Issuu on Google+

REVISTA DE L’INSTITUT TORREDEMBARRA

DESEMBRE DE 2012


editorial

SUMARI

Nou curs, nous professors, nous companys i nous temps.

1. 

Tornem a començar amb la rutina després de tot un estiu d’haver carregat les piles. Tornem a trobar-nos amb els companys de l’any anterior que tant molestaven a classe, i tornem a trobar-nos amb els tots aquells profes que posaven treballs que no volia fer ningú. I què fem nosaltres? Posar-hi bona cara! Perquè també tornem a trobar-nos amb els amics que no hem pogut veure durant l’estiu i tornem a riure les bromes que es fan cada dia a classe. No podem dir que fer deures, estudiar per als exàmens i llevarse cada dia a les set (o abans...) sigui una meravella, però tenim altres motius per poder estar contents d’haver començat un nou curs en aquest institut, que gairebé ocupa la meitat de la nostra vida (l’altra meitat són els amics!).

Benvinguda 

2.  Què esperem de l’institut? 

3.  L’entrevista: Carlos Blanco. 

4.  El  reportatge:      l’insti  creix!      El  Batxillerat  artístic                          

5.  L’Antina recomana: música. 

6.  Com cada any, els companys que formem l’equip de redacció de la revista ens hem esforçat molt perquè tothom que vulgui pugui llegir l’Antina.

L’Antina recomana: llibres. 

7.  L’Antina recomana: cinema. 

Hem començat aquest curs amb la novetat del batxillerat d’Arts Escèniques. Durant els anys anteriors, la major part dels alumnes que cursaven batxillerat eren del mateix centre. En canvi, amb la incorporació d’aquest nou batxillerat han vingut nois i noies de fora. Des de la nostra redacció els volem donar la benvinguda; i també tenim una benvinguda per als més joves de l’institut, els alumnes de 1r d’ESO, dels quals hem recollit les seves primeres impressions sobre el centre. Tots dos primers seran els protagonistes principals d’aquest primer número d’enguany.

8. 

Ara ja hem superat un trimestre, i som quasi a les festes de Nadal. I nosaltres us volem acompanyar durant aquestes festes! Per això us hem fet un apartat de crítiques musicals, literàries i de cinema, una entrevista al Director (que també és nou!), l’horòscop, un reportatge sobre el nou Batxillerat, molts dibuixos... i moltes altres coses més! Sempre amb la il.lusió que us interessin i que les llegiu.

12. 

Donem les gràcies al Damián González i a tots els que han col.laborat amb la revista de l’institut. I animem tota la comunitat educativa que participi a la nostra revista aportant idees, suggerències, redaccions, recomanacions, etc. Podeu fer arribar les vostres aportacions a qualsevol membre de l’equip de redacció, o bé a la coordinadora Montserrat Roig. Per acabar, només ens cal desitjar-vos un bon Nadal, i esperem que gaudiu tant com nosaltres d’aquest nou any que se’ns presenta, el 2013! L’equip de redacció

-1-

Secció artística: els dibuixos. 

9.  Secció artística: creació literària. 

10.  Premis i reconeixements. 

11.  Sortides.  Racó denúncia 

13.  Fem de cuiners 

14.  Humor i entreteniments 

15.   L’horòscop nadalenc  L’equip de redacció som: Emma  Balcells,  Selena  Crevillén,  Laia  Molné,  Arnau  Ribera,  Àdam  Ricort,  Carla Sanjuan, Ainhoa Serrano, i Nerea  Sesé.    

Ens  podeu  fer  arribar  les  vostres  col.laboracions a  

revista.antina@gmail.com 


_________________________________  BENVINGUDA    Per als alumnes nous i, sobretot, per als que acaben de començar 1r d’ESO al  nostre  centre;  aquí  teniu  alguns  “consells  de  veterans”  que  han  escrit  per  a  vosaltres unes quantes alumnes de 2n de Batxillerat:     1. Durant  aquests  sis  anys  he  passat  moments  divertits,  emocionants  i  inoblidables,  però  també  he  descobert  què  és  l’estrés  i  el  nerviosisme.  Aquí  he  fet  amistats  i  també  n’he  perdut,  però  no  canviaria  cap  de  les  experiències  que  he  viscut.  Aprofiteu aquests anys: valen la pena!  Marina Martí Martínez    2. Tots  tenim  por  quan  comencem  en  un  lloc  nou;  canvies  de  gent,  d’ambient,  de  professors.  Però  això  no  ens  ha  d’impedir  ser  nosaltres  mateixos.  I  per  molt  que  nosaltres, els “grans”, us semblem “intimidants”, heu d’estar segurs de les vostres  possibilitats.  Us  entenem  més  del  que  us  penseu  perquè  nosaltres  també  hem  passat pel mateix!  Núria Ferré Sumoy    3. El  primer  dia  que  vaig  entrar  a  l’institut  em  va  sorprendre  per  la  seva  grandària  però a poc a poc m’hi vaig anar acostumant. Ara ja faig segon de batxillerat, i em  sembla el curs més important i difícil. Igual que m’ho va semblar el primer any! Per  això us animo a arribar allà on vulgueu.    Mònica Amengual    4. Encara recordo el meu primer dia a l’institut. Jo em sentia petita, com si aquest no  fos el meu lloc. Ara ja estic cursant segon de batxillerat, i d’aquí poc m’acomiadaré  per sempre d’aquest institut. Totes aquelles pors que tenia quan vaig començar es  van anar esvaint a poc a poc perquè em vaig adonar que no és tan difícil com em  pensava.  Aprofiteu  al  màxim  aquesta  etapa  de  la  vostra  vida,  perquè  passa  molt  ràpidament. Ànims!    Judith Nolasco Molina    5. Una llarga travessia on potser hi haurà coses dolentes, però al final, quan acabeu,  us trobareu amb el millor regal que us pot donat l’institut: els amics.  Estefany Gil Ramírez    6. Quan comences una nova experiència, sovint penses que allò és massa gran per a  tu. Els inicis sempre es fan durs, però a mesura que passen els dies es va veient que  allò que semblava tan gran ara ja no és res, és simplement una rutina. Endavant,  que amb esforç tot és possible!  Maria de la Mata   

-2-


7. El primer dia que vaig entrar a l’institut ho vaig fer amb una sensació de por, ja que  era una nova etapa de la meva vida. Ara que ja faig segon de batxillerat crec que és el  curs  més  difícil  que  pot  cursar  un  alumne.  I  quan  vaig  començar  primer  d’ESO  també  pensava  que  era  el  curs  més  difícil  del  món.  Les  coses  noves,  d’entrada,  ens  semblen  difícils però només cal afrontar‐les amb ganes!  Yasmina El Allali      8. Aquesta època, com qualsevol altra, al principi és dura i difícil però el millor que es pot  fer és gaudir del moment, ja que al final, des d’un futur, mirarem el passat i recordarem  tots aquells bons moments d’aquesta etapa, que en són molts!    Martina Volpi Solé      

-3-


____________________________  Què esperem de  l’institut?    Tal i com venim fent durant els darrers anys, els i les alumnes de primer  d’ESO  ens  expressen  les  primeres  impressions  de  l’institut  i  les  seves  perspectives  de  futur.  Entre  les  moltes  redaccions  que  ens  han  arribat,  l’equip de redacció us hem seleccionat les següents opinions:   

Alumnes de 1r ESO B

Maria Marquès (1r ESO B): acabo d’arribar a l’institut, només fa dos dies que sóc aquí i ja em començo a costumar a la rutina d’aquest nou centre. Aconsegueixo trobar les classes i conec tots els professors que tinc... i ja he fet amics. Espero que en els propers anys en faci molts més.

4

Paula Salvans (1r ESO B): jo sempre he intentat ser una bona estudiant i treure bones notes als exàmens... però, és clar, marxar d’un col.legi on ets dels grans i arribar a un altre on ets dels petits i no coneixes els professors... espero que m’ensenyin bé i que tinguin molta paciència.


Annia Alventosa (1r ESO B): quan feia 6è no volia venir a l’institut, però ara que ja sóc aquí hi estic bé, m’agrada la meva classe i conec quasi tots els meus companys.

Raul Lascorz (1r ESO B): jo tinc la il.lusió de fer-me adult a l’institut, i de ser més llest i estar més preparat per tenir treball, una casa... però a la vegada tins temors perquè encara no sé com serà.

Marta Manzano (1r ESO B): el primer dia estava molt emocionada! La veritat és que és molt diferent del Molí de vent, les profes són divertides i molt “xules, però encara em fa llàstima recordar el col.legi.

Tania Ramírez (1r ESO B): ... de moment tots els professors que he tingut són molt simpàtics i agradables i, sobretot, són aquí per tot el que necessitem.

que passo a l’institut i encara estic nerviós, però crec que si m’organitzo bé, faig la feina, escolto a classe i estudio no serà gaire difícil aprovar.

Marçal Tineo (1r ESO B): jo crec que l’institut m’anirà molt bé, que aprovaré totes les assignatures, i podré passar de curs. També crec que algunes assignatures seran divertides, tanmateix altres se’ns faran avorrides i llargues.

Marta Pujol (1r ESO B): aquest estiu ho he passat malament, he estat cada dia estudiant per a les recupeacions, i al final he repetit, però he après i em penedeixo de no haver estat atenta durant el curs passat. Aquest any, però, serà diferent.

