Page 1

EL MARESME

FA FESTA

Guia de recursos Biblioteques Municipals del Maresme


Biblioteca Ferrer i Guàrdia Biblioteca Pare Fidel Fita Biblioteca Sant Martí Biblioteca de Cabrera de Mar Biblioteca de Cabrils Biblioteca Can Milans Biblioteca Can Salvador de la Plaça Biblioteca P. Gual i Pujadas Biblioteca Joan Coromines Biblioteca La Cooperativa Biblioteca Pompeu Fabra Biblioteca Tirant lo Blanc Biblioteca Enric Miralles Biblioteca M. Serra i Moret Biblioteca del Poblenou Biblioteca Jaume Perich i Escala Biblioteca Can Manent Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Biblioteca La Muntala Biblioteca de Santa Susanna Biblioteca Can Baratau Biblioteca de Tordera Biblioteca Pau Piferrer Biblioteca Ernest Lluch i Martín

Ajuntament d’Alella Ajuntament d’Arenys de Mar Ajuntament d’Arenys de Munt Ajuntament de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrils Ajuntament de Caldes d’Estrac Ajuntament de Calella Ajuntament de Canet de Mar Ajuntament del Masnou Ajuntament de Malgrat de Mar Patronat Municipal de Cultura. Ajuntament de Mataró Ajuntament de Montgat Ajuntament de Palafolls Ajuntament de Pineda de Mar Ajuntament de Pineda de Mar Ajuntament de Premià de Dalt Ajuntament de Premià de Mar Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt Ajuntament de Santa Susanna Ajuntament de Tiana Ajuntament de Tordera Ajuntament de Vilassar de Dalt Ajuntament de Vilassar de Mar Edita: Biblioteques Municipals del Maresme Disseny gràfic: Jordi Cuyàs Assessorament lingüístic: CNL Maresme-Mataró Impressió: IMGESA DL: B-21992-2007 © dels autors


El Maresme és una comarca amb una gran varietat de festes populars. Al llarg de l’any es commemoren moltes festes lligades al cicle cristià i a tradicions ancestrals. Altres festes estan lligades als processos de canvi de la forma de vida de la societat actual i de les noves relacions amb la comunitat. Tot això ho podreu comprovar en aquesta guia. El Maresme fa festa, és una publicació de les Biblioteques Municipals del Maresme on cada població, amb biblioteca pública, presenta una de les festes populars de la seva localitat i la bibliografia documental sobre festes populars, folklore i costums. La publicació que teniu a les mans, és una guia de recursos documentals que vol ser un punt de partida a futurs treballs etnogràfics, on s’esmentin les costums i les tradicions de les nostres viles tant les passades com les actuals. Les biblioteques municipals, poble per poble, fem la difusió d’aquest fons documental que podeu localitzar a la vostra biblioteca. La nostra intenció és donar a conèixer el que tenim i el que ens manca. Hem de pensar que la cultura tradicional té un valor excepcional per la vàlua de poder entendre els nostres costums, el que fem i el que som. S’ha de publicar sobre les nostres costums per donar-les a conèixer a les noves generacions, als futurs lectors de les biblioteques. Biblioteques Municipals del Maresme, 2007 Biblioteca Cap de Zona


Tordera

Pineda de Mar Calella Sant Andreu de Llavaneres

Cabrils Vilassar de Mar Tiana Montgat


FESTES DE PRIMAVERA


Bibliografia El Pont de ferro. Ajuntament de Tordera. 2004, II etapa, núm. 2. Tordera: Ajuntament de Tordera. Regidoria de Mitjans de Comunicació, 2004- . SEGARRA I DALMASES, Antoni. Fires i certàmens agraris de Catalunya: present i futur. [Barcelona]: ICEA (Institució Catalana d'Estudis Agraris), DL 1991. 408 p. ISBN 84-7283-166-3. VENDRELL I FÁBREGAS, Salvador. Tordera ahir, recull de vells costums. [s.l.: s.n.]: DL 1990. 181 p. ISBN 84-404-7380-X.

Biblioteca de Tordera Ajuntament de Tordera Joan Maragall, 6 08490 TORDERA tel.: 937 642 560 a/e: b.tordera@diba.cat web: http://www.tordera.org/ambit.php?id=14 horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu -juliol i agost-) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Ajuntament de Tordera

Regidoria de Cultura


TORDERA 30, 31, de març i 1 d’abril

FIRA MERCAT DEL RAM

Coincidint amb el cap de setmana de Rams, Tordera acull cada any la tradicional Fira Mercat del Ram, una mostra centenària que neix al costat de l’impuls econòmic i social consolidat amb els anys per l’històric mercat dels diumenges de Tordera. La varietat de productes que es troben a la Fira, el marc idoni de la seva ubicació i la pròpia tradició torderenca han fet que aquesta mostra es mantingui al llarg dels anys com una de les fires multisectorials de referència comarcal amb la representació dels més importants sectors del mercat: des de la tradicional agricultura i ramaderia local, passant pel sector de la indústria, l’automoció, el de medi ambient o el de serveis. Aquest any la Fira Mercat del Ram de Tordera fa trenta anys al Parc Prudenci Bertrana i es presenta més viva que mai. El pas del temps ha consolidat la Fira com el punt de trobada per a tots els visitants de la comarca, s’ha convertit en un espai que manté l’esperit comercial i que any rere any ha vist ampliada la seva oferta lúdica gràcies a les entitats locals, que aprofiten la mostra per donar a conèixer la seva activitat i demostrar que Tordera és una vila activa i que disposa d’una potent xarxa associativa i comercial. Joan Carles Garcia Cañizares Alcalde Foto: Pasqual fotògrafs


Bibliografia 24 octubre 1948: primera festa de la vellesa a Tiana. Forum Tiana, 1999, núm. 25, p. [392]. LXXV Anys de l'Aplec de la Mare de Déu de l'Alegria: Tiana, abril-maig 1983. Tiana: Patronat Municipal de Cultura: Ajuntament de Montgat, 1983. 22 p. Això és Tiana: guia de la vila de Tiana. Tiana: Ajuntament de Tiana: Comissió de Cultura, 1995. 127 p. COOLT HURETA, Joseph. Reflexions sobre els Tres tombs’98 a Tiana. Forum Tiana, 1998, núm. 9, p. 127. Dilluns de Pasqua 1908: primer Aplec de la Mare de Déu de l’Alegria. Forum Tiana, 1998, núm. 9, p. [132]. La Festa dels Tres tombs. Forum Tiana, 1999, núm. 19, p. [292]. Festa major Sant Cebrià. Tiana: [Ajuntament de Tiana], [1940]- . Festes i tradicions [en línia]. Tiana: l’Ajuntament [Consulta: 6 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.viladetiana.org>. Ha arribat la primavera: la festa de l’arbre. Forum Tiana, 1998, núm. 8, p. [116]. Històries de la Festa Major de Tiana. Forum Tiana, 2004, núm. 79, p. [1280]. MAURELL, Eulàlia. La Tiana que jo he conegut: de les festes majors de Tiana. Forum Tiana, 1998, núm. 14, p. 208-209. Tiana, fa 48 anys: la 1a festa de l’arbre. Forum Tiana, 2003, núm. 70, p. [1132]. Tiana: retalls d'un temps: àlbum de cromos col·leccionables. Tiana: Ajuntament de Tiana, 2005. 20 p. Els Tres tombs 1999, dedicats al món del vi. Forum Tiana, 1999, núm. 20, p. 306.

Biblioteca Can Baratau Ajuntament de Tiana Lola Anglada, 10 08391 TIANA tel.: 934 657 741 fax: 934 658 236 a/e: b.tiana.cb@diba.cat web: http://www.viladetiana.org/biblioteca/ index_biblioteca.html horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


TIANA Dilluns de Pàsqua Florida

APLEC A L’ERMITA DE LA MARE DE DÉU DE L’ALEGRIA

Quan el dilluns de Pasqua Florida de l’any 1908 el regent de la parròquia de Tiana, mossèn Jaume, va obrir al públic l’antiga parròquia de Sant Cebrià, convertida en ermita de la Verge de l’Alegria, s’organitzà una gran festa que va durar tot el dia. Era el primer Aplec de la Mare de Déu de l’Alegria. Durant molts anys, la festa de l’Aplec s’allargava tot el dia, i les colles muntaven les seves costellades pels boscos de la rodalia a l’hora de dinar. Amb el pas dels anys, però, l’Aplec ha sofert variacions. Tot va començar amb la prohibició de fer foc al bosc arran del paorós incendi de Tiana del 1994. Es varen acabar les costellades i, en haver de baixar a dinar al poble, es feia molt coll amunt tornar a la tarda. El rosari es va passar al matí i les sardanes de la tarda es varen baixar al poble. Actualment l’Aplec consisteix en una trobada el matí del dilluns de Pasqua Florida a l’ermita, amb el rés del rosari, ofrena floral, missa concelebrada, cant dels goigs, visita a la Mare de Déu, benedicció i venda de les coques i ballada de sardanes. A la tarda, al poble hi ha més sardanes, però queden un xic desconnectades de la festa del matí. L’Aplec continua, malgrat els seus cent anys, essent una tradició cada cop més exitosa i multitudinària. I és tradició, també, pujar-hi a peu des del poble, un passeig de quinze minuts escassos. Us hi esperem. Lluís Carreras i Fontserè Foto: Josep M. Toffoli


Bibliografia Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres [en línia]. Sant Andreu de Llavaneres: l’Ajuntament, 2005 [Consulta: 15 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.llavaneres.es>. La cuina del pèsol del Maresme. Mataró: Consorci de Promoció Turística Costa del Maresme, 2004. ESPADA, Arcadi. Les dues germanes: mig segle del restaurant Hispania. Barcelona: Empúries, 2002. 261 p.

Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres Closens, 65 08392 SANT ANDREU DE LLAVANERES tel.: 937 926 872 a/e: b.st.andreulla@diba.cat

Pal de paller. El Casal. Sant Andreu de Llavaneres: Associació Familiar El Casal, [1981- ]. Tres viles. Cerdanya Press. Mataró: Cerdanya Press, [1993- ].

