Issuu on Google+

UN

burkA per aMor Carla Baraldés Salaet Laura Riu Martín Lara López Martín Pablo de la Torre Velo


Un Burka per amor Comunicaci贸 Curs 2010-2011 Prof. In猫s Martins

ESDi Escola Superior de Disseny


Contingut Introducció Portades Llibre Pel·lícula Anàl·lisis comparatiu Fitxa tècnica Llibre Pel·lícula Anàl·lisis comparatiu Resum Llibre Pel·lícula Anàl·lisis comparatiu Context socio-històric Problemàtica Afgaistan La cultura Afgana Anàlisis comparatiu text-imatge Diferències entre personatges Diferències entre els interiors Casa de l’aldea Ciutat de Kabul Casa de Kabul Diferècies etntre el paisatge Detalls importants per al llibre i no per a la pel·lícula Bibliografia Anexos


8


Introducci贸


E

n aquet treball s’ha desenvolupat un anàlisis comparatiu entre l’obra literària i cinematogràfica d’Un Burka per amor. Hem triat aquet llibre perquè trobàvem interessant la manera que pots imaginar, ja sigui un interior, uns fets o uns personatges, d’una cultura tant diferent a la nostre, on tant al llibre com a la pel•lícula en surt comparada. També, volíem conèixer part d’aquesta cultura i posar-nos en la pell de la protagonista. Primer de tot, hem volgut fer una sèrie de comparacions en base a les diferències generals entre el llibre i la pel•lícula; les portades, les fitxes tècniques i la història. A continuació, em fet un recull de les característiques més generals de la cultura afgana i de la problemàtica que hi ha en el país, ja que a la història hi surt esmentada constantment. Per acabar, hem fet un anàlisis comparatiu entre text-imatge, on hem contrastat les diferències entre els personatges, entre els interiors, entre el paisatge i finalment hem citat nombroses diferències en la història entre el llibre i la pel•lícula.

11


12


Portades


AnĂ lisis de la portada del Llibre


16


A

la portada hi observem la cara d’una dona, amagada derrera un burka deixant al descobert solament la part dels ulls, uns ulls molt intensos que aconsegueixen transmetre molts sentiments. Com a segon pla, trobem una figura també femenina, tapada de cap a peus també amb aquesta vestimenta típica de la cultura musulmana, aquesta vegada, al contrari de la tela de la primera dona, que és d’un color neutre per no treure importància a la mirada sino encara més proncuniar-la, la tela de la segona figura és de color negre, fosca, com el paisatge que l’acompanya. Pel què fa al text, pren una gran importància al ocupar gran part de la portada, provocant d’aquesta manera un gran impacte visual. El color de les lletres, vermelloses, tenen una intensió encara més impactant, essent d’un color que inevitablement assossiem amb la sang, amb el patiment, amb els sentiments, patiment i possiblement amb la guerra. Pel què fa a l’enquadre, podem veure que la figura principal queda situada a la dreta inferior de la portada, la segona figura a l’extrem inferior esquerra, i el missatge lingüístic queda centrat a la part superior del conjunt. A la cantonafa inferior esquerra hi trobem el nom de l’editorial. La composició és FOCAL, partint de la figura central, de la mirada de la noia, i arribant al paisatge més llunyà que queda desdibuixat derrera de la dona de negre.

17

La portada del llibre té com a missatge icònic el patiment, la crueltat i injustícia, la por, la necessitat d’amagar-se, de no ésser identificat per a ningú. El missatge es trasmet a través de la mirada, de la identitat amagada darrera d’aquesta bruka de color neutre, de la identitiat que sense ensenyar res més que els dos ulls, ens transmet tot allò que el llibre narra, ulls que veuran i viuran la història, real, com els ulls de moltes altres víctimes. Referent al missatge lingüístic com és obvi el títol del llibre pren la major importància, seguidament d’un breu comentari al respecte.


18


Anàlisis de la portada de la Pel·lícula


20


A

la portada hi observem dues figures. Trobem la primera amagada sota un burka blanc amb brodats, culpable de la impossibilitat d’identificació de la persona que el porta. L’altra figura, femenina, aquest sí al descobert, resta amb cara de preocupació. Pel què fa al text, pren una gran importància al ocupar gran part de la portada, però sense provocar un gran impacte visual ja que el color blanc que se li ha assignat el neutralitza, deixant-lo camuflat amb la tela blanca que hi ha a sota. Les pinzellades més fosques que l’acompanyen li dónen el constrast, Hi predominen els colors terrossos, així com també lle blanc. Pel què fa a l’enquadre, podem parlar de dues figures principals tot i que pel nostre parè, no capten l’atenció per igual, sino que una ho fa més que l’altra. En primer pla, trobem la dona tapada amb el burka blanc, situada a l’extrem dret inferior de la imatge, ocupant quasi la meitat del cartell. En segon pla, la segona figura, la dona destapada, vestida amb colors terrossos i amb cara de procupació, que ja sigui pels colors o pel fet de mostrar la identitat, capta més l’atenció que la primera donal, tot i trobar-se en segon pla. Aquest pla ocupa l’altra meitat dle cartell. El text, el trobem ubicat a l’extrem inferior esquerra, tot i que força centrat. La composició és FOCAL, partint de la figura que trobem en segon pla, i arribant a la dona que vesteix de blanc. El cartell de la pel·lícula té com a missat-

21

ge icònic el patiment, la crueltat i injustícia, la por, la necessitat d’amagar-se, de no ésser identificat per a ningú. El missatge es transmet a través de l’expressió facial de la segona dona, així com també gràcies a la no coneguda expressió facial de la primera, però que tots podem imaginar. Per últim, el missatge lingüístic només ens informa del títol de la pel·lícula, així com dels actors, director i cadena televisiva on serà retrensmesa.


