__MAIN_TEXT__
feature-image

Page 1

Revista de Vic www.revistadevic.cat

Abril | Maig de 2016

Núm. 20

ELS LLIBRES DEL MES

RECULL DE PREMSA VIGATANA

El rodet de fil blau Pàg. 10

Eduard Junyent i Subirà Pàg. 14

Històries de Vic Xavi Ruiz Oriol Casellas Cristina Masramon Pàg. 24 MODA

Tòxics perillosos en primeres marques de muntanya Pàg. 6

Vine a tastar les nostres pizzes fetes al forn de llenya i a gaudir dels Vine a tastar les nostres pizzes fetes nostres plats fets amb ingredients al forn de llenya i a gaudir dels selectes i de primeríssima qualitat nostres plats fets amb ingredients portats d’Itàlia selectes i de primeríssima qualitat portats d’Itàlia

I també PER PORTAR A DOMICILI MIC A DO RTA 1 l, ILI bé PER dio I tam epR Gu ssènPOJos C. Mo Al 1 l, dio Gu ep Jos34 ssè3n49 Mo81 Al .C.93 Tel

De dilluns a Tel. 93 883 59 52 divendres al migdia Tel. 93 883 59 52 Plaça de l’Estació, 2 MENÚS DE 9 € I 11 11€ € Plaça de l’Estació, 2 MENÚS DE 9 € I 08500 VIC VIC 08500 De dilluns a divendres al migdia

Tel. 93 813 49 34

També per emportar-se!

També per emportar-se!

www.pizzeria1900.cat www.pizzeria1900.cat

OBERT CADA DIA OBERT

CADA DIA

OBERT PER PERCADA EMPORTAR-SE DIA EMPORTAR

OBERT PER PERCADA EMPORTAR-SE DIA EMPORTAR

A DOMICILI GRANOLLERS A I PARETS, A DOMICILI GRANOLLERS A A DOMICILI! I PARETS, A DOMICILI!


Elaboració Elaboraciópròpia pròpia Hamburgueses Hamburgueses Gurmet Gurmet Embotits Embotitsi carns i carns selectes selectes

ovvaa N o N iga a botitga a bo Vic! !

CASA VERGÉS Elaboració pròpia Hamburgueses Gurmet Embotits i carns selectes

ETENES UMENGES ENGES A CALLDETENES A CALLDETENES A CALLDETENES Nova aa g i t Vic o b estre nya sseria a laiacarnisseria llenya la llenya i carnisseria i carnisseria Vic! Carnisseria tradicional, Carnisseria productes gurmet, carns selectes tradicional, i embotits de productes gurmet, Fussimanya

Carnisseria tradicional, ELS DIUMENGES A CALLDETENES productes gurmet, carns selectes i Pollastre a la llenya i carnisseria carns selectes i embotits de embotits de ELS DIUMENGES A CALLDETENES ES Fussimanya Av.Fussimanya de Sant Bernat Calbó 46, Vic 93 813 42 17

713 3 813 42 17 42 17 6 3 74 46 74

a

CASA VERG CA

Pollastre C/ Gran - nº 26, Calldetenes 938 13 46 74 a la llenya i carnisseria

VERGÉS Av. de SantCASA Bernat Calbó 46, Vic 93 813 42 17 C/ Gran - nº 26, Calldetenes 938 13 46 74

ELS DIUMENGES A C CASA VERGÉS Pollastre a la llenya

Av. de Sant Bernat Calbó 46, Vic 93 813 42 17 C/ Gran - nº 26, CalldetenesCASA 938 13 VERGÉS 46 74


Abril | Maig Revista de Vic

U

Xavi RUIZ

3

s he dit alguna vegada que em sento orgullós de ser el responsable d’aquesta publicació? Mai haguera imaginat les mostres de suport que vàrem rebre el passat dia 1 d’abril en la presentació del llibre Històries de Vic. El dia abans, comentava als meus familiars que si venien una vintena de persones, ja seria feliç, però ho vaig ser encara molt més i tot gràcies al suport de la llibreria La Tralla.

EDITORIAL

Director: Xavi Ruiz Redactors: Oriol Casellas Xavi Ruiz Marta Anglada Sandra Verdaguer Cristina Masramon Elisabet Jorquera Andreu Gomez Lidia Colldelram Cristina Serrat Eduard Olivan Olga Bover Marina Serrallonga Dànius Josep Torras Mariona Isern

Històries de Vic

Disseny i maquetació: Gràfic Osona

Hi va anar un munt de gent, omplint la sala de presentacions, i demanem disculpes a la gent que no hi va poder accedir, fins i tot va haver-hi gent que va veure la presentació des de l’escala. Fer un llibre és complicat, però els meus amics Oriol Casellas i Cristina Masramon m’ho han fet molt fàcil, és un veritable plaer poder comptar amb professionals com ells, persones humils amb un potencial inimaginable. És ben cert que sóc una persona inquieta i plena de motivacions, però sense persones amb les quals sostenir-te, a vegades seria impossible. En aquest número de la Revista de Vic us volíem donar una petita sorpresa, però crec que el més just és que ho diguem el mes que ve, així creem una mica d’expectació, però és una cosa que ens fa molta il·lusió poder-vos dir. Us deixem amb uns dies plens de cultura i lletres, dies en els quals la gent surt al carrer a comprar llibres, dies que estàs a casa gaudint de la companyia d’una bona lectura. Ens llegim en un mes, i recordeu que ens podeu enviar comentaris o articles a info@larevistadevic.cat.

CASA VERGÉS

Correcció: lasensacio.cat Web: larevistadevic.cat Publicitat: 938854602 info@larevistadevic.cat 655 45 42 33 Dipòsit legal: B 18552-2014

10 ELS LLIBRES DEL MES Els secrets de parlar en públic Patiu quan heu de parlar en públic? Us heu quedat mai en blanc? I quan heu escoltat algú que us ha captivat, sabeu com s’ho ha fet per atraure la vostra atenció? Us agradaria conèixer els secrets de parlar bé en públic?

04 06 08 16 17 18 20 24 26 28 30

Xavi Ruiz Director facebook.com/xaviru twitter.com/xavi_ruiz info@larevistadevic.cat Xarxes socials: /larevistadevic

SPOILER ALERT Compte amb les persones MODA Tòxics perillosos en primeres marques de muntanya SAGALS D’OSONA

Comença la temporada d’actuacions

ASSISTÈNCIA SOCIAL El segell d’Assistència Social LA RECEPTA DE L’ANDREU Lluç a la Donostiarra amb gambes EL RACÓ DE LA MARIONA

Valorar els joves

BIONEUROEMOCIÓ

Conflictes emocionals que generen les al·lèrgies

HISTÒRIES DE VIC El llibre de Vic LLONGANISSA DE VIC d’entre els productes de qualitat de la UE ELS NÚMEROS DEL VIDEOJOC Despesa en maquinari de 334m sols la Península EL RACÓ LEGAL Drets i deures de la persona davant la Justícia


4

Revista de Vic Abril | Maig

SPOILER ALERT

Compte amb les persones

Q

DÀNIUS ui es pensi que The Walking Dead és una sèrie de zombis, s’equivoca de mig a mig.

Hi trobem morts vivents? Sí. Sang i fetge, explosions i situacions extremes? També. Però sobretot hi trobem un grup de persones intentant sobreviure en un món on tot se n’ha anat a prendre pel cul. I d’això va la sèrie, de persones portades al límit perquè, senyores i senyors, allà és on demostrem la nostra “humanitat”. La sèrie, basada en un còmic de Robert Kirkman, pateix d’alts i baixos en el guió, de capítols a voltes soporífers i d’una estructura de temporada amb girs, intercanvi de trets i morts repetida en excés. No és una sèrie rodona, i es nota. Tot i això, gaudeix d’un gran èxit i de molta audiència. I jo que me n’alegro. Com si no es podria pagar tota la sang, les vísceres, pròtesis i explosions que surten a la sèrie? A més audiència, més anunciants i millores de contracte econòmicament parlant amb les cadenes que emeten el teu producte.

@danidanius Dani Dànius Segueix-me a

Ho admeto, jo miro la sèrie per veure quin dels protagonistes morirà en aquell capítol. I pels zombis. Però, per què una sèrie així té tant d’èxit?

els zombis; l’enemic és el mateix ésser humà. I això es veu a The Walking Dead, Mad Max, Waterworld i a Blade Runner.

