Issuu on Google+


El gato mágico Hace mucho tiempo había un gato muy diferente al resto, no era muy grande, ni tampoco demasiado pequeño, era mediano, este gato sabía hablar, cantar, bailar y sabia caminar de dos maneras una a cuatro patas y la otra a dos patas, era un gato súper especial. Él vivía en un mundo súper diferente, su mundo estaba lleno de bromas, el Gato mágico tenía una chistera, que estaba llena de cosas de su mundo, entre ellas un baúl que tenia un portal que llevaba a su mundo. Un miércoles vio a unos niños, eran hermanos, el Gato Mágico tenía miedo, por qué nunca había visto humanos. Solamente llevaba dos semanas en el mundo humano, esos niños eran los únicos humanos que nunca había visto. Los hermanos vieron el gato, el gato también los había observado durante un buen rato, así que pensó: quizás sean simpáticos y se acerco a ellos. Los niños se dieron un buen susto cuando el gato les dijo hola, pero le contestaron aunque estaban asustados. Un rato después se les pasó el miedo y al gato también, entonces el gato les enseñó su mundo, los hermanos se quedaron de piedra con todo lo que les explicó. Cuando ya se marchaban a casa el gato mágico les dio un comunicador que les permitía visitarlo siempre que quisieran, era un aparato parecido a un teléfono gigante. Al cabo de unos días, los dos niños probaron poner en marcha el comunicador, lo probaron por ambos lados, por arriba, por abajo y finalmente se rindieron. Pero cuando vieron la etiqueta de detrás del comunicador supieron que simplemente necesitaban un poco de agua, solo un vaso. Jamás lo hubieran imaginado sin la etiqueta, pero cuando los hermanos mojaron el comunicador apareció un pequeño torbellino que con cada giro se hacía más grande. Al final de todo, el torbellino les absorbió, y entonces vieron todo tipo de cosas raras: llegaron a un monte y se cayeron dentro de un coche muy tenebroso, era como los coches de los malos de las películas, pero lo que no sabían era que era el coche del gato mágico. De pronto el gato les saludó, ellos le preguntaron si era el gato mágico, el lugar estaba desierto, no había ni un alma, pero poco a poco escucharon una música cada vez más alta, también vieron unas luces de colores y decidieron ir hacia allí, entonces vieron una sombra con cola, lógicamente pensaron que era el gato mágico y encontraron por fin al gato mágico, montaron una fiesta que duró toda la noche. Al día siguiente regresaron a casa, la madre cuando les vio dormidos dijo: Pero que gandules, ni que hubieran montado una fiesta toda la noche! Desde ese día fueron súper amigos del gato mágico. Kevin Sánchez


EN CARLES I EL DOFÍ. Hi havia una vegada un nen que es deia Carles, al Carles i li agradaven molt els dofins. Al pare d’en Carles també li agradaven molt els dofins però a la seva mare no. El Carles sempre volia anar a veure un espectacle de dofins però la mare sempre li deia:- els dofins no són per veure’ls al zoo, els dofins han de estar al seu habitat. Un altre dia van tornar a anar al zoo i el Carles li va dir a la mare:puc anar a veure els dofins? i la mare li va contestar:- que no, pesat! El pare li va dir a la mare:- Cari, perquè no anem a veure els dofins? Al Carles i a mi ens encantaria. i a la mare li va respondre:perquè no són per viure al zoo, ells han d’ estar al seu habitat. Al dia següent i a l’altre van tornar a anar al zoo fins que van convèncer a la seva mare i per fi van veure l’espectacle de dofins. Quan la mare va veure l’espectacle va al·lucinar i li els va dir al seu pare i al seu fill: - Ho sento molt per no haver-vos fet cas, a mi també m’ha agradat moltísim. Al dia següent van veure un documental de dofins. A partir d’aquell dia tots tres es van interessar molt pels dofins i miraven documentals, llegien contes i llibres, buscaven informacions a internet i fins i tot van fer un viatge en vaixell per poder-los veure de veritat. Alberto Valverde


