En construcció_Bòlit Mentor 2019/20

Page 1

EN CONSTRUCCIÓ

Bòlit Mentor 2019 - 2020 Mireia Ferron, Azucena Moya i Ingrid Riera Comissària, Maria Soler Del 21 de novembre de 2020 al 10 de gener de 2021 Hall del Bòlit_Pou Rodó


EN CONSTRUCCIÓ

Bòlit Mentor 2019 - 2020 Mireia Ferron, Azucena Moya i Ingrid Riera Comissària, Maria Soler Del 21 de novembre de 2020 al 10 de gener de 2021 Hall del Bòlit_Pou Rodó




El propi nom ho defineix: En Construcció. Tot allò susceptible al canvi, permeable. L’evidència del procés. Un espai que mostra la metodologia d’un projecte que no ha deixat de fer-se preguntes. I que se les continua fent.


novembre A.C. - novembre P.C.



“...el tema de la identitat es treballarà d’una manera transversal, com un cub que està format per diferents cares però que sense una d’elles no estaria complet.” Aquesta va ser una de les frases amb què presentàvem per primera vegada la proposta educativa En Construcció. Mesos abans de saber que aquest títol prendria un sentit no només metafòric sinó també literal. L’arribada de la COVID-19 ens sorprèn enmig de les sessions a les aules, just quan acabàvem de decidir que un quadrat seria la imatge gràfica del projecte. Un recipient on tot és possible. Una superfície per omplir, un perímetre compartit. Les peces i reflexions de l’alumnat es veuen interrompudes sobta­ dament. Aturem de cop les idees entorn d’una imaginada exposició. I la situació ens demana re­ pensar. Com enfoquem de nou tot el treball produït fins al moment? Fem reunions telemàtiques. Com tothom. Creem un camp de treball a distància. Ens tornem arqueòlogues, recuperem tot el que hem fet amb l’alumnat i relacionem conceptes, unim metodologies. Creem una web. Visibilitzem els processos creatius entesos com a veritables protagonistes. Ens guardem idees als calai­ xos, a les butxaques, en carpetes a l’ordinador. I ens confortava la idea de poder tornar als instituts tard o d’hora. Imaginàvem, dibuixàvem i concebíem una estructura mòbil, un cub itinerant, una exposició ins­ tal·lació participativa per col·locar al pati dels instituts. Aterrar com a­liens en la seva quotidianitat i sorprendre’ls una altra vegada.


Tampoc. Després de l’estiu el quadrat que havia agafat una forma tridimensional torna de nou a desaparèixer. Seguim amb hipòtesis i pensem a utilitzar els eixos del quadrat, els marcs, l’espai intern que el conforma i l’espai extern que l’envolta. Són tots aquests elements els que donen pas a una proposta expositiva a mig camí entre la realitat i la ficció. Us presentem el Bòlit Mentor 2019-20: el que ha estat, el que podria haver estat i el que no serà. Maria Soler, comissària




La identitat és una construcció constant, una revisió, un reciclatge. Qui som és una qüestió present al llarg de les nostres vides. Durant totes les etapes reflexionem sobre la nostra individualitat i el rol que tenim dins de la societat en què vivim. Però és durant l’adolescència quan s’esdevé el pas de l’infant cap a l’adult. Quan assumim responsabilitats, quan prenem consciència que podem definir-nos en com i qui volem ser. Els i les alumnes de l’Institut Brugulat de Banyoles ho van tenir molt clar en parlar sobre identitats. Van produir i­matges sobre una identitat plural, transgènere, connectada a la natura en un sentit canviant, cíclic i efímer; i molt lligada amb la frase d’Heràclit, quan afirmava que no ens podem banyar dues vegades en el mateix riu, el riu no serà el mateix, sinó canviant cada segon que passa.


El nostre procés de recerca va estar basat en el cos com a paisatge origen per a un imaginari visual. Vam proposar treballar en peces que contenien tècniques de collage, poesia visual i il·lustració. Però mai es van dur a terme. Van quedar com a nucli per als debats proposats a les sessions, com a excusa per plantejar un procés de creació que mai va veure la seva materialització, però que ens va permetre sentir com el procés agafava força, quan era l’únic que teníem. I quan això passa, quan el resultat ja no té importància, llavors l’aprenentatge és l’únic objectiu. I això és el que ens queda. Un procés, un manyac d’esbossos, d’idees, d’opinions i debats, un desenvolupament d’un projecte creatiu, un estudi de conceptes, unes accions que no s’han dut a terme… i finalment hem pogut consolidar-ho dins d’un cub in-existent que us presentem en aquesta exposició. Azucena Moya, Institut Josep Brugulat









De cop esdevé un repte interessant predissenyar un projecte artístic sobre la identitat, especialment amb un grup de joves que encara no coneixes. Qui sou? Què us agrada? Què us interessa? Quines necessitats teniu? Aquestes són les preguntes que em vaig fer més enllà del fet de com apropar l’art contemporani a l’aula o com crear una obra conjunta. Per això, el meu procés de creació va estar compost d’activitats i accions que van confluir en una descoberta d’un jo col·lectiu i individual amb les complexitats i formes de relació que s’establien. Volia generar un espai on l’art es plantegés com una oportunitat per a elles, volia oferir la possibilitat de treballar obrint camins on no figurés un impossible.


