Issuu on Google+

parlem-ne

la revista de l Institut Sant Pere i Sant Pau nĂşmero 11

exemplar gratuĂŻt

juny 2011


Índex Editorial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3 Activitats acadèmiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4 Artistes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4 Educació visual y plàstica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .5 Paper toy. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7 Dia d’Europa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 Llengua Castellana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8 Aula oberta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 Matemàtiques amb uns altres ulls. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13 Cambodja, terra d’esperança. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15 Drets Humans . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16 Sant Jordi en imatges (i una miqueta més...) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17 Temps d’AMPA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21 Esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Activitats del Pla Català de l’Esport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22 Espai literari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 Aventures en el meu ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 La pantalla màgica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24 La noia de França. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 Una dura experiència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 A Manfred von Richthofen . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26 L’arqueòleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Poema de primavera . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 Institut solidari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 Sortides . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Aula d’acollida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33 Seminari de Clàssiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34 Sitges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35 Espanya oculta . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36 Intercanvi a Bram. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37 La ruta de l’exili. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 38 Itàlia en imatges. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41 Barcelona - Ruta modernista . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 Opinió . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 A modo de despedida . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45 Els invents que van venir de l’espai . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 47 De comptar amb els dits de les mans a l’ordinador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48 I ns una al tra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Premis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Continuem a la cresta de la ona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52 Edublogs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53 Premi Consell Social URV . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54

Staff Coordinació . . . . . . . . . . . . . . Magda Murillo Correcció de textos . . . . . . . Carme Garravé i Nuri Caminal Col·laboradors . . . . . . . . . . . . Alumnes, professors i membres de l’AMPA Maquetació i impressió . . . Impremta Virgili - Tarragona - DLT-1.072-11


EDITORIAL

3

IES SANT PERE I SANT PAU

EDITORIAL Títol artícles D’una banda toca, doncs, fer balanç d’un any marcat, sens dubte, per la posada en funcionament de dos projectes d’envergadura amb l’objectiu clar i nítid d’aconseguir una oferta educativa de més qualitat, de manera que l’alumnat del nostre centre surti millor preparat. Em refereixo al PAC09, que implica tot l’alumnat i l’eduCAT 1x1, d’aplicació progressiva, però que ha afectat inicialment 1r i 2n d’ESO. En cada moment se us ha passat la informació adient per tal de tenir-vos al corrent i, sobretot, per aconseguir una implicació de tots els sectors educatius. També en el cas del projecte eduCAT 1x1 se us ha passat una enquesta per tal de fer-ne una valoració d’aquest primer any d’aplicació i, a partir d’aquestes valoracions, establir, si és el cas, les correccions necessàries. Abans he indicat que estem parlant de dos projectes d’envergadura, per tant, segur que amb més rodatge, ho farem molt millor. D’una altra banda, hem de mirar al futur i planicar el cur s vi nent . Una novet at i m p or tant ser à l’aplicació de la carta de compromís educatiu que té com a objectiu incentivar la implicació de les famílies en l’educació dels seus ll i lles i acons egui r determinats compromisos per part dels centres a favor d’un entorn de convivència i respecte que faciliti les activitats educatives. Es tracta, si realment ens agafem el concepte compromís seriosament, d’educar i aprendre a l’escola i a casa d’una forma coordinada. El futur dels nostres alumnes i dels vostres lls i lles dependr à del s profess ors i profesores que es trobin al llarg de la seva vida escolar, però, també i sobretot, de la tasca i la dedicació dels pares i mares, educadors a temps complet les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. La carta de compromís educatiu va en aquesta direcció d’unir esforços, compartir objectius i no delegar responsabilitats en la dura i difícil tasca educativa que tots tenim entre mans.

També al curs vinent hi haurà canvis a l’equip directiu. Per motius personals han presentat la renuncia al càrrec Araceli Muñoz, com a cap d’estudis i Gerard Elies, com a coordinador pedagògic. Els substituiran respectivament les professores Anna Carlos i Cristina Macaya. Com és preceptiu i en aquest cas a més just, vull agrair a l’Araceli i al Gerard l’e caç tasca des envol upada dur ant tot s aquests anys i donar la benvinguda i desitjar sort a l’Anna i a la Cristina. Frederic Barceló Vernet Director


IES SANT PERE I SANT PAU

4

ACTIVITATS ACADÈMIQUES

ACTIVITATS ACADÈMIQUES Artistes Cada curs hi ha alumnes que fan que la feina de professor de dibuix sigui molt senzilla... Aquests són alguns dels treballs que faran que entengueu per què crec que tinc sort... Evidentment hi ha molt més treballs dignes d’admiració. Ha calgut seleccionar-ne uns quants...;) Magda Murillo

Aquarel·la de Judith Roca, 2n ESO A

Esbós a llapis i bolígraf i aquarel•la de Clara Pedrero, 2n ESO A

Esbós a bolígraf i aquarel•la de Diana Tapusa, 2n ESO A

Retrat d’Adriana realitzat per Mar Gómez, 4t ESO Retrat a gra t de M a r real itzat per Adriana Pal, 4t d’ESO


ACTIVITATS ACADÈMIQUES

5

IES SANT PERE I SANT PAU

Educació visual i plàstica Ficcions: Karate Kid. Reload Fa gairebé 3 anys, quan estudiava a secundaria la emva vida no s’assemblava gens a la que ara estic vivint. Ara mateix estic al meu apartament al Passeig de Gràcia i recordo els grans dies que vaig passar amb els meus amics de l’institut. Aquells preciosos dies del viatge de de cur s a Pequín són inoblidables. Potser algú llegint aquestes línies és pot preguntar el perquè. La resposta és ben senzilla, quan sigui mare podré explicar als meus lls que vai g par tici par a una de les pel •lícul es tan esperades per mi amb només quinze anys. Zoe i Yeray, els meus millors amics, van estar en tot moment al meu costat. Als dos dies d’estar a Pequín, una meravella de ciutat, ens varem assabentar que molt a prop nostre gravaven la pel•lícula de Karate Kid. No ens ho podíem creure. No sé com ho varem fer, al principi era una bogeria, però vàrem entrar dins els estudis de gravació. Va ser impressionant. Yeray va tindre la brillant i arriscada idea de fer-se passar pel protagonista, Dreu Parker, i ho va aconseguir, millor dit, ho vàrem aconseguir. Vàrem participar-hi els tres. Zoe feia el paper de Mei, la noia que coneix en Dreu i jo del professor de karate del protagonista el Sr. Hang; sí, d’un home, qui m’ho havia de dir! Yeray es va preparar la primera escena, és a dir, la marxa de la família Parker cap a Pequín. Com era d’esperar el director es va adonar que no era el veritable actor; però li va agradar tant que va deixar que continués. El públic es podia veure re ect it en aquell personatge que vivia els primers dies a la Xina en situacions d’assetjament i abús. Un personatge que desitjava tornar a casa però, a la vegada, pensava que estant a Xina podria tenir l’oportunitat d’aprendre kung fu. Llavors vaig entrar en escena, les maquilladores i les estilistes havien fet un treball magní c. Er a l’encarregada, millor dit, encarregat d’ensenyar al Dreu una disciplina per defensar-se i aprendre que la veritable lluita que cal superar és el domini d’un mateix. El valor de l’amistat és també una lliçó que estava present al llarg de la història.

Potser un inconvenient era intentar convertir l’amistat incondicional dels protagonistes en una història d’amor entre el Dreu i la Mey. El paper de la Zoe era el més complicat, havia de fer veure que li agradava el Yeray, era molt bona actuant, li agradava i ho vivia. Semblava real. A més a més amb els element colorits de l’espectacular cultura xinesa va sortir d’alló més bé. Per acabar, continuo pensant que l’escena del torneig nal va ser m o l t comp l icada. Va ser el pi tjor moment del rodatge. El Yeray va haver de fer moviments de kung fu que havia après poques hores abans. Increïble però cert.


IES SANT PERE I SANT PAU

6

El director ens va aplaudir i ens va donar l’enhorabona. Pocs dies després ens va enviar la pel·lícula. Mai no va sortir a la llum la que protagonitzaven però si la que sortíem d’extres, és a dir, no ens vàrem fer famosos però millor, m’agrada més com es la meva vida a Barcelona.

ACTIVITATS ACADÈMIQUES

Sempre recordaré la frase que deia: “el pitjor enemic som nosaltres mateixos i ens hem de superar dia a dia. I sobretot hem d’aprendre a lluitar pels nostres somnis ns acons egui r-los . ” Zoe Rojas, Adela Moya i Yeray Gordillo. 4t d’ESO a Educació Visual i Plàstica


ACTIVITATS ACADÈMIQUES

7

IES SANT PERE I SANT PAU

Paper Toy Un “paper toy” és una joguina de paper, sovint amb forma de personatge divertit, que un mateix pot construir. A internet trobareu in nt at d’exemples de dissenyadors que ofereixen les seves “criatures” desenvolupades en un full pdf., i esperant que les imprimiu i les encoleu...

El d’Estefania Florez, entrant eufòric a l’aula de dibuix...

Els companys de MOE D’EVIP han dissenyat la seva fauna particular, han construït les gur es i les han deixat passejar per l’institut... Segons declaracions dels propis personatges:

“aquest centre està molt bé! Ens ha agradat molt passar uns dies aquí!” Esperem que tornin aviat. Aques és el paper-toy que ha dissenyat la Irene de Molina, com ella tots els companys han dibuixat els seus personatges, han realitzat el desenvolupament de les gur es en una làmina, les han construït i han fet fotomontatges com els que ilustren aquest article.

El d’Adrià Martí, descansant al pati.

De Jèniffer Cantillo, al passadis.

El de Vanessa Clavier, una mica perdut, però molt content!


IES SANT PERE I SANT PAU

8

ACTIVITATS ACADÈMIQUES

El dia d’Europa El 9 de maig passat va ser el dia d’Europa. Nosaltres, el grup de 4t ESO C, l’hem volgut celebrar fent unes gravacions a la ràdio de l’institut. Aquestes gravacions són presentacions en anglès sobre nosaltres. Diem els nostres noms, l’edat, i què és el que ens agrada i el que no ens agrada. Ho fem en anglès ja que aquesta llengua es considera la llengua més emprada per a establir una comunicació entre diferents nacionalitats. Això queda més que demostrat si algú va veure Eurovisió el passat dissabte 14 de maig. Gairebé tots els països cantaven en anglès. Nosaltres vam mantenir el castellà amb “¡Que me quiten lo bailao!”, una cançó força simpàtica i molt ben cantada per Lucía. Prepareu-vos perquè això ens ha donat una idea. El proper projecte podria ser inventar-nos una cançó,

en anglès, castellà o català.....tant és!!! L’important és aprendre i si pot ser amb diversió, doncs molt millor!

Llengua Castellana Paula Cebrián de la Torre Treball del Dep. de Llengua i Literatura Castellana.

Professora: Mª José Guillen


ACTIVITATS ACADÈMIQUES

9

IES SANT PERE I SANT PAU

Aula Oberta PROJECTES I ACTIVITATS DE L’AULA OBERTA

Al llarg d’aquest curs, els alumnes de l’Aula Oberta hem realitzat un munt d’activitats que han complementat el treball diari fet a cada una de les matèries. Aquí us deixem un tastet…

CALÇOTADA AMB ELS PROFESSORS Va ser un dia molt especial per a nosaltres ja que vam compartir amb els professors moments molt divertits. Primer vam recollir els calçots plantats a principi de curs, vam anar amb les professores Montse Miralves i Cristina Arroyo a comprar tot el que necessitàvem pel barri i ens vam organitzar per a tenir-ho tot enllestit a l’hora de dinar: vam parar la taula, vam preparar el menjar (carxofes, carn…) I a les dues del migdia… van venir molts professors com la Carme R., la Beatriz F., la Neus R., el Gerard E., la Marga M., i la secretària Rosa M. Gràcies a tots per compartir amb nosaltres aquest dia! Ho vam passar molt bé!

TALLER DE CUINA Enguany també hem fet de cuiners! Hem estudiat les característiques d’una alimentació saludable, hem interpretat i escrit receptes, hem re exi onat sobr e la im p or tànc i a de la hi giene, i per descomptat, hem cuinat! Destaquem els panellets que vam fer per a la Castanyada i l’elaboració d’un postre amb pomes. Bon pro t!