El lleó perdut

Hi havia una vegada un animal salvatge que era un lleó petit que vivia amb el seu pare i amb la seva mare a una cova de la sabana. Un dia va aparèixer un lleó que era malvat, el lleó pare estava preparat per lluitar, i el va guanyar i el lleó malvat va marxar. De sobte el lleó petitó va veure que el volien caçar amb una corda i que hi havia 3 caçadors. El lleó petit no es podia escapar perquè els caçadors l’envoltaven i llavors van agafar-lo i el van posar dins d’una caixa de fusta. El lleó pare no es va adonar que el lleó petit havia desaparegut però va veure uns caçadors que fugien amb un cotxe. A dins el lleó petit cridava espantat i el pare el va sentir i va anar corrents fins on era el lleó petitó, però els caçadors el van veure i el van disparar a l’orella, el cotxe va frenar i la caixa amb el lleó petitó va caure a un riu, el lleó pare va atacar els caçadors però llavors va veure que la caixa no estava. El lleó pare va anar a la cova i li va dir a la lleona mare que el lleó petitó havia desaparegut i el lleó i la lleona es van quedar molt tristos.

Anthony


LOS LIBROS

Había una vez una niña que se llamaba Carla. Un día fue al trastero con su mama y encontraron un cofre lleno de polvo y un mapa, quitaron el polvo y cogieron el mapa, lo miraron, era muy extraño, en el cofre había un libro misterioso, pesaba 2 kilos y era muy viejo, tenia 381 páginas y estaba escrito con letras muy raras, pero por suerte tenían un programa de ordenador que traducía las palabras. En el mapa ponía que fueran a la montaña más alta y nevada del Pirineo con el libro. Se prepararon, fueron a encontrar el tesoro. Según el libro primero tenían que pasar un charco de barro, a la mama le daba mucho asco, pero pasó. Después tenían que llegar a una mini montaña que era muy resbaladiza, Carla se cayó pero logro pasar, luego fueron a la montaña nevada, en esa montaña habían muchos libros parlantes y eran muy extraños, esos libros las estaban dirigiendo al tesoro. Finalmente lo encontraron, dentro había dinero y más libros extraños, también eran parlantes. Carla al ver tantos libros parlantes, cogió uno y se lo quedó como mascota, a su mamá no le interesaron esos libros, pero si le importaba el dinero, así que lo cogió y pensó que lo usaría para comprar cosas que les interesasen. Las dos volvieron a su casa, y le contaron toda la aventura a su papá. Carla estaba feliz con su mascota parlante. El libro extraño lo volvieron a guardar en el cofre. Y colorín colorado este cuento se ha acabado.

Claudia Espinosa


El meu amic Max La primera cosa que vull dir és que el Max és el millor amic del món .El Max té moltes coses bones es graciós, simpàtic, guapo i canta molt bé. Va néixer al 27 de juliol del 2003, té 9 anys . Va néixer a Munic, Alemanya. Va venir a l’escola a P5, igual que jo. Al principi no érem gaire amics, perquè ell parlava alemany i jo italià. A poc a poc vam aprendre català i castellà i ens vam anar entenent. Aviat vam fer-nos molt amics i vam començar a jugar tant a l’hora del pati com a l’estona del menjador. El que més m’agrada del Max és el seu cabell i la seva manera de ser perquè sempre està content. El Max és un dels nens que es comporten més bé a l’escola i també és un bon estudiant, sempre té molt bones notes als exàmens i als controls. També fem junts bàsquet a l’escola, som un bon equip.