Jaume Guasch (1r ESO B): aquests anys a l’escola he viscut molt bé i he après moltes coses, però ara ja toca passar pàgina. És el segon dia sencer

Genís Nin (1r ESO B): ara com que sóc nou, tinc por. No sé si em costarà molt o si només amb estudiar una miqueta en tindré prou. De moment el que em diu tothom és que estudiï molt perquè és més difícil que la primària.

David Font (1r ESO A): el dia 14 de setembre vaig arribar a l’institut, i tot era totalment diferent del col.legi, hi havia molta més gent! El primer dia la veritat és que estava una mica nerviós, però al segon ja no ho estava tant, i la veritat és que m’està agradant.

Àfrica Gibert (1r ESO A): l’institut és diferent del col.legi, has de canviar de classe, i hi ha professors diferents per a cada matèria... però també hi ha avantatges com ara un pati molt gran, o que no has de tornar a classe a la tarda i així hi ha temps per fer el que vulguis.

Oriol Juan (1r ESO A): hola, sóc l’Oriol i tinc onze anys, faig primer d’ESO i estic una mica espantat pel que m’espera. Els meus dos germans m’han explicat com aniran les coses. M’han dit que no m’he de preocupar, que només he de fer el que em diguin i estudiar. Crec que, si segueixo els consells de la gent, tot anirà bé.

  Mireia Mercadé  1r ESO

5


_________ L’ENTREVISTA

Carlos Blanco és el nou Director de l’Institut Torredembarra. Per això comencem la secció d’entrevistes amb un primer apropament a la seva persona, ja que segur que té moltes coses per dir-nos: .- Hola Sr. Director, ens pot dir quantes generacions ha ensenyat, o quants anys fa que es dedica a l’ensenyament? He ensenyat durant 7 anys, 8 cursos.

- Com a director, què troba a faltar en l’ensenyament actual? Trobo a faltar compromís de responsabilitat per part de la societat de cara a l’educació. Crec que l’ensenyament és un dels pilars bàsics de la societat que estem construint, però està infravalorat i no es respecta gaire. M’agradaria que tingués més reconeixement per part de la societat.

.- Abans de ser director, ja havia tingut algun altre càrrec directiu? Sí, coordinador pedagògic durant 4 anys en un altre centre.

- És un tòpic el desprestigi del professorat? Per què passa això? No, és una realitat. Per saber la causa caldria una gran reflexió, ja que l’origen es compartit: l’administració no s’hi esforça massa, i la societat prioritza altres coses per damunt de l'educació.

- Què li agrada més, la docència o la burocràcia? Crec que hi ha moments per a tot, però em sembla que a ningú no li agrada fer papers, a mi també m’agrada més la docència. - Què s’ha de fer per ser director? S’ha de passar un procés administratiu i presentar un projecte de direcció per a 4 anys.

- Qui va ser el seu millor professor o professora; se’n recorda? Molts, cadascú al seu moment oportú. Seria lleig destacar-ne alguns perquè van ser molts.

- És difícil dirigir un centre? És dur el dia a dia d’un director? Sí a les dues preguntes. Però com en tot en la vida, hi ha dies que són millors que els altres.

- Recorda alguna anècdota de la seva època d’estudiant? D’anècdotes moltes, però un fet que crec que ens va marcar a tots a la Universitat va ser l’assassinat de l’Ernest Lluch i les movilitzacions ciutadanes que es van produïr a posteriori.

- Què li agrada menys del centre? No en puc destacar res ja que es un centre que m’agrada molt, però m’agradaria canviar petites coses. - I què li agrada més? Hi ha moltes coses per apreciar en aquest institut, una d’elles és una línia pedagògica i d’ensenyament molt marcada, que ja s’ha fet tradicional i que dóna bons resultats.

- I alguna anècdota com a director o com a professor? N’hi ha tantes per destacar! Quan estàs en contacte amb la gent dia a dia, et fan mirar les coses amb un somriure i t’omplen d’experiències.

6


adolescents són gent amb ganes, gent dinàmica però que al final es queda estàtica per l’oferta de coses que poden fer. A més a més viuen massa el moment, falta la visió a llarg termini. Un bon nom per ells podria ser: la generació flash.

- De què és professor? De Ciències Socials - Creu que la distribució dels continguts de les matèries del seu departament és coherent a l’ESO? No.

- De què ens podem sentir orgullosos tots els que passem per l’institut Torredembarra? De l’educació rebuda, en tots els seus sentits

- I al Batxillerat? Tampoc. - Sabem que en els darrers anys els currículums han anat variant i evolucionant. Ens en podria dir alguns canvis negatius i alguns altres de positius? L’aspecte negatiu dels currículums d’avui és que són molt ambiciosos i no responen als interessos de l’alumnat. Un canvi positiu és que és fomenten les noves tecnologies. Així, per exemple, com a alumnes, feu presentacions orals per trencar la por davant del públic. Això dóna més oportunitats ja que el món actual és vendre i hem de saber expressar-nos correctament.

.- Cap al final de l’entrevista sempre fem unes preguntes curtetes; és com… el segell de la casa, d’acord? Sí .- Doncs, molt breument: - La seva activitat preferida?: el cinema. - Un color: el blau. - Una flor: no sóc gaire floral, no tinc cap flor preferida. - Un animal: el gat. - Un llibre de lectura: “Rimas y leyendas”, de Bequer. - Un tema musical: “Don’t Stop me now”, de Queen. - Un heroi -o heroïna- de ficció: Súper López, em cau simpàtic. - El seu major defecte: sóc molt cabut, encara que de vegades això és una virtut. - La major virtut: crec que això no ho puc respondre jo. - I ja per acabar, l’última: una bona raó per aixecar-se demà? Continuar vivint!

- Amb tot això que se sent a dir de les “retallades”, ens hem de preocupar? Cap a on ens portarà tot això? Si, perquè tindrà conseqüències negatives a llarg termini. - L’alumnat també ha canviat? Com? Com descriuria els adolescents i els joves d’avui dia? Sí que ha canviat, sobretot el sistema de valors. Han canviat molt. Per mi els

- Doncs, moltes gràcies per haver-nos dedicat part del seu temps, i per haver-nos contestat. Li desitgem que passi un bon període com a Director del centre. Li agraïm també aquesta feina de director i... ens retrobem a la revista... Gràcies a vosaltres per la feina que feu.

Emma Balcells i Nerea Sesé. 4t ESO

7


___________ EL REPORTATGE

EL BATXILLERAT

ARTÍSTIC Aquest any a l’institut s’ha inaugurat un nou batxillerat. És el batxillerat artístic, en les dues modalitats, arts plàstiques i disseny, i arts escèniques. Ens hem reunit amb professores (la Núria Alasà, la Montse Roig i la Isabel Vidal), i alumnes (l’Elena Carrillo I el Marcos González) i hem tingut alguns canvis d’impressions sobre aquest nou batxillerat.

Laia Molné, Àdam Ricord i Carla Sanjuán. 1r de BAT ____________________________________________________________________________________________________________

Això és el que ens ha dit la Núria Alasà ‐  Per  què  es  fa  el  Batxillerat  Artístic  en  aquest centre?  Perquè el Departament d'Ensenyament ens  els va posar, ja que molts alumnes d'aquest  centre  quan  acabaven  els  estudis  obligatoris  volien  fer  aquest  Batxillerat,  però com que no el teníem havien d'anar a  altres  centres  i,  uns  quants  cops,  havien  hagut  de  fer  Batxillerats  diferents  ja  que  s'havien quedat sense plaça.    ‐  Quines  assignatures  fas  als  alumnes  del  Batxillerat Artístic?  Els  faig  les  assignatures  de  volum,  dibuix  artístic  i  dibuix  tècnic.  Aquesta  última  assignatura  la  faig  juntament  amb  els  alumnes del Batxillerat Tecnològic.    ‐  En  què  consisteix  cadascuna  de  les  assignatures que fas als Batxillerats?  El  concepte  principal  de  l'assignatura  de  volum és veure el món que ens envolta des  de  diversos  punts  de  vista  i  plasmar‐los  ja  sigui  en  paper  o  en  figures  de  fang  i  plastilina. 

En  l'assignatura  de  dibuix  artístic  es  treballa  amb  nous  materials  (grafit,  carbó,  sanguines,...)  i  també  s'aprèn  a  dibuixar  encara  millor.  L'avantatge  d'aquesta  assignatura respecte el dibuix tècnic és que  tot  i  que  s'hagin  de  seguir  unes  pautes,  cadascú pot fer la seva interpretació.  En  el  dibuix  tècnic  s'apliquen  les  formes  geomètriques  dels  objectes  en  el  pla,  també  s'hi  apliquen  les  tres  dimensions,  però  hi  ha  pautes  a  seguir,  i  s'ha  de  fer  al  peu de la lletra.    ‐  Per  què  el  departament  de  Llengüa  Catlana  traballa  conjuntament  amb  vosaltres  a  l'assignatura  de  Cultura  audiovisual?  Perquè tot i que Ensenyament ens va posar  un  batxillerat  nou,  no  ens  va  posar  més  professors  especialitzats  en  aquest  àmbit.  Això  vol  dir,  que  entre  els  dos  professors  d’Educació  Visual  i  Plàstica  del  centre  havíem d'abraçar totes les hores, però era  impossible; així doncs vam decidir treballar  en  conjunt  amb  el  Departament  Llengua  Catalana.

