LaRella 274

LaRella

LA REVISTA QUINZENAL DEL LLUÇANÈS 11 | MARÇ | 2011

_274

...I EL POBRE CARNESTOLTES S’ACABA DE MORIR! > 8 DE MARÇ, LES ALCALDESSES DEL LLUÇANÈS////////////////////////////////// > 10 ANYS DE LA PLATAFORMA “EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA” ///////////////////

NOTÍCIES ////

NÚM. 274

/// FIRA PICA DE L’AIGUA ///

UN CAP DE SETMANA AL VOLTANT DE L’AIGUA La ra es consolida com a acte de referència a Sant Bartomeu del Grau SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Miquel Casadevall

C

om de costum, la tradicional fira que se celebra cada primer diumenge de març a Sant Bartomeu del Grau ha tornat a tenir lloc aquest cap de setmana. Ja fa uns quants anys que aquesta jornada va prendre el nom de Fira Pica (Fira dedicada a propostes innovadores per a la cultura de l’aigua), per a la qual cosa s’han celebrat diversos actes paral·lels a la fira i destinats a promoure aquest àmbit.

Així doncs, l’edició d’enguany es va inaugurar el dissabte 5 de març amb una caminada que, aprofitant l’ocasió, estrenava el nou sender de petit recorregut que s’ha obert al voltant de la Riera del Sorreig, la Riera de Sant Bartomeu i la Riera de Llobateres. Seguidament, el mateix dissabte a la tarda va

02 LaRella

ALFRED RODRÍGUEZ PICÓ A LA FIRA PICA / F_ Xavier Sanfeliu (SBG)

tenir lloc una xerrada sobre la gestió del servei municipal d’aigües que ja donava pas al plat fort de l’esdeveniment, és a dir, a la fira de diumenge.

D’aquesta manera, el diumenge 6 de març el poble de Sant Bartomeu es va omplir de persones que visitaren els estands situats al llarg de tot el nucli urbà.

Malgrat el seu caràcter relacionat amb l’aigua, la fira manté un vincle amb l’essència que se li va voler donar en el moment de la seva creació, de mode que a part de la seva faceta hídrica es van dur a terme diverses activitats característiques d’una simple fira de poble, com la trobada de motos clàssiques, la cercavila pel poble a càrrec dels geganters, grallers i bastoners o el mercat de la terra, amb productes d’Osona, convertint així la fira en una festa.

Paral·lelament, es van organitzar els – ja tradicionals – concursos de crema catalana i de fotografia, els quals van guanyant participants any rere any.

Finalment, el meteoròleg Alfred Rodríguez Picó va tancar una jornada molt participativa donant el punt de vista d’un expert sobre l’actualitat de la situació de l’aigua i reflexionant sobre el tema de les propostes innovadores en el camp d’aquesta cultura. Un any més, doncs, Sant Bartomeu del Grau ha esdevingut la destinació d’una quantitat considerable de persones que ha escollit passar el primer diumenge de març visitant una fira que, mica en mica, es va consolidant com un dels actes més significatius del municipi. ///

11 | MARÇ | 2011

//// SUMARI

LaRella P_04

P_08

P_06

EDITA_ La Rella Iniciatives socioculturals al Lluçanès NOTÍCIES_ Meritxell Verdaguer, Aleix Cardona CORRESPONSALS_ » St. Agustí de Lluçanès: Anna Dot » Olost: Letícia Caballé » St. Boi del Lluçanès: Marta Giravent » La Torre d’Oristà: Jordi Freixa » Santa Creu de Joglars: Montserrat Vila » Merlès: Mercè Sabata » Sobremunt: Estela Lopez » Lluçà/Sta Eulàlia de Puig-oriol: Montse Surinyach » Prats de Lluçanès: Roser Reixach » Oristà: Vanessa Bruch » Perafita: Meritxell Verdaguer » St. Bartomeu del Grau: Miquel Casadevall

02 02 04 06

NOTÍCIES > Fira Pica > Carnaval al Lluçanès > Eleccions municipals

10

REPORTATGE > La Plataforma el Lluçanès és comarca

13

ESPORTS

14

AGENDA

15

COL·LABORADORS_ El temps: Pere Cors, Pere Bruch, Lluís Muntanyà, J. M. Muntanyà, Eduard Selva, Jordi Compte, Lluís Corominas i David Morera Esports: Albert Medina, Joan Illamola, Redacció Fotografia: Montserrat Rocadembosch, Teresa Parareda i Joan Parera

OPINIÓ > Columna d’Antoni Iborra

17

DIRECTORI D’EMPRESES

23

EL TEMPS

CORRECCIÓ_ Aleix Cardona ADMINISTRACIÓ_ Carme Mas compteslarella@mesvilaweb.cat MAQUETACIÓ_ Aleix Cardona DISSENY_ Mercè Rocadembosc PUBLICITAT_ Montse Rocadembosch 617 56 23 99/publilarella@mesvilaweb.cat IMPRESSIÓ_ Winihard gràfics S.L. (Moià) DIPÒSIT LEGAL_ B-31.541-2001 Major, 51 baixos 08513 - Prats de Lluçanès (Lluçanès) T. i F. 93 850 82 81 larella@mesvilaweb.cat Blog: http:blocs.mesvilaweb.cat/larella

FE D’ERRADES_ LaRella 273 Les dates on s’indica les temperatures màximes i mínimes eren equivocades. On deia 24 de febrer havia de dir 7 de febrer, on deia 26 i 27 de febrer havia de dir 9 i 10 d’aquest mateix mes.

El passat dia 18 de febrer, una decisió política va deixar sense senyal dels canals televisius de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals les comarques del sud dels Països Catalans. Un simple gest, una simple acció, impedeix que la comunicació circuli lliurement i amb la normalitat que la gent vulgui arreu de la nostra nació. La resposta popular a través de les anomenades xarxes socials va fer girar amb força la realitat, denunciant els fets i creant espais de comunicació alternatius, acabant per omplir places i carrers en denúncia de l’autoritarisme.

D’altra banda, amb els esdeveniments democratitzadors que es viuen als països del nord de l’Àfrica, hom destaca l’important paper que tenen les aquestes xarxes socials com a via per comunicar-se la gent, per damunt dels interessos del poder establert, permetent que moltes informacions arribin, en pocs instants, ben lluny de l’escenari on es produeixen i malgrat el silenci imposat.

I és que la informació, la comunicació cada cop és més difícil de limitar. Al Lluçanès, avui, l’espai comunicatiu creat a partir de LaRella i Vilaweb Lluçanès representa una part del flux informatiu. Blogs, facebook, twitter, webs, correus electrònics són vies de comunicació que van creixent i dotant la nostra societat de noves portes per accedir als esdeveniments que es produeixen a prop o a les antípodes.

Un gest impositiu, autoritari, amb voluntat de censura des de l’àmbit polític, com el del PP amb TV3, cada vegada serà més insignificant..

EDITORIAL

LaRella 03

NOTÍCIES ////

NÚM. 274

/// CARNAVAL AL LLUÇANÈS ///

MOLTA PARTICIPACIÓ A LA RUA DE PRATS DE LLUÇANÈS Celebracions a Sant Bartomeu del Grau, Prats de Lluçanès i Oristà PRATS / ST. BARTOMEU / ORISTÀ Per_ M. Rocadembosch / M. Casadevall / P. Cors

P

rats de Lluçanès va viure el Carnaval més concorregut dels últims anys, amb una rua més lluïda que mai, on per primera vegada hi van participar carrosses d’entitats del poble: Country Prats, escola bressol La Pitota, Comissio Carnestoltes- que ja va ser-hi l’any passat-, i els geganters que van vestir-se d’Àgata i Vicenç. El pregó del rei Carnestoltes i l’elecció del Rei i Reina infantils (Nil Capdevila i Daniela), donaven el tret de sortida a les activitats programades. Una cercavila pel centre del poble fins al pavelló i més de 300 kg de confetti van ser la munició per una guerra que omplia de color i festa.

450 persones van dinar al Pavelló, i altres s’hi van afegir a l’hora del grup d’animació infantil Viri Virom amb l’espectacle Tancat per festa.

Com no podia ser d’altra manera la crema del rei Carnestoltes posava fi a la jornada.

Però a Prats el diumenge de carnaval té un altre protagonista. Recuperat l’any 1986, el Ball dels Romeus

04 LaRella

PREMI AL MILLOR VESTUARI A SANT BARTOMEU I BALL A ORISTÀ / F_ Com.JovesSBG i Pere Cors

i la Pitota es va tornar a ballar per places i carrers durant tot el matí.

Anna Peypoch i Lurdes Solanas, membres de l’organització, afirmaven: “el Carnaval ha passat d’infantil a familiar. Ara, pares i nens es disfressen junts, això representa un pas més cap a l’objectiu de recuperar l’esperit que tenien aquells dimarts de mongetes al carrer Major”.

