Page 1

Passejades pel Maresme Guia de recursos

Biblioteques Municipals del Maresme


Passejades pel Maresme Cada any les biblioteques municipals del Maresme fem un treball de col·laboració conjunta que té com a resultat una guia de recursos, que aquest any 2010 dediquem als itineraris, rutes o passejades que es poden fer per la comarca. El Maresme és una comarca que convida a passejar tot l’any, perquè combina l’harmonia de paisatges naturals de gran bellesa mediterrània amb unes poblacions riques en patrimoni cultural i artístic. Des de la costa, amb les platges extenses i daurades i la blavor del mar al fons, fins a les serres del Montnegre i el Corredor, la Serralada Litoral i la de Marina, amb el verd intens de la vegetació. Tot plegat passant per la història i el patrimoni dels municipis. Quan obriu la guia trobareu ordenades alfabèticament per pobles les passejades que cada localitat ha proposat, amb un petit pictograma a la cantonada, que indica de quin tipus d’itinerari podrem gaudir: arquitectònic, natural, literari... Després de les passejades, a la part final de la guia, trobareu un recull bibliogràfic sobre caminades, excursions o itineraris, tant per cada municipi en concret com per tot el Maresme en general. És un recull on trobareu també mapes i altres materials útils per a planificar les vostres rutes. Tots els llibres i documents es poden consultar a la biblioteca, i si estan localitzats en un altre centre els podeu demanar a través del servei de préstec interbibliotecari. Així doncs, us convidem a començar a caminar per les rutes proposades i esperem que aquesta guia us sigui útil per a descobrir nous indrets i gaudir d’unes passejades agradables i interessants pel Maresme. Biblioteques municipals del Maresme, 2010 Biblioteca cap de zona


Biblioteques Municipals del Maresme

Biblioteca Ferrer i Guàrdia Biblioteca Pare Fidel Fita Biblioteca Sant Martí Biblioteca de Cabrera de Mar Biblioteca de Cabrils Biblioteca Can Milans Biblioteca Can Salvador de la Plaça Biblioteca P. Gual i Pujadas Biblioteca Joan Coromines Biblioteca La Cooperativa Biblioteca Pompeu Fabra Biblioteca Tirant lo Blanc Biblioteca Enric Miralles Biblioteca M. Serra i Moret Biblioteca del Poblenou Biblioteca Jaume Perich i Escala Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Biblioteca La Muntala Biblioteca de Santa Susanna Biblioteca de Can Llaurador Biblioteca Can Baratau Biblioteca de Tordera Biblioteca Pau Piferrer Biblioteca Ernest Lluch i Martín

Ajuntament d’Alella Ajuntament d’Arenys de Mar Ajuntament d’Arenys de Munt Ajuntament de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrils Ajuntament de Caldes d’Estrac Ajuntament de Calella Ajuntament de Canet de Mar Ajuntament del Masnou Ajuntament de Malgrat de Mar Institut Municipal d’Acció Cultural. Ajuntament de Mataró Ajuntament de Montgat Ajuntament de Palafolls Ajuntament de Pineda de Mar Ajuntament de Pineda de Mar Ajuntament de Premià de Dalt Ajuntament de Premià de Mar Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt Ajuntament de Santa Susanna Ajuntament de Teià Ajuntament de Tiana Ajuntament de Tordera Ajuntament de Vilassar de Dalt Ajuntament de Vilassar de Mar

Tordera Palafolls

Arenys de Munt

Vilassar de Dalt Premià de Dalt Alella Tiana

Teià

Cabrera de Mar Cabrils

Calella Canet de Mar Arenys de Mar Caldes d’Estrac Sant Vicenç de Montalt Sant Andreu de Llavaneres Mataró

Vilassar de Mar

Premià de Mar El Masnou Montgat

Malgrat de Mar Santa Susanna Pineda de Mar


Rutes arquitectòniques Rutes artístiques Rutes literàries Rutes naturals Rutes històriques Rutes culturals


Alella

8

Itinerari Ferrer i Guàrdia a Alella

7

Biblioteca Ferrer i Guàrdia

El fundador de l’Escola Moderna, Francesc Ferrer i Guàrdia (1850-1909), va néixer a Alella, a cal Boter. Va anar a l’escola del poble i, dècades més tard, acusat per les autoritats de ser el responsable de la Setmana Tràgica, va ser detingut pel sometent d’Alella. Després d’un procés ple d’irregularitats, va ser executat. Des d’Alella s’ha elaborat un itinerari teatralitzat fent un recorregut a peu per diferents indrets de la població relacionats amb la vida del pedagog. L’inici és a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia(1), que dóna peu a conèixer la biografia i la relació del personatge amb la població. El segon espai és l’Escola Fabra(2), on es recrea una classe de l’Escola Moderna. Un tercer espai és can Lleonart(3), on apareix la ronda del sometent en busca de Ferrer i Guàrdia i ell mateix explica com injustament és acusat. A la riera de Coma Fosca, fent cantonada amb el carrer de Comas, l’antic carrer de Ferrer i Guàrdia abans

del franquisme, a tocar de les antigues naus de can Punito i can Manyé, s’explica el procés d’industrialització local(4). Davant de l’església de Sant Feliu(5), la recreació del poeta Joan Maragall permet conèixer el seu text titulat La ciutat del perdó, en el qual demanava l’indult per als condemnats pels fets de la Setmana Tràgica. El següent espai està situat a la plaça dels Drets Humans(6), i es posen en relleu aquests drets i la coeducació a l’Escola Moderna. Per la riera de Coma Clara s’arriba a la masia de cal Boter(7), on es recrea la infantesa de Ferrer. Més amunt de la riera s’escenifica la seva detenció(8) i com va ser portat al consistori(9), i es posen de manifest les falses acusacions contra ell. Un darrer espai és l’antiga fàbrica de can Manyé(10), que va acollir l’exposició Francesc Ferrer i Guàrdia, la vida per un ideal.

6

c. Heura

à

(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Font: Ajuntament d’Alella

Àngel Gui mer

horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

Recreació del pas de Ferrer i Guàrdia fugitiu, al pati de Can Lleonart, on explica la seva injusta persecució com a instigador de la Setmana Tràgica.

Rambla

Hort de la Rectoria, s/n 08328 ALELLA tel.: 935 559 055 a/e: b.alella.fg@diba.cat web: www.alella.cat/cat/equipaments/ biblioteca.html

10

5 4

Riera

fosca

plaça de 9 l’Ajuntament

1 2 3

Jordi Albaladejo Blanco Historiador

plaça germans Lleonard

El recorregut de l’Itinerari teatralitzat es farà un cop l’any, al mes d’octubre.


Arenys de Mar Biblioteca Pare Fidel Fita

“Quina petita pàtria encercla el cementiri! Aquesta mar, Sinera.”

L’any 2013 es compleix precisament el centenari del naixement de Salvador Espriu, un horitzó temporal molt proper que des d’Arenys ja estem afrontant i que incorporarà noves propostes i recursos entorn de la figura del poeta.

Salvador Espriu Cementiri de Sinera Foto: Quim Mateu

4

iera Mercat

6

La Biblioteca P. Fidel Fita ofereix també un itinerari sobre la figura de Lluís Ferran de Pol, per apropar-nos a la geografia vital arenyenca (Mareny) on l’autor va néixer, i on va tornar després de l’exili mexicà. A l’equipament cultural, hi podem consultar el fons d’altres autors locals reconeguts. A Arenys tenim també a punt altres rutes per conèixer la vila, vinculades als nostres rials i al Port, i la proposta d’un recorregut arquitectònic i cultural pels indrets més destacables. Isabel Roig Casas Regidora de Cultura Ajuntament d’Arenys de Mar

Església

3 2 ra La Rie

El Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu ofereix un itinerari que ens hi endinsa a través de la porta màgica dels indrets que la van inspirar. La ruta Un passeig per Sinera se segueix amb un fullet que indica el recorregut i que proporciona informació sobre els llocs relacionats amb Espriu que es visiten: comença a l’Ajuntament de la vila i ens apropa a la casa del poeta, al veïnat de l’Escaravar, a l’antic Tossol, i recorre el camí del cementiri fins al nínxol on l’autor és enterrat. La caminada ens proposa també contemplar els paisatges i els afores d’Arenys incorporats a l’obra de l’escriptor.

També existeix la possibilitat de concertar una visita guiada per a grups a través del programa Arriba’t a Arenys, que cada dia porta escolars i col·lectius d’arreu, a conèixer la nostra població.

La R

Una bona manera de conèixer un indret és fer-ho de la mà de les paraules que, amb vocació literària, s’han escrit d’un lloc. A Arenys de Mar, tenim molt clar que el patrimoni literari de la nostra vila és un dels nostres grans actius, en bona part atribuïble a diverses i valuoses aportacions d’escriptors com ara Salvador Espriu, Fèlix Cucurull, Ferran de Pol i Esyllt T. Lawrence entre d’altres. Poques viles poden presumir d’haver estat tan literàriament evocades o simbolitzades, i físicament identificades... És universal la vinculació de l’obra d’Espriu amb la mítica Sinera i amb escenaris i personatges de la vila.

5

sia

(estiu -1 juliol/15 setembre) dl. de 15.30 a 21 h dt. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat (setembre de 10 a 14 h) dg. tancat

Edifici Xifré

l’Esglé

horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

Un passeig per Sinera

C. de

Bonaire, 2 08350 ARENYS DE MAR tel.: 937 923 253 fax: 937 922 856 a/e: b.arenysma.pff@diba.cat web: www.arenysdemar.cat/biblioteca bloc: www.bibliotecarenysdemar.blogspot.com

Informació: Ajuntament d’Arenys de Mar Biblioteca P. Fidel Fita CDESE Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu

1 Ajuntament

Plaça Flos i Calcat

Cementiri

9 8

7 ra N-II

Carrete Estació RENFE Plaça Salvador Espriu

Port


Ruta de les masies

Carretera de Sant Celoni

Biblioteca Antònia Torrent Martori Rial Bellsolell, 5 08358 ARENYS DE MUNT tel.: 937 938 448 a/e: b.arenysmu.sm@diba.cat bloc: www.bibsantmarti.blogspot.com/ horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv., de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Arenys de Munt és un poble ric en masies, que han contribuït a la cohesió del territori. Aquí en descrivim quatre pel seu interès històric, cultural i artístic. Totes elles són habitades i els propietaris tenen una cura especial en conservar-les. 1 Can Maiol de la Torre Masia del segle XVI amb una torre de defensa que ha sofert tota mena de transformacions. Actualment, de la part original en veiem la torre, la porta d’entrada amb un arc de mig punt amb dovelles i la finestra amb llinda, tot de pedra. A la torre hi destaca la finestra inferior, també amb un gravat; l’interior conserva el sostre de fusta original. 2 Ca l’Amar de la Torre És un exemple d’habitatge fortificat amb torre de defensa que, construïda al segle XVI i adossada a la masia, és una de les poques que queden al nostre poble. Sobre la llinda de l’entrada hi ha un escut de pedra on es veu una torre. A l’entrada de la masia hi ha un portal rodó de

mig punt amb dovelles de pedra, com a totes les altres obertures.

Can Bellsolell

4 de la Torre

ARENYS DE MUNT

3 Can Sala de Dalt En aquesta casa pairal del segle XVII hi destaquen la gran porta de mig punt adovellada i les finestres amb llindes –sobretot la de la finestra principal, del 1629–, tot de pedra granítica, i les reixes de ferro. A la masia hi ha una capella on es guardava la imatge de la Mare de Déu del Bon Tornar, invocada pels mariners.

Can Maiol

1 de la Torre

3

4 Can Bellsolell de la Torre Masia que ja existia al segle XIII, tot i que l’edifici actual és del segle XVI. Té una torre de guaita amb merlets escalonats refets al segle XIX. Ha estat reformada en nombroses ocasions. A la part baixa de la torre hi ha una capella d’estil renaixentista ben motllurada que conté un retaule dedicat a sant Antoni Abat.

