Issuu on Google+

gent de terra

EL MARESME gent de mar

Guia de recursos Biblioteques Municipals del Maresme


El Maresme: gent de terra, gent de mar és la guia de recursos que les Biblioteques Municipals del Maresme us presentem enguany.

Comarca del Maresme, de terres i d’onades, de llums cerúlies nades dins d’albes resplendents, capvespres muntanyencs de postes emporprades, migjorns com d’encanteri i nords sempre clements. Oda al Maresme [fragment] Isidre Julià i Avellaneda

El Maresme, per les característiques que li són pròpies (geografia, clima, geologia), ha estat una comarca eminentment agrícola i marinera. Aquests dos aspectes són els que han condicionat el tarannà dels maresmencs al llarg de la història. El sector primari cada cop té menys pes en l’economia del Maresme i ha enregistrat una reducció significativa en els darrers 15 anys. Tot i així, passejant per la nostra comarca encara podem veure el port pesquer d’Arenys de Mar, les dàrsenes pesqueres de Mataró i del Masnou, i el conreu de vinya, flors i verdures. Les explotacions ramaderes han estat un sector amb poc pes a la comarca i l’explotació dels boscos s’ha perdut definitivament.

A la guia, hi trobareu una selecció de llibres, articles de revista i algunes webs que parlen de pagesos, de conreus i eines del camp, de pesca i de pescadors... Tots els documents citats els podeu consultar a les Biblioteques Municipals del Maresme. Pregunteu-ho al personal de la vostra biblioteca. Aquesta guia és fruit de la col·laboració de les Biblioteques Municipals del Maresme. Com cada any l’hem feta amb tota la il·lusió i amb ganes que sigui una eina útil per a totes aquelles persones interessades en aquest tema i també per al públic en general, per donar a conèixer la vida agrícola i pesquera de la comarca.

Biblioteques Municipals del Maresme Biblioteca cap de zona


BIBLIOTEQUES MUNICIPALS DEL MARESME

Tordera Palafolls

Arenys de Munt

Vilassar de Dalt Premià de Dalt Alella Tiana Montgat

Teià

Cabrera de Mar Cabrils

Calella Canet de Mar Arenys de Mar Caldes d’Estrac Sant Vicenç de Montalt Sant Andreu de Llavaneres

Mataró

Vilassar de Mar

Premià de Mar El Masnou

Malgrat de Mar Santa Susanna Pineda de Mar


Biblioteca Ferrer i Guàrdia Biblioteca Pare Fidel Fita Biblioteca Sant Martí Biblioteca de Cabrera de Mar Biblioteca de Cabrils Biblioteca Can Milans Biblioteca Can Salvador de la Plaça Biblioteca P. Gual i Pujadas Biblioteca Joan Coromines Biblioteca La Cooperativa Biblioteca Pompeu Fabra Biblioteca Tirant lo Blanc

Ajuntament d’Alella Ajuntament d’Arenys de Mar Ajuntament d’Arenys de Munt Ajuntament de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrils Ajuntament de Caldes d’Estrac Ajuntament de Calella Ajuntament de Canet de Mar Ajuntament del Masnou Ajuntament de Malgrat de Mar Institut Municipal d’Acció Cultural. Ajuntament de Mataró Ajuntament de Montgat

Biblioteca Enric Miralles Biblioteca M. Serra i Moret Biblioteca del Poblenou Biblioteca Jaume Perich i Escala Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Biblioteca La Muntala Biblioteca de Santa Susanna Biblioteca de Can Llaurador Biblioteca Can Baratau Biblioteca de Tordera Biblioteca Pau Piferrer Biblioteca Ernest Lluch i Martín

Ajuntament de Palafolls Ajuntament de Pineda de Mar Ajuntament de Pineda de Mar Ajuntament de Premià de Dalt Ajuntament de Premià de Mar Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt Ajuntament de Santa Susanna Ajuntament de Teià Ajuntament de Tiana Ajuntament de Tordera Ajuntament de Vilassar de Dalt Ajuntament de Vilassar de Mar


ALELLA Al llarg de moltes generacions la vinya ha estat el modus vivendi d’un petit poble agrícola empobrit. Molt s’ha escrit sobre aquest conreu i molt poc sobre d’altres. Durant el segle XIX i fins als inicis del XX els garrofers, els ametllers i especialment els tarongers ompliren els camps alellencs. Les taronges d’Alella acabaven als mercats catalans i s’exportaven per mar cap al sud de França. L’augment de malures i la davallada de preus van provocar un canvi de conreus. Des d’inicis del XX la patata anglesa va guanyar terreny gràcies als beneficis obtinguts de la seva exportació i al cobrament del producte en lliures esterlines. Els pèsols de vinya, plantats entre rases i ceps, foren durant dècades essencials per a la subsistència de les famílies de la població. La seva qualitat permetia la venda a França a un bon preu. La memòria popular encara recorda elegants comerciants francesos tancant tractes amb humils pagesos alellencs.

El camp alellenc… molt més que vinyes A partir de 1960 el conreu de la flor ocuparia la posició predominant de la vinya. Inicialment com un conreu mixt a l’aire lliure on els enciams, els tomàquets i les patates compartiren espai amb espècies resistents com la ginesta o la mimosa. Però la importància de la flor tallada arribà amb el cultiu de la clavellina. El 1947 els primers esqueixos havien arribat al poble per correu des del Marroc de la mà de Ramon Bruy Puig. Aquesta flor va provocar el sorgiment de petites empreses familiars que portaven a terme tot el procés des de la sembra i la recol·lecció fins a la venda del producte passant per un acurat tractament. La manipulació de la flor fou un treball eminentment femení després de la jornada laboral a la fàbrica. Carregar les flors al tren de les sis del matí, direcció Portbou, era el final d’un procés carregat d’esforç. Foto cedida per Quim Aymar

Ramon Anglada i Lara Cerquem les Arrels. Centre de Recerca Històrica d’Alella


Biblioteca Ferrer i Guàrdia

Les flors inicien el seu trajecte cap a l’estació de tren del Masnou que les farà arribar a Portbou.

Hort de la Rectoria, s/n 08328 ALELLA tel.: 935 559 055 b.alella.fg@diba.cat alella.cat/fitxa.php?id=313 Biblioteca Ferrer i Guàrdia Biblioteca Ferrer i Guardia • Ajuntament d’Alella• Biblioteques del Maresme

Foto propietat de: Sibille Rapior Còpia cedida a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia

horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13h i de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13h i de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


ARENYS DE MAR “Feya díes qu’el temps se mostrava hermós, primaveral (...), no hi había senyals de qu’el temps cambiés del modo qu’anava. La mateixa matinada del dimars dia 31, estava seré, sense un núvol, ni Fotografia d’A. Aramburo. Arxiu Municipal Fidel Fita d’Arenys de Mar un alé d’ayre, tant es aixís que les barques de bou s’enduguéren los aparells de sardinals, per si no podían tirar al bou per falta de vent; més al ésser á la eixida del sol comensáren alguns á notar que les aygues tenían un cert moFotografia de S. Torrents, 1970. viment, que feya pensar si Arxiu Municipal Fidel Fita d’Arenys de Mar a la banda del golf ocurría quelcom extraordinari.” Amb aquesta exposició, el corresponsal de la Costa de Llevant a Sant Pol començava a donar notícia de la jornada de pesca viscuda el 31 de gener de 1911. El mar encalmat i el cel serè no feien sospitar ningú que a mig matí

D’un gran mal en surt un gran bé el temps es pogués girar com un mitjó, i a tanta velocitat que les barques que eren mar endins no poguessin tornar: trenta dos morts només al Maresme i onades que van arribar als vuit metres. El corresponsal d’Arenys de Mar no tenia notícia per donar, perquè a Arenys, de pescadors, aleshores, ben pocs i, els que hi havia, van saber trobar el refugi de la platja del Portinyol. No es pot pas dir que l’Arenys de cent anys enrere o d’abans, fos o hagués estat un poble de pescadors. En aquell moment, una parella de bou, mitja dotzena de sardinals i encara no una dotzena més de llaguts formaven la flota pesquera que donava feina a una seixantena d’homes. Eren gent humil, amb una activitat poc significativa, però popular. La tragèdia de 1911 va fer engegar la maquinària sociopolítica local, amb ramificacions a Barcelona i a Madrid, perquè una vella reivindicació que es remuntava al segle XVIII es pogués materialitzar: un port, de refugi. L’Arenys del passat mariner d’alta volada, de navegacions transatlàntiques, de construcció de vaixells per a l’armada reial i d’un centre d’ensenyament nàutic de prestigi inqüestionable, trobava en un grapat de pescadors, un puny de barques i una platja ben guarida dels temporals de llevant, l’oportunitat per a un port del qual aquest any en fa cent del primer projecte realitzable. Hug Palou i Miquel Director de l’Arxiu Municipal Fidel Fita. Arenys de Mar


Biblioteca Pare Fidel Fita

Biblioteca Pare Fidel Fita • Ajuntament d’Arenys de Mar • Biblioteques del Maresme

Foto: Gaietà Solà, 1910. Arxiu Municipal Fidel Fita

Bonaire, 2 08350 ARENYS DE MAR tel.: 937 923 253 b.arenysma.pff@diba.cat arenysdemar.cat/biblioteca bibliotecarenysdemar.blogspot.com horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13h i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13h i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu -1 juliol/15 setembre) dl. de 15.30 a 21 h dt. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat (setembre de 10 a 14 h) dg. tancat


ARENYS DE MUNT Pels volts de Sant Joan, a Arenys de Munt està en el seu punt la varietat que li és pròpia i que és una de les més tardanes de la península Ibèrica: la cirera d’en Roca. L’origen d’aquestes cireres està d’alguna manera relacionada amb l’abandonament de l’activitat agrària a finals del segle XIX a causa de la plaga de la fil·loxera, que va comportar la desaparició de la majoria de vinyes. A Arenys de Munt, alguns pagesos van dedicar-se a l’ofici de minaires. L’anomenada dels minaires d’Arenys de Munt va portar els germans Joan i Joaquim Roca Rucarols a treballar fora de la vila, i fins i tot més enllà de la comarca del Maresme. Entre els anys 1890 i 1900, en una de les finques on aquests germans van treballar construint una mina d’aigua, els va cridar molt l’atenció un cirerer tant per la seva grandària com, sobretot, per la qualitat de les seves cireres. Tant els van agradar, que els germans Roca van tornar a la finca i van demanar uns quants eixerns (esqueixos) per empeltar-los amb dos cirerers bords que creixien dins la seva propietat d’Arenys de Munt.