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dc. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat

Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres


SANT ANDREU DE LLAVANERES FESTA DEL PÈSOL

Abril A l’abril de l’any 2000 es va celebrar, per iniciativa de l’Ajuntament, la I Festa del Pèsol amb la col·laboració de diverses entitats, restaurants i pagesos. Des d’aleshores, any rere any, s’ha celebrat aquesta lluïda festa amb l’objectiu de promocionar aquest preuat producte: els pèsols de Llavaneres. Diversos actes omplen el cap de setmana de la festa: un concurs gastronòmic, conferències, parades dels pagesos de venda de pèsols i productes relacionats amb la seva cuina, etc. Els diversos restauradors i professionals locals ofereixen, en el recinte de la festa, una degustació de pèsols ofegats, així com també s’hi pot trobar una degustació de la típica coca de Llavaneres.

garrofals ofegats a l’estil de Llavaneres ja eren cuinats, fa unes quantes generacions, per les mestresses de les nostres masies. Però qui realment els va popularitzar va ser la Petra que, en el restaurant obert al carrer de Munt als anys quaranta, cuinava els famosos pèsols ofegats que li aportaren clientela d’arreu del país i una fama que encara perdura. A partir d’aquí molts restaurants de la nostra població i de les rodalies els han seguit cuinant així com també en algun restaurant de Barcelona i Madrid. Lluís Albertí i Serra Arxiu Municipal de Sant Andreu de Llavaneres

Els pèsols, amics de terrenys silicis i sorrencs, troben en les nostres terres excel·lents condicions de conreu. L’any 1789 el viatger Francisco de Zamora recorre la comarca i destaca els pèsols primerencs que els pobles dels voltants de Mataró serveixen a Barcelona des de la meitat de l’hivern. A finals del segle xix i començaments del xx trobem diverses referències a la producció de pèsols a Llavaneres en el setmanari La Costa de Llevant. Concretament el 20 de gener de 1895 diu: «Son en tant número los sembrats en aquest terme, que si van be, com fins avuy sembla será dels anys que’n surtiran mes! Deu faci que’s venguin ben cars per bé de nostres comparets! Però ¡ay! Que les ventades d’aquests dies ja comencen a malmetre’ls carregantnos a tots d’engúnia.» Pels anys trenta tenim referències a l’Arxiu Municipal d’exportacions de pèsols a França i a finals dels cinquanta s’exportaven a Suïssa els pèsols indians, també coneguts per tirabecs o caputxins. Però si el conreu de pèsols ha estat important a la nostra població per la qualitat excel·lent del producte, no gens menys ho ha estat la forma de cuinar-los. Els pèsols Foto: Toni Buch


Bibliografia IV edició del Festival de Circ a Montgat. Montgat, 2004, núm.20, p. 5.

Biblioteca Tirant lo Blanc

Curtcirckit 2003 Festival de circ de Montgat. Montgat, 2003, núm.15, p. 18-19.

Ajuntament de Montgat

Curtcirckit Festival de circ de Montgat. Montgat, 2006, maig, p. 13.

Rda. Països Catalans, s/n 08390 MONTGAT tel.: 934 690 098 a/e: b.montgat.tb@diba.cat

Festes. En Montgat, imatges d’un temps. Montgat: l’Ajuntament, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 1993. p. 143-150. Fires i festes. En Montgat. Montgat: l’Ajuntament, 1992, p. 13. JUAN I TRESSERRAS, Jordi, et. al. Cultura, fets anuals. En JUAN I TRESSERRAS, Jordi, et. al. Montgat, poble de futur. Barcelona: Corporació Metropolitana de Barcelona, 1987, p. 25-28. Lars Gregersen i Camilla Sarrazin, artistes de circ. Montgat, 2003, núm.15, p. 16-17. PRADAS, Rafael, et. al. Gent i entitats, vida cultural i social. En PRADAS, Rafael, et. al. Montgat, la gran transformació. Montgat: l’Ajuntament, 1993, p. 53-57.

horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

BIBLIOTECA PÚBLICA

TIRANT LO BLANC

(estiu - juliol-) dll. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dc. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat

Ajuntament de Mongat


MONTGAT FESTIVAL DE CIRC DE MONTGAT CURTCIRCKIT

Primer cap de setmana de maig

El Curtcirckit és el festival de circ contemporani que se celebra a Montgat des de l’any 2001. Concretament, el primer cap de setmana del mes de maig és la data en què tots els vilatans i els veïns de les poblacions més pròximes ens retrobem en aquest festival que ja ha esdevingut un referent del circ contemporani a Catalunya. També, i cada any més, ens visiten amants del circ de tot arreu que busquen nous aprenentatges i nous artistes que els serveixin de referència. Durant els dos dies que se celebra el festival es pot gaudir d’espectacles amb molta qualitat a diversos indrets de la població, com el polisportiu, la Sala Pau Casals o la plaça d’Alcanar, on es realitza el Taller de Circ i on tothom qui vulgui pot aprendre a fer malabars, equilibris, trapezi o monocicle. L’activitat més consolidada, però, és sens dubte la Re-gala, on cada any es reuneixen artistes d’arreu del món al polisportiu i ofereixen espectacles molt diversos. Màgia, rialles, bon humor, una variada oferta d’espectacles i una oportunitat de gaudir en família es despleguen cada any en el Curtcirckit, donant l’oportunitat de conèixer la part més artística de Montgat que any rere any ens ofereix un cap de setmana ple de la màgia del circ. Regidoria de Cultura Foto: Regidoria de Cultura


Bibliografia Actualitat municipal [en línia]. Pineda de Mar: l’Ajuntament [Consulta: 3 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.pinedademar.org>. CASTELLS, Kim ; SALA, Toni . Pineda de Mar. Pineda de Mar: l’Ajuntament, 2002. 199 p. Costums i tradicions del Maresme. Mataró: Grup d’Història del Casal, [1994]. [20] p. Costums i tradicions de la Setmana Santa a Pineda de Mar. Pineda de Mar: Parròquia de Sta. Maria, 1984. 32 p. FERRER COSTA, Josep ; PUJADAS MÀRQUES, Joan. Pineda en el lleure. En Pineda en el temps. Pineda de Mar: l’Ajuntament, 2000, p. 257288. LLORENS DE SERRA, Sara. El Cançoner de Pineda. Pineda de Mar: l’Ajuntament, 1992. 359 p. ISBN 84-7900-026-0. Mostra cultural. Pineda de Mar: l’Ajuntament, [1982?].

Biblioteca M. Serra i Moret Ajuntament de Pineda de Mar Plaça de les Mèlies, 21 08397 PINEDA DE MAR tel.: 937 623 796 a/e: b.pineda.msm@diba.cat horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13.30 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Biblioteca del Poblenou Pg. d’Europa, 23-25 08397 PINEDA DE MAR tel.: 937 662 016 a/e: b.pineda.p@diba.cat horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


PINEDA DE MAR FESTES DE PRIMAVERA

19 i 20 de maig

En arribar la primavera, la natura s’expressa amb la seva màxima esplendor: colors, formes, aromes... com si tingués ganes de mostrar el millor de si mateixa. Les persones no som alienes a aquesta expressió, en arribar el bon temps també ens disposem a realitzar activitats de tot tipus a l’aire lliure, a compartir les nostres inquietuds i afeccions amb els altres. Les Festes de Primavera de Pineda de Mar són un marc on s’acullen les diferents activitats de les associacions i entitats del nostre municipi: Mostra de Teatre, Aplec de la Sardanes, Diada de la Música, curses, mostres gastronomia, puntaires, tradició i, sobretot, la Fira d’Entitats, que és la màxima expressió d’aquesta voluntat de compartir les nostres inquietuds amb la resta de veïns. Les entitats de tot el municipi mostren, al llarg d’un cap de setmana, els objectius i objecte de la seva raó de ser d’una forma participativa i interactiva. Tothom s’aplega a la plaça de les Mèlies per trobar-se amb amics i gaudir d’una àmplia i diversa programació d’activitats per a tothom. Així doncs, les Festes de Primavera de Pineda de Mar són un espai en el temps que ens arriba, com la natura, puntual i espontània, amb una energia renovadora que ens situa en el punt de partida de l’estiu. Joan Rodés i Pignatelli Regidor de Turisme Foto: Miquel Castillo


Bibliografia L’informatiu: butlletí municipal. Vilassar de Mar: l’Ajuntament, 2002 - . Mar de flors [en línia]. Vilassar de Mar: l’Ajuntament [Consulta: 24 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.mardeflors.com>. Vilassar, un mar de flors [Enregistrament vídeo] : II mostra de flors i planta al carrer, dies 24, 25 i 26 de maig 2002. Vilassar de Mar: l’Ajuntament, [2003?]. 1 videocasset [VHS]: [10?] min.: col. Vilassar, un mar de flors [Enregistrament vídeo] : III mostra de flors i planta al carrer, dies 16, 17, 18 i 19 de maig 2003. Vilassar de Mar: l’Ajuntament, 2003. 1 DVD: col.

Biblioteca Ernest Lluch i Martín Ajuntament de Vilassar de Mar Pau Casals, 16 baixos 08340 VILASSAR DE MAR tel.: 937 506 834 fax: 937 506 238 a/e: biblioteca.municipal@vilassardemar.org horaris: (hivern) dll. de 16.30 a 20.30 h dm. de 16.30 a 20.30 h dc. de 10 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h dj. de 16.30 a 21.30 h dv. de 16.30 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu - juliol i agost-) dll. de 16.30 a 20.30 h dm. de 16.30 a 20.30 h dc. de 16.30 a 20.30 h dj. de 10 a 14 h (juny) i de 16.30 a 20.30 h dv. de 10 a 14 h (juny) i de 16.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


VILASSAR DE MAR Entre maig i juny

MAR DE FLORS

Un dels principals motors econòmics de Vilassar de Mar és el cultiu i la comercialització de la flor i la planta. Per tal de promoure el nostre municipi, l’Ajuntament creà «Vilassar, un Mar de Flors», la festa de les flors i plantes que enguany celebra la setena edició. La mostra de flor i planta al carrer és una fira que consisteix a decorar diversos racons del nucli antic amb jardins i decoracions florals. Paral·lelament, els veïns s’impliquen en la festa —decorant finestres i balcons— i se celebren activitats vinculades amb el món de les flors. Hi col·laboren les principals escoles d’art floral de Catalunya i la resta de l’Estat, escoles de jardineria, i un equip de professionals del sector de la flor i la planta. Durant la mostra, els restaurants i les pastisseries del poble participen confeccionant menús especials —com, per exemple, l’orada amb perfum de pètals de rosa— i elaborant pastes amb formes de flors. Podeu trobar més informació a: www.mardeflors.com Carme Ramon Mateu Regidora de Cultura i Promoció Econòmica Ajuntament de Vilassar de Mar Foto: Ajuntament de Vilassar de Mar


Bibliografia Catifes de flors a Cabrils. El Punt. 2000, juny, p. 6. TOLRĂ&#x20AC; I FERRER, Jaume. Cabrils: el poble i els homes. Vilassar de Mar : Oikos-Tau, 1983. 240 p.

Biblioteca de Cabrils Ajuntament de Cabrils Domènec Carles, 21 08348 CABRILS tel.: 937 531 186 fax: 937 531 653 a/e: b.cabrils@diba.cat web: http://www.cabrils.org/biblioteca.html horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dc. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat

Regidoria de Cultura


CABRILS CATIFES DE FLORS A CABRILS

Primer diumenge de juny

Des del segle XIX a Catalunya se celebra la festivitat del Corpus. A moltes poblacions es feien processons, danses, musiques i d’altres manifestacions.

damunt de les diverses catifes; la processó posa punt i final a aquesta festa, una tradició molt arrelada que fa que grans i petits visquin de més a prop l’esperit de poble que uneix tots els cabrilencs.

A Cabrils s’inicien l’any 1953, quan es fan catifes de flors pels carrers on passava la processó de Corpus. L’any 1965 es deixen de fer pels canvis en la litúrgia. L’any 1995 la tradició es recupera. Primerament es va fer una catifa al davant de l’església. A partir de l’any 1998 s’afegeixen altres carrers del centre del poble.

