__MAIN_TEXT__

Page 1

de poble en poble Coneixeu els pobles que formen La Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat? Carles i Laura ens ajudaran a descobrir-los. Els acompanyeu?

Textos: Francesc Gisbert i Muñoz I·lustracions: Lola Llopis Micó


DE POBLE EN POBLE

DE POBLE EN POBLE Edita: Departament de Turisme de la Mancomunitat de l’Alcoià i el Comtat C/ Sant Mateu, 3 (Ed. Àgora) 03801 info@lamancomunitat.org www.lamancomunitat.org Tel. 965 549 354 Primera edició: 10 de Juliol Textos: Francesc Gisbert i Muñoz I·lustracions: Lola Llopis Micó


Una dia, Carles i Laura estaven molt avorrits al pati de casa. En això, van veure un ocell que saltava per davant d'ells. Era un pit-roig: - Què feu parats? Per què no eixiu a jugar? - No sabem on anar. I tu, d'on vens? -va preguntar Laura. - Jo visc a la serra de Mariola. I em conec tots els pobles.

Vos agradaria acompanyar-me i visitar-los? - Com? Nosaltres no tenim ales, com tu -contestà Carles. - Vols dir? Teniu les ales de la imaginació. I si repetiu amb mi, m'acompanyareu al lloc de la Mariola que decidim. Provem? Carles i Laura van assentir. I el pit-roig va cantar: - Vola i vola i volaràs, i a Banyeres de Mariola, em portaràs.


Banyeres de Mariola

Carles i Laura van aparèixer davant del castell de Banyeres de Mariola. Es troba al tossal de l'Àguila, al centre del poble. Des de la torre més alta, veien terres de València, Alacant, Albacete i Múrcia: - Mira Carles, què és allò, al pati del castell? - Sembla un animal enorme! Al pati del castell havia aparegut un drac. Van baixar de la torre i el van seguir, fins un roser roig, prop del parc Vil·la Rosario. Al costat del roser hi havia una dona: - Ha vist el drac que acaba de passar? - Un drac? L'únic drac que conec és el de la llegenda de Sant Jordi. Però diuen que en ser vençut per Sant Jordi, es va convertir en un roser. Rere la dona, hi havia un roser molt gran. - Vos ha agradat Banyeres de Mariola? -va preguntar-los el pit-roig. - Síii! - Anem a un altre poble? Repetiu amb mi: "Vola i vola i volaràs, i a Alfafara, em portaràs.”


Alfafara

La màgia del pit-roig els va deixar als afores d'Alfafara, davant de l'edifici de l'escola. Camina que caminaràs, van arribar al llavador. Al llavador van trobar un altre ocell, un totestiu: - Bon dia, el meu amic pit-roig m'ha avisat que vindríeu. Vol que vos porte a un lloc. - On?- A la cova del Bolumini. El totestiu els va dur vora moltes fonts, diuen que a Alfafara n'hi ha huitanta-cinc. La cova del Bolumini era enorme. Van parar l'orella, amagats rere una penya. I van poder veure un grup de persones, de l'Edat del Bronze. Potser, els primers habitants de la Valleta. En acabant, el totestiu els va dir: - Voleu continuar? Repetiu amb mi: "Vola i vola i volaràs, i a Agres, em portaràs".


- Quin fred fa! A Alfafara era estiu i ara, està tot nevat! - Sí, Carles. Però no som al poble d'Agres, sinó a la serra. Què és aquell edifici? - Brrrr... És la Cava Gran. Van girar-se de colp i volta. Havia parlat una raboseta, tota arrupida, que s'espolsava la neu: - El meu amic el totestiu m'ha dit que vindríeu. - Per què fa tant de fred? - Perquè som a l'hivern. Al costat del pic del Montcabrer. En les primeres neus de desembre. - Què fa tota aquella gent, en fila, amunt i avall? - Són nevaters. Porten neu per a conservar-la dins de la cava i poder vendre després el gel. Van pujar al pic del Montcabrer. Estava tot nevat. - Quin poble és aquell dels fons? - Quin? Repetiu amb mi: "Vola i vola i volaràs, i a Alcoi em portaràs".

