Page 1

El Maresme, una comarca que treballa Guia de recursos Biblioteques Municipals del Maresme


El Maresme, una comarca que treballa Un any més les biblioteques municipals del Maresme presentem una nova guia de recursos, aquest cop enfocada en el teixit industrial a la nostra comarca. Amb la publicació d’El Maresme, una comarca que treballa volem aplegar la documentació existent a les biblioteques públiques sobre els sectors de la indústria i el comerç referents a la nostra comarca. Cada municipi ha volgut ressaltar un sector industrial, una fàbrica o un comerç que han marcat una època en els nostres pobles i són o han estat una part essencial del motor econòmic de la zona. Esperem que aquesta guia que teniu a les mans us sigui útil i us faciliti la tasca a l’hora de buscar informació sobre aquest tema. Tots els llibres i documents es poden consultar a la vostra biblioteca i si estan localitzats en un altre centre els podeu demanar a través del servei de préstec interbibliotecari. Biblioteques municipals del Maresme, 2009 Biblioteca cap de zona


Biblioteques Municipals del Maresme Biblioteca Ferrer i Guàrdia Biblioteca Pare Fidel Fita Biblioteca Sant Martí Biblioteca de Cabrera de Mar Biblioteca de Cabrils Biblioteca Can Milans Biblioteca Can Salvador de la Plaça Biblioteca P. Gual i Pujadas Biblioteca Joan Coromines Biblioteca La Cooperativa Biblioteca Pompeu Fabra Biblioteca Tirant lo Blanc Biblioteca Enric Miralles Biblioteca M. Serra i Moret Biblioteca del Poblenou Biblioteca Jaume Perich i Escala Biblioteca Can Manent Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Biblioteca La Muntala Biblioteca de Santa Susanna Biblioteca Can Llaurador Biblioteca Can Baratau Biblioteca de Tordera Biblioteca Pau Piferrer Biblioteca Ernest Lluch i Martín

Ajuntament d’Alella Ajuntament d’Arenys de Mar Ajuntament d’Arenys de Munt Ajuntament de Cabrera de Mar Ajuntament de Cabrils Ajuntament de Caldes d’Estrac Ajuntament de Calella Ajuntament de Canet de Mar Ajuntament del Masnou Ajuntament de Malgrat de Mar Institut Municipal d’Acció Cultural. Ajuntament de Mataró Ajuntament de Montgat Ajuntament de Palafolls Ajuntament de Pineda de Mar Ajuntament de Pineda de Mar Ajuntament de Premià de Dalt Ajuntament de Premià de Mar Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt Ajuntament de Santa Susanna Ajuntament de Teià Ajuntament de Tiana Ajuntament de Tordera Ajuntament de Vilassar de Dalt Ajuntament de Vilassar de Mar


Tordera Palafolls

Arenys de Munt Sant Vicenç de Montalt

Vilassar de Dalt Premià de Dalt Alella Tiana

Cabrera de Mar Cabrils

Teià

Canet de Mar Arenys de Mar Caldes d’Estrac Sant Andreu de Llavaneres

Mataró

Vilassar de Mar

Premià de Mar El Masnou Montgat

Alella

Malgrat de Mar Santa Susanna Pineda de Mar


Alella Biblioteca Ferrer i Guàrdia Hort de la Rectoria, s/n 08328 ALELLA tel.: 935 559 055 a/e: b.alella.fg@diba.ca web: www.alella.cat/cat/equipaments/biblioteca.html

Ajuntament d’Alella

horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Alella, de forma modesta, va contribuir al creixement de la indústria tèxtil catalana. Els primers telers van aparèixer el 1880 com a alternativa al negoci de la vinya. Instal·lats de primer a les cuines de les masies, el centenar que se’n comptabilitzen a final del segle XIX s’acabaren agrupant a les fàbriques. Les més importants van ser la de Teixits de Cotó i Articles de Folreria de Josep Brutau, creada el 1902, i Can Mañé, ambdues a la riera Coma Fosca. Dedicada al cotó i als filats viscosos, la primera —coneguda com a Can Punito— donava feina a trenta-sis dones i va tancar el 1970, afectada per la forta crisi del sector. La segona, de més envergadura, va estar en actiu entre 1946 i 1964 i va proporcionar feina a una cinquantena de dones. Les petites indústries de transformació anaren de bracet d’aquests grans centres: Joan Duran i Tomàs Giralt van muntar el 1909 una fàbrica de gènere de punt interior; Josep Brutau fill regentà una empresa de betes entre 1940 i 1953, i Pol Cardona, de la fàbrica de pintures, va emprendre una iniciativa similar. La transformació de feltre i plomes s’emmarcà en un context d’especialització en què les dones eren les protagonistes: Alella va acollir la Manipuladora de Plumas Viuda Domingo Sanjuan entre 1920 i 1983. La darrera gran indústria alellenca, però, res té a veure amb el tèxtil: entre 1966 i principis dels noranta, la societat Vera Perfumería y Cosmética va donar feina a més d’un centenar de persones. Al començament fabricava només sabó en pastilla i colònies, però més endavant va diversificar la producció. Teles com el popelín, el piqué, la seda, el folre d’americanes; plomes per als rams, plomalls i mones de Pasqua; tapets per a cartes i taules de braser; colònies, pintallavis i laques... heus aquí el llegat de l’Alella industrial. Cristina Armengol Especialista en catalogació de llibres i documents antics


Fàbrica tèxtil Can Mañé, situada a la Riera Coma Fosca i actualment convertida en Espai d’art Can Manyé


Arenys de Mar Biblioteca Pare Fidel Fita Bonaire, 2 08350 ARENYS DE MAR tel.: 937 923 253 fax: 937 922 856 a/e: b.arenysma.pff@diba.cat web: www.arenysdemar.org/biblioteca.php

Pulcrament vestit, coll fort, barret de palla i bastó a la mà amb el qual anava assenyalant les alzines sureres de les quals n’adquiria l’escorça. Era tota una cerimònia que els tapers arenyencs practicaven quan era el temps de la lleva del suro, des de finals de la primavera fins a mig estiu. Arenys de Mar es troba en un dels extrems de la zona surera de Catalunya, que concentra l’activitat en el Baix Empordà, la Selva i el Gironès. Al llarg del segle XIX, en una activitat que va perviure fins mitjan segle XX, Arenys de Mar va esdevenir el principal centre d’atracció i fabricació de taps de suro del Maresme, i va arribar a ocupar el 14% de la població masculina resident a la vila, alhora que atreia tapers d’un bon nombre de poblacions d’aquelles comarques.

La munió de petits tallers dedicats a la fabricació de taps, sovint de tipus familiar, més que no pas de grans indústries, marcava la idiosincràsia d’aquesta activitat econòmica a la vila. El procés productiu era artesanal amb intervenció d’estris i eines d’una tipologia limitada. El perol d’aram on bullir el suro, les taules a l’entorn de les quals els tapers feien diferents tasques espehoraris: cialitzades dins del procés d’elaboració dels taps, les cadires, (estiu) (hivern) que esdevenien mobiliari industrial, una variada tipologia de dll. de 15.30 a 21 h dll. de 16 a 20.30 h ganivets… L’activitat no introduïa processos mecanitzats en la dm. de 15.30 a 21 h dm. de 16 a 20.30 h producció, les màquines que posseïen es limitaven a les moles dc. de 15.30 a 21 h dc. de 16 a 20.30 h per als ganivets, alguna màquina d’esmerilar i ben poques gardj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dj. de 15.30 a 21 h lopes, i el ribot de fer taps. Les dones, excepte en tasques molt dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 15.30 a 21 h concretes com esmerilar o cosir els sacs que havien de servir per ds. de 10 a 14 h (set.) ds. de 10 a 14 h transportar els taps, estaven molt poc implicades en l’activitat. dg. tancat dg. tancat

Ajuntament d’Arenys de Mar

En aquell moment esplendorós de la indústria surotapera arenyenca hi havia una certa diversificació en la producció, que es concretava, a banda de diversos tipus de taps, en les serradures de suro i aglomerats, discs, plantilles, objectes de pesca, paper de suro, catifes, fins i tot, capells. La fotografia que il·lustra aquestes ratlles representa un taller tipus familiar amb operaris vinguts de fora i dones de la mateixa unitat familiar que podien col·laborar en determinades tasques. Un dels personatges porta un diari a les mans: El Federal. Els tapers arenyencs eren republicans federals i no s’amagaven de ser-ho, i, en el taller, tenien el costum que un dels operaris llegís el diari en veu alta mentre la resta treballava, cobrant el mateix que si estigués treballant. Hug Palou i Miquel Arxiu Municipal P. Fidel Fita. Arenys de Mar


Foto: Arxiu Municipal Fidel Fita


Arenys de Munt Biblioteca Sant Martí Rial Bellsolell, 5 08358 ARENYS DE MUNT tel.: 937 938 448 a/e: b.arenysmu.sm@diba.cat web: www.bibsantmarti.blogspot.com/

Ajuntament d’Arenys de Munt

horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv., de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Gróber, una empresa carregada d’història Gróber y Cia, l’empresa mare de Gróber, va nèixer a Girona l’any 1891. El pas dels anys i les ampliacions del primitiu centre fabril li varen donar la primacia industrial a Girona. L’any 1919, l’hereva Sociedad Anónima Gróber fou capdavantera en la producció de trenyelles, cintes, cordons, botons i teixits elàstics. Des de l’any 1946, SA Gróber estava gestionant el trasllat d’una de les seves empreses ubicada a Barcelona. L’existència d’un edifici buit, Manufacturas Colomer, els decidí a instal·lar Gróber a Arenys de Munt. L’edifici fabril s’havia començat a construir la dècada dels anys vint, a instàncies dels germans Colomer de Mataró. La defunció del principal impulsor, Josep Colomer, paralitzà l’activitat de l’empresa fins l’any 1946, quan Gróber destinà la fàbrica a la producció de teixit elàstic. La nova indústria va tenir un fort impacte econòmic i social sobre Arenys de Munt, amb una plantilla d’uns 270 treballadors l’any 1960, en una població que no arribava als 3.700 habitants. Gróber contribuí, sens dubte, a l’entrada d’Arenys de Munt en una societat moderna i industrialitzada. Des de l’any 1952 l’empresa posà en funcionament una guarderia infantil per als fills i filles dels seus treballadors. L’any 1965 l’empresa s’amplià amb la construcció de noves naus al carrer de Sant Antoni Maria Claret. L’any 1984, Gróber esdevingué Grobelàstic i encetà un nou periple industrial que ha arribat, amb força, fins als nostres dies. Francesc Forn i Salvà


L’edifici Manufacturas Colomer, ocupat per l’empresa Grober l’any 1946.


Cabrils

El tèxtil a Cabrils A partir de la revolució industrial a Catalunya no hi hagué ni poble ni comarca on les fàbriques de teixits no s’haguessin implantat. Teixidors, contramestres, manyans, rodeteres, nuadores, bitllaires, trascanadores... eren el comú denominador en els actius laborals de pobles amb una elevada implantació fabril.

Biblioteca de Cabrils Domènec Carles, 21 08348 CABRILS tel.: 937 531 186 fax: 937 531 653 a/e: b.cabrils@diba.cat web: www.cabrils.org/biblioteca.html

Ajuntament de Cabrils

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dc. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat

Resultat d’aquesta embranzida insdustrial fou la implantació de dues fàbriques de teixits a Cabrils que ocuparen bona part de la població laboral, majoritàriament femenina. La confecció de teixits de roba ja es feia dècades enrere amb telers de fusta moguts sota la claror d’un llum d’oli; així, les mestresses de casa col·laboraven en l’economia domèstica, mentre els homes conreaven la terra. Enmig d’aquesta inèrcia empresarial i creativa del progrés el senyor Joan Coll, el 1869 construí al poble una fàbrica de teixits moguda amb vapor situada entre el camí de Gironella i la Riera que donava feina fixa a cinquanta persones. En el cens que l’Ajuntament va fer l’any 1878 a més de constar-hi aquests treballadors fabrils s’hi consignava que al poble hi havia censats més de cinquanta telers manuals a cases particulars. La fàbrica de Can Coll produïa tela per a matalassos i la roba per a l’exèrcit. Se la coneixia popularment com la fàbrica de la Riera. L’any 1884 hi ha notícies d’una altra fàbrica regentada per Domènec Carles i que podia haver començat a mans de la casa Tolrà, situada al carrer de l’Ajuntament. En un principi no s’especificava la gent que tenia empleada però era menys que la seva homòloga. Per això se la coneixia per la fàbrica petita o també per Can Domingo o Can Delfí. Es dedicava a teixir gènere de punt de popelins i milratlles. Entre els anys 1920-22 l’electricitat substituíel vapor com a energia motriu de les fàbriques i durant la postguerra a causa de les restriccions de corrent elèctric van haver d’instal·lar motors d’explosió anomenats popularment burres que feien el corrent elèctric necessari mitjançant uns generadors. D’aquesta manera no havien de dependre de l’energia oficial que els condicionava a treballar de nits. Aquestes dues fàbriques de Cabrils canviaren de propietaris al llarg dels anys. La de Can Coll la va comprar Ignasi Font i quan aquest va plegar va continuar amb un altre tipus d’activitat a mans de Jorba Martin. La de Can Domingo la va adquirir Artigas Alart. La crisi que es començà a detectar als anys seixanta va propiciar el tancament d’innombrables empreses a Catalunya, entre les quals les de Cabrils. Incapacitats per afrontar una renovació de la maquinària per incorporar noves tecnologies tancaren les portes. La de la Riera va ser l’any 1966, la de Can Delfí o Can Domingo poc més tard. Cal deixar constància que les fàbriques foren un important suport econòmic i un mitjà de vida per a diverses generacions de cabrilencs i cabrilenques i no es pot deixar en l’oblit la seva aportació al conjunt del poble. Jaume Tolrà i Ferrer


Interior de la Fàbrica de Delfí Villà 1950-1960, actualment hi ha la Biblioteca Pública. Foto: Jaume Tolrà i Ferrer.