Alessandro Pastore


El monstre del riu!!! Hi havia una vegada una nena que es deia Sindi. Sempre anava a jugar a un riu que li agradava molt on es trobava amb las seves amigues la Carol ,Claudia, Maria i la Lisa. Un dia van veure que el riu es movia molt i sortia una cua llarga i verda. Es van quedar inpressionades i van tornar ràpidament cap a casa. Al dia seguent, volien buscar informació per saber que podia ser allò estrany que havien vist, així doncs van anar a la biblioteca, i van esbrinar que podia ser el monstre del riu. Al principi es van espantar però després van pensar que podrien agafar el submarí del magatzem del pare de la Carol i anar en busca del monstre del riu. El pare de la Carol va dir que podien anar en busca del monstre del riu, però havien d’emportar-se crema solar, uns entrepans, tres aigües, fruits secs i uns gelats de xocolata i estarien llestes. Van anar al submarí per intentar veure alguna cosa i...en efectiu! van veure una cova de la que sortia una cua verda amb escames, en lloc d’espantar-se, les nenes van començar a riure i es van fer amigues del monstre en un moment. A partir d’aquell dia van anar moltes vegades a visitar-lo.

Daniela Guardiola


EL NEN, ELS OCELLS I EL CARNESTOLTES Hi havia una vegada un nen que no creia en Carnestoltes i no volia mai celebrar la festa. Una nit de Carnestoltes va veure des del seu balcó dos ocells amb una càmera de fotos, li van cridar l’atenció i va anar a agafar la motxilla que tenia preparada amb tot el que necessitava per fer un viatge i com una bala va sortir al carrer i va començar a perseguir els ocells. Els va perseguir per molts llocs i va anar molt lluny de casa seva fins que va arribar a un bosc, allà els ocells van pararse damunt del tronc d’un arbre vell. El nen es va ajupir a prop d’allà i va veure que feien els animals per carnaval. Estaven tots reunits al voltant del que semblava una gran muntanya d’escombraries. I va veure com els ocells portaven la màquina de fotos i la deixaven sobre aquell munt de coses, no eren escombraries, eren disfresses. Després van començar a cantar i a ballar i a buscar entre les coses de la pila, per anar-se disfressant. Un esquirol es va posar una tassa de barret, un conill es va posar una lampareta de collar i un ós es va posar unes ulleres de sol i una càmera de fotos com si fos un turista. El nen ho mirava tot boca badat,i va adonar-se’n que ara ho entenia tot, quan els humans es disfressaven d’animals, els animals es disfressaven d’humans, que divertit!. El nen va tornar cap a casa seva i des d’aquell dia va creure en el Carnestoltes i cada any quan arribava aquesta festa es disfressava d’animal.

Elian


Un dia impressionant Cada dia el meu germà i jo anàvem a casa els nostres avis a dinar . i jugàvem a fer una guerra de pelutxos. Mentre estàvem dinant la gossa dels nostres avis ens bordava. I ens semblava molt estrany, perquè cada dia que anàvem a dinar ens bordava, fins que un dia vam anar a mirar què passava a l’habitació del convidats, que era on normalment jugàvem amb els pelutxos. I vam veure que hi havia pelutxos saltant al sofà, nines jugant al karaoke i també tirant-se amb paracaigudes, ninos jugant a l’ordinador, i ens ho vam passar molt bé. I ens agradava molt anar a dinar a casa els nostres avis perquè podíem jugar amb tots aquests ninos vivents. Un dia els ho vam dir als nostres avis però no ens creien, i els vam dir que vinguessin amb nosaltres a l’habitació, però llavors els ninos es quedaven parats, no es movien, llavors vam decidir fer un vídeo i els el vam ensenyar als avis i ja ens van creure.

Judit Peña


La Rosa Hi havia una vegada una nena que es deia Judit, ella tenia una gossa que es deia Saia. Un dia van sortir a passejar pel parc i de sobte es van trobar un test amb una rosa que era molt vermella i la va agafar, després la Judit va tornar a casa seva i li va dir al seu pare que s’havia trobar una rosa i li va ensenyar el test, el pare li va dir que era molt bonica, la Judit va preguntar si se la podria quedar i el pare li va dir que si. Des de llavors la Judit cada dia la regava i un dia va decidir participar en el concurs de la rosa més bella, la va portar i va guanyar el concurs. Des d’aquell dia cada any participava en els concursos de roses i quasi sempre guanyava tots els concursos. Això va fer que cultivés més roses i va tenir un jardí ple de roses de tots tipus i va viure feliç amb el seu pare i la seva gossa.

