Issuu on Google+

27 anys al servei del ciutadĂ 

NĂşmero 3 Juny 2010

Orgullosos de ser com som


editorial ORGULLOSOS DE SER COM SOM

sumari

Passada la dolça ressaca de la Festa del 8 de maig és temps de reflexions. De reflexions que el temps han ajudat a calmar, a reposar, però alhora de reflexions sinceres, plenes de sentiment, que no deixen lloc al dubte...

editorial

2

f.c.t.c.

3

festa

4

notícies

10

8 dies garawoll

14

acte solidari

19

Des dels seus inicis, els socis que han format part de la cooperativa han dotat a La Pau d’un esperit humil i treballador que ha servit per afrontar amb decisió i coratge èpoques difícils que no han fet més que enfortir un col·lectiu que, avui, està més unit que mai. Ells, amb el seu esforç, han permès enderrocar les antigues instal·lacions per aixecar un nou complex que, per fi, acompanya el prestigi que el Grup La Pau s’ha anat llaurant diàriament, servei a servei, trasllat a trasllat. Per ells, perquè els hi devem aquest reconeixement, no ens cansem de recordar l’enorme mèrit que té estar lluitant davant de poderoses empreses del sector que compten amb recolzament econòmic extern i d’empreses estatals amb grans capitals que busquen fer negoci a la nostra terra. Lluny d’atemorir-nos, nosaltres varem apostar per fer front a la competència, vingués d’on vingués, i lluitar per ser millors que ells; això ens està costant temps, suor i diners, però el temps acabarà posant a tothom allà on es mereix, creient sincerament que estem actuant de la manera més honesta i transparent, aportant el nostre lideratge, coneixement i capacitat per fer del transport sanitari català el millor d’Europa. Així, davant d’actuacions pròpies de fa 15 anys que no deixen visualitzar el desenvolupament i expansió del transport sanitari a Catalunya, nosaltres ens rebel·lem, però ho fem celebrant la festa d’inauguració d’una nova seu de quasi 4.000 metres quadrats, amb l’adquisició dels 2 millors Suports Vitals Avançats catalans per fer serveis preventius i de l’Unitat Mòbil d’Assistència Logística 24 hores (única al sector), amb la consecució de la 4ª norma ISO i amb la creació d’una Fundació, La Pau Solidària, que permetrà fer menys difícil la vida a molta gent sense recursos. Ho fem perquè volem que els nostres usuaris siguin els millors tractats, perquè volem ajudar als més necessitats, perquè volem que els nostres treballadors estiguin orgullosos de treballar al Grup La Pau, ... I si ho fem, és perquè volem fer-ho així. Frederic Torrent President del Grup La Pau

2


f.c.t.c. LA PAU, S.C.C.L. ENTRA A LA JUNTA RECTORA DE LA FEDERACIÓ DE COOPERATIVES DE TREBALL DE CATALUNYA Des del passat mes d’abril, La Pau, de la mà d’en Frederic Torrent, president del nostre grup, és membre de la Junta Rectora de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya. Aquesta entitat té els seus orígens en la Federació de Cooperatives de Producció i Treball de Catalunya, fundada l’any 1935. Al 1982 es crea la Federació de Cooperatives de Treball Associat de Catalunya (FCTAC) i un any més tard, el Parlament promulga la Llei de cooperatives catalana. Cap a 1986 apareix la Federació d’Associacions de Cooperatives de Treball Associat (FACTA), que també agrupa cooperatives de treball. No serà fins el 1999 que apareix la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya (FCTC) tal i com la coneixem avui, fruit de la fusió de la FCTAC i la FACTA. Avui, la Federació és l’entitat que aglutina, representa i lidera les empreses cooperatives de treball a Catalunya, recolzant a les empreses associades, impulsant programes i eines per enfortir-les, treballant per aconseguir un marc favorable al seu creixement, impulsant el moviment cooperatiu davant les administracions i donant a conèixer a la societat els principis que les fonamenten. L’acció de la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya està estretament lligada a les empreses afiliades i són elles les responsables de validar el pla estratègic de la FCTC a través del seu vot a l'Assemblea General. El conjunt d’empreses cooperatives ocupa més de 42.000 persones repartides per tot el territori català i presents a tots els sectors d’activitat econòmica: serveis a les persones, disseny, artesania, restauració, indústria o cultura, entre d’altres. Com no podia ser d’una altra manera, des del Grup La Pau volem felicitar al nou president de la Federació, el nostre col·laborador i amic, l’advocat Perfecto Alonso, president també de SE7-C, S.C.C.L.

“El conjunt d’empreses cooperatives ocupa més de 42.000 persones”

3


Celebrar una festa porta implícites moltes connotacions: alegria, il·lusió, ... La nostra, la que varem organitzar el passat 8 de maig, a més, portava una altra, ORGULL. Orgull per haver superat els reptes als que ens hem enfrontat, per haver lluitat contra les dificultats i per haver resolt amb èxit fites que ni nosaltres ens imaginàvem poder afrontar. Orgull a l’ensenyar a les nostres famílies i amics el que hem fet, el que hem construït, el que hem aconseguit.

