Page 1

Fent i desfent aprèn l’aprenent:

G U I A D E R E C U R S O S | B I B L I O T E Q U E S M U N I C I PA L S D E L M A R E S M E

PALER

BOTER

ESTAMPADOR

FERRER

ARTESÀ DEL VIDRE

CISTELLER

MESTRE D’AIXA

TERRISSAIRE

PAGÈS

BANYISTA

RAJOLER PUNTAIRE

CAMPANER

ARTESÀ DE LES AMETLLES

oficis d’abans al Maresme


Biblioteques Municipals del Maresme EDITA DORTOKA disseny S.L DISSENY GRÀFIC CNL Maresme ASSESSORAMENT LINGÜISTIC DL: B 7893-2017

© dels autors


FENT I DESFENT A P R È N L’ A P R E N E N T: OFICIS D’ABANS AL MARESME Fa molts anys, la manera de

treballar de les persones era molt diferent de com

Per a moltes persones era

és ara. Entre el treballa­

en alguns casos, la persona

com a molt, hi podia haver

Fixem-nos, sinó, en l’ofici

dor i l’objecte treballat, una eina a les mans de la

persona i, sovint, ni això. L’evolució de les màquines, primer impulsades pel vapor

i més tard per l’electrici­ tat, va allunyar progressi­

vament la mà d’obra de l’objecte, fins al punt que

ja no va ser necessària. de campaner; les campanes continuen sonant, però no

hi ha campaner. Sí que és veritat que avui dia en­

cara trobarem puntaires,

cistellers, terrissaires...

però actualment d’això en diem artesania, que vol dir realitzat de forma manual.

Amb aquesta guia, Fent i desfent aprèn l’aprenent:

oficis d’abans al Maresme, volem recordar com eren

aquests oficis antigament.

Biblioteques Municipals del Maresme Biblioteca Cap de Zona

el seu mitjà de vida, inclús

per a algunes poblacions, per exemple Arenys de Munt

amb les puntes de coixí,

van arribar a ser un pun­ tal per a l’economia de la

població. A les Bibliote­ ques del Maresme, ens plau

oferir-vos aquest recull que aplega bibliografia i

imatges perquè en quedi

testimoni abans que el temps s’ho emporti.


Fent i desfent aprèn l’aprenent:

BIBLIOTECA FERRER I GUÀRDIA AJUNTAMENT D’ALELLA

BIBLIOTECA MARTÍ ROSSELLÓ I LLOVERAS AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE MAR

BIBLIOTECA ERNEST LLUCH I MARTÍN AJUNTAMENT DE VILASSAR DE MAR

06

42

60

SANT VICENÇ DE MONTALT

SANT ANDREU DE LLAVANERES

CABRILS VILASSAR DE MAR

PREMIÀ DE MAR

TEIÀ EL MASNOU

ALELLA

MONTGAT

TIANA

PREMIÀ DE DALT

52

BIBLIOTECA DE CAN LLAURADOR AJUNTAMENT DE TEIÀ

BIBLIOTECA PÚBLICA CABRILS AJUNTAMENT DE CABRILS

BIBLIOTECA ANTONI COMAS AJUNTAMENT DE MATARÓ

MATARÓ

16

VILASSAR DE DALT

BIBLIOTECA TIRANT LO BLANC AJUNTAMENT DE MONTGAT

30

ARGENTONA

40

BIBLIOTECA JAUME PERICH I ESCALA AJUNTAMENT DE PREMIÀ DE DALT

32

28

BIBLIOTECA POMPEU FABRA AJUNTAMENT DE MATARÓ

BIBLIOTECA SANT ANDREU DE LLAVANERES AJUNTAMENT DE SANT ANDREU DE LLAVANERES 44

BIBLIOTECA CAN BARATAU AJUNTAMENT DE TIANA

BIBLIOTECA JOAN COROMINES AJUNTAMENT DEL MASNOU

BIBLIOTECA ILTURO AJUNTAMENT DE CABRERA DE MAR

54

24

14

BIBLIOTECA LA MUNTALA AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT 48

CALDES D’ESTRAC

58

BIBLIOTECA CAN MANYER AJUNTAMENT DE VILASSAR DE DALT

12

BIBLIOTECA MUNICIPAL ARGENTONA AJUNTAMENT D’ARGENTONA

CABRERA DE MAR

oficis d’abans al Maresme

18

BIBLIOTECA CAN MILANS AJUNTAMENT DE CALDES D’ESTRAC


34

TORDERA

22

BIBLIOTECA P. GUAL I PUJADAS AJUNTAMENT DE CANET DE MAR

BIBLIOTECA ENRIC MIRALLES AJUNTAMENT DE PALAFOLLS PALAFOLLS

10

BIBLIOTECA ANTÒNIA TORRENT I MARTORI AJUNTAMENT D’ARENYS DE MUNT

BIBLIOTECA DE TORDERA AJUNTAMENT DE TORDERA

MALGRAT DE MAR

SANTA SUSANNA

PINEDA DE MAR

CALELLA

SANT POL DE MAR

ARENYS DE MAR

CANET DE MAR

ARENYS DE MUNT

56

BIBLIOTECA VALL D’ALFATÀ AJUNTAMENT DE SANTA SUSANNA 50

BIBLIOTECA CAN SALVADOR DE LA PLAÇA AJUNTAMENT DE CALELLA

BIBLIOTECA PARE FIDEL FITA AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR

BIBLIOTECA LA COOPERATIVA AJUNTAMENT DE MALGRAT

20

26

BIBLIOTECA M. SERRA I MORET AJUNTAMENT DE PINEDA DE MAR

08

36

BIBLIOTECA CAN COROMINES AJUNTAMENT DE SANT POL DE MAR 46

BIBLIOTECA DEL POBLENOU AJUNTAMENT DE PINEDA DE MAR 38

bibliotecavirtual.diba.cat


Pere Xarrié Ferrer fa repicar les campanes (2015). Foto de Joan Riambau.

C ALELLA

Ofici: CAMPANER

Els tocs i repics de cam­ panes —de difunts, de bateig, d’oració, d’alarma o de fes­ ta— escandeixen des de fa segles el curs del dia i de la vida, des del naixement a la mort. Temps enrere, després de l’àngelus, els pagesos en­ cenien focs a les vinyes per fer-se el dinar o, al vespre, la «campana dels perduts» els guiava en tornar del camp, en un paisatge sonor que els anys han desdibuixat. A Alella, la família Xarrié fa sonar les campanes des del 1838, quan l’Antoni Xarrié Godàs, nascut a Premià, es va casar amb l’alellenca Rosa Ventura, i a ell el succeïren en Francisco Xarrié Ventura, en Pere Xarrié Ribas, en Francis­ co Xarrié Oliveras i, actual­ ment, en Pere Xarrié Ferrer. I en els llibres parroquials locals hi ha testimoni de tocs antics, com el de temporal «si es de témer pedregada i en tronar encara que no faci mal

6

temps» que consigna el rector Francesc Riu (1694-1740), i que es tocava a la primavera i a l’estiu, fins acabada la verema. Les campanes actuals d’Ale­ lla, dues de més de 400 quilos i dues de petites —penjades després de la guerra civil per substituir les que es van fondre per fer peces d’ar­ tilleria—, i els històrics címbals del rellotge que el virrei del Perú va fer fon­ dre a Lima el 1772, formen un conjunt singular. Avui en Pere Xarrié les venta i les fa repicar solemnes o festives, i amb en Benjamí Sanahuja han

creat un nou toc en honor de santa Madrona. L’ofici de campaner permet fer parlar aquestes veus del passat en la seva llengua de coure i estany, i desperta els ecos de la memòria dels vius i dels morts. Per molts anys, perquè, com diu la dita, no és tard mentre toquen hores.

JOAN RIAMBAU Editor i traductor

Video Ofici


Biblioteca Ferrer i Guàrdia

_HORARI HIVERN DL. 15.30 a 20.30 h.

DT. 15.30 a 20.30 h.

DC. 15.30 a 20.30 h.

DJ. 15.30 a 20.30 h.

DV. 10.00 a 13.30 h.

15.30 a 20.30 h.

DS.

Sala lectura

10.00 a 13.30 h.

_HORARI ESTIU juliol - setembre

DL. 15.30 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Audiollibres _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació _Informació local _Internet i + _Préstec + Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Renovació de documents _Reserva de documents _ Wi-Fi

_XARXES SOCIALS

15.30 a 20.30 h.

DC. 15.30 a 20.30 h.

Biblioteca Ferrer i Guàrdia

DJ.

biblioalella

DV.

15.30 a 20.30 h. 10.00 a 13.30 h.

@BibAlellaFiG issuu.com/balellafg

15.30 a 20.30 h.

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE Hort de la Rectoria, s/n 08328 Alella T. 935 559 055 b.alella.fg@diba.cat DIRECCIÓ: Rosa Casas Culla

7


A

Salvador Torrents i Freginals, 1981. Arxiu Històric d’Arenys de Mar.

ARENYS DE MAR

Ofici: ARTESÀ DE LES AMETLLES L’activitat de fabricar pinyo­ nets, anissos, peladilles, garra­ pinyades i ametlles ensucrades fou molt rellevant a Arenys de Mar a la dècada de 1940, 1950 i 1960 del segle passat. Va donar nom a la denominació genèrica d’“Ametlles d’Arenys”; un marca de producte, en diríem ara. Fou una fabricació que uti­litzava maquinària, els bombos d’aram, però era una activitat artesanal. Cada “bombada” era diferent. Les màquines, els bombos, no feien les ametlles com les màquines tèxtils fan els mitjos o les tovalloles. Eren els artesans, els fabricants individuals amb l’ajut d’un o dos treballadors a tot estirar, els qui escollien el pinyó cru, l’amet­ lla torrada o crua, sense pell o amb pell, de major grandària o petita, i hi afegien el sucre, la xocolata, etc. I això a tempera­ tures i velocitat de gir del bombo diferents segons l’especialitat de cada producte. Una bombada de les ametlles més grosses podia durar sis o set hores.

8

Depenia de la habilitat de cada artesà per aconseguir o no una ametlla molt polida, de super­ fície llisa, sense grops i ben tova al paladar. Totes les amet­ lles fabricades a la vila eren “ametlles d’Arenys”. Però cada fabricant tenia el seu saber fer, la seva tècnica. I també una presentació del producte en bosses i capses de cadascú, de publicitat específica. Els anys de bona venda, aquesta es feia a les botigues particulars, a la carretera directament als ocupants dels vehicles retinguts a la N-II, al ferrocarril, als dos paradors d’autobusos, l’un

cap a Canet i l’altre cap a Caldetes. També la venda era a l’engròs per a botigues de Barcelona i arreu dels Països Catalans. La venda va anar minvant per dues causes principals: els productes amb molt de sucre es varen desaconsellar per raons de salut; alhora, en jubilar-se els artesans històrics, el relleu generacional es feu difícil en un horitzó econòmic amb altres activitats de més clar futur.

MIQUEL RUBIROLA TORRENT Economista


Biblioteca P. Fidel Fita

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 16.00 a 20.30 h.

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DV. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DS.

Façana

10.00 a 14.00 h.

_HORARI ESTIU DL. 15.30 a 21.00 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils, familiars i adults _Audiollibres _Biblioplatges, Bibliopiscines i Bibliorius _Biblioteques portes enllà _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació + Informació local _Internet i + _Llibres en braille _Préstec + Préstec a domicili _Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Renovació de documents

15.30 a 21.00 h.

_Reserva de documents i ordinadors _Wi-Fi

DC. 15.30 a 21.00 h.

DJ. 15.30 a 21.00 h.

_XARXES SOCIALS

DV. 15.30 a 21.00 h.

DS.

Bibliotecarenysdemar

10.00 a 14.00 h. -tancat juliol i agost-

www.flickr.com/photos/bibliotecarenysdemar/sets

_INFO CONTACTE

bibliotecarenysdemar.blogspot.com

Bonaire, 2 08350 Arenys de Mar T. 937 923 253 b.arenysma.pff@diba.cat

https://twitter.com/BiblioArenysMar https://www.instagram.com/biblioarenysmar

DIRECCIÓ: Muntsa Abad Padrosa

Video Biblioteca

9


P

Puntaires al capdamunt del carrer Nou, tocant a l’església.

ARENYS DE MUNT Ofici: PUNTAIRE

Des del segle XVIII fins ara, que s’ha convertit en una activitat lúdica i cultural, fer puntes al coixí ha estat un ofici per a moltes dones d’ Arenys de Munt. Són, doncs, una part important del poble, al qual donen una identitat pròpia. Les puntes fetes per les pun­ taires d’Arenys de Munt sempre han estat de gran qualitat. En destaca una blonda anomenada ret fi català o punta d’Arenys. Aquesta punta, molt fina, es pot utilitzar per fer una alba o per aplicar a un vestit. L’ofici de puntaire s’aprenia a les llars familiars: les mares i les àvies eren les encarregades d’ensenyar-ne a les filles i a les nétes. Era un treball poc remunerat i sense avantatges laborals: si no es produïa no es cobrava. Era un negoci que es mantenia gràcies a l’existència d’una xarxa de puntaires sota el control dels randers i merceres. Les puntaires d’Arenys de Munt treballaren per a diferents

10

randers. El 1880, Josep Viñals va crear un comerç important al poble que perdurà fins a finals del segle passat. Una altra empresa fou Martori Hermanas, les puntes de la qual es venien fins i tot a Sud-Amèrica. I també Marià Tor­ rent Riera, que comerciava amb puntes des de 1870. A més, moltes vegades les mateixes puntaires venien directament les puntes. Durant molts anys, les puntes van permetre que moltes dones tinguessin uns ingressos per contribuir a les despeses fami­ liars. Amb la industrialització, les dones van accedir a treballs més remunerats a les fàbriques i les puntes van quedar com

una cosa de més a més, feta a estones. Fer puntes al coixí és una tradició ben viva a Arenys de Munt. El soroll dels boixets acompanya les puntaires que continuen fent el seu delicat treball, tal com es feia en temps passats.

MONTSE VIADER I CROUS Historiadora de l’Art

Video Ofici


Biblioteca Antònia Torrent i Martori

_HORARI HIVERN DL. 15.30 a 20.30 h.

DT. 15.30 a 20.30 h.

DC. 15.30 a 20.30 h.

DJ. 15.30 a 20.30 h.

DV. 15.30 a 20.30 h.

DS.

Sala infantil

10.00 a 13.00 h.

_HORARI ESTIU DL. 15.30 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Audiollibres _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació _Informació local _Internet i + _Préstec _Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Renovació de documents _Reserva de documents _Wi-Fi

_XARXES SOCIALS

15.30 a 20.30 h.

DC. 15.30 a 20.30 h.

Biblioteca d’Arenys de Munt

DJ.

biblioarenysdemunt.wordpress.com

DV.

