Grand Symphonic Winds”, dirigida per Matthew J. George, en el teatre de la societat. També en el mes de juliol, la Banda Juvenil de La Primitiva prendrà part en el Festival de Bandes Juvenils que cada any organitza l’Ajuntament edetà. La formació, que té 75 músics i està dirigida per Salvador Marí Ramos, interpretarà Lagartijilla, de J. M. Martín Domingo, Pacis Valley, de Ben Haemhouts i Pilatus. Mountain of Dragons, de Steven Reineke.


47

■ Julio y Agosto 2017 TOR R E N T

Les bandes, protagonistes de les festes patronals de Torrent El Rockejat, la Gastro-Fira i la música de banda, centren la programació

Alfred Costa, regidor de Torrent, flanquejat per Dani Catalá, president de la Federació de Moros i Cristians i la cantant Angy. AJUNTAMENT DE TORRENT Redacción lasBandas, València

Rock, jazz, concerts de bandes, sarsuela, pop...la presència de la música en les festes patronals de Torrent és, una vegada més, fonamental com així es pot comprovar si li peguem una ullada a la programació que fa uns dies presentava el regidor d’Activitats Lúdiques de l’Ajuntament de Torrent,Alfred Costa, la cantant i actriu, Angy, i el president de la Federació de Moros i Cristians, Dani Catalá. Unes festes que comencen el 21 de juliol i s’allargaran fins el dia 30 i en les quals la cantant i actriu Angy, serà una de les estrelles convidades. Serà la nit del dissabte 22 de juliol, amb

un show que promet moltes sorpreses i un repertori per a totes les edats. La programació musical té, sens dubte, tres punts neuràlgics. D’una banda, el Festival Rockejat, amb grups de primera línia i talent valencià que oferiran concerts gratuïts els dies 21 i 22 de juliol. L’altre focus musical serà la Gastro-Fira,

El Cercle Catòlic oferirà un concert extraordinari un dia abans de participar al CIBM i la Unió Musical farà un “Tribut a Mecano”

un espai alternatiu per escoltar bona música amb la presència al Rapejat de Kinki Boy i Big Fish, una nit de Dj’s i dos jornades de pop-rock. Música de banda Però sens dubte una de les grans protagonistes de les Festes Patronals d’este 2017 serà la música de banda. Gràcies al cicle Música a la fresca, els torrentins i visitants podran gaudir de quatre microconcerts a l’aire lliure a les places i carrers de la ciutat, a càrrec de les dos bandes locals. A més a més, hi hauran tres concerts de música de banda que no cal perdre’s. El dijous 20 de juliol a la plaça de l’Esglé-

Cartell del Rockejat.

sia actuarà una banda holandesa convidada: la Harmonie St. Caecilia Brerik. Al dia següent, divendres, la banda simfònica del Centre Catòlic de Torrent oferirà un concert extraordinari també a la plaça de l’església, just el dia abans de participar en el Certamen Internacional de Bandes de Música de València. I el dimarts 25, la simfònica de la Unió

Més de 30 bandes de tota la Comunitat participaran en l’entrada de moros i cristians del 29 de juliol

La Unió Musical de Torrent organizó el Música i més Curso de Perfeccionamiento Forumt Un año más, la Unió Musical de Torrent ha organizado el Curso de Perfeccionamiento Musical Forumt Ciutat de Torrent. El carácter internacional ha marcado esta edición en la que han participado el gran concertista y pedagogo Steven Mead, el compositor Kevin Houben y alumnos de Francia, Italia, Bélgica, Costa Rica, Colombia y Gran Bretaña. Una de las novedades fueron los recitales a cargo de los profesores, destacando el estreno absoluto del con-

cierto para bombardino y banda de Kevin Houben interpretado por Steven Mead y acompañados por la banda de la UMT. “La Unió Musical quiere agradecer a todos los que con su apoyo, asistencia y colaboración, posibilitan la mejora constante de su curso. Es por ello, una satisfacción ver cómo año tras año sigue incrementándose el número de inscripciones superando en esta edición los 150 alumnos” comenta Juan Benavent, presidente de la Unió Musical de Torrent.

El cartell de les festes es completa amb monòlegs, animació infantil, microteatre i espectacles musicals com Broadway o Freqüència entre altres. La plaça de l’Església serà l’escenari d’autèntiques joies per al folklore, la dansa, el teatre i l’humor. Torrent acollirà la III Trobada de Muixerangues i el Festival Biennal de Folklore organitzat pel grup de Ball l’U i Dos del Llar Antonià. El grup de Ball de Torrent protagonitza les III Danses Ciutat de Torrent i obrirà Nits a la Fresca amb Teatre en Valencià. No cal oblidar tampoc

Musical de Torrent oferirà un tribut a Mecano en el mateix lloc. No cal oblidar tampoc que més de 30 bandes de música de tota la Comunitat Valenciana participaran en l’entrada de moros i cristians que se celebrarà el 29 de juliol. Festival Panorama Finalment, l’Auditori Vicent Torrent es vesteix de gala durant les festes patronals. Abandera com sempre la més cridanera programació de jazz amb el Festival Panorama que enguany acull les figures Kandance Springs, Jose Luis Gutierres, Maria Gadú i Harols LopezNussa Trio.

La Banda Juvenil del Círculo actuó en la Masía del Juez C. QUÍLEZ. Torrent

Cartell de les Festes Patronals.

el II Trofeu Ciutat de Torrent de pilota valenciana i les festes de Moros i Cristians.

La banda juvenil del Circulo Católico de Torrent actuó en la Masía del Juez con motivo del final de curso. La formación estuvo dirigida por Víctor Manuel Araque Sánchez que interpretó piezas de Juan M. Gómez de Edeta, James Curnow, Elton John/Hans Zimmer, Emilio Cebrián, Frank Ticheli y Ferrer Ferran.


