Page 1

Juny 2017 Carrer de La Barraca, 127, 1º, 4ª - 46011 València • 636 314 002 • administracion@latraca.net • www.lasbandasdemúsica.com • Número 2 • PVP: 2 euros

Estupor en las sociedades musicales La Inspección de Trabajo envía un requerimiento a las asociaciones de la provincia de València

El grup de balls populars Les Folies de Carcaixent en la plaça de l’Arquebisbe de València.

CIPRIANO FORNAS

Danses al so del tabalet i la dolçaina • Les Folies de Carcaixent fa una aposta per la rehabilitació i divulgació dels balls tradicionals Pàgines 24 i 25

La Inspección Provincial de Trabajo ha iniciado una campaña dirigida a comprobar si todos los trabajadores de las sociedades musicales están al día en la Seguridad Social. El plazo para justificar “las obligaciones” es de 15 días hábiles, un requerimiento que sólo se ha remitido a las asociaciones de la provincia de Valencia. La Federación de Sociedades Musicales de la Comunitat Valenciana (FSMCV) considera la me-

dida “inapropiada” sobre un colectivo “que no es fuente de fraude” y desde Delegación del Gobierno alegan que es una mera “carta informativa”. Otros responsables políticos y culturales muestran su sorpresa por las formas, los plazos y el momento en el que se realiza esta iniciativa.

Marga Landete, directora adjunta de Música y Cultura Popular Valenciana

Pedro Rodríguez, presidente de la FSMCV

“El tono de la carta denota una gran falta de sensibilidad hacia un colectivo con un valor cultural y social incalculable”

“Pedimos hasta en tres veces que se retrasase la carta para que coincidiera con las altas del comienzo del curso”

Editorial en la página 4 y páginas 12 y 13

Pàgines 36 i 37

Las obras de los compositores Carlos Pellicer y Francisco Coll son embajadoras de la calidad y excelencia de la música de la Comunidad Valenciana. Pellicer estrenará Menú en 18 países y Coll verá como su primera sinfonía, Mural, se programa en el Royal Albert House de Londres. Páginas 2 y 3

Pàgines 20 i 21

Carlos Pellicer y Francisco Coll. LAS BANDAS

Música y Fogueres

«La inèrcia del passat continua estant als teatres i auditoris del país» Manolo Miralles. VXCR

La composición: marca Comunitat Valenciana

Com Sona l’ESO a Altea. FERNANDO GIMENO

Música i participació a les aules Pàgina 14

Beniatjar, músics i sastres Pàgines 44 i 45


2

Junio 2017 ■ COMUNIDAD VALENCIANA

La composición: marca Carlos Pellicer ◆ Compositor y director

«Siempre quise hacer un estreno en cadena en el mundo»

Las obras de los compositores Carlos Pellicer (Benigànim) y Francisco Coll (Valencia) son embajadoras de la calidad y excelencia de la música de la Comunidad Valenciana. Pellicer estrenará Menú en 18 países con otras tantas prestigiosas bandas de música en 2017 en un singular proyecto, su música es interpretada por importantes agrupaciones internacionales y se le requiere como

★ ALEXIS MOYA l pasado 27 de abril arrancaba en Bilbao uno de los eventos mas singulares de este 2017: The World Premiere in Chain of Menu for wind band. Un proyecto en el que el compositor y director valenciano Carlos Pellicer (Benigànim) ha estado trabajando durante los últimos ocho meses y que servirá para presentar Menú, su última obra. Lo que diferencia este evento de otros es que por primera vez se realizará un estreno en cadena de una composición musical en 18 países: España, Noruega, Países Bajos, Portugal, Estados Unidos, México, República Checa, Alemania, Francia, Brasil, Italia, Polonia, Taiwan, Singapur, Reino Unido, Japón, Croacia y Bélgica. Sólo un concierto en cada país, hasta finalizar 2017, con 18 grandes bandas de música y directores que han querido participar en este gran proyecto sin precedentes. Esta cadena empezaba con el estreno mundial de la Banda Municipal de Bilbao, una de las mejores formaciones de España liderada por el director y compositor alicantino José Rafael Pascual-Vilaplana (Muro), un referente internacional en la dirección y la composición. Pellicer, que compone música de cámara, festiva, para cine..., destaca “la calidad y prestigio de los directores y las bandas de música que participan en esta iniciativa”. El compositor valenciano, que ha comprobado “cómo el carácter de la obra cambia en cada país”, asistirá a diversos estrenos en una gira que le llevará por tres continentes. Hasta ahora se han realizado 5 conciertos (España, Noruega, Holanda, Portugal y EE UU).

E

Prestigio internacional El proyecto cuenta con el apoyo de Molenaar Edition, “su colaboración era fundamental porque era un esfuerzo importante”, que pondrá a la venta y a disposición de cualquier agrupación la obra en 2018. Esta importante editorial holandesa distribuye desde hace años la música de Pellicer que ha logrado en los últimos años un

La Banda Municipal de Bilbao, dirigida por el valenciano José Rafael Pascual-Vilaplana, estrenó la obra Menú . LAS BANDAS

El logo del proyecto. LAS BANDAS

El director José Rafael Pascual-Vilaplana con el compositor Carlos Pellicer, a la derecha. LAS BANDAS

Es la primera vez que se realizará un estreno en cadena de una composición musical en 18 países con otras tantas formaciones

Heart of Texas Concert Band (EE UU) en concierto. LAS BANDAS

reconocido prestigio internacional. Sus obras son interpretadas en festivales como el Conservatorio Nacional de

Lisboa, Brassband Excelsior Veenwoudsterwal de Holanda, Federazione dei Corpi Bandistici de Trento, y con-

cursos de Veldhoven y Enschede de Holanda, Certamen Internacional de Bandas de Música Ciudad de Valencia, Concurso Nacional de Música de Bourbon-Lancy... Obra para los 300 años de Texas A raíz del notable impacto de la iniciativa el compositor ha recibido un en-

cargo para componer una obra que celebrará, el 6 de mayo de 2018, el 300 aniversario de la fundación de San Antonio de Texas (EE UU). En breve, se pondrá a trabajar para poder presentarla en la Midwest Clinic de Chicago, la feria internacional de bandas y orquestas más importante del mundo que tendrá lugar el próximo mes de diciembre y que reúne a cientos de expositores y miles de profesionales de unos 30 países relacionados con bandas, orquestas, educación musical, dirección, composición, gestión... Pellicer, director de la Unió Musical de Llutxent, realiza numerosas conferencias sobre su música, se le requiere como consultor en multitud de grabaciones y como jurado en diferentes concursos de España e Italia, principalmente.


3

■ Junio 2017 COMUNIDAD VALENCIANA

Comunitat Valenciana Francisco Coll ◆ Compositor consultor de grabaciones y jurado en diversos concursos. Coll verá cómo su primera sinfonía, Mural, se programa en el Royal Albert House de Londres tras su paso por Luxemburgo y el Palau de les Arts; tiene varios encargos hasta 2021, prepara su segunda ópera, tras el éxito de Café Kafka, y le acaban de nombrar compositor residente de una orquesta centroeuropea.

u primera sinfonía, Mural , se estrenará en Londres en el Royal Albert Hall. Para mi es un gran honor estar programado por segundo año consecutivo en los BBC Proms de Londres. Soy consciente del privilegio que supone que mi música se pueda escuchar en el marco de un Festival tan importante. - Adem ás, estará dirigida por Thomas Adés, su mentor. Thomas Adès es más que un modelo para mi. Pienso que es el compositor más importante de la actualidad. Es un talento inusualmente extraordinario y multifacético. Su obra representa ese balance perfecto entre intelecto y emoción que persigo en mi propia música. Es una mente brillante. Mural , un encargo de la Orquesta Filarmónica de Luxemburgo, se estrenó en esta ciudad con el director valenciano Gustavo Gimeno y posteriormente en el Palau de les Arts de Valencia bajo la batuta de George Pehlivanian. ¿Qué sensaciones le han asaltado en estos conciertos? La obra tuvo un estreno magnífico con la Filarmónica de Luxemburgo. Gimeno es un músico extraordinario y trabajó la pieza al detalle. La Orquesta se involucró de manera asombrosa, y el resultado fue emocionante. Sin duda una de las mejores experiencias de mi trayectoria como compositor. El estreno en Valencia fue muy bien, gracias a que la Orquesta de la Comunitat Valenciana es una de las mejores orquestas de España. Descríbanos esta obra, “una síntesis de los lenguajes musicales que ha desarrollado en la última década” y qué la ha inspirado. Mural representa un punto de inflexión en mi carrera. Fueron dos años intensos de trabajo. En esta obra Apolo y Dionisos finalmente deciden ir juntos de la mano. La unión de contrarios es constante. En Mural vuelvo a los problemas tradicionales de la composición. No es un experimento. ¿Cree que los críticos británicos se reafirmarán en la idea de que

S

“es el compositor que España ha estado esperando durante mucho tiempo”? (Risas) ¡Quién sabe lo que los críticos dirán! - Estrenó hace un año en Les Arts su ópera Café Kafka, una petición de la Royal Opera House Covent Garden de Londres, el Festival de Aldeburgh y la Opera North de Leeds, y en abril pasado Mural , ¿se siente profeta en su tierra? Que un par de personas, confien en mí en Valencia, no me hace sentir profeta en mi tierra. En otros lugares estoy más presente como compositor, y son más las personas que valoran mi trabajo. Está explorando todos los ámbitos compositivos, ópera, sinfónico, música de cám ara... ¿En cuál se siente más a gusto? La verdad es que me siento cómodo en todos los géneros que he tratado. Uno que me sorprendió fue la ópera. Yo venía de una atmósfera muy alejada del mundo operístico, y sin embargo ahora, tras varias experiencias gratificantes, estoy totalmente sumergido y enamorado de ella. Siempre necesito decir algo sobre nuestra manera de vivir cuando escribo música y la ópera es el medio perfecto para hacerlo. Compuso una obra para la Semana de Música Religiosa de Cuenca que dirige el valenciano Cristóbal Soler ¿Cómo abordó este proyecto? Estoy muy contento de ser este año el compositor residente de la SMRC. Escribí una pequeña pieza para cuarteto de cuerda y el estreno con el Cuarteto Casals fue muy emotivo.

«En otros lugares son más las personas que valoran mi trabajo» proyectos futuros (hasta 2021) muy estimulantes, con artistas y orquestas que hace unos años sólo podía soñar con ellas. ¿En su proceso creativ o hablaría de catársis o la inspiración le encuentra trabajando com o a Picasso? Me siento muy identificado con Picasso. Un artista que me ha influido enormemente. No sabría responderte, la mayor parte del tiempo estoy trabajando en mi estudio. Ambas opciones son parte del mismo proceso creativo. Entiende sus obras como un arma de transformación, cambio y generadoras de ideas. Históricamente el arte ha sido un arma de transformación social. Durante el siglo XX vimos como este hecho se marchitaba. Sin embargo comparto la vision del pensador francés Gilles Lipovetski, que dice que la gente está cansada del espectáculo banal y está refugiándose en la creatividad para luchar ante la incertidumbre, la desorientación y la barbarie actual. ¿Si echa la vista atrás cuando empezaba en la Agrupació Musical L'Am istat de Quart de Poblet, piensa que está viviendo el sueño que persiguió desde niño? Crear ha sido siempre lo que más me ha divertido. Casi sin Francisco Coll. LAS BANDAS darme cuenta se convirtió en mi profesión. Actualmente ¿Siente que está atravesando una me dedico exclusivamente a compoépoca especialmente prolífica? ner. El arte me ayuda a comprender La verdad es que no me quejo. A pe- mejor el mundo en el que vivo. sar de lo complicado que puede re- Usted v iv e en Suiza ¿es m ejor sultar todo, no hay que olvidar que triunfar en el extranjero para podetrás de cada éxito se esconden der ser considerado en su tierra? muchos fracasos, desde el principio Yo vivo en Suiza porque mi mujer es me fueron bien las cosas. Estoy vi- de Lucerna y decidimos instalarnos viendo una época muy bonita con aquí de momento. En el fondo es mu-

cho más simple, ya que yo me dedico a componer, y mis obsesiones diarias se reducen a los acordes, rítmos, estructuras y colores con los que trabajo. El resto, éxitos, triunfos..., está fuera de mi control. Está trabajando con la segunda ópera por encargo de la Royal Opera House de Londres, ¿puede adelantarnos algo de esta obra? Se estrenará en la Royal Opera House de Londres a finales de 2019. Se trata de una opera en dos actos que estoy escribiendo de nuevo junto a la libretista australiana Meredith Oakes. ¿En qué otros proyectos trabaja? Tengo varios encargos hasta 2021. A parte de la opera nueva, tengo un proyecto importante junto a la violinista Patricia Kopatchinskaja (la conocí en Valencia hace unos meses). También me acaban de nombrar compositor residente de una orquesta centroeuropea cuyo nombre no puedo desvelar ya que todavía no se ha hecho público. Estos días estoy finalizando una pieza que se estrenará en una gira por Suecia la temporada próxima. En fin, estoy entretenido.

“Me acaban de nombrar compositor residente de una orquesta centroeuropea cuyo nombre no puedo desvelar”

No ha escrito para banda de música aunque afirmó que le gustaría hacerlo. ¿Tiene fecha? Me encantaría escribir algún día para banda. Es una formación que conozco muy bien y espero encontrar en el futuro la oportunidad y el tiempo necesario para ello. ¿Cuándo le volvemos a ver en la Comunidad Valenciana? A principios de junio estrenaré en Ensems Lacrimae con el Orfeó Universitari de Valencia y Francesc Valldecabres. A finales de mes la obra se interpretará de nuevo en la Universitat de la Nau dentro de la programación de Serenates.


4

Junio 2017 ■ S UM AR I

Editorial

Estupor en las sociedades musicales

U

Disparar al aire Todas las entidades tienen la obligación de estar al día en sus responsabilidades sociales, es cierto, pero no lo es menos que la administración no puede disparar al aire con el ánimo de ver cuánto caza y a quién desenmascara. Tirar al aire siempre ha sido una insensatez. Y sobre todo es desproporcionado, como ya hemos dicho. Así lo comprendió el delegado del Gobierno cuando se atrevió a calificar el requerimiento como una carta informativa que no tendría efectos perniciosos sobre las sociedades musicales. Excusa baldía pues el propio documento está encabezado con la palabra “requerimiento” y el contenido de la misma está cargado de elementos administrativos y citas reglamentarias y legales que no permite, como ha hecho el delegado del Gobierno, no considerarlo como lo que es, un requerimiento. Quienes conocen el mundo y la evolución de las sociedades musicales saben de sobra el esfuerzo que se ha hecho durante décadas por acoplar la realidad societaria a la realidad social. Y se ha avanzado mucho, hasta llegar a la conclusión de que si hay alguna irregularidad es siempre producto del tamaño reducido de la sociedad, sus escasos medios, y sobre todo por la escasa financiación o porque se ha interpretado mal el concepto de servicio de voluntariado. Efectivamente, no es lo mismo una gran sociedad musical que una pequeña, y en todo caso, el tamaño y la realidad social deben de ser valores que la administración y el funcionario que la regente tienen que valorar; y en ningún caso inducir a la duda de manera colectiva. M iedo y ridículo La propia FSMCV (Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana), que ha venido luchando para dignificar un fenómeno socio cultural de primera magnitud como son las bandas de música –fenómeno único en el mundo y sin parangón–, ha insistido, desde hace muchos años, en recomendar que todo se regularice, ayudando desde su estructura de asesoramiento jurídico y laboral. Lo que nos queda es la sensación de miedo y ridículo. Que un colectivo que agrupa a más de 40.000 músicos, 200.000 asociados, centenares de escuelas de música y que han convertido a las sociedades musicales en el más expresivo sentimiento de vertebración de los valencianos de las tres provincias; que vienen esforzándose en acoplar sus recursos propios a una financiación todavía insuficiente; que lo hacen desde el altruismo y la dedicación ciudadana, por su amor a la música, por la fe en su pueblo o ciudad, etc, sea marcado, el colectivo, decimos, en las paredes de nuestro país con el macabro cartel de “Wanted” como en las películas del oeste americano, es un desliz que dice poco bueno de aquellos a los que se les ocurrió o de aquellos que, si los hubo, lo instigaron.

La dolçaina ha passat, en les últimes dècades, de ser un instrument reservat quasi exclusivament a actes folklòrics i altres ocasions assenyalades, a convertir-se en un dels símbols més representatius de l’actual societat valenciana. Página 10

Sumario

n requerimiento de la Inspección de Trabajo ha desatado la indignación y el estupor en las sociedades musicales. Sin embargo, no ha sido una sorpresa para la cúpula dirigente del colectivo de bandas. Ya venían desde hace tiempo llegando a sus sedes rumores de tentáculos cargados de amenazas extemporáneas, como verán en la información que publicamos en este periódico. La Inspección de Trabajo es un ente del Estado que pretende vigilar, proteger y, en su caso perseguir, las infracciones que las empresas, corporaciones privadas y entidades pudieran cometer en el ámbito de la contratación de trabajadores y sus afiliaciones a la Seguridad Social. Su actuación debe de ser acorde a ley, mesurada y proporcionada, y sus funcionarios responsables deben de medir, evaluar y reflexionar sobre los efectos de sus actos, por cuanto en el ideario ciudadano cualquier “inspección” se convierte en una sospecha, y cualquier requerimiento, en la percepción de que está siendo perseguido y acosado por algo de lo que no hay pruebas reales de haberse cometido. La Inspección Provincial de Valencia remitió un “requerimiento general” a la mayoría de las sociedades musicales de manera indiscriminada y sin mediar denuncia ni constatación veraz de que había una infracción generalizada. La gravedad de esta actuación se manifiesta de dos maneras: convertir a todas las sociedades musicales en reos de sospecha, en primer lugar; y crear alarma social entre un colectivo que, recordamos, está compuesto por entidades asociativas sin ánimo de lucro. La actuación de la inspección es, por lo tanto, desproporcionada, induce a confusión y, sobre todo, es generalizada; como si todos fueran infractores. Tal vez sea legal lo que se ha hecho, y tal vez, como en todo colectivo, se establezcan excepciones, pero no por tirar la caña en todos los ríos se va a pescar más. Cuando un funcionario público se dirige a un colectivo no lo puede hacer con un requerimiento que contiene en sí mismo la sospecha y la amenaza. La amenaza no se puede sustentar en la sospecha. Al funcionario público se le exige ser riguroso y selectivo. Debe de actuar desde la mesura de los estragos que, como en este caso, produce en el entorno de los requeridos: los socios, los integrantes de los conjuntos musicales, los dirigentes, la población de su entorno, los dirigentes municipales que les ayudan a sustentarlo. Provocar incertezas no es la forma adecuada de perseguir el fraude. Las sociedades musicales son entidades, algunas, con casi dos siglos de antigüedad que han sobrevivido a los altibajos de la historia y a los corsés de las crisis, pero han sobrevivido. Nacen del pueblo y fomentan altruistamente una actividad cultural que genera identidad y valoración social. El principio de proporcionalidad administrativa y legal implica que las medidas que se adopten deben de ser aptas para alcanzar los fines que la justifican. Y se deben de hacer produciendo la menor o nula injerencia. Por lo tanto debe de existir un previo juicio de ponderación para evitar que en el aviso exista ningún rasgo coactivo, pues el derecho fundamental podría verse alterado. Son principios básicos de un Estado de Derecho. Y en este caso no se han preservado.

La dolçaina reclama el seu espai al segle XXI

Set dècades de música amb l’Orfeó Fundat el 1947 al si de la Universitat de València, l’Orfeó Universitari de València (OUV) està format per estudiants, graduats i professors i, des dels seus inicis, també de la Universitat Politècnica de València. Página 35

Unos 13.000 espectadores pasaron por el Montgorock más multitudinario Página 38 Director Juandedios Leal juandedios.leal@latraca.net

Consell: Ivana Villar (adjunta direcció), Josep Lluís Galiana (continguts), Alexis Moya (coordinació i disseny), Enric Fernández (col·laboradors), Guillem Nicolàs (diari online), Cristina Quílez (redacció), César Galiana (distribució i promocions), Pura Moret (assessora), Virgilio Leal (administrador), Irene Sánchez-Cuerda (lletrada). Col·laboradors: Gimena Gómez-Pantoja, Cipriano Fornas (fotògraf), Avelino Saavedra (ilustrador) Manrique Castelló, Vicent Xavier Contrí, Leila Escrihuela, J.A. Martínez Rodríguez, Marc Gomar, Tamara Ureña, María Moragues, Lluís Grimalt, Loly Moreno, Alberto Urbiola, Germán de Eugenio, Maribel Saquete, F. Javier Argente, Ana Gómez Navarro, María Yoana Rodríguez, Ezequiel Mansilla (fotògraf), Miguel Ángel Martínez. colaboradors@latraca.net Edita: La Traca. Publicacions Valencianes, S.L. • Carrer de La Barraca, 127, 1º, 4ª. 46011 València • Telf.: 636314002 • administracion@latraca.net Producció editorial: Editorial Gules (Carmen Oliver, administració). Paterna. administracion@editorialgules.com Disseny i maquetació: Cap i Cua (Alexis Moya y Sergio Moya) alexis@capicua-dg-com Impressió: Mediterráneo Proceso Gráfico. Fuente del Jarro. Paterna. Distribució: Val Disme, València Producció publicitària i subscripcions: CAS21, S.L. Carrer Cervantes, 21. 46007 València. Telf: 963 250 627. cas21@cas21.es IMPRÈS A ESPANYA – IMPRESO EN ESPAÑA ISSN.: en tràmit Dipòsit legal: en tràmit Aquesta publicació respeta en tot moment la llibertat d’expressió dels seus col·laboradors. Per aquest motiu els seus articles reflecteixen únicament idees personals. L’opinió del periòdic sols es manifesta en els seus articles editorials.


5

■ Junio 2017 OPINIÓ

TEMPS DE REVERBERACIÓ Com fer públics? Com cridar l’atenció de les audiències? Què esperen de les creacions musicals i propostes escèniques? Saber què

fan allà, què demanen i per què assisteixen als concerts i repre sentacions artístiques? Són algunes de les qüestions que es planteja

l’autor de l’article. Mirar i escoltar els públics des dels escenaris podria ser un bon començament per situar el debat on correspon.

Públics i audiències ★ TEXTOS: JOSEP LLUÍS GALIANA IL·LUSTRACIÓ: AVELINO SAAVEDRA

irar i analitzar els públics des dels escenaris. Escoltar-los com ells ens escolten a nosaltres, els creadors, artistes i intèrprets. Esbrinar què volen de nosaltres? Què esperen de les nostres composicions i propostes escèniques? Saber què fan allà, què demanen i per què assisteixen als nostres concerts i proposicions artístiques? Aquest pot ser un bon començament per situar-nos convenientment en el centre del debat dels públics i de les audiències en la cultura i de l’entreteniment. Un debat, tal vegada, gastat i sobredimensionat en els últims anys amb multitud d’estudis de caire economicista, sociològic i de pur i dur màrqueting. Els creadors musicals, també els programadors, gestors culturals i polítics, han de pensar en les audiències i en els públics, i no caure en el solipsisme, ni en creure’s centre de l’únic-vers, perquè el públic pensa i sanciona. Els públics són creatius, tenen necessitats, parlen entre ells, es comuniquen, intercanvien experiències i emocions i manifesten les seues opinions i crítiques obertament. Els públics no són clients als que vendre productes, tampoc són gelats segments poblacionals, ni audiències amorfes i fàcilment manipulables. Els públics són persones amb criteri artístic i gust estètic i a la mateixa vegada tenen les seues pròpies audiències i els seus propis públics gràcies a les xarxes socials. Els públics, ara més que mai, són prescriptors de primera magnitud. Com diu Carles Santos, “es queixen que la gent va poc als concerts, però és lògic: el públic té una intuïció vàlida. Hi ha mitjans de comunicació que passen amb el temps, perquè ja no serveixen, i si has de comunicar alguna cosa a un públic que no va vol dir que al mitjan li falta alguna cosa. El problema és que els nostres avantguardistes contemporitzen amb aquest, el que és un error. Caldria crear una situació nova, una nova circumstància en la qual el públic trobés altres punts de referència.”

M

Els creadores musicals, també els programadors, gestors culturals i polítics, han de pensar en els públics, i no caure en el solipsisme, ni en creure’s centre de l’unic-vers

No hi ha cosa que m’avorrixca més que certes actituds miserables i mesquines de molts artistes que pretenen viure de les seues “obres d’art” a costa del que siga. Fer de l’art un fi en si mateix és el gran error. Ja ho va advertir Kandinski fa més d’un segle: “A canvi de la seua habilitat, força inventiva i emotiva, l’artista busca la recompensa material. La satisfacció de la seua ambició i cobdícia es converteix en

Av elinoSaav edra: s/t (tinta/paper). la seua meta. En lloc d’un treball profund i solidari dels artistes, sorgeix la lluita per aquests bens. Tots es queixen de l’excessiva competència i l’excessiva producció. Odi, partidisme, camarilles, gelosies, intrigues, són la conseqüència d’aquest art materialista despullat de sentit.” La rendibilitat econòmica en l’activitat artística o creadora és una quimera susceptible d’acabar convertint-se en obsessió i exclusiu objectiu, allunyant als públics del quefer creatiu d’aquests artistes i continuar en la seua recerca d’objectius més elevats. “La missió de l’artista, deia Schumann, és enviar llum a les profunditats del cor humà.” Tornant als públics i les audiències, aquest no és un debat nou. Podem afirmar que la preocupació per aquesta qüestió s’enceta en el moment en el qual els nous mitjans de comunicació reproduïbles mecànicament com la ràdio fa ara vora cent anys des de la seua popularització, més tard la televisió fins arribar a l’era de la digitalització i la interacció mediàtica en la qual ens trobem en l’actualitat. Brecht, junt a Benjamin, serà un dels primers en cercar una mena de conciliació entre la informació i la distracció, amb l’objectiu d’assolir un públic més ampli per a les qüestions culturals. Aquesta preocupació, lluny d’haverse dissipat amb dècades d’avanços tecnològics

aplicats a la comunicació i a la creació artística, està més present que mai. “L’home que té alguna cosa a dir es desespera per no trobar audiència, però és encara més desolador per l’audiència no trobar a ningú que tinga alguna cosa a dir-los.” La societat de l’espectacle i del consum es va instal·lar entre nosaltres fa ara cinquanta anys per no marxar. Sembla una guerra perduda en el seu inici. Els bens culturals, artístics i

No hi ha cosa que m’avorrixca més que certes actituds miserables i mesquines de molts artistes que pretenen viure de les seues “obres d’art” a costa del que siga

intel·lectuals al si de les societats burgeses són mercaderia des del seu origen i en ella va inclosa la jerarquia, una opció ja efectuada en la producció i el conseqüent consum. L’espectacle, va assegurar Guy Debord el 1967, emana del poder i de la seua forta organització jeràrquica. I les noves tecnologies creades pel capitalisme, en absolut emancipadores ni ingenues, afirma el filòsof nord-americà John

Zerzan, porten l’empremta de la jerarquia. Com fer públics? Com cridar l’atenció d’una societat totalment absorta, segrestada, “encavernada” i abocada a tot hora a les pantalles dels diferents gadgets, vivint la irrealitat del món real? No pense que tinga una solució senzilla. La música necessita públics. Això és un fet. Tot i que, segurament, vivim el moment històric en el qual es donen les més multitudinàries audiències i s’escolta més música que mai abans. Això també és un fet. La música necessita fer públics nous, atraure gent jove al fet artístic i musical. Un fet real o “esdeveniment” que no succeeix precisament al Facebook. L’obligació i responsabilitat, que descansa en tots els agents que intervenen en el procés creatiu, artístic, de gestió i posada en escena, es la d’animar, enamorar i convèncer a la societat sencera de la necessitat de participar, interactuar i gaudir de les manifestacions musicals. El fet musical no viu als mòbils, tauletes i ordinadors, sinó als escenaris, als carrers i places o allà on tinguen lloc els concerts o qualsevol altra forma de manifestar-se sonorament, sense importar el format.

Josep Lluís Galiana és saxofonista, improvisador, escriptor i editor


6

Junio 2017 ■ OPINIÓN

Esta es la continuación de un artículo en el que el autor reivindica la labor de la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) en

defensa de la educación musical para la que pide un pacto y un consenso político. Aboga por la troncalidad de la asignatura de música en el sistema educativo, plantea

la necesidad de realizar ciclos formativos para impulsar la empleabilidad de los músicos y pide pasar del conservatorio superior a la Facultad de Música.

Una apuesta decidida por la educación musical (y II) ★ TEXTOS: REMIGI MORANT NAVASQUILLO FOTOS: CIPRIANO FORNAS

e la educación musical no formal y formal (Escuelas de Música y Conservatorios) Es necesario el reconocimiento y la apuesta decidida por las escuelas de música como centros de formación musical amateur para toda la vida. Una afirmación que ya se cumple en otras comunidades de España. La administración educativa no puede ofrecer soluciones públicas al alumnado de cerca de 600 centros educativos con los que cuenta la Comunidad Valenciana. Se trata de enseñanza privada, pero que no lo es en el sentido estricto de la palabra, ya que la pública solo cuenta con una decena de centros educativos y no hay otra opción que la red de escuelas dependientes de las sociedades musicales, que recordemos son entidades sin ánimo de lucro nacidas desde el voluntariado, lo que queda muy lejos del concepto de escuela privada. Estos centros educativos no pueden continuar en un modelo de subvenciones que no llegan a cubrir lo que representa el gasto social del profesorado y habría que pensar en un modelo de convenios. Los ayuntamientos debieran participar junto a la administración autonómica en estos convenios. De poco vale llenarse la boca con afirmaciones de que estamos en la tierra de la música si después no invertimos ni en la tierra ni en la música. Hablamos de centros educativos a los que históricamente se les ha dejado de la mano por tratarse de enseñanzas no regladas, cuando resulta que la confluencia entre la enseñanza formal, no formal no formal e informal representan el futuro de la educación y Europa nos habla de educación a lo largo de la vida y tantas otras cuestiones que avalan esta opción.

