Page 1

DEL CONEIXEMENT A LA TOLERÀNCIA: LA DISCRIMINACIÓ PER RAONS DE GÈNERE

Alumna: Laia Garcia Muñoz Tutor del treball: Sergi López Olmedo Curs: 2n Batxillerat C Centre: IES Manuel de Cabanyes Curs: 2019-2020

0


ÍNDEX INTRODUCCIÓ ............................................................................................................ 2 EL GÈNERE................................................................................................................. 4 Els sistemes de gènere............................................................................................. 5 Feminisme i gènere .................................................................................................. 8 LGBTI+ en relació amb el gènere ............................................................................11 DISCRIMINACIÓ I OPRESSIÓ ................................................................................14 Masclisme................................................................................................................14 Transfòbia................................................................................................................15 Opressió gèneres no binaris ....................................................................................17 Interfòbia .................................................................................................................17 Homofòbia i bifòbia ..................................................................................................20 COM ENFRONTAR-LO ...........................................................................................21 Feminisme: història i actualitat .................................................................................21 Comunitat LGBTI+: història i actualitat .....................................................................26 CAP A ON ANEM ........................................................................................................38 El decreixement del paper de les religions ...............................................................38 Abolicionisme de gènere..........................................................................................40 Evolució intergeneracional .......................................................................................44 LA MEVA APORTACIÓ ...............................................................................................63 CONCLUSIÓ ...............................................................................................................68 GLOSSARI ..................................................................................................................70 REFERÈNCIES ...........................................................................................................74 Webgrafia ................................................................................................................74 Referència imatges ..................................................................................................77

1


INTRODUCCIÓ En aquest treball m’agradaria solucionar un problema, en aquest cas el problema de la discriminació per raons de gènere, incloent-hi el masclisme, la transfòbia, l’interfòbia, l’homofòbia, la bifòbia i la opressió cap a persones de gèneres no binaris (aclarirem tots aquests conceptes durant el treball). Afirmant que la intolerància ve donada per la ignorància; proposo crear materials i mitjans per difondre la informació i poder arribar, amb el temps, a formar part d’una societat més justa.

En el marc teòric he definit els conceptes perquè així qui llegeixi el treball pugui entendre la situació de les persones que estan dins dels col·lectius d’estudi. Començant per definir alguns conceptes bàsics en relació al gènere i com està relacionat amb la societat, estudiant la discriminació i opressió cap a aquests col·lectius i analitzant les diferents propostes que s’han anat plantejant al llarg de la història per acabar amb la discriminació per raons de gènere. El que m’ha empès a fer aquest treball ha estat el fet de veure que la joventut d’avui en dia té una concepció molt més lliure del cos, de la sexualitat i de la identitat de gènere que la generació passada i, com més enrere ens remuntem en el temps, podem veure un nivell d’intolerància molt major que el de les últimes generacions. En adonar-me del paral·lelisme d’aquesta arribada d’informació i el grau de tolerància, he vist interessant estudiar els canvis que s’han anat produint i proposar una manera d’accelerar-los per seguir millorant en un futur.

És per això que en aquest treball vull analitzar si aquest paral·lelisme realment és present al nostre entorn i, en cas de ser-ho, buscar maneres d’informar a les persones de diverses generacions per ensenyar a aquelles que són ignorants i també a les noves generacions perquè, amb el temps, deixem enrere la discriminació i la intolerància. Això ho faré creant material audiovisual que pugui arribar, per diferents mitjans, a les persones de diferents edats i generacions.

2


A més, com que l’espai d’estudi és la ciutat de Vilanova, també voldré fer entrevistes a persones que formin part d’aquest col·lectiu (transsexuals, intersexuals, homosexuals, bisexuals i dones) per saber quina ha estat la seva relació amb la discriminació: si n’han patit, com va ser, per part de qui...

Imatge 1

.

3


EL GÈNERE L’element bàsic sobre el qual es basa el meu Treball de Recerca és el gènere*, és per això que, després de fer un recull d’informació de diferents fonts, defineixo el gènere de la manera en què s’entendrà durant tot el treball, encara que s’aniran fent matisos necessaris per entendre’l millor a mesura que avanci.

Imatge 2

Perquè el Treball de Recerca sigui entenedor, hauré de definir primerament alguns conceptes bàsics per entendre la base del treball i poder assimilar els tecnicismes que s’expliquin durant la realització i la posterior lectura. Cada terme és definit en aquesta primera part, i els diferents conceptes s’han inclòs en un glossari al final de treball per facilitar la lectura de la resta d’apartats, però és indispensable llegir aquesta primera part per tenir un grau de coneixement suficient per a poder seguir el treball sense cap dificultat. La definició que dona la RAE sobre què és el gènere és: “Grupo al que pertenecen los seres humanos de cada sexo, entendido este desde un punto de vista sociocultural en lugar de exclusivamente biológico”. Segons el diccionari d’Oxford, “Either of the two sexes (male and female), especially when considered with reference to social and cultural differences rather than biological ones. The term is also used more broadly to denote a range of identities that do not correspond to established ideas of male and female”. El gènere és un concepte complex, és per això que per evitar una definició poc precisa, extraurem tres punts clau de les definicions esmentades anteriorment: -

A la societat actual el gènere defineix i divideix a les persones.

-

El gènere no és biològic, per tant no és resultat directe del nostre sexe de naixement.

-

Hi ha una àmplia varietat d’identitats de gènere més enllà d’home i dona.

4


Els sistemes de gènere Actualment, vivim en una societat cada vegada més respectuosa amb les diferents identitats de gènere, però encara ens trobem en un punt on, encara que la informació sobre el gènere està cada vegada més ben difosa, el sistema està estancat i antiquat i no agrupa a totes les persones ni a totes les identitats. És per això que, com no està implantada aquesta normalització de les diferents identitats de gènere, moltes vegades les persones que fugen de la cisnormativitat* no se senten representades en diferents situacions de la vida quotidiana.

El sistema binari: El sistema binari és el sistema que té en compte dos gèneres i creu que la societat està dividida entre homes i dones. Aquest sistema també sol estar lligat al sistema binari del sexe que parla de dos sexes biològics definint als mascles i a les femelles.

Imatge 3

Per definir el sistema parlarem de: sexe, gènere i orientació sexual.

Sexe*: com ja he esmentat el sistema binari té en compte dos sexes, el sexe mascle i el sexe femella. El sexe mascle es caracteritza per un sexe cromosòmic XY, testicles i genitals masculins; en canvi, el sexe femella es caracteritza per un sexe cromosòmic XX, ovaris i genitals femenins. En l’àmbit del sexe són les persones intersexuals* que pateixen opressió perquè no es considera que encaixin en el sistema.

Gènere*: els gèneres que es tenen en compte són el femení (dones) i el masculí (homes). Sol ser considerat que el sexe i el gènere van de la mà i que el gènere masculí és corresponent al sexe mascle i el gènere femení al sexe femella. És per això que les persones trans* pateixen opressió i discriminació. Orientació afectiva o sexual*: les orientacions afectives o sexuals compreses en aquest sistema són 4: l’heterosexualitat* (atracció sexual per persones del gènere contrari),

5


l’homosexualitat* (atracció sexual per persones del mateix gènere), la bisexualitat* (atracció sexual per persones d’ambdós gèneres) i l’asexualitat* (no hi ha atracció sexual per cap dels gèneres). L’única orientació socialment acceptada és l’heterosexualitat i les altres, encara que cada vegada estan més acceptades, segueixen patint discriminació. Aquesta normalització de l’heterosexualitat augmenta la desigualtat de gènere, emfatitzant la “masculinitat*” i la “feminitat*”.

Aquests tres factors es poden organitzar de maneres diferents i uns no depenen dels altres, encara que hi ha una combinació acceptada socialment: sexe mascle, gènere masculí i heterosexual o sexe femella, gènere femení i heterosexual. Aquesta consideració d’una combinació entre sexe, gènere i orientació acceptada i totes les altres com a diferents, és el que provoca l’opressió i la intolerància cap a persones homosexuals, bisexuals, asexuals, transsexuals i intersexuals. És per això que hi ha organitzacions i associacions que lluiten pels drets de les persones LGBTI+ (lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals, intersexuals, asexuals...).

Tot i així, encara que aquest sistema ja provoca molta intolerància cap als col·lectius considerats diferents de la norma, ni tan sols té en compte l’existència d’altres identitats de gènere i orientacions sexuals. És per això que es proposa reformar el sistema cap a un sistema no binari del gènere. El sistema no binari: Com hem vist abans, el sistema binari no és complet, ja que exclou a moltes persones que no hi encaixen. És per això que es planteja el sistema no binari:

Un sistema que inclou tant els gèneres binaris* com els no binaris*. Per definir-lo parlarem dels tres mateixos factors: sexe, gènere i orientació sexual.

Imatge 4

6


Sexe: en l’àmbit del sexe ens trobem amb la primera diferència: les persones intersexuals*, en aquest sistema encaixen igual que les persones que no ho són. Es tenen en compte tots els tipus d’intersexualitat*. Gènere: en l’àmbit del gènere és on hi ha la diferència més notòria. Per explicar les diferents identitats de gènere es pot fer una divisió:

El primer grup (els gèneres binaris) es divideix en persones cisgènere* i transgènere*, és a dir, persones que, segons criteris socioculturals, tenen una concordança entre el seu gènere i el seu sexe i persones que pertanyen a un gènere no considerat concordant amb el seu sexe. Fins aquí no hi ha canvis respecte al sistema anterior.

Però la diferencia és que aquest sistema (el no binari) té en compte persones que s’identifiquen amb altres identitats de gènere. Entre les que es troben persones agènere*, poligènere*, de gènere fluid*, del tercer gènere*, pangènere*, de gènere neutre*, demigènere*... Orientació afectiva o sexual*: per últim, en l’àmbit de l’orientació afectiva o sexual trobem una petita diferència que crea un debat molt parlat avui en dia: el debat de la pansexualitat*. La pansexualitat és una orientació sexual que va aparèixer per definir el fet de sentir atracció sexual o afectiva com a persones de tots els gèneres (binaris o no binaris), però més tard la bisexualitat va canviar la seva definició d’“atracció sexual o afectiva cap a dones i homes” per la definició que estava assignada a la pansexualitat. És a dir, que la pansexualitat es va crear com una orientació més inclusiva que tenia en compte tots els gèneres, però la bisexualitat va modificar la seva orientació fent que el concepte pansexual ja no fos necessari.

En general, doncs, el sistema no binari del gènere és més inclusiu i, encara que no evita l’opressió i la discriminació totalment, sí que té en compte a molts altres

7


tipus de persones amb identitats diferents que han estat silenciades al llarg del temps.

Feminisme i gènere El feminisme* també està molt relacionat amb el gènere, ja que es defineix per la lluita per la igualtat de gèneres. Imatge 5

Sense voler-me esplaiar molt dins d’aquest àmbit, em centraré en els punts clau del feminisme de forma breu. El feminisme és una lluita social que busca l’alliberament de la dona i la igualtat de la mateixa respecte als homes. Aquesta lluita sorgeix en veure l’alt nivell de desigualtat que hi ha entre els dos gèneres considerats en el sistema binari. Aquest sistema jeràrquic on l’home és superior a la dona pel que fa a drets i llibertats, és l’anomenat sistema patriarcal*.

Rols i estereotips de gènere: Un dels elements essencials al parlar de desigualtat de gènere són els rols* i els estereotips* de gènere. Tant els rols com els estereotips els podríem

Imatge 6

definir com el conjunt d’idees que s’atribueixen a les persones segons el seu gènere o gènere suposat (és a dir, el que s’atribueix en funció del sexe). Els rols són les accions que són considerades de manera correcta per a un dels gèneres. Com per exemple la idea que les dones han de cuidar els fills i cuinar i els homes treballar per portar diners a casa. En canvi, els estereotips estan marcats pels prejudicis* i és la manera en què percebem i tractem a la gent basant-nos en el

8


seu gènere, per exemple la idea que els homes no han de plorar i les dones no poden ser vulgars parlant. “Feminitat” i “masculinitat”: Les idees de masculinitat* i feminitat* van lligades al gènere de les persones però també se solen relacionar amb el sexe de naixement. Aquests dos termes designen el conjunt de rols i estereotips de cada un dels gèneres (generalment l’assignat en néixer en funció del sexe).