També van explicar que la carrossa del rei Carnestoltes es va anomenar ‘Ernest’ en record a l’Ernest Palau per tota la feina que hi va aportar. La comissió organitzadora es va mostrar contenta amb la participació del poble.

SANT BARTOMEU DEL GRAU

El passat dissabte 26 de febrer el poble de Sant Bartomeu del Grau va dedicar la jornada a disfressar-se i celebrar amb disbauxa, com és tradició, la festa de Carnaval.

Els actes van començar a la tarda, amb la festa infantil. Un centenar de persones, petits i grans, van poder gaudir d’una cercavila acompanyada d’espectacle musical que va recórrer part del poble. Més tard, sopar per seguir amb la festa, aquest cop amb els jovent com a protagonistes.

Finalment, un seguit d’espectacles preparats per grups locals –cadascun disfressat a la seva manera–, resultant premiats Estrella Damm, 23-F i Eternament joves.

Malgrat que l’afluència nocturna va ser lleugerament inferior a altres edicions, la festa es va viure amb moltes ganes, i la gent va disfrutar d’allò més amb ball al Casal fins a la matinada. ///

//// NOTÍCIES

11 | MARÇ | 2011

/// DIA DE LA DONA TREBALLADORA ///

ALCALDES(SES), EN FEMENÍ, AL LLUÇANÈS Tres dones al front dels ajuntaments d’Alpens, Lluçà i Sobremunt LLUÇÀ Per_ Meritxell Verdaguer

A

mb motiu del 8 de març, dia de la dona treballadora, parlem amb les tres alcaldesses del Lluçanès -Montse Barniol, Eva Boixadé i Joaquima Casasperquè ens expliquin com és estar al capdavant d’un ajuntament essent dona i la seva particular visió dels gèneres i el feminisme.

MONTSE BARNIOL, ALPENS

Alcaldessa des del 2003 pel grup municipal Gent d’Alpens-AM-ERC, Montse Barniol, és la primera dona al capdavant del consistori alpensí després que al 1936 l’ocupés també una dona, però només va estar al càrrec durant tres mesos. Barniol, que també és geògrafa i tècnica en ordenació turística, apunta que, en el moment de presentar-se al capdavant de la llista electoral: “sempre em vaig sentir recolzada i mai vaig sentir que no tenia suport pel fet de ser dona”.

Sobre la seva tasca d’alcaldessa i el tracte amb les institucions destaca que tota la maquinària institucional està plantejada perquè la màxima representació d’una organització sigui un home i per tant “tot el llenguatge és en masculí: senyor, alcalde, regidor, director general...” Des de la mateixa gent del poble pensa que a vegades es dirigeixen a ella per temes personals mentre que, creu, que si fos un home no ho farien.

Es defineix com una “profunda defen-

sora del paper de la dona a la societat”, de jove reivindicava la igualtat entre sexes però amb el pas dels anys aposta per la diferència: “Sense menystenir l’equitat, des de la diferència és d’on podem construir una societat que tingui en compte les necessitats dels dos gèneres, però hem de tenir en compte que al món sencer predomina el masclisme i els homes han portat la veu cantant durant moltíssimes generacions”.

per la igualtat entres les persones siguin homes o dones, tenint en compte les diferències biològiques que per suposat tenen cada un dels sexes. Al Lluçanès no hi predomina el masclisme, però als homes masclistes i a les dones que ho toleren m’agradaria dir-los que el món està canviant i cal que siguem prou intel·ligents per saber el què més ens convé”.

JOAQUIMA CASAS, SOBREMUNT

EVA BOIXADÉ, LLUÇÀ

“Mai m’he definit feminista, però haig de dir que cada vegada em sembla que ho sóc més”, aquesta és l’afirmació de la primera alcaldessa de Lluçà, Eva Boixadé (ERC). Per a Boixadé, mestra de professió, al món encara manen els homes i opina que: “A ells no els costa tant desvincular-se de la família si tenen una dona que els garanteix la unió. La dona ha de ser molt valenta i saber defugir de les crítiques per tal de seguir els seus ideals i tenir un home disposat a entendre el què fas i garantir la unió familiar”.

“Al poble tothom em coneix tal com sóc, com a dona i alcaldessa”, així respon a la pregunta de si rep algun tractament especial per ser dona des de la gent del mateix poble i afegeix que: “amb els anys vas veient aspectes que et semblen que ja hauríen d’estar superats, sobretot per alguns homes, poc sensibles i poc altruistes”.

Eva Boixadé es postula clarament pel feminisme de la igualtat: “Em decanto

Joaquima Casas (CIU), alcaldessa des de fa 12 anys, opina que mai ha rebut un tracte discriminatori al capdavant de l’ajuntament, que sempre s’ha sentir recolzada pel seu equip però reconeix que des de les institucions s’utilitza un llenguatge masculí. A Sobremunt la primera alcadessa, en femení, va ser Montse Vallbona al 1991, en aquest mateix període Casas en va ser regidora i afirma que el tracte des de la gent del poble sempre ha estat igual i adequat.

Casas no es defineix com a feminista però opina que és injust que no tinguem la igualtat entre homes i dones, cosa que li sembla impossible d’aconseguir:“Hi ha diferències entre homes i dones, en els sous mateix, les dones cobren menys per la mateixa feina que fa un home, és injust però veig impossible que la societat actual permeti canviar-ho”, i aclareix: “En alguns àmbits les dones prenen més importància, com és el cas de la llar, però en el polític es evident que hi predominen els homes. Quants alcaldes, en masculí, hi ha al Lluçanès?”./// LaRella 05

NOTÍCIES ////

NÚM. 274

/// MUNICIPALS ///

Benvinguts!

GLORIA PINES > EDAT_ 50 anys > ARRIBADA DE_ Colòmbia a Borredà i

des del 2008 a Alpens.

CIU VA PERFILANT LES PROPOSTES ALS DIFERENTS AJUNTAMENTS Lluís Vila proclamat candidat a Prats de Lluçanès

> PROFESSIÓ_ Administradora empreses.

LLUÇANÈS Per_ Aleix Cardona

C

>> PER QUÈ VAS MARXAR DEL TEU PAÍS?

Colòmbia està submergit en una crisi política, econòmica i social molt gran. Hi ha corrupció i això provoca que hi hagi molta desigualtat social. Vaig treballar en l’educació dels més pobres, així em vaig vincular amb el govern i em vaig veure involucrada en el conflicte armat. Vam veure el que els esperava als nostres fills i vam decidir marxar. >> COM VAS ARRIBAR FINS AQUÍ?

Durant vuit anys vam portar un càmping a Borredà, volíem canviar i vam saber que el Casino d’Alpens buscàven gent, quan vam veure el local ens en vam enamorar. >> QUÈ T’HA SORPRÈS DE LA GENT D’AQUÍ?

Que són oberts, s’apunten a un bombardeig, estan units i es coneixen molt entre ells i els pobles veïns. >> UN CONSELL PER A UN NOUVINGUT

Aprendre els costums, la història, la llengua i si ets dona “a on vagis fes-te amb les dones”. >> QUÈ ENYORES?

Els amics, la família i treballar en el que em vaig formar. >> HAS RENUNCIAT A ALGUN COSTUM?

Sí, a la nit de les espelmes per donar la benvinguda a la Immaculada, és quan es reuneix tothom. És preciós. >> QUÈ ÉS EL QUE MÉS ET VA ESTRANYAR A L’ARRIBAR?

El català, el caganer i el tió. /// M.V. 06 LaRella

iU de Prats de Lluçanès ha confirmat Lluís Vila com a candidat a l’alcaldia de la localitat, després d’una assemblea en què els militants de CDC i la JNC el van triar per unanimitat.

La reunió es va fer a Cal Bach, la seu de l’ajuntament de la localitat, i els assistents van coincidir en la propopsta, que va ser acceptada per Vila. Segons un comunicat fet públic per la formació convergent.

Segons el mateix comunicat, Vila “va acceptar i agrair la confiança dipositada i es va comprometre, si sortia elegit, a continuar treballant pel poble amb la mateixa intensitat amb què ho havia fet el grup de CiU en aquests anys”.

A banda de la candidatura de Prats de Lluçanès, Convergència i Unió va perfilant les seves propostes electorals als diferents pobles de la comarca. Així, a Olost, sembla que la proposta està força avançada, preveient-se que CiU torni a

LLUÍS VILA, CANDIDAT A PRATS / F_LARELLA

ser present en la campanya electoral i en el futur ajuntament, a diferència de fa quatre anys, quan ERC es va presentar en solitari.

Un altre poble on s’està treballant és Alpens, tot i que sembla que amb dificultats per configurar una candidatura.