48

Julio y Agosto 2017 ■ LA SAFOR

La música de los 80 a ritmo de banda Redacción Las Bandas, Valencia

L’Iboga Summer Festival va acollir l’edició anterior milers d’assistents a la platja de Tavernes de la Valldigna. IBOGA SUMMER FESTIVAL

La Safor bull de concerts i festivals aquest estiu La comarca acollirà aquests mesos el Guaita Rock a Xeraco, l’actuació de Malú a Gandia i Antonio Orozco a Tavernes LEILA ESCRIHUELA, Gandia

La comarca de La Safor prepara els escenaris per rebre l’estiu amb diversos esdeveniments musicals per a tots els públics i per a tots els gustos. Xeraco inaugurarà l’estiu amb la desena edició del Guaita Rock, que se celebrarà el 15 de juliol a la Plaça de la Música de la platja. A partir de les 18 hores, aproximadament, s’hi podrà gaudir de l’actuació dels quatre finalistes d’aquest concurs, que encara no estan confirmats, en el que el guanyador obtindrà un premi metàl·lic i l’oportunitat d’actuar al Festivern. A més, el Guaita Rock també comptarà amb grups com Deliri. Una setmana després, Gandia, que s’ha convertit aquest any en la capital cultural valenciana, rebrà la primera edició del Pirata Rock els dies 20, 21 i 22 de juliol. Es tracta d’un festival amb música rap, electrònica, reggae i rock, i que es defineix com “un encontre multicultural” que du la fusió i el mestissatge per bandera. El Pirata Rock tindrà lloc al polígon Benieto de Gandia on s’hi podrà gaudir de l’espectacle d’artistes i grups nacionals i internacionals com Estricina, Rayden, Macaco, La Pegatina, Fyahbwoy, Green Valley,Train to Roots, Auxili, Oques Grasses, El Diluvi o Tremenda Jauría, entre altres. A la capital de La Safor també destaca la sèrie de concerts dins del marc d’Escena Gandia, on l’escenari a vora del Mediterrani és un lloc únic i privilegiat per viure

Infinity Eventos y Producciones recorre el país con sus conciertos tributo Rebobinando. El mejor pop los 80 y Eterno Mecano creados especialmente para bandas de música. Rebobinando es un espectáculo que gracias a los arreglos de Francisco Andreu Comos ha conseguido que bandas de todo el país interpreten canciones tan conocidas como Insurrección de El último de la Fila, I need a Hero de Bonnie Tyler, One Vision de Queen o Eloise de Tino Casal, entre otras. Los cantantes valencianos Aisha Bordas, Ángel Bellido, Laia Benaches y Carlos Cabrelles son los encargados de poner voz a los temas. Después de su éxito en Xàbia, Rebobinando, visitará este verano las ciudades de Ontinyent, Pilar de la Horadada, Benigànim, Requena, Manuel, Alcudia de Crespins... La productora valenciana especializada en ofrecer conciertos con bandas de música esperan cosechar los mismos éxitos que con el espectáculo Eterno Mecano con el que se

encuentran de gira desde enero de 2016. Las canciones del mítico grupo español cobran vida de nuevo y el espectáculo no ha dejado de colgar el cartel de “entradas agotadas”. El próximo 15 de julio visitará Espai Rambleta de Valencia junto a la Unión Temporal de Músicos de Valencia. Después se podrá disfrutar en localidades como Almoradí, Torrent, La Pobla de Vallbona, Bétera... Infinity Eventos y Producciones se ha convertido en un referente en este tipo de conciertos con bandas de música de las localidades que visita. Años de experiencia avalan a esta empresa valenciana, que ofrece otros espectáculos como Boleros Mágicos, Recordando a Nino, Va por ti, Manolo; Recordando los Grandes Musicales, Mocedades Sinfónico... con los que sigue haciendo disfrutar cada año a miles de espectadores. “Estamos a la disposición de cualquier banda de música o ayuntamiento que esté dispuesto a ofrecer un concierto que sus vecinos recordarán por muchos años”, aseguran desde la productora.

La cantant Malú a Gandia. ÀLEX OLTRA

la música en directe. Aquest any, Gandia gaudirà amb Manuel Carrasco el 5 d’agost; India Martínez i Vanesa Martín el 9 d’agost, i la cantant Malú el 14 d’agost, a banda de dos concerts més que encara estan per confirmar. lboga Summer Festival Per altra banda, Tavernes de la Valldigna serà l’encarregada d’acollir, un any més, l’Iboga Summer Festival, que celebrarà la seua quinta edició a la platja de Tavernes del 26 al 30 de juliol. El festival, de caràcter internacional, comptarà amb artistes i grups dels cinc continents, i estils de música que van del swing, ska, jazz, gypsi fins el reggae. A més, l’Iboga oferirà batucades, tallers d’artesania i dansa, espectacles i circ. A l’escenari es podran veure artistes com Hilight Tribe, Inner Circle, Dubioza Kolektiv, Too Many Zooz, Vandal, Russkaja, Terrakota o S.A.R.S..

Així mateix, el cantant Antonio Orozco oferirà un concert per presentar el seu nou disc. En plenes festes locals, la ciutat rebrà Orozco el dia 8 de setembre. Pop al Carrer-Desllunat Tavernes de la Valldigna també celebrarà la tretzena edició del Pop al CarrerDesllunat dedicat al jazz, el dies 14 i 15 de juliol a la plaça de les Palmeretes de la platja, amb accés lliure i gratuït. Durant aquests dos dies, el Pop Al CarrerDesllunat comptarà amb els ritmes i improvisacions de Josep Lluís Galiana, i amb les actuacions de Gatos Revoltosos, d’ Arantxa Domínguez i Ricardo Belda, de Ramón Cardo & The Nyora Boopers, de Radio Pesquera (Pablo Novoa & Novo García), i de Guadalupe Mediavilla des d’Argentina. A més, s’homenatjarà als músics de jazz vallers que començaren a finals dels 90 amb Ximo Caffarena.

Los espectáculos Eterno Mecano y Rebobinando. ENCARNA FUSTER


49

■ Julio y Agosto 2017 S OC IE TATS M US I C A L S

65

Agrupació Artística Musical de Dénia: anys de referent a La Marina Alta i al poble valencià

Aquest será un aniversari especial d’una entitat que ha viajat per diversos països mostrant la gran qualitat que atresora ★ LLUÍS GRIMALT ’any 1952 es va crear una entitat que canviaria el futur de la música a Dénia i a la comarca de La Marina Alta: l’Agrupació Artística Musical de Dénia. I es va fer perquè la capital de la comarca contava amb una llarga tradició musical. Aquest any es celebra el 65é aniversari d’aquell moment. I es que, en tots aquests anys, han passat coses extraordinàries, viatges arreu del món, concerts cada mes i premis a certàmens de gran importància. La primera batuta que va dirigir aquells músics novells va ser Enrique Almiñana. Però, l’entitat, més coneguda com Banda de Dénia, va tindre, des d’un primer moment, una precursor sense el qual no hagués pogut arribar fins on ha arribat: Manuel Lattur Català. Ell fou qui va dirigir l’agrupació durant els primers anys, i l’actual edifici on assaja aquesta du el seu nom. Des d’aquell moment, moltes coses han passat i moltes coses han canviat. Desenes i desenes de persones han anat passant per la banda, i molts han estat llargues temporades (inclòs dè-

des de Música Vila d’Altea o a gravar discs com El Pas-Doble, que va ser un èxit de vendes. De Vuyst ha fet encara més coneguda la banda a nivell internacional gràcies a la seua qualitat com a director. Però també, com a fet anecdòtic, gràcies a la seua amistat amb el famós director nord-americà Robert W. Smith. I és que, degut a aquesta amistat, el propi Smith ha dirigit a l’agrupació deniera i inclòs li ha dedicat una obra: Don Quixot.