Agres


-"Vola i vola i volaràs, i a Alcoi ens portaràs." En repetir les paraules, van caure enmig del carrer Sant Nicolau, just quan passava una filà. Era el dia l'Entrà dels Moros i Cristians. Van apartar-se com van poder. En veure'ls tan despistats, uns veïns els van convidar a pujar a un balcó. Hi van passar tot el matí, aplaudint i llançant confeti i serpentines. Quan es van cansar, van decidir fer un bot fins a la Font Roja. A la Font Roja els esperava un xoriguer: -Ja era hora que vinguéreu, el pit-roig va dir que vos esperara. Va, vos ensenyaré la Font Roja. El xoriguer els va ensenyar la Font Roja, el Racó de Sant Bonaventura i la Via Verda i encara va quedar temps per volar al Preventori i al barranc del Cint.

Alcoi


Alcoleja Ben de matí, van volar a Alcoleja. A Alcoleja els esperava un porc senglar, també amic del pit-roig. -Quina torre més gran! -És la torre del marqués de Malferit, antic senyor del poble. Van passejar pel poble i el porc senglar els va conduir a casa d'una velleta molt simpàtica: -És Mariu, fa els millors entrepans de la contornada. I a més, sap un niu de rondalles. La senyora Mariu els va preparar un parell d'entrepans de llonganisses i botifarres, per recuperar forces. I els va contar algunes de les moltes llegendes i rondalles que coneixia.


Gorga

"Vola i vola i volaràs, i a Gorga ens portaràs". - Ei, no em xafeu! Laura i Carles miraren a dreta i esquerra. Havien aparegut als peus de la Serrella, una serra impressionant. I davant per davant d'un aqüeducte. Qui parlava era una granota: - Açò què és? Fa l'efecte de ser molt antic. - Un aqüeducte que passa pel riu Seta. Servia per a dur aigua als cultius. Veniu amb mi, tenim poc temps. No puc passar massa temps fora de l'aigua.

- On ens vols dur? - Sorpresa. La granota començà a botar i botar pels camins de Gorga. Els va dur fins una olivera mil·lenària, la més majestuosa que mai no havien vist. L'interior de l'olivera estava buit i cabien un grapat de persones, assegudes.


Millena Al costat de Gorga es troba el poble de Millena. Van aparèixer a l'ombra d'un om, un arbre monumental, amb centenars d'anys. Entre les branques, cantava un gafarró: - Xiquets, xiquets. Benvinguts a Millena. - Fa molta calor, crec que som a l'estiu. - A l'estiu, tot lo món viu. Veniu amb mi, visitarem una almàssera d'oli. Van visitar l'almàssera, on elaboren un oli de repica'm el colze. Després, com que feia calor, se'n van anar a la piscina i dinaren al baret.


Van repetir la fórmula màgica i es van traslladar a Cocentaina, davant del palau Comtal. Estava ple de gent i de parades. Era la Fira de Tots Sants. Des del palau, van baixar pel carrer Major fins al Pla de la Font i aprofitaren per a comprar alguns detalls i queviures: - Mira, Laura, quin castell hi ha a la serra! Podríem pujar. - Com, jo ja estic cansada de caminar tant. La conversa la van escoltar un parell de cavallets que hi havia a la secció de la fira dedicada als animals: - No patiu, el pit-roig ens va avisar que vindríeu! Nosaltres vos pujarem. Sobre els cavallets, van arribar en un no res al castell. Com que ja era tard, decidiren fer nit en una casa del raval, on vivia una tia de Laura.

Cocentaina


l’Alqueria d'Asnar

L'endemà, van preguntar a la tia Enriqueta on podien anar. La dona els va sugerir que el poble més pròxim era l'Alqueria d'Asnar. Repetiren la fórmula màgica i els va deixar davant de l'església del poble. Una església amb una cúpula blava, molt bonica, que pareixia feta per algun admirador de Gaudí. Mentre la contemplaven, Laura es fixà en un teuladí que els mirava encuriosit: - Bon dia, el meu amic el pit-roig m'ha dit que vindríeu. I que vos ensenyara el poble. - I on ens duràs? - Vos duré a visitar una fàbrica de paper. A l'Alqueria d'Asnar han fet sempre el millor paper del món.


Muro

La màgia els va deixar en un poble molt menut i bonic. Allò no era Muro, sinó Turballos: - I ara què fem, ens tocarà caminant fins a Muro? -es queixà Laura. En això, sentiren una cançoneta: - El tio Pep, se'n va a Murooo, tio Peeeep... Va girar el cantó una tartana. El burret va parar davant dels xiquets i un home gran, amb boina, els va parlar: - Què feu ací? - Volem anar a Muro. Què ens portaria? - Això està fet. Pugeu al carro. El Tio Pep els va deixar davant del seu monument, al parc de l'entrada del poble. Després, encara els va sobrar temps per visitar els murals d'escriptors del carrer Batà i la plaça del Matzem.