D

En el siglo XXI nos encontramos con que sólo en las ciudades hay enseñanza gratuita en la red pública de conservatorios

Es necesario el reconocimiento y la apuesta decidida por las escuelas de música como centros de formación musical amateur para toda la vida

Por otra parte, el nivel elemental de estudios musicales no es profesionalizador sino amateur y ¿cuál es el problema para que se imparta en las escuelas de música? No es necesario que pensemos en la supresión del nivel elemental de estudios musicales, ya que la ley lo reconoce; pero, no dice que un conservatorio sea la única manera de llegar a ellos. Los conservatorios elementales podrían funcionar de manera mucho más coherente siguiendo el modelo de

escuelas de música, un modelo europeo que funciona. Así, los conservatorios profesionales responderían a su nombre: formación de músicos profesionales. Todas las leyes desde la LOGSE hasta ahora han apostado por el modelo Centro Integrado (simultaneidad de la educación básica y musical en un mismo centro educativo), pero este apoyo no se ha visto nunca en los presupuestos

económicos. Con ello, en la Comunidad Valenciana no hay ningún centro integrado público, sólo contamos con uno concertado (Unión Musical de Llíria). Mientras que Madrid tiene dos centros integrados públicos y Barcelona, dos más. Sólo un mapa de la educación musical coherente posibilitará una educación musical de calidad y al acceso de toda la población. Hay que recor-

dar que las bandas de música supusieron la socialización de la educación musical en el siglo XIX permitiendo que no sólo la iglesia y los hijos de la burguesía llegaran a la música; pero ahora, en el siglo XXI nos encontramos con que sólo en las ciudades hay enseñanza gratuita en la red pública de conservatorios, mientras que en las escuelas de música de los pueblos hay que pagarlo casi todo. Un mapa de la educación musical reglada y no reglada coherente podría ser la solución a una parte importante de estos problemas, siempre que la apuesta fuera decidida y responsable. Quedaría el trabajo en pro de la calidad educativa, una tarea no solo reservada a la educación no formal, ya que en todos los casos hay carencias a resolver. Con todo, este no deja de ser un artículo de opinión, pero a su vez, también representa el diario de a bordo en materia educativa de la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana y una apuesta decidida por la educación musical. Remigi Morant Navasquillo es profesor de la Universitat de València y vicepresidente de la FSMCV


7

■ Junio 2017 OPINIÓ

L’autor de l’article insisteix en la idea de reivindicar un ús just per a les activitats que realitzen les societats musicals valencianes i defensa una regulació més equilibrada de les legislacions

sobre la propietat intel·lectual, per tal d’afavorir la difusió i creació de la cultura a la nostra Comunitat. Segons l’autor les bandes de música i tot el que les envolta estan sofrint un procés

de mercantilització, produint una homogeneïtzació i globalització cultural, que perjudica als creadors i difusors culturals, és a dir a bandes de música i compositors.

Propietat intelectual i mercantilització de la cultura: les bandes de música ★ TEXTOS: JOSÉ VICENTE CARBONELL VIDAL FOTO: CIPRIANO FORNAS

rimer de tot, voldria destacar que no estic en contra del copyright, si no que comparteix l’opinió de L. Lessing de que cal equilibrar les diferents regulacions per no posar entrebancs a la creació i difusió de la cultura valenciana. El volum cultural que generen les nostres bandes s’està regularitzant poc a poc, no exempt de controvèrsies. Històricament, aquestes activitats no estaven regulades, sí la creació per part dels compositors, però no les còpies, enregistraments, etc. Avui en dia, el fet que una banda compre una obra i realitzen còpies, viola els drets de propietat intel·lectual. Abans de l’aparició d’Internet, la còpia, encara que il·legal, estava “protegida” per unes normes socials (l’Estat),que feien viable l’ús de la còpia. Actualment, les activitats culturals les regularitzen institucions com SGAE, AIE,CEDRO i la FSMCV qui en 2012 plantejà al Ministeri gestionar aquests drets i signar una sèrie de convenis per facilitar a les bandes aquesta regularització. Avui en dia, les bandes formen part d’una globalització del mercat, però, cal tanta regularització de la propietat intel·lectual en associacions no professionals? Si jo compre un llibre i el llegeix a casa, després la meua dona i després la meua filla… cal comprar un llibre cadascú per tal d’estar dins la legislació? La música és un llenguatge i no tots l’interpreten

P

de la mateixa manera. Pense que els drets derivats d’una obra musical cal regularitzar-se millor ja que és un ús potencial que és realitza de l’activitat musical i que les còpies d’aquesta son, com diu Lessing, d’un ús just. El creador de música per a banda, és a dir, el compositor, pensa l’obra amb els mateixos termes que un escriptor la seua novel·la: tants llibres, tant de benefici. Però, al món bandístic, açò no és real, ja que el nombre de bandes és limitat. Sols, com diu D. Harvey, el discurs pot

Els límits per a l’ús públic de les obres musicals s’han de reduir per què sols així es pot incitar a la creació

fer que les rendes del compositor augmenten. Així i tot, actualment la tasca del creador per a banda no és un ofici d’on traure rendes importants, tot el contrari, tal volta perquè el capital cultural d’una orquestra no és el mateix que el d’una banda, un estereotip que encara hi es present a la societat del segle XXI. Altre perill en el que es troba el creador és la continua homogeneïtat de la cultura musical. Un exemple recau a les obres que es realitzen

per a les festes de moros i cristians. És un mercat en alça on els compositors poden extraure rendes de monopoli segur cada any. El problema es que la vida del mercat d’aquestes obres té una duració limitada, on tant el discurs com la singularitat i particularitat( principals virtuts del creador), passen a millor vida. Les bandes de música valencianes han entrat al circuit globalitzador mercantil al segle XXI sense quasi saber-ho. Hom donava per descomptat, anys enrere, que el que fèiem no tenia res a veure amb el mercat. Nosaltres tocaven, la gent gaudia i aplaudia i fins el pròxim concert! De sobte en aquest segle ens trobem que hi ha empreses, particulars (compositors), institucions, que volen regularitzar eixa situació, que nosaltres als anys 90 la veiem de lo més normal. Açò ens fa pensar que el que volen és traure rendes de capital de les activitats que realitzen les bandes de música, però no els músics integrants d’elles, si no altres persones que no tenen res a veure amb elles. El famós copyright ha establert un cànon a les activitats que realitzen les bandes de música. La FSMCV òrgan que representa a totes les bandes federades de la Comunitat ha intentat minimitzar els efectes d’aquesta regularització de la propietat intel·lectual en les bandes de música, intentant afavorir tant als productors com als creadors de la música per a banda, en un intent de reforçar molt més aquestes activitats.

Penso que les activitats de les bandes de música han d’estar subjectes a alguna legislació, però una més flexible atenent les circumstancies pròpies de cada societat, no generalitzar ja que dins del territori valencià, una de les característiques de les seues bandes és la diversitat. A més a més, penso que fem unes activitats, que han de ser considerades com un ús just o potencial, i descarregar-les d’eixes legislacions de la propietat intel·lectual. Cal un equilibri entre la propietat intel·lectual i

Els acords signats per les diferents institucions resulten insuficients per tal d’equilibrar el dret a la cultura i els drets d’autor

les activitats de les nostres bandes. Si ens omplin de lleis, regulacions... la cultura de banda de música poc a poc desapareixerà. La FSMCV com òrgan representatiu cal que vetlen pels interessos d’aquestes associacions i no cedeixi a les pressions del mercat i de les megaeditorials culturals de nostre país. José Vicente Carbonell Vidal és professor de Història de la Música i Clarinet.


8

Junio 2017 ■ C ON C E R TS A V I V E R S

Presentació dels Concerts de Vivers. AJUNTAMENT DE VALÈNCIA.

Cartell de un dels concert s. AJUNTAMENT DE VALÈNCIA.

Els Concerts de Vivers, una cita musical per a tots els públics amb artistes nacionals i internacionals CRISTINA QUÍLEZ, València

L’estiu arriba a la ciutat de València amb una nova cita als Jardins de Vivers que, una vegada més, acolliran una oferta prou heterogènia que inclourà artistes nacionals, internacionals i valencians en una programació apta per a tots els públics i que ha estat dissenyada des de la regidoria de cultura de l’Ajuntament de la ciutat en col·laboració amb l’Associació de Promotors Musicals de la Comunitat Valenciana. L’Ajuntament ha apostat per “convertir els Concerts de Vivers, emmarcats en la Gran Fira de València, en un festival d’estiu de referència, que se celebrarà en un emplaçament atractiu per a artistes internacionals i un aparador per als locals”. Amb estes paraules, el regidor delegat de Cultura Festiva, Pere Fuset, presentava fa uns dies el cartell definitiu. Fuset va destacar, entre les mesures adoptades per a renovar la marca dels Concerts de Vivers, la decisió de començar a vendre entrades abans que en anteriors edicions, concretament al febrer. Esta aposta s’ha materialitzat en quasi 11.500 entrades venudes, una xifra que multiplica per 7 el nombre d’entrades venudes l’any passat. Comoditat i accessibilitat Per a l’edició d’enguany també es realitzaran millores en les infraestructures del recinte per tal d’augmentar la comoditat i accessibilitat

del públic, que a més podrà gaudir d’un espai gastronòmic al mateix temps que assisteix als concerts. Així, la zona dels Jardins de Vivers que albergarà les actuacions comptarà amb graderies elevades i homologades amb una visió preferent de l’escenari i 950 seients individuals. D’altra banda, s’instal·larà gespa artificial en tot el recinte. A més, la zona de mobilitat reduïda s’ampliarà fins a les 62 places, distribuïdes entre les graderies (amb capacitat per a 18 persones) i la pista (per a

“Es milloraran les infraestructures del recinte per a augmentar la comoditat i accessibilitat del públic”

44 persones). Així mateix, s’ampliarà la zona de gastronomia i s’habilitarà la “Terrassa Vivers”, a més d’un aparcament de bicicletes a l’interior dels Jardins. Programació eclèctica En el cartell de 2017 destaca la presència de grups tant internacionals com locals, així com grups valencians que actuaran de teloners. En total, més de 30 formacions musicals d’estils molt diversos (pop, jazz, folk, reggae o música de mestissatge), que, tal com explicava Sergio Almiñana, de l’Associació de Promotors Musicals, “conformaran una programació eclèctica, per a tots els públics i tots els gustos, perquè açò és el valor afegit dels Concerts de Vivers”. El primer concert se celebrarà el dissabte 30 de juny amb l’actuació de Txarango. Les bandes locals VaDe-

Bo i Pupil·les Dilatives exerciran com a artistes convidats. El dilluns 3 de juliol, els Jardins de Vivers seran l’escenari de l’actuació de la Michael Nyman Band, que celebrarà el seu 40 aniversari amb un repàs a les obres més cèlebres del pianista. El dijous 6 de juliol serà el torn de la banda de pop Love of Lesbian. També se celebrarà, per segon any consecutiu, la Festa Reggae Rototom que es presentarà el divendres 7 de juliol. Manel, formació de pop cata-

“Les quasi 11.500 entrades ja venudes multipliquen per 7 el nombre d’entrades venudes l’any passat

Ara Malikian farà una segona actuació després d’esgotar-se les entrades per al 14 de juliol El 18 de juliol tindrà lloc una nova actuació de l’artista Ara Malikian, després que ja s’hagen esgotat les entrades del concert previst per al dia 14. Les dos actuacions de Malikian a València formen part de la gira de presentació del seu nou disc, La increïble història de Violí, que l’artista està realitzant en ciutats de diversos continents. Es tracta d’una proposta en què el músic libanès converteix el seu propi instrument en personatge i li inspira un

nou repertori i una nova història. El concert arranca amb el “naixement” de Violí a Mòdena, i continua amb el seu viatge fins al Líban per a trobar-s’hi amb un xicotet Ara de tres anys, a qui son pare, també violinista, va ensenyar a tocar, i del qual ja no se separaria. Junts descobreixen Paganini i junts viatgen al llarg dels anys per tots els gèneres musicals en una fusió fins a arribar al ‘rock’ i la música ‘pop’.

là, arribarà a València el dissabte 8 de juliol. Altres dues bandes valencianes com són Gener, i el quartet de pop-rock guardonat en els Premis Ovidi per la seua maqueta Primer condicional completaran la vetlada. El jazz també tindrà el seu espai en els Jardins de Vivers amb la cantant Madeleine Peyroux acompanyada per la cantant i trompetista Andrea Motis. El grup basc La Oreja de Van Gogh, i els valencians Santero i Los muchachos també formen part del cartell. La vessant solidària es visualitzarà el dissabte 15 de juliol amb un concert per a les persones refugiades, que servirà per a recaptar fons i posar en marxa un projecte jurídic per a la defensa dels refugiats i migrants. El pianista Chick Corea i el banjo Béla Fleck actuaran el 17 de juliol, mentre que el reggae tornarà als Vivers el dia19 amb la banda UB40. Artistes valencians La música d’artistes valencians sonarà amb força el dijous 20 de juliol amb Riot Propaganda, Zoo i Atupa. Celtas Cortos i Mago de Oz, encapçalaran la Nit Cèltica el dissabte 22, que es completarà amb Ars Amandi. Jamie Cullum, el multipremiat pianista que barreja pop i rock en clau de jazz, farà acte de presència en els Concerts de Vivers el dilluns 24 de juliol, i el dimarts 25 amb els ritmes llatins i ballables de Carlos Vives es tancarà el festival.


10

Junio 2017 ■ F OL K L OR E

mediterrànies. Una proposta que, des de la seua estrena, ja ha aconseguit posar en valor un legat musical que durant massa temps ha passat desapercebut per a les noves generacions de valencians. No obstant això, i a pesar de l’èxit aconseguit per este tipus de propostes en els útlims anys, encara queda un llarg camí per fer en la posada en valor de la dolçaina i de les músiques valencianes més tradicionals. Una de les reivindicacions més habituals és, per exemple, la necessitat d’incorporar la dolçaina als estudis superiors de música i Conservatoris de la Comunitat Valenciana, tal i com ja passa a Catalunya des de fa anys. De fet, no deixa de ser simptomàtic que, com en el cas Gironés, els joves músics hagen de matricular-se en l’ESMUC per

Els dolçainers demanen poder cursar els estudis als Conservatoris Superiors amb els seu instrument Un moment de l’actuació que recupera peces populars valencianes per oferir-les al gran públic.

La dolçaina reclama el seu espai al segle XXI ‘Xiromita Trad Project’, o com posar en valor la música tradicional valenciana ★ TEXTOS:

GUILLEM NICOLÀS FOTOS:

XIMO BUENO

a dolçaina ha passat, en les últimes dècades, de ser un instrument reservat quasi exclusivament a actes folklòrics i altres ocasions assenyalades, a convertir-se en un dels símbols més representatius de l’actual societat valenciana; una societat que sembla haver trobat, en la seua llarga tradició musical, un element amb el qual identificar-se i des de la qual poder reivindicar la seva identitat pròpia de cara a un futur cada vegada més incert. I és que este instrument tradicional, que ha sonat a les comarques valencianes al llarg dels segles, sembla viure hui un revifament que, si bé havia sigut una constant des dels últims anys del segle passat, ara sembla haver agafat una nova embranzida. Així, si durant les dècades dels 60 i dels 70 eren poques les formacions que reivindicaven este instrument com una forma d’expressió musical de la modernitat, hui no solament les colles de tabals i dolçaines són cada vegada més nombroses arreu del país, sino que les dolces melodies de la “xirimita” s’han convertit en habituals en formacions de tot tipus: des de les ban-

L

L’espectacle es va presentar a Castelló el passat octubre.

des simfòniques més prestigioses de la Comunitat Valenciana, fins a alguns dels grups de rock valencians més reconeguts dels últims anys. En este context, una de les noves iniciatives que converteix a la dolçaina en el vertader protagonista d’un espectacle musical complet, és el Xiromita Trad Project, una proposta que, partint de la música tradicional, duu a terme una revisió de les melodies valencianes més conegudes, per a oferir-les al públic des d’una perspectiva del tot innovadora i que posa la dolçaina en el punt de mira. Al capdavant d’esta nova experiència musical i cultural està Miquel Gironés, un dels màxims responsables de l’expansió de la dolçaina cap als joves valencians en les últimes dècades, i que

Miquel Gironés encapçala un projecte que recupera la música popular valenciana amb la dolçaina com a principal protagonista

ara va un pas més enllà en la seua recerca constant de les possibilitats expressives de l’instrument. Membre d’una llarga nissaga de dolçainers, Gironés ja va ser el primer en introduir la dolçaina en un grup de rock, Obrint Pas, un fet que no només va servir per a portar el seu so fins a més enllà de les comarques valencianes, sino que va permetre donar a conéixer este instrument a mi-

lers de joves que mai abans li havien prestat atenció. Ara, amb este nou projecte musical, Gironés fa un pas més en el seu intent de posar la tradició valenciana al servei de les noves tendències musicals, en un repte que comparteix amb altres referents musicals valencians. I és que en esta aventura Miquel Gironés s’ha rodejat d’alguns dels principals noms de l’escena de la música tradicional valenciana, com les veus de Miquel Gil i Rafa Arnal, la guitarra de Toni Porcar, la viola de roda i les cordes mediterrànies d’Abel Garcia, el baix de Gusmà Gil o la percussió de Victor Traves. Tot un equip de luxe que es posa al servei de la xirimita per a reinterpretar algunes cançons populars valencianes, com la Malaguenya de Barxeta o el Cant dels Angelets, i fer un viatge cap a sons tradicionals de tot el mediterrani. Tradició i modernitat Però este Xiromita Trad Project no és fruit de la casualitat, sino que és el resultat d’anys d’investigació i d’aprenentatge. De fet, el concert que ara veu la llum forma part del Projecte Final de Grau de Miquel Gironés, que es va titular en l’Escola Superior de Música de Catalunya en l’especialitat de Música Tradicional. Arran d’estos estudis, i de tota una vida lligada a les músiques populars valencianes, aquest Xiromita Trad Project recull una tradició musical que naix al al cor morisc de La Vall d’Albaida fins a desembocar en les tradicions musicals més

a poder llincenciar-se en un instrument tan seu com és la dolçaina. D’altra banda, l’estudi en profunditat de totes estes músiques d’arrel i la seua recuperació en un marc cultural contemporani, hauria de servir també per a que estes melodies tradicionals pogueren arribar al gran públic. D’exemples n’hi ha molts, i el treball de grups i cantants com Al Tall, Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra o els mateixos Obrint Pas, assenyalen un camí que cada vegada més músics están disposats a seguir. El repte és, segons explica Miquel Gironés, ser capaços de superar els complexos per tal de posar al dia els elements més característics de la música tradicional, fins a aconseguir fer-la més un poc “més comercial”. Per a això, afirma, cal no ser excessivament “puristes” i no tindre por a experimentar amb nous ritmes i propostes. De fet una de les propostes de Gironés és la de fer evolucionar el propi instrument de la dolçaina, fins a dotar-lo de nous registres que faciliten la seua adaptació a tot tipus de músiques. La seua “Gironesa”, un prototip de dolçaina amb claus, és un altre dels exemples de les possibilitats que es presenten a partir de portar la tradició musical valenciana fins als nostres dies; una fòrmula que ja ha demostrat que és capaç d’arribar a un gran nombre de públic en les seues diferents facetes. De moment, el Xiromita Trad Project es va presentar amb tots els honors el passat mes de març al Teatre Rialto de València i de la mà de l’Institut Valencià de Cultura. Les entrades en un dels escenaris més emblemàtics de la capital valenciana es van exhaurir, en una mostra de l’interés que va despertar un espectacle que ja s’ha deixat sentir amb èxit en altres ciutats com Cullera o Castelló.


11

■ Junio 2017 SOCIETATS MUSICALS

Un identitat corporativa per al 50 aniversari La FSMCV convoca un concurs per al disseny d’un logotip que reforce la creació d’un esperit comú a través de la música Muñoz, Luis Vidal i Pedro Rodríguez, respectivament. En la institució es desenvolupen projectes molt diversos per fomentar les relacions amb les administracions públiques de la Comunitat Valenciana com ara la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport o les diputacions de les tres províncies valencianes que tenen com a objectiu la col·laboració mútua entre les organitzacions. A més, també manté una agenda continua amb entitats privades com Bankia, amb la que en aquest moment està desenvolupant el programa 'Bankia Escolta València' d'ajudes als estudis de música que en paraules del president Rodríguez "suposa un abans i un després en la vida del col·lectiu musical".

GIMENA GÓM EZ-PANTOJA, València

La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) complirà 50 anys el pròxim 2018, i per celebrar-ho, ha convocat un concurs per al disseny del logotip que serà emprat en tots els actes i materials que es realitzaran durant l'any en tota la Comunitat Valenciana per commemorar aquest fet històric. Aquest concurs està dirigit a alumnes i equips de professor-alumne de totes les facultats de Belles Arts de la Comunitat Valenciana i tindrà un premi de 1.500 euros per al guanyador. El pròxim 30 de juny finalitzarà el termini de presentació de propostes. L'objectiu d'aquesta iniciativa és aconseguir un logotip que reforce la creació d’un esperit comú a través de la música. Per això, i tal com s’indica a les bases del concurs, el disseny haurà de transmetre conceptes vinculats tant a la Federació (la seua imatge actual, les seues activitats pròpies i el seu entorn musical) com reflectir i identificar a les tres províncies de la Comunitat. El logotip podrà tenir una versió única adaptada a valencià i castellà o dues versions una en cada idioma. Les bases del concurs es poden trobar en la pàgina web de la Federació. Aquest és el primer dels actes que envolten la celebració d'un esdeveniment tan sonor com el 50 aniversari del representant de les societats musicals valencianes. La FSMCV va nàixer l'any 1968 amb l'objectiu de desenvolupar el col·lectiu musical de les bandes de música i afavorir l'associacionisme civil. Hui en dia agrupa a 547 societats musicals i les escoles de música que formen part d'aquestes. Ara compta amb més de 40.000 músics

La Federació té l'objectiu de desenvolupar el col·lectiu i afavorir l'associacionisme civil de les societats musicals Logotips de la FSM CV.

El concurs està dirigit a alumnes i equips de professor-alumne de totes les facultats de Belles Arts de la Comunitat

federats, el 50% d'Espanya., 60.000 alumnes i més de 200.000 socis. Les societats musicals estan presents en el 90% dels municipis de més de 200 habitants de les tres províncies de

La Falla “Tío Pep” galardona a la FSMCV por su contribución cultural a la fiesta G. GÓMEZ-PANTOJA, València

La Falla “Tío Pep” de la Plaza de la Reina, Paz y San Vicente ha concedido el premio Regi D’Or en su sexta edición a la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana en reconocimiento a su trabajo por difundir y dignificar la afición, enseñanza y práctica de la música en el ámbito de las Fallas. El historiador Javier Mozas ha sido el otro laureado con el premio por su trabajo en el estudio y recuperación de la historia de las Fallas. Este galardón

fue creado en memoria de José Luis Regidor, presidente de la comisión fallera durante 9 años y gran aficionado a estas fiestas. Por parte de la FSMCV el premio lo han recogido Antonio Aliaga, presidente comarcal de la Ribera Alta, y José Vicente García Alapont, presidente de las Sociedades Musicales federadas de la ciudad de Valencia. “Desde la Federación, con el proyecto Música y Fallas estamos haciendo todo lo posible para hacer más grande, si cabe, la fiesta fallera, y más en estos

la Comunitat Valenciana i formen part fonamental d'un projecte social i educatiu que les converteix en el principal agent cultural valencià. Aquestes associacions són les destinatàries principals de les accions que emprén la Federació, però també ho són els músics i la societat en general. Així mateix, la FSMCV és l'òrgan que representa i defensa els interessos generals de les seues societats federades davant de les institucions públiques i privades i sol·licita les ajudes necessàries per a continuar la labor cul-

nuevos tiempos en los que las Fallas han sido declaradas Patrimonio Universal de la Humanidad por la UNESCO”, explicó Antonio Aliaga durante la entrega de premios. El presidente de la FSMCV, Pedro Rodríguez, ha agradecido en nombre de las sociedades musicales esta distinción por la labor que desarrollan como agentes culturales en la Comunidad Valenciana. Además, ha aprovechado la ocasión para resaltar la necesidad de fortalecer los lazos entre las sociedades musicales y las Fallas por medio

LAS BANDAS

tural i docent d'aquestes associacions. És una entitat sense ànim de lucre que treballa en quatre àrees principals d'actuació que són les escoles de música, l'activitat federal, l'àrea economico I jurídica i l'àrea de relacions institucionals i comunicació. Cadascú d'aquests departaments té unes funcions estipulades dins de la Federació i compta amb uns grups de treball que s'encarreguen de desenvolupar totes les seues feines. Els responsables d'aquestes àrees de treball són Remigi Morant, Manuel

José Vicente García y Antonio Aliaga.

Altre focus d'atenció de la Federació se centra a coordinar les relacions entre les societats musicals i els ajuntaments corresponents a les seues àrees d'actuació, el que es considera fonamental i bàsic per al seu funcionament, no sols per la finançament de les escoles i bandes de música, sinó també per la necessitat d'establir relacions cordials i pròsperes per desenvolupar tot tipus de projectes que fomenten l'afició i l'ensenyança de la música en tots els racons de la Comunitat Valenciana.

LAS BANDAS

de la firma de un convenio con la Junta Central Fallera con el fin de que el acuerdo beneficie mutuamente a ambas organizaciones e incremente el valor patrimonial y cultural de la fiesta. Aunque en el último año la Junta Central Fallera ha incrementado el número de subvenciones para la contratación de bandas de música como muestra de su apuesta por una presencia musical de calidad, desde la FSMCV insisten en la necesidad de este acuerdo porque como ha reivindicado Rodríguez “cada vez hay más grupos ilegales de músicos que no pertenecen a nuestras SSMM y que son contratados por las comisiones para los actos falleros”.


12

Junio 2017 SOCIEDADES MUSICALES

El Ministerio de Empleo y Seguridad Social ha iniciado una campaña dirigida a comprobar si todos los trabajadores de las sociedades musicales están al día en la Seguridad Social. El plazo para justificar “las obligaciones” es de 15 días hábiles, un

requerimiento que sólo se ha remitido a las asociaciones de la provincia de Valencia. La Federación de Sociedades Musicales de la Comunitat Valenciana (FSMCV) considera la medida “inapropiada” sobre un colectivo “que no es fuente

de fraude” y desde Delegación del Gobierno alegan que es una mera “carta informativa”. Otros responsables políticos y culturales muestran su sorpresa por las formas, los plazos y el momento en el que se realiza esta iniciativa.

Trabajo le declara la guerra a las sociedades musicales valencianas unque aquel que nada oculta nada teme, lo cierto es que la noticia de la campaña de inspección que ha emprendido el Ministerio de Trabajo para comprobar si las sociedades musicales valencianas cumplen con sus obligaciones con la Seguridad Social, ha caído como un jarro de agua fría. La carta enviada a las distintas asociaciones, que les pide que aporten la documentación que acredite las altas de los trabajadores desde el mes de enero, ha generado gran malestar entre los responsables de este colectivo ya de por sí castigado con los retrasos en la llegada de subvenciones con las que hacer frente al pago de las nóminas. La Inspección Provincial de Trabajo y Seguridad Social de València ha requerido a las sociedades musicales que hayan dado de alta a asalariados en la Seguridad Social en 2017, que envíen

A

TEXTOS: IVANA VILLAR Cristina Quílez, Gimena Gómez-Pantoja

fotocopia de dichas altas, y fija un plazo de quince días hábiles para aportar dicha documentación.Asimismo, se incluye en el escrito a los trabajadores por cuenta ajena que no estén dados de alta y se insta a que se regularice su situación. “En caso de que la sociedad musical disponga de personal que preste servicios retribuidos por cuenta ajena para la misma sin encontrarse en situación de alta en el Sistema de Seguridad Social, estando obligados a ello para cumplir con los requisitos establecidos en cada caso de la normativa vigente, deberá proceder a comunicar el alta correspondiente en el Régimen General de la Seguridad Social”, remarca el requerimiento enviado a las sociedades el pasado mes de abril. Desde la Federación de Sociedades Musicales de la Comunitat Valencia-

na (FSMCV) consideran que dicha medida es “inapropiada y carece de sentido ” ya que las asociaciones cumplen con la legalidad. Así opina su presidente, Pedro Rodríguez, que recuerda que la regulación de las plantillas ya se llevó a cabo en los años noventa y califica la citada circular como “una forma de presión más sobre un colectivo que no es fuente de fraude”. El presidente de la Federación quiso remarcar el “esfuerzo que hacen todos los años por mantener abiertas las es-

El colectivo ha recibido 7.000 euros del Inaem, sin embargo, las sociedades musicales pagarán más de 10 millones al Estado

cuelas” y así perpetuar la cultura musical valenciana. Las ayudas que se reciben son tardías e insuficientes y fomentan en las sociedades musicales más modestas contratos precarios, por lo que estaríamos ante un caso de la pescadilla que se muerde la cola. Ante el retraso de dos años en la llegada de las subvenciones de la conselleria de Educación “la mayoría de asociaciones se ven obligadas a adelantar de sus bolsillos los sueldos de los trabajadores”, afirma Rodríguez, y “esta inspección de trabajo solo hace que apretar aún más si cabe el nudo de la corbata de muchas de ellas que podrían verse abocadas a desaparecer”. No obstante, desde la Delegación del Gobierno se insiste en que se trata de una “carta informativa” que no acarreará sanciones. “No estamos

hablando de una inspección ni se trata de ninguna actuación específica contra las bandas, sino que en la carta se indica a las sociedades que si tienen algún profesor de música o alguna persona de administración o servicios que debería estar dada de alta, que lo haga, pero en ningún momento se habla de sanciones”, explicó el delegado del Gobierno en la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues. Financiación estatal En relación con el trato en materia de financiación por el Gobierno español, Rodríguez apunta que el colectivo ha recibido 7.000 euros a través del Instituto Nacional de Artes Escénicas y de la Música (Inaem). Sin embargo, “entre todas las sociedades musicales se pagarán más de 10 millones de euros de Seguridad Social al Estado. Creo que los números son contundentes”.