Primer definirem què és considerat masculí i què és considerat femení:

La masculinitat:

Conjunt de rols i estereotips assignats als homes. Força: l’home ha de ser fort i no només físicament. No pot mostrar cap símbol de debilitat com, per exemple, el plor. Comporta no poder expressar emocions, sentiments ni necessitats.

Imatge 7

Poder: també significa tenir i exercir poder (generalment sobre les dones).

Sexe: suposadament no poden controlar els seus instints sexuals, per això no està ben vist “perdre oportunitats” quant al sexe. La masculinitat també porta a la despreocupació per la protecció sexual provocant malalties de transmissió sexual o embarassos no planificats. La sexualitat està centrada en el seu propi plaer (fal·locentrisme*) en el qual la dona és objecte de desig sexual i la proveïdora del plaer. Les relacions sexuals estan centrades en els genitals i la penetració, es caracteritza per l’homofòbia i la no feminització de cap dels seus actes.

9


Autonomia: en les relacions heterosexuals, sol prioritzar el poder a l’afecció, el sentiment de poder i possessió també van relacionats amb les relacions. També es relaciona la masculinitat de l’home amb el treball remunerat que li permet tenir un reconeixement social, seguretat i autonomia.

La masculinitat, però, varia depenent el context social, econòmic i demogràfic i així com es guanya la masculinitat també es pot perdre (és molt fràgil). Símbols d’autoafirmació de la masculinitat són conquestes amoroses, erecció del penis, penetració i proeses sexuals. La construcció de la masculinitat d’una persona comença fins i tot abans del seu naixement, quan la parella assigna un gènere segons el futur sexe del nadó i assigna, conscientment o inconscientment uns rols i estereotips segons el gènere, factors que faran que canviï la seva forma de conducta. Després de néixer, totes les persones que es relacionin amb la criatura tindran un tipus de comportament condicionat, en part, pel seu sexe i la suposició del seu gènere. Això, sumat a la influència de l’escola, l’educació i els mitjans de comunicació, provoquen que el nadó, quan creix i comença a ser conscient d’ell mateix, s’adoni del paral·lelisme que hi ha entre els seus genitals i la seva manera de ser tractat i, en un futur, d’actuar. Quan el nen creix i trenca la relació de dependència formada amb els seus pares, s’adona de quin és el seu rol o paper a la societat. Generalment durant l’adolescència el noi que no se sent caracteritzat per la masculinitat respon a aquests dubtes amb conductes masclistes i basa la seva masculinitat en una heterosexualitat no sempre real.

10


La feminitat:

Conjunt de rols i estereotips assignats a les dones.

El que caracteritza la feminitat és la passivitat, la ingenuïtat, la innocència sexual, etc. Les dones han de ser suaus, educades, coquetes, delicades i complaents. A més s’espera d’elles un instint maternal que les porti a voler reproduir-se i a voler cuidar dels nadons.

LGBTI+ en relació amb el gènere

El col·lectiu LGBTI+ és potser el més relacionat amb el gènere, ja que és un dels més discriminats per aquesta raó. Durant el treball ens centrarem en diferents subgrups dins del col·lectiu. Més específicament parlarem en profunditat sobre la transsexualitat, la intersexualitat i els gèneres no binaris; encara que també es parlarà d’homosexualitat i bisexualitat.

La transsexualitat: L’assignació de gènere al néixer basant-se en els genitals afecta de manera directa a les persones trans, ja que la identitat de gènere de les persones trans no concorda

amb

l’assignada

socialment en néixer. Imatge 8

El terme trans, com diu la definició, engloba a molts tipus de persones entre les quals es troben: Transgènere: la seva identitat de gènere no concorda amb el gènere que se li va assignar en néixer basant-se en els seus genitals.

11


Persones transsexuals: se sol utilitzar el terme per referir-se a aquelles persones transgènere que passen per una operació de canvi de sexe. El terme ha caigut en desús en perdre importància el fet de si la persona està operada o no ho està.

Persones transvestides: persona que adopta les maneres externes i la vestimenta del gènere contrari segons el sistema binari (homes que adopten les maneres i la vestimenta considerada femenina i viceversa).

La intersexualitat:

Un altre dels col·lectius LGBTI+ més afectat per l’assignació del gènere són les persones intersexuals.

Aquestes

persones

són

classificades dins d’un dels dos gèneres considerats oficials per la societat actual, encara que no tinguin un sexe prou definit per

Imatge 9

ser considerats mascle o femella.

La intersexualitat és una característica pròpia de persones que no tenen uns genitals considerats masculins o femenins al complet, sinó que presenten una discrepància entre el sexe cromosòmic, les gònades (testicles o ovaris) i els genitals (interns o externs). Són els metges i els pares del nadó al néixer qui decideixen de quin gènere serà considerat. Trobem diferents casos (tants com persones intersexuals) que es poden agrupar en diferents grups.

Hiperplàsia suprarenal congènita: en nadons amb cromosomes XX causa una masculinització genital des del naixement o posteriorment. En alguns casos afecta el metabolisme i pot suposar un risc per la salut. Hi pot haver períodes menstruals anormals o incapacitat per menstruar, aparició avançada de borrissol púbic i a les aixelles i creixement de pèl facial.

12


Hipospàdia: la uretra no s’obre a l’exterior per la punta del penis, sinó per la part inferior. Els genitals queden indefinits, a mig camí entre els masculins i els femenins. Implica complicacions a l’hora d’orinar.

Síndrome de Klinefelter: persones amb cromosomes XXy, estèrils i que sovint desenvolupen pits durant la pubertat, amb manca de borrissol a la cara i el cos i tipus corporal arrodonit. Síndrome d’insensibilitat als andrògens: són nadons Xy amb genitals feminitzats, pel fet que les cèl·lules no capten la testosterona i el cos no es masculinitza. Durant la pubertat desenvolupen pits i figura femenina.

Síndrome de Turner: dones amb un sol cromosoma X. Els ovaris no es desenvolupen, tenen estatura baixa i absència de caràcters sexuals secundaris.

Els gèneres no binaris: Les persones de gènere no binari són aquelles que tenen una identitat de gènere que se situa fora de la classificació home i dona.

Segons la definició que dona TERMCAT sobre les

Imatge 10

identitats no binàries del gènere, ho són: -

Les de les persones agènere, o de gènere neutre, que no s’identifiquen amb cap gènere, ni com a homes ni com a dones.

-

Les de les persones bigènere, que s’identifiquen amb tots dos gèneres alhora o amb una combinació de tots dos.

-

Les de les persones de gènere fluid, o fluides, que tenen una identitat inclassificable o canviant segons el moment.

És veritat, però, que depenent de la font i de l’organització, es divideixen en més o menys gèneres i no hi ha una divisió oficial estàndard.

13


DISCRIMINACIÓ I OPRESSIÓ Masclisme

Tenint en compte que la nostra societat està culturalment dividida en dos gèneres, home i dona, ens adonem que aquests dos gèneres no es troben en igualtat de condicions, està marcada pel masclisme*.

Els homes tenen avantatges respecte a les dones en diferents àmbits; l’àmbit laboral, l’esportiu, el social... i veiem, per exemple,

Imatge 11

que els alts càrrecs estan liderats per homes en la seva majoria, que les dones de mitjana cobren menys que els homes, que hi ha més dones que es dediquen a les feines domèstiques i familiars, etc. Per posar un exemple amb dades reals sobre l’existència del masclisme a la societat, he extret unes dades de la web de l’ajuntament de Barcelona extretes de l’enquesta de violència masclista a Catalunya, centrant-nos en Barcelona, realitzada el 2016. L’enquesta diu que: -

En l’àmbit laboral, un 16,3% de les dones van patir discriminacions i un 1% va patir abús sexual.

-

Un 6,8% va patir abús o agressions socials en l’àmbit social o familiar.

-

Un 37% de les dones ha patit violència masclista per part de la seva parella o exparella des dels 15 anys.

-

Un 54,7% ha patit alguna agressió masclista des dels 15 anys.

-

Un 15,9 va patir violència masclista durant la infància (fins als 15 anys).

-

Un 31% han viscut fets de violència masclista molt greus al llarg de la seva vida.

14


Com veiem, el masclisme no és un problema aïllat, sinó generalitzat. Aproximadament un 70% de les dones han patit algun tipus de violència o agressió masclista al llarg de la seva vida i tot això excloent comentaris, gests i exhibicionisme.

Transfòbia

Un dels problemes principals que comporta l’assignació del gènere a partir del sexe és la transfòbia. En donar per fet que un sexe mascle donarà com a resultat a una persona del gènere masculí i que el sexe femella donarà com a resultat a una

Imatge 12

persona del gènere femení, es genera aquest tipus de discriminació. La veiem, com el masclisme, en l’àmbit laboral, l’esportiu, el social... les persones trans solen estar molt invisibilitzades fins i tot dins del col·lectiu LGBTI+ i és per això que moltes vegades no se sent parlar de casos de violència trànsfoba. Per posar un exemple de transfòbia he recollit els resultats d’una anàlisi estadístic realitzat per l’Agència pels Drets Fonamentals de la Unió Europea el 2012. Farem unes breus pinzellades dels resultats sense inferir molt en aquests, només per mostrar algunes dades estadístiques.

Aquesta diu que: En l’àmbit laboral, més d’un de cada tres enquestats es van sentir discriminats pel fet de ser trans a l’hora de buscar feina (un 37%), i un quart d’ells (27%) indica que ha patit discriminació a la feina.

15


En l’àmbit de l’educació, una quarta part de les persones trans enquestades que estan escolaritzades o matriculades en centres universitaris o tenen fills en centres escolars o universitaris afirma haver patit discriminació per part del personal del centre durant els 12 mesos anteriors a la realització de l’enquesta. Així com un 29% dels estudiants trans. Per últim, en l’àmbit sanitari, aproximadament un de cada cinc enquestats que van recórrer a serveis sanitaris (22%) o serveis socials (19%) en l’any anterior a l’enquesta van sentir que el personal els havia tractat e manera discriminatòria pel fet de ser trans. A partir d’aquests resultats, l’estudi s’endinsa en cada àmbit afectat. També mostra el cas d’algunes víctimes de transfòbia.

Un exemple és el cas de Sarah Schulze, una dona transsexual que va ser despatxada quan l’empresa per la qual treballava (Tüv Rheineland Group) va ser comunicada de la seva operació de canvi de sexe. L’empresa situada al Prat de Llobregat es justificava dient que aquesta condició feia que no pogués ser de cara al públic.

Un altre cas situat a Catalunya és el de Carmen Martínez, que va patir durant un any insults per part dels companys de treball a causa de la seva operació de canvi de sexe. Assegura que, després de quatre anys treballant per a l’empresa, va patir mòbing laboral, ja que feia feines que no pertanyien al seu lloc de treball, com netejar els lavabos. Va ser despatxada a causa de les discussions i disputes amb els seus companys i companyes, provocades pels insults dirigits cap a ella.

Un altre cas semblant és el de María Jesús Lastra, una dona trans que havia aconseguit una entrevista de treball en una “bocateria” i havia aconseguit el treball. Després de dues hores treballant, el seu cap, que no havia estat present durant les seves primeres hores de treball, la va despatxar després de preguntarli per la seva identitat de gènere.

16


Opressió gèneres no binaris

També ens adonem que la societat actual sol tenir en compte únicament dos gèneres: el masculí i el femení i, encara que, com ja hem vist, hi ha moltes identitats de gènere diferents (acceptades o no depenent de la cultura i el territori), aquestes no solen estar acceptades. És per això que també es genera un rebuig i una opressió

Imatge 13

cap a persones de gèneres no binaris. Aquest, és un dels àmbits menys estudiats i és per això que els estudis sobre violència a persones amb gèneres no binaris és limitada, tot i així sí que es poden trobar estudis que se centren en la violència cap a persones transsexuals i no binàries en conjunt. Segons l’Observatori de Persones Trans Assassinades realitzat al 2018: S’han reportat 2982 casos de persones trans i de gèneres no binaris en 72 països del món entre l’1 de gener del 2008 i el 30 de setembre del 2018. L’actualització del TMM va registrar 369 casos entre l’1 d’octubre de 2017 i el 30 de setembre de 2018).