IES SANT PERE I SANT PAU

10

ACTIVITATS ACADÈMIQUES

TALLER DE RÀDIO Aquest any hem iniciat la ràdio de l’institut i hem fet de locutors! El centre de recursos del Tarragonès ens ha deixat el material (mescladora, micrófons…) i hem col•locat lasala de ràdio al’aula d’informàtica de l’Aula Oberta. La professora Cristina Arroyo ens ha distribuit en grups i hem elaborat les diferents seccions del nostre programa “De bon rotllo” amb l’ajuda també de la professora de català Neus R. Ja hem gravat alguns programes amb la col•laboració de companys de l’institut (delegats de 1r i 2n d’ESO, alumnes de 2n, alumnes de 4rt…) i els hem penjat al nostre bloc, al bloc de la ràdio i al facebook (“Fem ràdio a l’Institut Sant Pere i Sant Pau”) L’objectiu és que la ràdio sigui de tots i que l’any que ve es continui amb el treball iniciat enguany!

VISITA A L’ APPC I L’ESCOLA D’EDUCACIÓ ESPECIAL “LA MUNTANYETA” Ens van mostrar les instal•lacions del centre i ens van explicar algunes de les activitats que fan com a muntar a cavall, fer teràpia amb gossos, fer una obra de teatre… El que més ens va cridar l’atenció va ser la sala multisensorial. També vam conèixer als alumnes que van participar al Lip Dub del nostre institut. Vam escoltar junts la cançó “Cor Lluitador” i vam parlar una estoneta. Ens van ensenyar una lliçó molt important: són molt feliços amb el que tenen! Al sortir, la professora Magda Murillo ens va gravar donant la nostra opinió sobre aquesta experiència!


ACTIVITATS ACADÈMIQUES

11

IES SANT PERE I SANT PAU

SORTIDA AL CINEMA El dia 18 de novembre vam anar a les Gavarres amb els companys de 4rt C a veure la pel·lícula “Elisa K”, recomanada per la psicopedagoga de l’EAP, Esther Ferré. Aquesta es projectava a la Sala 8 i mig, sala dedicada exclusivament a les versions originals. L’Esther ens va presentar la pel•lícula i ens va advertir que es tractava el tema dels abusos sexuals a una menor d’una manera respectuosa i no explícita. Va estar molt bé compartir una tarda de crispetes!

TALLER D’HORT Com cada any, dediquem dos o tres hores a la setmana al nostre hort ecològic. La professora Montse Miralves ens ha ensenyat les tasques pròpies de l’hort, les diferents eines que s’utilitzen, com s’han de plantar les diferents verdures i hortalisses i, sobretot, la importància del treball en equip. El Gerard E. ens ha fet alguna “master class” i ens ho hem passat genial! Ja podem tenir el nostre propi hort!

MURAL LESIONS MEDUL·LARS I CEREBRALS ADQUIRIDES Enguany, La Marató de TV3 tenia com a tema les Lesions Medul·lars i Cerebrals adquirides i, després d’assistir a la conferència que es va fer al nostre centre, vam decidir fer un mural explicatiu al costat de la biblioteca per a conscienciar a tothom de la importància de col·laborar en la campanya solidària. Vam fer uns cartells molt xulos!


IES SANT PERE I SANT PAU

12

ACTIVITATS ACADÈMIQUES

COL·LABORACIÓ AMB EL KAMPUS ESPURNA I PRESÈNCIA DE L’AO A LA TERCERA JORNADA ESPURNA Fa quatre anys que col•laborem amb el Kampus Espurna (Portal d’Aules Obertes de Catalunya) i enguany vam preparar una txa sobre les lesions medul•lars per a alumnes d’altres centres. Ens van felicitar per la feina ben feta!

venir com a ponent i va explicar va explicar que la nostra feina havia agradat a molts profes d’altres instituts!

El passat 2 d’abril la nostra tutora Cristina Arroyo va assistir a la “Tercera Jornada Espurna” (“Creativitat a les aules per a una escola inclusiva en xarxa”) celebrada a l’IES Lacetània de Manresa. Va intercom treballem al nostre bloc de classe. Al tornar ens

LIB DUB Vam col•laborar en el Lip Dub que es va fer a l’institut amb els alumnes de “La Muntanyeta”. Els vam rebre i ens vam encarregar de guiar-los en la gravació del Lip Dub. Va ser una experiència molt enriquidora! S’aprèn tant al costat d’ells…


ACTIVITATS ACADÈMIQUES

13

IES SANT PERE I SANT PAU

Matemàtiques amb uns altres ulls alumnes distribuïts per grups s’encarregaven de resoldre un problema i donar la solució ben ràpid, i ajudar als altres grups quan ja havien fet el seu. Vam concursar, ens ho vam passar molt bé, però no vam guanyar. L’any que ve ho tornarem a intentar.

És el tercer any que el Departament de Matemàtiques organitza el FOTOMAT. Es tracta de fer una fotogra a que rel aci oni les m a t emà t iques i l’ent or n quotidià. I no només això, és tracta d’una activitat en la qual pot participar tot l’Institut i a més, els alumnes de 5è i 6è de primària de les escoles Sant Pere i Sant Pau i Marcel•lí Domingo. I sembla que té un encant ja que, de cara al curs vinent, ns i tot l’AMPA ens ha demanat que puguin participar-hi els pares i mares dels alumnes del l’Institut. En aquesta tercera edició els grans guanyadors han estat María Gómez Corchero amb “Angle fumat”, Amal Harroussi amb “Angles informàtics”, Matxàlen Ruiz Martínez amb “Simètric o asimètric? Real o cci ó? ” i Al ber t Pel licer M u ñoz amb “Ar rel de tres”. Tant ells com els premiats en segon lloc han rebut un diploma i un val per a material escolar. Moltes gràcies a tots els participants! Esperem poder repetir aquesta iniciativa l’any vinent. Però hi ha moltes maneres de veure les matemàtiques amb uns altres ulls. Aquest curs alguns alumnes de 1r i 2n de l’ESO han participat en una prova catalana anomenada “Problemes a l’esprint” que consistia a registrar-se en un web i provar de resoldre uns problemes proposats al més ràpid possible. Van ser un parell d’hores molt intenses en què els

La Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) i la Federació d’Entitats d’Ensenyament de Matemàtiques de Catalunya (FEEMCAT) fan diferents propostes d’activitats durant l’any, algunes ben conegudes pels nostres alumnes com les Proves Cangur o el Fem Matemàtiques, on s’hi participa com a centre. Però també es fan propostes a títol individual com ara la Marató de Problemes. En aquest últim cas, alguns dels nostres alumnes de 3r i 4t d’ESO s’hi han inscrit personalment i han anat resolent problemes que se’ls han anat proposant per correu electrònic, periòdicament, i han anat enviant les respostes. També ha estat un bon exercici matemàtic fora de l’aula ordinària. Ja sabem que guanyar en concursos a nivell català és una mica difícil, però de vegades hi ha sort i es guanya. Esperem tornar-ho a provar el proper curs. Ànims! Si voleu més informació sobre les diferents activitats organitzades podeu consultar el web http:// scm.iec.cat/index.asp de la SCM i també el web http://feemcat.org/ de la FEEMCAT.


IES SANT PERE I SANT PAU

14

Algun lector es pot preguntar com és que aquest curs no hem participat a les Proves Cangur ni al Fem Matemàtiques. No us penseu pas que estem cansats, no! Però tots sabreu que durant els últims temps hem estat objecte de diferents retallades en els nostres drets laborals i una manera de protestar per part dels professors del Departament de matemàtiques ha estat el de no organitzar sortides. Les proves esmentades requereixen desplaçar-nos a les seus on es convoquen aquestes proves, i per tant, no hi hem anat. Aquest fet també ha propiciat que participéssim en les activitats que podíem fer dins el centre i ha estat força interessant. I el curs vinent? Tornarem a fer propostes per poder mirar les matemàtiques...AMB UNS ALTRES ULLS!

ACTIVITATS ACADÈMIQUES


ACTIVITATS ACADÈMIQUES

15

IES SANT PERE I SANT PAU

Cambodja terra d’esperança Departament de Ciències Socials. Seminari de Filoso a. Educ aci ó Èt icocí vi ca. Activitat: Taller didàctic. 4t d’ ESO. Fotogra es de Ge r vas i o Sánc hez Cambodja és un petit país del sud-est asiàtic amb un passat recent força tràgic. Després de tres dècades de con ict es , és un del s paï sos m é s af ect at s per les m i nes antipersona. La mitjana d’edat de la població és de 21 anys i el 80% dels seus habitants viuen a l’àrea rural. A través de les fotogra es de Ge r vasi o Sánchez i les activitats realitzades al voltant de l’ exposició hem conegut Cambodja des de l’ esperança i els fets. “Ens va impressionar veure tanta gent mutilada, convivint com si no tinguessin cap discapacitat, jugant junts, participants junts, creixent junts..., però amb la preocupació (nostra o d’ ells?) de poder tenir un accident” A través del joc que ens havien preparat vam saber que les mines costaven aproximadament 3 euros de fabricar-se i 1 hora col·locar-les, mentre que trèure-les en costava 1200, a més de 3 mesos de feina. Ens va sorprendre que les víctimes de les mines, amb el cos mutilat, estiguessin contents i assolissin els seus objectius i expectatives. Sabien com superar les limitacions i lluitaven per assolir els seus objectius: ns i tot n’ hi havi a que arribaven a tenir estudis universitaris” Ariadna,Maria, Natalia, Madalina (4t A ESO) “Sota la dictadura de Pol Pot, es va exterminar un terç de la població. Totes les persones que, en teoria, es considerava que no podien aportar bene ci s al paí s er en executades, especialment, metges, professors, polítics... Cambodja va perdre, en aquesta guerra, molta població adulta i el país va quedar sembrat de mines antipersona. Hem après que les guerres són inútils i deixen un rastre de coses, per exemple les mutilacions, que es podrien evitar.” Lorena, Enric, José Luís (4t A ESO) “Deixant de banda que la gent de Cambodja, estava exposada a perdre extremitats cada dia, per les mines, no estaven tristos, sinó que intentaven viure el millor possible i n’ hi havia que arribaven a la Universitat. La gent viu amb por de trepitjar una mina, perquè posar una mina és molt barat però treure-la és molt més car. Només treuen les mines dels llocs turístics, perquè no corrin perill, però no treuen totes les mines amb què es troba la gent que viu allí sempre.

La gent de Cambodja s’alimenta sobretot d’arròs i peix, no es pot dir que passin fam, tot i que mengen alguns aliments que a nosaltres ens produeixen rebuig. La família típica de Cambodja és la família extensa (pares, lls, avi s, tiet s i cos i ns ) . La di ct adur a de Pol Pot no va poder eliminar la religió ni la dansa que ens van ensenyar al nal de l’ expos i ci ó. Du r ant la guer ra ci vi l van morir molts metges, artistes, mestres..., però tot i això encara continuen les tradicions, com el ball tranquil que ens van ensenyar al nal de l’ expos i ci ó. La nos tra pr egunta i conclusió és: com poden ser tan feliços i llençarse a una piscina estant mutilats? Lucas, Mohamed, Jennifer, Mari Pau 3-11-2010 “El dimecres passat vam anar a visitar l’ exposició “Cambodja, terra d’ esperança”, a la Fundació La Caixa. Primer, ens van ensenyar a dir “bon dia” en cambodjà! Després, vam fer un joc que simulava el que podria passar a la gent de Cambodja quan anava caminant pel carrer (mai saben quan poden trepitjar una mina). Segons on trepitjaves, el/la participant es quedava sense braç, sense cama –tot simulat- i havia de seguir l’ exposició amb una cama o a cavall d’ un/a company/a de classe. Vam veure diverses fotogra es de l es ví ct im e s de l es mines i vam saber sobre la guerra civil que havia patit Cambodja sobre els anys 80. També vam conèixer l’ alimentació de la gent de Cambodja i algunes dades de la població. Ens va cridar l’ atenció que hi hagués tanta gent jove. Les imatges no feien veure misèria, sinó il•lusió dins de les di cul tat s amb què es trobaven les persones mutilades (el fotògraf mostrava les imatges d’ abans i després de 10 anys). També vam conèixer els rituals religiosos que havien estat prohibits durant la dictadura de Pol Pot, i ens van insistir en la importància de la dansa. La dansa típica havia estat prohibida, però no va desaparèixer. Ens la van ensenyar. Ens vam posar en dues les , el s m o vi m e nt s havi en de ser suaus , m e nt re llençàvem pètals de rosa. Sobretot, ens va impactar que estant així (moltes persones estaven mutilades com a conseqüència de les mines), podien somriure, mostraven felicitat i havien superat molts obstacles” Susana, Ariadna, Alvaro B., Cristian, Miguel Angel


IES SANT PERE I SANT PAU

16

DRETS HUMANS

DRETS HUMANS “A classe Drets Humans”

d’Alternativa

treballem

els

dibuixos d’alumnes de 1 ESO B: Professora: Marta Ramos.

Iris Rojas Espinosa

Mª Esperanza Gutiérrez G.