Jair Domínguez ho explica en una entrevista d’Esteve Plantada pel Nació Digital, feta dies enrere: “La distòpia està de moda, perquè ho veiem venir. Una part nostra desitja que hi hagi un cataclisme zombi i que la societat quedi aniquilada”. Una cosa que Jair Domínguez creu que tots hem pensat en algun moment. “La meitat del món està desitjant que passi una desgràcia per sortir amb una escopeta i tenir garrafes d’aigua per sobreviure. És l’ADN de l’home de les cavernes”. Enyorem aquell punt de “tu contra els elements”, sols al món. “Estem tan agafats pels ous per tot, estem tan acomodats, que la millor manera de sortir de la zona de confort és que peti tot”.

Som el nostre pitjor enemic.

La sèrie parla de tot això. Els zombis només formen part d’aquesta natura crua i ferotge on l’objectiu principal no és viure, sinó sobreviure. Necessitem la lluita del “tu contra els elements” i és llavors quan la terrible veritat es mostra. L’enemic no és el món en si, ni les bèsties, els robots o

L’ésser humà pot arribar a ser un càncer per si mateix. Només cal veure com estem deixant el planeta, com entrem en guerra els uns contra els altres o com ens odiem pel nostre color de pell. Les situacions límit treuen el pitjor de nosaltres, ens fan ensenyar les dents i les urpes. Ensenyem la nostra part més individualista i egoista d’animal ferit que sols mira pels seus interessos i és capaç de tot per aconseguir allò que vol. Repeteixo, no és una sèrie de terror. És una sèrie que parla de com podem de dolents arribar a ser els humans. Recorda que els zombis no tenen malícia, només tenen una mica de gana.


Consum mitjà 3,9-6,3 (l/100 km) i emissions de CO2 102-144 (g/km).

Nou Classe E. Descobreix-lo a AutoSuministres Motor a partir del dia 7 d'abril. Intel·ligència al servei de les emocions. És hora de pensar menys i de sentir més. Relaxa't i permet que el nou Classe E faci la feina per tu. Amb un disseny sublim, aquesta berlina intel·ligent equipada de sèrie amb els últims avenços tecnològics t'acostarà a un nivell superior de seguretat i esportivitat. Deixa't portar pel nou Mercedes Classe E i descobreix una nova escala d'emocions al volant.


6

Revista de Vic Abril | Maig

MODA

G

Tòxics perillosos en primeres

marques de roba de muntanya

‘Els PFC’

Ester PORTELL

reenpeace ha analitzat 40 productes adquirits en 19 països i ha trobat PFC no només en roba, sinó també en calçat, tendes de campanya, motxilles, cordes i fins i tot en sacs de dormir. Després que l’organització llancés una campanya internacional on s’exposava aquest fet, les marques han iniciat la recerca per trobar una alternativa a aquestes substàncies. La marca The North Face ha anunciat que treballarà per eliminar els PFC abans del 2020.

Que són els PFC? Els PFC són substàncies químiques sintètiques perilloses, que porten més de 50 anys utilitzant-se en processos industrials. Un cop alliberats en el medi ambient, alguns PFC es degraden molt lentament, s’expandeixen amb facilitat, romanen en el medi ambient durant molts anys i envaeixen hàbitats i ecosistemes, animals, plantes i fins i tot el cos humà. I és que aquests compostos han estat trobats en alguns dels llocs més remots del planeta i s’ha detectat la seva presència en animals com dofins, al fetge d’óssos polars i fins i tot en la sang humana. Els PFC s’utilitzen en els equips de muntanya per la seva capacitat de repel·lir l’aigua i el vent. En la major part de les membranes impermeables, incloses les del líder de mercat GoreTex, s’utilitzen compostos químics fluorats (PFC), un grup de substàncies químiques sintètiques, per a fer-les impermeables. Alguns d’aquests compostos són susceptibles de

Es troben tòxics perillosos per a la salut en roba de marques com The North Face, Columbia, Patagònia, Mammut i Haglöfs. >>

<<

<< Aquests compostos han

estat trobats en alguns dels llocs més remots del planeta i s’ha detectat la seva presència en animals com dofins, al fetge d’óssos polars i fins i tot en la sang humana. >> danyar la reproducció, afavorir el desenvolupament de tumors i afectar el sistema hormonal.

Alternatives per

evitar els PFC

Les alternatives als acabats i revestiments de PFC per a la capa DWR exterior són les ceres, (com ecorepel®), els dendrímers (com Bionic Finish Eco®) i les silicones. Algunes alternatives a les membranes fabricades utilitzant PFC són Sympatex, Paltex o Toray. Algunes marques de material de muntanya o outdoor (per a l’aire lliure) més petites, com Fjällräven, Erm, Pyua,

Rotauf i R’ADYS, compten ja amb col·leccions senceres de peces impermeables funcionals sense PFC.

La solució provisional de les grans marques

Algunes marques han apostat per una variant dels PFC de cadena més curta i lliure de PFOA. Aquesta alternativa presenta un millor perfil toxicològic, però només es tracta d’una solució parcial al dilema. Segons la declaració de la marca Mammut: “Molts dels tractaments alternatius presenten una vida útil molt curta. Es desgasten més ràpidament i com a conseqüència, s’han de sotmetre a impregnacions posteriors més freqüents o ser substituïdes més ràpidament.” Recentment, més de 200 científics de 38 països han signat la Declaració de Madrid, que recomana el cessament total de l’ús de PFC, fins i tot els de cadena curta, per a la fabricació de productes de consum.


Abril | Maig Revista de Vic

7

Vine a tastar les nostres pizzes fete Vine a tastar les nostres pizzes fetes de al forn de llenya i a gaudir al forn deplats llenyafets i a gaudir dels nostres amb ingredien nostres platsi fets amb ingredients selectes de primeríssima qualita selectes i de primeríssima qualitat portats d’Itàl portats d’Itàlia De dilluns a

Vine a tastar les nostres pizzes fet €€ I 11 €de 9 E D S Ú N 11 E I M € 9 E D S Ú al forn de llenya i a gaudir EN M r em pe-se étar ! portar-se! mb por em També perTa nostres plats fets amb ingredien selectes i de primeríssima qualit portats d’Itàl a luns dr De dil es al migdia en div gdia mi al s dre en div

De dilluns a divendres al migdia

MENÚS DE 9 € I 11 € També per emportar-se!

I també PER PORTAR A DOMICILI ol,A1DOMICILI p Gu JoRsePO RTdiAR Momss Al C. béènPE I ta 49sè34 Tel.Al93C.81M3os n Josep Gudiol, 1

Tel. 93 883 59 52 Plaça93 de 883 l’Estació, 2 Tel. 59 52 08500 VIC Plaça de l’Estació, 2

Tel. 93 813 49 34

www.pizzeria1900.cat 08500 VIC

mbé PER PORTAR A DOMICILI ta I www.pizzeria1900.cat diol, 1 p Gu Mos1 sèn JosePtge. C.Català, Camí del Castellar, s/n Ctra. de L’Ametlla, 68 C/Al Victor St. Miquel, 14 08445 CÀNOVES 08530 LA GARRIGA 08150 PARETS DEL VALLÈS 08100 34 49 3 81 93 l. Te T/ 93 843 49 44 T/ 93 840 59 09 T/ 93 676 21 04 MOLLET DEL VALLÈS LES NOSTRES PIZZERIES: LES NOSTRES PIZZERIES:

T/ 93 315 54 60 Ametlla, 6823 C/ Anselm C/ Victor Català, 1 Ptge. St. Miquel, 14 C/Ctra. Campde deL’les Moreres, Clavé, 76 08530 LA GARRIGA 0818608150 PARETS DEL VALLÈS 08100 08401 GRANOLLERS LLIÇÀ D’AMUNT T/T/ 9393 860840 61 59 54 09 T/ 93T/ 161 27 21 04 9380676 MOLLET DEL VALLÈS

Tel. 93 883 59 52 Plaça de l’Estació, 2 Av. Catalunya, 32-34 08500 VICC/ Camp de les Moreres, 23 Camí del Castellar, Av. Catalunya, 32-34s/n 08445 17520 CÀNOVES PUIGCERDÀ 972 88 49 16 86 T/T/93 843 44

OBERT CADA DIA

C/ Anselm Clavé, 76

OBERT PER PERCADA EMPORTAR-SE DIA EMPORTAR

A GRANOLLERS I PARETS, A DOMICILI!

T/ 93 315A DOMICILI 54 60


8

Revista de Vic Abril | Maig

SAGALS D’OSONA Comença la temporada d’actuacions

E

Eduard OLIVAN

l passat 13 de març els Sagals van començar oficialment la temporada d’actuacions. Ho van fer a Barcelona, en la Diada d’inici de temporada dels Castellers de Barcelona, fins on s’hi van desplaçar prop de 100 camises carbasses. Van començar la seva actuació amb un tres de set, una mica nerviós i mogut però que en cap moment va perillar. Normal, en tractar-se del primer castell de la temporada i amb canvis al tronc.