15.30 a 20.30 h. 15.30 a 20.30 h.

@barenysmusm issuu.com/arenysdemunt instagram.com/bibarenysdemunt

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE Rial Bellsolell, 5 08358 Arenys de Munt T. 937 938 448 b.arenysmu.sm@diba.cat DIRECCIÓ: Rosa Pastrana Guilló

11


Safareig de la plaça, Francesc Xavier Parés i Bartra, 1915 aprox. Arxiu Municipal d’Argentona (AMAR)

B

ARGENTONA Ofici: BUGADERES

L´aigua, que tanta fama ha donat a Argentona, arribà tardanament a les llars dels veïns. De les més de cent cinquanta fonts del terme municipal només una, la de Sant Domingo, brollava dins el casc urbà i se n’abastien les mestresses casolanes per a les tasques domèstiques: la neteja de la llar, la higiene personal, la cuina, la bugada…exceptuant, és clar, aquells pocs afortu­ nats que tenien pous propis. Dos dolls, com els punys d´un home, sortien a raig continu i a més de proveir les necessitats del veïnatge servien per ali­ mentar els safaretjos públics, aleshores situats al que més tard seria el carrer de Sant Julià. Els safaretjos del comú tingue­ ren un gran predicament entre les argentonines, fins entrat el segle passat. Sí que era pesat treure la roba bruta de casa, rentar-la a ple sol durant l´estiu, suportar el fred dels hiverns i tornar-la a casa xopa, regalimant, però a canvi tenia

12

l’al·licient de ser un lloc de trobada, de fer la xerrada amb les amigues, xafardejar… D´aquí potser provenen les locucions treure els drapets al sol o passar bugada o fer safareig, quan hom vol retreure aspectes negatius propis o aliens. Tot aquest tràfec minvà quan s´establí el servei domiciliari d´aigües (1884) i també quan va créixer el nombre de famílies benestants barcelonines que ve­ nien a estiuejar. Els senyors de la colònia ens mostraren noves formes de vida que, poc a poc, el poble va anar assimilant. Ja no calia anar als safaretjos, l´aigua ja era a casa, i si la

mestressa anava molt enfeinada podia requerir els serveis d´una bugadera, que el diccionari defineix com a “persona que es dedica a rentar roba d´altri”. Un ofici que avui, amb tantes rentadores i assecadores mecà­ niques ha desaparegut, però que nosaltres volem recordar i retre homenatge a totes aquelles dones que el practicaren i, per extensió, a totes aquelles que tingueren alguna cosa a veure amb el xipolleig de l´aigua.

JOSEP LLADÓ I PASCUAL Poeta. Mestre en Gai Saber Fill Predilecte d´Argentona

Video Ofici


Biblioteca Municipal d’Argentona

_HORARI HIVERN Del 16 de setembre al 30 de juny

DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 09.30 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DC. 09.30 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DJ. 09.30 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DV. 09.30 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DS.

Interior

10.00 a 13.30 h.

_HORARI ESTIU De l’1 de juliol al 15 de setembre

DL. 16.00 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per adults _Clubs de lectura _Cursos i tallers _Espai d’intercanvi _Informació _Informació local _Internet _Lupes _Préstec _Proposa una compra _Racó de Mares i Pares _Renovació de documents _Reserva de documents _Wi-Fi

_XARXES SOCIALS

10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DC.

@bibliotecaargentona

10.00 a 13.00 h. 10.00 a 13.00 h.

@biblioargentona

Biblioteca Argentona Biblioteca Argentona http://argentona.cat/servei.php?id=32

16.00 a 20.30 h.

DV. 10.00 a 13.30 h.

@biblioargentona

16.00 a 20.30 h.

DJ.

16.00 a 20.30 h.

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE Gran 3-5 08310 Argentona (Barcelona) T. 937 971 215 bibliotecaargentona@gmail.com DIRECCIÓ: Gemma Bravo Gordo

13


P

Hort del costat del pàrquing de Cals Frares, tardor de 1964.

CABRERA DE MAR Ofici: LA PAGESIA

Cabrera de Mar ha estat tradi­ cionalment un poble vinculat a l’agricultura, amb predomini dels productes hortícoles. Els seus orígens vinculats a la te­ rra perviuen amb força: pagesos adaptats als nous temps (conreus més sofisticats, hivernacles d’horta, planta i flor, etc.). En Pere Ribosa, a Santa Elena d’Agell -veïnat molt conegut per l’ermita- és pagès de tota la vida. Segueix l’itinerari de di­ verses generacions d’una família vinculada al camp. I també, des de fa anys, al restaurant de Cals Frares. Com recorda, a més de les tasques de conreu, el món agrícola generava serveis. És el cas de Cal Ferrer, en Nonell: “Feia ferradures. Tot un ofici. Calia prendre la mida al cavall per fer-les i posar-li”. O elabo­ rar les eines de camp com les magalles: “N’hi havia de molts tipus. Cadascuna tenia la seva forma i funció”.

14

“Els pagesos de Cabrera, en aquell temps, conreaven patates, pèsols, mongeta del ganxet i tomàquets”, destaca Ribosa, nas­ cut el 1949. Els seus records més antics són de finals dels 50, principi dels 60. De pèsols n’hi havia una gran va­ rietat: de la floreta, estirabecs, “negret” de les vinyes, ganxo i voluntari. De tomàquets, el de Pometa, Montserrat, Palo Santo... Actualment, en Ribosa, com més pagesos de Cabrera, produeix mongeta del ganxet i pèsol de la floreta, entre d’altres productes de reconeguda qualitat. “En els darrers temps s’ha avançat cap

a la producció integrada, de ser respectuosos amb tot”, explica. De la seva infantesa evoca espe­ cialment “el cavall amb l’arada i tots els estris del camp”. Més endavant van arribar els motocultors i quan tenia 13 anys “un tractoret”. D’altres bons records que con­ serva s’associen al punt de con­ fluència dels pagesos, el Sin­ dicat, avui Agrícola de Cabrera de Mar. O també com anaven a vendre al Born de Barcelona.

ALBERT CALLS I XART

Video Ofici


Biblioteca Ilturo

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 16.00 a 20.30 h.

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 16.00 a 20.30 h.

DV. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DS.

Sala infantil

10.00 a 13.00 h.

_HORARI ESTIU De l’1 de juliol al 31 d’agost

DL. 15.30 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats per a adults _Bústia de retorn de documents _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació _Internet i + _Préstec a domicili _Préstec d’autoservei _Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents _Reserva de documents _Reserva d’ordinadors

15.30 a 20.30 h.

_Sales d’estudi _ Taller ALFIN _Wi-Fi

DC. 15.30 a 20.30 h.

DJ. 15.30 a 20.30 h.

DV. 15.30 a 20.30 h.

DS. -tancat-

_XARXES SOCIALS Biblioteca Ilturo

_INFO CONTACTE

bibliotecailturo.blogspot.com

Sant Joan, 8 08349 Cabrera de Mar T. 937 542 949 b.cabreram.i@diba.cat

issuu.com/bibliotecailturo www.youtube.com/user/bibliotecailturo

DIRECCIÓ: Raquel Rodríquez Díaz

Video Biblioteca

15


R CABRILS Ofici: RAJOLER

La matèria prima de les bòbiles és l’argila, per això el seu lloc natural era propi dels terrenys on predomina l’argila. Amb els mitjans de transport actuals la bòbila pot estar ubicada a qualsevol lloc. El primer esglaó en la ca­ dena de producció d’una peça comença per arrencar l’argila del bancal o marge a base de pics i pales. Picar-la per desfer els trossos, garbe­ llar-la per treure qualsevol grumoll de calç i aconseguir una matèria fluida. La fabricació d’una totxana comença un cop preparada l’ar­ gila. Un operari situat dalt d’un empostissat va introduint la matèria prima a la màquina de pastar per tal d’aconse­ guir una pasta compacta i

16

Autor: Jordi Girona 1979

Els rajolers són íntims de les bòbiles o teuleries, que és el lloc on els rajolers fan la seva feina.

homogènia. Cal un sistema de reg que sigui continu i equilibrat i que afavoreixi el punt de consistència adequat. Mitjançant un bisenfi s’em­ peny la pasta cap a una mot­ llura que li dona la forma ­q ue s’ha escollit. A la fi de la carrera hi ha uns fils a la mida de la peça que reguen l’argila i surt la totxana a la mida corresponent. Ara queda la cocció. La feina de cocció és complexa. És important posar bé les piles que es col·loquen fins dalt del forn, ben travades entre elles però deixant una separació

d’uns dos o tres dits per tal que el foc circuli entre les escletxes i faciliti la cuita uniforme. El foc crema cinc o sis dies seguits. El procés de fabricació de totxos, rajoles i teules és manual, es fabriquen en una esplanada a terra. Les teules tenen un tractament afegit, s’han de passar per un altre motlle que els dona la cur­ vatura que cal. Un cop cuita s’ha de mullar per evitar que es vagi descomponent.

JAUME TOLRÀ

Video Ofici


Biblioteca Pública de Cabrils

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 16.00 a 20.30 h.

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 14.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DV. 16.00 a 20.30 h.

DS.

Façana

10.00 a 14.00 h.

_HORARI ESTIU De l’1 de juny al 30 de setembre

DL. 15.30 a 21.00 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats per a adults _Activitats infantils _Audiollibres _Bústia de retorn _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació _Informació local _Internet i + _Préstec d’autoservei _Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de pares i mares _Renovació de documents

15.30 a 21.00 h.

_Reserva de documents _Reserva d’ordinadors _Serveis a les escoles _Serveis a petits lectors _Visites guiades _Wi-Fi _XARXES SOCIALS Biblioteca de Cabrils

DC. 15.30 a 21.00 h.

DJ. 15.30 a 21.00 h.

DV. 15.30 a 21.00 h.

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE Domènec Carles, 21 08348 Cabrils T. 937 531 186 b.cabrils@diba.cat

@bibcabrils DIRECCIÓ: Bàrbara González Grunnill

Video Biblioteca

17


B

Joaquim Arnó, fent de “banyista” amb la canalla d’alguns estiuejants. Anys 40.

CALDES D'ESTRAC Ofici: BANYISTA

Gràcies a les aigües ter­ mals i al ferrocarril, Cal­­­d e­­­t es va ser pionera de l’estiueig amb l’arribada de la burgesia barcelonina durant els mesos d’estiu, així es van desenvolupar nous oficis adaptats a les circumstàncies. L’Esteve Mont i Cotet, així com l’avi Agell, en Rosendo Grau i els Xampeny, van exercir aquest ofici. L’Esteve Mont neix el 1880 a Caldes, poble de pescadors. El seu pare era de Tossa, la seva mare caldenca i tothom l’anomenava “en Tossa”. A vint anys festeja amb la Balbina Arnó, es casen i neixen l’Elionor, la Dolors, la Mariona i en Santiago. L’Esteve obre un establi­ ment: els Banys d’en Tossa, que va tenir molt d’èxit entre els estiuejants; el negoci funcionava bé i va contractar un mosso, en Mingo, “el ferm de Mataró”.

18

L’establiment tenia casetes de fusta per canviar-se de roba, gandules, lones i tendals. Hi havia cordes dins de l’aigua per aga­ far-s’hi amb seguretat i el banyista vigilava. L’Esteve tenia cura dels infants al rompent, els donava la mà o els portava a coll i bé. Dels nadons se’n cuidaven les dides que posaven cossis plens d’aigua al sol i els banyaven quan era tèbia. Les mares s’ho miraven del “toldo” estant i, a estones, passejaven tot lluint els seus vestits de bany, barrets i ombrel·les; els homes parlaven de música,

lletres o política tot re­ frescant-se la gola. La moda exigia tenir la pell molt blanca i era indispensable protegir-se del sol. El 20 de desembre 1923, a trenc d’alba, l’Esteve surt a pescar, però en alta mar, el terral esclata de cop i volta i provoca la seva mort. En “Tau-tau”, amic seu, amb llàgrimes als ulls, va dir: “el mar l’ha engolit i jo no he pogut fer-hi res...”. En Mingo va sobreviure al naufragi. ARRELS CULTURA de Caldes d’Estrac. Associació cultural i medi-ambiental

Video Ofici


Biblioteca Can Milans

_HORARI HIVERN DL. 15.30 a 20.30 h.

DT. 15.30 a 20.30 h.

DC. 15.30 a 20.30 h.

DJ. 15.30 a 20.30 h.

DV. 15.30 a 20.30 h.

DS.

Interior

10.00 a 13.00 h.

_HORARI ESTIU De l’1 de juny al 30 de setembre

DL. 15.30 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats per a adults _Bústia de retorn de documents _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Informació _Internet i + _Préstec _Préstec a domicili _Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents _Reserva de documents _Reserva d’ordinadors

15.30 a 20.30 h.

_Serveis a escoles _Serveis a petits lectors

DC. 15.30 a 20.30 h.

DJ. 15.30 a 20.30 h.

DV. 15.30 a 20.30 h.

DS. -tancat-

_XARXES SOCIALS Biblioteca Pública Can Milans

_INFO CONTACTE

bibliotecacanmilans.blogspot.com

Carrer de l’Esglèsia, 6 08393 Caldes d’Estrac T. 937 913 025 b.caldese.cm@diba.cat DIRECCIÓ: Tamara Alfaro Sánchez

19


Emili Fonrodona i Suñé modelant una peça al torn. Any 1955.

T CALELLA

Ofici: TERRISSAIRE

Terra, aigua i foc són els elements que domestica el te­ rrissaire per modelar les peces que caracteritzen el seu ofici: olles, vaixelles, gerres per a l’oli i el vi, escudelles... un reguitzell d’atuells que ja eren uti­ litzats al Neolític. L’argila un cop cuita, adquireix unes característiques de resistèn­ cia i impermeabilitat òptimes per guardar tot tipus de pro­ ductes. A Calella la feina de te­ rri­ ssaire passava de pares a fills i unes poques famílies en te­ nien el monopoli. Josep, Emili i Nicolau Fonrodona són un exemple d’aquestes nissagues dedicades a l’art de la te­ rrissa. Fins a nou generacions s’hi han dedicat, sempre se­ guint els mètodes tradicionals i sense utilitzar cap tipus d’eina mecànica. El procés d’elaboració de les peces s’iniciava amb l’extracció del fang a les

20

terreres. La terra s’extreia, es desterrossava i, amb l’aju­ da d’un garbell, es porgava passant-la pel sedàs. Segui­ dament es barrejava amb aigua i es deixava a la bassa durant unes hores, i posteriorment se separava de l’aigua per fer-ne la decantació i l’as­ secatge. Al material resultant se l’anomenava pastons i es reservaven per amassar-los amb les mans poc abans d’ela­ borar la peça al torn o roda. El modelat es feia fent anar la roda amb el peu i mullant-se les mans en un gibrell men­ tre es treballava la peça. El pas següent era aplicar l’engalba, un fang blanc, o

la “llimutxa”, un fang ver­ mellós molt aigualit. Després s’envernissaven i ja eren a punt per coure-les al forn. Un cop fredes es preparaven en sarrons per transportar-les. Els Fonrodona feien una pro­ ducció molt variada d’atuells: càntirs, tupins, plates de forn, gibrells, morters, plats de diferents mides, gerres, pots, xicres, orinals, testos, menjadores per al bestiar... però la base de la producció eren les olles i les cassoles refractàries aptes per coure directament al foc. M. JOSÉ SALINAS

Video Ofici


Biblioteca Can Salvador de la Plaça

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 16.00 a 20.30 h.