Amal Harrousi


SANT JORDI 2011

17

IES SANT PERE I SANT PAU

SANT JORDI En imatges (i una miqueta més...) Aquí teniu un recull d’imatges de la jornada de Sant Jordi d’aquest curs: Cal agrair (segur que tots hi esteu d’acord) tots els esforços que van fer perquè fos possible aquesta celebració als membres del Departament d’Educació Física. I especialment al Quico Mata, com a impulsor d’aquesta jornada festiva donat que la seva voluntat de mantenir la cita anual de la celebració del cros ha estat el motor per a que es mantingui aquesta jornada. I agraeixo també els departament de matemàtiques, llengua catalana i la professora Nuri Caminal, responsable de la biblioteca, per que sense dubtar es van afegir als actes tal i com ho han fet els últims anys... Moltes gràcies també a tots els participants en els diferents actes de la jornada i molt especialment als membres de la colla castellera de Sant Pere i Sant Pau. Magda Murillo ;)


IES SANT PERE I SANT PAU

18

SANT JORDI 2011


SANT JORDI 2011

19

IES SANT PERE I SANT PAU


IES SANT PERE I SANT PAU

20

SANT JORDI 2011


SANT JORDI 2011

21

IES SANT PERE I SANT PAU

AMPA Temps d’AMPA Aquest any ha estat un any difícil per a tothom, tot i així, agraïm als socis la seva del itat . No hem d’oblidar que la vostra col.laboració és fonamental. Per aconseguir tots els nostres objectius necessitem el reconeixement i suport de tots vosaltres. Creiem que les famílies haurien de participar més amb els projectes de l’ AMPA i amimar als seus lls/ es a participar en tot allò que podrien sertir-se motivats. També cal dir que cada vegada són més els alumnes que s’animen a participar. L’AMPA organitza pels alumnes i les seves famílies: - Xerrades: sobre l’adolescència “ llibertat i límits”, sexualitat e internet segura. - Activitats extraescolars lúdiques i esportives per als alumnes a través del plà català de l’esport de l’institut i per als adults.

- Subvencions en les sortides. - Participació de l’AMPA en les campanyes solidaries que fa l’institut i Associacions com AFANOC amb la campanya POSA’ T la gorra al Port Aventura. - Concurs fotogrà c al Na dal amb pr emi s i ber enar per a tots els participants. - Calendari per a tot l’ alumnat del centre amb les fotos guanyadores del concurs Nadal. - Parada de sant Jordi amb la venda de roses i llibres. Com aquest curs no s’ha fet, l’AMPA ha participat en el cross i van donar premis als alumnes del concurs literari, copes i medalles als alumnes guanyadors del cross i regals a les noies del hiphop, fanky i rítmica. - Regals per a la graduació de 4art. d’ESO i 2on de BAT.


IES SANT PERE I SANT PAU

22

ESPORT

ESPORT Activitats del Pla de Català de l’Esport A l’hora de l’esbarjo Com tots el anys el Departament d’Educació Física de l’Institut organitza les diferents lligues esportives a l’hora del pati, enguany hem canviat l’ordre dels esports i ha estat un èxit de participació en l’esport de l’handbol, no així el bàsquet que ens ha baixat una mica respecte a l’any passat. Passem a mostrar-vos la relació de participants d’enguany: • Primer trimestre: Handbol

74 nois / 14 noies

Tennis taula

18 nois / 2 noies

En total han participat 357 alumnes (37 noies); des d’aquestes línies el Departament d’Educació Física vol felicitar tots els qui han participat en aquestes activitats i animar que en propers anys augmenti el nombre de participants, sobretot de les noies. I també volem agrair la col·laboració dels dinamitzadors, a qui enguany els ha faltat una mica d’empenta, encara que estem segurs que l’any que ve estaran al cent per cent i al Dani Rizo felicitar-lo per la seva feina en l’elaboració dels calendaris.

Futbol alternatiu

• Segon trimestre: Futbol sala

156 nois / 7 noies

Tennis taula

18 nois / 2 noies

• Tercer trimestre: Bàsquet 3x3

46 nois / 0 noies

Voleibol 3x3

30 nois / 14 noies


ESPORT

23 Hip-Hop

Extraescolars Les activitats fora de l’horari escolar enguany s’han consolidat i hem augmentat en especialitats i en nombre de participants. A més el fanky i el hiphop ens han representat en exhibicions i han deixat el pavelló ben alt. Quant al futbol sala, tenim dos equips, un masculí i l’altre femení en la categoria infantil amb un gran futur (1r d’ESO), que participen en els Jocs Esportius Escolars. I en skate vénen quatre alumnes d’altres instituts a practicar-ho a les nostres instal•lacions. FANKY

10

BREAK DANCE

05

SKATE

07

F S I FEMENÍ*

10

FS I MASCULI*

13

HIP-HOP

08

BASQUET LLIURE

10

FUTBOL LLIURE

08

Futbol Sala infantil masculí

A tots i totes, volem donar-los les gràcies pel seu esforç i ganes de superar-se dia a dia per fer-lo cada vegada millor, amb menció especial als seus entrenadors (-res) per la seva constància en el treball. MOLTES FELICITATS!!!! Skate

Equip femení Futbol Sala

IES SANT PERE I SANT PAU


IES SANT PERE I SANT PAU

24

ESPAI LITERARI

ESPAI LITERARI Aventutres en el meu ordinador La pantalla màgica

Un dia vaig aixecar-ne a llegir el meu correu electrònic –o sigui, un e-mail- i vaig veure i, vaig veure que el meu ordinador havia cobrat vida. Estava ballant amb el Caga- tió, tot i que era estiu, exactament el 2 de juliol. En veure això, vaig sortir corrents de l’habitació, vaig tancar la porta del menjador i vaig caure desamaiat. Vaig estar mitja hora al terra i, en tornar en si, vaig trobar l’ordinador portàtol a sobre meu, i vaig tornar a caure desmaiat. Quan em vaig despertar, estava més tranquil.

Llavors, amb el cap més serè, vaig intentar esbrinar per què aquell ordinador tenia vida. Era per culpa d’un antivirus que m’havia descarregat el dia anterior. El mateix ordinador va dir-me que havia detectat un arxiu perillós, o sigui un virus, exactament un troià. Jo li vaig demanr que m’ensenyés la ubicació de l’arxiu i em va mostrar un document amb acudits inventats per mi. Vaig començar a riure. A l’ordinadoe no li va fer cap gràcia, ja que per culpa d’una imarge que hi havia posat, anava deu vegades més lent del que podia anar. A més deia que els acudits eren més dolents que una malaltia. Amb molta resignació li vaig dir que eliminés l’arxiu i deu minuts més tard vaig decobrir que aquell antivirus era alguna cosa més que un simple eliminador d’arxius infectats ja que posseïa una aplicació amb la qual podia escanejar persones, animals o objectes. Vaig decidir posar-me a dins de l’ordinador. Alheshores de la webcamp va sortir una llum verda qne em va cegar. Vaig llençar-me de cap cap a una carpeta on tenia un vídeo del partit del Reial Madrid contra el Barça. Vaig córrer pel camp com un espontani. Uns guàrdies em van començar a pegar, però no sentia dolor i, tot content, vaig continuar navegant per tots els meus arxius. David Romero, 1r d’ ESO A

Una vegada hi havia un nen que sempre estava jugant amb l’ordinador i cada dia tenia un joc nou. A la seva mare no li agradava que estigués sempre davant de la pantalla passat el temps amb coses que no servien per a res. Un dia que el nen estava jugant al Mario Bros es va quedar atrapat dins de la pantalla. El nen no sabia què passava i es pensava que estava somiant, però aviat es va adonar que no era un somni i que realment es trobava al món del joc de Mario Bros. Primer esta preocupat perquè no sabia com podia sortir d’allí, però després va descobrir que tenia la possibilitat de fer-ho passant per vuit mons sencers. Durant el seu recorregut a través dels diversos mons va conèixer molts personatges, molts dels quals eren dolents. En un moment determinat un d’aquests individus el va informar que només li quedaven dues vides i que si no anava en compte i les gastava no podria tornar mai més a casa seva. Quan es trobava a l’últim món va haver de lluitar contra una tortuga gegant. Sabia que només tenia dues oportunitats per sortir-se’n. Al primer intent va fallar. Només li quedava una vida. Estava molt nerviós. Pensava en tota la seva família, en els seus amics i en tot el que no tornaria a veure si no vencia aquella tortuga. Així que va enfrontar-se amb aquell animal amb decisió i, nal m e nt , va poder guanyar -la. Sense saber com es va trobar assegut a la seva cadira davant de l’ordinador. Llavors es va aixecar i va anar corrent a fer una abraçada a la seva mare i a dir-li que a partir d’aquell moment no tornaria a passar-se el dia davant de la pantalla. La mare es va quedar molt sorpresa de l’abraçada i de les seves paraules. A partir d’aquell moment el nen es va adonar que hi havia coses més divertides que passar-se tot el dia jugant a jocs d’ordinador. Paula Calderón, 1r d’ESO A


ESPAI LITERARI

25

IES SANT PERE I SANT PAU

La noia de França Fa molts anys, vaig conèixer una noia què, amb el pas del temps, es convertiria en una de les millors persones que he conegut. Una persona dolça, capaç d’escoltar-me amb paciència i donar-me els millors consells. Una persona... increïble. Però, també cal dir que al començament no ens vam caure gaire bé... Us ho explicaré. Tot va succeir un dia plujós. Jo anava caminant cap a l’escola com cada matí amb els meus amics. Plovia a bots i a barrals i estàvem xops. De sobte, vaig relliscar i vaig caure damunt d’una noia que passava aquell moment per davant meu. Ella va començar a cridar perquè li havia donat un cop amb el paraigua a l’esquena. Vaig ajudar-la a aixecar-se i vaig demanar-li perdó, però ella se’n va anar corrents. Jo em vaig quedar estranyada, però com que arribàvem tard a classe, no hi vaig donar més voltes. Vam arribar a I’ institut just quan tancaven les portes, vam entrar la nostra aula i vam veure a la noia amb qui abans m’havia topat davant de la pissarra. Els professor va explicar-nos que es deia Joana i que era una nova alumna que venia del sud de França, però que entenia molt bé el català perquè el seu pare era barceloní. El mestre va dir-li, justament, que s’assegués al meu costat. Jo estava encantada que fos la meva companya, però ella en veure’m va fer mala cara... Durant els dies següents, vaig intentar treure algun tema de conversa, però ella sempre estava en silenci, no parlava mai amb ningú. I així va estar durant les dues primeres setmanes. Però jo, que ja n’estava farta del seu silenci perquè a mi m’agradava molt xerrar, vaig decidir anar a parlar amb el meu tutor, en Jordi, que era molt amic dels meus pares i em tenia con anç a, per pr egunt ar li pel comportament de la meva nova companya. Al començament, no em volia dir res, però després d’insistir-li molt, em va fer seure en una de les butaques del departament i m’ho va explicar tot. Em va dir que, la Joana, abans era una noia molt alegre, simpàtica i molt sociable. Estimava molt els seus pares, sobretot la seva mare. Els diumenges sempre anaven a fer excursions per la muntanya, el mar, etc. Un dia, la Joana va voler anar amb la llanxa dels seus pares per la costa de Marsella. Tot anava

bé ns que va haver -hi un pr obl ema amb el m o t or i van xocar amb una gran roca. La Joana i el seu pare van agafar-se bé a la llanxa per no caure al mar, però a la seva mare no va ser a temps d’agafar-se a cap lloc. Va caure a l’aigua i com que no sabia nedar, va ofegar-se.. Des de llavors, la Joana no havia tornat a parlar a causa del shock que li havia produït veure com la seva mare s’havia ofegat davant seu i no havien pogut fer res ni ella no el seu pare perquè ella no sabia nedar i el seu pare havia quedat inconscient a causa de I’ impacte amb la roca. El pare de la Joana pensant que si canviaven de ciutat, la seva lla obl idar ia una mi ca l ’acci dent i tornaria a parlar, va decidir que tornarien a viure a Barcelona. Però no havia servit de res perquè continuava sense parlar. Quan en Jordi va acabar d’explicar-m’ho, vaig posar-me a plorar. Pobre noia! Tant jove i ja havia vist morir a la seva mare... Vaig sortir del departament del Jordi i vaig anar a buscar a la Joana. La vaig trobar a la nostra aula, asseguda a la seva cadira plorant. Vaig anar cap a ella i la vaig abraçar, mentre li deia que ja ho sabia tot, que en Jordi m’ho havia explicat i que em tenia al seu costat per tot el que volgués. Ella es va posar a plorar més fort i em va donar les gràcies. I així vam estar ns que es va acabar l’hora del pati. No sé què devien pensar els nostres companys quan van entrar a la classe i ens van veure plorant, però tant em feia. La Joana es mereixia que l’abracés i que l’animés perquè el que havia passat era molt dur i volia que tornés a ser la noia alegre i sociable que era abans. I ho vaig aconseguir. Al cap de poc, tots els companys de la classe van fer-se amics d’ella i jo em vaig convertir en la seva millor amiga. I encara ara, després de vint anys, ho sóc. Respecte a la seva mare, va aconseguir oblidar-ho una mica i el seu pare va casar-se amb una altra dona, que va ser com la seva segona mare. Maria del Mar Triquell, 3r ESO A


IES SANT PERE I SANT PAU

26

ESPAI LITERARI

Una dura experiència El passadís era fosc, desenes de persones jeien a terra indiferents, o potser massa commocionades per reaccionar. Miraven al buit, pensant en tot i en no res, sense saber qui els havia donat la trista notícia, ni quant de temps portaven allà. Vaig treure el cap per la porta de classe. Estava tot ennuvolat, o eren els meus ulls negats de llàgrimes que no em deixaven veure més enllà de la desgràcia. Vaig vagar pel passadís, caminant feixugament i rebent abraçades de gent a la qual no coneixia, o potser sí. Amb prou feines em mantenia dempeus quan una mà em va agafar per l’espatlla i em va dir:” tot sortirà bé”. No em vaig xar en la seva car a, ni en el to de la seva veu, només sé que em va quedar aquesta frase gravada en la ment. “Tot sortirà bé”. No podia parar de repetir-ho, en veu alta o en la meva ment, no ho sé, ja no estava segura de res. Aquella va ser la primera impressió, com el primer impacte d’un accident. Però després tot es complicà. La gent començà a reaccionar, a demanar explicacions. I els professors, que no en tenien, intentaven ser forts, i donar forces a tots aquells que no en tenien, i a ella, sobretot a ella.