Núria Llongueras Calvet Col·laboradora de les catifes de flors

Les catifes són el resultat d’un treball en equip. Els veïns es troben per decidir quin dibuix faran a cada carrer. Sempre són motius relacionats amb un esdeveniment anual o local. La setmana anterior al Corpus un grup de persones van a buscar les flors, cedides per floricultors de la comarca. Un cop collides, es guarden en cambres frigorífiques fins dos dies abans, que es quan es tallen per tenir-les a punt. A més a més de flors, s’utilitzen altres materials: terres de colors, marro de cafè, flocs de fusta, terra vegetal, gespa, entre d’altres. El diumenge de Corpus a les sis del matí comença la confecció de les catifes. Tota la feina es fa entre tots, petits i grans, i qualsevol persona hi pot participar. Durant tot el dia es poden veure les catifes pels carrers de Cabrils. A un quart de nou del vespre surt de l’església la processó del Corpus Christi, que fa el recorregut passant pel Foto: Miquel Domingo


Bibliografia Agrupació Sardanista Calella. Calella: Patronat Municipal de Turisme, Ajuntament de Calella, 2006 [Consulta: 12 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.turismedecalella.com/sadanes>.

GENT DE BARRI DE PEQUÍN. Gent de barri de pequín: 17 è aniversari. Calella: l'Associació, [2006]. 55 p. MALDÀ, Rafael d’Amat i de Cortada. La Festa Major de Calella a l’any 1783. Calella: l’Ajuntament, DL1983. 65 p.

Els Aplecs. En ANDREU I GAY, Josep; BARTRINA I VILARÓ, Josep-Esteve; MARXUACH I FLAQUER, Jaume. Calella típica II. Pàgines viscudes calellenques. Calella: l’Ajuntament, 1985, p.43-45.

MARTÍNEZ, Rut. Agulla d’imant: Un periple per la història de la Sardana a Calella. Calella: Agrupació Sardanista de Calella, DL 2000. 116 p., 1 CD.

BADALLÓ CABUTÍ,Àngel. El Nadal a casa nostra. Calella: Grup, pa, vi i moltó, 2006. 64 p.

La Minerva i Calella. En COLOMER, Ignasi M. Cronologia de Calella. Calella: l’Ajuntament, 1988, p. 52-53.

Calella. Costums i tradicions del Maresme, 1996, núm.8, p.160.

Els Nadals del meu record. En ANDREU I GAY, Josep. Calella típica. Calella: Estela 1978, p. 21-25.

CASTAÑÉ I MORA, Gemma ; AMAT I TEIXIDÓ, Jordi. 75 anys de l’Aplec de la Sardana 1925-2002: Calella Aplec Pairal de Catalunya. Calella: Agrupació Sardanista de Calella, 2003. 171 p. La Festa del Primer de Maig. En ANDREU Y GAY, Josep. Calella típica. Calella: Estela, 1978, p.134-135. Dues festes patronímiques de fort arrelament. En ANDREU I GAY, Josep. Calella típica. Calella: Estela, 1978, p.110-113.

Neixen Las Fiestas de Primavera. En TEN I FIGUERAS, Jordi. Calella 50 anys pioners en turisme vacacional 1953-2003. Calella: l’Ajuntament, 2004, p. 149-152. Records d’estiueig i de Festa Major. En ANDREU I GAY, Josep; BARTRINA I VILARÓ, Josep-Esteve; MARXUACH I FLAQUER, Jaume. Calella típica II. Pàgines viscudes calellenques. Calella: l’Ajuntament, 1985, p. 69-75.

Les Enramades. En ANDREU I GAY, Josep. Calella típica. Calella: Estela, 1978, p.163-165.

Tradicions Populars Catalanes. En BADALLÓ I CABUTÍ, Àngel. Una Breu història de quinze anys. Calella: Grup Pa, Vi i Moltó 1984, p. 101-117.

Festa de la cervesa. En TEN I FIGUERAS, Jordi. Calella 50 anys pioners en turisme vacacional 1953-2003. Calella: l’Ajuntament, 2004, p. 250.

Tradicions Populars Catalanes. En BADALLÓ I CABUTÍ, Àngel. Els primers vint-i-cinc anys. Calella: l’autor, 1994, p.111-130.

La Festa de Sant Pere, Patró dels pescadors. En ANDREU I GAY; Josep. Calella típica. Calella: Estela, 1978, p. 38-41. La Festa Major petita de Calella. Costums i tradicions del Maresme, 1995, núm. 5, p. 93-95. La Fira de Calella i l’Alt Maresme. En TEN I FIGUERAS, Jordi. Calella 50 anys pioners en turisme vacacional 1953-2003. Calella: l’Ajuntament, 2004, p. 219-220. La Fira de Sant Miquel. En ANDREU I GAY, Josep. Calella típica. Calella: Estela, 1978, p.31-34.

Tradicions Populars Catalanes. En BADALLÓ I CABUTÍ, Àngel. Converses amb l'amic Jaume. Calella: Grup Pa, Vi i Moltó 1999, p.117-122.

Biblioteca Can Salvador de la Plaça Ajuntament de Calella Pl. de la Constitució, 31 08370 CALELLA tel.: 937 690 386 a/e: b.calella.csp@diba.cat horaris: dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13.30 h dg. tancat


CALELLA APLEC DE CALELLA

Primer diumenge de juny L’Aplec de Calella, l’Aplec Pairal de Catalunya com se l’anomena, és el degà dels aplecs de la sardana i l’element més emblemàtic del sardanisme calellenc. L’origen de l’Aplec es remunta a l’any 1926 i va néixer amb la voluntat de commemorar el segon aniversari de la fundació de la Joventut Sardanística de Calella (antecessora de l’Agrupació Sardanista de Calella), en una sortida dominical a la font de Sant Jaume, al terme veí de Pineda de Mar. Així es va acordar en la reunió de junta del 31 de gener de 1926 i al mes de maig es recaptava una quota extraordinària per afrontar la despesa que suposaria fer venir les cobles Barcelona i La Principal de la Bisbal, les dues millors del moment. Davant l’èxit assolit, es va repetir cada any i se l’anomenà l’Aplec Llevantí de la Sardana. A partir del 1929 se’l traslladà al Parc Dalmau de Calella, que acabava d’esdevenir de propietat municipal i es fixà una data definitiva: el primer diumenge de juny. D’aleshores ençà s’ha celebrat cada any, llevat de dos anys en el període de la Guerra Civil espanyola. Es poden apreciar quatre etapes ben diferenciades en la seva organització: la primera, des dels inicis fins a la Guerra Civil espanyola, amb la Joventut Sardanística; la segona, després de la Guerra Civil fins al 1972, a càrrec de Educación y Descanso; la tercera, del 1973 al 1976, etapa de transició, a càrrec del Patronat Municipal de Turisme, i la quarta etapa, des del 1977 fins a l’actualitat, a càrrec de l’Agrupació Sardanista. Josep Riera President de l’Agrupació Sardanista de Calella Foto: Lluís Miracle


Palafolls

Santa Susanna Arenys de Munt Canet de Mar Arenys de Mar Caldes d’Estrac Cabrera de Mar Premià de Dalt Alella Premià de Mar El Masnou

Mataró


FESTES D’ESTIU


Bibliografia ALSINA I BILBENY, Pere, et al. Això és Tiana: guia de la vila de Tiana. Arenys de Munt: Els 2 Pins, 2002. 51 p. ISBN 84-923967-9-2. Arennios. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d’Arenys de Munt. Arenys de Munt: l’entitat, 1986-1996. Arenys de Munt: Barcelona: Viena, (etc.), DL 1996. 60 p. ISBN 848955-24-6. ARMISÉN, Toni. La Veu del passat. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 1998. 75 p. FORN I SALVÀ, Francesc. Petita història d’Arenys de Munt. Arenys de Mar: El Set-ciències, 1999. 274 p. ISBN 84-923750-5-1. MERCADER, Assumpta. En Tonet i les festes d’hivern d’Arenys de Munt. Arenys de Munt: l’Ajuntament, DL 2004. 24 p.

Biblioteca Sant Martí Ajuntament d’Arenys de Munt Rial Bellsolell, 5 08358 ARENYS DE MUNT tel.: 937 938 448 a/e: b.arenysmu.sm@diba.cat

horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv., de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


ARENYS DE MUNT FIRA DE LA CIRERA D’EN ROCA

24 de juny

La Fira de la Cirera d’en Roca arriba enguany a la vuitena edició. Aquest esdeveniment proporciona any rere any l’ocasió de gaudir tant del sabor d’aquesta fruita autòctona com de l’ambient únic de la riera del nostre poble la tarda de Sant Joan. La riera, eix principal de la vila, s’omple de gom a gom de gent autòctona i visitants que esperen amb il·lusió aquesta diada, en què poden adquirir aquesta varietat de cirera d’Arenys de Munt directament dels pagesos que la conreen. La venda de productes artesans i diverses actuacions de carrer per a tots el públics complementen l’activitat d’aquesta fira que se celebra conjuntament amb la trobada anual de Puntaires. També des de l’any 2005 se celebren al llarg de quatre setmanes les Jornades Gastronòmiques de la Cirera d’en Roca. Restauradors, pastisseries i establiments de menjars cuinats mostren deliciosos plats preparats amb cireres d’aquesta varietat. Per últim, cal dir que es convoca un concurs de cartells per promocionar i fer publicitat de la Fira. El cartell escollit com a guanyador lluirà pels carrers del nostre municipi i d’altres, així com en pàgines web. Maribel Mozas Banzo Regidora de Comerç Turisme i Festes Foto: Dustin Robbins


Bibliografia AJUNTAMENT DE CANET DE MAR. La Nit Màgica [en línia]. Canet de Mar: l’Ajuntament [Consulta: 15 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.canetdemar.org/entitats/lanitmagica>.

Biblioteca Pere Gual i Pujades Ajuntament de Canet de Mar

Àmbit. 2005, núm. 107. Canet de Mar: Els 2 pins, 1995- . Àmbit. 2006, núm. 120. Canet de Mar: Els 2 pins, 1995- . Canet enceta un nou espectacle amb la Nit màgica. Àmbit. 2005, núm. 107, p. 17. El Cançoner: festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. Canet de Mar: l’Ajuntament, 2003- . Cap de setmana de ritmes amb el Re-percussió. Àmbit. 2006, núm. 119, p. 15. [Festa Major 2005]. Viure Canet. 2005, núm. 9, p. 17. Festa Major ’06. Viure Canet. 2006, núm. 14, p. 10-17. Festa Major de Canet de Mar. Canet de Mar: l’Ajuntament, [1906?]- . Festa’l grogui 2005 [Enregistrament vídeo]. [Canet de Mar]: Sound Crash: ADAK, 2006. 1disc òptic (DVD): 60 min. MEMBRIVES, M. Les entitats, protagonistes. Punt de Festa. 2006, 2329 juny, p. 27. La Nit Màgica. El Punt. 2005, 23 juny, p. 34. Nit Màgica, foc i festa un altre cop. Viure Canet. 2006, núm. 14, p. 15. RE-PERCUSSIÓ. Re-percussió per l'Odeón... [Enregistrament vídeo]: Canet de Mar... [Canet de Mar]: RDK, [2003?]- . 1 disc òptic (DVD). Re-percussió per l’Odeon desperta els carrers de Canet. Àmbit. 2005, núm. 106, p. 20. La Segona Nit Màgica torna amb més espectacles. Àmbit. 2006, núm. 120, p. 15. SKAKOKAL. Festa Skalokal... [Enregistrament vídeo]: Canet de Mar... [Canet de Mar]: ADAK, [2003?]- . 1 disc òptic (DVD). Tot a punt per iniciar la nit màgica. Viure Canet. 2005, núm. 9, p. 6-7.