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DV. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DS.

Interior

10.00 a 13.30 h.

_HORARI ESTIU De l’1 de juliol al 31 d’agost

DL. 16.00 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Bústia de retorn de documents _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació _Informació local _Internet i + _Préstec _Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents _Reserva de documents

16.00 a 20.30 h.

_Reserva d’ordinadors _Serveis a les escoles _Visites guiades _Wi-Fi

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DV. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DS.

_XARXES SOCIALS

10.00 a 13.30 h.

www.facebook.com/bibliocalella

_INFO CONTACTE

bibliocalella.blogspot.com.es

Plaça de l’Ajuntament, 31 08370 Calella T. 937 690 386 b.calella.csp@diba.cat

http://www.youtube.com/user/bibliotecacalella http://www.calella.cat/adreces-i-telefons/ biblioteca-can-salvador-de-la-placa-

DIRECCIÓ: M. Dolors Llavall Cases

Video Biblioteca

21


Botadura del pailebot Carlitos, construït pel mestre d’aixa Joan Dotras Manyà (28 de desembre del 1918).

M CANET DE MAR

Ofici: MESTRE D’AIXA

Aquest ofici, que va tenir una importància cabdal en els orí­ gens de la vila de Canet de Mar, el tenim documentat el 1501 amb Joan Vendrell, Antoni Mas el 1507, Guillem Camps el 1565, i a partir d’aleshores, les famílies Carnasoltes, Mi­sser, Carbonell, Flor i Catà-Doy. La més destaca­ da d’aquestes famílies van ser els Misser, que al segle XVIII encara mantenien l’activitat. Moltes d’aquestes famílies en progressar van dedicar-se a la navegació i al comerç marítim. Al llibre La Povíncia Marítima de Mataró (1750-1870) de Joan Gimenez Blasco, hi fa constar el següent registre: “...Entre 1754 i 1765, a Canet es va mantenir la relació de 8 mestres d’aixa...”. L’activitat dels mestres d’aixa, amb la construcció de barques i vaixells de tota mena, està en la base del desenvolupament del creixement de la població. A Canet hi havia dos grans es­ pais dedicats a la construcció de vaixells, les drassanes del

22

Sant Crist del Pla i les del Cavayó, aquesta última documen­ tada com a topònim des de l’any 994. Es té constància que en altres punts de la riba també es feien vaixells, com el paquebot Nostra Sra. del Carme, construït a l’hort de Can Milans a la desembocadura de l’actual riera Sant Domènec. En el Diario de los viajes hechos en Cataluña de Francisco de Zamora (1790), diu: “...Que la principal ocupación de este vecindario, con 800 casas, es el comercio de Cadiz, Madrid y Galícia, y los patrones en derechura a América... que el número de matrículados es de

más de 500 marineros y 240 de maestranza...”. Així mateix afegeix: “...se construyen de un año para otro, seis buques de 100 y más toneladas y ochenta barcos de pescar...”. L’última nissaga de mestres d’aixa canetencs van ser els Dotras, documentats en aques­ ta activitat fins la dècada del 1920. Obra seva, van ser els darrers velers fets a la comarca, entre ells el paile­ bot Carlitos, l’any 1918.

CENTRE D’ESTUDIS CANETENCS(CEC)

Video Ofici


Biblioteca P. Gual i Pujadas

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 16.00 a 20.30 h.

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DV.

Detall de la façana

10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DS. 10.00 a 13.30 h.

_HORARI ESTIU Del 12 de juny al 10 de setembre

DL. 15.30 a 21.00 h.

DT.

_SERVEIS _Acollida a persones nouvingudes _Activitats infantils, familiars i adults _Audiollibres _Aules multimèdia _Bústia de retorn de documents _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació + Informació local _Internet i + _Pregunta a la biblioteca _Préstec + Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents

15.30 a 21.00 h.

_Reserva de documents / ordinadors _Sales d’estudi _Serveis a escoles _Wi-Fi

DC. 15.30 a 21.00 h.

DJ. 15.30 a 21.00 h.

DV. 15.30 a 21.00 h.

DS. -tancat-

_XARXES SOCIALS Biblioteca Municipal Canet de Mar issuu.com/bibliotecacanetdemar bibliocanetdemar www.canetdemar.cat/biblioteca

_INFO CONTACTE Riera de Sant Domènec,1A 08360 Canet de Mar T. 937 956 037 b.canet.pgp@diba.cat DIRECCIÓ: Irene Feliu Pou

Video Biblioteca

23


Capità Salvador Maristany (1878-1884) amb altres col.legues de professió. Fotografia cedida per “Sara Masó i Maristany.”

C

EL MASNOU Ofici: CAPITÀ-MARINA MERCANT “Pare, vull ser pilot”. Sal­ vador Maristany i Sensat, de 15 anys d‘edat, ho escriu al pare, Agustí Maristany, des del pensionat de Toulouse (França) on segueix estudis de formació. Agustí té fills que ja naveguen, un d’ells a la pollacra Modesta. El Masnou demostrarà ser la vila dels cent capitans, que van solcar mars llunyans com l’At­ làntic, el Carib, el Pacífic... Les naus transportaven merca­ deries diverses que es comer­ ciaven als ports americans. La majoria de capitans van deixar petja positiva, entre d’altres el capità Joan Mirambell, el primer que va atracar la nau al port de Montevideo. Aleshores l’Uruguai no tenia bones rela­ cions amb Espanya. Sortosament es van restablir les relacions gràcies a l’empenta de Miram­ bell. Altres vaixells del Masnou també estan a la història, com la Isabelita dels Millet, que transportà el primer vi català a les Amèriques. Molts més

24

vaixells van deixar el seu nom en el temps: el Frasquito dels Sust, el Ventura dels Gibernau, el Soberano, el Juanito d’una branca Maristany, i d’altres. Cal destacar el bricbarca Pablo Sensat, construït a Blanes i comandat pel capità Salvador Maristany. Amb ell va superar un tifó a l’Índic i va batre un rècord de velocitat de Nova York a Gibraltar. Al llarg de la seva carrera va ser capità inspector de la Companyia Transatlànti­ ca, va recórrer mars i països, remuntà diverses vegades el cap d’Hornos sense novetat, i visqué atemporalment a Manila, a Xangai i a Nova York. A la guerra de

Cuba va trencar el setge que l’armada nord-americana havia imposat a l’Havana. Per això va ser condecorat amb les creus del mèrit militar i naval. El capità Maristany mai va plegar veles. La seva història és “brillant”, segons el llibre Els mars del meu avi. A Catalunya hi té els seus descendents.

SARA MASÓ I MARISTANY Llicenciada en ciències de la informació.

Video Ofici


Biblioteca Joan Coromines

_HORARI HIVERN DL. 15.30 a 20.30 h.

DT. 09.30 a 13.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DC. 15.30 a 20.30 h.

DJ. 15.30 a 20.30 h.

DV. 09.30 a 13.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DS.

Àrea d’adults

09.30 a 13.00 h.

15.30 a 20.30 h.

_HORARI ESTIU consulteu la pàgina web municipal

DL. 15.30 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Bústia de retorn de documents _Cessió d’espais _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació + Informació local _Internet i + _Pregunta a la biblioteca _Préstec + Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de pares i mares _Renovació de documents _Reserva de documents / ordinadors

15.30 a 20.30 h.

_Serveis a les escoles _Wi-Fi

DC. 15.30 a 20.30 h.

DJ. 15.30 a 20.30 h.

_XARXES SOCIALS

DV. 09.30 a 13.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DS. -tancat-

www.facebook.com/BibliotecaJoanCoromines issuu.com/biblioteca_joan_coromines

_INFO CONTACTE

bibliotecajoancoromines.blogspot.com

Pujadas Truch, 1A 08320 El Masnou T. 935 571 888 b.masnou.jc@diba.cat

www.youtube.com/user/BibJoanCoromines www.elmasnou.net

DIRECCIÓ: Anna Fincias Villa

Video Biblioteca

25


Cistelleria Creixell . Arxiu Municipal de Malgrat de Mar. Fons del Grup Excursionista Malgratenc.

C MALGRAT DE MAR Ofici: CISTELLER

A Malgrat recordo dos cis­ tellers: d’una banda en Josep Ciurana Vives (1913-1992) que el 1949 va obrir el taller al carrer Marià Cubí, el fill del qual ha continuat amb l’ofici; i per altra, Vicenç Bayarri Mi­ ralles (1890-1988) que treballà a la cistelleria que hi havia al carrer del Carme, on va conèixer la seva futura muller, l’Antònia Creixell, filla del propietari. És un ofici manual que consisteix a fer cistells, coves, cofes, fundes de garrafa, sàrries per guardar el carbó, etc. La matèria primera és, per a cis­ tells i coves, el vímet o jonc estovat amb aigua i la canya tendra pelada, xafada i tallada a tires; i per a les cofes, fulles de palma, margalló o palla xafada a tires. El cisteller no necessita gaire eines, ja que es tracta d’anar entrellaçant els joncs o vímets (en el parlar malgratenc en diem vímecs) de tal manera que, ajudat de les canyes en

26

cas del cistell, formin un a­ tuell com­ pacte i portàtil. El començament sempre és una creu de vímet que forma la base i de les diferents costelles en surt un engraellat de canyes. Els pagesos feien servir els cistells per recollir patates, fesols... I aquí a Malgrat, en temps d’exportació, s’envasaven amb coves les patates i els en­ ciams. Les peixateres posaven el peix a la venda en paneres rodones fetes de vímets o joncs, que situaven damunt dels pe­ drissos de les peixateries. A Malgrat encara es pot veure el pedrís de les peixateries velles on es col·locaven les paneres de peix.

Avui dia, poca gent fa servir atuells de cistelleria, les galledes i cubells de plàstic i els cabassos de goma han subs­ tituït la cistelleria que en un altre temps era primordial. Amb cistelleria també s’havien fet trampes per pescar, anome­ nades nanses, culs de cadires... Recordo unes paraules de Sant Agustí que deia: “Trenant joncs i vímets es pot fer un cistell per a la terra i un rosari per al cel.”

JOAN FARRÉ RABAL

Video Ofici


Biblioteca La Cooperativa

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DV. 16.00 a 20.30 h.

DS.

Interior

10.00 a 13.00 h.

_HORARI ESTIU Del 15 de juny al 15 de setembre

DL. 15.30 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació _Informació local _Internet i + _Préstec _Préstec a domicili _Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents _Reserva de documents

15.30 a 20.30 h.

_Reserva d’ordinadors _Sales d’estudi _Visites guiades _Wi-Fi

DC. 15.30 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DV. 15.30 a 20.30 h.

DS. -tancat-

_XARXES SOCIALS Biblioteca La Cooperativa issuu.com/bibliotecalacooperativa @bibliomalgrat www.ajmalgrat.cat/temes/biblioteca-la-cooperativa

_INFO CONTACTE Desclapers, 14-18 08380 Malgrat de Mar T. 937 619 032 b.malgrat.lc@diba.cat DIRECCIÓ: M. Cinta Velilla Badia

27


Autor: Santiago Carreras i Oliver. Arxiu Municipal de Mataró. Fons Cristalleries de Mataró.

A MATARÓ

Ofici: ARTESÀ DEL VIDRE La fabricació d’objectes de vidre amb la tècnica del vidre bufat és un procés artesanal que consisteix en agafar una porció de vidre fos i, a través d’un tub, bufar en el seu interior. La massa s’ex­ pandeix i, afegint-hi altres elements vitris i manipulant amb pinces, tisores i ferros, es poden aconseguir formes molt variades. La manera tradicional d’obtenir vidre fos és sotmetre les matèries primeres —generalment sorra i sosa— a altes temperatures. El tub per on es bufa, anome­ nat canya de vidrier, té una longitud entre 1,4 i 1,6 me­ tres. La destresa de l’artesà és determinant per aconseguir la bellesa i la qualitat de la peça, que sempre és única i irrepetible. Aquest mètode d’elaboració del vidre fou descobert a Síria al segle I abans de Crist i es va estendre posteriorment per tot el

28

mar Mediterrani a través de l’Imperi romà. Des del seu descobriment fins ara, la tècnica del vidre bufat ha experimentat molt poques variacions i és encara la preferida dels tallers ar­ tesans de tot el món. A Mataró, la fabricació ar­ tesanal del vidre va tenir una importància remarcable a través dels mestres vi­ driers del “Forn del Vidre” —després transformat en Cristalleries de Mataró, SCOCL— que, des de 1919, i al llarg de més de setanta anys, van crear un artístic mostrari de peixos, gerres,

copes, porrons, premsapapers i figures diverses que encara es troben a moltes llars mataronines, com a objectes de decoració molt preuats.

JOSEP M. CLARIANA Cap de l’Arxiu Municipal de Mataró

Video Ofici


Biblioteques de Mataró. Biblioteca Pompeu Fabra

_HORARI HIVERN DL. 09.30 a 14.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DT. 09.30 a 14.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DC. 09.30 a 14.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DJ. 09.30 a 14.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DV. 09.30 a 14.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DS.

Vestíbul

10.30 a 14.00 h.

15.30 a 19.30 h.

_HORARI ESTIU Agost

DL. 16.00 a 21.00 h.

DT.

_SERVEIS _Audiollibres _Acollida a persones nouvingudes _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Butlletins electrònics _Bústia de retorn de documents _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Formació en TIC _Informació + Informació local _Internet i + _JAWS (Job Access with Speech) _Pregunta a la biblioteca _Proposa una compra

10.00 a 14.00 h.

_Préstec d’autoservei _Préstec de llibres electrònics _Préstec interbibliotecari _Reserva d’ordinadors _Serveis a escoles _Visites guiades _Wi-Fi _XARXES SOCIALS Biblioteques de Mataró @bibliosmataro culturamataro.cat/ca/lletres-i-biblioteques

16.00 a 21.00 h.

DC. 16.00 a 21.00 h.

DJ. 10.00 a 14.00 h.

16.00 a 21.00 h.

DV. 16.00 a 21.00 h.

