Page 15

C

L

U

B SCINC, E QU... U DOS,

O

I

A

Festivals de jazz i distancia per Miquel Bricullé Com cada tardor, l'eclosió del multitudinari Festival Internacional de Jazz de Barcelona, guarnit de noms i discretament complementat amb propostes alternatives, m'ha fet recordar la distància que hi ha entre els grans festivals i el seu públic. Una separació que no és d'avui, i que s'ha bastit a poc Només en aquest afany d'allunyar els artistes, es poden a poc, amb la inèrcia dels anys, fins a consolidar un entendre les dificultats que posen alguns festivals (i allunyament quasi quirúrgic. alguns artistes i mànagers també), als fotògrafs en Sense desmentir que s'atorgui a l'esdeveniment un general i als anomenats «freelance» en particular, resultat final més o menys exitós, la realitat és que el aquells que no estan adscrits a cap mitjà concret, que tractament d’espectacle de masses, que el Jazz rep de escriuen blocs, que treballen de forma altruista, que festivals com el de Barcelona, comporta una certa acosten la seva visió del Jazz al públic que els segueix, i banalització. De la mateixa manera que els festivals mantenen una connexió molt directa amb ell. actuen d'altaveu pels artistes menys coneguts, davant Paradoxalment, aquesta comunicació «amiga» es veu dels ja consagrats (molts dels quals repeteixen i perjudicada i n'emergeix una altra de més barroera: repeteixen, oblidant una de les claus del Jazz: la smartphones, càmeres i gravadores omplen les platees, improvisació) aixequen un mur força impenetrable. La i converteixen el discurs de l'artista en l'atracció cultura del «no molestin» ha fet principal d'una mena mercat fortuna en contra de la proximitat persa. Pel fet de pagar l'entrada, un «És la perversió de la i l'empatia. Hi ha artistes que han gran nombre d'espectadors es amenaçat d'aturar concerts (i creuen amb el dret de filmar, idea del Jazz: vendre alguns s'han atrevit a fer-ho) fotografiar i gravar els concerts, i un espectacle i no perquè algú els fotografiava... Amb ho posen en pràctica sense cap vendre el missatge, o amenaces com aquesta de fons, mania. Pensen que no, però és una programadors i mànagers van altra manera d'allunyar-se del vendre'l tan preparat clavant maons al mur fins a ocultar músic. Filmar, gravar. No seria que el públic només el l'artista, i obliden que el Jazz és millor escoltar? pot comprar embolicat El que en resulta de tot plegat és comunicació directa i sense filtres. per a regal» Res a veure amb la sang freda que prou descoratjador: els que serien circula per les bambolines de molts respectuosos i més pròxims a concerts. l'artista, van fora, i els que es Els festivals, tanmateix, lluny de pal·liar aquesta creuen amb llicència per a metrallar, si cal via flaix, distància, l'amplien. I els motius solen ser crematístics. poden fer el que vulguin. Pensareu que només es tracta M'explicaré. Les garrofes han de sortir..., van dient d'un aspecte secundari, però il·lustra amb nitidesa la veus autoritzades mentre aposten per l'espectacle, proporció del distanciament. Una contradicció notòria abans que pel músic o el projecte. És la perversió de la amb solucions que no passen per prohibir, sinó per idea del Jazz: vendre un espectacle i no vendre el donar importància i, sobretot, per organitzar. Un missatge, o vendre'l tan preparat que el públic només el concert viu del que passa a l'escenari però, més enllà pot comprar embolicat per a regal. Escenografia del so, sovint es menysté el que hi passa fora. Unes mediàtica per a un concert de Jazz. Auditoris plens, bones condicions i l'atmosfera adequada pel públic són públic feliç, cròniques fins per TV, complaents i tant o més importants. dirigides (és que no pot sortir res per TV que no estigui A casa nostra tenim una gama envejable de festivals. o sembli dirigit?), alguna entrevista escadussera... i a fer Fem festivals de Jazz, si us plau. calaix. 15

Profile for La ruta del jazz

#28 la ruta del jazz desembre 2015  

#28 la ruta del jazz desembre 2015  

Advertisement