Ja amb els nervis trets, van seguir amb un quatre de set, aquest molt més parat. En tercera ronda van haver de descartar el quatre de set amb agulla, per culpa d’algunes baixes d’última hora, i van optar per un cinc de sis que van descarregar sense problemes, que els va servir per fer pujar els més menuts als poms de dalt. Un pilar de cinc per acabar la primera diada, que es va desenvolupar amb poc públic i ambient primaveral. El dissabte 19, els Sagals van fer el tradicional cercavila del Mercat del Ram. Van començar, com ja és habitual, pel recinte firal del Sucre, on van coincidir amb el President de la Generalitat, i es van anar desplaçant pels carrers de la ciutat, aixecant castells i pilars. Tal com mana la tradició, alguns establiments van “agrair” la presència dels castellers amb begudes i menjar.

I el diumenge 20 va arribar el primer plat fort de la temporada, la Diada del Mercat del Ram. Tot i que arribava massa aviat com per aspirar a grans castells, fins l’últim assaig van estar especulant amb poder fer la torre de set, que en cas de descarregarse hagués estat la tercera en els quasi vint anys dels Sagals que es descarregava pel Mercat del Ram. Però un ensurt en l’últim assaig els va fer descartar d’intentar-la: la temporada és llarga i el cap de colla va decidir no arriscar més del compte.

5d7 a la plaça Major de Vic Així les coses, i després d’entrar a plaça amb un pilar caminat, van obrir ronda amb un quatre de set, que va ser més aviat lleig, perdent una mica les mides, i bellugadís. Canvis al tronc i nervis, una vegada més, però sense que el castell es veiés perillar. En segona ronda: cinc de set, castell que els Sagals dominen amb solvència des de fa anys, i que tornava a dur als poms de dalt als més menuts. Un cinc de set molt lleuger, que de ben segur tornarien a as-

sajar pujar-lo un pis més si tinguessin prou efectius als assajos! Per acabar, en tercera ronda, el quatre de set amb agulla que havien hagut de descartar a Barcelona. Descarregat sense problemes, tant l’estructura del quatre com el pilar. Dos pilars de cinc simultanis per finalitzar van posar de manifest el potencial pilaner de la colla carbassa.


Abril | Maig Revista de Vic

9

POLSERA D’ACTIVITAT! MÉS DE 20 MODELS!

PODÒMETRE CONTROL DE PASSES CONTROL DE CALORIES

39,90 €

ENLLAÇA-LA AMB EL TEU MÒBIL

Carretera de Manlleu, 54-60 · VIC (de dilluns a dissabte, de 10.00 a 21.00 h)

www.isern.net

Rambla del Carme, 15 / Portal de la Rambla, 6 · VIC


10

Revista de Vic Abril | Maig

ELS LLIBRES DEL MES Un rodet de fil blau

«

Mariona Casas Josep M. Castellà Montserrat Vilà Santasusana

L’Abby Whitshank sempre comença a explicar de la mateixa manera la història de com va enamorar-se del seu marit, Red Whitshank, un dia que bufava una brisa suau, el 1959. Tota la família? Les dues filles i els dos fills, els néts i fins i tot el gos fidel? Seuen al porxo i escolten plàcidament com l’Abby explica per enèssima vegada la història que han sentit tantes vegades.

Però ara tot és diferent: l’Abby i en Red s’estan fent grans, i la família ha de prendre moltes decisions? Com i qui se’n farà càrrec, què passarà amb la casa on viuen, que el pare d’en Red va construir amb dedicació obsessiva. Plena d’una profunditat d’ànima lluminosa, de l’humor i la compassió tan propis de l’autora, aquesta esplèndida novel·la ens transporta al llarg de tres generacions de Whithanks, de les històries compartides i els secrets molt ben guardats, de tots els moments viscuts gairebé sense adonar-se’n, de vegades intensament, i que conformen la definició de qui i què són com a família. Un rodet de fil blau és una exploració lúcida, vital, esplèndida i divertida de la vida i els llaços familiar.

A

nne Tyler és una famosa escriptora de novel·les i contes estatunidenca.

Tot i que va néixer a Minnesota, es va criar a Carolina del Nord. Després de viure amb els seus pares en diverses comunitats quàqueres i als dinou anys es graduà en la Duke University, on rebé dos premis d’escriptura creativa; i fou en la revista literària d’aquesta universitat on veié publicat el seu primer relat, Laura. Uns anys després de casar-se, l’autora féu la seva primera incursió en el gènere de la novel·la amb If Morning Ever Comes (1964), que fou l’inici d’una brillant carrera literària coronada de guardons tan prestigiosos com el premi de l’Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres de 1977 per Earthly Possessions, el National Book Critics Circle Award de 1968 per The Accidental Tourist –adaptada al cinema pel cineasta Lawrence Kasdan– i el premi Pulitzer (1988) per Breathing Lessons.

Plaça Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

Els secrets de parlar en públic

Patiu quan heu de parlar en públic? Us heu quedat mai en blanc? I quan heu escoltat algú que us ha captivat, sabeu com s’ho ha fet per atraure la vostra atenció? Us agradaria conèixer els secrets de parlar bé en públic? Mariona Casas, Josep M. Castellà i Montserrat Vilà Santasusana, especialistes en discurs oral, ens conviden a descobrir els secrets de l’oratòria des d’una perspectiva europea i, especialment, mediterrània, i ens proposen estratègies i recursos a l’abast de tothom. Estructurat en quatre blocs, aquest llibre ofereix recomanacions per transmetre seguretat i comunicar amb emoció; planificar un discurs i fer una bona posada en escena; centrar-nos en els propòsits de la nostra comunicació i aprendre a narrar, explicar i argumentar millor; i, per últim, resoldre amb eficàcia situacions orals concretes (un debat, una reunió, un discurs protocol·lari, una entrevista professional...).


12

Revista de Vic Abril | Maig

HISTÒRIA DE VIC El correbou

Oriol CASELLAS El correbou va ser durant molts i molts anys l’espectacle popular per excel·lència i la diversió preferida dels vigatans, sobretot al segle XIX. Però ja anteriorment tenim notícia de correbous a Vic. Per exemple, en un document del canonge Jaume Ripoll sobre la beatificació de Sant Miquel dels Sants l’any 1779, ens apareix el correbou: “La tarde del dia 13 se destinó para la Corrida de Bueies, que viene a ser una Novillada, i es la diversion mas apetecida de los naturales de Vich, y de muchas poblaciones vecinas.” (ABEV. Arxiu Capitular. Canonge Ripoll, 38. 1779. p.39.) Pel que diu, sembla que ja portava anys celebrant-se. La qüestió es que el correbou era present en cada festa de la ciutat. Així, per exemple, també el trobem esmentat a les crides de les festes dels Sants Martirs de finals del segle XVIII: “...lo assumpto que ara se espera / Es parlar dels bous d’enguany / Que jo no crech que cap any / Se agi vist cosa més fiera.” (ABEV. Crides i sàtires 1759-1859. Festes dels Ss. Martyrs. 1796.) La peculiaritat principal del correbou vigatà és que es celebrava al bell mig de la Plaça Major. Es delimitava la plaça posant unes graderies de fusta que envoltaven el perímetre i que els vigatans omplien a rebentar. Al mig, diversos bous i vaques, i tot de gent que els anaven torejant. Pel que sembla, això podia durar hores i hores. Havia de ser un espectacle curiós, i ens podem fer una idea de la imatge que devia oferir l’escena: “La plassa del mercadal / Que Aulo Celio va quadrà / Se sembla al circo romà / Voltada de un catafal / Mes cuant la gent son a dalt / Clavats alli com uns sochs / Portan tots menos molt pochs / La verratina vermella / Sembla aquella maravella / Un camp de bada badochs.” (ABEV. Crides i sàtires 1759-1859. Crida del Bou. Festes del Beat Miquel dels Sants. 1799.)

FOTOGRAFIA: Arxiu Comarcal d’Osona. Fons: Maresc.

I és que l’afició vigatana al correbou era tant gran, que cada any es feia la Crida del Bou, talment com una Crida normal a les festes, però dedicada pràcticament en la seva totalitat al correbou, explicant els bous que hi hauria aquell any concret i d’on eren originaris. És més, en quasi totes les crides de l’últim terç del segle XIX, al mig d’aquestes hi figurava el dibuix d’un home torejant un bou, i una tercera part de la crida anava dedicada a les corrides d’aquell any. Durant tot el segle XIX el correbou fou la diversió per excel·lència i allò que tothom esperava: “Ya de Iglesia en tenim massa / Io crech que molts cert direu / Perque lo que tots voleu / Es la Corrida de Plassa.” (ABEV. Crides i sàtires 1759-1859. Crida del Bou. Festes de Sant Miquel. 1842.)

