Andreu Bosch docent i alcalde de Teià també per l’actitud i els valors de l’alumnat. A còpia d’anys el professorat de secundària ha anat assumint progressivament un rol complementari de psicopedagog, i sense formació! Amb tot, citant una bona docent de didàctica, Montserrat Vilà (UAB), el professor no pot ser «ni autoritat ni col·lega», sinó que cal «una relació pedagògica equilibrada a l’aula» (2014), i jo ho predico amb l’exemple! Com afecta la societat de la informació els alumnes d’avui en dia? Afecta, com afecta en la societat. L’escola forma part de l’ecosistema en què vivim. Els alumnes tenen habilitats en TIC (en xarxes socials, programació, edició audiovisual...) i el professorat ens hi hem anat adaptant. També és cert que en general l’alumnat llegeix poc i escriu poc, i les lectures obligatòries o curriculars s’han convertit en eines indispensables en la formació dels alumnes per garantir determinades habilitats de comprensió escrita i expressió escrita. Però ara, amb la pandèmia i abans, hem anat introduint en la docència TIC a les quals ja no podem renunciar. I els alumnes, a vegades, m’ajuden i m’assessoren en determinats programes, són els meus «ajudants informàtics», i això fa que l’enriquiment sigui bidireccional. Està molt bé, això! El model lingüístic que es fa servir a les escoles funciona bé, al seu parer. Caldria algun retoc? Aquí hi ha molts aspectes a tenir en compte. Els projectes
lingüístics de centre haurien de ser més ambiciosos en qüestions de llengua i especialment en l’estatus del català com a llengua vehicular del sistema educatiu, sense que això vagi en detriment de l’aprenentatge de l’anglès (que ha de millorar) ni del castellà (que lluny d’afirmacions ideològiques i polítiques gaudeix de bona salut). Quan faig formació de professorat a la UB per a nous docents, sempre els dic que el gran repte és aconseguir que els alumnes puguin dominar un registre oral i escrit estàndard, més formal que el seu registre col·loquial únic, sovint molt interferit pel castellà. Fa anys vaig escriure a El Punt Avui un article titulat «A escola ningú no diu llaminadura» (2010), amb reflexions d’aquest tipus, que continuen vigents. Els docents hem de ser ambiciosos amb els nostres alumnes...! Des de fa 21 anys fa classes a la UB. La Universitat avui és una bona rampa de sortida per trobar feina? Rampes de sortida per trobar feina n’hi ha moltes, no només la universitat. És evident que la universitat ho és, sempre que els estudis se segueixin amb il·lusió i esforç, si bé cada cop més lligats a la continuïtat a través de màsters i postgraus i al coneixement d’idiomes. Però també ho són els cicles formatius de grau superior, per exemple, amb un alt grau de connexió amb l’àmbit laboral. I és que el mercat laboral també necessita formació específica que ofereixen els diferents cicles, tant els de grau mitjà com els de grau superior.
especial ensenyament entrevista www.laclau.cat
Els valors i l’educació comencen a casa, a la família, i no es pot delegar a l’escola aquesta responsabilitat Com està afectant la pandèmia en l’àmbit d’ensenyament? Hem hagut d’adaptar-nos a les circumstàncies, tant a secundària com a la Universitat. A secundària, a partir de la meva experiència a l’Institut Maremar del Masnou, hem fet un gran esforç, i també els alumnes. Amb mesures i restriccions de la presencialitat, que ha afavorit una ràtio menor d’alumnes per aula; classes en línia, que mai havíem hagut de fer; exàmens adaptats, seguiment de la docència a través de Moodle... I a la universitat, amb classes en línia o classes híbrides, i exàmens en línia, que hem hagut d’aprendre a elaborar de sobte, amb totes les dificultats inherents. Al Maremar la docència ha estat majoritàriament presencial i ens n’hem sortit; a la universitat, he trobat a faltar sovint el contacte directe de l’aula amb els estudiants... En aquest sentit, una estudiant universitària em va enviar un correu a final de curs agraint-me la docència i la dedicació en les circumstàncies complexes viscudes. I això esperona a tirar endavant i a millorar! |19|