Riera de Sant Domènec, 1 08360 CANET DE MAR tel.: 937 956 037 fax: 937 934 154 a/e: b.canet.pgp@diba.cat web: http://www.canetdemar.org/biblioteca.php horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13.30 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dc. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat


CANET DE MAR

29 de juny

LA NIT MÀGICA

La Nit Màgica és un programa d’espectacles a l’aire lliure que pretén oferir activitats de lleure per a la població, basades en continguts culturals, musicals, lúdics... d’actualitat; fomentar la participació i la implicació de la ciutadania en la festa; promocionar activitats des d’una perspectiva participativa i lúdica, i donar suport i difondre la producció d’espectacles inèdits de creació. Els temps estan canviant..., una vella frase que més que mai explica una nova situació... Tot el que ens envolta canvia: la llum, el poble, la gent, els colors, les ètnies, les parles, les olors... la tecnologia ja no ens sorprèn, ens al·lucina! Tot? I la Festa Major?... Un grup de somiatruites volem transformar una de les típiques i tòpiques nits de festa major i convertir-la en una Nit Màgica on podrem trobar de tot. Una nit diferent per gaudir entre tots, portar la festa al carrer. Cal ocupar el carrer festivament amb un reguitzell d’espectacles de tota mena i deixar-nos contaminar, encomanar, per la màgia... Mirar-ho tot amb ulls plens d’il·lusió... Només així podrem creure en ella. Posa’t un repte passant-ho d’allò més bé. Fem possible que qualsevol nit pugui sortir el sol! La Nit Màgica Foto: La Nit Màgica


Bibliografia ASSOCIACIÓ CULTURAL I RECREATIVA CARNESTOLTES. 25 anys fent festa. Premià de Dalt: l’Ajuntament, DL 2000.

Biblioteca Jaume Perich i Escala Ajuntament de Premià de Dalt

COLL i MONTEAGUDO, Ramon, et al. Històries i tradicions de la Cisa. Premià de Dalt: L’Opinió, DL 1995. COLL I MONTEAGUDO, Ramon. Religiositat popular entorn de l’ermita de la Cisa. En TORRES, E., et al. La Cisa, mil anys d’història. [s.l.]: Comissió Pro Mil.lenari de la Cisa, 1999, p. 75-144. OLIVER I BRUY, Jaume. Balls i festes. En OLIVER I BRUY, Jaume. Introducció a la història de Premià de Dalt. Premià de Dalt: Ajuntament de Premià de Dalt, DL 2003, p. 141-145. VILÀ, Mercè. L’Espolsada, un ball de Carnestoltes. En VILÀ, Mercè. L’Espolsada de Premià de Dalt. Premià de Dalt: Ajuntament de Premià de Dalt, DL 2003, p. 19-21.

Riera de Sant Pere, 88 (Can Figueres) 08338 PREMIÀ DE DALT tel.: 937 514 771 fax: 937 517 684 a/e: b.premiad@diba.cat

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 9’30 a 13.30 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15 a 21 h dm. de 15 a 21 h dc. de 15 a 21 h dj. de 15 a 21 h dv. de 15 a 21 h ds. tancat dg. tancat


PREMIÀ DE DALT JAZZ EN LA NIT

Divendres de juliol El festival Jazz en la Nit ens transporta tots els divendres de juliol a una experiència única, gairebé màgica, per la sinergia que es produeix entre els músics —sempre de primera línia— i l’espai incomparable dels jardins de Can Figueres. El lloc és magnífic, està presidit per un xiprer centenari, majestuós, símbol de l’hospitalitat i la puresa, que ens abraça. La veritat és que no sabem ben bé per què es produeix aquesta màgia, però els músics són els primers a percebre-la i l’expressen amb els seus instruments i els seus solos. El públic s’encomana ben aviat d’aquesta energia i hi participa activament engrescant els músics perquè donin el millor. I finalment es produeix el miracle d’una comunió perfecta entre tots. L’organització pren cura de tots els detalls perquè res destorbi aquest moment: el servei de bar, les taules prop de l’escenari, la llum d’espelmes, la decoració de l’espai. Saben que tot ha d’estar a punt pel que passarà i t’acullen amb delit. El festival ha anat creixent i madurant, ja fa més de deu anys que funciona. La programació és sempre bona, diversa, sorprenent i molt oberta: el jazz pur, el blues, i també la fusió amb ritmes llatins o el flamenc, passant per les experiències més innovadores en música electrònica. Al juliol, a Premià de Dalt, hi ha nits de trobada, nits d'emoció, nits de complicitat, nits que volem compartir. Esteve Torramilans i Lluís Foto: Jaume Vila i Alaman


Bibliografia CALLS I XART, Albert. L’assalt dels pirates. Premià de Mar: Edicions de la Vorera, 1999. 133 p. ISBN 84-930257-7-1. La festa dels pirates. Direcció, redacció i coordinació: Joan Sol; Xito Jiménez; Associació Bellamar Centre d’Estudis Marítims; reportatge fotogràfic Sònia Balcells, Lucia Faraig, Siqui Sánchez. Premià de Mar: Ajuntament de Premià de Mar, 2006. ISBN 84-609-9994-2.

Biblioteca Can Manent Ajuntament de Premià de Mar Camí Ral, 54 08330 PREMIÀ DE MAR tel.: 937 510 145 fax: 937 510 145 a/e: aj172.biblioteca@premiademar.org

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 9.30 a 13.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 9.30 a 13.30 h dg. tancat

(estiu) dll. de 9.30 a 14.30 h dm. de 9.30 a 14.30 h dc. de 9.30 a 14.30 h dj. de 9.30 a 14.30 h dv. de 9.30 a 14.30 h ds. de 9.30 a 14.30 h dg. tancat


PREMIÀ DE MAR FESTA DELS PIRATES

Pels vols del 10 de juliol

La Festa dels Pirates i Premianencs de Premià de Mar va néixer l’any 1996. S’inspira en els assalts de pirates barbarescos que hi va haver antigament a la costa del Maresme, durant prop d’un mil·leni. El Desembarcament pirata és la representació d’un d’aquests assalts. Es fa a la platja de Bellamar i és l’espectacle que obre la Festa Major; un gran muntatge de llum, so i pirotècnia, amb la participació de grups de música i de teatre, i també d’embarcacions de vela llatina. El Desembarcament congrega uns quants milers d’espectadors, molts dels quals hi participen activament, allistant-se en el bàndol dels pirates o dels premianencs. Cada estiu el pirata Omar desembarca a Premià de Mar amb la intenció d’emportar-se l’Ester, la premianenca que li va robar el cor. Els pirates rapten la noia, ocupen la ciutat i, després de vèncer la resistència premianenca, planten la bandera de la mitja lluna al balcó de l’Ajuntament. Mentre dura la Festa Major, les escaramusses entre pirates i premianencs se succeeixen pels carrers del casc antic. Finalment, els premianencs, liderats pel Martí, el promès de l’Ester, rescaten la noia i expulsen els pirates de la ciutat. En aquests deu anys, la Festa dels Pirates i Premianencs ha anat creixent i s’ha convertit en un referent a tota la comarca. Comissió de Pirates i Premianencs Foto: Associació Fotogràfica Argent


Bibliografia AJUNTAMENT DEL MASNOU. Ajuntament del Masnou [en línia]. Masnou: l’Ajuntament, 24 juliol 2006 [Consulta: 27 febrer 2007]. Deu anys de Ple de Riure. Disponible a: <http://www.elmasnou.cat/document.php?id=2529>. CASTILLO DE LUCAS, Antonio. Folklore oftalmológico: recopilación de refranes, costumbres y remedios populares referentes a la función de los ojos. Masnou: Laboratorios del Norte de España, 1944. 37 p. Gent del Masnou. 2a època. El Masnou: Gent del Masnou, 1992. MURAY, Joan. Històries de la Vila...del Masnou: 100 articles del butlletí del Gent del Masnou des de l’agost de 1987 al juliol de 1998. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1999. 400p. ISBN 84-281-0970-2.

Biblioteca Joan Coromines Ajuntament del Masnou Pujades Truch,1 08320 EL MASNOU tel.: 935 409 056 fax: 935 409 175 a/e: b.masnou.jc@diba.cat horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 h ds. de 10.30 a 13 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


EL MASNOU PLE DE RIURE

Del 18 al 21 de juliol

L’any 1996 els Chapertons van proposar a l’Ajuntament del Masnou la possibilitat d’engegar un projecte conjunt: un festival d’humor. Aprofitant l’experiència i el coneixement de la companyia —després d’haver estat present en molts festivals d’humor—, la nostra proposta era fer arribar aquí espectacles que havíem descobert pel món. D’aquesta manera, va néixer Ple de Riure, amb la il·lusió i l’esperit de donar a conèixer, a través de la qualitat i la diversitat, els diferents estils, formes i maneres d’entendre l’humor, tant d’aquí com d’altres indrets. A partir del 2001 el Festival es va traslladar a un espai natural i de lleure per excel·lència, la platja d’Ocata, amb una nova imatge per al Ple de Riure: l’envelat de circ, per on han passat figures nacionals i internacionals de l’humor. El Festival també s’obria a tota la població, amb actuacions gratuïtes a les places i carrers de la vila i, a les nits, a la mateixa sorra de la platja, amb sessions golfes. Ple de Riure és un esdeveniment únic de l’humor, una mena de somni en què tothom, actors, tècnics, organitzadors, patrocinadors, amics i, sobretot, el gran públic, han fet realitat. Chapertons Foto: Ramon Boadella


