Page 1

Ana Jimeno

M’HA XUCLAT L’ORDINADOR! Estic a casa a punt de fer els deures quan veig que un altre cop, la meva germana ha tornat a deixar el portàtil sense bateria. Per segona vegada em toca carregar-lo a mi, que estrany!. Endollo el carregador, i de sobte noto un rampell molt fort, quan miro endavant, en comptes de veure el portàtil, veig el menjador!!! i quan miro al voltant m’adono que sóc plana i sóc el punter del ratolí. Sembla que he entrat a l’ordinador a través del cable!!. Com sortiré d’aquí? Veig la meva germana des de la pantalla com entra al menjador i s’apropa a l’ordinador. I em desplaça fins el programa Word. Jo, per cridar-li l’atenció, em vaig desplaçant per tota la superfície com una boja i sento com la meva germana li pregunta a la mare si l’ordinador va bé. - No, què li passa?- diu la mare. Observo com totes dues miren d’arreglar-ho, o més ben aviat d’arreglar-me. Jo intento sortir però és impossible, penso en la televisió i en les pel·lícules, arribo a la conclusió que quan tu et fiques en un embolic pots sortir de la mateixa manera que has entrat, així que l’únic que he de fer és tornar-lo a desendollar!. Només he d’escriure

que desendollin l’ordinador. Però com! Si sóc una

fletxa?!!! El meu cap no deixa de pensar quan, sense saber com, se m’encén la bombeta. Si vaig assenyalant lletres, la meva germana se n’adonarà i entendrà el missatge. Llavors passo per aquestes lletres sobre el treball en Word de la meva germana: D E S C O N N E C T A L’ O R D I N A D O R !!! Ma mare entén el missatge i ràpidament estira el cable. De sobte, surto disparada com un pet, la meva mare diu: -Ha sortit com el Patufet i està sencera, quina il·lusió! No li falta cap part del cos!!. Ara quan em miro al mirall, a vegades veig una espècie de píxels a la pupil·la del meu ull.

M’ha xuclat l’ordinador  
Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you