Igual que les artistes feministes buscaven crear mitjançant l’emoció vertadera i l’autobiografia, nosaltres vam dibuixar una línia de treball que sorgia de les inquietuds i experiències personals de cadascú. Jo em situava davant una posició de trampolí entre elles i la creació. La perspectiva de gènere inexistent —“La meva mare m’ha dit que hi ha noies que són unes buscones i per això les violen”—, el sistema educatiu —“Som només una nota”—, els prejudicis —“Llevo toda la vida sintiendo el racismo”— i les xarxes socials —“Tothom té mínim dos comp­ tes d’Instagram”— van ser temes recurrents dins les nostres sessions. Per a mi era important que elles trobessin i donessin el sentit del projecte. Volia establir un lligam entre el seu món, la creació i el món de l’art. Amb l’aparició de la COVID-19 no vam poder c o n c l o u re el procés, però ja havien agafat molt més valor les etapes que trans­ itàvem que no la peça en si. Tal com afirma Erik Erikson, el major o b s t a cle que ha d’afrontar el desenvolupament dels adolescents és l ’e s t a b l i ment d’una identitat i nosaltres érem allà per indagar-hi. La definició d’adolescència com a classe va suscitar de forma espontània amb les seves intervencions —“Estic adormida”, “Això és una merda”—; inclo­ ses les pròpies censures —“No vull ensenyar el meu”. Personalment, va ser molt interessant reviure aquests processos mentre em sorprenia de paral·lelismes amb la meva pròpia experiència. La vida és dura o El pavo soñador van ser títols que van acompanyar algunes de les seves creacions, però si una cosa tenen clara les alumnes de quart d’ESO de l’Institut Carles Rahola és que la identitat és quelcom relatiu que es pot modificar al llarg de la vida. Ingrid Riera, Institut Carles Rahola


Algo que mole, que le guste

a la gente

que se sienten supoeriores.

No me gustan las personas


INSTITUT JOSEP BRUGULAT - 1r Batxillerat Artístic Andreu Banal. Lola Bassols. Júlia Brunet. Laura Campistols. Anna Grabuleda. Mar Juanola. Mireia Llaguno. Alisa Lohan. Sofia Lombardi. Brandon Matas. Júlia C. Padrosa. Sofia Ramírez. Jordi Ribera. Ferriol Rovira. Zoe Sarria. Jordana Villar. Mariona Zamora. Professorat: Josep Masdevall, Assumpta Planas i Imma Trias INSTITUT SANTIAGO SOBREQUÉS - 4rt Eso Jaouad Abdessamie . JihaneAbdessamie. Alexsander Acuña Garcia. Kelvin Josué Alvarado Cerrato. Yaheli Ninoska Alvarado Raudales . Belen Bugallo Raviales. Kamila Celena Estrada Ccoila . Ariadna Fernández Rodríguez. Eluney Giles Blasina . Lola Hernández Zambudio. Pau Jaén Merino . Seena Kamara. Paula López Alvarez. Miguel Angel Mendoza Moreira. Maria Milla Rayos. Víctor Naves Fernández. Joaquina Oliveros Gómez. Joel Pilar Batista. A­ni­ ol Riera Vila . Mar Sánchez Rabaneda. Denis Andrei Tiliscan. Alba Tura Tudela. Laia Vilà Carreras. Professor: Josep Motas INSTITUT CARLES RAHOLA - 4rt Eso Salma Abdo i Pont. Nerea Almendros Miras. Paula Barea Gamero. Natalia Campos Aguilera. Lorena Chacon. Samba Dibaga Drammeh. Adam Ermich Yattoubane. Yolanda Espada. Marina Esteve i Garcia. Maria Estrada i Salamaña. Meme Baldomero Heredia. Miquel Galvez i Fernaández. Irea Hereu i Alvarez. Maria Fernanda Hernández Aguilar. Perla Samantha Madrid Lainez. Clàudia Martí i Jiménez. Anaïs Morales Alsina. Fatima Msieh. Oriol Prunell i Vila. Laura Temiño Jeréz. Fanny Nicole Valladares Sarmientos. Paula Vidal Morraja. Professora: Isabel Roura


Monogràfic_ Treballar la identitat mitjançant un procés creatiu pluridisciplinari Dissabte 12 de desembre de 2020 De 10 a 14 h: 1r torn 10-11.45 h i 2n torn 12-13.45 h Bòlit_PouRodó Aquest taller consta d’un seguit d’exercicis i dinàmiques, algunes de grupals i altres d’individuals, per descobrir qui som mitjançant dife­rents tècniques artístiques com la poesia, el collage o la fotografia. L’equip del Bòlit Mentor proposa un espai de diàleg i creació, mitjançant el joc, l’atzar i l’experimentació. A càrrec de Mireia Ferron, Azucena Moya, Ingrid Riera i Maria Soler *Activitat recomanada a partir de 16 anys Activitat gratuïta amb inscripció prèvia obligatòria a info@bolit.cat o 972 427 627 Places limitades


enconstrucciobolit.com

azmomo.cargo.site mireiaferron.com lanoiadelmonyo.com


Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona Direcció Carme Sais Equip tècnic Farners Cabra i Diana Sans Administració Consol Vilà Públics/Mediació Núria Gascons, Tonyi Mateos, Miquel Moragas i Elisenda Hereu Disseny Ingrid Riera

Organitza

Patrocinen

Agraïments

Amb el suport de

Col·laboren



DL Gi 1033-2020

Bòlit, Centre d’Art Contemporani. Girona Plaça Pou Rodó 7-9 / 17004 Girona Dimarts i dimecres de 10 a 14h Dijous i divendres de 10 a 14h i de 17 a 19h Dissabtes d’11 a 14h i de 17 a 19h Diumenges i festius d’11 a 14h www.bolit.cat · info@bolit.cat · 972427627