Les cireres d’en Roca Amb el temps, els cirerers empeltats van començar a produir unes cireres molt saboroses i força diferents de les que es produïen en altres contrades. Eren més grosses i més dures, i a més, tardanes i bastant més resistents a fer-se malbé. De mica en mica el conreu d’aquest cirerer es va anar estenent pel terme, i a les seves cireres se’ls va donar el nom d’aquells que les van dur a la vila. El cirerer d’en Roca és un conreu majoritàriament de secà, i l’expansió del seu cultiu a Arenys de Munt es va produir fa uns cent anys aproximadament. Actualment, a la comarca del Maresme hi ha un centenar llarg d’hectàrees dedicades al conreu del cirerer. D’aquesta superfície, gairebé la meitat és al terme municipal d’Arenys de Munt. Es planten Verema i recollida del menjar i del respectant una distància d’uns bestiar, 1946. Família Majó-Ferran. Arxiu particular. 5 m entre cada peu i, tradicionalment, s’empelten durant la lluna vella del mateix mes. Val la pena passejar-s’hi tot pensant en els dolços fruits que arribaran amb el solstici d’estiu. Maria Rosa Salvadó Periodista


Biblioteca Antònia Torrent Martori

Verema i recollida del menjar i del bestiar, 1946

Biblioteca Antònia Torrent Martori• Ajuntament d’Arenys de Munt • Biblioteques del Maresme

Arxiu particular

Rial Bellsolell, 5 08358 ARENYS DE MUNT tel.: 937 938 448 b.arenysmu.sm@diba.cat bibsantmarti.blogspot.com Biblioteca d’Arenys de Munt horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv., de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


CABRERA DE MAR

L’agricultura a Cabrera de Mar

del terme municipal. Així mateix, hem d’afegir les 55 hectàrees L’activitat agrícola i la vida rural han estat, fins no fa gaires anys, de sòl agrícola que es mantenen al veïnat de Santa Elena d’Agell, els dos eixos al voltant dels quals s’ha configurat i definit el casituat a l’extrem nord del municipi. A Cabrera hi trobem una àmràcter de Cabrera de Mar, com a poble i com a col·lectiu humà. En plia diversitat de conreus, dels quals destaquen les produccions temps dels antics romans, la seva fèrtil vall ja destacava com un d’horta intensiva (són d’excel·lent important centre productor de vi. Al qualitat els tomàquets, la ceba tenllarg de molts segles, el treball de la dra i els pèsols) i de planta ornamenpagesia girava a l’entorn dels conreus tal (principalment plantes de tempotradicionals mediterranis: la vinya, el rada i aromàtiques), mentre que la blat i l’ordi, els llegums i el garrofer. flor tallada ha sofert un fort retrocés No va ser fins a finals del segle XIX en l’última dècada. i principis del XX, coincidint amb la En resum, tot i que Cabrera de Mar implantació del regadiu al Maresme, ja no és aquell petit poble eminentquan l’agricultura va viure una transment agrícola i rural que havia estat formació radical, amb l’expansió del tradicionalment, sí que encara manté conreu de la patata primerenca per un sector agrari dinàmic i organitzat, a l’exportació. A partir de la segona que dia a dia treballa per intentar meitat del segle passat, la introducció Pesoleres. del clavell va significar un altre gran Foto: Montse Matas Oliveras. Fons gràfic de l’Ajuntament de Cabrera de Mar adaptar-se a les circumstàncies de la nostra època: crisi econòmica i financera, liberalització del cocanvi, que va rebre un nou impuls, anys més tard, amb l’arribada del conreu de plantes ornamentals en test. merç mundial i noves exigències en matèria de gestió sostenible de la producció agrària. En l’actualitat, la plana litoral de Cabrera de Mar és una de les zones agrícoles més extenses i consolidades del Maresme, amb Antoni Rovira Ruilópez una superfície de 220 hectàrees, que representa la quarta part Pagès de Cabrera de Mar


Biblioteca Ilturo

Plana agrícola

Ajuntament de Cabrera de Mar

Biblioteca Ilturo • Ajuntament de Cabrera de Mar • Biblioteques del Maresme

Foto: Montse Matas Oliveras. Fons gràfic de l’Ajuntament de Cabrera de Mar

Sant Joan, 8 08349 CABRERA DE MAR tel.: 937 542 949 fax: 937 542 950 b.cabreram.i@diba.cat bibliotecailturo.blogspot.com Biblioteca Ilturo horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) -de l’1 de juliol al 31 d’agostdl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


CABRILS L’activitat econòmica de Cabrils, anterior al segle XVIII, i fins fa uns cinquanta anys, ha estat l’agricultura. La situació geogràfica del poble entre mar i muntanya ha condicionat el cultiu agrícola. Hi ha proliferat majoritàriament l’agricultura de secà i, en concret, el conreu de la vinya. Es cultivava a la part més muntanyosa i fou l’’origen d’una notable producció vinícola, paral·lelament a l’explotació de garrofers i fins i tot d’olivera, però amb menys intensitat. A la plana baixa, l’abundància d’aigua del subsòl va possibilitar el conreu d’hortalisses. Cal dir que Cabrils en aquells anys va ser un bon productor de vi, motiu pel qual moltes famílies s’hi guanyaven la vida i, com a conseqüència, hi havia persones que se’ls coneixia per un motiu relacionat amb el negoci de la vinya com en Ventura del vi, que traginava amb aquest producte. És a partir del segle XIX que s’introdueix el cultiu de la maduixa, la taronja i les roses destinades a perfumeria; incloent-t’hi una varietat de poma anomenada de Santa Teresa. Entrant el segle passat s’intensifica el cultiu de la patata, sobretot destinada a l’exportació, majoritàriament a Anglaterra. Acabada la Guerra Civil es cultivaven grans extensions de blat. Era de Can Pi, 1895-1900 Aquesta producció estava tuteJaume Tolrà

Les arrels d’un poble lada per l’Estat que imposava als pagesos un determinat de blat en la seva activitat, a fi i efecte de pal· liar la mancança en el mercat en aquells anys d’escassetat. A l’inici dels anys quaranta comença el cultiu del clavell, introduït al Ventura del vi treballant a Can Passalaigua, 1946-1948 Maresme per l’italià Farina, concreJaume Tolrà tament a Vilassar de Mar. A Cabrils va entrar-hi de la mà dels germans Badia, que arribaren a ser cultivadors i exportadors, després en vindrien d’altres - Fargas i Teresa Ventura - explotant la seva recent adquirida finca de Can Campins (Mas Maria). Al voltant d’aquests emVerema, 1986 Jaume Tolrà presaris s’hi van afegir petits pagesos com a cultivadors de clavells. De resultes de les relacions entre productors de clavell i l’Estat es va instal·lar a Cabrils l’Institut de Recerca Agroalimentària, IRTA, el1970, encara a ple rendiment i dependent de la Generalitat. Jaume Tolrà i Ferrer Historiador


Biblioteca de Cabrils

Vista de Cabrils 1919-20 Jaume Tolrà

Biblioteca de Cabrils• Ajuntament de Cabrils• Biblioteques del Maresme

Domènec Carles, 21 08348 CABRILS tel.: 937 531 186 fax: 937 531 653 b.cabrils@diba.cat horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg tancat

(estiu) dl. de 15.30 a 21 h dt. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat


CALDES D’ESTRAC La nit i matinada del dia 31 de gener de 1911, com cada dia, moltes barques van salpar de les platges maresmenques per anar a pescar. El mar, feia dies, estava encalmat. A mig matí, però, es desfermà sobtadament un violent temporal de vent i aigua que va anar creixent en intensitat. De Caldes havien sortit algunes barques de sardinals que, en pescar més a prop de la costa van poder varar, i dues barques de bou que, veient la impossibilitat d’arribar en terra, es van veure obligats a capejar un fort vent ratxejat d’est i nord-est, fent vela i proa cap al port de Barcelona, on van fondejar esperant esser rescatats pels serveis d’auxili portuaris. Esperant aquest resCarrer del Remei de Caldes d’Estrac, 1903? Fons Gavot cat, algunes barques naufragaren i alguns pescadors -els més afortunats- arribaven a les platges de Can Tunis. Un d’ells, Josep Sentís, tripulant d’una de les barques de bou de Caldes, exhaust i extenuat per l’es-

El temporal de 1911 a la vila de Caldes forç, no recordava ni el nom de l’embarcació ni el dels seus companys de tripulació. També salvaren la vida els germans Joaquim i Bonaventura Grau Fontrodona. Els dies posteriors, el mar va anar dipositant a la platja els cadàvers dels pescadors desapareguts: 8 de Caldes, 9 de Vilassar, 11 de Badalona, 27 o 28 de Barcelona... Entre les víctimes de Besavi amb nansa (pescador Caldes hi havia Josep Baró Solà, Emili de Caldes), principis s. XX Fons Gavot Brugué Xipell, Lluís Grau Fontrodona, Salvador Grau Fontrodona, Joaquim Ribas Riera, Albert Barrera Viladot, Agustí Fornaguera Bruguera i Marcel·lí Gibert Julià. Aquest darrer fou font d’inspiració d’Apel·les Mestres, i va aparèixer com a protagonista en el paper de paler, el seu ofici, en la marina en un acte “La barca dels afligits”, estrenada el 1916. La Sociedad Española de Salvamento de Naufragos va instal·lar a 200 metres de la platja dues boies d’expulsió d’oli, per apaivagar els efectes de l’onatge i facilitar el fondeig de les barques en cas d’un nou temporal. Font: Gavot, associació per a l’estudi i la divulgació de temes culturals i de medi ambient.


Biblioteca Can Milans

Fotografia retocada d’un pescador de llinatge Gibert, de principis de s. XX

Carrer de l’Esglèsia, 6 08393 CALDES D’ESTRAC tel.: 937 913 025 b.caldese.cm@diba.cat bibliotecacanmilans.blogspot.com Biblioteca Can Milans • Ajuntament de Caldes d’Estrac• Biblioteques del Maresme

Foto: autor desconegut. Fons: Arrels Cultura de Caldes d’Estrac. Arxiu d’imatges

horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


CALELLA Amb l’obertura de la ruta comercial dels ports catalans amb Amèrica, el 1778, els més valents van fer-se a la mar tot buscant fortuna. Per a aquesta aventura calien vaixells. I per construir vaixells calien drassanes. A Calella la drassana constava d’una zona on s’apilaven els troncs i una altra on es treballava en l’embarcació. Els mestres d’aixa en dirigien la construcció. Fusters, calafats i encarregats de vela, cordam i manyeria, s’hi aplicaven a consciència. Les primeres referències a les drassanes de Calella són d’inicis del segle XIX, a càrrec de quatre generacions dels constructors Cassa. En aquelles drassanes, ubicades entre els carrers de Sant Josep i de les Creus hi treballaven, el 1820, 13 fusters mestres d’aixa i 6 calafats. Passada la Primera Guerra Carlista (1833-1840) es recapten diners entre els calellencs que havien fet fortuna a les Amèriques per a la construcció d’unes noves drassanes. El 1853 dos mestres d’aixa es posen a la feina amb un capital inicial de 300 duros per

Les drassanes de Calella a la compra de material. En els següents deu anys, s’arriben a construir fins a 12 vaixells (pollancres i bergantins de diverses mides), un pailebot i 10 barques de tràfec. En el moment àlgid de les drassanes calellenques hi treballaren 50 artesans. La construcció del ferrocarril va obligar a traslladar les drassanes. L’última ubicació, quan l’ús dels vaixells de vapor ja ha iniciat el declivi d’aquest art, serà l’ actual Llar dels Pescadors. El dia de Sant Esteve del 1918 hi ha Fotos cedides per Josep Montmany l’avarada de l’embarcació més emblemàtica construïda a les drassanes de Calella: el pailebot, de 21,2 metres d’eslora i 140 tones, Vila de Calella. Pagat per un armador de Barcelona i construït pels germans mestres d’aixa Jaume i Lluís Turró, el Vila de Calella es dedicarà al servei de cabotatge per la costa catalana durant 24 anys. Jordi Massó Ferrer Biblioteca Can Salvador de la Plaça


Biblioteca Can Salvador de la Plaça

Les drassanes de Calella.

Biblioteca Can Salvador de la Plaça • Ajuntament de Calella • Biblioteques del Maresme

Foto cedida per Josep Montmany. Realitzada entre 1904 i 1918.