22


AnĂ lisis Comparatiu


L

es portades corresponents al llibre i a la pel·lícula poden ser fàcilmet comparades i contrastades, ja siguin els elements gràfics que les composen com les expressions i el què ens volen transmetre.

Tan en un cartell com en l’altre podem parlar de composició focal, tot i que en el primer cas queda força més definit. Ambdós missatges icònics transmeten el mateix; el patiment, la crueltat i injustícia, la por, la necessitat d’amagarse, de no ésser identificat per a ningú. Ho fan utilitzant el mateix recurs, l’expressió facial.

Per tal de fer un anàl·lisis entenador i ordenant, seguirem les pautes dels anàl·lisis anteriors alhora que anirem comparant i contrastant el què s’a anat Referent al missatge lingüístic com ja dient de l’un i de l’altre. s’ha comentat, el del llibre pren molta En primer lloc, pel què fa a la descripció més importància. general dels cartells, cal dir que trobem en els dos, dues figures, femenines, una de les quals com a mínim, amb identitat desconeguda. La mirada i l’expressió facial, és el què ens capta, tan en la portada del llibre com en la de la pel·lícula. Els colors terrossos i el blanc, en són els predominants. Pel què fa a les diferències, la portada del llibre dóna molta importància al missatge lingüístic, assignant-li un color vermellós que ressalta sobre un color neutre, en canvi, a la segiona imatge, com ja s’ha dit, el text queda més difuminat. Pel què fa a l’enquadre, tan en el primer com en el segon, hi observem una figura situada a l’extrem inferior dret, i una altra a l’extrem esquerra. En el primer cas la segona figura resta de peu a la part inferior, mentre que en el segon cas se situa més amunt. Les dimensions de les figures són també diferents, alhora que també ho són els colors que les vesteixen.

24


Fitxes tècniques


Fitxa tècnica del Llibre


Títol: Un burka per amor Subtítol: La emotiva historia de una española atrapada en Afganistán. Autora: Reyes Monforte. Editorial: Temas de Hoy Any: 2007 Gènere: Assaig, Periodisme. Pàgines: 250 Personatges: Maria, Nasrad, Rosie, Nuria, Motau, Bartolome, Maria Angeles, Abduhal.

Escenaris: Mallorca, Londres, Kabul, Aldea.

28


Fitxa tècnica de la Pel·lícula


Títol: Un burka per amor Direcció: Manuel Estudillo Guió: Reyes Monforte, Manuel Estudillo, David Planell País: Espanya Any: 2009 Gènere: Drama Idioma: Español Productora: New Atlantis Productors: Juan Carlos Caro, José María González Sinde, Jorge Sánchez Gallo.

Productors ejecutius: Ahmed Abounouom ,Óscar Vigiola. Actors: Olivia Molina (Maria), Rafa Rojas (Rashid), Anna Allen (Rosa), Pepe

Sancho (Jaime), Isabel Ampudia (Montse), Hazim Jihane(Sara), Aimane El Bader (Omar), Mariam Raoui(Samira).

Música: Eric Foinguinos Editor: David Tamós Director d’art: Claudia González Atretzo: Cristina Sopeña, Silvia Grande, Belén López. Escenaris: Madrid, Kabul, Aldea.

30


Fitxa t猫cnica Comparaci贸


F

ent una comparació entre les dues fitxes tècniques hi veiem certes similutuds i certes diferències.

Fent referència el títol de les dues obres, aquest és igual per totes dues, ja que la mateixa autora va participar amb dos companys més en la realització del guió de la pel•lícula. Pel que fa la longitud de les obres, l’obra escrita és més extensa que la obra cinematográfica, aquesta per tant és menys explicita. A causa d’això hi ha elements que són suprimits. Trobem una gran diferència en els noms dels personatges ja que aquests canvien en l’adaptació del llibre a pel•lícula com per exemple el protagonista Nasrad que és anomenat Rashid a la pel•licula, o la seva filla Núria que és anomenada Sara a la pel•licula… La majoria dels noms sofreixen transformacions, menys el de la protagonista, ja que al ser una historia verídica no seria ètic canviar-li el nom. Pel que fa els escenaris aquests també canvien. Respecte al tema, el llibre esta enfocat com una historia testimonial més periodistic i la pel•licula esta enfocada més com un drama basat en un historia real.