La Banda de Dénia ha viatjat per diversos països del món, mostrant la gran qualitat que té una agrupació amateur

Amb cors i orfeons de tota Espanya, ha interpretat obres com ‘Carmina Burana’ o ‘Nabucco’ de Giuseppe Verdi

L

El primer disc El dics El Pas-Doble no fou el primer que va gravar la banda deniera. I és que, això va ser l’any 2004, però exactament 30 anys abans, al 1974, l’agrupació va gravar el seu primer disc, baix la important firma musical Columbia. És a dir, ja amb pocs anys de vida es donava a conèixer com una banda que havia nascut per quedarse i per fer-se gran. A l’actualitat, l’Agrupació Artística Musical de Dénia, realitza concerts quasi tots els mesos. El seu escenari per excel·lència és el del Centre Social

L’Agrupació Artística Musical de Dénia davant de l’ajuntament. Sobre estes línees, tocant en Wonju (Corea del Sud.) Baix, en una actuació al Palau de la Música de València. GUILLEN /AGRUPACIÓ ARTÍSTICA MUSICAL DE DÉNIA

cades). L’agrupació, poc a poc va anar in crescendo, i actualment conta amb uns 90 músics que, setmana rere setmana, assagen per tocar als concerts arreu del territori valencià (i també fora). I és que la Banda de Dénia ha viatjat per diversos països del món, mostrant la gran qualitat que pot arribar a tindre una agrupació majoritàriament amateur. De fet, abans més que ara, molts dels músics no són professionals (altres si que ho són, i cada vegada més). La localitat francesa de Cholet, agermanada amb Dénia, ha estat la que més ha pogut gaudir d’aquesta agrupació. Per Europa, molts viatges certifiquen el gran nivell de la Banda de Dénia, però també fóra del vell continent en saben el que és escoltar-la. Corea del Sud és on més lluny ha arribat l’agrupació. Fa uns deu anys, els músics van viatjar fins aquell país asià-

tic per participar al festival Wonju Tatto, un important certamen de bandes que li va donar un nom internacional a aquesta humil entitat. Però fins arribar ahí el camí no va ser senzill. Diversos noms propis van fer possible que la Banda de Dénia, actualment presidida per Josep Pastor, creixquera fins convertir-se en el referent que és ara. A part de Manuel Lattur, i el seu fill, també Manuel, que va

dirigir l’entitat fins el 1989, altres persones han estat essencials: Miguel Piera, baix la presidència del qual l’entitat va aconseguir un local propi; Juan Conejero, que va actuar per a la consolidació de la banda en el seu nou local i que la va ajuda a anar creixent, a poc a poc; Josep Sendra, estimat director que va controlar la batuta i l’escola durant molts anys i que va donar a la banda el component humà i so-

cial que l’ha caracteritzat fins ara; Vicent Grimalt, actual alcalde de Dénia, que també va presidir l’agrupació durant uns anys en els quals es va viatjar a Corea del Sud, entre altres èxits; o Frank de Vuyst, actual director (des de l’any 2002) que ha aconseguit que el grup de músics haja anat professionalitzant-se i que ha dut a la banda a guanyar certàmens importants com ara el Certamen Internacional de Ban-

de la seua localitat. Ahí celebra esdeveniments amb música que va des dels ja clàssics pasdobles fins a música de pel·lícules passant per obres simfòniques del nivell de Carmina Burana, que ha estat interpretat en diverses ocasions. El concert més esperat de l’any és el que es realitza a les festes patronals de la capital de La Marina Alta. I és a eixe concert on, any rere any, els components de la banda han sorprès al públic, amb espectacles del més alt nivell. Així, junt amb cors i orfeons de tota Espanya, han interpretat obres com la ja citada Carmina Burana o altres com Nabucco de Verdi. També a eixa data tan especial han tocat amb músics coneguts a nivell internacional com és el cas de Lluís Llach, junt amb el que van realitzar un dels concerts més multitudinaris que es recorden de l’agrupació.


50

Julio y Agosto 2017 ■ ENTREVISTA

Centre Instructiu d’Art i Cultura de La Vall d’Uixó.

La Filarmonica en València, 1959. JOSEP FONT

Schola Cantorum.

Banda en la plaza de toros en 1965. SCHOLA

La aparición de las bandas de música en

La Vall d’Uixó ★ LOLY MORENO a Unión Deportiva Vall de Uxó y el Club La Vall; dos equipos de fútbol. Las Fiestas en honor a la Sagrada Familia y Santísimo Cristo y las Fiestas en honor a Sant Vicent Ferrer; dos fiestas patronales. La Iglesia del Santo Ángel Custodio y la Iglesia de Nuestra Señora de la Asunción; dos parroquias.... y así podríamos continuar ofreciendo muchos más ejemplos. Hablamos de La Vall d’Uixó, un pueblo de 33.000 habitantes situado en la comarca de La Plana Baixa en Castellón donde, como hubieran imaginado, no hay dos Bandas de música sino tres: la del Ateneu Musical Schola Cantorum, la del Centre Instructiu d’Art i Cultura (CIAC) y la de la Unió Musical Valldeuxense. La historia de La Vall viene marcada desde el periodo árabe por estar formada por pequeños núcleos poblacionales diseminados a lo largo de todo el valle: Benigasló, Zeneta, Benizahat, Benigafull, Alcudia, Seneja y algunos más. En varios momentos de la historia la lo-

L

calidad ha aumentado considerablemente su población como en el siglo XVIII cuando las seis pequeñas alquerías que coexistían formaron dos núcleos alrededor de las dos parroquias existentes denominados lloc de dalt y lloc de baix. En 1860 formaron una plaza central, actual plaza del Centro, donde se encuentra ubicada aún hoy la Casa Consistorial. Durante el siglo XX se produjo otro gran crecimiento de la población a consecuencia de la industrialización de la antigua artesanía local del calzado. La expansión de la Fábrica Segarra fue el motivo de la llegada masiva de inmigrantes de distintas provincias españolas llegando a trabajar en las instalaciones de Silvestre Segarra más de 6.000 personas. Es imposible no tener en cuenta esta historia para entender la riqueza cultural y musical que tiene en nuestros días esta localidad de La Plana Baixa. En materia musical existen algunas noticias sobre agrupaciones musicales desde fi-