Interfòbia

Un altre dels problemes que provoca aquesta forta diferenciació entre homes i dones i exclusió cap a les altres identitats de gènere és la Interfòbia*. Aquestes persones, com que no neixen amb uns genitals

considerats

“masculins”

o

Imatge 14

“femenins” no encaixen al sistema binari (que relaciona el sexe amb el gènere) i són classificats amb un gènere utilitzant criteris poc clars.

17


Com que la intersexualitat no està gaire visibilitzada encara avui en dia, no he trobat estudis que mostrin dades estadístiques sobre discriminació interfoba. Tot i així, sí que hi ha reculls fiables de testimonis intersexuals que expliquen la seva història. Un dels testimonis és la Paula, la mare d’una nena intersexual. Narra la història de la Inés des del part, els moments de confusió, el veredicte dels metges, el desenvolupament de la Inés, la decisió dels pares quant a l’operació, etc.

Primer explica el dia del part, en què suposadament anava a parir a la Inés. En el moment de néixer els metges van veure que tenia sexe ambigu i la Paula es va sentir molt preocupada al veure les reaccions dels metges (textualment: “ver dudar tanto a los médicos, la ausencia de tacto y empatía de alguno de ellos y el lenguaje técnico e incomprensible que empleaban para darnos la poca información que tenían, no ayudaba en absoluto”).

Van estar realitzant proves durant diversos dies i

intentaven evitar el tema amb les persones de la planta perquè encara no ho tenien assumit i normalitzat. La Paula, però, va canviar el seu punt de vista en comentar-ho amb una altra mare, el fill de la qual estava bastant greu (textualment: “Siempre recordaré a la primera persona ajena a nuestro círculo más íntimo a la que le conté la historia de Inés [... ] un día nos lanzamos y le contamos la verdad a ver qué pasaba, le dijimos que tenía genitales ambiguos y que nadie sabía decirnos cuál era su sexo. Su rostro ni se inmutó: “¿Y?” Creo que esto fue un punto de inflexión” ).

Finalment, després de

molts estudis els metges van verificar que suposadament encaixava més amb el perfil de noia i van decidir operar-la quan creixés però, uns dies abans de fer-ho, els seus pares es van tirar enrere perquè pogués ser ella la que decidís sobre el seu cos. Ara ella no s’ha definit amb cap gènere de moment i viu com qualsevol altra persona, els seus pares esperen el moment per explicar-li tot de manera detallada i que pugui comprendre el seu cos.

Un altre testimoni és la Laura, una dona intersexual amb la síndrome de Morris. La seva peculiaritat no se la van detectar en néixer com al cas anterior, sinó al

18


cap de 14 anys, en anar al ginecòleg. La Laura va anar-hi perquè encara no tenia la menstruació i va sortir amb una informació que ningú s’esperava: era intersexual.

Quan la seva família va estar informada van decidir evitar-ho i no parlar sobre el tema deixant la decisió d’operar-se en les mans de la Laura. El ginecòleg que l’havia consultada li havia dit que no expliqués el que li passava i ella així ho va fer. Va anar creixent i amagant la seva condició fins que als 21 anys va anar a un altre ginecòleg que va ser el que li va dir que patia la síndrome de Morris i que el seu cariotip era XY, també li va dir que tot i que era una dona normal i no patia cap malaltia no ho podia explicar a ningú i s’havia d’operar com més aviat millor (textualment: “Me advirtió que era muy importante que esa información no saliera de aquel despacho y que era mejor ocultársela a mi padre para que no se preocupara”),

encara que a

nivell de salut no tenia cap problema.

Després de l'operació i d'efectes secundaris dels quals ningú l'havia informat, va decidir tornar-se a operar per acabar de formar la seva vagina. Tant el primer com el segon ginecòleg al qual va anar li havien dit que no podria mantenir relacions sexuals amb penetració, però l'opinió d'un tercer ginecòleg era diferent. A partir d'aquell moment la seva vida va canviar: va passar a tenir una casa, una parella estable, una feina, podia mantenir relacions sexuals amb penetració... tot i així mai va explicar a la seva parella de la seva condició i va viure oprimida una relació que va durar 7 anys..

Als 29 anys va començar a prendre acció per estimar-se a ella mateixa i, després d’una altra visita al ginecòleg que va acabar malament, va decidir anar al psicòleg. Va deixar tota la seva vida enrere i es va començar a acceptar.

De sobte va rebre una notícia: la seva nova neboda també seria intersexual, conseqüència d'aquesta sorpresa va contactar amb la fundació GRAPSIA, va parlar sobre el seu cas i el de la seva neboda. Es va poder posar en contacte

19


amb metges professionals que van descobrir més casos d'intersexualitat a la seva família. A partir d’aquest moment, la Laura s’ha anat acceptant i estimant cada vegada més i, reflexionant, veu que el que la va portar a sentir-se tan malament amb ella mateixa va ser ocultar i silenciar la veritat.

Homofòbia i bifòbia La distinció entre gèneres també crea homofòbia* i bifòbia* perquè, en diferenciar entre gèneres, també es diferencia entre atracció sexual cap a dones, cap a homes (en el cas que es consideri una altra identitat, també cap a aquella identitat) o cap a ambdós gèneres. Provocant així reaccions bífobes i homófobes.

Imatge 15

Un estudi realitzat el 2018 per l’Observatori Contra l’Homofòbia demostra l’existència d’aquesta opressió i discriminació vigent encara avui en dia. Tot i que sembla que l’homosexualitat i la bisexualitat estan gairebé acceptades a la societat, segons el document “Estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya 2018” realitzat per l’observatori Contra l’Homofòbia (OCH), el 55’7% de les agressions han anat dirigides cap a aquests sectors del col·lectiu. Els homes gais o bisexuals han patit aquestes discriminacions sobretot en forma d’agressió verbal o física, amenaces, bullying... en diferents àmbits: el familiar, el sanitari, l’acadèmic... en les dones lesbianes o bisexuals destaquen sobretot les agressions verbals i l’assetjament. La província on més agressions s’han denunciat ha estat Barcelona (81’1%), on s’ha vist un gran augment respecte a l’any passat. La franja d’edat més afectada ha estat dels 36 als 45 anys. I els mesos on més denuncies s’han registrat, han estat abril, juliol, setembre i desembre.

20


COM ENFRONTAR-LO Una vegada exposada tota la teoria sobre què és el gènere i com afecta la societat, seria lògic preguntar-se com poder solucionar tots aquests problemes que produeix. És per això que en aquest apartat parlarem tant de la lluita feminista des dels seus principis fins avui dia, com de la lluita de la comunitat LGBTI+*.

Els problemes causats pels gèneres no són pas actuals únicament, sinó que han afectat moltes generacions. És per això que hi ha hagut col·lectius i comunitats que han lluitat per la igualtat entre gèneres, és el cas de la comunitat feminista i la comunitat LGBTI+.

Feminisme: història i actualitat

Ja hem estat parlant sobre el feminisme en altres apartats del treball, i sabem de manera general què és. Però en aquest apartat l'estudiarem en profunditat. El feminisme suposa un canvi en les relacions socials entre homes i dones i una eliminació de la jerarquia present, del sistema patriarcal.

Encara que els principis del feminisme no estan clars (no podem dir una

Imatge 16

data on va sorgir la primera dona feminista), el feminisme com a lluita organitzada i col·lectiva té lloc a mitjans del segle XIX. Les dones van participar (tot i que de manera subordinada) en la Revolució Francesa i les revolucions socialistes.

Primera onada del feminisme Es van alçar aprofitant els ideals il·lustrats d'igualtat i racionalitat i les noves condicions de treball sorgides a partir de la Revolució Industrial. Alguns dels fets més destacables de l'època són la Declaració dels Drets de les Dones i la

21


Ciutadania d'Olímpia de Gouges on afirmava que els drets de les dones estaven limitats pels homes i que aquesta situació havia de ser reformada (a causa d'això va ser guillotinada). Un altre fet important el trobem el 1792 quan Mary Wollstonecraft escriu la Vindicació dels drets de les dones plantejant idees impensables per a l'època: igualtat de drets civils, polítics, laborals i educatius, així com el dret al divorci com a lliure decisió de les parts. El 1842, Floran Tristán publica La Unió Obrera, on presenta el primer projecte d'una internacional de treballadors que la dona "és la proletària del proletariat". Després de lluitat per la igualtat de gènere aprofitant els principis teòrics de la Il·lustració, es va demostrar que, a la pràctica, aquests principis no eren tan igualitaris. L'objectiu de la nova lluita feminista passaria a ser el dret al sufragi, mitjançant el qual podrien aconseguir els seus altres objectius.

Imatge 17

22


Segona onada del feminisme

La nova lluita estava formada majoritàriament per dones de la burgesia, encara que també hi havia un percentatge més petit de dones obreres, provinents dels Estats Units i Gran Bretanya. Les sufragistes participaren en les societats antiesclavistes dels estats nortenys. El 1848, Elizabeth Cady Stanton va convocar a l'Església de Sèneca Falls, el primer congrés per reclamar els drets civils de la dona. Acabada la guerra civil, es va concedir el dret a vot als homes negres però no a les dones. El 1920, després de dures lluites, es va reconèixer a la Constitució el dret a vot sense discriminació de sexe. A Gran Bretanya la lluita feminista estava unida a la lluita per la millora de les condicions de treball. El 1903 es va crear la "Woman's Social and Political Union" dirigida per Emmiline Pankhurst, que va organitzar actes de sabotatge i manifestacions violentes. El 1913 es va començar a perseguir i empresonar a les integrants de l'organització. En arribar la Primera Guerra Mundial el govern britànic va declarar l'amnistia per a les sufragistes i van ser les encarregades de substituir la mà d'obra masculina en la producció durant la guerra, una vegada acabada la guerra, es va concedir el vot de les dones.

A Amèrica Llatina el feminisme no va tenir tanta repercussió com el que veiem als Estats Units, Gran Bretanya o Europa i estava molt més centralitzat en la participació de sectors d’elit. A Argentina la lluita estava dividida entre un corrent burgés i un corrent de tendència classista i sufragista en la qual va militar Carolina Muzzilli. Des de 1900 van sorgir diversos centres i lligues feministes. El 1918 es va fundar la Unió Feminista Nacional i dos anys més tard el Partit Feminista, dirigit per Julieta Lanteri. Molts anys més tard, el 1947, les dones van adquirir un paper rellevant a la política argentina, amb María Eva Duarte de Perón, qui va promoure la llei de drets polítics de la dona.

En acabar la Segona Guerra Mundial, les dones van aconseguir el dret a vot a quasi tots els països europeus. Durant aquesta etapa destaquen Emma Goldmann que relacionava la lluita feminista amb la de la classe obrera, Simone

23


de Beauvoir, autora del Segon sexe i Betty Freidan, autora de Mística de la feminitat.

Imatge 18

Tercera onada del feminisme

A finals dels seixanta comença el que es coneix com a "nou feminisme". Els temes principals de lluita són la redefinició del concepte de patriarcat, l'anàlisi dels orígens de l'opressió de la dona, el rol familiar, la divisió sexual del treball, la sexualitat, la reformulació de la separació d'espais públics i privats i l'estudi de la vida quotidiana. Proposa la idea que no es pot donar un canvi social en les estructures econòmiques si no es dona alhora un canvi en les relacions entre els sexes. Aquest nou feminisme va ser un pas important cap a la igualtat però no va aconseguir modificar el rol de les dones, ja que, encara que es van aconseguir canvis en l'àmbit legislatiu, no es va aconseguir un endinsament cap a les veritables causes de l'opressió.

Una frase que defineix bastant la lluita feminista d'aquesta època és la que va dir Beauvoir: "no es neix dona, s'arriba a ser-ho", intentant comunicar que la

24


naturalesa no encadena als éssers humans. Es reivindica amb aquesta frase el dret al plaer sexual de les dones.

Durant la història hi ha hagut diverses tendències i orientacions dins del feminisme.

Imatge 19

Una de les línies dins del feminisme ha estat la línia radical, aquesta tenia com a objectiu reprendre el control sexual i reproductiu de les dones i augmentar el seu poder econòmic, social i cultural i destruir les jerarquies i la supremacia de la ciència, crear organitzacions solidàries i horitzontals. Proposava també una revalorització del que és femení, plantejant una oposició radical a la cultura patriarcal i a totes les formes de poder (que consideraven de l'home), rebutjaven l'organització, la racionalitat i el discurs masculí. El món femení es definia en termes de no-poder. Destaca a França, Itàlia i Espanya amb ideòlogues com Annie Leclerc, Luce Yrigaray, Carla Lonzi i Victoria Sendón de León.