13

Junio 2017 SOCIEDADES MUSICALES

Desde la conselleria de Economía y Empleo se mostró también sorpresa por el hecho de que desde el Gobierno central se ponga la lupa sobre un colectivo que no es prioritario en cuanto a economía sumergida se refiere. “A nosotros nos preocupan más otras cosas, otros sectores donde existe más precariedad laboral”, defendió el secretario autonómico de Empleo, Enric Nomdedéu. Fuentes de la Inspección de Trabajo aseguran que no se trata de “una batida ni de un acoso y derribo contra las sociedades musicales” y argumentan que se han enviado estas “notas informativas con la intención de que aquellas personas que tengan una actividad docente y retribuida se den de alta en la Seguridad Social. Es función de la Inspección de Trabajo velar por el cumplimiento de las normas y defender los derechos de los trabajadores”, remarcan. Asimismo, antes de remitir el requerimiento, la Inspección Provincial de Trabajo celebró sendas reuniones para tratar este delicado asunto que podría dejar en la cuneta a las bandas con menos recursos. A dichas reuniones, la última de ellas celebrada el pasado 2 de marzo, asistieron Rodríguez y Luis Vidal, tesorero de la FSMCV. Tras un intercambio de pareceres, las fuentes de Trabajo consultadas por este periódico afirman que se decidió adoptar esta fórmula para que sean las propias sociedades las que “autoevalúen” la situación en que se encuentran y, en su caso, procedan a cursar las altas en la Seguridad Social que correspondan. “Se trata de un mecanismo que otorga a la sociedades musicales posibilidades que no se plantean en la mayoría de situaciones, a lo que hay que añadir que la regularización solicitada no contempla aspectos retroactivos, sin la extensión de actas de infracción”, explicaron desde la Inspección de Trabajo, aclarando que, de momento, no ha habido visitas de los inspectores. La figura del voluntario Los términos en los que transcurrió la reunión fueron a priori cordiales, aunque Empleo se guardaba un as en la manga. Inicialmente se planteó la misma para consultar al jefe de inspección si la figura del voluntario que expresa la Ley del Voluntariado es aplicable a las sociedades musicales. Es decir, si los pagos que se realizan a los músicos podrían ser considerados como compensación de gastos y no como una relación laboral. Salvo casos en los que una persona estuviese ganándose la vida de esa manera, que sí deberían ser dados de alta. Sin embargo, una vez abordado este aspecto, el responsable de Trabajo anunció a los presentes en la reunión que en mayo iba a enviar una carta a todas las sociedades musicales para requerirles que si tenían algún trabajador o trabajadora no dado de alta

REQUERIMIENTO DEL MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL Requerimiento recibido por las sociedades musicales de la provincia de Valencia de la Inspección Provincial de Trabajo y Seguridad Social, “una

campaña dirigida a comprobar el cumplimiento de las obligaciones en materia de alta en el Sistema de la Seguridad Social”. El plazo para justificar “las obligaciones” es de 15 días hábiles.

Marga Landete, directora adjunta de Música y Cultura Popular Valenciana

Enric Nomdedéu, secretario autonómico de Empleo

Pedro Rodríguez, presidente de la FSMCV

“El tono de la carta denota una gran falta de sensibilidad hacia un colectivo con un valor cultural y social incalculable”

“Nos sorprende esta campaña, a nosotros nos preocupan más otros sectores donde existe más precariedad laboral”

“Pedimos hasta tres veces que se retrasase la carta para que coincidiera con las altas del comienzo del curso”

se regularizara su situación. Desde la Federación se insistió en que prácticamente no hay trabajadores sin dar de alta, que esa regularización ya se produjo en los años 90. “Le pedimos hasta tres veces durante la conversación, que retrasase la carta de mayo a octubre con el fin de que nos dé tiempo a avisar al colectivo y que la campaña coincidiera con las altas habituales de comienzo de curso”, explica Pedro Rodríguez, a la vez que aña-

de que también se le recordó que están negociando con la conselleria de Educación sobre las escuelas de música y las subvenciones que reciben. “Le solicitamos que esperase al inicio de curso cuando pensábamos que las negociaciones podían estar más avanzadas. Pero, a las tres peticiones nos respondió que no, que sería en mayo, dando la sensación de tenerlo todo muy estudiado antes de la reunión”, asegura el presidente de la FSMCV.

Esta campaña dirigida a las sociedades musicales de la provincia de València no ha llegado a Alicante y Castellón y “desde la Confederación Española de Sociedades Musicales (CESM) nos dicen que no tienen noticias de que esto esté ocurriendo en otras comunidades autónomas” indica Rodríguez, Falta de sensibilidad Por su parte, Marga Landete, directora adjunta de Música y Cultura Po-

Josep F. Almería: «No és coherent, ni raonable» C. QUÍLEZ, València

L'expresident de la FSMCV i actualment diputat de Podem, Josep F. Almería, ha mostrat la seua sorpresa davant esta acció d'Inspecció cap a un col·lectiu que "necessita més diàleg amb les diferents administracions i un finançament adequat per part de la Generalitat Valenciana i no atacs indiscriminats per part dels òrgans de control de l'estat i les comunitats autònomes". Com evalua la campanya d'inspecció de Treball a les societats musicals? En principi, em sembla un poc sorprenent que, amb la gran quantitat de fronts que té la Inspecció de Treball en el nostre territori, s'inicie una campanya dirigida a les societats musicals. Són associacions sense ànim de lucre que mantenen les seues estructures amb un gran nombre de persones voluntàries i sense la seua col·laboració, estaria impensable el

manteniment d'un fenomen únic en el món que ha sigut capaç de democratitzar l'ensenyament de la música i de vertebrar al País Valencià com cap altra realitat ho ha fet mai. Constate que la conselleria d'educació podria pactar amb la Inspecció de Treball les campanyes. Vull pensar que açò no és cert i que, després de mantenir a les escoles de música infrafinanciadas per la Generalitat Valenciana i desconèixer la idiosincràsia d'aquestes entitats no existeix des de l'administració autonòmica cap actuació destinada a llastrar, més encara, les escoles de música. Es podria haver fet d'alguna altra manera? Evidentment. Crec que la FSMCV ha demostrat durant molts anys la seua capacitat d'interlocutar amb totes les administracions per a poder ajudar a les societats musicals i les seues escoles de música en el seu desenvolupament.

pular Valenciana del Institut Valencià de Cultura (IVC), sostiene que las formas no han sido las adecuadas haciendo referencia a la circular enviada a las sociedades musicales de la provincia de València. “Se trata de un requerimiento muy agresivo y, además, establece unos plazos muy cortos”, afirma Landete sobre los quince días hábiles de plazo que les ha dado el Ministerio de Empleo para aportar la documentación pertinente o en su defecto ponerse al día de las citadas obligaciones en materia de Seguridad Social. “Evidentemente, desde el Institut Valencià de Cultura queremos que todos los trabajadores y trabajadoras estén desarrollando sus tareas en las mejores condiciones posibles y de manera completamente legal”, apunta la responsable. No obstante, Landete aprecia que “el tono de la carta denota una gran falta de sensibilidad hacia un colectivo que tiene un valor cultural y social incalculable. Aunque no me sorprende porque va en la línea que está siguiendo el Gobierno central con el trato a los valencianos, también en los presupuestos”, remarca Landete, que recuerda que el IVC dedica más de dos millones de euros a las sociedades musicales, lo que supone un 62% del presupuesto dedicado a la música en la Comunitat Valenciana. Mientras tanto, “ellos envían un requerimiento en unas fechas, además, muy poco adecuadas. Creo que ni el tono ni el momento han sido oportunos, podría haberse hecho, por ejemplo, en octubre, y no ahora a final de curso, cuando las sociedades musicales tienen mucho trabajo y acaban muchos contratos”, argumenta Marga Landete, al tiempo que da ánimos a las sociedades musicales en la preparación de toda la documentación.

Entenc que, en un col·lectiu on hi ha tantes persones que realitzen la seua activitat de forma voluntària, la Inspecció de Treball puga tenir els seus recels sobre si existeixen irregularitats. Qualsevol acció per a solucionar els problemes detectats hauria de passar per treballar conjuntament amb la FSMCV, i no entrar com a “elefant en terrisseria” en una realitat complexa. Tenim una legislació que regula el treball per compte d'altres i també està legislat el treball voluntari, tant a nivell estatal com a autonòmic. Compren el malestar de les societats musicals? L’entenc, han sigut tractades com a infractores des del minut zero, obviant les especials característiques i contextos en què es desenvolupa la seua activitat. També perquè els esforços que es realitzen des de les societats musicals i les seues escoles de música per mantenir aquest moviment social, educatiu i artístic, sense parangó en el món, tinga tan tèbia resposta per part de la Generalitat Valenciana i una acció tan contundent per part dels òrgans d'inspecció laboral. No és coherent, ni raonable;i si no al temps.


14

Junio 2017 ■ REPORTATGE

Parlem de dos projectes diferents i independents, però que utilitzen la música com a element dinamitzador i de participació dins de les aules dels nostres centres educatius. D’una banda el Grup

Instrumental Proeso, integrat per docents de música dels instituts, col·legis, escoles de música i conservatoris de la Comunitat Valenciana i de l’altra, la iniciativa Com Sona l’ESO, que cada any organitza

una trobada d’alumnes i professorat de música d’instituts de secundària públics per oferir un concert en el que participen al voltant de 1.400 alumnes amb el seu professorat.

La música i la participació a les aules cle Frankenstein a la platja, una obra que parla de música i filosofia com a poderoses matèries d’autoconeixement però també de transformació. “Tot això en un marc d’humor on defensem el riure, la bogeria i l’absurd com a eines artístiques totalment vàlides per tractar temes profunds”, puntualitza el seu responsable que valora molt positivament el resultat del concert: “Estem molt satisfets del concert, dels quatre dies de convivència a Altea i de tot el treball fet pel professorat a les aules.”

“Tot l’alumnat, independentment de la seua formació musical, participa en el concert. No hi ha cap selecció” Com Sona l’ESO a Altea. FERNANDO GIMENO

Com Sona l’ESO, una iniciativa de l’escola pública CRISTINA QUÍLEZ, València

Com Sona l’ESO és un projecte educatiu nascut ara fa 18 anys i que defensa l’educació artística i musical. La iniciativa va sorgir de l’entusiasme d’alguns professors de música valencians que exercien la seua tasca docent a la Comunitat Valenciana i a Catalunya. Aquest entusiasme els va espentar a unir les propostes que treballaven en l’aula per a donar a conèixer tot el que es podia aconseguir amb alumnat de qualse-

vol condició social, cultural i nivell acadèmic amb el comú denominador d’una matèria a la qual, sovint, se li minva importància: la música. El professorat del CSE intenta, amb la trobada, que els projectes didàctics que es duen a terme a l’aula tinguen una continuïtat i puguen així donar-se a conèixer i ser font d’inspiració per a futures propostes. Tal i com explica el seu responsable, Alexis Calvo, “organitzem de forma anual una trobada d’alumnes i pro-

fessorat de música d’instituts de secundària públics que, al llarg de quatre dies, conviuen per dur a terme un gran repte musical, la realització d’un concert conjunt amb 1.400 alumnes d’edats entre 12 i 17 anys actuant amb el seu professorat. La regla d’or és quetot l’alumnat, independentment de la seua formació musical, participa en el concert. No hi ha cap tipus de selecció”. Per formar part del projecte només cal ser alumne o professor a qualse-

vol institut de secundària públic, “Com Sona l’ESO és un projecte de l’escola pública per a l’escola pública”, recorda Calvo. Cada any es tria una temàtica diferent que permet treballar i reflexionar sobre diferents aspectes a l’aula. Per a Xàbia en 2015 va ser el musical Yesterday, que repassava els anys 60 i a València, al 2016 es va fer una òpera de ciència ficció anomenada m1s1m. Enguany en Altea s’ha parlat sobre la creativitat amb l’especta-

Plaer i esforç “En realitat nosaltres no busquem l’excel·lència musical ja que com he dit al principi no hi ha selecció musical de l’alumnat i el resultat final, tot i que va ser extraordinari, ens preocupa de forma molt relativa. Les nostres finalitats que són per una banda treure fora de les quatre parets de l’aula tot el treball diari efectuat per professorat i alumnat, i per l’altra oferir l’alumnat l’oportunitat, probablement única en les seues vides, d’experimentar en primera persona el plaer, però també l’esforç, que representa fer música en directe damunt d’un escenari, estan sobradament aconseguides”.

Proeso, un projecte educatiu, musical i solidari C. QUÍLEZ, València

El Grup Instrumental Proeso és una associació sense ànim de lucre, on convergeixen la qualitat de la interpretació i la pràctica pedagògica i on es creu que l’alumnat i el públic valencià ha de conèixer i estimar el que ens identifica com a poble: la música. Format per docents de música que exerceixen als instituts, col·legis, escoles de música i conservatoris de la Comunitat Valenciana, és una banda de música innovadora. Com afirma la seua presidenta, Mari Sol Barberá, “Proeso s’ha convertit en l’espai idoni per a compartir i intercanviar experiències, opinions, propostes didàctiques… amb companys de la mateixa especialitat. El nostre objectiu principal és el

de construir i consolidar un projecte musical intercentres, a partir de l’agrupació instrumental i coral Proeso i a partir d’un programa comú. Alimentem la motivació del professorat mitjançant la participació dels nostres alumnes en la Coral i la dels docents en el Grup Instrumental Proeso i enriquim la seua formació en la seua doble faceta: com a instrumentista i com a professional docent. Als concerts divulguem obres per a banda i de compositors valencians”. En una trajectòria consolidada de nou temporades, l’entitat du a terme iniciatives didàctiques i interdisciplinàries en cada curs. El grup ha participat en La Música ens fa créixer amb Plácido Domingo, la Trobada de Mú-

Concert Proeso al Teatre Principal de València. PROESO

sica de la Mostra Viva del Mediterrani 2015, o la Primavera Educativa. Des de 2012, treballa amb l’ONGD BUSF per a ajudar la infància més desfavorida per catàstrofes naturals, amb projectes solidaris com ara la creació d’una xarxa de centres educatius i solidaris: Proeso-Happy Siphal i tres projectes nous amb un eix comú: l’aprenentatge amb la música

serveix a l’educació global. El Teatre Principal de València va acollir el Concert Espectacle Melodies i Somriures per Happy Siphal, colofó final del projecte d’esta temporada, amb una recaptació de quasi 10.000€euros. El projecte ha pogut ser gaudit també a Tavernes de la Valldigna, on van fer el concert instrumental solidari La Música i el Planeta Terra. A més,

ha actuat en els grans auditoris d’Alacant, Castelló i València. Per a Teo Aparicio-BarBerán, responsable musical, “el projecte té tots els ingredients artístics de qualsevol formació de primer nivell i, a més, realitza una gran aportació didàctica i solidària. És molt gratificant veure com els més joves gaudeixen de la música i la dansa en un entorn totalment professional”.


15

■ Junio 2017 SOCIETATS MUSICALS

Trobada comarcal en La Ribera Alta, celebrada en La Pobla Llarga.

LAS BANDAS

Més de 2.000 formacions col·laboraran en el programa d’Intercanvis Musicals Participaran les Federacions de Cors, Folklore i Dolçainers i Tabaleters G. GÓMEZ-PANTOJA, València

El programa d'Intercanvis Musicals de la Comunitat Valenciana s'obri amb un plantejament molt ambiciós en el que participaran més de 2.000 formacions musicals. En aquesta edició col·laboren per primera vegada músics de bandes i orquestres de música, dolçainers, tabaleters, cantants de cors i ballarins d'escoles de dansa de tota la Comunitat Valencia-

na. La campanya compta amb el suport de la Generalitat Valenciana, que ha destinat una dotació econòmica d'1,9 milions d’euros per donar suport a aquesta iniciativa. L'objectiu és promoure l'actuació de diferents bandes de música per tot el territori, una feina que es du a terme des de l'any 1998 quan la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) i l'extint Ins-

titut Valencià de la Música van crear el projecte. La novetat d'aquesta edició és la participació de la Federació de Cors, la Federació de Folklore i la Federació Valenciana de Dolçainers i Tabaleters de la Comunitat Valenciana, que se sumen a la FSMCV per aconseguir el programa musical més gran de la història, amb la intenció que siga el primer de molts anys de col·laboració en-

tre aquestes entitats per difondre la música valenciana entre la societat. L'aprovació del conveni d'intercanvis en el ple del Consell es va dur a terme per unanimitat de tots els grups parlamentaris. La vicepresidenta de la Generalitat Valenciana, Mónica Oltra, va comentar que la partida pressupostària ajudarà a "promocionar la música de les societats musicals, cors i grups de dolçaina i tabalet". Per la seua banda, el president de la FSMCV, Pedro Rodríguez ha exposat que "aquest acord és el primer d’uns altres que permetran que la música valenciana i els músics d’aquesta terra comencen a ocupar el lloc que es mereixen en la nostra societat". A més, ha afegit que "la unió fa la força i de ben segur que els nostres polítics han sigut sensibles al fet que les quatre entitats més representatives s’hagen unit en aquesta demanda". L’objecte d’aquesta campanya és la realització de concerts que es realitzarà per parelles entre agrupacions de les quatre federacions participants. Les societats que pertanyen a aquestes federacions tindran fins al pròxim 10 de juny per a inscriure's en la campanya a través de la plataforma de la FSMCV, indicant l'entitat amb la qual desitgen realitzar l'intercanvi. Una vegada siguen aprovades les sol·licituds, la campanya d'Intercanvis Musicals durarà fins al 15 d'octubre.

Les societats musicals comencen la Campanya d’Activitats Comarcals G. GÓMEZ-PANTOJA, València

La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana ha posat en marxa la nova edició de la Campanya d'Activitats Comarcals, una iniciativa anual que se celebra des de l'any 1998 i serveix per a fomentar la participació, la convivència i la interrelació entre les societats musicals de la mateixa comarca, mentre permet incrementar el nivell formatiu de les estructures de gestió de les formacions. La major part de les societats musicals federades participen en aquesta campanya amb diferents formacions com bandes simfòniques, juvenils, i orquestres. Aquests actes involucren a milers de persones: espectadors, intèrprets, alumnes, ponents i directiusAquesta edició de les campanyes comarcals té com a objectiu donar visibilitat a les accions que s'inclouen en el programa "Bankia Escolta València" que ha concedit 3.000 beques d'estudis per als alumnes de les escoles de música.


16

Junio 2017 ■ SOCIETATS MUSICALS

ha consens per formar des del departament de Formació del Professorat de la conselleria als directors dels centres de mutu acord i amb un programa pactat”. El curs està enfocat a directors o futurs directors d'escoles de música de la Comunitat Valenciana, però tenen prioritat els directors actuals i sols s'admet una sol·licitud per centre educatiu. Els estudis tenen una durada de 90 hores que es divideixen en dues fases de 45 hores cadascuna. La primera part del curs s'ha desenvolupat entre maig i juny d'aquest any i els continguts se centraven en l'organització dels centres educatius i la innovació en l'acció directiva.

Curso de directores. LAS BANDAS

La FSMCV i la conselleria d Educació trauen el primer curs per directors d’escoles de música La iniciativa busca implantar un nou model de gestió, organització i funcionament GIMENA GÓMEZ-PANTOJA, València

La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) i la conselleria d'Educació, Investigació, Cultura i Esport han tret el primer curs orientat a directors d'escoles de música per aconseguir que disposen de les competències necessàries per implantar un nou model de gestió, organització i funcionament dels seus centres d'ensenyament. Aquesta ini-

ciativa tracta de posar en marxa el que regula el Decret d'escoles de música del 2013 que tenia com a objectiu "impulsar i propiciar l’excel·lència en les escoles de música" per oferir "l’oportunitat d’una formació musical a tots els ciutadans i ciutadanes a la Comunitat Valenciana". En la reunió del passat mes de febrer entre el conseller Vicent Marzà, el president de la FSMCV, Pedro Ro-

dríguez, i el vicepresident, Remigi Morant, es va decidir que aquest nou model d'escoles de música establisca un format sustentat per una pràctica amateur i grupal que permeta l'accés als estudis professionals, sense estar orientat únicament a aquests, tal com ocorre actualment en molts centres educatius que depenen de les societats musicals. Morant, responsable de l’àrea d’es-

coles de música, ha destacat que “el curs està dissenyat per millorar en la gestió, organització i funcionament d’aquest tipus de centres, algo essencial en aquests moments per al bon desenvolupament de les escoles de música en les societats musicals”. Per la seua banda, Rodríguez ha assenyalat que “la posada en marxa d’aquest curs és una cosa històrica, perquè és la primera vegada que hi

La segona part del curs es centrarà en la gestió humana, la comunicació i el màrqueting i la gestió econòmica i administrativa

Aquests cursos han sigut impartits per Morant de la Universitat de València, Manuel Tomás, professor del Conservatori Professional de Música de Torrent i Mikel Mate de la Escola Municipal de Música y Dansa de Donosti. Pel que fa a la segona part del curs, tindrà lloc entre octubre i novembre de 2017 i es centrarà en la gestió humana, la comunicació i el màrqueting, la gestió econòmica i administrativa de les escoles, així com el model associatiu valencià. Per el moment es desconeix quins seran els professors d'aquesta part del curs.

L’Hospital de Manises farà cursos i plans per previndre patologies entre els músics GIMENA GÓMEZ-PANTOJA, València

La Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana (FSMCV) i l’Hospital de Manises han signat un conveni de col·laboració per promoure la salut entre els músics pel qual es planificaran cursos i plans de prevenció per ajudar a evitar les patologies derivades de l’activitat musical.Aquest acord arriba després que l’hospital obrira el passat mes d’abril una unitat mèdica multidisciplinària especialitzada en les malalties musicals. Segons l’hospital, al voltant del 75% dels músics sofriran alguna malaltia derivada de la seua activitat, sent les més comunes les contractures musculars, tendinopaties, problemes neurològics, lesions vocals, lesions d’oït i també de la pell a causa d’al·lèrgies desenvolupades pels components dels

instruments. El pacte, que té com a objectiu prevenir aquests problemes, ha sigut signat pel president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, i pel gerent de l’Hospital de Manises, el doctor Vicente Gil. “Des de l’Hospital de Manises estem centrats no sols en cuidar dels pacients quan la seua salut ho requereix, per a nosaltres una de les nostres actuacions prioritàries es basa en la prevenció de la malaltia i la promoció d’hàbits saludables. Per això, aquest conveni encaixa perfectament amb la nostra inquietud, doncs està centrada en difondre mesures d’higiene postural entre un col·lectiu amb tant d’arrelament social en la nostra comunitat com són els músics”, ha explicat Gil. “És molt important aquest acord signat amb l’Hospital de Manises, per-

El president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, junt al gerent de l'Hospital de Manises, Vicente Gil. LAS BANDAS

què permetrà conéixer als nostres músics pautes essencials que els ajudaran al desenvolupament de la seua activitat d’una forma saludable”, ha declarat Rodríguez. L’equip de l’Hospital de Manises es dedica al diagnòstic, tractament i rehabilitació de patologies relacionades amb la música i les arts escèniques oferint una atenció integral als pacients. Entre l’equip de professionals n’hi ha experts en medicina de

la música dins dels departaments de Medicina Rehabilitadora, Dermatologia, Al·lergologia, Fisioteràpia, Traumatologia, Neurologia... Aquests doctors seran els encarregats de formar, aconsellar i recolzar en aquest àmbit als professors de música de les societats musicals de la Comunitat Valenciana. En concret, s’organitzaran cursos de prevenció de patologies associades a l’ús d’instruments musicals i es crea-

ran guies de consells i material educatiu destinats a divulgar mesures d’higiene postural específiques per a músics que permetran evitar patologies i millorar la seua salut. A causa de les posicions poc naturals que adquireixen els músics per tocar cada tipus d’instrument, poden derivar-se una sèrie de molèsties que, de no ser previngudes o tractades a temps, poden patir el risc d’arribar inclús a incapacitar-lo per a tocar.


17

■ Junio 2017 SOCIETATS MUSICALS

Els Premis Bankia avaluen el talent musical Es presenten 145 candidatures en esta primera edició, els guanyadors es desvetlaran al Palau de Les Arts el 22 de juny te, ha mostrat la seua satisfacció per l’acollida dels premis ja que considera que aquest tipus d’iniciatives “posen en valor la qualitat i varietat de la música valenciana i la seua importància social i cultural “. Per la seua banda, el president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, assegura que “l’acollida que ha tingut en tots els àmbits de la música posa de manifest l’amplitud i profunditat del fet musical en la nostra terra”. En aquesta línia, el director territorial de Bankia a la Comunitat Valenciana,

CRISTINA QUÍLEZ, València

Caldrà esperar al 22 de juny per a conèixer els guanyadors de la primera edició dels Premis Bankia al talent musical de la Comunitat Valenciana, que compten amb la col·laboració de la FSMCV, i l’Institut Valencià de Cultura (IVC). Serà eixe dia, en una gala que tindrà lloc al Palau de les Arts Reina Sofia , quan es desvetlaran les cinc candidatures seleccionades i que rebran, cadascuna, un premi de 20.000 euros. Des de que es va obrir la convocatòria i fins al dia 19 de maig, data de finalització de presentació de les propostes, es van presentar un total de 145 candidatures distribuïdes de la manera següent: 60 en la modalitat del premi al músic valencià, 11 a la formació musical valenciana de carácter professional, 31 a l’investigador musical, 24 al projecte educatiu musical i 19 a l’activitat empresarial o emprenedora relacionada amb la música. Procés de selecció Comença ara un procés que s’inicia amb la selecció de tres finalistes en cadascuna de les modalitats. Esta selecció la fa una comissió d’avaluació formada per representants de la FSMCV, l’IVC i Bankia, que, abans de tot, comprovarà que tots els participants compleixen els requisits exigits en la convocatòria. Cada membre d’esta comissió valorarà de 0 a 10 cadascuna de les can-

Bankia destinarà als cinc guanyadors dels premis un total de 100.000 euros, 20.000 euros per a cada guardonat Els Premis Bankia al talent musical de la Comunitat Valenciana guardonarà l’excel·lència. CIPRIANO FORNAS

didatures i les tres que més puntuació obtinguen en cada modalitat, passaran a la fase final de valoració per part del jurat que estarà format per set membres reconeguts en l’àmbit de la cultura i la música i que estarà presidit pel president de la FSMCV, Pedro Rodríguez. Els vocals seran sis, quatre dels quals ja es coneixen. Es tracta de María Martínez Iturriaga, directora executiva de Berklee College of Music en València; Pau Rausell, economista, doctor i pro-

fessor titular del Departament d’Economia Aplicada a la Cultura de la Universitat de València; el director d’orquestra Cristóbal Soler i Álvaro Zaldívar, catedràtic numerari de Música i Arts Escèniques i exsubdirector general de Personal docent i investigador del MEC. El jurat el completaran dos persones titulars de la direcció general del Institut Valencià de Cultura i de la direcció general adjunta de Música i Cultura Popular Valenciana de l’IVC

o les persones en qui deleguen. En mans d’este septet de persones estaran els guanyadors de cadascuna de les modalitats. Valoracions positives Els representants de les tres entitats organitzadores dels guardons es mostren contents davant la resposta que han tingut per part de la societat musical valenciana. La directora adjunta de Música i Cultura Popular de l’IVAC, Marga Lande-

Miguel Capdevila, ha incidit en “el compromís de Bankia amb la música i els músics valencians, autèntics ambaixadors de la nostra cultura arreu del món “. L’objectiu d’aquests premis és donar suport al desenvolupament de la societat valenciana a través del reconeixement de les persones i entitats que estan desenvolupant projectes d’excel·lència de referència nacional i internacional en els diferents àmbits de la música.