Existe noticias sobre agrupaciones musicales desde finales del siglo XVIII cuando estaban ligadas a las parroquias

nales del siglo XVIII cuando las bandas y agrupaciones de músicos estaban ligadas a las parroquias existentes: la del Ángel y la de La Asunción aunque no se dispone de datos concretos. Es en esta época cuando las agrupaciones de músicos no superaban los 30 miembros y en muchas ocasiones eran conocidas por els malnom de algunos de sus integrantes. Así se oía hablar de la la banda dels Pepicos o de la banda dels Alguatzils. A finales del siglo XIX, en 1890 concretamente, existía en el poble de dalt, en la zona del Ángel, la banda conocida como la Unió dirigida por José García Navarro y en el poble de baix, en la zona de la Asunción la del Centre que también se conocía como la Unió del Centre dirigida por Abel Castelló Darós. Un año más tarde el Centre se desvincula de la parroquia y se une a la sociedad Centre vallense haciéndose llamar a partir de entonces Filharmònica Centre Vallense dirigida por Joaquín Rambla Castelló. Se da la circunstancia de

que éste era hijo de una hermana de José Ramón Castelló Darós, primo hermano de Abel Castelló, director de la Unió del Centre. En los últimos años del siglo XIX después de escindirse de la Filarmónica, algunos músicos continuaron tocando con el director anterior Abel Castelló Darós y formarán la Societat Nou centre y la banda se denominará La Lira o la Lira Nou Centre. Por esta entidad musical pasarán distintos directores: Vicente J. Fenollosa Casanova, José María Adrián Porcar, Abel Castelló Daròs i, a partir de 1915, Fulgenci Badal Molés. Esta banda también subsistirá hasta la llegada de la guerra civil española en el año 1936. Así, en el poble de baix quedaron dos bandas: la Filarmónica (conocida popularmente como la música de Rambla y la Lira (conocida también como la banda dels Ben igualets). A principios del siglo XX en el poble de dalt la Banda de la Unió se dividirá apareciendo La Artística (o Artística


51

■ Julio y Agosto 2017 ENTREVISTA

musical) dirigida por José García Navarro llegando también hasta el año 1936. En el año 1905 aparece la Banda El Progrés dirigida por Vicente Ramón Castelló Nebot que quedará disuelta en 1921. Como hemos visto las bandas y agrupaciones musicales de La Vall d’Uixó pararon su actividad con el inicio de la contienda militar en el año 1936 sin embargo, justo ese año se funda la Banda Pablo Iglesias dirigida por Vicente Peirats Montón que desaparecerá dos años más tarde cuando se evacuó a toda la población del municipio. En esos años hay que recordar que las bandas de músicos estaban formadas íntegramente por hombres que aprovechaban este colectivo para hablar sobre temas de su interés, para viajar a otras localidades, etc. Asímismo, en esta época los músicos que formaban parte de una banda estaban sujetos a unas normas muy estrictas llegando, incluso, a recibir multas si faltaban a algún ensayo o a algún acto destacado.

Tania Baños. La Union Musical Valldeuxense en 1960.

Los músicos estaban sujetos a unas normas muy estrictas y se les multaba si faltaban a algún ensayo

En esos años, los músicos eran labradores, artesanos que realizaban trabajos pesados durante todo el día y que, en múltiples ocasiones, no sabían ni leer ni escribir. Esta circunstancia no les impedía leer música puesto que los más avanzados se encargaban de enseñar a los que menos sabían. De hecho, en el año 1911 cuando se presentó el Himno de La Vall subieron al escenario músicos y cantantes procedentes de todos los colectivos musicales locales para su interpretación y, según consta en la prensa de la época, maravilló a los asistentes que personas con formación muy escasa tocaran el himno de forma tan afinada. Esta es una de las grandes diferencias con las bandas actuales. Hoy en día, las bandas disponen de profesores con formación y títulos y ofrecen a los estudiantes una formación totalmente reglada. Una vez finalizada la guerra civil, en el año 1941 concretamente, aparece la Unión Musical Valldeuxense de Educación y Descanso dirigida por Vicent Peirats Montón que surgió con el apoyo y la intención del ayuntamiento local de que se convirtiera en una Banda Municipal. Hay que reseñar que esta “banda municipal” nunca se decidió a participar en el certamen de Valencia que, en la época era una verdadera prueba de fuego donde se podían codear con las bandas de mayor nivel de la Comunidad Valenciana. Tuvieron que pasar varias décadas,

Centenari de l’himne a La Vall en 2011.

Amor a les arts La cultura y buena parte de la idiosincrasia de la Vall d'Uixó no se entendería sin sus bandas de música y sin sus músicos. La Vall d'Uixó es una ciudad de música y las bandas y los músicos llevan el nombre de la ciudad allá donde van. Es un honor y un orgullo tener profesionales de la música repartidos por toda España y casi medio mundo, que sirven de ejemplo a los niños y niñas que cada año empiezan con ilusión sus estudios musicales en nuestras tres bandas o en el conservatorio. Es innegable que las fiestas y las bandas de música están estrechamente ligadas, sobre todo en nuestra ciudad, que destaca por ese carácter festivo que la música tan bien representa. Ya lo dice el himno de la Vall d'Uixó: per timbre s'amor a les arts. Tania Baños Alcaldessa de La Vall d'Uixó

Schola Cantorum en concert.

hasta el año 1963, para que una nueva banda apareciera en el panorama musical. El Día de la celebración de Santa Cecilia, el 23 de noviembre,se presentará en sociedad la Banda de la Schola Cantorum, que se denomina actualmente Banda Sinfónica del Ateneo Musical Schola Cantorum. Solo dos años más tarde, en 1965, la Banda de la Schola Cantorum participó en el certamen de Valencia pero en

En 1972 el consistorio renuncia a tener una banda y eso provoca la aparición del Centre Instructiu d’Art i Cultura

2ª categoría quedando ganadores. El éxito obtenido les animó a participar al año siguiente en el certamen de Valencia pero en 1ª categoría alzándose también con el primer premio. Fue en esa época precisamente cuando, por circunstancias que no se conocen claramente, se prohíbe que esta banda pueda ensayar en el pueblo, en su local de costumbre. Así, los vecinos más mayores de la localidad

