Issuu on Google+


2

LARATLLAGROGA

Índex Joan Roura 04 L’entrevista

Francesc Miralles 06 L’entrevista

“M’interessa el futur perquè és on passaré la resta de la meva vida.”

Woody Allen 11 Cites

DIe Welle (L’onada)

16 Crítica

El mercader de Venècia

20 Crítica

La Caricatura 26 Entreteniment

Revoltes a Egipte 12 Notícies

La invenció d’Hugo 18 Crítica

Russian Red

21 Crítica

27 Escola

14 El Marquès de Samà

El vigilant en el camp de sègol 19 Crítica Literària

22 Música

Per què els astronautes floten a l’espai? 31 El racó de ciència


Editorial

Editorial

3

Estimats lectors, Volem inaugurar aquest segon número de La Ratlla Groga agraint l’acollida de la primera publicació. Així mateix, tenim moltes novetats per compartir amb vosaltres. Com ja vam anunciar a la primera editorial, la revista ha de ser un reflex d’allò que passa a l’escola, però també sentim la necessitat d’ampliar fronteres cap a un àmbit més extrasantaannal (benvinguda sigui la improvisació lèxica). Així, doncs, continuem introduint novetats i, si el primer número ja era innovador, aquest encara ho és més. Finalment, i després de comprovar que els pressupostos quadressin, ens hem decidit a imprimir la revista. Encara no sabem la rebuda que tindrà la proposta, ni tampoc si els propers exemplars també s’imprimiran. El que sí que sabem és que, per primera vegada, La Ratlla Groga s’ofereix en paper. Cal remarcar, però, que l’edició digital continua estant disponible a la pàgina web de l’escola. Així mateix, en Pere Vidal-Folch s’ha incorporat al consell de redacció de la revista, on ha estat rebut amb entusiasme. Us volem recordar, també, que tenim pàgina de Facebook (ens podeu seguir a http://www.facebook. com/laratllagroga) i compte d’Spotify (podeu trobar les nostres llistes a http:// sharemyplaylists.com/ la-ratlla-groga-febrer-2012). De cara a aquesta nova edició, hem mirat d’aprendre dels nostres errors i això ens ha servit per corregir i millorar certs aspectes que potser no havíem cuidat prou. Per últim, aprofitem per animar-vos a fer-nos arribar qualsevol escrit, proposta o recomanació a través del nostre correu electrònic de sempre: laratllagroga@gmail.com. Esperem que us agradi!

Consell de Redacció Redacció Roberto Forbicia Xavier Montoriol Pere Vidal-Folch Maquetació Carlota Polo Ivo Sequeros Col·laboradors Marina Camallonga Marta González Albert Kraus Àngela López-Egea Anna-Laxmi Oliveres Maria Pérez Pere Ricart Mateu Sagarra

amb la supervisió d’Anna Vilà


4

LARATLLAGROGA

L’Entrevista Joan Roura, periodista

“No són les xarxes socials les que inicien la protesta. Les xarxes socials només l’obren al món.”

Pere Ricart Joan Roura ha sigut el corresponsal de TV3 a Egipte durant la revolució en contra del règim de Mubarak. Va viure la revolta en primera persona i, si n’hi hagués una altra, repetiria. Creus que si Mohamed Bouazizi no s’hagués immolat a Tunis no hi hauria hagut la revolta a Egipte o no s’hauria pogut fer caure el règim de Mubàrak? No. Crec que tot ja estava a punt. En Mohamed Bouazizi va ser una icona, però tot estava preparat perquè passés alguna cosa al món àrab, ja que els egipcis portaven 60 anys demanant canvis. Potser ell ho va accelerar 10 anys, ningú sabia quan, però tothom sabia que passaria

votar cada 4 anys. En grec vol dir “govern del poble”. Realment és el govern del poble? Estem construint el que demana la gent o el que demanen els poders fàctics? Egipte probablement acabarà sent una democràcia com la nostra. Què n’opines del pròxim govern d’islamistes moderats? No em produeixen cap por. Però sembla que tenen una relació amb els militars i que tindrà unes llibertats pactades amb els militars. No sé si representaran al poble egipci.

Creus que, un any després, encara queda molt per resoldre a Egipte? Creus que en un futur proper Egipte arribarà Queden encara desenes d’anys perquè tot es a ser un país completament democràtic? resolgui, a Egipte. A Espanya vam trigar 2 anys Et responc amb una pregunta: creus que Es- a començar a fer la transició, i encara no l’hem panya és un país democràtic? No sé què és acabada. ben bé un règim democràtic. Per exemple, Iraq es considera democràtic, i un 90% de la gent Si no haguessis sigut corresponsal de TV3, hi està en contra. també t’hauria agradat anar a Egipte a viure la revolta en primera persona? I Egipte ho creu? Evidentment, perquè allò va ser un avenç per No ho sé. Però democràcia què vol dir: vol dir a Egipte, ja que s’estava quedant enrere. El


L’Entrevista . Joan Roura

món àrab demana tenir accés a la política, i mencen al 2004, quan la gent protesta perquè es demana democràcia. De quin tipus? No ho no pot menjar. Al 2006 hi ha una vaga de teixisabem. dores, que deien que els seus salaris no els permetien viure. La gent de les xarxes socials, Què creus que ha representat la primave- simplement el que diu és: tota aquesta gent té ra àrab? (no només en el cas del món àrab raó, emetem-ho. Això és el que fa que aparesinó també pel que fa a la resta de món). guin 10.000 persones de cop a la Plaça Tahrir Pel que fa al món àrab és el gran moviment ara fa un any, i allà comença una protesta on de demanda democràtica, ja que per prim- la gent s’hi sent representada, i això fa que es era vegada a la història es demanen reformes vagi omplint de gent fins que hi hagin 700.000 democràtiques. Era un país on els homes ma- o 800.000 persones. No són les xarxes socials naven sobre les dones. Això comença al 87, i les que inicien la protesta, aquesta ja hi era. cada cop més gent vol decidir el seu destí (fins i tot les dones). El temps va passant fins que Les xarxes socials només ho obren al món. arriba un moment en el que el poble pensa: si Marxant d’Egipte, com creus que acabarà la els països de l’est ja s’han desmembrat, a què revolta a Síria? esperem nosaltres. Llavors es comença a pro- Amb la caiguda d’Al-Assad. Potser trigarà settestar contra els líders carismàtics. manes o mesos, però si centenars de milers de persones es revolten contra un règim, per Creus que les xarxes socials, com ara Face- molts militars que tingui, aquest règim caurà. book o Twitter, no s’hauria pogut fer caure Mubarak ? Sense tenir en compte Síria, creus que algun En part. Han sigut importants perquè ens altre país acabarà fent caure el seu règim? adonem del què passa. La revolta a Egipte El Iemen, que ja està mogut, però a curt termini no comença a la Plaça Tahrir i amb les xarxes no gaires més. A llarg termini crec caurà Aràbia socials, comença molt abans. Les revoltes co- Saudita i el Golf Pèrsic, en general.

5


6

LARATLLAGROGA

L’Entrevista Francesc Miralles, escriptor

“Tothom s’interessa per la literatura en algun moment de la seva vida.”

Xavier Montoriol, Pere Vidal-Folch i Roberto Forbicia Ens trobem amb en Francesc en un bar de Gràcia, La Fourmi. Demanem alguna cosa per beure i parlem una estona per trencar el gel. En Francesc és músic i escriptor. Per fer-ho més senzill i entenedor, decidim estructurar l’entrevista segons les seves diferents facetes: comencem parlant de l’escriptura i després passem a la música, per acabar rematant l’entrevista amb unes quantes preguntes sobre ell mateix. L’entorn és càlid i distès, i de fons sona una peça de jazz. Preparem la gravadora i ens disposem a començar l’entrevista.

segell de psicologia, vaig decidir escriure una novel·la infantil, aprofitant que estava a l’Índia. I aquí va començar una carrera que no esperava fer.