Oristà, Perafita, Sant Boi de Lluçanès i Lluçà i Sant Bartomeu del Grau podrien tenir també llista de CiU. En aquest darrer municipi, segons publicava El 9 Nou, Miquel Colomer, actualment conseller comarcal independent, es tornaria a presentar encapçalant una candidatura de CiU, grup amb el qual ja va ser regidor en una legislatura anterior. ///

//// NOTÍCIES

11 | MARÇ | 2011

/// PVI ///

EL PLA DE VIGILÀNCIA D’INCENDIS RETALLA UNA UNITAT AL LLUÇANÈS LLUÇANÈS Per_ Meritxell Verdaguer

E

l 15 de juny començarà el pla de vigilància d’incendis (PVI) que organitza la Diputació de Barcelona, diferents Agrupacions de Defensa Forestal (ADF) i els ajuntaments dels municipis implicats. Al Lluçanès hi haurà una unitat menys que l’any anterior. Aquest 2011 els municipis de Sant Agustí de Lluçanès, Perafita, Sant Boi de Lluçanès, Alpens i Sora compartiran un sol cotxe mentre que en altres edicions compartien cotxe Sant Agustí, Perafita i Sant Boi per una banda, i Alpens i Sora per l’altre. De totes maneres la vigilància arribarà a tots els pobles de la comarca i en total hi treballaran sis unitats.

Algunes unitats treballaran només a un sol municipi, per raons d’extensió del territori, com és el cas d’Oristà, Lluçà i Merlès. Olost, Prats de Lluçanès i Sant Martí d’Albars compartiran un cotxe, igual que Sant Feliu Sasserra i Avinyó.

El pla finalitzarà, segons el municipi, a mitjans o finals d’agost i servirà per crear una dotzena de llocs de treball temporals. ///

Capelles, ermites i santuaris del Lluçanès SANT PAU DE COLOMER, A ALPENS> Molt a la vora de la imponent masia del Colomer hi trobem la petita església de Sant Pau, un edifici de tradició romànica però que ha estat força modificat al llarg dels anys. Per accedirhi cal entrar al camí que es dirigeix al Colomer, a la carretera que va del Collet de Sant Agustí a Alpens i una vegada dins aquest, enfilar-se per un trencall a mà dreta, on sobre un petit turó hi trobem aquesta construcció, envoltada per un mur de pedra en tot el seu contorn.

De l’època romànica, probablement edificada entre els s. XI i XII, ha mantingut l’estructura de la nau, rectangular, amb un absis semicircular a l’est, resseguit per un baix mur, on s’hi pot veure una petita finestreta que no es percep des de l’interior. Per entrar a l’església cal pujar unes petites escales de pedra a la banda sud afegides tardanament, igual que l’atri, del 1887, que posteriorment va ser reformat el 1947. En aquest atri hi ha tres pilars octogonals de pedra, un d’aquests adossats a la sagristia, que sostenen la coberta, amb bigues de fusta treballades en relleu a la part sobresortint . La porta d’entrada, també de fusta, es troba emmarcada en pedra bisellada, i al damunt hi veiem una llinda amb la data 17+37. Al costat d’aquest porxo també hi ha la sagristia, del mateix any 1887, amb una finestreta en forma de creu grega i amb la data 1887 en una pedra situada a la banda del porxo.

A la façana oest s’hi observa un ull de bou emmarcat en pedra bisellada i al damunt un petit campanar de base quadrada amb obertures d’arc de mig punt . A l’obertura corresponent a la façana oest, on hi ha una campana, hi podem veure dues mènsules que el sostenen, amb un dibuix d’un castell a cada una.

L’interior, totalment reformat pels propietaris, presenta les parets folrades amb pedra picada, esborrant tot rastre de l’original i amb les voltes enlairades completament refetes. L’ull de bou, que

queda enfonsat del nivell de la paret perquè es troba emmarcat amb pedra, presenta una vidriera acolorida on al centre hi ha una creu grega. A la part de l’absis hi veiem unes modernes pintures de Pau Macià i Pons, amb uns àngels a la part superior i dues escenes de la vida del sant a sota. També emmarcant aquestes, als costats, hi ha diferents motius com creus i espigues i la figura de l’Esperit Sant a la part superior central, amb dos sants en relleu flanquejant els laterals. L’altar modern, construït en pedra, és del mateix material del pedestal on s’hi asseu Sant Pau, figura central de la capella. A les parets també s’hi poden veure unes creus en fusta per a seguir les estacions del viacrucis, i al costat de la porta de la sagristia una còpia d’uns goigs del sant que no porten cap referència d’aquesta capella i que per tant no se sap si són els que s’hi interpretaven.

Antigament havia estat coneguda amb el nom de Sant Pau de Terrades, un lloc, Terrades, que ja se’n té constància el 1074, i que pertanyia al Ripollès, concretament al castell de la Guàrdia. Al 1600 aquest nom de Terrades va quedar substituït pel de Colomer. Les primeres notícies però de l’església, són del 1190, quan surt esmentada en una cessió de terres del propietari a un dels seus fills.

Més endavant és novament citada amb el nom de Sant Pol de Terrades, sempre vinculada a Santa Maria d’Alpens, i en la categoria de capella rural. Fins fa pocs anys seguia tenint culte com a capella particular, però actualment ja no s’hi celebra cap esdeveniment religiós i només els masovers del Colomer es cuiden del seu manteniment.” /// Roser Reixach

http://blocs.mesvilaweb.cat/larella LaRella 07

NOTÍCIES //// El Lluçanès en marxa!

NÚM. 274

/// EXPOSICIONS ///

SERVEI GRATUÏT

CONTACTA’NS PER POSAR LA TEVA OFERTA O DEMANDA

Tel. 93 850 82 81 larella@mesvilaweb.cat

> DEMANDES > OFERTES > RENTAR I PLANXAR ROBA

Recollir i tornar a domicili.

Zona Lluçanès. (RF/5-274)

630 37 10 02.

> REHABILITACIÓ, MASSATGES...

Estudiant de fisioteràpia d’últim curs. (RF/4-274)

625 89 21 58.

> CUIDAR GENT GRAN O NENS

625 89 21 58. Auxiliar d’infermeria amb experiència. (RF/3-274)

FLORS I PLANTES MEDICINALS DEL LLUÇANÈS AL LOCAL DEL GALL > L’exposició fotogràfica de Montse Rocadembosch es pot veure del 5 al 26 de març a Prats de Lluçanès. Són 24 fotografies de gran format que mostren detalls de flors i plantes medicinals que es poden trobar al Lluçanès. Les plantes fotografiades es poden trobar als vorals dels camins com el gallaret, l’herba del traïdor o el romaní. Els plafons fotogràfics van acompanyats d’un petit text on s’expliquen les qualitats de cadascuna de les plantes. Rocadembosch va captar les imatges al 2004, l’edició de les fotografies va ser finançada per “Solc, música i tradició al Lluçanès” i la mostra es va poder veure a Perafita, Merlès, Prats de Lluçanès i la Torre d’Oristà. Ara el GALL l’ha recuperat de la mà de Montse Rocademobosch. /// M.Verdaguer

> ENSENYAR ÚS ORDINADOR

Persona adulta amb experiència i bones referències. (RF/2-274)

695 50 58 67.

> CONSTRUCCIÓ I JARDINERIA

626 12 65 74 / 93 853 02 00. Home. (RF/1-274) > CUIDAR GRANJA

636 69 72 79.

Home. (RF/5-273)

> CUIDAR GENT GRAN

667 09 48 46. Senyora responsable, amb referències i professional. (RF/4-273) > QUALSEVOL FEINA, HONESTA

Home dominicà de 32 anys. (RF/3-273)

692 96 64 47.

> TREBALLADORA FAMILIAR

628 84 52 98. Dona de mitjana edat, responsable i amb experiència (avis, nens, persones discapacitades...). Sant Bartomeu o rodalies. (RF/2-273) > ADMINISTRATIVA, RECEPCIONISTA

660 83 84 47. Noia amb experiència i el títol de grau superior d’administració i finances. Carnet de conduir i vehicle propi. (RF/1-273) 08 LaRella

EXPOSICIÓ DE FOTOS DEL MARROC A SANT BOI DE LLUÇANÈS > Des del 5 de març i durant un mes es podran veure al Restaurant La Mercè les fotografies preses per Albert Clavell, de Sant Boi, en un viatge al país africà. Al setembre del 2009 Clavell va fer, juntament amb al seva dona, una ruta d’uns 500 quilòmetres en bicicleta entre Midelt i Zagora, travessant les serralades de l’Atles i el Sarhro. Durant la ruta va tenir l’oportunitat de fer les fotos que s’exposen ara a Sant Boi i es podran veure més endavant a Vic. “La majoria d’imatges que exposo les vaig obtenir a l’Atles. Principalment a Agnefgou, un poblat que ens va cautivar pel seu paisatge i la seva gent”, explica Clavell. Tot i que aquest sanboienc no viatja habitualment al Marroc, no descarta tornar-hi per fer-hi una ruta a peu. /// M.Verdaguer_ Albert Clavell

//// NOTÍCIES

11 | MARÇ | 2011

///ANIVERSARI ///

/// BREUS ///

11 ANYS DE LA REVISTA LA RELLA

SETMANA BLANCA A OLOST > L’AMPA de l’escola Terra Nostra, va tornar a confiar en Vespella; una empresa osonenca compromesa en tasques relacionades en el món educatiu, i molt especialment, en l’educació de lleure, per cobrir aquests dies de festa.