32


Resums


Resum del Llibre


U

n burka per amor és una historia real redactada per Reyes Monforte, locutora d’un programa de Punt Radio, on explica la historia de Maria, una noia de Mallorca, que decideix anar-se’n a viure a Londres després de la mort de la seva mare. Allà trobarà feina i coneixerà a Nasrad, un noi musulmà procedent d’Afganistan. Maria es troba perduda pel què fa a aquesta cultura, nova per a ella, ja que no l’havia viscut mai de tant aprop. No en té coneixements, però mica en mica anirà descobrint-la i familiaritzant-s’hi fins a extrems màxims. Mesos més tard, Maria queda embarassada i Nasrad, voldrà que la seva familia conegui a la criatura. Així doncs, la parella decideix anar a Afganitan, on els esperaran la familia de Nasrad.

de la malaltia terminal del seu pare, i junts, decidiran tornar a Afganistan per poder-se’n acomiadar. Aquesta vegada, la situació del país encara serà més desfavorable, els atemptats, la guerra, els crims i les pors seran el dia a dia del país degut al règim Talibà. A l’arribar a la frontera de Pakistan i Afganistan perdran tota la documentació i els pocs diners que els queden, quedant d’aquesta manera atrapats dons del país sens poder manifestar la èrdua de les seves possessions.

Durant un temps, Maria intentarà agradar a tothom, caure bé a la familia del seu marit, i ser útil tot i l’impediment de la llengua i la cultura, completament diferents a les seves. La incomoditat però, mica en mica l’anirà posseïnt, sentint cada vegada més molèsties eprocedents de l’embaràs, per la manca de condicions i higène, fet del tot desfavorable. Malauradament Maria tindrà el nen allà, amb el nom de Andulah, en pèssimes condicions i en mans de dones del tot desinformades i ignorants del camp de la medicina. Dies més tard parteixen rumb cap a Londres on Maria organitzarà un viatge a Mallorca per tal de presentar la criatura a la seva família (pare i germana), de la mateixa manera que ho havia piogut fer Nasrad. Un temps després, Nasrad s’assabenterà

Mesos més tard, Maria donarà llum, després de moltes complicacions, del seu segon fill, aquesta vegada una nena, que batejaran amb el nom de Núria. Setmanes més tard Maria i Nasrad decidiran marxar cap a Kabul, província de Afganistan, amb l’esperança de trobar recursos i facilitats per poder tornar a Espanya. Però la guerra s’apodera del poble i deixa de costat el desig de marxar d’allà. Durant setmanes tota la família viurà en un refugi subterrani en les pitjors condicions a la espera d’una pausa entre guerrillers. Uns dies després, decidiran anar a Kabul tots quatre (Maria, Nasrad i els seus dos fills). Allà els acolliran familiars de Nasrad.

Per causes militars i culturals, Maria s’enfrontarà per primer cop al burka, i tornarà a viure les pèssimes condicions d’higiene, la falta d’aigua i d’electricitat i les dures feines que la seva sogra li obliga a fer.

36


A Kabul, Maria es s’adona de la situació que s’està vivint al país, de la marginació real de la dona i del maltractament d’aquesta, arribant a la mort si els homes ho creuen necessari. Maria i Nasrad decidiran demanar ajuda a la ambaixada espanyola situada a Kabul. Els demanaran una sèrie de papers dels quals la família no disposa i hauran de demanar ajuda a la germana de la Maria. Un cop hauran decidit posar-se en contacte amb Rosie, ella no pararà dxe fer moviments i gestions quasi impossibles per tal de poder aconseguir tot el què li demana la seva germana. Aquestes gestions però, seran lentes i s’allargaran moltes setmanes. Setmana rere setmana, Maria anirà veient que la possibilitat de poder tornar a Espanya és mínima, i la il•lusió i poc esperança que li queda s’anirà perdent poc a poc. L’ambaixada no respon ni proposa solucions. Com a últim recurs i última gota de voluntat que els queda, decidiran trucar a un programa de radio espanyola anomenat “Cinc Llunes” de Punt Radio, per tal de poder expressar els seus sentiments i exposar la seva situació. Menys de 24 hores després, un empresari mallorquí s’encarregarà de l’assumpte econòmic, i aconseguirà que la família pugui tornar a aquelles terres tant i tant esperades, a casa.

37


38


Resum de la Pel路l铆cula


M

aria és una jove d’un poble de Conca que viu a Madrid. Treballa de cambrera en un restaurant, on coneixerà Rashid, un home musulmà procedent d’Afganistan.

no deixaran que agafi l’avió de tornada al seu país. Quan arribarà el moment, les dones de la casa l’ajudaran en tot el què caldrà. Serà nena i li posaran Sara.

Els dos seran acomiadats del restaurant acusada de robatori Maria i Rashid per defensar-la. L’acomiadament de la parella farà que la relació entre Maria i Rashid millori i s’enforteixi, de manera que mica en mica s’aniran coneixent més fins a arribar a enamorar-se i a establir una relació sèrie. Aniran a viure junts. Maria anirà coneixent la cultura del seu marit, de la qual n’era del tot ignorant. Un temps més tard es casaran. Passats uns mesos viatjaran a Afganistan per tal de presentar a Maria la família de Rashid. Maria s’haurà d’anar adaptant a la cultura i a la llengua del país, així com també a les creences i a la religió, molt diferent a al seva. Només baixar de l’avió, Rashid recomanarà a Maria que es cobreixi el cap. A l’aeroport els esperarà Safik, el germà de Rashid, qui tindrà una actitud molt freda i distant amb Maria. Durant el viatge al poblat de Rashid el seu germà els posarà al dia de la mala situació del país. Un cop al poblat, Rashid presentarà Maria a la seva família. Maria intentarà prendre una actitud càlida amb la família del seu marit, però la llengua in l’actitud de la família no li posen fàcil.