Ella... com havia d’haver reaccionat? Mesos després m’ho va explicar. Els primers dies d’estar ingressada, va notar que els seus pares s’esforçaven per mantenir l’esma i fer bona cara. Ella es creia que només en tindria per uns dies, però no va ser així. Una infermera li ho va dir al cap d’una setmana, i ella es va quedar tan tranquil•la, ja que no sabia el que era, el que signi cava. La inf er m e r a li ho va explicar, i llavors unes llàgrimes van començar a lliscar-li per les galtes, cada vegada eren més, ns que van esdevenir un plor. No podia ser! Allò no li podia estar passant a ella! Sempre tan forta, amb tant de caràcter, disposada a lluitar contra tot. I així ho va fer. Ella, amb l’ajuda de tots els seus amics i família, va aconseguir sortir d’aquell pou en què la fortuna l’havia volgut enfonsar. Va aconseguir superar la greu malaltia. Alba Casamor Mur, 3r ESO B

A Manfred von Richthofen Rojos núvols al cel en flames, Vent tallat per les teves ales. Creus marcades per cada sol passar I per cada avió tocar. Mort caigueres en batalla, I en ta tomba creu d’or mana. Mes la teva tomba no és a terra, Sinó als núvols on volaves. - Ara ets lliure! Digueren roges flames de núvols on batallares.

- No! doncs jo ja vaig ser lliure mentre vaig veure l’horitzó entre les meves ales. I ara vola el teu esperit, el teu lliure esperit per fosques nits entelades. Pseudònim: Roman Sanleon 1r Batxillerat


ESPAI LITERARI

27

L’arqueòleg

IES SANT PERE I SANT PAU

Poema de Primavera L’Arqueòleg és un llibre de l’autor Català Martí Gironell, que tracta d’un religiós de Montserrat, el pare Bonaventura Ubach, i del seu viatge, junt amb el pare Vandevorst, a l’Àfrica i l’Orient Pròxim a principis del segle XX.

Ubach és un home tranquil, amb molt bon cor i una eloqüència admirable que emprèn el viatge per fer la seva interpretació de l’Antic Testament i per a recollir relíquies bíbliques. Vandevorst, per la seva part, realitza el viatge per trobar-se a si mateix. Durant el seu viatge, es troben amb un jove beduí, Saleh, que ha fugit del Caire per trobar una persona a qui con ar unes rel íqui es sagr ades que va robar el seu oncle, mort en una explosió. Aquest llibre és un relat ple de petites històries, explicades per la gent que el pare Ubach es va trobant pel camí i que ofereixen una distracció de la trama principal. A la novel•la apareixen tot de personatges de diferents religions, alguns hospitalers que ajuden als expedicionaris i d’altres que impedeixen la seva missió i dels que Ubach es desempallega amb molta astúcia. Finalment, el pare Ubach torna a l’abadia de Montserrat on, des de llavors, hi ha exposades les relíquies, aclariments i interpretacions de l’Antic Testament. La meva opinió personal és que és un llibre molt amè, amb una forma d’escriure les històries que les fa entenedores, senzilles i concises, molt fàcils de llegir. Víctor Manuel Gonzàlez Dueso, 3r ESO A

La petita oreneta no fa més que volar, amb els seus colors blancs i negres com un tauler d’escacs. La miro des de la finestra volar i vola sense parar. I bé que m’agrada observar-la, com els vells contes de dracs. Com aquell de Sant Jordi, que amb llibre i rosa s’han de regalar. I que ja és primavera em fa recordar Quina il·lusió em fa! Anna Grau – 1r D


IES SANT PERE I SANT PAU

28

INSTITUT SOLIDARI

INSTITUT SOLIDARI Cada curs el nostre centre dedica esforços a la sensibilització de l’alumnat i la recollida de fons per fer aportacions econòmiques a ONG o causes solidàries. Aquest curs, hem preparat una campanya solidària amb l’objectiu de recollir diners per a donarlos a la Fundació La Marató (que ha dedicat l’edició a la recerca i investigació sobre les paràlisi cerebrals i lesions medul•lars) i l’APPC (Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona), a parts iguals.

Aquest és el calendari dels actes que es varen organitzar per a la campanya solidària curs 2010-2011

Setmana 3: del 29 de novembre al 3 de desembre. • Dimarts 30 a les 12:00, al teatre del Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau, la companyia Al Trot Teatre oferí una representació per als alumnes de 3r i 4t d’ESO del nostre institut. La companyia Al Trot Teatre està formada per usuaris i monitors del Centre Ocupacional Gresol de l’APPC, en un projecte que uneix les arts escèniques i el món de la paràlisi cerebral. Volem agrair-los la generositat que vam mostrar en oferir-se a fer aquesta representació per a nosaltres.

Setmana 1: del 15 al 19 de novembre. • A les diferents tutories es va començar la campanya de difusió i sensibilització. • S’inicià la preparació dels murals informatius sobre la recaptació. Setmana 2: del 22 al 26 de novembre. • Els dies 22, 23 i 24 de novembre, tot l’alumnat del centre assistí a una sèrie de conferències sobre les LESIONS MEDUL•LARS I CEREBRALS ADQUIRIDES. Les xerrades informatives estaven organitzades per la Fundació la Marató, les impartien professionals de la salut, i es completaven amb la projecció d’un vídeo educatiu editat especialment per a aquesta nal itat , que inc l oï a expl icaci ons m è di ques i testimonis de malalts.

• Divendres 3: els alumnes de l’aula oberta van visitar l’APPC (Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona) i l’escola d’Educació Especial la Muntanyeta, per conèixer els alumnes que desprès ens varen visitar per participar en el Lip Dub de la campanya solidària.


INSTITUT SOLIDARI

29

IES SANT PERE I SANT PAU

Setmana 4: del 6 al 10 de desembre. • Dijous 9, de 15:30 a 17:30. Vam fer el primer Assaig general del Lip Dub de la cançó Cor lluitador .

Setmana 5: del 13 al 17 de desembre. • Dimarts 14, de 15:30 a 16:30. Vam realitzar la gravació del Lip Dub de la cançó Cor lluitador.

• Actuaren amb nosaltres membres de l’APPC, acompanyats pels companys de l’Aula Oberta, que en tot moment varen tenir cura que es sentissin ben acollits. I membres de l’AMPA de l’institut, a les que volem agrair la seva alegria i la seva valentia.

• Divendres 17, de 12:00 a 13:00. Vam celebrar l’Acte de cloenda de la campanya solidària amb informació sobre la recaptació obtinguda i presentació en estrena del Lib Dub.

La recaptació total d’aquesta campanya fou de 1639,33€, que, si tenim en compte que són temps difícils, cal agrair la generositat que tothom va mostrar.

Moltes gràcies


IES SANT PERE I SANT PAU

30

I, tal i com ja sabeu, i com recorda el programa, un dels actes més “divertits” de la campanya fou la realització del Lip Dub d’un tema escrit per a aquesta ocasió per Marc Vallespí i Àlex Flores, i interpretat per tots els alumnes de l’institut que varen voler participar en aquesta festa. I que, a data d’avui, ja té més de 6300 visites! Apro tem aques tes líni es per agr ai r-los la il•lus i ó, l’energia i la demostració de generositat! Aquí teniu el tema, tot i que ja en sabeu la lletra de memòria ;)

C o r ll u i t a d o r Tema per a la campanya solidària de l’INS Sant Pere i Sant Pau, curs 2010-2011. (Text i veu de Marc Vallespí Garrido):

INSTITUT SOLIDARI

y hasta ahora estás haciendo bien tus deberes: Levantarte de la cama cada mañana con bondad y ¡qué bien!, ¿te jas?, con tu sonrisa eres diferente al resto de la humanidad. Desde entonces es un chico mucho mejor, más trabajador, le da igual cómo nació y lo que esta vida le dio, lo que está claro es que cumplió las metas que se planteó. Ahora este niño pequeño ya se ha hecho mayor, trabaja en un puesto honrado, tiene una familia, vive feliz y está casado. Éste es el ejemplo de cómo un niño diferente y soñador ha conseguido lo que se ha planteado. (parlant):

Tornada: Si passa la boira, has de somriure, si passa la història tu has de ser lliure. Lluita, lluita que tens la vida cuita i tu has de viure! (x2) (Text i veu d’Alex Flores Garrido): Esta es la historia de un niño con la capacidad de ignorar su discapacidad, dispuesto a luchar para no llorar, y si lloraba lo apoyaban su papá y mamá. De vez cuando soñaba que era un chico normal, pero se daba cuenta de que no era verdad, esa falsa realidad. Y un día miró al espejo y dijo: mamá, ¿por qué soy diferente al resto de la gente? Hijo mío, todos somos diferentes física y mentalmente, todos tenemos un deber y lo que importa es lo que eres


INSTITUT SOLIDARI

No tengas más miedo, eres igual de capaz aunque te limite el juego,

31

IES SANT PERE I SANT PAU

(Text i veu de Alex Flores Garrido i Marc Vallespí Garrido):

sólo tienes que levantar la cabeza del suelo,

Has de lluitar!

las ganas están en ti y no en otro lugar, sólo te hace falta alzar el vuelo.

Has de poder!

No más indignación, son humanos, lo digo por la reputación que le quitamos,

El present és al roig viu,

odio la frustración por su limitación. ¡Claro, es un clamor a la uni caci ón, en una pr of unda meditación, hermano! No todo es un ocaso, sólo tiende una mano, para poner remedio, una sonrisa es el premio, sacar pecho y fuerza no será en vano, la unidad es la esperanza común de mi gremio. Siempre traspasa un rayo de sol entre las nubes, la espera es la esperanza, hay alguien que siempre acude. Así que sube el volumen, para escuchar la voz porque siempre habrá alguna persona que te ayude,

Has de pensar positivament! el destí et diu que el teu objectiu s’il•lumina amb fe. S’il•lumina amb fe!!! Has de lluitar! Has de poder! Has de pensar positivament! El present és al roig viu, el destí et diu que el teu objectiu s’il•lumina amb fe. S’il•lumina amb fe!!! A la lluita d’aquesta vida has de trobar totes les sortides, has de curar les teves ferides

ponle solución, no no te dejes atrapar por babylon bo-boy!

i així donaràs color al teu somriure.

Solo con la bondad de todos en este “mondo sonoro” se consigue una conciencia global para ir a mejor! (YO!)

amb l’ala ferida que no podia volar.

Somriu, viu, tu ets l’ocell d’aquell niu, Va aconseguir el valor necessari per aixecar el cap.

Tornada:

Jo sé que has de viure,

Si passa la boira has de somriure, si passa la història, tu has de ser lliure, lluita, lluita que tens la vida cuita i tu has de viure! (x4)

Amb la solidaritat.

ho pots fer possible. I tu pots conviure. Tens un cor lluitador, i és la veritat!