Entre el ventall d’activitats que s’oferien, es va escollir la que duia per títol El meu poble, combinant-ho amb jocs tradicionals, jocs d’exterior, tallers diversos i tot tipus d’activitats manuals. Per altra banda, es va realitzar un intensiu de patinatge a la pista poliesportiva, organitzat pel Club Patí Lluçanès. /// LC

El primer número va sortir l’1 de març del 2000, amb 8 pàgines i 1.500 exemplars LLUÇANÈS Per_ Redacció

F

ruit d’un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona, l’ajuntament de Lluçà i l’associació Solc, música i tradició al Lluçanès, pel març del 2000 naixia la revista comarcal gratuïta LaRella, amb la intenció de dotar el Lluçanès d’un mitjà periòdic per a tothom i de contribur a la cohesió del territori.

Onze anys després, LaRella ha esdevingut una referència informativa que s’ha anat ampliant amb la seva incursió i desenvolupament a la xarxa -twitter, facebook, issu, blog- i l’assumpció de l’edició comarcal del diari electrònic nacional Vilaweb.

En aquest procés, LaRella ha anat evolucionant i ampliant la seva presència al territori, passant d’una publicació amb 8 pàgines i 1.500 exemplars estables cada quinzena, a una tirada de 3.500 unitats amb 24 pàgines de mitjana. 90 punts de distribució garanteixen que la publicació estigui a tots els pobles del Lluçanès i una xarxa de corresponsals i col·laboradors creixent la situen i consoliden en el territori.

Recentment, amb motiu del desè aniversari de la revista, s’ha fet un important canvi en el disseny i els continguts i ara es treballa en la consolidació de la

revista en l’àmbit professional i en l’entrada en altres línies de treball com el disseny gràfic de publicitat o l’edició de programes i publicacions locals.

LaRella és continuadora d’altres publicacions que havien existit al Lluçanès anteriorment com l’Estel del Lluçanès o l’Espurna, i d’altres de caire més local, algunes encara existents en l’actualitat.

LA RELLA CREIX A LA XARXA Des de LaRella sempre s’ha tingut clar que el paper és el suport bàsic a la comarca, però que calia anar eixamplant horitzons a través de la xarxa. El pas més important va ser atrevir-se a muntar Vilaweb Lluçanès, una aventura que encara està a les beceroles i que va fent-se créixer dia a dia -com indiquen els nivells d’audiència que, dins de la modèstia, van fent-se més grans cada setmana. Després va venir el blog, on es parla de LaRella i la seva vida quotidiana. Una mica més tard, l’Issuu, el programa que ha permès fer-la del tot visible arreu. I ara, el Facebook i el Twitter. Aquesta darrera eina ha de sevir per anar enviant arreu l’actualitat de la comarca de forma immediata.

Des de la redacció se seguirà treballant per continuar posant a l’abast de tothom l’aportació informativa que es va desenvolupant a cadascun dels pobles del Lluçanès. ///

CONCURS MICROPOEMES > El GALL ha obert la convocatòria del tercer concurs de micropoemes de Sant Jordi. La iniciativa, que ha anat creixent en aquests dues edicions anteriors, publica els micropoemes presentats en forma de text que acompanya les roses que ven el GALL per Sant Jordi a Prats de Lluçanès. Cadascú qui compra una rosa tria un dels micropoemes i el més triat és el que queda com a guanyador del concurs. Les propostes es poden presentar abans de les 12 del migdia, del dia 15 d’abril, al correu electrònic del GALL: elgall@coteatre.ca Els textos han de ser de dos, tres o quatre versos i en qualsevol estil /// AC

PER QUÈ TU, DONA? > A Santa Eulàlia de Puig-Oriol. Queta Buxó i Josep Salvans mostren, del 12 al 18 de març, al local social, fotografies de dones de diferents països del món com Bangladesh, Xina, Tibet, Tunísia, Iran o Panamà. /// Redacció.

LaRella 09

REPORTATGE ////

NÚM. 274

10 ANYS DE LA PLATAFORMA EL LLUÇANÈS ÉS COMARCA De l’Informe Roca als 400 anys de la Sotsvegueria. Un camí ple d’ombres.

LLUÇANÈS Per_ Aleix Cardona

E

l 19 de gener del 2001 es va lliurar a l’aleshores conseller de Governació de la Generalitat de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida, d’UDC, l’informe sobre la revisió del model d’organització de Catalunya, l’anomenat “Informe Roca”. Miquel Roca i Junyent, president de la comissió d’experts que el va elaborar, el va qualificar com a “un document fet amb consens i pel consens”.

Aquest treball recollia l’opinió dels experts sobre tres àmbits, bàsicament: el municipal, el comarcal i el regional o de vegueries.

Proposava l’organització de Catalunya en sis vegueries, la creació de sis noves comarques i plantejava l’agrupació de diferents municipis per millorar la seva capacitat d’actuació.

Entre les sis comarques que es proposava de crear no hi havia el Lluçanès, i el consens només havia donat per definir-la com a subcomarca, l’única en tot el territori.

Amb el pas dels dies i les setmanes, el pacte de silenci autoimposat al si de la comissió per evitar que es coneguessin les postures particulars sobre els temes conflictius, entre ells el del no-reconeixement comarcal del Lluçanès, es van anar trencant i es va saber que CiU no havia estat a favor d’aquest reconeixement per motius lligats al pes de les comarques on tenen més representació, com en el cas d’Osona.

Malgrat això, a ningú se li escapa que si l’informe hagués tingut una bona acollida i el consens intern hagués seguit en públic, la situació del Lluçanès podria haver estat reconduïda, però no va ser així, i els diferents partits es van esbatussar de valent amb la proposta i la cosa va anar quedant aparcada per a millors moments. Un dels membres de la comissió, el geògraf manresà Xavier Rubio declarava a Regió 7, el dia 25 de gener, que “un bloqueig polític seria inacceptable”. El dia 26 de gener, El 9 Nou recollia el sentiment dels alcaldes lluçanesos que no entenien perquè el Lluçanès no obtenia el reconeixement.

10 LaRella

Aquesta sensació va córrer per la comarca manifestant-se desconcert i frustració davant la proposta.

EL NAIXEMENT DE LA PLATAFORMA

El dia 2 de febrer, 11 alcaldes del Lluçanès -només hi van faltar els de Sant Bartomeu del Grau i Perafita-, van aprovar un acord conjunt, a l’ajuntament de Prats de Lluçanès, contra la desaparició de municipis petits i pel reconeixement de la comarca del Lluçanès. I el 6 de febrer, a Olost, es presentava públicament la plataforma El Lluçanès és comarca, un moviment popular que agrupava persones de diferents localitats amb la finalitat de reivindicar la comarca. A partir d’aquí, el Lluçanès es va posar en boca de tothom -mitjans, institucions, polítics...- i la percepció que aquest objectiu era possible d’assolir es va anar generalitzant en la societat lluçanesa.

Les accions de la plataforma es van anar fent cada cop més visibles, amb presència al Parlament de Catalunya, amb la instal·lació de rètols identificadors dels límits comarcals, amb actes informatius i de recollida de signatures. També van començar els contactes amb els representants polítics de les diferents formacions amb presència al Parlament de Catalunya, aconseguint que totes es manifestessin favorables al reconeixement comarcal, tot i que totes el supeditaven a un acord institucional per moure el mapa administratiu, espolsant-se així la responsabilitat de prendre la iniciativa.

Les iniciatives no es van aturar, i la plataforma va promoure dues iniciatives ben significatives i que van posar d’evidència l’amplíssim consens territorial sobre el tema: la Declaració de Lluçà i la Declaració dels Munts, ambdues lliurades al Parlament de Catalunya. La Declaració de Lluçà es va aprovar en un acte celebrat el 5 de juliol del 2002, amb la presència dels representants de les forces polítiques presents al Parlament de Catalunya que tenien representació al Lluçanès -ERC, CiU, PSC i ICV- i amb els ens d’àmbit comarcal -IES Castell del Quer, DARP, Arxiprestat, Consorci-, i llegit pel periodista de Perafita, Ramon

ELS WEBS MUNICIPALS LLUNY DEL COMPROMÍS COMARCAL En unes declaracions al diari Regió 7, l’any 2001, l’alcalde de Prats de Lluçanès, Ramon Vall, a rel de la definició del Lluçanès com a subcomarca en les conclusions de l’Informe Roca, afirmava amb contundència que “Una subcomarca és una paraula que no existeix, és com un submunicipi o una subpersona”.

Fent un repàs al vincle que els diferents municipis del Lluçanès estableixen als seus respectius webs amb la comarca, via Consorci o com a ubicació geogràfica, el resultat és gairebé nul. Només un ajuntament identifica la seva territorialitat amb la comarca del Lluçanès, Lluçà, i només dos posen el Consorci com a referència institucional principal a través d’un enllaç a la portada, Sant Boi de Lluçanès i Lluçà.