Gaspar Casals Coll

Can Sala de Dalt

2 Ca l’Almar de la Torre C-61

Arenys de Munt

Can Sala de Dalt Foto: Gaspar Casals Coll


Sant Joan, 8 08349 CABRERA DE MAR tel.: 937 542 949 fax: 937 542 950 a/e: b.cabreram.i@diba.cat

(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

David Farell i Garrigós Membre de la Fundació Burriac i de Natura

Font Picant 3 Cabrera

2 Can Modolell

Biblioteca Ilturo

1 Església

P

Ajuntament

P

P

a

Ajuntament de Cabrera de Mar

guim els fils entre cactus i pins. Ja fa uns 30 minuts que caminem, i estem vorejant el vessant oest de Burriac. El camí passa a tocar d’una torre elèctrica, fa un lleuger descens, seguint els fils, i ens regala un espai ombrívol. El seguim en direcció NO i arribem de seguida a un replà d’estacionament –sobre la Font Picant de Cabrera(3)–, l’origen de bona part de les excursions al castell. Cal prendre la pista cap amunt, passant la cadena. De baixada ens duria cap a Cabrera o Cabrils. No fem mai cas dels trencalls, perquè el primer a l’esquerra va a la creu de l’Avellà i al turó de Cirers. Des de l’inici de la pista caminarem uns 20-25 minuts més, fins al replà del monòlit. Un cop aquí podem escollir com fer el cim de Burriac: o bé pel corriol que tot just arrenca del replà en direcció al mar (un caminet de 5 minuts amb un tram de fàcil grimpada, segueix el vessant oest), o bé baixem la pista cap a Argentona i al cap de pocs metres ja prenem, a mà dreta (indicat), la pista que puja directament al castell. El castell de Burriac(4) és un esplèndid mirador del Maresme i un monument emblemàtic de gran vàlua patrimonial.

Rier

horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

Aquest itinerari neix a la plaça del poble de Cabrera, situada al costat de l’església parroquial de Sant Feliu(1). Comencem la caminada en direcció nord, enfilant el carrer de Sant Joan. De seguida ens trobarem amb una vista frontal del castell. En poc més de quatre minuts ens situarem a l’accés del restaurant Papageno i també a la porta d’un jaciment arqueològic: Can Modolell – Fundació Burriac, d’època romana(2). Cal continuar pujant carrer amunt. És el camí de Can Segarra, que deixa a mà dreta i per aquest ordre masos històrics com els de Can Lladó, Can Bartomeu i Can Segarra. El camí se’ns ha tornat de sorra i arriba a una cruïlla. Cal anar a la dreta pel carrer de Fèlix Albajes, que fa un gir pronunciat a l’esquerra i no s’ha de deixar fins al final. Passarem pel davant d’un rètol que indica ‘poblat ibèric’. El camí segueix fent un gir a l’esquerra, cap a l’oest. Un tram formigonat ens situa al barri de ferro de Can Borràs. Prenem el camí de més a la dreta, sense formigó, que ens condueix al pla dels ametllers. Ara cal seguir en direcció O-NO, travessant els ametllers, per un caminet planer que va en direcció al rocam (al fons). És zona d’oliveres i alzines. Creuem per sota la línia elèctrica i se-

Castell de Burriac 4

a br ils

Biblioteca Ilturo

tona

gen

a Ar

aC

Cabrera de Mar

Itinerari de Cabrera al castell de Burriac

Ca

rre

ter

ad

eC

ab

rer

a

Autopista C-32

Total del recorregut: 50/60 minuts

s

ila

aV

r sa

de

na

nto

ge

r aA

r

Ma

Castell de Burriac Foto:David Farell i Garrigós. Membre de la Fundació Burriac i de Natura


Cabrils

Recorregut pels rellotges de sol de Cabrils

Verdaguer

11 9

7

5

C. Do

mène

oig

ilia

Ca

rle

s

c Car

ig Torrent Ro

Em

les

3

Ajuntament

2

.d Av

1

an eS ta na

Ele Ca . Pg

rre

de

e

Ca

ter ad

ls

bri

Vilassar de Dalt

Andreu Majó Díaz

Can Pons Font: Biblioteca de Cabrils

C.

4

tR

6

To rre n

Camin

s

C. Mossen Jacint

8

13

12

10

uatre

(estiu) dl. de 15.30 a 21 h dt. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat

s

min

Ca

eQ

rd

rre

Ca

ret Torrent Xa

horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg tancat

8 Ca l’Arrà. És un rellotge molt senzill però bonic. És de ferro, amb el corresponent sol, orientat al sud-est, marca les hores de 8 a 3, sense línies horàries. 9 Mas Grau. Ovalat, vertical, a la línia de les 12 porta una campana, és molt corrent en els rellotges del Maresme, de 7 a 6. 10 Can Dachs. Esgrafiat, orientat al sud-oest, de 6 a 6 aràbigues. Inclou una creu i unes fulles de grèvol i JT 1950. 11 Can Roura. Pintat. Adornat amb un sol i unes branques florides, de l’any 1670. El va restaurar Salvador Fontanills, el qual va col·laborar en diversos rellotges de la zona. 12 Cal Majó. Aquí hi ha el Museu de Rellotges de Sol, únic al nostre país. Conté més de 500 rellotges de diferents classes, alguns de molt originals. S’ha d’avisar al telèfon 93 301 92 33 per concretar la visita. 13 Can Rosers. És un rellotge molt curiós. Només porta marcades unes poques hores.

r de Q

Domènec Carles, 21 08348 CABRILS tel.: 937 531 186 fax: 937 531 653 a/e: b.cabrils@diba.cat

Cabrils és el municipi amb més rellotges de sol de tot l’Estat. Els rellotges poden ser de moltes classes: verticals, horitzontals, d’altura, esfèrics, anulars, cilíndrics, bifilars... i poden ser monumentals o bé de butxaca. L’itinerari de rellotges de sol a Cabrils està format per 13 rellotges fets amb diversos materials i formes diferents: 1 Hort de les Monges. Vertical, declinant amb les línies zodiacals i els signes. Per poder assenyalar el gnòmon porta una bola. 2 Can Serra Clara. Vertical, de rajoles, amb bells ornaments mig desapareguts, amb el lema ”Sols compto les hores lluminoses”. 3 Cal Martínez Valls. Esgrafiat sobre una base de pols de marbre i calç. Orientat al sud. 4 Sindicat. Circular, orientat al sud, de 7 a 4 amb les mitges hores. 5 Ca l’Ardano. De ceràmica, amb un sol bicolor, va de les 6 a les 6. 6 Can Figueró. Està compost per dues rajoles amb una rosa dels vents i una sanefa. Les hores van de 6 a 6. 7 Can Pons. Pedra artificial amb forma d’escut, té gravades les línies i les hores aràbigues de 6 a 6 i a la part superior reprodueix un sol. Amb el lema “Sols compto les hores serenes”.

Carre

Biblioteca de Cabrils

re uat


(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

1 La Fundació Palau mostra al públic el fons pictòric i escultòric reunit per Josep Palau i Fabre, juntament amb la seva biblioteca privada. Inaugurada el maig de 2003, recull obres de pintura catalana de les col·leccions Palau i Fabre i Palau i Oller, el seu pare, que inclouen obres de Miró i Tàpies. Cal esmentar Picasso, del qual Palau va ser el més excel·lent dels biògrafs. Per aquest motiu trobem obres adquirides per Palau o bé donades pel mateix Picasso. 2 El parc de Can Muntanyà. 3 Els banys termals públics de Caldes d’Estrac daten de principis del s. XIX. Les seves aigües emergeixen a 38,8ºC. 4 A la capella de la Mare de Déu del Remei podem admirar la imatge actual de la Verge, la patrona de la població. 5 La parròquia de Santa Maria (s. XIX). Destaquen la làpida situada sobre la porta principal i la pila baptismal. 6 Torres de vigilància.

lésia

e Sa

ntem

Façana de la Capella de la Verge del Remei de Caldes d’Estrac

C. d

6

a

C. de l’Esg

7 Jacint Verdaguer descobreix Caldes a través de les visites al seu cosí, Joaquim Salarich. Una prova d’aquestes estades és el poema “Vora la mar”, escrit a Caldes el 10 de gener de 1883. 8 L’escriptor, músic i dibuixant Apel·les Mestres va passar llargues temporades a la fonda Borràs de Caldes. Va fer nombrosos dibuixos al natural de paisatges i personatges del poble, i també va escriure marinas (peces teatrals d’un acte). 9 Els molins. 10 La capella del Carme, situada prop de l’estació, va ser inaugurada el 1882 per tal que els treballadors ferroviaris poguessin assistir a missa. 11 El primer estiueig a Caldes. 12 Els banys de mar. 13 El passeig dels Anglesos. 14 A partir de 1901, el poeta Joan Maragall passa temporades a Caldes per prendre les aigües. Durant aquesta època, trobem dins la seva obra moltes referències a la població, entre les quals destaquen els cinc poemes de Vistes al mar.

iera

C. M

ajor

Parc de Can Muntanyà

La R

2

1 l

í Ra

Cam

8

7

C.

ere

tP

San

9

10

lona

11

Parc de Joan Maragall

13

14

els ig d

Pas

s

leso

Ang

e

ra d

rete

Car

ce Bar

12

Estació

se

Documents consultats: opuscle de l’Ajuntament, elaborat per l’Associació Arts i Lletres; dades recollides per Arrels Cultura i la Biblioteca municipal Can Milans.

3

tac ió

horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

L’itinerari autoguiat permet fer un recorregut cultural i turístic a través de Caldes d’Estrac i veure la vinculació de poetes com Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Apel·les Mestres i Josep Palau i Fabre amb aquesta vila.

l’Es

Carrer de l’Esglèsia, 6 08393 CALDES D’ESTRAC tel.: 937 913 025 a/e: b.caldese.cm@diba.cat bloc: www.bibliotecacanmilans.blogspot.com

4 5

de

Biblioteca Can Milans

Caldes d’Estrac: aigua, patrimoni i literatura

C.

Caldes d’Estrac

N-II

eig

s Pas

del

r

Ma


Calella

Ruta renaixentista. Calella del segle XVI

Biblioteca Can Salvador de la Plaça

16

aume

Sant J

uera Brug e la C. d 15 Plaça de l’Església

oser

5 6

7

8

13 12

17 18

11

a

rtrin

9

atlle

2

sia

sglé

e l’E

C. d

Carrer de Bartrina Torre de mar Capella de Sant Quirze Can Bartrina Can Rodona Pati de mas Salvador de Plaça Església parroquial Mas Romaní Carrer dels Tió, apotecaris Carrer del Batlle

el B

la

14

10 11 12 13 14 15 16 17 18

C. d

C. de

4 1

c Ba

Jesús Rodríguez Blanco Arxiver del Museu-Arxiu Municipal de Calella

3 Riera

nces

Entre 1525 i 1564 s’erigeix la parròquia, l’espai de la qual coincideix amb el terme municipal actual i on es fa el primer edifici, tot a càrrec exclusivament dels calellencs d’aleshores. Aquesta obra col·lectiva enforteix el sentit de pertinència, el “nosaltres”. Lligat a aquest procés es produeix també una altra fita el 1547-1548: la fundació de l’Hospital de Pobres i Pelegrins de la vila al turó del Mujal, també dit del Roser, i la construcció de la Torre de mar per prevenir els atacs dels pirates, la primera torre que ja no era d’una casa nobiliària, sinó del comú, la universitat, que es deia. Aquest impuls civil no s’esgota: Calella creix, dobla la població, es fa el barri de la Clota o d’en Salvador (l’espai entre

la plaça de l’Ajuntament i els carrers de Bartrina i Escoles Pies). El 1586 tenim un plànol detallat d’aquest clos. El creixement porta riquesa i diversitat, però també torna més difícil el govern de la població i la conciliació d’interessos: el sentit del “nosaltres” es fa més difús. El sistema de govern de les petites poblacions, un consell obert a tots els caps de casa (a més veus, es deia), no resultava efectiu, i els enfrontaments, les discòrdies, les rancúnies i les clamors s’eternitzaven. La sortida del laberint és el tercer pilar: el 1599 per primer cop Calella disposa d’un organisme, els jurats, escollits per insaculació, que ja és un veritable ajuntament que disposa de normes escrites sobre funcionament i competències. I això tanca el triangle: parròquia, hospital i torre ajuntament. Poques vegades un segle és tan decisiu.

e Fra

Resulta tòpic dir que el segle XVI és fonamental en el desenvolupament de la consciència europea, però és una veritat com ho és que Calella es forma en aquest segle. Tres pilars fonamentals s’aixecaran al llarg del segle.