A l’Índia? Viatges molt? Sí. Des de petit he tingut molta curiositat per viatjar; de fet, quan era un nen, el meu entreteniment era treure un Atles que tenia sota el llit i mirar els noms de les illes i dels llocs més llunyans, com Austràlia. A partir de certa edat vaig començar a gastar tots els diners que guanyava en viatges. He viscut a Londres, als Balcans, a Alemanya... Trobava molta pau en agafar un tren i estar-me en llocs on ningú no D’on va sorgir el teu interès per la literatura? em coneixia. Tothom s’interessa per la literatura en algun moment de la seva vida. Jo vaig començar a I això t’ha inspirat per als llibres que escrius? escriure amb constància a l’època del Mont- Tot això serveix, sí, perquè si has anat a un lloc serrat, amb setze o disset anys. Col·laborava molt curiós, com per exemple l’illa de Montseramb una ràdio: els enviava relats molt existen- rat, tot el que has de fer és descriure el viatge i cials, històries d’amor i de mort, coses que te- l’impacte que t’ha causat el lloc i ja tens l’argunia en el cap en aquell moment. Però tot això ment fet. Amb una història d’amor i quatre coho feia sense cap mentalitat de dedicar- me ses més la novel·la ja està feta. A més, viatjar a l’escriptura. De fet, no va ser fins als tren- evita milers d’hores de documentació. ta anys que, en deixar la feina d’editor en un


L’Entrevista . Francesc Miralles

Fins a quin punt t’impliques en les teves novel·les? En algunes molt i en d’altres molt poc. Per exemple, quan has d’escriure una novel·la per encàrrec, t’ho agafes amb moltes ganes professionalment, però no deixa de ser un encàrrec. Jo sempre intento fer-ho el millor possible, però no és el mateix que un llibre que sorgeix d’un fet personal. Mentre escrivia Oblivion va morir la meva mare i això va acabar entrant en la novel·la, no de forma precisa, sinó més aviat subtil, a través de metàfores o d’altres personatges. Hi ha dos tipus de novel·les: les que un escriu perquè necessita compartir una vivència i les que s’escriuen per encàrrec. La tècnica és la mateixa però la implicació és diferent.

Hi ha algun autor que t’hagi influenciat especialment? Sí. Quan estudiava em va influenciar molt Kafka. La fama de difícil que té és immerescuda. Té el gran do de resumir tot l’argument de la novel·la en la primera línia. Ell em va influenciar molt en la forma de veure la novel·la. És una influència més de contingut que d’estil. L’estil és d’una altra època, evidentment, però la manera d’organitzar la trama i la capacitat que té de crear moments màgics que queden per sempre en la memòria del lector són genials. Dels teus llibres, n’hi ha algun en particular del qual et sentis més orgullós? Cada cop que surt un llibre nou et vas oblidant una mica dels altres, et concentres bàsicament en aquest. Però a mi personalment m’agraden molt els dos llibres de Retrum, perquè em van permetre viatjar de nou als racons de la meva adolescència i poder-los compartir, i també m’agrada molt una novel·la que acaba de sortir, que es diu Oblivion, perquè m’hi he implicat molt.

Passant ja a termes més generals, què trobes que li falta a la literatura catalana? A la literatura catalana li falta el mateix que ens falta a nosaltres com a caràcter. No es pot generalitzar, però els catalans no som grans aventurers. Potser la nostra literatura és massa continguda i ha tingut pocs autors amb voluntat de fer literatura popular. Hi ha hagut grans autors clàssics que han treballat molt el llenguatge, però falten autors que facin llibres per a les grans masses. Si la cultura catalana només existeix per a la classe elitista, li falta la part més important. I tu intentes solucionar-ho? Quan vaig escriure Retrum o El Quart Reich vaig ser dels primers en crear un model que podria aproximar-se al de les sagues americanes, tot i que d’una manera diferent. La meva voluntat era que tothom entengués el que explicava: des d’una persona que llegeix molt fins a una altra que no ho fa mai. Vaig intentar explicar-ho tal i com ho explicaria a uns amics davant d’una taula amb unes cerveses. Jo crec que molts autors catalans volen fer llibres per quedar bé davant els seus companys de professió, però s’ha de quedar bé davant de la caixera del Mercadona, que també ho mereix. Creus en la inspiració? La inspiració està molt present en la creació d’un poema o d’un conte, però les novel·les no depenen de la inspiració. En una novel·la, la inspiració intervé només al principi, quan neix la idea. Però la novel·la depèn molt més de l’organització que de la inspiració, i també, és clar, de la qualitat literària de l’autor. Abans

7


8

LARATLLAGROGA

de començar a escriure s’ha de fer un bon es- petita quantitat simbòlica per reservar-se els quelet, un bon guió perquè la novel·la no tingui drets una sèrie d’anys, però després ve la fase alts i baixos. difícil que consisteix en aconseguir el finançament. Per exemple, per fer Retrum necessitaPodries recomanar un llibre teu i un que no ven entre tres i cinc milions d’euros, però malsigui teu? auradament no van poder trobar els diners i es Potser per a gent que tingui inquietud per la va quedar en via morta. literatura els recomanaria un llibre meu que es Passant ja cap a la música i tenint en compte diu Amor en minúscula, on el protagonista es que tu ets el compositor del teu grup, veu obligat a escriure un llibre per suplir a un senyor que està a l’hospital. I sempre dic que Nikosia, el teu estat d’ànim influeix en la el llibre que més m’ha influït és un llibre que es música que compons? diu El mago, de John Fawles (em sembla que Sí, jo componc la majoria de les cançons i l’esno s’ha traduït al català), que em va canviar tat d’ànim influeix; el meu professor de piano la vida. No és una novel·la de màgia, com pot sempre diu que per compondre, s’ha d’estar o semblar pel títol. Parla d’un home que s’està molt bé o molt malament. A mi, personalment, en una illa grega, i que atreu persones a casa no m’agrada la música alegre, ni escoltar-la ni seva i amb cada una d’elles sosté una mena de compondre-la. Alguna vegada sí que n’he fet, combat intel·lectual. però jo prefereixo els temes més melancòlics, de reflexió, hivernals, i llavors l’estat d’ànim inVeuries amb bons ulls l’adaptació d’un dels flueix. La melancolia pot ser una sensació molt teus llibres a la gran pantalla? agradable. S’ha de distingir: melancolia, tristeHome, a tots els escriptors els agradaria i a mi sa i nostàlgia són tres coses molt diferents i la no m’importaria, fins i tot encara que es fes melancolia és la més agradable de les tres. malament l’adaptació, perquè això et fa vendre El teu primer projecte musical va ser Hotel molts més llibres i et fa arribar a un públic que Guru. d’altra manera no et coneixeria mai. Per exem- Sí, que ara renaixerà amb Little Guru, seguraple, en el món de la novel·la juvenil, si acon- ment el 10 de maig, i serà el primer concert segueixes fer una pel·lícula realment arribes a després de quatre anys de no tocar. un públic que tot i no llegir mai, compraria el teu llibre. Tinc dos llibres venuts a productores, Recuperareu algun projecte antic? Retrum i Amor en minúscula. Ells paguen una Sí, recuperarem algunes cançons antigues que


L’Entrevista . Francesc Miralles no ha assumit Nikosia i temes nous que estem fent. Jo he proposat un primer tema per a Little Guru i estic encantat en com està quedant. És una cosa diferent a tot el que hem fet anteriorment. Tot i això, tenim un problema amb l’idioma, i és que el grup ha quedat reduït a dues persones: el que era com el director d’orquestra, que té molt bona veu, i jo. Aquest noi té una veu fantàstica però ha de cantar en català o castellà i el tipus de música que té Hotel Guru és tan anglosaxona i tan pop que no sé com donar-li encaix a l’idioma, això ho hem de resoldre encara.

jo vaig compondre When we were dead i va ser dos o tres mesos després que em vaig inspirar en aquesta cançó i vaig elaborar un projecte juvenil. D’alguna manera vaig agafar la lletra de la cançó i la vaig desenvolupar per crear un guió. És a dir, que primer va ser la cançó i després la idea pròpia de Retrum. Ara estem fent més cançons per a altres escriptors. De fet, el disc que traurem aquesta tardor són tot singles de llibres. Tenim al voltant d’onze cançons que són bandes sonores.