Dies més tard, iniciaran el viatge de tornada. Al arribar, Maria organitzarà un viatge per anar a visitar a la seva família i presentar Sara al seu pare i a la seva germana. Rashid no podrà assistirhi perquè tindrà una feina nova que l’impedirà poder demanar-se dies lliures. Tant la germana de Maria, com el seu pare estaran molt contents de veure-la a ella i a la nena. La relació de Maria amb el seu pare no és massa bona degut al sentiment de culpa que li atorga Maria per la mort de la seva mare, que malalta estant, havia estat enganyada pel seu marit (pare de la Maria), essent-li infidel citant a una altra dona, la Montse. Després d’una discussió entre pare i filla, ell la farà fora de casa i ella tornarà a Madrid.

Al tornar a casa, Rashid li dirà que a de tornar a Afganistan perquè el seu pare està molt malalt. Maria voldrà acompanyar-lo tot i que Rashid mostrarà oposició essent conscient de la situació del país, cada vegada més precària, tenint ja més poder els talibans. Només arribar, començarà a sentir mo- Finalment, Maria l’acompanyarà i lèsties causades per l’embaràs, i el dolor s’endurà la seva filla. anirà essent cada vegada més intens. Les dones del poblat li recomanaran repòs i

40


Dos dies després d’arribar al país musulmà, el pare de Rashid morirà. Rashid informarà a Maria que l’aeroport d’Afganistan està tancat perquè hi ha baralles entre grups (Talibans i el poble afgà). La desesperació de Maria per sortir del país els portarà a la frontera entre Afganistan i Pakistan. Al arribar, es trobaran amb la frontera tancada on hauran de pagar als soldats perquè els deixin passar. Però la sort no els acompanyarà, i perdran totes les seves pertinences, inclosos els passaports i els diners, que quedaran en mans dels soldats. Hauran de tornar al poblat

Maria i Rashid, abandonaran el poble a causa d’un atac a càrrec d’un grup de talibans, fent rumb a Kabul. Al arribar a la ciutat, demanaran habitatge a un amic de Rashid. Que l’únic que els podrà oferir serà una terrassa. Ells acceptaran. Maria esperarà els documents que necessiten per poder sortir del país, ja que fa sis mesos que la seva germana Montse els hi haurà enviat.

Dies més tard, Maria sortirà al carrer, acompanyada dels seus fills, i de sobte, se li acostarà un cotxe que li demanarà que hi pugi. Un home del consolat, és qui condueix el cotxe, i li explicarà que Al poble, la família de Rashid estarà té la intenció d’ajudar-la a ella i a la seva cada vegada més distant amb Maria, qui família si ella fa el què li diu i espera suplicarà a Rashid dirigir-se a Kabul per amb paciència. demanar ajuda a al consolat espanyol. Finalment, l’home li entregarà els pasViatjaran a Kabul, on Maria contactarà saports dins d’un sobre, amb una cita amb la seva germana i li demanarà que prèvia, però amb l’inconvenient que li enviï els documents necessaris per només havia pogut aconseguir tres dels poder sortir del país. passaports. Rashid no podrà tornar a Al cap d’uns dies d’estar a Kabul torna- espanya fins al cap d’un temps. ran al poble. Maria sentirà molèsties la part del ventre. Nou mesos més tard, Maria donarà llum a Omar, altra cop al poblat de Rashid, en mig de tristesa i pobresa. Per donar la benvinguda a Omar la família celebrarà la festa de la circumcisió, festa religiosa en honor als barons nascuts, de la qual Maria hi està totalment en contra. Maria, indignada pels fets, abandonarà la cerimònia.

41


42


AnĂ lisis Comparatiu


P

el què fa a l’anàlisi d’aquests dos resums, com en la majoria de les pel•lícules basades en un llibre, podem trobar-hi algunes diferències. És difícil poder plagiar exactament tot el què es narra en un llibre de més de dues centes pàgines en tan sols 2 hores de filmació. Com també és difícil plasmar detalls i escenes molt precises. Aquest fet és el que provoca que alguna part de la història hagi de variar. En alguns casos, els noms dels personatges també varien, com en el d’un burka per amor, on només es conserva el nom de la protagonista. Suposem que aquest fet és degut a la no intenció de voler fer creure a l’espectador que el què està veient és un plagi totalment fidel a la història narrada, sinó que s’adoni que ja des d’un principi hi haurà coses que variaran. Malgrat les diferències, la pel•lícula no deixa de ser bastant fidel al llibre, i creiem que tan els actors com les escenes i els diàlegs representen molt bé la història que ens havíem imaginat.


Context socio-històric


La cultura afgana consta de diverses temàtiques; art, gastronomia, esports, educació, llenguatge, religió, etc. A continuació veurem més detalladament en que consisteix aquesta cultura tant diferent a la nostre.