Josep Font, la historia de las bandas Este artículo sobre la aparición de las bandas de música en la localidad de La Vall d’Uixó no hubiera sido posible sin la sabiduría y la ayuda inestimable de Josep Font. Font ha sido profesor de instituto durante toda su vida laboral hasta que en el año 2013 se jubiló. Pero su inquietud intelectual le ha llevado a investigar y a publicar diversos libros de distinta temática incluso, algunos dedicados a la enseñanza de primaria y secundaria. Entre los temas de interés de Josep Font está la ornitonimia con títulos como Els ocells aquàtics o Els ocells de la mar aunque uno de los temas en los que más ha ahondado ha sido el de su pueblo natal. Así, ha escrito un libro sobre la toponimia de la Vall d’Uixó y

en colaboración con Nel·lo Navarro ha publicado Els fils de la memoria, una novela en la que se recogen distintas leyendas de la localidad de La Plana Baixa que habían llegado a nuestros días tan solo por transmisión oral. Y como no, en materia de música, ha sido autor de Àlbum de familia: cinquanta anys de la Schola Cantorum de la Vall d’Uixó que se publicó en 2006 recogiendo la historia de esta entidad musical además de las bandas de música de las que se siente heredera. Hay que destacar este último libro, puesto que tiene 400 páginas y hasta 600 fotografías en las que se hace un repaso a su historia, galardones, personas imporantes….

recuerdan aún hoy que los ensayos extraordinarios se realizaban en una zona entre La Vall y Nules, al aire libre. Esta situación continuó al menos dos años, hasta 1967. En el año 1972 el consistorio local renuncia finalmente a tener una banda municipal y eso provoca la aparición del Centre Instructiu d’Art i Cultura (conocido popularmente como “el CIAC”) que reunió a muchos músicos de la Unión Musical Vallduxense. Un dato curioso es que precisamente ese año, cambia el alcalde de la localidad siendo José Solernou el nuevo munícipe quien nombró como edil de educación y cultura a Miguel Arnau Abad, director de la Banda de la Schola Cantorum en ese momento. Tan solo tres años después, en 1975, un grupo de músicos del CIAC se aleja de esta entidad y fue así como aparece la Unio Musical Vallduxense que obviamente perdió el calificativo inicial con el que nació de Educación y Cultura. En la actualidad esta banda se conoce como La Unió. Así, con la aparición de la Unión Musical Vallduxense queda completo el panorama musical de la Vall d’Uixó hasta nuestros días.


52

Julio y Agosto 2017 ■ JAZZ

El XXI Festival de Jazz al Palau reúne a diversas figuras internacionales J. PRUÑONOSA. València

Jesús Santandreu al frente de la Andalucía Big Band. ANTONIO TORRES OLIVERA

‘Compendium’, amalgama de ideas Jesús Santandreu y Sedajazz Big Band se rodean de la “plana mayor” del jazz valenciano para interpretar su última obra en el Palau de la Música JOSÉ PRUÑONOSA. València

El pasado 17 de marzo tuvo lugar el estreno absoluto de tu obra para big band de gran formato Compendium en la sala Turina del auditorio de Sevilla por parte de la Andalucía Big Band. ¿Fue fruto de un encargo por parte de esta formación? Compendium es una pieza que quería escribir ya hace mucho tiempo. Llevaba dándole vueltas a la posibilidad de realizar una obra de gran formato para big band intentando prescindir de un diseño compositivo previo. Empecé a escribir una línea, sumando ideas y buscando un leitmotiv que sirviera de nexo de unión y me puse a orquestar. Tardé tres años en realizar esta obra, porque no estuve trabajando constantemente en ella. Cuando estuve como compositor residente y director asistente en la Dunshan Symphonic Wind Orchestra de China no trabajé en ella durante 10 meses. La obra surgió a raíz de terminar mis estudios de composición y dirección en la MTSU (Middle Tennessee State University) de Murfreesboro en Nashville (Tennessee), empecé a escribirla después de llegar a casa la primera noche. Fue un reto, intenté poner a prueba lo que podía dar de sí mi imaginación. ¿Quizás de ahí viene el título Compendium ? Exactamente, el título hace referencia al compendio de ideas que amalgamé en la creación de esta obra. Intenté quitarme el miedo a componer y empezar a escribir compulsivamente sin saber exactamente lo que buscaba. ¿Cómo aconteció el interés de la Andalucía Big Band por estrenar esta obra? Estuve tocando el pasado año con ellos, me faltaba poco para acabarla y surgió la propuesta por parte de esta formación.

Cartel de Compendium.

Hicieron un trabajo inmenso, es una obra en la que básicamente no hay improvisación, todo está escrito y esto la diferencia de otras obras del mismo género. El sábado 8 de julio se estrena en el marco del XXI Festival de Jazz del Palau, en la que estarás dirigiendo a la Sedajazz Big Band con los más importantes músicos de la escena v alenciana. Se trata de un doble programa ¿Qué repertorio interpretáreis en la segunda parte del concierto? Para tocar Compendium hemos elegido a la plana mayor del jazz valenciano: Perico Sambeat, Vicente Macián, Alexey León, Latino, Joan Benavent, en los metales tenemos a Voro García, Raul Chocolate, Pep Zaragoza, Toni Berenguer… están todos. En la segunda parte, contaremos con la misma formación, aunque aún no sé si dirigiré yo o me sumaré a la cuerda de saxos, porque es posible que tengamos como invitado a Jack Walrath, que estuvo con la big band de Mingus mucho tiempo. Yo creo que es el padre de la trompeta moderna. En la segunda parte del concierto, interpretaremos sus arreglos para big band.

¿Cómo se relaciona esta pieza para big band de más de 40 minutos en el cómputo global de tus obras sinfónicas? Imagino que siempre hay una evolución. Lo que tengo claro es que quiero ir hacia un proceso de creación más espontáneo, aunque después el trabajo de orquestación sea más elaborado, pero partiendo de una gestación intuitiva. Seguramente detrás de esta espontaneidad aparente estará todo tu bagaje como compositor, como improvisador y también últimamente como director tanto de formaciones clásicas como jazzísticas. No estoy seguro. Esta es una pieza para big band dentro de los cánones de esta estética, puede ser que haya algunas texturas no tan jazzy. Se trata básicamente de una obra jazzística. En esta pieza trato de experimentar hasta qué punto se puede mantener un clímax inacabable. Es posible que en un principio el germen de este pensamiento viniera de la obra sinfónica de Mahler, de su capacidad de desarrollo. Cada vez que escribo una pieza intento no repetirme, intento expresar otros conceptos.