‘Música a la llum’ s’endinsa en els arxius musicals C. QUÍLEZ, València

A finals de 2016, Bankia posava en marxa el programa Música a la Llum, amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura i la FSMCV. Una iniciativa que s’emmarca en les accions impulsades per l’entitat bancària per donar suport al col·lectiu musical valencià i, en especial, a les societats musicals. El projecte va ser presentat, recentment, en el I Congrés Nacional de Bandes de Música celebrat a Madrid per la Sociedad Española de Musicología, rebent molt bona acollida entre investigadors i professionals de l’àmbit de la música de banda. Entre els primers fruits d’esta iniciativa destaca l’edició d’un CD que recull la música interpretada per la Jove Banda Simfònica de la FSMCV dirigida per Pablo Marqués en el concert que van oferir el passat mes de desembre. El treball inclou peces de compositors valencians de tres generacions diferents entre el segle XIX i principis del

segle XX: Salvador Giner (València, 1832-1911), José Manuel Izquierdo (Catarroja, 1890-1951) i Ruperto Chapí (Villena, 1851-1909), peces que, segons els promotors, simbolitzen l’esperit de difusió i recuperació del programa Música a la llum. Porta per títol ‘Música programática’ i és el primer volum d’una col·lecció dedicada als clàssics de la música per a bandes de la Comunitat Valenciana. Visita a les societats musicals Així mateix, un equip de documentalistes amb coneixements musicals ha visitat ja nombroses bandes de tota la Comunitat Valenciana per tal de catalogar, recollir i descriure la informació existent als seus arxius musicals, objecte del projecte. També s’ha arribat a un acord de col·laboració amb l’Associació Valenciana de Músicologia, Avamus, pel qual alguns dels seus membres han passat a formar part dels diferents grups de treball de

Foto antiga de l’arxiu de la Banda de Godella. Arxiu de Santa Cecília de Cullera. ARXIU DE SANTA CECÍLIA DE CULLERA / CULTURARTS.

Música a la llum. En estos moments n’hi han grups d’organologia, discografia, bibliografia i recursos electrònics col·laborant en el projecte. Pròximament s’organitzarà una marató en col·laboració amb la Fundación Wikimedia per tal d’incorporar a la Wikipedia veus de músics destacats en l’àmbit bandístic valencià i articles sobre les bandes que ja formen part de Música a la llum.


18

Junio 2017 ■ SOCIEDADES MUSICALES

La FSMCV pide a las instituciones que financien a las escuelas de música La entidad inicia contactos con todos los grupos parlamentarios

Las sociedades musicales de Moncada denuncian el impago de 25.000 euros del Ayuntamiento

GIMENA GÓMEZ-PANTOJA, València

G. GÓMEZ-PANTOJA, Montcada

La Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) ha solicitado a las administraciones públicas valencianas que cubran un porcentaje de los gastos de las escuelas de música, que cumplen una importante labor docente y cultural en la Comunidad Valenciana, ya que esta red educativa, adscrita a las sociedades musicales, se extiende por las tres provincias. Con esta petición se ha iniciado una ronda de contactos con los grupos parlamentarios valencianos que se ha empezado con la reunión del presidente de la FSMCV, Pedro Rodríguez, y Lute Fernández, miembro de la Junta Directiva de la FSMCV y presidente de la Unió Musical de Alaquàs, con los diputados de Podem en las Cortes Valencianas, Fabiola Meco y Josep F. Almería. El objetivo de este primer encuentro ha sido revisar la situación de la FSMCV tras la inclusión de algunas de sus reivindicaciones históricas en el Acuerdo del Botánico, y proponer algunas medidas en materia de financiación para las escuelas de música. Rodríguez ha señalado que se ha iniciado un diálogo con la conselleria tras dicha inclusión y que se está avanzando en algunos campos, como en la realización del primer curso de formación sobre gestión para directores de escuelas de música, que lanzaron conjuntamente ambas instituciones el pasado mes de marzo. Sin embargo, ha recalcado que quedan otros puntos importantes en los que trabajar para garantizar el buen funcionamiento de estos centros educativos. Como ha señalado el presidente de la Federación, una de las "principales reivindicaciones con respecto a las escuelas de música es que las administraciones públicas en conjunto asuman un porcentaje concreto de los gastos del profesorado que permita su subsistencia”.

La Unión Musical y el Centro Artístico Musical de Moncada han declarado de forma conjunta la paralización de actividades culturales en el municipio como denuncia del impago por parte del Consitorio de subvenciones por valor de 25.000 euros correspondientes al año 2016. Estas sumas fueron prometidas por el Ayuntamiento de Moncada en un pleno celebrado a efectos de adjudicar el dinero a ambas instituciones. Desde el Ayuntamiento de Moncada, presidido por Amparo Orts (PSPV), se ha explicado el impago de las ayudas por la falta de justificación de algunos de los gastos presentados por las sociedades musicales. Las dos sociedades musicales de la localidad realizaron una pitada frente al consistorio y han cesado cualquier actividad vinculada al mismo hasta que se pongan en contacto con las directivas de las entidades para poner solución a esta situación. De momento, algunas actividades programadas como el Día de la Música en Moncada no se llevarán a cabo hasta nuevo aviso. En un comunicado conjunto, las sociedades han explicado que tras la última reunión con el gobierno municipal y al observar la falta de voluntad para negociar el ingreso de las ayudas, "hemos decidido paralizar la realización de actividades culturales de nuestras sociedades previstas en nuestra ciudad". Las sociedades han solicitado la ayuda de la Federación de Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana (FSMCV) para que interceda ante el Ayuntamiento de Moncada en su nombre. Por su parte, la Federación ha declarado su apoyo total a las sociedades y se ha comprometido a enviar un representante que actúe como mediador del conflicto. Además, el departamento jurídico de la institución está estudiando el caso para proceder de acuerdo a la ley en

Plan de pago En este sentido, Rodríguez ha recordado que en 1984 las escuelas recibían una cobertura del 80% por parte del gobierno valenciano, que se ha ido disminuyendo y hoy en día ni siquiera cubre los gastos de la Seguridad Social. Según el presidente, a esto hay que sumar que los pagos se retrasan hasta 18 meses lo que hace insostenible la situación. "Nuestra petición es que se haga un plan de pagos coherente y trimestral", ha añadido. Según las normativas estatales, las escuelas de música deben ser financiadas a tres partes, correspondien-

Josep F. Almería y Fabiola Meco, diputados de Podem en las Cortes Valencianas, y Pedro Rodríguez y Lute Fernández de la FSMCV. LAS BANDAS

do un tercio del pago a las administraciones locales, un tercio a las administraciones autonómicas y un tercio a los propios alumnos de los centros. Esta financiación sólo se lleva a cabo en algunas comunidades autónomas como el País Vasco. Allí se aprobó unánimemente este método en 2006, año en el que la consejería de Educación destinó más de 7 mi-

Según las normativas estatales, las escuelas de música deben ser financiadas a tres partes

Los pagos se retrasan hasta 18 meses, lo que hace insostenible la situación para las escuelas de música

llones de euros a la subvención de centros municipales de enseñanza musical. El presupuesto que establece cada región a la subvención de escuelas de música varía. En La Rioja, el presupuesto establecido en la convocatoria de 2016 fue de 27.000 euros. En el caso de Cataluña se han llevado a cabo convenios entre la administración educativa y la administración local que permiten una regularidad mayor que la de las subvenciones a me-

dio y largo plazo para las escuelas. Sin embargo, esta financiación no es igual en otras comunidades como en la Comunidad de Madrid, en la que se suprimió a partir del año 2012 la subvención a las escuelas de música y danza municipales que se llevaba concediendo desde el año 2007 y fue disminuyendo progresivamente hasta desaparecer, una situación muy similar a la que ocurre ahora en la Comunidad Valenciana. La FSMCV ha solicitado una entrevista con el conseller Vicent Marzà, que se espera para los próximos días, para poder exponer estas cuestiones así como los impagos que vuelven a afectar a las sociedades musicales y que se tenga en cuenta para los presupuestos de 2018. Apoyo de Podem La diputada de Podem Fabiola Meco ha mostrado su apoyo a las propuestas de la Federación y ha comentado que “las sociedades musicales son una seña de identidad de la Comunidad Valenciana y es necesario buscar opciones para que desde la administración pública se pueda dar un mayor apoyo a uno de nuestros principales agentes culturales”. Este encuentro celebrado con los diputados de Podem, ha sido el primero de los que quiere mantener la FSMCV con los distintos grupos parlamentarios para trasladar las necesidades y la situación de las sociedades musicales. En este sentido, en los próximos días la entidad enviará sus peticiones a todos los grupos parlamentarios.

caso de emprender acciones legales contra el consistorio. Ambas entidades han declarado que la situación "es insostenible" por lo que han unido sus fuerzas para hacer llegar a la sociedad sus circunstancias a través de la FSMCV y de todos los foros posibles, dado que dicen sentirse "agraviados, en el trato recibido, y en la indiferencia mostrada". "Las sociedades musicales desempeñan una gran labor en pro de la cultura y dejarlas sin cobrar las subvenciones hace que se vean asfixiadas y no puedan seguir desempeñando su labor con los vecinos de Moncada si sigue esta situación de irresponsabilidad por parte del consistorio, señalan en su comunicado. Somos entidades sin ánimo de lucro y los continuos retrasos en los pagos hacen que las sociedades musicales se vean envueltas, en muchas ocasiones, en la desesperación de no poder hacer nada ante esta situación". Fomentar cultura y educación Asímismo, han recalcado que lamentan tener que llegar a esta situación pues hasta el momento se habían mantenido unas "magníficas relaciones" entre ambas instituciones en pro de la colaboración "en beneficio del desarrollo de la música" y por ello solicitan "a los organismos correspondientes que tomen las medidas oportunas para corregirlas, porque las administraciones tienen la obligación de fomentar la cultura y la educación". Ambas entidades son las únicas sociedades musicales de la Comunidad Valenciana que están pendientes del ingreso de las subvenciones concedidas por sus respectivos ayuntamientos. Pese a la situación, el resto de las actividades comprometidas por la UMM y el CAM con organismos al margen del Consistorio sí se llevarán a cabo, como es el caso del concierto de la Orquesta de Moncada, organizado conjuntamente con la FSMCV.

Representantes de ambas sociedades en una manifestación frente al consistorio


19

■ Junio 2017 ENSEÑANZAS ARTÍSTICAS

Admaecv logra el apoyo político y sindical a De la Calle presenta el llibre ‘Arte y cultura en la memoria las enseñanzas artísticas superiores Una declaración insta a incluir centros y profesorado en la universidad

de la transición valenciana’

ALEXIS MOYA, València

El pasado miércoles 25 de mayo se firmó en las Cortes Valencianas la Declaración de Valencia, una propuesta institucional que afecta a las enseñanzas artísticas superiores en la Comunidad Valenciana. Presentada por la Asociación de Docentes de Música y Artes Escénicas de la Comunidad Valenciana (ADMAECV), fue leída por el Presidente de las Cortes Enric Morera y consiguió el apoyo de todos los grupos parlamentarios. El contenido de la declaración institucional está basado en un acuerdo autonómico, en el cual se quiere potenciar el Instituto Superior de Enseñanzas Artísticas de la Comunidad Valenciana (ISEACV) como instrumento de mejora de la actual situación de las enseñanzas artísticas superiores, mientras se concreta la vía por la inclusión de estos centros y profesorado en un espacio universitario. En el marco estatal, resulta urgente crear una normativa que regule los aspectos básicos de su integración en el Espacio Europeo de las Enseñanzas Superiores (EEES).

Redacció lasBandas, València

Responsables de Admaecv con diputados de las Cortes Valencianas. LAS BANDAS

La firma de este documento marca, sin duda, un antes y un después en la lucha que desde hace décadas están realizando las enseñanzas artísticas superiores para ser reconocidas como enseñanzas universitarias con pleno derecho. Asimismo, Admaecv ha logrado también el respaldo unánime de todos los sindicatos de la Comunidad Valenciana en esta iniciativa.

La Declaración de Valencia tiene su origen en las Jornadas sobre las Enseñanzas Artísticas Superiores celebradas en el Conservatorio Superior de Música de Valencia a la que acudieron representantes de los grupos parlamentarios: Francisco Javier García (Compromís), Pedro Vicente Alamá (PSOE), Josep Almería (Podem), Mª José Català (PP) y Araceli de Moya (Ciudadanos).

El llibre Arte y cultura en la memoria de la Transición valenciana (1975-2000), coordinat pel catedràtic d'Estètica i de Teoria de les Arts, Román de la Calle, serà presentat el pròxim 20 de juny, a les 19 hores, en l'Àmbit Cultural d'El Corte Inglés (Colom, 17, València). El volum, centrat en l'època de la transició política valenciana i els seus enllaços posteriors, aborda l'estudi d'una sèrie d'institucions públiques i privades i també analitza determinats contextos artístics en la transició sociopolítica a la Comunitat Valenciana. El llibre ve a complementar, des d'una altra perspectiva, els cinc volums anteriors d'aquesta col·lecció, que ja van estudiar minuciosament la història de Els últims 30 anys de l'Art Valencià Contemporani, sumant-se així al conjunt temàtic investigat. Un èxit que la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles celebra i comparteix

Portada del libro. LAS BANDAS

amb l'Àmbit Cultural d'El Corte Inglés que va ajudar a fer-ho possible. La taula rodona estarà formada per Manuel Muñoz (President de la Reial Acadèmia de BB AA), Román de la Calle (coordinador editorial) i els autors Josep Lluís Galiana, Carmen Giménez Morte, José Luis Clemente y María José Martínez de Pisón.


20

Junio 2017 ■ REPORTATGE

Hablar de las Fogueres de Sant Joan es hablar de fiesta, fuego y pólvora, pero también de música. . De una ciudad, Alicante, que vive un mes de junio envuelta en sonidos y ritmos y que un año más vuelve su mirada hacia el folklore y la tradición para devolverlos al presente. Banda Municipal de Alicante.

Las ‘Fogueres’ de 2017 miran hacia el folklore y la música tradicional as Fogueres, declaradas de interés turistico internacional, arrancaron oficialmente el pasado 2 de junio. A eso de las diez de la noche, cuando la gimnasta Alejandra Quereda, subcampeona con el equipo español en las pasadas Olimpiadas de Río de Janeiro, llamó desde el balcón del ayuntamiento a todos los alicantinos y a quienes visiten esta tierra en las próximas semanas a disfrutar de las fiestas. Un acontecimiento popular que llegará a reunir en las calles los días grandes, entre el 17 y el 24, a un millón de personas, según las cifras que maneja el sector hostelero y la Delegación del Gobierno en la Comunitat Valenciana. La Concejalia de Cultura, dirigida por Daniel Simon, ha organizado junto a la Federación de Fogueres la segun-

L

da edición de Fogueres Culturals, un programa que ha sido capaz "de implicar y comprometer a las diferentes instituciones locales, provinciales y autonómicas", en palabras del edil, para "recuperar, valorar e impulsar tradiciones que han surgido de manera natural de la propia fiesta". Esta programación, en la que colabora también el Instituto Valenciano de Cultura y la Diputación Provincial, está en marcha desde el pasado mes de abril, aproximadamente desde el día 20, cuando se celebró un concierto de homenaje a las candidatas a Bellea del Foc a cargo de la Sociedad Musical L'Harmonia, una de las cuatro con que cuenta la ciudad. En mayo, el 19, la plaza de Séneca acogió otra actuación de la Unión Musical Ciudad de Asís dedicada a las nueve fogueres que compiten en categoria especial.

★ TEXTOS:

MANRIQUE CASTELLÓ FOTOS:

ANA LEAL

"Recuperar, valorar e impulsar tradiciones que han surgido de manera natural de la propia fiesta"

El plato fuerte del programa, sin embargo, que ha actuado de pistoletazo de salida a los festejos se vivió el pasado domingo 4 de junio con la I Trobada de Dolçainers i Tabaleters, coordinada por la Federación de Folklore d'Alacant. Trece collas participaron en este encuentro: El Cocó, El Embolic, La Canya, Benacantil, Sant Antoni, Alacant y Sant Blai, todas ellas de la ciudad; El Tossal y Floreal, de San Vicent del Raspeig; la Colla Els Amuntegats, de Sant Joan; La Morralla, de l'Olleria (València), El Freu (Santa Pola) y La Cordeta (Alcoi). Los músicos se concentraron en el paseo de Campoamor y desfilaron por la calle Calderón hasta desembocar en la avenida Alfonso El Sabio, donde realizaron una actuación final previa a la mascletà. Allí mismo, todavía con el olor a pólvo-

ra en el aire, la plaza Luceros albergó el festival de bandas de música Andrés Llorens. "Con les Fogueres Culturals damos visibilidad a expresiones de la cultura popular, recuperamos festejos de calle caídos en el olvido, potenciamos el apartado cultural de las Fogueres y acercamos a los barrios acontecimientos y conciertos con la Banda Sinfónica Municipal y las sociedades musicales de Alicante", explica el concejal Dani Simón. Con esa premisa el consistorio ha programado un concierto de la Banda Sinfónica Municipal, dirigida por José Vicente Díaz Alcaina, el 9 de junio, como homenaje a los foguerers y barraquers en el barrio San Nicolás de Bari–Benissaudet. La banda repetirá actuación, cuatro días más tarde, el 13 de junio en el Auditorio de la Diputación de Ali-


21

■ Junio 2017 REPORTATGE

cante (ADDA), con el XXII Concierto de Música de Fiesta por el Orfeón Cantábile, bajo la batuta de Carles M. Català Picó. El sábado 17 de junio, ya con unas calles atestadas de público, la ciudad se vuelca con la tradicional Entrada de Bandas y Comisiones, un desfile de comisiones festeras acompañado por bandas de música llegadas desde diferentes localidades de la provincia, que discurre entre la plaza de Luceros y la Plaza del Ayuntamiento, por las principales arterias del centro de Alicante, como Alfonso El Sabio y la Rambla Méndez Núñez. Un día después, el domingo, se celebra la III Diada Muixeranguera, otra cita con la tradición musical autóctona. En esta edición han anunciado su participación de la Nova Muixeranga d'Algemesí, la Jove Muixeranga de València, el Ball de Negrets de l'Alcúdia y las muixerangas de Alicante, Sueca, Cullera, La Safor, Xàtiva y El Campello, que estarán acompañdas por las collas de dolçainers y tabaleters Alacant, El Cocó, Sant Antoni y Sant Blai. Fuentes de la Concejalía de Cultura explican que este evento ha tenido en anteriores ocasiones una gran acogida y este año volverá a llenar la avenida de Alfonso El Sabio. Algo parecido a lo que ocurrirá el viernes 23 con una nueva edición de la llamada Dansà d'Alacant, que tiene lugar en la Plaza del Ayuntamiento y cuenta con actuaciones de los grupos de danza Cresol y Postiguet y la presencia de los Tornejants d'Algemesí. Este grupo mostrará los bailes que componen las procesiones de la Mare de Déu de la Salut, declaradas patrimonio inmaterial de la humanidad por la Unesco, según Cultura. "La filosofía de Fogueres Culturals es la de volver a poner en valor, para nosotros y los que nos visiten, y para nuestros hijos e hijas, todo aquello que culturalmente hemos heredado, siendo conscientes que al hacerlo disfrutamos de la fiesta y al mis-

Colles en Alicante en la I Trobada de Tabaleters i Dolçainers en Fogueres.

La filosofía de Fogueres Culturals es la de volver a poner en valor, todo aquello que culturalmente hemos heredado

mo tiempo dignificamos lo mejor de nuestra memoria colectiva", resume Dani Samión en el programa oficial de esta edición. Pero las Fogueres de 2017 no son únicamente tradicion y folklore. La ciudad se llena estos días de manifestaciones musicales para todos los gustos. A las verbenas y actuaciones que poblarán cada dia las barracas alicantinas se suman importantes citas que tendrán su punto algido el 10 de junio con el tradicional macroconcierto de la plaza de toros organizado por la cadena Cope y que reunirá este año a cuatro bandas clási-

La actual Bellea del Foc , Sofía Escoda, entre el presidente de la Federació de Fogueres d'Alacant, Manuel Jiménez (vestido de alacantí ), i el regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alacant, Dani Simón.

cas del panorama nacional: Mojinos Escozíos, Danza Invisble, Celtas Cortos y La Frontera. Disp ositiv o de seguridad Las aglomeraciones de personas y el nivel 4 de alerta antiterrorista han obligado a las autoridades a diseñar un importante dispositivo de seguridad compuesto por más de 5.000

efectivos. El delegado del Gobierno, Juan José Moragues, el subdelegado del Ejecutivo central en Alicante, Juan Miguel Saval, el concejal de Seguridad, Fernando Marco, y el presidente de la Federación de Fogueres, Manuel Jiménez, se reunieron el pasado 31 de mayo para coordinar esas actuaciones. Policías nacionales de la ciudad, pero también llegados de Valen-

Cuatro bandas clásicas en la plaza de toros Los conciertos prehogueras que organiza la Cadena Cope han quedado como la última cita multitudinaria de música comercial en las fiestas de Fogueres de Sant Joan en Alicante, una ciudad en la que años atrás confluían varios eventos de este tipo bajo el auspicio de emisoras nacionales de radiofórmula. Algunas productoras han apostado por grandes citas fuera del paraguas de las fiestas tradicionales, en otras fechas, como el Low Festival de Benidorm, en julio, o el Spring Festival, que se celebró el pasado mes de mayo en la Zona Volvo del puerto de Alicante con Love of Lesbian como cabeza de cartel. El concierto de prehogueras reúne este sábado, 10 de junio, en el coso taurino alicantino a cuatro bandas clási-

cas del panorama pop-rock nacional: Celtas Cortos, Mojinos Escozíos, Danza Invisible y La Frontera. "Todas ellas con una larga trayectoria sobre los escenarios y una reputación que se han ganado a pulso desde sus comienzos, con millones de discos vendidos y temas archiconocidos y reconocidos por todos, que han escrito largas páginas en nuestro cancionero", como destaca en un comunicado de prensa la productora Moon World Records. La cita arranca a las 21.30 h, con La Frontera, la banda liderada por Javier Andreu, a la que siguen por este orden Danza Invisble, otro clásico del pop nacional, el hard-rock irreverente y pícaro de Mojinos Escozíos y los ritmos celtas de otro grupo mítico, los vallisoletanos Celtas Cortos.

cia y Madrid revisaran bolsos y mochilas y retirarán contenedores y papeleras para garantizar la seguridad en los puntos neurálgicos de la fiesta, desde los conciertos a las mascletàs, que suelen reunir a unos 50.000 espectadores en la plaza de Luceros. Los conciertos de la plaza de Toros constituyen el evento musical de estas fiestas más multitudinario. No obstante, durante todo el mes de junio están programadas en diferentes escenarios de la ciudad actuaciones más modestas pero de gran calidad. El 4 de junio, en el ADDA, Manuel Berrueco y Bejing trajeron a Alicante su duó de guitarra. Las Cigarreras, la antigua fábrica de tabaco recuperada por el consistorio para la cultura, acogió el día 6 un concierto de viento y madera con más de un centenar de intérpretes, entre profesores y alumnos del Conservatorio Superior de Música Óscar Esplá. El conservatorio local volverá al mismo escenario el día 13 con un Concierto de Música Siglos XX y XXI. Entre medias, el 9 de junio, el Teatro Principal acoge la actuación de Jarabe de Palo, una gira nacional bautizada como “50 palos” por la edad que cumple su líder, Pau Donés, y el vigésimo aniversario de su banda. Según los organizadores, un cuarteto integrado por voz, piano, contrabajo y violonchelo interpretarán los temas más conocidos del grupo a ritmo de jazz.


22

Junio 2017 ■ LUTHIERS / ARTESANS

Després de tres dècades, la marca valenciana Stomvi està entre els tres principals fabricants d'instruments musicals de vent-metall del món. Amb 30 patents registrades, l'empresa radicada en Xirivella combina artesania i tecnologia.

Instruments i fábrica de Stomvi en Xirivella. LAS BANDAS

Vicente Honorato: l’orfebre del vent-metall El president d’Honiba, propietària de la marca Stomvi, exporta instruments als 5 continents Redacción lasBandas, Xirivella

Diu el refrany que “els sants quan més lluny, fan més miracles”. És el que pensaran els japonesos, xinesos, alemanys, suïssos o nord-americans quan parlen de Vicente Honorato i del seu treball d'orfebre del vent-metall. Fundador de la marca Stomvi fa més de 30 anys, Honorato ha revolucionat i continua revolucionant cada dia el món de la fabricació d'instruments musicals de vent-metall. L'empresa radicada en la població valenciana de Xirivella combina artesania i tecnologia. Amb més de 30 anys d'experiència en el cas d'alguns dels professionals que integren aquesta empresa familiar, Stomvi és la única marca de instruments que fabrica absolutament totes les peces i realitza tots els processos (fabricació, acoblament, acabat final i el muntatge “artesanal” de cada instrument), a més a més de fabricar els seus estris i eines, així com les matrius necessàries per a la fabricació dels nostres instruments, el que facilita enormement el procés de desenvolupament de nous instruments ja que no els han d'encarregar fora. L'equilibri entre el treball artesà i la investigació, el desenvolupament i la innovació és el senyal d'identitat de la casa Stomvi. De la mà de Vicente Honorato i en estreta col·laboració amb els millors intèrprets, el nivell d'exigència, el desenvolupament de noves prestacions i l'evolució dels seus instruments és constant. És, sens dubte, la fàbrica d'instruments de vent-metall que més inverteix en investigació i innovació. Entre els trompetistes, cornetistes, trombonistes i

dels músics. Sota el paraigües tècnic i professional de tota la infraestructura i personal humà de la casa Stomvi, Reparabrass realitza també la restauració d'instruments antics i actualitzacions i modificacions per tal de millorar la resposta musical i prestacions tècniques dels instruments. Stomvi compta unes instal·lacions modernes i adaptades a les seues necessitats amb noves sales d'estudi, on els intèrprets tenen les portes obertes per donar curs a la seua creativitat, així com compartir les seues inquietuds i punts de vista amb l'equip d'investigació. A més a més, en aquests espais es realitzen una programació dins d'un projecte de divulgació musical amb la participació i recolzament d'alguns dels intèrprets més rellevants del món. Una altra novetat és la creació d'un showroom, un espai on tots els instruments i accessoris Stomvi estan

Nombrosos trompetistes, cornetistes, trombonistes i trompistes de relleu internacional toquen amb instruments Stomvi

Vicente Honorato i un professional de la empresa Stomvi. LAS BANDAS

trompistes de relleu internacional que pugen als escenaris de tot el món amb instruments Stomvi destaquen Pacho Flores, Dede Decker, Carlos Gil, Antoine Acquisto, Joel Arias, Fábio Brum, Christian Léger, Kuang-Ching Sung, Inés González, Brilliant Magnus Quintet o Juan Carlos Matamoros, entre molts altres.

musicals es formaven a partir d'orfebres i joiers de l'època. Des dels seus inicis, Stomvi sempre ha apostat per una fabricació essencialment artesanal, molt complexa i precisa, en la qual cada instrument es dota d'una personalitat pròpia. És aquesta exclusiva i característica combinació de lo artesà amb la tecnologia

De les joies al vent-metall Vicente Honorato, que va començar la seua trajectòria empresarial com a fabricant d'alta joieria en la dècada de 1980, ha continuat amb l'antiga tradició que es remunta als segles XVI i XVII a la ciutat de Nuremberg, on els tallers d'instruments

Stomvi és la única marca que fabrica totes les peces i realitza tots els processos: acoblament, acabat final i el muntatge artesanal

més avançada el que fa que qui posseeix un Stomvi tinga entre les seus mans un instrument únic. L'excel·lència presideix la vida i la trajectòria professional de Vicente Honorato, un home dotat d'una prodigiosa oïda i una sensibilitat per a percebre i apreciar les millors afinacions, sent capaç, fins i tot, de plasmar en els seus instruments els, en ocasions, ambigus suggeriments dels més prestigiosos intèrprets. Reparabrass i internacionalització Stomvi compta amb una secció de reparació de trompetes, cornetes, trombons, trompes i tubes de qualsevol marca posada al servei i necessitats

disponibles per tots els músics que s'acosten a les seues instal·lacions. Amb tot el que açò suposa per a una millor elecció, ja que, a més a més de poder provar diferents opcions, comptaran amb l'assessorament d'una primera marca mundial. Així mateix, Stomvi està present en les principals fires del sector com la Frankfurt Musikemesse, el International Trombone Festival, la International Trumpet Guild o la International Horn Society. També és un actiu col·laborador en els diferents esdeveniments, fires i cursos que es desenvolupen al llarg de l'any, tant a nivell nacional com internacional.


AL TEU QUIOSC EL PRIMER DIVENDRES DE CADA MES PER SOLS 2 EUROS

SUBSCRIU-TE ara a lasBandas per tan sols 20€, i fes-te amb un magnífic CD de Capella de Ministrers* Rebràs al teu domicili durant un any el periòdic de la música, les músiques i la cultura popular valencianes Posa’t en contacte amb lasBandas, ompli el teu butlletí de subscripció i arreplega el disc en: CAS 21, S.L. (Marketing y publicitat) C/ Cervantes, 21 - 46007 València - Telf.: 963 250 627 - cas21@cas21.es

25

lasBandas és un ambiciós projecte editorial que ha nascut amb la ferma voluntat de donar a conèixer el treball d’un nombrós i dinàmic col·lectiu i per abordar tota la riquesa musical de la inesgotable cultura popular de la Comunitat Valenciana. L'acollida a este projecte pel món musical és excel·lent i unànime perquè el periòdic ve a ocupar un espai de reflexió i informatiu en la premsa escrita on s’aborda informació, amb rigor i professionalitat, relacionada amb les societats musicals, la música tradicional, folklore cors... I també gèneres i estils musicals desatesos, malgrat la seua vital importància i enorme projecció nacional i internacional com són la música antiga i barroca, la música clàssica i simfònica, l'òpera i els seus compositors i intèrprets, també del jazz i de les músiques de nova creació i emergents, i dels col·lectius professionals que integren a cantants i autors en valencià.

US NECESSITEM A TOTS: Participa i col·labora: crítics, cronistes, especialistes, intèrprets, corresponsals, informadors, fotògrafs i dibuixants... Posa’t en contacte amb lasBandas en: colaboradors@latraca.net *Oferta vàlida fins esgotar els 50 cds. Reserva per rigurós ordre de suscripció. L’oferta no inclou les despeses d’enviament del cd si no pot ser arreplegat pel suscriptor en l’adressa indicada.