Quants membres sou a Nikosia, perquè ha crescut des que vau començar, oi? L’última Abans has mencionat el grup de Nikosia, incorporació va ser una saxofonista. d’on ve aquest nom? Sí, abans que arribés la saxofonista érem sis i El nom es va fer per votació. Vam fundar aquest governar un grup de més de set és gairebé imgrup la Joana Costa i jo a casa d’un amic, era possible. De fet, en un grup de set és difícil que una cosa molt informal. Més endavant vam tots puguin ser a tocar en un lloc, normalment anar arreplegant altres músics, una altra can- falta algú. El grup ja no pot créixer més. tant, i vam arribar a ser set membres, quatre noies i tres nois. Llavors vam buscar un nom i Has dit que feu diferents cançons en català vam fer moltes votacions. Primer ens vam dir i castellà, per què? Matiner, però després vam veure que hi ha- Sí, Nikosia va començar a cantar sobretot en via un grup de festes gais que ja es deia així. anglès, al segon disc ja es van barrejar idioDesprés ens vam dir Petit Comitè, però ens va mes; anglès, català i fins i tot hi ha un tema en durar tres dies. Fins i tot he vist un DVD d’una francès. Jo crec que això és un error, perquè obra de teatre a qui vam cedir una cançó i apa- al final perds una mica l’homogeneïtat. Està reixem com a Dernier étage, un nom que ens bé fer el que vulguis i a més, en el segon disc devia durar sis hores però no més. Finalment de Nikosia canten fins a cinc vocalistes prinvam fer una votació en què havíem d’escollir cipals diferents, la qual cosa també crea més un nom propi, geogràfic i femení perquè la ma- confusió. Però quan acabem aquest àlbum de joria eren noies. El més votat va ser Nicòsia; se singles volem fer un disc que sigui molt més li va posar la “k” i així ha quedat. temàtic. L’anglès és l’idioma més fàcil per Ara que tenim una mica de literatura i músi- compondre, perquè són paraules curtes, els ca, seria interessant lligar-los. A Nikosia hi accents cauen d’una forma determinada, en ha una cançó del teu llibre Retrum. català i en castellà les esdrúixoles compliquen Sí, va haver-hi una cançó de Nikosia prèvia a molt la naturalitat de compondre en la música Retrum. Quan Nikosia tenia set o vuit cançons, moderna.

9


10

LARATLLAGROGA

El símbol de Nikosia és un llop. D’on sorgeix? Va ser un caprici de qui va crear la portada del primer disc, que va ser el mateix que va crear la portada de Retrum, Berto Martínez. És el bateria original de Nikosia i un il·lustrador de moda bastant conegut. Quan li vam passar les cançons del primer disc, The long journey of wolves, va decidir que volia fer-ne la portada. Va escollir la imatge del llop i des de llavors ens ha quedat com a emblema. A l’hora d’escriure les cançons, tens alguna influència en especial? Home, sempre t’influeix la música que estàs escoltant o els discos que t’han agradat. Crec que un compositor que ha estat important en la meva manera d’entendre l’harmonia és Rufus Wainwright. Tot i que ara mateix ja no m’interessa, quan el vaig descobrir em va meravellar la seva forma de compondre, amb uns jocs de tons menors estranyíssims que m’apassionaven. I aquest camí emprès pel Rufus l’ha continuat un artista, que jo crec que és molt millor que ell: John Grant. Us he d’explicar la història: John Grant era el vocalista de la que era, diuen, la banda més depriment de la història, The Czars, que van treure quatre discos que no van tenir cap èxit. La banda es va dissoldre i durant set o vuit anys aquest tio fins i tot va estar treballant a la cuina d’un restaurant mexicà, va estar totalment fora de circulació. Durant aquests anys va compondre el seu primer disc en solitari, Queen of Denmark, que és un disc acollonant. Jo crec que des de l’època mitja dels Beatles ningú havia col·locat en un sol disc melodies tan fascinants com aquestes. La veritat és que John Grant també m’ha influït en la meva forma de compondre, hi ha hagut un abans i un després. Hem vist al teu web que vas estudiar filologia anglesa i alemanya. Per què? Com que viatjava molt, m’interessaven els idiomes. L’anglès l’havia estudiat des de molt jove però mai l’havia après bé. No sabia quina carrera fer, així vaig començar a fer filologia anglesa. Però a l’Autònoma em van obligar a fer alemany com a segona llengua al primer i segon curs i em va agradar més, perquè l’agafava de zero. Aleshores vaig canviar a la UB per estudiar només filologia alemanya, que crec que ja

no existeix com a carrera per separat, perquè hi havia molt pocs alumnes, ara és filologia anglogermànica. Vas deixar algunes carreres a mitges... Moltes. Vaig deixar periodisme a la meitat del primer curs i filologia anglesa després del tercer curs. Pel que fa a la carrera de filologia alemanya, la vaig anar fent, però entremig potser passava dos o tres anys viatjant. Llavors era l’època de la prestació social substitutòria i jo la vaig fer als Balcans. Vaig estar uns onze anys a la universitat, entre agafar-ho i deixar-ho. Ho anaves deixant per poder viatjar? Sí, i perquè tampoc tenia cap motivació: a mi el que m’interessava era viatjar i no tenia pressa per acabar la carrera. A més, a filologia alemanya vaig cometre el gran error de triar com a tercera llengua el polonès. Era un idioma que el feia la gent de filologia eslava, és a dir, la gent que estudiava rus, tenia família russa,... amb la qual cosa l’assignatura era dificilíssima i vaig trigar quatre anys en aprovar-la, i això em va endarrerir molt Vas passar un temps al Balcans. Vas enganxar la guerra? Sí. Vaig estar en camps de refugiats en dues ocasions. Primer, durant la guerra de Croàcia, quan jo formava part d’una ONG alemanya. Hi havia un problema amb els refugiats i els desplaçats: tota la gent expulsada de Bòsnia anava a parar a localitats turístiques de Croàcia. Cada cop que els serbis envaïen una ciutat, agafaven els ciutadans i els fotien a llocs com Lloret de Mar, i allà ocupaven els hotels. Però clar, en aquests llocs no hi havia escoles on els nens poguessin formar-se, eren llocs fantasmes que només existien a l’estiu pel turisme. Per això ens van enviar a mi i a unes altres deu persones a una illa de Croàcia on hi havia milers de refugiats. Allà vam muntar una sèrie de llars d’infants a les discoteques, i jo vaig treballar de mestre durant uns mesos. El segon cop va ser quan la Universitat Autònoma em va enviar a un poble de muntanya d’Eslovènia, on hi havia uns tres mil refugiats i on també vaig fer de mestre tot un hivern. Amb això vaig acabar la prestació social i vaig tornar a la universitat, sense presses.


“ Cites

Cites

“M’interessa el futur perquè és on passaré la resta de la meva vida.” Woody Allen “Llegir és a la ment, el que l’exercici és al cos.” Sir Richard Steele “La curiositat és la clau de la creativitat.” Akio Morita

“Un dels millors plaers coneguts per l’home és agafar un vol cap a la ignorància a la recerca de coneixements.” Robert Lynd “Has de ser el canvi que vols veure al món.” Mahatma Gandhi “La imaginació és més important que els coneixements. Els coneixements són limitats. La imaginació encercla el món.” Albert Einstein “La vida és el que et passa quan estàs ocupat fent altres plans.” John Lennon “Som allò que fem repetidament.” Aristòtil

11


12

LARATLLAGROGA

Notícies Egipte recorda al món, un any després de la revolució, que la transició no està del tot resolta Fa un any, Egipte va derrotar el dictador Hosni Mubarak, però, actualment, un dur i poc permissiu govern de transició militar posa obstacles a la democràcia real.