El Mercadal Can Galceran Antiga casa Roger Can Salvador Ajuntament vell Can Basart Casa Flaquer d’Avall Museu Arxiu Can Rabassa

C. d

horari: dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13.30 h dg. tancat

C. de

R Pl. de

Pl. de la Constitució, 31 08370 CALELLA tel.: 937 690 386 a/e: b.calella.csp@diba.cat bloc: www.bibliocalella.blogspot.com

1 2 3 4 5 6 7 8 9

10 nselm

vara

e Jo

C. d

’A C. d

é

Clav

El Mercadal, lloc de mercat des del 1338 fins el començament del segle XX. Actualment: Plaça de la Constitució Foto: cedida pel Museu-Arxiu Municipal de Calella


Canet de Mar Biblioteca Pere Gual i Pujadas Riera de Sant Domènec, 1 08360 CANET DE MAR tel.: 937 956 037 fax: 937 943 154 a/e: b.canet.pgp@diba.cat web: www.canetdemar.cat/biblioteca horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13.30 h dg. tancat

(estiu) dl. de 15.30 a 21 h dt. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat

Itinerari pels rials de Canet de Mar Al Maresme els nostres cursos fluvials són curts i de règim irregular. Hom parla de rieres, torrents, rieranys... A Canet de Mar emprem el terme rials. D’una banda, un rial és un sistema natural. En episodis de pluges fa la seva funció de desguàs (les conegudes rierades). A les vores prosperen plantes de l’alzinar litoral i d’altres pròpies de ribera, com l’emblemàtic aloc. Alhora, els rials han estat modificats per l’home. S’han utilitzat secularment com les vies d’entrada a les valls des de la plana litoral. El pagès delimità les finques amb els característics murs de pedra i morter, o bé afavorí una petita elevació del terreny (la mota). Us proposem un itinerari pels rials de Canet, per gaudir dels seus valors naturals i, alhora, observar elements culturals que ens remeten a d’altres èpoques. En total, unes 3 hores de caminada tranquil·la i uns 300 metres de desnivell. Sortim del centre de la vila de Canet i pugem per

la riera Gavarra. Cal salvar l’obstacle de l’autopista i travessar el nou polígon industrial. Arribats a una trifurcació, anem a buscar el rial de Can Pouet. En les parcel·les que travessem observem restes de basses, boques de mines d’aigua, cabanes de vinya... Un cop passada la pintoresca casa d’indià, amb la imponent masoveria, agafem una pista que puja fort. A mitja pujada, destaca la recuperada font de la Fontana. Carenegem cap al nord per trams de cirerers d’en Roca i alzinar. Les vistes són dilatades, cap al Corredor, el Montalt, el Montnegre, el Montseny... Trobem un indicador que anuncia l’inici del rial del Salt del Rossí. Després d’un tram de senda boscana, una modesta graonada salva el desnivell del singular paratge, on s’emmarca la llegenda dels gegants de Canet. En suau baixada, arribarem a la trifurcació del final del polígon.

Can Pouet

a

ist

top

Au

e

sm

are

lM de

C-32

Riera Gavarra CANET DE MAR

N-II

Rial, a la mota prospera una alzina imponent Fot-li castanya!

ACPO

Foto: Fot-li Castanya! Comissió de Medi Ambient de l’ACPO. Organitza sortides mensuals de divulgació de l’entorn de Canet.


ra u Fa b Pomp e

bra

c. de

at

i Calc

a an F Rom

Flos

t

Sònia Hernández

8

N-II

a

La petjada d’un passat tan ric, testimoni privilegiat de la història de tot un país, serveix per reivindicar una cultura –com a forma d’entendre la vida– que ens lliga inevitablement al passat, mentre que el seu patrimoni natural –la constant presència del mar– amplia la perspectiva per tenir una visió més bona del present i el futur. L’escenari privilegiat en què es converteix el Masnou proporciona l’alè necessari a les persones que hi actuen perquè el seu paper es desenvolupi amb més voluntat, amb l’energia que donen les ganes de gaudir de tots els plaers que amaga la vida. No és pas cap altre que l’esperit del Modernisme, del seu hedonisme i de les seves expectatives, que atien la voluntat de viure, fins i tot quan ni les circumstàncies ni les atencions dels déus no ens són gens favorables.

l Biad

L’esplendor econòmica de qualsevol època comporta, a més, una certa varietat d’autocomplaença que empeny a l’hedonisme i, per tant, a l’exaltació de la natura que ens ha fet tan poderosos. El Modernisme i l’efervescència mercantil, cultural, social i, fins i tot, patriòtica pròpia de finals del XIX i principis del XX evoca aquesta voluntat de gaudir d’allò que s’ha aconseguit i que ens fa diferents de la resta de mortals i dels déus menys generosos. Potser és aquest esperit el que construeix el tarannà tan propi i tan característic del Masnou, gràcies als testimonis d’aquella època que encara conserva el seu patrimoni. La riquesa dels estiuejants i d’aquells que van fer les Amèriques queda palesa en construccions com el Casino, de Bonaventura Bassegoda i Amigó, la Casa de Cultura, de Pere Andreu, o les diverses cases d’arquitectes com Domènech Boada, Enric Fatjó o Juli Maria Fossas, a més de nombrosos petits detalls en la decoració que sorprenen qui camina pels carrers del Masnou.

1 2 3 4 5 6 7 8

El Casino Casa de Cultura Casa de carrer Casa de carrer Casa de carrer Casa de carrer Casa de carrer Casa de carrer

c. de

Sant

el

Miqu

4 s Vilà 3 Felip estre Sant ls M c. de c. de rau re G e P c. de

7

rra

Nava

Mique

(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

c. de

Mille Lluis c. de Pere Sant c. de c. de

horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 h ds. de 10.30 a 13 h dg. tancat

c. de

XIII oa n X

Biblioteca Joan Coromines Pujades Truch, 1 A 08320 EL MASNOU tel.: 935 409 056 fax: 935 409 175 a/e: b.masnou.jc@diba.cat bloc: www.bibliotecajoancoromines.blogspot.com

e Pg. d

Un llegat d’opulència

J Av. de

El Masnou

C. Barcelona, 1 C. Prat de la Riba, 16 C. Sant Felip, 61 C. Sant Felip, 105 Av. Prat de la Riba, 72 Pl. de la Lllibertat, 6 Pl. de Catalunya, 13 C. Barcelona, 53

6

2

1

5

Casa de cultura. Edifici d’estil neoàrab, construït a partir de l’any 1900 pel mestre d’obres Pere Andreu, va ser propietat del matrimoni Jaume Sensat i Sanjuan i Rosa Sensat Pagès i Orta. Foto: Raquel Piernas


Pla

C. de Giro

na

elva

3

s

Joaquim Colomé i Alsina

í del

Cam

agè

(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. 10 a 13 (tancat juliol i agost) dg. tancat

Durant tot aquest recorregut es podrà anar observant la zona protegida de les dunes, on es procura recuperar i conservar la flora autòctona psamòfila de les nostres platges, com el rave de mar, la corretjola marina, la lleteresa o l’escrofulària, entre d’altres. Ja en el delta destaca la vegetació de ribera, com el canyís, les bardisses i alguns exemplars de freixes, oms i plàtans. I de la fauna, els biòlegs que l’han estudiat hi han trobat una riquesa ornitològica molt interessant, fins a dues-centes espècies d’ocells, especialment d’aus aquàtiques i marines migradores, i alguns nidificants com el repicatalons i el corriol petit. El retorn es pot fer pel camí del Mig, que podem iniciar al marge del riu. Seguint aquest camí, arribarem a Malgrat, i podrem admirar els camps a dreta i esquerra on hi creixen les excel·lents verdures que són la nostra joia.

va

sB Ma

horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg tancat

La gran i rica extensió del delta de la Tordera, xifrada en uns vuit quilòmetres quadrats, és la que en la part malgratenca, a la dreta del riu, coneixem amb el nom de pla de Grau. Aquest pla és un terreny molt fèrtil, un graner dels malgratencs i també ric en fauna i flora autòctona, a la ribera del riu, al rec Vivé o al gorg del Rei. En temps d’una agricultura més de supervivència, quan en aquests camps se sembrava molt blat i altres cereals, hi feia presència l’alegre guatlla. Ara els nostres agricultors es dediquen més al cultiu de la verdura i, testimonialment, el fesol del ganxet. Per fer-hi una visita podem començar pel camí de la Pomereda, sortint pel pas subterrani de la via del ferrocarril, fins a la desembocadura del riu. Aquest recorregut té uns dos quilòmetres. Seguint aquest camí, que conserva el topònim d’una antiga pomereda que ja no recorden ni els més vells, que també se’n podria dir de les conques –aiguamolls a escàs nivell del mar on hi creixien canyelles, boga o balca, joncs i altres plantes aquàtiques–, trobem terrenys avui recuperats per importants indústries i per càmpings molt concorreguts.

e

d Av.

Bra

í de Cam

Desclapers, 14-18 08380 MALGRAT DE MAR tel.: 937 619 032 fax: 937 613 054 a/e: b.malgrat.lc@diba.cat web: www.ajmalgrat.es/el_poble_malgrat_de_ mar/Biblioteca%20La%20Cooperativa

sta

o la C

La S

Biblioteca La Cooperativa

Itinerari d’espais naturals í de Cam

Malgrat de Mar

Pla de Grau

MALGRAT DE MAR

Camí de

eda

la Pomer

1 Espais dunars

seig

Pas

rítim

Ma

Camp de les Meves

2 Delta de la Tordera

Pla de Grau Foto: Ajuntament de Malgrat


Mataró

A Llavaneres

Les masies de Mataró

5

Biblioteca Pompeu Fabra

Enric Subiñà i Coll Historiador

Auto

Hospital de Mataró

de Ma ta rre

ter a

Pl. França

Pl. Espanya

Pl. Itàlia

I

N-I

nn

3

’Do .O C. d

l Ra mí Ca

1 C- 31D

Porta Laietana

II

N-

l

í Ra

Ajuntament

Biblioteca Pompeu Fabra l Biada e u e Miq

Rd

2

ell

Pl. Granollers

II

N-

4

e

aresm

del M

Can Jaume Mercer, veïnat de Mata (~1920) Foto: Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Arxiu d’imatges. Col·lecció Mn. Colomer

Ronda de Mataró

Ca

Auto

me

ares

el M

d pista

llas

Proposem conèixer quatre masies del nucli urbà (les tres primeres municipals) i una de Mata. Can Boet(1) (c/ Francesc Layret 75), ara can Xalant, presenta la masia antiga del segle XVI, amb un portal rodó dovellat, unida a la masia

pista

de arra . F. T

(estiu) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

d’inicis del segle XVIII, amb un portal quadrat. Can Mallol de la Torre(2) (rda. del president Tarradellas), coneguda per can Palauet, conserva una torre de defensa bonica construïda el 1564, amb matacans a tot el volt, un portal rodó dovellat i la finestra del segle XVI, amb dues cares esculpides. Les Esmandies(3) (c/ Marià Andreu), construïda el 1746, un important casal senyorial del segle XVIII amb planta quadrada, un gran celler, capella i obertures boniques als pisos. Can Fogueres del Torrent(4) (baixada d’en Massot) manté les característiques constructives del segle XVII, amb un portal exterior del 1615, formant el clos, un portal rodó dovellat a la masia principal i un edifici del segle XVIII adossat a l’esquerra. Can Tria de Mata (5) (ctra. Bv-5031 a Llavaneres) destaca per la gran torre de defensa renaixentista, de planta quadrada, del segle XVI. La masia adossada, del segle XVI-XVII, té un portal rodó dovellat.

Rda

horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 i de 16 a 19 h dg. tancat

A Mataró la pagesia ha tingut gran importància, i una bona mostra en són les moltes masies i cases de pagès que existien. Històricament el terme actual de Mataró s’ha dividit en veïnats: Mata, Valldeix, Cirera i el veïnat de la Torre o Pla d’en Boet. Les masies estaven escampades per tots els veïnats, especialment els de muntanya, i als voltants del nucli medieval de Mataró. Eren construccions normalment de tres cossos, que a partir del segle XVII van créixer per encabir grans cellers que permetien emmagatzemar la gran quantitat de vi que es produïa. Amb el creixement de la ciutat, des del segle XVIII, moltes de les masies properes al nucli es van enderrocar per permetre l’obertura de nous carrers, alhora que proliferaven les cases de pagès al litoral per treballar unes terres que s’havien transformat de vinya a horta.