De totes maneres, a mitjans segle XIX hi hauria hagut problemes amb el correbou i fins i tot va perillar la seva celebració. Resulta que ja hi havia sectors de la població que no hi estaven del tot d’acord. Ho podem veure en un escrit del polític i escriptor vigatà Francesc Camprodon que per aquells moments era diputat al Congrés espanyol: “Molt temps ha que tothom plora / L’un per pluja, l’altre per sol, / L’un axut l’altre aygua vol / Claman de dins y de fora. / Es precís que sens demora / Hi feu algunt pensament / Perque no plori la gent; / Que prenguem una medida / ¿Cual será? Donem corrida! / Y estarà lo poble content.” (ABEV. Crides i sàtires 1759-1859. Suscripció a favor de la corrida del bou. 1853. Escrita per Francesc Camprodon).

Pel que podem comprovar, a mesura que s’anava acabant el segle XIX i acostant el segle XX el rebuig d’una part de la població vigatana a les corrides anà creixent, així com cada vegada més s’anaren identificant els correbous amb una cultura diferent a la catalana. Ja començat el nou segle XX, aquest rebuig es féu palès en algunes crides: “Las corridas son impropias dels pobles civilisats, però més ho son encara de nostra culta ciutat. Que aixó’s fassi “allende el Ebro” á fi de donar esplay als “chulos, pinchos y majas” que allá hi son tan abundants y tenen “sangre torera” y’ls gustos deteriorats...” (ACOS. Crides i Festes de Sant Miquel. 1906.) Aquest tipus d’opinions s’anaren generalitzant en els anys següents: “Ja no parlo pas dels toros car és art d’incivilitat, l’enemic de la cultura, del progrés i l’ideal.” (ACOS. Crides i Festes de Sant Miquel. 1922.) L’any 1911 fou l’últim en què hi hagué correbou a la plaça Major i es que aquest sector antitaurí va anar creixent. Així doncs, es van traslladar els correbous a altres ubicacions de la ciutat. Per contra, la plaça Major va anar quedant lligada cada vegada més a la Sardana, que en aquests anys vivia una enorme expansió. Semblava que el correbou anava a la baixa. La victòria franquista en la Guerra Civil, però, suposà un nou impuls pel toreig i les corrides de toros es convertiren al llarg de tota la dictadura en un espectacle bàsic de la festa major, junt amb el futbol, el teatre i les sardanes. Cada any i en cada festa de la ciutat es feien les mateixes activitats, i els toros n’eren una de les més destacades.


JA TORNEM A CONSTRUIR CASES VIC SANTA EUGÈNIA DE BERGA RODA DE TER VILANOVA DE SAU FOLGUEROLES

ACABATS I PREUS A ESCOLLIR A PARTIR DE 152.000€ AMB EL FINANÇAMENT MÉS BAIX DE LA HISTÒRIA CASES FETES I PENSADES PER QUE PUGUIS GAUDIR-NE VINE, NO ET COMPLIQUIS, NOSALTRES T’HO FEM TOT (SI TENS UN PIS PER VENDRE TAMBÉ EN PODEM PARLAR)

HABITATGE VIC, 25 ANYS FENT AMICS

HABITATGE VIC, Plaça Estació, Nº 8 VIC - Tel. 93 889 42 77 www.habitatge.cominfo@habitatge.com


14

Revista de Vic Abril | Maig

RECULL DE PREMSA VIGATANA

Eduard Junyent i Subirà

<< Durant els seus últims quatre anys, amb

Xavi RUIZ

E

la salut molt delicada, va donar a llum obres tan importants com El Monestir de Ripoll, El Monestir de Sant Joan de les Abadesses i La Ciutat de Vic i la seva història. >>

duard Junyent i Subirà, nasqué el 18 de setembre de 1901. Arqueòleg i historiador, va estudiar la carrera sacerdotal al Seminari de Vic, simultàniament al batxillerat civil. Ràpidament es descobrir les seves inclinacions literàries, apareixent poemes seus en les publicacions vigatanes d’aquells anys. Continuà conreant la poesia i alhora, guiat pels seus mestres mossèn Josep Gudiol i mossèn Segimon Cunill, s’endinsà en el coneixement de l’arqueologia, de la història i de l’art. El dia 15 d’agost de 1926 l’ordenaren sacerdot i es traslladà a Roma l’octubre d’aquell any per ampliar els estudis a l’Institut Pontifici d’Arqueologia Cristiana. La tesi en la qual va treballar, Il titolo di san Clemente in Roma, va ser la que li va atorgar el títol de Doctor. Seguí acudint a Roma per tal de continuar els estudis i s’hi instal·là durant la guerra civil espanyola, on primerament va ser auxiliar i després catedràtic d’Iconografia Cristiana. Fou professor del Seminari, i director de l’Arxiu Capitular, càrrec vinculat al nomenament de canonge-arxiver que obtingué el 1947. Va organitzar els arxius històrics i va aplegar en l’àmbit de l’antic museu, tot el contingut dels diferents arxius de la ciutat de Vic. Participà en la celebració del centenari de la mort de Balmes el 1948. Fundà el Patronat d’Estudis Ausonencs, del qual en fou creador i conductor fins a la seva mort. Hi tingué una dedicació constant i fou l’artífex d’una sèrie d’orientacions i realitzacions de tota mena. La revista “AUSA” va ser el suport de múltiples publicacions seves, d’història,

art, arqueologia, biografia i bibliografia, que sumen 61 articles, a més del volum sobre Jurisdiccions i privilegis de la ciutat de Vic. Es llicencià en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Exercí de capellà del convent de les carmelites de l’Escorial. Col·laborà activament en la festa literària de Cantonigròs, fins a la seva supressió el 1968. El 1953, va ser nomenat pel Papa Pius XII, Prelat domèstic de S.S., que li valia el títol de monsenyor. Durant els seus últims quatre anys, amb la salut molt delicada, va donar a llum obres tan importants com El Monestir de Ripoll, El Monestir de Sant Joan de les Abadesses i La Ciutat de Vic i la seva història, i va deixar enllestides, a punt de publicació, un Diplomatari del bisbe i abat Oliva, un treball de síntesi sobre l’arqueologia preromànica a Catalunya, el qual forma part d’una trilogia amb els

dos volums que ja tenia publicats sobre L’arquitectura romànica dels segles XI i XII de l’obra Catalunya romànica i Catalunya abans del romànic. L’arquitectura del segle X. Diplomatari de la catedral de Vic, on es publiquen els 650 documents dels arxius de la catedral pertanyents als segles IX i X, fou la seva darrera obra. Morí el dia 20 de novembre de 1978. BIBLIOGRAFIA: JUNYENT, EDUARD: La ciutat de Vic i la seva historia. 1976. S.SALARICH I TORRENTS, MIQUEL I YLLA-CATALÀ, MIQUEL: Vigatans Il·lustres, (Publicacions del Patronat d’Estudis Auso- nencs-Vic). RUIZ, XAVI. MASRAMON, CRISTINA. CASELLAS ORIOL: Històries de Vic. 2016.


Abril | Maig Revista de Vic

15


16

Revista de Vic Abril | Maig

EL SEGELL D’ASSISTENCIA SOCIAL Josep TORRAS

A

juntament de Vic, sessió ordinaris del dia 12 de desembre de 1936.

“A la ciutat de Vic a dos de desembre de mil noucents trenta-sis. La comissió de Govern de l’Ajuntament de Vic, celebra sessió. Hi assisteixen l’Alcalde President, el company Marian Serra i Badell qui presideix, els ConsellersRegidors Salvador Dordal i Bou, Ramón Padrissa i Parareda, Manuel Calafell i Galí, Jaume Jutglà i Verdaguer, Francesc Freixenet i Alboquers, Joan Fitó i Vilardell, Marian Soler i Guitart i Lluis Aumatell i Casellas.

Assistència Social. Habilitar com correspon, per a llocs de refugis, els locals que abans pertanyien als convents de les Beates i de la Mercè facultant a l’Alcalde-President perquè executi o faci portar a terme aquelles obres que preessin, amb el fi de crear uns refugis el més confortable possibles, sempre però d’acord amb les possibilitats econòmiques del Municipi. Suprimir la cuina col·lectiva, a l’objecte d’aminorar en el possible la feixuga càrrega econòmica que pesa damunt la nostra Corporació Municipal o substituir aquella atenció, per unes subvencions en metàl·lic als necessitats d’acord amb el que cada cas ofereixi. I, finalment, la creació d’un segell anomenat pro Assistència Social, facultant a la Comissió perquè executi aquest acord amb tota la seva extensió.” Acta de la Comissió de Govern de l’Ajuntament de Vic de 12 de desembre de 1936 on s’acorda la creació d’aquest segell.

