Page 1

SOTA LA LLANA

ÍNDEX I N T R O D U C C I Ó pàg.2 M E M Ò R I A C O N E P T U A L pàg.3 MEMÒRIA TÈCNICA

pàg.6

I N S T A L A C I Ó pàg.8 C O N C L U S I Ó pàg.9 I M A T G E S pàg.10 C D pàg.17

1


INTRODUCCIÓ El projecte aquí presentat és el resultat d’un procés d’aprenentatge al voltant d’un material concret, la llana. Aquest material d’origen animal mai havia format part del meu ventall de possibilitats matèriques per a realitzar una peça. Es per això que la llana era una gran desconeguda fins aleshores, ja que només la relacionava com quelcom càlid i suau, que proporcionava escalfor. Coneixent-la i aprenent a tractar-la, adquirint nous coneixements, noves tècniques i nous resultats, ha estat clau per al desenvolupament de la instal·lació S O T A L A L L A N A

i que seguidament explico amb

més detall.

2


MEMÒRIA CONEPTUAL Tal i com he descrit breument en la introducció d’aquest dossier, la llana ha estat un descobriment tant materialment com formalment. Fins llavors mai m’havia plantejat la llana com a possible material per a la realització artística, malgrat conèixer celebres exemples d’artistes com Andy Goldsworthy que l’han emprat en els seus treballs. Potser aquesta llunyania que sentia cap al material es devia a que mai m’havia topat amb un borrall de llana verge, ni havia tingut la possibilitat de tractar-lo i adquirir-lo. Haig de reconèixer que el primer contacte físic amb la llana va ser tota una troballa per la major part dels meus sentits que van experimentar amb un material completament desconegut. La vista gaudia d’aquesta aparença flonja i esponjosa, mentre que el tacte palpava la suavitat de les fibres, d’altre banda l’olfacte confirmava l’origen animal del material que encara conservava l’olor d’ovella. Imagino que devia ser aquesta presència no física, que em remetia constantment a l’animal d’origen, el que m’impedia treure-me’l del cap. Em rondaven imatges d’ovelles sempre representades en contes i dites populars com a animals afables i tendres, d’una especial calidesa, i no especialment

3


protagonistes per la seva astúcia. Malgrat las nombroses representacions d’ovelles simpàtiques també en trobem alguna en la que aquesta simpatia ha estat aprofitada per altres bèsties fictícies per camuflar les seva veritable aparença. És el cas del llop que amagat sota una pell de llana, va aconseguir passar desapercebut entre les ovelles, sense aixecar cap sospita de la seva veritat oculta. Traslladant aquesta dita o conte popular a la realitat nostre de cada dia, és un recurs utilitzat diàriament per milers de persones arreu del món, que oculten sota la seva aparença externa un interior que no té res a veure. Aquesta disfressa pot ser física si es tracta de vestuari i imatge personal, i d’altra banda pot ser psíquica. Aquesta darrera representa a les persones que amb la voluntat d’ocultar les seves veritables intencions, s’amaguen rere personalitats simpàtiques o amables esperant guanyar-se la complicitat dels demés per poder atacar, com si del llop del conte es tractés.

4


Així dons S O T A L A L L A N A representa simbòlicament la dualitat que s’estableix entre la aparença exterior i la realitat interior, que s’amaga sota una capa de llana, intentant aparentar quelcom que en realitat no és. Es deixa entreveure per l’aspecte de la llana, bruta i mal enfeltrada que alguna cosa de intencions dubtoses s’hi amaga sota. En aquest cas la representació d’aquest interior ocult son unes planxes de ferro oxidades de formes punxegudes i agressives, que s’intueixen sota la fina capa de llana o inclús aconsegueixen perforar-la de manera que aquesta espècie de monstre interior s’obre pas cap a l’exterior .