“Varem aplegar quasi 1.000 persones que van donar sentit i color a la festa”

4

Amb aquest tarannà varem muntar una festa dedicada als nostres socis i treballadors que va servir per donar per conclosa la nova seu badalonina del Grup La Pau i per celebrar el 27è aniversari de la cooperativa que dona nom al nostre grup. Amb aquestes dues “excuses” varem aplegar quasi 1.000 persones que van donar sentit i color a un acte que va comptar també amb la presència de distintes personalitats de la política i sanitat de la nostra ciutat i on el record al nostre company Ferran va estar molt present. Tot un èxit de convocatòria que referma el bon moment que viu el Grup La Pau i que ens dóna forces per seguir millorant i creixent en la nostra recerca de l’excel·lència.

Des de les 9:30 AM, inici de l’assolellada jornada, l’arribada de gent no es va aturar. Primer, amb la botifarrada amb la que rebíem als convidats i, després, amb les activitats que entretindrien al llarg del dia a petits i grans. Castells inflables, futbolí humà, concursos de maquillatge i tobogans impregnaven d’un marcat esperit infantil a la festa, mentre que les competicions de bàsquet i videojocs saciaven als adults. Pels més reposats, les exposicions dels nostres vehicles i els 10 murals fotogràfics que servien per presentar la Fundació La Pau Solidària i que oferien la possibilitat de visualitzar les imatges més impactants del viatge que van emprendre per terres africanes el president de La Pau, el Sr. Frederic Torrent, i el vicepresident, el Sr. Jose Ángel Hernández, durant el passat mes de gener.


festa Aquest conjunt variat d’activitats va combinar els moments d’esbarjo amb les visites a les dependències que formen les noves instal·lacions. Un seguit d’estances que permeten al nostre personal realitzar la seva feina amb totes les facilitats i on, fins i tot, també podem trobar llocs destinats a l’oci, com el menjador i la pista de bàsquet. L’aula, la bugaderia, els magatzems, la planta d’administració, ... els nostres visitants no es deixaven de sorprendre pel canvi experimentat, i les comparacions amb l’antiga seu es feien inevitables. Tothom coincidia en que el salt qualitatiu que estàvem donant amb la nova construcció era exponencial.

La visita de l’alcalde de Badalona, l’Il·lm. Sr. Jordi Serra, als volts del migdia, va ser un dels moments àlgids de la jornada. Amb ell, ens van acompanyar diferents regidors de la nostra ciutat que no es van voler perdre una jornada històrica pels membres del Grup La Pau. Igualment, també varem rebre a una representació del Servei Català de la Salut (CatSalut), encapçalada pels nostres amics, els Srs. Joan Lluís Piqué i Vicenç Perelló, que van poder veure in situ una representació dels últims i innovadors vehicles adquirits (i dels que us donem més detalls a Notícies). Mentre això passava, el grup percussionista “Matando el Tempo” posava el ritme a la Festa, un aperitiu musical per a la paella que ens esperava per dinar i que, sense cap mena de dubte, va ser el reclam perfecte per reunir un miler d’amics i companys entorn a una commemoració tan especial. Especial, com va dir el president del Grup La Pau, per tot el que hem passat fins arribar on estem, per sentir-nos tan recolzats, per la mort, tan sòls una setmana abans, d’un gran soci com era en Ferran. La jornada la tancàrem amb la final del campionat 3x3 de bàsquet i amb les finals dels videojocs. Esgotats pel que havia estat una diada plena de vivències, retrobaments i activitats, tancàrem les portes cap a les 18:30 de la tarda. Quasi 10 hores després, el Grup La Pau havia viscut un dels millors dies de la seva història.

5


butifarrada

inflables

percussi贸

videojocs

6


festa venda solidària

fundació

rifa solidària

7


visites

maquillatge

exposici贸 vehicles

8


festa paella popular

3x3 bĂ squet

9


INNOVACIÓ AL SERVEI DE LES PERSONES D’entre aquests vehicles, 3 en destaquen per la seva exclusivitat: els 2 Suports Vitals A v a n ç a t s ( S . V. A . ) i e l d’Assistència Logística 24 hores. Els 2 S.V.A., destinats als serveis preventius, són les màquines més preparades que hi ha Catalunya per realitzar emergències mèdiques. Dotades de potents equips d’electromedicina, el seu impacte ha estat sobtat i extraordinari, fins al punt que diverses entitats, públiques i privades, ja s’han interessat en conèixer com treballen aquestes 2 unitats úniques del Grup La Pau. La QN-00, el vehicle d’Assistència Logística 24 hores, no es queda enrere. El seu disseny exterior és, a simple vista, espectacular, però només cal obrir les seves portes per adonar-se’n que el que guarda a l’interior és, fins i tot, més impressionant. Aquest taller mòbil compta amb les eines necessàries per diagnosticar i reparar problemes mecànics que no precisen de trasllat als tallers oficials, possibilitant així que el recurs avariat estigui menys temps “inoperatiu”. Amb un radi d’acció des de Sant Adrià de Besòs fins a Tordera, aquesta unitat ofereix cobertura als nostres 3 serveis: Transport Sanitari Urgent (T.S.U.), Transport Sanitari No Urgent (T.S.N.U.) i Transport Adaptat. La renovació de part de la flota del Grup La Pau també ha arribat als vehicles de millora que tenim a disposició del Sistema d’Emergències Mèdiques (S.E.M.), amb la recent adquisició de 2 nous cotxes pels Supervisors del T.S.U. i pels Suports Logístics 24 hores (entrega i recollida de material, vestuari, documentació,...). 10