Via Europa

Plaça Occitània, s/n 08302 MATARÓ tel.: 937 412 920 fax: 937 412 922 a/e: b.mataro.pf@diba.cat web: www.mataro.cat/portal/ca/Cultura/ lectura/index.html bloc: http://lapompeufabra.blogspot.com

r

Ca

ata

eM

ad

er ret

Cam


Montgat

Les masies montgatines 2

Ma re

Rda. 8 de Març

Au

top i

t en eg nR

4

sta

Ca

7

del

a ter

C. Antonia Macià

B-20

Rd

5

6

a.

8d

3

N-II

eM

arç

Ca ll Ve

2

la

ian aT

mb

Ra

a

de

1

ó

ur lT

(estiu) dl. de 15.30 a 21 h dt. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat

on hi residia quan fou detingut i executat el 1909 després d’un judici pels fets de la Setmana Tràgica. 4 Can Regent. A finals del segle XVII la noble familia barcelonina dels Boixadors n’eren els propietaris, després els marquesos de la Manresana i finalment els hereus de Francesca Fivaller, coneguda com la Virreina. 5 Ca n’Umbert. L’antic mas Barral ha tingut una gran importància en el territori montgatí. Un exemple: l’any 1930 Berenguer Umbert va vendre el puig de Montgat per 2.200 sous a Guillem de Canet, i aquest l’any següent el va revendre per 9.900 sous als consellers de Barcelona 6 Can Galceran de Vall. Actualment és un restaurant i un club de tennis, i conserva l’antiga estructura exterior. Al costat podem contemplar l’ermita romànica de Sant Martí, del segle X. 7 Can Gili. Masia que limita amb Tiana. Es té coneixença de la nissaga Gili des del segle XIV fins a finals del segle XIX.

rre

horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

Gran part de les masies montgatines van desaparèixer a causa de la industrialització, la fragmentació del territori per vies de comunicació i la transformació del sòl agrícola en residencial. Malgrat tot, encara se’n conserven algunes, i d’altres han sofert modificacions. El que es presenta és un itinerari recomanat per conèixer Montgat. 1 Ca n’Alsina. De l’antic mas Truït en tenim notícies des de principis del segle XIII, en què la família Matheu el posseïa com emfiteuta del monestir de Sant Cugat. Al segle XVII, el mas passa a ser propietat de l’Alsina fins el 1848, que passa a ser propietat de la companyia del ferrocarril. Actualment només es conserva la torre de defensa. 2 Can Pallejà. D’aquesta masia no se’n conserva cap resta ja que al segle XIX va ser enderrocada per construir-hi la torre dels marquesos de Monsolís. 3 Can Miquel Matas. Fou construïda al segle XVIII per Miquel Matas Comanjuncosa, a qui li deu el nom i el de la riera on és situada. Fou adquirida per Francesc Ferrer i Guàrdia el 1903,

Ca

Rda. Països Catalans, s/n 08390 MONTGAT tel.: 934 690 098 fax: 934 691 674 a/e: b.montgat.tb@diba.cat

C-3

Biblioteca Tirant lo Blanc

sm e

C-3

al

Camí R ar

C.

M del

1

C.

a

rin

Ma

Can Gili Abelard Chimisanas i Julià

Foto: Marta Lloret Blackburn Font: mapa del patrimoni cultural de Montgat, 2009


Miralles de Palafolls

FLORIT, Pepet Palafolls, passejades. [s.l]: Edicions del Roig, 2008. p. 31-33

4

me

(estiu) dl. de 16 a 21 h dt. de 16 a 21 h dm. de 16 a 21 h dj. de 10 a 14 h i de 16 a 21 h dv. de 16 a 21 h ds. tancat dg. tancat

2

1

Mares

horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

repoblat), alzines, suros i arbusts, fins a trobar la urbanització. En arribar al cim de Miralles(3) la panoràmica és extraordinària. De cara al mar, tot el delta de la Tordera amb els pobles de Tordera, Palafolls, Malgrat i Blanes des dels Pins fins a Sant Joan. A l’esquerra, les vistes d’Ortsavinyà, poblat de masos i importants cultius i boscatges. Al començament del vessant, l’esplanada de la plaça de les Bruixes (4), on la llegenda popular hi atribuïa trobades de bruixeria organitzades i maleficis a algun veí. Ara la muntanya de Miralles juntament amb la serra de Marina s’han declarat Parc Natural de protecció forestal i s’hi ha instal·lat una torre de vigilància per poder combatre incendis, amb un dipòsit d’aigua per a alguna urgència. Per tant, l’arribada a la muntanya amb facilitat es fa des de la urbanització amb carretera asfaltada, i per Vallplana amb dues carreteres antigues de bosc.

ta del

Parc de les Esplanes, s/n 08389 PALAFOLLS tel.: 937 657 908 a/e: b.palafolls.em@diba.cat

És la muntanya típica del poble i la més enlairada de la serralada del Montnegre, el final de les elevacions marítimes des de Collserola i la Correria de la Tordera. Però Miralles és una muntanya històrica d’ahir i d’avui. Ara té dos vessants d’arribada: el turístic, per la urbanització de Sant Genís amb nombrosos carrers plens de xalets d’estiu, i l’antic, venint de Vallplana, zona baixa rústica, amb una pujada de més de 400 metres. Comencem per la font del Bolet(1) a peu. Hi trobem unes imponents roques planes, que resseguides pel rierol de Can Vinyals(2), un xic amunt, en unes estretors amb uns laberints capriciosos, fan unes cavernes que a la sortida de les aigües se’n diuen la font de les Roques. Per tant, sortint de la font del Bolet, ja tenim un recorregut suggestiu per enfilar la muntanya. Seguint el rierol, un xic més amunt, trobem una recollida d’aigua, que durant molt de temps es va fer amb una canonada per abastir la casa. Després es va abandonar per fer-hi una mina a prop. Pujant la carretera dreta i costeruda anem cap a la muntanya, poblada de pi (autòcton i

Autopis

Biblioteca Enric Miralles

Parc Natural de Montnegre-Corredor

Urbanització Ciutat Jardí

Biblioteca M. Serra i Moret Sant Genís de Palafolls

C-32

Palafolls

3

Serra de Miralles al fons Foto: Anna Rovira Garrido


Pineda de Mar

Itinerari poètic Font del Boter

Biblioteca M. Serra i Moret Plaça de les Mèlies, 21 08397 PINEDA DE MAR tel.: 937 623 796 a/e: b.pineda.msm@diba.cat horaris: (hivern) dl. 16 a 20.30 h dt. 16 a 20.30 h dm. 16 a 20.30 h dj. 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dv. 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h ds. 10 a 13.30 h dg. tancat

(estiu) dl. 15.30 a 20.30 h dt. 15.30 a 20.30 h dm. 15.30 a 20.30 h dj. 15.30 a 20.30 h dv. 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Biblioteca del Poblenou Passeig d’Europa, 23-25 08397 PINEDA DE MAR tel.: 937 662 016 a/e: b.pineda.p@diba.cat horaris: (hivern) dl. 15.30 a 20.30 h dt. 15.30 a 20.30 h dm. 15.30 a 20.30 h dj. 15.30 a 20.30 h dv. 15.30 a 20.30 h ds. 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dl. 15.30 a 20.30 h dt. 15.30 a 20.30 h dm. 15.30 a 20.30 h dj. 15.30 a 20.30 h dv. 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

3

Aquest itinerari vol ser un homenatge a Josep Brugada Vilaró (1898-1970), “el poeta”, com l’anomenaven els veïns. Home senzill que conreava la terra, propietari d’una vinya que treballava com si fos un jardí. Dotat d’una gran sensibilitat, cultivava l’art de la poesia, malgrat tenir només estudis primaris. Recitava en festes i aplecs, sempre a l’aire lliure. Això el va convertir en una persona singular i popular.

Les meves poesies són fetes al natural i no puc recitar-les dintre de cap local.

Caminada d’hora i quart que segueix els indrets on ell s’inspirava i escenari dels recitals. Sortim de l’església i continuem per la vora esquerra de la carretera N-II, direcció Girona, i a la rotonda del Mas Pi trenquem per enfilar-nos al turó de Gràcia. Arribem a l’ermita(1), un mirador que ens permet gaudir d’una gran panoràmica: la plana litoral des del far de Calella fins a Malgrat, i al mig les hortes de Santa Susanna. Ell feia els

SANTA SUSANNA

seus recitals durant els aplecs de sardanes que es feien al peu de l’ermita. Ermita de Gràcia

2

Reculem per la pista on hem vingut. Trenquem a mà dreta i després d’una baixada agafem un corriol amb fort pendent que ens porta a un gran replà: a la dreta, els dipòsits soterrats de les aigües i, a l’esquera, els pins del poeta(2). D’aquí en avall, pel vessant de la muntanya, s’estenia la vinya i en aquests pins assajava els seus recitals. Seguint el camí direcció ponent s’arriba a una pineda preciosa. A mitja pineda ens desviem a la dreta per un camí que baixa cap al sot del Boter; el seguim fins a trobar una pista per on continuem direcció mar. Aviat serem a la font del Boter(3). Un paratge bonic on l’aigua de la font, la preferida del poeta, ara ja no raja. Final de l’itinerari. Per tornar seguim direcció al mar fins a trobar el primer carrer de Santa Susanna, que ens durà a la carretera, la qual seguirem per tornar al punt de sortida.

Ramon Plaja

Foto: Ramon Plaja Plànol: Quim Estol

Pins del Poeta

Mare de Déu de

1 Gràcia

eter

Carr

na

rcelo

Ba a de

N-II

Pla del Llobet

El Carme

PINEDA DE MAR


Premià de Dalt Biblioteca Jaume Perich i Escala Riera de Sant Pere, 88 08338 PREMIÀ DE DALT tel.: 937 514 771 fax: 937 517 684 a/e: b.premiad@diba.cat web: www.premiadedalt.cat/ambit.php?id=7 horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 9.30 a 13.30 h dg. tancat

(estiu) dl. de 15 a 21 h dt. de 15 a 21 h dm. de 15 a 21 h dj. de 15 a 21 h dv. de 15 a 21 h ds. tancat dg. tancat

Camí de l’aigua És el corriol que parteix de l’esquerra del número 187 de la riera de Sant Pere(1) i arriba fins a la font de Serviol, actualment tancada, el punt de parada logística per pujar fins a Sant Mateu. Transcorre per l’obaga dels turons que tanquen la vall de Premià per ponent i ressegueix una canal d’aigua construïda per a proveir can Moles i can Cinto Manent. El primer tram és un torrent que permet observar l’erosió del granit a causa dels efectes de l’aigua i la consegüent formació dels característics tolls(2). A la cruïlla convé visitar la caseta dels reis(3) i les magnífiques panoràmiques sobre el centre històric i el mar. S’hi pren el camí nord en el qual resten encara trams de la canal. Més endavant el corriol desapareix per un mur de pedres caigudes; cal saltar-lo i continuar fent via seguint sempre la canal, la qual continua per sobre de la pedrera(6) fins a la font de Serviol(9). De tornada, cal desfer el camí passant de nou per la pedrera, i més endavant cal fer una aturada per admirar la magnífica formació graníti-

ca, coneguda pels caçadors com “el cau de la guineu”(10), o més recentment “les roques de l’Ignasi”. Des de fa uns anys s’hi practica escalada. Malauradament, aquest indret ha quedat vinculat a la mort d’un escalador, el record del qual va quedar immortalitzat amb l’antropònim amb què es va rebatejar. A prop d’aquest punt conflueixen els torrents del bon Jesús i de Serviol, que nodreixen el torrent de la bassa de la Màdria. És el punt on neix la Riera de Premià, la qual, des de fa temps, ha configurat l’eix longitudinal de l’assentament humà. La vegetació és la característica del bosc mediterrani: alzines, alzines sureres, pins pinyers i pins blancs o pins bords de repoblació. També el bruc, el romaní, la farigola i l’estepa. A les torrenteres la vegetació s’espesseix, i amb el pas de l’aigua l’heura creix i s’enfila pels troncs dels arbres. Resten encara dispersos alguns exemples de garrofers, oliveres i parets de vinya, testimonis d’un passat agrícola no gaire llunyà. Pont Imma Gimferrer Duran Directora del Museu de Premià de Dalt

Foto: Imma Gimferrer Duran Plànol: Carles Freixas Gimferrer


El Premià mariner

s Vila de

Les cases dels pilots i capitans dels vaixells de la carrera de les Amèriques són més luxoses, tot i que conserven l’estructura de les cases de cos. Però són d’una mida més gran, més ornamentades, sovint amb un tercer pis, amb patis més grans i amb balcons.