8


Això és el que ens han dit els alumnes.         Per  què  vas  decidir  inscriure’t  al  batxillerat escènic?  Ho  vaig  decidir  perquè  no  m’acabava  de  decidir  per  cap  cicle  i,  després  de  pensar‐ho  molt,  vaig  trobar  el  batxillerat escènic com una sortida viable per fer  més tard la carrera de guitarra.    Per  ser  el  primer  any  d’aquest  batxillerat  al  nostre institut, creus que està ben organitzat?  Crec que ni està ben organitzat ni mal organitzat,  sinó  diferent.  Les  persones  que  volen  fer  les  proves  PAU  ho  tenen  més  complicat  ja  que  a  segon  farem  les  assignatures  pràctiques  al  contrari que els altres instituts.    Quines  assignatures  s’hi  fan?  Quines  són  les  teves preferides i per què?   Es  fan  quatre  assignatures  de  modalitat:  anàlisi  musical,  història  de  la  música  i  la  dansa,  cultura  audiovisual  i  literatura  castellana.  Les  meves  preferides són anàlisi musical i història ja que són  les que tenen relació directa amb la música.    Què  penses  de  tenir  dos  professors  per  a  una  mateixa assignatura?  El  fet  de  tenir  dos  profesores  a  la  vegada  a  cultura  audiovisual  és  molt  més  enriquidor  i  en  general és millor però també es fa estrany trobar‐ te  la  teva  professora  de  català,  ensenyant‐te  la  lectura de la imatge.    Creus  que  les  assignatures  estan  ben  organitzades dins l’horiari?  Mai  cap  institut  no  podrà  organitzar  a  gust  de  tothom  les  assignatures  per  a  tots  els  cursos,  perquè  cadascú  vol  fer  unes  coses  a  certa  hora  i  altres a una altra. Però bé, haurem d’aprendre a  conformar‐nos, oi?    Ens  podríes  explicar,  més  o  menys,  en  què  consisteix  l’assignatura  de  Comunicació  Audiovisual?   

    Comunicació audiovisual aquest primer trimestre  principalmente  té  dues  parts:  la  primera  és,  básicamente,  aprendre  tècniques  fotogràfiques  ,  com  els  angles,  els  plans,  etc.  La  segona  és  una  mica  “cultura”  de  la  fotografía  i  aprendre  a  “llegir” imatges. Es tracta de veure la importància  de la imatge dins la societat.  També farem ràdio i cinema als altres trimestres.    Recomanaries  als  alumnes,  interessats  en  la  música,  que  próximamente  han  de  cursar  batxillerat, agafar l’escènic? Per què?  Si  és  una  persona  totalmente  interessada  en  la  música  i  creu  que  pel  que  vol  estudiar  més  endavant li anirà bé, li ho recomano totalment. Ja  que cada batxillerat serveix per algunes coses en  concret.     A què creus que es pot aspirar en el món laboral,  amb aquest tipus de batxillerat?  Cap  batxillerat  en  si  serveix  ni  està  enfocat  al  món  laboral,  sinó  que  és  el  camí  que  et  porta  a  fer  alguna  carrera  o  cicle  superior.  Les  sortides  que  tens  són  àmplies,  pero  cap  fóra  del  món  de  l’art.  Són  sortides  musicals,  per  exemple,  compositor,  professor  de  música,  coreògraf  o  tècnic  de  so...  També  hi  há  totes  les  altres  sortides artístiques i cinematogràfiques.    T’agradaria  canviar  alguna  cosa  en  particular  d’aquest batxillerat?  Facilitar les proves PAU als alumnes que les volen  realitzar  establint  l’ordre  normal  d’assignatures  (fent les teòriques ponderants a segon). És a dir,  traure assignatures més teòriques i posar‐ne més  de pràctiques, però suposo que há de ser així.    Al  llarg  de  la  setmana,  les  classes  se’t  fan  pesades?  A mi i a tothom, això és com tot; si et compres un  joc  i    jugues  sempre  al  mateix,  t’acabes  cansant.  Però encara que cansi, és la nostra rutina.  Marcos González. 1r de Bat. Foto: Anna Magallón i Raquel Agüera. 1r de Bat.

9


Elena Carrillo Valmisa. 1r de Bat.      ‐  I  tu  Elena,  per  què  has  escollit  el  Batxillerat  artístic?  Perquè m’agrada i vull cursar Belles arts.    ‐ Creus que se’t dóna bé dibixar?  Sí, o almenys això penso.    ‐ Quina és la teva matèria preferida?  El que més m’agrada és el dibuix artístic, perquè  és  una  matèria    molt  flexible,  que  ens  deixa  expressar lliurement.    ‐ Què opines d’aquest batxillerat?  De moment em sembla molt complet, a més hi ha  assignatures  molt  interessants,  que  mai  no  m’hauria pensat que podria fer.    ‐  Què  ens  pots  dir  de  la  matèria  de  Dibuix  tècnic?  Crec  que  és  una  assignatura  difícil  si  no  es  té  la  traça necessària, i has de saber fer molts càlculs,  però alhora és una matèria molt important.    ‐ I la Cultura audiovisual?  És una  cosa fascinant, una matèria  molt diferent  que no pensava que faria.  ‐ I què hi feu?  De  moment  estem  fent  tipologies  de  plans...  fotografia,  també  hem  analitzat  curts  cinematogràfics, entre altres coses.     ‐  Què  opines  del  Volum,  aquesta  altra  matèria nova a l’institut? 

El canvi de dibuixar em um paper a donar forma a  una  figura  és  espectacular.  A  mi  sempre  m’ha  agradat  el  dibuix,  i  no  pensava  que  el  volum  també m’interessaria tant.    ‐  Com  és  tenir  dues  professores  per  a  una  mateixa matèria?  Està molt bé, cadascuna té unes hores diferents i  així  podem  veure  diferents  perspectives  de  la  matèria perquè abraça um camp molt ampli. Però  de  vegades  és  una  mica  complicat  i  ens  hem  d’esforçar perquè et fan estar molt al dia amb el  temari ja que el tenen repartit.    ‐ I a l’inrevés: com és tenir la mateixa professora   a tres matèries diferents? És a dir: la Núria Alasà  us fa Volum i Dibuix artístic i tècnic, oi?  Sí, també crec que està molt bé, perquè el dibuix  artístic  de  vegades  se’ns  resisteix  i  la  professora  ens dóna l’opció de fer volum em lloc d’artístic, i  a  la  inversa.  I  així  podem  tenir  matèries  de  dues  hores seguides i aprofitem molt més el temps.    ‐  Recomanaries  a  altres  alumnes  el  Batxillerat  artístic?  Si  els  agrada  sí,  perquè  és  un  batxillerat  molt  lliure i creatiu; això no vol dir que no hi hagi feina,  també és dur perquè hi ha les matèries comunes;  i en la part pràctica constantment s’ha de millorar  ja que sempre estem dibuixant.

Foto: Anna Magallón i Raquel Agüera

10


...UNA MOSTRA DEL SEU

TREBALL També  hem  volgut  veure  com  són  els  treballs  que  fan  aquests  nous  nois  i  noies  al  Batxillerat  artístic.  Al  proper  número  publicarem  pintures,  dibuixos  i  escultures,  però  com  que  aquest  reportatge  el  vam  fer  molt  a  l’inici  del  curs,  hem  pogut  escollir  entre  unes  fotos  magnífiques,  i  també alguna que altra crítica cinematogràfica.  Per cert que els alumnes ens va comentar una anècdota: resulta que per iniciar  el curs van treballar com a exemple el curtmetratge guanyador d’aquest any al  festival de Venècia. Es diu La culpa i és del director català David Victori. Doncs  resulta que l’Ivan Gil el va trobar al fecebook, i la professora i el David es van  intercanviar uns quabts correus… i al final el jove director va acabar enviant un  vídeo fet per ell des de Los Ángeles, que és on ara treballa… que sí, que sí, que  ens estem fent famosos. En el vídeo David Victori dóna molts ànims al nou alumnat del Batxillerat  artístic!  Aprofitem,  doncs,  aquest  reportatge  per  agrair‐li  moltíssim  el  seu  gest!  Podeu  veure  el  vídeo a la pàgina web de l’institut.