Lu Lu


LA NAVIDAD Había una vez un niño que se llamaba Gillem y vivía con sus padres en un piso de Barcelona. Era el día anterior a la Navidad, Gillem estaba muy emocionado quería ver a Papa Noel, se fue a la cama pero se quedo despierto hasta las seis de la mañana y Papa Noel no vino. Gillem tenía mucho sueño y se quedo dormido. De pronto lo despertó un ruido muy raro y fue corriendo al salón y allí había muchísimos regalos. Gillem se puso muy contento i fue súper rápido a llamar a sus padres. Cuando sus padres se levantaron, Gillem fue a abrir todos los regalos. Se encontró: un libro, dos consolas, un coche, un perrito y ropa .Gillem se puso muy contento, y ya no le importaba no haber visto a Papa Noel. Cuando acabaron las vacaciones y volvió al cole le dijo a la profesora y a los niños que habían sido sus mejores navidades. Cuento contado este cuento ya se ha acabado Marina Campos


Ho veig tot borrós Hi havia una vegada una noia que es deia Sandra i que quan estava dormint va caure del llit, es va donar un cop molt fort al cap i ho va veure tot borrós, però no li va dir a ningú perquè pensava que se li passaria molt aviat. Va anar al col—le i no parava de xocar amb els altres i tothom li preguntava: -Què et passa, estàs bé?Però ella deia: -és que ho he fet volent. Pobre de la Sandra, segur que acabaria feta pols si seguia així quan sortís del col—le. -Val, li diré a la professora que ho veig tot borrós- i li va dir -Però Sandra, per què no m’ho has dit abans?, ah, és per això que estàs tan rara i també perquè en matemàtiques has posat que 8 més 900 feia 4.500-. Va dir la profe rient. -Ups, ho sento, això si que és equivocar-se molt i passar-se de la ratlla- Va admetre la Sandra. -No passa res, trucaré a la teva mareQuan la mare de la Sandra va arribar, portava tot de medecines i gotes per als ulls i estava molt preocupada i va trobar la Sandra a l’entrada, al costat del patí. -Vigila Sandra, darrera teu!!!- Va dir un noi que estava jugant a futbol al pati, però la pilota li va donar un cop en tot el cap a la Sandra i quan va obrir els ulls de nou...ja veia bé un altre cop!!!. La seva mare es va quedar més tranquil—la i va tornar cap a casa seva. La Sandra estava súper contenta de tornar a veure-hi bé i va pensar que hagués hagut de dir-ho abans perquè s’hagués estalviat de passar-s’ho malament i va aprendre a dir sempre la veritat.

Mar


EL NADAL A ALEMANYA

Cada any anem a l´ Alemanya quan és Nadal i ho

celebrem. Abans de que vingui Papa Noel (Nikolaus) anem a passejar per el poble del meu avi i la meva àvia, Pucheim. Quasi sempre quan és Nadal neva i fem guerres de neu i ens ho passem molt bé. Quan arribem un altre cop a la casa dels meus avis ja ens espera la gata Yoco. Quan entrem a la sala jo estic molt nerviós i vull obrir tots els regals de cop. Però anem un per un, lentament, per poder veure els regals dels altres, és un moment molt emocionant. Quan finalment me’n vaig a dormir m`emporto tots els regals al meu llit. Aquest Nadal anirem un altre cop, ja tinc moltes ganes que arribi el dia de marxar.

