Page 1


Hi havia una vegada, en una sabana africana, un lleรณ que tenia molta molta gana. El lleรณ, que era el rei d'aquelles terres, va sortir disposat a caรงar algun animal.


Lleรณ: Mmm... tinc una gana que mata!


Llebre: Zzzz‌ Lleó: I aquest soroll? Tant de bo fos un animal immens; un elefant, una girafa, que amb la gana que tinc no en deixaria ni un tros!


El lleó, sorprès en sentir els roncs d'aquell animal, va decidir anar per feina i veure si podia cruspir-se allò que fos el que hi hagués darrere l'arbre. S’hi va acostar lentament i finalment va veure que era una llebre.


Lleó: No és el que m’esperava però... Quina sort d'haver-me trobat aquesta llebre tan grossa!


Cérvol: Nyam Nyam Nyam...


Lleó: Mmm... Un cérvol? I ara que faig? Amb el cérvol tindré més teca... me n’hi en vaig! Però hauré d’anar a poc a poc, amb molt de compte perquè no em senti.


Cérvol: alguna cosa es mou entre les herbes. Serà millor que marxi que encara correré perill.


Lleó: Grrr! Ja ets meu! Cérvol: un lleó!!!!


LLEÓ: Corre corre! Que jo encara corro més! CÉRVOL: Toca de peus a terra lleó! No m'atraparàs pas! LLEÓ: Et dic jo que sí! Això serà bufar i fer ampolles!


El lleó era un animal molt presumit, sempre anava amb les seves ulleres de sol i aconseguia tot el que volia, per això pensava que li seria molt fàcil atrapar el cérvol.


Mentrestant, la llebre es va despertar.


LLEBRE: I aquest xivarri? Però Si és un lleó perseguint un cérvol! I jo tan tranquil·la aquí dormint...Serà millor que marxi cap al cau, que sinó se’m cruspirà.


El lleó i el cérvol estaven fent una llarga cursa i el cérvol per despistar va entrar en un bosc i va desaparèixer entre els arbres.


LLEÓ: No pot ser! On ha anat el cérvol?


CÉRVOL: Uf! Quina sort he tingut en despistar el lleó... S'hauria atipat amb mi i ara se n'haurà d'anar amb la cua entre les cames! LLEÓ: Maleït cérvol! Corre a tota pastilla!


LLEÓ: uuuf quina gana... Hauré de tornar a aquell arbre on descansava la llebre per cruspir-me-la, encara que aquest cop aniré més amb compte que si no em quedaré sense menjar...


El lleó va arribar a l'arbre, però la llebre ja no hi era.


LLEÓ: Me casum l’olla, amb l'enrenou que hem fet ja se m'ha escapat! Ara sí que m'he quedat amb un pam de nas. Tantes ganes que tenia de menjar carn fresca, i al final, per voler més del que tenia m'he quedat sense res. Ja m'ho deia la meva mare que qui molt abraça poc estreny...!!


Faula  
Faula  
Advertisement