Plaça de l’Ajuntament, 31 08370 CALELLA tel.: 937 690 386 b.calella.csp@diba.cat bibliocalella.blogspot.com horari: dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13.30 h dg. tancat


CANET DE MAR Canet tingué uns sectors agrari i pesquer relativament importants. Quant a l’agrari, gràcies especialment als tarongers que es cultivaven en les hortes, destacà comarcalment fins a principis del segle XX. Però a partir de finals del XIX anà prenent importància el conreu de les patates primerenques. Aquestes es convertiren en el principal producte hortícola canetenc durant la Vista dels conreus de Canet de Mar des del Passeig de la Misericòrdia primera meitat del segle XX. Pel que fa al secà, el seu principal cultiu, almenys del segle XVII, fou la vinya. Encara que també tingueren importància el conreu de l’olivera, el garrofer i l’ametller. A mitjan segle XX, mentre la vinya anà quedant com a cultiu residual, al regadiu es buscaren conreus alternatius al de les patates com ara la clavellina, en primer lloc, i els maduixots després. Fins als anys vuitanta encara es continuà sembrant a Canet més de 100 hectàrees regades (en concret 102 hectàrees el 1982). Però en la segona meitat dels anys vuitanta el maduixot –així com l’agricultura ca-

Canet de Mar, un poble amb tradició agrària i pesquera netenca en general– va entrar en una profunda crisi de la qual encara no hem sortit. Quant al sector mariner, Canet, fins a la segona meitat del segle XIX, havia tingut una de les millors platges de la costa, la qual possibilità l’existència d’una activitat pesquera important. Però els fons plens de roques que hi ha des de Sant Pol a Caldetes Barca de pescadors. Canet de Mar sempre condicionà que només es pogués pescar amb nanses i palangres. Per això els pescadors canetencs es van dedicar gairebé exclusivament a les tècniques dels sardinals i l’art. A Canet hi havia hagut almenys quatre arts. Quan la platja va desaparèixer del davant de Canet a finals del XIX, únicament quedaren dos arts. El 1936 quedaven 6 parelles de barques de llum. Quan es va construir l’espigó, el 1953, i es recuperà la platja, la majoria de pescadors ja havien plegat, mentre que uns pocs -els darrers pescadors canetencs, encara algun existent- se n’anaren al port d’Arenys. Jordi Pomés Professor de la Universitat Autònoma de Barcelona


Biblioteca P. Gual i Pujadas

Biblioteca P. Gual i Pujadas • Ajuntament de Canet de Mar • Biblioteques del Maresme

Foto: Centre d’Estudis Canetencs. Cessió de l’Agrobotiga El Sindicat.

Riera de Sant Domènec, 1 08360 CANET DE MAR tel.: 937 956 037 fax: 937 943 154 b.canet.pgp@diba.cat canetdemar.cat/biblioteca horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13.30 h dg. tancat

(estiu) dl. de 15.30 a 21 h dt. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat


EL MASNOU No recordo si era ahir o demà (perquè el rellotge del nostre campanar només té 24 hores i sempre es repeteix) quan les meves cinc germanes, Regates al Masnou els meus dos gerFotògraf: L. Roisin mans, un gos amb barba que s’anomenava Camila i una gata antifranquista sense nom que es passava el dia plorant per alguna tristesa que no coneixíem, vivíem en una casa groga a la carretera de Teià amb la meva mare i el meu pare. Una part de la casa era sempre fosca, per l’ombra dels pins de Can Guarino, i l’altra era plena de sol, i escoltàvem a qualsevol hora el gall de Can Jordana. Els diumenges, el meu pare, que era cec, ens preguntava si preferíem anar a passejar cap amunt o cap avall. A baix vèiem, a l’horitzó, una franja d’aigua que cada dia canviava de color. A dalt, uns turons que fregaven el cel i que sempre estaven molt callats. Sempre triàvem el mar i la muntanya. El pare ens explicava que si triàvem el mar no podíem anar a la muntanya, i viceversa . Com que la María Luisa era l’única ros-

El mar i la muntanya sa, ella podia decidir el desempat. I com que era més bonica que nosaltres, triava unes vegades el mar i unes altres, la muntanya. Perquè vivíem al Masnou, que és un dels pocs pobles del món on, si vas per les carreteres, la de Teià o la d’Alella, hi veus l’ombra del mar i l’ombra de les muntanyes (el Pi de l’Indià, Sant Mateu i les que no sé com s’anomenen), que s’ajunten com si fos un mirall que es mira en un altre mirall. Al mar hi ha una platja plena de nens, casetes de bany, i unes sirenes que canten molt fluixet i que només sent el meu pare, i a la muntanya hi ha nens que enterren la sardina, homes amb pèls a les ungles i, des d’allà, es veu com és de gran el mar, igual que des del mar es veu com de llargues són les muntanyes, que són com dones amb els pits al sol. Can Bernades a començament del segle XX

Juan Antonio Masoliver Ródenas Poeta


Biblioteca Joan Coromines

Biblioteca Joan Corominas• Ajuntament del Masnou• Biblioteques del Maresme

Platja de pescadors anys 50, a l’alçada del Mercat Vell.

Pujadas Truch, 1 A 08320 EL MASNOU tel.: 935 571 888 fax: 935 571 892 b.masnou.jc@diba.cat bibliotecajoancoromines.blogspot.com horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 9.30 a 13 h i de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 9.30 a 13 h i de 15.30 a 20.30 h ds. de 9.30 a 13 h dg. tancat

(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 9.30 a 13 h i de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


MALGRAT DE MAR Malgrat de Mar és una vila d’origen pescador i pagès alhora. Els primers pobladors, com en la majoria dels pobles de mar del Maresme, procedien dels nuclis interiors, que s’amaguen del mar i dels Arxiu Municipal de Malgrat de Mar. Col·lecció del Grup Excursionista Malgratenc. 1947 seus perills. Així Malgrat procedeix de Sant Genís i de l’antic veïnat de les Ferreries, de Palafolls. A Malgrat es varen instal·lar les primeres cases al carrer encara avui anomenat El Castell, el turonet que s’acosta més al mar i prop de la riera de Sant Genís. Les primeres cases del castell tenien les façanes mirant al mar. Les bones condicions de vida feren que també es construís el carrer de Passada, que era el camí de Blanes i Lloret. La terra del Pla de Grau i del Pla de Pineda, plana i fàcil de conrear, amb l’aigua abundant i a poca fondària, foren molt atractives per als nostres pagesos, així com el mar, la gran feixa sempre sembrada, on als pescadors només els calia posar les xarxes i recollir. El nucli del pla, ocupat primer per la zona urbana, va ser la prime-

Malgrat de Mar. Pagesos pescadors i pescadors pagesos ra terra cultivada del terme, convertida en les primeres hortes, moltes tancades, i els nous carrers que sorgiren foren els camins d’aquelles primeres hortes. Pagesos i pescadors o pescadors i pagesos. Molts pagesos, abans d’anar al camp, a primera hora, anaven cap a la platja a tirar l’art i d’aquesta feina rebien un farcellet de peix de la pesca obtinguda, que els servia per esmorzar, i fins i tot rebien una participació en metàl·lic si la pesca havia estat generosa. Els pescadors solien culti“Tirant l’art”. Ramon Aragay Montserrat. 1982 var una vinya de les moltes que hi havia al nostre terme, des de les muntanyes de llicorella fins als turons de sauló de Santa Rita o Ca la Coixa. També solien cultivar algun saió, o almenys un petit hort de verdura per al seu consum. Els pirates, però, algunes vegades, havien fet alguna ràtzia robant i matant. D’aquí la por dels nostres avantpassats d’establir-se vora la platja que tant els abellia. Joaquim Colomé i Alsina Historiador local


Biblioteca La Cooperativa

Primer terç del segle XX

Biblioteca La Cooperativa • Ajuntament de Malgrat de Mar• Biblioteques del Maresme

AMMM. Fons Juli Cardona Girons

Desclapers, 14-18 08380 MALGRAT DE MAR tel.: 937 619 032 · fax: 937 613 054 b.malgrat.lc@diba.cat ajmalgrat.es/el_poble_malgrat_de_mar/Biblioteca%20La%20Cooperativa Biblioteca La Cooperativa horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13h i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13h i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg tancat

(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 10 a 13h i de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. 10 a 13h (tancat juliol i agost) dg. tancat


MATARÓ

Si vas néixer de la mar com la petxina

Si vas néixer de la mar com la petxina, et voldria de la mar, com vela blanca...

J. Punsola.

En el segle I aC uns agrimensors romans traçaren enmig de la plana, damunt d’un turó abraçat per una riera i un rierot, i amb geometria clàssica, una ciutat: Iluro. Ben segur que la mar, com un inabastable teló de fons, degué jugar un paper important en determinar la ubicació de la ciutat que naixia. La predecessora de Mataró nasqué fruit d’una cultura que féu de la Mediterrània un mare nostrum. A través d’aquest mar, Mataró trameté els seus excedents, vi principalment, i en rebé la cultura clàssica. Un testimoni parla més que mil paraules, la serena bellesa de la Venus d’Iluro. L’edat mitjana trencà la unanimitat dels pobles que envoltaven el Mediterrani i passà de mar compartit a frontera entre móns hostils. El perill hi era immediat i imminent. Mataró, per preservar la integritat dels seus habitants, s’emmurallà. Malgrat tot, hi hagué homes que continuaren navegant i en deixaren un testimoni concloent, la coca de Mataró, exvot mariner cabdal per entendre la navegació medieval.

Els segles XVII i XVIII empetitiren el mar Mediterrani. El món europeu girà els seus ulls i afanys a l’Atlàntic, d’on venien riqueses i oportunitats de negoci que semblaven il·limitades. Els mataronins travessaren Gibraltar bé com a pescadors que anaven a Andalusia o a Galícia, bé com a mariners que dirigien els seus bastiments fins i tot al Bàltic. Però el gran repte fou el mercat americà i allí hi introduïren els productes dels seus obradors: indianes, navalles, barrets, sabates, mitges, o bé l’aiguardent. Els guanys d’aquesta negociació permeteFotos: Santi Carreras Sajaloli ren emprendre amb Fons Carreras. Arxiu Municipal de Mataró força la industrialitzaData aproximada: cap al 1950 ció de la mà del vapor. Però amb el vapor la navegació tradicional quedà ferida de mort i Mataró girà l’esquena al mar tal com descrigué amb enyorança el poeta. Avui, el port anhela ser més que un miratge del passat. Joan Giménez Blasco Historiador


Biblioteca Pompeu Fabra

Fotos: Santi Carreras Sajaloli

Biblioteca Pompeu Fabra• Ajuntament de Mataró • Biblioteques del Maresme

Fons Carreras. Arxiu Municipal de Mataró Data aproximada: cap al 1950

Plaça d’Occitània, s/n 08302 MATARÓ tel.: 937 412 920 fax: 937 412 922 b.mataro.pf@diba.cat mataro.cat/portal/ca/Cultura/lectura/index.html lapompeufabra.blogspot.com Biblioteca Pública Pompeu Fabra horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 i de 16 a 19 h dg. tancat

(estiu -agost-) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


MONTGAT Malgrat que l’activitat principal més present en la memòria dels montgatins ha estat la indústria, històricament l’activitat que ocupava els nostres avantpassats era la pesca, l’agricultura i, en menor mesura, l’explotació dels forns de calç i guix. Pel que fa a l’agricultura, es conreava la vinya, juntament amb altres cultius propis del Maresme. Des de temps llunyans, els pescadors de Tiana baixaven a Montgat per treure els fruits que el mar els oferia, fins que durant Preparant el peix per la subasta, 1916 aprox. Col·lecció: Arxiu Abelard Chimisanas el segle XVIII, allunyat el perill de la pirateria, començaren a construir els seus habitatges ran de mar, a l’actual barri antic. És en aquell temps que els pescadors es constituïren en una confraria que prengué com a patrona la Mare de Déu de l’Alegria, devoció que ja trobem documentada l’any 1673, tot i que probablement sigui més antiga. Aquesta confraria persistí fins al 1868, el darrer que els pescadors de Montgat sufragaren les despeses de la festa patronal, ja que amb la construcció de la nova parròquia de Sant Joan de Montgat no calia desplaçar-se a la llunyana

Els pescadors de Montgat església de Sant Cebrià de Tiana, ara batejada com Ermita de l’Alegria. Encara avui es recorda l’antiga devoció marinera en aquests versos dels goigs que es canten en la diada de Pasqua Florida: “Us aclamaren patrona els pescadors de Montgat, que vostra mà auxili els dóna en els temps de tempestat. Una antiga confraria vostra poder diu arreu: ¡ Oh Verge de l’Alegria, oïu sempre nostra veu” Actualment l’activitat pesquera ha minvat profundament fins al punt que ha esdevingut merament residual. Malgrat això la Confraria encara és viva, ara amb l’advocació de la Verge del Carme. S’hi han integrat els pescadors del Masnou i de Premià que, junt amb els de Montgat, quan sonen les campanes del rellotge de la Parròquia de Montgat, a la una del migdia, enceten la subhasta de la seva pesca, al crit de “Tres a la banda, noranta-cinc, noranta, La subasta del peix a Montgat, anys 60 aprox. vuitanta cinc...!”. Col·lecció: Arxiu Abelard Chimisanas