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE Plaça d’Occitània, s/n 08302 Mataró T. 937 412 920 b.mataro.pf@diba.cat CAP BIBLIOTEQUES DE MATARÓ I BIBLIOTEQUES DEL MARESME: Sílvia Sebastián Salvatierra SOTSDIRECCIÓ: Laura Villaret Izquierdo Video Biblioteca

29


Autor: Santiago Carreras i Oliver. Arxiu Municipal de Mataró. Fons Cristalleries de Mataró.

A MATARÓ

Ofici: ARTESÀ DEL VIDRE La fabricació d’objectes de vidre amb la tècnica del vidre bufat és un procés artesanal que consisteix en agafar una porció de vidre fos i, a través d’un tub, bufar en el seu interior. La massa s’ex­ pandeix i, afegint-hi altres elements vitris i manipulant amb pinces, tisores i ferros, es poden aconseguir formes molt variades. La manera tradicional d’obtenir vidre fos és sotmetre les matèries primeres —generalment sorra i sosa— a altes temperatures. El tub per on es bufa, anome­ nat canya de vidrier, té una longitud entre 1,4 i 1,6 me­ tres. La destresa de l’artesà és determinant per aconseguir la bellesa i la qualitat de la peça, que sempre és única i irrepetible. Aquest mètode d’elaboració del vidre fou descobert a Síria al segle I abans de Crist i es va estendre posteriorment per tot el

30

mar Mediterrani a través de l’Imperi romà. Des del seu descobriment fins ara, la tècnica del vidre bufat ha experimentat molt poques variacions i és encara la preferida dels tallers ar­ tesans de tot el món. A Mataró, la fabricació ar­ tesanal del vidre va tenir una importància remarcable a través dels mestres vi­ driers del “Forn del Vidre” —després transformat en Cristalleries de Mataró, SCOCL— que, des de 1919, i al llarg de més de setanta anys, van crear un artístic mostrari de peixos, gerres,

copes, porrons, premsapapers i figures diverses que encara es troben a moltes llars mataronines, com a objectes de decoració molt preuats.

JOSEP M. CLARIANA Cap de l’Arxiu Municipal de Mataró

Video Ofici


Biblioteques de Mataró. Biblioteca Antoni Comas

_HORARI HIVERN DL. 15.30 a 20.30 h.

DT. 15.30 a 20.30 h.

DC. 09.30 a 20.30 h.

DJ. 15.30 a 20.30 h.

DV.

Detall de la façana

09.30 a 20.30 h.

DS. 10.00 a 14.00 h.

_HORARI ESTIU Agost

DL. 16.00 a 21.00 h.

DT.

_SERVEIS _Audiollibres _Acollida a persones nouvingudes _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Aules multimèdia + Sales d’estudi _Butlletins electrònics _Bústia de retorn de documents _Certificat ACTIC _Cessió d’espais _Clubs de lectura + Cursos i tallers _Consulta de bases de dades _Formació en TIC + Internet i + _Informació + Informació local _Pregunta a la biblioteca _Proposa una compra

16.00 a 21.00 h.

_Préstec + Préstec d’autoservei _Préstec de llibres electrònics _Préstec interbibliotecari _Renovació de documents _Reserva d’ordinadors i documents _Visites guiades _Wi-Fi _XARXES SOCIALS Biblioteques de Mataró @bibliosmataro

DC. 10.00 a 14.00 h.

16.00 a 21.00 h.

DJ. 16.00 a 21.00 h.

DV. 16.00 a 21.00 h.

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE Prat de la Riba, 110 08301 Mataró T. 937 022 813 b.mataro.ac@diba.cat DIRECCIÓ: Sílvia Barragan Sagredo

culturamataro.cat/ca/lletres-i-biblioteques

Video Biblioteca

31


C MONTGAT

Des dels temps més llunyans, la utilització de la calç ha estat fonamental en la construcció. L’obtenció de la calç general­ ment es feia mitjançant forns de construcció artesanal. Es preparava un terreny erm fent un sot circular i s’hi feia un cobert de volta. A sobre s’hi posava la pedra calcària, aixecant al voltant una paret i deixant una obertura al peu per tal d’introduir-hi la llenya que havia de mantenir, de 24 a 48 hores, l’alta temperatura del forn: uns 800 graus. Malgrat que era una feina que complementava els treballs del camp, al nostre poble prengué, des de molt antic, un caire in­ dustrial i no com a complement de les feines tradicionals, la pagesia i la pesca. Són prou abundants els registres (baptismes, matrimonis, de­ funcions, etc.) en què l’ofici dels qui hi intervenen, que aleshores s’anotava al costat del nom, és el de guixaire, calciner o fabricant de calç.

32

Arxiu d’Abelard Chimisanas.

Ofici: CALCINER

És al barri de Les Mallorquines on estaven situades la major part de les explotacions de calç, de les quals en queden encara importants vestigis: els murs de l’antiga guixe­ ra de can Boada i el mur amb diverses boques de forn que afloraren com a conseqüència del moviment de terres per a la construcció d’unes naus industrials a l’antiga guixe­ ra de can Baratau. També és mostra d’aquesta explotació la degradació del costat sud-oest del turó de les Bateries, per dècades d’extracció de pedra. Aquesta explotació, que a fi­ nals del segle XIX ocupava 7 indústries amb 23 forns, a més

de dues bòviles i dos forns de mineral de plom (any 1850) de la Societat Metal·lúrgica Catalana, va anar decaient fins a la seva total desaparició a mitjans del segle passat, mentre es feien altres tipus d’activitats: porcellanes, químiques, metal·lúrgiques, etc.

ABELARD CHIMISANAS I JULIÀ Historiador local


Biblioteca Tirant lo Blanc

_HORARI HIVERN DL. 15.30 a 20.30 h.

DT. 15.30 a 20.30 h.

DC. 15.30 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 14.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DV. 15.30 a 20.30 h.

DS.

Detall façana

10.00 a 14.00 h.

_HORARI ESTIU Del 24 de juny a l’11 de setembre

DL. 15.30 a 21.00 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació + Informació local _Internet i + _Préstec + Préstec a domicili _Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents _Reserva de documents _Sales d’estudi _Visites guiades

_XARXES SOCIALS

15.30 a 21.00 h.

DC. 15.30 a 21.00 h.

Biblioteca Tirant Lo Blanc

DJ.

@bmontgattb

DV.

15.30 a 21.00 h. 15.30 a 21.00 h.

www.youtube.com/bmontgattb issuu.com/bibliotecatirantloblanc

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE

pinterest.com/bibliomontgat

Ronda dels Països Catalans, s/n. 08390 Montgat T. 934 690 098 b.montgat.tb@diba.cat

instagram.com/bibliomontgat

DIRECCIÓ: Patrícia Rodes Navarro

bibliotecamontgat.blogspot.com

33


Parcel.lari de Palafolls 1866. Centro Nacional de Información Geográfica.

F

PALAFOLLS Ofici: FERRER

El veïnat de les Ferreries deu el nom als primers ferrers que s’hi van instal·lar. Antigament fou anomenat veïnat de la Bur­ gada. Al 1501 el Pere Orench rep llicència per instal·lar-hi la primera ferreria. A la segona meitat del XVI localitzem una nissaga de ferrers, els Ferrari, amb botiga a les primeres cases del veïnat que ja formen nucli. I és aquí quan es comença a anomenar de la Ferreria, primer en la seva forma singular i alternant-se amb la denominació antiga. Al segle XVII el topònim es pluralitza i ja s’anomena veïnat de les Ferreries. La primera ferreria dels Fe­ rrari, la de l’Antoni, estava situada al costat de l’actual Ajuntament. Al 1585 tenim la del Pere Ferrari, situada a l’actu­ al carrer Major, molt a prop de la cantonada amb l’actual carrer de Baix. Al 1665 el Jaume Torres inicia una nova nissaga de ferrers al carrer Passada. A principis del

34

XVIII ja hi ha la ferreria del Benet Vila, al costat d’on havien estat instal·lats els Ferrari, convivint amb la de la família Torres. L’any 1749 segueixen convivint dos ferrers, l’Anton Torres i l’Anton Aboyer, gendre del Benet Vila. A principis del segle XIX, l’ofi­ ci de ferrer es traslada a la plaça, on hi consta la família Fontané, i cap a finals d’aquest segle la família Roure, a la mateixa plaça, però en un altre habitatge. L’any 1924 tenim dues ferreries, la de Josep Roure Gili, a la plaça, i la del Lluís Amiel Payet, situada a la casa encara coneguda com a cal Ferrer, al carrer Major, per on hi passen

diferents ferrers, l’Alfonso Oliver Rosés i en Miquel Roca Vallmitjana, gendre del Lluís Amiel. El Miquel Roca coincidirà amb el ferrer Pidemunt, situat a la cantonada del carrer Major amb les Feixetes dels Leon.

XAVIER SALICRÚ SISCART

Video Ofici


Biblioteca Enric Miralles

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 16.00 a 20.30 h.

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 14.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DV.

Detall de la façana

16.00 a 20.30 h.

DS. 10.00 a 14.00 h.

_HORARI ESTIU Del 24 de juny al 24 de setembre

DL. 16.00 a 21.00 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Bústia de retorn de documents _Cessió d’espais _Club de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació _Informació local _Internet i + _Préstec _Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents

16.00 a 21.00 h.

_Reserva de documents _Visites escolars

DC. 16.00 a 21.00 h.

DJ. 10.00 a 14.00 h.

16.00 a 21.00 h.

DV. 16.00 a 21.00 h.

DS. -tancat-

_XARXES SOCIALS Biblioteca Enric Miralles

_INFO CONTACTE

BiblioPalafolls

Parc de les Esplanes, s/n. 08389 Palafolls T. 937 657 908 b.palafolls.em@diba.cat

www.palafolls.cat DIRECCIÓ: Josep M. Simon Saballs

Video Biblioteca

35


N

Daniel Aragonès Morell cosint una nansa sipiera l’any 1966. Fons: Família Aragonès

PINEDA DE MAR Ofici: NANSER

Els pescadors, per desenvolupar la seva activitat, es valien també de coneixements complemen­ taris a la seva feina que per la seva complexitat es poden con­ siderar oficis diferents al seu. Entre d’altres oficis com el de remallar les xarxes es­ quinçades, armadors d’arts de pesca, venda del peix, etc. trobem els nansers, pescadors que es dedicaven a la pesca amb nansa, parany fet de jonc on el peix un cop hi accedeix ja no en pot sortir. La nansa és un estri que els pescadors elaboraven, i que es poden emmarcar en l’ofici de cisteller, en aquest cas de mar. El coneixement passava de pares a fills i, tot i que les diferents famílies de nansers acostumaven a elaborar el mateix tipus de nanses, es podien trobar petites diferències que en marcaven la nissaga i mà de l’artesà.

A causa del gran nombre de nanses que s’utilitzaven cada temporada, aproximadament

36

cinquanta, i el temps que com­ portava elaborar-ne una, un total de quinze hores, l’ofici de nanser s’aprenia ben aviat, per així ajudar a la família.

o vivers, augmentant així la complexitat a l’hora d’elabo­ rar-les.

Són molts els nansers que a l’edat de 7 anys es van ini­ ciar en l’ofici, aprenent dels pares, adquirint inicialment el moviment bàsic del fil i de les mans per a teixir la nansa, i més endavant ser capaços de construir-ne una amb totes les parts.

Com en tot ofici artesà, calia conèixer les característiques dels materials que s’utilitza­ ven, així doncs sabien apreciar el jonc de bona qualitat i es­ peraven la fase lunar idònia per a recol·lectar les branques de magraner i castanyer, utilitza­ des en l’estructura de la nansa, per assegurar-ne la durabilitat i les prestacions.

Segons el tipus de peix que es volia capturar, es construïen diferents tipus de nanses, podien ser xucleres, sipieres, rogereres, mabreres, bogueres

OLEGUER MASSAGUER I CASSOLA Associació d’amics de la barca a vela llatina “El Mamelló”

Video Ofici


Biblioteca M. Serra i Moret

_HORARI HIVERN DL. 15.30 a 20.30 h.

DT. 10.00 a 14.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DC.

Àrea de Revistes i audiovisuals

15.30 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 14.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DV. 10.00 a 14.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DS. 10.00 a 14.00 h.

_HORARI ESTIU De l’1 de juliol al 31 d’agost

DL. 15.30 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Acollida a persones nouvingudes _Activitats per a tots els públics _Bústia de retorn de documents _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació + Informació local _Internet i + _Formació en TIC _Préstec + Préstec interbibliotecari _Racó de pares i mares _Serveis a les escoles _Serveis a petits lectors _Visites guiades _Wi-Fi

_XARXES SOCIALS

10.00 a 13.30 h.

15.30 a 20.30 h.

DC.

Manuel Serra Moret Biblioteca

15.30 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.30 h.

www.youtube.com/user/BibliotecaPineda

15.30 a 20.30 h.

DV. 15.30 a 20.30 h.

issuu.com/bpinedamsm @bibliospineda bibliospineda.wordpress.com www.spotify.com/bibliospineda BibliotecaMSM

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE Progrés, 22 08397 Pineda de Mar T. 937 623 796 b.pineda.msm@diba.cat DIRECCIÓ: Juana de Haro Henche

37


N

Daniel Aragonès Morell cosint una nansa sipiera l’any 1966. Fons: Família Aragonès

PINEDA DE MAR Ofici: NANSER

Els pescadors, per desenvolupar la seva activitat, es valien també de coneixements complemen­ taris a la seva feina que per la seva complexitat es poden con­ siderar oficis diferents al seu. Entre d’altres oficis com el de remallar les xarxes es­ quinçades, armadors d’arts de pesca, venda del peix, etc. trobem els nansers, pescadors que es dedicaven a la pesca amb nansa, parany fet de jonc on el peix un cop hi accedeix ja no en pot sortir. La nansa és un estri que els pescadors elaboraven, i que es poden emmarcar en l’ofici de cisteller, en aquest cas de mar. El coneixement passava de pares a fills i, tot i que les diferents famílies de nansers acostumaven a elaborar el mateix tipus de nanses, es podien trobar petites diferències que en marcaven la nissaga i mà de l’artesà.

A causa del gran nombre de nanses que s’utilitzaven cada temporada, aproximadament

38

cinquanta, i el temps que com­ portava elaborar-ne una, un total de quinze hores, l’ofici de nanser s’aprenia ben aviat, per així ajudar a la família.

o vivers, augmentant així la complexitat a l’hora d’elabo­ rar-les.

Són molts els nansers que a l’edat de 7 anys es van ini­ ciar en l’ofici, aprenent dels pares, adquirint inicialment el moviment bàsic del fil i de les mans per a teixir la nansa, i més endavant ser capaços de construir-ne una amb totes les parts.