Caldes d’Estrac Biblioteca Can Milans Carrer de l’Esglèsia, 6 08393 CALDES D’ESTRAC tel.: 937 913 025 fax: 937 922 856 a/e: b.caldese.cm@diba.cat web: www.caldetes.org/ajuntament/info/ equipaments/biblioteca.html

Ajuntament de Caldes d’Estrac

horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

L’activitat econòmica de Caldes d’Estrac: indústries, manufactures i tallers (a partir de la segona meitat del s. XIX) No disposem de documentació escrita específica sobre la indústria tèxtil de Caldes, però el mateix Diccionario de Madoz – Sagasti ens explica que a Caldes es fabricaven: “medias de algodón, felpas y elásticos”, que hi havia “una fàbrica de tejidos de algodón, dos de lienzos, que llaman empesas [nom de l’aprest o cola emprat per a l’ordit i el teixit]; una de ellas tiene 20 telares y la otra 15”. Descriu també la producció de blondes i puntes al coixí, en la qual treballen moltes dones de poble. La pesca era un dels puntals de l’economia local, en aquesta mateixa època hi havia una flota de 25 barques de dimensions diverses, en la qual treballaven més de 50 homes. L’excedent de producte el portaven als mercats de Mataró i d’Arenys de Mar. A la mateixa època i dins del mateix sector, també s’han identificat vestigis d’una indústria saladora de peix blau, en el barri de pescadors a la part baixa del poble. A principis de segle XX s’instal·la a Caldes d’Estrac una fàbrica de navalles i fulles d’afaitar marca “La Palmera”, que va proporcionar feina a molts caldencs. La seva publicitat feia constar “fábricas en Irún y Caldetas”, més endavant va ser-ne propietari el senyor J. Montserrat fins que l’empresa es va traslladar a Mataró cap el 1950. És el moment també del naixement i desenvolupament de “la colònia” d’estiueig a “Caldetas”, gràcies a l’aigua de mar i a l’aigua termal, quan la població autòctona arribava als voltants de 700 habitants. A causa de la petita superfície del poble i la manca de sòl, es van instal·lar un nombre important de petites indústries tèxtils familiars en les plantes baixes de les cases particulars. Entre les petites empreses familiars, tenim coneixement de: Ca l’Alsina, fàbrica de tovalloles al Camí Ral; Can Vives, roba interior, al carrer de la Mercè; Can Molist, estampació, situada al Camí nou; Can Carbó al carrer de la Santema; Can Cases “Les Viudes” al Camí Ral; i la de Jaume Juan que es dedicava a l’estampació tèxtil. Dues indústries tèxtils, però, van sobrepassar aquestes característiques. La primera, Claspunt, coneguda com “La fabriqueta”, ubicada a la Riera (actual agència de “La Caixa”) on hi treballaven 30 persones; fabricaven roba interior i va funcionar fins els anys ’70. La segona, Can Tió, al Camí Ral que donava feina a una quinzena de treballadors. El seu producte eren els mitjons d’alta qualitat i més endavant samarretes i roba per a nadons. La producció tèxtil del poble no va passar desapercebuda de l’autoritat del moment i el 1947 s’obre una Escuela de Artesanía Textil , a la primera planta de l’actual ‘Casa parroquial’ tocant a l’església, inaugurada pel Dr. Matías Solà, bisbe “de colofón” i el Jefe nacional de Artesanía senyor Jiménez Lesma, sobre l’activitat de la qual no s’ha conservat cap document. L’última empresa tèxtil de Caldes va ser l’empresa Micropunt de Miquel Pigrau, que fabricava peces de teixit (metratges) i la seva activitat va acabar als voltants de 1990. Com la de la Riera, també se l’anomenava “La fabriqueta”. S’ha dit en iniciar aquest escrit, que en termes d’activitat econòmica va ser l’aigua termal la que va fer aparèixer Caldes d’Estrac (“Caldetas”) en el mapa del món i posteriorment, també vinculat a l’aigua, el desenvolupament de l’oferta turística.

Francesc Vila

(Associació Arrels Cultura) Caldes d’Estrac, 9.3.2009 Fonts d’informació: Madoz-Sagasti (opus cit.) i memòria directa de la gent del poble


Les autoritats franquistes inaugurant la Escuela de Artesan铆a Textil el 1947 Foto: Merletti. Fons Associaci贸 Arrels Cultura


Calella Biblioteca Can Salvador de la Plaça

El gènere de punt Potser caldrà filar més prim i puntualitzar que el gènere de punt, a Calella, es limitava quasi exclusivament a la fabricació de mitges i mitjons. Amb els naturals alts i baixos, aquesta indústria havia donat ocupació a moltes famílies de la població, la notícia d’uns sous elevats havia portat a viure-hi gent vinguda d’altres localitats, sobretot de l’interior, on no hi havia més sortida que les labors del camp amb un horari que anava de sol a sol, quan ací ja s’havia aconseguit la setmana laboral de quaranta-vuit hores.

Pl. de la Constitució, 31 08370 CALELLA tel.: 937 690 386 fax: 937 664 880 Tot Calella vivia del gènere de punt. Quan no hi treballava l’hoa/e: b.calella.csp@diba.cat me, hi treballava la dona o ho feien tots dos alhora i, a més a web: www.calella.cat/atencio_al_ciutada/equipaments/ més, els fills en edat de portar un sou a casa.Moltes dones feien Culturals/Biblioteca_Can_Salvador_de_la_Placa feina fora de la fàbrica en unes màquines auxiliars instal·lades a

Ajuntament de Calella

horaris: dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13.30 h dg. tancat

casa seva anomenades “grega” i “remallosa”. Cada matí carregaven la saca, grossa, de roba blanca, en un carretonet de quatre rodes amb baranes de vímet, lleuger com una ploma, i anaven a la fàbrica a lliurar la feina feta. Al cap de poca estona en sortien amb la saca plena amb la qual hi tornarien l’endemà. L’abundor d’aquest mitjà de transport cridava poderosament l’atenció dels forasters que, per primera vegada, contemplaven aquella corrua de dones aferrades al carretó. (...)El gènere de punt assolí l’època de màxim apogeu durant la primera Guerra Mundial (1914-1918). Va tenir un altre període bo en els anys de la segona Guerra Mundial(1939-1945) i s’anà decandint a mesura que el boom turístic anava en augment. Segurament fou una simple coincidència, però fou. Francesc Grau i Viader Calella flash-back. Ajuntament de Calella,1985 p.41


Bobinats Ferrer al carrer Indústria, 55 de Calella. Fàbrica de bobinatge de fils industrials sintètics en actiu des de 1973. Foto: M. José Salinas


Canet de Mar Biblioteca Pere Gual i Pujades Riera de Sant Domènec, 1 08360 CANET DE MAR tel.: 937 956 037 fax: 937 934 154 a/e: b.canet.pgp@diba.cat web: www.canetdemar.cat/biblioteca.php

Ajuntament de Canet de Mar

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13.30 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dc. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat

El teixit industrial a Canet de Mar Canet de Mar és un població amb una trajectòria industrial clau i destacada a la nostra comarca. Al Maresme s’hi ubica el clúster del gènere de punt. És una indústria que ens toca la pell i, tot i els tòpics, amb futur per la seva sofisticació. Avui, a Canet hi ha centres de disseny de moda, de fabricació de productes, de patronatge i confecció, tallers de maquinària i de comercialització de matèria primera i de producte acabat. Allò que ens singularitza i fa únics és l’Escola de Teixits. Durant vuitanta-cinc anys ha estat clau en la formació i exportació d’especialistes i directors d’indústries, i avui és un centre de recerca i de transferència tecnològica de suport a la indústria. Col·labora amb d’altres centres per a la innovació en el sector. Sense aquest centre, probablement molts canetencs no haurien pogut accedir a estudis universitaris. Canet és un poble acollidor que durant bona part del segle XX s’ha omplert a vessar d’universitaris d’arreu que després han ingressat en la indústria de la comarca, del país i d’ Amèrica Llatina. Un dels elements clau en el futur del tèxtil és el disseny. La passarel·la de Sant Jordi durant molts anys ha mostrat la creativitat dels alumnes de l’Escola i l’ha mostrat a la nostra biblioteca. Àrea de Cultura


Participants de la desfilada Sant Jordi 2006 (22 d’abril) celebrada a l’exterior de la Biblioteca P . Gual i Pujadas de Canet de Mar, a la Riera Sant Domènec. El disseny i tots els prototips de la desfilada han estat realitzats per estudiants de disseny als laboratoris i tallers de l’Escola de Teixits. Foto: EUETTPC (Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Teixits de Punt de Canet de Mar) 2006


El Masnou Biblioteca Joan Coromines Pujades Truch,1 08320 EL MASNOU tel.: 935 409 056 fax: 935 409 175 a/e: b.masnou.jc@diba.cat web: www.elmasnou.cat/ambit.php?id=21

Ajuntament del Masnou

horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 h ds. de 10.30 a 13 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 10.30 a 13 i de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Ca n’Humet Quan un s’ha jubilat, com és el meu cas, té més temps de pensar, de reflexionar i també de recordar coses passades, fins on ens arriba la memòria. Molt a prop de casa, a dos carrers d’on visc, hi ha la finca denominada Ca n’Humet, actualment propietat de l’Ajuntament del Masnou, on hi ha instal·lats diferents serveis públics. Recordo que, quan era petit, sobre els anys cinquanta i seixanta, era molt coneguda aquesta finca per la fàbrica que hi havia instal·lada de la família Humet del Masnou. S’hi fabricaven llanes i, si no ho recordo malament, el producte resultant era de la marca Everest. Era una llana molt preuada per les senyores que feien jerseis, bufandes, etc. La meva mare comprava aquesta llana i, juntament amb les veïnes, feien mitja i aconseguien unes peces d’abrigar molt acurades. D’aquesta fàbrica recordo que hi devia haver unes cinquanta i seixanta treballadors, dones principalment. També recordo els diferents càrrecs o tipus de feines que es feien a les fàbriques del tèxtil, tan arrelades al Masnou i que han desaparegut amb els anys, com per exemple: contramestre, teixidora, ordidora, etc. Les entrades, i principalment les sortides, eren sorolloses; tothom tenia pressa per arribar a casa, dinar i prosseguir la jornada. A vegades penso en el munt d’històries que amaguen aquelles parets, les alegries i també les tristeses i altres sentiments, potser inconfessables. Històries de persones que, majoritàriament, ja no hi són. Francesc Fàbregas


Aquest edifici, d’estil modernista, dissenyat per l’arquitecte Francesc Guàrdia i Vial, ha acollit diferents indústries, des d’arts gràfiques fins a tèxtils. Actualment s’hi ubica el Centre de Participació Juvenil. Deu el nom actual a l’empresa tèxtil Puig Soler y Humet.


Malgrat de Mar Biblioteca La Cooperativa Desclapers, 14-18 08380 MALGRAT DE MAR tel.: 937 619 032 fax: 937 613 054 a/e: b.malgrat.lc@diba.cat web: www.ajmalgrat.es/el_poble_malgrat_de_mar/ Biblioteca%20La%20Cooperativa

Ajuntament de Malgrat de Mar

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg tancat

La fàbrica de l’aigua Amb aquest nom ha estat coneguda aquesta històrica fàbrica tèxtil, instal·lada en la nostra vila des de 1844. Tot i que en els seus orígens totes les fàbriques com aquesta, eren mogudes per la força de l’aigua, potser cap com la malgratenca en prengué el nom. La majoria es varen instal·lar a les riberes dels rius, formant colònies d’empleats i obrers, amb les corresponents residències, i els serveis bàsics d’escoles, economats i, fins i tot, església amb serveis religiosos. A la nostra vila es va situar a l’extrem urbà nord, zona no edificada fins un segle més tard a la implantació de la fàbrica. La seva posada en marxa produí la crisi dels telers manuals dels petits artesans, algun dels quals tenia un sol teler instal·lat a casa seva. Aquesta empresa tingué diferents propietaris, però des de molts anys, ha estat de la família Maristany; l’últim propietari-gerent fou el Sr. Ferran Maristany.

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. 10 a 13 (tancat juliol i agost) dg. tancat

La força motriu, com hem dit, era l’aigua provinent del molí de la Pedrera. Aquest canal era molt ben aprofitatperquè l’aigua que ja havia mogut el molí de la Pedrera era conduïda a Malgrat per donar força a la Tèxtil Maristany SA i a un molí fariner pròxim a la fàbrica, del qual encara es conserva l’edifici, modificat per habitatge i situat a la cruïlla entre els carrers Pompeu Fabra i el de la Mare Paula Delpuig, carrers projectats fent-los coincidir amb les façanes oest i sud. Aquesta indústria, esdevinguda model malgrat les crisis i la falta de rendibilitat, deixà de treballar el dia 26 de maig de 1979, quan encara tenia en plantilla 140 obrers i empleats dels 185 que tenia el 1965. Em plau dedicar aquest record a la gran família d’exobrers d’aquesta empresa, als Sr. Arís, gerent tècnic i gerent administratiu, i també als mai oblidats Sr. Josep Caralt i Català, encarregat efectiu del magatzem de recanvis i material d’explotació i al cap administratiu, Sr. Pau Pla i Torner, els quals, amb els seus comentaris m’havien contagiat el seu entusiasme i m’havien fet estimar aquesta modèlica empresa. Avui, aquest solar està edificat de nou amb habitatges i comerços. El nostre Ajuntament ha tingut l’encert de dedicar un carrer que ens recorda l’antiga Fàbrica de l’Aigua. Joaquim Colomé i Alsina


Arxiu Municipal de Malgrat de Mar Fons Josep BechdejĂş.


Mataró

Can Marfà, la gran fàbrica

Biblioteca Pompeu Fabra Plaça Occitània, s/n 08302 MATARÓ tel.: 937 412 920 fax: 937 412 922 a/e: b.mataro.pf@diba.cat web: http://cultura.mataro.cat/bibliotecapf

Institut Municipal d’Acció Cultural Ajuntament de Mataró

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dc. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 i de 16 a 19 h dg. tancat

Si hem de parlar del teixit industrial de Mataró, hem de fer esment d’innombrables fàbriques de gènere de punt i de tallers de construcció de maquinària per al punt durant els darrers dos segles. No podem deixar de pensar en Gordils i Dalmau, Coll i Regàs, Brufau, Araño, Molfort’s, Colomer, Minguell, Goliath, Marot, Fontdevila i Torres, i infinitat d’empreses de totes dimensions, o bé, ja més recentment, tallers com Gnauck, Roure, Albo, Linares, Torres, Pruna, Trabal, CYPP i un llarg etcètera. Però què millor que referir-nos a Can Marfà. Fàbrica que durant llargs períodes de la seva història, fou capdavantera al país en la seva especialitat, i comprenia el procés sencer que va de la filatura a la peça posada al taulell de la botiga.