A la majoria no hi trobem rastre del Consorci o cal fer un autèntic esforç per trobar-ne algun –telèfons d’interès, àmbits sectorials que t’hi porten sense identificar…

Curiosament, mentre alguns es mouen en l’ambigüitat, calculada o no, els altres se situen tranquil·lament en la comarca d’Osona i validen la idea de subcomarca, com en el cas de Prats de Lluçanès, Sant Boi de Lluçanès o Sobremunt. /// AC

Besa.

Per la seva banda, la Declaració dels Munts va aplegar representants de 21 de les 23 candidatures que es presentaven a les eleccions municipals del 2003. Més d’una vintena de representants de tots els colors polítics van signar un document que havia de ser un full de ruta per a un objectiu comú a tots els pobles del Lluçanès.

Feia uns mesos que la plataforma, en l’acte de constitució del Consorci del Lluçanès, el 22 de desembre del 2001, havia fet públic un escrit en què plantejava que

//// REPORTATGE

11 | MARÇ | 2011

el Consorci havia de ser una oportunitat per avançar en la creació de la comarca, i afirmava que calia “assumir la voluntat manifestada per la majoria de la gent del Lluçanès, que avalaven les 4.000 signatures individuals aconseguides, de 50 entitats i els 10 ajuntaments que havien aprovat un acord en aquest sentit”.

EL CONSORCI, UNA LLAMINADURA ESGOTADA?

Les eleccions municipals del maig del 2003 van portar importants canvis al Lluçanès, als ajuntaments i conseqüentment al Consorci. I la dinàmica de reivindicació comarcal se’n va ressentir, tot i haver-hi una nova majoria que s’havia mostrat activa en l’assoliment d’aquest objectiu i disposar d’un diputat d’aquesta majoria al Parlament de Catalunya. Per una banda, el Consorci, amb la nova majoria i un forçat pragmatisme, va prioritzar l’activitat interna i va passar a segon terme la reivindicació territorial. Per un altra, el Parlament de Catalunya seguia parlant de la nova organització però aquests temes quedaven en un segon terme. I la plataforma, fruit de la llarga durada de la feina, el cansament i d’una delegació de protagonisme als nous dirigents comarcals, va anar diluint la seva acció. L’Informe Roca pràcticament havia quedat arraconat i només fets puntuals tornaven el nom del Lluçanès a la recerca de vies de reconeixement.

Amb el primer Tripartit al govern de la Generalitat de Catalunya i amb Joan Carretero a la conselleria de Governació, es va fer un treball de preparació d’una proposta d’organització territorial que recollia el Lluçanès i que el dibuixava en els mapes. Aquest fet va fer que el mateix Carretero, en una visita a la comarca, davant de l’ajuntament de Prats de Lluçanès, afirmés, amb la mà alçada fent el signe de la victòria, que ell era “el primer conseller de la Generalitat que deia que el Lluçanès seria comarca”. Amb la proposta aprovada en la passada legislatura l’acord encara no es visualitza.

En aquest període, i malgrat una dinàmica també erràtica, el Moianès va començar a adonar-se que la via del Consorci era una via limitada, com així reconeixen en veu alta tècnics de la institució, i es planteja, en l’àmbit polític, iniciar el tràmit legal per al reconeixement comarcal, una via que mai havien desenvolupat els polítics del Lluçanès.

El 25 d’octubre del 2008, es va presentar un estudi que demostrava la vi-

MEMBRES DE LA PLATAFORMA IDENTIFICANT ELS LÍMITS DE LA COMARCA / F_ Arxiu LaRella

SANT BARTOMEU DEL GRAU VA DIR NO AL LLUÇANÈS

En un referèndum organitzat per l’ajuntament el 5 de març del 2006, coincidint amb la fira local, Sant Bartomeu del Grau es va pronunciar, amb un 65% d’abstenció, en contra de formar part de la comarca del Lluçanès –un 94% dels vots emesos així ho van decidir. El resultat, molt clar quant als vots, va ser força contestat per la plataforma El Lluçanès és comarca pel procediment i l’oportunitat, i va generar algun conflicte de caire polític, amb la dimissió del regidor d’ERC, Joan Riquelme, de l’ajuntament i del Consorci, per no estar d’acord amb la convocatòria i per creure que ell al Consorci hi era en qualitat de delegat per treballar per la comarca, fet que potser deixava de tenir sentit després del resultat del referèndum. /// AC

abilitat de la comarca i proposava la superació del Consorci i passar a la institucionalització de la comarca. Amb tots aquests fets al davant, el Consorci del Lluçanès va avaluar la situació generada en l’àmbit institucional, la que establia la nova proposta d’organització en vegueries i la que provocava la crisi, i va veure la necessitat d’anar més enllà.

Calia aconseguir el reconeixement comarcal com a via per garantir recursos econòmics estables que permetessin mantenir uns serveis que el Consorci no podria sostenir. Es plantejava, com va dir de forma clara l’actual president de l’ens, Josep Maria Masramon, l’oportunitat de mantenir el treball en comú i de seguir cohesionant el territori. La crida a la unitat es visualitzava amb l’acord pres pel Consorci i ratificat per la majoria d’ajuntaments –tots menys Sant Bartomeu del Grau-, reclamant la comarca uns i donant-hi suport la resta, per la via legal establerta, la mateixa utilitzada pel Moianès. Així, el 13 d’octubre del 2010, lliuraven al conseller Jordi Ausàs la petició. S’iniciava així un procés que encara serà llarg i incert.

La commemoració dels 400 anys de la Sotsvegueria del Lluçanès durant aquest any 2011 és una nova oportunitat per mantenir viva la flama d’una reivindicació que no serà fàcil de concretar, tal com va afirmar, fora de micro, l’actual secretari general de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Xavier Solà en acabar l’acte dels 400 anys a Lluçà.

Com van dir aquell dia alguns polítics i sembla que a molts ja els ha estat bé al llarg del temps, “potser no ens la donaran, però nosaltres ja sabem que som una comarca”. /// LaRella 11

ENCANTS //// ANUNCIS GRATUÏTS

CONTACTA’NS PER POSAR EL TEU ANUNCI

T. 93 850 82 81 larella@mesvilaweb.cat

> ES VEN  CASA AL CENTRE d’olost, de 120m2 , amb terrassa de 45m2. Moblada, electrodomèstics de qualitat. Baixos de 340m2 T.: 93 888 03 93 (R74/15).  CÀMERA DE FOTOS Canon powershot S3 is, digital, 6 megapíxels, 12x de zoom, estabilitzador òptic, targeta 2gb, amb bossa i piles recarregables. Preu, 80 euros. T.: 636 93 22 61. (R74/12).  SELLA DE MUNTAR quasi bé nova, tipus australiana i lleugera. Preu, 270 euros. T.: 647 77 51 15. (R74/11).  ESTUFA DE LLENYA de ferro colat amb porta de vidre. preu, 300 euros. T.: 647 77 51 15. (R74/10)  REPRODUCTOR dvd i aparell de TDT. preu, 30 euros, tot. T.: 630 60 72 22. (R74/9).  TELEVISOR LCD OKI de 32” amb tdt integrat. HD Ready, connexions HDMI, 2 euroconnectors i vídeo. Comandament a distància. Resolució 1366x768. perfecte estat 175 euros. T.: 654 20 1001. (R74/8).  CAMIÓ de 3.500kg, de l’any 98, amb caixa basculant, i divers material de construcció.

T.: 663 01 99 09-Jaume. (R74/7).  CASA VELLA i reformada a Alpens (c. Vilamala). 1a planta, cuina, menjador, 3 hab. i 2 banys. 2a Planta, una habitació, molt gran, un bany, terrassa, jardí i hort. T.: 93 874 74 57 -vespres. (R74/6).  MÀQUINA D’OBRAR, amb rodes. La taula fa 30x106. 2 ganivets. falta motor. preu a convenir. T.: 607 29 26 30. (R74/3).  PONI d’1 a 2 anys. Preu, 250 euros. A la Torre d’Oristà. T.: 660 71 26 93 (R74/1)  TALLAGESPA elèctric. Preu, 35 euros. T.: 606 95 49 37. (R73/25).  BARRES originals de renault Scènic de 94 al 05. Preu compra, 350 euros. Preu de venda, 100 euros. T.: 619 83 81 22. (R73/24).  COTXE TELEDIRIGIT de gasolina escala 1/10 amb tracció a les 4 rodes amb caixa original, només estrenat, amb unlitre de gasolina i emissora, xispòmetre i caixa amb 12 LaRella

NÚM. 274

accessoris amb 2 carrosseries, 206 rc i Ferrari. valorat en 450 euros. Preu, 140 euros. T.: 606 95 49 37. (R73/23).  2 TELES de 14” color alumini, per 30 euros.