Aquest segell fou utilitzat en els talonaris de la Comissió de Proveïments de l’Ajuntament de Vic, també a més per timbrar instàncies: timbrar la matriu i el taló, de manera que quan es separava el taló de la matriu es partia el segell.

Es desconeix el valor individual que tenia aquest segell, tampoc sabem la quantitat emesa i les característiques dels fulls (quantitat, disposició i format), solament tenim exemplars sols.

ASSERTIM CASDOM, S.L.

Serveis Comptables i Fiscals. Serveis d’Interpretació i Traducció.

938832656 · 610508980


Abril | Maig Revista de Vic

17

LA RECEPTA DE

l’ Andreu Lluç a la Donostiarra amb gambes

Ingredients per a 4 persones 1 lluç fresc (1.200 kg aprox.) 4 patates mitjanes 4 alls 2 bitxos oli d’oliva sal pebre vinagre de vi negre 8 gambes (llagosteres) pebre dolç per decorar

Andreu GOMEZ

P

elarem les patates, les tallarem a làmines i les ficarem en una cassola amb oli d’oliva on les confitarem. Una vegada confitades a foc lent les reservarem ben escorregudes. Pelarem i tallarem a làmines els alls i amb una paella amb força oli d’oliva (aprox. dos dits) les començarem a daurar justament amb el bitxo. Quan comenci a daurar-se frenarem la cocció amb un raig de vinagre de vi negre i els deixarem reduir una mica, un cop reduït ho retirarem del foc. Pelarem la part central de les gambes i tan sols deixarem el cap i la cua, ho salarem juntament amb el lluç. Seguidament ho farem a la planxa.

VineVine i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres i tasta els nostres esmorzars de forquilla i els nostres entrepans. entrepans. També menú diari i carta. Tambéoferim oferim elelmenú diari i carta. VINE IIPROVA’NS. VINE PROVA’NS.

Muntatge del plat: Ficarem un fons de patata confitada al punt de sal i pebre i després posarem el lluç i les gambes. Per últim l’oli amb els alls i els bitxos ben calents. Finalment decorarem amb pebre dolç. El lluç a la basca, a la Donostiarra i la koskera ve ser el mateix. Se sap que la recepta del lluç a la basca va ser inventada a mitjan 1723 per una tal Plàcida de Larrea, bilbaïna de naixement “Es tractava d’un guisat de lluç en una salsa verda amb abundants juliverts, adornant-la amb espàrrecs que li van ser enviats de Tudela, cloïsses i una dotzena de grossos crancs “

Cuiner: Andreu Gómez


18

Revista de Vic Abril | Maig

EL RACÓ DE LA MARIONA

Valorar els joves

“La pròpia i

aliena exigència és positiva i ens aporta una motivació extra per seguir superant reptes dia a dia però també és cert que tots necessitem.”

L

Mariona ISERN

a mort de Johan Cruyff m’ha colpit molt i m’ha fet pensar que és una llàstima que els grans reconeixements arribin quan les persones que han sigut importants pel país ja són molt grans o, la majoria d’ells, morts. He pogut adonar-me que, en general, tots tenim tendència a creure que les persones adultes i que ja han viscut molt són les que més es mereixen un premi o un reconeixement. És més, la majoria de persones que han contribuït d’alguna manera a la societat, reben un premi en forma d’agraïment quan ja són morts. Quan ja no hi són, és quan tothom se’n declara un ferm admirador. Això és just el que està passant aquestes setmanes amb la mort del geni del futbol, Johan Cruyff. Durant tota la seva vida, va col·leccionar tants títols com enemics i la majoria d’ells, li van fer la vida impossible. Els mateixos que li van fer la vida

impossible, ara surten als mitjans de comunicació amb cara de pena quan el que haurien de fer és repassar l’hemeroteca i, per dignitat, callar. En aquest país, hi ha un moda i és la de no suportar l’èxit dels altres. L’enveja ens porta a l’amargor i a no viure tranquils. Sembla que veure als altres feliços ens hauria de fer sentir satisfets però no és així. Ens crea una vena molt perillosa que se’ns pot girar en contra en qualsevol moment. En aquest país, encara es té una visió molt antiga sobre els joves. Es pensa que als joves no se’ls ha de valorar per la feina que fan perquè representa que és el que toca i no fan res extraordinari ni excepcional. Que els més joves ens busquem la vida, ens espavilem sols i ens treballem el nostre futur ha de ser tingut en compte. Nosaltres mateixos no podem fer veure que sentim ploure quan veiem casos així i això és culpa de tots. També dels més joves, que ens hem acostumat a aquest tòpic i hem fet ben poca cosa per canviarlo. Hi ha costums que només la història

pot canviar. Aquesta actitud ja no és només una moda o un tòpic, és un problema contracultural com a país i com a societat. Ens hem de reivindicar, ser ambiciosos i fer callar boques amb la nostra feina que és l’única arma que tenim.

La societat ens té mal acostumats i quan sentim algú, relativament jove, que té una idea de negoci i la vol tirar endavant, és fàcil escoltar-ne crítiques abans de saber res. Jutjar per l’edat, per l’aparença o per una suposada innocència és l’esport preferit d’aquest país. No és gens senzill però potser s’ha d’intentar trobar una mesura entre saber valorar els altres i protegir-los. La pròpia i aliena exigència és positiva i ens aporta una motivació extra per seguir superant reptes dia a dia però també és cert que tots necessitem sentir-nos valorats, protegits i estimats. Una cosa no és excloent de l’altre i les dues –el valor i la protecció- s’han de complementar.


RDV

1

Edicions

Aprèn a menjar Comencen les aventures de l'Arnau

Vols aprendre amb ell? Aviat a totes les llibreries!


20

Revista de Vic Abril | Maig

BIONEUROEMOCIÓ Els conflictes emocionals que desperten les al·lèrgies i intoleràncies alimentàries Montserrat del Rio Pl. Major, 13 · 3r 3a 08500 Vic Tel. 626 433 365 montseriovall@gmail.com

Montserrat DEL RÍO

U

na al·lèrgia és una reacció desproporcionada del nostre cos a un element que considera com un invasor.

FASES DE L’AL·LÈRGIA La medicina oficial diu que hi ha un al·lergen que entra a l’organisme. La primera fase és muda, sense símptomes, d’identificació de l’agressor, és a dir que l’al·lergen entra a l’organisme i és analitzat pel sistema immunològic i no hi ha signes (símptomes) però si un xoc emocional. La segona fase és molt sorollosa: amb signes (símptomes) al nas, ulls, gola, la respiració, la pell, aparell digestiu en cas d’intolerància alimentària que és la fase de l’arrest de l’agressor. En Bioneuroemoció és exactament igual a la medicina oficial en aquest punt, però canvien alguns termes. La primera fase és muda, però no és la identificació de l’agressor, sinó la de l’agressió, el xoc emocional. La segona fase és sorollosa, amb tots els signes clínics, i no és l’arrest de l’agressor, és per evitar una segona agressió. Durant la primera fase alguna cosa ha estat registrada pel meu cervell perquè el meu estrès ha pujat molt alt, per sobre dels límits superiors tolerables (LST), això per la biologia significa perill, i cada un té el seu propi límit superior tolerable en funció de la nostra infància, els seus valors, creences, educació, autocontrol, de si és optimista, pessimista ... un pot tenir el seu límit alt o molt baix; en cada persona és diferent, no necessàriament el que és bo per a tu, ha de ser bo per a mi. Quan hi ha perill vaig a posar en marxa un programa de supervivència i ho vaig a gravar i registrar tot el que puc, per evitar tornar-me a trobar amb aquesta situació més tard (l’inconscient ho grava tot, per això davant un engrama gravat en un xoc emocional, es desperten les alarmes de “perill”).

Què passa a nivell biològic? Tot serà augmentat en funció de la meva sensibilitat (L.S.T): els ulls registraran tot. Els ulls són la banda vídeo. A nivell d’oïda registrarem tot i serà la banda àudio. A nivell de la pell registrarem tot en aquest mateix moment: la temperatura, el fred, la calor, si algú em toca, la roba que porto, si és fi.... El gust, per tot el que és gustatiu: si estic menjant alguna cosa, en aquest moment, totes les característiques del que és registrat seran guardades. L’últim és l’olor, és la banda olfactiva. I el sisè sentit és el pensament. Això és important tenir-ho en compte.