Max Wassouf


Mi Diario Hoy 23 de abril, es el día del libro y la rosa. Y aquí estoy paseando por las preciosas calles de Barcelona, llenas de rosas, tan tan bonitas como la ciudad. En Barcelona no se celebra mucho el día de San Valentín, el día más importante es el día del libro y la rosa que es se llama Sant Jordi. Un día tan bonito que los pájaros cantan como nunca hubiesen cantado, un día tan feliz que tienes que sacar todo lo que llevas dentro. Aunque la señora Otis no estaba contenta ese día, porque no tenia pareja con quien compartir su amor, y compartir este dia tan especial. pero lo malo era que no podía sacar lo que tenia dentro. Así que yo, Luna intentare que tenga una pareja y que sea feliz. Hoy 23 de abril por la tarde, no puedo entretenerme no tengo tiempo tengo que ir a conseguir hacer una pareja para la señora Otis. Ya se como lo haré, organizaré unas citas rápidas y la señora Otis podrá escoger el señor que mas le guste!, Cuando se lo expliqué, a la señora Otis le gusto la idea, y por eso esta tarde hemos ido por la calles de Barcelona colgando carteles con una bonita foto suya. Ahora ya es tarde y las dos nos preguntamos: quien va venir? Por fin vemos aparecer un señor alto, pálido, con un sombrero negro y acento francés. En la mano lleva una rosa roja y reluciente. Se presenta muy educadamente y nos dice que se llama Otos. Veo que la señora Otis se queda muy impresionada por él y por su nombre se llamaban casi igual. Él también parece emocionado al conocerla, y la invita a cenar a la pizzería Mama Mía. Yo los sigo durante un rato sin que se den cuenta. Y yo, Luna he conseguido un poco de felicidad para los dos en el día de Sant Jordi.

Luna Gassol


El Nadal Hi havia una vegada un petit barri de Barcelona anomenat Baró de Viver , on tenien prohibit celebrar el Nadal perquè l’alcalde, que era un senyor molt malvat, ho havia decidit així. Un dia abans de Nadal l’alcalde va fer una reunió de veïns a la que van anar-hi tots. i l’alcalde va dir –jo vull que demà celebreu el Nadal perquè ve la meva mare i creu que sóc bo amb tothomEls veïns van celebrar el Nadal, però, un nen va dir-li a la mare de l’alcalde que l’estava enganyant, perquè mai els deixava celebrar el Nadal i que només els el deixava celebrar perquè hi era ella. La mare es va enfadar molt amb ell en saber això i va fer una reunió amb els veïns i van decidir per majoria que no el volien com alcalde i van elegir un altre alcalde que els deixava celebrar el Nadal i tothom va ser feliç i l’alcalde malvat va marxar del barri.

Samantha


SAN DIEGO El meu germà i jo vam néixer a San Diego (E.E.U.U d’Amèrica). És una ciutat molt gran que hi ha a l’oest dels Estats Units. Està a la vora del mar i a mi m’agrada molt perquè té uns edificis molt alts i moderns. Recordo que feia molta calor a l’estiu i mai no feia fred. La meva família i jo vivíem en una casa gran que tenia una piscina i un parc a prop. També m’agrada el famós zoo que hi ha a Balboa Park. Es un del zoològics mes importants del món, és del pocs que té un panda gegant. A l’entrada hi ha un elefant enorme fet de plantes molt bonic. A més a més allà dintre hi ha jardins, restaurants i bars. A San Diego tinc una amiga que es diu Zoé , el seu pare té un vaixell i de tant en tant anàvem a navegar. Com que tothom parla en anglès tots em diuen Mareia . Quan vivia allà a l’estiu anava a casals, el meu casal preferit es Camp Cajito, que vol dir “Camp on a Hill on town”. També m’agradava el de gimnàstica perquè et donaven un gelat i els nens es disfressaven de pirata.

Mireia Pujol


LLOPS CONTRA TIGRES HI havia una vegada una família de llops que vivien a la muntanya però tenien enemics, els tigres, que vivien a prop de la muntanya, a la sabana i cada dos dies morien 4 llops i 4 tigres quedaven ferits. Desprès d’un temps va néixer un cadell de llop, un dia, els seus pares estaven dormint i no se’n van adonar que el petit llop se n’anava a la sabana tot sol, el petitó no sabia que era la sabana, ni que era un lloc perillós. Un petit tigre va veure que el petit llop s’amagava a l’arbre, creia que era un llop adult i va cridar a la seva família per por que li fes mal. Quan va arribar la família del tigre, el petit el llop es va espantar i va córrer cap a la muntanya molt ràpid per dir-li a la seva família que els tigres venien a la muntanya per atacar-los i van cridar a tota la colla de llops per lluitar contra els tigres. Quan els tigres van arribar a la muntanya i van començar a lluitar el llop petit va caure muntanya avall, però un tigre adult li va salvar la vida. El pare llop va donar les gràcies al tigre, i des d’aquell dia els llops i els tigres es van fer amics.