25 25 cds. Al-Hadiqat Al-Adai'a (El Jardín Perdido) Música y poesía andalusí en la Valencia de los siglos XII y XIII con obras de poetas como Ibn Jafáya, Ibn ZaqqÁt, Amat al-Azíz al-Sarifa al-Husayniyya, descendiente de Huseyn el nieto del profeta Mahoma, de quien se conservan algunas de sus composiciones cantadas en el marco de la tradición musical andalusí en el Magreb; Ibn Al-Abbár, Al-Rúsafi, Ibn Labbána, Ibn Al-Aríf o Ibn Abi l-Rabi. 25 cds. Música Encerrada. El legado oral de la diáspora sefardí Este es parte del legado musical sefardí, que hoy preservamos por la tradición oral, coplas y poemas de la cultura hispánica medieval, un fragmento de nuestra tradición y de nuestra historia. Música que, como sus costumbres, formaban parte de la intimidad de los núcleos familiares. Música que encerrada permaneció en el espacio y en el tiempo.


24

Junio 2017 ■ M US I C A A N TI G A

★ TEXTOS: FOTOS:

ALEXIS MOYA CIPRIANO FORNAS

l grup de balls populars Les Folies de Carcaixent ha fet una aposta per la recerca i revalorització dels antics balls públics tradicionals al so de tabalet i dolçaina coneguts popularment com “La Jàquera” i “Les Danses” (o “Les Dansaes”, o “La Dansa”), que foren practicats al carrer des de l’època foral fins al segle XIX i després condensats, modificats, coreografiats i presentats com a balls folklòrics d’escenari des de la Renaixença. El 27 i 28 de maig, en el marc de les jornades Les Danses de València, es va fer una ballada en València on es va poder comprobar, amb les melodies dels dolçainers Germans Llorca interpretant fidelment les antigues versions tradicionals. Xavier Rausell, director de Les Folies, asegura que el projecte té com objectiu "la rehabilitació, divulgació i revitalització dins del calendari festiu" en el que és "l'únic treball d'etnocoreologia de les danses de València". Rausell afirma que "s'havia perdut" i s'han cercat "connexions de la música, ball i ritual" en les "estructures coreogràfiques que s'ajustaven a la reali-

E

Recuperar les danses al so del tabalet i la dolçaina Les Folies de Carcaixent fa una aposta per la rehabilitació i divulgació dels balls tradicionals

Les Folies de Carcaixent fa una recerca i dels antics balls públics tradicionals coneguts com “La Jàquera” i “Les Danses”

Xavier Rausell asegura que el projecte té com objectiu "la rehabilitació, divulgació i revitalització dins del calendari festiu"

tat de les danses" que tenen dos parts, una La Jàquera, "un ball cerimonial, arcaic, senzill i d'obertura més antic que les danses. Ve del Renaiximent i la ballava gent reputada i de prestigi com l'alcalde València". L'altra, les pròpies danses que ballen "els més joves" i que són del segle XVIII.

Este treball està contrastat des de l’etnomusicologia històrica i l’etnocoreologia, a partir de la documentació històrica i etnogràfica disponibles, per a revitalitzar la versió pròpia de la capital de “Les Danses” valencianes d’origen carnestoltesc, de participació oberta ritualitzada, ce-

lebrades tradicionalment en les festes patronals i que en diverses varietats han perviscut en nombroses ciutats, viles i comarques de la Comunitat Valenciana. Amb l’etnomusicòleg Carles A. Pitarch Alfonso s’han documentat les músiques tradicionals i els motius i elements

corèutics tradicionals del ball de “La Jàquera” i de “Les Danses” de València, considerant totes les fonts musicals i corèutiques disponibles. El contrast, d’un costat, de les transcripcions i descripcions des dels primers reculls folklòrics de la Renaixença i, de l’altre, les formes corèutiques trasmesses en

danses del Corpus com el Ball dels Nanos, en el repertori dels quadros de balls populars de la ciutat i en els de localitats circumveïnes de l’àrea metropolitana on es coneixen diverses versions. Les Folies ha realitzat la reconstrucció corèutica de “La Jàquera” i “Les


25

■ Junio 2017 M US IC A A N TIG A

“Les Danses” valencianes són d’origen carnestoltesc, de participació oberta ritualitzada i celebrades en les festes patronals

El grup de balls populars Les Folies de Carcaixent en la plaça de l’Arquebisbe en València

Estes tradicions i balls són béns immaterials que cal dignificar i preservar per a les properes generacions

Danses” tradicionals de València, comptant amb l’assessorament de l’estudiosa de la dansa històrica María José Ruiz Mayordomo. Unes tradicions que són béns immaterials que cal dignificar i preservar per a les properes generacions. El bolero Les jornades també varen estar dedicades al ball del bolero, considerat per molts el gran ball nacional espanyol. Per aclarir l’autenticitat d’aquesta afirmació i endinsar-se en un coneixement més profund d’aquest ball es va comptar amb les conferències de Ruiz Mayordomo i d’Aurèlia Pessarrodona que abordaren els secrets d’aquest gènere corèutic i musical; i del folklorista Fermín Pardo, que posaren els noms i cognoms del bolero a les comarques de la Comunitat Valenciana.


26

Junio 2017 ■ HEM VIST

SECCIÓ ESPECIAL. Unió Musical de Benaguasil

Les bandes de Benaguasil, Picassent, El Puig, Montaverner i Música Jove triomfen al Certamen Provincial de València La Diputació gravarà un audiovisual amb estes formacions per a promocionar-les internacionalment CRISTINA QUÍLEZ, València

La Unió Musical de Benaguasil va tancar amb el seu triomf la 41 edició del Certamen Provincial de Bandes de la Diputació de València, celebrat al Palau de la Música de València els dies 13 i 14 de maig. Amb 371,5 punts els músics del Camp de Túria van aconseguir el primer premi i esment d’honor a la secció especial, categoria en la qual també va participar la Societat Instructiva Unió Musical de Tavernes de la Valldigna que va obtindre 328 punts. Per la seua banda, la Societat Artístico Musical de Picassent es va alçar amb el primer premi i esment d’honor de la secció primera, en la qual també van participar les bandes de Vallada i Alfarp. La Societat de Picassent va obtenir 364,5 punts. La Lira d’Alfarp va aconseguir també un primer premi, amb 341 punts, mentre que els músics de Vallada també van rebre un primer premi, en rebre 334,4 punts. En la secció segona la Unió Musical Santa Maria del Puig va participar al costat de la Societat Musical La Fa-

Les 5 bandes participaran a la tardor en el certamen de la Comunitat Valenciana amb agrupacions de Castelló i Alacant

SECCIÓ PRIMERA. Societat Artístico Musical de Picassent

SECCIÓ SEGONA. Unió Musical Santa Maria del Puig

Les formacions guanyadores de les cinc seccions. DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

miliar de Benissanó, la Societat Unió Artístico Musical de Sollana, l’Agrupació Artístico Musical Santa Bàrbara de Piles, i la Unió Musical de La Pobla Llarga. Va ser la banda d’El Puig la que es va alçar amb el primer premi i esment d’honor al rebre 367,5 punts del jurat.


27

■ Junio 2017 HEM VIST

SECCIÓ TERCERA. Banda Artístico Cultural de Montaverner

Es farà un audiovisual que la Diputació distribuirà en tot el món per promocionar les societats musicals i el patrimoni cultural

L’Àrea de Cultura ajudarà als guanyadors d’especial i primera a programar un concert, preferentment a l’estranger

L’Agrupació Artístico Musical Santa Bàrbara de Piles també va aconseguir un primer premi, amb 345,5 punts. La Unió Musical de La Pobla Llarga va portar-se el seu segon premi amb 310 punts, com també la Societat Musical La Familiar de Benissanó que va aconseguir un altre segon premi, amb 300 punts. El segon premi va recaure tam-

bé en la Societat Unió Artístico Musical de Sollana, amb 293 punts. Ja en tercera secció, el primer premi i esment d’honor va recaure en la Banda Artístico Cultural de Montaverner amb 350 punts. Junt a l’agrupació de la Vall d’Albaida, van prendre part en esta categoria dos bandes provinents de la ciutat de València: l’Associació Cultural Allegro i la Societat Musical Barri de Malilla. Els músics del Barri de Malilla de València, van aconseguir un altre primer premi, amb 320 punts. Per la seua banda, l’Associació Cultural Allegro va rebre un segon premi amb 276 punts. En la secció quarta només va participar l’Associació Música Jove de València. La seua actuació va ser mereixedora del primer premi i esment d’honor, amb 323,5 punts que li va concedir el jurat del Certamen, integrat per Pablo Sánchez Torrella, Amparo Edo Biol, Salvador Brotons Soler, Francisco Grau Vegara i José Vicente Ramón Segarra.

La mirada posada en el certamen autonómic C. Q., València

Els cinc premiats d’aquest any no podran descansar després del dur esforç realitzat per a participar en el Certamen Provincial de la Diputació de València. El seu triomf obliga a la Unió Musical de Benaguasil, la Societat Musical de Picassent, la Societat Musical Santa Maria d’El Puig, la Banda Artístic Cultural de Montaverner, i l’Associació Música Jove a acudir al Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana que tindrà lloc a la tardor en una data encara per determinar. Allí mediran les seues competències musicals amb les bandes guanyadores dels respectius certamens provincials convocats per les diputacions d’Alacant i Castelló. Sobre els premis que han obtingut, a més de les quantitats estipulades en concepte de participació i pels premis, l’Àrea de Cultura donarà una ajuda econòmica perquè els guanyadors de les seccions d’Especial i Primera programen un concert, preferentment a l’estranger. En aquest cas, Benaguasil i Picassent tindran la sort de poder fer realitat els seus projectes. A més, el premi per alçar-se amb la victòria de cadascuna de les categories és participar al programa “València és música”, que va a donar l’oportunitat a les bandes guanyadores de cada secció de gravar un audiovisual que la Diputació distribuirà a mitjans de comunicació de tot el món, amb l’objectiu de promocionar les societats musicals i el patrimoni cultural valencià a nivell internacional.

SECCIÓ CUARTA. Associació Música Jove de València


28

Junio 2017 ■ HE M V I S T

La Unió de Riba-roja fusiona la música de banda amb el rock de Bajoketa Rock CRISTINA QUÍLEZ. Riba-roja de Túria

De izquierda a derecha: Samuel Llano, Victoria Eli, David Ferreiro, Cristina Bordas, Luis Costa, José Gosálvez y Nicolás Rincón. MARINA GARCÍA

El Congreso Nacional de Bandas reivindica la labor cultural de estas formaciones La presencia de ponentes de la Comunidad Valenciana fue destacada CAMILA FERNÁNDEZ / C. Q. Madrid

Los días 19, 20 y 21 de mayo se celebró en España el Primer Congreso Nacional de Bandas de Música, organizado por la Sociedad Española de Musicología (SEdeM). El evento, fruto de la constitución de un grupo de trabajo dentro de la propia institución, se celebró en los Teatros del Canal de Madrid, coincidiendo con el V Encuentro de Bandas de Música que organiza el teatro, que contó con la participación de agrupaciones como las bandas municipales de Madrid y Valencia. Diversos agentes sociales relacionados con estas formaciones coincidieron en señalar la importancia de este encuentro al permitir la puesta en común de los diversos estudios realizados en torno a esta formación artística, relegada hasta el momento a un segundo plano. Además, ha permitido otorgarle el debido reconocimiento a su indispensable labor en la difusión cultural. Por ejemplo, Miguel Ángel Gómez, presidente de la Asociación de Músicos de Bandas Profesionales y clarinetista de la Banda Municipal de Madrid, denunciaba que “en España hay 27 bandas profesionales, y sin embargo muchas de ellas no tienen ni los músicos necesarios para cubrir todas las voces”. Ante esta situación, desde los conservatorios se se-

ñaló la necesidad de normalizar las bandas como agrupación a través de una mejora en la calidad de la enseñanza, integrando la banda en la formación de los compositores y creando un máster específico. En el congreso se señalaron nuevas líneas de investigación como la referente al impacto de la circulación de los músicos y del intercambio cultural que estos generan, lanzando la propuesta de colaboración a Latinoamérica para futuros congresos. La

El Congreso permitió la puesta en común de diversos estudios realizados en torno a las bandas de música doctora Victoria Eli, profesora emérita de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), celebró cómo el congreso había “creado una red de conocimiento sobre las bandas de música, ayudando a conectar investigaciones más puntuales”. Cristina Bordas (UCM) se preguntó sobre el origen de los prejuicios generados en torno a las bandas, mientras que Samuel Llano, de la Universidad de Manchester, subrayó que “hace falta

dialogar y establecer áreas de estudio, como puedan ser la capacidad transformadora de la realidad que tienen las bandas, su función de patriotismo o cómo transforman los espacios urbanos”. El congreso contó con la participación de numerosas instituciones como la Sociedad General de Autores y Editores; el Instituto Complutense de Ciencias Musicales, la Universidad Complutense de Madrid, la Asociación Nacional de Directores de Banda, la Confederación Española de Sociedades Musicales o la editorial Dos Acordes, surgiendo varias propuestas para organizar jornadas y las siguientes ediciones del congreso en otras comunidades autónomas y constituyendo un foro permanente para el estudio de las bandas de música. Presencia valenciana La presencia de ponentes y asistentes de la Comunidad Valenciana fue destacada en el congreso. Entre otros estuvieron José R. Pascual Vilaplana, director de la Banda Municipal de Bilbao, Remigi Morant, vicepresidente de la FSMCV, Jorge García, CulturArts, el compositor y director Andrés Valero-Castells y los historiadores Frederic Oriola, Elvira Asensi y Salvador Astruells.

Un concert d’una banda de música i un grup de rock. La fórmula no és novedosa. De fet, fa temps que hem vist espectacles d’aquest tipus entre agrupacions valencianes i bandes tan conegudes de rock com ara Barón Rojo o Celtas Cortos. La curiositat, en aquest cas, resideix en que en esta ocasió, es tracta de la fusió de dos productes locals com són la banda de música de la Unió Musical de Riba-roja i el grup de rock-rural valencià també de Riba-roja, BajoketaRock. Fa uns mesos que el director de la banda, José Pascual Arnau i els membres de la banda de rock, van plantejar-se la possibilitat d’instrumentar tot un concert del grup per a la banda simfònica. La idea va resultar interessant i es van posar mans a l’obra coincidint amb que el grup compleix enguany el seu 30 aniversari.

El treball previ va comptar amb la col·laboració del compositor Azael Tormo i el músic local Javier Capella, encarregats de fer els arranjaments dels temes dels Bajoqueta. El resultat va ser d’allò més bo: 800 persones van omplir el passat 13 de maig l’Auditori de Riba-roja de Túria per a escoltar les cançons més conegudes del grup de rock interpretades per la formació de vent en un espectacle inèdit presentat baix el títol “Bajoqueta Simfònica en concert”. Una nit de bogeria i alegria musical que va culminar amb tot el públic en peu gaudint de l’espectacle. Un rotund èxit que demostra, com assegura el director de la Unió Musical de Riba-roja, José Pascual Arnau, que “si sumes música, il·lusió i bones intencions, el resultat és magnífic, la veritat”. L’espectacle es repetirà el 13 de setembre a la plaça de l’Ajuntament amb motiu de les festes patronals.

Una imatge del concert. J. M. ABELLÁN

Pau Fernández obté el premi de piano Amparo Fandos i prepara diversos concerts A. MOYA, Torrent

El Conservatori Professional de Música de Torrent va acollir la VI edició del Concurs Nacional de Piano Amparo Fandos; un certamen biennal, organitzat per l’ajuntament en col·laboració amb el conservatori, que ha reunit virtuosos pianistes nacionals i internacionals residents a Espanya.

Pau Fernández fou el guanyador del primer premi, i va oferir al públic un concert que clausurà l’edició. El segon premi fou per a Mar Valor i el tercer per a Francisco José García. Fernández prepara diversos concerts a Godella (sala Capitoli), Rafelbunyol (Auditori) i València on actuarà en La Beneficència i l’Ateneu Mercantil.


29

■ Junio 2017 EL QUE HEM VIST

a tot el món, un projecte de caire no només musical i cultural, sinò també amb un fort caràcter social”. Director titular de The World Orchestra des de 2004 i habitual d'orquestres com ara la de Gran Canaria, Xile, Màlaga, OEX, Nacional de Bèlgica, Rotterdam Philharmonic i d'altres como la London Symphony, Orchestre de Chambre de París, Liverpool Philharmonic o

Vicent, director artístic de l'ADDA porta molts anys insistint en fomentar “un projecte simfònic que arribe a tot el món”

Juan Echanove, posa en joc la dramaturgia del text parlat i la música encisadora del compositor Dmitri Xostakóvitx Juan Echanove i Josep Vicent en l’espectacle Casual Concert & Lounge al Palau de la Música. EVA RIPOLL

Josep Vicent i Juan Echanove uneixen talents El director i l’actor aposten per obrir vies de comunicació amb el públic en el Palau de la Música JOSEP LLUÍS GALIANA, València

Els artistes han tingut des de sempre la inquietud de com dir el que volen dir, de com donar forma al seu pensament, de com dialogar amb el seu entorn i contextualitzar allò que estan creant, establint així els ponts comunicatius entre ells i el públic. No podem obviar que tot al llarg de les últimes dècades s'ha investigat i explorat els indrets de la forma fins l'extenuació. A hores d'ara, ningú pot posar en dubte que l'experimentació al voltant dels formats, de les posades en escena i de les presentacions de les diferents propostes artístiques és consubstancial al significat, al missatge o al pensament creatiu. Crear i viure s'han convertit en processos creatius indistingibles i con-

Les il.lustracions de Sagar Forniés en el concert. EVA RIPOLL

tinus que, de forma imparable, ho engoleixen tot al seu voltant, integrant i modelant al seu pas vida i art. En eixa propensió cap a l'organicitat, cap a l'e-

moció de viure i de jugar amb tots els elements al nostre abast, cap a una alliberació de rituals i parafernàlies que esdevenen diacròniques.

Aquesta és la inquietud i actitud del director d'orquestra alacantí Josep Vicent (Altea, 1970), qui va protagonitzar, junt al actor afincat a València Juan Echanove, la segona edició del Casual Concert & Lounge al Palau de la Música el proppassat 19 de maig. Es tracta d'una manera diferent d'escometre el repertori històric. “Una nova forma d'acostar-nos a la música culta, en paraules de Vicent, en la qual tot és casual, menys la música. Amb aquest nou format de concert, volem arribar a un públic molt més ampli i divers en la seua edat, nivell cultural i classe social”. L'actual director artístic de l'Auditori de la Diputació Provincial d'Alacant (ADDA) porta molts anys insistint en fomentar “un projecte simfònic que arribe

The New York Ensemble, Josep Vicent assegura sentir-se molt compenetrat amb els músics de l'Orquestra de València, una formació que “té un so exclusiu i molt nostre”. Un so, afirma Vicent, “que porta una energia comú, compartida entre tots, un so ple d'emocions i complicitats, factors tots ells tan necessaris per arribar al públic”. Josep Vicent va abordar dos grans obres del repertori simfònic del segle XX como ara Hamlet. Música incidental op. 32, de Dmitri Xostakóvitx, i La consagració de la primavera, de Igor Stravinski. Si la primera obra, adaptada pel propi director i l'actor Juan Echanove, posa en joc la dramaturgia del text parlat i la música encisadora del compositor de Leningrado, la segona conjumina la gran consagració stravinskiana amb les suggerents imatges del dibuixant Sagar Forniés i una posada en escena agosarada amb efectes lluminosos. Aquesta metamorfosi és un repte escènic i musical de primera magnitud, acostant, sens dubte, el gran repertori del segle XX a tothom.

Ramón García i Soler dirige a la Banda Municipal de Alicante ALEXIS MOYA, Alicante

La Banda Sinfónica Municipal de Alicante, bajo la dirección del director invitado Ramón Garcia i Soler , ofreció un concierto dentro del XIV Festival de Cine de Alicante el pasado 21 de mayo en el ADDA. En él se pudieron escuchar varias de las obras y arreglos de García i Soler y el estreno de su obra Suite Meridional para flauta, clarinete y banda que contó con los solistas Rafael Rico

(flauta) y Vicent Crespo (clarinete). Garcia i Soler (Atzeneta d’Albaida) se gradúa en guitarra y composición, ha escrito más de 90 obras, abordando diferentes géneros y estilos y realizando grabaciones y bandas sonoras originales para diferentes medios audiovisuales. Ha colaborado en orquestaciones de diversas películas y sus obras han sido interpretadas por prestigiosas formaciones y solistas de España,Francia,Cuba,Argentina,EE UU,

La Banda Municipal de Alicante, dirigida por Ramón García i Soler, en el ADDA. LAS BANDAS

Holanda, Bélgica o Japón. El músico cuenta con varios premios como el Font de Anta de Sevilla, Euterpe y Hermesde la FSMCV, una no-

minación en los Hollywood Music in Media Awards y la medalla de oro en los Global Music Awards, los dos por el Concierto para marimba y orques-

ta. Ha liderado diversas formaciones y actualmente es director de la SEM Santa Cecília de L’Olleria y la Societat Musical d’Alzira.


30

Junio 2017 ■ AGENDA

El festival Ensems continúa amb 3 concerts al Palau de la Música La 39ª edició del Festival de Música Contemporània Ensems que organitza l’Institut Valencià de Cultura continua este mes de juny amb tres concerts que tindran lloc al Palau de la Música de València. El 21 de juny a les 20 hores actuarà Plaerdemavida Ensemble que estrenarà tres obres encàrrecs del festival: Speculum d’Isabel Latorre; Ego versus… de César Cabedo i Realidades líquidas de Voro García. El dia 22 a la mateixa hora serà el torn del conjunt islandés Nordic Affect i el dia 23 de juny, en este cas a les 19:30 hores, actuarà l’Orquestra de València, que oferirà un concert baix la direcció d’Oscar Colomina en el qual també s’estrenarà el Concierto de clarinete, de Jesús Torres, que serà interpretat i dirigit per Joan Enric Lluna. Palau de la Música. València 21, 22 i 23 de juny

Concerts gratuïts dels alumnes de Berklee a la Ciutat de les Arts i les Ciències Durant els divendres del mes de juny continua en marxa la iniciativa Un llac de concerts amb Berklee. Es tracta d’un projecte de la Ciutat de les Arts i les Ciències en col·laboració amb el campus de Berklee a València per tal de promoure la difusió de concerts de qualitat gratuïts. Els concerts estan protagonitzats per alumnes de Berklee estudiants de jazz, folk, ambient music, música electrònica, etc. en diferents escenaris tots a l’aire lliure. Ciutat de les Arts. València Divendres. 20 hores .

El CMI Puçol torna a mostrar la seua cara més solidària El dissabte 17 de juny, a les 11.30 hores, el Centre Musical i Instructiu Santa Cecília de Puçol celebra el seu segon concert solidari en col·laboració amb l’Obra Social La Caixa. Participara la Banda Juvenil i es farà l’audició de fi de curs de les escoles de música. Com a entrada, els interessats hauran de pagar 3 euros en material escolar, que es pot recollir a les papereries de la població. Casa de la Cultura. Puçol 17 de juny. 11:30h .

naderos, Lohengrin, El trust de los Tenorios, Cavalleria rusticana, Cádiz, La revoltosa, La corte dei faraón, La gran vía i El baile de Luis Alonso, entre altres. Jardins del Palau. València 29 de juny. 20.15h .

Les Alqueries fa el V Curs de direcció de banda amb Etchegoncelay i Vilaplana

Presentació de la temporada a Les Arts de Davide Livermore i Albert Girona. C. Q.

Les Arts torna a programar una pretemporada a preus populars Plácido Domingo inaugura la temporada amb ‘Don Carlo’ de Verdi CRISTINA QUÍLEZ. València

Durant la nova temporada del Palau de Les Arts de València, se celebraran un total de 249 activitats, 27 més que la temporada anterior i que inclouen òpera, ballet, concerts simfònics, música de cambra, recitals, música de banda, jornades d’activitat contínua i gratuïta, espectacles educatius i propostes i tallers didàctics. Per tercer any consecutiu, la pretemporada inclourà espectacles a preus populars amb l’objectiu d’apropar el coliseu a la ciutadania. Una pretemporada que inaugurarà Fabio Biondi el 5 d’octubre amb un concert al capdavant de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana al qual seguirà una nova producció de Madame Butterfly, de Puccini, amb direcció artística de Diego Matheuz, la nova estrella del Sistema Veneçolà d’Orquestres . Continuarà amb Le cinesi, de Gluck, òpera en versió concert, que suposa la primera col·laboració de Les Arts amb l’Agència Valenciana de Turisme dirigida per Fabio Biondi qui, dies més tard, el 9 de novembre, oferirà el seu primer Rossini a Les Arts: Petite Messe Solennelle. La Fura dels Baus torna a Les Arts amb El amor brujo de Manuel de Falla amb la direcció musical del jove

madrileny Andrés Salat. El concert líric Noves Veus, a càrrec d’intèrprets del Centre de Formació Plácido Domingo, completarà la pretemporada. El 9 de desembre, Plácido Domingo, en el paper de Rodrigo, inaugura la temporada d’abonament amb Don Carlo, la monumental òpera de Verdi. El seguirà Benjamin Britten i el seu Peter Grimes dirigit per Christopher Franklin i, ja al mes de març, una nova producció del Centre Plácido Domingo, l’òpera bufa de F. J. Haydn, Il mondo della lluna. Il corsaro de G. Verdi constituirà la següent cita operística, i al maig, Nicola Luisotti, director de l’Òpera de San

La Jornada de Portes Obertes oferirà un recital dirigit pel valencià Jordi Bernàcer en setembre

Francisco, dirigirà Tosca, de Puccini. El programa operístic es completa amb l’estrena per part de Roberto Abbado de La damnation de Faus, de Berlioz, i La clemenza di Tito, de Mozart, en versió de concert-espectacle, amb Fabio Biondi al capdavant.

Al febrer, la Companyia Antonio Gades ofereix Carme, un espectacle que uneix flamenc, la música de Bizet i la literatura de Prosper Mérimée. La temporada torna a programar una Jornada de Portes Obertes al setembre amb un recital dirigit pel valencià Jordi Bernàcer, qui també se situarà al capdavant de l’Orquestra de la Comunitat Valenciana en el concert institucional del 9 d’octubre. Una altra de les batutes referents de l’auditori, Roberto Abbado, oferirà tres concerts. Plácido Domingo dirigirà el concert de Nadal el 22 de desembre amb el qual se celebrarà el 30 aniversari del Cor de la Generalitat Valenciana. L’oferta simfònica també inclou un concert, el 2 de febrer, amb el guanyador del Concurs Internacional de Piano José Iturbi junt a l’Orquestra de la Comunitat Valenciana. El 20 d’abril, l’Orquestra de la Comunitat Valenciana rep l’hongarès Henrik Nánási. A més de 176 sessions didàctiques i la X Jornada de Portes Obertes, es tornarà a celebrar la marató cultural Mozart Nacht und Tag. El cicle Bandes a Les Arts s’incorpora oficialment amb quatre concerts, a més de la celebració del certamen autonòmic.

Antologia de la sarsuela i òpera, amb la Banda Municipal de València

Malestar entre els compositors de la Comunitat Valenciana

El dijous 29 de juny, la Banda Municipal de València, baix la direcció del seu titular Fernando Bonete Piqueras, oferirà, als jardins del Palau, un concert on farà un recorregut per les peces més conegudes de la sarsuela i l’òpera. Es podran escoltar obres tan populars com ara El tambor de gra-

L’absència de música de compositors de la Comunitat Valenciana a la pròxim a temporada de Les Arts ha causat cert malestar entre els autors de la terra. Per a Andrés Valero, “després de vore el que hi ha per a la propera temporada, crec que la creació m usical valenciana és ignorada i menyspreada”. A la falta de programació d’obres valencianes cal afegir que tampoc s’ha fet cap encàrrec a cap autor (valencià o no), com sí acostumen a fer altres auditoris nacionals.

Cicle Les Bandes a Les Arts. FSMCV.

Del 28 de juny a l’1 de juliol del 2017 tindrà lloc a Les Alqueries el V Curs de Direcció de Banda, organitzat per la Unió Musical Alqueriense. En esta edició, el curs comptarà amb els mestres Miguel Etchegoncelay i José Rafael Pascual Vilaplana. El curs tindrà una part teòrica i una altra pràctica, durant la qual es treballarà el repertori seleccionat pels mestres del curs mitjançant assajos amb la banda de la Unió Musical Alqueriense. En edicions anteriors han participat professors invitats com ara Douglas Bostock, Miquel Rodrigo, Andrés Valero, Eduardo Cifre o Carlos Pellicer Casa de la Música. Les Alqueries 28 de juny al l’1 de juliol

Concert de la Colla de Dolçaines i Percussió de la Universitat de València La Colla de Dolçaines i Percussió de la Universitat de València participa, per primera vegada, en el Festival Serenates a La Nau. Oferirà un concert juntament amb la Colla La Socarrà de Xàtiva. Centre Cultural La Nau. València 7 de juliol. 22:30h.

Tres agrupacions valencianes al Certamen Internacional de Bandes de Música d’Aranda Ja es coneixen les bandes que participaran en el XVIII Certamen Internacional de Bandas de Música ‘Villa de Aranda’, que enguany comptarà amb tres bandes procedents de la Comunitat Valenciana. El certamen s’iniciará el 7 de juliol amb la banda de l’Agrupació Musical L´Artística de Carlet i continuarà el dia 14 amb la Unión Musical de Benidorm. També el dissabte 21 de juliol hi haurà presència valenciana, amb l’actuació de la Societat Unió Musical ‘Santa Cecilia’ de Guadassuar, mentre que el dia 28 ho farà la Banda de Música de Salcedo (Pontevedra). Durant els dissabtes d’agost participaran en el certamen, consecutivament, la Banda Municipal de Música de Mora (Toledo), l’Associação Recreativa e Musical de Vilela (Portugal) i la Banda da Escola de Música de Rianxo (A Coruña). Plaza del Trigo d’Aranda Dissabtes de juliol i agost.