Ramon Coll Monteagudo Regidoria de Cultura

t Dal de

Les cases de cos solien tenir la planta baixa per sota del nivell del carrer amb l’objectiu de

fer més estable la temperatura i alhora poder obtenir la tàpia per aixecar les parets. La planta baixa és la zona diürna, on es fa vida; la planta pis només serveix per a dormir. Completen la casa dos elements fonamentals: l’hort i l’eixida (pati mitjancer), amb un safareig, una comuna i un arbre fruiter (taronger o llimoner). Des de l’eixida s’accedia a un carrer posterior que comunicava per darrere totes les cases d’una mateixa filera, anomenat androna.

sar

La majoria de les cases dels pescadors de Premià eren les anomenades cases de cos, construïdes formant carrers paral·lels al mar. Totes tenien les mateixes mesures: 20 pams, o sigui, 5 metres d’amplada de façana, i dos pisos. Les illes de cases estaven construïdes tan sols en la banda més propera al mar, i deixaven per a horts la part posterior, de tal manera que els carrers només tenien una vorera a la façana dels edificis. Les cases més antigues, dels pescadors i mariners, de les quals en resten ben poques actualment, tenien tan sols una finestra petita, situada al pis superior. La llinda de la porta era rectangular , de pedra treballada, com la finestra. Posteriorment es va posar de moda fer el marc superior de la porta una mica arquejat i més ample. I en l’època de més diners fins i tot es va obrir una finestra a la planta baixa i s’hi va col·locar una reixa.

rim nP

(estiu) dl. de 16 a 21 h dt. de 16 a 21 h dm. de 16 a 21 h dj. de 16 a 21 h dv. de 16 a 21 h ds. tancat dg. tancat

nV

Gra

Joa

horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13.30 h dg. tancat

ys

e C. d

Carretera de Vilassar de Dalt, 100 08330 PREMIÀ DE MAR tel.: 937 510 145 fax: 937 510 145 a/e: b.premiam@diba.cat

pan

om

sC

lui ia L

tera

Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras

re Car

Premià de Mar

ant

C. S

toni

l

í Ra

C.

el iqu

Sa

nt M

An

Carrer amb cases de mariners Carrer amb cases de pescadors

Cam

Portalada de l’Església de Sant Cristòfol de Premià de Mar Foto: Regidoria de Cultura de Premià de Mar


raforc a

c.

Sa

ari

git

c. A lps

3

Torre de Can Bonet

Pl. Joan Miró

Capella de Santa Susanna

2 Torre de

Vallxirau

ntor

me . For

c. Aries

c Pl. Catalunya

Carretera N-II

Carretera N-II

Carretera Vella

Riera c. Plà

Finalment trobem la torre de Mas Galter(5). Aquesta masia, ara restaurada, segurament era una de les més properes a la platja i, per tant, més desprotegida. La torre és de planta cilíndrica i està escapçada per la part superior.

s c. Alp

c.

Bo u

es

Parc del Colomer Pl. de l’Església Pg .d eL lev an c. Salvador Es t priu

Camí de la

Seguidament, enfilem cap a la torre de Vall Xirau(2), que deu el seu nom també a la petita vall. Aquesta torre es comunicava directament amb la torre de la Plana.

irall

La ruta s’inicia a la torre de la Plana(1): es tracta d’una torre de primera línia. Difereix de les altres en el diàmetre –el d’aquesta és més gran– i en la situació. Segurament estava armada i donava l’avís de desembarcament a la resta de torres. Les seves dimensions generoses i el talús ens fan pensar que la seva altitud era destacable.

Molt a prop trobem la torre de Can Ratés(4), torre i refugi, que va ser construïda per Bartomeu Poch l’any 1584. L’edifici de la torre és de planta circular, té la base atalussada i conserva sencera la corsera, amb merlets escalonats, tot en molt bon estat. Sobre l’accés, sota la finestra de la primera planta, hi ha una inscripció on s’observa l’any de l’edificació i el nom del promotor.

5

c. Rosella

(estiu) dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 h dt. de 16 a 20 h dm. de 16 a 20 h dj. de 16 a 20 h dv. de 16 a 20 h ds. tancat dg. tancat

Santa Susanna és un dels municipis de la comarca que té més torres conservades. Totes elles estan catalogades com a béns culturals d’interès nacional des del 1949.

Anirem ara cap a la torre de Can Bonet(3), l’única de planta quadrada, segurament fou construïda a final del segle XV i reformada posteriorment. Es conserven dues mènsules a la part davantera, que probablement sostenien el matacà. Per les dimensions generoses devia ser utilitzada com a refugi.

eny

Camí de Perefita

horaris: (hivern) dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 h dt. de 16 a 20 h dm. de 16 a 20 h dj. de 16 a 20 h dv. de 16 a 20 h ds. de 9 a 13 i de 16 a 20 h dg. tancat

Les torres de guaita es coneixen des de l’època iberoromana, i alertaven dels perills dels pirates, molt freqüents des de principis del s. XVI. La costa del Maresme va ser coneguda com la costa torrejada.

c. M

Plaça de Catalunya, s/n 08398 SANTA SUSANNA tel.: 937 678 441 fax: 937 678 750 a/e: biblioteca@stasusanna.org web: http://www.stasusanna.org

Total del recorregut: 4 km Dificultat: baixa

onts

c. M

Torre de Can Ratés

Urbanització Alta Maresme

c. Ped

Biblioteca de Santa Susanna

ll c. Gate

ra e la Rie Camí d

Santa Susanna

Ruta de les Torres de Guaita

olí nc Fra c. Torre de 4 Can Ratés

de la

Torre

Av. Del Mar Torre de la 1 Plana

Neus Illas Ripoll

Torre de Can Ratés

Regidora de Cultura

Foto: Joan Ribot


Sant Andreu de Llavaneres

2

3

El modernisme a Llavaneres

4

Do

cto

r

Ajuntament Pl. de la Vila

de l un t de M C.

10 an

tA

nd

errat

Torre Lluís Matas Sala Matas Garatge Matas Can Farnés Ca la Conxita Farnés Can Serra Torre del Sot Ca l’Utzet Can Terrés Torre Gran Can Rius El Morrell

u de Monts

4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15

Av. S

reu

ya

La majoria de les cases de l’itinerari estan situades al centre del poble, menys dues, que estan situades al barri del Port Balís i al barri de Sant Pere, vora el mar.

11

12

lun

En aquest itinerari us oferim un recorregut per les cases de Sant Andreu de Llavaneres que contenen elements modernistes. Són cases que normalment eren residències de gent benestant i burgesa, que feia servir l’estil modernista per fer ostentació de la seva riquesa.

a ta

(estiu) dl. de 15.30 a 21 h dt. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat

8 9

are de Dé

7

C Av.

horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

Pg. de la M

6

Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Closens, 65 08392 SANT ANDREU DE LLAVANERES tel.: 937 926 872 a/e: b.st.andreulla@diba.cat bloc: www.bibliotecallavaneres.blogspot.com

1

C.

5

13

Ca

de

lP

de

Sa

nt

14 Pe

re

Barri de Sant Pere

C.

de

lP

ort

II

N-

Els noms de les cases de l’itinerari que podeu seguir amb l’ajut del mapa, per ordre de numeració de les cases, és el següent:

Parc de Sant Pere

Port Balís

15

1 Ca l’Alfaro 2 Can Tolosa 3 Torre Belvis (Torres Bessones)

Text basat en el llibre El modernisme a Llavaneres, de les autores

Núria Bru i Ainhoa González Itinerari extret del mateix llibre

Puo modernista BRÚ, Núria; GONZÁLEZ, Ainhoa. El modernisme a Llavaneres. Sant Andreu de Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, 2006.


Sant Vicenç de Montalt Biblioteca La Muntala Riera del Gorg. s/n 08394 SANT VICENÇ DE MONTALT tel.: 937 912 372 fax: 937 913 460 a/e: b.st.vicensm@diba.cat web: www.svmontalt.cat/ambit.php?id=22 bloc: www.bibliolamuntala.blogspot.com horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20 h dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu -agost-) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

a Can Montalt

a Arenys de Munt

Ull de serp

La major part del nostre país és roca. Només una fina capa de vida, organitzada en ecosistemes al bosc, als camps, a la platja o a les ciutats, recobreix finament un massacot rocós de quilòmetres de gruix sota els nostres peus. I d’aquest tan sols percebem algunes boles escampades pel bosc o les vinyes, o esqueis, quan fan afloraments considerables. Els granits són les roques predominants al Corredor. També al Montnegre, però a partir dels 500 metres d’alçada les pissarres persisteixen fins a la carena. Els granits es van formar fa uns 290 milions d’anys, a partir del magma (a temperatures molt elevades) que, des de centenars de quilòmetres de fondària, va pujar, en successives onades, sota la capa de pissarres, que era aleshores la serralada i de la qual avui dia només resta la carena del Montnegre. L’erosió, al llarg de mil·lennis, ha fet desaparèixer pràcticament aquesta capa d’antigues pissarres i ha rebaixat la capa granítica que va aflorar posteriorment.

El granit és fet de quars, feldspat i mica. El quars és el més dur. L’aigua acaba dissolent els feldspats. La gran roca inicial s’esquartera, donant lloc a formes arrodonides i al sauló. El granit és una roca dura, molt utilitzada en construcció. Abans de les grans pedreres s’extreia dels petits afloraments dispersos per la muntanya. Fins a la dècada de 1970, el “clicclic” dels picapedrers va formar part del paisatge sonor del Corredor. Ull de serp és el nom que rep el granit fresc a la comarca. La mica negra, petita, contrastada, fa pensar en l’ull d’una serp. Els rocs del Moro, les roques de la Nao, les de la plana d’en Ferran, les de la Ferradura… Tants i tants aforaments en pedreguers que van aixoplugar els maresmencs neolítics i que han inspirat els jocs infantils fins a l’actualitat.

Joan Manel Riera Escola de Natura del Corredor

Turó de l’Oriola

Turó d’en Bosc

Rocs del Moro

Caseta d’en Bosc

Plana d’en Ferran

Mare de Déu d’en Torrents

Caseta d’en Cabot

Torrent del Canyadell Supermaresme

Can Milans del Bosc

Les roques tenen els seus punts febles que són aprofitats per algunes plantes amb empenta per esberlar-les i fer-se camí. Però els picapedrers han estat qui més profit n’ha tret, d’aquests plans per on la roca es comença a disgregar. Alguns afloraments rocosos han estat preservats a l’imaginari popular, com les Roques de l’alzina.

Plana de l’Andreu

Can Missé Torrent del Ranxo Can Mora de Dalt

a Caldes

Les Bilbenyes SANT VICENÇ DE MONTALT a Llavaneres

Itinerari de 4 quilòmetres

Roques de l’alzina Foto: Joan Manel Riera. Escola de Natura del Corredor


Teià

Una passejada pel centre urbà de Teià Can Bruguera

Biblioteca de Can Llaurador Av. J. Roca Suárez-Llanos, 40 08329 TEIÀ tel.: 935 550 104 a/e: b.teia@diba.cat web: www.teia.cat horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Inici i final: A la Casa Municipal de Cultura La Unió

de Catalunya, on hi ha el mercat municipal i al davant ca la Cecília.

Torre dels Gegants

Can Godó

Recorregut: Pugem per la riera fins al parc de can Godó i a la dreta veurem uns exemples de grans cases senyorials: la torre dels Gegants, can Godó i can Casassa. Tornem enrere uns metres, pugem per les escaletes i veurem les entrades de can Casassa i de can Godó. Baixem al carrer de Mestre Riera i pugem per Berenguer de Roudors per topar amb can Barrera i continuem per trobar a l’esquerra el barri de casa Pol. Pel mateix carrer travessem el torrent i pugem un centenar de metres pel camí del cementiri fins arribar a una corba des d’on veurem una panoràmica del cementiri envoltat de vinyes, els horts de can Barrera i el centre de Teià. Tornant enrere trobem el torrent del Dr. Barrera, que agafarem de baixada. Girem a la dreta per Antonio Machado i al primer gir ens aturem i cerquem el finestral gòtic de cal Baster. En una paret lateral de la casa trobem l’antiga torre de defensa. Continuem pel carrer d’Antoni Gaudí, que ens aboca a la riera per baixar fins a la plaça

Enfilem el torrent de casa Bru i a mà esquerra veurem el gran barri forjat d’aquesta casa. Més amunt passem entre les capelles de casa Bru i de can Dardanyà. Continuem pujant fins al carrer Ebre, configurat per les cases dels primers menestrals i teixidors de Teià que cercaven l’empara de l’església. Al capdamunt del carrer hi ha la plaça de Sant Martí (plaça de missa), un antic fossar al costat l’església, i cal Terçó. En un racó de la plaça s’amaga el barri d’accés a can Torrents.