A aquest s'oposa el feminisme de la igualtat, que planteja aconseguir la profundització de la igualtat fins a abolir totalment les diferències artificials de cada sexe. Les feministes de la igualtat negaven l'existència de valors femenins i assenyalaven que l'única diferència vàlida és l'opressió.

25


Es consideren feministes de la igualtat tant liberals com socialistes, però de maneres diferents:

Les liberals consideren que el capitalisme és la via per arribar a la igualtat de gènere, creu que l'opressió és causada per la cultura tradicional que no permet l'emancipació de les dones. Destaca als Estats Units.

El feminisme socialista coincideix en alguns aspectes amb el radical però es basa en la destrucció del sistema capitalista per arribar a la igualtat. Relaciona l'explotació de classes amb l'explotació de la dona. Destaca a Anglaterra, Espanya i Amèrica llatina.

El feminisme del segle XXI es mostra com un projecte divers, en el que coexisteixen diferents posicions ideològiques que s'expressen a través de les múltiples corrents teòriques: reformista, radical, socialista, marxista, de la igualtat, de la diferència, postcolonial, postmodern, ecofeminisme, etc. La nova irrupció dels ciberactivismes* a les xarxes durant l'última dècada, suggereixen el naixement d'una nova onada feminista.

Comunitat LGBTI+: història i actualitat Edat antiga : Trobem exemples de pràctiques sexuals homosexuals ja des de l'edat antiga quan, encara que el matrimoni heterosexual era obligatori, les relacions homosexuals eren un privilegi que només uns pocs podien tenir.

A la regió de Sumèria veiem exemples d'homosexualitat des de l'Edat Antiga, on fins i tot hi havia uns sacerdots anomenats "assinu" que eren obertament homosexuals. A Babilònia també trobem exemples de relacions homosexuals entre homes reflectides en novel·les i documents. També estava relacionada amb l'església i fins i tot existia l'anomenada prostitució masculina sagrada. Els assiris però, castigaven l'homosexualitat amb la castració.

26


A Egipte no trobem tantes mostres com a les diferents zones mesopotàmiques però una de les mostres de relacions homosexuals és el mite de Seth i Horus. La interpretació de l'obra és una mica ambigua i hi ha diverses teories, però una de les més acceptades és que era una parella homosexual; tot i això, la novel·la no especifica quina era la consideració de l'homosexualitat a l'època.

Els primers documents escrits que especifiquen pràctiques homosexuals els trobem a Grècia, un dels costums més arrelat a la seva cultura era la pràctica de la pederàstia homosexual. També eren usuals les pràctiques sexuals homosexuals amb esclaus i la prostitució homosexual, encara que no estaven acceptades per la societat, com era el cas de la pederàstia. Veiem també a Grècia les primeres mostres d'homosexualitat femenina. A Esparta, a més, també existia un tipus de pederàstia femenina. A Grècia també trobem exemples d'homes que eren castrats i portaven a terme un paper femení a la societat, el que podria ser mostra de transsexualitat. La imatge mostra una escena de seguici a un adolescent, pederàstia homosexual. Els joves començaven a tenir aquest tipus de relacions durant la pubertat, quan les dones eren entregades a homes majors per casar-s’hi, amb la diferència que elles no podien decidir a la persona i els nois joves sí. Vas de figures negres, 530-520 aC.

Imatge 20

A Roma veiem dues reaccions cap a l'homosexualitat, per una part estava restringida per la lex scantinia i per altra era ben vista i fins i tot practicada per emperadors i figures importants, com Juli Cèsar. Veiem exemples de prostitució masculina i sexe homosexual amb esclaus. A Roma es van produir també els primers matrimonis entre homes, hi havia persones que es casaven tant amb homes com amb dones. La pràctica de l'homosexualitat va començar a ser castigada i prohibida a causa de l'arribada de l'era Cristiana.

27


Copa de plata romana. Té representacions homoeròtiques (actes sexuals entre dos homes). Es diu que va ser trobada juntament amb monedes de la dinastia Juli-Claudia, del segle I dC. Copa Warren

Imatge 21

A l’Àsia Oriental també veiem mostres d’homosexualitat i, de fet, gairebé tots els membres de la dinastia Han van portar a terme pràctiques homosexuals. També veiem, analitzant registres històrics, pràctiques lèsbiques. Ens han arribat moltes obres d'art representant amor o relacions sexuals entre persones del mateix gènere. A Índia trobem registres històrics en el Rid-Veda, en contes tradicionals i, fins i tot, en textos mèdics i jurídics, que parlen d'un tercer gènere.

Segles V-XV: Una tipus de ceràmica que caracteritza la cultura de SudAmèrica és la dels “Huacos”, escultures que representaven parelles homosexuals (masculines o femenines) tenint relacions sexuals.

Imatge 22

Amèrica: abans del 1492 existien a Amèrica persones "de dos esperits" en moltes tribus indígenes, eren persones que portaven a terme rols i costums masculins i femenines alhora. També trobem registres de persones transsexuals d'ambdós gèneres en més de 130 tribus, així com de relacions homosexuals entre homes, una de les més tolerants era la dels tolteca. Així i tot, és veritat que hi havia lleis castigaven l'homosexualitat. En la cultura maia també hi havia penes molt dures però s'acceptava el sexe homosexual abans del casament. En l'imperi Inca és on trobem més diferencies segons la zona, des dels castics més durs fins a l'acceptació total.

28


En aquesta obra se’ns relata un fet històric, se’ns mostra una execució de natius americans homosexuals portada a terme per Vasco Núñez de Balboa. Grabat de Johann Theodor de Bry.

Imatge 23

Àsia oriental: a la Xina, com ja passava des de temps enrere, l'homosexualitat estava totalment acceptada, veiem exemples en textos, elements decoratius, pintures i dibuixos. Al Japó també trobem mostres literàries que ens parlen d'homosexualitat i transsexualitat. La pederàstia homosexual estava acceptada entre els soldats.

En les façanes de molts temples indús trobem mostres d’escultures respresentant relacions sexuals de tots tipus, en aquest cas veiem a un monge masturbant a un laic que el saluda.

Temple Khajuraho

Imatge 24

Europa: amb la caiguda de l'imperi romà d'occidents, l'homosexualitat es va seguir practicant lliurement encara que era considerada un pecat i, en alguns casos, era castigada amb la castració i el desterrament, fins i tot a l'Imperi Romà oriental justinià era castigada amb pena de mort. A mesura que el teocentrisme es va anar implantant a Europa, també ho va fer la intolerància cap a l'homosexualitat. Es portaven a terme pràctiques homosexuals i casaments de forma clandestina. Les lleis van ser cada vegada més estrictes. Representacióde la mort a la foguera del cavaller Von Hohenberg i el seu escuder condemnat per Sodomia davant les muralles de Zúrich (1482). Imatge 25

29


Països musulmans: tot i que segons la religió l'homosexualitat no estava acceptada, no hi havia una restricció tan gran com la que hi havia per exemple a Europa, sempre que les pràctiques sexuals homosexuals es portessin a terme en privat. Veiem a través d'obres literàries, pederàstia homosexual.

Veiem a Sha Abbas I el Gran amorosament unit amb un patge, amb el que comparteix vi i una dedicatòria que diu “tant de bo la vida et doni tot el que els teus llavis desitgin dels teus amants, del riu i de la copa. Imatge 26

Últims segles:

Europa: Durant els segles XVII i XVIII veiem mostres d’homosexualitat entre persones adultes que se solien trobar en bars o locals específics on també se solien veure espectacles de persones transvestides. En contra, s’organitzaven escarments, on fins i tot s’assassinava a persones (un exemple pot ser la massacre de 1730 a Àmsterdam on van ser assassinades més de 24 persones).

Inquisició espanyola: La Inquisició espanyola va provocar que la persecució cap a persones homosexuals augmentes i, de fet, entre el 1570 i el 1630 van ser executades unes 1000 persones. A Portugal, Espanya i Itàlia veiem moltes mostres d’empresonament, persecució i execució a persones homosexuals. Als països amb esglésies reformades també es feien persecucions estrictes a persones homosexuals i es castigava fortament l’homosexualitat i la zoofília, llei que es va adoptar pocs anys més tard a Espanya.

30


Arribada de la Revolució Francesa: La revolució francesa va abolir el 1791 delictes entre els quals es trobava la sodomia (considerar certes pràctiques sexuals com a delictes) però es van introduir altres mesures de restricció que van acabar afectant la pràctica homosexual. Les conquestes de Napoleó i la influència francesa es van estendre per Europa i van dividir-la en territoris que acceptaven la homosexualitat i països que, per llei, encara la consideraven un delicte, a causa d’aquesta divisió hi va haver molt moviment de persones homosexuals i en general del col·lectiu LGBTI+ que es van traslladar cap al sud en recerca de llibertat i, a més, també va provocar un augment de les protestes cap a la llei de la sodomia que prohibia aquestes pràctiques; destaquen activistes com Karl Heinrich Ulrichs, Károly Mária Kertbeny i Edward Carpenter. Aquest activisme que va començar a Europa es podria considerar el principi del moviment LGBTI+.

Alemanya abans del nazisme: Tot i que a Alemanya l'homosexualitat estava penada segons la llei, durant la república de Weimar la pressió policial era baixa i això va fer que a Berlín se situessin molts locals i clubs nocturns gais. També hi havia cabarets on actuava gent trans. Una de les figures destacables en aquesta època és Magnus Hirschfeld, qui va difondre l'anomenada reforma sexual, reclamant drets civils i l'acceptació social d'homosexuals i transsexuals. També va crear i dirigir l'institut per la investigació sexual que, junt amb l'organització anomenada Comunitat dels propis fundada per Adolf Brand, Benedict Friedlaender i Wilhelm Jansen, van representar dues grans bases sobre les quals s'assentava la lluita LGBTI+ a Alemanya. Tot seguit a la seva creació es van crear altres organitzacions i es van publicar revistes. En l'àmbit cultural també es respirava el clima reivindicatiu, amb la publicació de notícies, articles, revistes, butlletins, llibres i, fins i tot, pel·lícules. Es va intentar enderrocar l'Article 175 (en contra de l'homosexualitat) diverses vegades sense èxit. El 1930 es va portar a terme la primera reassignació de sexe.

31


Alemanya nazi: Tots aquests avenços, però, van ser enderrocats en arribar Hitler i el partit nazi al poder que, no només va tirar enrere tots els avenços que s'havien fet en els últims anys, sinó que, a més, va endurir encara més l'article 175 que es volia abolir, aquest deia: "Un acte sexual antinatural comès entre persones de sexe masculí o

Imatge 27

entre humans i animals és punible amb presó. També pot suposar la pèrdua dels seus drets civils". Els considerats homosexuals d'Alemanya i de territoris ocupats van ser portats a camps de concentració i alguns fins i tot van ser executats. Entre 10000 i 15000 van ser enviats a diferents camps i només 4000 van

Imatge 27

sobreviure. Per diferenciar-los d'altres col·lectius, als camps de concentració els homosexuals portaven un triangle invertit de color rosa i els que, a més d'homosexuals, eren jueus els obligaven a portar una estrella de David amb el triangle invertit de color rosa. En el cas de les dones es van suspendre totes les institucions a favor de l'homosexualitat femenina però no van patir una persecució aparent tan estricte com la dels homes (tot i que eren enviades a prostíbuls i camps per prostituir-se i moltes vegades se les penava amb presó). En acabar la guerra, tot i que a finals dels anys 90 es va fer una reunió per enderrocar totes les lleis que havien causat injustícia, la dels homosexuals no va ser considerada com a tal i no va ser fins al 2002 que va passar a ser considerada com a injusta. A Itàlia i a Espanya, amb els governs feixistes de Mussolini i Franco respectivament, també hi va haver persecució i forts castics per les persones homosexuals.

Unió Soviètica: Paral·lelament a la persecució nazi, a la Unió Soviètica estava havent-hi una persecució menys coneguda però igual de devastadora, la consideraven una degeneració, una tara, un error lligat a la burgesia privilegiada que anava en contra del socialisme i, per tant, havia de ser erradicada.