Yihan


EL MONSTRE QUE MENJAVA CARN

Hi havia un caçador que anava pel bosc caçant conills. Quan ja havia caçat molts conills, va anar a fer una volta per veure si en trobava algun altre, de sobte es va trobar una casa molt gran i va sentir un soroll i va veure un monstre gran que mesurava cinc metres. Quan el monstre va mirar a baix va veure el caçador, el va agafar, el va entrar a la casa, el va lligar i se’n va anar cap a la cuina per preparar-se el dinar, pensava menjar-se el caçador. El gos del caçador que estava jugant pel bosc, se’n va adonar que el caçador no hi era i va seguir l’olor fins que va arribar a la casa del monstre, va fer un forat a sota de la porta i va veure el seu amo, el va deslligar i es van escapar. Quan el monstre va anar a agafar el caçador no el va trobar i es va posar a plorar, ja no podria menjar-se’l.

Younes


El Mundo del Minecraft Parte 1: el comienzo

Había una vez un extraterrestre que se llamaba Evila FM que apareció en la tierra. EvilaFM se preguntó:- ¿Dónde estoy?. Habían ovejas, cerdos, vacas y pollos, también habían árboles y pensó en hacerse una casa de madera, abrió la mochila, miró si tenía algo, y vio cuatro antorchas y un cofre, lo abrió, dentro había una hacha, un pico, tres barras de pan y dos manzanas. Cogió el hacha y comenzó a cortar árboles para conseguir madera. Ay, Se me olvidó!!! También había un libro y pensó en leerlo después. Cuando cortó la punta del árbol, este se cayó y pensó: -Que bien!!!. Luego miró el libro, cuando lo leyó, vio como se podían hacer un montón de cosas con distintos materiales. Vio como hacer una cama, un colchón y un horno y fue a buscar lo necesario para hacerlo. Con la madera hizo la cama, luego vio ovejas y fue a matarlas con una espada, para hacer el colchón con la lana y guardo la carne para comérsela cuando tuviese el horno. Hizo un horno. Se hizo la casa y una puerta, y cogió 2 flores y las puso en la entrada y como era de noche, puso la cama dentro y durmió. A la mañana siguiente, se moría de hambre y de sed, así que cocinó la carne de la oveja y se la comió. Después leyó que si quemaba arena podía hacer cristal y con el cristal podía hacer botellas y llenarlas de agua fresca de un río que había por allí. Se fue a cavar una roca cerca de su casa para ver si encontraba una mina y la encontró al mediodía, y en la mina encontró hierro. Continuará… En el mundo del minecraft parte 2 En la mina. Guillem Castaño Jiménez


EL

DRAC I ELS SEUS VEÏNS

Hi havia una vegada, a la època medieval una bella princesa que estava en perill perquè un drac se la volia menjar, però de cop i volta va venir l’home més valent de tots, Sant Jordi i va matar el drac i de la sang del drac una bella rosa va sortir. Aquesta és la història que tots coneixem, la del dia 23 d’abril , però aquesta història que us explicaré ara és una mica diferent, bé, continuem, desprès que en Jordi donés la rosa a la princesa, el drac es va despertar, no estava mort, i va dir: -tornaré. El drac va anar a casa seva que era una cova i tenia 3 veïns que eren:una vampiressa, un home llop i el millor veí per a ell, que era el monstre peus grossos. El dia 26 d’abril el drac va decidir fer una reunió de veïns, i el dia de la reunió van trobar-se la vampiressa, l’home llop i el monstre peus grossos. Llavors el drac els va dir : - Estic fart que en Jordi no em deixi menjar la princesa, que us sembla si fem un grup per derrotar a Sant Jordi i al seu poblat i així em podré menjar a la princesa? Els veïns li van dir que sí. La vampiressa li va dir:-jo els xuclaré la sang. L’ home llop va dir: - A mitja nit udolaré y els espantaré. El monstre peus grossos va dir: -Jo amb els peus trepitjaré tan fort que tot es destruirà. Llavors el dia 23 d’abril de l’any següent van anar fins el poblat d’en Jordi. Però de cop i volta la vampiressa va dir: -Ara que me’n recordo sóc al—lèrgica a la sang. L’home llop va dir: - Ara que hi penso em fa por la nit. I el monstre peus grossos va replicar: - Ara que faig memòria, el metge em va dir que no fes coses fortes amb els peus perquè els tinc molt sensibles. Llavors el drac se’n va adonar que mai a la seva vida es podria menjar a la princesa i tampoc derrotaria a Sant Jordi, però com no ho acceptava, cada any ho tornava a provar.