Aquestes són algunes de les fotos que han exposat els i les alumnes:

11


Raquel Agüera        i         Anna Magallón 

12


I aquests són alguns dels escrits tipus crítica cinematogràfica que han creuat fronteres!:  

____________________  Per: Raquel Agüera    El  curt  La  culpa,  del  cineasta  manresà  David  Victori,  ha  guanyat  en  l’última  edició  del  festival de Venècia el premi Your Film Festival  gràcies a l’atreviment de la producció.  La  història  tracta  de  la  venjança  d’un  home  en resposta a l’assassinat de la seva dona per  un culpable desconegut per a l’espectador.    La majoria de les escenes es localitzen al bloc  de pisos on viu el culpable: el protagonista (el  marit), entra al bloc dins de la foscor i pujant  lentament  i  detingudament  les  escales  a  la  vegada  que  la  música  comença  a  sonar,  una  música  tètrica,  amb  un  toc  de  misteri.  El  protagonista  arriba  a  la  casa  del  culpable  i  se’l  troba  al  sofà  llegint.  Llavors,  sense  cap  mirament,  dispara  repetidament  a  l’home  amb  un  soroll  eixordador  que  confon  i  aclapara  l’espectador.  Però  el  protagonista  no  s’adona  que  la  seva  acció  ha  estat  presenciada  pel  fill  del  culpable  que  li  clava  una  forquilla  darrera  l’espatlla  esquerra.  El  protagonista  s’espanta  i  fuig  corrent  però,  quan  comença  a  baixar  les  escales,  s’adona  que  sempre  acaba  tornant  al  mateix  lloc:  el  pis  del  culpable,  el  cinquè,  un  replà  mal  il.luminat  per  una  llum  esgrogueïda  malgrat  els  petits  fluorescents  encesos  que  només 

ens serveixen per veure el número del pis. De  fet,  tota  l’escala  és  presa  des  d’una  semifoscor  que  exagera  la  pell  suada  i  l’expressió  de  desorientació  del  rostre  del  protagonista.    Es  crea  així  un  bucle  que  és  una  representació  de  la  culpa  que  sent  el  personatge  principal  per  haver  matat  un  home  per  venjança  i  davant  del  seu  fill.  També representa una segona opció que se li  dóna ja que quan el protagonista s’adona que  està  dins  d’un  bucle,  és  a  dir,  de  fins  a  quin  punt el sentiment de culpa el tindria atrapat,  para de caminar i torna a entar al pis.   Dins  d’aquest  pis  es  retroba  amb  la  situació  inicial:  el  culpable  llegint.  Aixeca  l’arma,  es  disposa  a  disparar,  però  prefereix  utilitzar  la  segona  opció  que  se  li  ha  atorgat  i  decideix  anar‐se’n sense matar el culpable.    Quan  surt  del  pis  veu  que  a  mesura  que  va  baixant  les  escales  va  baixant  els  pisos  i  se  sent  alleugerit  (la  música  ja  no  és  tant  insistent i va baixant de to); però el culpable,  que  és  qui  ara  no  pot  suportar  la  culpa,  decideix  perseguir  el  protagonista  amb  la  intenció de matar‐lo i la música torna a sonar  fort i torna l’angoixa estressant un altre cop.  Mentrestant, el protagonista arriba a baix de 

13


tot  i  surt  del  bloc  de  pisos.  La  pantalla  es  torna  negra  i  surten  els  crèdits,  de  fons  se  senten encara els passos del culpable baixant  i baixant les escales: s’ha quedat atrapat dins  del  bucle  de  la  culpa.  Ell  ja  no  pot  tornar  enrere, per ell no hi ha segones oportunitats  perquè  no  va  analitzar  allò  que  havia  de  passar  en  matar  la  dona,  no  va  poder  evitar  ser  un  assassí  tal  com  ho  ha  pogut  evitar  el  nostre protagonista que, segurament, només  assassina  el  culpable  en  la  seva  imaginació.  L’episodi  que  veiem  és  la  plasmació  de  la  imaginació  del  protagonista  quan,  amb  la  pistola  a  la  mà  i  a  punt  de  disparar,  té  prou  fermesa  mental  per  copsar  l’abast  de  l’acte  que està a punt de fer.  Durant  tota  la  pel∙lícula  s’utilitza  molt  la  foscor  fins  al  punt  en  que  hi  ha  escenes  totalment negres durant uns segons i d’altres  el color dominant són els tons verds apagats,  esgrogüeits,  de  misèria.  També  s’utilitzen  plans  contrapicats,  picats  i  zenitals;  el  pla  zenital  des  de  dalt  de  l’escala  encara  ens  mostra  més  la  fondària  de  l’agonia  dels  personatgfes.  El  sons  són  molt  forts  i  clars:  els  trets,  els  passos...  martellegen  el  cervell  de  l’espectador  i  el  mantenen  sense  alè.  A  més  la  càmera  es  mou  excessivament  per  acompanyar  també  l’angoixa  que  senten  els  protagonistes.    Per  acabar,  dedico  un  últim  apunt  al  nen‐ assassí:  potser  és  el  que  més  m’ha  impactat  per  l’aberració  que  suposa.  Ho  entenc  en  el  sentit  que  la  violència  no  es  detura  sola,  si  s’ensenya  s’aprèn  i  es  continua,  generació  darrera  generació...  per  això  penedir‐se  no  serveix  de  res,  les  segones  oportunitats  són  una utopia.   

 

_________________________ Iván Gil Jansà:     David  Victori,  un  jove  català  director  de  cinema,  ha  estat  el  director  i  guionista  del  curtmetratje  La  Culpa,  guanyador  del  "Your  Film Festival" celebrat a Venècia aquest final  d’estiu 2012.    El  nom  d'aquest  curt  ha  estat  molt  ben  pensat,  ja  que  ens  relata  la  història  d'un  home que vol matar l'assassí de la seva dona,  seguidament  s'intenta  escapar  i  marxar  d'aquell  5è  pis,  però  per  molt  que  baixi  escales  no  baixa  de  pis.  La  pròpia  culpa  li  coincideix una segona oporunitat i no el mata  i pot marxar d'aquell pis.    Quan  ens  centrem  a  fons  en  aquest  curt,  és  quan  el  protagonista  dispara  unes  tres  o  quatre  vegades  seguides  a  l'assassí,  amb  un  soroll  notablement  fort,  però  per  acabar  de  rematar la seqüència, el fill de l'assassí clava  unes tisores a l'esquena del protagonista. 

  La  millor  seqüència,  la  més  difícil  i,  possiblement,  la  que  fa  especial  aquest  curt  és  quan  l'assassí  persegueix  el  protagonista,  però ara és l'assassí qui no és mou del 5è pis i  el  protagonista  se'n  pot  anar,  alliberat  de  tota culpa. El director ha sabut jugar molt bé  amb  els  actors  i  amb  els  plànols  en  aquesta  seqüència.  També  ha  sabut  jugar  molt  bé  amb  la  llum,  ja  que  hi  ha  molta  foscor,  però  es  veu  clarament  allò  que  volia  transmetre  aquest curt.    Aquest  jove  director  ja  havia  fet  curtmetratges  abans  i,  després  de  La  Culpa, 

 

14


L'escala  també  fa  un  paper  important,  simbolitza  el  sentiment  de  sentir‐se  perdut  del  protagonista,  tornant  sempre  al  mateix  lloc.  El  protagonista  al  final  aconsegueix  alliberar‐se d'aquest  sentiment  i  pot  fugir  de  l'escala  interminable.  El  lladre,  que  sí  que  és  un  assassí,  no  podrà  fer‐ho  i  es  quedarà  vagant  en  les  ombres  per  sempre,  per  sempre,  per  tota  l’eternitat  com  el  comte  Arnau,  o  com  el  també  llegendari  “mal  caçador”,  pagant  les  seves  culpes  sense  redempció possible.    En  definitiva,  un  premi  més  que  merescut  que  de  ben  segur  suposarà  la  profecció  definitiva del seu director. 

estic segur que obtindrà molts èxits més. Per  començar els estudis de Batxillerat escènic i,  en  concret,  de  la  matèria  de  Cultura  Audiovisual,  ha  suposat  una  presentació  impactant.      ________________________  Alba Mercadé:     El  curt  a  presentar,  que  porta  per  títol  La  culpa  ha  estat  el  guanyador  del  Festival  de  Venècia. Tota una gran fita per al seu director  i guionista: el jove David Victori.    El curt dura aproximadament uns 13 minuts.  Es  basa  en  la  història  d'un  home  anomenat  Leo. Gira sobre el seu desig de venjar la mort  de la seva dona, assassinada per un lladre. Es  tracta  d'una  història  que  plasma  la  materialització  d’aquest  desig  a  través  del  pensament del protagonista, pensament que  va  més  enllà  del  simple  fet  venjatiu  i  n’analitza les possibles conseqüències.    Els  enquadraments  són  precissos  i  clars,  centrant  l'atenció  de  l'espectador  en  els  punts clau i, a vegades, allunyant‐la d'aquests  expressament  per  aconseguir  una  altra  impressió.     També es marquen molt els diferents temps i  etapes, canviant la música en cada escena, o  cada cop que la intensitat dramàtica se centra  en un o altre personatge. La música té, doncs,  un  paper  molt  important  ja  que  provoca  els  canvis de tensió en l'espectador a mesura que  avança  el  curt.  Els  contrastos  entre  so  fort  i  fluix fan que l'audiència estigui atenta.      Un altre aspecte important és el joc de llums i  ombres,  colors  freds,  sense  cromatisme,  es  juga  amb  pocs  contrastos  i  es  mantenen  tonalitats  grisoses,  verdoses,  de  nit  i  de  penombra. Així, el fet que hi hagi foscor en la  cara  d’un  personatge  li  dóna  un  aspecte  malvat i d'odi.  15


L’Antina recomana: música. Per a aquest mes de febrer us portem àlbums nous, a veure què us sembla!