PEUGEOT – EMERGENCIA 2000 – GRUP LA PAU Els nous vehicles que revolucionaran el transport sanitari Amb l’inici de 2010 varem estrenar la nova relació comercial amb Peugeot, la coneguda marca francesa d’automòbils. L’experiència contrastada, la fiabilitat dels seus motors i els seus moderns xassissos van ser els motius pels quals ens varem decidir per la casa de Sochaux. Aquest constructor, el segon a nivell europeu, ens ha ofert vehicles que combinen la funcionalitat amb el gust i l’estètica, destacant-ne la facilitat de conducció, l’amplada dels seus habitacles i la comoditat que ofereix, tant al conductor com a la resta d’ocupants. Tot un seguit de característiques que, durant els primers 6 mesos de l’any, hem pogut avaluar i constatar i que, de la mà del nostre proveïdor Emergencia 2000, hem potenciat fins a extrems insospitats. La relació dels 12 vehicles adquirits és: • 3 Peugeot Boxer L3 - Tipus I - Transport Sanitari No Urgent • 2 Peugeot Boxer Plancher L3 - S.V.A. - Serveis Preventius • 4 Peugeot Boxer L3 - Col·lectiva - Transport Sanitari No Urgent • 1 Peugeot Partner Furgó - Unitat de Suport Logístic • 1 Peugeot Partner Combi - Unitat de Supervisió - Transport Sanitari Urgent • 1 Peugeot Boxer L2 - Taller Mòbil


notĂ­cies

11


GRUP LA PAU I C.F.G.M. D’EMERGÈNCIES SANITÀRIES: PROGRAMA QUALIFICA’T Davant les novetats que estan esdevenint al sector del transport sanitari arreu de l’Estat Espanyol amb la incorporació dels nous estudis de Cicle Formatiu de Grau Mig de Tècnic/a d’Emergències Sanitàries, el Grup La Pau s’ha posat en marxa per poder donar accés a aquesta formació als seus treballadors. Per fer-ho, s’ha contactat amb el Departament d’Ensenyament i, a través del programa Qualifica’t, amb els IES Alexandre Satorras de Mataró i La Guineueta de Barcelona. El programa "Qualifica't" està pensat perquè les persones i les empreses trobin l'orientació, el reconeixement i la formació professional que millor s'adapti a les seves necessitats. Totes les persones que participen en el programa poden obtenir una certificació parcial o total que es pot capitalitzar, si es disposa dels requisits acadèmics d’accés, per a l’obtenció d’un títol de formació professional. L'objectiu de la validació de la formació impartida per empreses o entitats és establir vincles entre aquesta formació i la formació professional de sistema educatiu. El reconeixement d'aquests vincles fa possible que les persones que superen la formació puguin gaudir dels efectes acadèmics de la formació professional del sistema educatiu. Només poden validar la formació els centres educatius autoritzats del programa "Qualifica't" (en el nostre cas, els IES Alexandre Satorras i La Guineueta) i aquests centres només poden validar la formació corresponent a l'oferta dels cicles formatius que tinguin autoritzats i que imparteixin. El procés de validació requereix la signatura prèvia d'un conveni de col·laboració (punt en el que ens trobem actualment) entre el Departament d'Educació o la persona titular del centre i les empreses o entitats participants. La validació es fa en relació amb les unitats formatives, els mòduls professionals o els crèdits dels cicles formatius de formació professional derivats, directament, d'unitats de competència.

Procés de validació •

Demanda de validació per part de l'entitat o l'empresa, adreçada al centre.

•

Nomenament del professorat validador per part de la direcció del centre.

•

Anàlisi de la demanda i proposta de programació amb identificació dels crèdits, mòduls o unitats formatives.

•

Establiment del conveni amb la proposta global formulada entre el centre i l'empresa o entitat.

• Informe als serveis territorials i a la Inspecció Educativa del Departament d'Educació (centres de titularitat diferent del Departament d'Educació). •

Realització de la formació en espais del centre o de l'empresa.

•

Avaluació de la formació per part de l'empresa o entitat.

• Prova final de validació per a l'alumnat que ha superat l'avaluació de l'empresa o entitat, feta pel professorat validador del centre. •

Avaluació final: qualificació del 40% de l'empresa i el 60% de la prova final.

•

Elaboració de l'acta d'avaluació final.