31

■ Junio 2017 AGENDA

Oberta la convocatòria per a presentar propostes musicals per al Trovam 2017 Fins al pròxim 18 de juny està oberta la convocatòria per a la presentació de propostes musicals per al Trovam!-Pro Weekend! 2017 que tindrà lloc del 9 al 12 de novembre. Hi poden participar tots els grups de música del País Valencià i de fora del territori amb al menys un disc editat i material d’àudio i vídeo disponible. Es poden presentar propostes artístiques de diferents estils musicals (pop, rock, jazz, folk, electrònica, etc). Fins al 18 de juny

El pianista Josu de Solaun impartirá classes magistrales en el Conservatori de Torrent Les classes magistrals del prestigiós pianista valencià Josu de Solaun estan dirigides a professors i estudiants dels últims cursos de grau Professional i Superior. Els interessats hauran d'enviar un correu a asociacion.emas@gmail.com. Cada classe tindrà una durada aproximada d'una hora i l'elecció d'horari s'intentarà adequar a cada alumne segons l'ordre d'inscripció. Josu de Solaun és el guanyador del Primer Premi en el XIII Concurs Internacional de Piano George Enescu de Bucarest (2014). Es tracta de l'únic espanyol guanyador del certamen en els seus quasi 60 anys de la seua existència. Així mateix, en 2006, va obtenir el Primer Gran Premi en el XV Concurs Internacional de Piano José Iturbi, sent de nou l'únic pianista espanyol guardonat en els seus més de 30 edicions.

Spanish Brass y Chano Domínguez estrenan el espectáculo ‘Puro de Oliva’ El primer concierto será en Alzira en el marco del festival del grupo A. MOYA. València

Puro de Oliva es el título del nuevo concierto del quinteto de música de cámara Spanish Brass y del pianista gaditano Chano Domínguez. El espectáculo se estrenará el próximo 1 de julio en Alzira (València) en el marco del Festival Spanish Brass Alzira (www.sbalz.com) y contará con una obra de estreno compuesta por Domínguez para quinteto de metales y piano, que lleva por título Never Settle for the Oyster Light. El resto de las obras del concierto son piezas escritas por Domínguez y adaptadas para quinteto de me-

tales y piano, como Solo con verte, Mi Prima de Riesgo, De Cadi a New Orleans o Rumba Pa Jerry. Este proyecto surgió tras un encuen-

tro cerca de Seattle (EE.UU), donde Domínguez asistió a un concierto del quinteto y en el que surgió la magia necesaria para decidir compartir experiencias sobre el escenario. El festival, organizado por el Ajuntament d’Alzira, la Societat Musical d’Alzira y Spanish Brass, es un proyecto pedagógico, de creación y también un punto de encuentro en el que profesores, artistas y alumnos comparten saberes, experiencias y lo más importante, disfrutan de buena música. La presente edición contará con numerosos artistas y Domínguez será el compositor residente.

Berklee convoca cursos de dirección de bandas y composición

CulturArts Plaza de Viriato. Valencia

La seu de la SGAE a València acull cinc concerts del V Indrets Sonors Ja s’han seleccionat els artistes i grups que participaran en la cin-

Sala SGAE València 9 de juny a l’1 de desembre .

Benaguasil acull un Curs Internacional de Flauta i Fagot impartit per reputats professors Del 4 al 9 de juliol, les instal·lacions de Consolat de Mar a Benaguasil acolliran un Curs Internacional de Flauta i Fagot impartit pels professors Paolo Taballione (flauta solista de l’Orquestra de l’Òpera de Munich, Bacherische Staatsorchester, i professor de la Universität Mozarteum de Salzburgo), Bárbara Cadelano (directora i professora de "Musikstudio Amadeus" de Munich) i Carmina Llopis Chelet (professora del Conservatori Professional de Música de Llíria). Els cursos s’enquadren en els Cursos Internacionals de Música organitzats per Fermata Music, de Benisanó i están dirigits a alumnes d’estos instruments de qualsevol nivel acadèmic. Benaguasil, del 4 al 9 de juliol.

Conservatori de Torrent Del 12 al 23 de juny de 2017

Berklee ha abierto la convocatoria de los cursos de dirección de bandas, arreglos y composición. Estos cursos, que tendrán lugar del 10 al 14 de julio, están dirigidos a estudiantes de último curso de grado de la especialidad y se reservan unas 60 plazas (alumnos activos y oyentes) para miembros de las sociedades musicales registradas en la FSMCV. Las solicitudes se podrán presentar hasta el 20 de junio de 2017 en el registro del departamento de ayudas de Culturarts.

quena edició del cicle de concerts Indrets Sonors, promogut pel Consell Territorial de la SGAE de la Comunitat Valenciana, a través de la Fundació SGAE. El quintet liderat pel saxofonista de jazz alacantí José Luis Santacruz obrirà el proper 9 de juny el cartell d’actuacions, que se celebraran a la Sala SGAE del Centre Cultural de València (carrer Blanqueries, 6). Li seguiran les formacions valencianes de pop-rock Corazones Eléctricos (16 juny) i El Contorsionista (30 juny), la cantautora castellonenca Lola Bou (22 setembre), el grup de pop-rock alacantí Mur Guerras (27 octubre) i, finalment, la banda valenciana de flamenc-jazz Feltrer & Minguillón Quartet (1 desembre). Els concerts començaran a les 19 hores i l’entrada és gratuïta.

Benaguasil, Consolat de Mar del 4 al 9 de juliol.

Altea dedica el seu certamen al 400 aniversari de la carta puebla El termini d’inscripció finalitza el pròxim 30 de juny La Societat Filharmònica Alteanense (SFA) ha obert el termini d’inscripció per al seu 44 Certamen Internacional de Bandes de Música (CIBM) Vila d’Altea. Un certamen en el qual concursaran tres agrupacions seleccionades per la comissió organitzadora en una única secció, amb un màxim de 135 músics, que actuaran el 2 de desembre en el Palau Altea Centre d’Arts. El termini d’isncripció finalitza el 30 de juny. Enguany el lema del Certa-

men és “Altea 1617” amb el qual la SFA vol sumar-se a la celebració del 400 Aniversari de la signatura de la Carta de Població de la Vila d’Altea. El CIBM Vila d’Altea premiarà la banda simfònica guanyadora amb 6.000 euros i el trofeu de la societat musical. Les altres dues formacions rebran 3.000 euros per la seua participació. Així mateix, el jurat podrà atorgar un premi especial al millor solista que rebrà un diploma acreditatiu.

Les formacions interpretaran dues obres puntuables en el certamen, l’obra obligada és 400, d’Andrés Valero Castells (Silla 1973) que ja es pot sol·licitar per correu electrònic, i una altra de lliure elecció. Una nova edició del CIBM que ha vist passar a 186 bandes simfòniques procedents de quatre continents (Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia), 17.500 músics, 132.000 espectadors i interpretar més de 600 obres.

Obert el termini per a inscriure’s al III Certamen de Bandes Vila de Catarroja El Certamen de Bandes Vila de Catarroja tindrà lloc el 29 d’octubre de 2017 en l’Auditorio TAC de Catarroja i en ell poden participar bandes de música amb plantilles entre 70 i 80 músics. El termini de presentació d’inscripcions es va obrir el passat 1 de juny i finalitzarà el 30 del mateix mes. L’obra obligada d’esta edició serà Día de Pascua en Catarroja, del compositor José Manuel Izquierdo que haurà de ser interpretada per totes les bandes a més d’un pasdoble de presentació i una obra lliure d’entre 12 i 20 minuts. El jurat del certamen està composat per Amparo Edo, Francisco Zacarés i Miguel Ángel Navarro.


32

Junio 2017 ■ E L QUE V E UR E M

El Feslloch, festival de referència de la música en valencià, obri la temporada d’estiu Aquesta onzena edició inclou l’espectacle “Feslloch a banda”, amb Josep Nadal, Xavi Sarrià, Feliu Ventura i la banda de música de Benlloch LEILA ESCRIHUELA. Benlloch

Es proclama com el primer festival de l’estiu, amb un cartell que ja pren forma amb més de 20 artistes confirmats. Els dies 6, 7 i 8 de juliol, el municipi de Benlloch, a la Plana Alta, acollirà el Feslloch, que aquest any suma onze edicions. L’organització defineix el Feslloch com “un festival de música en valencià que pretén ser una mostra de tota la bona música que hi ha feta en la nostra llengua”. I així s’hi reafirmen amb les confirmacions de grups que aquest any han estrenat nous treballs, com l’agrupació Zoo amb el seu nou àlbum Raval, El Diluvi amb el seu darrer disc Ànima , o Smouking Souls amb Cendra i Or. Els escenaris del Feslloch s’ompliran de festa, música i energia amb les actuacions de Manel, Ebri Knight, Gener, Roba Estesa, Candela Roots, Oques Grasses, Xiromita Trad Project,Animal, Doctor Prats, Huntza, Pepet i Marieta, Les Kol·lontai, La Fúmiga, Pupil·les,Tomás de los Santos, Mireia Vives i Borja Penalba. A l’auditori de Benlloch també hi haurà diverses actuacions i xarrades. Un festival que es converteix “en un moment d'encontre únic per a tots aquells amants de la bona música i de la nostra llengua. Una acampada molt familiar i característica”.

Per una altra banda, el Feslloch afegeix una novetat i confirma una de les actuacions més especials per aquesta edició. Es tracta de Feslloch a banda, un espectacle únic, exclusiu i de producció pròpia protagonitzat per Josep Nadal, Xavi Sarrià i Feliu Ventura. Els tres artistes faran un viatge al llarg de les seues carreres musicals i interpretaran cançons dels grups que han liderat (La Gossa Sorda, Vertigen i Obrint Pas), i que el públic haurà escollit prèviament a través de les xarxes socials del festival. Nadal, Sarrià i Ventura estaran acompanyats de l’Associació Musical Amor a l’Art de Benlloch, i músics de tota la comarca de la Plana Alta. El Feslloch està organitzat per l'Associació Cultural Feslloch amb la col·laboració de l'Ajuntament de Benlloch, l’ Associació El Pitxurrull, Reviscola i Escola Valenciana. A més, compta amb el suport de la Generalitat Valenciana, Diputació de Castelló, Institut Valencià de Cultura i l'Institut d'Estudis Catalans.

Pep Gimeno Botifarra al Festiv al Feslloch amb la Banda de Música de Benlloch. TUBAL PERALES


33

■ Junio 2017 EL QUE VEUREM

Capella de Ministrers publica ‘Quattrocento’, la música y danza de la Corona de Aragón A. MOYA, València

La Unió Musical Santa Cecília d’Onda en concert. SANTIAGO MOLINER

La Unió Musical Santa Cecília d’Onda porta la música al carrer en cinc recitals El cicle ‘Onda sala de concerts’ acosta la música a la ciutadania ció Cultural de l'Ajuntament d’Onda, Lluís Pastor, varen presentar el cicle que va començar el 3 de juny en l'auditori de la Unió Musical amb l'actuació de les Orquestres de Corda de la Unió Musical Santa Cecília d'Onda i del Conservatori Professional de Música d'Alcanys enmarcat en la 32ª edició de la Fira del Llibre que organitza el consistori. El 10 de juny, (22.00 hores), la Coral Borriarenca i Cor de la UMSCO actuaran a la plaça de l'Església de l'Assumpció. El dia 17 (22.00 hores), a l'esplanada del pavelló Víctor Cabedo, s’oferirà un recital de la Banda

Jove del Grau de Castelló i la Banda Jove de la UMSCO. La pròxima cita serà el 24 (22.00 h.) al Pla, on actuaran el Ballet Jove i la Banda Simfònica de la UMSCO. Finalment, el dia 1 de juliol (19.00 h.) al Raval de Sant Josep, es realitzarà una trobada de bandes de música de la Plana Baixa. Pastor destaca el recolzament de la regidoria de Cultura a les iniciatives culturals i assegura que “aquest cicle de música va en la mateixa línia d'aquest Ajuntament, d'aprofitar per a acostar la cultura a la gent i realitzar activitats que dinamitzen els diferents llocs emblemàtics que hi ha a Onda”.

El Palau acull una trobada estatal per coordinar accions educatives i socials

ceu i les simfòniques de Navarra, Euskadi, Bilbao, Tenerife... Entre els objectius de ROCE es troba impulsar la creació de serveis i departaments educatius i socials, que desenvolupen programes de concerts didàctics i accions educatives de música, òpera i dansa. El seu president Mikel Cañada, afirma que "hem viscut 8 anys de descens en tots els paràmetres de la música clàssica i hem de canviar eixa tendència, impulsar eixe canvi afavorint la creació de nous públics".

ALEXIS MOYA, Onda

El cicle Onda sala de concerts pretén crear diferents llocs culturals de trobada i de relació amb la ciutadania, així com posar en relleu la gran importància de la música en el municipi i fomentar l'ús de la la mateixa com a element essencial i bàsic per a les bones relacions entre els ciutadans. Esta iniciativa de la Unió Musical Santa Cecília d'Onda (UMSCO) en la que col·labora l’ajuntament és realitzarà cada dissabte fins a l’1 de juliol en cinc llocs diferents de la localitat. El director de la UMSCO Manuel Varella i el tinent d'alcalde de Promo-

A. MOYA, València

la VIII Trobada ROCE (Red de Organizadores de Conciertos Educativos) Experimentartes es farà per primera vegada a València i tindrà lloc el 30 de juny i l'1 de juliol al Palau de la Música. La xarxa d'Organitzadors de Concerts Educatius és una associació for-

mada per institucions i entitats a nivell estatal, creada per coordinar les accions educatives i socials desenvolupades per les seues institucions i entitats associades i estimular la cooperació. Entre elles, estan el Palau de la Música de València, de Barcelona, l'Auditori de Barcelona, Teatre del Li-

Capella de Ministrers, ha publicado Quattrocento, un trabajo que aborda la música y danza de la Corona de Aragón en Nápoles en el siglo XV. Este es el disco número 54 de la formación en un año en el que conmemora su 30 aniversario de presencia en el panorama nacional e internacional como uno de los referentes de la música antigua por su labor de difusión del patrimonio musical desde la Edad Media al siglo XVIII. Este trabajo discográfico tuvo su génesis en el marco de Early Music Morella, Academia y Festival Internacional de Música Medieval y Renacentista, que organiza la Asociación Cultural Comes, y será el eje central en su sexta edición. El repertorio musical escogido en el disco es un claro ejemplo de la circularidad entre el estilo popular y el estilo culto del repertorio musical y coreico de la corte catalano-aragonesa en los entretenimientos teatrales del Quattrocento napolitano. El cancionero que mejor representa

este repertorio es el manuscrito 871 de Montecassino ya que se considera vinculado a la corte napolitana del reino aragonés. Carles Magraner, musicólogo, violagambista y violonchelista y director de Capella de Ministrers, ha trabajado en Quattrocento para incorporar este patrimonio al que ya ha rescatado y difundido en 1.200 conciertos, un legado que ha recogido en discos propios y en varias participaciones y recopilatorios. En esta labor, ha abordado, con una gran labor de investigación histórica y musicológica, la música de la corona de Castilla y de Aragón, árabe-andalusí, sefardí, cristiana, el Misteri d’Elx, los Borja, medieval... El Quattrocento es uno de los períodos más relevantes y prolíficos del panorama artístico europeo. Se desarrolla a lo largo de todo el siglo XV y es la cuna del Renacimiento. En la Italia no unificada de este siglo, el arte, la danza o la música representaban una forma de ostentación del poder de los gobernantes frente a otras regiones.

Arriba, la portada de Quattrocento . Capella de Ministrers en La Lonja. LAS BANDAS


34

Junio 2017 ■ EL QUE VEUREM

Matthieu Saglio y José ‘El Piru’ presentan su disco de raíces flamencas ‘Petit a petit’ A. MOYA, València

El grupo de rock alicantino, Evolución.

LAS BANDAS

Evolución participará en la primera edición del Rock Forever Festival en Benidorm Los alicantinos fueron nominados a los Grammy Latinos en 2015 JOSÉ ANTONIO MARTÍNEZ, Benidorm

Los integrantes del grupo de rock Evolución, naturales de Alicante, actuarán en el festival Rock Forever de 2017 en Benidorm el día 10 de junio, en lo que supone la primera edición de dicho evento, creado como plataforma para impulsar y promocionar los grupos musicales comarcales y ofrecerles la oportunidad de compartir cartel con grupos de primer orden que en esta ocasión serán Narco y Sober. Los cuatro componentes cuyos nombres son Fran Lorite (voz), Yoel Lorite (bajo), Niko G. Rodríguez (guitarra) y Tito Díaz (batería) no son ajenos a la notoriedad y los eventos musicales a gran escala, ya que en 2015 fueron nominados a los Latin Grammy Awards en cinco categorías (grupo revelación de rock, mejor canción de rock "Sin Frontera", mejor ingeniero de sonido y disco del año). También su primer - y homónimo- álbum "Evolución" grabado, mezclado y producido por Alex Par-

ker - quien trabaja a caballo entre España y Estados Unidos, habiendo trabajado con artistas de la talla de Alejandro Sanz- y masterizado por Steve Correao (Nashville,Tennesse) les granjeó galardones como finalistas de los Premios Provinciales 2016, finalistas del Certamen de Grupos Jóvenes Alicante 2016 y finalistas del Festival Montgorock 2017. La iniciativa parte de José Ramón González de Zárate, quien es concejal de eventos del municipio, y de los promotores de Bourbons Eventos, David Olea y María Dubleva, pretendiendo añadir una cita periódica al calendario de eventos culturales de Benidorm para

Rock Forever es una plataforma para impulsar grupos musicales que compartirán cartel con Narco y Sober

"promocionar la cultura musical de la zona y el nombre Benidorm por toda España". El concierto no sólo comprenderá las actuaciones de los 13 grupos de rock sino que también ofrecerá actividades como una exposición de coches antiguos o un mercado de artesanía y a su término el evento se desplazará a diversos locales de música rock predefinidos en una ruta para continuar con la fiesta. Fran Lorite, líder de la banda, declara que "Evolución es puro rock y lo vamos a demostrar esa noche". El 10 de junio los alicantinos compartirán escenario con Narco, Sober, Sinaia, Ego, Bleeding Rock, Blues Weiser, Punko.uk,Teniente Vinilo, Flackoysuscanciones, Revolta, M-80 y Contrabanda. El precio de las entradas (www.ticketea.com) parte de los 25 euros para compras anticipadas. Rock Forever Festival se celebra en Benidorm el día 10 de junio de 2017 en el Parque de L'Aigüera,Auditorio Julio Iglesias.

El violonchelista francés afincado en Valencia, Matthieu Saglio, no para de enhebrar proyecto tras proyecto. Ahora, él y el guitarrista flamenco José 'El Piru' cruzan sus caminos. El resultado es un diálogo espontáneo, una evidencia tranquila, y las suma de diez cuerdas que componen un arco iris sonoro de mil matices. El nexo de unión de los dos compañeros es el flamenco, tierra de aventura para Saglio y de origen de ‘El Piru’ que se formó, junto con los grandes maestros de la guitarra flamenca en Andalucía. Ellos han ido forjando un estilo muy personal, caracterizado por una gran elegancia y por su facilidad natural para acompañar las voces de los cantaores. Para Matthieu Saglio, el flamenco fue una revelación poco después de instalarse en España hace más de quince años. La música de este dúo se enraíza en el flamenco para escaparse con más libertad hacia otros horizontes a lo largo de los múltiples viajes sonoros que ofrecen los dos músicos.

Esta ausencia de etiqueta deja la puerta abierta a un estilo singular en el que destaca la capacidad tanto del violonchelo como de la guitarra de hacerse por momentos melódico o rítmico, ligero o fogoso, solista o acompañante. Silencio y matices La música de Saglio y de 'El Piru' se enriquece también con un tercer instrumento: el silencio. Como si la más mínima nota tuviera que ser tocada sólo en caso de absoluta necesidad, el silencio se inmiscuye frecuentemente, entre las notas, para dejar así vibrar la emoción. Esta música de colores suaves pero con numerosos matices, sólo podía nacer entre los dedos de estos dos escultores de nubes, con suelas de viento. Saglio es un músico prolífico que forma parte de grupos como NES y Jerez Texas con el que publicó hace dos meses su quinto disco, Claro de Luna, fruto de una colaboración de 15 años que les ha llevado a 25 países de cuatro continentes en los que han ofrecido más de 500 conciertos.

Matthieu Saglio y José 'El Piru'. LAS BANDAS

‘Mañana te pago’ nuevo trabajo del grupo Ronda Norte

Queen revive junto con la Orquesta Santa Cecília de Onda A. MOYA, Onda

A. MOYA, València

Ronda Norte practica un rock “de barrio” que bebe de las raíces de bandas como La Polla Records, Siniestro Total, Porretas o Marea. El grupo valenciano, pese a su corta trayectoria, ya ha participado en Unidos, el doble álbum de tributo a Parálisis Permanente publicado por el sello Leningrado Records, y se ha fogueado con éxito en diferentes escenarios, entre ellos el que les llevó has-

ta la final del concurso de bandas de la sala Novelty. Mañana te pago incluye once temas que se pueden escuchar y descargar en todas las plataformas digitales. El álbum contiene temas como Jero ponme un quinto, Juan de Perpiñán o Venganza en el canal llamadas a ser éxitos en sus conciertos. Su puesta en escena, ataviados con corbatas y tirantes blancos, es llamativa lo que se pudo comprobar recien-

El grupo Ronda Norte en concierto.

temente en Rock City donde presentaron su disco compartiendo cartel con el grupo Revolcón. Ronda Norte,

LAS BANDAS

surgidos del curtido grupo Rock In Patraix, publica su primer trabajo con el que irrumpe en escena.

Queen volverá a sonar en Onda en formato sinfónico de la mano de Dios Salve a la Reina y la Orquesta Santa Cecília de Onda. El 28 de julio a las 23 horas, el Recinto Multiusos de Onda acogerá uno de los conciertos más especiales del verano con la prestigiosa banda argentina, una soprano y los más de 60 músicos de la Orquesta Santa Cecilia de Onda. El grupo ofrece el mejor espectáculo sobre Queen del mundo, según la revista Rolling Stone.


35

Junio 2017 ■ R E P OR TATG E

L'Orfeó Universitari de València al Festival Serenates al Claustre de la Universitat de València. OUV

Set dècades de musica amb l'Orfeó L’Orfeó Universitari de València celebra el seu 70 aniversari i estrena ‘Lacrimae’ de Francisco Coll CRISTINA QUÍLEZ. València

Fundat el 1947 al si de la Universitat de València, l’Orfeó Universitari de València (OUV) està format per estudiants, graduats i professors i, des dels seus inicis, també de la Universitat Politècnica de València. N’han estat els seus directors: Jesús Ribera, Eduardo Cifre, Josep Ramon Gil-Tárrega, Constantino Martínez-Orts i, actualment, Francesc Valldecabres. Durant estos 70 anys ha rebut nombrosos premis i ha col·laborat amb agrupacions de prestigi desenvolupant projectes que li han situat com una de les agrupacions corals més actives i innovadores del panorama vocal valencià. Per al seu director, Francesc Valldecabres, l’OUV “és un dels cors grans com a massa coral que pot abordar certs repertoris. És un cor molt jove, en quant a la gent que l’integra ja que manté en essència el que és el seu estat fundacional, és a dir, que en gran part està format per estudiants de la Universitat i la majoria amb una formació musical alta i que té un compromís molt fort amb la música actual i la música de nova creació. Manté viva la vinculació amb antics orfeonistes i ofereix un projecte musical de qualitat”. Quan Valldecabres va assumir la direcció del cor va potenciar la relació amb altres formacions: “Pretenia establir vincles amb altres estructures i associacions musicals i culturals del País Valencià, perquè sempre he tingut molt en compte que entre tots podem fer molt més. Pretenia augmentar l’espectre formatiu de l’Or-

forta per intentar estar a l’última pel que fa a la creació, perquè pensem que els compositors valencians han abandonat la creació coral, a banda d’algunes excepcions, i el projecte suposa una manera de potenciar i animar als compositors a que produeixquen obres fetes a la mida de l’Orfeó i que després puguen ser aprofitades per la resta del món coral i que servixca d’exemple a altres agrupacions”. Tota esta inquietud musical s’ha de sustentar en una estructura organitzativa ben equilibrada. Per a Carmen Abad, presidenta de l’OUV des d’octubre de 2015, uns dels objectius passa per “aconseguir un cor el més estable possible, encara que donades les característiques de l’Orfeó resulta complicat, ja que en una gran majoria està format per universitaris, que en un determinat moment se’n van d’Erasmus fora del país. Comparteix també la inquietud del nostre director de dur a terme programes i projectes innovadors i enriquidors, que suposen un repte per al cor, i a mantenir la qualitat vocal que s’ha aconseguit. I a altre nivell, aspire a mantindre l’ambient de grup que tenim actualment”.

In crescendo Recorreix a la terminologia musical per parlar d’estos 70 anys: In crescendo. Un creixement que, a nivell econòmic, depén del suport de distintes institucions, principalment la Universitat de València. “Encara que no pertanyem a la Universitat, sí que estem lligats a ella des de sempre, ja que ens proporciona una subvenció per a ajudar a pagar una part del

“Volem estar al capdavant de la innovació i de projectes educatius i culturals que es puguen dur a terme” L'Orfeó en el Palau de la Música i en una foto d’arxiu. OUV

feó, invertint en directors convidats, professors de tècnica vocal... També la creació de projectes innovadors tant en l’aspecte educatiu com ar-

“El Projecte Residències és una aposta molt forta per intentar estar a l’última pel que fa a la creació vocal”

tístic i que foren interdisciplinaris, com per exemple amb dansa, pintura, literatura, teatre...”. Eixe objectiu s’ha traduït en nous i interessants projectes en els que “tots aprenem molt de tots”. I afegeix “la major part d’ells són innovadors, enriquidors... que un cor com l’Orfeó siga capaç d’estrenar 9 obres en 3 anys, pense que és molt important, com el concert que acabem d’oferir dins d’Ensems”.

Recentment, van interpretar la Novena Simfonia de Beethoven amb una banda integrada per músics de la ciutat de Llíria. Una experiència que qualifica de “molt interessant perquè tinguerem l’honor d’estrenar una versió feta ad hoc per Más Quiles, dirigida pel mestre Galduf i amb uns solistes de gran qualitat com Isabel Monar, Marina Rodríguez-Cusí, Albert Montserrat i José Antonio López”. També a Llíria van interpretar esta Setmana Santa Stabat Mater de Dvorak, en la seua versió original per a piano, obra que també van fer a Torrent. Projecte Residències Però, sens dubte una de les iniciatives més innovadores és el Projecte Residències. “És una aposta molt

sou del director i l’espai per a assajar, ja que no disposem d’un local propi. Nosaltres, per la nostra part, participem en els actes universitaris en què ens requereixen”, explica. Després de l’estrena el passat 7 de juny de Lacrimae, del compositor valencià establert a Londres, Francisco Coll, en el festival de música contemporània Ensems, l’OUV participarà en una nova edició de Serenates al Claustre, organitzat per la Universitat de València. En juliol portaran la seua música a Benicàssim i Segorbe, abans de volar a La Gomera, per a participar en el Festival de Cors de Canàries. Entre els desitjos de futur, Valldecabres ho te clar: “Seguir estant a l’última i participar de manera activa en la vida cultural de la ciutat de València i del país i estar al capdavant de la innovació i de projectes educatius i culturals que es puguen dur a terme”.


36

Junio 2017 ■ ENTREVISTA

Manolo Miralles ◆ President del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) de músics en valencià

«La inèrcia del passat continua estant als teatres i auditoris del país, no ha canviat gran cosa» ★ VICENT XAVIER CONTRÍ I RIBES

Manolo Miralles ens rep a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, al cor de València. Membre històric d'Al Tall i embarcat ara en el projecte de Musicants, raona en qualitat de president del Col·lectiu Ovidi Montllor (COM) de músics en valencià. El paper dels governants, la precarietat artística del músics i la nova ràdio i tele públiques centren part de la conversa. n cada edició dels premis Ov idi li dedica part de la seua intervenció a les institucions púb liques. Tanta falta fan la Generalitat, les diputacions i els ajuntam ents? Jo pense que no només a la música en valencià, que evidentment que sí, sinó a la cultura en general. Hi ha poca inversió pública en la cultura. Caldria definir en la música de consum què és cultura i què no. Podríem dir que els “triunfitos” són cultura? O tot el que està recolzat per la indústria discogràfica és cultura? Això és negoci. La cultura és una altra cosa. Jo diria que hi ha poca inversió realment en cultura. I les orquestres de música clàssica que es consideren? Cultura, funcionariat? Alguna cosa hi ha de tot barrejat. El que està realment maltractat és l'altre tipus de cultura, entre elles la música en valencià. El que sí que trobe és que fa falta una campanya d'igualtat, com passa amb les dones. Perquè a aquest país li fa falta una campanya de conscienciació i d'igualtat referida a les llengües minoritàries. Hi havia grans expectatives en el sector amb la reobertura de la telev isió pública valenciana. Hi ha frustració?