IES SANT PERE I SANT PAU

32

Si el voleu mirar i remirar el trobareu a la web del centre, o al canal que aquest curs hem creat des l’Activitat i Serveis.

http://www.youtube.com/user/insspspacts En aquest canal, que tot just començem i que vol ser un l’inici de la TV de l’Institut hi trobareu també els vídeos d’altres activitats relacionades amb aquesta campanya, o de l’entrevista que ens varen fer els periodistes de Tarragona Radio o el de la jornada de Sant Jordi (estan a punt de sortir del forn)... Esperem que us agradi ;) Magda Murillo

INSTITUT SOLIDARI


SORTIDES

33

IES SANT PERE I SANT PAU

SORTIDES Aula d’acollida Aquí hi ha els alumnes de l’Aula d’Acollida que van anar a l’excursió del Museu Arqueològic de Tarragona i dues professores. (Hind 3r D)

Estem a la Plaça del Rei, esmorzant, i ara entrarem al museu. (Fátima 2n D)

Els companys de l’Aula d’Acollida estem vestits de romans per aprendre la manera de viure dels romans. (Shahzeb 4t A) Sortim la Hind i jo al canto d’un noi que està vestit de soldat, l’Oscar, eh que està guapo? (Jie 3rD)


IES SANT PERE I SANT PAU

34

SORTIDES

El Yassine, la Hind, el Ra k i la pr of es sor a M a rta. Estic una mica estrany de ros! (Ra k 1r C)

També vam parar-nos a fer-nos fotos en una botiga de souvenirs. (Diana 2n C)

Seminari deClàssiques El seminari de clàssiques d’acord amb la programació del curs ha fet les següents activitats: Amb els alumnes de 4rt ESO de Llatí, el dia 18 de Febrer de 2011, hem anat al Museu Nacional Arqueòlogic de Tarragona, per participar en el Taller Retrobem-nos a Tàrraco. Ha estat una activitat molt pro tos a per al s al umn es , j a que han pogut conéixer millor la societat romana i les diferents sales del museu. Allí mateix vam veure un documental sobre Tàrraco. Els alumnes de segon curs de batxillerat, el dia 23 de feberer de 2011 van assistir a unes conferències que organitza la universitat sobre temes relacionats amb el currículum de llatí i grec. Els alumnes de primer i segon curs de batxillerat, el dia 12 d’abril han anat a la representació de la tragèdia Antígona. Com sempre va ser a l’auditori del Camp de Mart de Tarragona. Per últim vull expresar la meva satisfacció tan per la qualitat de les activitats com per la participació i apro tame nt de les m a t ei xes per par t del s al umnes. I agrair la col.laboració de les companyes que m’han acompanyat a les diferents sortides.

Glòria Abellá


SORTIDES

35

IES SANT PERE I SANT PAU

Sitges El dijous dia 10 de febrer els alumnes de primer de BAT i quart de ESO vam anar a Sitges a veure una pel.lícula en francès : “ LOL”.

L´història presentava la vida d’una noia adolecent francesa, les seves vivències com adolescent i la duresa d´admetre fer-se gran.

Vam agafar el tren a les vuit cap a Sitges. L´arribada a Sitges va ser a les nou i vam fer una ruta turística amb les professores als llocs i cases típiques de Sitges .

Vam quedar-nos a Sitges ns l es quat re i vam agafar el tren de tornada cap a Tarragona.

Ens van deixar el matí lliure ns les dot ze que començava la pel.lícula.

Elena Durán (1er BAT)


IES SANT PERE I SANT PAU

36

SORTIDES

Espanya oculta Visita a l’ exposició “España oculta”, de Cristina Díaz Rodero L’ alumnat de 4t d’ ESO i 2n BAT (Sociologia) de l’ Institut Sant Pere i Sant Pau, es va apropar a l’exposició de fotogra a d e Cristina García Rodero. Es tracta de les fotogra es mé s representatives de la sèrie España oculta que hem pogut veure a través de l’ exposició de CaixaFòrum (Tarragona), del 16 de setembre al 21 de novembre. Cristina García Rodero, entre els anys 1975 i 1988, va recórrer pobles de diferents regions d’Espanya i va plasmar, amb la seva càmera, els éssers humans i despertant inquietud, neguit, a través de les imatges captades. No pretenia mostrar-nos l’“Espanya profunda”, més aviat, a través de les fotogra es , vam conèi xer , amb la vi si ta guiada a l’ exposició, la importància del retoc de la imatge, de la casualitat, d’ aquell moment captat per la càmera i no cap altre, de la realitat dels rituals que es practiquen als pobles d’ Espanya i, sobretot, del pes del ritual i la via que obre l’ autora: la incredulitat davant les imatges, però també el propi muntatge que ha fet l’ autora perquè pensem i dubtem d’ ella.

En un moment en què “l’ Espanya profunda” comença a desaparèixer, l’Espanya dels pobles que l’artista ha recorregut, vivint-los i fotogra ant -los , ens mostra una realitat diferent a la que podria transmetre una mirada super ci al a les fot ogr a es. Com el blanc i negre de les imatges, la mirada ha de ser crítica, tan profunda com lleugera alhora, per captar el que obre la instantània d’ una fotogra a: el pas del temp s . Un cont rast de bl anc s i negres que insisteix a treure pes a allò més important, quasi com si banalitzar el ritual eliminés la seva necessitat, el pensament-sentiment que ha necessitat del ritual per mostrar-se. Tota imatge requereix interpretació, tal i com ens van explicar a l’exposició. Maria Jesús Reverter


SORTIDES

37

IES SANT PERE I SANT PAU

Intercanvi a Bram 11 d’abril de 2011, dos quarts de set del matí. Sensacions estranyes, nervis, felicitat, emoció... Estem a punt de sortir de l’institut, cada un de nosaltres s’imagina com serà la seva experiència i comença a fer-se preguntes. Com serà la meva parella? Què farem? Què menjarem? i mil preguntes més sense resposta de moment. Entrem al col•legi Saint-Exupéry, molts alumnes ens miren en entrar, els nervis s’apoderen de nosaltres. Cadascú busca la seva parella, amb ganes de veure-la i contestar aquelles preguntes que ens fèiem durant el trajecte. La recepció al col•legi i les primeres impressions són bones, amb ganes de conèixer-ho tot i tothom. A les 5 ens separem, cadascú agafa el bus cap a la casa del seu company. El primer dia és més difícil... on aniran els meus amics? estaran bé? I jo? Què faré ara? Passen els nervis del primer moment i de la primera nit. Al matí tothom comenta la seva experiència, la tarda, el sopar, la família, la seva parella... Totes són molt diferents però totes ens cuiden bé i ens fan sentir com a casa. El primer dia visitem la ciutat de Bram i el molí de paper acompanyats per les nostres parelles franceses, un dia per conèixer les parelles dels amics i presentar la nostra a tothom. Tots ens barregem: francesos i espanyols, parlem, ens coneixem, ens fem amics, comparem els nostres col•legis, parlem de música, riem... A les cinc, com el dia anterior, tornem tots a casa i apro tem per conèi xer m i llor la nos tra par el la i la seva família, i per practicar el francès que millor o pitjor tots intentem parlar. Més aviat hem de parlar per força, per poder fer-nos entendre. Al matí següent arribem al col•legi i ens acomiadem de les nostres parelles ns a les dot ze. El ls han d’ anar a classe i nosaltres hem de visitar el preciós castell de Carcassone. El castell i la Cité són impressionants i molt grans, tots ens quedem bocabadats durant la visita guiada. És un matí durant el qual no parlem amb les nostres parelles, però que apro tem per conèi xer el s companys de l’ institut que potser no coneixíem tan bé i també els alumnes de l’ institut de Reus, entre els quals vam acabar fent nous amics. El matí passa molt ràpid i de seguida tornem a ser al col•legi, esperant les nostres parelles per anar a casa a dinar i gaudir d’una tarda lliure amb elles per poder fer activitats divertides. Alguns van anar de pícnic, d’altres van fer tirolina, alguns van anar a sopar a la pizzeria, d’altres a la bolera o al cinema, al centre comercial, a sopar a un restaurant amb la família...

Tots vam gaudir d’una manera o un altra. El dijous a les dos quarts de nou, com cada dia, érem al col•legi per anar a passar tot el dia a Toulouse, fer una visita a la ciutat i als seus principals monuments i edici s, i tamb é, gaudi r del temp s lliur e per a comp r ar el s records del viatge i els regals per a la família. Tot i passar el dia sense els alumnes francesos, gaudim de tot, ns i tot de les act ivi tat s sobr e l’occi tà, Toul ous e i Carcassonne que les professores ens fan fer. A les cinc tornada a Bam i última nit a la nostra casa francesa i al matí, encara adormits abans d’anar al col•legi, ens acomiadem dels germans i els pares de les nostres famílies que ens han tractat com als seus lls. Regals d’agraïment per ambdues parts, de part nostra i de les famílies. L’últim matí va ser el més intens. Primer una classe de francès amb una de les professores del Saint-Exupéry, on vam poder veure l’ambient de les classes a França, bastant diferent de les d’aquí, i després un dinar al menjador del col•legi amb tots els alumnes. Passem els últims moments del viatge al patí, amb les nostres parelles intentant apro tar -los ns a l ’últ imminut, i al nal ens n’ acomi adem, al guns amb llàgr i m es i alguns amb somriures, i pugem a l’autobús cap a Tarragona pensant ja en tot el que farem quan ells ens visitin a nosaltres el mes següent. I només ens queda dir que: C’est une expérience geniale, que nous n’oublierons jamais ! Laura Crespo i Aïda Galán 2n BAT


IES SANT PERE I SANT PAU

38

SORTIDES

La ruta de l’exili El 22 de març d’aquest any els alumnes de 2n de Batxillerat vam realitzar una sortida al sud de França per descobrir tots els detalls del moviment d’exili de la Guerra Civil espanyola. Des d’un primer moment el viatge estava pensat per complementar la matèria d’història però va ser una de les experiències més emotives que hem viscut mai. El primer dia va resultar llarg i intens. A les 5 del matí vam partir cap a la Jonquera on vam visitar el Museu Memorial de l’exili (MUME) que recollia dades i fotogra es del s pr inc i pal s moviments d’exili i se centrava en l’espanyol. Aquesta visita va ser una introducció del que seria el nostre viatge i aquí vam conèixer els guies que ens hi acompanyarien. Des de la Jonquera ens vam dirigir cap a Cotlliure, el municipi on un dels intel•lectuals espanyols més importants, Antonio Machado, va acabar els seus dies desprès d’haver-se exiliat fugint de la repressió franquista. A Cotlliure vam conèixer les seves vivències i vam llegir alguns dels seus poemes en diferents llocs de la ciutat. Vam visitar la seva tomba i vam fer-li un petit homenatge llegint el seu poema més famós referit al tema de l’exili, Caminante no hay camino, i dipositant or s en la seva memòria. Més tard vam arribar a la platja d’ Argelers on es trobava un dels camps de concentració on els espanyols van ser enviats després de creuar la frontera francesa. Asseguts a la sorra de la platja els alumnes vam llegir testimonis que ens descrivien el dia a dia de la vida dels refugiats en aquest camp. Davant de les dures paraules dels testimonis vam poder sentir el fred, la gana, la por, la misèria i la crueltat amb la qual eren tractats. Abans de marxar d’Argelers vam fer un minut de silenci davant el monument commemoratiu de les víctimes del camp.

Després va començar la visita més emotiva i especial del viatge: la maternitat d’Elna. Allí ens esperaven l’alcalde d’Elna, el matrimoni responsable del museu de la maternitat, i dos “nens” nascuts a la maternitat. Aquest lloc va ser creat per l’Elisabeth Eidenbenz el novembre de 1939 i va fer possible el naixement de 597 infants de diferents nacionalitats, les mares dels quals es trobaven recloses en camps de concentració d’espanyols exiliats a França i, més tard, amb el començament de la Segona Guerra Mundial, de jueus, gitanos i d’altres persones tancades en els camps nazis. Dividits en dos grups vam visitar les diferents estances de la casa acompanyats pels dos “nens” que ens van explicar la historia de les seves famílies entre llàgrimes. Ens van transmetre la bondat i la generositat de l’Elisabeth i l’agraïment de les seves mares davant d’aquesta oportunitat de donar a llum en un lloc segur. L’alcalde, ll d’ exi liat s es panyols, ens va remarcar la importància de preservar el passat i ens va transmetre la voluntat de l’ajuntament d’Elna de fer conèixer la historia de la maternitat.