Certificacions i efectes de la formació L'acta d'avaluació final és el document de referència per certificar les unitats formatives aprovades. La superació de les unitats formatives suposa l'emissió, per part del centre, de la certificació, on ha de constar la qualificació numèrica obtinguda (entre 0 i 10) i si es compleixen o no els requisits d'accés a la formació professional. 12

La formació validada es té en compte en les proves per a l'obtenció d'un títol de formació professional.


notícies 4 CERTIFICACIONS ISO REFORCEN EL LIDERATGE DEL GRUP LA PAU

MOR FERRAN MONTALBÁN, SOCI DE LA PAU, S.C.C.L. L’1 de maig, el cor del nostre amic i soci, Ferran Montalbán, va dir prou. Després de més de 2 anys lluitant infatigablement contra una cruenta i llarga malaltia, en Ferran va deixar de patir. Bon company, amic dels seus amics, treballador, esportista, ... un reguitzell de característiques adornaven una personalitat bondadosa i sincera que el feia ser estimat per tots els què el coneixíem.

Quan al desembre de 2007 ens varem certificar de la norma ISO 9001, amb tot l’esforç i temps que ens va suposar, pocs podien imaginar que 2 anys i mig després seríem la primera i única empresa del sector que aglutinaria 4 normes ISO: Qualitat (9001:2008), Medi Ambient (14001:2004), Prevenció de Riscos Laborals (OHSAS 18001:2007) i Gestió de la Qualitat per a Empreses de Transport Sanitari (UNE 179002). Aquest èxit s’ha fonamentat en la creació del Sistema de Gestió Integral (S.G.I.), un departament específic que, dins de l’organigrama del Grup La Pau, s’ha encarregat de la gestió diària d’implantar un sistema global, a tots els nivells (administratiu i productiu) , que garanteixi a l’usuari del nostre transport el millor servei, al nostre treballador la màxima seguretat i al medi ambient tot el respecte que es mereix. El treball que estan portant a terme els membres del S.G.I. s’ha vist recolzat per la implicació de tots els treballadors de la nostra organització, com ho demostren els informes d’auditoria externs de cadascuna de les 4 certificacions, que destaquen l’alt grau de conscienciació del personal del Grup La Pau per fer dels sistemes implantats potents eines de millora i desenvolupament empresarial.

Propers reptes Ara, lluny de relaxar-nos pel lideratge assolit a nivell sectorial, ens hem proposat fer del Grup La Pau una de les organitzacions millor valorades a nivell estatal. Així, portem molt avançades les implantacions de la Llei d’Igualtat i de la Llei Orgànica de Protecció de Dades, vital en un sector com el nostre on diàriament hem de gestionar informació personal. Totes aquestes accions i resultats demostren la bona feina que estem duent a terme, amb la voluntat d’aconseguir uns objectius que satisfacin el nostre propi nivell d’exigència i que no posin límits al nostre creixement.

Ara, des d’aquesta tribuna que és la nostra Revista, volem dedicar-li unes línies que el recordin per sempre més. El nostre soci José Luis Lemos, gran amic d’en Ferran, ha estat l’encarregat de posar-li emoció i sentiment a aquest petit homenatge escrit: Van ser quasi 15 anys d’una meravellosa convivència... Encara avui recordo quan m’explicaves que eres soci als autobusos de Sabadell; ho feies amb alegria, orgullós del teu treball i de la bona relació que tenies amb els teus passatgers, a qui portaves d’un lloc a l’altre. Però tu volies més, volies oferir a la societat tota la teva dedicació, i per això vas decidir donar-li un nou rumb a la teva vida conduint ambulàncies, portant els malalts a diàlisi o a radioteràpia, fent serveis d’urgències. Aquesta feina t’omplia, et motivava, gaudies amb el què feies. Vas demostrar que, quan et van necessitar, allà estaves, sacrificant moments amb la família per tirar endavant casa teva, traient forces d’on no les havia. Vas ser, ets i seràs un exemple a seguir. Ara, els nostres cors s’han quedat trencats pel dolor de la teva pèrdua, has estat cridat a les files del cel massa d’hora i, encara que per tu ha estat una alliberació pel patiment que t’originava la malaltia, pels companys que t’estimàvem de veritat i, sobretot, per la teva dona i pels teus fills, ha estat un cop molt dur. Aquí deixes materials, com el teu preuat cotxe, a qui moltes atencions dedicaves i al que ara cuidaré jo per poder-li deixar al teu fill Arnau. A ell i al seu germà Wladimir els hi has deixat el millor legat que tot pare voldria: has estat un model per ells, inculcant-los, amb el teu constant exemple, valors com la responsabilitat, l’educació i el sacrifici. Amic meu, ens devem a la continuïtat que aquesta vida ens marca; tu ets ara un àngel que estaràs al nostre costat per ajudar-nos en els moments difícils. El Grup La Pau se sent molt orgullós d’haver-te tingut com a soci i el teu record sempre perdurarà entre nosaltres. Ferran, se t’estima i se’t troba a faltar... José Luis Lemos Área 13