El 1815 Gaietà Marfà i Guanyabens tenia alguns telers i treballava al carrer, aleshores, Pou d’Avall. El seu fill, Gaietà Marfà i Baladia, emigrà a Cuba, i al cap d’uns anys, el 1851, tornà a Mataró i es posà a treballar en l’activitat del punt a la fàbrica situada al camí Ral. En aquell moment, va nèixer Can Marfà. Participà en certàmens com l’exposició celebrada el 1877, inaugurada per (estiu) Alfons XII, del qual obtingué el privilegi de donar als teixits de dll. de 16 a 20.30 h punt de cotó l’aparença dels de llana. Era l’època que començadm. de 16 a 20.30 h ven a agafar importància a Mataró els industrials del punt, en dc. de 16 a 20.30 h detriment dels filadors, establerts abans a la ciutat. dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h Amb els anys, els Marfà traslladaren la filatura a Santa Eugènia ds. tancat de Ter, obriren despatx a la cèntrica Gran Via de Barcelona, més dg. tancat tard traslladat al carrer de Balmes. Fou l’època del gran esplendor, la fàbrica arribà a donar feina a mil cinc-cents treballadors. La firma passà pels noms de Vídua i fills de Gaietà Marfà, i posteriorment Hijos Marfà S. en C. El 1906 van aixecar la gran fàbrica, que tots coneixem, al camí Ral i finalment, el 1931 adquirí el nom de Industrial Mataró-Gerona, SA, amb què arribà als nostres dies. L’immoble, avui dia de propietat municipal, està inclòs en el Patrimoni Immoble amb categoria A, i està destinat a convertir-se en la seu de la Fundació Jaume Vilaseca-Museu del Gènere de Punt de Mataró. Per recollir i conservar el coneixement d’aquesta tradició industrial de Mataró, la Fundació recull la història d’aquelles fàbriques, i la posa a disposició d’estudiosos els quals la poden completar gràcies a una àmplia biblioteca especialitzada, que pot ser consultada per tothom a qui li interessi. Josep Ma. Ferrer Fundació Jaume Vilaseca


Carrer interior de Can Marfà Foto: Arxiu Fundació Jaume Vilaseca


Montgat

La indústria a Montgat s’inicia al final del segle XIX, com a conseqüència de la instal·lació del ferrocarril de Barcelona amb Mataró i que substituí progressivament l’activitat econòmica històrica, l’agricultura, la pesca i l’explotació de forns de calç i de guix. Aquesta incipient indústria va anar agafant més importància fins a arribar al punt culminant, a mitjans del segle passat, en què no solament donava feina a gairebé la totalitat de la població de Montgat sinó també a bona part dels municipis de Tiana i Badalona aprofitant les dues línies de tramvia que les unia.

Biblioteca Tirant lo Blanc Rda. Països Catalans, s/n 08390 MONTGAT tel.: 934 690 098 a/e: b.montgat.tb@diba.cat

Ajuntament de Montgat

horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

Les indústries més importats, pel que fa a volum, eren Gaillard i Barrau, dedicades a la fabricació d’adobs i superfosfats, fusionades més endavant sota l’òrbita de Union Explosivos Rio Tinto; les dues fàbriques de ceràmica: la fàbrica Porcelana Mongat, SA (la porcellana de baix) i la Ceràmica Industrial Montgatina (la porcellana de dalt) i finalment Casamitjana Mensa, fabricant del popular lleixiu Lejía el Conejo. A redós d’aquestes indústries es creà un reguitzell de petites empreses auxiliars, però també d’altres fabricants dels més diversos productes: metal· lúrgiques (maquinària per a corderia), alimentació (caramels, galetes, cereals, licors), tèxtil (corderia, brodats, cintes, ten(estiu - juliol-) dals) i altres (pintures, pells, maletes, nines, foneria, cordes dll. de 15.30 a 21 h de guitarra, etc.). dm. de 15.30 a 21 h dc. de 15.30 a 21 h De tota aquesta indústria de principis de segle en l’actualitat dj. de 15.30 a 21 h solament en resta la Ceràmica Industrial Montgatina, dues dv. de 15.30 a 21 h corderies Gili i la fàbrica de brodats Hollestein. La resta ha anat ds. tancat desapareixent i substituïda per zones residencials i petita indg. tancat dústria. Abelard Chimisanas i Julià Historiador local

Ajuntament de

MONTGAT


Electrolitzadors de la fàbrica Fills de Casamitjana Mensa, coneguda com “Lejía el Conejo” Foto cedida per Ricard Casellas


Palafolls

Els pagesos de Palafolls

Biblioteca Enric Miralles Parc de les Esplanades, s/n 08389 PALAFOLLS tel.: 937 652 908 FAX 937 657 907 a/e: b.palafolls.em@diba.cat web: www.palafolls.cat/index.php?id=209

Ajuntament de Palafolls

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu) dll. de 16 a 21 h dm. de 16 a 21 h dc. de 16 a 21 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 21 h dv. de 16 a 21 h ds. tancat dg. tancat

Sóc fill de Palafolls i tinc més de 85 anys. He viscut l’època en què gairebé tothom vivia del camp, ara fa cinquanta anys. Hi havia els regadius del pla i els entorns, la vinya als pujols més elevats i el bosc del final costaner del Montnegre, amb la muntanya més alta de Miralles i amb els turons del castell que marquen les valls de Sant Genís i de Vallplana. Tot era rendible, especialment els regadius. Primer, amb els catúfols, moguts per cavalleries, més tard amb el motor d’explosió i, quan es va estendre, amb l’elèctric; però sempre pendents de la producció agrícola, llavors extraordinària. Recordo especialment la quantitat immensa de patates que el Sindicat Agrícola, l’únic que controlava el mercat, embarcava cap a Malgrat. Més de 200 vagons de 10.000 kg de patates, destinats a arribar arreu d’Espanya, al preu d’una pesseta el quilo, i tothom s’hi guanyava la vida. L’anyada de primavera era el blat per al pa de casa i el menjar per a les vaques, molt nombroses. L’anyada d’estiu eren el fesols del ganxet i sastre, i tota mena de verdures que no tenien el control restrictiu dels altres i es podien enviar arreu, la producció era immensa. Als turons de l’entorn hi havia majoritàriament vinyes d’ús familiar. Era incomprensible no collir el pa i el vi. Del bosc de bona part del terme se n’aprofitava la llenya i el carbó per a l’ús domèstic. Dels arbres, sobretot alzines sureres, se n’aprofitava la pela de rusca per a molts usos (taps, aïllants...); dels pins i les alzines, la fusta. Així s’explotaven els recursos de la terra fins a l’arribada de la modernitat. Què queda avui de tot això? En aquells temps l’agricultura féu ric al poble. La gent s’arreglaren les cases, es compraren terres (especialment regadius) i el potent Sindicat féu el local agrícola i el d’esbarjo (cinema, pista de ball i bar), dels quals ara, modernitzats, el poble en gaudeix. Palafolls va ser dels pocs pobles que va viure amb prosperitat en aquells temps de misèria. TURON i PUIG, Josep.

Els pagesos de Palafolls. Actual. Blanes, 2008, vol. XIV, núm.163, p. 23


Molí d’en Puigvert Foto: Josep Turon i Puig


Pineda de Mar Biblioteca M. Serra i Moret Plaça de les Mèlies, 21 08397 PINEDA DE MAR tel.: 937 623 796 a/e: b.pineda.msm@diba.cat

Biblioteca del Poblenou Pg. d’Europa, 23-25 08397 PINEDA DE MAR tel.: 937 662 016 a/e: b.pineda.p@diba.cat

Ajuntament de Pineda de Mar

Biblioteca M. Serra i Moret horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13.30 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13.30 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Biblioteca del Poblenou horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Industrial Aragonès, SA (IASA) L’any 1958, Josep Aragonès i Montsant (1927-1992) esdevé titular d’una fàbrica de gènere de punt al carrer de Mar, núm. 78, indústria que havia obert a nom de Vicent Soler i Perelló l’any 1954. Aquesta fàbrica, la vella, estava situada en ple nucli urbà, en zona de ràpid desenvolupament urbanístic (anys seixanta) i de creixement demogràfic. La indústria creava molèsties i problemes medioambientals: abocava les aigües residuals a una fossa i en estar plena podia ocasionar filtracions amb perill per a la salut. En no poder construir una rasa per abocar al mar i no comptar amb el suport dels veïns, es va decidir traslladar la fàbrica i construir-ne una de nova als afores i a prop d’una via de comunicació que facilitaria l’arribada i sortides de mercaderies i reduiria els costos. La mercantil Industrial Aragonès, SA es construeix com a societat l’any 1963 i s’inscriu al Registre Mercantil de Barcelona, al mateix temps que obre la fàbrica de gèneres de punt del carrer de Garbí, 90-94 a peus de la carretera N-II. Sobre una parcel·la de 8.450 m2, entre 1960-1963, es van construir les naus industrials i l’edifici d’oficines. Els magatzems es van ampliar l’any 1965. Així tot, el procés industrial es connectava en un únic espai: tint, blanqueig, estampació, confecció, planxa, paqueteria i magatzem d’estocs, zona d’expedició i la impremta. L’any 1974 es va instal·lar un economat. Es tractava de modernitzar, reorganitzar i racionalitzar la producció: mitjons, roba interior i roba de bany. La capacitat de producció estimada era de 13.500 dotzenes de mitjons, 7.200 dotzenes de prendes exteriors i 158.000 dotzenes de prendes interiors (dades de 1963). El nombre de treballadors, majoritàriament dones, era de 80. Quan va tancar portes la indústria, comptava amb 240. Als anys setanta, va créixer i augmentar en societats mercantils, diversificant el seu interès comercial (hosteleria, destil·leria). L’any 1977, IASA empresa vinculada a la família Aragonès, s’amplià adquirint l’empresa Malla-Punt, SA al polígon industrial Mas Roger, una fàbrica de 9.813 m2 de superfície i amb 109 treballadors. Poder econòmic, poder polític i relacions socials: Josep Aragonès i Montsant, fou l’alcalde de Pineda de Mar, en el període 19661987. IASA també va tenir fàbriques a Amer, a Sant Feliu de Pallerols i al Marroc. El tancament de la indústria, el 2002, va suposar un cop fort per al municipi i un drama humà per a molts treballadors que hi havien passat la major part de la seva vida laboral. L’enderroc de la fàbrica, el 2005, representà tancar una part de la història industrial, econòmica, social i política de Pineda de Mar.

Francesc Fars

Historiador local


La fàbrica d’Industrial Aragonès al peu de la N-II, gener de 2003. AMPM-Arxiu d’imatges. Fons Ajuntament de Pineda de Mar. F. Roldan.


Premià de Dalt Biblioteca Jaume Perich i Escala Riera de Sant Pere, 88 (Can Figueres) 08338 PREMIÀ DE DALT tel.: 937 514 771 fax: 937 517 684 a/e: b.premiad@diba.cat web: www.premiadedalt.cat/ambit.php?id=7

Ajuntament de Premià de Dalt

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 9.30 a 13.30 h dg. tancat

El despertador de la vila L’avi diu que Catalunya va ser la primera nació de la Península Ibèrica que es va dedicar a la indústria tèxtil. Al país, a final del segle XIX, s’hi van construir moltes fàbriques. Hi havia pobles que en tenien dues, o diverses. A Premià de Dalt només n’hi havia una; no calia posar-li cap nom. Tothom en deia “la Fàbrica”. Funcionava mitjançant una màquina de vapor: la mateixa energia que utilitzaven els antics vaixells i les locomotores [...] S’hi fabricava roba, primer de cotó i, anys després, d’una mena de fibra que en deien fibrana [...] A la fàbrica hi treballava molta gent, més dones que homes. Gairebé a cada casa hi havia algú que hi estava col·locat. En aquella època, la majoria de gent era pobra i per poder menjar, viure i vestir amb senzillesa calia guanyar-se el jornal des de ben joves [...]

Aaaauuuuuuuuuuuuaaa! Quan sonava el corn de les cinc del matí, despertava tothom, tant els obrers com la resta dels premianencs. Aquests darrers deien: “Vaja, la sirena de la Fàbrica. (estiu) Ja són les cinc; encara ens hi podem tombar dues horetes.” Redll. de 15 a 21 h alment, aquell so intens i allargassat era quelcom més que una dm. de 15 a 21 h crida. Era el despertador de la vila. dc. de 15 a 21 h dj. de 15 a 21 h Pere Planas i Soley dv. de 15 a 21 h ds. tancat dg. tancat


Il·lustració: Rosa Sàndez Abella Text i il·lustració extrets de: PLANAS I SOLEY, Pere. El despertador de la vila: un conte de la Fàbrica. Il·lustracions: Rosa Sánchez Abella. Premià de Dalt: l’Ajuntament: La Comarcal, 2007. [22p.]


Premià de Mar Biblioteca Can Manent Camí Ral, 54 08330 PREMIÀ DE MAR tel.: 937 510 145 fax: 937 510 145 a/e: b.premiam@diba.cat

Les emprentes del passat industrial de Premià de Mar Tot passejant pel nucli antic de Premià de Mar descobrim algunes façanes i patis, testimonis de fàbriques velles i empremtes de la intensa activitat fabril que va viure el Premià dels segles XIX i XX. A la població s’iniciava a partir de l’any 1850 un important desenvolupament industrial en alguns productes manufacturats i sobretot entorn al sector tèxtil; afavorit pel pas del ferrocarril que, a partir del 1848, facilitava el transport de carbó, emprat en les màquines de vapor de les fàbriques i en la producció de gas.