La cultura Afgana


L

a major part de la pel•lícula i del llibre es situa a l’Afganistan, per això creiem que és important tenir una mica d’informació sobre la situació geogràfica i la seva cultura. La nació sense litoral de l’Afganistan s’extén sobre un area de 251.772 milles quadrades en la part sud-central del continent asiàtic. La gran diversitat cultural de la regió es impressionant. La gran majoria dels seus habitants son seguidors de l’Islam. Els musulmans es divideixen bàsicament en dos: els sunnites i els xiites. Aproximadament el 80% dels afganesos son sunnites, mentre que el 19% son xiites. Existeixen seguidors d’altres religions, com els sijs i els hindús, per aquets són un número molt petit. La diversitat geogràfica d’aquest país sense litoral facilita el creixement de nombrosos cultius. Els més importants son: el blat, el blat de moro, l’ordi i l’arròs. Les espècies com el safrà, el cilantrom, el cardamom, el pebre negre i la menta formen part integrant de la cuina del lloc. Els menjars més coneguts son el Shorba i las Koftas. Tradicionalment, la roba de l’Afganistan es caracteritza per bonics dissenys en colors variats. Destaca la manera com es vesteixen els homes i les dones. La roba tradicional per a l’home consta del barret Pakol, el turbant Lungee i l’abric Xapa. El de la dona està format per un vestit i una tela que cobreix la cara. No obstant això, després de la caiguda del règim talibà l’any 2001, molts homes i

48


dones han canviat la seva forma de vestir. Afganistan té dues llengües nacionals: dari i pashto. Dari és el dialecte de la llengua persa, i s’utilitza àmpliament en la regió septentrional i central de l’Afganistan. El pashto s’utilitza més en la regió sud de la nació. La cultura de l’Afganistan es també molt rica en les arts i la literatura com veurem a continuació. Originalment, l’art, era fet en la seva majoria per homes, però recentment, la dona afganesa, ha pres una posició important en les arts teatrals. El museu més gran del país, Museu Nacional de Kabul, destacava per la seva col lecció d’objectes antics budistes. Durant l’ocupació soviètica, les seves peces més valuoses, van ser traslladades a l’URSS, però avui en dia es desconeix on es troben. El Museu va ser saquejat i bombardejat el 1993. Gairebé tot l’art de l’Afganistan es troba al Museu de Kabul. Altres formes d’art a l’Afganistan són, la música i la poesia. En l’Arquitectura de l’Afganistan destaca el Pont de l’Amistat Afganistan-Uzbekistan, construït sobre el riu Amu Darya, per l’Armada Soviètica en1982, amb el propòsit de subministrar les tropes a l’Afganistan

49


50


La història està perjudicada per la situació que hi havia en aquells moments en Afganistan. La guerra entre talibans i el poble afgà és una de les problemàtiques, entre altres, que impedeixen a Maria poder sortir del país.

Problemàtica a Afganistan


E

n aquest apartat expliquem les causes de la situación actual de l’Afganistan i com s’ha arribat a aquest punt. El cop militar que el 1978 va portar al poder a un grup de joves oficials esquerrans que van establir un règim comunista dirigit per Mohamed Taraki marca l’inici de la tragèdia recent d’aquest país. Les reformes socialitzadores i laiques del nou govern van trobar una gran resistència en una població aferrada a un pensament islàmic ancorat en el passat i que vivia en una societat encara amb trets feudals. La resistència aviat es va concretar en guerrilles islamista de “mujahidins”. Els problemes interns de les dues principals tendències comunistes van precipitar la intervenció de l’URSS el 1979. Aquesta intervenció marca l’apogeu de la fase d’expansionisme soviètic que caracteritza la segona meitat dels setanta i va portar a la immediata reacció nordamericana. Washington considerava que aquest país asiàtic es trobava fora de la zona d’influència soviètica i pronuncia una dura resposta: embargament de gra per a ser exportat a la URSS i ajuda militar a la guerrilla islamista. La guerra ràpidament es va estancar i mentre els més de 100.000 soldats soviètics controlaven les ciutats, la guerrilla dominava les zones rurals. El conflicte va engendrar un enorme desplaçament de població i cap a 1982 gairebé 3 milions d’afganesos havien fugit al Pakistan i un milió i mig ho havien fet cap a l’Iran. La guerrilla, armada eficaç-

52


ment per EUA i reforçat amb voluntaris àrabs i musulmans imbuïts d’una ideologia intransigent islamista (entre ells el saudita Osama bin Laden), va mantenir en escac a un exèrcit soviètic cada vegada més desmoralitzat.