32


Àsia: A Àsia, que sempre havia estat caracteritzada per ser molt tolerant amb l'homosexualitat, es van anar implantant punts de vista més estrictes i intolerants, passant a ser perseguida com a delicte aplicant el Sharía (lleis islàmiques), els castics podien anar des de multes o fuetades fins a presó o mort. Tots els territoris ocupats pels territoris occidentals van anar adquirint els valors discriminatoris i les lleis contra l'homosexualitat. Amb l'arribada del comunisme també hi va haver una gran persecució de l'homosexualitat i no va ser fins al 2001 quan es va retirar del codi penal i de la llista de malalties mentals.

Àfrica: Si ens fixem en els territoris de l'Àfrica Subsahariana, veiem que les pràctiques homosexuals (femenines i masculines) eren acceptades sempre que aquestes fossin invisibles per a la societat. Fins i tot es van celebrar matrimonis entre homes però, amb l'arribada del colonialisme i les religions (cristiana i islàmica), Àfrica es va convertir, i segueix sent avui en dia, un dels territoris més homòfobs del planeta.

Estats Units: Als Estats Units la llei de la sodomia va ser heretada del Regne Unit i, en independitzar-se, la llei va seguir sent utilitzada, quan va arribar la Revolució Francesa i la il·lustració, el liberalisme que va aparèixer amb elles va fer que les penes per homosexualitat no fossin tan dures, encara que seguia sent castigada. Com també havia passat a Alemanya i arreu del món, amb l'arribada de la psicoanàlisi, l'homosexualitat va passar a ser considerada com una malaltia mental. Durant el segle XX hi va haver molts canvis en la societat i els drets LGBTI+ anaven millorant i empitjorant segons el tipus de govern que estigués al poder. L'organització "Society for Human Rights" i l'"Informe Kinsey" són punts clau en la lluita LGBTI+.

33


Iberoamèrica: A Iberoamèrica, veiem diferencies entre els diferents països, alguns van despenalitzar l'homosexualitat al segle XIX, altres al XX i altres al XXI; un cas destacable és el de Veneçuela, on l'homosexualitat mai va ser penalitzada. Organitzacions destacables són "Nuestro Mundo", el "Colectivo de la Liberacion Homosexual", la "Comunidad del Orgullo Gay" i la "Comunidad Homosexual Argentina".

El moviment homòfil: El

moviment

homòfil

va

ser

un

moviment

homosexual liderat per persones que utilitzaven el nom d'"homofília" per allunyar-se de la imatge estereotipada del sexe i centrar-se en l'amor entre persones del mateix gènere. Era un moviment moderat en comparació amb els seus antecedents. Es van crear diverses organitzacions homòfiles com "COC",

"Forbundef

af

1948",

"International

Homosexual World Organisation", "Homosexual

Revista: “El círculo en Suiza”. Imatge 28

Law Reform Society i "Campaign for Homosexual Equality" entre altres, que van difondre revistes de caràcter científic parlant sobre l'homosexualitat.

Disturbis de Stonewall: Durant els anys 60 es negava la llicència

per

servir

alcohol

a

homosexuals i, a conseqüència d'això

s'organitzaven

batudes

policials regularment. El 28 de juny de 1969 una d'aquestes batudes a Stonewall

va

fer

que

els

homosexuals es llancessin contra

Imatge 29

les forces policials. Es van crear

34


disturbis durant dies i al març de l'any següent van ser detingudes 167 persones al "Snake Pit", un altre bar freqüentat per homosexuals. Tot i que ja hi havia hagut situacions semblants anys enrere, aquest fet va marcar la història LGBTI+ i va provocar que cada any se celebrés el Dia internacional de l'Orgull LGBTI+, que perdura encara avui en dia.

Era de la SIDA: El començament de l'era de la SIDA es considera que va ser el 5 de juny de 1981 quan el Centre per a la Prevenció i Control de Malalties va convocar una conferència on es parlava de 5 casos de pneumònia a Los Angeles, al mes següent van aparèixer

Imatge 30

diversos casos de sarcoma de Kaposi; l'aparició d'aquestes malalties alhora va ser molt sorprenent. La majoria d'afectats eren homes homosexuals sexualment actius i l'aparició de taques roses a la pell dels infectats va fer que s'anomenés la pesta rosa. Un temps més tard es va veure que els afectats no eren només els homosexuals però, així i tot, aquesta idea es va quedar arrelada a la societat per molts anys. Després de mesos d'investigació es va descobrir el VIH (virus d'immunodeficiència humà), era un virus que provenia del VIS (virus d'inmunodeficiència en simis) i que havia passat als humans a causa del consum de la carn d'aquests animals a Àfrica. Tot i que encara moltes persones creuen que es va estendre per Europa a causa de relacions sexuals homosexuals, la veritat és que es podia estendre entre tota mena de relacions sexuals o a través de la sang. Tot i això és cert que moltes persones homosexuals van patir SIDA, ja que l'ús del preservatiu era considerat un mètode anticonceptiu però no per evitar malalties. Moltes persones van morir abans de l'aparició dels tractaments antiretrovirals. Es va generalitzar l'ús del condó en relacions sexuals de tota mena a conseqüència de la por provocada per l'epidèmia de la SIDA.

35


Consideració de l'homosexualitat: Amb l'aparició de la psicoanàlisi a la dècada de 1890 es va deixar de pensar que els homosexuals eren uns viciosos, pecadors o delinqüents per creure que eren malalts mentals. Però 100 anys més tard l'OMS va retirar l'homosexualitat de la "classificació estadística internacional de malalties i altres problemes de salut", Regne Unit, Xina i Rússia van seguir l'exemple i la van deixar de considerar malaltia mental.

Drets civils i matrimoni: Un cop que l'homosexualitat ja havia estat despenalitzada a Europa i Amèrica, la següent lluita ha estat lluitar pels drets civils i el matrimoni homosexual. El primer matrimoni que es va dur a terme va ser l'1 d'abril de 2001 en ser acceptat el matrimoni pels Països Baixos. Durant els anys següents diversos països van seguir l'exemple d'Holanda. Actualment alguns països accepten el matrimoni homosexual al complet, altres amb restriccions i altres, encara avui en dia, no el consideren legal.

Imatge 31

Aquest mapa ens mostra la situació actual entorn dels drets civils i el matrimoni de les persones LGBTI+, amb el color més fosc veiem els llocs on el matrimoni homosexual és legal, amb el blau entremig (zones com el Perú, Itàlia i Grècia) se’ns indica on és legal la Unió Civil, els països indicats amb gris clar ens mostren els llocs on l’homosexualitat és legal però sense unió civil i amb el color blau més

36


clar la zona on es reconeixen els matrimonis homosexuals realitzats en altres països. El color marró present, per exemple, a Rússia ens mostra les restriccions a la llibertat d’expressió i associació, el color groc la penalitat de jure però no aplicada de facto, als territoris indicats amb taronja, com el nord d’Àfrica, l’homosexualitat és penada amb presó, als llocs vermells amb cadena perpetua i, per últim, als de color granate, amb pena de mort.

37


CAP A ON ANEM Tot i que els canvis es produeixen molt lentament es fa evident que la lluita contra la discriminació per raons de gènere és un fet imparable i que va en creixement. Hi ha diferents escenaris en què es pot veure com l’evolució de la tolerància cap a la no discriminació per raons de gènere s’ha anat accelerant en les últimes dècades.

El decreixement del paper de les religions. L’herència d’una societat molt influenciada per la religió, tant aquí com en altres parts del món, ens situa en una posició de sortida poc favorable per arribar a la tolerància en qüestions de sexe/gènere. Fins i tot en èpoques passades, com a l’Edat Antiga hi havia hagut un nivell de tolerància més gran. Actualment trobem evidències que això està canviant. La mateixa església catòlica es planteja qüestions que uns anys enrere haurien estat impensables (l’ús de preservatius, el sexe fora del matrimoni, el celibat...) mostrant una tendència a l’obertura cap als canvis evidents en el pensament de la població en general i especialment dels joves. És veritat, però, que cada religió és diferent i n’hi ha de més i de menys tolerants quant a llibertat sexual.

-

El budisme prohibeix actualment la transsexualitat i la sexualitat activa en els ordres religiosos però accepten la diversitat d’orientació sexual entre les persones laiques.

-

El cristianisme està força dividit. En general, les grans forces cristianes (església catòlica i ortodoxa) rebutgen les relacions homosexuals basantse en els ideals tradicionalistes. Per altra banda hi ha ideals d’acceptació quant a l’orientació sexual per part dels protestants, fins i tot beneeixen unions

matrimonials

homosexuals

(congregacionalistes

i

unitaris

universalistes).

38


-

Pel que fa a l’hinduisme veiem mostres de pràctiques homosexuals al Kama-Sutra i moltes obres escultòriques i pictòriques que mostren pràctiques homosexuals. Fins fa poc, a Índia, l’homosexualitat era un delicte (art. 377: “Qui, voluntàriament, tingui contacte carnal contra l’ordre de la naturalesa amb un home, una dona o un animal, serà castigar amb la presó de per vida, o per un període que pot arribar als 10 anys i haurà de pagar una multa”).

-

Els textos islàmics mostren condemnes quant a l’homosexualitat. El càstig legal per la sodomia mostra variacions: des de la pena capital fins a càstigs de menor repercussió. L’homosexualitat (i la bisexualitat) estan prohibides en la majoria de països islàmics.

-

El judaisme no accepta les relacions sexuals entre homes, que pot arribar a ser castigada amb la pena capital. No hi ha referencies al sexe entre dones.

Des de fa anys s’està lluitant per donar a conèixer interpretacions dels textos religiosos menys literals i més tolerants, Un exemple el veiem en l’obra d’Andrés Hioeni, primer sacerdot a contraure matrimoni homosexual.

Estudis recents mostren que una majoria catòlica vol canvis quant a la tolerància cap al col·lectiu LGBTI+. Yougov, una organització que recull dades estadístiques sobre l'opinió de les persones d'arreu del món sobre diversos temes, va fer un estudi el 2018 sobre l'opinió de les persones catòliques quant al col·lectiu LGBTI+. Un 59% de les persones enquestades van senyalar que l'església catòlica hauria de reconsiderar la seva actual opinió i ensenyança sobre els temes LGBTI+, el percentatge és del 63% entre els catòlics practicants.

39


Abolicionisme de gènere Des de la societat també apareixen altres idees i noves formes de pensar que porten a plantejar-se que la definició dels gèneres (siguin dos o mes) està començat a perdre el seu sentit. L’espècie humana es va desenvolupant cada vegada més ràpidament i la concepció que tenim sobre el sexe i el gènere és cada vegada més lliure i sovint sorgeixen persones amb identitats diferents que no se senten integrades en el sistema, és per això que una de les idees recentment proposades és l’abolicionisme de gènere, una proposta que sembla efectiva a llarg termini. El gènere ha estat utilitzat durant molts anys per organitzar la societat, i d'aquesta divisió se'n beneficiaven moltes persones i empreses. Però amb l'augment de les protestes feministes i del col·lectiu LGBTI+ s'ha trobat aquesta proposta que podria canviar el món tal com l'entenem avui en dia.

Partim de la base que el terme "sexe" es refereix a les característiques biològiques i el terme "gènere" apareix per fer referència a les psicològiques o socials.

Doncs és a finals del segle XX, quan s'inicia la tercera onada del feminisme, que pensadores com Judith Butler, Christine Delphy o Monique Wittig comencen a replantejar-se aquesta divisió entre gènere i sexe al veure que durant tants anys ser dona o ser home podria determinar la teva vida. Va ser també als anys 90 quan es van començar a crear associacions com "Intersex Society of North America" a America que van donar molta visibilitat a les persones intersexuals i, per tant, al debat en relació amb el sexe i el gènere.

Des de molts anys enrere es creia en el binarisme de sexe i de gènere i eren idees que no es podien contradir. De fet, hi havia (i encara hi ha) una forta imposició del model binari com podem veure en el cas de les persones intersexuals, que havien de decidir-se per un dels dos gèneres i actuar com a tal fins al dia de la seva mort, pocs anys més tard també va passar a ser obligatori

40


operar-se per eliminar les parts del cos considerades del gènere contrari a l'assignat.