L’empenta va venir en la darreria del segle; ja el 1901, hi havia empadronats a Premià 836 treballadors de fàbriques de filats i teixits, dels 3000 habitants que hi havia a la població. Fàbriques Ajuntament de Premià de Mar com Can Za, Ca l’Aranyó, Can Gravada i el Vapor Vell Serra i Ollé en són alguns exemples. També n’és ben destacada la presència de la Propagadora de Gas, que des de l’any 1884 produïa gas ciutat, elaborat a partir del carbó d’hulla, i el distribuïa a la vila i a les poblacions veïnes deTeià, el Masnou, Premià de horaris: Dalt, Vilassar de Mar i de Dalt i Mataró. Aquest edifici d’estil (estiu) (hivern) arquitectònic modernista ha sobreviscut al pas del temps i als dll. de 9.30 a 14.30 h dll. de 16 a 20.30 h plans urbanístics, i, rehabilitat l’any 2000, allotja l’actual seu dm. de 9.30 a 14.30 h dm. de 16 a 20.30 h del Museu de l’Estampació de Premià de Mar. dc. de 9.30 a 14.30 h dc. de 9.30 a 13.30 h dj. de 9.30 a 14.30 h dj. de 16 a 20.30 h En l’antiga filatura de Can Puigrós, del 1898, s’instal·lava el dv. de 9.30 a 14.30 h dv. de 16 a 20.30 h 1931 la fàbrica d’estampats Lyon-Barcelona que va ser pionera ds. de 9.30 a 14.30 h ds. de 9.30 a 13.30 h en l’estampació a la lionesa dins Catalunya i l’Estat espanyol. dg. tancat dg. tancat Des d’aleshores i fins ben entrats els anys noranta del segle XX, al voltant d’aquesta fàbrica d’estampats, van treballar tota una sèrie de tallers proveïdors de motlles: gravadors, clixetistes i dibuixants que ocupaven gran part de la població activa de Premià. Qui no era estampador, tenia un parent, un veí o un amic que treballava a la fàbrica de la Lyon-Barcelona, o bé en un taller fent motlles o bé a casa dibuixant. Ara que l’activitat fabril ha deixat els nuclis urbans de les poblacions, i s’ha anat concentrant en polígons industrials, cal tenir cura d’aquest patrimoni que heretem i que forma part de la nostra història i identitat. Des del coneixement i la sensibilitat cal, doncs, continuar respectant, conservant i també gaudint d’aquest llegat en forma d’espais compatibles, útils i agradables per a la població. Mònica Dòria Torres

Tècnica al Museu de l’Estampació de Premià de Mar


La Li贸, 1948 Foto: Agust铆 Centelles


Sant Andreu de Llavaneres Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Closens, 65 08392 SANT ANDREU DE LLAVANERES tel.: 937 926 872 a/e: b.st.andreulla@diba.cat

Ajuntament de Sant Andreu de Llavaneres

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 21 h dm. de 15.30 a 21 h dc. de 15.30 a 21 h dj. de 15.30 a 21 h dv. de 15.30 a 21 h ds. tancat dg. tancat

Sant Andreu de Llavaneres ha estat sempre una població totalment identificada amb el sector primari, o sigui l’agricultura i la pesca. Tant el comerç com la indústria han estat relegats a un segon terme, quan n’hi ha hagut. Malgrat això, la primera indústria que es va instal·lar a Llavaneres va ésser una filatura amb diversos telers, propietat d’Andreu Llull, que va tenir activitat durant una desena d’anys durant el segle XIX. Aquesta fàbrica era situada a la riera de la Vall, avui passeig de Joaquim Matas, en una parcel·la on ara hi ha torres d’estiueig. Els últims anys de la passada centúria ja no tenia activitat i el seu local va ser utilitzat com a sala de ball. En la segona meitat del segle XIX, el matrimoni format per Josep Rimblas i Laia Bassó i Ricós es van dedicar a la confecció de puntes de coixí, que eren venudes per diversos indrets de Catalunya, àdhuc d’Espanya. Hi ha referències concretes de diversos viatges efectuats per Laia Bassó a Bilbao amb diligència, cosa que ens dóna idea de l’expansió que tenien els seus productes. La confecció de puntes la feien les dones del poble, sempre que no tenien altres obligacions agrícoles; això feia que en determinades èpoques de l’any, la indústria de can Rimblas es quedés sense personal i que la producció fos irregular. L’any 1926, Joan Rimblas i Janer va desistir de continuar el negoci familiar per dedicar-se a la confecció de mitges, que eren comercialitzades amb el nom de “Rosa”. Aquesta fàbrica, la primera que va tenir Llavaneres, va desaparèixer durant la dècada dels anys 60 del segle XX. Gaspar Bartrès i Sala i Ferran Manau. Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Barcelona: Ferran Manau, 1986. ISBN 84-398-6520-1


Fotografia de 1958 de Industrias y Confecciones Modernas (INCOMO), també coneguda amb el nom de Can Cabotet, perquè aquest era el nom dels iniciadors de l’empresa. Els locals van ser enderrocats l’any 1998, i l’any següent hi feren habitatges. Foto: Arxiu Quim Bertran


Sant Vicenç de Montalt Biblioteca La Muntala Riera del Gorg. s/núm 08394 SANT VICENÇ DE MONTALT tel.: 937 912 372 fax: 937 913 460 a/e: b.st.vicensm@diba.cat web: www.svmontalt.cat/ambit.php?id=22

Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20 h dm. de 10 a 14 i de 16 a 20 h dc. de 16 a 20 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20 h dv. de 16 a 20 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

(estiu -agost-) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 14 i de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Treballant, teixint i traginant Sant Vicenç de Montalt era anys enrere un poble eminentment agrícola, però comptava, i compta, amb d’altres serveis, empreses i indústries. Entre elles, la del tèxtil que, si bé no era molt important, sí ha proporcionat molts llocs de treball a les famílies d’aquesta població. Cal dir que els treballadors d’aquestes fàbriques i tallers eren majoritàriament dones. Una de les fàbriques que entre els anys cinquanta i seixanta donava feina a força gent era la Claspunt situada al passeig de Sant Joan. Aquesta empresa tenia una altra fàbrica a Caldes d’Estrac. La de Sant Vicenç teixia i la de Caldes confeccionava i feien els enviaments. L’intercanvi de matèria entre les dues fàbriques es feia amb un cavall i un carro que sortia diàriament a dos quarts de set del matí, carregat de gènere de la fàbrica de Sant Vicenç per descarregar a la de Caldes. Posteriorment es tornava a carregar i es feia el camí a la inversa. Per fer aquest viatge es podia trigar unes dues hores i mitja i el preu que es pagava per aquest servei era de 15 pessetes. Aquesta empresa va fer fallida a l’inici dels anys setanta. Actualment tan sols en resta un solar que és propietat de l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt. Evarist March i Montoliu


Edifici de la fàbrica Claspunt al passeig de Sant Joan. Al projecte d’enderroc surt el visat per a la demolició de les naus, amb data de 4 de juny de 2003. [Arxiu de la Biblioteca Municipal La Muntala]. Foto: Antoni Buch i Esteban


Santa Susanna Biblioteca de Santa Susanna

El Sindicat, nom amb què tothom coneix la coopertiva agrícola, és actualment un dels comerços amb més antiguitat del municipi, compta amb més de 70 anys d’història a Santa Susanna, dóna servei al sector agrícola del poble i és també un espai de trobada i tertúlia per a molt pagesos i particulars. El 8 de setembre de 1936 es va constituir el Sindicat Germanor de Sta. Susagna, per poder recollir el producte agrari del poble i així enviar-lo a Barcelona o bé a l’estranger. Per això es va llogar el porxo del carrer de Calvo Sotelo, número 7, (ara Jaume I, número 13).

Plaça de Catalunya, s/n 08398 SANTA SUSANNA tel.: 937 678 441 fax: 937 678 750 a/e: biblioteca@stasusanna.org

Ajuntament de Santa Susanna

horaris: (hivern) dll. de 9 a 13 i de 16 a 20 h dm. de 16 a 20 h dc. de 16 a 20 h dj. de 16 a 20 h dv. de 16 a 20 h ds. de 9 a 13 dg. tancat

La Cooperativa agrícola de Santa Susanna

(estiu) dll. de 16 a 20 h dm. de 16 a 20 h dc. de 16 a 20 h dj. de 16 a 20 h dv. de 16 a 20 h ds. tancat dg. tancat

A principis dels anys 40 el Sindicat va tenir una nova ubicació al carrer de Sant Ramon, número 12. En aquell moment, com en moltes coses, es va canviar el nom de l’entitat que va passar a ser Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos de Santa Susana. El mateix local acollia la CNS (Comité Nacional Sindicalista). Josep Martorell, president de l’entitat aleshores, va comprar tres cases abandonades del carrer de Calvo Sotelo, per una quantitat de 100.000 pessetes (uns 600 euros). El juny de 1958 es va parlar de construir un nou local en aquest terreny. Per això, l’any 1959 es van haver de demanar cinc crèdits a la Caja de Pensiones Vejez y Ahorros de Pineda d’unes 30.000 pessetes (uns 200 euros), que es van destinar a la construcció del nou local. Els sol·licitants van ser cinc membres de la junta. L’activitat aquests anys va ser molt alta ja que s’exportava molt d’enciam i patata. L’any 1978, després dels canvis polítics i l’entrada de la democràcia es va passar a dir “Cambra agrícola”. Seguia oferint serveis als pagesos del poble i es cuidava també de donar d’alta i de baixa a la Seguretat Social als treballadors agraris, i a altres feines burocràtiques. Entre els anys 1990-1992, desapareixen les “Cámaras agrarias” dels pobles, després de moltes pressions dels nous sindicats agraris, el patrimoni retorna als pagesos dels pobles, ja que es constitueixen en cooperatives. El Sindicat de Santa Susanna també es va convertir en coopertiva. Actualment la Cooperativa no recull ni comercialitzat la producció agrícola de la localitat. L’objectiu actual és abastir de tota classe de productes agraris als socis i també a particulars. Des d’aquest text volem destacar la figura de Josep Gili Tuset que ha dedicat la major part de la seva vida professional (35 anys) a l’entitat. Amb la seva tasca ha ajudat els pagesos de la localitat aportant els seus coneixements i preocupant-se per obtenir informació que fos útil per donar resposta als múltiples reptes que s’anaven presentant en el treball diari al camp.

Joan Pons

President de la Cooperativa Agrícola de Santa Susanna


Local del carrer de Sant Ramon, 13. Entre els anys 1940 i 1942 A la foto: Miquel Bigas Xepelli i Josep Gili Tuset


Teià Biblioteca Can Llaurador Av. J. Roca Suárez-Llanos, 40 08329 TEIÀ a/e: b.teia@diba.cat

Ajuntament de Teià

(propera obertura)

La indústria tèxtil a Teià Els antecedents de la indústria del tèxtil els podem trobar en algunes de les cases dels artesans que, ja en època medieval, teixien amb els seus rudimentaris telers manuals. Aquests artesans agrupen les seves cases taller pels voltants de l’església (seria el que hom coneix com a “sagrera”) i amb el temps formen els primers carrers de la trama urbana de Teià. Ens podem fer una idea de com va ser l’inici de la indústria tèxtil a Teià a través del padró de la contribució industrial de l’Ajuntament. Així sabem que en el registre més antic, corresponent a l’any 1846, el poble tenia funcionant “oficialment” 88 telers i que estaven dedicats exclusivament a la fabricació de teles de cotó i eren de funcionament manual. Aquests pioners industrials foren J. Botey amb 26 telers, V. Rosselló amb 10, Francesc Font en tenia 38 i Tomàs Castañé, 14. La primera fabrica tèxtil amb telers mecànics accionats amb una màquina de vapor la situem a l’actual carrer del Vapor i era propietat de Tomàs Castañé. Aquest, el 1862 compra la finca de ca la Lola i cedeix la casa de cal Bot a Francesc Puigoriol, natural de Moià, per instal·lar-hi una activitat de blanqueig de roba de lli. Posteriorment, el 1887, els Puigoriol compren una propietat més gran per viure-hi i ampliar el negoci. Construeixen la fàbrica del blanqueig (que és l’única que es manté activa en l’actualitat) que durant molts anys ha donat feina a diverses generacions d’obrers teianencs. A finals del segle XIX en Ramon Bassols, originari de Vic, compra uns quants telers manuals de fusta situats a diverses cases del poble, com els de cal Fuster (carrer de l’Ebre). Més endavant, l’any 1909, l’empresa Fill de J. Bassols decideix unificar les seves indústries repartides entre Vic, Moià i Sant Martí de Provençals en una de sola que construeix a Teià. Can Bassols s’amplia amb una nau l’any 1925 i una altra el 1957. Finalment es reforma el 1965 amb motiu de la modernització de la maquinària. Entre altres indústries més petites esmentem la d’en Gabriel Bosch, situada a l’actual carrer de Bellavista i reconvertida en habitatges, la de l’Estevet Torrents al passatge de can Feu, la de mocadors de can Marcual al carrer de Fivaller, la de can Brunet que era al torrent de les Monges i la que es trobava a l’actual taller de la fusteria de can Mestre. Jordi i Josep Maria Balada Arxiu Històric de Teià


Retall de postal dels anys 20 del segle XX, amb les fĂ briques del Vapor i el Blanqueig amb les xemeneies


Tiana

Les fàbriques de Tiana Tiana va ser pionera en teixits. Cap a mitjans del segle XIX ja hi havia algunes cases que teixien a mà amb uns telers de fusta molt rudimentaris.

Biblioteca Can Baratau Lola Anglada, 10 08391 TIANA tel.: 934 657 741 fax: 934 658 236 a/e: b.tiana.cb@diba.cat web: www.tiana.cat/Municipi/La_Biblioteca.htm

Can Pebreta, l’última fàbrica que va haver-hi a Tiana, va començar a treballar l’any 1869, i va tancar definitivament el maig del 1980. Feien jocs de taula, draps de cuina, mocadors de fer farcells, mocadors de fil, tovalloles per a l’exèrcit i per a MZA... Les dones, sobretot les que vivien prop de la fàbrica, sempre tenien alguna necessitat, com per exemple sortir a donar de mamar a la criatura o fins i tot, n’hi havia alguna que tenia un cabàs al costat del teler amb la criatura, anar a fer una ullada a l’olla del caldo i algunes a l’estoneta per esmorzar anaven a buscar quatre rovellons a les alzinetes de Can Sent-romà.

Ajuntament de Tiana

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 14 dg. tancat

Tiana va tenir cinc fàbriques: Can Cabanach, Can Bonastre, Can Giral, Ca l’Isidro, i Can Pebreta (o Costa-Massana). A Can Giral s’hi varen instal·lar els primers telers mecànics d’Espanya.