Pere Ricart i Anna-Laxmi Oliveras El 25 de gener del 2011 va esclatar la revolució en contra del dictador Hosni Mubarak i l’11 de febrer del mateix any es veia obligat a renunciar al poder. Tot i això, un any després de la caiguda del règim encara es somia amb la llibertat. La transició està incompleta, l’economia del país està sota mínims, encara hi ha detencions pel carrer, conflictes diversos (com el d’un partit de futbol on van morir fa uns dies uns 70 aficionats de l’Al-Ahly, del Caire després d’importants aldarulls) i es manté un afany de poder del govern de transició militar. Potser res d’això hauria passat a Egipte si el 17 de desembre del 2010 no hagués esclatat la revolta a Tunísia a causa de la immolació de Mohamed Bouazizi, un civil tunisià sense feina ni diners que es va cremar viu com a protesta en contra del

règim. Al 14 de gener el dictador Ben-Ali va haver de fugir a l’Aràbia Saudita deixant pas a una lliure, alegre i esperançada Tunísia. El 25 de gener Egipte començava la seva revolució en contra de Hosni Mubarak fins que , l’11 de febrer de 2011, el dictador es va veure obligat a abandonar el poder. Sis dies després, començà protesta en contra del règim. Al 14 de gener el dictador Ben-Ali va haver de fugir a l’Aràbia Saudita deixant pas a una lliure, alegre i esperançada Tunísia. El 25 de gener Egipte començava la seva revolució en contra de Hosni Mubarak fins que , l’11 de febrer de 2011, el dictador es va veure obligat a abandonar el poder. Sis dies després, començà la revolta a Líbia. Van ser prop de sis mesos de guerra civil amb una quantitat enorme de morts que va acabar el dia 20 d’octubre, dia en què Gaddafi va ser assassinat en mans dels rebels mentre intentava fugir de Sirte, la seva ciutat natal. Per la seva banda, Síria va començar la seva


Notícies

revolta al 26 de gener del 2011, revolta que encara està activa i amb un futur incert. Es troba en plena guerra civil, ja han mort 7.000 civils en mans del règim de Bashar al-Assad, i ni tan sols la Lliga Àrab s’atreveix a passejar-s’hi i jutjar al-Assad. Mentrestant, en molts altres països com ara el Iemen, Bahrain, el Marroc, l’Iraq, l’Iran i un llarg etcètera hi ha hagut intents de fer caure els seus respectius règims, però amb uns resultats nuls o inferiors als de Tunísia, Egipte o Líbia. Tornant a la realitat d’Egipte, tot i el govern militar, la majoria dels impulsors de la revolta opinen que el més difícil ja s’ha fet: ara a Mubarak l’estan jutjant als tribunals, hi ha hagut les primeres eleccions des de feia 40 anys i les han guanyat els islamistes moderats. També hi ha un sentiment d’esperança per arribar a la democràcia, ja que s’està tornant a escriure la Constitució i algunes potències occidentals han passat de subvencionar el règim de

Mubarak a reunir-se amb els Germans Musulmans. Falten només 4 mesos perquè el govern militar abandoni el poder i encara hi ha moltes promeses per complir. Això és el que el poble reclama, i sembla que no es conforma amb menys. L’11 de febrer, i coincidint amb el primer aniversari de la renúncia al càrrec de Mubarak, es va intentar convocar una vaga general, però no va tenir gaire impacte ni en el canal de Suez ni en els transports públics. En aquesta revolta, i en general en totes les de la primavera àrab., hi han tingut un paper clau les xarxes socials. Sembla que aquest moviment de revolta ha servit per demostrar com les xarxes socials estan servint per canviar el món, o almenys per accelerar-ne els canvis, ja que quan van començar les primeres manifestacions, ningú es pensava que tindrien tant ressò mundial i tant d’èxit. De fet, els que menys s’ho creien eren els mateixos activistes.

13


14

LARATLLAGROGA

El Marquès de Samà La finestra es va tancar d’una revolada i l’habitació va quedar a les fosques. Tal i com em temia, el majordom no va tardar a aparèixer. Era un home de mitjana estatura, cabells blancs i rostre rubicund. La seva invariable puntualitat en el servei li havia valgut el sobrenom de Rellotge. De fet, ja ningú no recordava quin era el seu veritable nom. Em va guiar fins al vestíbul per la porta del darrere. Amb un gest sec, em va assenyalar l’escala del servei. Vam pujar fins al pis superior. Ens vam aturar davant una porta amb el pom d’or. El Rellotge la va empènyer suaument. Jaume de Samà seia vora l’escriptori de la glorieta. La ploma reposava intacta a l’estoig, i el tinter encara duia el tap. El marquès s’havia tret el barret i l’havia deixat vora un full en blanc. Era evident que ni tan sols s’havia plantejat escriure. Els seus ulls tenien una brillantor estranya. El seu rostre impassible em va sotjar en la penombra d’un quinqué. Vaig intentar mantenir la serenitat, però les mans em tremolaven. Em vaig témer el pitjor. L’únic que volia era tornar al llit. Jaume de Samà va acomiadar el Rellotge amb un gest. Ens vam quedar sols a l’habitació. De sobte, em van assaltar tot de pensaments macabres sobre les històries que havia sentit explicar del marquès. Sense anar més lluny, alguns criats asseguraven que havia penjat la seva esposa d’una biga. La mateixa esposa que jo creia haver vist uns minuts abans, discutint amb ell vora el finestral. Amb veu inquisidora, el marquès em va preguntar què feia al pati a aquelles hores de la nit. Vaig respondre educadament que un cavall s’havia escapat de les quadres i que m’havia tocat a mi anar-lo a buscar. Em va preguntar què havia vist. Vaig respondre que res, que tot era molt fosc. Va concretar: “Què has vist a la finestra?”.

Em vaig afanyar a respondre que no res, que no m’hi havia fixat gens ni mica. No sé pas què em devia delatar, però el marquès no s’ho va empassar de cap manera. “No hi has vist ningú?”, va insistir, nerviós. “L’he vist a vostè”, vaig dir. “Tot sol?”. Déu meu, com insistia! “Em sembla... em sembla que hi havia una dona”, vaig murmurar tan fluix que m’ho va fer repetir. Llavors em va jurar que si ho explicava a algú tindria seriosos problemes. No semblava enfadat, sinó preocupat. Em va fer una mica de llàstima. Però el cert és que tota aquella insistència sobre el tema no havia fet més que alimentar la meva curiositat. Quan vaig tornar al llit no podia parar de donar-hi voltes. El marquès necessitava el carruatge per a dos quarts de vuit del matí, així que ens van cridar abans del que era habitual per raspallar els cavalls. En Salvador, un noi de la meva edat, em va ajudar amb l’euga del marquès, un animal difícil i esquerp. No vam saber gaire de l’excursió imprevista del marquès: ningú no havia de donar explicacions als criats. Però vam sentir dir a una minyona que havia arribat un telegrama de Vic. Ja llavors corrien rumors que Josep Morgades seria nomenat bisbe de Barcelona, i m’ensumava que el marquès hi tenia alguna cosa a veure. Juro per Déu que jo no volia ficar el nas allà on no em demanaven, però em va ser impossible resistir-m’hi. Tornava cap al vestíbul quan vaig sentir uns crits provinents del soterrani. El marquès n’havia prohibit estrictament l’accés, però la curiositat va poder més que la por. Quan ningú no em veia, em vaig esmunyir escales avall i vaig empènyer la porta del soterrani. Els crits es van repetir. Eren crits de dona. Vaig avançar a les palpentes amb cautela, conscient que m’esperava el pitjor si