Els ulls, què graven? Les imatges les porten als centres visuals i després es col·locaran en les àrees associatives del cervell. Per tant, no són els ulls els que diuen si està bé o malament, és el pensament conscient el que jutja. Per exemple, per a algú que té una conjuntivitis al·lèrgica rail / engrama dominant és visual. El que té una dermatitis al·lèrgica rail / engrama dominant, és el contacte, la pell, la temperatura. Això és important entendre-ho, perquè els òrgans dels sentits graven, tot queda registrat inconscientment i els nostres símptomes ens ajudaran a entendre aquest xoc emocional gravat. Exemple: estic assegut en un cafè i miro a les dones que estan passejant. Aquí els meus ulls pensen “mira, que guapes són les dones d’aquí i que estupendes estan”, però en realitat és el meu pensament qui diu això. Els meus ulls només graven les persones que estan passant. I si apareix un bou de miura, m’aixeco i me’n vaig de seguida, corrent, perquè el meu pensament em diu: “estic en perill”. Gran quantitat d’al·lèrgies tenen la seva base en el Transgeneracional (arbre genealògic) o el Projecte Sentit. Les memòries emocionals genètiques inscrites per drames dels nostres avantpassats o situacions viscudes quan estàvem dins el ventre de la nostra mare, poden crear programes de sensibilització. Exemple d’Al·lèrgia en Projecte Sentit: Una mare amb un fill de 8 anys amb al·lèrgia al peix (intolerància) des de sempre ja que

quan li van començar a donar peix, va començar a tenir reaccions, primer en les caques i després a la resta del cos. Als 2 anys li van diagnosticar una al·lèrgia al peix moderada, per la qual cosa li van prendre el peix i especialment el lluç. Si és des del naixement anem al P.S. Què passa quan està embarassada del nen? Vaig buscar un esdeveniment dramàtic, brusc, no esperat, al voltant del qual hi ha peix i especialment lluç, li va costar però m’explica tota atabalada, l’esdeveniment passa al Pais Vasc: un dinar familiar, que tenen tots els anys, i ella embarassada de 8 mesos i que a més d’altres peixos estava menjant clatell de lluç i amb les bromes i acudits, rient i gaudint se li clava una espina a la gola, “perill” !!! no pot respirar, la situació és dramàtica, dubten a l’hospital si provocar el part ja que la saturació d’oxigen en sang és molt baix, per fi aconsegueixen relaxar-la, li apliquen oxigen, li tranquil·litzen i li extreuen l’espina; tot ha passat, el nen viu al ventre de la mare, l’angoixa d’ella, com evitar passar per la situació de la mare? fent una al·lèrgia al peix, d’aquesta manera mai s’empassarà una espina, això quedo gravat en l’inconscient: peix = perill de mort, i això fa que el nen creï una al·lèrgia per no trobar-se amb el peix i viure el drama de la seva mare. Podem veure les altres al·lèrgies als pèls d’animals, fruites, sol, aigua, metalls, perfums, marisc, àcars, pols, fongs, llet, medicaments, pa... i la història serà la mateixa, un esdeveniment brusc, inesperat, viscut en soledat ja que fins i tot ens fa vergonya o por de explicar-ho, sense solució satisfactòria per a nosaltres i d’intensitat dramàtica o viscuda com a tal i aquí està el xoc emocional, pel qual vam fer una al·lèrgia. Sempre tindrem en compte els símptomes que la persona té en les seves al·lèrgies, tots ens donaran una informació: Símptomes de l’aparell digestiu: diarrees, vòmits. Conflictes amb la família que vivim com marranades, que no digerim. Símptomes pulmonars: tos o sensació d’ofec. Conflictes de por a morir, por a la mort, a perdre el territori, ambients


Abril | Maig Revista de Vic

en què em sento ofegat, disputes... Símptomes de la pell: èczemes, urticàries, dermatitis. Situacions de separació o de contacte. Símptomes oculars: conjuntivitis. Conflictes relacionats amb la visió. Perdre de vista algú estimat, per exemple. També pot haver-hi una noció de ràbia contra la família. Símptomes otorinolaringològics: com la rinitis al·lèrgica. Buscarem temàtiques de tipus sexual.

21

Llista d’animals i simbolismes generals:

cions, la vida, fluir, la mare, el líquid amniòtic (mare).

Abella: La indústria, el social, la riquesa,

AL·LÈRGIA A L’ALCOHOL (Sucre transformat) ressentir: “Vull amor, molt d’amor, però l’amor que m’han donat no m’agrada”. “Vull un amor que sigui provat en el temps, un amor transformat”. “Vull un amor molt diferent del que m’han donat”.

l’ànima, la diligència i l’eloqüència.

Àguila: L’aire, la vista aguda, la llibertat, la majestat i el poder.

Aranya:

Són símbol de l’energia feme-

nina, per a algunes persones teixidora, per a altres agressiva, de la por a la castració

Protocol per a l’al·lèrgia:

i representa una dona dominant, perillosa,

1. Prendre consciència de quan va ser la primera vegada. 2. Prendre consciència de quina és la reacció al·lèrgica i què zona o òrgan afecta. 3. Quin és l’al·lergen? 4. Cercar el xoc emocional de la fase silenciosa/muda, en què estàvem davant l’al·lergen però sense símptomes. 5. Trobar el rail/àncora/engrama i l’emoció associada a l’esdeveniment. 6. Cercar els recursos per fer el canvi emocional. Cal destacar algunes de les al·lèrgies/intoleràncies més comunes i els seus conflictes:

traïdora i ferotge; són una por al lliurament.

AL·LÈRGIA A LA LLET Conflicte: La llet és “mare”. Separació + Funció materna. Mare tòxica. Ressentir: “Vull estar en fusió amb la meva mare”. “Vull a la meva mare, però la vull lluny”. Reial o simbòlicament. Formatge: “M’hauria agradat que la meva mare fos diferent”. “Necessito la meva mare, però no a aquesta mare”.

Ase: Relacionat amb la simplicitat del gaudi espontani i potser sensual, relacionat amb el menjar-sexe-dormir.

Cavall:

La terra, la mare, la llibertat, el

vent, la noblesa i la intuïció, la intel·ligència, la tenacitat, l’amistat i vitalitat.

Cranc: L’aigua i l’inconscient. Protecció. Cérvol: Tendresa, feminitat, rapidesa. Cigne: (au aquàtica) El sol i la lluna. Colibrí: Amor, alegria, felicitat, paciència. Conill: El sexe, afrontar la por. Escarabat: Signe de protecció, arrelament a la mare terra. Saviesa i constància. Per a alguns és un signe de cosa bruta i repulsiva.

Gat: Independència.

Llagosta de mar: símbol de l’inconscient. Papallona: Alegria conjugal, felicitat i llibertat; representa la metamorfosi o transformació.

Gos:

Fidelitat, lleialtat, fraternitat, amor in-

condicional, guardià.

A les al·lèrgies a molts aliments, també tindrem molt en compte la relació amb la mare. 1) Poder va haver un problema (de la mare) en el moment de donar llet al nadó. Pot ser simbòlic: La funció materna que no pot alimentar per un conflicte. 2) Mare amb depressió o en tractament, és una mare absent. El nadó quan neix no prova la llet per si li agrada o no. Si no la pren és que aquesta és tòxica. L’al·lèrgia als làctics ens permet NO entrar en contacte amb la mare tòxica. Solució pràctica: despullin al nadó, es despulla també la mare, el toquem amb la pell, per què parlarem al seu cervell arcaic. Li enganxem a la nostra pell perquè quan se li toca el nadó se sent segur, li donem molt d’amor amb tot el nostre cor, i li expliquem la història com si fos un adult. AL·LÈRGIA ALS ANIMALS Conflicte: Cercar un moment en què hi va haver una desestabilització (xoc emocional) relacionada amb l’animal o en presència d’un animal (igual que faríem amb qualsevol al·lergen). Per exemple: “Vaig veure al meu gatet atropellat en tornar a casa” o “Un dia gairebé em mossega un gos”. Buscarem sempre també el simbolisme de l’animal, tant general com particular de cada persona. AL·LÈRGIA AL SOL Conflicte: Separació amb el pare. El sol és pare. La pell = Separació.

AL·LÈRGIA AL GLUTEN Pa = Família (Ambient familiar) Conflicte: Cohesió familiar. Ressentir: “M’han fet fora de la meva família” “El nadó necessita créixer en el si de la família”. Conflictes de la mare amb el cap de clan (funció paterna).

Peix: Símbol de Crist, símbol eròtic. Granota: Les mares i els nadons; la fidelitat de les parelles i prosperitat.

Rosegadors: La por i l’aliment físic. Toro: La masculinitat o súper-masculinitat. Tortuga: La vista. La protecció, la inclinació, el temps.