(estiu) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 10 a 14 h i de 16 a 20.30 h dj. de 16 a 20.30 h dv. de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

I els dissabtes, nenes d’entre nou i deu anys, en sortir del col· legi anaven a netejar els telers, i els donaven dos rals per cada un. Lluís Carreras i Fontserè


FĂ brica Costa-Massana. Foto: Arxiu de Josep M. Toffoli Carbonell


Tordera

En l’època preindustrial, Tordera, com la majoria de les poblacions properes de l’interior de la comarca, tenia com a principals activitats econòmiques l’agricultura i la ramaderia. En bona part, les dues grans característiques geogràfiques del territori —com són que les dues terceres parts de l’extens terme municipal és bosc de pi i alzina surera, així com l’important cabal subterrani del riu Tordera— han condicionat l’activitat econòmica de la població al llarg dels segles.

Biblioteca de Tordera Joan Maragall, 6 08490 TORDERA tel.: 937 642 560 a/e: b.tordera@diba.cat web: www.tordera.org/ambit.php?id=14

Ajuntament de Tordera

horaris: (hivern) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. de 10 a 13 h dg. tancat

(estiu) dll. de 16 a 20.30 h dm. de 16 a 20.30 h dc. de 16 a 20.30 h dj. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h dv. de 10 a 13 i de 16 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Si hem de parlar dels antecedents de la indústria a Tordera –sense perdre mai de vista el bosc i l’aigua- hem de fer esment per força al suro i a la indústria que se’n deriva, la dels taps, que va començar de forma artesanal al segle XVIII i que va mecanitzar el seu procés de fabricació durant el segle XIX. A les darreries d’aquest segle, Tordera era la primera productora de taps de suro de la província de Barcelona per la qualitat i la quantitat, tot i que sempre va mantenir l’element artesanal dels seus inicis. A més del bosc, el riu ha permès a la població la instal·lació de petites indústries sempre amb l’aigua com a element primordial: plantes embotelladores d’aigua o generadores d’electricitat ja desaparegudes com la de la Mina de Jalpí, molins d’aigua per moldre el gra com els de la Júlia, Jalpí, Valldemaria, Cartellà… I la indústria pròpiament dita arribaria a Tordera, per descomptat, per aquest riu. No és una casualitat que, dins de la indústria tèxtil, la secció de tints i acabats rebi el nom de ram de l’aigua. La Tordera oferia a mitjans segle XX uns bons nivells d’aigua, els suficients per garantir el subministrament d’una factoria d’acabats tèxtils com Fibracolor, que havia de ser d’uns 4 milions de metres cúbics a l’any. Fibracolor, que mereix un a part en parlar de la nostra indústria, es va establir a Tordera el 1952 i va ser un eix de l’economia de la població —fins a 800 persones hi havien arribat a treballar— fins al passat 2008, any en què tancà definitivament les portes. Actualment, el teixit industrial de la població (que conviu dins l’economia local amb l’agricultura, la ramaderia i el comerç) té com a referents el camp del prefabricat del formigó amb la fàbrica Torho —establerta a la població des de l’any 1962— la impressió de papers decoratius amb Decotec, de begudes refrescants i carbòniques amb Citresa, el centre logístic d’Inditex i els petits tallers i les indústries auxiliars, instal·lats sobretot al polígon de Can Verdalet. Joan Carles Garcia Cañizares

Alcalde de Tordera


Fibracolor, 1952-2008. Foto: Pasqual fotògrafs


Vilassar de Dalt Biblioteca Pau Piferrer Marquès de Barberà, 11 08339 VILASSAR DE DALT tel.: 937 530 952 a/e: biblioteca@vilassardedalt.cat web: www.vilasardedalt.cat

Ajuntament de Vilassar de Dalt

horaris: (hivern) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. de 10 a 13 dg. tancat

(estiu) dll. de 15.30 a 20.30 h dm. de 15.30 a 20.30 h dc. de 10 a 12 i de 15.30 a 20.30 h dj. de 15.30 a 20.30 h dv. de 15.30 a 20.30 h ds. tancat dg. tancat

Can Manyer Els inicis de can Manyer arrenquen el 2 de febrer del 1881, quan en Josep Estrany Tolrà, fill i germà de fabricants tèxtils vilassarencs, adquireix un terreny al carrer Llessamí per bastir-hi un edifici fabril de dues plantes amb un annex per al vapor i una xemeneia. El segon semestre del 1882, en Josep Estrany ja tributà per vuit telers mecànics instal·lats a la fàbrica. Aquest primer edifici és el de l’esquerra de la fàbrica. El 1879, la societat Mañé y Ordeix, constituïda a Barcelona el 1873, havia posat setze telers mecànics en un local del carrer d’en Bassa (avui del Doctor Martí Soler) i el 1882 els traslladaren al nou edifici d’en Josep Estrany. Durant dos anys mantingueren la duplicitat tributària però el 1884 reconstituïren la societat Mañé y Ordeix amb en Josep Estrany com a soci amb una participació del 20% i a partir del 1885 tots els telers anaren a nom de la societat. Can Manyer va créixer en edificis, telers, instal·lacions i nombre de treballadors fins a esdevenir la fàbrica més gran de Vilassar. Dels 24 telers inicials s’arribà a 250 l’any 1929, des del 1894 tenia tint i manyeria propis i del 1899 al 1917 produí electricitat per a l’autoconsum. Amb l’arribada del segle XX s’emprengué l’ampliació definitiva de la fàbrica: el 1901 s’edificà la gran xemeneia octogonal i s’enderrocà la del 1882; el 1905 s’instal·là una màquina de vapor de 300 CV de potència a la «casa del vapor» del fons del pati; poc després es construí l’edifici de dues plantes de la banda dreta; i vers el 1916 es tancà i cobrí l’assecador del terrat del primer edifici amb les característiques gelosies de maó. Coincidint amb la definitiva ampliació de la fàbrica i amb una etapa de forta radicalització empresarial i obrera, l’any 1915 es produí una vaga dels treballadors que durà gairebé sis mesos, amb conseqüències socials i econòmiques molt greus per al conjunt de la localitat. Durant la guerra civil fou col·lectivitzada, però no es va interrompre la producció. El 1940 l’empresa esdevingué Mañé SA i el 1945 tenia 278 treballadors. El 14 de juliol del 1963 es tramità un expedient de crisi i Can Manyer va tancar. Encara es donaren de baixa 186 treballadors. La gran xemeneia edificada el 1901, tot un símbol de la indústria vilassarenca, fou enderrocada els primers anys setanta. Mañé SA vengué la finca, i els locals de la fàbrica foren llogats a múltiples empreses que hi efectuaren nombroses i desafortunades intervencions constructives. Actualment s’hi executa una operació urbanística municipal d’edificació d’habitatges, aparcaments, espais públics i locals culturals. Els edificis de la dreta i de l’esquerra del pati i la «casa del vapor» figuren en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Vilassar de Dalt amb la màxima protecció. No obstant això, s’ha destruït una part de l’edifici del 1881 i els nous usos als quals es destina el conjunt no preveuen la conservació dels edificis de la fàbrica amb les característiques que els són pròpies.

Josep Samon Forgas


Interior de la Fàbrica de Delfí Villà 1950-1960, actualment hi ha la Biblioteca Pública. Foto: Jaume Tolrà i Ferrer.


Vilassar de Mar Biblioteca Ernest Lluch i Martín Pau Casals, 16 08340 VILASSAR DE MAR tel.: 937 506 834 fax: 937 506 238 a/e: biblioteca.municipal@vilassardemar.cat web:www.vilassardemar.org/cat/ ajunt_cultura_biblioteq.htm

Ajuntament de Vilassar de Mar

horaris: (hivern) dll. de 16.30 a 20.30 h dm. de 16.30 a 20.30 h dc. de 10 a 14 h i de 16.30 a 20.30 h dj. de 16.30 a 21.30 h dv. de 16.30 a 20.30 h ds. de 10 a 14 h dg. tancat

La indústria tèxtil a Vilassar de Mar entre els segles XIX i XX A Vilassar de Mar la producció de teixits tingué un desenvolupament força primerenc. Probablement els primers telers emprats exclusivament es van posar en marxa cap a la segona dècada del segle XIX. Les primeres explotacions tenien un nombre tímid de telers tradicionals fets de fusta i no fou fins al 1842 quan començaren a arribar els telers moderns procedents d’Anglaterra. Les primeres instal·lacions dedicades a la producció de teixits s’anomenaven quadres i es trobaven a l’interior de les cases de cós del nucli tot i que aviat es començaren a aixecar fàbriques construïdes expressament. Se sap que la primera fàbrica creada ad hoc a Vilassar de Mar es fundà l’any 1832 i que l’any 1835 ja hi havia 22 industrials al poble. A mitjan segle XIX gairebé la meitat de la població treballava el tèxtil. La major part de les quadres o naus s’instal·laren dins de la trama urbana si bé algunes, per les seves característiques específiques, s’allunyaren del poble.

El tèxtil local constava bàsicament de fàbriques que es dedicaven als filats, als teixits i en menor mesura als tints industrials. Durant els dos segles que durà la revolució industrial s’aixeca(estiu - juliol i agost-) ren moltes fàbriques com ara Can Casòliva, Cal Bisbe (el que dll. de 16.30 a 20.30 h ara es coneix per Can Tano), Can Niol Gran i Can Niol Petit, Can dm. de 16.30 a 20.30 h Xauxa (també dit can Mitja Passada, allà on ara hi ha el Patrodc. de 10 a 14 h nat), Can Boix i Can Batalla, dues indústries que es dedicaven i de 16.30 a 20.30 h a les tintures. dj. de 16.30 a 20.30 h dv. 16.30 a 20.30 h A mitjan anys trenta, per ordre d’importància els establiments ds. tancat fabrils del poble eren, la Fàbrica de Casanovas Germans, més dg. tancat coneguda com Can Niol Gran, la Fàbrica Murtra i Cia., anomenada popularment com Cal Civil, Filatures Labor i Can Jubany. Hi havia altres establiments més modests com per exemple Manufactures Tèxtils i Tints Clavell, que era l’antiga fàbrica de Can Batalla. La major part anaren tancant portes gradualment i les darreres no superaren la crisi de 1973. Alexis Serrano Méndez Centre d’Estudis Vilassarencs


La fàbrica que duia el nom comercial Inocencio Murtra y Cía, fundada l’any 1891 per Innocenci Murtra i Esmandia, més coneguda popularment per Cal Civil, vista des del campanar del temple parroquial a inici del segle XX, amb Can Cabot, el cementiri i la vall de Cabrils al fons. Foto: Àngel Toldrà Viazo


Bibliografia

Biblioteques del Maresme on trobareu els llibres de la bibliografia 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

Biblioteca Ferrer i Guàrdia d’Alella Biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar Biblioteca Sant Martí d’Arenys de Munt Biblioteca de Cabrera de Mar Biblioteca de Cabrils Biblioteca Can Milans de Caldes d’Estrac Biblioteca Can Salvador de la Plaça de Calella Biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar Biblioteca Joan Coromines del Masnou Biblioteca La Cooperativa de Malgrat de Mar Biblioteca Pompeu Fabra de Mataró Biblioteca Tirant lo Blanc de Montgat Biblioteca Enric Miralles de Palafolls Biblioteca M. Serra i Moret de Pineda de Mar Biblioteca Poblenou de Pineda de Mar Biblioteca Jaume Perich i Escala de Premià de Dalt Biblioteca Can Manent de Premià de Mar Biblioteca de Sant Andreu de Llavaneres Biblioteca La Muntala de Sant Vicenç de Montalt Biblioteca de Santa Susanna Biblioteca Can Llaurador de Teià Biblioteca Can Baratau de Tiana Biblioteca de Tordera Biblioteca Pau Piferrer de Vilassar de Dalt Biblioteca Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar


I Mostra d’indústria de Teià: Casa Municipal de Cultura La Unió del 4 al 14 de novembre de 1989 [catàleg de l’exposició]. [Teià]: l’Ajuntament, 1989. • 21 XXV Fira de l’arbre. [Mataró]: Cap Gròs, 2003. 117 p. • 11 50 Dogi: 1954-2004. El Masnou: Dogi, DL 2004. 126 p. • 9 L’Agricultura: situació i evolució. L’agricultura a Palafolls. En AJUNTAMENT DE PALAFOLLS. Quan créixer no és engreixar-se. Palafolls: Edicions del Roig, 2007, p.48-51 • 13 Ahir i avui del mercat de Tordera. Tordera: l’Ajuntament, 1994. 48 p. • 23 Això és Tiana: guia de la vila de Tiana. Tiana: l’Ajuntament, Comissió de Cultura, 1995. 127 p. • 16, 22 AJUNTAMENT DEL MASNOU. El Masnou es mou: pla de futur econòmic i social del Masnou. El Masnou: l’Ajuntament, 1997. 111 p. • 9 AJUNTAMENT DE SANT VICENÇ DE MONTALT. Es construiran habitatges socials de lloguer al Pg. de Sant Joan. El 9 Montalt. Butlletí d’Informació Municipal i Ciutadana [en línia]. Any 3, 2008, núm. 32 [Consulta 19 febrer 2009] <http://www.svmontalt.net/ARXIUS/ documnents/comunicació/2008/revistes/butlleti_ setembre_08.pdf> • 19 AJUNTAMENT DE SANTA SUSANNA [en línia]. Santa Susanna: l’Ajuntament [Consulta 10 febrer 2009] <http://www.stsusanna.org> • 20 AJUNTAMENT DE TORDERA. [Fibracolor: ahir, avui i demà]. El Pont de ferro, 2004, núm. 6, p. 13. • 23

Alella recull d’imatges cent anys d’història. Alella: Associació Cultural Revista Alella, 1991. 416 p. • 1 AMAT i TEIXIDÓ, Jordi. Economia, proveïments, solidaritat i cultura. En La República a Premià, 19311939: política i quotidianitat republicana a Premià de Dalt. Premià de Mar: El Clavell, 1997, p. 59-72. • 5, 7, 11, 16 AMAT i TEIXIDÓ, Jordi. Un Temps, dues viles (19311939...). República, Guerra civil i Primer Franquisme a Sant Andreu de Llavaneres i a Sant Vicenç de Montalt. Sant Andreu de Llavaneres; Sant Vicenç de Montalt: [s.n.], 2003. • 19, 18 AMAT i TEIXIDOR, Jordi. Vilassar de Dalt, 1931-1945: república, guerra civil i primer franquisme. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 335 p. ISBN 84-281-0956-6. • 2, 3 , 5, 6, 7, 8, 10, 11, 12, 14, 15, 18, 22, 24. ANGLADA, Ramon. Postguerra i comerç alellenc. En Recordant... les veus d’Alella. Alella: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 2008. p. 53-41. • 1, 9, 10, 11, 13, 14, 17, 19, 22, 23 ARMENGOL, Cristina. El conreu de la flor. En Recordant... les veus d’Alella. Alella: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 2008. p. 73-99. • 1, 9, 10, 11, 13, 14, 17, 19, 22, 23 ARMENGOL, Cristina. Els “plumeros” i el feltre. En Recordant... Alella en el temps. Alella: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 2001. p. 43-53. • 1, 2, 5, 8 BADALLÓ CABUTÍ, Àngel. Personatges calellencs III. Calella: Grup pa, vi i moltó,DL 2006. p.11. • 7, 14, 23