5


MEMÒRIA TÈCNICA El procés seguit per a la realització del projecte parteix de l’aprenentatge de diferents tècniques per a tractar la llana com a material. Per una banda es pot conservar en el seu estat original, assumint la seva fragilitat degut a que fàcilment les seves fibres es poden separar. D’altra banda també tenim la possibilitat d’enfeltrar-la i per a fer-ho existeixen dues possibles opcions, la primera i més tradicional, consisteix en fregar damunt una capa de llana amb aigua calenta i sabó, preferiblement damunt d’una superfície rugosa, per tal d’enredar les fibres entre elles. La segona opció és fruit de la industrialització del feltre en el mercat actual i consisteix en punxar la llana, amb una agulla d’enfeltrar, repetidament, per pujar i baixar les fibres de manera que s’enreden i per tant s’enfeltren. L’agulla d’enfeltrar és de dimensions més grans que l’agulla de cosir i al contrari d’aquesta no te la superfície llisa, sino plena de protuberàncies en forma de diminuts arpons, gràcies als quals les fibres queden enganxades entre ells i faciliten l’enfeltrat. El feltre produït a escala industrial fa ús d’aquestes agulles d’enfeltrar, col·locades una al costat de l’altre poblant extenses planxes que després pujaran i baixaran, punxant la llana per enfeltrar-la.

6


En el meu cas la tècnica utilitzada per a la elaboració de la peça és la del enfeltrat amb sabó i aigua calenta. Amb aquesta tècnica s’aconsegueixen resultats més espontanis i naturals. Volia evitar sobretot qualsevol similitud amb una planxa de feltre industrial. Per a enfeltrar-ho vaig separar en varies capes la planxa de llana verge, fins aconseguir capes molt fines i fràgils. Seguidament vaig enfeltrar-les lleugerament i amb molta cura, amb aigua calenta i sabó. Al insistir damunt la planxa repetint moviments circulars apareixen formes i seqüències fractals damunt la seva superfície. Degut a la primesa de la planxa de llana, aquesta mateixa creava buits i espais de separació. Pel que fa a l’altre component de la instal·lació, el ferro, vaig tallar-lo de tal manera que formessin formes abruptes i punxegudes, d’aspecte agressiu i amenaçador. Finalment vaig sotmetre les planxes de ferro a un procés d’oxidació per tal d’emfatitzar la vessant agressiva i freda del material.

7


INSTALACIÓ La instal·lació de la peça va tenir lloc a l’Aula Ángel Ferrant de la Facultat de Belles Artes de la Universitat de Barcelona i consistia en la col·locació de les planxes de ferro oxidades formant un conjunt de perfils, però que quedaven coberts per una fina capa de llana semi enfeltrada. Aquesta fins capa de feltre deixa entreveure allò que s’amaga sota aquesta, intuint-se formes abruptes i esmolades que en alguns casos arriben a perforar la llana violentament, per evidenciar encara més la monstruositat d’allò que s’amaga sota la aparentment innocent ovella (planxa de feltre). L’aspecte de la instal·lació és tètric i esfereïdor i potser juga en contra de la meva voluntat de aparentar quelcom exterior que no té res a veure amb l’interior. És potser massa evident el factor agressiu i violador de les punxes de ferro esmolades. El conjunt desperta comentaris diversos d’entre els quals se’n desprèn un ambient comú de incomprensió conceptual de l’obra.

8


CONCLUSIÓ Per finalitzar, de tot el procés de realització i presentació de la peça, n’extrec varies conclusions d’entre de les quals destacaria una especial preocupació per no haver pogut transmetre la meva voluntat amb la peça. Sens dubte seguiré treballant al voltant de la idea d’ocultació sota una aparença afable,

però tenint en compte totes les observacions i comentaris de companys i

professors, i potser de manera no tant evident, convidant també al espectador que a través de la seva curiositat descobreixi allò k s’amaga sota la llana.

9


IMATGES

10


11


12


13


14


15


16


CD

17

Sota la llana  

Dossier explicatiu del projecte realitzat amb llana

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you