Selena Crevillén 1r Bat   Jo  us  recomano  el  nou  album  de  Muse!  Que  ja  sabeu  que  aquest  grup  és  una  de  les  meves  passions…  Del grup ja us en vaig parlar el cus passat, avui us en presento algunes novetats :  Muse  ha  tret  aquest  nou  album  titulat    The  2nd  law, que vol dir la segona llei, és un album que no  te  res  a  veure  amb  l'estil  amb  què  componien  abans. És el primer album on un dels components,  Chris Wolstenholme, interpreta dues cançons com  a veu principal.  El 23 de juny passat van estrenar Survival, la cançó  de les olimpiades de Londres 2012, i el disc acaba  de sortir a la venda a començaments d'octubre.    Escolteu, escolteu... i ja em direu si us agrada!     

Tania Ramírez 1r ESO  

Doncs jo us recomano un dels meus ídols! 

JUSTIN BIEBER  

 

Justin Bieber: va néixer l’1 de març de 1994 a  London  i  va  créixer  a  la  ciutat  de  Stratford,  totes dues a Ontario, Canadà. 

treballant  a  moltissims  treballs  amb  una  escassa  remuneració  per  tal  de  mantenir‐lo,  amb només 18 anys. 

 Va ser criat per la seva mare, Pattie Mallete,  que  s'havia  divorciat  del  seu  marit  Jeremmy  Bieber  el  pare  d’en  Justin,  amb  el  que  va  mantenir una bona relació tot i el divorci. La  seva  mare,  va  donar‐li  tot  el  que  podia  entregant‐se en la seva totalitat al seu fill  

Des  que  era  petit  mostrava  un  gran  interès  per  al  l'hockei,  el  futbol,  els escacs i sobretot  una  passió  que 

16


encara  avui  en  dia  mostra  que  és  l'skateboarding. A banda d'aquestes aficions,  també  van  destacar  per  les  seves  pràctiques  musicals  amb  el  piano,  la  bateria,  guitarra,  trompeta,  etc.  Aquestes  pràctiques  juntament amb els seus dots vocals el van fer  saltar  a  l'èxit.  Amb  només  12  anys  va  participar  en  moltes  actuacions,  una  de  les  quals, la més significativa, va ser a Stratford,  on  va  participar  cantant  la  cançó  de  So  Sick  de  Ne‐Yo,  una  actuació  que  va  ser  gravada  per  la  seva  mare  amb  la  fi  de  que  la  seva  família el pogués veure a través de YouTube.  Per aquest mateix canal a finals de l'any 2008  va  publicar  també  vídeos  seus  interpretant  temes  d'Usher,  Justin  Timberlake,  Chris  Brown, Stevie Wonder, etc. 

Després  de  veure  els  vídeos  de  Justin  al  YouTube,  Braun  es  va  obsessionar  i  va  intentar  contactar  amb  ell,  cosa  que  va  aconseguir. Va contactar amb el seu institut,  amb el teatre Avon, en el que feia actuacions  al  seu  davant  quan  era  petit,  i  amb  els  seus  tiets…  fins que finalment va contactar amb la  seva  mare.  Braun  i  Bieber  volaren  a  Atlanta,  Geòrgia,  juntament  amb  la  seva  mare,  per  a  ensenyar  a  Usher  les  qualitats  musicals  de  Justin, i per proposar‐ne la contractació amb  la discogràfica Island Records.[3]  

Va  iniciar  la  seva  carrera  professional  a  YouTube,  on  el  seu  futur  mànager,  Scooter  Braun, descobrí el seu talent per casualitat.  

   

Al  juliol  de  2009  Bieber  va  publicar  el  seu  senzill debut, One Time i el seu àlbum debut  My World, fou llançat el 17 de novembre de  2009. 

       

   

17


L’ANTINA RECOMANA: LLIBRES. Per a aquest primer quadrimestre La Laia Molné i la Carla Sanjuan us recomanem... DOS LLIBRES!

El primer és Cançons per a la Paula. Si ets un apassionat o apassionada de les novel·les romàntiques aquesta trilogia està feta per a tu! No dubtis a llegir-te aquests tres llibres escrits per Blue Jeans, que t'atraparan i et captivaran només de llegir la primera pàgina. Si ets una noia amb dubtes entre dos nois i a més estàs "súper" unida a les teves amigues t’hi et sentiràs molt identificada. El recomanen, tant a nois com a noies, us encantarà. Us expliquem uma mica de què va, però només uma mica, eh!: La Paula, una jove que està a punt de fer disset anys, s'ha citat amb l'Àngel, un noi de vint-i-dos a qui ha conegut per internet. Està nerviosa i il·lusionada. Els minuts passen i el noi no arriba, i llavors decideix ficar-se en un cafè proper. Allà té una divertida trobada amb l'Àlex, un desconegut, que casualment llegeix el mateix llibre que ella. Tots dos són joves i atractius... L'Àlex se n'ha d'anar precipitadament perquè té un compromís. I quan la Paula es disposa a marxar del cafè, s'hi presenta l'Àngel, que es disculpa pel gran retard. Ell és periodista i aquesta tarda ha hagut de entrevistar la Kàtia, la cantant de moda...

I el segon és Els Jocs de la fam És una novel·la de ciència ficció juvenil, escrita per l'autora de Les Cròniques de Underland, Suzanne Collins. És el primer llibre de la trilogia Els jocs de la fam. Va ser originalment publicat en tapa dura el 14 de setembre de 2008 per Scholastic Press. Després d’una guerra, La protagonista de setze anys, Katniss Everdeen, viu en un món post-apocalíptic on un govern poderós anomenat el Capitoli s'ha fet amb el poder després de diversos desastres devastadors. En el llibre, "els Jocs de fam" són un esdeveniment anual televisat al Capitoli, el qual selecciona a l'atzar un nen i una nena de cada un dels dotze districtes, que després s'enfronten els uns contra els altres en un joc de supervivència i obligats a matar-se fins que només en queda un per recordar els dies foscos en que el 13è districte es va revoltar. Del s’ha fet una bona pel.lícula, també us animem a veure-la!

18


L’ANTINA RECOMANA: CINEMA. CINEMA. Per a aquest primer quadrimestre L’Emma Balcells i la Nerea Sesé us recomanem... DUES

PEL.LIS !

La primera és clar, és ELS JOCS DE LA FAM Fitxa tècnica: Classificació: Majors de 12 anys Direcció: Gary Hoss Actors: Jennifer Lawrence, Josh Hutcherson, Liam Hemsworth, Elizabeth Banks, Woody Harrelson, Wes Bently, Donald Sutherland, Lenny Kravitz , Stanley Tucci... Duració: 142 minuts Distribuïdora: Warner Bros. Tema: acció, drama i amor.

Però ja no us expliquem de què va perquè se suposa que haureu fet cas de l’apartat anterior i us haureu llegit el llibre... he, he, he! La pel·lícula està basada en la primera part de la trilogia Els jocs de la fam escrits per Suzanne Collins. La primera part es diu igual que la trilogia, la segona es diu En flames i la tercera en anglès es diu Mockingjay. Als Estats Units i a moltes parts del món tant el llibre com la pel·lícula han triomfat enormement. La meva opinió personal és compresa entre els adolescents, ja que a molts de nosaltres la pel·lícula ens ha semblat molt entretinguda i tenim unes ganes enormes de l’estrena de la segona part. Si només t’agraden les pel·lícules de comèdies o d’armes, o si ets d’aquells que no poden veure una pel·lícula amb un final incomplet potser no te’n recomanaria aquesta. Recomano la pel·lícula a tots els altres, ja que es mostren relacions socials importants, té uns grans efectes visuals, els actors fan un gran paper, etc. Un dels aspectes que més m’han agradat de la pel·lícula és la quantitat de detalls a la roba dels habitants del Capitoli (la gent rica) i la gran diferència de escenografia que hi ha entre el lloc on viuen els rics i on viuen els pobres. Emma Balcells

I la segona és...

20


LO IMPOSIBLE Els crédits inicials de Lo imposible donen a conéixer que està basada en la història real d'una de les famílies que romania a la costa de Tailàndia quan la zona va quedar arrasada pel devastador tsunami del 2004. La pel·lícula ens ofereix minuts realment esplèndids en l'aspecte visual, un conjunt d'efectes visuals realment brutal, la qual cosa fa que la recreació del terrible succés que argumenta el film sigui d'una força impactant, a part d'estar excepcionalment rodada. Cal destacar especialment l'espectacular recreació del tsunami, gairebé tens la sensació de sentir la violència de l'aigua i el cop dels objectes que fereixen els protagonistes. I s'anunciava com una pel·lícula en la qual el públic més sensible hauria de fer ús constant de mocadors. En dono fe, perquè la gent al meu voltant no parava de plorar ni després d'una setmana d'estrena. I per ser un dia entre setmana, el cinema estava ple. Per tant, les expectatives s'han acomplert. La meva impressió va ser la següent: Drama. Necessitava més drama, més tristesa, emoció. Jo la classifico amb un 6 sobre 10. Per què? Per aquesta falta de llàgrimes. De fet el títol ja ens diu molt bé que parla d’un fet “impossible”, perquè la realitat va ser molt crua.

Nerea Sesé

21


SECCIÓ ARTÍSTICA: LES NOSTRES LÀMINES Si és que els nostres alumnes són uns artístes, mireu si no els dibuixos dels que van quedar finalistes per al concurs de portades que, per cert, suposem que ja us heu adonat que va guanyar l’Àlex Barberà de 2n d’ESO.