AJUNTAMENT DE TORDERA. [La pagesia a Tordera: les botigues de pagès]. El Pont de ferro, 2001, núm. 2, p. 13. • 23

BARRI ANTIC. L’antiga fàbrica de l’aigua. Som-hi!, 1995, núm. 200, p. 12. • 10

AJUNTAMENT DE TORDERA. [Per un comerç viu, en un Tordera habitable]. El Pont de ferro, 2004, núm. 4, p. 10. • 23

BARTRÉS i SALA, Gaspar; MANAU i GRAUPERA, Ferran. Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Barcelona: Ferran Manau, 1986. ISBN 84-398-6520-1 • 2, 3, 7, 9, 14, 16, 18, 19, 23,

AJUNTAMENT DE TORDERA. [Promoció econòmica fa un estudi per aplicar millores al mercat dels diumenges]. El Pont de ferro, 2007, núm. 21, p. 13. • 23

BAS, Damià. Galeria de penja-ases: motius dels vilassarencs de mar. Vilassar de Mar: l’autor, 2003. 280 p. • 11, 13, 25


BAS, Damià. Imatges de Vilassar. Festa Major 2003. CAÑADA MULLOR, Ernest. Conflictividad laboral y sindicalismo en el sector textil de Mataró entre 1896 2003. p. 27-42. • 25 y 1923. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1998. 175 p. BAS, Damià. La indústria tèxtil a Vilassar de Mar. Festa ISBN 84-920015-8-5. • 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 10, 14, 16, 18, 19, 23 Major 2006. 2006. p. 27-32. • 25 BAYARRI, Jordi; GOÑI, Jordi. Malgrat i la seva premsa CASAS, Joaquim. El Mataró d’ahir, d’avui i de demà: 1915-1968: cinquanta anys de vida malgratenca. en els objectius fotogràfics de Foto-cine Mataró de Malgrat de Mar: l’Ajuntament, 1994. 273 p. • 10,11,16 la U.E.C. Mataró: Unió Excursionista de CatalunyaMataró: Foto-cine Mataró de la U.E.C, DL 1989. 261 p. Bernabeu, Josep J. L’atur a Premià: el conflicte de la ISBN 84-404-5717-0. • 1, 2, 3, 7, 8, 9, 11, 10, 16, 17, “Lyon Barcelona”. Premià Informa, 1981, núm. 14, p. 23. 10-11. • 17 CASTELLÓ, Salvador. El Arte de criar gallinas. Barcelona: Bernabeu, Josep J. El desempleo, una amenaza Aedos, [1950]. 284 p. • 2 constante. Premià informa, 1980, núm. 11, p. [15CASTELLÓ DE PLANDOLIT, Federico. Curso de 16] . • 17 gallinocultura e industrias anexas. Arenys de Mar: BOBES, Laia de. L’Isidro de Ca La Librada. Alella, 1997, [s.n.], 1956. 639 p. • 2 núm. 237, p. 47-48. • 1

CASTELLÓ LLOBET, José A; FRANCO GONZALEZ, Fernando; PONTES, Miguel. Producción de huevos. Arenys de BOFILL, Joan Manuel. Alella: un futur industrial?. Mar: Real Escuela de Avicultura; Barcelona: Caixa de Alella, 1969, núm. 90, p. 8. • 1 Barcelona, 1989. 367 p. ISBN 84-600-7250-9. • 2

BOU, Joan; SERRA, Elena. Bombolles de producció Cerquem les arrels: XVI trobada. La indústria tèxtil a local: pedaços d’història. [Tordera]: l’Ajuntament, Alella [Enregistrament sonor]. Alella: [s.n.], 2000. 1 1996. 44 p. • 3, 7, 10, 14, 15, 23 cassete • 1 BOU, Joan; SERRA, Elena. La Indústria tapera Cerquem les arrels: XVII trobada. Els “plumeros” i el torderenca. Un bocí del nostre passat. [Tordera]: feltre [Enregistrament sonor]. Alella: [s.n.], 2000. 1 l’Ajuntament, 1998. 110 p. • 23 cassete. • 1 BOU, Joan; VELLVEHÍ ALTIMIRA, Jaume. Molrà el gra: Cerquem les arrels: XXI trobada. El comerç a Alella els molins de la baixa Tordera. Argentona: La Comarcal [Enregistrament sonor]. Alella: [s.n.], 2001. 1 Edicions, 2003. 95 p. ISBN 84-95351-19-6. • 11, 7, cassete. • 1 10, 14, 23 Cerquem les arrels: XXII trobada. La flor a Alella Butlletí, Museu de maquinària per al gènere de punt. [Enregistrament sonor]. Alella: [s.n.], 2001. 1 Mataró: Associació Promotora de la Fundació Jaume cassete. • 1 Vilaseca, 2000. • 11 CLARABUCH I PELLICER, Pere. Aproximació al creixeCABALLÉ i ESTEVE, Francesc. La Formació urbana de ment urbà de Pineda de Mar. Contrapunt, 1981, vol.1, Vilassar de Mar: I Beca d’investigació i recerca local núm. 9, p. 11. • 14 de Vilassar de Mar Ernest Lluch. Vilassar de Mar: l’Ajuntament, DL 2007. 359 p. ISBN 978-84-931149- CLAVELL i APARICIO, Raimon. Arenys i la seva terrissa. 4-7. • 25 Salobre, 1992, núm. 2, p. 8-11. • 2, 8 CALBETO ROGET, Francisco de P. Recolecta: monografies, COLOMER BARTROLÍ, Mercè. La Guarderia de la S.A. memòries, discursos, efemèrides d’Arenys de Mar. Grober: 1954-1971. Arenys de Munt: l’Ajuntament, 2001. 36 p. • 3 Barcelona: [s.n.]: Imp. J. Horta, 1922. 334 p. • 2, 8


COLOMER I ROVIRA, Margarida. Cooperativisme i moviment obrer: l’exemple de la Cooperativa del Vidre de Mataró 1920-1944. Barcelona: Alta Fulla; Mataró: Patronat Municipal de Cultura, 1986 • 1, 2, 8, 11 Com un rèquiem. Zerovuittresquaranta, 2003, núm. 146, p. 2. • 25 COMAS, J. Síntesis histórica del arte textil y de su desarrollo en la ciudar de Mataró. Mataró: [Sindicato Téxtil], 1950. 16 p. • 11 Conveni per a la promoció de 25 habitatges protegits a l’antiga fàbrica Claspunt de Sant Vicenç de Montalt. Notes de premsa [en línia]. [Consulta 26 febrer del 2009] <http://mediambient.gentat.cat/cat/el_ departament/sala_de_premsa/notes/claspunt.jsp? ComponentID=156756&SourcePageID=101612> • 19 Cooperativa la Fraternitat: 1902-2002: un segle de cooperativisme a Premià de Dalt. [S.l.:  s.n.], DL 2002. 32 p. • 16, 17 COSTA I OLLER, Francesc . 150 anys de vapor a Mataró: la industrialització a Mataró el segle XIX. Mataróescrit, 1989, núm. 43, p. 32-38 • 11 COSTA I OLLER, Francesc. Mataró liberal 1820-1856: la ciutat dels burgesos i els proletaris. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana: Rafael Dalmau, 1985. 337 p. ISBN 84-232-0233-X. • 24, 11 CROSAS i MALLEU, Josep M. Fàbriques... Somhi!,1993, núm.185, p.19. • 10 CROSAS i MALLEU, Josep M. La fàbrica de l’aigua. Som-hi!,1994, núm.188, p.15-16. • 10 CUSELL i MALLOL, Tomàs. Fàbrica Llobet Guri, S.A. Calella, 2003. 5 p. • 7 De menestrals a teixidors: dos segles d’industrialització a Vilassar. Vilassar de Dalt: Fundació Pública Museu Municipal, 1988. 39 p. • 24

DOTRAS i MAÑÀ, Joan. Els boscos: a la Cambra Agrícola d’Arenys de Mar. Arenys i sa comarca, 1916, núm. 64, p. 1-2 • 2, 8 L’Empresa Llobet vol tancar. La Tralla, 1978, núm.11, p.3. • 7 ESPRIU i MALAGELADA, Agustí. Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona: Curial, 1983. 417 p. • 1, 2, 3, 5, 8, 9, 17 ESPRIU i MALAGELADA, Agustí. Arenys de Mar: 400 anys [enregistrament vídeo]. Arenys de Mar: l’Ajuntament, cop. 1999. 1 videocassete. • 2, 3, 6, 7, 8, 10, 11, 18 ESPRIU i MALAGELADA, Agustí. Arenys de Mar: 400 anys [recurs electrònic]. Arenys de Mar: l’Ajuntament, cop. 1999. 1 disc òptic. • 2, 3, 8, 11, 22 Els Estils de vida de la societat arenyenca a l’època moderna. Salobre, 2004, núm. 15, p. 1-36. • 2, 8 La Fàbrica Llobet-Guri, 50 anys d’història [Enregistrament vídeo]. Calella: [s.n], 1996 • 7 Fent taps a Arenys de Mar. [Arenys de Mar]: Museu d’Arenys de Mar [etc.], 2005, 60 p. • 2 FERRAN, Elena. Inditex obrirà al març un centre de logística de 60.000 m2 a Palafolls. El Punt digital [en línia], 2008 [consulta 11 octubre 2008] <http://www. vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=3023453> • 13 FERRER, Josep. Taula rodona amb el Comité de fàbrica d’Iindustrial Rosendo Llobet, S.A. La Tralla, 1978, p.10-11. • 7 FONT i SOLSONA, Josep. La Carnicería municipal de Pineda a mediados del siglo XVIII. [Pineda de Mar: l’Ajuntament, 1948?]. 8 p. • 14

Dogi: tejidos elásticos. El Masnou: Dogi, [1995?]. [36] p. • 9

FORN i SALVÀ, Francesc. De Grober a Grobelàstic: 1890-1984: la continuïtat en la labor empresarial. [Arenys de Munt]: Grobelàstic, 1995. 95 p. ISBN 84605-2743-3. • 3

DOMÍNGUEZ i CASTELLS, Joseph; OLIVA i RICÓS, Benet. Vilassar de Dalt: història gràfica: 1880-1940. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1994. 321 p. • 1, 9, 17, 24

Fotografies antigues de Caldes: 1870-1962. Caldes d’Estrac: Arrels cultura ONL, 1996. 2v. • 11


FUNDACIÓ JAUME VILASECA. Mataró i el gènere de Història gràfica de Tordera: 1880-1890. Tordera: punt: una visita al fons de la Fundació Jaume Vilaseca. l’Ajuntament, 1993. 253 p. ISBN 84-606-1080-2. • [Mataró: Fundació Jaume Vilaseca, 200?]. [12] p. • 13, 23 11 IDESCAT [en línia]. Barcelona: Generalitat de FUNDACIÓ JAUME VILASECA. Museu del Gènere de Punt Catalunya, [Consulta 26 febrer 2009]. <http://www. de Mataró. [Mataró: Fundació Jaume Vilaseca, 200?]. idescat/territ/BasicTerr?TC=6&V0=1&V1=08163&MN=1 [8] p. • 11 &&V3=100&PARENT=100&CTX=B#FROM> FUNDACIÓ JAUME VILASECA. Museu del gènere de punt de Mataró [en línia]. Mataró: l’Ajuntament, [consulta 18 març 2009] <http://www.fundaciojaumevilaseca. org> • 11

JUAN i TRESSERRAS, Jordi ; FREIXA i FOZ, Albert  ; MARTINEZ i MIRAVET, Glòria. Montgat, poble de futur. [S.l.]: Corporació Metropolitana de Barcelona, DL 1987. 36 p. • 11, 12, 22

FUNDACIÓ JAUME VILASECA. Nous ingressos. Butlletí del Museu de Gènere de Punt [en línia], 2002, núm. 5 [Consulta 19 febrer 2009] <http://www. fundaciojaumevilaseca.org/Butlletins/FJV_But_5. pdf> • 19

LOSADA MÁLVAREZ, Juan Carlos; PARDO DE CAMPOS, Javier; PUIG i VAYREDA, Eduard. Ahir i avui del vi d’Alella. Alella: l’Ajuntament: Consell Regulador D.O., DL 1993. 93 p. • 1, 9, 17, 19