Com en tot ofici artesà, calia conèixer les característiques dels materials que s’utilitza­ ven, així doncs sabien apreciar el jonc de bona qualitat i es­ peraven la fase lunar idònia per a recol·lectar les branques de magraner i castanyer, utilitza­ des en l’estructura de la nansa, per assegurar-ne la durabilitat i les prestacions.

Segons el tipus de peix que es volia capturar, es construïen diferents tipus de nanses, podien ser xucleres, sipieres, rogereres, mabreres, bogueres

OLEGUER MASSAGUER I CASSOLA Associació d’amics de la barca a vela llatina “El Mamelló”

Video Ofici


Biblioteca Poblenou

_HORARI HIVERN DL. 15.30 a 20.30 h.

DT. 15.30 a 20.30 h.

DC. 15.30 a 20.30 h.

DJ. 15.30 a 20.30 h.

DV. 15.30 a 20.30 h.

DS.

Interior

10.00 a 13.00 h.

_HORARI ESTIU De l’1 de juliol al 31 d’agost

DL. 15.30 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Acollida a persones nouvingudes _Activitats per a tots els públics _Butlletins electrònics _Consulta de bases de dades _Clubs de lectura _Cursos i tallers _Informació local _Informació _Internet i + _Préstec de llibres electrònics _Préstec interbibliotecari _Préstec _Racó de mares i pares _Serveis a escoles _Wi-Fi

_XARXES SOCIALS

15.30 a 20.30 h.

DC. 15.30 a 20.30 h.

www.youtube.com/user BibliotecaPineda

DJ.

@bibliospineda

DV.

15.30 a 20.30 h. 15.30 a 20.30 h.

bibliospineda.wordpress.com www.spotify.com/bibliospineda

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE Passeig d’Europa, 23-25 08397 Pineda de Mar T. 937 662 016 b.pineda.p@diba.cat DIRECCIÓ: Teresa Tamayo Olivar

39


T

Telèfon de principis del s. XX. Família Duran.

PREMIÀ DE DALT

Ofici: TELEFONISTA

L’arribada del telèfon a Premià de Dalt es va produir a la dècada dels anys 20 del segle passat, i amb ell es va establir un nou ofici a la vila: telefonista. Aquesta nova professió va ar­ ribar tan inesperadament com curta va ser la seva vida: 46 anys. La família Duran va començar amb un telèfon per a ús particular que de seguida es va convertir en el telèfon del poble. Des de l’inici, amb un telèfon de piles i un sol telefonista, fins a arribar a tenir 3 centraletes (posi­ cions), amb els corresponents empleats, la família va tenir el servei durant gairebé mig segle. L’any 1967, amb l’ar­ ribada del telèfon automàtic, la professió va desaparèixer, ja que es va generalitzar la instal·lació de telèfons domèstics. Treballar de telefonista era dur: 24 hores al dia de dis­ ponibilitat, sense vacances

40

i amb un sou ajustat.La importància de les comunica­ cions, però, era vital i també desesperant. Trobar línia po­ dia comportar hores d’espera, trucades a poblacions properes com Barcelona s’havien de fer a través de la centraleta de Premià de Mar, mentre que per a trucades llunyanes s’havia de demanar dia i hora, el so era de poca qualitat i s’havia d’aixecar la veu per tal que els interlocutors es poguessin escoltar. El funcionament de la cen­ traleta era simple: quan un client trucava des de casa seva per establir línia

s’il·luminava una bombeta, connectaven una clavilla a la posició corresponent i li preguntaven amb qui volia parlar. Si era dins la vila es connectava una segona clavi­ lla al destinatari, mentre que si la trucada era exterior,la clavilla s’utilitzava per co­ municar-se amb una centraleta del poble o ciutat correspo­ nent, la qual redirigia la trucada a la persona amb la qual es volia parlar.

FAMÍLIA DURAN Telefonistes

Video Ofici


Biblioteca Jaume Perich i Escala

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DV. 16.00 a 20.30 h.

DS.

Sala general

09.30 a 13.30 h.

_HORARI ESTIU Del 15 de juny al 15 de setembre

DL. 15.00 a 21.00 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Bústia de retorn de documents _Cessió d’espais _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació + Informació local _Préstec _Internet i + _Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents _Reserva de documents / ordinadors

15.00 a 21.00 h.

_Sala general _Serveis a escoles _Visites guiades _Wi-Fi

DC. 15.00 a 21.00 h.

DJ. 15.00 a 21.00 h.

DV. 15.00 a 21.00 h.

DS. -tancat-

_XARXES SOCIALS Biblioteca Jaume Perich i Escala

_INFO CONTACTE

@Bibjaumeperich

Riera de Sant Pere, 88 08338 Premià de Dalt T. 937 514 771 b.premiad@diba.cat DIRECCIÓ: Aleix Busquets Estrada

Video Biblioteca

41


Gravador que fa la “motllada” o prova amb el marc d’estampació a la lionesa. Assumpta Dangla, 2008.

E PREMIÀ DE MAR

Ofici: ESTAMPADOR O GRAVADOR L’estampació tèxtil va ser el motor de l’economia a Premià de Mar a partir de 1931 i fins a les acaballes del segle XX. El municipi ja comptava amb una tradició de fabricació de teixits, i va ser arran de la creació de l’empresa Ly­ on-Barcelona que es va viure una època de prosperitat sense precedents. La fàbrica va ser pionera a l’estat en estampar amb motlles de lionesa, una tècnica serigràfica aplicada a l’estampació de teixits i altres materials. Es van crear tot un seguit de tallers satèl·lit on es feien clixés, o es gravaven motlles. En el procés de fabricació d’una peça de roba estampada el gravador tenia un rol fonamental. Per gravar els motlles, partia d’un marc de ferro o fusta sobre el qual tensava i fixava un teixit de seda o polièster i, tot seguit, hi aplicava una emulsió fotosensible. Llavors col·locava un clixé sobre la pantalla, que primer era de

42

vidre i posteriorment d’ace­ tat, i sotmetia el motlle a una llum intensa. Passat un temps determinat, rentava el motlle, el deixava assecar al sol i ja podia estampar la primera motllada o prova. El gravador posava el colorant al motlle, l’empenyia amb un rascle i es filtrava per la pantalla grava­ da. L’ofici de gravador formava part d’un engranatge dinàmic, i actuava de pont entre els dissenyadors, els dibuixants de clixés i els estampadors.

Les successives crisis que va travessar la indústria tèxtil en el decurs del segle XX van afectar críticament l’ac­ tivitat de l’estampació. En l’actualitat, la memòria dels tallers és present al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, on es treballa per mantenir vius els coneixements sobre estampació i per difondre una activitat cabdal pel municipi.

Premià de Mar va ser un cen­ tre de referència per al gravat de motlles i gaudia de reconeixement internacional.

ASSUMPTA DANGLA Doctora en història de l’Art Museu de l’Estampació de Premià de Mar

Video Ofici


Biblioteca Martí Rosselló i Lloveras

_HORARI HIVERN DL. 15.30 a 20.30 h.

DT. 10.00 a 13.30 h.

15.30 a 20.30 h.

DC. 15.30 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.30 h.

15.30 a 20.30 h.

DV. 15.30 a 20.30 h.

DS.

Interior

10.00 a 13.30 h.

15.30 a 20.30 h.

_HORARI ESTIU DL. 15.30 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació _Internet i + _Préstec + Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents _Reserva de documents _Reserva d’ordinadors _Visites guiades _Wi-Fi

_XARXES SOCIALS

10.00 a 13.30 h.

15.30 a 20.30 h.

DC. 15.30 a 20.30 h.

Mares i nadons de la Biblioteca Martí Rosselló

DJ.

Biblioteca Martí Rosselló

DV.

15.30 a 20.30 h. 15.30 a 20.30 h.

@bibliotecabmr https://issuu.com/bibliotecapremiademar/docs www.bibliotecapremiademar.org

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE Carretera de Vilassar de Dalt, 100 08330 Premià de Mar T. 937 510 145 b.premiam@diba.cat DIRECCIÓ: Maribel del Molino Jover

43


B

SANT ANDREU DE LLAVANERES Ofici: BARBER

A finals del segle XIX el barber era en Miquel Planas Mora. Als primers anys del segle XX podíem trobar tres barbers a Llavaneres: en Joan Auladell Font, al carrer de Sant Joan, en Francesc Majó Sala (mosquit), i en Josep Ribas Perajoan, tots dos al carrer de Munt. A mitjans dels anys 50 en Ribas es va traslladar al carrer del Cardenal Vives. De generació en generació tots ells van tenir obert fins ben entrats els anys 60 i 70. Cap d’ells continua actualment. Pel que fa a les perruqueries de senyores, les primeres que van obrir van ser, l’any 1935 l’Encar­ nació Casanovas al carrer de Munt, que cap als anys 50 es va traslladar, junt amb la barberia del seu marit al carrer del Cardenal Vives, i l’altra que va obrir al mateix any va ser la Teresa Ventura Cabot, al carrer de

44

la Vall. Totes dues oferien com a novetat l’ondulació del cabell pels sistemes MARCEL i a l’aigua. Als anys 40 l’Àngela Ville­ gas també tenia perruqueria de senyores al carrer de Munt i oferia les permanents a 5 pessetes. Cap als anys 50 la Pepita González va obrir una perruqueria al carrer de la Vall. LLUÍS ALBERTÍ I SERRA

Anuncis de barberies. Anys 1939 i 1954.

Video Ofici


Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 16.00 a 20.30 h.

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DV. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DS.

Façana

10.30 a 14.00 h.

16.00 a 20.30 h.

_HORARI ESTIU Del 15 de juny al 15 de setembre

DL. 15.30 a 21.00 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació _Informació local _Internet i + _Préstec _Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Renovació de documents _Reserva de documents _Reserva d’ordinadors

_XARXES SOCIALS

15.30 a 21.00 h.

DC. 15.30 a 21.00 h.

Biblioteca Municipal de St. Andreu de Llavaneres

DJ.

bibliotecallavaneres.blogspot.com

DV.

15.30 a 21.00 h. 15.30 a 21.00 h.

@AjLlavaneres www.santandreudellavaneres.cat

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE Closens, 65 08392 Sant Andreu de Llavaneres T. 937 926 872 b.st.andreulla@diba.cat DIRECCIÓ: Manel Aires Pedrerol

Video Biblioteca

45


P

Els palers de Sant Pol. Font: Arxiu Pere Sauleda.

SANT POL DE MAR Ofici: PALER

La pesca tradicional era una activitat que comprenia molts oficis. Alguns es feien en mar dalt la barca, d’altres en ter­ ra. Tots ells eren imprescindi­ bles per al bon funcionament de la pesca: patró, remitger, mestre d’aixa, calafat, “re­ mendadora”, peixatera, etc. Un dels oficis menys coneguts, però no menys important, era el de paler. El nom d’aquest ofici prové del pals enseuats, és a dir untats amb sèu, sobre els que lliscaven les barques a l’hora de varar (baixar una barca a l’aigua) i treure (pujar-la a la platja). El paler carregava el pal i el llençava, amb un moviment precís, allà per on passava la barca. En varar, el darrer pal era el més important per assegurar que l’embarcació anés de dret a mar. Igualment, a l’hora de treure, el pri­ mer pal havia de caure en la posició exacta per tal que la barca remuntés el trencall de

46

les onades evitant el risc de girar de través. Les barques es remolcaven primer amb animals i més tard amb un motor com el que es conserva a la “Caseta de la maquinilla” de Sant Pol. Tot i la duresa, era un ofici volgut i generalment es triaven per sorteig. Els beneficis de la pesca es repartien en “parts” entre la tripulació segons el rang. El paler rebia per paga el “quartó”, corresponent al 40% de part d’un remitger, per cada barca que treien. Quan hi havia moltes barques a la platja, la feina de paler estava ben recompensada. Però quan les barques van començar a

minvar, el jornal fou cada cop més petit. L’ofici de paler va desaparèixer quan les barques de pesca van abandonar les nostres platges.

ELISEU CARBONELL director del Centre Cultural de Sant Pol de Mar i JOSEP MESTRES, professor de la Universitat de Girona.

Video Ofici


Biblioteca Can Coromines

_HORARI HIVERN DL. 15.30 a 20.30 h.

DT. 15.30 a 20.30 h.

DC. 15.30 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 14.00 h.

15.30 a 20.30 h.

DV. 15.30 a 20.30 h.

DS.

Façana

10.00 a 14.00 h.

_HORARI ESTIU Del 15 de juny al 15 de setembre

DL. 16.00 a 21.00 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars i adults _Biblioteca portes enllà _Bústia de retorn de documents _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Informació +Informació local _Internet i + _Préstec +Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents _Reserva de documents _Reserva d’ordinadors _Servei a entitats i a escoles _Serveis a petits lectors

16.00 a 21.00 h.

_Visites guiades _Wi-Fi

DC. 16.00 a 21.00 h.

DJ. 16.00 a 21.00 h.

DV.

_XARXES SOCIALS

16.00 a 21.00 h.

DS. -tancat-

Biblioteca-Can-Coromines-Sant-Pol-de-Mar Bibliosantpol Biblioteca Can Coromines de Sant Pol de Mar Biblioteca Can Coromines de Sant Pol de Mar

_INFO CONTACTE Consulat del Mar, 9, 08395 Sant Pol de Mar T. 937 604 544 b.st.pol.cc@diba.cat DIRECCIÓ: Àngels Gómez Lendínez

http://santpol.cat/biblioteca

47


Fotografia Joan Buch de l’Associació fotogràfica de Sant Vicenç de Montalt.

M SANT VICENÇ DE MONTALT Ofici: MODISTA

Pepita Calopa és modista. Ja jubilada, explica la seva tra­ jectòria lligada a la professió. Quan tenia quinze anys va apren­ dre el sistema Martí. Aleshores, encara vivia a Tordera, on també va aprendre a cosir pantalons. En aquell moment no sabia tallar patrons, sinó que demanava un pantaló de mostra al client i el feia. Quan va arribar a Sant Vicenç de Montalt, la seva vida va canviar en alguns aspectes: el seu pare no volia que la Pepita anés a treballar a una fàbrica, així que va aprendre a cosir a Mataró durant dos anys. A Sant Vicenç va començar a treballar amb una màquina de cosir que utilitzava per fer petits encàrrecs. Els apuntava tots en una llibreta, on hi ha noms tan il·lustres com Toni Sors, alpinista santvicentí que va coronar l’Everest. A dia d’avui, la Pepita encara conser­ va la llibreta. Ja arrelada a Sant Vicenç, va comprar una màquina de cosir

48

per fer de modista i posar en pràctica els seus coneixements en un petit negoci personal, poc després de casar-se. Comptava amb l’ajuda dels seus germans Francesc i Jaume, a Arenys de Mar. Durant molts anys es de­ dicà a fer bates i davantals de clínica i d’escoles d’arreu del Maresme. En aquella època, els sastres feien tota mena de peces, inclosos els pantalons. L’arribada de la Pepita va es­ tranyar-los, ja que els va treure alguns clients, homes que deien als sastres: ‘Els pantalons ja me’ls farà una dona’. Ella era una pionera a la zona, gràcies a un sistema italià que li havia ensenyat el seu germà Francesc.