El que pot arribar a sortir d’una sabata! 22


O amb ratlles i punts!

23


SECCIÓ ARTÍSTICA: CREACIÓ LITERÀRIA Sentimientos de otoño Aquel muchacho estaba en la ventana escuchando el sussurro del viento recordando aquel duro sentimineto de haber perdido a su dulcísima Ana. Intentaba no herir su mente sana ni dar cobijo a ningún lamento su corazón se volvía cual cemento, como una fuente que no emana. Se sentía atrapado en un tornado cuyos sentimientos sin dirección iniciaban un viaje apasionado. Sin poder evitar esa atracción, sin soapechar sentirse traicionado, y queriendo pasar a la acción.

Marc Saéz Ruiz.

2n ESO.

Premis i reconeixements Ens és molt grat a tot l’equip de redacció de l’Antina de fer saber a la comunitat educativa que l’ex-alumna de l’institut Montserrat Piqué ha guanyat el Primer premi Sinibald de Mas que l’Ajuntament de Torredembarra atorga al millor Treball de recerca del curs passat. El treball, que es va meréixer un 10!, portava per títol Dolors Miquel: vida i poesia, i analitzava tota la trajectòria literària d’aquesta important autora local. Una altra alumna, Gypsi Nel.lo, també va merèixer un esment especial per un treball sobre la història del teatre a Torredembarra. Tots dos treballs seran publicats. Des d’aquí les felicitem totes dues i els desitgem molta sort a la Universitat!

24


SORTIDES Dilluns 5 de novembre, els alumnes de 1r de Bat d’arts  plàstiques van anar a Tarragona a visitar una exposició  de pintura de George Grosz, al Cixa Forum. Vam veure  obres de totes les etapes de la seva producció, des que  va  començar  a  dibuixar  fins  que  va  morir.  I  ens  va  agradar la seva evolució, tan plena de canvis.    demandes.  A  causa  de  la  seva  autenticitat,  George  Grosz,  de  nom  real   Georg  Grosz  és  considerat  fins  avui  el  testimoni  Ehrenfried (Berlín, Alemanya,   principal  dels  temps  convulsos  que  1893 ‐1959)  fou  un  important  transcorren entre les dues guerres mundials.  pintor  alemay  de  l’època  L'exposició  es  diu  De  expressionista.   Berlín  a  Nova  York  i  El  seu  estil va  evolucionar  cap  mostra  més  de  180  al  dadaisme, i  cap  a  la Nova  obres  que  George  Objectivitat, corrent de la qual  Grosz  va  executar  va ser un dels principals mestres.  entre  els  anys  1912  i  George  Grosz  és  un  dels  artistes  més  1949.  Durant  aquest  destacats  del  segle  XX.  La  seva  obra  període  es  va  generar  representa com cap altra els conflictes socials  l'essència  de  la  seva  i  els  fets  esdevinguts  a  l'Alemanya  de  la  obra. S'ha subratllat el  primera  meitat  d'aquest  segle,  que  van  fer  compromís  de  Grosz  trontollar  els  pilars  de  la  nostra  civilització.  evidenciat  en  la  seva  Amb  els  seus  aguts  dibuixos  carregats  de  obra com a dibuixant,  crítica  social,  que  evidencien  un  nou  tant  a  Berlín  com  a  llenguatge  visual  marcat  per  la  denúncia,  la  Nova  York,  mentre  ironia  i  les  imatges  impactants  i  grotesques,  que  els  quadres  que  va  pintar  a  Amèrica  ja als anys vint assoleix una gran popularitat,  mostren la seva creixent desil∙lusió en la seva  tot  i  que  es  va  haver  d'enfrontar  a  diverses  etapa com a emigrant.      Després  vam  anar  al  moll  a  veure  una  exposició  fotogràfica  que  es  deia  Habeas  Corpus,  però  aquesta  no  la  vam  entendre  tant.  Hi  havia  fotos,  postals, curtmetratges...  que tenien com a tema base el fet d’haver estat  testimonis d’una guerra, i oferien punts de vista diversos.  Finalment, vam tenir uma estona lliure i després vam tornar amb bus. Va  ser um bon dia.    Sara Anquela, Bartomeu Cusidó,  Eva Gutiérrez  i Ot Solano. 1r de Bat.        25


SORTIDES                                                                    Crònica: Genís Nin i Josep Molné  Fotografies: Ainhoa Serrano                                                                      1r ESO B  ______________________________________________________________   El  divendres  dia  16  de  Va  ser  un  bon  matí,  una  mica  cansat,  però  novembre  els  alumnes  així ens vam conèixer més tots els de primer  de  1r  ESO  de  linstitut  d’ESO,  i  també  vam  veure  els  professors  Torredembarra  vam  d’una  manera  diferent...  A  mes  vam  fer  anar  d’excursió  a  la  moltes  fotos  del  nostre  entorn,  sobretot  pel  Nou de Gaià.  que fa a les casetes de pedra seca, que és un  Al  matí,  només  arribar  al  centre,  ens  vam  tema  que  després  treballarem  a  socials.  Bé,  concentrar  tots  els  de  primer  al  pati  i  els  també  n´hi  ha  que  es  dedicaven  a  fer  fotos  tutors  i  tutores  van  mirar  si  faltava  algú.  d’altres  coses,  ja  ho  veureu,  ja.  També  ens  Després d’’haver comprovat que hi érem tots  van  parlar  d’espècies  d’arbres,  i  dels  seus  vam sortir i ens vam posar a caminar.  noms en anglès...   El camí cap a l’ermita se’ns va fer molt llarg.    Quan  vam  arribar  a  l’ermita  de  la  Pobla  de   Montornès  vam  parar  per  descansar  una  mica  i  fer  algunes  fotos  en  grup.  Després  d’haver‐nos  fet  totes  les  fotos  vam  tornar  a  posar‐nos a caminar i vam arribar a la Nou de  Gaià.    

  Més tard, quan els professors ens van dir que  ja  era  hora  de  marxar  vam  agafar  totes  les  coses  i  vam  començar  a  caminar  cap  a  Torredembarra. Vam tardar una estona, però  ens va passar ràpid.  Pel  camí  de  tornada  vam  parar  una  altra  vegada  a  descansar  perquè  tots  ja  estàvem  cansats;  i  quan  vam  haver  recuperat  forçes,  finalment vam arribar.  Ja estava apunt de tocar  el  timbre,  així  que  vam  sortir  al  pati  i  al  cap  d’una estona va tocar el  timbre i vam marxar. 

  Quan  hi  vam  ser  vam  anar  a  un  parc  a  esmorzar i descansar una  mica.  Havent  acabat  d’esmorzar  vam  anar  a  un  camp  de  futbol  per  jugar  una  estona,  altres  jugaven a saltar la corda i els altres parlaven.    26


en  fi,  que  vam  passar  un  matí  distret!     

 

                           

 

26


................................................................... RACÓ DENÚNCIA

El futur dels joves En aquests temps de crisi, la majoria

Pel que fa a l’atur juvenil, pels menors

dels col·lectius de la societat es

de 25 anys les xifres són especialment

ressenten de les difícils condicions a

preocupants. Les últimes, mostrades a

les quals s’han d’atendre. No obstant

finals d’octubre, el situen a gairebé el

aquest fet, hi ha grups més afectats

53%. Per altra banda, l’atur entre les

que altres, com és el cas dels joves.

persones de 25 a 29 anys, se situa en un 31%. Tant el primer com el segon nombre

són

increïblement

alts,

destacant la primera franja. Un país on la meitat dels joves que no estudien i volen treballar no poden, és un estat que s’aboca a la ruïna. Així mateix, els governs (tant el català com l’espanyol) ofereixen de manera habitual les seves famoses retallades. Ara bé, les retallades enfocades en la sanitat i l’educació, que sembla que no Ens cal caminar endavant.

hi ha coses més innecessàries. Fa molt poc va ser notícia que es reforçarien els antidisturbis (pel que sembla el més important és que ningú

Setmana rere setmana, podem sentir

es

als mitjans de comunicació noves

nombre d’assessors incorporats per

dades de l’atur, les retallades i la fuga

Rajoy, quan va dir que en disminuiria

de talents. La situació és cada vegada

el nombre. Simplement, absurd. Les

més alarmant i cada dia hi ha més

dues característiques bàsiques d’un

joves

estat , que podríem considerar les

sense

feina

ni

possibilitat

pugui manifestar)

i

també el

d’aconseguir-ne, amb el desencís que

més

això pot provocar.

precisament l’educació i la sanitat. La

28

necessàries

també,

són


primera és indispensable si es vol tirar

però

endavant un país i la segona si es vol

posteriors, com ara fent més difícil

garantir

algunes tasques, com per exemple

una

vida

pròspera

pels

ciutadans. També es pot fer esment fonamental

pel

les

condicions

muntar un negoci.

de les retallades en R+D, sector igualment

empitjora

Potser és hora que ens plantegem la

correcte

política d’una altra manera i no deixem

desenvolupament d’un país que es

que ens governin éssers corruptes

tingui per avançat i que també pateix

com

greument les retallades.

els

actuals,

que

prioritzen

aeroports fantasma i càrrecs a dit a

Finalment, arribem a la fuga de

canvi de retallades en els sectors més

talents. Pensem en un país que

importants. L’interès d’un polític hauria

inverteix en la formació de la seva

de ser col·lectiu i no personal com ara.

població

la

Són els nostres representats, per tant,

necessitat de trobar feina, aquesta es

han d’ajudar a pujar el país i a fer-lo

veu obligada a marxar un cop està

pròsper. Apostar pels joves és apostar

formada. És una inversió especialment

pel futur; i tal i com estan les coses, en

desastrosa, talment com ho són les

aquest país els joves ho tenim negre.

però

que,

degut

a

preferents aquestes tant famoses. Desgraciadament, això és el que passa

avui

dia.