SORTIDES

En acabar la visita, i en companyia de l’alcalde, ens vam dirigir a l’alberg del centre cultural d’Elna, on vam passar la nit després de gaudir del sopar en un dels restaurants locals. Al matí, desprès d’un ràpid esmorzar, vam sortir en direcció a la Vajol, un municipi fronterer amb França a on es trobava la mina Canta, el lloc escollit pel govern central per construir un dipòsit segur per protegir una part del patrimoni econòmic i artístic de la República, i de passada, des de l’autocar, vam veure, a Agullana, el mas Perxés, última seu de la Generalitat de Catalunya. A continuació vam recórrer a peu la part que travessava la frontera amb França pel Coll de Lli de la ruta que el president de la República Manuel Azaña, el cap del govern Juan Negrín, el President de les corts Diego Martínez Barrios, el president de la Generalitat Lluís Companys i el president del govern basc José Antonio Aguirre van seguir per abandonar Espanya. Vam caminar ns al pr imer poble francès, Les Illes, i asseguts a la gespa davant de l’hostal dels trabucaires, vam llegir la anècdota local que explica que la mestressa de l’hostal li va preparar una truita al president Lluís Companys que ell no va poder pagar. Desprès de tot, plens de fang, vam tornar a l’autocar per dirigir-nos cap a Tarragona emportant-nos amb nosaltres el record de tots els moments viscuts durant aquest curt però intens viatge que ens va apropar a la nostra història i que sense cap dubte recomanem a les futures generacions de l’institut. Aida Galán Vives i Alina Gethi. 2n Batxillerat B

39

IES SANT PERE I SANT PAU

VIVÈNCIES I SENSACIONS D’ALGUNS/ES L’ALUMNES AL VOLTANT DE LA MATERNITAT D’ELNA Fadela Tair: L’any passat vaig tenir el privilegi d’assistir a una conferència que va fer l’Assumpta Montellà sobre la Maternitat d’Elna i puc dir que, per això, jo anava amb avantatge respecte als meus companys. Sens dubte, poder tenir la sort de visitar la Maternitat i conèixer dues grans històries en primera persona va ser molt grati cant . Tant la història de la Celia com la del Roberto em van commoure molt, sobretot per la manera com van transmetre els seus sentiments a l’hora d’explicar-nos les seves vides. Em queda un gran record, no solament per haver conegut tot el que va succeir, sinó pel sentiment que em va provocar. Alina Gheti: Abans de la sortida no en sabia res, de la Maternitat d’Elna. Amb l’ajuda de l’alcalde i de la senyora Celia ara ja sé el que va signi car en el passat aquell edi ci ver m e l lós .


IES SANT PERE I SANT PAU

40

SORTIDES

La senyora Celia, entre llàgrimes, ens va fer entendre, amb del seu testimoni, que l’edi ci va ser més que una maternitat. Per a les dones que hi arribaven, es convertia en una mena de paradís, un curt període de calma en aquella llarga i horrible tempesta que va ser l’exili. Aquesta visita la tinc avui desada a la meva memòria i sempre recordaré el tendre i dolorós testimoni de la senyora Celia, i també la sensació de tranquil•litat i pau que transmetia aquell lloc. Aida Galán: Abans de visitar la Maternitat d’Elna sabíem el que anàvem a veure, sabíem que era un lloc d’esperança, però no podíem imaginar les sensacions i les emocions que ens produirien els testimonis de la Celia i del Roberto, dos dels molts nens nascuts a la maternitat l’any 1941. La Celia va aconseguir transmetre’ns tot l’amor de l’Elisabeth a través del que la seva mare sempre li havia explicat. Ella sempre deia que l’època que va passar allí va ser la més feliç de la seva vida. Va ser impossible no emocionar-se davant d’aquelles paraules. Laura Castro: Sincerament no coneixia l’existència de la Maternitat d’Elna ns que el professor ens va explicar la seva història. Però en veure l’edi ci tan ma j es tuós i enc ant ador i en sentir el testimoni dues persones que hi havien nascut i en conèixer l’acció tan desinteressada de l’Elisabeth Eidenbenz es pot creure en la bondat humana ns i tot en el s pi tjor s m o me nt s. Aida Marrugat: Abans del viatge per fer la ruta de l’exili del 1939, ignorava l’existència d’un lloc com la Maternitat d’Elna. Amb la informació prèvia que ens havia donat el professor et podies fer una lleugera idea de la importància de la Maternitat,

una casa per donar vida entre els camps de concentració. El moment clau que ens fer va obrir els ulls i el cor va ser el dels dos testimonis de la Celia i del Roberto. Entre ells i nosaltres es va establir una gran connexió que va fer que a través de la seva veu poguéssim formar part de la seva experiència. Ens van emocionar molt; van explicar-nos la seva història de tal manera, amb sinceritat i naturalitat, que ens van fer partícips de la seva vivència. L’emoció era a l’ambient i gràcies a ells vam poder reviure els sentiments de gratitud vers l’Elisabeth Eindenbenz, de tristesa, en recordar la postguerra, de resignació, en parlar del tracte dels francesos... Va ser un moment inoblidable.


SORTIDES

Itàlia en imatges

41

IES SANT PERE I SANT PAU


IES SANT PERE I SANT PAU

42

SORTIDES


SORTIDES

43

IES SANT PERE I SANT PAU

Barcelona - Ruta modernista El dia 17 de maig vam anar amb els alumnes de l’Aula Oberta a Barcelona a visitar alguns dels llocs més emblemàtics de la ruta Modernista. A les classes de Socials i Castellà ja havíem treballat aquesta època atenent als aspects històrics, socials i culturals… Però realment, la millor manera d’aprendre i entendre l’època era visitant in situ els llocs de gran empremta modernista. Vam quedar molt aviat a l’Estació de tren ja que volíem apro tar el di a. Ai xí que l a pr im e r a pr ova que vam posar als alumnes va ser la puntualitat! En el viatge de tren els vam repartir un dossier i els vam explicar la feina a realitzar: havíen de fer de fotògrafs! Quan vam arribar a Barcelona, vam anar al metro i en un panell que hi havia els vam demanar que ens diguessin a quina parada havíem de baixar si volíem anar al Parc Güell. Ens van dir tots a la vegada: “Vallcarca”. Per a alguns era la primera vegada que anaven en metro, així que aquí ja va començar l’aventura… Les alumnes Nina Altuna i Desirée Jiménez ens expliquen l’excursió… El primer lloc que vam visitar va ser El Parc Güell on vam fotogra ar l ’es cal inat a, el f amó s dr ac, el Turó de les tres Creus, la Sala Hipòstila, els medallons… Més tard, vam anar a la plaça i, després de gaudir d’una vista impressionant, vam esmorzar. A continuació, vam tornar a agafar el metro i vam baixar al Passeig de Gràcia per visitar la Casa Milà (La Pedrera) i la Casa Batlló (obres magní ques de Gaudí). Vam fotogra ar la façana de la Casa M i là i la pr ofessora de Socials Laura G. ens va dir que si ens hi xàvem bé, aques ta res pr es ent ava la “mu nt anya de Montserrat” i les xemenies, “un gegants”. Vam continuar ns ar ribar a la Casa Bat lló. Ens vam xar en la for m a de les bar anes i del s bal cons (hi ha diferents interpretacions: màscares venecianes,

esquelets de dinosaures…), en els materials de construcció … Vam passejar per les Rambles on hi havia moltes parades de or s, ani m a l s… Qu i n amb i ent ! Tamb é vam veure als famosos “mimos” que es rodejaven de turistes sorpresos per les disfresses. Cap a la meitat de la Rambla, a mà dreta, ens vam trobar amb el mercat més famós de Barcelona: La Boqueria. Venien batuts naturals, fruites de tot arreu… Mai havia vist un mercat tan bonic i amb una decoració tan impressionant! Vam continuar baixant les Rambles en direcció al Port i les professores ens van portar al “Bosc de les Fades”, bar situat al costat del Museu de Cera. Era impressionant! Semblava una cova, amb algues i fulles caient del sostre, amb una cascada i una fada… Realment, és un lloc molt màgic. Ja era l’hora de dinar. Les professores ens van deixar una estona lliure i vam anar al Mc Donald’s.


IES SANT PERE I SANT PAU

44

SORTIDES

Més tard, ens vam retrobar i vam visitar el Café “Quatre Gats”, situat al carrer Montsió a un edi ci modernista preciós. Les professores ens van dir que aquí es reunien els intel•lectuals modernistes (arquitectes, pintors, escriptors…) per a fer tertúlia i debatre temes de la societat del moment. Ho vam passar molt bé perquè ens van proposar una activitat molt interessant: ens havíem de posar en el lloc dels intel•lectuals però havíem de fer propostes de canvi de la nostra societat. Vam compartir moments molt divertits. I se m’oblidava: ens van convidar les profes! Ja era l’hora de tornar. Vam caminar molt ràpid perquè havíem apro tat tant el temp s que gai rebé perdíem el tren! En el viatge de tornada, tenim ganes d’arribar a Tarragona perquè estàvem molt cansats! En la meva opinió, l’excursió ha estat molt divertida i interessant perquè a més de compartir moments amb els companys i les professores, hem après molt sobre el Modernisme i Gaudí!

Alumnes de l’Aula Oberta: Nina Altuna i Desirée Jiménez Professores: Laura Garcia i Cristina Arroyo


OPINIÓ

45

IES SANT PERE I SANT PAU

OPINIÓ A modo de despedida He estado 37 años dando clases a adolescentes. He conocido a miles de ellos: 1 año en Granollers, 3 en El Vendrell, 18 en el Comte de Rius y 15 en l’Institut Sant Pere i Sant Pau. He vivido y experimentado diversas reformas educativas y un acuerdo con los sindicatos en tiempos de vacas gordas me permite jubilarme a los 60 años, último año en que esto es posible. Hace unos cinco años que estoy deseando jubilarme. La enseñanza es dura y más en estos tiempos. Se necesita mucha energía para que los alumnos callen, atiendan y aprendan. .Aprendan mucho menos de lo que quisiéramos, mucho menos de lo que debieran y mucho menos de lo que pueden. Esto agota. De acuerdo que el adolescente vive la revolución hormonal, está creándose su propia identidad y personalidad en la interrelación con sus iguales, está desarrollando una autonomía de sus padres, está dejando de ser niño dependiente y naciendo como adulto……de acuerdo, pero en estos tiempos a estas circunstancias connaturales a la edad se le suman una serie de elementos que Unos elementos son consecuencia del desarrollo tecnológico, sobre todo de internet, otros, al cambio o pérdida de valores. Yo creo que internet es la manifestación de un cambio de era. Potente herramienta que ha transmutado hasta las relaciones personales y que en manos de una persona en formación y sin control puede ser una bomba que disperse su atención y sus intereses. Cuántas veces oímos los profesores en relación a algún alumno: “Es que se está hasta hasta las tantas de la noche enganchado a internet..” Internet ( y las redes sociales sobre todo) ¿es malo?. NO. Depende cómo y para qué se use. En segundo lugar el aprender supone un esfuerzo. No hay nada gratis. Lo que vale la pena exige esfuerzo, voluntad y constancia.

Y esto es lo que, a nivel general es muy de ci ent e. En estos momentos en nuestra sociedad se busca lo fácil, se persigue el hedonismo, se espera que todo te lo regalen, que te den ayudas en forma de aprobados o pases de curso inmerecidos. Los que pintamos canas sabemos que antes estudiar era un privilegio, hoy es una obligación. Que antes estudiábamos una minoría y ahora estudian todos ¿In uye es to úl tim o ? SI , per o todo el m u ndo ti ene capacidad para esforzarse lo que no quiere decir que todo el mundo llegue al mismo nivel. Esto ya lo sabemos los profesores y en ello hemos invertido y seguimos invirtiendo esfuerzos de todo tipo para adaptarnos a esta realidad que supone la gran diversidad de capacidades e intereses de los alumnos. Pero… lo único que pedimos es ESFUERZO, es decir, voluntad de aprender, He aquí nuestra queja y nuestro agotamiento. Esto respecto a los alumnos. ¿Y los padres?, factor esencial de la educación y de la enseñanza ahora y siempre, ¿con qué nos encontramos?. Los que nacimos en los años cincuenta del siglo pasado cuando llegábamos a casa y decíamos que el profesor nos