Tenia talles des de la 36 fins a la 52, i adaptava proporcional­ ment els patrons si necessitava altres talles. L’èxit va ser total. Els senyors venien i demanaven molts pan­ talons i emprovant-se’n uns ja n’hi havia prou per fer tota la comanda. Pepita els tallava i els emprovava, i les treba­ lla­­ dores els cosien al taller.

Fragment d’una entrevista feta a Pepita Calopa el 25 d’octubre del 2016.

Video Ofici


Biblioteca La Muntala

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 10.00 a 13.30 h.

16.00 a 20.30 h.

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.30 h.

16.00 a 20.30 h.

DV. 16.00 a 20.30 h.

DS.

Interior

10.00 a 14.00 h.

_HORARI ESTIU De l’1 al 31 d’agost

DL. 16.00 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Acollida a persones nouvingudes _Activitats infantils, familiars i adults _Aula polivalent _Clubs de lectura + llibres en braille _Consulta de bases de dades _Cursos, tallers i serveis a petits lectors _Formació en TIC _Informació + Informació local _Internet i + _Préstec + Préstec a domicili _Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents _Reserva de documents / ordinadors

10.00 a 13.30 h.

_Telelupes, escàners i lupes de mà _Wi-Fi

16.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.30 h.

_XARXES SOCIALS

16.00 a 20.30 h.

DC.

16.00 a 20.30 h.

DV. 16.00 a 20.30 h.

DS. -tancat-

La Muntala @bibliolamuntala

_INFO CONTACTE

www.bibliolamuntala.blogspot.com

Riera del Gorg, s/n 08394 Sant Vicenç de Montalt T. 937 912 372 b.st.vicensm@diba.cat

La Muntala Sant Vicenç de Montalt www.svmontalt.cat

DIRECCIÓ: Antònia Caño Bermúdez

Video Biblioteca

49


P

Estris dels pinyonaires. Autoria SSOM.

SANTA SUSANNA Ofici: PINYONER

A la primera meitat del segle XX, la majoria dels homes del poble treballaven al camp o al bosc. De les diferents feines que es podien fer al bosc, segons la temporada, hi havia la feina del pinyoner o pinyonaire. L’Isidre Nogué i l’Antònia Junoy, es varen instal·lar al poble vinguts de Coll de Ravell, al terme de Massanes. Primer van viure a Can Mora, i després a Cal Capità, tenien quatre fills i era una època molt difícil. L’Isidre treballava al bosc, fent feixines, però quan arribava l’època, “per Sant Martí la pinya cau del pi,” feia l’ofici de pinyoner. L’Isidre va morir l’any 1957, però del record de les seves filles, Lola i Maria Nogué Junoy, podem reconstruir les tasques que feia el pinyoner, i en les quals elles, encara que fossin nenes, també par­ ticipaven.

50

La feina començava fent caure la pinya del pi, ajudant-se amb una canya o pal molt llarg. Amb les pinyes caigudes i al mateix bosc, es feia un cercle a terra, es posaven dins i es tapaven amb la pinassa, i amb algunes branques primes s’en­ cenien perquè s’obrissin. Un cop ben rosses, s’espinyaven per fer sortir els pinyons de dintre i es passaven per un o dos garbells, per separar els pinyons de les clofolles. Els sacs amb els pinyons, els portava cap al pati de casa seva i allà els mullava i els deixava a solell abans de coure’ls. Per coure els pinyons s’encenia el

forn del pa i, un cop calent, s’hi escampaven i s’anaven remenant perquè quedessin ben cuits. L’endemà, quan el forn era fred, es recollien. Els pinyons torrats els portaven a vendre a les cases del poble on ja hi havia clientela fixa, a algunes cases de pagès, a can Manel Alias o a Cal Sito de Pineda, i fins i tot se’n baixava algun sac a peu de carretera, on un camió els duia a la fàbrica de galetes Trias de Santa Coloma de Farners. Informació recollida per l’entitat Santa Susanna Orígens i Memòria

Video Ofici


Biblioteca Vall d’Alfatà

_HORARI HIVERN DL. 15.30 a 20.30 h.

DT. 15.30 a 20.30 h.

DC. 09.30 a 13.30 h.

15.30 a 20.30 h.

DJ. 15.30 a 20.30 h.

DV. 15.30 a 20.30 h.

Espai de lectura

DS. -tancat-

09.30 a 13.30 h.

_HORARI ESTIU DL. 15.30 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per adults _Activitats per adolescents i joves _Bústia de retorn de documents 24h _Cessió d’espais + Espai per a joves _Clubs de lectura, + cursos i tallers _Consulta a Bases de dades _Informació +Informació local _Préstec + Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de pares i mares _Renovació de documents _Reserva d’ordinadors _Serveis a les escoles _WI-Fi

_XARXES SOCIALS

09.30 a 13.30 h.

15.30 a 20.30 h.

DC.

Biblioteca Vall d’Alfatà

09.30 a 13.30 h.

15.30 a 20.30 h.

DJ. 15.30 a 20.30 h.

@bibVallAlfata

DV. 15.00 a 21.30 h.

DS.

bibvallalfata

-tancat-

_INFO CONTACTE Rambla dels Països Catalans, 2 08398 Santa Susanna T. 937 678 441 b.st.susanna@diba.cat

* Propera inauguració: primavera 2017

DIRECCIÓ: Núria Basart Bagot

51


P TEIÀ

A la vinya vaig trobar una mena de destral de pedra polida que jo vaig imagi­ nar d’algun moment radiant del neolític laietà. Més endavant vaig saber que podria tractar-se d’un es­ tri romà per adobar pell. Encara que l’antiguitat va minvar sobtadament en alguns segles, continua essent un objecte mil·lenari, el més antic de casa, que a través d’alquímia simbòlica de les coses em vincula, cada cop que la toco o la penso, a l’antigor del meu poble. A Barcelona hi havia qua­ tre columnes monumentals de granit polit d’una sola peça, provinents de Teià. Flanquejaven la portalada de la Societat Anònima Cros. Els picapedrers de Teià les van tallar i polir a peu de pedrera, amb la precisió dels antics egipcis. Cros va fer fallida i l’antiga seu va passar a mans d’una

52

Picapedrers sota els Rocs d’en Xacó. Foto cedida per Pere Rosell.

Ofici: PICAPEDRER

cadena de roba que, sense criteri ni respecte, va re­ modelar-ne la façana. Hi ha indicis que les columnes van ser esmicolades… Aquestes malaurades columnes s’emmirallaven en les que l’arquitecte renaixentista Pere Blai va instal·lar a la façana del palau de la Generalitat de Barcelona, l’any 1598. Van arribar per mar de la llunyana Troia per vestir el temple dedicat a l’emperador August el segle II dC. I, ves per on, en dies clars, des de les pe­ dreres de Teià, es veuen les pedreres de Troia, entre els

espills geomètrics de la mar mediterrània que, com ningú, pintà Dalí. Els dòlmens del Maresme es­ tan esmicolats sota l’asfalt de la Nacional II, i les columnes de la Cros fan de base a algun edifici de vidre. La destral romana que tinc a casa fa d’antena antiga...

JOAN CASELLAS

Video Ofici


Biblioteca de Can Llaurador

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 16.00 a 20.30 h.

DC. 10.00 a 14.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DJ. 16.00 a 20.30 h.

DV. 16.00 a 20.30 h.

DS.

Interior

10.00 a 14.00 h.

_HORARI ESTIU (Juliol i agost)

DL. 16.00 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Aules multimèdia _Bústia de retorn de documents _Certificat ACTIC _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Formació en TIC _Informació + Informació local _Internet i + _Préstec + Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents

16.00 a 20.30 h.

_Reserva de documents _Reserva d’ordinadors _Serveis a petits lectors _Wi-Fi

DC. 10.00 a 14.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DJ. 16.00 a 20.30 h.

DV. 16.00 a 20.30 h.

DS. -tancat-

_XARXES SOCIALS BibliotecaCanLlaurador @bteiacl http://rutaretrum.blogspot.com.es http://vilataliano.blogspot.com.es www.teia.cat

_INFO CONTACTE Av. J.Roca Suárez-Llanos, 40 08329 Teià T. 935 550 104 b.teia@diba.cat DIRECCIÓ: Ivana Ares Seijo

Video Biblioteca

53


T

Teler de la fàbrica Costa i Massana (1980).

TIANA

Ofici: TEIXIDOR

A la documentació antiga que tenim a Tiana, ja hi surten di­ versos veïns amb l’ofici de teixi­ dors. Concretament, a l’arxiu parroquial ja des dels primers documents hi apareixen diversos tianencs amb el ofici de teixidor. El primer document localitzat és de mitjans del segle XVI. Amb el pas dels anys trobem amb més freqüència teixidors a Tiana. El treball passava de pares a fills i trobem autèntiques nissagues, com els Soler o els Riera. Durant els segles XVII i XVIII, a Tiana es teixia lli i sembla que es feia a casa de parti­ culars, amb telers de fusta rudimentaris. A mitjans del segle XIX ja trobem les primeres fàbriques tèxtils reconegudes com a tals. Tiana havia tingut cinc fàbri­ ques. Can Bonastre, fundada per Jaume Anglada l’any 1847 i que va tancar als voltants de 1910. Can Giral fundada als voltants de 1850. És la fàbrica on es van

54

instal·lar els primers telers mecànics d’Espanya. Una fàbrica d’avantguarda en aquella època i que va tancar a finals del segle XIX. Costa Masana, coneguda per Can Pebreta, va començar a treballar l’any 1869 amb deu treballadors, i va arribar a tenir fins a cent quinze per­ sones. Va ser l’ultima fàbrica que va tancar, el 1980. Can Cabanach, fundada cap a l’any 1980, va tenir una curta vida. Va tancar cap a 1898 a causa del desastre de les Fi­lipines i Cuba, perquè l’exèrcit n’era el principal client.

Ca l’Isidre o La Fabriqueta. Isidre Vilarnau va començar a treballar amb dos telers manuals de fusta a la fàbrica, i altres telers manuals que estaven repartits per diferents cases de Tiana. La fàbrica va tancar el 1981, i d’aquesta manera acaba la llarga tradició tèxtil de Tiana.

JOSEP M. TOFFOLI Historiador de Tiana

Video Ofici


Biblioteca Can Baratau

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 10.00 a 14.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 16.00 a 20.30 h.

DV. 16.00 a 20.30 h.

DS.

Façana

16.00 a 20.30 h.

_HORARI ESTIU De l’1 de juliol al 31 d’agost

DL. 16.00 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils, familiars i adults _Clubs de lectura _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Informació + Informació local _Internet i + _Nascuts per llegir _Préstec + Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents _Reserva de documents i ordinadors _Serveis a entitats _Serveis a escoles _Serveis a petits lectors

10.00 a 14.00 h.

_Visites guiades _Wi-Fi

16.00 a 20.30 h.

DC. 16.00 a 20.30 h.

DJ. 16.00 a 20.30 h.

_XARXES SOCIALS

DV. 16.00 a 20.30 h.

DS. -tancat-

Tiana CB @bibtiana

_INFO CONTACTE

www.youtube.com/user/btianacb

Lola Anglada, 10 08391 Tiana T. 934 657 741 b.tiana.cb@diba.cat

www.tiana.cat www.biblioteca.tianat.cat

DIRECCIÓ: Núria Fàbregas Muñoz

55


B TORDERA Ofici: BASTER

Encara que de l’ofici, per ex­ tensió, se’n diu baster, per les necessitats del bestiar de Tordera s’esqueia millor considerar l’ofici com de guar­ nicioner. L’únic artesà que es dedicava a aquesta feina, en Jaume Tresserras, feia els guarniments que necessitaven els cavalls destinats a tirar d’un carro o donar voltes a la “nòria” o sínia, i en canvi feia poques bastes o albardes per a animals de càrrega, pel fet que aquest tipus de feina, a la nos­ tra zona, era gairebé exclusiva dels carboners. Les albardes estan formades bàsicament per un coixí ple de palla o borra que s’adapta al llom de l’animal i sobre el qual es col·loquen les sàrries. Per guiar el cavall, la peça més important del guarniment és el

Josep Serra i Fàbregas

Un ofici íntimament lligat amb el pagès i que confecciona els arreus que necessiten les cavalleries per poder fer les feines del camp.

“cabassó” que es col·loca al cap de forma que quedi ben subjecte i segons el lloc on fa l’efecte consta de les parts següents: testera, “frontalera”, “musa­ rola”, sotagola, portatisores i corretja del portatisores. Completa l’estri els muntants i les tapes que serveixen perquè l’animal fixi la mirada al davant i no es distregui pel que passa al seu costat. A la boca porta el “bocado” fet de ferro colat i que va enganxat a les nedes, i així el que el mena el pot dirigir. El saber fer el collar és vital perquè el cavall treballi amb la màxima eficàcia i a l’hora no

li faci cap trastorn, perquè si l’hi estreny massa el coll pot acabar ofegant-lo, o també que pel fet de no quedar ben fixat, nafri la pell. El lloc idoni per fer la força és entre el pit i les espatlles. El baster no sols fa els guarni­ ments per les cavalleries, sinó que completa els carruatges per millorar el confort dels seus ocupants. Els carruatges en què intervé el baster són els carros amb vela, els carrets, els xarrets i les tartanes. SALVADOR VENDRELL Historiador local

Video Ofici

56 BIBLIOTECA DE TORDERA


Biblioteca de Tordera

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 16.00 a 20.30 h.

DC. 10.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DV. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DS.

Interior

10.00 a 13.00 h.

_HORARI ESTIU Del 15 de juny al 15 de setembre

DL. 16.00 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils, familiars i adults _Aules multimèdia + Audiollibres _Bústia de retorn de documents _Cessió d’espais _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers + Clubs de lectura _Formació en TIC _Informació + Informació local _Internet i + _Préstec + Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares i pares _Renovació de documents _Reserva de documents / ordinadors _Sales d’estudi _Serveis a entitats i a escoles

16.00 a 20.30 h.

_Visites guiades _Wi-Fi

DC. 10.00 a 20.30 h.

DJ. 10.00 a 13.00 h.

_XARXES SOCIALS

16.00 a 20.30 h.

DV. 10.00 a 13.00 h.

16.00 a 20.30 h.