AL·LÈRGIA ALS METALLS Conflicte: Metalls no preciosos = Transgeneracional de mort amb arma blanca. La química té relació amb la terra, símbol de mare.

AL·LÈRGIA A LA PELL Conflicte: Separació. Quan una reacció al·lèrgica es dóna a la pell hem de trobar la relació entre una separació concreta i el contacte amb la substància que ens produeix l’al·lèrgia. Exemple: Una persona al·lèrgica a un medicament, resulta que quan era petit, la seva mare va haver de marxar un temps i el va deixar amb la seva tia. En aquest moment el nen estava prenent el medicament en qüestió.

AL·LÈRGIA A l’AIGUA Conflicte: L’aigua significa “El líquid amniòtic” o referents. Pell = Separació “Què conflicte va passar mentre estàvem en contacte amb l’aigua?”. L’aigua es relaciona directament amb les emo-

AL·LÈRGIA AL LÀTEX Conflicte: El làtex és la pell, el contacte. Conflicte de separació. Li haurem de sumar el significat de la part del cos on es de l’al·lèrgia. Peu = mare, mà = pare... AL·LÈRGIA AL POL·LEN I ELS DESAMORS El pol·len simbolitza: Els amors, la reproducció, l’amor, el pol·len és la part masculina de les plantes. Sovint trobarem històries de separacions amoroses, desenganys afectius... A les al·lèrgies en nens, menors de 7 anys, sovint trobem històries de desamors en els pares, es barallen, es volen separar, ja no s’estimen, s’han barallat i ja no hi ha amor, llavors el nen somatitza. Exemple: Estic assegut en un banc sota un arbre amb una noia de la qual estic enamorada, estic tranquil fins que el meu estrès supera el LST + pol·len de qualsevol arbre cau sobre la pell o la mucoses del nas i ulls, per això es manifesta aquí. El pol·len segueix caient i encara que no ho vegin en un moment ve el xoc emocional: “-Avui és l’últim dia que ens veiem”. Doncs demà me’n vaig a Canàries, al meu pare, que és militar, li han destinat allà i tota la família ens en anem amb ell, però el meu cervell grava: pol·len al desmai, ja que aquest era l’arbre que els acollia, aquesta és la fase muda, no passa res però a l’any següent vaig fer una al·lèrgia, em picaran els ulls, vaig a esternudar i tenir símptomes respiratoris, ja que l’inconscient prefereix que et preocupis dels símptomes a recordar l’agressió, el drama, el dolor de la separació.


22

Revista de Vic Abril | Maig

sonlab Laboratoris del descans Rambla del passeig nº42 vic Tel: 938862013 vic@sonlab.es

La millor fòrmula per al teu descans

Des de

10€

Vols publicar un anunci a l’edició del mes que ve?

93 885 46 02

info@larevistadevic.cat


LA NOVA REVOLUCIÓ DE LA KERATINA AMBREVOLUCIÓ COL.LAGEN MARÍ LA NOVA DE LA KERATINA AMB A COL.LAGEN FLUID HA ARRIBAT OSONA MARÍ FLUID HA ARRIBAT A OSONA

ita f a o t r i f p o A r Ap i ó i c o i ó rocm i p a o l m la proemportantauna u i t n a a t t r i t o e empplanxa ditani! t L A e G d E a R planx de AL! G E R e d

COL.LAGEN MARÍ FLUID ÀCID HIALURÓNIC

ALLISAT PROGRESSIU I ALINEAMENT CEL·LULAR COL.LAGEN MARÍ 57 FLUID Carrer d'Enric Prat de la Riba, 13, Vic 93 885 06 ÀCID HIALURÓNIC

ALLISAT PROGRESSIU I ALINEAMENT CEL·LULAR

Carrer d'Enric Prat de la Riba, 13, Vic 93 885 57 06


24

Revista de Vic Abril | Maig

HISTÒRIES DE VIC El llibre de Vic Redacció Revista de Vic

Històries de Vic és un petit recull d’articles relacionats amb la ciutat de Vic.

E

l passat dia 1 d’abril va tenir lloc a la llibreria la Tralla de Vic, la presentació del nou llibre de la jove editorial Vigatana RDV. ‘Històries de Vic’ és el títol de la publicació que va omplir la llibreria de la plaça Major de Vic amb més de 60 persones. A l’acte van assistir nombroses persones, entre les quals hi havia la Susagna Roura ‘regidora de Cultura de l’ajuntament de Vic’, en Marc Comas ‘Àrea de Cultura’ o l’escriptor Josep Bruch entre altres. En la presentació es va destacar la importància d’haver fet aquest llibre, com també es van explicar una mica les parts que el formen.

Històries de Vic, és un petit recull d’articles relacionats amb la ciutat de Vic i publicats a la Revista de Vic des de setembre del 2014 fins a l’actualitat, amb fotografies i escrits inèdits. La idea de fer aquest llibre neix a partir de l’èxit de la Revista de Vic, on el col·leccionisme d’articles publicats i la demanda de números ja exhaurits, ha fet que molta gent no hagi pogut llegir-los tots. En tot moment, l’objectiu d’aquesta publicació és fer arribar a tothom la història de la ciutat d’una manera diferent, i vista per tres autors de diferents àmbits. El llibre Històries de Vic, està dividit en les 3 parts següents: La part de la Cristina Masramon, basada en el caire històric de carrers, edificis, personatges vigatans i curiositats. La part de l’ Oriol Casellas, encarada a personalitats il·lustres de Vic, a festes populars, edificis i memòria històrica. I la

part d’en Xavi Ruiz, enfocat mes cap a la premsa de Vic, personatges literaris, associacions culturals i publicacions escrites. Aquest recull d’articles, no serà l’únic, ja que hem hagut de deixar material aparcat, que ben aviat sortirà publicat.

La història es fa gran quan s’escriu...”


Feliรง diada de Sant Jordi!

Simplement...

Simplement...

Plaรงa Major 7 V 938 83 56 5 www.latralla.c

Plaรงa Major 7/8 Vic 938 83 56 54 www.latralla.cat

Plaรงa Major 7/ Vi 938 83 56 5 www.latralla.ca


26

Revista de Vic Abril | Maig

LA LLONGANISSA DE VIC, D’ENTRE ELS PRODUCTES DE QUALITAT DE LA UE

L

a Comissió Europea ha afegit l’Oli de l’Empordà a la llista de Denominacions d’Origen Protegides (DOP). Aquesta denominació s’ha afegit a un llistat de més de 1.200 productes protegits per legislació europea de protecció d’indicacions geogràfiques, denominacions d’origen i d’altres especialitats tradicionals. Espanya compta actualment amb 186 productes registrats, dels quals 19 són catalans i 5 de les Illes Balears. El pa de pagès també hi és en aquest llistat des del febrer de 2013. • Denominacions d’Origen Protegides (DOP): el Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya; la Mantega de l’Alt Urgell i la Cerdanya; l’Oli de la Terra Alta; l’Oli del Baix Ebre i Montsià; l’Arròs del Delta de l’Ebre; la Mongeta del Ganxet; la Pera de Lleida; l’Oli Les Garrigue; l’Oli de Siurana; i l’Oli de l’Empordà. • Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP): el Pa de Pagès Català; la Llonganissa de Vic; la Poma de Girona; el Torró d’Agramunt;

el Calçot de Valls; les Clementines de les Terres de l’Ebre; les Patates de Prades, el Pollastre i capó del Prat; i el pa de pagès. • Especialitat Tradicional Garantida (ETG): els panellets Tres segells per a aliments de qualitat. • Denominacions d’Origen Protegides (DOP): denominacions de productes les característiques dels quals es deuen exclusiva o fonamentalment al lloc de producció i als

coneixements tècnics dels productors locals. • Indicacions Geogràfiques Protegides (IGP): productes agrícoles i alimentaris la reputació o característiques dels quals estan estretament vinculats a una zona geogràfica. • Especialitats tradicionals Garantides (ETG): denominacions de productes que garanteixen el seu caràcter tradicional.

1.000 Flyers 21x10cm Disseny i impressió

99 € I.V.A. no inclòs


CATIM tinta i tòner

CATIM Impressió

SABIES QUE...? Recentment, l’Ajuntament de Vic ha portat a terme una iniciativa per potenciar una xarxa de carrers amb caràcter de vianants, amb l’objectiu de promoure els desplaçaments a peu dins del nucli urbà. Catim informa que pots accedir al carrer de Gurb de manera habitual sempre i quan ens facilitis la matrícula del teu vehicle cada cop que ens visitis. Més info a www.catim.cat.

Catim col·labora amb la Fundació El Somni dels Nens Els beneficis de la recollida de tòners i cartutxos es destinen íntegrament a la Fundació, amb aquesta petita acció hem contribuït a ajudar a nens amb malalties greus o cròniques.