Parc Can Godó Casa Pol

Església Parroquial

Can Barrera

La Unió Can La Laió Can Monac

Cal Senyocinto

Ajuntament

Can Torrents

Can l’Americano Casa Bru

Ca la Cecilia

Can Cinto Feu

Entre aquest barri i l’absis de l’església hi trobem un pas per accedir a la plaça de Sant Jaume. Continuem a l’entorn de l’església parroquial, coneguda també com la catedral del Maresme. Arribem fins a la façana per continuar per la baixada de les Moreres fins al carrer de Pere Noguera, tot passant entre l’antiga societat anomenada La Palma i l’ajuntament per acabar un altre cop a la Casa Municipal de Cultura La Unió, on es conserva el Fons Batllori. Jordi i Josep M. Balada Arxiu històric de Teià

Vista de Teià des el camí del cementiri Foto: Jordi Balada Magallón


Tiana

Un recorregut per Tiana

Parroquia de Sant Cabrià

4

Biblioteca Can Baratau

7

Av. Albéni z

ol

Lluís Carreras Fontserè

Ajuntament

nistr

I, finalment, recordarem el monument al tramvia Montgat-Tiana (1916-1954), recentment traslladat al magatzem municipal per procedir a la seva restauració.

1

6

e Mo

Del nucli urbà, podem començar per la plaça de la vila(1) i visitar l’ajuntament, els murals de l’Alvar Suñol de la Sala de Plens. A la mateixa plaça, podem admirar l’escultura Dona-PauFlora, del mateix Alvar, i entrar a fer una passejada pel jardí romàntic de la Lola Anglada(2),

2

ès d

De rodalies cal destacar la cartoixa de Montalegre (amb la Conreria i el cementiri del Còlera de 1870), l’ermita de l’Alegria (la primera parròquia de Tiana, del 1100) i el conjunt històricarqueològic de Sentromà (casa pairal, museus, jaciment arqueològic i dolmen).

3

arqu

Permeteu-me dues propostes de recorregut: rodalies i nucli urbà.

5

C. M

(estiu) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

annex a Can Met, la casa pairal de la Lola. Des de la plaça, pujant pel carrer de Lola Anglada, trobarem el monument de La ben plantada(3), davant la biblioteca. Seguirem amunt fins a la parròquia de Sant Cebrià(4), on hi ha el retaule barroc del segle XVII, de l’escultor Tramullas. Des de l’església baixarem per Bisbe Català i l’avinguda Albéniz, i trobarem la típica placeta dels Peixos(5) i el Casal de Tiana(6) (amb el teatre de la Sala Albéniz on s’hi guarden els gegants de Tiana). Tornem a la plaça de la vila. Baixant per Marquès de Monistrol, veurem el monument a Anselm Clavé(7) i, més avall, el parc de l’antic camp de futbol(8). Carretera enllà, podrem descansar a la font del Ronyó(9).

glada

horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 dg. tancat

Tiana és poble de masies. Masies a l’extraradi, on encara s’hi viu: Can Jordana, Can Boter, Can Bruguera, Cals Frares, Can Nolis, Can Cirera... I masies al nucli urbà: Can Baratau (avui biblioteca), Can Marí (actual Casino), Can Fàbregas de Baix (seu de la Societat Coral Joventut Tianenca), entre d’altres.

An C. Lola

Lola Anglada, 10 08391 TIANA tel.: 934 657 741 fax: 934 658 236 a/e: b.tiana.cb@diba.cat web: www.tiana.cat bloc: www.cbaratau.blogspot.com

8

9

Escultura La ben plantada, basada en la il·lustració de la Lola Anglada Foto: Biblioteca Can Baratau


Biblioteca de Tordera Joan Maragall, 6 08490 TORDERA tel.: 937 642 560 fax: 937 643 730 a/e: b.tordera@diba.cat web: www.tordera.cat/ambit.php?id=14

horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Tordera compta amb set ermites representatives dels respectius veïnats, que enriqueixen la seva història en un llegat que ha perdurat fins a l’actualitat en l’entorn urbà torderenc. Si volguéssim fer el recorregut des del centre del poble, un bon itinerari podria ésser el següent: 1 Sant Pere A la llinda de pedra de la porta d’entrada hi ha la inscripció 1664, però es va donar llicència per a construir-la l’any 1531. L’any 1921 es va restaurar, però durant la Guerra Civil fou destruïda. Avui dia amb l’ajut del veïnat està totalment recuperada. 2 Sant Daniel D’estil barroc, se suposa que és obra dels segles XV o XVI. Va pertànyer al domini del monestir de Sant Daniel de Girona, i d’aquí prengué el nom. Es troba a uns quatre quilòmetres en direcció a Blanes. 3 Sant Jaume Sembla del segle XVII i s’aixecà amb motiu d’una prometença d’un avantpassat de la masia de Can Pocalló que volia fer una peregrinació a Santiago i no va poder complir-la per haver caigut malalt.

Sant Vicenç

4 Sant Andreu És d’estil visigòtic dels segles XI i XII i està situada dins la propietat de Can Bofí. 5 Sant Tou És d’estil romànic dels segles XV o XVI i va ser edificada pels antics propietaris de Can Talleda del Bosc. Està dedicada a Sant Sixt i Sant Hou, el qual amb el temps s’ha convertit en Tou. 6 Sant Ponç Primera construcció romànica del segle XI amb posteriors reformes d’estil barroc. Situada a uns quatre quilòmetres de la vila, s’alça sobre un petit pla rodejada de pins, alzines i roures centenaris on cada 11 de maig s’hi celebra un aplec.

1

Sant Ponç

Sant Pere

6 Riu T orde

ra

2 Sant Daniel

GI-6

00

TORDERA

5

N-I I

Tordera

7

Itinerari per les set ermites de Tordera

Sant Tou

3

Fibracolor

Sant Jaume

4

Sant Andreu

7 Sant Vicenç Situada a uns tres quilòmetres de la vila, és possiblement la més antiga. Suposadament és obra dels segles XI o XII.

Miquel Grimal Grup Excursionista Miralles

Ermita de Sant Ponç Foto: Joan Borrell Ruscalleda


1 La roca d’en Toni Sepulcre megalític als peus del turó d’en Rumpons. Petita galeria coberta catalana (22001800 aC).

Turó d’en Rumpons

Rocs d’en Serdinyà

rtom

eu

Turó d’en Roure

Dal

ta

San

t Ba

5 Cova d’en Pau Castell de pedra 2

6 Cova de 4 Cova d’en

la granota

Joan

r de

(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Dolmens i menhirs són dues classes de monuments megalítics que trobem representats a Vilassar de Dalt. La zona de la masia de can Boquet destaca per la gran abundància d’abrics naturals (grans blocs granítics que formen coves) utilitzats com a llocs d’enterrament de la cultura megalítica. Entre les restes òssies dels individus enterrats es recuperen fragments de terrissa de vasos, eines de sílex tallat (ganivets, puntes de fletxa), de pedra polida (destrals) i objectes d’ornament personal (denes de collaret). Aquests objectes, que es poden contemplar al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, formaven part dels aixovars funeraris dels difunts, les ofrenes deixades pels parents per a la seva vida en el més enllà. Els jaciments de la ruta megalítica de can Boquet caldria situar-los cronològicament en el neolític final (2500-2200 aC) i calcolític (22001800 aC).

ssa

horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 dg. tancat

1

2 El castell de pedra (recers) Blocs granítics formant un tancat amb un enterrament, encara que es podria interpretar com un espai d’assentament a l’aire lliure. 3 La cova del pont Amuntegament natural de grans blocs granítics que configuren dos espais sota la roca on es va trobar un enterrament. 4 La cova d’en Joan Abric natural on s’identifiquen tres individus. 5 La cova d’en Pau Conformada per una gran cavitat amb dues cambres, és una de les més espectaculars per l’erosió natural que presenta el seu sostre. 6 La cova de la granota Forma dues cambres a nivells diferents on van ser enterrades sis persones. L’aixovar funerari és el més complert que s’ha trobat a la zona.

Vila

Marquès de Barberà, 11 08339 VILASSAR DE DALT tel.: 937 530 952 fax: 937 530 952 a/e: biblioteca@vilassardedalt.cat web: www.vilasardedalt.cat

Roca d’en Toni

Cova del 3 pont

í de

Biblioteca Pau Piferrer

La ruta megalítica de can Boquet

Cam

Vilassar de Dalt

Planes d’en Boquet

Sant Salvador

Can Boquet

Cal mencionar fora de l’àmbit de can Boquet els menhirs de cal Calmat i la Pedra del Diable.

Enric Ortega Rivera Arqueòleg

Dolmen de la roca d’en Toni (Vilassar de Dalt) Font: Museu Arxiu Vilassar de Dalt


Vilassar de Mar Biblioteca Ernest Lluch i Martín Santa Eulàlia, 66-80 08340 VILASSAR DE MAR tel.: 937 506 834 fax: 937 534 950 a/e: b.vilassarm.elm@diba.cat web:www.vilassardemar.cat

10 m

e

C. d

o Col

nt

a eS

d

C.

nt

C.

14

l

ida

e C. d

M

16

ant

eS

C. d

jo

17

V aria

2

1

ant

C. S

Pau

Estació de Tren

ant

C. S

me

Jau

a eS

d

ep

Jos

15

9 13

Foto: Imma Romeu Sancho 12 3

Església Roc

n

mo

Ra

8

Can Viladomiu, de Josep Maria Ribas (1927) tot un exemple de la discreció neoclàssica de l’arquitectura noucentista, on destaca l’arc de mig punt clàssic i la presència de la terracota. Tot i que cronològicament s’emmarqui en un període convuls (1906-1930), el noucentisme fou un art sense dramatisme, civilista, equilibrat i que pretenia lligar senzillament amb el paisatge mediterrani.

4

Mon

Alexis Serrano Méndez Centre d’Estudis Vilassarencs

rle

Ca Av.

ultor

L’arquitecte vinculat al moviment, Josep Maria Ribas i Casas (1899-1959), deixà al poble tres obres que malgrat la seva cronologia tardana presenten tots els elements fonamentals de l’estil, com són l’església de Sant Joan (1939) (14), l’Ajuntament (1950) (15) i la nau del Sindicat (1950) (16), del carrer de Maria Vidal. Un altre edifici públic d’estètica noucentista amb encara un cert regust modernista és el Casal de Curació (1920) (17). A la Gliptoteca Monjo (18) es pot veure la col· lecció que l’autor, Enric Monjo i Garriga (18951976), llegà a la seva vila natal. Monjo imprimí noucentisme a les seves primeres obres. Del cementiri, una altra peça destacable és l’escultura d’Enric Clarasó (1857-1941) del panteó Casanovas, obrada l’any 1918 sota la traça d’Eduard Ferrés (1880-1928). Finalment, des del punt de vista pictòric paga la pena destacar el retaule de Josep Obiols i Palau (1899-1967) que es troba a l’altar de la Mare de Déu de l’església parroquial (14).

l’Esc

El noucentisme és un art burgès molt barceloní que irradià arreu precisament guiat per l’estiueig amb qui coincidí al tombant de segle. Vilassar de Mar fou una localitat d’estiueig important; la proximitat de Barcelona, la platja, els banys i el ferrocarril afavoriren aquell turisme incipient. Les cases noucentistes de Vilassar de Mar són fruit d’aquella onada d’estiuejants, tot i que aviat alguns vilassarencs anaren adoptant l’estètica pels seus habitatges. Al poble trobem mostres del noucentisme arquitectònic. Destaquen, per traçar-ne un breu itinerari, les cases de Can Viladomiu(1) i Can Jover(2), al carrer de Sant Pau; Can Vivó(3), a la plaça de l’Era; Can Reig(4), Can Borrega(5), Can Barceló(6), Can Vallhonrat(7), Can Pepito Roldós(8), Cal Ramon Pujol(9) i les cases geminades de Cal Sastre Paret(10), totes al carrer de Colom, i la major part de les cases del carrer de Sant Magí, sobresortint el Liceu Dalmau(11). Són característiques també Can Fleciano(12), al carrer de Sant Sebastià, i Can Plantada(13), a la carretera d’Argentona, obra i residència de l’arquitecte Josep Plantada i Artigas.

