Page 20

El cine

Interpretació: Brad Pitt, Tommy Lee Jones Direcció: James Gray Durada: 122 min Gènere: ciència-ficció, drama, thriller

Ja des de la seva projecció al Festival de Venècia, Ad Astra es presentava com un dels films més esperats de 2019, coronant Brad Pitt com el gran protagonista de dues de les pel·lícules més importants de l’any. En aquesta space opera l’actor interpreta Roy McBride, un enginyer que és enviat a l’espai per establir comunicació amb el seu pare, un prestigiós astronauta destinat a Neptú i del qual no hi ha notícies des de fa anys. Aquest escenari se’ns presenta en un futur pròxim on els avenços tecnològics es succeeixen amb gran rapidesa, on la importància de les emocions humanes passa a residir en el seu ús fred merament informatiu, tal com es reflecteix en els moments en què Roy se sotmet a tests psicològics responent a una veu robòtica que recorda els teleoperadors automàtics de l’actualitat. És el viatge de l’heroi, una odissea espacial on el pes principal |20|

no recau en l’acció, sinó en el caràcter psicològic darrere del personatge principal. Evolució humana, tecnologia, intel·ligència artificial, vida extraterrestre… Amb tots aquests elements no podem evitar girar la vista cap a la seva gran antecessora, 2001: Una odisea del espacio (Stanley Kubrick, 1968), tota una pel·lícula de culte, el referent principal, l’odissea espacial per excel·lència que ens feia reflexionar sobre la vida a través d’un món on les màquines semblaven més humanes que els mateixos essers humans. De fet, Ad Astra podria fer una mena de picada d’ullet al començament de 2001 amb l’aparició d’uns ximpanzés embogits dins d’una nau a la deriva. Hi ha teories que ho interpreten com una al·legoria de l’aïllament que trobarem durant tota la pel·lícula. Jo ho veig més com una manera de connectar-nos amb la nostra naturalesa i amb l’inici de la humanitat. Experimentem amb

animals —fet que també remet a El planeta de los simios (Franklin J. Schaffner, 1968)—, juguem a ser déus amb el poder de la ciència i oblidem que ni tan sols som un punt dins de l’univers. Oblidem que si som capaços de crear màquines que poden realitzar accions fora de les capacitats humanes és precisament degut a aquesta carència. Canviant una mica de registre, però continuant dins del marc espacial, podem entreveure també la influència d’Star Trek en la manera com se’ns guia al llarg de la història. I és que el protagonista ens narra els fets en off, en un monòleg intern tal com feia el capità Kirk en el seu quadern de bitàcola. Aquesta narració ens permet conèixer a fons el personatge d’en Roy, els seus traumes en relació amb l’abandonament per part del seu pare, l’amor-odi que sent per ell i el seu intent d’evitar tota relació amb el món per tal de defugir la repetició de rols. I, com

Profile for La Clau

1474  

Revista La Clau en portada Festa Major de Teià

1474  

Revista La Clau en portada Festa Major de Teià

Profile for laclau