Bibliografia: 150 anys de la Missa de Mn. Blanch: una partitura viva. Mataró: Administració de les Santes, D.L. 1998. [28] p. 25 anys de fira. Mataró report, 2003, núm. 70, p. 33-39. XXV Fira de l’arbre. Mataró: Cap Gròs, 2003. L’Abella d’Or a Mataró. Barcelona: Altés, 1927- . Armats de Mataró. Mataró: Armats, [1999?]- . Armats de Mataró: soldats de Pau [en línia]. Mataró: L’Associació Armats de Mataró, 2006. [Consulta: 28 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.armatsdemataro.voluntariat.org>. La Banyeta: el fanzine de la colla de la Momerota. Mataró: La Colla, 2000. També disponible en versió electrònica <http://ultra.eupmt.es/~salserjo/momerota/banyeta.htm> BLANCH, Manuel. Missa de Glòria [Enregistrament sonor]. [Mataró]: Obra Cultural de la Caja de Ahorros de Mataró, D.L. 1966. 3 discos (vinil). BLANCH, Manuel. Missa de Glòria [Enregistrament sonor]: de Manuel Blanch amb motiu de la celebració dels 150 anys de la seva composició. [Mataró]: La Col, D.L. 1999. 2 discos (CD). Bloc mataroní: una manera de fer història. Mataró: Patronat Municipal de Cultura ; Barcelona: Alta Fulla, 1990. 762 p. ISBN 84-7900-003-1. BOTER DE PALAU GALLIFA, Ramon. Mataró: Recull gràfic 1865-1965. El Papiol: Efadós, 2003. 666p. ISBN 84-95550-33-4 CANALS LLINÉS, Roc. Pas a pas, pis a pis Capgrossos de Mataró 1996-2005. Valls: Cossetània, DL 2006. 261 p. ISBN 84-9791-190-3 Les Cançons de Mataró. Mataró: Patronat Municipal de Cultura : Els Garrofers ACP, 2004. 214 p. ISBN 84-609-3233-8. Les Cançons de Mataró [Enregistrament sonor]: 1932-2005. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, D.L. 2005. 1 disc (CD). Capgrossos de Mataró [en línia]. [Mataró]: Capgrossos, 2007.[Consulta: 28 febrer 2007]. Disponible a < http://www.capgrossos.com > CASAS, Joaquim. Notes sobre la tradició de les Santes. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1979. p. 64. CASTANYER, F. El triomf dels pastorets. Mataró Report. 1996, núm. 2, p. 24-26 Cronologia i testimonis de les Santes Juliana i Semproniana. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. 1978, núm. 2, p. [3-7]. CUSACHS I CORREDOR, Manuel. L’origen de les serenates a Mataró: s’inicien a principis del segle XIX amb la caiguda de l’Antic Règim. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. 2004, núm. 79, p. 27-33. La Dormida [Enregistrament sonor] : Gegants i nans de la ciutat de Mataró. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, D.L. 1999. 1 disc (CD). DRESSAIRE I GAUDÍ, Albert. El Pessebre a Mataró: història d’una tradició viva. Mataró: Associació de Pessebristes, 2004. 727 p. ENRICH I REGÀS, Francesc. La vida a Mataró al primer quart de segle: uns records. Barcelona: Patronat Municipal de Cultura de Mataró: Alta Fulla, 1987. 225p. ISBN 84-86556-48-1. ENRICH I REGÀS, Francesc. La Nostàlgia de les serenates. Mataróescrit. 1988, núm. 27, p. 45-47. Entrega del Llibre Gegant [Enregistrament vídeo]: 24 hores, 28/04/06. Entrevista: la Fàbrica, 04/05/06. Mataró: Televisió de Mataró, [2006]. 1 disc òptic (DVD). Esbart Dansaire d’Iluro: l’entitat folklòrica catalana de Mataró. [en línia]. [Mataró]: l’Entitat, 2007. [Consulta: 28 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.ilurotradicions.org>.

Especial Les Santes. Mataróescrit. 1986, núm. 4. Especial Santes 2005. Mataró report. 2005, núm. 99. FERRER I CLARIANA, Lluís. Testimonis del culte a les santes Juliana i Semproniana en el monestir de Sant Cugat del Vallès i a Mataró. Mataró: [s.n.],1961. 73 p. GONZÁLEZ-AGÀPITO, Jaume. El 150è. aniversari de “La glòria de iluro”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. 1984, núm. 20, p. 27-40. GRALLERS DE MATARÓ. Vint anys cantant la canya [Enregistrament sonor]. [Mataró]: La Col, D.L. 1999. 1 disc (CD). IBERN, Pere M. El Ball d’en Serrallonga a Mataró. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. 1981, núm. 11, p. 53-64. MITJANS I BERGA, Rafael. Sobre el costumari local de Mataró. Mataróescrit. 1991, núm. 61, p. 60-62 MALDÀ, Rafael d’Amat i de Cortada, Baró de. 26 de juliol de 1792: relació del romiatge a Mataró. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. 1981, núm. 11, p. 45-52. MAS, Coral ; BRAZA, Toni. La Web dels gegants de Mataró. Mataró: els autors, 2002. [Consulta 28 febrer 2007]. Disponible a: <http://personal.telefonica.terra.es/web/gegantsmataro> Llibre gegant de contes [Enregistrament vídeo]. Una producció de Marc Duran i Òrbita. [Mataró]: COPP, [199?]. 1 videocasset [VHS]: 11 min. Llibre gegant de contes de la ciutat de Mataró... Mataró: Ajuntament de Mataró. Patronat de Cultura, 1976- . També disponible en versió electrònica: <http://www.relatsencatala.com/rec/llibregegant>. LLOVET, Joaquim. El Pare Roig i Jalpí, les Santes Juliana i Semproniana i l’arqueologia mataronina. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. 2004, núm. 79, p. 11-15. MALÉ VERDAGUER, Sàgar. Les Santes de Mataró: documents martirològics. Mataróescrit. 1988, núm. 29, p. 62-65. PALOMER I FERRER, Artur [dibuixos]; Toni Cabré [textos] . Les Santes: quan els capgrossos fem Festa Major... Mataró: Robafaves, 1982. [48] p. La passada de les Santes: Festa Major de Mataró. [Mataró]: Associació Cultural...i 15, [200?]. Els Pastorets de Mataró: la pàgina web de l’estel de Natzaret de la Sala Cabañes. [en línia]. [Mataró]: Els Pastorets, 2006. [Consulta 28 febrer 2007]. Disponible a <http://www.pastorets.org> PELLICER i PAGÈS, Josep Maria. Synthesis historial d’aquesta ciutat en relació amb sa major gloria las Santas patronas y patricias Juliana y Symphroniana verges y martirs. Mataró: Estampa de H. Abadal, 1902. PUIG I PLA, Josep. El llarg camí de la fira comercial. Mataró report, 2000, núm. 41, p. 21-24. ¿Qui sou vós, que no us conec?: Mataró 1923, El Ball d’en Serrallonga de Baix a Mar. Mataró: Associació de Cultura Popular els Garrofers, D.L. 1991. 95 p. Recull de cançons tradicionals. Mataró: [Associació Cultural “Els Planells”], 1996. [35] p. RIBAS I BERTRAN,Marià. Tradicions populars i costums mataronins: superticions i bruixeria. [Argentona]: L’Aixernador, 1991. 151 p. ISBN: 84-86332-72-9. RODRÍGUEZ, Oriol. 25 anys de foc. Cap gros. 2004, núm. 87, p. 60-65. ROVIRA, Jordi. Les Santes del 150 aniversari. Mataró report. 1998, núm. 20, p 27-43. Les Santes. Mataró: Hermes Comunicacions, 2006. 72 p. Les Santes del 150 aniversari. Mataró report. 1998, núm. 20, p. 27-43 Les santes.net: les Santes, Festa Major de Mataró. [en línia]. [Mataró]: [s.n.], 2006. [Consulta: 28 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.lessantes.net>

Les Santes Festa Major de Mataró.... Mataró: l’Ajuntament, 1979- . Programes de la Festa Major Serra la vella: vint anys de Vella Quaresma a Mataró. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 1999. 73 p. ISBN 84-95127-34-2. Serra la Vella [enregistrament vídeo]: vint anys de Vella Quaresma a Mataró. Mataró: Patronat Municipal de Cultura, [1999]. 1 videocasset [VHS]: 19 min. SOLER I ALOMÀ, Encarnació. Fiestas de las Santas en el año de la victoria: una mostra del patrimoni cinematogràfic recuperat a Mataró. Fulls del Arxiu de Santa Maria. 1994, núm. 48, p. 42-49. SOLER I FONRODONA, Rafael. El Patronatge de Juliana i Semproniana. Mataróescrit. 1986, núm. 4, p. 30-31. SOLER I FONRODONA, Rafael. Les Relíquies de les Santes a Sant Cugat del Vallès. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria. 1978, núm. 2, p. [15-19]. SOLER I FONRODONA, Rafael. Un ritual del segle XVIII de la processó dels Dolors. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2004, núm. 79, p. 4-10. Tocs i músiques de la Festa Major de Mataró [Enregistrament sonor]: 1932-2005. Premià de Mar: Tram, D.L. 1990. 1 disc (Vinil) Web de la colla de la Momerota i Momeroteta de Mataró [en línia]. Mataró: Colla de la Momerota i Momeroteta, 2003. [Consulta: 28 febrer 2007]. Disponible a <http://www.momeroteta.org>.

Biblioteca Pompeu Fabra Patronat Municipal de Cultura. Ajuntament de Mataró Plaça Occitània, s/n 08302 MATARÓ tel.: 937 412 920 fax: 937 412 922 a/e: b.mataro.pf@diba.cat web: http://cultura.mataro.org/bibliotecapf horaris: (hivern) (estiu) dll. de 16 a 20.30 h dll. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 i de 16 a 19 h ds. tancat dg. tancat dg. tancat


MATARÓ Del 24 al 29 de juliol

LES SANTES. FESTA MAJOR DE MATARÓ

NO N’HI HA PROU! A les dormides de gegants, una gernació s’agombola davant l’Ajuntament per veure’ls ballar. La protesta de la mainada per obligar les figures a un altre ball abans no les ajeguin, es tradueix en un clam insistent i coral: no n’hi ha prou! És un crit relativament nou comparat amb els històrics i inefables “eeeh...!” al moment d’introduir els gegants a la Casa Gran i del “oooh...!” quan esclaten les carcasses al castell de focs. Un crit, però, que sembla ressonar a molts altres actes durant Les Santes. La Festa Major mataronina ofereix cada any noves propostes per satisfer l’extraordinària, massiva i entusiasta participació ciutadana. Vénen les millors colles a fer castells, es disparen els focs d’artifici més colossals, ens visiten els gegants de més prestigi, ens empaiten les figures de foc més trepidants, ballem al so de les millors orquestres... i no n’hi ha prou! Es programen actes nous, es busquen indrets més amplis, es combinen diverses opcions a la mateixa hora... i la gent és a tot arreu, omplint-ho tot, delerosa de festa. No n’hi ha prou! I això és senyal de Festa Major amb bona salut. Si a la Missa de les Santes és ple com un ou i al Desvetllament bellugós no hi ha qui es bellugui, si les tauletes dels Requisits van a estiracabells i l’Anem a tancar és una autèntica riuada és, sens dubte, per l’innegable atractiu d’uns actes que la gent s’ha fet seus, els espera, se’ls estima i en gaudeix. En aquest sentit, doncs, tant de bo que no n’hi hagi mai prou! Josep M. Clariana i Coll Foto: Josep M. Clariana i Coll


Bibliografia Festa Major Sant Feliu 2006. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2006. Festa Major Sant Vicenç 2007. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2007. Festa Major Santa Elena d’Agell 2006. Santa Elena: l’Ajuntament, 2006. Fira ibero-romana 2005. Cabrera de Mar: l’Ajuntament, 2005. Els Tres Tombs 2007. Cabrera de Mar: Amics dels Tres Tombs i Tradicions, 2007.