Sexe/gènere:

Encara que la lluita per diferenciar el sexe del gènere va ser molt important al seu temps, aquesta s'ha anat desenvolupant amb els anys i els seus objectius també han patit transformacions. L'objectiu principal sempre havia estat separar biologia (sexe) de cultura (gènere) i desmentir la frase de "biologia és destí". Actualment les noves teories feministes i de lluita contra la societat binaria busquen més aviat una modificació del sistema en general.

Sistema binari i no binari:

La biologia sempre havia semblat una gran opositora d'aquesta lluita però, si s'estudia en profunditat, es pot veure que afavoreix a la idea d'abolir els gèneres com va demostrar Grosz vint anys enrere. Ell diu que si seguim les teories darwinianes, veiem que la biologia no té relació amb el model binari del gènere, és la biologia la que determina com serà el cos humà però som nosaltres qui dotem de significat aquesta condició biològica, la manera en què accedim i definim el gènere és tan cultural com el gènere. El problema és que vivim en una societat jeràrquica: l'anomenada societat cishetero-patriarcal* i qualsevol persona que surti del model establert com a "normal" és un perill pel sistema, és per això que durant tants anys i encara avui en dia les persones intersexuals s'han de decantar per un dels dos sexes i un dels dos gèneres establerts i les persones que fugen de la cis-normativitat* pateixen opressió. Tot i això, aquest és un punt clau en la lluita contra el sistema binari, no tothom encaixa en el sistema per tant el sistema no és útil, el sistema falla. Segons Judith Butler és en aquestes "escletxes" on s'ha de començar la lluita per arribar a un model social no binari, en les contradiccions del mateix sistema. Biologia i cultura

41


L'opressió de la dona ha estat justificada moltes vegades per la biologia, però la manera en què definim el sexe és igual de cultural que el gènere i això demostra que la subordinació de l'home sobre la dona no és biològica, sinó que està afavorida per beneficis socials, polítics, econòmics i científics. La categoria de dona és una construcció social que es fa sobre el cos biològic femení com va dir Reverter anys enrere.

Un dels problemes principals avui en dia és que molts estudis que busquen les diferències biològiques entre homes i dones donen per fet que ser home i dona és una característica estable i, per exemple, estudien el seu cervell tenint en compte el sexe com a característica biològica però sense tenir en compte la influència social viscuda al llarg de la seva vida com un possible factor de canvi. Potser la manera en què accedim al sexe és errònia a l'hora de fer aquests estudis i s'hauria de veure, com va dir Judith Butler, com una característica cultural.

Llavors arribem a la pregunta de si hi ha alguna diferència entre gènere i sexe, perquè si els dos són culturals, es podrien arribar a confondre. La resposta que dóna Fraisse a aquesta pregunta és que el gènere determina l'opressió que hi ha a causa del sistema jeràrquic sexual. El gènere determina una classe i és per això que sorgeix la idea d'abolir-lo, per acabar amb les classes i així amb la desigualtat; sense donar oportunitat a recórrer a la biologia com a determinant de l'opressió. El sexe és simplement la manera en què accedim i definim les diferències biològiques.

Com diem que el gènere és culturalment implantat amb fins polítics, socials, econòmics i científics; la idea d'abolir el gènere comença posant en dubte aquesta implantació. L'objectiu d'aquesta abolició seria destruir la marca del gènere que produeix discriminació, opressió i subordinació.

42


Intersexualitat:

La intersexualitat és un factor clau a tenir en compte per defensar l'abolicionisme de gènere, ja que demostra la contradicció de la societat binaria. En una societat binaria, pressuposem que existeixen dos gèneres perquè existeixen dos sexes, aquesta afirmació es pot rebatre amb dos arguments.

En primer lloc que existeixin dos sexes (masculí i femení) no vol dir que existeixin dos gèneres.

No existeixen únicament dos sexes, perquè existeixen les persones intersexuals.

Hi ha un debat molt ampli sobre les persones intersexuals i, encara que a partir dels anys 90 es va començar a visibilitzar la intersexualitat, encara segueix sent un tema tabú que molta gent no coneix. Moltes vegades es veu la intersexualitat com un error biològic però no té per què ser així. Les persones intersexuals són obligades a decantar-se per un dels dos sexes a l'hora de néixer (òbviament no decideixen elles perquè no són conscients, sinó les persones que les tenen a càrrec) però poques vegades la cirurgia es fa amb per salut. És a dir, s'opera a una persona perquè pugui encaixar a la societat binaria en lloc de reformar aquesta societat perquè sigui més inclusiva.

43


Evolució intergeneracional

Un altre aspecte important a tenir en compte ve dels canvis en la manera de pensar de les persones més joves.

Retornant a la tesi principal del treball segons la que el coneixement és el camí per arribar a la tolerància i que aquesta és la raó per la qual els joves accepten les diferències de gènere millor que les persones més grans, he volgut saber si realment el coneixement de les mateixes té a veure amb l’edat.

Amb aquesta finalitat he preparat un formulari que han contestat 101 persones per determinar quin nivell de coneixement hi ha a la societat en relació amb diferents conceptes relacionats amb el gènere, el sexe i l’orientació sexual. No es tracta d’un qüestionari d’opinió sobre les diferents opcions sinó una prova de coneixements. Han contestat l’enquesta 101 persones d’entre 14 i 61 anys. Per analitzar els resultats he agrupat els enquestats segons els següents trams:

Edat

Edat

Nombre

de

mínima

màxima

participants en l’enquesta

Adolescents

14

19

48

Joves

20

34

11

Adults

35

49

14

Grans

50

61

28

Donat que als grups de joves i adults hi han participat poques persones, en algunes anàlisis on les diferències entre els dos grups no eren rellevants, he ajuntat els dos grups anomenant-los J+A.

44


D’altra banda, com que el nombre de persones no és igual en cada grup, per poder comparar els resultats he treballat sempre en percentatge de respostes sobre el nombre total de respostes a cada grup. L’enquesta consta de 3 blocs i un total de 13 preguntes i es fa arribar als participants mitjançant el següent enllaç a Google Forms:

https://forms.gle/hTiWFmjD1zNAZwxF7

Contingut de l’enquesta:

Orientació afectiva-sexual

1. Una persona que té la capacitat de sentir-se atreta únicament per persones del seu mateix gènere és... 2. Una persona que té la capacitat de sentir-se atreta per persones de tots els gèneres és... 3. L'orientació sexual d'una persona que no sent atracció sexual cap a altres persones és...

Igualtat de gènere 4. La igualtat entre els gèneres és l'objectiu principal de... 5. La masculinitat és... 6. La idea que les dones han de cuidar els fills i els homes han de treballar per poder portar diners a casa, és... 7. El feminisme lluita contra...

Gènere i sexe 8. Les persones que presenten una discrepància entre el sexe cromosòmic, les gònades (testicles o ovaris) i els genitals (interns o externs) són...

45


9. Les persones que se senten i es conceben a elles mateixes com pertanyents a un gènere diferent del que socialment i culturalment se'ls assigna segons el seu sexe de naixement són... 10. L’hipospàdia, la síndrome de Klinefelter, la síndrome d'insensibilitat als andrògens i la síndrome de Turner formen part de... 11. Les persones que es presenten, de manera puntual o duradora, amb una aparença considerada del gènere oposat al que socialment se'ls ha imposat són... 12. El gènere masculí i el gènere femení formen els gèneres 13. Una persona que sent concordança entre el gènere que se li ha imposat socialment i la seva identitat de gènere és... Hi havia diferents respostes entre les que escollir en cada pregunta (entre 3 i 5 opcions) i en totes estava la possibilitat de contestar “no ho sé amb seguretat”.

Anàlisi dels resultats: A l’hora d’analitzar les respostes he tingut en compte les respostes correctes, les incorrectes i les marcades com a “no ho sé amb seguretat”. Analitzem en primer lloc les respostes globals. El percentatge de respostes correctes en relació amb el total de respostes donades és d’un 71%, enfront del 14% d’incorrectes i el 15% de no respostes (“no ho sé amb seguretat”).

Total 100 80 60 40 20 0

46


Si ho analitzem però en relació a l’edat dels enquestats comencem a veure les primeres diferències.

Adolescents 100 80 60 40 20 0

Joves 100 80 60 40 20 0

Adults 100 80 60 40 20 0

Grans 100 80 60 40 20 0

Veiem un resultat escalonat, mostrant un major domini del tema en els adolescents (el percentatge de respostes correctes és gairebé del 80%), un domini mitjà en adults i joves (al voltant del 70% amb més coneixement per part dels joves) i un domini més baix per part dels grans (62%).

Pel que fa a les respostes incorrectes, el percentatge també va creixent amb l’edat (13%, 15%, 19% i 24%), sent el grup dels més grans el que més confusió mostra pel que fa al coneixement dels conceptes i els adolescents protagonitzant el coneixement més elevat.

Si no diferenciem entre si les respostes són incorrectes o no contestades i generalitzem els dos casos com a respostes “no correctes” veiem que, en general, al voltant d’un 70% de les respostes són correctes.

47


total 80 70 60 50 40 30 20 10 0 %no correctes %correctes

En aquest cas les diferències entre edats es veuen prou clares. Així, mentre els adolescents són coneixedors gairebé en un 80%, els més grans només arriben a un percentatge del 62%.

100

Adolesc… 79

80 60 40

100

69

60 40

21

20

20

0

0

100 80 60 40 20 0

Joves

80

Adults 34

66

100 80 60 40 20 0

31

Grans 62 38

48


Les següents gràfiques mostren per a cada grup d'edat i comparant-los entre ells, el nivell de coneixement de cadascun dels conceptes, diferenciant entre les 13 preguntes.

ORIENTACIÓ AFECTIVA-SEXUAL

1-Una persona que té la capacitat de sentir-se atreta únicament per persones del seu mateix gènere és...

Resposta correcta: HOMOSEXUAL 100,0 80,0 60,0

40,0 20,0

% NS %incorrecte %correcte

0,0

Veiem que la majoria de respostes són correctes (sobretot entre els adolescents), però veiem una confusió entre els termes “homosexual” i “heterosexual” en els grups de joves, adults i grans. Crida l’atenció que gairebé el 30% del grup de joves i adults i del grup de grans confonguin el terme.

49


2-Una persona que té la capacitat de sentir-se atreta per persones de tots els gèneres és... Resposta correcta: BISEXUAL 100,0 90,0 80,0 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0

% NS %incorrecte %correcte

En aquesta segona pregunta veiem un coneixement gairebé total del terme bisexual en els adolescents (97,9%), un coneixement menor per part de joves i adults (84%) i un coneixement encara menor per part dels grans (78,6%). Una de les diferències més destacables d’aquesta pregunta és que veiem que els adolescents que no contesten bé la pregunta és perquè no ho saben, mentre que tant joves com adults com grans, quan la contesten malament és perquè trien una opció incorrecta.

3-L'orientació sexual d'una persona que no sent atracció sexual cap a altres persones és... Resposta correcta: ASEXUALITAT 100,0 80,0 60,0 40,0 20,0 0,0

% NS

%incorrecte %correcte

50


L’asexualitat és un tema força conegut que presenta un 100% de respostes correctes tant en adolescents com en joves i adults i que només presenta un 3,6% de respostes no correctes (NS) en el cas de les persones grans.

IGUALTAT DE GÈNERE 4-La igualtat entre els gèneres és l'objectiu principal de... Resposta correcta: EL FEMINISME

100,0 90,0 80,0 70,0 60,0 50,0 40,0 30,0 20,0 10,0 0,0

% NS %incorrecte

%correcte

Veiem, com en la majoria de preguntes vistes fins ara, un resultat esgraonat, amb un 91,7% de respostes correctes per part dels adolescents, un 63,3% per part dels joves, un 57,1% per part dels adults i, finalment, un 46% per part dels grans. Crida l’atenció que totes les preguntes que no són correctes no vénen causades per una falta de coneixement, sinó per una confusió de termes.

51


Feminisme %correcte %incorrect e % NS

Per això he volgut analitzar les respostes incorrectes. Veiem que totes les que no són correctes han estat contestades malament, confonent el terme “feminisme” amb el terme “igualitarisme”.