7

6

5

I s II

e Av. d

horaris: (hivern) dl. de 16 a 21 h dt. de 10 a 14 h i de 16 a 21 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 21 h dj. de 16 a 21 h dv. de 10 a 21 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

Itinerari pel Vilassar de Mar noucentista

18

l

í Ra

Cam


Bibliografia

2a Passejada per la memòria històrica republicana. [Mataró]: Grup de Recerca de la Memòria Històrica, 2009. 15 p. | 11 5a Passejada per Teià. [Teià]: [s.n.], 1999. [16] p. | 21

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella Biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar Biblioteca Sant Martí d’Arenys de Munt Biblioteca de Cabrera de Mar Biblioteca de Cabrils Biblioteca Can Milans de Caldes d’Estrac Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar Biblioteca Joan Coromines del Masnou Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat Biblioteca Enric Miralles de Palafolls Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt Biblioteca de Santa Susanna Biblioteca de Can Llaurador de Teià Biblioteca Can Baratau de Tiana Biblioteca de Tordera Biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

8a Passejada per Teià: arbres camins i paisatges. [Teià]: [s.n.], 2002. [12] p. | 21 13a Passejada per Teià: els escuts heràldics de Teià. [Teià]: [s.n.], 2007. [12] p. | 21 15a Passejada per Teià: per les capelles, goigs i oratoris. [Teià]: [s.n.], 2009. [20] p. | 21 A PEU per Pineda de Mar i el seu entorn: 10 itineraris de natura i patrimoni arquitectònic. Pineda de Mar: l’Ajuntament, DL 2007. [44]p. ISBN 8461135792. | 13, 14, 15 AIXÒ és Tiana: guia de la vila de Tiana. Tiana: l’Ajuntament: Comissió de Cultura, 1995. 127 p. | 16, 22 AJUNTAMENT d’Arenys de Mar. Itineraris per Arenys de Mar [en línia]. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 30 març 2005. [Consulta: 21 gener 2010]. Disponible a: http://www.arenysdemar. cat/document.php?id=14512 AJUNTAMENT de Pineda de Mar. Punts d’interès [en línia]. Pineda de Mar: l’Ajuntament, 2009.

[Consulta 18 gener 2010]. Disponible a: http:// www.pinedademar.org/turisme/puntsdinteres/ ÁLVAREZ PÉREZ, G.; DURAN MANERO, C.; FULLÀ BOMBARDÓ, J. Itinerari del riu Tordera. Barcelona: Institut de Ciències de l’Educació, 1983. 35 p. ISBN 8474880750. | 2, 9, 10, 14, 23 ALZINA I BILBENY, Pere... (et.al.). Arenys de Munt: una història, un paisatge. Arenys de Munt: Els 2 Pins, 2002. 52 p. ISBN 8492396792. | 2, 3, 12, 16, 18, 19, 23, 24 ARCAS RUSCALLEDA, Francesc. Una ruta fins el naixement de la Gavarra. Àmbit, 2003, vol. 8 , núm. 84 p. 5 | 5, 8 ARCAS RUSCALLEDA, Francesc. Un tomb per Canet. Canet de Mar: Els 2 Pins, 2004, [24] p. |8 BADOSA I CAÑELLAS, Josep. Un recorregut per Arenys de Mar. [Arenys de Mar]: Centre d’Estudis Josep Baralt, [198-?]. [7] p. | 2 BANÚS TORT, Joan; BOSCH DE DÒRIA, Marc; VERA SANROMÀ, Pilar. Ruta Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. [Mataró?]: l’Ajuntament: Ajuntament d’Argentona, 2001. 139 p. ISBN 8495127644. | 2 BASSA I VILA, Oriol; FARELL I GARRIGÓS, David;

PUJOL I COLLET, Joan. Coneguem Burriac i Montcabrer: itineraris de natura, història i paisatge. [Argentona]: Natura, 1994. 64 p. ISBN 8460497275. | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 11, 16, 17, 20, 24 BASSA I VILA, Oriol; FARELL I GARRIGÓS, David; PUJOL I COLLET, Joan. Coneguem Argentona: itineraris de natura, història i paisatge. [Argentona] : Natura, 1997. 7 v. | 4, 6, 7, 11 BASSA I VILA, Oriol; FARELL I GARRIGÓS, David; NAVARRO I BONAMUSA, Francesc. Descobrim Mata i Les Cinc Sènies: itineraris de natura, agricultura, història i paisatge. Argentona: Natura, DL 2009. 80 p. ISBN 978-84-9208922-9. | 4, 11, 17 BATISTA, Antoni. Salvador Espriu: itinerari personal. Barcelona: Empúries, 1985. 120 p. ISBN 8475960359. | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 15, 18 BISBAL GONZÁLEZ, Elena; REQUENA JIMÉNEZ, David. Coneguem la Tordera: itineraris de natura, història i paisatge. Argentona: Natura, 1995. 75 p. 84-6052-776-X | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 18, 19, 22, 23, 24, 25 CABALLÉ I ESTEVE, Francesc. La formació urbana de Vilassar de Mar: I Beca d’investigació i recerca local de Vilassar de Mar Ernest Lluch. Vilassar de Mar: l’Ajuntament, DL 2007. 359 p. ISBN 978-84-931149-4-7. | 11, 24, 25


CANET de Mar: Barcelona, Spain: deixeuvos seduir = dejaros seducir ...Canet de Mar: l’Ajuntament. Àrea de Turisme, [198-?]. 20 p. | 8 CARREÑO MONTERO, Óscar. Ferran de Pol: itinerari: miralls tèrbols. [Arenys de Mar: l’Ajuntament], DL 2005. 31 p. | 2, 3, 6, 8, 10, 11, 23 CASADEMUNT I ROSSELL, Joan. Camins veïnals d’Arenys de Munt. Arenys de Munt: Col·lectiu pel Museu-Arxiu d’Arenys de Munt, 1990. 50 p. | 2 CASALS, Gaspar. Passejades a peu per Arenys de Munt. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2003. 143 p. | 2, 3, 11, 19 CASTILLO RABASCAL, Marta de. El carrer de la torre: històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del Carrer de la Torre, 2006. 213 p. | 2 CERVERA, Manuel; FRANQUESA, Teresa. Itinerari pel riu Tordera. 3a ed. [Barcelona: Fundació Caixa de Pensions, 1987], 73 p. ISBN 8450099811. | 2, 20, 23 CHIMISANAS I JULIA, Abelard. Montgat, genealogia i història [en línia]. [Montgat]: Grup de Genealogia de Badalona: Centre Recreatiu i Cultural de Montgat: Societat Catalana de Genealogia: Agrupació Sardanista de Montgat,

2005, darrera actualitzacio 1 de gener de 2010. [Consulta: 25 gener 2010]. Les masies montgatines. Disponible a: http:/www.telefonica. net/web2/chimisanas/masies.htm COLL, Clara. Els Fondos d’Arenys de Munt. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2005. 53 p. | 2, 3 COLLELLDEMONT, Pep. L’Alt Maresme: Tordera... Canet de Mar... Girona: Edicions Periòdiques de les Comarques, DL 1993. 56 p. ISBN 84-88-036-26-4. | 1, 7, 14, 23 CORBERA, Jordi. Un itinerari submarí. Les comunitats marines del fons de roca entre les rieres de Mata i Llavaneres. L’Atzavara [en línia]. [Consulta: 9 de febrer 2010]. Disponible a: http://www.raco.cat/index.php/Atzavara/article/ viewFile/69846/83272. COVA, Massimo. Llums i ombres d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: Els Llibres del Set-ciències, 1999. [142] p. ISBN 8492375043. | 2 ESPRIU I MALAGELADA, Agustí. Itinerari Salvador Espriu: un passeig per Sinera. [Arenys de Mar]: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu: Ajuntament d’Arenys de Mar, DL 2000. 16 p. | 2 ESTEVES, Albert. Pineda de mar: Maresme: guia del patrimoni històric i artístic. [Molins

de Rei]: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni,1997. 48 p. | 8, 14 ESTEVES, Albert. Vilassar de Mar. Maresme: guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d’Estudis i Divulgació del Patrimoni, 1996. 31 p. | 2, 7, 11, 24, 25 FONFRIA, Carles. Les Fonts naturals d’Arenys de Munt. Arenys de Mar: La Copisteria, 1992. 97 p. | 2, 3 FUNDACIÓ Burriac: Cabrera de Mar. [Consulta: 4 gen 2010]. Disponible a: http://fburriac. blogspot.com/ GALBANY, Jordi; PALLARÈS, Òscar. La ruta dels arbres monumentals. Alella. 2005, núm 273, p. 28. | 1 GALLIFA, Mariona. Mataró fabril: una passejada pel Patrimoni industrial de Mataró. Mataró: Associació de Veïns MataróCentre, 2002. 17 p. | 11 ITINERARI guiat sobre Ferrer i Guàrdia. Alella. 2005, núm. 273, p. 30. | 1 LÓPEZ, Núria. Perquè no ens falli la memòria: paissatges i gent de Cabrera de Mar del 1900 al 2006. Cabrera de Mar: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura, 2007. 119 p. | 1, 4, 6, 8, 11, 25

El MARESME: Calella, Malgrat de Mar, Pineda de Mar, Santa Susanna: guía turística. [s.l. : s.n.], 1998. 32 p. ISBN 84-89709-42-4. | 7, 10, 14

NIETO CARBONELL, Jesús. Passejada per les escultures públiques de Mataró. Mataró : Associació de Veïns Mataró-Centre, 2006. 31 p. | 11

RIERA, Pep. Una Passejada per les Cinc Sènies: el model territorial de Mataró. Mataró: Associació de Veïns Mataró-Centre, 2001. 24 p. | 11

MARFÀ, Roger de. Itinerari dels monuments megalítics. Alella. 2009, núm. 301, p. 40-43. | 1

PALAFOLLS, passejades. [S.l.]: Gràfiques Cristina, 2008. 199 p. | 2, 3, 4, 6, 8, 9, 10, 13, 14, 19, 20, 22, 25

RUIZ, Trinitat. Sinera: l’Arenys de Salvador Espriu. Descobrir Catalunya. 2001, núm. 45, p. 44-50. |2

[MARTÍNEZ I MIRAVET, Glòria; JUAN I TRESSERRAS, Jordi; et al.]. Montgat, poble de futur. [s.l.]: Corporació Metropolitana de Barcelona, DL 1987. | 12, 22 La MIRADA dels premianencs: passat, present i futur de Premià de Mar. [Enregistrament vídeo]. Premià de Mar: La Caja Negra Produccions, DL 2006. | 16, 17 MONTGAT, imatges d’un temps. Montgat: l’Ajuntament: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 1993. 150 P. ISBN 84-7809-555-1. | 12, 22 MONTGAT: imatges per a la memòria. [enregistrament vídeo]. Montgat: l’Ajuntament, 2005. 1 disc òptic. | 12, 22 MARESME Itineraris-Tours: PR-C 146 Calella Tordera. Barcelona: Diputació de Barcelona. Oficina Tècnica de Turisme, 2002. [18] p. | 7, 20 MS. Imaginem l’itinerari de la vinya i el vi. Alella. 2005, núm. 273, p. 31. | 1

PALOMER PONS, Jordi. La gent del meu carrer. Arenys de Mar: Els Llibres del Set-ciències, 1998. 116 p. ISBN 8492375000. | 2, 3, 6, 7, 8, 14, 18 PASSEJADA per la memòria històrica republicana: 13 d’abril de 2008. [Mataró] [s.n.] [2008]. 12 p. | 11 PREMIÀ de Mar: guia turística. Premià de Mar: l’Ajuntament, DL 1991. 31 p. | 11 RIALS de pas: itinerari de natura i cultura: Arenys de Mar. [Arenys de Mar]: l’Ajuntament: Diputació de Barcelona, [198-?]. [4] p. | 2 RIBAS, Salvador. Itinerari per resseguir la petja modernista a casa nostra. Alella. 2003, núm. 261, p. 43-46. | 1 RIBAS, Salvador. Passejada per l’arquitectura modernista d’Alella. Alella. 2005, núm. 273, p. 29. | 1