Biblioteca Municipal de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrera de Mar Av. Pare Jaume Català, 30-36 local 3 08349 CABRERA DE MAR tel.: 937 590 696 a/e: biblioteca@cabrerademar.cat

horaris: (hivern) dll. de 17 a 20 h dm. de 10 a 13 h i de de 17 a 20 h dc. de 17 a 20 h dj. de 10 a 13 h i de de 17 a 20 h dv. de 17 a 20 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dll. de 17 a 20 h dm. de 10 a 13 h i de de 17 a 20 h dc. de 17 a 20 h dj. de 10 a 13 h i de de 17 a 20 h dv. de 17 a 20 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat (agost tancat)

Ajuntament de Cabrera de Mar


CABRERA DE MAR 1 d’agost La població de Cabrera de Mar sempre ha comptat amb dues festes majors, la d’hivern, el 22 de gener, i la d’estiu, el dia 1 d’agost. Per la d’hivern, per sant Vicenç, se celebrava la missa dalt del castell de Burriac, on hi havia una capella amb el mateix nom del sant; la gent pujava al cim en devota peregrinació, tradició avui ja oblidada. La festa major de Sant Feliu, el dia 1 d’agost, sempre ha tingut un altre caire, sigui pel bon temps o bé sigui perquè la gent sempre s’ha bolcat a organitzar un programa selecte i atractiu. Els meus avis ja em parlaven de les festes d’abans, que eren més atractives en moltes facetes. Es feia l’envelat a la plaça del poble, al terra de la plaça s’hi posava una catifa en comptes d’un parquet de fusta i un sostre cobert per una vela, i recordo que al voltant de l’envelat hi havia llotges amb sis seients cada una

FESTA MAJOR D’ESTIU

Sóc el cronista oficial del poble, i als meus vuitanta-set anys encara escric l’article del programa de festa major. Fa trenta-dos anys que hi col·laboro explicant anècdotes i la vida del poble. Avui dia ja és diferent, ha perdut el nèctar casolà d’abans, quan la gent esperàvem matar el pollastre de festa major. Les romeries d’anys enrere s’han apagat. El tipisme dels envelats tenen una altra espurna de ciutadania, molt diferent de les festes que he ressenyat. De fet, les discoteques ho han ofegat un xic. El jovent es distreu tot l’any! Joan Vilalta i Reixach Cronista Oficial del Poble

Com a anècdota explicaré que a la dècada dels anys quaranta es féu l’envelat pel gener i la gent portava brasers de casa seva per escalfar-se. Hi havien passat totes les millors orquestres de Catalunya amb els seus cantants de moda. També s'usaven els carnets de ball, de manera que et comprometies els balls per tota la nit, que eren de vuit cada part. Puc donar fe, ja que vaig néixer l’any 1920, que els primers balls de la nit, per Sant Feliu, es ballaven amb la noia que més t’agradava. Les noies estrenaven el vestit llarg fins als peus, de manera que havíem de tenir compte a no trepitjarli els baixos del vestit. També era moda portar un mocadoret a la mà, que posaves a l’esquena, per tal de no embrutar la roba bonica que havia estrenat. A la plaça sempre hi havia l’envelat del partit que manava a l’ajuntament. Hi havia dues societats, la de «dalt» i la de «baix»: la Lliga i l’Esquerra. L’any 1935 es feren dos envelats, un a la plaça del Poble i l’altra davant la Societat Aurora

(d’Esquerra) i a tots dos hi havia gent, però és que hi acudien balladors d’arreu del Maresme. Foto: Arxiu Municipal de Cabrera de Mar


MONTMANY I VIDAL, Lluís. La Festa de Sant Roc a Arenys de Mar. Arenys de Mar: Patronat de Sant Roc, 1983.

ARENYS.ORG. Entitats [en línia] . Arenys de Mar: Arenys.org [Consulta: 26 gener 2007]. Els gegants d’Arenys. Disponible a: <http://www.arenysdemar.org/gegants/>.

Biblioteca Pare Fidel Fita

PONS I GURI, Josep M. La Dansa i la festa de Sant Roc a Arenys de Mar. Arenys de Mar: Patronat de Sant Roc, 1982.

Ajuntament d’Arenys de Mar

Ball de plaça: dança d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: [s.n.], 1989.

PONS I GURI, Josep M. La Festa de Sant Roc a Arenys de Mar. Arenys de Mar: Patronat de Sant Roc, 1981.

BERTRAN, Francesc. La Pesta i la celebració de Sant Roc. Arenys de Mar: [s.n.], 1990.

Sant Roc: vot de vila. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 1981- .

Bibliografia

BIBLIOTECA P. FIDEL FITA. Per conèixer Arenys de Mar [en línia]. Arenys de Mar: Biblioteca P. Fidel Fita, 10 agost 2004 [Consulta: 26 gener 2007]. Disponible a: <http://www.diba.cat/biblioteques/guia/guiesnov/ guiestemaf.asp?guia=14&bib=183> Com era celebrada la Festa de Sant Roc al segle XIX. Arenys de Mar: Patronat de Sant Roc, 1984. Estiu 2002 [cd-rom]. [Arenys de Mar: Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar, 2002]. L’estiu és viu [cd-rom]. [Arenys de Mar: Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar, 2001?]. ESBART MARAGALL. 50è aniversari Dansa d’Arenys de Mar [Enregistrament vídeo]. Arenys de Mar: Esbart Maragall, 1999.1 videocasset [VHS]: [60] min. La festa de Sant Roc a Arenys de Mar = la fiesta de San Roque en Arenys de Mar = Saint Roc’s feast in Arenys de Mar = Fête de Saint Roc à Arenys de Mar. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 1988. 1 fullet Festes i tradicions: cicle festiu anual a Arenys de Mar [en línia]. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 15 setembre 2005 [Consulta: 26 gener 2007]. Disponible a: <http://www.arenysdemar.org/document.php?id=15071>.

SURIÑACH BAELL, Ramon. La Festa de Sant Roc: poesia de Ramon Surinyach premiada en el II Concurso Literario del Ateneo Arenyense celebrado en 10 de julio de 1886. Arenys de Mar: Archivo Histórico y Museo Fidel Fita, 1965.

Bonaire, 2 08350 ARENYS DE MAR tel.: 937 923 253 fax: 937 922 856 a/e: b.arenysma.pff@diba.cat web: http://www.arenysdemar.org/biblioteca.php horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dc. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. de 10 a 14 h (setembre) dg. tancat


ARENYS DE MAR 16 d’agost

SANT ROC

Quan la canícula arriba a la fi, Arenys de Mar celebra una de les festes amb més tradició i arrelament a la vila, Sant Roc. Just l’endemà de Santa Maria Assumpta, titular de la parròquia, els sons d’instruments tradicionals acompanyen el dringar dels cascavells dels macips que, al crit de «Sant Roc!», escampen arreu la flaire de l’alfàbrega i l’aigua olorosa de les almorratxes. A darreries del segle xvi, quan la pesta castigava les llars catalanes, la universitat dels caps de casa de la parròquia de Santa Maria d’Arenys, reunits en consell obert, decidiren invocar la intercessió del sant montpellerí, advocat dels malalts empestats, per alliberar-los del contagi. El vot de vila amb el qual s’obligaven els presents per a ells i els seus descendents, oferia al sant, a canvi del guariment, celebrar la seva solemnitat com si fos el dia de Nadal i dedicar-li un retaule. El llarg camí que ha viscut la festa hi ha anat afegint elements de celebració i participació popular, com la ja imprescindible Dansa d’Arenys, alhora que li ha manllevat trets del seu origen religiós, com la processó. Generació rere generació els arenyencs alimenten la tradició, mentre l’aigua purificadora i regeneradora de sant Roc manté el seu caràcter com a notícia del passat. Hug Palou i Miquel Arxiu Municipal P. Fidel Fita Foto: Miquel Casals, Agrupació Fotogràfica d’Arenys de Mar (AFA)


Bibliografia Ajuntament de Santa Susanna [en línia]. Santa Susanna: l’Ajuntament [Consulta: 9 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.stasusanna.org>.

Biblioteca de Santa Susanna Ajuntament de Santa Susanna

MERCADER, Assumpta; MASSÓ, Lídia. Passejant per Santa Susanna. Santa Susanna: l’Ajuntament; Pla de Dinamització, 2005.

Plaça de Catalunya, s/n 08398 SANTA SUSANNA tel.: 937 678 441 fax: 937 678 750 a/e: biblioteca@stasusanna.org horaris: (hivern) dll. de 9.30 a 14 i de 16 a 20 h dm. de 16 a 20 h dc. de 16 a 20 h dj. de 16 a 20 h dv. de 16 a 20 h ds. tancat dg. tancat

(estiu) dll. de 9 a 13.30 h i de 16.30 a 20 h dm. de 16.30 a 20.30 h dc. de 16.30 a 20.30 h dj. de 16.30 a 20.30 h dv. de 16.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


SANTA SUSANNA CURSA DE CINTES

11 d’agost

Des de fa molts anys la cursa de cintes a Santa Susanna és un dels actes que entra al programa de Festa Major. És una cursa divertida i tranquil·la, sense presses, no és per veure qui arriba primer. Consisteix a despenjar les cintes tot pedalant des de dalt la bicicleta. Fa molts anys, quan jo hi participava, es penjaven les cintes enrotllades en un filferro: un cap del filferro en un arbre de la plaça Catalunya i l’altre a la casa del Cantó, que en dèiem, avui convertida en Casal dels Avis, o bé al carrer Sant Ramon. Perquè tothom s’hi pogués divertir hi havia dos grups: petits i grans. No m’explico prou bé quan dic tothom; com és de pensar, les dones no hi participaven. Cadascú amb la seva bicicleta sortíem ordenadament de la plaça Catalunya i fèiem la volta per les eixides, i avall pel carrer Sant Ramon. I així anàvem fent voltes fins que no quedava cap cinta. Tampoc és que en féssim gaires, de voltes, ho deixàvem aviat enllestit. Pedro Fernández, guàrdia rural, que, en un poble petit com el nostre, era tota mena de vigilància que hi havia, també es cuidava de posar ordre a les curses de cintes, per allò que ningú fes el viu posant els peus a terra per enxamparles còmodament i que tothom passés quan li pertocava. Qui més cintes despenjava s’emportava el premi, que llavors era una copa. I, en fi, ha estat i segueix sent una diversió que encara fa més amena la nostra Festa Major. Isidre Mollfulleda Foto: Ajuntament de Santa Susanna


Bibliografia Caldes d’Estrac: coneix caldes [en línia]. Caldes d’Estrac : l’Ajuntament, 2005. [Consulta: 16 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.caldetes.org>.

Biblioteca Can Milans Ajuntament de Caldes d’Estrac

GRAU i MOLIST, Lluís. L’Estiueig a Caldes d’Estrac: una aproximació. Caldes d’Estrac : l’Ajuntament, 2004. MORESO i MORA, Marta ; AZUAGA i GARCIA, Joan Manel. A pas de gegant: Història dels gegants a Caldes d’Estrac. Premià de Mar : El Clavell, DL 1999. 142 p. ISBN 84-89841-26-8.