Laia A.


L’escola Aquest any hi ha menys professores a l’escola per culpa de les retallades. La nostra mestra del curs passat ha hagut de marxar a una escola de Badalona. A la classe ha hagut alguns canvis de companys, van marxar l’Asher i l’Ayman i han vingut la Samantha, la Judit i la Stela que ha repetit curs i ara està amb nosaltres. La nostra classe és diu l’Univers i tenim la Marta Farrús com a tutora i com a mestra de música, fem medi i educació física amb la Marta Portell, matemàtiques amb la Conxita, anglès amb l’Àngels Mata i l’Anna, informàtica amb la Montse que també es la directora i a taller d’escriptor tenim a la Rosa Maria perquè ens ajuda a escriure millor!!!!! Aquest any tenim moltes mestres al nostre curs, sembla que estiguem a secundària. Al començar l’escola vam fer una carta per a la Marta Galmés, que és la mestra que va ser la nostra tutora el curs passat, perquè la trobàvem a faltar. Tenim un bloc de l’escola que és molt divertit perquè hi ha molts jocs i també hi ha els blocs d’angles, de música, de català... . Jo moltes vegades el miro des de casa. També hi ha activitats extrascolars que son les següents: Karate, funky, teatre... .

I així es com és la nostra escola que és diu La Mar Bella !!!!!!!!!!.


EL NOI DE LA BICI Hi havia una vegada un nen que es dia Pep, anava en bici i es va anar una mica desviat del seu camí, es va anar a una ciutat fantasma i va intentar trucar a la seva mare, però no hi havia cobertura. Va agafar un altaveu que tenia i va cridar: AJUDAAAA!!!!!!! No el va escoltar ningú, va agafar la bici i se li va trencar el manillar i va començar a rodar amb el manillar trencat per tota la ciutat fantasma apartant teranyines i obrint clavegueres i va passar per sobre d’un clau i va punxar la roda davantera i no podia frenar. Va veure un mur i va xocar expressament per frenar, al costat seu va aparèixer un desconegut i en Pep li va preguntar com es deia, el desconegut li va contestar -Sóc un alien!!! El noi li va preguntar si volia ser el seu amic, i ell li va contestar: -Si!!!! Com que l’Alien feia màgia en Pep li va preguntar si podia encendre les llums i ell li va contestar: -Ho intentaré!!!!!. Però no va poder perquè no hi havia electricitat. Van intentar refugiar-se del fred, a una mansió que van trobar i on posava MARC, van entrar amb una mica de por, va sortir un noi i ells li va preguntar com es deia, ell els va respondre que es deia Marc. -Ens podem quedar a dormir??? -El Mac els va dir que si, i que els presentaria als seu dos millors amics, que es deien Alberto y Max. Van posar-se tots quatre a sopar i xerrant, xerrant van anar passant les hores. El dia següent els van convidar a dinar i quant van acabar els van acompanyar a casa seva, perquè ells sabien com sortir de la zona dels fantasmes