El merquès de Samà

15

2a entrega

Xavier Montoriol m’enxampaven allà. Quan els ulls se’m van acostumar a la foscor, em vaig adonar que caminava per un passadís. Al final de tot hi havia una porta entreoberta, i de dins n’emergia la resplendor daurada d’un quinqué. Estava segur que els crits provenien d’allà. El meu cap insistia en què fes mitja volta i toqués el dos, però el meu cor m’instava a continuar. Indecís, vaig arribar fins la porta. El que vaig veure per l’escletxa em va deixar glaçat. Al bell mig de l’habitació, encadenada a la paret com una bèstia, hi havia una dona. La vaig reconèixer de seguida: era la dona que havia vist discutint amb el marquès. Alguna cosa en la seva bellesa salvatge em va atreure. És cert que em feia una mica de por apropar-m’hi, però més que res em feia llàstima; així que m’hi vaig atansar només una mica. En veure’m, ella va deixar de cridar. No vaig ser capaç de sostenir la mirada d’aquells ulls foscos i rodons que em miraven suplicants. Per algun motiu, aquell rostre em resultava familiar. Em va preguntar amb veu trencada què era el que volia. Jo no vaig saber què respondre. Vaig continuar apropant-m’hi poc a poc, i em vaig asseure fora del seu abast. Li vaig dir el meu nom en veu baixa. Ella no em va dir el seu. Va preguntar pel marquès. Vaig respondre que havia marxat cap a Vic a primera hora i que probablement en tenia per hores. Després vam estar una bona estona en silenci. Era una mica incòmode, així que vaig decidir preguntar-li alguna costa. Només se’m va acudir demanar-li per què cridava. Altra vegada em vaig quedar sense resposta. Al final, el silenci se’m va fer tan incòmode que em vaig aixecar i vaig marxar. El marquès va tornar ben entrada la nit. Jo ja era al llit, però em vaig haver de vestir altre cop per desensellar i rentar els cavalls. De reüll em va semblar veure que el marquès baixava al soterrani. Em devia distreure pensant en el que hi havia vist, perquè en

Salvador em va clavar un cop de colze. “Vinga, estigues per la feina i porta la mànega!” em va etzibar. Quan ja gairebé havíem enllestit la feina, el Rellotge va tornar a aparèixer. “Tu”, va dir, assenyalant-me. “El marquès et vol veure”.El marquès em va empènyer escales avall. En silenci, va assenyalar la porta del soterrani. La vaig obrir. El Rellotge va encendre una espelma i va creuar el passadís. En la penombra, vaig veure que les parets del passadís eren cobertes de dibuixos infantils. Per algun motiu, allò em va espantar una mica.Vam entrar a l’habitació del final. La dona encadenada va alçar la vista i va somriure maliciosament. Als seus ulls hi vaig veure una espurna de bogeria. Els cabells esbullats li donaven un aire salvatge. Hi havia alguna cosa estranya en aquella dona. Una meitat de tu sospirava per alliberar-la dels grillons i abraçar-la, però l’altra meitat només volia sortir corrents. El marquès em va engrapar pel clatell i va cridar que m’havia advertit que no em fiqués en els seus assumptes. Jo vaig dir que no sabia a què es referia. Ell va exclamar que ja havia vist aquella dona. Vaig contestar que no ho creia. Però la dona va repetir amb el mateix somriure maliciós: “Sí que m’ha vist, sí! Ha vingut aquest matí!”. No em va quedar més remei que admetre la veritat. “Ara hi estàs ficat fins a les orelles, noi”. No vaig saber ben bé si estava enfadat o només trist. El marquès va continuar: “A partir d’avui ets un altre personatge en aquesta història. Et presento la Caterina, la meva dona i l’assassina més buscada d’aquestes contrades. La Dama Negra del Raval”. Em va venir a la ment una fotografia que havia vist en un quiosc. S’hi veia el cadàver d’una dona, estès al mig del carrer. El titular, imprès amb lletres ben grans, deia: LA DAMA NEGRA DEL RAVAL TORNA A ACTUAR.


16

LARATLLAGROGA

CRÍTIQUES DIE WELLE (L’ONADA)

Die Welle ( 2008) és una pel·lícula per reflexionar. És cert que l’argument ja dóna molt de per si, però també s’ha de reconèixer que a manera en que es planteja està molt bé. He de dir que abans de veure-la sencera, tenia previst mirar-ne només el principi, però no vaig poder. I una de les coses que em va sorprendre especialment va ser que està basada en fets reals. La pel·lícula alemanya de l’any 2008 té un argument aparentment senzill: el professor Rainer es veu obligat a ensenyar els seus alumnes què és l’autocràcia, tot i que ell hagués preferit explicar-los l’anarquisme. El primer dia de classe arriba tranquil i els ensenya la definició de la paraula i els diu que pocs anys enrere

MATEU SAGARRA

el partit nazi va dur a terme aquest sistema polític. En veure que els alumnes iniciaven un debat i es veien interessats, va decidir fer un experiment i els va dir: “Vull que m’anomeneu senyor Wenger, i que cada cop que parleu us poseu drets i rectes”. En veure que els alumnes s’entusiasmaven, el segon dia els va proposar: “Per fer que es vegi que som un grup, podríem anar vestits tots de blanc, portar un uniforme”. Als alumnes els va encantar la idea, i cada dia anaven de blanc; de fet, l’escola es va dividir entre els que anaven vestits de blanc i els que no. Al tercer dia va crear el signe que els identificava, i la manera de saludar. Tot i la bona acollida dels alumnes, alguna persona


Crítiques

DENNIS GANSEL 2008

creia que aquest experiment se li escapava de les mans... La pel·lícula no només et fa pensar si una autocràcia es podria repetir a Alemanya, sinó que et fa veure els canvis que es produeixen a l’escola quan es forma el grup. Et fa veure els pros i els contres. A algunes persones els afavoreix, però a d’altres no. Alguns depenen del grup i els encanta sentir-s’hi útils, com és el cas d’en Tim, un alumne per a qui el grup s’acaba convertint en la seva vida. Els alumnes s’animen cada cop més i se senten motivats. L’espectador, des de la butaca, veu com s’exciten, i d’entrada s’hi interessa, desitja que el projecte vagi endavant. Aquest sentiment d’admiració

17

DURACIÓ: 107 MIN. DRAMA

cap a una persona i de ganes de continuar un projecte encara que sigui una bogeria, també es pot veure a This is England, una cinta que també retrata un moviment feixista, tot i que en un escenari ben diferent. I és que, al final, aquest grup anomenat “l’onada” acaba sent un moviment feixista que no admet persones que pensin d’una manera diferent. De fet, parla de qualsevol règim totalitari ja que també es podria relacionar amb la ideologia comunista, on tots són iguals, tots vesteixen igual i el físic no importa, mentre formis part del grup. El final magistral en què el professor ha de decidir si seguir o parar l’experiment, no deixa l’espectador indiferent.


18

LARATLLAGROGA

LA INVENCIÓ D’HUGO

AVENTURES, MÀGIA I EMOCIONS DE LA MÀ D’SCORSESE

No passa sovint que el cinema comercial i el cinema de qualitat vagin agafats de la mà. La invenció d’Hugo és un d’aquests casos. El que en un principi sembla una pel·lícula familiar no es fa esperar i ens mostra des del principi els seus engranatges: una bona dosi d’aventures, d’humor, amistat i cinema en estat pur. Hugo és un noi orfe de dotze anys que viu en una estació de tren i s’encarrega dels rellotges: els repara, els posa a l’hora... El seu pare va morir abans de poder arreglar un autòmat vell que havia trobat a les golfes d’un museu. Hugo està convençut que, si l’aconsegueix reparar ell, l’autòmat

DURACIÓ: 126 MIN. AVENTURA XAVIER MONTORIOL

li farà arribar un missatge del seu pare. Martin Scorsese firma aquesta pel·lícula plena de referències a obres clau de la història del cinema: hi trobem escenes que ens remeten a Metròpolis, a vells fotogrames de Méliès... Ens submergeix en el París de principis de segle XX i ens arrossega cap a un seguit d’esdeveniments que ens plantegen molts interrogants. La invenció d’Hugo és una delícia per als ulls i per al cor, que entretindrà els nens i emocionarà els cinèfils. Fins i tot tècnicament parlant, Hugo és una pel·lícula exemplar.