L’Estat

continua

Arnau Ribera, 2n de Bat A.

formant jovent, tot i que cada vegada et fan pagar més per menys qualitat,

Preparem-los un bon futur!

29


Buscant raons

Com ho veieu?

Aquest primer trimestre toca el torn als alumnes de 1r d’ESO, que són els nous!. Els hem preguntat què pensen de nosaltres, què veuen diferent de l’escola, què canviarien... I això és el que ens han contestat: CRITIQUEM: 1. L’horari intensiu perquè ens cansa, però també està bé no fer tardes. I que el centre s’està envellint i falten diners per renovar-lo. Àfrica. 1r A 2. Que els ordinadors de l’aula d’informàtica no vagin més ràpids. Bryan. 1r A 3. Que ens manin tanta feina d’informàtica perquè de vegades no podem complir, els aparells són cars... Oriol Juan. 1r A 4. Que hi ha dies que hi ha molts deures, i altres que no. Podria estar més compensat. Alba Lázaro. 1r A 5. Que les escales són estretes, i tots alhora no hi passem i fem tard a classe. Alba Lázaro. 1r A /1r D. 6. Que avisisn els pares quan ens posen comunicats. Mustafà. 1r A / 1r D 7. Que ens castiguin fent-nos venir a fer tasques a les tardes. Jairo. 1r A 8. Que el pati només duri mitja hora. Josep Molné. 1r B. 9. Les teranyines i aranyes que entren al gimnàs. Víctor Murgado. 1r B 10. Que hagin tret el servei de menjador a l’hora del pati. Genís Nin. 1r B 11. Que no ens deixin anar al lavabo entre classe i classe. Tania Ramírez. 1r B 12. Que ens posin Ces i Des quan no fem els deures o ens portem malament. Marta Pujol. 1r B 13. Que hi ha algun professor que menja ala biblioteca, i a nosaltres no ens deixen fer-ho. 1r D. 14. El so tan fort del timbre entre classe i classe!. Marta Manzano. 1r B 15. Que hi ha llocs on ens mullem quan plou perquè al pati interior no hi ha sostre. 1r C. 16. Que les classes comencen molt aviat. 1r D

30


FELICITEM: 1. L’estat de les pistes del pati, de les xarxes de les porteries... David Font. 1r A 2. L’arquitecte de l’institut per l’edifici tan maco i les vistes també. Oriol Juan i Marc Moreno. 1r A 3. Els bons consells que ens ham donat els professors els primers dies. Alba Lázaro. 1r A 4. Els professors que ens ajuden. Mustafà. 1r A 5. Que puguem anar a treballa a la biblioteca de l’institut. Marc Moreno. 1r A 6. El bon estat dels jardins i patis interiors, amb la vegetació que hi ha... Marc i Álex Narváez. 1r A 7. L’horari intensiu. I també que les aules de cada nivell estiguin totes a la mateixa planta. Álex Narváez. 1r A 8. L’ambient social i de respecte del centre. Jordi Pons. 1r A 9. La grandària dels patis. Tina Flores. 1r B 10. La cura que té tohnom delmaterial esportiu. Jaume Guash. 1r B 11. L’ordre ben fet del préstec de llibres de la biblioteca i el ben conservats que estan (folrats...). Marta Manzano. 1r B 12. Els profes perquè molts al segon dia ja se sabien els nostres noms. Josep Molné. 1r B 13. Que hi hagi una psicòloga, la Imma, a l’institut; i que la trobes sempre que la necessites. Ainhoa Serrano. 1r B 14. Felicito els profes perquè no criden. Rosana Valero. 1r B 15. Les vistes del mar i del poble que es veuen des de l’institut. Annia Alventosa. 1r B 16. Que el pati tingui diferents zones: ombres, grades, pistes de futbol i de bàsquet... 1r C. /1r D. 17. Les instal.lacions en general: aules específiques, laboratoris, gimnàs, biblioteca... 1r C

PROPOSEM: 1. Que torni la brigada verda, perquè el pati s’està deteriorant. Borja. 1r A 2. Que arreglin les finestres que no tanquen, perquè entra molt de fred. Trini Huguet. 1r A /1r C/ 1r D 3. Un ús encara més gran de la biblioteca, amb activitats literàries... Oriol Juan. 4. Que el pati duri més! Eric López. 1r A 5. Que instal.lin pissarres digiotals a totes les aules. Marc Moreno. 1r A 6. Que engegin aviat la calefacció. Álex Narváez. 1r A. Paula Salvans. 1r B 7. Que tornin a obrir la cafeteria a l’hora delpati. Sergi Pons. 1r A 8. Que ens obrin l’antic menjador els patis que plou, i així no hauríem d’estar per tot l’institut... Alba Lázaro. 1r A. Unay Recio. 1r B. 9. Que instal.lin màquines de menjar i beguda per a l’hora del pati. Annia Alventosa. Míriam Valero. 1r B 10. Que la llei permeti fer vaga als alumnes de 1r cicle. Aaron Torres. 1r B 11. Que el gimnàs es ventili sovint, sobretot a les darreres hores del dia, quan l’hem fet servir molt. Marçal Tineo. 1r B 12. Canviar el so del timbre, almenys el d’entrada i el de sortida, per alguna música actual. Marta Manzano. 1r B 13. Que es renovin els ordinadors que van més lents. 1r C. 14. Que hi hagi servei de bar. 1r C. 15. Que instal.lin alguna altra font al pati. 1r C.

31


RACÓ MATEMÀTIC ............................. Mònica Orpí

Com que l’any 2013 és l’any de les matemàtiques del planeta Terra volem començar-lo fent un arbre de Nadal matemàtic, per això us convidem a participar en un concurs de motius nadalencs amb continguts matemàtics.

1. Poden participar-hi tots els membres de la comunitat educativa de l’institut de Torredembarra 2. Els motius nadalencs han de tenir continguts matemàtics i poden ser de qualsevol tipus: fotografies, acudits, escrits, fórmules, poemes, cançons, dibuixos, figures, jocs, etc... 3. Aquests motius es lliuraran al professorat de matemàtiques abans del dia 17 de desembre 4. A mesura que es vagin presentant, s’anirà decorant l’arbre que estarà ubicat a la biblioteca. 5. Els millors motius de cada curs seran premiats. 6. El tribunal estarà constituït per cinc professors de l’institut. 7. Aquests premis seran lliurats el dia 21 de desembre.

I, per tal que us aneu entrenant matemàticament, també us hem fet, a la pàgina següent uns ENIGMES MATEMÀTICS. A veure si els resoleu!! ... la solució ?? Haureu d’esperar el proper número de la revista!!! 32


En Pepet, fent un tranquil passeig per la plaça dels quatre bars de Torredembarra, es troba amb un vell amic, en Menganet, que fa moltíssims anys que no veu i, en un moment d’eufòria, li pregunta al Pepet: • Ei, Pepet, i en tots aquests anys, has tingut fills ? El Pepet, tot commogut, li respon : • I tant, he tingut tres filles precioses. • A si? I quines edats tenen ? preguntà Menganet a en Pepet Com que el Pepet recordava que Menganet era un crack per a les matemàtiques, li proposà que trobés les edats a partir de les següents dades : • El producte de les seves edats és 36 i la suma és igual al número de la casa que hi ha enfront. ( Nosaltres no el sabem, però Menganet sí que el podia veure) Després d’aquelles indicacions, Menganet responguè : • Amb aquestes dades, no en tinc prou, en necessito més !!! Pepet, que sabia que Menganet tenia raó, li diguè : • Ah!!! La més gran li encanta tocar el piano!!! Menganet, després d’aquesta última dada responguè : Ara ja sé quines edats tenen les teves filles !!! Pots saber tu, com Menganet, quines són les edats de les filles d’en Pepet??

Expliquen els vells del poble que fa molt, molts anys, van acusar un home de bruixot, i el tribunal va condemnar-lo a una sentència ben cruel. El condemnat havia de pronunciar una frase de tal manera que si era certa, moriria a la forca, i si era falsa, a la foguera. El condemnat, però, es va salvar. Com s’ho va fer ?? 33


FEM DE CUINERS ____________________________________________ Weronica Szczesna i Laura Nieto. 1r ESO.

El Codony

Cóc de xocolata

El codony és un dels fruits més apreciats des de l’antiguitat per la seva capacitat de conservació en forma de confitura o de carn de codony. També té moltes propietats curatives sobretot astringents.