Abelard Chimisanas i Julià Historiador local


Biblioteca Tirant lo Blanc

Pescadors a la platja de Montgat, 1916

Biblioteca Pública

Tirant lo Blanc

Ajuntament de Montgat Regidoria de Cultura

Biblioteca Tirant lo Blanc• Ajuntament de Montgat • Biblioteques del Maresme

Arxiu personal d’Abelard Chimisanas i Julià

Rda. Països Catalans, s/n 08390 MONTGAT tel.: 934 690 098 fax: 934 691 674 b.montgat.tb@diba.cat bibliotecamontgat.blogspot.com Biblioteca Tirant lo blanc @bmontgattb horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu) dl. de 15.30 a 21 h dt. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat


PALAFOLLS El darrer dia del 2011 vam enterrar a Palafolls un pagès de pedra picada, Francesc Capdevila, a l’edat de noranta-sis anys. En Francesc va néixer a Mieres (la Garrotxa) on des de ben petit va viure de l’agricultura i la ramaderia. Tenia bestiar i vaques que produïen llet que venia als veïns del poble. La terra era per sembrar blat i farratges per al bestiar. Era, sens dubte, una agricultura basada en el consum propi i en la venda de proximitat. L’any 1968, en Francesc i la seva família va decidir traslladar-se a viure a Palafolls, on es dedicarien a conrear productes d’horta principalment al Pla de Grau de Malgrat de Mar. Va dedicar tota la vida a treballar en aquest ofici que, tal com havia dit ell mateix, “és el més noble, ja que requereix sacrifici, empenta i visió de futur.” Durant molts anys en Francesc va ser testimoni directe de les grans transformacions Masia Can Florenci del sector agrícola a la nostra (actual Casal de la Dona) comarca, on la mecanitzaArxiu: Ajuntament de Palafolls

Francesc Capdevila, un pagès a Palafolls ció i les millores genètiques han anat evolucionant dècada darrere dècada fins assolir uns nivells de productivitat molt alts, i on treure el màxim rendiment a les terres ha estat l’objectiu principal. En Sindicat de pagesos de aquests moments, però, el sector Palafolls, 1948 de l’horta ha entès que el creixeArxiu: Ajuntament de Palafolls ment té un sostre.Potser cal apostar per tornar a una agricultura de proximitat i posar en valor varietats autòctones, ja que l’agricultura ecològica va guanyant terreny. Francesc Capdevila va viure molts Local Social – Sindicat de Pagesos de Palafolls anys, prou com per veure que Arxiu: Ajuntament de Palafolls aquella agricultura de proximitat, que era la base de la seva subsistència econòmica en els seus inicis professionals, torna amb la sensació que es tanca un cicle productiu en el sector de l’horta a casa nostra. Josep Soms Martínez Pagés de Palafolls


Biblioteca Enric Miralles

Josep Soms i Martínez, pagès de Palafolls

Biblioteca Enric Miralles• Ajuntament de Palafolls • Biblioteques del Maresme

Parc de les Esplanes, s/n 08389 PALAFOLLS tel.: 937 657 908 b.palafolls.em@diba.cat horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu) dl. de 16 a 21 h dt. de 16 a 21 h dm. de 16 a 21 h dj. de 10 a 14 h i de 16 a 21 h dv. de 16 a 21 h ds. tancat dg. tancat


PINEDA DE MAR El 6 de juliol de 1499 Pineda s’obre al mar. Els vescomtes de Cabrera compren una franja de terra de dues canes d’ample (setze pams, 3,84 metres) que, tres dies després, venen a la universitat. Aquest camí, l’actual carrer de Mar, que arribava fins a la platja, facilitava el tràfic de mercaderies (gra i bestiar). Al segle XVII, a la part baixa del carrer es forma el barri de pescadors, el Raval de Mar. El segle XVIII és un moment important: l’any 1737 es comptabilitzen 26 persones dedicades a la pesca i el 1765 en seran 44. El 1790 trobem 22 barques dedicades a la pesFotografia cedida per OMC. Aprox. 1915 ca i quatre vaixells de cabotatge pel tràfic de mercaderies. També s’ha documentat la construcció de vaixells a la platja: entre 1754 i 1774 es construeixen cinc embarcacions de 25 tones d’arqueig i, entre 1784 i1797, cinc més d’entre 150 i 25 tones. Al voltant dels patrons, mariners i pescadors trobem oficis com els fusters de ribera (mestres d’aixa), calafats, corders, ferrers, teixidors de veles... L’economia familiar compta amb el treball de les dones, venen el peix pels carrers,

Pineda i els pescadors remallen les xarxes i mentrestant els nens a la platja juguen i aprenen l’ofici. Fins a la dècada dels 40 del segle XX, la pesca segueix generant activitat laboral; però el creixement de la indústria tèxtil i l’arribada del Fotografia cedida per OMC. Autor: L. Duran. Aprox. 1950 turisme de masses, els anys 60, fan que la pesca perdi atractiu: és una feina feixuga i inestable. Els pescadors canvien d’activitat i qui vol seguir la professió i viure del mar cal que disposi de barques grosses i potents, fet que comporta l’encoratge a port (Arenys de Mar o Blanes). Com a patrimoni ens han deixat la manera de guiar-se pel mar, enfilacions i topònims, l’elaboració artesanal de nanses, xarxes i els ormeigs tradicionals: l’arrossegament (el bou), la teranyina, el palangre, la fitora, el volantí, el tresmall, el sardinal, etc. Fons: Arxiu Municipal de Pineda de Mar. Autor: J. Poch. Any: 1954

Oleguer Massaguer Cassola Francesc Roldán Sánchez


Biblioteca M. Serra i Moret / Biblioteca del Poblenou • Ajuntament de Pineda de Mar • Biblioteques del Maresme

Autor: Josep Boixadera Ponsa Any: c. 1918 Cedida per: OMC

Biblioteca M. Serra i Moret

Biblioteca del Poblenou

Carrer del Progrés, 22 08397 PINEDA DE MAR tel.: 93 762 37 96 b.pineda.msm@diba.cat bibliotecapremiademar.org Biblioteca M. Serra i Moret

Passeig d’Europa, 23-25 08397 PINEDA DE MAR tel.: 937 662 016 b.pineda.p@diba.cat

horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 14 h i de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(hivern) dl. 15.30 a 20.30 h dt. 15.30 a 20.30 h dm. 15.30 a 20.30 h dj. 15.30 a 20.30 h dv. 15.30 a 20.30 h ds. 10 a 13 h dg. tancat

(estiu -juliol i agost-) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

(estiu) dl. 15.30 a 20.30 h dt. 15.30 a 20.30 h dm. 15.30 a 20.30 h dj. 15.30 a 20.30 h dv. 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


PREMIÀ DE DALT Protegit per la serralada Litoral, Premià de Dalt i el territori que va des de la riera d’Alella fins a la d’Argentona gaudeix d’unes condicions climàtiques privilegiades. Gràcies en part a aquestes el pagès ha sabut adaptar-se sempre als canvis. Fins a finals del segle XIX, la principal font d’ingressos del pagès provenia dels cultius de secà: taronja, blat, ordi, olivera, garrofers i vinya, plantada a muntanya. Cada mas feia la seva collita, a més de disposar d’hortes que es regaven amb aigua de mina. Aquests cultius servien per alimentar la Plantació de clavellina, 1958. Arxiu Pujol-Villà-Puig pròpia família, per l’intercanvi dins el mateix municipi o per vendre al Born de Barcelona, en un viatge que durava unes quatre hores amb carro. Cap al 1883, però, la situació econòmica dels pagesos canvià radicalment: apareix a Catalunya la fil·loxera, gran sotragada per a les vinyes; i es perd el cultiu de la taronja i l’olivera per glaçades. A partir de 1910-1915 hi ha importants canvis: arriba l’electricitat, que permet ampliar les explotacions de regadiu gràcies a l’extracció de l’aigua dels pous; s’importa el cep americà, resis-

La pagesia a Premià de Dalt els darrers 130 anys tent a la fil·loxera; i les vinyes baixen a la plana. El comerç amb Barcelona guanya en rapidesa amb la introducció dels camions com a mitjà de transport. Entre 1910 i 1920 s’introdueix el cultiu de la patata Traginant raïm amb samalers i portadora, després de la Guerra Civil. anglesa, que es va exportar a Fotografia de Núria Castells Villalba França i al Regne Unit fins a la dècada del 1960. Des de 1960 fins a 1980 aproximadament, el clavell va ser la principal font d’ingressos fins que noves malalties van malmetre la seva producció. La venda de terrenys per a la Camió transportant verdura al Born, 1962. construcció fou llavors més Fotografia de Miquel Viñals Comajuan rendible. Els pocs terrenys cultivats es dediquen fins a l’actualitat a la planta ornamental, i encara avui podem trobar a Premià de Dalt pagesos que conreen les seves hortes. Valerià Pujol Villà Arxiu Pujol-Villà-Puig


Biblioteca Jaume Perich i Escala

Una de les últimes batudes de blat a l’era de Can Cisa, 1960.

Biblioteca Jaume Perich i Escala• Ajuntament de PPremià de Dalt • Biblioteques del Maresme

Arxiu Pujol-Villà-Puig

Riera de Sant Pere, 88 08338 PREMIÀ DE DALT tel.: 937 514 771 b.premiad@diba.cat premiadedalt.cat/ambit.php?id=7 horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 9.30 a 13.30 h dg. tancat

(estiu) dl. de 15 a 21 h dt. de 15 a 21 h dm. de 15 a 21 h dj. de 15 a 21 h dv. de 15 a 21 h ds. tancat dg. tancat


PREMIÀ DE MAR L’economista i agrònom britànic Arthur Young, en el seu Viatge a Catalunya del 1787, descriu així el paisatge que va veure en passar per Premià: Molts vaixells i xarxes de pesca, amb fileres de bones cases blanques a la vora del mar. I, mentre els homes són a pescar, les dones s’afanyen El capità Jaume Font i Mas amb la tripulació del seu a fer punta. vaixell, finals s.XIX, inici s.XX. Extreta del llibre: Els I el Diccionapremianencs i el mar. Associació Bellamar. rio Geográfico Universal del 1832 en fa aquesta referència: La industria de Premià de Abajo es la navegación y la pesca; con este objeto salen cada año muchas barcas hacia Francia. La pesca i la navegació formen part, doncs, de l’essència marinera de Premià de Mar i del seu origen com a municipi independent. El barri de mar de Premià va anar creixent gràcies a la pesca i al comerç de cabotatge. Després s’hi afegiria l’empenta

El naixement d’un poble econòmica del comerç amb Amèrica, a l’època daurada de la navegació a vela. I l’impuls definitiu el donaria la industrialització, amb la instal·lació de diverses fàbriques i l’arribada del ferrocarril. Aquest procés va fer que al barri de mar de Premià es visqués una vida més activa, vinculada al comerç i a la indústria, força diferent del concepte tradicional agrari que es vivia a les zones de dalt. Això va fer que la gent de mar volgués decidir els seus afers pel seu compte i es va anar estenent un sentiment segregacionista. En conseqüència, l’any 1826, un tal José Vallespí, en nom de vint-i-sis veïns, “así terrestres como marítimos del vecindario de San Cristóbal de Premià, llamado de Mar, hoy parte integrante de San Pedro de Premià, llamado de Dalt”, demanava la partició del municipi en dos. Però aquesta no es faria efectiva fins al 1836, any de la constitució del primer Ajuntament de Premià de Mar. I el 1841 tindria lloc la separació religiosa de les dues parròquies. Ara, la presència de gent de mar en el nou municipi era aclaparadora. En el cens de l’any 1875 hi havia registrats 170 mariners i 85 pilots, que constituïen prop del 62% de la població treballadora. Els pagesos, en canvi, no arribaven al 7%. Text extret de: Els premianencs i el mar. [Premià de Mar] : Associació Bellamar Centre d’Estudis Marítims, 2005. 157 p.


Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras• Ajuntament de Premià de Mar • Biblioteques del Maresme

Pau Lloveras, pescador i forner, a principis del segle XX

Carretera de Vilassar de Dalt, 100 08330 PREMIÀ DE MAR tel.: 937 510 145 fax: 937 510 145 b.premiam@diba.cat bibliotecapremiademar.org Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras @bibliotecabmr horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 h i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13.30 h dg. tancat

(estiu) dl. de 16 a 21 h dt. de 16 a 21 h dm. de 16 a 21 h dj. de 16 a 21 h dv. de 16 a 21 h ds. tancat dg. tancat


SANT ANDREU DE LLAVANERES El barri de Can Sanç ha estat, fins no fa pas gaires anys, el barri dels pescadors. El seu origen l’hem de buscar a començaments del segle XVIII quan Bartomeu Sans va construir-hi una casa que, per diferenciar-la de la de Can Sans, que ja existia al poble, se li va dir can Sans de Mar. A partir de mitjan segle XIX es van construir unes casetes, a banda i banda de la primera edificació, amb planta baixa i pis. Les famílies de pescadors, que fins aleshores havien viscut a dalt del poble, es traslladen i creen aquest peculiar barri mariner. Part de l’Acatà

El peix extraordinari del mar de Sant Andreu de Llavaneres

La capella de Sant Pere ha estat sempre un símbol per al barri de can Sanç. La tenim documentada des del segle XIV i estava situada l’altre costat de la riera de Llavaneres, al cantó Font d’en Llull de llevant, dalt d’un petit turó. Al seu voltant hi havia unes petites habitacions, anomenades botigues, que els pescadors llogaven a la parròquia i on guardaven tots els estris de la pesca. L’any 1917 se’n Llac d’en Masriera va edificar una de nova al costat de ponent de la riera, al mateix lloc on ara hi ha l’actual. Aquesta capella era de dimensions reduïdes i tenia al davant un petit porxo. Finalment, l’any 1953 es va construir l’edifici actual. Assumpta Mercader i Lídia Massó


Fotografia extreta de: Boix Felip, Ernest; Joan Gustems i Vinyals. Catalunya cent anys enrere: recull de 4321 targetes postals d’Àngel Toldrà Viazo. Sabadell: Ausa, DL 2008

Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres• Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres• Biblioteques del Maresme

Collint maduixes. Camí de Can Segarra, propietat d’en Mateu

Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Closens, 65 08392 SANT ANDREU DE LLAVANERES tel.: 937 926 872 b.st.andreulla@diba.cat bibliotecallavaneres.blogspot.com horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu) dl. de 15.30 a 21 h dt. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat


SANT VICENÇ DE MONTALT De la pesca no en tenim gaire informació. Es diu que al barri de Les Ànimes vivien els pescadors. La pagesia, en canvi, ha tingut molta importància. El que ara coneixem com Montaltpark, can Boada i Ripoll, eren les terres més bones, quant a qualitat:una temperatura superior, entre dos i cinc graus, a la de la part alta del poble i, a més a més, molta aigua. Havien estat antigues maresmes, petits llacs d’aigua dolça molt abundant. També hi havia un nombre considerable d’explotacions agràries de diferents mides. Potser la més gran havia estat la de can Milans del Bosch, que s’estenia fins a Arenys de Munt. Era una explotació sobretot de vinyes i oliveres. De tota manera les vinyes ocupaven un àrea més extensa, que es portava en règim de parceria, és a dir, el pagès havia de donar una part del que collia al propietari de les terres. Les parts eren diverses: de tres o quatre parts, una per a l’amo, de cinc, dues per a propietari, etc. Però la proporció va acabar sent de dues, una. De terres de regadiu també n’hi havia. Les més grans eren les de can Mora, les de can Rams i i les d’en Valls, que normalment portava el mateix propietari. Hi havia explotacions de tipus familiar que es portaven en règim d’arrendament, com ara ca n’Icu, can Gasull, La Casanova, El Forn, can Riera, can Jordi i can Calella, per anomenar-ne unes quantes. I també hi havia petits propieta-

Pagesia i pesca ris que portaven les seves terres: en Saurí, l’Arqué, en Domingo i en Rodon. L’única explotació que resta a Sant Vicenç de Montalt és la d’aquest darrer. A banda de la vinya que donava fins a 1000 hectolitres de vi, s’havia sembrat la patata que s’exportava a Anglaterra. Es conreava tant als horts com a les vinyes, entre els ceps. El 1947 es va acabar de construir l’edifici del Sindicat de Pagesos, que es va pagar amb els 25 cèntims de pesseta que els pagesos aportaven per cada quilo de patates que venien. També es van plantar molts maduixers, clavellers i pesolers, i arbres fruiters com ara tarongers, pruners i presseguers.

Clavellers conreats per en Lluís Casas de can Mas, 1960 Fotografia: Antoni Buch i Esteban.

Francesc Abril i Figueras Pagès


Biblioteca La Muntala

Collint el raïm. Els coves s’omplien i s’abocaven a les portadores, anys 40

Biblioteca La Muntala• Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt• Biblioteques del Maresme

Fotografia: Arxiu Antoni Buch i Esteban.

Riera del Gorg. s/n 08394 SANT VICENÇ DE MONTALT tel.: 937 912 372 fax: 937 913 460 b.st.vicensm@diba.cat svmontalt.cat/ambit.php?id=22 bibliolamuntala.blogspot.com La Muntala @bibliotecalamuntala horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu -agost-) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


SANTA SUSANNA Santa Susanna és un poble que tradicionalment s’ha dedicat al cultiu de cereals, hortalisses i ramaderia. Antigament, el treball era molt dur i requeria molt d’esforç i sacrifici. A la majoria de cases de pagès hi havia bestiar, del qual aprofitaven els fems per adobar la terra i en venien la llet. Amb el temps la ramaderia a Santa Susanna s’ha anat extingint. L’agricultura s’ha mantingut.Els camps de conreu, però, s’han reduït perquè el creixement de la població i el turisme s’han imposat al sector primari. També la crisi del sector ha dificultat la introducció de nous joves agricultors. Tomàquet Xerri En el nostre cas, venim d’una família tota la vida dedicada a l’agricultura, i que ha viscut l’evolució del sector, partint dels cultius dels nostres besavis i avis que es dedicaven a la vinya; passant pels conreus de patata i enciam francès. Més endavant, quan els meus pares portaven la terra van començar amb la coliflor, el tomàquet, el pèsol... Amb el pas dels anys la nostra explotació s’ha anat modernitzant, primer amb l’arribada de maquinària, del reg automàtic... Al voltant dels anys 90, jo m’hi vaig incorporar, aportant noves

Els Pi, una vida dedicada al camp idees, com la construcció d’hivernacles, la introducció de noves màquines, la instal·lació de cultiu hidropònic i d’una cambra frigorífica... Uns anys després també es va incorporar al treball del camp la meva germana, la Joanna. Aquest esforç per innovar ens ha facilitat la feina, ens ha permès obtenir productes de millor qualitat i introduir-ne de nous, com per exemple el tomàquet xerri pera, amb el qual hem obtingut el premi al millor Tomàquet Xerri de l’EsPèsols tat de l’any 2011, celebrat a la fundació Alícia. Aquesta és l’evolució de la nostra família en el món de l’agricultura, una família humil i molt lluitadora, que ha tirat endavant allò que ens agrada, el camp. Pol·linització amb abelles Simó Pi Pagès


Biblioteca de Santa Susanna

Santa Susanna, vers els anys 60.

Biblioteca de Santa Susanna• Ajuntament de Santa Susanna • Biblioteques del Maresme

Fotografia cedida per SSOM

Plaça de Catalunya, s/n 08398 SANTA SUSANNA tel.: 937 678 441 fax: 937 678 750 biblioteca@stasusanna.org stasusanna.org Biblioteca De Santa Susanna horaris: (hivern) dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 h dt. de 16 a 20 h dm. de 16 a 20 h dj. de 16 a 20 h dv. de 16 a 20 h ds. de 9 a 13 h dg. tancat

(estiu) dl. de 9 a 13 i de 16 a 20 h dt. de 16 a 20 h dm. de 16 a 20 h dj. de 16 a 20 h dv. de 16 a 20 h ds. tancat dg. tancat


TEIÀ En el transcurs d’una bona part de la història de Teià hem tingut costa i, per tant, els teianencs hem estat gent de mar i ens hem dedicat a la pesca i al transport de mercaderies de cabotatge. Només fa 137 anys que, amb la separació del barri marítim del Masnou, Teià deixa de ser poble costaner. Des de la formació del primer Ajuntament de Teià, el 1505, fou responsabilitat de la Batllia el control de persones Les vinyes de Teià. Anys 20 Fotografia: Antoni Buch i Esteban. i mercaderies que circulaven per la platja del Masnou entre els torrents de Bloques i d’Humbert. Ja en aquell temps es va començar a fer palesa la importància dels veïns del Masnou, que vivien en unes quantes cases prop del mar, i se’ls equiparava amb els de l’interior. Això és degut al fet que les tasques a desenvolupar pel batlle o sotsbatlle eren més al Masnou a causa del trànsit marítim i del camí Ral. Per tal d’evitar el perill de les epidèmies, que sovint entraven per via marítima, els ajuntaments estaven obligats a emetre uns cer-

Les patents de sanitat de Teià tificats que asseguraven que els mariners que partien del poble amb vaixell estaven sans. Tanmateix les autoritats havien d’exigir aquest document, que hom anomenava patent de sanitat, als patrons que atracaven a la seva costa. A l’arxiu municipal de Teià es conserva una interessant col·lecció de 28 patents de sanitat, que amb les d’altres arxius formen un recull de 94 patents datades entre el 1773 i el 1848, Aquest recull ens ajuda a interpretar un interessant període de la nostra història com fou la complexa segregació del Masnou. En el seu format es pot apreciar com els canvis de règim de l’estat espanyol afectaven el redactat de les patents: en períodes lliberals Els pins alts, 1895. el Masnou era inArxiu Històric de Teià. dependent i en períodes absolutistes, no. Després de 1825, amb la separació definitiva, ja no quedà cap rastre de Teià a les patents. Jordi i Josep Maria Balada Arxiu Històric de Teià


Biblioteca de Can Llaurador

Patent de Sanitat de Teià

Biblioteca de Can Llaurador• Ajuntament de Teià• Biblioteques del Maresme

Arxiu Municipal de Teià

Av. J. Roca Suárez-Llanos, 40 08329 TEIÀ tel.: 935 550 104 b.teia@diba.cat teia.cat Biblioteca de Can Llaurador Teià @bteiacl horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


TIANA Tradicionalment el principal cultiu de Tiana ha estat la vinya, que va ser introduïda pels romans. A principis del segle XIX tres quartes parts del municipi estava ocupat per la vinya i produïa un vi realment exquisit i molt buscat a Barcelona. Les vinyes arribaven a la mateixa carena de les muntanyes. Tiana gaudia d’abundants aigües, provePagesos treballant la vinya, 1925. nien de moltes mines, Arxiu personal de Josep M. Toffoli amb un clima sa i temperat amb les quals es cultivaven els marges del torrent en petites parts, en esglaons, per aprofitar les curtes porcions de terreny. El torrent o riera d’en Font tenia dos molins fariners. La majoria de les grans masies pertanyien a veïns de Barcelona. Els tianencs treballaven com a jornalers de conreu i molts podien gaudir d’una petita vinya per a profit personal, que sempre ajudava a la seva economia. Destacava entre els productes de Tiana un oli exquisit, però amb molt poca quantitat. La fruita, molt variada i de totes les espècies. A destacar durant el segle XIX el cultiu de la taronja que

L’agricultura a Tiana va introduir a Tiana Antonio Barata, i que degut a unes fortes gelades van anar desapareixent a finals del segle XIX. Garrofes, blat, ordi, cànem, gla, llegums i hortalisses eren altres del principals cultius Actualment la vinya, la flor i l’horta són els principals cultius de Tiana. La ramaderia sempre ha estat minsa, només per a consum propi, i avui és pràcticament inexistent. Camps sembrats a Tiana, 192-? . Arxiu personal de Josep M.Toffoli

Josep M. Toffoli Carbonell Historiador local


Biblioteca Can Baratau

Biblioteca Can Baratau• Ajuntament de Tiana• Biblioteques del Maresme

Les vinyes de Tiana, 1921 Arxiu personal de Josep M.Toffoli

Lola Anglada, 10 08391 TIANA tel.: 934 657 741 fax: 934 658 236 b.tiana.cb@diba.cat tiana.cat cbaratau.blogspot.com Tiana CB horaris: (a partir del 5 de juliol) (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 dg. tancat

(estiu) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


TORDERA Fins a principis dels anys cinquanta, el poble dorm la tranquil·la letàrgia de la seva ruralitat, i creix al ritme del camp i del bosc, a poc a poc, com ho fan les sureres. Si ha de preveure el seu futur més immediat, la primera mirada del torderenc és sovint cap al cel: plourà com cal, o ho farà a bots i barrals i haurem de córrer? El vent bufarà de llevant, o de garbí, o el ponent ressecarà els camps obligant-nos a regar? Farà fred, o boira, nevarà Excorxador Municipal, anys 40 Font: Virginia Sabater Albertí potser, o el gebre folrarà de blanc els camps massa d’hora per a les darreres collites de la tardor? La desagraïda feina de pagès era un dels pilars de la nostra economia. Una pagesia sempre pregant al cel per una climatologia condescendent. A més de la pagesia, la ramaderia era un altre dels pilars: les vaques i la producció de llet embarcada, dia rere dia, en camions tremolosos camí de la capital.