RUTA del Modernisme: Lluís Domènech i Montaner. [Barcelona]: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de vida: Ajuntament de Barcelona: Mediterrània, 2000. 61 p. ISBN 8483341816. | 8, 11 RUTA del modernisme: Puig i Cadafalch. [Barcelona]: Agència del Paisatge Urbà: Ajuntament de Barcelona: Mediterrània, 2001. 159 p. ISBN 8483342642. | 2, 8 SALICRÚ I PUIG, Manuel; Equip del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Quatre recorreguts per Mataró. Mataró: l’Ajuntament, 1995. 47 p. | 11 SALICRÚ I PUIG, Manuel; MANENT, Ramon. Recorregut pel barroc: Santa Maria, les places i la casa de cos de Mataró. Mataró: Institut Municipal de Promoció Econòmica, 1996. 1 desplegable, 8 p. | 11


SALICRÚ I PUIG, Manuel; MANENT, Ramon. Recorregut pel modernisme de Mataró. Mataró: Institut Municipal de Promoció Econòmica, 1996. 1 desplegable, 8 p. | 11 SALICRÚ I PUIG, Manuel; MANENT, Ramon. Recorregut pel neoclàssic: les fàbriques i el vapor de Mataró. Mataró: Institut Municipal de Promoció Econòmica, 1996. 1 desplegable, 8 p. | 11 SALICRÚ I PUIG, Manuel; MANENT, Ramon. Recorregut pel segle XVI de Mataró. Mataró: Institut Municipal de Promoció Econòmica, 1996. 1 desplegable, 8 p. | 11 SERRANO, Eulàlia. Itinerari de les fonts. Alella. 2005, núm. 273, p. 32. | 1 SERRANO, Eulàlia. Paisatges de vinya i ciutats. Alella. 2008, núm. 295, p. 33-40. | 1 SERRANO, Eulàlia; REKONDO, Miren. Jardins. Alella. 2005, núm. 271, p. 38-40. | 1

TARRUELLA I AYZA, Xavier. Coneguem Sant Mateu i Céllecs des de Cabrils. [Argentona]: Natura, 1993. 56 p. | 1, 2, 4, 5, 7, 9, 24

Maresme

UN passeig per Arenys de Mar. Arenys de Mar: l’Ajuntament, [2007]. [5] p. |2 VIARANYS literaris de Sinera: itinerari Salvador Espriu. 2a. ed. Arenys de Mar: Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu, 1993. [15] p. | 2

ARNAU, M. Excursiones por las cordilleras costeras catalanas; descripción sumaria de 200 itinerarios con 6 esquemas cartográficos. Granollers: Alpina, 1948. 111 p. | 6, 7, 8, 14

XENAIA. Lo que cuentan mis botas [en línia]. [Consulta: 9 de febrer de 2010]. 1a Marxa popular Cims dels Tres Turons. Disponible a: http://foticosyrutas.blogspot.com/2009/11/1amarxa-popular-cims-dels-tres-turons.html

BASTART, Jordi. A quatre passes de Barcelona: El Maresme, El Montnegre i la Serra del Corredor (...). Barcelona: Pòrtic, 2003. 128 p. ISBN 8473067614. | 1, 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 20, 21, 23, 25 BASTART, Jordi. Guia turística: Costa de Barcelona-Maresme. [s.l.]: I.D.E.M, 2008. 159 p. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22

SERRANO, Jordi. Itinerari natural per la Vall de Rials. Alella. 2005, núm. 273, p. 35. | 1

BUXALLEU SERRAS, Carme. L’Alt Maresme: itineraris de natura. [S.l.]: L’autora, DL 2006. 199 p. ISBN 84-9552-611-5. | 1, 2, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 17, 19, 23

SOLÉ I VERGÉ, Ma. Antònia. Veïnat de mar: 8 itineraris pels 400 anys d’història d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: [l’Ajuntament], 2000. 168 p. | 2

CONEGUEM el Corredor: itineraris de natura, història i paisatge. Argentona: Natura, 1995. 72 p. ISBN 8492089202. | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 14, 15, 17, 19, 20, 22, 23, 24, 25

paisatge. Barcelona: Universitat de Barcelona. Institut de Ciències de l’Educació, 1997. 86 p. | 2, 3, 4, 5, 10, 24

JAUMOT, Miquel. Serralada de Marina: la Conreria, guia del parc. Barcelona: Pòrtic, 2004. 127 p. | 1, 2, 4, 7, 8, 10, 11, 17, 19, 22

La CONRERIA, Sant Mateu, Céllecs. [s.l.]: Consorci de la Conreria, Sant Mateu i Céllecs, 1997. 52 p. ISBN 84-60565-72-6. | 1, 2, 4, 5, 10, 11, 16, 17, 21, 22, 24

GEÒGRAF Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques. Parc Serralada Litoral: mapa excursionista i turístic. [Document cartogràfic]. Escala 1.30.000. [S.l.]: Alpina, DL 2005. | 5, 11, 16, 21, 22, 24

JUAN, Xavier de. Guia del Parc de la Serralada Litoral: EIN La Conreria, Sant Mateu, Céllecs. Barcelona: Pòrtic, 2004. 124 p. ISBN 8473068-84-X. | 1, 2, 4, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 16, 17, 19, 21, 22, 24

ELIAS, Jordi. Viatge per la costa catalana. Barcelona: Circ, 1966. 216 p. | 2, 8, 10

GINESTA I BATLLORI, Salvador. Maresme: Comarca privilegiada. Barcelona: Selecta, 1968. 267 p. | 2, 3, 10, 11, 14, 22, 24

EXPLORAR Catalunya: 60 excursions per a nois i noies de 8 a 12 anys. Barcelona: RACC: Edicions 62, 2002. 247 p. ISBN 849557179X. | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 20, 22, 23, 24, 25

GOYTISOLO, José Agustín. Parcs naturals de Barcelona: un passeig. Barcelona: Diputació de Barcelona, 1991. 125 p. ISBN 8477941432. | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 15

LLANAS, Manuel; SOLDEVILA Llorenç. Verdaguer i el Maresme. [Caldes d’Estrac]: Ajuntament de Caldes d’Estrac, cop. 2002. ISBN 84-7794-895-X. | 2, 3, 5, 6, 8, 10, 12, 16, 18, 19, 25

CONEGUEM la Conreria, el turó del Galzeran i la font d’en Guri: itineraris de natura, història i paisatge. Argentona: Natura, 1995. 78 p. | 1, 2, 3, 4, 5, 9, 11, 16, 17, 22, 24

FERNÀNDEZ, Magda. Maresme: paisatge, població, economia, història, art, tradicions. Barcelona: Barcanova, 1989. 63 p. ISBN 8475334644. | 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 23, 24, 25 GAVÍN I BARCELÓ, Josep M. Maresme. Barcelona: Pòrtic, 1991. 220 p. ISBN 84-7306433-X. | 1, 2,3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 19, 22, 23 GEL I ARNÓ, Joan... [et al.]. Coneguem el Corredor: itineraris de natura, història i

GUIA del patrimoni monumental i artístic de Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 2000. 959 p. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 19, 21, 20, 22, 23, 24, 25 GUIA del romànic de la comarca del Maresme. Mataró: Museu comarcal del Maresme, 1982. 220 p. | 1, 2, 4, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 16, 17, 23, 24 GUIA d’itineraris per la Xarxa de Parcs Naturals. Barcelona: Diputació de Barcelona, 2006. 128 p. | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 15, 16, 17, 19, 22, 24

LLOBET, Salvador. Montnegre: muntanyes i platges del Maresme: Coll sa Creu, Vallgorguina, Vall de la Tordera, Vallmanya: Arenys, Canet, Sant Pol, Vall Alta, Calella, S. Celoni: excursions en cotxe: guia cartogràfica: notes geogràfiques, excursions, turisme. Granollers: Alpina, cop. 1991. 24 p. ISBN 847011-044-6. | 7, 9, 14, 22, 23, 24 LLOBET, Salvador. Montnegre: serralada litoral catalana: Coll sa Creu, Vallgorguina, Vall de la Tordera, Vallmanya: Arenys, Canet, Sant Pol, Vall Alta, Calella, Sant Celoni: guia cartogràfica. Granollers: Geògraf Salvador Llobet Edicions Cartogràfiques, cop. 1996. 24 p. ISBN 84-8090-008-3. | 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 20, 22, 23, 24


LLOBET, Salvador. Muntanyes i platges del Maresme: Montnegre, Coll Sa Creu, Vallgorguina, Vall de la Tordera, Vallmanyà, Arenys, Canet, Sant Pol, Vall Alta, Calella, Sant Celoni. Granollers: Alpina, 1987. 24 p. | 2, 6, 11, 24 LORENZO, Cecília. Guia de rutes literàries per la Xarxa de Parcs Naturals. [Barcelona]: Diputació de Barcelona, 2007. 127 p. | 1, 2, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 19, 22, 24, 25 MAPA comarcal de Catalunya: 21, Maresme. [Document cartogràfic]. Escala 1:50.000. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya, 2002. | 12, 16, 22, 6, 7, 10, 14, 23, 24 MARESME a peu: itineraris de natura, història i aventura. [Mataró]: Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Consell Comarcal del Maresme, [199-?]. 10 v. | 1, 2, 8, 11, 14, 22, 24 El MARESME en mapes. [Document cartogràfic]. Escala 1:150.000. Mataró: Consell Comarcal Maresme, 1999. 25 f. | 1, 4, 8, 10, 1, 2, 6, 7, 11, 12, 14, 24 MARESME: la vida entre el mar i muntanya. Descobrir Catalunya. 2009, núm. 128, p. 54107. | 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24

MUELAS FERNÁNDEZ, Tomàs. A peu pel Montnegre i el Corredor: 15 itineraris. Valls: Cossetània, 2002. 95 p. ISBN 9788497913638. | 2, 3, 9, 11, 12, 14, 17, 23, 24 OLIVA, Joan. Tot el Maresme. [s.l.]: Amunt i Avall, [1994?]. 173 p., vol. 2. ISBN 84-9200895-4. | 2, 3, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 23, 24 PORTELL RIFÀ, Joan. La Serralada Litoral en BTT: Serra de Marina, Sant Mateu, el Corredor, Montnegre: 18 itineraris. Valls: Cossetània, 2000. 143 p. 84-8989-076-5. | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 15, 16, 17, 18, 22, 23, 24 RODRÍGUEZ I BLANCO, Jesús; FERRER i Costa, Ma. Àngels; FONTANET i Feliu, Josep Ma. Rutes històriques per l’Alt Maresme. [Calella]: Ajuntament; Pineda: Ajuntament, 1989. 69 p. | 2, 3, 7, 8, 10, 14, 15, 23

turisme. Granollers: Geògraf Salvador Llobet edicions cartogràfiques, cop. 1994. 24 p. ISBN 8480900040. | 2, 5, 9, 11, 16, 22 TARRUELLA I AYZA, Xavier. Coneguem el Montnegre: itineraris de natura, història i paisatge. Argentona: Natura, 1994. 58 p. ISBN 8460513939. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 19, 20, 22, 23, 24 TINEO I MARQUET, Joan Antoni. Maresme: les comarques de Catalunya: [guia turísticocultural]. Barcelona: Blume, 1983. 151 p. ISBN 847031520X. | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 22, 23, 24, 25 VALLBONA, Rafael. El Maresme. Barcelona: Dissenys Culturals, 1993. 112 p. ISBN 8488598025. | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 21, 22, 23, 24, 25

RUTES de Catalunya i Andorra. [cd-rom]. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Televisió de Catalunya: Primera Plana, 1999. vol. 5.| 2, 10, 11, 24 SANT MATEU: serralada litoral catalana: Puig Castellar, la Conreria, Séllecs: Badalona, el Masnou, Mollet, la Roca: guia excursionista i turística: notes geogràfiques, excursions, sender GR.92, BTT, càmpings,

Edita: Biblioteques Municipals del Maresme Disseny gràfic: Jordi Cuyàs Assessorament lingüístic: CNL Maresme-Mataró Impressió: IMGESA DL: B-13.343-2010 © dels autors


Sant Jordi 2010


Passejades pel Maresme  

Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme 2010.

Advertisement
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you