EPSON WF 5620 DWF Multifunció tinta color | Wifi + Xarxa Dúplex, ADF, Fax, Escàner, Copiadora

Emporta’t aquesta impressora a qualsevol de les botigues CATIM, registra’t a la web oficial d’Epson, introdueix el número de sèrie i Epson et retornarà 40€.

RICOH Aficio SP C240DN Làser color | Xarxa i Dúplex

Imprimeix, copia i escaneja! Qualitat fotogràfica!

HP DeskJet 1510

Epson Expression Premium XP-630

Multifunció tinta color USB

Multifunció tinta color Duplex + Wifi

Tinta 301 XL Negre o color

Ja tenim el compatible de CANON 540XL i 541XL! Tinta CCANON PG 540XL NEGRE - 21,47€ PG 541XL COLOR - 23,73€

Tòner compatible de HP Q2612A 2a unitat 50% 19,68€


28

Revista de Vic Abril | Maig

ELS NÚMEROS DEL VIDEOJOC La despesa en maquinari és de 334 milions sols a la Península

J

a no és noticiable el fet d’afirmar que els videojocs estan plenament integrats en la nostra cultura de l’oci. De totes maneres, de vegades les xifres ens refresquen la ment i ens descobreixen que els jocs virtuals són probablement la major font lúdica que trobem a occident. No podem ni imaginar què passarà quan la realitat virtual estigui plenament implantada en les nostres societats. Però anem als números que ens remeten a la realitat espanyola. Segons dades publicades per l’Associació Espanyola de Videojocs, el creixe-

ment del mercat dels videojocs no para de créixer. D’aquesta manera, el 2015 aquests han facturat ni més ni menys que la xifra de 1.083 milions d’euros. Això suposa un increment de les vendes en un 8,7 per cent en un període que segueix sent de crisi, és a dir el més difícil si cap. Pel que fa als canals de vendes vam descobrir que el videojoc venut físicament, és a dir en botigues, segueix sent la base d’aquest sector ja que es van facturar en els establiments especialitzats 791 milions d’euros. La venda en línia va suposar per al sector 292 milions o el que és el mateix el 21 per cent de les vendes.

L’estudi realitzat per Gfk i publicat com ja hem dit per l’Associació Espanyola de Videojocs afegeix que la despesa dels espanyols en maquinari és de 334 milions d’euros, un 11,2 per cent més que durant l’any anterior. D’altra banda la despesa en programari se situa en els 352 milions d’euros. En aquest sentit veiem com el videojoc més d’estar plenament implantat en la nostra societat, suposa una de les majors fonts d’ingressos informàtics per al nostre país.


TRANSPORTS, MUDANCES Treballem amb els serveis habituals, però ets tu qui dissenya la teva mudança, segons el que et vulguis gastar.

I MÉS!

T'oferim el transport dels teus mobles o electrodomèstics nous des de la botiga a casa o també de segona mà des del punt de venda al domicili.

Ara ja tens les teves mudançes de baix cost, amb la seguretat i confiança de sempre.

Tenim el servei de muntatge i instal·lació d'electrodomèstics.

605 04 34 75 O. González

Ens adaptem a les vostres necessitats: - Transports a tota la Península - Mudances diverses, trasllats de persones i paquets - Aeroports de Girona i Barcelona - Trasllats per comiats de solters i festes - Buidem pisos, traslladem mobles...

des Us portem la compra ... rlin Me y ro d’Ikea, Le Anem a comprar per vosaltres Truqueu-nos i proposeu-nos el que e necessiteu: segur qu r! da aju m de po us

PREUS LOW COST


30

Revista de Vic Abril | Maig

EL RACÓ LEGAL

Elisabet Jorquera Mestres

Procuradora dels Tribunals Tel: 93.883.24.19 / 665.55.30.22 www.jorquera-procuradora.com

Drets i deures de la persona davant la Justícia

E

Elisabet JORQUERA

n aquesta secció de la Revista de Vic, parlarem dels drets concretament dels ciutadans, que tenen en relació amb l’administració de justícia. En el següent capítol, parlarem dels drets que es tenen en relació a la justícia gratuïta i els deures dels ciutadans. Enumero els següents drets, que poden llegir-se en qualsevol exercici judicial. 1. Dret a una tutela judicial efectiva. Es tracta d’un dret reconegut en l’article 24 de la Constitució, segons el qual tota persona té dret a ser part en un procés judicial, per poder defensar els seus interessos legítims. Durant el procés, el ciutadà o ciutadana té dret a fer les seves al·legacions i a presentar les seves proves en condicions d’igualtat. Així mateix, té dret a què el jutge o jutgessa li doni una resposta motivada i raonable, i al fet que faci complir les seves decisions.

2. Dret a un jutge o jutgessa competent que determini la llei. La persona que jutgi el cas ha de ser la que correspongui per llei, segons la matèria i el lloc en què es jutgi.

3. Dret al fet que el procés sigui públic, sense retards indeguts i amb totes les garanties. El procés ha de ser públic, llevat que es decideixi el contrari per raons de moralitat, d’ordre públic, de seguretat nacional, o quan puguin posar-se en perill els interessos dels menors, la protecció de la vida privada o altres drets i llibertats les parts. Tant el procés judicial com l’execució de la sentència s’han de produir sense retards, en un termini raonable i, en cas de produir-se una demora indeguda, el ciutadà o ciutadana ha de rebre la corresponent indemnització. El jutge o jutgessa ha de ser imparcial, i s’ha d’abstenir de jutjar si concorre en ell o en ella relacions de parentiu, amistat, etc., o perquè hagi intervingut en l’assumpte. Sense concorre alguna d’aquestes circumstàncies, el ciutadà o ciutadana té dret a sol·licitar que a

part del procés a la persona que jutja.

4. Dret a utilitzar els mitjans de prova pertinents per a la seva defensa. El Tribunal ha d’admetre els mitjans de prova presentats, sempre que tinguin relació amb el tema del conflicte i puguin servir per decidir. A més, el Tribunal ha d’assegurar que aquestes proves es practiquin.

En els processos penals es garanteixen els drets de la persona acusada: 1. Dret a ser informat de l’acusació formulada contra ell o ella. Aquest dret s’ha de garantir des del primer contacte que tingui la persona amb el procés, tant en seu judicial com policial, per evitar acusacions sorprenents i poder preparar des del primer moment la defensa adequada a l’acusació que se li fa.

2. Dret a no declarar contra si mateix i a no confessar-se culpable. Tota persona té dret a no reconèixer la seva participació en un delicte, ni en seu policial ni judicial. Faltar a la veritat en aquest punt no pot ser objecte de sanció. Això no obstant, quan es tracti de realitzar una prova o investigació diferent de la declaració (reconeixement en roda, presa d’empremtes, test d’alcoholèmia ...), la persona no podrà acollir-se a aquest dret.

3. Dret a la presumpció d’innocència. La persona acusada no té l’obligació de provar la seva innocència, sinó que aquesta s’ha de presumir i el Tribunal actuar conseqüentment amb aquesta presumpció. Si la persona que jutja no arriba al convenciment de la culpabilitat, haurà de declarar la seva innocència.

4. Drets de la persona detinguda 1. Comunicar ella mateixa que ha estat detinguda, tret incomunicació. 2. Ser reconeguda per un metge forense. 3. Disposar d’un intèrpret si no entén el castellà o una altra llengua oficial, o quan pateixi alguna alteració en els sentits que no li permeti donar o rebre informació degudament. 4. Instar un procediment d’ Habeas Corpus, per evitar ser objecte de detencions arbitràries o de danys en la seva persona. Aquest procediment obliga a presentar a la persona detinguda davant el jutge o jutgessa en un termini molt breu, que podria ordenar la seva llibertat immediata si no trobés motiu suficient d’arrest. 5. Dret a fer ús de l’última paraula en el procés penal.


Gamma Ford EcoSport consum mitjà combinat de 4,4-6,3l/100km.

Autopark Vic, s.a. Vendes, taller mecànic, carroseria

Gama Ford EcoSport consumo medio combinado de 4,4 a 6,3 l/100km. Emisiones de CO2 de 115 a 149 g/km.

Eix Onze de Setembre, 26 Vic (al costat de la Universitat Politècnica de Vic) Tel: 93 883 24 11 Recanvis: 93 883 22 38

Tel: 93 883 24 11

Profile for Revista de Vic

Revista de Vic 20 Abril 2016  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 300 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll...

Revista de Vic 20 Abril 2016  

La REVISTA DE VIC és una publicació mensual amb més de 300 punts de distribució a Vic, Taradell, Roda de Ter, Manlleu, Tona, Torelló, Ripoll...

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded