16 | Creixement personal
Travessia pel desert Sovint, en el decurs de la història personal hi ha períodes on aparentment es perd el sentit de les coses, on tot deixa de motivar-nos, on la vida esdevé feixuga. Són deserts personals que no tenen res d’estèrils, ja que sovint serveixen per enfrontar-nos amb les nostres pròpies mancances. Aquestes crisis, doncs, ens ajuden a traspassar les pors, per ressorgir més forts i amb més empenta que abans. Des de la psicologia, sabem que sense crisis, l’ésser humà té una tendència innata a l’autocomplaença, a l’estancament, a instal·lar-se, a abandonar-se. Sortosament, la vida ja s’encarrega de posar-nos contra les cordes i de fer-nos saltar per sobre d’allò que intel·lectualment ens limita. Així, de mica en mica, podem adonar-nos que totes les nostres limitacions són trampes de la nostra ment, que ancorada en les pors del passat, sense les crisis que ens impulsen endavant, ens duria a una paràlisi irremissible. Des del punt de vista col·lectiu aquests fenòmens també passen i, si mirem enrere, ens adonarem que, històricament, després de
grans crisis col·lectives s’esdevenen grans canvis i grans avenços.
molt més lluminosa que el nostre punt de partença.
Ara, vés per on, col·lectivament, com a país, ens trobem al bell mig d’un d’aquests deserts que, mentre hi som, se’ns fan interminables i insuportables. Tot és negre i aparentment sense sortida. Comptem, això sí, amb la nostra força, la nostra decisió, la nostra voluntat i la nostra il·lusió. Ningú no ha dit mai que les travessies pel desert siguin fàcils, no ens hem pas d’enganyar, això sí, sabem del cert que tard o d’hora les boires i les tempestes s’esvairan i s’esdevindrà exactament allò que entre tots siguem capaços d’aconseguir.
La trampa i la mentida són males companyies en les travessies pel desert i, a més, són la seguretat de sortir-ne malparats. Per això, quan aquells que ens volen mal empren el cop baix, el pal a la roda, en definitiva, la ignomínia per reeixir, més que mai hem de fer el possible per no respondre a les provocacions, i no rebaixar ni una mil·lèsima la nostra delicadesa, la nostra bondat i el nostre respecte.
I el nostre èxit o fracàs final, dependrà de la manera com hem fet la travessia. Si per reeixir ens calen mentides, injúries i calúmnies, només aconseguirem rebaixar el nostre nivell de consciència, cosa que per molt que ens entossudim a anar endavant, ens farà retrocedir en lloc d’avançar. Si, en canvi, obrem amb bona fe, amb respecte, amb la veritat per davant, sense enganys i sense trepitjar ningú, la nostra fita, no ho dubteu ni un instant, serà
La nostra força no vindrà de la nostra capacitat de lluita en combats bruts, sinó de la nostra ferma decisió d’encarar l’horitzó amb fermesa, sense el més mínim dubte, amb les nostres millors arts, perquè, si anem junts, i obrem amb serenitat, amb respecte i amb justícia, podem aconseguir tot allò que ens proposem.
Regina Ferrando i Ferran Trobaràs tots els escrits publicats, amb anterioritat, al web: www.reginaferrando.com regina@reginaferrando.com