LLODRÀ i NOGUERAS, Joan Miquel. Un Mar de gent, GALLEGO GOODHEW, Lucía [et al]. Fàbrica “Fills de J. lletres i història: cinquanta anys de la biblioteca Pare Fidel Fita d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: l’Ajuntament, Bassols”. [Teià: s.n.], 1996. • 21 2007. 62 p. • 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 12, 13, 14, 18, 23 GALLIFA, Mariona. Mataró fabril: una passejada pel patrimoni industrial de Mataró. Mataró: Associació de LLONCH i CASANOVAS, Montserrat. Tejiendo en red: la industria del género de punto en Catalunya (1891veïns Mataró-Centre, 2002. 17 p. • 11 1936). Barcelona: Publicacions i Edicions de la GENÍS, Adela. Maresme. La moda com a teràpia. El Universitat de Barcelona, 2007. 271 p. ISBN 978-84Punt digital [en línia]. Setembre 2008 [consulta 4 475-3125-7. • 24 setembre 2008] <http://www.vilaweb.cat/elpunt/ LLONCH I CASANOVAS, Montserrat. El génere de punt a noticia?p_idcmp=2984106> • 13 Catalunya i Mataró: modernització i desenvolupament GIOL GALCERAN, Alberto. Expansión industrial de d’un sector industrial. Mataró : Patronat Municipal de Calella. En Calella su origen y evolución. Calella: [s.n], Cultura, 1977. 191 p. • 7, 8, 14, 22, 12, 17 1953. p. 100-113. LLOVET, Joaquim. Mataró: dels orígens de la vila a la GIMÉNEZ i MOLINA, Isabel. La Transformació del ciutat contemporània. Mataró: Caixa Laietana, 2000. paisatge del Masnou: 1849-1945. El Masnou: 623 p. ISBN 84-923896-2-1. • 1, 3, 6, 7, 8, 9, 11, 16, l’Ajuntament, [2005]. 152 p. • 7, 8, 9, 11, 12, 15, 16, 18, 19, 23 22, 23 Malgrat de Mar: crónica d’un segle. [Malgrat de Mar]: GRAU i VIADER, Francesc. Calella Flash-back. Calella, Centre d’Estudis i Documentació Z. Camprubí, DL 2001. 354 p. • 10, 11, 16 l’Ajuntament, 1985. 136 p. • 2, 7, 14 GUARDIOLA i PRIM, L. Sant Joan de Vilassar: història Malgrat dels nostres avis. [Malgrat de Mar: i geografia de la comarca vilassanesa i del Maresme. l’Ajuntament], DL 1993. 319 p. • 10, 11, 16 Vilassar de Mar: [s.n.], 1955. 581 p. • 25 Malgrat, entre mar i muntanya. [Malgrat de Mar]: Historia d’una entitat 1978-2003: Gremi d’Hostaleria l’Ajuntament, [1992?]. 72 p. • 6, 10, 23, 16 i Turisme de Mataró i el Maresme. [S.l.]: Mateu Ros, MANENT i ABRIL, Pau. Nous incendis intencionats. 2004. 177 p. • 1,2, 3, 11, 16, 23


En Fets de Premià de Dalt 1838-1869. Premià de Dalt: [s.n.], 1979, p. 46-47. • 2, 16 MANYÀ, Albert. La indústria tèxtil a Alella. En Recordant... Alella en el temps. Alella: l’Ajuntament, Regidoria de Cultura, Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 2001, p. 19-41. • 1, 2, 5, 8 MAS i PIMÀS, Albert; MAS i PIMÀS, Joan. Fibracolor: mig segle d’història: 1952-2002. Tordera: Fibracolor, DL 2003. 150 p. • 23

ISBN 84-7042-123-9. • 1, 2, 7, 9, 11, 14 ,16, 17, 19 La Mirada dels premianencs: passat, present i futur de Premià de Mar [Enregistrament vídeo]. Premià de Mar: La Caja Negra produccions, 2006. 1 disc òptic. • 16, 17 MIRÓ, Xavier. Arenys industrial. Arenys i sa comarca, 1930, núm. 7, p. 8. • 2, 8

Moments d’angoixa a Can Vera: una fàbrica que ha Mas Roger [en línia]. Mataró: Consell Comarcal marcat el poble. Alella, 1991, núm. 214, p. 22-24. • 1 del Maresme, [Consulta 24 febrer 2009] <http:// www.ccmaresme.es/ARXIUS/DOCS7poligons/Fitxa_ Montgat, imatges d’un temps. Montgat: l’Ajuntament: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana Pineda_de_Mar_Mas_Roger.pdf>• 9 de Barcelona, 1993. ISBN 84-7809-555-1 • 12 MASSONS, Josep M. Història de la Vila de Santa Susanna. Santa Susanna: l’Ajuntament, [s. a.], 536 p. • 20

Montgat: imatges per a la memòria: àlbum de 144 cromos col·leccionables de la memòria històrica del MAURELL, Eulàlia. Les botigues de Tiana al segle XX. poble. Montgat: l’Ajuntament, Regidoria de Promoció Econòmica, 2001. 32 p. • 12, 22 Fòrum Tiana, 2002, núm. 53, p. 841. • 22 MAURELL, Eulàlia. Les botigues de Tiana al segle XX: capítol 2. Fòrum Tiana, 2002, núm. 54, p. 858 • 22 MAURELL, Eulàlia. Les botigues de Tiana al segle XX: capítol 3. Fòrum Tiana, 2002, núm. 55, p. 876. • 22

Montgat: imatges per a la memòria [enregistrament vídeo]. Montgat: l’Ajuntament, 2005. 1 disc òptic. • 12, 22

MORA i VILA, M. Teresa. Malgrat al vuit-cents : estudi socioeconòmic. Malgrat de Mar: Ajuntament de MAURELL, Eulàlia. Les botigues de Tiana al segle XX: Malgrat de Mar, DL 1996. 236 p. ISBN 84-922226-0-3 capítols 4-5. Fòrum Tiana, 2002, núm. 56, p. 892-893. • 6, 7, 10, 11, 15, 23 • 22

Moragas i Botey, Salvador. Història breu de Premià de Mar: memòries. Argentona : l’Aixernador, 1990. 124 p. ISBN 84-86332-51-6. • 2, 3, 7, 8, 10, 11, 15, 16, MAURELL, Eulàlia. Les botigues de Tiana al segle XX: 17, 18, 19 MAURELL, Eulàlia. Les botigues de Tiana al segle XX: capítol 6. Fòrum Tiana, 2002, núm. 57, p. 912. • 22 capítol 7. Fòrum Tiana, 2002, núm. 58, p. 926. • 22

MAURELL, Eulàlia. Les fàbriques de Tiana. Fòrum Tiana, 1998, núm. 15, p. 224 • 22 MAURELL, Eulàlia. Les fàbriques de Tiana: 2a part. Fòrum Tiana, 1998, núm. 16, p. 241. • 22

MUNTADAS, Ramon. Alella vinícola en imágenes: 19062001. Alella: Alella Vinícola Can Jonc, DL 2001. • 1 MURAY, Joan. Històries de la vila... del Masnou: 100 articles del butlletí de Gent del Masnou: des de l’agost de 1987 al juliol de 1998. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1999. 400 p. ISBN: 84-281-0970-2. • 2, 3, 9, 11

MIR i MORAGAS, Domènec. Qui t’ha vist i qui et veu. Calella: Edicions Marrè, 2002. 252 p. ISBN 84-85060- Museu d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: l’Ajuntament 65-2. • 7 d’Arenys de Mar, DL 1983. 23 p. • 2, 9, 11, 14

MIR i MORAGAS, Domènec. Compilació històrica de Museu Municipal d’Estampació Tèxtil de Premià de Calella. Barcelona: Edicions Cedro, DL 1982. 311 p. Mar, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya


[Enregistrament vídeo]. Vilassar de Dalt: Órbita, PARADEDA i ROBERT, Fèlix. La Vila de Malgrat i sos 1997. 1 videocasset. • 24 contorns. Blanes: Roig, 1915. 168 p. • 2, 7, 8, 10, 14 Navarro, José M. Can Sampere : el final de la indústria Pineda de Mar a les vostres mans. Barcelona: Guia d’Or, tèxtil a Premià de Mar. Premià de Mar : Compagina, 1988.128 p. • 7, 8, 14 2003, 95 p. • 11, 16, 17 El Meu país: tots els pobles, viles i ciutats de Catalunya. No perdem més patrimoni. Zerovuittresquaranta, Barcelona: Edicions 62, 2005. vol. 3, p. 38-39. • 1, 2, 2002, núm. 134, p. 2. • 25 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23 NOGUERA, Toni. Nicolau tèxtil, S.A.: 28 treballadors sense feina. La Tralla, 1978, núm.0, p.15. • 7 Pla Especial del Patrimoni Arquitetònic i Ambiental de Vilassar de Dalt, 1997. Vilassar de Dalt: l’Ajuntament, OLIVA i RICÓS, Benet. Els Orígens de la primera 1997. 2v. • 24 industrialització del rerepaís: un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní: 1828-1875. PLANAS i SOLEY, Pere. El Despertador de la vila: un Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1999. ISBN 84- conte de la Fàbrica. Premià de Dalt: l’Ajuntament : La 923896-1-3. • 1, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 10, 12, 14, 16, 18, Comarcal, 2007. [22 p.] • 1, 2, 5, 8, 9, 10, 11, 13, 14, 19, 22, 23, 24, 25 15, 16, 19 OLIVA i RICÓS, Benet. Eduard Calvet i Pinto (1875- POMÉS I VIVES, Jordi. Les “Mataró’s potatoes” i el 1917) polític, industrial i dirigent empresarial. Fulls cooperativisme agrari al Maresme (1903-1949): la del Museu Arxiu de Santa Maria, 1993, núm. 45, p. Federació de Sindicats agrícoles del Litoral. Mataró: 26-30. • 24 Caixa Laietana, 1991 • 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 16, 18, 19, 22, 23 OLIVER i BRUY, Jaume. Introducció a la història de Premià de Dalt. Premià de Dalt: l’Ajuntament, DL PONS i GURI, Josep Maria. Una Antiga rellotgeria 2003. 217 p. • 5, 7, 16, 17 arenyenca: Arenys d’Amunt, 1742-1837: Arenys de Mar: 1799-1837. Arenys de Mar: l’Ajuntament, Regidoria de ORTIZ BACHS, Elvira. L’Art de la punta a Arenys de Cultura, 2002. 32 p. • 2, 3, 11, 18, 19 Munt. [Arenys de Mar: s.n.], 1989. 70 f. • 2 P & G Mataró: 1971-2001. Mataróreport, 2001, núm. PONS i GURI, Josep Maria. Arenys de Mar: una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d’Arenys de 49, p. 16-18 • 11 Mar, cop. 2003. 16 p. • 2 Un Patrimoni que desapareix. Zerovuittresquaranta, PONS i GURI, Josep Maria. Museu Marès de la Punta. 2002, núm. 143, p. 1-2. • 25 Arenys de Mar: l’Ajuntament, Museu Marès de la PALOMER PONS, Jordi. La Indústria del suro a Arenys de Punta, DL 1985. 23 p. • 2

Mar: la fabricació de taps. Segles XIX-XX. Argentona: l’Aixernador, 1996. 123 p. ISBN 84-88568-77-0. • 1, El Potencial econòmic del sistema de ciutats de Catalunya: Corredor de la Baixa Tordera: un gran 2, 3, 6, 8, 10, 14, 23 potencial industrial i terciari. Barcelona: Generalitat PALOMER PONS, Jordi. Uns Randers arenyencs: de Catalunya : Banca Catalana, 1988. [28] p. ISBN 84la família Castells: 1862-1962. Arenys de Mar: 85344-44-8. • 10, 14, 23 l’Ajuntament, Àrea de Cultura, Comerç i Turisme, Museu Marès de la Punta, 1994. 79 p. ISBN 84-606- Premià de Dalt, progrés i identitat: quadern de legislatura (Premià de Dalt 1999-2003). Premià de 2104-9. • 2, 3, 5, 6, 7, 8, 10, 14, 18 Dalt: l’Ajuntament, DL 2003. 199 p. • 16 PALOMER PONS, Jordi. El tèxtil i el punt a Arenys de Mar: de 1574 a 1936. Arenys de Mar: La Copisteria, Premià de Dalt, recull gràfic: patrimoni històric-artístic: indrets i elements d’interès especial: llocs i moments 1991. 100 p. • 2, 3


de la nostra història. Premià de Dalt: l’Opinió, 1988. 67 p. • 16

SERRA, Montserrat. El cas “Vera”. Alella, 1996, núm. 231, p. 19-21. • 1

Projecte d’enderroc. Antiga Fàbrica Claspunt i Sindicat Sant Vicenç de Montalt. Sant Vicenç de Montalt: [l’Ajuntament], 2002. [34] p. • 19

SERRA i FONT, Marián. Dietari del Dr. Marià Serra i Font: Canet de Mar 1880-1926. Canet de Mar: l’Ajuntament, 2006. 958 p. ISBN 84-611-1221-0. • 2, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 17, 18, 19, 22, 23

La Promoció del comerç a Palafolls. En AJUNTAMENT DE PALAFOLLS. Quan créixer no és engreixar-se. Palafolls: Edicions del Roig, 2007, p.41. • 13 La Promoció industrial a Palafolls. En AJUNTAMENT DE PALAFOLLS. Quan créixer no és engreixar-se. Palafolls: Edicions del Roig, 2007, p.42. • 13 PUIG BOSCH, C. En la fàbrica de vidre de G.L., Stat. en Cta. Arenys i sa comarca, 1918, núm. 166, p. 4-6. • 2, 8

SERRANO MÉNDEZ, Alexis. Vilassar de Mar: recull gràfic 1852-1965. El Papiol: Efadós, 2007. 677p. ISBN 978-84-95550-65-1. • 25 SOLÉ i VERGÉ, Ma. Antònia. Veïnat de mar: 8 itineraris pels 400 anys d’història d’Arenys de Mar. Arenys de Mar: [l’Ajuntament], 2000. 168 p. • 2

PUIG I PLA, Josep. El llarg camí de la fira comercial. Mataróreport, 2000, núm. 41, p. 21-24 • 11

Submergides en la feina: el treball femení en negre dins el món del tèxtil. Arenys de Mar: l’Ajuntament, Associació de Dones per la Igualtat d’Arenys de Mar, Museu d’Arenys de Mar, 2008. 32 p. • 2

Les Puntes al coixí. Arenys de Mar: l’Ajuntament, 2008. 108 p. • 2

Susanna, un poble amb vida. Santa Susanna: l’Ajuntament, [2003] • 20

RAMIÓ i DIUMENGE, Narcís. Pineda de Mar. Contrapunt, vol.3, 1983, Any III, núm. 27, p.14-15. • 14

TEN i FIGUERAS, Jordi. SERHS: 25 anys, 1975-2000. Pineda de Mar: SERHS, Serveis d’Hoteleria i Similars, 2001. 159 p. • 2, 6, 7, 9, 14, 23

RAMON i PERA, Francesc-Xavier. Vilassar de Mar: 1936-1939: una història que no s’ha d’oblidar, però que no s’ha de repetir. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1998. 448 p. ISBN 84-281-0939-7. • 25

TERRADAS i SABORIT, Ignasi. La Colònia industrial com a particularisme històric: l’Ametlla de Merola. Barcelona: Laia, 1979. 181 p. ISBN 84-7222-647-6. • 24

Recordant... l’Alella d’abans: recull de les trobades “Cerquem les arrels” celebrades a la Biblioteca Ferrer i Guàrdia els anys 1997 i 1998. Alella: l’Ajuntament. Regidoria de Cultura: Biblioteca Municipal Ferrer i Guàrdia, 1999. 205 p. • 1, 3, 7, 8, 9, 11, 10, 14, 16, 22