T.: 606 95 49 37. (R73/22).  MOTO 49cc supermotard. Bon estat i bé de preu. T.: 669 45 03 88. (R73/21).  CLIO WILLIAMS numerat, en bon estat mecànic. Preu, 4.000 euros. T.: 669 97 22 25. (R73/20).  FORD MONDEO 2.0 Ghia, de 5 portes, color blanc, B-2715-PW. 230.000 km, ITV passada. Preu, 1.200 euros. T.: 679 30 64 96 - Jordi. (R73/19).

l’any 2007, amb menys de 500 km, portada per una noia. ITV passada. T.: 676 23 97 48 / 93 889 01 83. (R73/2).

> ES COMPRA  FILAT DE XAIS amb pals o sense, usat o nou. De 200 a 500 metres lineals. Bé de preu. T.: 669 80 02 50. (R73/22).

> ES LLOGA

 SOFÀ RACONER de color blau, de 3 mòduls, ben conservat, de 2,90 x 1,90cm. T.: 679 16 52 82. (R73/17).

 PLACES DE PÀRQUING a prats de lluçanès per a moto, cotxe, caravana, autocaravana, remolc, embarcacions, etc. També disposem de trasters. Places i tarsters a 30 euros. T.:628 90 95 00.(R73/26)

 ELÈCTRIC, liquadora i aspiradora, tot a molt bon preu. T.: 93 856 07 14. (R73/16).

 PIS a Santa Creu de Joglars en casa unifamiliar. T.: 93 871 89 19. (R73/1).

 CASA a Olost, amb 2 habitacions grans, 2 de petites, lavabo, garatge per a 3 o 4 cotxes i pati de 75m2. Preu, 198.000 euros.

T.: 630 66 85 00. (R73/15).  OPEL ASTRA. Oportunitat. B-2548-NT, 130.000km, motor 1,6cc, aire condicionat, en molt bon estat. Preu, 600,00 euros. T.: 619 40 35 28. (R73/14)  SEIENT copilot Peugeot 206. Preu, 30 euros. T.: 93 857 81 38 -Tardes. (R73/13).  4 RODES amb llantes, Peugeot 206, 175 x 65 x 14. Preu, 30 euros cadascuna. T.: 93 857 81 38 -Tardes. (R73/12).  SEIENT xofer Recaro. Preu, 50 euros. T.: 93 857 81 38 -Tardes. (R73/11).  PIS a Moià. Dúplex i plaça de pàrquing.

Cèntric. Molta claror. Preu, 130.000 euros.

T.: 93 856 05 40. (R73/10).  SEAT IBIZA. Preu, 1.200 euros. T.: 93 850 81 92. (R73/9).  PIS a Prats de Lluçanès ben situar i assolellat, amb ascensor. De particular a particular. Preu a convenir. T.: 687 61 94 37.

(R73/8).

> ES BUSCA  SUZUKI samurai blau marí amb un signe de “ziga-zaga” a la porta. Matrícula, B9194-NY. T.: 93 881 57 00. (R74/2).  INFORMACIÓ sobre tipus d’animal, preu i com aconseguir-lo per a netejar sotabosc de 1/2 ha. T.: 669 80 02 50.

(R73/23).  CENTRIFUGADORA de mel de segona mà. T.: 654 82 80 90 -Mar. (R73/18)

> S’HA PERDUT  GOS petit i pelut, Teckel, negre i marró, possiblement entre Santa Eulàlia de Puig-oriol i Santa Creu de Joglars.

Respon al nom de Pinxu. T.: 679 98 24 60. (R74/4).  GOS de raça Golden Retriever. Nom, Roqui. Marró molt clar, daurat. Pels voltants de Merlès. T.: 697 30 15 07 / 609 86 14 35. (R74/5).

 MAQUINÀRIA de fusteria en molt bon estat, semi nova. T.: 659 92 31 70. (R73/6).

> ES REGALA

 CERÀMICA I VIDRE de decoració. Urgeix vendre. T.: 630 49 13 21 (R73/5).

 CADELL de gos de 2 mesos. Mida mitjana, té els ulls blaus i és color gris. T.: 630 37 10 02. (R74/13).

 PASTILLES DE SABÓ de 0,75grs, d’olis naturals, civada, alohe vera, etc. Urgeix vendre. T.: 676 93 77 03. (R73/4).  SÒCOL ceràmic 9x41, 1.000 unitats i sòcol ceràmic 8x41, 700 unitats. Urgeix vendre.

T.: 676 93 77 03. (R73/3).  YAMAHA AEROX, en molt bon estat, de

> INTERCANVI  VIATGE PRATS-VIC de dilluns a divendres. Arribada a Vic, 8 matí, i sortida de Vic, 2/4 3 migdia. Paguem gasolina. T.: 660 73 55 00 / 93 850 87 86. (R74/14).

//// ESPORTS

11 | MARÇ | 2011

/// FUTBOL ///

EL FC PRADENC DE 2a TERRITORIAL CANVIA D’ENTRENADOR Joan Ayats subtitueix Pep Paré PRATS DE LLUÇANÈS Per_ Meritxell Verdaguer

D

es de fa gairebé un mes que Joan Ayats s’ha convertit en el nou entrenador del Futbol Club Pradenc que lluita a segona territorial per salvar la categoria. Els anteriors primer i segon entrenador, Pep Paré i Modest Puig, van proposar un canvi de tècnic a la junta del club amb l’objectiu que l’equip agafés una millor dinàmica després de jornades amb mal resultats. Paré apunta: “Som de Prats i per això vam proposar un

canvi d’entrenador, perquè volem el millor per l’equip”.

En els tres últims partits l’entrenador ha estat el vigatà Joan Ayats, que fins al desembre va ser-ho del Santa Eugènia també a segona territorial. Els resultats obtinguts amb Ayats han estat una victòria, un empat i una derrota.

Aquesta temporada el Pradenc s’ha vist perjudicat per un gran nombre de lesionats i limitat per la voluntat del club de formar un equip amb jugadors locals i comarcals, fet que ha comportat alguna controvèrsia. ///

/// BREUS /// SORTIDES DEL CLUB PATÍ LLUÇANÈS > Tal com publiquen al blog del Club Patí de la comarca, els dies 26 i 27 de febrer els dos grups de xou van fer una gran actuació, a Manresa les cadets i a Tona el grup de les grans. Tot i tractarse d’una exhibició, per als patinadors va ser una prova abans del Campionat d’Osona que es farà el 27 de març. /// R.

ELS BANDOLERS A MONTSERRAT > Diumenge 27 de febrer van organitzar la caminada d’aquest primer trimestre de l’any, una vintena de persones van participar en una ruta per Montserrat que els va portar fins al cim de Sant Jeroni. Els Bandolers organitzen unes vuit sortides cada any, algunes per a caminadors i d’altres per a amants de la BTT. /// R

VICTÒRIA DEL SANT BARTOMEU DAVANT DEL FOLGUEROLES (3-0) SANT BARTOMEU DEL GRAU Per_ Joan Illamola

E

l Sant Bartomeu va continuar la seva ratxa de quatre victòries consecutives a la segona volta, davant d’un Folgueroles que no va tenir cap opció.

El conjunt local va jugar un partit molt complet en tots els aspectes, on cal destacar la figura de Mia Valls que va marcar tres gols. A la primera part, el Sant Bartomeu es va avançar ràpidament al marcador, cosa que va apagar les esperances del Folgueroles, que es van veure amb dos gols en contra al marcador, i que deixaven bastant sentenciat el partit.

La segona part va ser un calc de la primera, amb el Sant Bartomeu que insistiria a la porteria visitant, on va poder marcar el tercer i definitiu gol, que arrodonia el bon partit del conjunt del Grau en la darrera jornada corresponent al mes de febrer.

El dia 12 de febrer va guanyar contundentment el Castellterçol per 3 a 0, i el dia 19 de febrer, guanyà 1 a 3 al camp del Brull. ///

LaRella 13

AGENDA ////

NÚM. 274

GRESCA. A les 10 del vespre, ball amb Joan Vilandeny.

No t’ho perdis!

mecres, fins al 4 de maig, de 6 a 8 del vespre.

DIMECRES, 16.03. SANT BARTOMEU DEL

Trobada anual de guifi.net. Informació, 93 888 00 50 / 93 888 97 00 GRAU. DEL 16 AL 20.

/// 11.03.11 > 25.03.11 /// DIVENDRES, 11.03. OLOST. BIBLIOTECA.

DIVENDRES, 18.03. PRATS DE LLUÇANÈS.

XERRADA

A les 8 del vespre. Rosa Delor, experta en Salvador Espriu parlarà de “La simbologia i la dona en l’obra de Salvador Espriu”. Organitza, Correllengua Lluçanès.

PAVELLÓ MUNICIPAL. 12 HORES ESPOR-

DISSABTE, 12.03. SANT FELIU SASSERRA.