Tordera rural: el poble endreça el silenci Una altra important mirada de l’esperança del torderenc era cap al bosc: suro, llenya i carbó. Les piles de pannes de suro recollien tot el sol de l’estiu i es preparaven per bullir abans que el ganivet de llescar omplís de somriures els abundosos tallers de tapers. O els carros, carregats amb totes les olors del bosc: soques i llenya apilada a l’estació, preparada per farcir vagons de trens sense pressa, de camí als forns de pa de la gran ciutat. O les fumaroles de les carboneres, marcant territori des de la llunyania, de la primera a la darrera vall del Montnegre. Homes forts, durs i sacrificats; de mans nues i dures, capaces de pregar, de treballar i de lluitar per la feina; bosquetans i carboners, oblidats tota la setmana a bosc, just fins dissabte quan baixaven a la vila per veure la família, afaitar-se, rentar-se i... tornar a la muntanya que la feina no feia festes. Màquina de segar ferratge, anys 60 Família Vilajeliu Serra

Quim Haro Professor i escriptor


Biblioteca de Tordera

Colla de segadors en temps de sega a Can Gelmà, 1936

Joan Maragall, 6 08490 TORDERA tel.: 937 642 560 fax: 937 643 730 b.tordera@diba.cat tordera.cat/ambit.php?id=14 Biblioteca de Tordera • Ajuntament de Tordera • Biblioteques del Maresme

Font: Família Aliva - Mas

horaris: (hivern) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dl. de 16 a 20.30 h dt. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


VILASSAR DE DALT Una de les activitats humanes que més ha transformat el paisatge que ens envolta ha estat l’agrícola, si més no, el conreu de la terra ha constituït fins ben entrat el segle XX la Fotògraf: desconegut, principis del s. XX. base econòmica de la Arxiu Josep Vilademunt població. Això no obstant, la pèrdua de pes econòmic i social de l’agricultura al llarg del segle passat ha delimitat la seva funció i, a hores d’ara, ha deixat de ser el sistema productiu dominant per convertir-se en un dels testimonis més rellevants que els nostres avantpassats ens han llegat en el paisatge. L’objectiu principal de l’agricultura consisteix a afavorir el creixement de determinades espècies vegetals, per sobre d’unes altres, segons la utilitat en l’alimentació humana. En el paisatge, aquesta pràctica s’ha traduït en la substitució gradual de la vegetació natural, el bosc, per espècies, generalment foranes, més productives, i en l’orografia per la delimitació d’uns espais dedicats al conreu en forma de llargues feixes atalussades, a la plana, i d’ondulades terrasses esglaonades, a muntanya, en-

Terra, pagesia i paisatge… trelligades per les construccions agrícoles tradicionals de pedra seca com són les parets, les barraques i les balmes murades, i tot plegat pigallat d’arbres fruiters. La superfície cultivada i el tipus d’explotació ha anat variant en el temps, ja que les conjuntures històriques han empès els pagesos a buscar conreus cada vegada més rendibles i alhora adaptats al Fotògraf: Casimir Barrera i clima de la zona. Vinyars, bladars i Castells, anys 1950-1960. oliverars, resistents a la sequera, han Arxiu Josep Vilademunt senyorejat per tot el terme des que l’home s’hi va instal·lar. Les sènies de lli, cànem, saboneta i maduixes han complementat a voltes els cultius tradicionals. Els garroferars i els tarongerars es van estendre mentre la vinya emmalaltia i era arrabassada, fins que la introducció de l’electricitat va permetre la perforació de pous i l’extensió de l’horticultura i la floricultura.

Josep Vilademunt i Corney Secció de Ciències de la natura del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt


Fotògraf: Magí Casanovas i Artigas Fons: Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

Biblioteca Pau Piferrer

Biblioteca Pau Piferrer • Ajuntament de Vilassar de Dalt • Biblioteques del Maresme

En els anys en que l’activitat agrícola regia la vida del poble el territori s’estructurava en una plana cultivable, un nucli urbà i un espai muntanyós agroforestal articulat per masies. Una d’aquestes masies era la de can Mamet, emplaçada en un dels vessants del torrent Gili. Ha sigut l’esforç i la tenacitat de pagesos com en Jaume Figueras i la Maria Ventura el que ha permès mantenir l’espai agrari i salvaguardar la qualitat paisatgística.

Marquès de Barberà, 11 08339 VILASSAR DE DALT tel.: 937 530 952 fax: 937 530 952 biblioteca@vilassardedalt.cat vilasardedalt.cat horaris: (hivern) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 dg. tancat

(estiu) dl. de 15.30 a 20.30 h dt. de 15.30 a 20.30 h dm. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat


VILASSAR DE MAR Vilassar de Mar ha estat capdavanter en la innovació agrària. Ja a finals del segle XVIII tenia la platja habilitada per fer exportació de taronges, conreu del qual se n’ exportaven els excedents a França. Posteriorment, a finals del XIX, aparegué l’especialització en la patata primerenca per a exportació i a partir dels anys deu, del segle XX, aquest tipus de conreu esdevingué una veritable revolució agrícola que permeté l’enriquiment dels pagesos i de la comarca. Aquestes sembrades facilitaren l’extensió del regadiu i de petites cases de pagès que s’anomenaren sènies. Aquestes patates eren exportades principalment als mercats de París i Londres. Arran d’aquest conreu es fundaren els sindicats de pagesos de moltes poblacifoto: Fons Sust. Vilassar de Mar ons maresmenques. Els seus membres s’unien per tal de comprar els adobs i la patata de llavor en quantitat i així obtenien millors preus. Els sindicats també es cuidaven de fer-ne l’exportació cap a l’estranger.

Vilassar de Mar, pioner agrícola Vilassar de Mar tingué el sindicat més actiu de la comarca i durant molts anys fou la seu de la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral. foto: Fons Joan Aldrufeu. AMVM. Vilassar de Mar Una nova revolució agrícola s’esdevingué el 1921, també a Vilassar de Mar, quan l’italià Beniamino Farina inicià el conreu del clavell. A partir d’aquest moment tota la comarca gaudí d’un període daurat de l’agricultura. Primer el clavell, en solitari, i després en múltiples varietats de flors que s’exportaven arreu d’Europa per tren o avió. Vilassar de Mar acull, des de 1983, la seu del Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya on els productors comarcals poden vendre els seus productes en origen als detallistes. L’agricultura, per al nostre poble, ha estat un motor econòmic de primer ordre i aquí s’hi han produït avenços tècnics que han revolucionat tota l’economia agrària comarcal. Feliu Novell Andinyac Museu de la Mina Vella


Biblioteca Ernest Lluch i Martín

Biblioteca Ernest Lluch i Martín • Ajuntament de Vilassar de Mar • Biblioteques del Maresme

Fotografia: Fons Joan Aldrufeu. AMVM. Vilassar de Mar

Santa Eulàlia, 66-80 08340 VILASSAR DE MAR tel.: 937 506 834 fax: 937 534 950 a/e: b.vilassarm.elm@diba.cat vilassardemar.cat/directori/equipaments/biblioteca-municipalernest-lluch-i-martin Biblioteca Ernest Lluch @bvilassarelm horaris: (hivern) dl. de 16 a 21 h dt. de 10 a 14 h i de 16 a 21 h dm. de 10 a 14 h i de 16 a 21 h dj. de 16 a 21 h dv. de 10 a 21 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat foto: Xevi Aymà

(estiu) dl. de 16 a 21 h dt. de 16 a 21 h dm. de 10 a 14h i de 16 a 21 h dj. de 16 a 21 h dv. de 10 a 14h i de 16 a 21 h ds. tancat dg. tancat


BIBLIOGRAFIA

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13

Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella Biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar Biblioteca Sant Martí d’Arenys de Munt Biblioteca de Cabrera de Mar Biblioteca de Cabrils Biblioteca Can Milans de Caldes d’Estrac Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar Biblioteca Joan Coromines del Masnou Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat Biblioteca Enric Miralles de Palafolls

14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt Biblioteca Municipal Martí Rosselló i Lloveras de Premià de Mar Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt Biblioteca de Santa Susanna Biblioteca de Can Llaurador de Teià Biblioteca Can Baratau de Tiana Biblioteca de Tordera Biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar


L’Agricultura. En Santa Susanna, un poble amb vida. Santa Susanna: l’Ajuntament, [2003], p.95-98 | 9, 13, 14, 20

Varietats hortícoles a la conca de la Tordera per a una alimentació saludable. [Girona]: Dipsalut, Diputació de Girona, 2009. 79 p. ISBN: 9788461296309 | 23

L’Agricultura a Cabrils. En Com era abans Cabrils. Cabrils: l’Ajuntament: Biblioteca, 2009. p. 11-26 | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 18, 19, 23, 25

ARMENGOL, Cristina. El conreu de la flor. En Recordant... les veus d’Alella. Alella: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura: Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 2008, p. 73-99 | 1, 2, 3, 5, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 17, 21, 22, 23, 25

L’Agricultura a Malgrat. Malgrat de Mar: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura, [2006]. 57 p. | 9 ALABAU, Albert. Què fa... Pau Gutiérrez. Alella, 2011, núm. 308, p. 33 | 1 ÁLVAREZ BLANCO, Ernesto. Arenys de Mar en Cuba, Cuba en Arenys de Mar. Matanzas: Matanzas, 2003. 124 p. ISBN: 9592680205 | 2

AYMAR I VILALTA, J.; RIERA I SALLARÈS, A. Els pagesos d’Alella. Alella, 1985, núm. 190, p. 57-59 | 11 BADOSA CAÑELLAS, A. Mar endins...! Arenys Vida Parroquial, 1947, núm. 42, p. [3] | 2 BALLART CLOS, Joan. Els Goday i la indústria del peix. Sot de l’Aubó, 2009, núm. 29, p. 3-9 | 8

ÁLVAREZ BLANCO, Ernesto. Contribución al estudio de los indianos del Maresme: los Espriu de Arenys de Mar. [Arenys de Mar: s.n.], 2002. 97 p. |2

BALLART CLOS, Joan. Navegants canetencs: aventures i desventures de la gent de mar del segle XVIII. Sot de l’Aubó, 2010, núm. 34, p. 20-23 | 8

ARDANUY, Amparo; MEMBRIVES, Núria; TORRELLES, Núria.