DS. -tancat-

Biblioteca de Tordera @btordera

_INFO CONTACTE

Biblioteca de Tordera

Joan Maragall, 6 08490 Tordera T. 937 642 560 b.tordera@diba.cat

issuu.com/bibliotecadetordera www.tordera.cat

DIRECCIÓ: Sílvia Anfrons Balat

Video Biblioteca

57


R

Forn del Ravalet, Vilassar de Dalt vers 1926 Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

VILASSAR DE DALT Ofici: RAJOLER

Ens han anomenat teulers, terrers i rajolers, però tots hem fet sempre la mateixa feina, obrar peces de terrissa per bastir les llars. Exer­ cíem l’ofici a l’aire lliure, de sol a sol, en dies freds esllavissàvem les terreres d’argila de Vallmorena amb pics i magalls i l’apilàvem amb xapos, en dies calorosos, a cabassos carregàvem la terra roja en carros de trabuc tirats per matxos i la portàvem a les bòbiles de la Fornaca, del veïnat d’en Parera i de mas Vidal on l’escampàvem a l’era i l’afinàvem, primer desfent els terrossos amb un martell i després aixafant-la amb un rodet de pedra; ben fina, la remullàvem amb aigua dins una bassa per enllotar-la i pastar-la, en dèiem anar a pastar fang. Amassat el fang el portàvem a l’era amb carretons on om­ plíem a mà un motllo de fusta, l’allisàvem, trèiem el motllo

58

i apa, tornem-hi. Deixàvem les peces exposades al sol, i a mig assecar les picàvem per aplanar-les i escairar-les per seguidament apilar-les en plec de llibre o en espiga sota el porxo, obert als quatre vents, perquè s’acabessin d’assecar. Mentrestant ateseràvem el forn amb feixines i costals por­ tats pels boscaters esperant que tinguéssim prou peces per enfornar. Encès el forn, la cuita durava una setmana. Ens diem Comas, Finet, Boate­ lla, Gasull, Xifra, Sala, Puig ... i amb les nostres mans i l’ajuda de terra, aigua, aire i foc hem obrat els totxos, els

maons, les teules, els pit­xo­ lins, les rajoles, les toves i els cairons que cobreixen els terres, parets i teulades dels masos i cases de cós de Vilassar. Avui, a només uns quants us deu quedar el record de la societat “dels rajolers” el nostre lloc de trobada i esbarjo sota el patronatge de nostra senyora del Carme.

JOSEP VILADEMUNT Secció de Ciències de la natura del museu Arxiu de Vilassar de Dalt

Video Ofici


Biblioteca Can Manyer

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 20.30 h.

DT. 16.00 a 20.30 h.

DC. 09.30 a 13.30 h.

16.00 a 20.30 h.

DJ. 16.00 a 20.30 h.

DV. 09.30 a 13.30 h.

16.00 a 20.30 h.

DS.

Sala General

09.30 a 13.30 h.

_HORARI ESTIU Del 15 de juny al 15 de setembre

DL. 15.30 a 20.30 h.

DT.

_SERVEIS _Acollida a persones nouvingudes _Activitats infantils i familiars _Activitats per a adults _Biblioteca portes enllà _Butlletins electrònics _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers _Clubs de lectura _Internet i + _Informació local + Informació _Pregunta a la biblioteca _Préstec _Préstec interbibliotecari _Préstec a domicili _Préstec d’autoservei

15.30 a 20.30 h.

_Proposa una compra _Racó de pares _Renovació de documents _Reserva de documents / ordinadors _Serveis a entitats i escoles _Visites guiades _Wi-Fi _XARXES SOCIALS BiblioManyer @BiblioManyer

DC. 09.30 a 13.30 h.

15.30 a 20.30 h.

DJ. 15.30 a 20.30 h.

DV. 15.30 a 20.30 h.

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE Plaça Miquel Martí Pol, 6 08339 Vilassar de Dalt T. 937 530 952 b.vilassard.cm@diba.cat DIRECCIÓ: Anna Bedoya Pellicé

59


M

Forn del Ravalet, Vilassar de Dalt vers 1926. Font: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

VILASSAR DE MAR

Ofici: MESTRE D’AIXA

L’ofici de mestre d’aixa és el d’aquell artesà que treballa en la construcció o en la reparació de vaixells de fusta. Durant segles va ser un ofici amb força demanda i molt estès, ja que la construcció d’embarcacions de fusta per a la pesca i per al transport marítim va ser una activitat molt important a les zones costaneres del nostre país fins a finals del segle XIX. A partir de llavors va començar a declinar a causa de la com­ petència de les embarcacions de casc de ferro. No podem confirmar una data con­ creta de quan es construïren les primeres embarcacions a Vilassar de Mar, però sí sabem que a finals del segle XVIII ja era una activitat habitual a les plat­ ges i que el 1er registre d’una construcció naval data del 1835. Les mestrances o drassanes so­ lien pertànyer a famílies que traspassaven els coneixements de pares a fills. Les més importants de Vilassar de Mar en el període

60

àlgid de la marina velera (segle XIX) foren les de Ramon i Fran­ cesc Segarra, Jaume Almera, Josep Sust (Calafat), Francesc Almera i Pere Pujol (Avi Berruga). Llavors els mestres d’aixa tre­ ballaven a cel obert, o sigui a sol i serena, al costat d’un notable nombre d’artesans espe­ cialitzats: com els calafats, ferrers, corders o mestres ve­ lers, a més de peons destinats a diverses tasques. A finals de segle XIX deixaren, pràcticament, de construir-se velers a les platges catalanes. Malgrat tot, a Vilassar de Mar, encara es bastiren dos pailebots entre els anys 1917 i 1920, el

Llobregat per Francesc Almera i el Burriach per Pere Pujol. A partir de llavors, les mestran­ ces varen veure reduïda la seva producció només a embarcacions de pesca, des de les barques del bou i els quillats fins als petits bussis i bots. Els darrers mestres d’aixa que van regentar les mestrances foren els Almera. En Josep Almera i Bosch i el seu fill en Josep Almera i Planas, de les mans dels quals sortiren més de cinquanta barques, i algunes encara estan en actiu. AGUSTÍ MARTÍN I MALLOFRÉ

Video Ofici


Biblioteca Ernest Lluch i Martín

_HORARI HIVERN DL. 16.00 a 21.00 h.

DT. 10.00 a 14.00 h.

16.00 a 21.00 h.

DC. 10.00 a 14.00 h.

16.00 a 21.00 h.

DJ. 16.00 a 21.00 h.

DV. 10.00 a 21.00 h.

DS.

Façana

10.00 a 14.00 h.

_HORARI ESTIU DL. 16.00 a 21.00 h.

DT.

_SERVEIS _Activitats infantils, familiars i adults _Bústia de retorn de documents _Cessió d’espais + Visites guiades _Consulta de bases de dades _Cursos i tallers + Clubs de lectura _Formació en TIC _Informació + Informació local _Internet i + _Nascuts per llegir _Préstec + Préstec interbibliotecari _Proposa una compra _Racó de mares, pares i petits lectors _Renovació de documents _Reserva de documents / ordinadors _Wi-Fi

_XARXES SOCIALS

16.00 a 21.00 h.

DC.

Biblioteca Ernest Lluch

10.00 a 14.00 h.

16.00 a 21.00 h.

DJ. 16.00 a 21.00 h.

@Biblioteca_VdM

DV. 10.00 a 14.00 h.

issuu.com/biblioteca_vdm queemllegeixo.wordpress.com superlectorsvdc.wordpress.com pinterest.com/BibliotecaVdM BibliotecaVdM

16.00 a 21.00 h.

DS. -tancat-

_INFO CONTACTE Santa Eulàlia, 66-80 08340 Vilassar de Mar T. 937 506 834 b.vilassarm.elm@diba.cat DIRECCIÓ: Laia Ventura Riera

Video Biblioteca

61


B

Bibliografia ALELLA

Ferrer i Guàrdia

ARENYS DE MAR

P. Fidel Fita

ARENYS DE MUNT

Antònia Torrent i Martori

ARGENTONA

Biblioteca Municipal d’Argentona

CABRERA DE MAR

Ilturo

CABRILS

Biblioteca Pública de Cabrils

CALDES D’ESTRAC

Can Milans

CALELLA

Can Salvador de la Plaça

CANET DE MAR

P. Gual i Pujadas

EL MASNOU

Joan Coromines

MALGRAT DE MAR

La Cooperativa

MATARÓ

Pompeu Fabra

MATARÓ

Antoni Comas

MONTGAT

Tirant lo Blanc

PALAFOLLS

Enric Miralles

PINEDA DE MAR

M. Serra i Moret

PINEDA DE MAR

Poblenou

PREMIÀ DE DALT

Jaume Perich i Escala

PREMIÀ DE MAR

Martí Rosselló i Lloveras

SANT ANDREU DE LLAVANERES

Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres

SANT POL DE MAR

Can Coromines

SANT VICENÇ DE MONTALT

La Muntala

SANTA SUSANNA

Vall d’Alfatà

TEIÀ

Can Llaurador

TIANA

Can Baratau

TORDERA

Biblioteca de Tordera

VILASSAR DE DALT

Can Manyer

VILASSAR DE MAR

Ernest Lluch i Martín

Per saber on es troben els documents podeu consultar el Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals aladi.diba.cat

19a Diada de la puntaire de Catalunya [Enregistrament vídeo]. [Arenys de Munt]: Reportres: Ajuntament d’Arenys de Munt, 2006. ALBERTÍ I SERRA, Lluís. “Els oficis a Llavaneres”. A: Pal de paller. El Casal de Llavaneres, 2003, núm. 149, p. 14-15. ALSINA, Jordi. “En Joan de les ametlles”. A: Arenys Vida Parroquial, 1978, núm. 373, p. 15. ANDREU I GAY, Josep. “La Fira de Sant Miquel”. A: Calella típica: anècdotes, fets i personatges de la Calella antiga. Calella: Estela, 1978. p. 31-34. ANGLÈS I SALA, Palemó. “Construït al Masnou”. A: Gent del Masnou, 1994, núm. 83, p. 20. ANGLÈS I SALA, Palemó. “La Nostra marina”. A: Gent del Masnou, 1993, núm. 75, p. 26-27. ANGLÈS I SALA, Palemó. “Construït al Masnou: místic Céfiro, construït al Masnou l’any 1834”. A: Gent del Masnou, 1994, núm. 83, p. 20-21. ARNAU, Josep M. Las Ametllas [sic] d’Arenys. Barcelona: Tip. Gaspar, 1866. 46 p. BALLART CLOS, Joan. “Algunes històries del Temps de Mar”. A: El Sot de l’Aubó, 2014, núm. 49, p. 28-31. BALLART CLOS, Joan. “Puixança i acabament del Temps de Mar a Canet: 3a part. El segle XVIII”. A: El Sot de l’Aubó, 2013, núm. 46, p. 3-11. BALLART CLOS, Joan. “La vinculació de Canet de Mar amb el món del tèxtil”. A: El Sot de l’Aubó, 2012, núm. 42, p. 6-11. BASSEGODA I MUSTÉ, Pere-Jordi. Diseño de la villa del Masnou y de su marina de vela del ochocientos. Barcelona: Imp. Gutenberg, 1962. 309 p. BASSEGODA I MUSTÉ, Pere-Jordi. Masnou: notas para la contribución al


estudio de la historia de Masnou. [Barcelona: Iberia, 1928]. 95 p., 17 p. de làm. BELLSOLELL MARTÍNEZ, Joan. “Fàbrica d’ametlles”. A: Arenys de Mar: recull gràfic 1857-1980. El Papiol: Efadós, 2013, p. 729. ISBN 9788415232513 BELIS PEIRÓ, Germinal. [Cristalleries de Mataró, Soc. Coop.: 1920-1971]. [S.l.: s.n., 2004], 139 f. BOU PLA, Joan. “Basters – esparters” A: Tordera: recull gràfic 1890-1979. El Papiol: Efadós, 2013. p. 463.

CARBONELL RELAT, Laureano. El Maresme mariner del segle XVIII: breu presentació oral d’aquesta comunicació a la VII Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, al Museu Municipal de Nàutica del Masnou, el dissabte 26 d’octubre de 2013. Barcelona: [s.n.], 2013. 12 p.

CRUANYES BECANA, Antoni. “Visió marinera i notícies del segle XVIII a Canet (3)”. A: El Sot de l’Aubó, 2005, núm. 13, p. 36-42.

CARBONELL RELAT, Laureano. El Masnou i la mar: conferència pronunciada al Museu Municipal de Nàutica del Masnou, el divendres 16 de maig de 2014. Barcelona: [s.n.], 2014. 44 p.

Especial sobre Temps de mar. Plaça de la Llenya, 1987, núm. 73, abril-maig. [Monogràfic]

“El Bosc, una font de recursos complementaris”. A: Enciclopèdia de la cultura popular catalana. Tradicionari. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2005, vol. 2, p. 84-85.

CASABLANCAS I MUNYANYOLA, Josep Maria. “Sant Pol de Mar i la mar: monografies”. A: Ens el nou santpolenc: revista municipal de Sant Pol de Mar, núm. 12, desembre 2012, p. 4-5.

CABANA I VANCELLS, Francesc. “Les fàbriques de vidre a Mataró”. A: Fàbriques i empresaris: els protagonistes de la revolució industrial a Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992-1994, vol. 4, p. 179.

CERDÀ MELLADO, Josep A. “El conjunt de vidre mataroní trobat a les excavacions de la plaça gran de Mataró (1982)”. A: Laietania, 1998, núm. 11, p. 163-200.

CALLS I XART, Albert. El Masnou blauverd: un itinerari per una vila del segle XXI. El Masnou: Ajuntament del Masnou, 2011. 191 p. ISBN: 9788493791193. “Les Campanes d’Alella”. A: Alella, 2015, núm. 338, p. 41-52. CANALS AROMÍ, M. Teresa; FERNÁNDEZ, Magda; DÒRIA, Mònica. El Museu d’Estampació de Premià de Mar. [Premià de Mar]: Museu de l’Estampació de Premià de Mar, Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, 2009. 23 p. ISBN 9788439381754. CANTANO I CARBALLO, Ricard. “El ressorgiment català del XVIII. L’exemple dels Llauger de Canet de Mar, de pagesos a mariners i comerciants”. A: El Sot de l’Aubó, 2015, núm. 52, p. 22-31. CAPDEVILA I MUNTADAS, Alexandra. “’Cosas de pagesos no volen tenir cosas per mar’: Les pautes de consum de la pagesia maresmenca als segles XVII i XVIII”. A: Sessió d’Estudis Mataronins, 24e, 2007, p. 117-131.