IES SANT PERE I SANT PAU

46

había castigado o amonestado, la respuesta de los padres era: “Algo habrás hecho…, y no protestes… .a ver si te castigo yo el doble…”. Hoy, en preocupante creciente número, abundan las respuestas tipo: “ Pues qué se ha creido ese profesor. Ya iré yo a hablar con él. Se va a enterar…”. Consecuencia: la falta de respeto al profesor y por tanto a la autoridad en general campa por doquier. Pues ni tanto ni tan calvo. Hemos creado una sociedad de derechos ¿y los deberes? Es penoso constatar que los profesores exijamos ser considerados autoridad pública. No quiero ponerme trágica pero preocupantes actitudes, de unos y de otros, para los tiempos que corren. Otro elemento: la Administración educativa, ¿Qué decir? Empezaría y no pararía. Tumbos, cambios, redobles y piruetas. ¡Pobre profesor¡ Es que tiene que solucionar los problemas personales ( psicológicos, familiares) y sociales de los alumnos para que puedan aprender algo, aprobarlos, pasarlos de curso y que haya poco porcentaje de fracaso escolar. He aquí la palabra. Estadísticas. Pues así seguimos y con presiones redobladas. En n veo que par a ser una des pedi da es toy si endo poco correcta académicamente hablando. Tendría que haber dicho que he sido muy feliz dando clases, que he aprendido mucho de los alumnos y que espero que ellos también hayan aprendido de mi. También lo digo y en voz alta . Ser muy feliz, no lo sé. Que he disfrutado mucho y que he sentido grandes satisfacciones, SI. Que me he implicado en aplicar aquello que los tiempos nos exigían para extraer el máximo de nuestros alumnos, también (excepto en esta última etapa de los ordenadores individuales). Que he aprendido de los alumnos, por supuesto. Me siento muy satisfecha de mis 37 años en las aulas. Yo creo que ha sido un trabajo vocacional. Y, por supuesto, el hecho de que la práctica totalidad de mi carrera profesional esté unida y relacionada con una serie de profesores ha sido fundamental en esta satisfacción. Salimos del Compte de Rius a iniciar una nueva etapa. Las dosis de entusiasmo y trabajo que nosotros y muchísimos de los profesores que han ido pasando y continúan en el Instituto Sant Pere y Sant Pau hemos invertido en él son ingentes. Nuestro trabajo son

OPINIÓ

las clases y es la relación con los compañeros. Aquí no tengo queja, sólo alabanzas y palabras de agradecimiento a todo lo que he aprendido, reido y disfrutado con ellos. La gran mayoría de los profesores que he conocido son magní cos como per sonas y esforzados como profesores (y no es corporativismo). Finalmente, Rosa , Montse, Carmen , Rosario, Tere en otros tiempos ….complemento indispensable, e caz y al egr ador de la vi da cot idi ana en es te ins ti tuto. A todas las conserjes y administrativas que he conocido mi agradecimiento y consideración. Y a vosotros alumnos, un hasta siempre y muchas gracias también por los buenos ratos (mayoritarios) que me habéis hecho pasar La memoria me aquea, no m e acor dar é de vues tros nomb r es , m e sonarán las caras ( cambiáis) pero no sabéis la alegría que me hace encontrarme antiguos alumnos y que me reconozcan e incluso se acuerden de mi nombre. Misión cumplida. Ah! Y la verdad es que se me olvida si eran buenos alumnos, enredaban en clase o estudiaban poco. O sea que cuando me veáis por la calle o nos encontremos en alguna actividad, SALUDADME. Son los réditos a una inversión de 37 años con vosotros. Pots data. El que me haya tenido como profesora me reconocerá en este escrito: soy incapaz de hablar/escribir poco y soy incapaz de ser “políticamente correcta”. Ya sabéis, hay que observar, analizar, buscar causas y consecuencias y….estructurarlas. HASTA SIEMPRE Esther Zubiría, Professora de Ciències Socials, (Geogra a i Hi stòr i a)


OPINIÓ

47

IES SANT PERE I SANT PAU

Els invents que van venir de l’espai El forn microones, el velcro, el GPS, les lents de contacte, el làsser… són objectes i instruments corrents que avui no existirien si no hagués estat per les tecnologies desenvolupades per a l’exploració espacial. Des que els EUA i l’antiga URSS van iniciar la cursa espacial durant els anys 50 però sobretot des que fa 41 anys el nord-americà Armstrong va deixar la seva empremta a la Lluna, els invents per a l’espai i les seves aplicacions a la Terra han passat a formar part de la vida quotidiana. La nostra vida diària seria avui diferent si no existissin els utensilis inalàmbrics (per exemple trepants), els bolquers infantils d’un sol ús, les paelles antiadherents, els termòmetres digitals o simplement els codis de barres, que han simpli cat el comerç minorista i que va ser un invent de la NASA per a identi car el s m i lions de peces de les seves naus. Un altre assoliment transcendental són els satèl•lits cientí cs, me t eor ol ògi cs i de comu ni cacions que transmeten les seves imatges a tot el món. La informació dels satèl•lits meteorològics pronostiquen huracans i l’estat del temps amb dies d’anticipació, han determinat el desglaç als pols causat pel calentament global, i també el grau de contaminació que pateix el planeta…

El GPS (Sistema de Posicionament Global) permet ubicar amb precisió un punt qualsevol lloc del Planeta amb l’ajuda de satèl•lits. Avui estan integrats als automòbils i ns i tot al s tel èf ons m ò bi ls, per ò té aplicacions cientí ques de gr an trans cendènc i a que no vénen al cas. Els sensors infrarojos, els monitors cardíacs habituals als hospitals (inventats per a controlar la salut dels astronautes), les lents de contacte desenvolupades per a protegir-los de la llum ultraviolada , el te ón per a pr ot egi r el s coet s, el s al im e nt s des hi drats… són d’altres dels invents d’ús corrent. L’últim dels avenços de l’era espacial és un sistema de conversió del purim ((ORINA) en aigua potable que ja es fa servir als transbordadors i a l’ Estació Espacial Internacional (EEI) Això és el que anomenem I+D+i, és a dir, Investigació per al Desenvolupament i la seva aplicació en innovacions, tot i que aquestes innovacions espacials no es buscaven inicialment per a la seva aplicació a la vida quotidiana, sinó per a resoldre els reptes que suposava la cursa espacial. Esther Zubiria, professora de Ciències Socials


IES SANT PERE I SANT PAU

48

OPINIÓ

De comptar amb els dits de les mans al computador En aquest escrit exposo d’una manera senzilla una visió global de tots els ginys als quals han estat sotmesos els nombres, tant per comptar com per fer càlculs. De tot el que s’explica se’n podria fer una completa i extensa exposició. Quin va ser el primer instrument que es va utilitzar per calcular? Doncs molt senzill, el propi cos humà. El fet de fer servir els dits de les mans per comptar és, sens dubte, l’origen del perquè s’ha generalitzat la numeració en base al número deu. Antigament per comptar s’utilitzava un sistema molt curiós que feien servir els tractants per comercialitzar les mercaderies; consistia a fer amb les mans unes boles petites que posaven en una capsa tancada, com si es tractés d’una vidriola, i es desplaçaven amb la mercaderia comercialitzada de tal manera que el nombre de boletes coincidia amb el d’objectes o mercaderies a transportar; en arribar al destí, el receptor trencava la vidriola en qüestió i el nombre de boletes havia de coincidir amb el nombre de mercaderies que es rebien. D’aquesta manera es controlava que no s’extraviés o es perdés res pel camí. Primitivament hi havia tribus que, quan havien de comptar molts objectes, ho feien amb els dits de les mans, de manera que una persona (que representava les unitats) alçava un dit per cada objecte que es comptava. Cada cop que acabava els dits de les dues mans, una segona persona (cada dit de la qual representava les desenes) alçava un dit. Quan els dits d’aquest segon individu s’havien alçat volia dir que es completaven deu desenes. A continuació entrava en acció un tercer individu (el de les centenes) el qual alçava un dit que volia dir que s’havia completat una centena. I així successivament.

Actualment, quan a l’escola infantil se’ns ha ensenyat a comptar, possiblement hem fet servir cigrons, fesols o pèsols per iniciar-nos, la qual cosa no és ni més ni menys el procediment que els avantpassats feien servir perquè era l’única manera que tenien per fer-ho. També, segurament, moltes vegades en aquests inicis escolars, se’ns ha prohibit comptar amb els dits.

Representació del nombre 46513 en un àbac El primer avenç en la història de la tecnologia del càlcul el va constituir l’àbac. Un petit i senzill computador amb utilitats didàctiques, que moltes cultures feien servir per calcular. L’organització de la feina dels comptables de l’Edat Mitjana es basava en l’àbac. N’hi ha de diferents tipus com ara el que es pot veure a la gur a adj unt a. Si de pet its l’es col a s’ha ambientat amb algun tipus d’aquest aparell, ha estat una dimensió més que facilità entendre l’ordinador com una màquina que no és misteriosa.

Si aquesta manera de comptar es fa servir imaginant que es tenen menys dits entre les dues mans, per exemple vuit, és una manera molt senzilla per entendre la numeració en base vuit o base octal. Si els dits només fossin dos, podríem entendre i comptar fàcilment en base dos o sistema de numeració binari. Àbac xinès


OPINIÓ

49

Si avancem en el temps i ens situem en el segle XVI, l’any 1514 el teòleg i matemàtic escocès Jhon Napier (Neper) anuncià el descobriment dels logaritmes. Consisteixen en funcions matemàtiques que són exponents de potències, que faciliten els càlculs de multiplicacions, divisions, potències i arrels reduint-los en un simple procés de sumes i restes. També inventà la paraula “logaritme”, composta de logos (raó) i arithmos (nombre).

Taules de Neper Per aconseguir-ho va idear unes varetes numèriques conegudes com a regletes de Neper, les quals van ser les predecessores dels “moderns” REGLES DE CÀLCUL, els quals consisteixen en dues regletes numèriques que es desplacen una respecte de l’altra. Actualment moltes persones fàcilment poden recordar haver-les vist i ns i tot m a ni pul at . Qu i les té pot considerar-les com a peces d’establiment d’antiguitats i ns i tot de m u s eu.

Regle de càlcul

IES SANT PERE I SANT PAU

La precisió en els càlculs és limitada. Atesa la seva extensió no s’exposa el seu funcionament. Amb el regle de càlcul també es va idear el CERCLE DE CÀLCUL CIRCULAR amb certs avantatges, com ara la seva compacticitat respecte del regle de càlcul, mecànicament és més sòlid i més exacte pel fet que el seu moviment només depèn del de l’eix central. És d’ús menys intuïtiu, ja que les escales amb posicions més interiors del cercle perden precisió, i la interpolació visual és més difícil d’apreciar. No ha tingut la popularitat del regle de càlcul. N’hi ha de diferents tipus, un dels quals és la base d’uns senzills instruments de vol encara utilitzats pels alumnes de les escoles de pilots, i que la marca de rellotges Breitling en patentà l’any 1940 un disseny que incloïa un bisell rotatori amb la funcionalitat del regle de càlcul circular que, pel seu èxit, el 1952 fou el més famós dels rellotges Breitling, el Navitimer, un cronògraf amb un regle de càlcul dissenyat per als pilots d’aviació.

Breitling navitimer


IES SANT PERE I SANT PAU

50

El preludi dels computadors començà per l’afany de reduir la feina per realitzar càlculs aritmètics i a la vegada millorar la disponibilitat d’instruments, cosa que provocà que, a partir del segle XVII, comencin a aparèixer de forma massiva màquines i nous projectes per construir-ne. El polifacètic francès Blaise Pascal no va ser el primer a inventar una màquina de sumar amb mecanisme de maneta, en realitat fou el matemàtic alemany Schickard qui va dissenyar una màquina basada en les taules de Neper, la qual sumava, multiplicava i dividia. Malgrat que Pascal no fou el primer, val a dir que quan va fer el seu invent desconeixia la calculadora de Schickard, cosa que tingué el seu mèrit ja que no es va tractar d’una còpia. La màquina de Pascal era confusa i tenia l’inconvenient que limitava l’ús a certes persones, era més fàcil i ràpid fer els càlculs manualment que amb la màquina. Però la importància de Pascal no és a causa de la utilitat de la màquina, sinó pel que representà per al futur la seva màquina calculadora, per la qual cosa i en el seu record i honor dóna nom a un dels llenguatges de programació més impactant. Més endavant el també polifacètic alemany Leibniz ideà la cèlebre calculadora intel•ligent que constituí un dels primers autòmats, encara que el tret més important radica en la genialitat que tingué d’utilitzar el sistema de numeració binari com a mètode de càlcul. Posteriorment van tenir molta importància les aportacions del matemàtic i inventor anglès Samuel Morland amb les seves màquines que sumaven, multiplicaven i dividien; de Joseph Jacquard, inventor francès, amb els mecanismes de targetes perforades; del matemàtic anglès Charles Babbage, que ideà la màquina diferencial que millorava els càlculs trigonomètrics que podien ocasionar desviacions importants en las trajectòries navals si els càlculs es feien manualment; en millorar-la, sorgí la màquina analítica que podia sumar, restar, multiplicar i dividir en seqüència automàtica i a una impressionant velocitat de seixanta sumes per minut; el disseny bàsic de la màquina era com el dels moderns computadors. L’anglesa Ada Augusta Byron, és considerada la primera programadora de