Carrer de l’Esglèsia, 6 08393 CALDES D’ESTRAC tel.: 937 913 025 fax: 937 922 856 a/e: b.caldese.cm@diba.cat web: http://www.caldes.diba.es/ajuntament/info/ equipaments/biblioteca.htlm horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


CALDES D’ESTRAC FESTA MAJOR

8 de setembre

La festa major de Caldes d’Estrac se celebra el dia 8 de setembre en honor de la Mare de Déu del Remei i té unes qualitats indefectibles de la localitat que la fan molt atraient. És popular, gratuïta, amb molt protagonisme al carrer i amb una gran participació de la gent. Per una banda sobresurten les activitats a càrrec de les entitats de caire folklòric i tradicional per la vistositat dels actes que organitzen i l’impressionant capacitat de convocatòria: geganters, diables i puntaires són el rovell de l’ou de la festa.

Així és com els caldencs i els benvinguts festegem la festa major. Carrers, places, parcs i fins i tot la platja i el mar esdevenen el principal escenari d’una festa on destaca la participació dels veïns i veïnes i el pes de les entitats. MORESO i MORA, Marta i AZUAGA i GARCIA, Joan Manel. A pas de gegant: història dels gegants a Caldes d’Estrac. Premià de Mar : El Clavell, DL 1999. 142 p. ISBN 84-89841-26-8. Portada : informatiu de Caldes d’Estrac. Caldes d’Estrac: Ajuntament de Caldes d’Estrac, 1992 - .

Per altra banda, hi ha els actes tradicionals a l’estil de Caldes: els balls populars a la fresca, les activitats infantils, la solemnitat dels actes religiosos, les havaneres, el concert, el brindis i les activitats esportives. També acompanyen aquestes propostes, activitats d’interès històric i cultural on, a més de la presentació d’un nou volum de la col·lecció de monografies locals «Caldae Aquae», cada any hi ha alguna nova proposta. A més, coincideix que el final de la festa s’escau amb la celebració de la Diada, un fet que ens els darrers anys ha anat adquirint una major projecció. És una festa que il·lusiona i s’escau ben posada al calendari. D’una banda perquè ve a ser una mena de colofó a les activitats d’estiu, per l’altra perquè ve a significar un canvi en l’estil de vida: la represa de la feina, el retorn a l’escola i sovint el final del clima estiuenc. Foto: Joan Cunill Rifà


Bibliografia Alella especial verema... Alella : Associació Cultural Revista Alella, 2003- .

Biblioteca Ferrer i Guàrdia Ajuntament d’Alella

Festes de la verema. Alella : l’Ajuntament, 1975- . Festes de la verema [Enregistrament vídeo]: Alella 1993, 10, 11 i 12 de setembre. Alella: l’Ajuntament, 1993.1 videocasset [VHS]. Programa de degustacion: ...Festes de la Verema...Mostra de Restauració i Degustació. Alella : l’Ajuntament, [1992?]- . Programació de les festes del mil·lenari del nom d'Alella: 9751975. [Alella]: Ministeri d'Informació i Turisme, [1975]. 111 p. PUIG I VAYREDA, Eduard. Els Vins d’Alella avui. En Ahir i avui del vi d'Alella. Alella : l’Ajuntament, Consell Regulador D.O. Alella, 1996. p.82-83. VILLENA DÍAZ, Paqui. Els Vins d’Alella avui. En El Vi al Maresme D.O. Alella. Calella : l’Ajuntament, DL 1993. p. 24.

Hort de la Rectoria, s/n 08328 ALELLA tel.: 935 559 055 a/e: b.alella.fg@diba.cat horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


ALELLA al voltant de l’11 de setembre

Els vins de la zona eren coneguts i apreciats durant la dominació romana, època a partir de la qual se n’inicià l’exportació. La fil·loxera, plaga propagada del 1886 al 1891, arruïnà la pagesia, que es veié obligada a arrencar les vinyes mortes i replantar-les de cep americà.

FESTES DE LA VEREMA

cellers amb DO s’enceten el 1984, i dotze anys més tard s’amplien amb els de restauració. Les Festes de la Verema a l’Hort de la Rectoria creixen, el poble s’hi sent identificat i els visitants, a gust. Mercè Giralt

L’any 1906 un grup de gent valenta, cinquanta-tres persones entre viticultors, propietaris o parcers, s’associaren per crear el Celler Cooperativa Alella Vinícola amb l’objectiu de comercialitzar el producte de les vinyes novelles. Les relacions productives, la certificació d’origen i la qualitat del vi són regulades pel Consell Regulador de la DO Alella, creat l’any 1953. La DO Alella engloba onze poblacions del Maresme i set del Vallès. Alella inicia el festeig del vi el 1975 amb la Festa de la Verema —a partir del 1986 s’anomena «Festes» ja que abraça més dies— que inclou un pregó d’exaltació del vi, la proclamació de la pubilla, la benedicció del primer most i, actualment, tot un seguit d’activitats: concursos de tastavins i d’altres, exposicions, publicacions, cercaviles... El primer pregoner fou Néstor Luján i, fins al 2006, ho han estat personalitats de diferents àmbits, entre d’altres, Esteve Riambau, Ignasi Riera, Salvador Artés, Joaquim Ferrer, Adelina Castillejos, Avel·lí ArtísGener, Antoni Bassas... Ja el 1975 s’inicia la col·lecció de porrons; la de plats de terra cuita ho fa el 1992. Els estands de degustació dels Foto: Conxi Duro


Biblioteca Enric Miralles

Parc de les Esplanades, s/n 08389 PALAFOLLS tel.: 937 652 834 FAX 937 657 907 a/e: b.palafolls.em@diba.cat horaris: dll. dm. dc. dj. dv. ds. dg.

de 16 a 20.30 h de 16 a 20.30 h de 16 a 20.30 h de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h de 16 a 20.30 h de 10 a 14 h tancat


PALAFOLLS 7, 8, 9 i 10 de setembre

Festa Major de Palafolls (les marededéus trobades)

ELS SOPARS A LA FRESCA Riure, passar-s’ho bé, gastar, omplir-se la boca i els ulls amb les coses més necessàriament innecessàries. És Festa Major! La torre de guaita il·luminada recorda París amb la seva aurèola bohèmia. És la festa de tots, de grans i petits, de joves radicals, revolucionaris o conformistes. És la festa que aparca preocupacions i que recorda responsabilitats explicades i compartides a les taules dels sopars a la fresca. Cada vespre, a la plaça d’Ax, els estands de les associacions de cooperació dels pobles agermanats amb Palafolls preparen i serveixen, a preu mòdic, les menges típiques de cada indret geogràfic: pasta italiana, formatges i patés francesos, embotits d’Algar, botifarres amb seques de Palafolls, cuscús i arròs de Senegal i els dolços de Polònia. Els beneficis d’aquests àpats serviran per finançar els projectes de cooperació endegats des de la societat civil de Palafolls. I així, entre el vas de vi compartit amb el veí ocasional de taula, la pasta i la grapa generosament servida, alguna cosa càlida creix i s’escampa. Quelcom que no és només fruit de l’alegria, no és tan sols la festa, sinó la delicada escalfor d’un somriure llunyà. Un somriure que mai ens arribarà i que sempre estarà present. M. Dolores Agüera Martín Regidora de Festes i Cooperació Ajuntament de Palafolls Foto: Jordi Lloberas


Malgrat de Mar


FESTES DE TARDOR


Bibliografia CLARÀ, Pere. Els goigs de Sant Nicolau. Voz de Malgrat, 1959, núm. 75, p. 4.

Biblioteca La Cooperativa Ajuntament de Malgrat de Mar

Festa Major de Sant Nicolau. Malgrat de Mar: l’Ajuntament, 1944- . Malgrat de Mar : crònica d’un segle. [Malgrat de Mar]: Centre d’Estudis i Documentació Z. Camprubí, DL 2001. 354 p. PARADEDA I ROBERT, Fèlix. La vila de Malgrat i sos contorns. Blanes: Roig, 1915. 168 p. RABASSA I MARTÍ, Fèlix. Una llambregada al passat de la festa major d’hivern de Sant Nicolau. Celobert, 2006, núm.1, p. 12.

Desclapers, 14-18 08380 MALGRAT DE MAR tel.: 937 619 032 fax: 937 613 054 a/e: b.malgrat.lc@diba.cat web: http://www.ajmalgrat.es/entitats/biblioteca.htlm horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg tancat

(estiu -juny i setembre-) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj., de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. 10 a 13 dg. tancat


MALGRAT DE MAR FESTA MAJOR DE SANT NICOLAU DE BARI DE MALGRAT DE MAR

6 de desembre

El motiu de la nostra festa major, el 6 de desembre, és d’origen religiós, i festeja i honora el patró de la nostra parròquia, Sant Nicolau de Bari o de Mira, noms amb què és conegut un sant molt miracler que visqué entre els segles III i IV. El nom de Mira és el de la ciutat on va exercir de bisbe, a Turquia, i, el de Bari, on reposen les seves relíquies, en una basílica bella i monumental d’aquesta ciutat d’Itàlia, banyada pel mar Adriàtic. Amb el temps, s’afegiren a la festa actes artístics i lúdics, com balls, concerts, competicions esportives, exposicions i, modernament, els nostres pagesos iniciaren una fira de fruits del camp amb la intenció d’aportar-hi un al·licient més i promocionar els seus productes. Aquesta fira cada any és més coneguda per artesans i venedors de productes ecològics. També la festa major sempre ha estat una festa gastronòmica casolana. Era tradicional que els veïns criessin xais i pollastres per celebrar una festa generosa, convidant familiars i amics a compartir-la. Actualment, a la fornícula de la façana de l’Església Parroquial de Malgrat de Mar es troba una imatge de Sant Nicolau que és obra de l’escultor blanenc Jaume Coll Puig, d’una alçada de 2,20 m i 700 kg de pes. Aquesta imatge fou beneïda pel rector, Mn. Josep Rodó, el 6 de desembre de 1961. Joaquim Colomé Alsina Foto: Vicens Tomàs / Arxiu Municipal de Malgrat de Mar


Sant Vicenรง de Montalt

Vilassar de Dalt


FESTES D’HIVERN


Bibliografia Goigs en llaor del gloriós Sant Antoni Abat. Badalona: Estampa de J. Casas, 1925. [2] p. Programes Festa de Sant Antoni Abat a Vilassar de Dalt. Vilassar de Dalt: [Comissió de la Festa de Sant Antoni Abat], 1984,1985, 1988, 1991- . Sant Antoni abat a Vilassar de Dalt: història, tradició i actualitat. Vilassar de Dalt: El Vaixell, 2000. 115 p. Vilassar [Enregistrament vídeo]: calendari de festes i celebracions. Vilassar de Dalt : Òrbita, 1997. 1 videocasset [VHS]: 30 min.: col. VIVES ARAGÓ, Joaquim. Goigs de lloança de Sant Antoni abat. 3a ed. Vilassar de Dalt: Parròquia de Sant Genis, 1995. [2] p.