CLARIANA I ROIG, Joan Francesc. Sobre alguns vidres antics d’Iluro i el seu territorium. Sessió d’Estudis Mataronins, 2010, 27a, p. 71-73. COLOMER I ROVIRA, Margarida. Cooperativisme i moviment obrer: l’exemple de la Cooperativa del Vidre de Mataró, 1920-1944. Barcelona: Alta Fulla; Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 1986. COLOMER I ROVIRA, Margarida. “Inici del moviment cooperatiu”. A: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1986, núm. 25, p. 33-40. CRUANYES BECANA, Antoni. “La nissaga dels Dotras, mestres d’aixa i fusters”. A: El Sot de l’Aubó, 2004, núm. 7, p. 26-28. CRUANYES BECANA, Antoni. “Visió marinera canetenca del segle XVIII”. A: El Sot de l’Aubó, 2005, núm. 11, p. 22-27. CRUANYES BECANA, Antoni. “Visió marinera i notícies del segle XVIII a Canet (2)”. A: El Sot de l’Aubó, 2005, núm. 12, p. 50-55.

ESPADA, Arcadi. Les dues germanes: mig segle del restaurant Hispània. Barcelona: Empúries, 2002. 261 p. ISBN 8475969585.

ESPRIU I MALAGELADA, Agustí. “Les ametlles d’Arenys”. A: Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2010, p. 265-269. ISBN 9788498832471. FARRÉ, Joan. “Oficis perduts”. Som- hi!, 2010, núm. 365, p.15-16. FERRAN, Elena; SALVADÓ i MASDEU, Maria Rosa. Les Puntaires. [Arenys de Munt: Ajuntament d’Arenys de Mar, 2003?]. 16 p. FONT I PIQUERAS, Josep. “Arts i oficis”. A: Recordant... Alella en el temps. Alella, 2001, p. 55-63. FRÍAS, Joan de. “Francesc Xarrié, el campaner”. A: Alella, 1994, núm. 223, p. 65-66. GENÍS I HORTA, Emili. “Industria i Comerç”. A: Retaules calellencs 1880-1900. [S.l.: S.n., 19??] p. 12-13. GÓMEZ i VINARDELL, Joan. La indústria Premianenca: 12 de novembre al 9 de desembre 2007 Sala d’exposicions “Can Manent” [catàleg de l’exposició]. Premià de Mar: AEEC-Fundació CRIT, [2007]. 42 p. GRAU I MOLIST, Lluís. L’Estiueig a Caldes d’Estrac: una aproximació. Caldes d’Estrac: Ajuntament de Caldes d’Estrac, 2004. 113 p. GUARDIOLA I PRIM, Lluís. “L’Escola Nàutica”. A: Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar: [s.n.], 1955, p. 169-183.


GUARDIOLA I PRIM, Lluís. “La marina velera i les mestrances”. A: Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar: [s.n.], 1955, p. 127157. Imatges de voramar: [segona exposició itinerant : catàleg de l’exposició]. [Barcelona]: La Mar de Museus, 2004. 47 p. ISBN: 8480030534. ISERN i ROIG, Francesc. Records d’un home de mar. Barcelona: [s.n.], 1984. J.D.; V.T. “Vicenç Bayarri”. Som-hi!, 1978, núm. 9, p. 15. JUNCOSA I CASTELLÒ, Ramon; Joan Francesc Clariana i Roig. “El vidre a Mataró I: notes sobre el vidre i la tècnica de la seva fabricació en temps antic”. A: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1984, núm. 21, p. 39-46. JUNCOSA I CASTELLÒ, Ramon; Joan Francesc Clariana i Roig. “El vidre a Mataró II: de l’alta edat mitjana fins el segle XVIII”. A: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1987, núm. 28, p. 36-54. LLADÓ i PASCUAL, Josep. “Font de Santo Domingo”. A: Recull enciclopèdic d’Argentona. Argentona: Centre d’Estudis Argentonins, 2011, p. 390. MARESMA PUJADAS, Joan. “Anecdotari”. A: Gent del Masnou. 1989, núm. 25, p. 17. MARTÍ I COLL, Antoni. “La indústria del vidre a Mataró al primer terç del segle XVII i el naixement de Pascual d’Aragó”. A: Sessió d’Estudis Mataronins, 1995, 12a, p. 199-204. MARTÍ de MISSÉ, Carmen. Conferencia sobre el traje histórico femenino desde los primeros tiempos hasta nuestros días. [S.l.: s.n.], 1940. 18 p. MARTÍ de MISSÉ, Carmen. Corte sistema Martí: corsés para señoras y niñas. Barcelona: J. Casamajó, 1944. 71 p. MARTÍN I MALLOFRÉ, Agustí. “La construc-

ció naval”. A: Oh magnífic Vilassar!. Vilassar de Mar: [l’autor], 2015. p. 213-217. MAS I GIBERT, Xavier. Memorial dels pescadors i els peixos: converses amb Francesc Isern: tres-cents anys de tradició marinera al litoral del Maresme. 2a ed. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1997. 286 p.

MURAY, Joan. Masnovins a les Amèriques. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1998. 71 p. ISBN: 8428109354. NAVARRO, José M; NAVARRO, Rafael. Can Sanpere: el final de la indústria tèxtil a Premià de Mar. Premià de Mar: Compagina, 2003. 95 p.

MASÓ I MARISTANY, Sara. Els Mars del meu avi: els millors viatges del Pablo Sensat a través del quaderns de bitàcora del seu capità, Salvador Maristany, més endavant, inspector general de Navegació de la Companyia Transatlàntica. Barcelona: Noray, 2009. 283 p. ISBN: 9788474862010.

NOGUERAS DE PRATS, Pere. “En Joan de les Ametlles”. A: Gent d’Arenys. Arenys de Mar: La Copisteria, 19921995, vol. 3, p. 42-46.

MASSAGUER PUIG, Josep. “Alguns antics oficis torderencs”. A: Tordera: història d’un poble. [Tordera]: Cercle d’Història de Tordera, 2004-2015. vol. 4. p. 279-311.

OLIVER, JOAN; MARTÍNEZ, Emilia: Encajes de bolillos [Enregistrament vídeo]. Arenys de Munt: [s.n.], [1958].

MAURELL, Eulàlia. 1869: “Les fàbriques de Tiana”. A: Una història de Tiana: de l’antigor: segle XIX: segle XX: les entitats de Tiana. [Tiana: Fòrum Tiana, 2007], p. 47-49. MUNTANYA I MARTÍ, Maria Teresa. De fang, rajoles i teules: vocabulari etnogràfic de l’ofici de rajoler. Tarragona: Arola, 2011. 128 p. ISBN 9788492839766. MURAY, Joan. “Els capitans”. A: Històries de la vila... del Masnou: 100 articles del butlletí de Gent del Masnou: des de l’agost de 1987 al juliol de 1998. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999, p. 226266 p. ISBN: 8428109702. MURAY, Joan. “Capitans masnovins: retrats d’una època”. A: Gent del Masnou, 1995, núm. 97, p. 15-18. MURAY, Joan. “De la independència municipal a la decadència de la marina de vela, passant per l’època daurada i l’expansió urbanística: 1a part”. A: Històries de la vila... del Masnou: 100 articles del butlletí de Gent del Masnou: des de l’agost de 1987 al juliol de 1998. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999, p. 40-46.

NOVELL ANDIÑACH, Feliu. L’Agricultura a Cabrera de Mar. Canet de Mar: Els 2 Pins, 1999. 123 p. ISBN 8492396725.

OLIVER I PUIGVERT, Joan. “L´últim boter del Masnou”. A: Gent del Masnou, 2016, núm. 345, p. 4-5. ORTIZ BACHS, Elvira. L’Art de la punta a Arenys de Munt. [manuscrit], 1989. 70 f. “Els palers de Sant Pol: patrimoni marítim”. A: Ens, el nou santpolenc: revista municipal de Sant Pol de Mar, estiu 2016,núm. 91, p. 12. PALOMER PONS, Jordi. “Tenen trescents anys les ametlles d’Arenys?”. A: Arenys vida parroquial, 1989, núm. 485, p. 46-47. Passejada per Teià: per les pedres i pedreres: 12a. Teià: Ajuntament de Teià, 2006, [16] p. PEIRÓ OLIVES, Josep. “El ejemplo de las cristalerías de Mataró, cooperativa obrera”. A: Sessió d’Estudis Mataronins, 2002, 19a, p. 15-22. Perg-161. [en línia]. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2014. [Consulta: 20 feb. 2017]. PONS I RIBOT, Joan. “Les ametlles d’Arenys”. A: Cròniques i anècdotes


d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: La Rierada, 2011, p. 55-58.

temps de mar”. A: Festa Major Canet de Mar, 1979, [p. 4-6].

RANGIL BRUNET, Daniel. “Aliments recol·lectats”. A: Vògits, modolons i desfedors. Recull de cultura oral del Montnegre (II). Capellades: Romanya Valls, 2009, p. 211-212.

ROVIRA FORS, Josep. “Papers de Canet”. A: Fiesta Mayor Canet de Mar, 1973, [p 23-26].

RANGIL BRUNET, Daniel. “La societat bosquerola”. A: Piles i Súties: Recull de cultura oral del Montnegre (III). Capellades: Romanyà Valls, 2011, p. 179-183. RIBAS I BERTRAN, Marià. “Els Antics vidres esmaltats mataronins”. A: Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1989, núm. 34, p. 40-43. RIERA I PORTA, Josep. “Breu aproximació sociològica a la pagesia del Maresme”. A: Atzavara Mataró, 1982, núm. 4, p. 22-24. RIPOLL i CASALS, JOAQUIM. Carrer Gran. El meu pati d’estrelles. Argentona: L’Aixernador, 1986, 124 p.

ROVIRA FORS, Josep. “Les rutes mercantils dels vaixells canetencs”. A: Festa Major Canet de Mar, 1983, [p. 105-107]. ROYO MAGALLÓN, Ma. Pilar. “El treball submergit”. A: Arenys de Mar: 19201960. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2011, p. 94-95. ISBN 9788498833942. SÀIZ I XIQUÉS, Carles. “Comerç i puntes de coixí”. A: El Sot de l’Aubó, 2004, núm. 8, p. 6-8. SAULEDA, Pere; SAULEDA, Jordi. La pesca i els pescadors. Sant Pol de Mar: [els autors], 2008. 128 p. SAULEDA, Pere; SAULEDA, Jordi. El Sant Pol de l’avi. Sant Pol de Mar: [els autors], 2000. 494 p.

RODRÍGUEZ SANTAMARÍA, Benigno. “Nasa”. A: Diccionario de artes de pesca de España y sus posesiones. Madrid: Suc. de Rivadeneyra, 1923. p. 546-551.

SENTÍS SAHÚN, Eva. Les nanses, pescar amb trampa [en línia]. [S.l.: S.n, 2009?]. [Consulta: 28 febrer 2017].

RODRÍGUEZ I SURIÑACH, Jaume. L’últim temporal: les heroiques gestes dels mariners de Sant Pol. Sant Pol de Mar: La Mansarda, 2013. 158 p.

SERRANO MÉNDEZ, Alexis. “El Maresme, lloc de construcció de naus i bressol de nissagues marineres”. A: Vilassar de Mar: recull gràfic 1852-1965. Papiol: Efadós, 2007, p. 224.

ROMERO VIDAL, Alfons. La Terrissa a Catalunya. Figueres: Brau, 2014. 215 p. ISBN: 9788415885139. ROVIRA FORS, Josep. El bergantí negrer “Tellus”. A: El Sot de l’Aubó, 2010, núm. 34, p. 28-32. ROVIRA FORS, Josep. “Breve viaje por la historia de Canet”. A: Plaça de la Llenya, 1985, núm. 58, p. 5. ROVIRA FORS, Josep. “Història del Bergantí Canetenc ‘Hernán Cortés’”. A: Fiesta Mayor Canet de Mar, 1974, [p. 3-6]. ROVIRA FORS, Josep. “Notes sobre el

SERRANO MÉNDEZ, Alexis. “La platja de l’Astillero, indret de construcció i d’avarada”. A: Vilassar de Mar: recull gràfic 18521965. Papiol: Efadós, 2007, p. 225-230. SEYMOUR, John. “Cestería para la pesca”. A: Artes y oficios de ayer. Barcelona: Folio, 1993. p. 161-162 SOLER I AMIGÓ, JOAN (dir.). “Els oficis artesans”. A: Tradicionari: enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Barcelona: Enciclopèdia Catalana: Generalitat de Catalunya, 2005. vol. 2, p. 127-144. ISBN: 8441213909.

SOLÉ I VERGÉ, Maria Antònia. Veïnat de Mar. Arenys de Mar: [Ajuntament d’Arenys de Mar], 2000. 168 p. SOLER MORADELL, Jordi. “La construcció del paquebot de Canet ‘Ntra Sra. del Carma’ i els seus dos primers viat­ ges”. A: El Sot de l’Aubó, 2014, núm. 47, p. 3-15. SUBIÑÀ i COLL, ENRIC. “Construcció del nou safareig de la plaça Nova”. A: Argentona de la sagrera a la vila (1295 – 1900). Argentona: Ajuntament d’Argentona. Regidoria de cultura, 2002, p. 165-168. “TIANA i el treball”. A: Tiana: retalls d’un temps: àlbum de cromos col·leccionables. Tiana: Ajuntament de Tiana, 2005, p. 3-8. TOFFOLI I CARBONELL, Josep M. “Ca l’Isidre ‘La fabriqueta’”. A: Una història de Tiana: de l’antigor: segle XIX: segle XX: les entitats de Tiana. [Tiana: Fòrum Tiana, 2007], p. 50-51. TORRENTS, Llum; MONTLLÓ, Jordi. “Narcís Cardona Griera: el darrer d’una nissaga de mestres d’aixa”. A: Singladures: butlletí del Museu Municipal de Vilassar de Mar. Vilassar de Mar: Museu Municipal de Vilassar de Mar, 1993, núm. 16, p. 23-24. VENDRELL I FÀBREGAS, Salvador. “El baster”. A: Tordera ahir, recull de vells costums. [S.l. : s.n.] DL 1990. p. 162-166 VILA, Francesc; ROIG, Bartomeu. “Vida d’estiu”. A: Fotografies antigues de Caldes: 1870-1962 (2n volum). Caldes d’Estrac: Arrels Cultura, 1995-1996, p. 74-76 VIÑALS, Josep; PADRÓS, Pep. Les fonts d’Argentona. Argentona: Ajuntament d’Argentona, 1994, 231 p. VISIEDO, M. Núria. “El Senyor Joan i les seves ametlles”. A: Arenys vida parroquial, 1984, núm. 429-430, p. 48-50.


SANT JORDI 2017 DESCARREGA’T L’APP DE LES BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL MARESME IPAD

IPHONE

TABLET

SMARTPHONE

Fent i desfent aprèn l'aprenent: oficis d'abans al Maresme  

Les Biblioteques del Maresme recorden els oficis antics de la comarca.

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you