àlbums bolero Sophia, coes-crit per Javier Galiana i cantat per la inconfusible Carme Canela (que podria haver sortit del tracklist de qualsevol disc dels Pink Martini), passant per Jerusalém, amb uns arranjaments deutors de les músiques de film noir i cinema d’espies dels anys 50 i 60 ; el be-bop de Nefesh Lee, la cadència «bluesera» de Isaias 40-22 i la marca flamenca de Samadhi, una peça de la qual vaig tenir el privilegi de sentir un assaig previ a la mateixa Nova Jazz Cava de Terrassa, on s’ha enregistrat gran part del disc. Tot i la varietat de registres, el mode vital i compacte amb què el conjunt executa cada peça, la mescla gairebé perfecta i la seqüenciació adequada dels talls, fan que gairebé oblidis qualsevol referència temporal passada o present en un viatge musical vital i inspirat que passa de seguida i sempre ve de gust repetir. Un viatge que tindrà noves escales en diferents països del món i del que us recomanem seguir-ne la trajectòria a través del Facebook i la web del mateix Ernesto, uns instruments «extra» que han estat clau en la bona acollida de l’àlbum. I si, com un servidor, sou dels qui compra discos per les cobertes, els dibuixos d’inspiració daliniana d’Arkaitz del Río són un «must» que reforcen el caràcter d’UNO com a obra per emmarcar també per fora.
C
L
U
B
E
Q
U
O
I
A
producte del seu arsenal instrumental i la munició de la seva imaginació i composicions. No hi ha més companys en aquest viatge. Es tracta d’un treball personal tant pel que fa a la producció com pel que fa a l'audició: de la mateixa manera que Bayer ha ofert les seves visions en cada tema, cada receptor en podrà gaudir de manera molt subjectiva. Steve Reich, Ellington, Rossini, Ravel, Lacour i Jaume Matas són noms que a mi m’ha suggerit la música d’aquest disc. Com que ja el títol de cada tema ens pot suggerir una història, vaig preferir no mirar la carpeta la primera vegada que el vaig escoltar i deixar que fos la música la que em per Albert Tur dibuixés un paisatge, una imatge o un conte mentre anava anotant aquestes impressions. Després, el joc de comparar notes i títols es sorprenent i es pot fer feliçment inacabable. Haikus, poemes, esperances, revoltes, crides al ball, crides a reunió a l’àgora per escoltar noves (bones o no)... són conceptes que m’han acompanyat durant l’escolta dels temes, que Marcel·lí Bayer exposa amb el lirisme que li és tan inseparable. El fet que l'exploració en el camp musical no passi pels simples efectes sonors Entre les voltes de l’ermita encara sinó que tingui, a més, la capacitat volen alguns dels harmònics que es d’expressar-se cantant, fa que van alliberar durant els dos dies en l’essència de les històries estigui què va ser enregistrat aquest disc. sempre present. I aquesta és una Algun segur que hi ha fet niu. Ernesto Aurignac (sx.al., dicc., mestria que Bayer no deixa de Durant uns dies de Setembre, traient com.); Fernando Bronx, Maria Pepa demostrar en tots els seus treballs, partit de la qualitat sonora del Contreras, Pau Domènech, Enrique de la qual aquest no n’és excepció. recinte, Marcel·lí Bayer es va tancar Oliver, Perico Sambeat (ventsDes dels preciosos poemes de versos a l’ermita de Santa Eugènia de Relat, fusta), Toni Belenguer, Javier consonants (L’aire de les capsetes, Cámara, Lorena Fernández, Patricio a Avinyó, per enregistrar el que és l’Uri i els arbres), fins als himnes a la fins ara el seu treball més personal, corrupció (L’eròtica del poder), cada Medina (vents-metall); Dee Jay materialitzat en 25 miniatures,
la ruta del JAZZ
Foster, Jaume Llombart, Martín Meléndez, Tiziana Tagliani (cordes); José Carra (p.); Carlos Cortés (per.); Ramón Prats (b.). Col·laboracions: Victor Baxter, Carles Benavent, Carme Canela, Blas Córdoba, José Córdoba, Javier Galiana, Carlos «Killo», Gerardo Núñez, Jorge Pardo, Jorge «Pirata». MOSKITO RECORDS (2014)
S
Marcel·lí Bayer 1680
història està explicada amb el fil de la melodia que es pentina o es despentina segons l'ocasió ho demani. I per vestir-ho tot (ara sí, els efectes sonors), Bayer adorna les històries explotant el camp percussiu que li ofereixen les claus, les sabatilles, i l’aire i la humitat a l'embocadura dels seus instruments, entre els que la mateixa ermita acaba sent-ne un més. Perquè la reverberació que ofereix el recinte fa que es generin nous harmònics que es van superposant en capes sonores que queden fixades com pedals al llarg del tema. En aquest sentit és una gravació plena de matisos i detalls que requereix parar-hi molta atenció. Diria que requereix la mateixa dedicació a l’hora d’escoltar-la que la que el seu compositor i intèrpret ha dedicat a produir-la. Des d’aquí, el nostre agraïment tant al mestre Bayer com a Discordian Records. Al primer per la seva aportació tan personal a la poesia musical i a Discordian per permetre que tots la podem gaudir. Marcel·lí Bayer (cl., cl.bx., sx.sp., sx.sp., sx.al., sx.t., sx.b.). Gravat a l’ermita de Sta. Eugènia de Relat, Avinyó. 9 i 10 de Setembre de 2014. DISCORDIAN RECORDS (2014)
13