Biblioteca Pau Piferrer Ajuntament de Vilassar de Dalt Marquès de Barberà, s/n 08339 VILASSAR DE DALT tel.: 937 530 952 a/e: biblioteca@vilassardedalt.org horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

AJUNTAMENT DE VILASSAR DE DALT


VILASSAR DE DALT 17 de gener

SANT ANTONI ABAT

A Vilassar de Dalt, la festa de sant Antoni Abat se celebra cada 17 de gener amb tots els elements d’una jornada festiva tradicional: salutació musical de l’orquestra en arribar al poble de bon matí, passada per recollir la bandera i anar a l’ofici solemne a l’església, nova passada per acudir al lloc de concentració de les cavalleries, tornada a l’església —en formació encapçalada pel capità de bandera, el banderer i els penoners— per a la benedicció dels animals i dels panets de Sant Antoni que tothom adquireix, els Tres Tombs pel centre del poble, un cafè-concert en havent dinat i unes sessions de ball per cloure la diada. L’orquestra La Principal de la Bisbal fa més de quaranta anys que acompanya la festa i també ha esdevingut part de la tradició. S’ignora des de quan la celebrem, però el 1715 la devoció ja era arrelada i es formalitzava una Confraria de Sant Antoni. Antigament la diada era la festa dels traginers i dels carreters; fa vuit o nou dècades esdevingué la festa dels pagesos que mantenien les cavalleries com a animals de tir; i, actualment, és una festa amb molta càrrega tradicional, preparada per una Comissió que en té cura; però sempre ha estat molt estimada i viscuda pels vilassarencs. Josep Samon Forgas Foto: Josep Samon Forgas


Bibliografia AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT. La B.T.T. Montaltbike 2007, un èxit rotund d´organització i participació [en línia]. Sant Vicenç de Montalt: l’Ajuntament, 2 febrer 2007. [Consulta: 15 febrer 2007]. Disponible a: <http//www.svmontalt.net/document.php?id=1251>. BUCH i ESTEVAN, Antoni. Sant Vicenç de Montalt. Narració històrica. Barcelona: Curial, 1984. 282 p. ISBN 84-7256-220-4. BRUNET i EZQUERRO, Jordi, et al. Sant Vicenç de Montalt. Imatges d’ahir. 1900-1970. Sant Vicenç de Montalt: l’Ajuntament, 2000. 237 p. ISBN 84-606-2950-3. Festa major de Sant Vicenç de Montalt. Sant Vicenç de Montalt: l’Ajuntament, 1940 - . RENIU I CALVET, Josep. Esteve Albert i Corp: esbós biogràfic. Dosrius: Ajuntament de Dosrius, 1998. 228 p. ISBN 84-922227-2-7. XURRIBIKERS. Benvinguts al món dels Xurribikers Sant Vicenç de Montalt [en línia]. [s.l.]: Xurribikers, 2005. [Consulta: 15 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.xurribikers.com>.

Biblioteca La Muntala Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt Riera del Gorg. s/núm 08394 SANT VICENÇ DE MONTALT tel.: 937 912 372 fax: 937 913 460 a/e: b.st.vicensm@diba.cat web: http://www.svmontalt.net/entitats_biblioteca.htm horaris: (hivern) dll. de 16 a 20 h dm. de 10 a 14 i de 16 a 20 h dc. de 16 a 20 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20 h dv. de 16 a 20 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu- agost-) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT


SANT VICENÇ DE MONTALT PEDELAJADA POPULAR

Un diumenge de gener o febrer De festes, n’hi ha de tota la vida, n’hi ha d’irremissiblement perdudes, n’hi ha de feliçment recuperades i n’hi ha de noves de trinca. Al capdavall, la tradició històrica té una importància relativa: el que compta de debò, per una festa, és la celebració que concita, l’entusiasme amb què la gent hi participa. Els gegants i les gralles fan alegria i ganes de ballar: són una festa viva. Les bicicletes, també.

Una setmana més tard, molts d’aquests col·laboradors i moltes famílies de santvicentins surten a fer una pedalada sota la guia dels Xurribikers. Grans i petits, a més d’avesar-se a la bicicleta, descobreixen racons del terme que altrament no coneixerien, aprenen camins que haurien desaparegut si no els reivindiquessin els ciclistes i fan del tot completa la nostra doble festa sobre rodes. Jordi Cornudella

Pot semblar curiós que Sant Vicenç, tenint com té un terme de relleu esforçat i fins i tot difícil, d’uns anys ençà sigui un poble amb una forta vocació ciclista. Ho és, naturalment, gràcies a l’auge d’això que en diuen bicicleta de muntanya; però ho és, sobretot, per l’empenta d’uns quants santvicentins que es fan dir Xurribikers i que no estimen només el seu esport sinó també el seu poble. Ells han volgut que la seva passió s’escampés i han sabut encomanar-la. Cada any, pels volts de Sant Vicenç, un diumenge de finals de gener, molts centenars de ciclistes vinguts d’arreu prenen part en una cursa de muntanya meticulosament preparada: la Montaltbike. Però la Montaltbike és molt més que una cursa: és una autèntica festa. I ho és pel gran encert de l’organització, que des del primer dia sap ser alhora eficaç i participativa, perquè sap que sense ser participativa no seria eficaç. Si l’esclat multitudinari de colors llampants (bicicletes, cascos, mallots) és el que fa tant de goig el dia de la cursa, l’ànima de la jornada són els molts santvicentins que col·laboren amb els Xurribikers en l’organització i converteixen la Montaltbike en una festa de tots. Foto: Toni Buch


Festes Populars a Catalunya AMADES, Joan. Costumari català. Barcelona: Edicions 62, 2003 . 5 vol. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24 ARTÍS-GENER, Avel·lí. Festes populars a Catalunya. Barcelona: HMB,1980. 155p. ISBN 84-85123-83-2. 1, 2, 5, 7, 10, 14, 15, 21, 22 BERTRAN, Jordi. Festes de Catalunya: una mostra de la diversitat del patrimoni popular. Barcelona: Lunwerg, cop. 2001. 255 p. ISBN 84-7782-812-1. 11 Calendari de festes de Catalunya, Andorra i la Franja. Barcelona: Fundació Serveis de Cultura Popular ; Alta Fulla, 1989. 627 p. ISBN 84865556-71-6. 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 18, 22, 23, 24 Calendari dels pagesos per l’any.... Barcelona: [s.n.], [1862]- . 2, 8, 11, 14, 15, 19, 22, 23 Calendario religioso, astronómico y literario: arreglado al Meridiano de Barcelona según el horario de España, con el Santoral del Martirologio Romano Español, para el año.... Barcelona: Sociedad General Española de Librería, [1876?]- . 8, 11, 14, 15, 19, 22

COPOVÍ, Maite ; TARDÀ, Pere. Fires i festes.com: la web de les fires i festes d’arrel tradicional de Catalunya [en línia]. [Consulta: 2 febrer 2007]. Disponible a: <http://firesifestes.com>. DALMAU I RIBALTA, Antoni. Les Festes tradicionals que no hem de perdre. Barcelona: Columna, 2005. 232 p. ISBN 84-664-0679-4. 11, 23, 24

Tradicionari: enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, Generalitat de Catalunya, 2005. 10 vol. ISBN 84-412-1390-9. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24

DELGADO, Manuel. La Festa a Catalunya, avui. Barcelona: Barcanova, 1992. 169 p. ISBN 84-7533-747-3. 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 17, 21, 23 ESPINÀS, Josep Ma. Festa Major. Barcelona: Destino, 1976. 332 p. ISBN 84- 233-0550-3. 8, 10, 11 Les Festes a Catalunya. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament de la Presidència ; editorial 92, 1999. 394 p. Som i serem; 1. ISBN 84-393-4946-7. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 14, 15, 18, 21, 22, 24 Fires de Catalunya... : Ferias de Cataluña... : Fairs in Catalonia. [Barcelona]: Generalitat de Catalunya. Departament d’Indústria, Comerç i Turisme, DL. 1982- . També disponible en versió electrònica: <http://www.gencat.es/fir>. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22 Gran geografia comarcal de Catalunya. 2a ed. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991-1996. v. 2. ISBN: 84-412-2559-1. 1, 2, 5, 6, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 19, 21, 22, 23, 24

Cançons i danses per celebrar les festes [Enregistrament sonor]. Barcelona: Graó, 2003. 5 discos (CD). 2, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 16, 19, 21, 22

PRAT I CARÓS, Joan. Les festes populars. Barcelona: Els llibres de la Frontera ; [etc.], DL. 1984. 167 p. , [8] p. de làm. Coneguem Catalunya; 2. ISBN 84-85709-14-4. 2, 3, 6, 8, 10, 11, 14, 15,17, 21

CAPMANY, Aureli. Calendari de llegendes, costums i festes tradicionals Catalanes. Barcelona: Laia, 1978-1982. 3 vol. ISBN 847222-774-X. 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 14, 17, 18, 22

Propostes didàctiques al voltant de les festes: el Carnaval, Sant Jordi, Sant Joan, La Castanyada i Nadal i Reis. Barcelona: Graó, DL.1989. 82 p. ISBN 84-7827-001-9. 11, 15

COLOMER VALLICROSA, Jaume. Festes populars de Catalunya. [Barcelona]: Abadia de Montserrat, 1986. 134 p. La Xarxa; 16. ISBN 847202-306-0. 2, 3, 5, 10, 11, 15, 23

SERRA i BOLDÚ, Valeri. Festes i tradicions populars. [Barcelona]: Abadia de Montserrat, 1986. 170 p. Biblioteca Serra d’Or; 62. ISBN 847202-827-5. 11, 21

Festes populars al Maresme 3 viles....Mataró: Cerdanya press, [1993?]- . 6, 18, 19 L’aplec del Maresme. Barcelona: Alba edicions, 2004- . 11 COLL I MONTEAGUDO, Ramon. Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina: apunts sobre etnografia del Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 318 p. ISBN 84-281-0980-X. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24 FUENTE, Toni de la. Un volt per les altres festes. Mataró report. 2004, núm. 87, p. 10-21. 5, 11 Gegants, nans i bestiari del Maresme: [guia de recursos]. [Mataró]: Biblioteques Municipals del Maresme, DL 2005. [50] p. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24 Llegendes, festes i tradicions del Maresme: guia de lectura. [Arenys de Mar]: Diputació de Barcelona. Àrea de Cultura. Servei de Biblioteques. Biblioteques del Maresme, [1998]. 29 p. 2, 3, 7, 11, 12, 15, 19,17, 21, 22, 23, 24 REBOMBORI DIGITAL. Festes [en línia]. [Consulta: 2 febrer 2007]. Disponible a: <http://www.festes.org>.


1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24

Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella Biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar Biblioteca Sant Martí d’Arenys de Munt Biblioteca de Cabrera de Mar Biblioteca de Cabrils Biblioteca Can Milans de Caldes d’Estrac Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar Biblioteca Joan Coromines del Masnou Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat Biblioteca Enric Miralles de Palafolls Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt Biblioteca Can Manent de Premià de Mar Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt Biblioteca de Santa Susanna Biblioteca Can Baratau de Tiana Biblioteca de Tordera Biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar

Bibliografia Biblioteques del Maresme on trobareu els llibres de la bibliografia


Sant Jordi 2007

Diputació Barcelona xarxa de municipis Àrea de Cultura Servei de Biblioteques

Generalitat de Catalunya Servei de Biblioteques

El Maresme fa festa  

Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme 2007.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you