ECONOMIA COOPERATIVA: DE LA RESISTÈNCIA OBRERA A L’EMANCIPACIÓ SOCIAL
Altres defensors primerencs del cooperativisme foren obrers que més endavant es declararen internacionalistes, com Rafael Farga Pellicer (1844-1890) que el desembre de 1868 va prendre part de l’esmentat congrés obrer celebrat a Barcelona i, com a secretari, hi féu una apologia de la república federal «capaç d’alliberar el poble de la tirania dels dèspotes» així com del cooperativisme, «capaç d’alliberar-lo de la tirania del capital».
de Vapor, destacaven les cooperatives de lampistes, llibreters, constructors, impressors, sastres, picapedrers o teixidors, de Barcelona, així com el delegat Tomàs Valls de la cooperativa La Obrera Mataronina o Antonio Colomé, de la cooperativa de teixidors La Propagadora del Trabajo. D’aquell congrés en sortí la nova publicació de La Federación, amb el subtítol «Òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres», que va ser la coordinació societària catalana que s’acostaria als postulats de l’AIT.
Al 1868 havia triomfat la Revolució de Setembre o la Gloriosa contra el règim d’Isabel ii, s’iniciava el Sexenni Democràtic (1868-1873) i les renascudes societats obreres convocaren, a través de la seva direcció central, el congrés obrer de desembre d’aquell any. Hi acudiren 71 societats obreres d’una vintena de localitats catalanes i entre elles, juntament amb societats locals de les Tres Classes
Reglament de La Obrera Mataronense, 1882.
La façana principal de la Fraternitat de la Barceloneta, el 1901, una de les primeres societats cooperatives de Barcelona.
Font: Servicoop.
Font: Revista Cooperativa Catalana, juny de 1901, núm. 26. FRG.
85