Después de la polémica surgida a raíz del cambio de rumbo que experimentó el ya clásico Festival de Jazz del Palau de la Música en la pasada vigésima edición sobre la preponderancia de figuras internacionales versus difusión del jazz local, este año la organización de su XXI edición, con una nueva inyección económica en el presupuesto, propone una conciliación entre dichos ámbitos. Así pues, desde la apertura del festival el día 16 de junio con la producción propia, protagonizada por Paquito D’Rivera y su Quinteto, acompañados por la Orquestra de València, dirigida por Vicent Alberola, hemos podido asistir a las actuaciones de Gran Canaria Big Band, Jorge Pardo, James Morrison Quartet, Gunhild Carling & Le Dancing Pepa Swing Band, Chareneé Eade Quartet, Bill Evans & Dean Brown Band Feat, Éttiene M’Bappé & Keith Carlock y una nueva edición del tradicional Seminario Internacional de Jazz al Palau de la Música del 4 al 7 de julio. Michael Camilo & Tomatito con Spain forever actuaron el martes 11, y Mark Guiliana Quartet, Tarquim y la guinda del cartel, Archie Shepp Quartet, que cerrará el festival el sábado, 15 de julio. A todo ello hay que sumar igualmente una segunda edición del ciclo paralelo Jazz als Barris, donde nuestros artistas locales extenderán también su musica a algunas pedanías como el Perellonet.

No obstante, hay que poner atención en lo que va a pasó esta semana, aludiendo a la colaboración entre algunos de nuestros principales jazzistas con grandes figuras internacionales. El 6 de julio asistimos al concierto de profesores del seminario Workshop All Stars, que contó con importantes figuras de aquí y de allí: Jack Walrath (trompeta), Toni Belenguer (trombón), Jesus Santandreu (saxo tenor), Perico Sambeat (saxo alto), así como Alberto Palau, Jaume Llombart, Pablo Martín Caminero, Eric Ineke y la cantante lituana Viktorija Pilatovic. Vanguardia y freejazz La presentación de Filantropía, trabajo liderado por el batería y percusionista Jorge Rossy, que en esta ocasión tocó las láminas (vibráfono y marimba) y el saxofonista valenciano Javier Vercher, acompañados por Billy Hart, Kevin Hays y Masa Kamaguchi, tuvo lugar el 7 de julio. Todos ellos ofrecieron un espectáculo a medio camino entre la vanguardia en la composición jazzística y el más rabioso free-jazz contemporáneo. El sábado, 8 de julio, asistimos a un nuevo hito, el estreno valenciano de la obra para big band de gran formato (más de 40 minutos) Compendium, de Jesús Santandreu, al frente de la Sedajazz Big Band y que contó con lo más grandado del jazz valenciano y con la participación como músico invitado del padre de la trompeta moderna, Jack Walrath.


AL TEU QUIOSC EL PRIMER DIVENDRES DE CADA MES PER SOLS 2 EUROS

SUBSCRIU-TE ara a lasBandas per tan sols 20€, i fes-te amb un magnífic CD de Capella de Ministrers* Rebràs al teu domicili durant un any el periòdic de la música, les músiques i la cultura popular valencianes Posa’t en contacte amb lasBandas, ompli el teu butlletí de subscripció i arreplega el disc en: CAS 21, S.L. (Marketing y publicitat) C/ Cervantes, 21 - 46007 València - Telf.: 963 250 627 - cas21@cas21.es

25

lasBandas és un ambiciós projecte editorial que ha nascut amb la ferma voluntat de donar a conèixer el treball d’un nombrós i dinàmic col·lectiu i per abordar tota la riquesa musical de la inesgotable cultura popular de la Comunitat Valenciana. L'acollida a este projecte pel món musical és excel·lent i unànime perquè el periòdic ve a ocupar un espai de reflexió i informatiu en la premsa escrita on s’aborda informació, amb rigor i professionalitat, relacionada amb les societats musicals, la música tradicional, folklore cors... I també gèneres i estils musicals desatesos, malgrat la seua vital importància i enorme projecció nacional i internacional com són la música antiga i barroca, la música clàssica i simfònica, l'òpera i els seus compositors i intèrprets, també del jazz i de les músiques de nova creació i emergents, i dels col·lectius professionals que integren a cantants i autors en valencià.

US NECESSITEM A TOTS: Participa i col·labora: crítics, cronistes, especialistes, intèrprets, corresponsals, informadors, fotògrafs i dibuixants... Posa’t en contacte amb lasBandas en: colaboradors@latraca.net *Oferta vàlida fins esgotar els 50 cds. Reserva per rigurós ordre de suscripció. L’oferta no inclou les despeses d’enviament del cd si no pot ser arreplegat pel suscriptor en l’adressa indicada.

25 25 cds. Al-Hadiqat Al-Adai'a (El Jardín Perdido) Música y poesía andalusí en la Valencia de los siglos XII y XIII con obras de poetas como Ibn Jafáya, Ibn ZaqqÁt, Amat al-Azíz al-Sarifa al-Husayniyya, descendiente de Huseyn el nieto del profeta Mahoma, de quien se conservan algunas de sus composiciones cantadas en el marco de la tradición musical andalusí en el Magreb; Ibn Al-Abbár, Al-Rúsafi, Ibn Labbána, Ibn Al-Aríf o Ibn Abi l-Rabi. 25 cds. Música Encerrada. El legado oral de la diáspora sefardí Este es parte del legado musical sefardí, que hoy preservamos por la tradición oral, coplas y poemas de la cultura hispánica medieval, un fragmento de nuestra tradición y de nuestra historia. Música que, como sus costumbres, formaban parte de la intimidad de los núcleos familiares. Música que encerrada permaneció en el espacio y en el tiempo.


54

Julio y Agosto 2017 ■ E L QUE V E UR E M

Jazz en la Serranía ofrece 20 conciertos y actividades en 10 municipios La comarca impulsa esta segunda edición con una variada programación

Benifairó acull el I Seminari d’iniciació al jazz amb Gerard Verger BENET PERIS. Benifairó

CRISTINA QUÍLEZ. Higueruelas

Durante julio, agosto y septiembre tiene lugar la segunda edición del festival Jazz en la Serranía. El éxito de la primera edición, celebrada en 2016, ha provocado que en 2017 cuatro pueblos más se unan al festival, de manera que serán 10 los municipios que finalmente acojan un total de 20 conciertos y actividades para todas las edades y especialmente para los más pequeños, con el objetivo de adentrarles de forma amena en el mundo de la música en general y del jazz en particular. La programación, que incluye conciertos tanto de grupos emergentes como de figuras consolidadas que han llevado al jazz valenciano a ser reconocido internacionalmente, se complementa con actividades diversas como una batucada improvisada con instrumentos reciclados, cuentacuentos, túnel musical, etc. Los primeros conciertos comenzaron los días 7 y 8 de julio en Gestalgar a cargo de Josvi Muñoz. El fin de semana del 21 y 22 actuará en Chulilla la Custom Jazz Band y Ramón Cardo. Y el último fin de semana de julio An-