BARBA CASANOVAS, Rosa; PIÉ I NINOT, Ricard. La Utopia

realitzable d’obrir la ciutat al mar. Mataróescrit, 1990, núm. 53, p. 15-22 | 11

BUCH I ESTEBAN, Antoni. Vinyes i vinyaters. 3 Viles, 20042006, núm. 133-154 | 6

BARTRÉS SALA, Gaspar; MANAU I GRAUPERA, Ferran. La vida marinera. En Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Barcelona: Ferran Manau, 1987. 237 p. ISBN: 8439865201 | 24

CAMPS I MASSAGUER, Santiago. Naixement i infantesa del Club de Pesca Mar-Sport: 1975-1982. Arenys de Mar: [s.n.], 2000, 24 p. | 2

BASSA I VILA, Oriol. Descobrim Mata i les Cinc Sènies: itineraris de natura, agricultura, història i paisatge. Argentona: Natura, 2009. 80 p. | 4, 11, 15, 20 BOU, Joan; SERRA, Elena. Bombolles de producció local: pedaços d’història. [Tordera]: l’Ajuntament, 1996, 44 p. |3, 7, 9, 14, 15, 23 BOU, Joan; SERRA, Elena. La indústria tapera torderenca. Un bocí del nostre passat. [Tordera]: l’Ajuntament, 1998, 110 p. | 23 BUCH I ESTEBAN, Antoni. En Jordi Ferran i Ribas, fidel a la pagesia. 3 Viles, 1996, núm. 34, p. 14-15 | 6

Canet, l’evolució d’un poble [enregistrament vídeo]. Canet de Mar: l’Ajuntament: Sabem.com, 2011. 1 DVD | 8 CARBONELL, Eliseu; DOÑATE, Miquel; ROMERO, Pablo. Ser o no ser del mar. Arenys: història, patrimoni i antropologia marítima. Girona: Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural; Barcelona: Museu Marítim, 2011. 148 p. ISBN: 978-84-9984-121-2 | 2 CASALS I COLL, Gaspar. Roca: cireres i minaires. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2001. 32 p. | 3 CASTANARDO, Ester. Un Llop de mar. Mataró report. 2005, núm. 95, p. 30-33. |5, 11 CHIMISANAS, Abelard. Confraria de pescadors de Ntra. Sra.


de l’Alegria. En Montgat, genealogia i història [en línia] Montgat, 2005 [Consulta 15 de març 2012]. Disponible a: <http://www.telefonica.net/web2/chimisanas/raco0506. htm>

1911. Caldes d’Estrac: Gavot, Associació per a l’estudi i la divulgació de temes culturals i de medi ambient, 2011. 15 p. |6

Club Náutico de Arenys de Mar. Festes de Sant Zenon, 1972, p. [33-35] | 2

CRUANYES BECANA, Antoni. La nissaga dels Dotras, mestres d’aixa i fusters. Sot de l’Aubó, 2004, núm. 7, p. 26-28 |8

COLOMINAS I PUIG, Joan. Club Nàutic d’Arenys de Mar: 50 anys. [Arenys de Mar]: el Club, 2002. 162 p. ISBN: 8474861195 | 2

CRUANYES BECANA, Antoni. Visió marinera canetenca del segle XVIII. Sot de l’Aubó, 2004, núm. 11, 12 i 13, p. 22-27, 50-55 i 36-42 | 8

COSTA I OLLER, Francesc. Mataró des del mar: panorama vuitcentista. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1986, núm. 25, p. 4-5 | 11, 24

CRUANYES BECANA, Antoni. Visió marinera canetenca del segle XIX: L’Adéu a Cuba. Sot de l’Aubó, 2006, núm. 16, p. 13-16 | 8

COMÍ I BUIL, Josep. La pesca d’arrossegament, motor del desenvolupament econòmic de la Confraria de pescadors d’Arenys de Mar. Arenys Vida Parroquial, 1995, núm. 558, p. 115 | 2 Commemoració del centenari del temporal de l’any

De cara al mar: guia didàctica, material i recursos pedagògics per al coneixement del litoral de Mataró. Mataró: Museu de Mataró, Secció de Ciències Naturals, 1998. ISBN: 8492145137 | 11, 12, 22 Decreto de 18 de mayo sobre el puerto. Arenys Vida Parroquial, 1951, núm. 89, p. [7] | 2

Denominació d’origen Alella. 50 anys. Alella, 2003, núm. 265, p. 29-40. | 1 L’economia de Malgrat al segle XIX: de què vivien els nostres besavis. En MORA I VILA, Maria Teresa. Malgrat al vuit-cents: estudi socioeconòmic. Malgrat de Mar: l’Ajuntament, DL 1996, p. 115-186 | 6, 7, 9, 11, 15, 16, 20, 23, 24 ESPRIU I MALAGELADA, Agustí. La pesca; El port. En Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona: Abadia de Montserrat, 2010, p. 53-66; 135-136 | 2, 3, 11 Exposición monográfica de tema marítimo: catálogo. Arenys de Mar: Archivo Histórico y Museo Fidel Fita, 1959. 23 p. | 2, 10 FERRER I COSTA, Josep. Una economia en transformació. En Pineda en el temps. Pineda de Mar: l’Ajuntament, 2000. p. 35-37 | 13, 14, 15 FONT I PIQUERAS, Josep. Conreus i boscos: pagesos, caça-

dors i boletaires. En Recordant... la història propera d’Alella. Alella: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura: Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 1997, p. 83-93. ISBN: 8492334304 | 1, 2, 7, 8, 10, 11, 14, 16, 22, 24 FONT I PIQUERAS, Josep. Vinyataires i vinaters. En Recordant... l’Alella d’abans. Alella: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura: Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 1999, p. 19-56 | 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 16, 17, 22, 24 GIMÉNEZ I BLASCO, Joan. De la vela al vapor: la marina catalana a través d’una família de Vilassar de Mar: els Sust. Lleida: Pagès, 2009. 259 p. ISBN: 9788497797399 | 25 GIMÉNEZ I BLASCO, Joan. Mataró en la Catalunya del segle XVII: un microcosmos en moviment. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 2001. 801 p. ISBN: 8492389656 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 16, 17, 18, 19, 25 GIMÉNEZ I MOLINA, Isabel. La transformació del paisatge del Masnou: 1849-1945. El Masnou: l’Ajuntament, [2005]. 152 p. | 4, 7, 8, 10, 11, 12, 15, 16, 21, 23, 25


GUARDIOLA I PRIM, L. La pagesia; La pesca. En Sant Joan de Vilassar: història i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. Vilassar de Mar: [s.n.], 1955, p. 389417; p. 361-387 | 10, 25 ISERN I ROIG, Francesc. Records d’un home de mar. Barcelona: [s.n.], 1984. 58 p. | 2, 8 ISERN I ROIG, Francesc. La Terralada. Eivissa: Jean Serra, 1980. 5 p.| 8 LLADÓ I FONT, Jaume. La Gent del mar: un poema mort sota les xarxes. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 1987, núm. 27, p. 45-52. |11 LLINÉS, Ramón. Els Pescadors de platja… estem sentenciats. Maresme, 1969, núm. 1, p. 8-9 | 11 LLOVET, Joaquim. Constructors navals de l’ex-província marítima de Mataró: 1816-1875. Mataró: Caixa Laietana, 1971. 134 p. | 2, 4, 7, 8, 10, 11, 14, 16, 23, 25 LLOVET, Joaquim. La Matrícula de Mar i la provín-

cia marina de Mataró al segle XVIII. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana; Barcelona: Dalmau, 1980. 197 p. ISBN: 8423201651| 1, 2, 4, 6, 7, 8, 10, 11, 16, 17, 18 El Mar de Mataró: SPAS 1959-2009. Mataró: Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques, 2008. 236 p. ISBN: 9788461274079 | 11, 13 MARTÍ I COLL, Antoni. Control de la tripulació d’un pinc mataroní per culpa de la matrícula de mar: 1756-1758. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2000, núm. 66, p. 8-15 | 11 MAS I GIBERT, Xavier. En la desaparició de l’Horta dels Missioners del Sagrat Cor. Sot de l’Aubó, 2004, núm. 7, p. 2224 | 8

MERCADER, Assumpta. El peix extraordinari del mar de Sant Andreu de Llavaneres. Sant Andreu de Llavaneres: l’Ajuntament, 2005. 22 p. ISBN: 8460637301 | 9, 18, 23 MONTERO, Annie; VALL-LLOVERA, Gerard. Agrícola de Teià [enregistrament vídeo]. [Teià: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, 2006]. 1 DVD | 21 Montgat: l’evolució d’un poble [enregistrament vídeo]. [Montgat]: l’Ajuntament, 2010. 1 DVD | 12 Montgat: imatges per a la memòria [enregistrament vídeo]. Montgat: l’Ajuntament, 2005. 1 DVD | 12, 22

MORAGAS I BOTEY, Joaquim. La marina mercant. En Història breu de Premià de Mar: memòries. Argentona: L’Aixernador, 1990, p. 37-43 | 2, 3, 4, 7, 8, 9, 11, 15, 16, 17, 18 Museu de la Marina: Vilassar de Mar [enregistrament vídeo]. Vilassar de Mar: Òrbita, [1997?]. 1 VHS | 2, 10, 16, 25 NOGUERAS DE PRATS, Pere. Gent d’Arenys. Arenys de Mar: La Copisteria, 1992-1995. 3 v. | 2, 4 El Nostre Premià: una mirada enrera. [enregistrament vídeo]. Premià de Dalt: l’Ajuntament, 2010. 1 DVD | 16 Els nostres pagesos. Arennios, 1991, núm. 16, desembre, p. 25. | 2

MAS I GIBERT, Xavier. La Terralada del 23. Sot de l’Aubó, 2004, núm. 6, p. 14-20 | 8

MORAGAS I BOTEY, Salvador. Coses de marina vistes des de Premià. Premià de Mar: Museu Municipal de Premià; Argentona: Aixernador, 1985. 245 p. ISBN: 8486332060 | 1, 2, 5, 10, 16, 17, 19

NOVELL ANDIÑACH, Feliu. L’Agricultura a Cabrera de Mar. Canet de Mar: Els 2 Pins, 1999. 123 p. ISBN: 8492396725 | 4, 5, 8, 13, 16, 24, 25

MASSONS, Josep M. Els pagesos. En Història de la Vila de Santa Susanna. Santa Susanna: l’Ajuntament, [s. a.], p. 239-254 | 20

MORAGAS I BOTEY, Joaquim. Famílies marineres de Premià. Argentona: L’Aixernador, 1995. 305 p. ISBN: 8488568169 | 2, 8, 10, 11, 12, 16, 17, 24

NOVELL ANDIÑACH, Feliu. L’Agricultura a Vilassar de Mar. Canet de Mar: Els 2 Pins, 1998. 134 p. | 7, 8, 13, 16, 25


La pagesia a Tordera: les botigues de pagès. El Pont de ferro. II etapa, 2001, núm. 2, p. 13 | 23 Els Pagesos de Malgrat de Mar i els seus sindicats: [recull de textos]. [Malgrat de Mar: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura. Arxiu Municipal], 2001. 33 p. | 9, 16 El paisatge del vi. Alella, 2006, núm. 282, p. 35-41| 1 Els Pescadors. En MIR I MORAGAS, Domènec. Qui t’ha vist i qui et veu. Calella: Edicions Marrè, 2002. ISBN: 8485060652. p. 61-71| 7 Pescadors i navegants. En Documents per a la història de Premià de Mar [en línia]. Premià de Mar: [s.n.], 2012. [Consulta 16 gener 2012]. Disponible a: <http://historiadepremia.com> PLANAS RIUS, Joan. Temps de segar i batre. Sot de l’Aubó, 2006, núm. 16, p. 21-22 | 8 POMÉS I VIVES, Jordi. L’Agricultura i els sindicats pa-

gesos de Malgrat de Mar: una panoràmica del món agrari local des de finals del s. XIX fins a l’actualitat. Malgrat de Mar: l’Ajuntament, 2007. 295 p. ISBN: 978-8493463328 | 9, 13, 14 POMÉS I VIVES, Jordi. Apunts sobre la transformació del secà al regadiu a Canet. Aprofitament de pous i mines. Sot de l’Aubó, 2007, núm. 20, p. 37-41 | 8 POMÉS I VIVES, Jordi. Santa Susanna, un municipi genuïnament agrari a la costa del Maresme (1890-1986). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2009, octubre, núm. 95, p. 21-27 | 11, 20

