Page 53

Fa un parell de dies, el Govern d‘Extremadura van treure quelcom que en un començament van anomenar ―Balanzas fiscales‖ i després van dir que era, més o menys, un exercici de creativitat econòmica. Pretenien demostrar el greuge dels extremenys respecte dels habitants d‘altres Comunitats Autònomes, i òbviament, dels catalans. Vaja, que no només no ens corresponia sentir-nos fiscalment agreujats, sinó que se‘ns beneficiava. Això al final serà una anècdota i una manera de malbaratar diners en informes capciosos, quan no directament falsos. Pot-

El poeta Gustavo Adolfo Bécquer va escriure, el segle XIX, ―poesía eres tú‖, dins del poema titulat ―Qué es poesía‖. Doncs, bé, aquestes paraules, siguin en vers o en prosa, són mereixedores de ser dedicades a molts espanyols, sobretot del PP i C‘s, però també del PSOE, perquè es passen el dia pendents de l‘himne, la bandera, l‘escut, l‘idioma i tot allò que fan els equips espanyols en esports. El darrer (que no últim) exemple d‘aquesta obsessió malaltissa és la portada del diari La Razón del 13 de maig de 2013: “La bandera y el himno se lucen en el circuito de Montmeló”. Ni el nom del corredor guanyador, ni el de l‘escuderia guanyadora. Ni els altres esportistes, ni el públic ni res que realment fos notícia: qui, com, quan... L‘únic que els interessa són l‘himne i la bandera. Això

ser, igual que amb les criatures, hauríem de dir imaginatius en comptes de mentiders. Però més enllà de l‘anècdota, hi ha una qüestió de fons que sovint oblidem, o volem oblidar. Com que som hereus del positivismes, el racionalisme i el materialisme, considerem, jo també he comés aquest pecat, que les xifres, els números, són incontestables. Només mirar les aparicions públiques del Sr. Montoro hauria de valdre per treure‘ns de l‘engany. Les xifres menteixen sempre. Llur objectivitat sempre serà subjectiva, i gràcies a aquesta contradicció aparent hom podrà emprar-les per A o pel seu contrari. L‘objectivitat no és més que

una paraula que usem de complement per donar valor als nostres arguments i, amb aquest mateix papu d‘objectivitat, els nostres adversaris ens els atacaran fins la desqualificació. En un procés com el nostre, ben estar cercar arguments. Però no ens confonguem. El màrqueting del sobiranisme no pot amagar la raó del pas que volem donar: la nostra voluntat de ser i governar-nos i la legitimitat que tenim com a Nació. Dit clar i català, volem la sobirania i la independència, perquè sí, i deixemnos de gaites.

em recorda la bandera que oneja a la Plaça Oriente de Madrid, gran com un camp de futbol, que va costar molts calés i que va fer posar l‘Aznar, just a la mateixa plaça on el juny de 2012 –tal dia farà dos anys- l‘Aguirre i la Botella van jurar bandera en nom de la ―nación‖. Eurovisió n‘és un altre exemple, que només val la pena seguir quan s‘hi presenta algun chiquilicuatre que se‘n foti de tot o quan de sobte hi ha un Jimmy Jump que ens recorda que tot plegat és una comèdia i que tal vegada convé trencar el guió imposat, encara que sigui d‘una manera poc lírica. Un altre possible exemple seria la utilització ideològica de l‘ensenyament, que volen que sigui un instrument que faci que els alumnes catalans se sentin, en paraules del ministre Wert, espanyols, orgullosos de ser-ho i amb gran estima cap a la pàtria hispana. Passa el mateix amb els Òscars de Hollywood, on es lliuren uns premis que a molts espanyols no

interessen, no els interessa ni la millor pel·lícula, ni el millor actor ni la millor actriu, sinó quin paper ha fet la pel·lícula espanyola. En qui lloc ha quedat? És el mateix que passa amb la Champions, i de fet no només als canals espanyols, sinó també a TV3: només interessa saber què han fet els equips espanyols, la resta no importa. L‘únic que importa és la pàtria, els símbols, la bandera, els colors, la nació, costi el que costi, com la megabandera de la Plaça Oriente o qualsevol de les ambaixades espanyoles i de tota la seva simbologia, que valen milions d‘euros. Després de tot, molts dels patriotes espanyols, que no tenen tots aquests diners malbarats en símbols ―nacionals‖ per alleujar la crisi i la gana de la gent, perquè això no dóna tants vots, em preguntaran per què no aconsegueixen espanyolitzar els catalans o per què molts senten desafecció cap a ells. Jo els contestaria amb paraules del gran poeta: “¿ Y tú me lo preguntas?”.

Profile for La Notícia

La Notícia - Març 2014  

La primera revista mensual dels Països Catalans arriba a la seva segona edició. Aquest correspon al mes de març

La Notícia - Març 2014  

La primera revista mensual dels Països Catalans arriba a la seva segona edició. Aquest correspon al mes de març

Advertisement

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded

Recommendations could not be loaded