Cartel del festival. JAZZ EN LA SERRANÍA.

dilla acogerá las actuaciones de The sound (28) y Carlos Martín (29). En agosto actuarán en La Yesa Mistah Godeh and the Growling Band (5) y Jesús Santandreu (6). En Higue-

Durante julio, agosto y septiembre tiene lugar la segunda edición del festival Jazz en la Serranía

ruelas tendrán lugar dos conciertos a cargo de Eva Romero & Hamerlink (12) y Voro García (12) y en Alpuente Albert Sanz (14) y Latino Sedajazz (15). Los días 18 y 19 en Bugarra se podrá escuchar a la Orquesta Sonrisón y Óscar Cuchillo. Y el último fin de semana de agosto en Villar del Arzobispo actuarán Den SOS (25) y Perico Sambeat (26). Las actuaciones del mes de septiembre tendrán lugar en Sot de Chera con Gilbertástico (1) y Ximo Tébar (2) y en Chelva, donde finalizará esta segunda edición de Jazz en la Serranía con las actuaciones de Dharma (15) y David Pastor (16). Jazz en la Serranía es el primer festival itinerante que, aunque se realiza en diferentes pueblos, siempre lo hace en un centro cultural que se instala en cada población durante dos días. El festival tiene carácter experimental ya que implica a habitantes de distintos lugares haciéndoles partícipes de diferentes actividades. Su objetivo es atraer nuevos públicos que experimenten el gusto por la música y, mediante su participación, se sientan parte de ella.

Els dies 17, 18, 19 i 20 de juliol, l’escola de música de la Societat Musical L’Entusiasta de Benifairó acull la primera edició del curs d’iniciació al jazz. Una activitat nova i formativa que estarà a càrrec de Gerard Verger, qui va iniciar els seus estudis musicals a la banda de L’Entusiasta als 10 anys. És llicenciat en saxo en l’especialitat de música moderna i jazz pel Conservatori Superior de Música Joaquín Rodrigo de València. Amb Ximo Caffarena aprofundirà durant tres anys en l’aprenentatge de l’armonia moderna, el jazz, la música tradicional, arranjaments, combos… tot això combinat amb les actuacions i jam sessions que es realitzaven en el mític Jazz Club Padur. Realitza diferents concerts amb la JJB: Festival de Jazz d’Alemtejo (Portugal) i per a programes

Els dies 17, 18, 19 i 20 de juliol, l’escola de música de la Societat Musical L’Entusiasta de Benifairó acull la primera edició de TV. També col·labora amb la Big Band del festival de jazz de la UPV, dirigida per Greg Hopkings (EUA), trompetista i arranjador de la banda de Buddy Rich. En el 2005 és membre de diferents formacions: Amanida Peiot (pop fussion), Fingertips (jazzfunk), 4Sax Quartet, Vents de la Vall, Sonadors de la Guaïta (tradicional). Ha colaborat

Cartell del curs.

amb l’Orquestra Sete Sois Sete Luas, Medset Orchestra, Compañía del Circo Gran Fele, Sedajazz Big Band, Sedajazz Latin Ensemble, Jim Payne (JB`s), Three Beans&Rice, 40’s Brass Band, Dani Miquel, Orquesta Sinfónica Atrium, Neus Ferri, La Intocablues Band… És membre fundador de la banda Limbotheque amb la qual ha actuat en festivals i obtinguts premis en concursos. Fins el moment han registrat quatre discos amb esta formació. En 2014 realitza el projecte En Sol Major amb l’editorial Piles. Són una sèrie de gravacions i arranjaments per a quatre quaderns de caràcter didàctic. Del 2009 al 2012 estudia al CSMV en l’especialitat de música moderna i jazz amb els professors Ramón Cardo, Toni Belenguer, Santi Navalón, Javier Feierstein, Voro García, José Luis Granell, Albert Sanz… Actualment és professor de l’Acadèmia de Música Ad Libitum i dirigeix la Jove Big Onyinyent (JBO).

Audicions de fi de curs. AM CIUTAT DE BENICARLÓ

La Banda Juvenil Ciutat de Benicarló ofereix l’espectacle ‘Una nit de ball a la fresca’ C. Q. Benicarló

L’Associació Musical Ciutat de Benicarló no para en l’estiu. El dissabte 15 de juliol tindrà lloc a la plaça de Sant Bertomeu l’espectacle Una nit de ball a la fresca, un concert a càrrec de la Banda Juvenil Ciutat de Benicarló. Dies després, el divendres 28 de juliol, les bandes sonores més conegudes seran interpretades per la banda de música de Benicarló en

un concert anomenat “La música al cinema”. Activ itats didàctiques Paral·lelament als concerts, la Societat Musical Ciutat de Benicarló organitza el curs d’estiu Mago Diapasón per a xiquets de 15 mesos a 6 anys del qual també poden participar els pares. És una nova metodologia per a l’aprenentatge de la música a par-

tir de l’estimulació primerenca i el treball de les diferents intel·ligències múltiples. És un mètode innovador que està en creixement en moltes escoles de música de tot l’estat i que obté molts bons resultats. A més a més, durant el mes de juny han tingut lloc les tradicionals audicions de fi de curs de l’Escola de Música en l’Auditori Pedro Mercader i altres espais de la ciutat.

La Universal Symphony Orchestra interpreta les millors bandes sonores en Xàtiva Divendres 18 d’agost a les 23h en el camp de futbol La Murta de Xàtiva tindrà lloc un concert a càrrec de la Universal Symphony Orchestra baix la direcció de José Martínez Colomina. Un macroespectacle en la seua gira Live on tour amb pantalles gegants, interaccions amb el públic, efectes especials…

durant el qual es podran escoltar les bandes sonores de pel·lícules tan conegudes com ara Robin Hood “Príncipe de los Ladrones”, Forrest Gump, Memorias de una Geisha, Jurassic Park, Man of Steel, Star Wars, Cinema Paradiso, Piratas del Caribe, Indiana Jones o Superman.