Crìtica literària

Crítica Literària

El vigilant en el camp de sègol J.D. Salinger Des de la seva publicació l’any 1951, El vigilant en el camp de sègol s’ha convertit en tot un clàssic de la literatura moderna. El títol del llibre ve d’un poema de Robert Burns, escriptor i poeta irlandès del segle XVIII, anomenat “Comin thro’ the rye”. La novel·la és l’òpera prima de Salinger. Posteriorment va publicar algun recull de contes i d’altres novel·les curtes, però no li agradava gens el protagonisme. No concedia entrevistes i s’amagava del públic. Aviat es va recloure a casa. Va continuar escrivint perquè era la seva gran afició, però ja no va tornar a publicar més. Hi ha diversos aspectes que converteixen El vigilant en el camp de sègol en una novel·la que no deixa indiferent a ningú, ja sigui per bé o per mal. Una de les peculiaritats que té és el fet d’estar escrit segons l’skaz. L’skaz és una tècnica literària provinent de Rússia que consisteix en recrear la llengua col·loquial que normalment utilitzem quan parlem. Però el que realment converteix El vigilant en

Xavier Montoriol

el camp de sègol en una peça de museu és el seu narrador i protagonista: Holden Caulfield. En Holden és un noi d’uns setze anys a qui han fet fora de Pencey, un insitut de Pennsilvània. El seu caràcter rebel l’empeny a escapar-se i passar un parell de dies sol a la ciutat de Nova York. La seva germana Phoebe és l’únic vincle que el manté lligat a la societat. Holden és en realitat un reflex autobiogràfic de Salinger que aconsegueix captar l’esperit de rebel·lia adolescent, del rebuig del món tal i com és. Però el que realment caracteritza el jove Caulfield és el seu afany per protegir la innocència infantil. En definitiva: una lectura imprescindible per als amants de la literatura, i alhora una bona elecció per a aquells que no acostumin a llegir gaire. Com Lucas Celma va dir en una edició anterior, “a qui no l’hagi llegit encara, tan sols dir-li que no escolti l’opinió de tercers, perquè aquest llibre, com tots els grans, es llegeix amb l’ànima, i l’ànima és única i intransferible”.

19


20

LARATLLAGROGA

Teatre El Mercader de Venècia

Marina Camallonga i Marta González El passat dimecres 14 de març vam anar al TNC a veure la nova adaptació de l’obra de Shakespeare, El mercader de Venècia. Aquesta, a diferència de l’original, s’ambienta en la Venècia actual. Antonio, un comerciant de pes, demana un préstec a un dels jueus més rics de la ciutat, Shylock, per proporcionar al seu gran amic Bassanio els diners suficients (tres mil ducats) perquè aquest pugui anar a Belmont a cortejar amb Pòrcia, una dona rica que, després de la mort del seu pare, vol trobar marit. En l’època en què Shakespeare ambienta la història hi havia una gran disputa entre jueus i cristians, per això existeix una gran aversió entre el comerciant i l’usurer. A causa d’aquesta enemistat, Shylock posa unes condicions molt estrictes pel que fa al retorn del préstec: si no han tornat els diners abans de la data acordada, Shylock tallarà una lliura de la carn d’Antonio, i al voltant d’aquest fet es va desenvolupant tota l’obra. Per començar, aquest odi entre jueus i cristians ja no existeix, així que l’enemistat entre Antonio i Shylock no té gaire sentit. Un altre element que no quadra amb l’època és la moneda: actualment a Itàlia no es fan servir els ducats. Aprofitant que la posada en escena és tan actual, po-

drien haver canviat els ducats per euros. D’altra banda, per molt odi que tingués Shylock envers Antonio, actualment, demanaria alguna altra cosa que no fos una lliura de carn (i això sense tenir en compte que en aquests moments un tracte així no estaria permès). A més, el text no encaixa amb com són els personatges, ni amb com parlaria una persona avui en dia. Si volien modernitzar l’obra, el guió és un dels elements més importants a tenir en compte. Tot i això, canviar el guió, el pacte entre els dos comerciants i la relació entre les dues religions haurien creat una nova obra, res a veure amb El mercader de Venècia de Shakespeare. Hauria estat molt millor deixar l’obra original. La posada en escena és bona, però molt exagerada. No calia anar amb segways per l’escenari i ensenyar pancartes en contra de les retallades (que no venien a compte) per ensenyar-nos que ens trobàvem al segle XXI. A part d’això, la interpretació dels actors és excel·lent. Ramon Madaula plasma molt bé Shylock, és molt convincent i dóna molta vida al famós monòleg. En resum, l’obra hauria millorat molt sense aquesta modernització, ja que els actors són fenomenals i haurien fet de l’obra original una obra mestra.


Música

21

Música

Russian Red Fuerteventura Russian Red. Els aficionats a la moda potser relacionaran aquest nom amb una tonalitat de pintallavis, però els aficionats a la música saben que és més que això: Russian Red és el pseudònim sota el qual s’amaga Lourdes Hernández, una de les cantautores espanyoles amb més èxit de l’actualitat. Lourdes va abandonar la carrera que estudiava a la Universitat de Madrid per poder dedicar-se completament a la música. L’any 2008, ja sota el pseudònim de Russian Red, va grabar el seu primer CD, I love your glasses, que va tenir un gran ressò en el panorama musical indie-folk. L’any passat ens va arribar Fuerteventura, que s’ha editat a quinze països i ha triomfat en punts clau del mercat com el Japó o els Estats Units. Hi ha grups que només poden existir a l’estudi de gravació, perquè en directe perden tota la gràcia. Russian Red, en canvi, millora molt damunt l’escenari. El folk dolç i commovedor i la gran capacitat

Xavier Montoriol i Roberto Forbicia

de Russian Red per connectar amb el públic han fet les delícies dels seus seguidors. La seva personalitat també la converteix en una artista molt atractiva: sota l’aparença de nina fràgil i trencadissa s’hi amaga una artista somniadora però alhora rebel, romàntica però alhora letal. Fuerteventura inclou onze cançons, totes en anglès, escrites i interpretades per Russian Red. Algunes són meś lentes, d’altres són més animades, però totes t’endinsen a l’univers particular de la Lourdes. Amb la veu i un sol acord et transporta als paisatges més ídilics: postes de sol, boscos plens de vida i onades que esclaten furioses contra els penyassegats. L’art d’evocar sentiments amb la música i les paraules és molt poderós, i escoltant Russian Red un ho té més clar que mai. I és que qui s’ho havia d’imaginar que la noia de porcellana que cantava al metro de Madrid acabaria sent una artista internacional?


22

LARATLLAGROGA

Música

Artistes‘11 (II) Albert Kraus Avicii

Fets destacables i anècdotes Segons la opinió de mollts djs Levels és la millor cançó de l’any 2011 junt amb Save the world, dj número 6 del món, ha pujat 33 posicions en el rànquing del top 100 de DJ Mag, ha creat un nou estil de progressive house que molts altres Djs han copiat.

Èxits Levels, Fade into darkness / Collide, Sunshine, Derezzed remix, Fuck school, Bye America, Nice, You’re Gonna Love Again, Blessed edit, Drowning remix, ID2, Ever y teardrop is a waterfall remix.

Àlbum -

Afrojack

Fets destacables i anècdotes Posseeix la discografia Wall Recordings, és el dj número 6 del món, ha influït molt en els últims 3 anys de la carrera de David Guetta en la banda més club amb les seves nombroses col·laboracions amb ell.