Els marits tenen el poder de la vida i la mort sobre les dones de la seva família, especialment sobre les dones, però una banda de enfurismats carrer pot arrogar-se el mateix dret si se senten ofesos per una actitud que considerin inadequada. Professores, mèdiques, traductoFinalment en el marc de la perestroika, res, advocades, artistes, escriptores, són Gorbatxov va decidir treure a les se- obligades a abandonar els seus treballs i ves tropes dels que molts anomenaven tancar a casa seva. el “Vietnam soviètic”. El 1988, l’URSS, EUA, el Pakistan i l’Afganistan van signar un acord pel qual els soviètics es comprometien a retirar les seves tropes el més aviat possible. El que efectivament van fer el 1989. Això no va obrir, però, un període de pau per al país. El 1992 les guerrilles islamistes van assaltar Kabul i es va iniciar un període de lluites intestines que culminaria amb la presa del poder pels extremistes islamistes talibans el 1996 on van imposar el seu règim basat en la Sharia (Llei musulmana). Des de 1996, any en què els taliban van prendre el poder, la relativa llibertat de les afganeses, que els permetia treballar, vestir amb llibertat, conduir o aparèixer en públic soles, s’ha convertit en un malson en què el més mínim error pot costar la vida. No portar el vestit adequat, el famós burqa -una túnica del cap als peus amb una reixeta espessa a l’alçada dels ulls- o unes sabates especials per no fer el més mínim soroll, mostrar fins i tot accidentalment part d’un braç o passejar amb un home aliè a la família, provoca el que siguin colpejades i apedregades en públic, en molts casos fins a la mort.

53


54


AnĂ lisis comparatiu text-imatge


E

n aquet apartat es fa una comparativa entre el llibre (2007) i la pel•lícula (2009). El director de la pel•lícula és Manuel Estudillo. Llicenciat en ciències de la imatge, va treballar per varies productores realitzant reportatges, documentals i tres curtmetratges. En 1990 comença a treballar com a realitzador en televisió, reben diversos premis. Més tard, Jara, Historia de Estrella i Un burka por amor són les primeres pel•lícules que ha rodat. A mida que es va llegint el nostre cervell es va obrint a la imaginació, donant lloc a una imatge que mitjançant la descripció donada es pot visualitza allò que ens està descrivint (ja sigui un espai o una persona). També s’arriba a percebre la personalitat d’una persona sense descriure-la, ja que mitjançant el diàleg o la situació es pot deduir. A continuació es fa una classificació entre interiors, paisatges i personatges que surten tant al llibre com a la pel•lícula i es fa una descripció d’allò que coincideixen i del que no. Per últim es nombren una sèrie de detalls importants per el llibre i no per a la pel•lícula.

57


58


A continuació es fa una comparació entre el llibre i la pel•lícula de la casa dels sogres de Maria, situada a una aldea d’Afganistan i la casa de Kabul, on els familiars de Nasrad els acollen per un temps.

Diferències entre Interiors


A. Casa del poble d’Afganistan ‘A Maria li va donar la impressió que aquella casa que anava apareixent tímidament en el seu camp de visió es corresponia a una casa de camp. No va trigar molt en comprovar que la casa, més que de camp, era una llar modesta, humil i sense grans luxes. Més aviat, cap.’1 ‘Però l’alegria de depreciar la idea de la tenda de campanya se li va dissipar de seguida, al descobrir que a la casa no hi havia ni aigua ni electricitat. (...) - I com aconsegueixen aigua, Nasrad? -Van als pous que estan situats casi al principi del recinte (...). Les dones van tots els dies, tres o quatre vegades, omplen les garrafes i les porten.’2 ‘Doncs fora. Maria, hi ha un enorme forat a la terra, just al costat d’aquets arbrers (...). Darrera aquell petit rafal mig derruït, el veus? Doncs allà està el lavabo. Quan acabis del que tinguis que fer, hi ha una pala recolzada en un dels arbrers. Agafa-la. Es per tirar terra sobre el forat que acabes d’utilitzar.’3 La casa, mitjançant varies descripcions aportades del llibre, ens l’imaginem d’un sol pis en forma rectangular recoberta de fang. Vivenda petita amb molt poques habitacions, on aquestes fan múltiples funcions. Les parets interiors MONFORTE GARCÍA, REYES. Un burka por amor. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2009 (pg. 33) MONFORTE GARCÍA, REYES. Un burka por amor. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2009 (pg. 95) 3 MONFORTE GARCÍA, REYES. Un burka por amor. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2009 (pg. 98) 1 2

60


estan pintades de colors torrats i els poc mobles que poden haver-hi són fets de fusta amb acabats de ferro. El servei, com bé indica el llibre, es troba fora de la llar, rodejat d’arbres que impedeixen veure-hi la zona íntima. Després de veure la pel•lícula em comprovat que no ens allunyàvem del que ens imaginàvem. La casa és més gran del que pensàvem, amb més habitacions on cada una feia la seva funció, però la construcció de la casa és pitjor de com ens la imaginàvem, ja que les parets no són rectes, sinó que hi ha certes deformacions (suposem que estan fetes sense cap estri necessari per anivellar-les). Trobem un nivell de pobresa molt més elevat al que havíem pensat. Ho podem veure en els mobles que hi surten, en la manera que mengen (tots d’un mateix plat), en la manera que dormen (varies persones dormint en una mateixa habitació) i sobretot per la manca de recursos bàsics. El lavabo, com ve diu el llibre, està situat a fora de la llar, però en la pel•lícula està a una espècie de jardí rodejat de cabres i gallines. El forat està reservat dins unes parets de palla que fan que no es pugui veure des de l’exterior.