E

Manolo M iralles al Centre Octubre de València. VXCR

Sí. Hi ha angoixa i frustració de vore com els nostres dirigents no són capaços (d'obrir-la). No els estic tirant la culpa a d'ells, però també, alguna responsabilitat tenen. Sé dels entrebancs que s'estan trobant a l'hora de tornar a obrir la nosta ràdio i la nostra televisió, que són absolutament indispensables per a redreçar la nostra cultura, la música, el teatre, la “indústria” audiovisual i tantes coses més. Fa falta la tele per a tindre estima pel país, per al coneixement i la popularització de les nostres terres i la vertebració del País Valencià. La música en valencià s'organitzà a trav és del COM l'any 2006, però no hi ha encara un sindicat que represente els músics, a tots els m úsics. Hi ha diferents factors que incideixen en el mateix. Si eres molt precari és molt difícil, per exemple, poder pagar una quota a un sindicat. Si eres molt precari et converteixes en una persona que treballa d'una manera individualista i que té poques ganes de per-

dre el temps en coses que considera difícils d'aconseguir. Tot això condueix a que siga complicat fer un sindicat. A més, un sindicat per a què? Els que pensem que un sindicat fa falta -hi ha moltes coses per fer- sabem que cal un grup de gent treballant en ell mateix, i això són diners i la precarietat dels músics fa que siga més

“Hi ha angoixa i frustració de vore com els nostres dirigents no són capaços d'obrir la televisió pública valenciana”

difícil. Una altra qüestió és l'individualisme inherent dels músics de banda que van un poc a la seua i que són uns meninfots, en aquest aspecte, encara que no ho pareguen. No som capaços de demostrar que els avantatges en són més que els desavantatges. Possiblement perquè nosaltres hem crescut en un entorn de falta de creença en els sindicats. De quin país o regió té env eja pel que fa a la gestió cultural? França, Holanda, Bèlgica, Irlanda i altres països dels quals no conec el seu funcionament però que em demostren que hi ha una atenció i un interés per desenvolupar la cultura pròpia. El sistema de protecció en aquests països que he mencionat és admirable. Fa possible la creació d'una cultura nova i en constant evolució perquè es premia la producció. Això permet que els músics es mantinguen d'una manera més digna que ací. Altre tema és el caràcter nostre, el de la mediterrània, que crec que és envejable.

Fa ja uns anys que els membres del COM prengueren el Palau de la Música de València reivindicant que els músics actuaren en les infraestructures culturals públiques, vetades pel govern del PP. Com ho va vore i com ho veu ara? Realment als músics valencians els fa falta tocar en els grans contenidors culturals del país? Jo crec que sí. Allò va ser una cosa com s'està demostrant- anecdòtica i a més mal pagada. Com no tenim ràdio, ni tele i quan existien tampoc es bolcaven en el tema (els músics tenen poca visibilitat). Algunes produccions s'estan fent, algun cantautor que va al Palau, molt poca cosa en Alacant... però realment la inèrcia del passat continua estan en els teatres i auditoris del País Valencià, no ha canviat gran cosa. És un peix que es mossega la cua. Si no hi ha incentius no es creen espectacles interessants que es puguen exposar en eixos llocs. I si no n'hi ha, no es programen i com no es programen, no n'hi ha. Estem


37

■ Junio 2017 ENTREVISTA / PREMSA

en eixa tesitura. Però hi ha espectacles per ahí, produïts per voluntarisme pur, que són tan dignes com el que puga estar fent Maria del Mar Bonet, en aquests moments. I no estic criticant el que es fa amb Maria del Mar Bonet, al contrari. Pero jo crec que s'hauria de fer un esforç. De fet hi ha hagut crítiques de m úsics v alencians per la contractació de Raimon per part de la Generalitat am b un pressupost de més de 300.000 euros per 16 concerts. Jo trobe que hi hagué part de raó en les crítiques i part de desconeixement. Perquè els diners després no han sigut tants. Encara que també sóc crític en eixa postura, crec que realment el país li devia alguna cosa a Raimon, més bé al símbol de Raimon, a la reivindicació dels “orígens” de la música en valencià. Després del greuge del govern anterior calia una cosa així. Jo sóc crític en el dia després. Després de Raimon què? La Fera al Palau? Que poquet. Manolo Miralles ve d'un grup, Al Tall, que visqué quan les discogràfiques funcionaven com a tals. Els segells han mort, definitivament? Jo crec que sí, en certa manera. El que hi ha més que abans és que el monopoli s'ha fet més fort. Les discogràfiques que venen són les que tenen el mercat agafat pels collons. Són les discogràfiques milionàries. Els segells artesanals tenen més problemes per subsistir, encara que podrien sobreviure gràcies a les noves fórmules de difusió i distribució de la música. Després de la mala pràctica de moltes discogràfiques que han venut molt per damunt del preu al que deurien vendre, la gent s'ha acostumat a dir “jo no pague tant per això” i la pirateria també ha fet molt de mal, però no és culpa del públic. És culpa de qui tenia la paella pel mànec. Darrerament també ha aconseguit que se'l reconega pel nou grup amb el qual funciona -Musicants - i no sols per ser una de les ànim es d'Al Tall. Com v iu, la producció, les grav acions i els concerts amb Musicants? Per a mi cada concert és una festa. Amb molts problemes perquè Musicants no és un grup fàcil. No és un grup fàcil de vendre, no és un grup fàcil de sonoritzar, no és un grup fàcil per la interpretació... S'exigeix molt dels músics. Però n'estic contentíssim. M'ho estic passant molt bé. Per a mi era important trobar uns músics que de base no tingueren uns coneixements de la música tradicional, m'agradava que s'endinsaren en els

sons tradicionals venint de mons musicals diferents; i això és un viatge apassionant perquè van descobrint la música tradicional i es van enamorant. Què li fa falta al COM per donar un salt qualitatiu, quan cada any, en els Premis Ovidi Montllor, es ronden les 100 produccions discogràfiques? No sé si representem tots els músics. En tot cas, el COM és la voluntat d'alguns músics perquè es visualitze el treball que es fa en la música en valencià i de donar-li una oportunitat de que tot això siga conegut i que els mitjans de comunicació en parlen. Els premis fan que al remat es parle amb més rellevància dels grups. Jo no sé si el COM ha de pegar un salt, o fer un pas endavant, com a COM. Una altra cosa és muntar un sindicat. El COM no és un sindicat ni ho ha pretés mai. Som una agrupació de músics que ha volgut sempre donar suport a la gent que fa música en valencià. Perquè el COM fora alguna cosa més caldrien infraestructures externes, com la tele o la ràdio. I que les ràdios privades trobaren que paga la pena parlar de i programar música en valencià i això no ve d'un dia. Això és un esforç no sols nostre sinó també dels nostres governants.

Raimon i la Generalitat: “Després del greuge del govern anterior calia una cosa així. Però, i després de Raimon què?

“No sé si el COM ha de fer un pas endavant. Una altra cosa és muntar un sindicat i el COM no és un sindicat”

Seria bona una legislació de percentatges de m úsica en la nostra llengua en les ràdios privades, com s'ha fet a Cataluny a? Segur. Però ací ens trobem en un problema més greu, que és el divorci de la societat valenciana, en general, amb la seua llengua. És la diferència d'estima que tenen valencians i catalans cap a la cultura pròpia. I no és culpa de la societat, és degut a que els nostres governants sempre han tingut un menyspreu cap a la nostra cultura, o una visió còmica o folklòrica de la mateixa.

El número 1 del periódico Las Bandas en un quiosco. LAS BANDAS

lasBandas rep felicitacions del col·lectiu musical de la Comunitat Valenciana El sector observa amb esperança un projecte que li dona visibilitat Redacción lasBandas, València

El poble valencià viu la música des d'una complexitat, diversitat i transversalitat úniques al món. lasBandas ha nascut amb la ferma voluntat de donar a conèixer el treball d’un nombrós i dinàmic col·lectiu i per abordar tota la riquesa musical de la inesgotable cultura popular valenciana. L'acollida de lasBandas pel món musical de la Comunitat Valenciana ha estat excel·lent i unànime des dels col·lectius professionals i amateurs, sectors de l'ensenyament, indústria musical,associacions d'aficionats i melòmans, entitats socials, culturals i empresarials. lasBandas ve a ocupar un espai informatiu en la premsa escrita orfe d'atenció i d'espais de reflexió. El principal objectiu del nou tabloide és cobrir temàticament i territorialment el cabdal d'informació que es produeix en el món de la música i la cultura popular. La temàtica és tan àmplia com són els repertoris, gèneres i estils musicals que coexisteixen, i no vol limitar-se a la música culta i tradicional, popular i simfònica, òpera i antiga o barroca. Es tracta de seguir de prop les tendències contemporànies, els seus processos creatius, ocupar-se del que passa al jazz i al rock, músiques alternatives, experimentals i electròniques, així com a totes les propostes sonores. El fet musical al voltant de les 547 societats musicals i de la nostra tradició, present tot al llarg del territori, i que uneix a més de 300 associacions en torn a les federacions de Folklore, de Cors i de Dolçainers i Tabaleters, està necessitat d'una major visibilitat als mitjans de comunicació. El periòdic mensual irromp en l'escena d'altres gèneres i estils mu-

sicals desatesos, malgrat la seua vital importància i enorme projecció nacional i internacional com són la música antiga i barroca, la música clàssica i simfònica, l'òpera i els seus compositors i intèrprets, també del jazz i de les músiques de nova creació i emergents, i dels col·lectius professionals que integren a cantants i autors en valencià.

lasBandas ve a ocupar un espai informatiu en la premsa escrita orfe d'atenció i d'espais de reflexió

Des del rigor periodístic de professionals de la comunicació d'una ampla i contrastada trajectòria i un nombrós col·lectiu de col·laboradors especialitzats, lasBandas pretén informar, divulgar, difondre, reflexionar i debatre sobre el ric i polièdric fenomen musical de la Comunitat Valenciana, erigint-se en imprescindible i exclusiu mitjà de comunicació dedicat a esta tasca. lasBandas ix al carrer en tots els quioscs de la Comunitat Valenciana cada mes per fer tangible i per poder reflectir la nostra activitat informativa diària en el digital www.lasbandasdemusica.com. Una eina per a crear autoestima en el poble valencià i una reflexió sobre un món que defineix la nostra identitat. Per això els municipis són determinants per al futur de lasBandas. Cal destacar el compromís de les empreses i entitats que han decidit col·laborar amb lasBandas des del seu primer número i la col·laboració i implicació de tots els lectors en aquest nou projecte editorial, valencià pels quatre costats, i us demanem a tots un vot de confiança, el vostre alè i la vostra complicitat en aquesta aventura periodística.


38

■ Junio 2017 E L QUE HE M V I S T

Unos 13.000 espectadores pasaron por el Montgorock más multitudinario Figuras representativas de este estilo musical en España como M-Clan, Leiva o La Fuga, se dieron cita en Xàbia durante todo un fin de semana ★ TEXTOS: LLUÍS GRIMALT FOTOS: LUIS CROWN

El Montgorock, es un festival de rock alternativo que se ha afianzado como uno de los más potentes y con más proyección de todo el litoral valenciano. Se celebró este mes de mayo y reunió, en lo que fue un récord, a unas 13.000 personas. Artistas representativos del panorama musical español se dieron cita en un acontecimiento que duró un fin de semana, con escenarios únicos, en Xàbia, entre el mar y la playa y el Montgó. Las ganas de rock eran grandes y la gente de la comarca y de fuera de ella no falló a su cita con este estilo musical. De hecho, se colgó el cartel de ‘no hay entradas’ tanto para ese día como para el sábado. Además, como novedad, el domingo hubo conciertos en un escenario montado en la playa de la misma localidad totalmente gratuitos. El viernes se dejaron ver en el escenario xabiero grupos como M-Clan o La Fuga, entre otros. Leiva y Los Zigarros llenaron el sábado. Ese día, a media tarde ya se había conseguido más aforo que la jornada del viernes. Además, los otros grupos que tocaron en el Montgorock fueron Los Bengala, Aurora & The Betrayers, The Saltitos, Corazones Eléctricos, Gran Quivira, S.C.R,

Este festival de rock, que se celebra en Xàbia, se afianza como uno de los más potentes del litoral valenciano

El festiv al superó su récord de afluencia durante el fin de semana. LUIS CROWN

Holy Paul, Sidecars, Sexy Zebras, Los Vinagres, Santero y Los Muchachos, Whisky Caravan, Badlans y Peranoia, entre otros. Eso fue los dos primeros días y aún quedaba el domingo. Este día, en el escenario de la playa, en un marco incomparable, tocaron diversos grupos más. Fueron, por ejemplo, Indian Hawk, Geografies, Happy Freuds y Carlos Vudú y El Clan Jukebox. Desde la organización se mostraron muy satisfechos de haber logrado superar el récord. Y es que, poco a poco, año tras año, el festival va sumando adeptos. Además, sirve de pistoletazo de salida para los festivales del Mediterráneo y del mismo modo es el escaparate perfecto para algunas bandas valencianas. Montgorock no falla en su ya habitual

responsabilidad social y este año quisieron potenciar los valores de sostenibilidad. De hecho, todo lo que recaudaron de los vasos reutilizables será

destinado a un proyecto medioambiental en el Cap de Sant Antoni y el Parc Natural del Montgó, en el que también colaborarán el Ayuntamien-

to de Xàbia y la empresa Coca-Cola. Por otra parte, un porcentaje de los beneficios de la venta de entrada irán a la Asociación de Personas con Au-

tismo de la misma localidad, con lo que la organización se asegura colaborar con un fin solidario que tanto lo necesita.


39

■ Junio 2017 EL PUIG

El Puig acull la X Trobada de Bandes Juvenils, Orquestres de Corda i Escoles de Música de L’Horta Nord La jornada estará organitzada per la UM Santa María del Puig i la colaboració del Ajuntament CRISTINA QUÍLEZ, El Puig

El Puig de Santa Maria és la seu de la X Trobada de Bandes Juvenils, Orquestres de Corda i Escoles de Música de l'Horta Nord. La jornada tindrà lloc el 17 de juny i comptarà amb l'organització de la Unió Musical Santa Maria del Puig amb la col·laboració de l'Ajuntament i la regidoria de Cultura. Els organitzadors esperen la participació de vint-i-una bandes juvenils arribades de tota la comarca que inundaran amb les seues melodies i acords els carrers del poble. El dia està previst que comence a les 16:00 hores amb l'acreditació de societats musicals i autoritats. L'Ajuntament ha organitzat visites guiades al monestir de Santa Maria del Puig i al Museu de la Imprempta, així com una ruta que convida a descobrir el pas de Jaume I per este municipi històric. A les 18:30 hores començarà l'apartat musical amb actuacions d'orquestres i grups. Està previst que la desfilada s'inicie

Luisa Salvador, Alcaldessa d’El Puig de Santa Maria

Punt d’aplec i trobada dels valencians

Alcaldes i presidents de les societats musicals de la comarca van reunir-se per tal de preparar la Trobada. LAS BANDAS

Els organitzadors esperen la participació de vint-i-una bandes juvenils arribades de tota la comarca

a les 20:00 hores. Les formacions partiran des d'un punt d'eixida diferent per acabar confluïnt en l'esplanada del Monestir, on interpretaran els pas-dobles València i Amparito Roca. En acabar, gaudiran d'un sopar de germanor que finalitzarà amb l'acte de clausura.

El passat divendres 27 de maig s’aplegaren a l’auditori de la Unió Musical Santa Maria del Puig els alcaldes i presidents de les societats musicals de la comarca per ultimar els preparatius de la Trobada. Tot està enllestit per a què siga un èxit.

La Unió Musical Santa Maria del Puig celebra el primer premi i la menció d’honor en el 41 Certamen Provincial de Bandes de Música de Vàlencia La Unió Musical Santa Maria del Puig s’ha fet amb el màxim guardó de la secció segona del Certamen Provincial de Bandes de Música de València que organitza la Diputació de València. Els 367,5 punts atorgats pel jurat van donar-li el primer premi i la menció d’honor en una competició que no guanyava des de l’any 1988. El guardó coincideix amb el 100 aniversari de la institució i suposa un reconeixement a la tasca duta a terme des de 2009 pel director de la banda Manuel Járrega Ventura, així com al treball constant dels seus socis i la directiva presidida per Rubén Moreno. La Unió Musical va guanyar el certamen

Actuació de la Unió Musical Santa Maria del Puig al Certamen Provincial de València. DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA

interpretant el pas-doble Valencianet del reconegut artista local Julio Ribelles Brunet, junt a una obra de lliure elecció que va ser decisiva en la votació del jurat, El jardín de Hera, escrita pel també compositor local José Súñer Oriola. Passat, present i futur de la pedrera compositiva del Puig van donar-se de la mà en les partitures de la banda, en una execució que va aixecar els aplaudiments de l’auditori del Palau de la Música de València. També van participar la Societat Musical La Familiar de Benissanó, la Societat Unió Artístico Musical de Sollana, l’Agrupació Artístico Musical de Santa Bàrbara de Piles i la Unió Musical de La Pobla Llarga.

Com Alcaldessa vull aprofitar les pàgines de LAS BANDAS per donar la benvinguda als seus lectors i lectores a la nostra històrica vila, batejada fa ja 800 anys pel rei Jaume I com El Puig de Santa Maria. I ho faig en un mes en què celebrem els actes de la Xª Trobada de bandes juvenils, orquestres de corda i corals de l’Horta Nord. Este 2017 està sent, i ho serà per sempre, un any molt especial per a la gran família de la Unió Musical Santa Maria del Puig. És l’any del seu centenari i fa tan sols uns dies acaba de guanyar el Certamen Provincial de Bandes, amb Menció d’Honor, al Palau de la Música de València. I també és molt especial per al Puig perquè, com el 2004, tornem a acollir una trobada musical. De nou, com aleshores, l’Ajuntament del Puig col·labora activament en esta magna iniciativa cultural. Este mes de juny, com sempre, El Puig rebrà a les societats musicals de l’Horta Nord amb els braços oberts i amb el més bonic somriure. Som un poble obert i hospitalari que ha sabut integrar tothom i que està orgullòs de l’enorme patrimoni històric i artístic legat pels nostres avantpassats. Posarem a la disposició de les persones que ens visiten el que de bo i millor tenim; la nostra infraestructura hostalera i de serveis, amb la seguretat que la pròxima Trobada serà un éxit organitzatiu i de participació. El Puig hui, com sempre, és punt d’aplec i trobada dels valencians.


40

Junio 2017 ■ BUÑOL

Buñol celebra el día del Orgullo Gay por primera vez

El CIM La Armónica en el concierto solidario. LA ARMÓNICA

El CIM La Armónica participa con la AECC en un concierto benéfico contra el cáncer CRISTINA QUÍLEZ, Buñol

El sábado 27 de mayo tuvo lugar un concierto benéfico a favor de la Asociación Española Contra el Cáncer (AECC) en el Palacio de la Música de Buñol, patrocinado por el Ayuntamiento de Buñol. Este concierto visibilizó la importante función solidaria que se realiza desde la AECC de Buñol, la cual recibió este mes de mayo una mención especial por su esfuerzo, dedicación y solidaridad. Gracias a estas asociaciones muchos pacientes y familiares reciben apoyo e información sobre esta enfermedad. El concierto fue muy especial, no sólo por su objetivo benéfico y solidario, sino también porque contó con la presencia de una banda de los EE.UU, la Luther College Concert

Band, considerada entre las mejores bandas universitarias de los EE.UU y entre las más antiguas del país. Esta banda fue la encargada de interpretar la primera parte del concierto dirigida por Joan de Albuquerque, con Lynne Hart como saxofón solista. La Luther College Band interpretó Sumon The Heros de Williams, Rhapsody para saxofón alto de Waignein, Resplendent Glory de

Gracias a estas asociaciones los pacientes y familiares reciben apoyo e información sobre la enfermedad

Galante, Who Puts His Trust de Bach, y Stars and Stripes de Sousa. Para culminar este magnífico concierto se pudo escuchar por primera vez a la Banda de la Fundación del CIM La Armónica de Buñol, una banda joven que con esfuerzo y dedicación, demuestra que Buñol tiene un futuro cultural y musical muy prometedor. La banda buñolense interpretó An American Elegy de Ticheli, y Sixth Symphony op. 130 de Barnes. Un concierto lleno de esperanza, en el que se observó la solidaridad de sus asistentes, y de aquellas personas que no pudieron asistir, pero que hicieron su donación en la fila cero. Con actos como éste se muestra el compromiso y trabajo de la sociedad en la Lucha contra el Cáncer.

C. QUÍLEZ, BUÑOL

José Luis Moreno Maicas y al que no faltaron el concejal de Cultura del Ayuntamiento de Buñol, Arnaldo Carrascosa, y el alcalde de la localidad, Rafael Pérez. El edil de Cultura de Buñol ha mostrado su satisfacción por los resultados de este festival cinematográfico, que es una fuerte apuesta de la concejalía por la diversidad, en la vida real y en la ficción.

Es una fuerte apuesta de la concejalía de Cultura a este festival por la diversidad, en la vida real y en la ficción

libros, proyecciones de películas y cortos, conciertos, exposiciones, charlas y una mesa redonda con la participación de gays y lesbianas de distintas generaciones, de Buñol y la comarca. Carrascosa ha recordado que a pesar de lo mucho que se ha avanzado en el movimiento LGTB, “todavía hay países donde se condena a muerte por ser gay o lesbiana, todavía en nuestro entorno se ataca a los y las transexuales, todavía se nos recomienda que visitemos al psicólogo a los que luchamos contra la homofobia, sigue habiendo buying en los colegios y sigue habiendo jerarcas de distintas religiones incitando al odio hacia nuestro colectivo”. Por ello, desde el Ayuntamiento de Buñol, ha señalado: “vamos a seguir luchando por la igualdad real de todas las personas, contra la homofobia y a favor de los derechos humanos”.

Batucada ecológica a cargo de los alumnos de La Artística. LA ARTÍSTICA

La Sociedad Musical la Artística de Buñol participa en la Feria de Comercio Una edición más, la Sociedad Musical La Artística de Buñol participó en la Feria de Comercio celebrada el 19 de mayo. La Artística dispuso un stand donde los interesados pudieron conocer más de cerca las distintas actividades que desarrolla la entidad.Además, duran-

‘Vivir de cine’ obtiene el beneplácito del público En Buñol se vive de cine. Lo han podido comprobar sus vecinos que, desde el pasado 27 de abril y hasta el 1 de junio, han podido disfrutar de una nueva edición del Vivir de Cine de Buñol. Cada jueves a las 22.30h en los dos impresionantes cines de la localidad: Palacio de la Música y Teatro Montecarlo, y a un precio de tan sólo tres euros, se han proyectado películas premiadas a nivel internacional y filmes nacionales de prestigio. La temporada se inauguraba el 27 de abril en el Cine Palacio de la Música con la proyección de la primera gran película: La Puerta Abierta. Un acto que contó con la asistencia como invitado de honor del Subdirector General de CulturArts IVAC,

Charlas, proyecciones de películas, presentaciones de libros, conciertos y exposiciones centrarán la atención de la localidad de Buñol desde el 12 hasta el 24 de junio con motivo de la celebración del Orgullo Gay. Es la primera vez que Buñol se une a esta conmemoración con la organización de diversas actividades por parte de las concejalías de Cultura, Juventud, Bienestar social y Educación. Arnaldo Carrascosa, edil de Cultura buñolense, comentaba que “como no podía ser de otra forma, en un pueblo con el talante de Buñol vamos a festejar pero también a reivindicar, con una serie de actos que culminarán el sábado 24 de junio con una gran fiesta del Orgullo Buñol 2017”. Desde el lunes 12 de junio en la Biblioteca Municipal y otros enclaves de la localidad se van a realizar actividades relacionadas con este movimiento, como presentaciones de

te la Feria se organizaron diversas actuaciones a cargo de un grupo de clarinetes y de un grupo de saxfones junto con alumnos de la escuela. Una de las actividades que más expectación generó fue una batucada ecológica a cargo de los alumnos de la Escuela de Música y Danza Luis Ayllón.

El Conservatorio San Rafael programa las audiciones de final de curso Cartel del ciclo Vivir de cine. AYUNTAMIENTO DE BUÑOL.

Las películas que se han podido ver han sido: La puerta abierta , Comanchería, Frantz, Moonlight, Elle y María (y los demás), a las que se han sumado cuatro cortos valencianos aportación del Instituto Valenciano de Cultura (IVAC): Lucrecia, Dent de lleó, Apolo 81 y Bottle Battle.

El Conservatorio Profesional San Rafael de Buñol va a realizar próximamente las audiciones finales del curso 2016-2017. Del lunes 12 al sábado 17 se celebrarán las audiciones en el centro en dos sesiones diarias a las 18.30 y a las 20.00 con la participación de las especialidades de percusión, trombón, trompa, fagot, oboe, saxofón, flauta, clarinete, violín, violonchelo, piano complementario, música de cámara, e iniciación a la dirección. El jueves 15 a las 20.00 h. en el patio de Venta Pilar tendrá lugar un

concierto de Música de Cámara al que seguirá el viernes 16 en el Auditorio de San Luis otra actuación a cargo del Ensemble de Saxofones y Grupo de Percusión, con la temática de “Música Española” y “Frozen for Percussion”, respectivamente. Las audiciones de este curso finalizarán el sábado 17 a las 22.30 h. en el Auditorio de San Luis. En esta ocasión el concierto de fin de curso estará protagonizado por la Banda Juvenil, Coro y grupo de Rock, la Orquesta de Cuerda, y la Banda Sinfónica.


41

■ Junio 2017 LLÍRIA

Un moment del concert. UNIÓ MUSICAL.

Concert didàctic de l’Orquestra Filharmònica de la UV a la Unió C. QUÍLEZ, Llíria

Moment de la visita a Llíria. AJUNTAMENT DE LLÍRIA

Llíria impulsa llaços culturals amb Xina Una delegació del districte de Pinggu visita l’ajuntament i les seus de les societats musicals CRISTINA QUÍLEZ, Llíria

Una delegació de Pinggu, un dels 16 districtes de la ciutat de Pequín, ha visitat recentment la ciutat de Llíria. L’alcalde Manolo Civera, junt amb la resta de regidors, s’ha reunit amb el seu homòleg Chen Xue Xin, que encapçalava l’expedició xinesa. Esta trobada pretén servir per a establir llaços culturals i turístics entre els dos municipis. Així, la delegació asiàtica ha visitat també les seus de la Banda Primitiva i la Unió Musical, igual que el Conservatori Professional de Música de Llíria. L’alcalde de Pinggu ha explicat que esta visita “vol ser una primera presa de contacte amb la ciutat de

La trobada pretén servir per a establir llaços culturals i turístics entre el municipi valencià i el xinés

Els representants de les rondalles amb l’alcalde. AJUNTAMENT DE LLÍRIA

L’Ajuntament destina més ajudes per a les rondalles

Llíria, per a poder treballar conjuntament en aquelles qüestions que ens unixen, principalment la música”. Este districte de Pequín és un dels majors productors d’instruments de corda del món. Per la seua banda, Manolo Civera s’ha mostrat encantat per rebre esta visita i comprovar, “una vegada més, que el nom de Llíria és conegut mundialment per l’excel·lència de les seues bandes de música”. Per això, esta delegació xinesa “ha volgut vindre ací i ha manifestat molt d’interés per abordar projectes culturals en comú, que desitgem puguen materialitzar-se en el futur”.

L’Ajuntament de Llíria ha renovat els acords de col·laboració amb l’Orquestra de Plectre “El Micalet” i l’Agrupació Musical Edetana “Vicente Giménez”, que estaran vigents fins a l’any 2020. L’alcalde Manolo Civera ha firmat els nous convenis amb els presidents d’estes entitats musicals, Miguel Gómez i Vicente Galduf, en un acte en què també ha estat present la regidora de Música, Patricia Cabanes. Les societats rebran enguany 19.221 euros, quantitat que es vorà incrementada un 2% anualment. Açò suposa un augment de l’11% respecte a l’anterior acord. El primer edil de Llíria ha destacat que amb estos nous convenis “es recuperen els valors anteriors a la crisi i les nostres rondalles comptaran amb una important ajuda per a continuar exercint la seua magnífica labor cultural”. Per la seua banda, estes agrupacions oferiran actuacions musicals dins de les festes i l’agenda cultural del municipi, a més de fomentar les seues escoles musicals en els centres educatius de la localitat.

El divendres 5 de maig el Teatre de la Unió Musical de Llíria va acollir, de nou, un concert didàctic a càrrec l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València, sota la direcció del reanometat i prestigiós director Hilari Garcia Gázquez. Amb aquesta, ja són tres les temporades consecutives en què la Unió Musical de Llíria i l’Orquestra Filharmònica de la Universitat de València col·laboren en aquest projecte pedagògic, que pretén oferir a l’alumnat dels diversos centres de la localitat i de la comarca una audició dinàmica per tal que les xiquetes i els xiquets interactuen i aprenguen amb la música. En aquesta ocasió la peça triada per al desenvolupament de l’activitat ha estat El carnaval dels animals, del compositor francès Camille SaintSaëns (1835-1921). El concert va ser conduït i guiat per un mestre de cerimònies de luxe: Carles Cano (València 1957). L’escriptor i contacontes va captar el públic infantil present al teatre amb les seues narracions i descripcions, enriquides amb la participació enjogassada dels músics de l’orquestra però, sobretot, de la secció de percussió.