Èxits

Àlbum

No beef, Can’t Stop me, The way we see the world (Himne de Tomorrowland), Give me Everything, Lunar, Techno fan remix, We’re Lost & Found 2 All No One, Selecta, Prutataaa, Doing it right, bangduck


Música

23

Artistes ‘11

Dj Antoine

Fets destacables i anècdotes El seu single Welcome to St, Tropez va arribar a ser número 1 a les llistes, tot i tenir una carrera llarguíssima, tenir moltes produccions i ser un dels djs més importants de la discografia Houseworks només és el dj número 155 del món, la majoria de les seves produccions les ha fet amb el seu company Mad Mark.

Èxits Welcome to St. Tropez, Ma Cherié, I’m on you, Sunlight, Broadway, Hard to Get, Song to the sea, Anywhere you go 2k12 remix.

Martin Solveig

Àlbum

Welcome to Dj Antoine, 2011 (continuos Djmix)/ remixed

Fets destacables i anècdotes

Ès el Dj número 29 del món, sempre que surt en públic porta una cinta al cabell, tradició que va començar amb el videoclip de Hello, les últimes cançons les ha fet amb la Dragonette (excepte Ready 2 go), en els seus videoclips sempre surt el seu manager.

Èxits Big in Japan, Ready 2 go, Can’t stop, The night out.

Àlbum Smash

Skrillex

Fets destacables i anècdotes Ès el dj que ha entrat a la llista dels top 100 en la posició més alta (n 19), és el pocs djs famosos que siguin d’estil dubstep, ha tingut quatre cançons en la zona alta del top 100 global, és un dels djs de moda.

Èxits Scary monsters and nice sprites, First of the year, Rock ‘n’ roll (will take you to the mountain, Kill everybody, The devil’s den, summit, bangarang, breakin a sweat, Cinema remix, Weekends, Promises remix.

Àlbum

Bangarang, Scary monsters and nice sprites


24

LARATLLAGROGA

Artistes ‘11

Armin van Buuren Fets destacables i anècdotes

Entre els àlbums de recopilacions de la seva sessió A State Of Trance i els seus altres àlbums té més de 67 àlbums, és el dj número 2 del món i va ser el número 1 durant 4 anys fins que aquest any l’ha superat el David Guetta, considerat el rei del Trance.

Èxits Youtopia, Not giving up on love, Drowning, The light beetwen us, Orbion, Full Focus, Feels so good, Virtual friend, Stellar, Status excessu D, Suddenly summer, J’ai envie de toi.

Tiësto

Àlbum

Mirage (original, remixed, mix cut, deluxe), A State of Trance (recompilacions d’anys, classics,podcasts, top 15 radio per mesos), Armind, Universal Religion.

Fets destacables i anècdotes Ès el dj número 3 del món i va ser el número 1 durant tres anys i número 2 durant 2 anys fins que va ser superat per Armin Van Buuren i David Guetta respectivament, el seu símbol és el d’una àguila, té 7 àlbums de recopilació de In search of sunrise, posseix la discografia Musical Freedom.

Èxits Maximal Crazy, Tornado, Advanced remix, Chasing summers, Paradise remix, Las Vegas, Don’t ditch, C’mon, What can we do, Work hard Play hard, Zero 76

Àlbum

Club life (Volume one Las Vegas/ Volume two Miami)

Un DJ a l’escola Albert Kraus, un alumne de 4t d’ESO, s’estrena com a Dj amb sessió pròpia. I alguns us preguntareu: que és una sessió? Una sessió és un espai on un Dj punxa cançons i les enllaça tot aportant el seu toc distintiu, mitjançant una taula de mescles. Després de molts anys d’escoltar els seus Djs preferits, finalment l’Albert s’ha decidit a partici-

par en el món de la música dance. Cada dissabte a les 19h, emet en directe a través de la seva pàgina web: http://krausfm.co.cc/, dissenyada per Ivo Sequeros i on també hi ha disponibles sessions anteriors. Sota el pseudònim de Dj Kraus, l’Albert punxa els èxits i les últimes novetats de la millor música house, techno, progressive i electro.


Música

TOP 50

1 2 3

Levels Avicii Save The World Swedish House Mafia Derezzed (Avicii Remix) Daft Punk

4 Calling Sebastian Ingrosso & Alesso 5 Eagles Sander Van Doorn & Adrian Lux 6 Welcome to St. Tropez Dj Antoine vs. Timati ft. Kalena 7 Every Teardrop is a Waterfall (Avicii Remix) Coldplay 8 Every Teardrop is a Warerfall (Swedish House Mafia Remix) Coldplay 9 Tornado Tiësto & Steve Aoki 10 Open Your Eyes (Tim Mason Festival Remix) Steve Angello & Alex Metric 11 Maximal Crazy Tiësto 12 Paradise (Fedde le Grand Remix) Coldplay 13 Turbulence Steve Aoki & Laidback Luke ft. Lil Jon 14 Youtopia Armin Van Buuren ft. Adam Young 15 Titanium David Guetta ft. Sia 16 Rock ‘n’ Roll (Will Take You To The Mountain) Skrillex 17 Don’t Ditch Tiësto & Marcel Woods 18 Heart is King Axwell 19 Awooga Calvin Harris 20 Can’t Stop Me Afrojack & Shermanology 21 Autosave Fedde le Grand & Patric la Funk

25

Artistes ‘11

22 Antidote Swedish House Mafia & Knife Party 23 Fade Into Darkness Avicii 24 Raise Your Weapon (Madeon Extended Remix) Deadmau5 25 Earthquakey People Steve Aoki ft. Rivers Cuomo 26 Drowning (Avicii Remix) Armin Van Buuren 27 Koko (R3hab Remix) Sander Van Doorn 28 The End Tommy Trash 29 Pressure (Alesso Remix) Alex Kenji & Starkillers ft. Nadia Ali 30 Titanium (Alesso Remix) David Guetta 31 Cobra Hardwell 32 Heiress Of Valentina (Alesso Remix) Dune 33 Call My Name (Spencer & Hill Radi Edit) Sultan & Ned Shepard ft. Nadia Ali 34 Techno Fan (Afrojack Remix) The Wombats 35 Otherside (Third Party Remix) Red Hot Chili Peppers 36 Otherside (Tim Mason Remix) Red Hot Chili Peppers 37 Everybody In The Place Joachim Garraud ft. Poet Name Life 38 Alive (Basto Remix) Adrian Lux ft. The Good Natured 39 Happy Violence Dada Life 40 Me Not a Gangsta Bob Sinclar ft. Colonel Reyel & Mr. Shammi 41 We Are The Future Joachim Garraud ft. Poet Name Life 42 I’m On You Dj Antoine ft. Timati, P.Diddy & Dirty Money 43 Hard To Get Dj Antoine & Mad Mark 44 One Night In Ibiza Mike Candys ft. Eveleen 45 Brute Armin Van Buuren & Ferry Corsten 46 Scary Monsters And Nice Sprites Skrillex 47 Sunshine David Guetta & Avicii 48 Resurrection (Axwell Radio Edit) Michael Calfan 49 Chruch Of Noise The Bloody Beetrots ft. Dennis Lyxzén 50 Again and Again Basto


26

LARATLLAGROGA

Entreteniment

La Caricatura per Maria PĂŠrez Ferran Riambau


L’escola

L’Escola Poemes 1r d’ESO

Tú también fuiste oruga Ona Vives

Reza, mata y ama Berta Negre Soms

Podrías imaginarte que mariposa serías, siendo una oruga ondante y sin saber dónde irías.

Acechando en la maleza despliega mortales brazos y dibuja limpios trazos con estilo de realeza.

Mariposa más hermosa, de apariencia fabulosa, con tus alas de color vuelas siempre con amor.

Cazadora prodigiosa, amante apasionada, aquí queda presentada la gran mantis religiosa.

El mosquito Mar Vidal-Folch

El escorpión Nil Voltà

Noche en blanco por su culpa he pasado en un verano. Usted sangre chupa y chupa pero muere muy temprano.

El escorpión silencioso que con tu aguijón letal eres de lo más famoso en el gran mundo animal.