61


B. Casa Kabul ‘Va intentar recorre i inspeccionar amb els ulls el lloc en el que estava, però la llum que entrava amb prou feines per la finestra li posava difícil. <<Per què hauran pintat les finestres de negre? Entraria més llum de l’altre manera (...).’4 Seguint les varies descripcions del llibre ens fa imaginar una casa trista, una casa fosca a causa dels finestrals negres, una casa on s’hi veia de nit gràcies a la llum de les espelmes. Vivien atemorits per causa dels talibans, per aquesta raó pintaven les poques finestres que hi tenien de color negre per així impedir veure a través d’aquestes des de l’exterior. Pis amb poques habitacions, on els familiars i ells dormien conjuntament. Tenen instal•lació d’aigua i d’electricitat, al contrari que en la casa dels sogres de Maria. Dins els interiors trobem poc mobiliari. En canvi, en la pel•lícula, quan van a viure a Kabul van a visitar uns amics del Nasrad/Raschid i els aporten a un pati comunitari d’un bloc de pisos per pocs diners amb vistes a la ciutat. En aquet pati en prou feines troben un llit, una taula i cadires en bon estat, sense contar la manca de higiene i la falta d’aigua corrent i electricitat.

4

MONFORTE GARCÍA, REYES. Un burka por amor. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2009 (pg. 194)

62


Aquet apartat descriu les diferències i les similituds que hi ha entre el llibre i la pel•lícula en la ciutat de Kabul i l’aldea on viuen els pares de Nasrad/Rashid

Diferències entre Paisatges


A. Poble d’Afganistan ‘Per fi van arribar al poble que es convertiria en el seu allotjament temporal. No era molt gran ni es podia veure en els seus carrers molta animació, encara que Maria va pensar que potser la hora no convidava a una major presencia dels seus veïns.’5 És un poble, on hi ha una sèrie de cases petites amb pocs pisos en mig del no res. L’ambient és càlid, gràcies al color del paisatge que ens imaginem (groc i marró) i per els colors torrats de les cases, on aquestes queden dissimulades pel fet de ser del mateix color que la resta de paisatge. No hi ha soroll de cap mena, ja que la gent no vol sortir al carrer atemorida dels talibans. En la pel•lícula s’apropa generalment en tota la descripció anterior. Encara que el poble, segons el llibre, conté poques cases, en canvi en la pel•lícula es visualitza bastants.

5

MONFORTE GARCÍA, REYES. Un burka por amor. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2009 (pg. 31)

64


B. Ciutat de Kabul Ciutat molt poblada, desordenada, perillosa i trista. Formada per cases d’un sol pis de colors torrats. Per els carrers s’hi troben majoritàriament homes i poques dones, on els carrers no estan asfaltats i les botigues s’exposen al carrer. En canvi, en la pel•lícula la ciutat està situada en mig de muntanyes desèrtiques formada per pisos de diferents tonalitats. S’observa brutícia per tot arreu.

65


66


Els personatges de Maria, Nasrad/Raschid i la sogre de la Maria es van descrivint a la llarga de la historia. Això fa que ens imaginem tant la seva part psíquica com la seva part física. A continuació es farà una comparació entre el llibre i la pel·lícula

Diferències entre els Personatges


A. Maria En la pel·lícula la veiem com una dona espanyola jove d’uns 23 anys, amb el cabell llarg i de color castany i la seva pell és més aviat clara. És d’estatura mitjana. La podríem descriure com una persona innocent però a la vegada lluitadora ja que no para fins que aconsegueix el que vol. Mitjançant el llibre, a Maria la descriuen com un persona ingènua però també comprensiva i lluitadora ja que no pararà fins aconseguir el que vol.

68


B. Nasrad/Rashid En la pel·lícula ens el representen com un home afganes d’uns 33 anys, amb el cabell fosc i més aviat curt. La seva pell és fosqueta i és d’estatura mitjana. Descriuríem Rashid com una persona tolerant que s’intenta adaptar a tot el que succeeix al seu voltant, on deixa de banda la seva cultura per l’amor a Maria. Segons el llibre, Nasrad és un home sensat, que no es fàcil de influenciar i amb idees clares.

69


C. Sogra de Maria En la pel·lícula és la mare de Rashid (com al llibre). És una dona gran d’uns 70 anys, el seu cabell és curt i canós, la seva pell és més aviat fosca i es d’estatura baixa. La sogra de maria sens mostra com una dona esquerpa i desconfiada que no tolera la relació de la Rashid amb Maria. Segons el llibre, la sogra de Maria la descriuen com una dona falsa, manipuladora, patriarca i desconfiada, on farà tot el possible per trencar el matrimoni.

70


D. Rosie/Rosa (germana de la Maria) En canvi, en la pel•lícula és una dona espanyola d’uns 27 anys el seu cabell és llarg i fosc. La seva pell és clara. És d’estatura mitjana. Diríem que Rosa es una dona responsable i també lluitadora ja que lluitarà fins al final per ajudar a la seva germana. En canvi en el llibre, la descriuen com una persona desconfiada, inicialment, amb la Maria, ja que l’acusa d’haver-se’n anat de casa sense voler-se preocupat de res. Però finalment, en veure que la seva germana està en perill l’ajuda fent falta el que sigui.