Respostes errònies % de respostes en cadascuna de les opcions no correctes

%igualitarisme %masclisme % NS

52


5-La masculinitat és Resposta

correcta:

ELS

ROLS

I

ESTEREOTIPS

ASSIGNATS

CULTURALMENT ALS HOMES

100,0 80,0 60,0 40,0 20,0 0,0

% NS %incorrecte %correcte

En aquest cas també veiem que el coneixement és inversament proporcional a l'edat. El 91,7% de les respostes dels adolescents són correctes en enfront del 2,1% incorrectes i el 6,3% no contestades. Quant a Joves i adults veiem que el 76% són correctes en enfront del 20% incorrectes i el 4% no contestades. Per últim, veiem que els grans encerten en un 75% dels casos, el 25% restant contesta una resposta incorrecta. Veiem que no hi ha gaires casos de respostes contestades amb un NS, sinó que abunda més la tria d’una resposta incorrecta (sobretot en joves, adults i grans). Són els 2 grups de més edat els que aporten gairebé la totalitat de respostes incorrectes, i amb un alt percentatge, les persones més grans encara entenen la masculinitat com alguna cosa “natural” en els homes.

53


Errors 34%

8%

50%

8%

%musculatura

%def homes

%def.heteros

% NS

El 50% de respostes incorrectes defineixen la masculinitat com allò que defineix al conjunt de tots els homes, un 34% no contesta i, el 16% restant creu que o és el que caracteritza únicament heterosexuals o ve determinat per la seva musculatura.

6-La idea que les dones han de cuidar els fills i els homes han de treballar per poder portar diners a casa, és... Resposta correcta: UN ROL DE GÈNERE

100,0 80,0 60,0 40,0 20,0 0,0

% NS %incorrecte %correcte

En aquesta pregunta veiem un coneixement bastant generalitzat que supera en tots els casos el 90% de respostes correctes (91,7%, 92% i 92,2%).

54


7-El feminisme lluita contra... Resposta correcta: EL MASCLISME

100,0 80,0 60,0 40,0 20,0 0,0

% NS %incorrecte %correcte

En aquest cas, com també passava en la pregunta anterior, veiem que els adults i joves són els que tenen un desconeixement més elevat, amb un 16% de respostes no correctes. En general, però, el concepte és força conegut, hi ha poca confusió quan als seus objectius.

8-Les persones que presenten una discrepància entre el sexe cromosòmic, les gònades (testicles o ovaris) i els genitals (interns o externs) són... Resposta correcta: INTERSEXUALS

100,0 80,0 60,0 40,0 20,0 0,0

% NS %incorrecte %correcte

La intersexualitat és, amb diferència, el concepte menys conegut en qualsevol franja d’edat. De fet és un concepte força desconegut, ja que en cap grup les respostes arriben al 50% de les persones enquestades (els percentatges de respostes correctes són 31,3%, 18,2%, 42,9% i 14,3%).

55


Hi ha una abundància de respostes no correctes (tan incorrectes com no sé), en els joves i en els grans hi ha més respostes no contestades que incorrectes, mentre que tant en joves com adults veiem més respostes incorrectes que no pas no contestades.

Cal destacar que, tot i que els grans mostren més coneixement que els joves, aquests tampoc entenen un concepte que a la vista de les respostes incorrectes, confonen amb altres.

Si analitzem les respostes que no són correctes, veiem que hi ha un elevat nombre de persones que no n’estan segures però també una confusió generalitzada entre els termes “intersexual”, “transgènere” i “transsexual”; algunes persones, en menor mesura, també confonen el terme “agènere” amb l’intersexualitat.

Errors preg 8 160,00 140,00 120,00

100,00 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00 % NS

%tsexual % tgenere %agenere

56


Grans

J+A

Adolescents

100,00 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00

100,00 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00

%agenere

% tgenere

%tsexual

% NS

100,00 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00

Podem deduir que la majoria de respostes no correctes són donades pel desconeixement, però sorprèn l’elevat nombre de respostes incorrectes, els adolescents es decanten per no contestar però els joves i adults confonen els termes pensant que saben definir els conceptes, es confonen, sobretot, amb el terme transsexual. Els grans també es decanten per no contestar però veiem una confusió força generalitzada amb el terme transgènere.

9-Les persones que se senten i es conceben a elles mateixes com pertanyents a un gènere diferent del que socialment i culturalment se'ls assigna segons el seu sexe de naixement són... Resposta correcta: TRANSGÈNERE 100,0 80,0 60,0 40,0 20,0 0,0

% NS

El col·lectiu transgènere sembla més conegut en aquesta pregunta, el gràfic ens mostra un encert d’un 87,5% en adolescents, del 92% en joves i adults i d’un 82,1% en persones grans. Veiem més respostes no contestades que incorrectes en adolescents, el mateix percentatge de les dues en joves i adults i a la inversa en els grans,

57


10-L'hipospàdia, la síndrome de Klinefelter, la síndrome d'insensibilitat als andrògens i la síndrome de Turner formen part de... Resposta correcta: L’INTERSEXUALITAT

100,0 80,0 60,0 % NS

40,0

%incorrecte

20,0

%correcte

0,0

En aquesta pregunta reprenem el tema de l’intersexualitat i tornem a veure que és un concepte molt poc conegut i molt confós amb altres termes relacionats. El percentatge de preguntes no contestades és molt elevat (70,8% en adolescents, 72% en joves i adults i 75% en grans). El percentatge de respostes correctes és mínim en joves, adults i grans i no arriba al 20% en adolescents. Les respostes incorrectes superen a les correctes en el cas de joves, adults i grans. El fet que les respostes correctes en els dos grups de persones més grans sigui minoritari respecte a les respostes incorrectes o no contestades ens demostra que és un concepte gens conegut i, fins i tot, confós amb altres.

Errors preg 10 100,00 80,00 60,00 40,00 20,00 0,00 % NS

%tsexual

%generes %feminisme no binaris

58


11-Les persones que es presenten, de manera puntual o duradora, amb una aparença considerada del gènere oposat al que socialment se'ls ha imposat són... Resposta correcta: TRAVESTIDES

100,0 80,0 60,0 40,0 20,0 0,0

% NS %incorrecte %correcte

El concepte del travestisme és més conegut segons els gràfics. El percentatge de respostes correctes entre el grup d’adolescents i el de joves i grans és gairebé igual (75% i 76 % respectivament) i disminueix en persones grans, tot i que segueix superant el 70%. En joves predominen les respostes no contestades per sobre de les incorrectes, en joves i adults els dos percentatges són iguals i en grans a la inversa.

Errors pregunta 11 60,0 50,0 40,0 30,0

20,0 10,0 0,0 %homosexual %transgènere

%NS

59


Sorprèn que la majoria de respostes incorrectes ho són a causa d’una confusió entre transgènere i travestit/da. La meitat de les respostes no correctes mostren aquesta confusió de conceptes.

12-El gènere masculí i el gènere femení formen els gèneres Resposta correcta: BINARIS 100,0 80,0 60,0 40,0 20,0 0,0

% NS %incorrecte

%correcte

Els gèneres binaris tampoc mostren un percentatge d’errors gaire alt. Veiem que com més joves són les persones enquestades, més coneixement mostren (79% de respostes correctes en adolescents, 72,2% en joves, 64,3% en adults i 57,1 en grans). Les respostes incorrectes són gairebé nul·les en adolescents, nul·les en joves i adults i d’un 7,1% en grans. Hi ha bastantes persones que no coneixen el concepte (18,8% en adolescents, 27,3% en joves, 35,7% en adults i també 35,7% en grans).

60


13-Una persona que sent concordança entre el gènere que se li ha imposat socialment i la seva identitat de gènere és... Resposta correcta: CISGÈNERE

100,0 80,0 60,0 40,0 20,0 0,0

% NS %incorrecte %correcte

El concepte de cisgènere tampoc mostra un coneixement gaire estès. Podem veure un canvi molt diferenciat entre els dos grups més joves i els dos grups més grans. En el cas d’adolescents i joves el coneixement està més extés (64,6% i 45,5% respectivament), pel que fa a adults i grans el percentatge de respostes correctes és de 14,3% i 10,7% respectivament. Veiem moltes respostes incorrectes en aquests dos grups, ja que hi ha una confusió generalitzada entre els termes cissexual i heterosexual, entre identitat de gènere i orientació sexual.

A la vista dels resultats de l’enquesta podríem treure les següents conclusions:

Es confirma que els diferents conceptes relacionats amb el gènere i el seu significat són efectivament més coneguts pels joves que pels grans en la majoria dels casos, això podria ser un dels motius pels quals els joves són més tolerants que els grans respecte a la sexualitat de les persones. També veiem que hi ha alguns conceptes força coneguts, com el concepte homosexual, asexual i travestit, mentre que hi ha conceptes molt poc coneguts o que es confonen amb altres, com veiem amb la cissexualitat i, sobretot, amb la

61


intersexualitat. També trobem confusions entre conceptes, com entre feminisme i igualitarisme, entre intersexual i transsexual...

És per això que, tenint en compte que qui més coneix, més tolera i que encara hi ha molta gent que no coneix molts dels conceptes relacionats amb el gènere, he volgut buscar una manera de difondre aquesta informació perquè arribi al màxim nombre de persones possibles.

62


LA MEVA APORTACIÓ Com ja hem dit anteriorment, l’onada del feminisme apareguda durant aquest segle es mostra com un conjunt de diverses posicions ideològiques: la reformista, la radical, la socialista, la marxista, etc. Però hi ha un factor que les caracteritza a totes elles, el ciberactivisme i la difusió d’idees a través de les xarxes socials.

Seguint amb la idea que el coneixement és la base de la tolerància i donat que cada vegada més persones de tots els grups d'edat es creen perfils a les xarxes socials i les usen habitualment en la seva vida quotidiana, he preparat un material visualment simple i atractiu adequat a una de les xarxes socials més populars. La intenció és utilitzar-la per difondre el significat de conceptes relacionats amb el sexe i el gènere entre la població en general, podent arribar tant als joves com a persones de més edat. Per començar he creat un compte d’Instagram perquè penso que avui en dia és la manera més fàcil i ràpida de difondre informació. En aquest compte he penjat algunes publicacions explicant alguns dels termes del treball.

Tots els dissenys han estat creats amb Canva.

63


Cada una de les publicacions va encapçalada per una portada amb el concepte del qual es parla i una imatge. Si cliquem a la publicació, torna a aparèixer la mateixa portada però ens dona l'opció a lliscar per veure tota la informació. Si llisquem, trobem tota la informació dividida en tants apartats com siguin necessaris (depenent de la informació que es vulgui transmetre). Les imatges i conceptes sobre els quals he creat el material són: Feminisme:

Masculinitat

64


Col¡lectiu trans:

La masculinitat:

65


Sistema binari del gènere:

Intersexualitat:

Intersexualitat:

OrientaciĂł sexual:

66


Orientaciรณ sexual:

67


CONCLUSIÓ En el moment de finalitzar el treball em proposo analitzar el nivell de compliment dels objectius plantejats al principi. D’una banda el marc teòric m’ha ajudat a entendre en profunditat els diferents conceptes tractats i a descriure’ls de manera entenedora. El propòsit era aportar rigor a l’anàlisi de les diferents situacions de discriminació que reben determinats col·lectius per raons de sexe i/o gènere i veure com a través del temps han anat canviant les respostes de la societat cap a una integració normalitzada dels diversos col·lectius que reben discriminació: homosexuals, transsexuals, dones...

En aquest sentit he investigat la història de les lluites per la tolerància cap a aquests col·lectius i he pogut comprovar que en funció de la difusió, o contràriament de la invisibilització d’alguns col·lectius, el camí recorregut cap a la seva acceptació per part de la societat és molt diferent. Per altra banda mitjançant tant l’anàlisi històrica com els coneixements sobre el tema de persones de diferents generacions (que reflecteix el qüestionari que he dut a terme) he pogut comprovar que efectivament el coneixement i la tolerància tenen una relació directa, és a dir, com més coneixement té un grup social, més fàcil és per una persona de qualsevol d’aquests col·lectius fer visible la seva condició, entenent que la decisió de visibilitzar-la té a veure amb l’esperança de ser acceptada. D’aquí que, tot i que des de sempre hi ha hagut persones amb diferents orientacions sexuals i amb diferents gèneres, cada vegada ho fan visible més aviat en la seva vida.