So lidària Fundació Quan fa 2 anys vaig rebre a la Margarita al meu despatx, no podia arribarme a imaginar com m’estava canviant la vida. Aquesta veterana sòcia, sabedora que teníem vehicles amb la targeta sanitària a punt de caducar, em volia demanar si podíem donar una d’aquestes ambulàncies a una associació de gambians de Banyoles. Des de fa molts anys, el nostre marcat esperit solidari ens ha portat a projectar un seguit de donacions periòdiques que, curiosament, mai havien tingut com a destinatari final el continent africà. Com no podia ser d’una altra manera, i malgrat les moltes peticions que rebem al cap de l’any, varem accedir gustosos. Així, la pròpia Margarita, mitjançant una amiga que havia fet d’enllaç, va comunicar a l’Associació d’Emigrants Treballadors de Garawoll la nostra voluntat d’enviar als seus poblats un Suport Vital Bàsic (S.V.B.) que els ajudés a fer la seva vida una mica menys difícil. No cal dir que l’alegria dels membres de l’Associació es va desfermar i, en pocs minuts, es van organitzar per visitar a aquella gent que els volia ajudar.

Garawoll, també coneguda com a Garowol, és un poble de l’est de Gàmbia, situat molt a prop de la frontera amb Senegal. Pertany a Kantora, un dels 4 districtes d’Upper River, divisió administrativa més oriental del país i amb capital a Basse Santa Su. A Garawoll hi resideixen, segons dades estimades de 2009 (no hi ha cens oficial), unes 8.015 persones que viuen, principalment, del conreu de cacauets. El desenvolupament social i econòmic és força precari, amb possibilitats immenses de millora que ni els propis natius s’atreveixen a pensar. Per això, un vehicle sanitari com el què els hi anàvem a donar els hi resolia problemes de trasllat que afectaven a la salut de la població. Problemes que aquí, a casa nostra, rarament presenten complicacions i que allà, a Garawoll, eren veritables mals de cap: parlem, per exemple, de parts que, per tractar-se, suposaven trajectes de més de 2 dies (!). Ara, amb el S.V.B. del Grup La Pau, trigarien poc menys de 3 hores en arribar a Banjul, la capital, tot un progrés.

*Les ambulàncies que tenim a Pájara es caracteritzen pel seu bon estat de conservació, tant de xassís com de motor, ja que la utilització del recurs a l’illa de Fuerteventura és esporàdic. Per fer-nos una idea, en 8 anys, el S.V.B. que donàrem a 2008 va recórrer poc més de 40.000 km, a una mitja de 5.000 km/any. 14

Així, no és estrany que abans de fer la donació oficial es presentessin, a les nostres instal·lacions, 3 representants de l’Associació. La visita va suposar la primera presa de contacte amb ells i era, simplement, per donar-nos les gràcies. Bé, també volien comprovar personalment que aquella notícia que els hi havien fet arribar era veritat, perquè fins aleshores no es creien que algú els hi pogués donar, sense més, una ambulància. No els hi varem poder ensenyar físicament, ja que el vehicle es trobava a Pájara, Fuerteventura*, a la seu de la nostra empresa canària, però les fotografies que els hi mostràrem van bastar per il·luminar els seus rostres. A partir d’aquest instant, moltes converses telefòniques i algunes visites, que desembocaren en un senzill acte a les nostra antiga seu que va servir per materialitzar el somni de molts gambians. Era dimarts, 23 de setembre


8 dies a garawoll de 2008, una data que marcava el principi del que després seria, és i serà, un dels grans projectes del Grup La Pau, la Fundació La Pau Solidària. L’intensa relació que havíem mantingut amb l’Associació es va refredar, amb l’excepció d’una puntual trobada per visionar les fotografies de la nostra ambulància a Garawoll. Tot feia pensar que es tractava d’una d’aquelles puntuals donacions que fèiem cada any... Varen anar passant els mesos i, amb ells, expirava la targeta sanitària d’una altra ambulància de les que teníem a Fuerteventura. Aquesta, a diferència de la primera que donàrem a Gàmbia, era un Suport Vital Avançat (S.V.A.). Com ja és tradició, varem portar a terme una 2a donació a la mateixa Associació, ja que consideràvem que l’aprofitament del primer recurs que varem enviar a Garawoll era satisfactori i molt productiu pel desenvolupament sanitari de la regió. Com varem fer amb la primera donació, invitarem a una representació de l’Associació perquè vingués a veure les fotografies del S.V.A. Ells, per la seva banda, també ens volien oferir una petició plena d’il·lusió: volien que viatgéssim a Garawoll per conèixer la seva realitat. Després de dies de molts dubtes i de molt insistir perquè acceptéssim l’oferiment, el 20 de novembre, aprofitant l’acte de donació de la 2a ambulància, els hi varem comunicar la nostra decisió d’emprendre el viatge a Gàmbia: seria cap a mitjans de gener i m’acompanyarien el vicepresident de La Pau, en Jose Ángel Hernández, i un fotògraf de Badalona, en Pere Jiménez. Per cert, l’acte va ser tot un èxit, ja que, a diferència del primer, el varem poder dur a terme a les noves instal·lacions, va comptar amb un ampli seguiment dels mitjans de comunicació badalonins i va estar recolzat per més de 50 gambians que van desplaçar-se amb autocar des de Banyoles per agrair-nos el que estàvem fent per ells. Després de resoldre els corresponents preparatius (vacunes, vestuari, ...) i, sent sincers, penedint-me per moments per haver-los promès anar, va arribar el dia de fer les maletes i marxar cap a terres africanes. Anàvem a un país desconegut, on no hi ha consolat espanyol i molt a prop de la regió on Al-Qaeda va segrestar 3 cooperants catalans de la ONG Barcelona Acció (Roc, Albert, ÀNIM I FORCES!). Era un 16 de gener, dissabte, i poc em pensava jo que seria un dels dies més importants de la meva vida. Ja a l’avió, en Keita, membre de l’Associació i que ens faria les funcions d’interlocutor i traductor, no parava d’explicar-nos el què ens trobaríem a Garawoll. 5 hores després aterràvem a l’aeroport de Banjul i, després de ser traslladats a la terminal per un autobús donat per Transports Metropolitans de Barcelona (T.M.B.) que encara mantenia les serigrafies en català, ens esperaven les primeres sorpreses. Sense haver de passar pel tràmit del control de passaports i, ni tan sòls, el d’equipatges perquè un policia i un mosso feien la gestió per nosaltres, varem anar a saludar a més d’una trentena de persones que ens esperaven, entre els quals hi havia imans, caps de l’Associació a Gàmbia, presidents regionals, ... Seguidament, ens dirigirem a un hotel de Serekunda, on faríem nit abans de començar el llarg viatge fins a Garawoll. Pel que m’havien dit, era un dels millors hotels de la ciutat, però a Europa no passaria de ser una