TIVES. D’1 del migdia a 2 de la matinada. Bàsquet 3x3, petits fins a 2n d’ESO i grans a partir de 3r d’ESO; futbol sala petits, fins a 2n d’ESO, i grans a partir de 3r d’ESO, i femení. Volei. Inscripcions fins al 14 de març.

Organitza, Centre social l’Ateneu. A les 2 del migdia.

ATENEU. DINAR DE CARNESTOLTES.

DISSABTE, 19.03. PRATS DE LLUÇANÈS. LODISSABTE, 12.03. PRATS DE LLUÇANÈS. SALA POLIVALENT. PROGRAMACIÓ MENSUAL. Concert de jazz amb JFK. A les 10 de la nit. Organitza, GALL. DISSABTE, 12.03. ALPENS. EL CASINO. DIA DE LA DONA. A les 11 de la nit, concert en viu amb Meritxell Naranjo, cantautora.

Després, música vocal amb Línia 5ing.

A continuació, discomòbil amb la millor música d’intèrprets femenins

DISSABTE, 12.03. SANTA EULÀLIA DE PUIG-

DIUMENGE, 13.03. OLOST. PAVELLÓ MUNI-

Per què tu, dona? Exposició de 40 fotografies de dones de diferents països del món, fetes per Queta Buxó i Josep Salvans.

A les 7 de la tarda, acte inaugural amb presentació i xerrada de Queta Buxó.

Horaris, diumenge, 13, oberta d’11 a 1 i de 4 a 6. Entre setmana, de 9 a 2 i de 4 a 6, cal demanar clau a l’ajuntament.

CIPAL. CARNESTOLTES. A 2/4 de 5 de la tarda, festa amb música, ball i concurcs de disfresses.

ORIOL. LOCAL SOCIAL. EXPOSICIÓ.

DILLUNS, 14.03. SANT BARTOMEU DEL

IV Trobada internacional Wireless Battle Mesh.Informació, 93 888 00 50 / 93 888 97 00

GRAU. DEL 14 AL 20.

DILLUNS, 14.03. SANT FELIU SASSERRA. DISSABTE, 12.03. LA TORRE D’ORISTÀ.

PUNT TIC / BIBLIOTECA VELLA. CURS

SALA

D’EDICIÓ DIGITAL

POLIVALENT.

14 LaRella

PROGRAMACIÓ

LA

Els dilluns i els di-

CAL DEL GALL. TEATRE INFANTIL A les 5 de la tarda, representació “Què fa el Quixot al Lluçanès 3, per la Cia Cromosomos.

//// OPINIÓ

11 | MARÇ | 2011

...

Reexions

Article de_ Unió de Pagesos Lluçanès

UNIÓ DE PAGESOS REP EL SUPORT MAJORITARI DE LA PAGESIA Per cinquena vegada consecutiva, ara amb un 59% de vots, consolidant U.P. com a primera força sindical del camp català,.ens permet de continuar amb la mateixa representació a les taules de consulta i negociació previstes per l’Administració, i així seguir treballant per aconseguir que les polítiques agràries siguin el més favorable possible per als pagesos i pageses.

Seguim tenint com a prioritat la lluita per aconseguir uns preus justos al camp i per fer front a la posició dominant de la gran distribució, denunciant les seves pràctiques il·legals i abusives.

També, entre altres, la defensa d’una scalitat justa i una política Agrària Comuna (PAC) útil i pensada per als professionals del camp. I que els nivells d’exigència per als productes que vénen de fora siguin els mateixos que per als d’aquí.

Corren temps molt difícils per la pagesia, el desencís constant i la manca d’albirar propostes de futur engrescadores pel sector agrari feien témer un augment de l’abstenció. Però no ha estat així, destacant el Lluçanès com una de les comarques amb més alta participació i també de suport a U.P. És d’agrair que tanta gent anés a votar, fos quina fos la seva opció, aquesta és la força de la democràcia.

També cal reconèixer als que estaven a les meses electorals. Creiem que caldria, tant per part de l’administració com de les organitzacions agràries, una bona dosis d’imaginació per tal d’agilitzar més el sistema de meses en la jornada electoral.

Val a dir que aquest resultat, per a nosaltres, els que ens movem a nivell comarcal, és una bona dosi de moral per esperonar-nos a continuar endavant i convidar a la pagesia a la participació més activa. Ja ho sabem, tots tenim feina en les nostres explotacions, i ara les coses no estan precisament com

per aturar-nos gaires estones i dedicarnos a altres afers, i més quan aquests no són remunerats ni es cobren dietes ni quilometratge. Però som nosaltres qui hem de defensar els nostres interessos i aprotar tots els canals de participació que estiguin al nostre abast i que se’ns ofereixen també al Lluçanès.

Ningú més ho farà per nosaltres.

...

Col·laboracions

Poema de_ Ramon Marsal Prats de Lluçanès

Pepet Riereta Qui el coneixia conserva la imatge d’aquell home tot virtut, model de senzill llinatge i d’amor desconegut.

Gairebé cent anys de vida acompanyaren el seu camí, no fou cap vida escollida ni privilegi del destí.

Sol al món es quedava amb records de joventut, i a l’hospital feia estada fugint de la solitud.

Va perdre la fulgor de l’esperit també la força i lleugeresa, sols li quedava el neguit i l’encant de la bellesa.

Ell encara recordava quen el Rei a Prats vingué, i si s’esqueia explicava l’enrenou que s’esdevingué.

Un dia se n’anà de festa fou cridat al més enllà, per gaudir de la gran gesta doncs la batalla va guanyar.

Amb la seva tendra veu, ens deixà quelcom important, aquell do que no té preu, i en valor de diamant.

L’exemple de la bondat i l’amor, el de no tenir cap enemic, fer el que sempre surt del cor, i el de ser de tots amic.

ANTONI IBORRA

MERLÈS, PARC NATURAL Els ajuntaments de la riera de Merlès es queixen, amb una part de raó, que ells sols no poden, ni els toca, d’assumir el cost de mantenir amb les degudes condicions la riera. És cert. L’interès notable que suscita, pels seus valors paisatgístics i ecològics excepcionals, supera de molt l’àmbit local. Ens interessa a tots. És responsabilitat de tots. Però ho tenim tan a prop que no sabem apreciar-ho. Ho veiem, ho sovintegem, ho coneixem en part, però no ho valorem degudament.

La protecció legal de la riera com a espai d’interès natural és del tot insucient.

La prova més cridanera és, per exemple, que no es destinin els recursos necessaris de la Generalitat per fer-ne un mínim manteniment i neteja. Caldrà anar més enllà en la seva protecció. A més, la zona alta de la riera de Merlès està vorejada de zones muntanyoses encara molt verges i salvatges, d’un valor ecològic i paisatgístic evident: extraordinari. Hi viuen també signicatives espècies d’animals en perill. Parlo del Catllaràs, de la serra del Picancel i la Quar, de la serra de Santa Margarida, dels Rasos de Tubau... La feréstega bellesa els seus paratges és singular, incomparable. El seu interès faunístic i botànic, notable. Cal aprofundir en el seu coneixement i estudi. De fet no sabem gaire el que hi tenim. Segurament ens esperen encara sorpreses fabuloses.

Per què no ho posem en valor? Els ajuntaments i d’altres institucions locals farien bé de no quedar-se ancorats en la queixa i el lament. Caldria que promoguin el millor coneixement dels seus punts forts, dels condicionants legals i nancers... Caldrà buscar la complicitat dels propietaris i de les empreses del sector dels serveis: restauració, botigues, cases rurals... El parc natural no és un projecte per desenvolupar-lo en quatre dies. És una idea de futur que es pot madurar, polir i millorar.

El patrimoni natural és un actiu que cal potenciar: cal reconèixer la seva importància social i la seva projecció de futur. El Lluçanès, el Berguedà i el Ripollès no es poden permetre d’abandonar o malmetre aquesta riquesa incalculable.

Catalunya, tampoc. /// LaRella 15

OPINIÓ //// ...

Reexions

Article de_ Joan Roma i Cunill Borredà (Berguedà)

LLENGÜES VIVES, LLENGÜES MORTES Suposo que tots hem posat la vista, les esperances i l’ai al cor, en les revoltes en tots els països del nord d’Àfrica. L’afany de llibertat acaba sortint, per més fèrria dictadura que governi un país. Les fronteres culturals, es trenquen, i les noves tecnologies permeten arribar on mai s’havia somiat.

Els uxos migratoris de milions de persones d’aquests països cap a d’altres on impera la llibertat i la justícia, fan veure ns a quin punt estan sotmesos a condicions inacceptables en els llocs d’origen. I l’explosió s’ha produït. Ara, hem de conar que s’encarrili cap a bé.

Feta aquesta reexió, els qui hem visitat alguns dels països revoltats, en el meu cas Tunísia i Egipte, hem tingut l’ai al cor, pensant en la possible desaparició de les meravelles ar-

NÚM. 274

quitectòniques, escultòriques o d’altres àmbits que han suportat milers d’anys d’inclemències i tota mena de vicissituds.