OPINIÓ

la història, ja que va publicar programes per resoldre equacions transcendents i integrals de ni des amb la màquina de Babbage. No s’ha d’oblidar el matemàtic i lòs of angl ès George Boole per la seva in uènc i a en el s comp utadors aproximant, direccionant i reduint la lògica a una àlgebra simple, cosa que va representar la incorporació de la lògica a les matemàtiques OPINIÓ creant l’Àlgebra Booleana coneguda com a Àlgebra de Boole que va ser un fort revulsiu en la revolució dels actuals computadors. L’estímul per desenvolupar computadors electrònics aparegué en la Segona Guerra Mundial i donà lloc a la primera generació d’ordenadors quan van ser substituïts els relés per tubs de buit. Però uns anys després, la invenció del transistor va fer possible una segona generació de computadors que eren més ràpids, més petits i necessitaven menys ventilació ja que els anteriors s’escalfaven molt. El transistor no necessitava tanta energia com les esmentades vàlvules de buit, a banda de ser més abl e i m é s segur . Amb els circuits integrats aparegué la tercera generació de computadors. S’aconseguí col•locar milers de components en una integració en miniatura, un xip. Els computadors van reduir en gran manera les seves dimensions, augmentant en velocitat i en e ci ènc i a ener gèt ica. Tamb é des pr eni en menys calor. El 1980 neix la quarta generació de computadors amb èxit comercial. Es tractava d’un computador portàtil fabricat per l’empresa nord-americana Osborne Computer Corporation, anomenat OSBORNE 1 (no tenia res a veure ni amb el brandi espanyol ni amb el popular toro de les carreteres) que pesava quasi 11 quilos. El 1981 i dintre d’aquesta mateixa generació, de mans de la nord-americana International Business Machines o IBM aparegué el computador anomenat d’arquitectura oberta, l’IBM-PC. A partir del 1990 s’arriba a una nova generació constituïda pels diferents processadors INTEL, els processadors ADM i els processadors CYRIX. La informàtica té una gran in uènc i a en el camp de la medicina, del disseny, de les telecomunicacions, del comerç, dels esports, de l’animació, de la simulació, de l’educació,...


OPINIÓ

51

IES SANT PERE I SANT PAU

tal que la informació facilitada, per exemple d’un CD o DVD, no sigui un simple llibre animat, essent una distracció més, consumint immenses quantitats d’informació que converteixen en mínimes les aportacions personals.

Taules de Neper A l’escola, l’ensenyament de la informàtica no pot ser una assignatura més. Ha de constituir una eina útil a totes les matèries, a tot el professorat i a l’organització de l’escola com a institució per poder comunicar-se amb la societat. Entre les aplicacions que ofereixen les noves tecnologies destaca la multimèdia que s’insereix en el procés educatiu ja que re ect ei x de for m a cabdal la manera en què l’alumne pensa, aprèn i recorda, explorant fàcilment les paraules, les imatges, els sons, les animacions i els vídeos, interpolant pauses per a estudiar, analitzar, re exi onar i int er pr et ar de m anera profunda la informació emprada, buscant un equilibri entre l’estimulació sensorial i la capacitat d’adquirir el pensament abstracte. Conseqüentment, la tecnologia multimèdia és una versàtil i poderosa eina que transforma l’alumnat, de receptors passius de la informació en participants actius, dintre d’un enriquidor procés d’aprenentatge en el que fa un paper bàsic la facilitat de relacionar de forma successiva diferents tipus d’informació, i d’aquesta manera es personalitza l’aprenentatge ja que permet a l’alumne progressar en funció de les seves capacitats personals. Malgrat tot, l’aplicació de la multimèdia en l’ensenyament no garanteix una millor formació en els diferents aspectes per a l’alumnat si els processos no van acompanyats de la necessària i valuosa guia del professorat, el qual és qui amb criteri fa la selecció del material necessari emprant una metodologia d’estudi, d’aprenentatge i d’avaluació, per

Encara que no n’he fet esment, ja que si podria dedicar tot un escrit per una altra ocasió, la màquina més popular a les escoles des de fa quasi quaranta anys són les calculadores electròniques amb un ventall molt ampli de característiques i funcions. N’hi ha de butxaca que només fan les quatre operacions i poca cosa més, de sobretaula, de cientí ques, de comercials, de programables, de grà ques amb retroprojector auxiliar per a l’ensenyament,... Recordo que l’any 1974 la primera calculadora que vaig adquirir era sense memòria, i en preguntar a l’establiment on la vaig comprar si en tenien de cientí ques amb me mò r ia, l a res pos ta va ser que si una calculadora cientí ca tingués m e mò r ia seria d’unes dimensions molt grans, i a la vegada seria molt complicada de fer servir. Evidentment el venedor no sabia si n’hi havia amb aquestes característiques. Després vaig saber que se’n podia trobar alguna, però a un preu molt elevat. Actualment es troben a uns preus molt assequibles, ns i tot el curs passat en vaig trobar, en un establiment de la zona de les Gavarres, al preu de 0,90 euros cadascuna. Sí, ho he dit bé a 90 cèntims d’euro una calculadora electrònica i cientí ca. Evi dent m e nt er a de marca “no t’hi xi s”. De tota manera considero que el paper del professorat s’ha de fer extensiu de manera que fomenti entre l’alumnat una actitud de judici respectuós davant dels bene ci s mo l t val uos os que en l’ensenyament ens ofereix el nou repte de la informàtica. Prescindir d’un mitjà tant valuós com la informàtica seria una imprudència perillosa. Salvador Masip i Sabaté Exprofessor de Matemàtiques de l’Institut Sant Pere i Sant Pau


IES SANT PERE I SANT PAU

52

OPINIÓ / PREMIS

i fins una altra... Doncs simplement això. Tot i que em reservo el dret a canviar d’idea si em convé i puc (!)… sembla que el curs que ve tindré plaça en un altre institut. Fins ara no m’havia acomiadat mai formalment d’enlloc, perquè tampoc no hi havia passat gaire temps��� però a l’IES Sant Pere i Sant Pau hi he passat quatre anys. Bé, tres de treballats i un de virtual (fent de mama exclusivament). Han estat quatre anys amb molts canvis per a mi. El primer curs el

vaig disfrutar moltíssim. Els dos últims, a més de profe, era mama novata de dos… i clar, ha estat difícil. Per això vull agrair la simpatia dels alumnes que he tingut la sort de tenir, la professionalitat dels “jefes”, els somriures i l’amabilitat dels companys i especialment, el caliu que molts trobem a consergeria i secretaria. Em venia de gust acomiadar-me. Adéu… i ns una al tra! Berta

PREMIS Seguim a la cresta de l’ona Un any més continuem a la cresta de l’ona, altra cop els nostres alumnes de batxillerat son premiats en concursos on reconeixen la qualitat dels Treballs de Recerca. Enguany els ha tocat a la Aïda Manetas Alfaro i al Ferran Mora López. L’Aïda, explicant com l’ús de parets modulars desplaçables podia fer que un habitatge de dimensions reduïdes s’adaptés a les necessitats vitals dels seus habitants, va aconseguir emportar-se un dels premis que concedeix el Consell Social de la URV. Al Ferran, amb una de les grans pretensions de qualsevol tarragoní, baixar a la platja des del Balcó del Mediterrani, el van assignar un altre premi del Consell Social de la URV, però que va tenir de desestimar per no matricular-se aquest curs en cap carrera universitària. També va estar nal ista del s pr emis que atorga el Consell Comarcal del Tarragonès, quedant-se a les portes d’emportar-se el premi.

Què voleu que us diguem, ens omple de goig veure-us a molts de vosaltres, la il•lusió amb la que feu els Treballs de Recerca, realment molts disfruteu, i és el motiu de que nosaltres, els professors, participem de la vostra il•lusió tutoritzant-vos, ajudant a que trobeu els camins per assolir la nal itat de la vostra recerca, fomentada amb una gran quantitat de curiositat en vers de tot allò que us crida la atenció. Que no decaigui, i al contrari, que augmenti aquest esperit de curiositat sobre tot allò que ens envolta i la recerca de trobar solucions, millores, o comprensió de tot el que vivim. Ángel Casado Gómez


PREMIS

53

IES SANT PERE I SANT PAU

Edublogs PRIMER PREMI EDUBLOGS 2011: EL NOSTRE BLOC “AULA OBERTA IES SANT PERE I SANT PAU” Enguany ja és el quart any que a l’Aula Oberta treballem a un bloc anomenat “Aula Oberta IES Sant Pere i Sant Pau”. El bloc de classe és el “nostre company de viatge a l’aula” ja que moltes de les activitats que fem les penjem aquí. Realment és un bagul de re exi ons , sent im e nt s, opi ni ons , trebal ls de creació… Un dia, la nostra tutora Cristina Arroyo ens va dir que volia presentar el nostre bloc al “Premi Espiral Edublogs 2011” ja que considerava que feiem una gran feina i que no perdiem res per presentar-lo. El 3 de maig ens va dir que erem nal istes ! S’havien presentat gairebé 50 blocs i havíem quedat entre els 6 primers. Això ja va ser per a nosaltres motiu de felicitat perquè algú que no ens coneixia considerava que feiem una bona feina. Però la gran sorpresa va ser guanyar el Primer premi Edublogs 2011 a la categoria “blocs d’alumnes”! La nostra tutora i la Montse Miralves van venir molt contentes a classe a donar-nos la notícia i vam començar a celebrar-ho. La Montse va començar a cantar: “o,e,e/o,a,a/… ser de l’Aula Oberta /és el millor que hi ha…” Quina alegria! Aquest premi era un reconeixement a la feina ben feta i una valoració positiva al fet de formar part d’una Aula Oberta. Això és un clar exemple de què treballem moltíssim a l’Aula Oberta i de què no solament ens dediquem a treballar a l’hort (com pensa molta gent). Treballem el currículum de cada matèria però d’una manera més pràctica! El proper 4 de Juny anirem a Madrid, en concret al “Museo de arte Reina Sofía”,

alguns alumnes de l’Aula Oberta juntament amb la Cristina Arroyo i la Montse Miralves a recollir el nostre premi: la baldufa dorada! Volem agrair la conanç a que tenen en nos al tres tot s el s professors, aquelles persones que segueixen el nostre bloc i l’Associació Espiral! Gràcies! Com diu Albert Espinosa al Món groc “Si creus en els somnis, ells es crearan” Aquí teniu l’enllaç al nostre bloc: http://laclasemata.blogspot.com/ Si voleu conèixer l’Associació Espiral, aquest és l’enllaç: http://www.espiraledublogs.org/2011/


IES SANT PERE I SANT PAU

54

PREMIS

Premi Consell Social URV a treballs de recerca de batxillerat i treballs de síntesi de cicles formatius de grau superior, convocatòria 2010, i Festa de l’Enginy 2011 El passat 14 de juny de 2010, un jurat constituït per el Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili, va premiar els treballs de recerca de dos estudiants que ales-hores eren alumnes del nostre institut: • “Com apro tar un habi tat ge de 40 m 2 ? ” Tr ebal l de recerca d’Aida Manetas Alfaro, dirigit per la professora Magda Murillo, i • “La unió de Tarragona amb la mar”, treball de recerca de Ferran Mora López, dirigit per el professor Àngel Casado. Com que els premis estan vinculats a l’estudi a l’URV, nal m e nt el pr emi del Fer ran no es for m alitzà, perque ell va escollir l’estudi d’un cicle formatiu com a camí per al seu futur. L’Aida ara està estudiant un Grau d’Enginyeria a la URV. Però per a un centre sempre és un gran honor con rm ar l’excel•lència dels treball que presenta a la comunitat universitària, i el reconeixement de la seva qualitat. I el passat dissabte14 de maig, va celebrar-se la tercera edició de la Festa de l’Enginy, a l’auditori de l’edi ci Vèr tex de la Uni ver si tat Pol itècni ca de Catalunya. La Festa de l’Enginy és un acte de reconeixement a l’esforç dels alumnes de secundària que varen ésser premiats durant l’any 2010 per la gran feina feta en els seus treballs de recerca o participació en diferents competicions cientí co- tecnol ògi ques com ara les olimpíades de matemàtiques o química. I a l’acte assistiren els 88 premiats, acompanyats per les seves famílies i els tutores dels treballs premiats. L’acte el presidia el president de la Generalitat, acompanyat del conseller

d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell i també hi van intervenir el rector de la UPC, Antoni Giró; l’enginyer civil cofundador de l’spin-off Hyds, Rafael Sánchez Diezma; el director general d’I+D Ficosa Internacional i president del Consorci Circuit de Catalunya, Vicenç Aguilera; el director general d’Universitats i director del programa Enginycat, Lluís Jofre, i una de les guardonades que parlarà en representació dels premiats, Clara Blasco. Felicitats, Magda Murillo


Ens acomiadem dels nostres alumnes d’últim curs



PARLEM-NE NUM 11