15


So lidària Fundació pensió de poca categoria; aquí va ser on varem començar a veure una petita mostra del grau de pobresa del país: la dutxa, la nevera, ... Tot estava en condicions deplorables, bé, tot excepte l’aire condicionat que de manera miraculosa, vist el vist, funcionava correctament. També aquí va ser on varem notar la importància que li donaven a la jerarquia, fos social, eclesiàstica o militar, fet que a mi m’incomodava ja que em tractaven diferent per ser, simplement, el president del Grup La Pau. Així, em feien dormir sòl, en una habitació “millor” condicionada que la dels meus companys (aquest fet es va repetir al llarg de tot el viatge). A l’hotel varem passar 2 nits, la de dissabte i diumenge, a l’haver d’aplaçar un dia la sortida cap a Garawoll per esperar amb en Silas, persona que se’ns faria imprescindible durant els 7 dies que varem passar a Gàmbia. Ja amb la companyia d’en Silas varem marxar cap a Banjul, direcció al port on havíem d’agafar una embarcació que ens traslladés a l’altre extrem de Gàmbia. Ho férem amb una furgoneta on, a més de la càrrega de material, viatjàvem 10 persones. A l’arribar al port ens van advertir que anéssim amb compte, que no era una zona segura, motiu que ens va convèncer per no baixar del vehicle fins haver embarcat. El vaixell estava ple, la gent viatjava, fins i tot, a sota dels camions, perquè no hi havia espai per més. Després d’una travessia impressionant varem atracar, no sense problemes. Un cop resoltes les diverses discussions amb el personal del port, varem poder emprendre el camí que ens havia de portar a Garawoll. Carreteres en mal estat, vaixells avariats que ens havien de creuar el riu Gàmbia, poblats on la pobresa es palpava, menjars servits en condicions higièniques que no passarien cap mínima inspecció sanitària del nostre país, “peatges” policials cada 30 minuts, nens armats de no més de 17 anys parant els vehicles... No podíem negar que les nostres primeres hores a Gàmbia ens estaven servint d’experiència pel que ens esperava a Garawoll.

A les 23:00 del dilluns 18 de gener arribàvem al nostre destí, l’Hospital de Garawoll, la que seria casa nostra durant 6 nits, i on ens esperava una comitiva de benvinguda, encapçalada per l’únic metge que hi havia al poble, que ens ensenyaria el nostre allotjament. Quan ens varem quedar sòls, aprofitàrem per inspeccionar les sales on havíem de fer nit, per comprovar com tot tipus d’insectes corrien lliures per les habitacions, com hi havia un lavabo en deplorable estat de neteja o com les estances estaven plenes de brutícia, ... Només va faltar que, a les 2:00 AM, les llums s’apaguessin, per fer d’aquell moment un perfecte fotograma de qualsevol pel·lícula d’Hitchcock, on només la presència d’un “vigilant” ens donava un requisi de seguretat (al matí següent ens assabentaríem que l’apagada era normal i diària, fruit de mesures d’estalvi). 16


