Page 30

Creixement personal / www.laclau.cat

Vigilem els nostres pensaments Una meravellosa manera d’estimar consisteix a no fer als altres allò que no ens agradaria que ens fessin a nosaltres, o dit d’una altra manera, fer als altres allò que ens agradaria que ens fessin. Aquest és un ensenyament que hem après de ben menuts i que forma part del nostre bagatge cultural, de la nostra forma de relacionar-nos, de les nostres creences, del nostre ADN, tot i que de vegades ens n’oblidem i caiem en la temptació de fer allò que no toca. D’entrada, tots sabem quan les nostres accions beneficien els altres o els perjudiquen, tot i que, de vegades, les nostres limitacions ens impedeixin desfer-nos a temps de l’enveja, de la rancúnia, de l’impuls de revenja, de la por, de la inseguretat... Si no hi posem atenció és possible que ens deixem endur per la nostra part més primària i perjudiquem algú. Per experiència personal, però, tots hem experimentat, en un moment o altre de la vida, que el mal que haguem pogut infringir sempre és font de dolor que ens retorna i ens dificulta l’existència. Està escrit: «Estima els altres com a tu mateix» (Lv 19,19; Mt 19,19; Mt 22,39; Mc 12,31; Lc 10,27; Rm 13,9; Ga 5,14, i Jm 2,8). Aquesta és una de les frases més repetides a les Escriptures. Avui, però, us convido a anar una mica més enllà encara: què passa amb els nostres pensaments? Si tenim en compte que els pensaments són energia —que ho són— que enviem a l’univers, energia que pot ser reutilitzada per qualsevol, això implica que hem de tenir cura de l’energia que emetem, perquè si no ho fem, la nostra relació amb l’entorn es pot complicar i molt. No és ja que sigui imprescindible no fer als altres allò que no ens agradaria que ens fessin, sinó que cal anar més lluny i procurar no pensar a fer als altres allò que no ens agradaria que els altres pensessin a fer-nos. El pensament és una energia poderosíssima que crea el nostre futur i participa en el futur de la humanitat. Podem, si ens ho proposem i hi dediquem esforç, intentar controlar els nostres pensaments conscients; ara bé, què passa amb els pensaments inconscients? Heus aquí el nostre gran repte. El control dels pensaments inconscients només s’aconsegueix entossudint-nos-hi i procurant que els seu volum disminueixi amb el temps a la seva mínima expressió. Perquè els pensaments inconscients tenen exactament les mateixes conseqüències que els conscients i que les nostres accions. Per tant, la tasca que ens pertoca comporta una dificultat afegida i es tracta de tenir una cura immensa d’allò que pensem. I això, en un món embogit com el que ens toca viure, requereix dedicació. Pensem sempre a fer el bé, amb accions que no perjudiquin ningú, i de ben segur aconseguirem plantar llavors de bondat en el nostre univers que, tard o d’hora pacificaran el nostre entorn i els nostres cors. Regina Ferrando i Ferran. Trobaràs els escrits publicats amb anterioritat a: reginaferrando.simplesite.com · blocs.mesvilaweb.cat/regina-ferrando · regina@reginaferrando.cat |30|

Profile for La Clau

1470  

Revista 1470 La Clau, en portada Verema Alella

1470  

Revista 1470 La Clau, en portada Verema Alella

Profile for laclau