Marc Sánchez Puerto


L'ILLA DELS DIN0SAURES Hi havia una vegada un nen que es deia Gabriel que va agafar un avió de guerra sense permís , aquell avió estava allà perquè li quedava poca benzina, però ell no ho sabia i el va fer volar pel cel, de cop va començar a pitar per avisar que estava sense gasolina i en Gabriel va veure una pista d’aterratge i va aterrar al pàrquing, va sortir , va tancar la porta i va mirar si hi havia algú i ningú va contestar, de cop i volta va aparèixer un tiranosaure Rex i se’l volia menjar, de sobte, algú va disparar, i el T-Rex es va espantar i va marxar. Qui havia disparat era un nen com ell i el Gabriel li va preguntar:- Què hi fas aquí? - I el nen va contestar:- Vam venir aquí amb un grup de científics, vam acampar, volíem descobrir els animals que vivien en aquesta illa, ho estàvem fent fins que un dia ens va atacar un dinosaure gegant i es va menjar a tothom menys a mi, i des d’aquell dia estic buscant el dinosaure gegant per matar-lo, és el rei dels dinosaures i jo he practicat per controlar-lo i ell sap que si no em fa cas el mataré. I en Gabriel li va preguntar al nen si tenia alguna cosa per endollar la consola, e ell li va dir que sí, van anar a la casa on estudiaven als dinosaures van carregar la bateria i es va posar a jugar, després d’una estona es va sentir un: pum! I després un crit fortíssim i aquell nen va dir: - Aquí està,- i li va dir a en Gabriel:- em podries ajudar- i ell li va dir que sí . El nen li va donar una pistola i una escopeta i entre els dos el van matar, junts a un dinosaure, i es van posar molt contents, però aquell no era el rei dels dinosaures, era el seu fill i en aquell moment va aparèixer el rei, però no teníem bales i llavors van agafar la metralladora i un bazoca, el nen el bazoca i el Gabriel la metralladora, Aquell dinosaure era el rei, perquè era indestructible, només tenia dos punts dèbils que eren l’ull i el taló, van disparar a l’ull però va rebotar i no va funcionar i van provar al taló i va funcionar i el van matar i ara es van sentir més alegres i el Gabriel li va preguntar al nen:-Com et dius? I ell va dir-li:- com tu, Gabriel -i en Gabriel li va preguntar si tenia benzina i ell li va dir que sí . i van tornar a casa amb l’avió. El nen de l’illa va preguntar al Gabriel amb qui es quedaria, perquè com els pares s’havien mort a l’illa no tenia on anar i en Gabriel li va dir si volia quedar-se a casa seva i l’altre Gabriel va dir que sí i van anar cap a casa i els pares els van acollir als dos i van decidir que els dirien Gabriel1 Gabriel2 Gabriel Boya


AVENTURA AL PARC D’ATRACCIONS Hi havia una vegada tretze nenes que van anar a un parc d’atraccions terrorífic. Primer van pujar al tren de la bruixa i els va fer una mica de por però s’ho van passar bé, després van entrar a la cova del terror i van pujar en unes barques que estaven en un llac i es van espantar molt perquè hi havia fantasmes, monstres, vampirs i també una espècie de mòmia que els tocava el cap quan passaven, quan va acabar la ruta de la cova i van sortir se’n van adonar que faltava una de les nenes, van entrar a la cova per veure si s’havia quedat allí, però no hi havia ningú, llavors la van buscar per tot el parc i no la van trobar, ja estaven molt espantades pensant que no la trobarien mai, quan de sobte la van trobar en un parc on hi havia tobogans, gronxadors i tirolines, estava jugant amb un nen petit. Van anar a buscar-la i li van dir enfadades. - Com és que te n’has anat sense dir-nos res?, fa una hora que t’estem buscant. –Jo us he dit que no volia entrar a la cova del terror perquè em feia por, però vosaltres estàveu tan esverades perquè volíeu entrar, que no m’heu escoltat i per això he vingut a esperar-vos aquí. -Bé, sort que te’m trobat- van dir les altres- I se’n van anar totes juntes del parc i van decidir que s’escoltarien més i que no se separarien mai més quan sortissin juntes. Zoraida Estefania Ghiglino


Històries de 4t