El concert didàctic va resultar novament un èxit de participació i un encert en el plantejament i en els resultats. El criaturam que omplia les butaques de l’espectacle va gaudir de la música de Saint-Saëns i va escoltar atentament el contacontes que els explicava mil històries sobre la festa del carnaval i sobre els animals que hi circulaven. Fins i tot, va intercalar un conte africà, Katafutu, l’home dels sorolls, molt ben dibuixat sonorament pels instrumentistes de percussió. Hi passaren una bona estona d’entreteniment i d’aprenentatge que esperem que es repetisca en pròximes edicions. Al concert van assistir al voltant de 700 persones, entre alumnes i professorat dels IES; Camp de Túria, Laurona, La Vereda, dels Col·legis; Francisco Llopis, CRA Baix Túria, El Prat, Unió Musical de Llíria i de l’Horta Nord; El Barranquet de Godella. Cal destacar també que és la primera vegada en la història de la Unió que interpreten a dos pianos a l’escenari per a dur a terme aquesta obra. Enrique Romero és delegat de l’Orquestra Simfònica de la Unió Musical de Llíria

L’escola de La Primitiva organitza una Jornada de Portes Obertes C. QUÍLEZ, Llíria d’instruments de percussió, ventL’Escola de Música de la Banda Pri- fusta i vent-metall. mitiva de Llíria va organitzar unes La visita va finalitzar al Teatre Sala de Jornades de Portes obertes els pas- concerts de la Societat, on els xisats dies 24 i 25 de maig, amb l’ob- quets/es van descobrir l’instrument jectiu de donar a conèixer les seues que tots porten sempre amb ells: la instal·lacions i, sobretot, per pro- veu, tot amenizat amb cançons de mocionar l’escola amb l’objectiu Disney que tots coneixen per acostar d’augmentar el nombre d’alumnes als alumnes a la música clàssica d’ude la mateixa per al curs na manera més atractiva per a ells. 2017/2018. Van assistir 350 alumnes de primer i segon de primària de les escoles de la localitat de Llíria, que realitzaren un recorregut musical, en què van anant descobrint les distintes famílies d’instruments de les diferents agrupacions de la societat. El recorregut començà amb la familia de corda; seguida pels conjunts Una de les actuacions musicals. BANDA PRIMITIVA


42

Junio 2017 ■ TOR R E N T

El Cercle Catòlic presenta a Torrent i Montserrat les obres que portarà al Certamen Internacional La primera cita musical per a escoltar este programa serà el pròxim 10 de juny CRISTINA QUÍLEZ. Torrent

La Banda Simfònica del Cercle Càtòlic de Torrent afronta les últimes setmanes de treball de cara a la seua participació en el Certamen Internacional de Bandes de Música Ciutat de València (CIBM) que tindrà lloc al Palau de la Música el pròxim mes de juliol. L’agrupació que dirigeix Vicent Cogollos Llinares prendrà part en la secció d’honor del CIBM el diumenge 23 de juliol. Els músics torrentins competiran amb els de la Societat Musical d’Alboraia i la Societat Unió Musical d’Alberic. Abans de la cita certamenera, l’entitat ha preparat tres concerts en els quals presentarà les obres que interpretarà en el Palau. A més de l’obra obligada d’esta secció, Scylla de Francisco Zacarés, la banda del Cercle Catòlic ha triat dos obres del compositor valencià Martínez Gallego. Es tracta del pasdoble Sofía Soler, que interpretarà com a presentació, i de Los caprichos de Goya, composició de lliure elecció. La primera cita musical per a escoltar este programa serà el pròxim 10 de juny a les 19:30 hores a l’Auditori de Torrent. Un mes després, el 16 de juliol, la banda es desplaçarà a Montserrat per a participar en el Festival de Ban-

La Banda Simfònica del Cercle Càtòlic de Torrent en concert. LAS BANDAS

des organitzat per la Societat Instructiva Unió Musical de Montserrat. Seran només unes dies abans del Certamen Internacional. I per a completar esta agenda, el 21 de juliol la banda oferirà un concert a la plaça de l’església amb motiu de les festes patronals de Torrent. Intensa activitat formativa D’altra banda, l’Escola de Música del Cercle Catòlic de Torrent ha organit-

Tant el pasdoble de presentació com l’obra lliure són obres del compositor valencià Martínez Gallego

zat interessants cursos de formació que tindran lloc durant els mesos de juny i juliol.

Entre els més atractius, destaca el de musicoteràpia per a embarassades, una proposta innovadora que pretén estimular i connectar el bebé abans de nàixer, enfortint el vincle i la comunicació amb la mare mitjançant la música. La resta de cursos programats abordaran l’estimulació musical primerenca per a xiquets de dos a tres anys, i l’edició de partitures amb el software Musescore 2.1.

La Colla de Dolçainers participa en les processons de Torrent C. QUÍLEZ. Torrent

La Colla de Dolçainers de Torrent desenvolupa estes setmanes una gran activitat participant en les nombroses processons que tenen lloc a distints barris de la ciutat de Torrent. Entre els actes que estan desenrotllant estos dies destaquen les processons de Sant Antoni i la de la Verge dels Desemparats. Altra cita important serà, com no, la tradicional processó del Corpus en la qual prendran part el pròxim 18 de juny els quasi 30 membres que formen part d’esta colla que presideix Amparo Mora i que va nàixer al 1982, ara fa 35 anys. Ja el diumenge 24, el grup posarà música tradicional a les processons del Sagrat Cor que se celebren en l’església de l’Assumpció. Així mateix, la colla participa en els trasllats de la Verge dels Desemparats que organitzen els Clavaris de 2018.

L’Auditori de Torrent va acollir un concert de les bandes infantil, juvenil, i orquestres de la Unió Musical de Torrent El passat diumenge 28 de maig va tindre lloc a l’Auditori de Torrent un gran concert en el qual van participar totes les agrupacions de la Unió Musical de Torrent: les bandes infantil i juvenil, l’orquestra infantil i la Jove Orquestra de la Unió Musical de Torrent. L’acte va començar amb l’actuació de l’orquestra infantil, a la qual va seguir la Jove Orquestra, ambdues baix la direcció de Rafael Ortí Martínez. Després del descans, va ser el torn de la Banda d’Iniciació. Dirigida per Adrián Fernández Marín, van interpretar peces de Jacob de Haan, Pachelbel, Ramin Djawadi, J. F. Ramos

Concerts de les agrupacions de la Unió Musical de Torrent. LAS BANDAS

i Klaus Badelt. Per a finalitzar este concert d’agrupacions, va pujar a l’escenari la Banda Juvenil que dirigeix Javier Chiro-

na Campos. En el faristol, obres de Carlos Cerveró Alemany, Carlos Marques i A. Malando. Un concert que va fer gaudir al pú-

blic que va apropar-se fins a l’Auditori de Torrent per a passar una vesprada de música amb els músics més joves de la Unió Musical.

Concert del Corpus D’altra banda, el pròxim 17 de juny tindrà lloc en la plaça de l’Assumpció el concert aniversari de la UMT i del Corpus.


43

■ Junio 2017 JAZZ

Explosión de Jazz en València ‘Jazz a poqueta nit’ El nuevo ciclo de jazz valenciano al Palau Redacción lasBandas. València

Un concierto en el Festival de Jazz Marinero del Cabanyal. LAS BANDAS

Mar i Jazz El Festival de Jazz Marinero del Cabanyal reúne a 30 grupos valencianos JOSÉ PRUÑONOSA. València

La segunda edición del Festival de Jazz Marinero del Cabanyal, con dos escenarios y treinta grupos de jazz valencianos programados, no hace sino constatar un hecho: desde la instauración en la década de 1980 del Perdido Club de Jazz, el nuevo jazz valenciano ha abandonado el cenáculo de la exclusividad bop, convirtiéndose en una realidad plural e incluso popular. Los 12.000 m2 empleados entre los días 16 y 18 de junio en el Parque Doctor Lluch, a escasos metros de la playa, la colaboración de Acipmar y sus célebres casetas de gastronomía del Cabanyal, las numerosas barras capitaneadas por los “27 amigos”, local underground de la calle de la Reina, auténtico epicentro del festival, junto a sus no menos célebres sesiones “Jazzomingos”, el “Pueblo de los Niños”, con numerosas actividades en torno al jazz para los más pequeños, la convocatoria de artesanos y puestos ambulantes y demás actividades lúdicas no constituyen más que el aderezo del evento anual que lleva visos de convertirse en la más importante manifestación de la cultura jazzística valenciana. Y si esto os parece exagerado atendamos a su programación. Entre los dos parques que conforman los jardines de Doctor Lluch, Parque Cap de França y Parque Cabanyal, irán solapándose, respectivamente, las siguientes actuaciones: Viernes 16: 17h. Valencia Sound Factory. 18h. The Gypsy Club de Valencia. 19h. las mujeres toman el escenario con Nina Dinamita, al frente de la Swing Milicia. 20h. volvemos

al Neo-Manouche de la mano del veterano guitarrísta Nacho Belda y su Gipsi Jazz Quartet. 21h. Jam 80’s Party. 22h. Orjazzmic, desde Alicante. 23h. Albert Sanz nos presenta su último trabajo de fusión electrónica y jazz: Playground. Y para finalizar la primera noche, el primer trabajo como líder del batería brasileño afincado en Valencia Igor Tavan Collective: Frenetic Groove. Sábado 17: 12h. Teatro de Marionetas La Estrella. 13h. Joan Saldaña Quintet. 14h. Baraka Circ: Magic Clown. 15h. Sedajazz Happy Band. 16h. la fusión de flamenco y jazz impresionista a cargo de Baptiste Bailly y David Minguillón Dúo: “Diálogo con un duende”. 17h. Calliope. 18h.

El nuevo jazz valenciano abandona la exclusividad ‘bop’, convirtiéndose en una realidad plural e incluso popular

Santi Navalón nos presenta los paisajes oníricos de sus Silent Songs, a cargo de su contundente formación Elekrik Jazz Mantra. 19h. Latino Blanco Quartet. 20h. Xavi Gómez Trío. 21h. Bertrand Kientz Quintet. 22h. Drama & Bass. 23h. el cantante Mateo Rived nos presentará su trabajo It con reminiscencias Chet Baker. 24h. la noche termina con el funk-jazz de Sexpeare, con Marco Fierro, a los teclados, y Victor Jiménez, que en esta ocasión interpretará el Ewi.

Domingo 18: 12h. en el Parque de Cap de França tendrá lugar la presentación del libro Tercera Corriente. El nuevo jazz valenciano del siglo XXI (EdictOràlia, 2017), la celebración de un mini concierto didáctico a cargo de Acoustic Black Sessions featuring, Ximo Tébar y firma de libros de la mano de la nueva librería Latitud Sur. También en la caseta de Acipmar, donde el autor firmará el sábado y domingo por la tarde. Mientras tanto, en el Parque del Cabanyal, tendrá lugar el espectáculo Jazzeando con Peques. 13h. el veterano batería Jeff Jerolamon Jazz Experiencie. 14h. de nuevo Teatro de Marionetas La Estrella. 15h. Roxane Arnal Quartet nos presenta My sweet afterlife. 16h. Lindy Hop, a cargo de Le Dancing Pepa Swing Band. 17h. repite Santi Navalón y su Elekrik Jazz Mantra. 18h. Jazz en clave femenina con Kontxi Lorente, Sónnica Yepes & Matt Baker Trío. 19h. el Quinteto Residente del festival: Jazzomingo Quintet. 20h. Más Neo-Swing, a cargo de las Dómisol Sisters Swing Band. 21h. El excepcional guitarrísta Ricardo Valverde nos presenta su Cuarteto y, a continuación, a las 22h. la cantante Lupe Azcano y su recreación jazzística de temas de los Beatles: The Jazzy Beatle Band. A las 23h. se convierte ya en una tradición cerrar el festival con Espiral, el magnífico trío valenciano formado por Jesús Santandreu, al saxo, Matt Baker, al contrabajo, y Vicent Espí, a la batería, magistral combinación de elaboradas composiciones avant-garde y potente free-jazz.

Desde que el pasado Festival de jazz al Palau inauguró el ciclo Jazz als Barris, estamos asistiendo a un proceso de instauración y promoción del jazz local. En esa dirección, el Palau de la Música se reafirma con la presentación del nuevo ciclo Jazz a poqueta nit, que reunirá entre los meses de marzo y junio a destacados artistas valencianos de este género como Steady Jazz Trio, Jesús Santandreu, Kiko Berenguer Quartet, Ricardo Belda, Arantxa Domínguez y Naima Trio. Jazz a poqueta nit supone, según la concejal de Cultura, Glòria Tello, un paso adelante en la determinación de apoyar a los músicos valencianos para que tengan en el Palau su plataforma de expresión artística.

Observando la programación de este nuevo ciclo, podemos seguir perfectamente la evolución y breve historia del jazz en Valencia desde su época de consolidación en el Perdido Club de Jazz, bastión del bop, pasando por el incipiente jazz mediterráneo de finales de siglo, hasta las vanguardias jazzísticas y el neobop valenciano del siglo XXI. El ciclo se cerró con la presentación del libro de José Pruñonosa: Tercera Corriente. El nuevo jazz valenciano del siglo XXI (EdictOràlia 2017) el pasado miércoles, 7 de junio, en la sala Lucrecia Bori, con la participación del director del Palau, Vicent Ros, el editor y músico Josep Lluís Galiana, el músico y profesor de la Universitat de València, Vicent Fontelles, y el autor.

Paquito D’Rivera y la OV, abren el Festival Internacional de Jazz al Palau J. PRUÑONOSA. València

El XXI Festival Internacional de Jazz de València al Palau se adelanta este año y contará con la participación de algunos de los mejores solistas internacionales. El ciclo de conciertos, que se iniciará el día 16 de junio en la Sala Iturbi solapándose con la apertura del

Festival Mar i Jazz, contará con la figura del maestro del jazz latino Paquito D’Rivera como solista de la Orquestra de València, dirigida por Vicent Alberola. Durante este mes de junio, se podrá asistir a la programación más completa de la historia del jazz valenciano.


44

Junio 2017 ■ REPORTATGE

Beniatjar. Divendres a les 22 hores. No hi ha una ànima al carrer. Les llums a les finestres d’algunes cases indiquen que hi ha vida. De sobte, s’escolten un acords. La banda de música ha començat l’assaig i és tant com dir que un quinta part del poble està ocupada.

«Encara que toques en la serra, pot haver algú que t’escolte» ★ TEXTOS:

MARC GOMAR FOTOS:

SERGIO SAMPIO

C

om totes les dites populars, la de “Beniatjar, músics i sastres” és una mitja veritat. No arriba als 250 habitants, però compta amb una banda de quasi 50 places. És més, se’n podria fer una altra amb els músics que no estan en actiu. Si sumàrem els que van a l’escola de música fregarien el centenar. Més enllà de les xifres exactes es pot dir que cada casa del poble té

un músic; les famílies que en tenen tres, per les que no en tenen cap. Amb una peculiar paradoxa: mentre la població de Beniatjar ha minvat, la Societat Musical Beniatjarense ha crescut. L’explicació és senzilla: molts dels que se n’han anat a viure fora continuen fidels al poble on es van iniciar. De fet, els assaigs setmanals o les eixides amb la banda proporcionen uns mínims de continuïtat temporal i espacial a les seues vides.

Una paradoxa: mentre la població de Beniatjar (250 habitants) ha minvat, la Societat Musical Beniatjarense ha crescut

No és que les xiquetes i els xiquets de Beniatjar nasquen amb un instrument baix del braç, però tenen moltes possibilitats de tocar-ne algun. Els motius són diversos. Com exemplifica el tuba Raül Gómez, l’afició comença a l’escola, quan tota la colla d’amics s’apunta a solfeig. «Durant moltes dècades», indica José Peñalva, «ha estat l’única alternativa». Sap del que parla. Peñalva va entrar en la banda de música als 11 anys, enguany en farà

86 i pot presumir per ser un dels músic en actiu més majors del País Valencià. De fet, va dirigir la banda durant 40 anys a més de formar molts dels músics actuals. Confessa que «era autodidacta, em van ensenyar solfa i poca cosa més: a tocar la trompeta i a dirigir he procurat aprendre escoltant els que sabien». Això no va impedir que dotara la Societat Musical Beniatjarense d’una personalitat que resumix amb un consell: «encara que puges a tocar


45

■ Junio 2017 REPORTATGE

Gómez, que ha tocat com a llogat en diferents bandes, reconeix que «he tocat amb bandes més grans i més mundes, millors i pitjors, però amb la banda del poble sempre és diferent, la forma de tocar et fa sentir còmode i a gust independentment de l’ambient que es visca en cada moment». O com sintetiza Sampio: «el mal músic el portem tots a dins, però amb Beniatjar no ix». Com qualsevol col·lectiu, els desacords no són infreqüents. Això sí, «malgrat les diferències que hi hagut i hi haurà, la banda de Beniatjar s’ha mantingut sempre unida» valora Sampio. La unió és una de les claus del fenomen, l’altra és estructural: a Beniatjar, els instruments pertanyen a la societat musical i els pares no han d’afrontar una suma important de diners perquè els fills s’hi dediquen a la música. Això, a més d’evitar el risc d’inversions en fals, possibilita instruments de qualitat. A finals dels setanta, els components de la banda es van conjurar per a renovar tot l’instrumental amb les retribucions que rebien per les actuacions. A principis dels noranta es produïx un al-

Entrada de bandes a Albaida.

Homenatge a José Peña lv a.

“Amb la banda del poble sempre és diferent, la forma de tocar et fa sentir còmode i a gust”

El respecte per la partitura o la uniformitat li ha valgut a nombrosos premis en entrades de bandes

en caps de setmana i festius. Per no parlar de l’eclosió de xarangues i bandes no federades que ha provocat una davallada de preus al nivell de finals del segle passat. «El sacrifici no compensa si no t’agrada el que fas» conclou Peñalva.

tre esforç econòmic en comú per a edificar la Casa de la Música que va acabar la provisionalitat dels locals i va esdevenir l’espill i enveja d’altres bandes. a la serra, toca el millor possible perquè de segur que hi ha algú que t’escolta». Com reconeix Sergio Sampio, cap de música durant una dècada, «va inculcar una manera d’interpretar la música que hem de saber transmetre perquè és un segell de qualitat, allò que ens distingix». La Societat Musical Beniatjarense no s’ha caracteritzat mai, es resistix, a deixar-se arrossegar per les tendències actuals a tocar fort, a sonar a metall i percussió i poca més. El respecte per la partitura o la uniformitat li ha valgut a nombrosos premis en entrades de bandes com les d’Alcoi o Albaida «i encara que no te’l atorguen un any, tens la sensació i la satisfacció d’haver-ho fet millor que cap altra» confessa Sampio.

El factor econòmic A més del Benicadell i la banda, Beniatjar té nomenada per l’oli d’oliva. L’activitat majoritàriament agrícola possibilitava la flexibilitat i disponibilitat necessària per a l’activitat musical. Gómez, un dels darrers llauradors del poble, reconeix que la dedicació al camp la facilita més que unes altres ocupacions, però matisa perquè hui en dia «si vols competir i professionalitzar-te, el calendari agrícola presenta una sèrie de compromisos indefugibles, sobretot a l’hora de les collites». L’altre col·lectiu tradicionalment important de la banda han estat els estudiants. Gràcies als ingressos obtinguts amb la banda han pogut estudiar una carrera i alguns d’ells, com no, s’han pogut dedicar a ensenyar música als instituts.

En resum, l’activitat musical és un complement econòmic de primer ordre, encara que Peñalva advertix que «qui es faça músic per diners s’en-

ganya. Quan el jornal era de 14 o 15 pessetes, en Falles te’n pagaven 13. I costen molt de guanyar» o el que és el mateix jornades llarguíssimes

El futur «Els Moros i Cristians han fet grans les bandes, però roïns: han donat a guanyar algun gallet, però també que es toque malament» lamenta Peñalva. Tot i això, és optimista de cara al futur. «L’afició seguix existint, hi ha millors instrum ents, major formació musical i als assaigs va més gent que mai». Per a ell, el director és un factor clau perquè la banda vaja amunt. Sampio afig «un poc de disciplina perquè cadascú sàpiga on ha d’estar i company ia». I Gómez reclama tam bé la traçabilitat necessària perquè perdure el gust per la m úsica ben interpretada.

Relacions socials Hi ha mil motius per a ser músic: per a molts ha estat l’única oportunitat de viatjar, divertir-se i conéixer gent. En l’actualitat no deixa de ser un espai de relacions socials que permet, a més, fer molts i bons amics. Amics i relacions col·lectives com la que manté amb la filà Navarros d’Alcoi, amb la qual hi ha relació des de 1935, tres anys després de la fundació de la banda. O més recents, però amb unes quantes dècades també, les que unixen la Societat Musical Beniatjarense amb els Realistes de Muro, l’Al-Hagamba-Muza de Pego, la Manta Roja de Cocentaina o la comissió fallera l’Amistat de Massamagrell. Com no podia ser d’una altra manera, la música festera és una de les especialitats de la banda de Beniatjar, que té enregistrat diversos treballs entre els quals destaca l’homenatge al compositor Amando Blanquer, Àguiles i cadenes (2008), com també ha participat en produccions pop-rock com ara Les revelacions microscòpiques (2012) d’Autòmats.


46

Junio 2017 ■ L A VA L L D ’ UIX Ó

Viajant pel món La Unió Musical del Grau sorprén amb una original i evocadora proposta LOLY MORENO. La Vall d’Uixó

Dissabte passat 20 de maig, La Unió Musical del Grau va sorprendre al seu públic en enriquir el seu concert Viatjant pel món amb l'acompanyament d'una artista convidada: la prolífica pintora alcorina Ana Beltrán Porcar. La Unió Musical del Grau, dirigida per Jerónimo Castelló, va presentar un repertori que ens evocava paisatges mostrant així la força de la música per a transmetre sensacions i per a poder traslladar-nos a altres llocs mitjançant la imaginació. Amb peces com Puenteareas o Ireland, Castelló ens va ajudar a donar la volta “Around the World” sense moure'ns del Grau, després de tornar per Santander ens va retornar a la terra Valenciana amb aquesta rapsodia i va encantar amb Cobles de la meua terra mostrant, per a concloure el concert, el Follet d'Espanya. El públic es va deixar capturar per els aromes d'uns altres temps, va poder sentir el vent mentre s'imaginaven volant amb globus i va arribar sentir els colors de paisatges exòtics mitjançant les notes interpretades per la banda. La pintura unida a aquest espectacle va ampliar aquest sentiment musical convertint el concert en un delit per a tots els sentits. Castelló, originari de La Vall d'Uixó, s'especialitza amb les més altes qualificacions en saxofon en el conservatori Salvador Seguí de Castelló. Ha guanyat diversos premis en els quals cal destacar: primer premi en el II Concurs de Música de Cambra, a Terol, 2007; primer remi en el III Concurs de Música de Cambra a Borriana en 2010; primer

Los participantes en el escenario. LAS BANDAS

La pint ora alcorina Ana Beltrán. LAS BANDAS

premi en el I Concurs de Música de Cambra, La Vall d’Uixó 2012. Com a director obté el primer premi i la medalla d'or en el XI Concurs Internacional de direcció Maestro José Ferriz celebrat a Montroi, dirigint l'orquestra russa de joves virtuosos La Perla de Moscou i realitzant una gira de concerts amb aquesta orquestra. Ha dirigit l'Orquestra de Còrdova, la Banda Simfònica i l'Orquestra de la

La pintura unida a aquest espectacle va ampliar aquest sentiment musical convertint el concert en un delit per a tots els sentits.

Unió Musical de Llíria, Agrupació Musical Santa Cecilia de Sant Mateu, banda d'inici i el Cor de l'Ateneu Musical Schola Cantorum de La Vall d’Uixò així com l'orquestra simfònica i el quadre

Dos moments del concert. LAS BANDAS

artístic de l'Ateneu Musical Schola Cantorum. L'artista Ana Beltrán va captivar ací al públic assistent amb la coordinació, el ritme i la posada en escena al so de les peces interpretades. Va presentar els seus colors intercalant-los amb les notes, va representar les melodies mitjançant formes sinuoses i va portar les peces seleccionades pel mestre Castelló a la figuració, interpretant eixos paisatges sonors mitjançant figures que ens ajudaven a empatitzar amb la màgia i la humanitat que se sent amb els viatges. Beltran, ha exposat i treballat en països com Mèxic, Itàlia o Eslovènia; també ha presentat les seues obres per diferents regions espanyoles com a Belles i Sinistres a Madrid, Símbols de Dona a Gijón o Retrats de Mexicali a Girona. Força i sentiment Actualment, compagina la seua producció pictòrica d'una obra personal de gran dinamisme amb projectes multidisciplinaris.Vam poder gaudir de la força i sentiment de les seues pinzellades fa unes setmanes en el concert Veu la música, sent el color amb el seu grup Somtresons+A, a Sant Joan de Moró, amb gran èxit entre el públic. A més, el divendres també va estar present en La nit de l’art de Castelló al costat del col·lectiu Art Somnàmbul creant la seua obra Dóna a l’Art, pintant en una instal·lació que representava el paper de la dona en l'art i en l'espai artístic. La música i la pintura unides van representar ací uns conceptes que ens parlen de la riquesa d'aquest món. La reinterpretació de les obres de compositors que ens van portar per diferents països ens reafirma en el valor de la cultura popular. Així, aquest concert inaugural de la II Setmana de la Cultura al Grau, amb la banda presidida per Xavi Olivares, dirigida per Jerónimo Castelló i acompanyada per Ana Beltrán; organitzat per la “Associació cultural de l’Ham”, va tenir un gran acolliment del públic que va gaudir en aquest espai a l'aire lliure d'una nova experiència artística per als sentits.

XII Encuentro de colectivos flamencos en La Vall d’Uixó LOLY MORENO. La Vall d´Uixó

El pasado 13 de mayo la localidad de la Vall d’Uixó albergó el XII encuentro de asociaciones y colectivos flamencos de la Comunidad Valenciana. Se da la circunstancia de que este evento flamenco que se inició hace doce años se hizo en esta localidad de La Plana Baixa. El actual presidente de la Asociación Cultural Flamenca El Maleno, Paco Amate, fue una de las personas que tuvieron la idea de realizar un encuentro anual que concentrara a todos los colectivos amantes del flamenco. También hay que resaltar que en esa primera ocasión, el encuentro se realizó en la Vall d’Uixó. A partir de las 18,30 horas los amantes del flamenco de toda la geografía de la Comunidad Valenciana se dieron cita en el Teatro Carmen Tur del municipio. El acto estuvo presentado por Pepe Quirant, uno de los integrantes de la asociación flamenca de La Vall, organizadora del evento. El encargado de iniciar el espectáculo fue el colectivo organizador con la participación de Antonio Miró al cante, Alberto Baena al toque y Nerea de María y Joseli al baile. La tarde continuó con la asociación cultural Flamenca Andaluza de Vilareal que participó con un cuadro de baile seguida de la Asociación Culural Flamenca de Sedaví que participaron con Francisco Zafra al cante y José el

Minero al toque. La Asociación Cultural Flamenca Juan Varea de Burriana participó en este encuentro con Luís Villena al cante. En la primera parte del espectáculo participó también la Asociación Cultural Flamenca Rubito Hijo de la Vall d’Uixó con Sebastián Orzáez al cante y Juan López al toque. La última actuación antes del descanso corrió a cargo de los organizadores que ofrecieron una actuación especial a cargo de una de sus asociadas, Mª Isabel Aledón conocida como La Ripa que cantó copla. Cuadro de baile En la segunda parte del espectáculo actuó un cuadro de baile perteneciente a la Asociación Cultural Flamenca Andaluza de Vila-real, el Centro Cultural Andaluz de Castellón con Francisco García Paquito al toque y El Malagueño al cante, la Peña Flamenca Gastronómica Puerto de Sagunto con Alberto Baena al toque y Vicente Briones al cante y la Peña Flamenca José Galán de Paterna con José el Minero al toque y Armando Milla al cante. De nuevo la asociación flamenca organizadora del evento se reservó dos actuaciones para finalizar el espectáculo: la actuación de Rafa Quirant, un joven de la población que canta lírico y la actuación de Manuel Pérez El Maleno al cante acompañado por José de Ángeles al toque.

La joven bailaora Nerea de María de La Vall. LAS BANDAS


47

■ Junio 2017 REPORTAJE

Ricky Martin en el concierto celebrado en Valencia.

Conciertos para todos los gustos

La Comunidad Valenciana reúne en estos meses a numerosos artistas del panorama nacional e internacional ★ TEXTOS:

ALEXIS MOYA FOTOS: EZEQUIEL MANSILLA Artistas del panorama nacional e internacional se dan cita estos meses en auditorios, festivales, salas y espacios de la Comunidad Valenciana. La oferta es diversa y para todos los gustos. Ricky Martin ofreció recientemente dos conciertos en Valencia en los que ofreció un gran espectáculo. Coque Malla actuó en el Palau de la Música con Santo Tour. Ara Malikian, el gran violinista libanés de ascendencia armenia, actuó en Teulada (Alicante) el viernes 2 de junio, y próximamente lo hará en Burriana, Alcoi, Valencia (Feria de Julio), Alicante, Benidorm, Orihuela... Sole Giménez lo ha hecho en El Campello (Alicante) y Valencia con su último trabajo Los hombres sensibles.

Ricky Martin. Dios Salve a la Reina. El violinista Ara Malikian.

El grupo argentino Dios Salve a la Reina con su homenaje a Quenn estará en Onda (Castellón) el 28 de julio. También se podrá ver a Jarabe de Palo, David Bisbal, Miguel Bosé... y a muchos otros artistas y grupos en los municipios y ciudades de la Comunidad Valenciana. Atentos a la cartelera.

Sole Giménez. JOSÉ ANTONIO BARROSO

Coque Malla.


002 lasbandas junio 2017  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you