E. Jaime (pare de Maria) En la pel·lícula trobem que és un home gran d’uns 67 anys, amb cabell curt i canós i la seva pell és clara, és més aviat alt. Segons la visió que en té Maria és un home despreocupat que no pensa en ella ni en la seva difunta mare però en realitat es preocupa per ella més del que creu, ja que és una persona reservada, on no manifesta facilment els seus sentiments. En el llibre el representen com un home mica despreocupat però en el fons molt bona persona.


En aquet apartat es fa una comparació dels fets que per al llibre són importants i per a la pel•lícula no.

Detalls importants per al Llibre i no per a la Pel·lícula


C

om a primera observació comentarem que hi ha alguns fets rellevants en l’obra escrita que en l’adaptació cinematogràfica es suprimeixen. Això és degut al fet de la descripció detallada que es fa a un llibre, on a diferència de la pel•lícula es descriu mitjançant imatges. Un dels fets més importants que a la pel•lícula n’és diferent és el moment de la pèrdua dels passaports (pel•lícula). En el llibre, com bé s’explica al resum, es fa de manera diferent; uns nens els hi roben les maletes a l’hora de passar la frontera. Quan es descriu la situació en el llibre, ho fa de tal manera que et fa estar en l’angoixa, ja que descriu fet per fet la situació, fent que l’espera sigui interminable. Un altre fet rellevant és el moment en el qual els talibans s’apoderen del poble i marxen ràpidament cap a Kabul. En el llibre, en canvi, s’amaguen sota terra junt amb més gent. Creiem que aquet fet és molt important que hagués sortit a la pel•lícula, ja que transmet el patiment que es pateix en aquell moment. Aquet fet es suprimeix en el llibre per manca de temps, ja que dins d’aquet amagatall hi passen setmanes. I per últim, com a final de la història, podem dir que n’és molt diferent en comparació llibre-pel•lícula. En el llibre poden fugir gràcies a una persona, procedent de Mallorca, que escolta la història que la Maria explica en la ràdio, on aporta una certa quantitat de diners que

74


els fa poder marxar del país. En canvi en la pel•lícula els ajuda un home del consolat espanyol. Personalment, trobem que aquet canvi de fets fa perdre la emoció de la situació, ja que el fet de que algú que no conegui de res, que no hagi parlat mai amb la Maria i la seva família vulgui aportar diners per poder-los ajudar a sortir del país és molt admirable i fa que a l’hora de la lectura l’espectador pugui transmetre l’emoció de la situació.

75


76


Anexes


Biografia de Reyes Monforte Reyes Monforte, directora i presentadora de Cinc llunes en Punto Ràdio, va començar la seva trajectòria professional al costat de Luis del Olmo com a membre del equip de Protagonistes.. Després de fer-se càrrec de la substitució de Concha Garcia Campoy i de Júlia Otero, va passar a presentar i dirigir durant vuit anys els seus propis programes a Onda Cero, entre els quals cal esmentar “País de locos”, que s’emetia diàriament de matinada. Va treballar a Zeta Radio i a Ràdio Intercontinental, on va presentar el programa “Caliente y frio”. Ha participat en diferents programes de televisió de debat i de reportatges com a guionista, col•laboradora i presentadora, entre els quals destaquen el programa de debat “Los comunes” d’Antena 3 TV, dirigit per Jesús Hermida, i el programa “Alto y claro” en Telemadrid. Pel que fa el món literari destaquen obres com: Un burka por amor (2007), Amor cruel (2008) i La Rosa escondida (2009).

Biografia de Manuel Estudillo Manuel Estudillo es llicenciat en ciències de la imatge per l’universitat Complutanse de Madrid al 1900. Seguidament realitzà un Master de guió també a la mateixa universitat. Direcció d’actors.

79


William Layton. (1989). Direcció d’actors. Juan Carlos Corrazza (2002) Com a director destaquen els següents treballs: Un burka per amor. Miniserie de Televisió. New Altantis per a Antena3; Hermanos y detectives . Serie de Televisió. Cuatro Cabezas per a Telecinco; Hospital Central. Serie TV. Videomedia per a Telecinco; Jara. Largometratge de cine. LOTUS FILMS / TVE / VIA DIGITAL; entre d’altres. En moltes d’aquestes obres combina el paper de director amb també paper de guionista. Com realitzador podem destacar les seva tasca a Telecinco durant 10 anys. Gran part de les seves obres han estat galadonades amb diferents premis.

80


Bibliografia


MONFORTE GARCĂ?A, REYES. Un burka por amor. Madrid: Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2009 ESTUDILLO, MANUEL (2009). Un burka por amor. Madrid: Antena 3 [DVD] ELECTRONIC ARTS Inc. EA (2009). The Sims 3. Los Angeles [CD-ROM] http://www.planetadelibros.com/un-burka-por-amor-libro-12349.html http://www.rawa.org/press8sp.htm http://www.portalplanetasedna.com.ar/afganistan.htm http://www.historiasiglo20.org/GLOS/ http://www.spainexchange.com/guia/AF-culture.htm http://www.slideboom.com/presentations/187898/CULTURA-DE-AFGANISTAN http://www.formulatv.com/1,20091130,13463,1.html

83


84


Un burka per amor