Ingredients: Un iogurt natural Tres mesures del iogurt de sucre Quatre mesures de farina Mitja mesura de cacau en pols Dues mesures d’oli Tres ous Quatre culleradetes de llevat químic Preparació: Poseu en un bol el iogurt, l’oli i el sucre i bateu-ho ben batut. Afegiuhi un ou , torneu a batre i afegiu-hi els altres dos ous seguint el mateix procés. Quan estigui escumós, barregeu-hi la farina, el llevat i el cacau. Barregeu tota la massa una estona i aboqueu-la en un motlle prèviament untat amb mantega. Deixeu-ho coure al forn, a uns 170 graus durant uns trenta minuts.

Confitura de codony Ingredients: 1 kg de codonys 1 kg de sucre aigua Preparació: Peleu i talleu els codonys. Poseu-los a coure a foc lent en una olla amb una mica d’aigua i el sucre. Deixeu que cogui com a mínim durant una hora. Passat aquest temps, tritureu-ho. Resulta més autèntic si ho aixafeu amb una forquilla fins que us quedi una pasta, però si voleu anar més de pressa i no voleu que us hi quedin trossets, feu servir una batedora. Serviu aquesta confitura freda, acompanyada d’uns quants talls de formatge.

35


HUMOR I ENTRETENIMENTS ____________________________________________ Míriam Valero. 1r ESO. diversos atuells per relacionar-se amb els seus déus. Quan es va descobrir la tomba del faraó Tutankamon el 1922, els arqueòlegs van trobar entre els vestits que contenia, alguns parells de guants teixits en forma d’escames, els quals formaven part, sens dubte, del vestuari reial. Romans i grecs també usaven guants, especialment per combatre el fred de les campanyes del nord d’Europa. Però va ser a l’Edat Mitjana que els guants es van posar de moda. En quadres i miniatures veiem que els feien servir els viatgers, caçadors, cavallers, etc.. I en els segles IX i X trobem que les dames els usaven en les mateixes ocasions. A més d’aquest ús pràctic, el guant que sempre havia estat símbol d’autoritat i poder, es feia servir per transmetre les herències, eren les investidures dels senyors feudals i era donat en senyal de servei i fidelitat. El sentit és clar: si la mà és el membre que indica l’acció de l’home, el guant que la protegeix ve a ser com la mateixa mà. Donar el propi guant volia dir, doncs, estar disposat a obeir o a prestar un servei. Per això des d’aleshores, llançar el guant a la cara d’algú una provocació al combat. Per la seva banda guerrers i cavallers completaven l’armadura amb guants de malla de ferro o de cuiro gruixut. Fins i tot va sortir un model especialment desagradable que duia grosses punxes de ferro i que convertia la mà en una arma contundent.

Per començar... ... uns acudits: 1. Era una ciutat tan seca tan seca, tan seca ... que les vaques feien la llet en pols. 2. Qui és el colmo del colmo del colmo?... que dos coloms de la pau es barallin pel ramet d’olivera. 3. No és el mateix dues pilotes velles que dues velles en pilotes!

Història dels guants

Ara que ve el fred la majoria de nosaltres ens protegim les mans amb guants, normalment de llana, però segur que no en sabeu la seva història, doncs aquí us l’expliquem. Els guants eren utilitzats fa molts segles, però en els pobles d’Orient i de la conca de la Mediterrània eren considerats més aviat com un atribut de reis i poderosos i com a peces de vestir dels sacerdots, que es cobrien amb

36


Cap al segle XII i XIV els guants es van anar fent servir més i més com a ornament, tant per als homes com per a les dones. I als segles XVII i XVIIII van aparèixer una mena de guants, especialment els mitons que deixaven al descobert els dits. Més tard es van posar de moda per a les senyores una mena de guants que cobrien fins i tot els braços i eren d’una pell tan fina que en deien de “pell de pollastre”.

Posteriorment a l’època de Napoleó els guants es feren de totes formes i materials: de cuir, seda, brodats, pintats, amb pedres precioses, tant per a homes com per a dones. ... I avui, amb el fred que fa ja m’aniria bé tenir uns guants; però sabeu què em passa a mi: doncs que sempre només en trobo un!!

La sopa de lletres En aquesta sopa de lletres hi podeu trobar 15 noms de professors i professores de l’insti (nom i primer cognom). Es poden llegir en horitzontal, en vertical o en diagonal. I, per complicar-ho encara una miqueta més, també n’hi pot haver a l’inrevés. A veure si els trobeu!:

A Q D F X A Q S U S D U F G C L L A A B R C A D A E R F A I G U O J N M È K S S I U U P J L

W G K W T K I A O M G H J K Y U I O L M S T U

J O S E P M A R I A F O R T U N Y U G O L L K

E C C L U F O A K I O A E R T Y G G U I K H A

R N V V A U S D A T R A I E O G E E W K T C B

S A B I I A H O T E U P A M O N T S E R O I G

T L K R O S U M R D I O J P Q E K R T Y I T R

S B N A P S N I U I K L O L F S E R D U U N S

Y S M S S I I N U A T N R Y A A U A A S X A Z

S O K A A K A G R Z T A D T U P G O I A V E B

U L Z N S O A O R S A F I Y A G I P D S D S C

36

U R X A U K K I E Y A D C F G J J R A I O T P

I A C H D R C V K U U W O R T U U I B S C N A

O C V U F E I U E K E R R T U P A U A R B O S

U H I J G V B A I D U G T J K S N D T H J M E

A J A A E S K C A S U D I F U G L G I U K U J

P A B S C D M V S L D F E G I U O D X D G F H

S K A K X A A B U A A J L K A L P K N M N G O

A L N E K K D N K PA K S L S D F E H O J O G G

S A R A C E L I H E R N A N D E Z I C A G C G

S Z M R A G I G S D G A G G I K U F E G K U A


… i l’horòscop! ……………... ……………...…………………………… …...…………………………… by Ai Ainhoa Serrano

ÀRIES del 21-03 al 20-04

CRANC del 22-06 al 23-07

AQUARI del 21-01 al 19-02

Amor: t’enamoraràs d’una de les persones més properes a tu. Salut: Salut només tindràs una mica de mal de cap abans de les vacances. Amics: pots parlar amb els teus amics/gues i confiar-hi.

Amor: Amor aquest Nadal et farà patir la teva persona estimada perquè no la veuràs en molt temps. Salut: cuida’t molt perquè agafaràs un refredat. Amics: no t’enfadis per qualsevol problema, pots perdre molts amics.

Amor: t’enamoraràs de dues persones, deixa que el temps decideixi. Salut: tindràs una mica de febre, res important. Amics: confia en ells, aquest Nadal els necessitaràs.

TAURE del 21-03 al 20-05

SAGITARI del 23-11 al 22-12

Amor: aquest Nadal a la festa de fi d’any, coneixeràs la persona que et farà somriure. Salut: aquestes festes podràs menjar molts dolços, no et farà mal la panxa. Amics: coneixeràs molta gent nova.

Amor: aquest Nadal t’enamoraràs sense adonar-te’n. Salut: no et passarà res, passaràs els Nadals perfectament bé. Amics: seran al teu costat, sense problemes.

PEIXOS del 20-02 al 20-03 Amor: encara que en tinguis ganes, no t’enamoraràs. Salut: tindràs una mica de grip, pero ja està. Amics: et pasaran moltes coses importants, els bons consells t’ajudaran en les teves decisions.

BESSONS del 21-05 al 21-06 CAPRICORN del 23-12 al 20- LLEÓ del 23-07 al 23-08 Amor: marxarà del teu costat 01 Amor: passaràs tot el Nadal al sense tu saber-ho. Salut: aquest any no podràs menjar molts dolços, perquè et farà mal la panxa. Amics: l’any que ve les teves amistats consideraran molt importants les teves opinions .

Amor: no et creguis la persona que se t’acostarà, no és fiable. Salut: et cremaràs la llengua amb el brou, però ja està. Amics: solament estarà al teu costat la teva millor amiga.

36

costat seu i no te n’adonaràs. Salut: durant el Nadal no et passarà res, però després potser agafaràs un fort refredat. Amics: estaran amb tu als bons i als mals moments.


VERGE del 24-08 al 23-09

BALANÇA del 24-09 al 23-10

ESCORPÍ del 24-10 al 22-11

Amor: mai no t’has fixat en el noi/a que sempre et mira? Salut: t’agafarà mal de cap, però podràs celebrar el Nadal. Amics: faràs un viatge per Nadal, coneixeràs molta gent, però vigila: uns nous amics no són de fiar!

Amor: passaràs tot el Nadal al seu costat, però no és la millor persona per a tu. Salut: et pujarà el sucre, per tota la xocolata i els dolços. Amics: els teus amics no estaran al teu costat, no confiïs en ells.

Amor: passaràs el Nadal a casa, sense necessitat d’amor. Salut: menjaràs molta xocolata, et fara mal. I si no t’abrigues aquests últims dies, també et refredaràs. Amics: no necessitaràs ningú, et conformaràs amb la família.

HA ARRIBAT L’HORA DE TANCAR MÀQUINES, PER SER EL PRIMER NÚMERO DÀQUESTA NOVA ETAPA DE L’ANTINA, NO ESTÀ MAL. ESPEREM FER-HO MILLOR A LA PROPERA, QUE SERÀ BEN AVIAT.

A VEURE SI ENS FEU ARRIBAR FORÇA COSES! MENTRESTANT L’EQUIP DE REDACCIÓ US DESITJA:

BONES FESTES I MILLOR ANY NOU!!

37


Revista L'Antina desembre 2012