8 dies a garawoll Després d’una nit on dormírem poc, els primers rajos de sol ens marcaven l’inici de la que seria la nostra primera jornada complerta a Garawoll. Acabats d’esmorzar, visitàvem el propi Hospital, on passaríem tot el dia. Nosaltres, acostumats a l’Hospital Germans Trias i Pujol, al Municipal de Badalona o al modern Esperit Sant, al·lucinàrem amb el que varem veure: una sala de cures que semblava que no havia estat netejada mai, una sala d’ingressos farcida de llits de ferro propis de la postguerra espanyola i sense matalassos (els ingressats han de portar-se la roba de llit de casa i els familiars s’han d’encarregar de la seva alimentació, neteja i vestuari), una dependència on es barrejaven embarassades amb malaltes de malària en fase terminal, una altra, aïllada, on convivien 2 pacients amb malària a punt de morir... La sala de parts no presentava millor aspecte, amb 2 llits, una balança per pesar els nadons i res més, bé, brutícia, al marge. La farmàcia em va sobtar perquè tenia aspecte de tot menys de farmàcia, ja que no havien estants, els medicaments escassejaven i els pocs que havien estaven caducats (o a punt), tampoc trobaves guants ni material estèril; portàvem més medicaments nosaltres dels que podien tenir ells a l’hospital. Al costat de la farmàcia estava el laboratori i despatx mèdic, on el nivell d’higiene no tenia res que envejar-li a les altres sales que portàvem visitades. Un cop finalitzada la visita per les dependències interiors, varem sortir a l’exterior per estudiar l’emplaçament, ja que la nit anterior no hi havia llum suficient per reparar en tot el què envoltava el recinte. Tots varem coincidir en què la situació de l’hospital era molt bona i que podria tenir condicions sanitàries més òptimes. Perquè us feu una idea, al centre mèdic entren cabres, ases i gallines, sense que ningú ho impedeixi... Així varem tancar el dia, tocats emocionalment pel que havíem vist. L’endemà, dimecres, ens esperava la visita d’una delegació dels caps tribals (el que aquí coneixem com alcaldes) que es feren acompanyar pels 3.000 nens de les 7 escoles de la regió de Kantora, 3 d’educació anglesa i 4 de musulmana, que ens delitaren amb càntics i balls autòctons. El motiu de la reunió va ser agrair-nos tot el que estàvem fent pels habitants de la zona i ho feren amb una festa que va incloure, a més dels càntics i danses, oferiments tan curiosos com 2 cabres que pretenien que sacrifiqués per menjar-nos-les després. Com no podia ser d’una altra manera, em vaig negar, més després de veure com aquells nens que ens acompanyaven necessitaven molt més que nosaltres aquell menjar i que, després de proposar que així fos, els caps tribals es neguessin. Va ser molt colpidor veure com les cares d’aquells nens reflectien una tristor que mai havia apreciat en cap ésser humà, tant que per la nit em vaig retirar a sopar tot sòl, incapaç de poder menjar veient com davant meu hi havia tants i tants nens afamats i jo, impotent, no podia fer res per ells.

“Perquè us feu una idea, al centre mèdic entren cabres, ases i gallines, sense que ningú ho impedeixi... ”

Seguidament, la festa va continuar, aquest cop a càrrec de les dones del poblat, que ens representaren una funció teatral on escenificaren la unió de Garawoll i Badalona. Cansats, ens retiràrem a dormir. Ja era dijous. El matí el destinàrem a recórrer les muntanyes de Garawoll, conèixer l’entorn natural i visitar el riu i els camps agrícoles sense conrear, ja que allà només cultiven el cacahuet i, una mica, de blat de moro. Em va sobtar l’immensitat del riu, sobretot quan escoltes lamentar-se a la gent d’allà per la falta d’aigua; aleshores vaig adonar-me que el veritable problema era que no tenien mitjans per canalitzar l’aigua de la que disposaven i, molt menys, per potabilitzar-la, fet que provoca moltes malalties entre la gent del poblat perquè l’aigua que beuen és, en molt casos, extreta directament del riu. De tornada al poble, varem deixar al president de l’Associació a casa seva, moment que vaig aprofitar per proposar-li amb en Jose Ángel i amb en Pere tornar a peu fins a l’hospital. El motiu, conèixer de primera mà, i sense l’intervenció de cap president ni cap tribal, com és la vida d’un habitant de Garawoll. Això ens va servir per veure a gent sense fer res, joves sans i forts dormint, com si estiguessin de vacances (amb la de feina que podrien fer!), adults prenent la “fresca”,... Sorprenent.