55

■ Julio y Agosto 2017 REPORTAJE

Baron Rojo en concierto. LAS BANDAS

Barón Rojo, 37 años sobre los escenarios

La formación es una de las bandas pioneras del heavy metal en español y del rock y siguen “dando el callo” ★ TEXTOS:

arón Rojo nació en 1980 de la mano de Armando y Carlos de Castro, Jose Luis Campuzano “Sherpa” y Hermes Calabria. Con su primer trabajo Con botas sucias dedicado a John Lennon que había sido asesinado recientemente, consiguieron un disco de oro, lo que les proporcionó actuaciones por toda España así como apariciones en radio y televisión. Con los beneficios de este primer trabajo se trasladaron a Londres para grabar su segundo trabajo Volumen brutal del que hicieron dos versiones, una en castellano y otra en inglés que triunfaron en Inglaterra y otros lugares de Europa. El grupo en su conjunto siguió grabando discos y se consolidó como la banda de rock más importante de la historia de España y se constituyó como emblema de este género musical dentro de nuestro país. A finales de 1990 Sherpa y Calabria abandonaron la formación pero los hermanos de Castro decidieron seguir adelante y así lo hicieron y así continúan a día de hoy. Barón Rojo es una de las bandas pioneras de heavy metal en español además de haber sido una de las más importantes bandas del rock español. En 2012, la revista Rolling Stone calificó a Barón Rojo como la 18ª mejor banda del rock español. Más de 35 años sobre los escenarios hacen de esta banda toda una leyenda. lasBandas ha tenido la gran suerte de que nos recibieran los veteranos fundadores y componentes de Barón Rojo, Armando y Carlos de Castro.

B

C.C: Un placer. A.C: Más que veteranos ya estamos en la tercera edad prácticamente. No lo creáis. Podéis darnos la receta para aguantar sobre el escenario 37 años con esa marcha, ritmo y v italidad? A.C.: No creo que haya ningún truco, se trata de estar siempre ahí, tratar de mantenerse bien, no quemar la vela por los dos lados como dicen los ingleses, quemarla solo por uno… eso quiere decir cuidarse un mínimo, no se trata tampoco de estar pendiente las 24 horas de tu estado físico pero bueno, preocuparte un poquito. Y sobre todo lo más importante es creer en el rock profundamente, llevarlo en las venas, que es lo que realmente te carga las

Con su primer trabajo ‘Con botas sucias’ dedicado a John Lennon, consiguieron un disco de oro

pilas cada día a la hora de subirte a un escenario y se las carga a nuestro público también porque el que realmente nos mantiene ahí es el público que viene a vernos y no se quiere ir sin hacer veintisiete bises y lo que fuera necesario. Por eso para nosotros realmente la energía de rock es la gente. Dices que el rock se lleva en las venas. A.C.: Sí, claro, es que es algo que llegado un momento dado en tu evolu-

JOHANNA RODRÍGUEZ

ción como persona, como ser humano que te gustan más unas cosas que otras pues sientes que alguien te inyecta, tomas más contacto con el rock y eso ya te marca para el resto de tu vida. Al que realmente le gusta el rock y está en ello eso ya le marca casi toda su trayectoria vital, se construye su banda sonora personal en base a los grupos que ha visto, a las canciones que ha escuchado y eso forma parte de lo más íntimo de su personalidad. Carlos comentaba antes de empezar la entrev ista que ha tenido que suspender su asistencia a una competición de natación por la gira. C.C.: Ese es mi pequeño vicio secreto. Hago natación máster que es la natación para personas mayores de 20, 25 años que ya no están en competiciones oficiales y tenemos la suerte de que hay incluso campeonatos de España y este año no puedo ir porque tengo una gala en un pueblo de La Coruña y no me da tiempo a llegar a Zaragoza que es donde es el campeonato y bueno, pues es una anécdota nada más, mi pequeño vicio secreto que ya has sacado a la luz, la natación. Una buena dem ostración de que la palabra rock no es sinónimo de drogas y alcohol. A pesar de estar siempre en la carretera, creo que disfrutáis la vida al máximo, lleváis en la cara escrito carpe diem. A.C.: Bueno, es mucho más agotador no estar en la carretera y estar en el local sin saber qué hacer, eso es mucho peor. Los músicos estamos deseando salir todos los fines de semana y coger

toda la carretera que sea necesaria. Y eso es realmente lo que a nosotros nos da energía, fuerza y nos mantiene en esto enteros. El día que nos falten las actuaciones, el trabajo, la carretera… es que la cosa empieza a ir mal. C.C.: A parte, quien dice la carretera dice el avión. Nosotros hemos hecho tantos viajes a América que ya ni nos acordamos, y ahí lo normal es hacer de 7 a 9 horas de avión y te puedo asegurar que es más duro que hacerse un Madrid hasta donde sea en coche. Hablando de viajar a América, lleváis bien lo del jet lag? C.C.: Bueno, allí siempre los dos primeros días estás un poco atontado pero bueno, ya a nuestra edad estamos atontados tantas veces que nos da lo

“Estamos preparando material nuevo, totalmente original, pero con el poco tiempo que nos dejan las actuaciones...”

mismo. Yo como soy el cantante y los cantantes por la voz tenemos que descansar más, pues cuando por ejemplo hacemos un Madrid-Buenos Aires y allí según llegas te está esperando un arsenal de periodistas y digo “me tengo que ir a dormir que tengo que cantar mañana” y les paso a ellos las entrevistas, que no veas lo que es una sesión de promoción en Buenos Aires. A.C.: A mí me ha pasado de estar haciendo promoción en emisoras de ra-

dio en Buenos Aires y estar todo el mundo dormido allí menos yo, el entrevistador, el manager, todos los del equipo, ya estaban todos que no podían ni con su alma y yo decir “venga pero preguntarme que estoy aquí”, esto me ha pasado en Buenos Aires, pero seguiremos ahí, después de todo son anécdotas, y de esas hay muchas. En 37 años no os pueden faltar anécdotas. A.C.: No, para nada, hay incontables cosas que se pueden narrar y que ilustran y amenizan un poco la trayectoria de todos los músicos. C.C.: Lo que pasa es que en general son anécdotas profesionales y las entendemos los que estamos en esto, que nos ocurren y decimos, pues bueno, esto es así y ya está. ¿En qué proyectos y objetiv os estáis trabajando? A.C.: Pues aparte de seguir con las actuaciones, estamos preparando material nuevo, totalmente original, pero con el poco tiempo que nos dejan las actuaciones está la cosa complicada. Pero ese es más o menos nuestro principal proyecto. Por otra parte, tenemos alguna que otra gira al otro lado del océano en zonas donde no hemos ido todavía y nos gustaría mucho ir, pero aún no está la cosa lo suficientemente concreta como para dar fechas y lugares. Por lo demás pues seguir ahí, llevamos más de 35 años y a ver si llegamos a los 40, es otro de nuestros objetivos primordiales, así como dar el callo por el rock.


003 lasbandas julio agosto 2017  
Advertisement