Tots ens revoltaríem i lluitaríem per salvar les piràmides, les tombes, les riqueses del Museu d’Història d’El Caire, etc. I el mateix faríem per milers d’altres monuments coneguts i ben visibles.

En canvi, mostrem una gran indiferència i ignorància pel que succeeix cada any en un altre nivell, més immaterial, menys visible, i no per això menys dramàtic.

Estem perdent la gran riquesa lingüística mundial. Quan defensem el català, no solament el defensem perquè és la nostra llengua materna, sinó perquè forma part de la riquesa cultural del planeta Terra. Això, molta gent no hi pensa, o no s’ho agafa en aquests termes. La ignorància porta a defensar un determinat monument de pedra, d’or o fang, però no una llengua que no es pot tocar o fotograar.

I tanmateix la realitat és dramàtica. En els darrers 50 anys, hem perdut 250 llengües, en el conjunt del planeta. Dit així, ja és molt, però això signica la pèrdua de 5 llengües cada any. Una pèrdua a un ritme brutal.

De fet, a dia d’avui hi ha compta-

bilitzades 6.000 llengües vives en el conjunt del planeta. Doncs, bé, es calcula la pèrdua de la meitat, 3.000 llengües en els propers vint o trenta anys. Un temps enormement curt, com per poder actuar i salvarles. Les causes de la desaparició són múltiples, i van des de la migració de pobles sencers, a la recerca de millors condicions de vida, amb el conseqüent desarrelament i pèrdua de la identitat, a la persecució que se n’ha fet des dels àmbits polítics o culturals, ns a l’extinció de col·lectius, per causes molt variades.

La realitat és que perdem bona part de la immensa riquesa i varietat que signiquen les llengües i amb elles es perden tradicions orals, expressions pròpies, llegendes, història, etc, que s’havien preservat durant centenars o milers d’anys. És una pèrdua menys visible que la de monuments de pedra, però no per això menys rellevants.

A la vista d’aquesta realitat, no solament hem de pensar en preservar la nostra llengua sinó ajudar a la preservació de moltes altres de les quals mai hem sentit a parlar, però existeixen i són base fonamental de la cultura dels pobles que les parlen, ni que siguin uns quants centenars de persones.

LA INFORMACIÓ DEL LLUÇANÈS, CADA DIA, A L’EDICIÓ COMARCAL DE VILAWEB WWW.VILAWEB.CAT/LLUCANES

16 LaRella

S

DIRECTORI D’EMPRESES DEL LLUÇANÈS Promocions 2011: Espais de Text gratuïts per explicar el vostre projecte -Lluçanès Emprenedor: adreçat a nous projectes empresarials al Lluçanès -Nous al DEL: per a aquelles empreses amb trajectoria que es subscriguin al DEL

AGRICULTURA

NOU!

ALIMENTACIÓ

ALLOTJAMENT

LA RELLA -publicitat-

LA RELLA -publicitat-

617 56 23 99

617 56 23 99

LaRella 17

ANIMALS

BARS MUSICALS

LA RELLA -publicitat-

617 56 23 99

CONSTRUCCIÓ: EXCAVACIONS I GRAVES

BICICLETES

ARTESANIA, REGALS

LA RELLA -publicitat-

617 56 23 99

ASSEGURANCES, GESTORIES

18 LaRella

BANCS I CAIXES

CONSTRUCCIÓ

CREACIÓ ARTÍSTICA

ESCURAXEMENEIES

FLORS, PLANTES I JARDINS

LA RELLA -publicitat-

617 56 23 99

DIARIS, LLIBRES, VÍDEOS

FORMACIÓ IDIOMES

ESTÈTICA

DIETÈTICA

FORNS DE PA

FOTOGRAFIA VÍDEO

LaRella 19

HOSTALS BARS RESTAURANTS

FUSTERIA MOBLES

IMMOBILIÀRIA

INDÚSTRIA

20 LaRella

INASTAL· LACIONS I ELECTRODOMÈSTICS

MENJAR PER EMPORTAR

SABATERIA

PERFUMERIA MERCERIA

PINTURES

MÚSICA, DJ/PD

PERRUQUERIA

SALUT

ÒPTICA

LA RELLA -publicitat-

LA RELLA -publicitat-

617 56 23 99

617 56 23 99

LaRella 21

SERVEIS

ROBA

TAXIS

TRANSPORTS

TREBALLS FORESTALS

TALLERS MECÀNICS

SALUT DENTAL

SERVEIS INFORMÀTICS

TINTORERIES

LA RELLA -publicitat-

617 56 23 99

22 LaRella

VINS I LICORS

//// EL TEMPS

11 | MARÇ | 2011

Si no podes per març ja no veremeràs TEMPERATURA MÀXIMA

Màx

TEMPERATURA MÍNIMA

Min

ORISTÀ

l/m2

Màx

Min

Màx

-6,9

PRATS DE LLUÇANÈS

PERAFITA

l/m2

graus

ORISTÀ 1 de març

18,6

OLOST DIA

21 de febrer del 2011 > 6 de març del 2011

graus

ORISTÀ 22 de febrer

TOTALS PLUJA REGISTRADA

/// EL TEMPS QUE HA FET ///

Min

l/m2

Màx

Min

SANT FELIU SASSERRA

l/m2

Màx

Min

SANT FELIU SASSERA

2,2

LLUÇÀ

4,0

SANT BOI DE LLUÇANÈS

2,8

OLOST

3,1

PRATS DE LLUÇANÈS

3,0

ORISTÀ

3,0

SANT BARTOMEU DEL GRAU

5,0

PERAFITA

2,7

SANT BOI DE LLUÇANÈS

l/m2

Màx

l/m2

Min

SANT BARTOMEU DEL GRAU

LLUÇÀ

l/m2

Màx

Min

l/m2

Màx

Min

l/m2

21

11,6

-1,3

-

11,7

-2,4

-

-

-

0,1

10

0

-

10,3

1,2

-

10

1

-

9,7

0,2

-

7,9

1,9

-

22

17,7

-0,7

-

18,6

-1,5

-

-

-

-

16

0

-

17,1

2,2

-

16,5

0

-

16,3

0,1

-

13

1,9

-

23

15

-0,4

-

14,6

-2,8

-

-

-

-

13

0

-

14,2

4,2

-

11

-1

-

13,1

2,9

-

10,8

3,6

-

24

13,1

2,7

-

14,1

4,8

-

-

-

-

25

18,2

-0,5

-

19

-0,6

-

-

-

0,1

26

15,1

1,5

-

15,5

-0,6

-

-

-

-

12

6,5

-

12,6

6,2

-

14

-1

-

12,2

5,4

-

10,2

6

-

16,5

1,5

-

16,7

4,5

-

17

0

-

16,5

3,1

-

12,6

4,3

-

14

3

-

14,1

7,5

-

14

1,5

-

13,9

6,4

-

11,2

6,6

-

27

11,6

-0,8

-

13,1

5,4

-

-

-

-

11

3

-

11,2

3,2

-

9

1

-

10,6

2,3

-

7,7

4

-

28

12,6

-2,3

-

13,3

-2,6

-

-

-

-

10,5

0

-

11,3

0,2

-

11

-2

-

10,7

-1

-

8,2

0,3

-

1

14,4

-5,3

-

14,2

-6,9

-

-

-

-

12

-4,5

-

12,6

-1,2

-

12,5

-5,5

-

13,1

-2,1

-

10,3

0,6

-

2

11,8

-1,6

0,1

12,8

-2,9

-

-

-

-

11

-1

-

10,9

0,8

-

11

-2

-

10,6

-0,8

-

9,1

0,6

-

3

5,7

1,1

3

6,2

1,7

3

-

-

2,5

5,5

1

3

4,6

0,9

2,2

7,5

0

2,8

3,9

0,3

4

4,1

0,7

4

4

9,6

1,5

Ip.

9,5

1,1

Ip.

-

-

-

7,5

1,5

-

8,9

2,1

-

10

1

Ip.

8,3

2,3

-

5,4

1,7

1

5

14,7

-1

-

15,5

-2,9

-

-

-

-

13

-0,5

-

13,4

3,7

-

14

-1

-

12,4

2,8

-

10,4

2,1

-

6

15,8

-2,4

-

16,4

-4,2

-

-

-

-

14

-1,5

-

14,8

3,3

-

15

-2,5

-

13,7

2,1

-

10,8

2,6

-

INFORMACIÓ FACILITADA PER_ Lluçà: Jordi Compte / Perafita: Lluís Muntanyà / Olost: Pere Bruch / Prats de Lluçanès: Josep M. Muntanyà / Oristà: Pere Cors / Sant Boi del Lluçanès: Eduard Selva / Sant Feliu Sasserra: David Morera / Sant Bartomeu del Grau: Lluís Corominas.

3.03.2011 NEU A OLOST/ F_Xavi (Olost)

3.03.2011 NEU A PRATS DE LLUÇANÈS/ F_ la rella (MVerdaguer)

LaRella 23