TERRADAS i SABORIT, Ignasi. La Qüestió de les colònies industrials: l’exemple de l’Ametlla de Merola. Manresa: Fundació Caixa de Manresa, 1994. 242 p. ISBN 8487618-19-7. • 24

Les Restes d’un naufragi. Zerovuittresquaranta, 2008, núm. 213-214, p. 1-2. • 25

Teyà y Arbucias. Diario de Barcelona, 5 de septiembre de 1971. • 21

RODON, Francesc. Mofa, befa i escarni. Zerovuittresquaranta, 2006, núm. 185, p. 3. • 25

Tiana: retalls d’un temps: àlbum de cromos col·leccionables. Tiana: l’Ajuntament, 2005. 20 p. • 22

RUBIROLA I TORRENT, Miquel. L’Economia d’Arenys de Mar: una reflexió. [Arenys de Mar?: l’autor], 1994. 91 p. • 2, 8

Tordera: aquí hi ha de tot: guia d’informació i de gestió. Barcelona: G.U.I.A. Nostra, [1993?]. 74 p. • 23

SAYOL, Angel. El municipio y la fábrica: Montgat y ERT. Unirama: revista del personal de explosivos Rio Tinto, núm. 113 (Invierno 81-82) p. 3-11. • 12

TOLRÀ i FERRER, Jaume. Cabrils 175 anys d’història. Argentona: La Comarcal, 1998. 271 p. ISBN 84923509-1-1. • 5, 11, 13


TOLRÀ i FERRER, Jaume. Cabrils: el poble i els homes. VIÑALS i IGLESIAS, Josep. Premià a començaments Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1983. 239 p. ISBN 84-281- del segle XVIII: un assaig d’història econòmica local. 053-2. • 2, 5, 13 Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1983. 244 p. ISBN 84-232-0212-7 • 2, 3, 5, 6, 8, 9, 14, 16, 17, 18, 19 TORRES i LOBATO, Josep. La dona treballadora a Malgrat a principis del segle XX. Ateneu, 2000, núm. VIU, Elena. Un pueblo capacitado. La Vanguardia [en línia]. Septiembre 2008 [Consultat: 4 septiembre del 21, p. 10-14. • 10 2008] <http://www.lavanguardia.es/premium/edicio Traïd, Xavier. Premià de Mar viu... la mar de coses. nimpresa/20080903/53532297308.html> • 13 Premià de Mar: l’Ajuntament: El Clavell, 1999. 177 p. ISBN 84-89841-24-1 • 2, 3, 6, 7, 8, 10, 11, 13, 16, 17, Viure el Masnou [enregistrament vídeo]. El Masnou: l’Ajuntament, DL 2003. 1 disc òptic. • 1, 9 18, 19, 22

TURON, Josep. Els pagesos de Palafolls. Actual, 2008, YLLA-CATALÀ i GENÍS, Miquel S. El Museu Cusí de Farmacia. Barcelona: Reial Acadèmia de Farmàcia de vol. XIV, núm.163, p. 23 • 13 Catalunya: AlconCusí, 2004. 155 p. • 9 Unió de Botiguers de Mataró: 25 anys de trajectòria asociativa. Mataró: Unió de Botiguers de Mataró. [s.a.]. 43 p. VALLS, Lluís, Maria de. Oda a Arenys de Mar. Barcelona: [s.n.]: Tip. La Hormiga de Oro, 1917. 79 p. • 2, 3, 8 VENDRELL i FÁBREGAS, Salvador. Tordera ahir, recull de vells costums. [S.l: s.n.], DL 1990. 181 p. ISBN: 84404-7380-X. • 2, 7, 10, 11, 14, 23 VENDRELL i FÁBREGAS, Salvador. Tordera, arrels d’un poble. Tordera: l’Ajuntament, DL 2005. 374 p. • 2, 7, 10, 11, 14, 23 VENDRELL i FÁBREGAS, Salvador. Tordera, puerta del Maresme. Tordera [etc.]: Montserrat, 1975. 234 p. ISBN 84-400-8476-5. • 2, 7, 8, 10, 11, 14, 17, 18, 23 Vergonya per a qui permeté l’enderroc. Zerovuittresquaranta, 2003, núm. 147, p. 1.v • 25 Fotografies antigues de Caldes: 1870-1962. Caldes d’Estrac: Arrels cultura ONL, 1996. 2v. • 11. VILADEMUNT i CORNEY, Josep. Estratègies humanes d’ocupació del territori: el cas de Vilassar de Dalt. Vilassar de Dalt: l’autor, 2002. 448 p. • 24 Vilassar de Mar. Barcelona: Viena, DL 1999. 60 p. ISBN 84-8330-049-4. • 25 VILLENA DÍAZ, Paqui. El Vi al Maresme: x D.O. Alella. Calella: l’Ajuntament, DL 1993. 36 p. • 1, 7, 9


Bibliografia del Maresme L’Agricultura del Maresme. L’Atzavara. Mataró: Secció de Ciències Naturals del Museu comarcal del Maresme, 1982, any IV, núm. 4, 55 p. • 8, 11 Alt Maresme: estudi sobre l’estructura comercial i de serveis. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1990. 260 p. ISBN 84-393-1369-1. • 2, 7, 10, 15, 23, 19 ARDÈVOL, Remei; LLEONART, Pere; MACÍAS, Pere. El Maresme: les claus de la contínua transformació. Barcelona: Banca Catalana, 1981. 260 p. ISBN 84-3931369-1. • 19, 20, 18 BAS, Carles. La Pesca en España: Cataluña. Barcelona: Instituto de Investigaciones Pesqueras: Imp. Ramis, 1955. 468 p. • 2, 7 Bassolas, Carles ; Abril, Josep. Hiper de Cabrera : el monstre del Maresme. Premià Informa, 1980, núm. 8, p. 16-17. • 17 CABANA, Francesc. Fàbriques i empresaris: els protagonistas de la revolució industrial a Catalunya. 2: Cotoners. Barcelona: Enciclopedia Catalana, 1993. 451 p. ISBN 84-7739-429-6. • 24 Cambra de comerç de Barcelona [en línia]. Barcelona: Generalitat de Catalunya [Consultat: 10 febrer del 2009] <http://www.cambrabcn.org/web/ cambra/empreses/estudis/economia/estudis_ comarcals#Maresme> CASAS, Joaquim. El Maresme. Barcelona: Albertí, [1959]. 203 p. • 1, 2, 3, 6, 7, 9, 11, 14, 22 Catàleg de productes de la terra i artesania alimentària del Maresme: guia de productors [en línia]. Mataró: Consell Comarcal del Maresme [Consultat: 24 febrer 2009]<http://www.ccmaresme.cat/document. php?id=4719> Catalunya i ultramar: poder i negoci a les colònies espanyoles: 1750-1914. Barcelona: Consorci de les Drassanes de Barcelona, Àmbit Serveis Territorials, 1995. 223 p. ISBN 84-87342-35-3 • 2, 9 Colomer, Margarida; Tarrés, Àngel. Indústria. En GRUP PLÈIADE. El Maresme: diversitat i contrast. Mataró: l’Aixernador: l’Ajuntament, 1985, p. 69 - 100.

ISBN 84-86332-07-9. • 1, 2, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 18, 22, 23 CUSACHS I CORREDOR, Manuel. La Guerra de Cuba, 1895-1898: repercussions a la comarca del Maresme. Mataró: Club d’Opinió: Jaume Llavina, 1998. 243 p., [16] p. de làm. ISBN 84-605-8334-1 • 1, 2, 3, 7, 9, 10, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 19, 22, 23 FÁBREGA, Fernando. Zara: el modelo de negocio de Inditex. Madrid: Claves de gestión, 2004. 233 p. ISBN 84-8198-533-3. • 23 FERNANDEZ, Magda. Maresme paisatge, població, economia, història, art, tradicions. Barcelona: Barcanova, 1989. 63 p. ISBN 84-7533-464-4 • 1, 2, 3, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 21, 23 GAROLA, Àlvar; LLEONART, Pere. El Maresme: comerç i models de vida. Mataró: Caixa Laietana, DL 2002. 201 p. ISBN 84-923896-3-X • 16, 18, 20 GÓMEZ, Antonio; ORTIZ, Jaume Mateu; FERNÁNDEZ VIADER, Pilar. El Maresme : geografia i recursos didàctics. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1985. 145 p. ISBN 84-7528-177-X. • 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 17, 22 GRUP PLÈIADE. El Maresme: diversitat i contrast. Mataró: l’Aixernador: l’Ajuntament, 1985. 229 p. • 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 17, 18, 22, 23 Guia dels conreus al Maresme: cultius, vegetació, fauna i ecologia. Argentona: Natura, 1996. 117 p. ISBN 84-920892-1-0. • 1, 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 22, 23

GUTIÉRREZ i PEREARNAU, Cèsar. El Carboneig: l’exemple del Montseny. Barcelona: Alta Fulla, 1996. 190 p. ISBN 84-7900-065-1. • 2, 4, 11, 23 LLEONART, Pere. Els Atractius industrials de vint-inou ciutats de Catalunya. Barcelona: Banca Catalana, Servei d’Estudis, [1980]. 416 p. • 23 LLEONART, Pere; FABREGAT, Víctor. El Gènere de punt el motor industrial del Maresme. Mataró: Caixa Laietana, 1994. 147 p. ISBN 84-920015-0-X • 1, 2, 3, 5, 6, 8, 9, 10, 14, 16, 18, 23 LLEONART, Pere; MACÍAS, Pere; ARDÈVOL, Remei. El


Maresme: les claus de la seva contínua transformació. Argentona: La Comarca Edicions, 1997. 229 p. ISBN Barcelona: Banca Catalana, 1981. 338 p. ISBN 84- 84-605-6737-0 • 2, 6, 7, 8, 11, 14, 17, 18 85344-08-1. • 1, 2, 3, 5, 7, 9, 10, 11, 14, 17, 18, 19, La Pesca a la llum al segle XXI. [S.l.]: Generalitat de 23 Catalunya, Departament d’Agricultura, Ramaderia i Maresme. Barcelona : Primera Plana, DL 1991. 61 p. • Pesca, [2001?]. 95 p. • 2 2, 7, 14, 18 El Potencial econòmic del sistema de ciutats de El Maresme. Barcelona: Economics, 1995. 82 p. • 2, Catalunya : Corredor de la Baixa Tordera : un gran potencial industrial i terciari. Barcelona: Generalitat 8, 11, 18 de Catalunya: Banca Catalana, 1988. VI, 91, [28] p. El Maresme: comerç i models de vida. Mataró: Caixa ISBN 84-85344-44-8. • 10, 14, 23 Laietana, DL 2000. 202 p. ISBN 84-923896-3-X. • 1, PUIGORIOL i VALLS, Ramon. Mil anys d’història d’una 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17, 18, 22, 23 família catalana: els llinatges Puigoriol, Lladó, Valls i El Maresme: diversificació econòmica i aprofitament Vidal. Barcelona: [s.n.], 2006. • 21 del territori. Barcelona: Caixa d’Estalvis de Catalunya, 1989. 449 p. ISBN 84-87135-00-5. • 1, 2, 3, 5, 7, 8, 9, ROIG, Emerencià. La Marina catalana del vuitcents. Barcelona: Barcino, 1929. 195 p. • 1, 2, 7, 8, 11 10, 11, 14, 15, 23 El Maresme en mapes: escala 1:150000. [Document ROIG, Emerencià. La Pesca a Catalunya. Barcelona: cartogràfic]. Mataró: Consell Comarcal del Maresme, Barcino, 1927. 154 p. • 2 1997. 25 f. • 1, 2, 6, 7, 9, 11, 12, 14, 16, 17, 18, 22 SEGARRA i DALMASES, Antoni. Fires i certàmens El Maresme: una visió immobiliària. Mataró: Caixa agraris de Catalunya: present i futur. [Barcelona]: d’Estalvis Laietana, 1996. 248 p. ISBN 84-920015-5-0 ICEA (Institució Catalana d’Estudis Agraris), DL 1991. 408 p. ISBN 84-7283-166-3. • 2, 23 • 1, 2, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 17, 18, 23 MAS i GIBERT, Xavier. Memorial dels pescadors i els peixos: converses amb Francesc Isern: tres-cents anys de tradició marinera al litoral del maresme. Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1994. 286 p. ISBN 84920015-3-4. • 1, 2, 3, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 17, 18, 19, 21, 22, 23

SIMÓN, Antoni. Pagesos, capellans i industrials de la Marina de la Selva. Barcelona: Curial, 1993. 290 p. ISBN 84-7256-947-0. • 2, 3, 6, 7, 8, 10, 11, 14, 22, 23 VALLBONA, Rafael. El Maresme. Barcelona: Dissenys culturals, 1993. 112 p. ISBN 84-88598-02-5. • 2, 3, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 18, 21, 22, 23, 25

MONTAÑÉS FONTELA, Luis. Relojes olvidados: sumario de relojería histórica española. Madrid: [s.n.]: Artes VILA i BOIXADER, Ramón. El Maresme. Mataró: Memòria, 1991. 191 p. ISBN 84-87970-00-1. • 1, 2, 3, Gráficas Faure, 1961. 122 p. • 2 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 15, 16, 18, 22, 23 NOHERAS, Quirze. Tejido de punto por urdimbre de la Malla al Dibujo de Encaje Raschel. Sabadell, Edicions de Gràfic Set, 2006. 179 p. ISBN 84-933724-3-9. • 7 OLIVA i RICÓS, Benet. Els Orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875). Mataró: Caixa d’Estalvis Laietana, 1999. 509 p. ISBN 84-923896-1-3. • 16, 18, 19 PALOMER PONS, Jordi. Del teler quadrat al teler rodó. Inicis del teixit de punt mecànic(segles XVI-XIX).


Portada: Xemeneia de l’antiga fàbrica Unión Explosivos Rio Tinto de Montgat. (foto: Jordi Cuyàs) Edita: Biblioteques Municipals del Maresme Disseny gràfic: Jordi Cuyàs Assessorament lingüístic: CNL Maresme-Mataró Impressió: IMGESA DL: B-8.174-2009 © dels autors


Sant Jordi 2009

Profile for Biblioteques de Mataró

El Maresme, una comarca que treballa  

Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme 2009.

El Maresme, una comarca que treballa  

Guia de recursos de les Biblioteques del Maresme 2009.

Profile for lapompeu
Advertisement