PONS I GURI, Josep Maria. El II centenari de l’Estudi dels Pilots d’Arenys de Mar. Festes de Sant Zenon, 1979, p. [3-10] | 2

REIXACH I PUIG, Ramon. El Mataró remença: sindicació i subjectivitat política. Mataró report, 2005, núm. 98, p. 6567 | 5, 11

PONS I GURI, Josep Maria. Arenys de Mar: una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d’Arenys de Mar, 2003. 16 p. | 2

REIXACH I PUIG, Ramon. No et fiïs mai de la calma: el mar a Mataró i la tempesta. Mataró report, 2004, núm. 85, p. 71-73 | 11

PONS I GURI, Josep Maria. Cançó de mariners. Festes de Sant Zenon, 1990, p. [10-37] | 2

ROCA I PAGÈS, Josep. Calendari d’un pagès. Vilassar de Mar: Katelani, 2002. 162 p. ISBN: 8493199087 | 25

PONS I GURI, Josep Maria. Estudi dels Pilots: assaig monogràfic sobre la Reial Escola de Nàutica d’Arenys de Mar. Barcelona: Curial, 1993. 232 p. ISBN: 8472569314. [També disponible en castellà] | 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 19, 22, 24, 25

POMÉS I VIVES, Jordi. Sindicalisme i cooperativisme agrari a Canet de Mar (1918-1936). Sot de l’Aubó, 2010, núm. 32, p. 3-11 | 8

PONS I GURI, Josep Maria. Vida marítima de Arenys. Festes de Sant Zenon, 1944, p. [7-16] |2

POL I ALGUER, Zenon de. Un mariner arenyenc embarcat a la mítica fragata Numancia. Arenys Vida Parroquial, 1999, núm. 604, p. 37 | 2

Els premianencs i el mar. [Premià de Mar]: Associació Bellamar Centre d’Estudis Marítims, 2005. 157 p. | 17, 21

ROMAGUERA I SERRA, Jordi; TORRELLAS I BUIXEDA, M. Mercè. Trenta personatges per parlar de Tordera. Tordera: l’Ajuntament, 2007. 190 p. | 23 ROVIRA FORS, Josep. Història del Bergantí canetenc Hernán Cortés. Sot de l’Aubó, 2004, núm. 10, p. 18-19 |8 RUIZ, Ramon; ASENSIO, Àlex. Entrevista a en Pep Riera. Alella, 2000, núm. 248, p. 13-15 | 1


SALICRÚ I LLUCH, Roser. Perquè la pega se fa a Mataró e per la costa del Maresma (...). Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2011, núm. 100, abril, p. 8-15 | 11

SOLÉ I VERGÉ, M. Antònia. Veïnat de Mar: 8 itineraris pels 400 anys d’història d’Arenys de Mar: guia. Arenys de Mar: [l’Ajuntament], 2000. 168 p. |2

Tordera: el record d’un poble [enregistrament vídeo]. Tordera: l’Ajuntament, 2011. 1 DVD | 23

VILANÓ I MATAMOROS, Joan. Premià a principis de segle i altres escrits. Les nostres arrels, 1993, núm. 13 |11, 17

SALICRÚ I PUIG, Manel. Les vinyes i el vi de Mataró. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2002, núm. 74, p. 2639 | 11

SUBIÑÀ I COLL, Enric. Notes sobre l’agricultura de Mataró a l’època moderna: visions dels contemporanis. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 2001, núm. 71, p. 14-23 |11

TRAÏD, Xavier. De romans i pescadors; De mariners i pagesos. En Premià de Mar viu... la mar de coses. Premià de Mar: l’Ajuntament: El Clavell, 1999. p. 13-30; 31-51 | 2, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 13, 16, 17, 18, 19, 22

Vilassar, un mar de flors [enregistrament vídeo]. Vilassar de Mar: l’Ajuntament, 2003. 1 DVD | 25

SARABIA, Víctor. La mirada dels premianencs. Passat, present i futur de Premià de Mar [enregistrament vídeo]. Premià de Mar: La Caja Negra Produccions, 2006. 4 DVD | 16, 17

TEODORO, Manuel. Reglamento de navegación y pesca del año 1773 de la província de Mataró de Manuel Zalvide. Atzavara, 1995, núm. 6, p. 20 |6, 8, 9, 11, 24

SERRA, Montse. Batalla per la regulació de les vinyes. Alella, zona afectada. Alella, 1995, núm. 229, p. 37-38 | 1

TOLRÀ I FERRER, Jaume. Cabrils: el poble i els homes. Vilassar de Mar: Oikos-tau, 1983. 239 p. ISBN: 842810532 |2, 5, 13

SERRANO, Eulàlia. Paisatges de la vinya i ciutats: reptes d’ordenació. Alella, 2008, núm. 295, p. 33-44 | 1 SIMÓN, Antoni. Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva. Barcelona: Curial, 1993. 290 p. ISBN: 8472569470 | 2, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 14, 20, 22, 23

VENDRELL I FÁBREGAS, Salvador. Tordera ahir, recull de vells costums. [S.l: s.n.], 1990. 181 p. ISBN: 844047380X | 2, 7, 9, 11, 14, 23 VENDRELL I FÁBREGAS, Salvador. Tordera, arrels d’un poble. Tordera, l’Ajuntament, 2005. 374 p. | 23

Un Tomb pel pla [enregistrament vídeo]. Malgrat de Mar: Vicens Tomàs, 2008. 1 DVD |9

VILÀ I MARÍ, Agustí Maria. Joan Monjo un exemple de tenacitat. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1997. 264 p. ISBN: 8428109079 | 2, 7, 11, 13, 25

Tordera: una memòria silenciada [enregistrament vídeo]. Tordera: l’Ajuntament, 2011. 1 DVD | 23

VILADEMUNT CORNEY, Josep. Estratègies humanes d’ocupació del territori, el cas de Vilassar de Dalt. Vilassar de Dalt: [s.n.], 2002. 448 p. | 24

VIÑALS I IGLESIAS, Josep. Premià a començaments del segle XVIII: un assaig d’història econòmica local. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana; Barcelona: Rafael Dalmau, 1983. 244 p. ISBN: 8423202127 | 2, 3, 5, 6, 8, 10, 11, 14, 16, 17, 18, 19, 25 ZALVIDE, Manuel de. Reglamento de navegación y pesca del año 1773 de la província de Mataró. Arenys de Mar: Cofradía de Pescadores de Arenys de Mar, 1984. 245 p. Facsímil, Mallorca: Impr. de Ignacio Sarrá y Frau, 1773. ISBN: 8439828624 | 8


IV Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme. [s.l.]: Trobada d’Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, 2010. 123 p. | 1, 2, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25 L’Atzavara. Núm. 4, 1982. Mataró: Secció de Ciències Naturals del Museu Comarcal del Maresme | 8, 11

BIBLIOGRAFIA MARESME

CABOT, Pere; RODRÍGUEZ, Jesús; NÚÑEZ, Ma Rosa. Agricultura i pesca. En El Maresme: diversitat i contrast. Grup Pleiade. Argentona: l’Aixernador; Mataró: l’Ajuntament, 1985. p. 49-64 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 18, 22, 23, 24, 25 CAMPS I BILBENY, Francesc X. Guia del mar al Maresme. Argentona: Natura: Actínia, 1995. 123 p. ISBN: 8460530388 | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23, 24 Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme. [Mataró]: Consell Comarcal del Maresme, [2009]. 149 p. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23, 24, 25

CUADRADA, Coral. La pagesia medieval, una classe homogènia?: (anàlisi de la condició social dels camperols del Maresme, segles XII-XIV). En L’aixada i l’espasa: l’espai feudal a Catalunya. Tarragona: Arola, 1999, p. 115-130 | 11 DEMESTRE ALTED, Montserrat. L’Activitat pesquera al Maresme: un esquema de manipulació dels ecosistemes marins propi de la Mediterrània. Atzavara, Mataró: Secció de Ciències Naturals del Museu Comarcal del Maresme, núm. 6, 1995, p. 11-19 | 4, 8, 9, 11, 24 L’explotació agrària. En El Maresme: diversificació econòmica i aprofitament intensiu del territori. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1989. p. 79-153 |1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 20, 23, 24, 25 FERNÁNDEZ, Magda. Maresme: paisatge, població, economia, història, art, tradicions. Barcelona: Barcanova, 1989. 63 p. ISBN: 8475334644 | 1, 2, 7, 8, 9, 10, 11, 12 , 14, 15, 17, 18, 19, 23, 24, 25


GARCIA I DOMINGO, Enric; VIVES, Marta. La costa dels espigons i els sorralls. En La Pesca a Catalunya. Manresa: Angle, 2003, p. 136-159 | 2, 4, 8, 10, 11, 14, 17, 18, 24, 25

ISERN I ROIG, Francesc. Records d’un home de mar. Barcelona: [s.n.], 1984. 58 p. | 2, 8

Caixa d’Estalvis Laietana, 1991. 230 p. ISBN: 8460602583 | 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24, 25

GARCÍA I DOMINGO, Enric. Viure o morir al mar: el salvament marítim al Maresme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1998. 94 p. ISBN: 8428109338 | 1, 2, 6, 8, 9, 10, 11, 12, 17, 22, 24, 25

El Maresme, en viu. Mataró: Museu Comarcal del Maresme, 1992. 141 p. | 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 18, 19, 22, 23, 24

PORTALS I MARTÍ, Joan. El Montnegre: una historia de mil anys. Arenys de Mar: El Set-Ciències, 1998. 142 p. ISBN: 8492375027 | 2, 3, 6, 7, 8, 11, 14, 15, 17, 18, 22, 23

GINESTA I SALICRÚ, Amadeu. Records d’un pagès i bosquerol de l’Alt Maresme. [Barcelona]: Papyrusdisseny, 2007. 60 p. | 3, 11, 14 Grup d’Amics de l’Art Romànic del Maresme. Notes sobre la perduració de les sitges com a sistema d’emmagatzemar collites en el Maresme. Sessió d’Estudis Mataronis, 1993, p. 109-113 |2, 3, 11 Guia dels conreus al Maresme: cultius, vegetació, fauna i ecologia. Argentona: Natura, 1996. 117 p. ISBN: 8492089210 | 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 15, 16, 16, 17, 18, 20, 22, 23, 24, 25

MAS I GIBERT, Xavier. Memorial dels pescadors i els peixos: converses amb Francesc Isern: Tres-cents anys de tradició marinera al litoral del Maresme. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1994. 286 p. ISBN: 8492001534 | 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 16, 17, 18, 19, 22, 23, 24 Nosaltres els maresmencs: una road-movie de Montgat a Calella [enregistrament vídeo]. [Mataró]: Clack produccions, 2011. 1 DVD | 2, 4, 11 POMÉS I VIVES, Jordi. Les “Mataro’s potatoes” i el cooperativisme agrari al Maresme: 1903-1939: la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral. Mataró:

TEODORO, Manel. Caladors de la costa del Maresme. L’Atzavara, 1995, núm. 6, p. 21-22 | 4, 8, 9, 11, 24 TEODORO, Manel. Les xifres de l’activitat pesquera al Maresme. L’Atzavara, 1995, núm. 6, p. 23 | 4, 8, 9, 11, 24


Edita: Biblioteques Municipals del Maresme Disseny gràfic: Jordi Cuyàs Assessorament lingüístic: CNL Maresme Impressió: SYL creaciones gráficas y publicitarias DL: B. 13396-2012 © dels autors


Sant Jordi 2012


El Maresme: gent de terra, gent de mar.