17


So lidària Fundació

8 dies a garawoll

Per la tarda tocava una reunió amb els 7 directors de les escoles que ens van venir a veure el dia d’abans. Ens van explicar la problemàtica que tenen, ja que no disposen ni de llibres, ni de llapis, ni de paper, ni taules, ni cadires, ...; les parets estaven fetes amb murals que els nens havien fet amb sacs de patates, no hi ha tanques i els animals campen al seu aire sense que res ho impedeixi, destrossant l’hort que els alumnes conreen. Tampoc tenen cuina i, molt menys, transport que traslladi als nens des del seu domicili fins a l’escola, provocant que els nens hagin de caminar durant 2 hores per camins de sorra plens de perills en forma de serps. A l’escola, com a l’hospital, queda molt camí per recórrer. El divendres, l’últim dia que passàvem a Garawoll, el varem dedicar a visitar la majoria de poblats de la regió per acomiadar-nos de la gent. A l’endemà partíem cap a Banjul per agafar l’avió que ens havia de traslladar a Barcelona. Tot el viatge, des de que sortírem de Garawoll, vaig estar pensant en el que allà deixava. Jo havia estat el primer al que l’idea de fer una fundació que ajudés a regions poc desenvolupades no l’entusiasmava (per tot el que comportava), però marxava d’allà totalment convençut de que una fundació era la millor opció per donar-li a tota aquella gent la possibilitat de viure dignament. L’arribada a Barcelona va ser agredolça. Per una banda, estava content per tornar a veure als meus, però alhora trist per haver vist el que passava a Garawoll. Em va costar tornar a la meva rutina, tornar a recuperar l’alegria, més quan no parava d’explicar i recordar l’experiència viscuda a Gàmbia. Acabava el nostre viatge a Garawoll, començava el de la Fundació La Pau Solidària.

18


acte solidari ACTE D'ENTREGA DE 7 AMBULÀNCIES I DE MATERIAL HUMANITARI DEL GRUP LA PAU A DIFERENTS ASSOCIACIONS SOLIDÀRIES El passat dilluns, 17 de maig, a les 10:30 hores, va tenir lloc a la Plaça de la Plana de Badalona l’acte de donació de 7 vehicles i de material humanitari del Grup La Pau a distintes organitzacions no governamentals. · Les associacions i països que van rebre aquestes ajudes van ser: · Associació d'Emigrants Treballadors de Garawoll (Gàmbia) · Associació de Guayaberos Residents a Catalunya (República Dominicana) · Associació Ko'eju (Paraguai) · Associació pel Desenvolupament de la Provincia de Santo Domingo (República Dominicana) · Bombers Humanitaris (Bielorússia) · Voluntaris de Badalona Aquest va ser el primer acte de La Pau Solidària, la fundació que el Grup La Pau ha creat per realitzar accions socials, sanitàries i educatives a favor de col·lectius necessitats, motiu pel qual varem comptar amb la presència de l'Il·lm. Alcalde de Badalona, el Sr. Jordi Serra, qui, acompanyat pel president del Grup La Pau, el Sr. Frederic Torrent, va dirigir unes paraules als presents on va destacar el compromís responsable de la nostra entitat vers regions del 3er món àvides d’ajudes. Entre el centenar de persones que van presenciar l’entrega de claus, estaven presents els 2 T.T.S. del Grup La P a u q u e protagonitzaran el proper viatge a Garawoll, els Srs. Ernest Cuenca i Mario Gil. Com a caps del Projecte de Desenvolupament d’Infraestructures i del Projecte de Desenvolupament Sanitari, ells seran els encarregats de distribuir el material enviat, a més d’educar i ensenyar a la població autòctona perquè facin un bon ús dels mateixos.

Jordi Serra Alcalde de Badalona “La Pau, una vegada més, fa honor al que és, una cooperativa social de més de 25 anys que dóna treball a més de 500 famílies de Badalona i que ara, amb la Fundació que acaba de crear, dota d’eines a molts països del món necessitats d’una sanitat pública com la nostra”

Frederic Torrent President del Grup La Pau i la Fundació La Pau Solidària “Ja fa 3 anys que varem canviar la política de l’empresa en aquest sentit, decidint donar una altra vida als vehicles que no podíem utilitzar com a transport sanitari. I la nostra decisió va ser ajudar a gent a la que veritablement li fan falta aquests vehicles”

19


www.lapausolidaria.org, LA WEB DE LA FUNDACIÓ L’empresa sabadellenca PS Hard ha estat l’encarregada de dissenyar el nou lloc web de la Fundació La Pau Solidària. Des d’aquest site podrem conèixer com és, que fa i on treballa la Fundació del Grup La Pau. A l’adreça www.lapausolidaria.org trobareu tot el referent al nou projecte solidari que hem iniciat al 2010.

I TAMBÉ A FACEBOOK: www.facebook.com/lapausolidaria I com no podia ser d’una altra manera, la Fundació també està present a la popular xarxa social Facebook. Posant al navegador la direcció a dalt indicada accedireu a totes les novetats de La Pau Solidària, podent aportar també les vostres opinions i interactuant amb nosaltres.

GRUP LA PAU COL·LABORA AMB LES ENTITATS BADALONINES El sentiment badaloní que impregna el Grup La Pau el demostrem sempre que tenim ocasió. Tot i l’època difícil que ens està tocant viure a tots plegats, econòmicament parlant, no deixem passar l’oportunitat d’ajudar a col·lectius, associacions, entitats i barris de Badalona que requereixen dels nostres serveis de transport sanitari per desenvolupar les seves activitats populars. Així, al llarg de 2010, hem col·laborat amb:

20

•

Ajuntament de Badalona

•

ASPANIN (I.M.S.P.)

•

A.V.V. Bonavista

•

A.V.V. Llefià

•

A.V.V. Pomar

•

Fundació Ateneu Sant Roc

•

Hospital Germans Trias i Pujol

•

Voluntaris de Badalona


Revista Grup La Pau - Número 3