Si se marcha y no está, tranquilo, ya llegará un compañero mosquito. ¡Sin dormir otro ratito!

Yo te encuentro muy hermoso y me parece fatal que te llamen peligroso siendo tan fenomenal.

27


28

LARATLLAGROGA

Josep Hortoneda Maria Teresa Duran

Del punxó al tetraedre L’escola Santa Anna és una escola petita. Amb els anys, ha anat desenvolupant la seva pròpia atmosfera, com un petit planeta enmig d’un univers anomenat Barcelona. Cada planeta té el seu ecosistema, i l’ecosistema funciona gràcies a uns punts claus. En reincorporar-nos aquest curs, ens vam trobar que dos d’aquests punts claus ja no hi eren. Efectivament, després de més de vint-i-cinc anys treballant en aquesta escola, en Josep Hortoneda i la Maria Teresa Duran s’han jubilat. Generacions senceres han passat per les seves classes i

han après de les seves paraules. El seu llegat és present en tots els alumnes que han tingut al llarg dels anys. Així mateix, també han deixat imatges per a la memòria col· lectiva: la Maria Teresa, envoltada de nens, transmetent amb paciència els seus coneixements; o en Josep, al capdavant d’un grup d’alumnes, vestint l’escola pel Nadal. Els volem donar les gràcies per tot el que ens han ensenyat, i els desitgem que gaudeixin d’allò en què tots somiem de petits: la jubilació!


L’escola

29

Anna Laromaine 4t d’ESO

Roberto Forbicia El passat dimarts 14 de febrer, els alumnes de 4t d’ESO vam tenir l’oportunitat d’assistir a una conferència sobre investigació científica, on Anna Laromaine, doctora en química, va aproximar-nos a la recerca científica, mes enllà de les nostres idees preconcebudes. Després de viatjar per laboratoris d’Anglaterra, Corea, Xina i els EE.UU l’Anna Laromaine s’ha instal·lat a l’ICMAB, l’Institut de Ciències de Materials de Barcelona, on actualment es dedica a l’estudi de les nano-partícules inorgàniques per a aplicacions biomèdiques, i en la seva avaluació per millorar-ne el disseny i l’eficiència. L’estudi de les nano-partícules és una de les vies d’investigació més prometedores en l’actualitat ja que ofereix un gran nombre de beneficis potencials, gràcies a l’aplicació de les nano-partícules en energètica, medicina o electrònica. Un exemple de la seva funcionalitat és el seu ús experimental en el tractament del càncer, que resulta més precís i efectiu i menys agressiu per al nostre cos que altres tractaments com la quimioteràpia

o la radioteràpia. Però les nano-partícules no han resultat efectives només en el tractament d’algunes malalties, sinó que també ho han fet en la seva detecció i visualització, gràcies a algunes de les seves propietats úniques. Durant la trobada, vam descobrir una altra de les aplicacions de les nano-partícules: els aerogels. Els aerogels són uns materials sintètics porosos amb unes propietats sorprenents. La seva densitat no supera els 3mg/cm3 (només tres vegades major que la densitat de l’aire) ja que estan compostos per un 90% a un 99,8% d’aire. Tot i semblar d’aspecte fràgil, els aerogels són increïblement resistents i poden suportar un pes mil vegades superior al seu. Tot això, unit a la seva gran efectivitat com a aïllants tèrmics, fa que actualment trobem els aerogels recobrint les finestres d’alguns edificis, formant part de vestits per a astronautes, cotxes espacials, etc. Anna Laromaine no només va introduir-nos al món de la nano-ciència i la nanotecnologia, sinó que també va ensenyar-nos com és el dia a dia d’un investigador científic de veritat.


30

LARATLLAGROGA

JAUME PLA

Lectura de textos de la postguerra de la mà de l’actor català

Pere Vidal-Folch “Quan sigueu grans explicareu: un vell ens va venir a fer una conferència i ens va recitar un poema que fins i tot ens va fer riure.” D’aquesta manera, Jaume Pla finalitzava la lectura de textos que va fer per als alumnes de 4t d’ESO. Jaume Pla és un actor català que va iniciar la seva vida professional com a representant d’una empresa de perfums fins que finalment va poder dedicar-se al que realment li agradava, el teatre. D’entre els seus papers més destacats, hi ha els personatges que interpretava a El cor de la ciutat o Plats Bruts, així com també d’obres de teatre a espais tan emblemàtics com el Teatre Nacional de Catalunya.

L’any 2011 Jaume Pla va rebre la Creu de Sant Jordi en reconeixement a la implicació en diverses iniciatives que han contribuït al prestigi i a la renovació de l’escena catalana. Durant la seva visita a l’escola va recitar diferents poemes d’autors variats, tots relacionats amb la guerra civil. Després de llegir els textos o recitar cadascun dels poemes, els comentava i hi afegia una anècdota personal o que li havien explicat. Entre els autors que va llegir-nos podem destacar Miquel Martí i Pol, Vicent Andrés Estellés, Maria Barbal i Teresa Pàmies.


El Racó de ciència

El Racó de Ciència

31

Per què els astronautes “floten” a l’espai?

Roberto Forbicia Hem sentit a dir molts cops que els astronautes que orbiten la Terra “floten” dins l’Estació Espacial Internacional (ISS) perquè es troben en un ambient d’ingravidesa, és a dir, en absència de gravetat. Però això no és del tot cert, ja que la força de gravetat existeix, per definició, entre qualssevol cossos que tinguin una certa massa, per molt petita que sigui. Lògicament, com que la força gravitatòria és proporcional a la massa, podria ser que la primera fos insignificant i imperceptible, però mai zero. Tot i així, aquest no és el cas dels astronautes, ja que a l’ISS, situada a uns 400km de la Terra, la força de gravetat és tan sols un 10% més petita que a la superfície terrestre. Per tant, la gravetat de la Terra actua sobre els astronautes de l’ISS, i ho fa amb una gran intensitat. I aleshores, per què els astronautes “floten” a l’espai? La resposta és la següent: els astronautes que orbiten la Terra, igual que tots els objectes dins la nau on viatgen, es troben en un estat de caiguda lliure contínua, que s’anomena microgravetat. Els astronautes i la nau es troben sota la mateixa acceleració i, com a conseqüència, sembla que els astronautes i tots els objectes que els envolten “flotin” dins la nau. És el mateix que succeiria si deixéssim caure una ampolla amb una bala de vidre a dins: la bala estaria suspesa dins l’ampolla. Només hem d’imaginar-nos que la bala

és un astronauta i l’ampolla la nau on viatja. Segons aquesta definició podria semblar que els astronautes i les naus, atrets per la gravetat, haguessin de caure en direcció a la Terra, però, lògicament, això no passa. I aquest és el truc de tot plegat: tots els objectes en òrbita fan alguna cosa més que caure, també mantenen un moviment lateral perpendicular a la direcció de la força de gravetat, que ve definit per la velocitat de la nau. El conjunt és molt difícil d’imaginar i, per això, Sir Isaac Newton (1643-1727) ja va descriure mitjançant un experiment hipotètic què succeeix en aquesta situació. Newton va imaginar-se una muntanya gegant, que sobrepassés l’atmosfera terrestre, des del cim de la qual es dispararia una projectil a una velocitat suficientment gran perquè aquesta entrés en l’òrbita terrestre. El que succeiria és que l’altura que anés perdent el projectil es compensaria amb la curvatura de la Terra, és a dir, que en el temps que trigaria el projectil en caure un metre, el seu moviment lateral la desplaçaria a una distància suficient perquè la superfície de la Terra s’hagués allunyat un metre degut a la seva curvatura. Així, les naus que orbiten el nostre planeta no fan més que caure al seu voltant, mantenint-se sempre a la mateixa distància gràcies al seu moviment i a la curvatura de la Terra.


LARATLLAGROGA

Escola Santa Anna C.Bailén nº53-59 08009 Barcelona 932654237 www.santaanna.cat


La ratlla groga VIII