68


Finalment, un dels objectius d’aquest treball era fer una aportació personal en relació amb la difusió de la informació necessària per ampliar el coneixement al màxim, tenint en compte tant les generacions més joves com altres que no estan tan informades. En aquest sentit he creat un material senzill, fàcil d’entendre i de compartir, molt accessible per a tothom mitjançant una Xarxa social (Instagram) amb un nivell de penetració important en la societat per a tots els grups d’edat.

Un cop finalitzat el treball puc dir que he acomplert parcialment els meus objectius. I si he dit que els objectius s’han acomplert de manera parcial és perquè m’ha faltat la possibilitat de fer entrevistes en profunditat a persones que han passat per un procés d’acceptació, personal primer i social després, relacionat amb alguns dels gèneres no binaris. Tot i contactar, en un primer moment del treball, amb diferents associacions dedicades a atendre a aquestes persones en el seu procés, aquest és molt personal i sovint psicològicament dolorós i per tant sempre són ateses per professionals qualificats i les dades de contacte amb aquestes persones sempre queden en la més estricta confidencialitat. És per això que he fet l’estudi del grau d’intolerància a partir de dades d’estudis estadístics i de casos personals publicats a internet sovint sense identificació o amb pseudònims.

69


GLOSSARI Agènere: persona que no s'identifica amb cap gènere específic.

Asexualitat

(asexual):

no

atracció

sexual

cap

a

altres

persones

independentment del seu gènere. No implica necessàriament no practicar sexe o no poder sentir excitació.

Bifòbia: consisteix a emetre opinions, tenir actituds o dur a terme accions contra persones o grups de persones amb una orientació sexual cap a persones independentment del gènere.

Bisexualitat (bisexual): atracció sexual, emocional, romàntica i/o afectiva cap a les persones independentment del gènere de la pròpia persona.

Ciberactivisme: activisme que es basa en les tecnologies de la informació i la comunicació per a fer arribar el seu missatge amb gran rapidesa a un gran nombre de destinataris.

Cisgènere: persona la identitat de la qual encaixa amb el seu sexe de naixement.

Cisnormativitat: Conjunt de normes que sostenen la creença que les persones es divideixen de manera natural en dos gèneres diferents i excloents: home i dona. Es parla de cisheteronormativitat si s'hi afegeix l'exclusió a qualsevol orientació sexual que no sigui l'heterosexualitat.

Demigènere: persona que s'identifica parcialment amb un gènere.

Estereotip: Idea preconcebuda i simplificadora, basada generalment en pseudoconeixements, tòpics o patrons culturals prèviament establerts, que hom utilitza per a conceptualitzar una realitat social, especialment persones i grups.

70


Fal·locentrisme: Actitud basada en la idea que el penis és el centre a l'entorn del qual gira la sexualitat.

Feminisme: moviment que té com a finalitat l'alliberament de la dona i la igualtat política, econòmica i jurídica de la dona respecte a l'home.

Feminitat: Conjunt de rols i estereotips assignats a les dones.

Gènere (o identitat de gènere): El conjunt de característiques adoptades, socialment i culturalment, com expressió i manifestació de la identitat sexual de les persones.

Gènere binari: identitat de gènere que se situa dins de la classificació binària home/dona.

Gènere fluid: persones que experimenten un desplaçament entre diversos gèneres al mateix temps o successivament.

Gènere neutre: persona que no s'identifica amb cap dels gèneres binari, sinó amb un de neutre.

Gènere no binari: identitat de gènere que se situa fora de la classificació binària home/dona.

Heterosexualitat (heterosexual): atracció sexual, emocional, romàntica i/o afectiva cap a les persones de gènere diferent del de la mateixa persona.

Homofòbia: consisteix a emetre opinions, tenir actituds o dur a terme accions contra persones o grups amb una orientació sexual cap a persones del seu mateix gènere.

71


Homosexualitat (homosexual): atracció sexual, emocional, romàntica i/o afectiva cap a les persones de gènere igual al de la mateixa persona.

Interfòbia: consisteix a emetre opinions, tenir actituds o dur a terme accions contra persones o grups de persones que no tenen uns genitals considerats masculins o femenins al complet.

Intersexualitat (intersexual): característica pròpia de persones que no tenen uns genitals considerats masculins o femenins al complet, sinó que presenten una discrepància entre el sexe cromosòmic, les gònades (testicles o ovaris) i els genitals (interns o externs).

LGBTI+: col·lectiu que defensa els drets i llibertats de les persones lesbianes, gais, bisexuals, transsexuals i intersexuals, entre altres.

Masclisme: actitud que, per raons històriques, culturals i religioses, mantenen certes societats, que consisteix a situar als homes en una posició de superioritat respecte a les dones, atribuint-los certs privilegis, atribuir als homes superioritat sobre les dones.

Masculinitat: Conjunt de rols i estereotips assignats als homes.

Pangènere: persona que s'identifica amb tots els gèneres alhora.

Poligènere: persona que s'identifica amb més d'un gènere. Pot ser bigènere, trigènere...

Prejudici: Actitud no raonada, mancada de provació, que es manifesta en formes d'antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, nacionalitats, idees, etc. Rol: model de comportament que, en una societat determinada, hom espera d'una persona amb relació al seu estatus.

72


Sexe: conjunt de peculiaritats biològiques, fisiològiques i orgàniques que divideix els individus d'una espècie en mascles i femelles, amb exempcions quant a la intersexualitat. Sistema patriarcal: sistema social basat en el masclisme que està caracteritzat per la formació d'una societat jeràrquica. Trans: Terme paraigua que engloba totes les persones que s'identifiquen amb un gènere diferent de l'assignat en néixer o que expressen la seva identitat de gènere de manera no normativa. Transfòbia: consisteix a emetre opinions, tenir actituds o dur a terme accions contra persones o grups per la seva identitat de gènere sentida, diferent del sexe assignat en néixer.

73


REFERÈNCIES Webgrafia Ajuntament.barcelona.cat. (2019). [online] Diversitat sexual i de gènere. Feminismes i diversitat sexual i de gènere. Glossari. Recuperat de: https://ajuntament.barcelona.cat/lgtbi/ca/recursos-i-actualitat/glossari

Ajuntament.barcelona.cat. (2019). [online]. Enquesta de violència masclista a Catalunya.Edició 2016. Recuperat de: https://ajuntament.barcelona.cat/dones/sites/default/files/documentacio/17_66 1_web_bcn_v2.pdf

Arran.cat. (2019). [online]. Diccionari sobre conceptes bàsics del feminisme. Recuperat de: https://arran.cat/wp-content/uploads/2013/11/diccionari-sobreconceptes-basics-del-feminisme.pdf

European Union Agency for Fundamental Rights. (2019). The rights of intersex people are too often overlooked. [online] Recuperat de: https://fra.europa.eu/en/pressrelease/2015/rights-intersex-people-are-too-often-overlooked

Gencat (2019) [online]. Diccionari de la llengua catalana, DIEC2. Recuperat de: https://dlc.iec.cat/

Generalitat de Catalunay. Institut Català de les dones. Dones.gencat.cat. (2019). [online]. Violència masclista 2018 Recuperat de: http://dones.gencat.cat/web/.content/03_ambits/violencia_masclista/25_nove mbre/25N-2018/Dossier_estadistic_VM_2018_actualitzat.pdf

Gioeni, A. (2019). Tanto amor desperdiciado. De como ser cristiano y homosexual sin morir en el intento

74


Observatori contra l’Homofòbia (2019). Estat de la LGTBI-fòbia a Catalunya_2017.pdf. [online] Recuperat de: https://drive.google.com/file/d/1T_GrytlJy7l1ihtlSCaaiBhiqj4awYfK/view

GrApSIA. (2019). Paula. [online] Recuperat de: https://grapsia.org/testimonial/paula/ Mujeresenred.net. (2019). Mujeres en Red. El periódico feminista. [online] Recuperat de: http://www.mujeresenred.net/

Ohchr.org. (2019). [online]. Background Note on Human Rights Violations against Intersex People. Recuperat de: https://www.ohchr.org/Documents/Issues/Discrimination/LGBT/BackgroundNo teHumanRightsViolationsagainstIntersexPeople.pdf

Oiieurope.org. (2019). [online]. #MyIntersexStory. Personal Accounts by intersex people lining in Europe. Recuperat de: https://oiieurope.org/wpcontent/uploads/2019/11/testimonial_broch_21-21cm_for_web.pdf

Oxforddictionaries.com. (2019). Home | Oxford Languages. [online] Recuperat de: https://www.oxforddictionaries.com/

Rae.es. (2019). Real Academia Española. [online] Recuperat de: http://www.rae.es/

Sapiens.cat. Ciències Socials en Xarxa (2019). Olympe de Gouges i la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana- Sapiens.cat. [online] Recuperat de: http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2010/09/20/olympe-degouges-i-la-declaracio-dels-drets-de-la-dona-i-de-la-ciutadana/

Termcat.cat. (2019). TERMCAT | Centre de terminologia de la llengua catalana. [online] Recuperat de: https://www.termcat.cat/ca

75


Tgeu.org. (2019). [online]. TGEU Position Paper on Gender Markers. Recuperat de: https://tgeu.org/wp-content/uploads/2018/07/Gender-MarkerPosition-Approved-13-June-2018-formatted.pdf

Today.yougov.com. (2019). Gay issue divides U.S. Catholic population | YouGov. [online] Recuperat de: https://today.yougov.com/topics/lifestyle/articles-reports/2014/10/20/gayissue-divides-catholic-population

Transrespect.org. (2019). [online]. Transrespect versus Transphobia Worldwide. TvT TMM Update. Transday of remembranche 2018 Recuperat de: https://transrespect.org/wpcontent/uploads/2018/11/TvT_TMM_TDoR2018_Namelist_Simplified_EN.pdf

TvT. (2019). Observatorio de Personas Trans Asesinadas - TvT. [online] Recuperat det: https://transrespect.org/es/map/trans-murder-monitoring/

TvT. (2019). TMM Update Trans Day of Remembrance 2018 - TvT. [online] Recuperat de: https://transrespect.org/en/tmm-update-trans-day-ofremembrance-2018/

Wollstonecraft, M. and Mussarra, J. (2014). Vindicació dels drets de la dona. Girona: L'art de la memòria. Ed. L’At de la memòria SCL.

76


Referència imatges

Imatge 1: https://www.freepng.es/png-jjl6z3/ Imatge 2: https://cutt.ly/xrqEt9i Imatge 3: https://cutt.ly/frqujKb Imatge 4: https://cutt.ly/orqEyTa Imatge 5: https://cutt.ly/IrqukKb Imatge 6: https://cutt.ly/xrqEaxf Imatge 7: https://cutt.ly/2rqulMo Imatge 8: https://cutt.ly/9rqubRk Imatge 9: https://cutt.ly/srqEpBa Imatge 10: https://cutt.ly/9rqEuu0 Imatge 11: https://cutt.ly/arquzQM Imatge 12: https://cutt.ly/Grquv6C Imatge 13: https://cutt.ly/ErqW2Iw Imatge 14: https://cutt.ly/lrqEuVN Imatge 15: https://cutt.ly/krqEiwM Imatge 16: https://cutt.ly/qrqEiRq Imatge 17: https://cutt.ly/crqunpt Imatge 18: https://cutt.ly/GrqEojI Imatge 19: https://cutt.ly/urqEoP1 Imatge 20: https://cutt.ly/srquz9X Imatge 21: https://cutt.ly/grquxMj Imatge 22: https://cutt.ly/mrqucj5 Imatge 23: https://cutt.ly/8rqW8Lf Imatge 24: https://cutt.ly/crqunDt 77


Imatge 25: https://cutt.ly/nrqucZs Imatge 26: https://cutt.ly/lrqunCy Imatge 27: https://cutt.ly/erqW5pc Imatge28: https://cutt.ly/PrqEo2Q Imatge 29: https://cutt.ly/DrqEtac Imatge 30: https://cutt.ly/HrquvEc Imatge 31: https://cutt.ly/wrqW61g Imatge 32: https://cutt.ly/CrquvNZ

78

Profile for laiagamunoz

Del coneixement a la tolerància: la discriminació per raons de gènere.  

Treball de recerca sobre els problemes causats per la discriminació per raons de diferenciació de gènere.

Del coneixement a la tolerància: la discriminació per raons de gènere.  

Treball de recerca sobre els problemes causats per la discriminació per raons de diferenciació de gènere.

Advertisement