Alcosser de Planes El poble següent era Alcosser de Planes. Davant de l'església de Sant Josep, a l'ombra del campanar, els esperava un parotet: -Benvinguts a Alcosser. -Gràcies. Encara fa calor. Tinc una set... -Busquem una font, Laura. -Veniu amb mi. El parotet els va dur a la font redona de l'antic llavador. Després, com que tenien temps, van pujar al camí del Calvari. Hi havia una vista preciosa del Benicadell i del riu Serpis.


El pròxim poble va ser Benimarfull. La màgia els va dur al parc de davant de l'església, a tocar del llavador. De seguida van sentir una veueta: - Tot el matí esperant-vos. Havia parlat una cadernera. Com que tenien la panxa buida, els va convidar a menjar cireres, en un bancal als afores del poble. Després, passaren pel forn del poble: - Xiquets, veieu el cap que hi ha a la teulada del forn? És la Mumerota! Si li cantem, plouran caramels. Van cantar una cançó i començaren a ploure llepolies caramels d'una finestra del forn. Van fer nit a Benimarfull, a casa d'uns xiquets que conegueren al parc.

Benimarfull


Quan arribaren a Gaianes, el cel estava ennuvolat. -En quina època de l'any devem ser, Carles? -Jo crec que a la primavera. Però, no som al poble. Ei, mira, quanta aigua! Eren a tocar de l'albufera de Gaianes. Van córrer cap a una cabana d'observació, sobre una passarel·la de fusta. Parat en la barana, hi havia un agró, una au amb unes potes llargues i un bec punxegut:

Heu tardat. Però arribeu en bon moment. Els animals són a punt d'anar a joca i ara els podeu veure. Van observar la llacuna que regaven les aigües del Serpis. Hi havia fotges, polletes d'aigua, ànecs de coll verd, garses i unes quantes tortugues ibèriques prenent el sol.

Gaianes


Beniarrés

-"Vola i vola i volaràs, i a Beniarrés ens portaràs". La màgia els va fer caure a l'aigua, en una llacuna natural enmig d'un barranc. Van nadar a fins a la vora: - Quin capbussó, on hem anat a parar, Carles? - No ho sé, ací no hi ha cap poble. En això, les aigües començaren a bollir. I va emergir una princesa elegant i enjoiada: - Soc la dama del barranc de l'Encantada. El pit-roig em va avisar que vindríeu. El sol es pondrà prompte. Veniu, vos ensenyaré Beniarrés. L'encantada es va elevar i s'emportà Carles i Laura. Van passar pel costat de la misteriosa cova dels Nou Forats, a la muntanya. Sobrevolaren el Calvari i l'ermita del Santíssim Crist dels Afligits, a tocar de la font de Sant Miquel. Després, s'acostaren a la cova de l'Or, un jaciment Neolític, i encara van poder admirar l'extensió del pantà de Beniarrés.


Ja de nit, seguiren la via verda de l'antic ferrocarril Alcoi-Gandia, fins la Vall de Perputxent. A l'Orxa tocaren terra davant l'antiga estació, a les envistes del castell d'Al-Azraq. Com que era tard, feren nit a l'alberg del riu Serpis. L'endemà, els esperarava el pit-roig: - Acabarem l'aventura amb la via verda del riu Serpis! Visitaren el centre d'interpretació turística de la Mancomunitat, on comença la via verda des de l'Orxa. I mamprengueren la passejada, per l'antiga via. Van creuar els túnels, van esmorzar al paratge de l'Assut i la Fàbrica de la Llum, fins al barranc de l'Infern. Havien passat un cap de setmana molt entretingut. Però era hora de tornar a casa. Això sí, no oblidarien mai tots els pobles que havien conegut i tots els amics que els havien acompanyat.

L'Orxa

Profile for Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat

De poble en poble - Conte per acolorir de la Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat  

Coneixeu els pobles que formen la Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat? Carles i Laura ens ajudaran a descobrir-los. Els acompanyeu? Conte...

De poble en poble - Conte per acolorir de la Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat  

Coneixeu els pobles que formen la Mancomunitat de l'Alcoià i el Comtat? Carles i Laura ens ajudaran a descobrir-los. Els acompanyeu? Conte...

Advertisement