Page 1

LA CIUTAT DE LLEIDA

1a quinzena de febrer de 2019 · Número 85 www.laciutat.cat 630 979 590 | 626 786 373

Comença el procés participatiu per definir el futur del Palau de Vidre de Lleida La Paeria vol fer una exposició pública dels projectes presentats a la primavera i anunciar la proposta guanyadora així com els finalistes El POUM preveu transformar la zona dels Camps Elisis, traslladant el recinte firal i construint habitatges

Pàg. 5

Quinze famílies lleidatanes en risc d’exclusió social podran accedir als horts de Rufea

Pàg. 9

Foto d’arxiu del Palau de Vidre de Lleida. Foto: Cedida

Pàg. 3

Un 13% dels temporers enquestats assegura haver rebut amenaces a la feina i un 22,5% un tracte humiliant Pàg. 12

Cursos intensius a Lleida Cursos de preparació acTIC Mitjà i Avançat Av. Ports de Caro, 31 · 43520 Roquetes · 977 50 45 89 info@saiformacio.com · www.saiformacio.com

607 666 159


1a quinzena de febrer de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

2 Lleida

CULTURA

ON ENS POTS TROBAR? Ajuntament de Lleida, Biblioteca, Patronat Intercomarcal Turisme, Cambra de Comerç de Lleida, Consell Comarcal del Segrià, Delegació Territorial del Govern de la Generalitat, Diputació de Lleida, Hospital Arnau de Vilanova, Hospital

La Panera acull la primera exposició d’Ella Littwitz en una institució pública del país El projecte de l’artista israeliana reflexiona sobre el Mediterrani i els països que comparteixen aquest mar a partir de la seva geografia submarina

Montserrat, Clínica Nostra Sentora del Socors, Oficina d’Atenció al Ciutadà, Universitat de Lleida, Edifici Agora, Edifici Macrolleida, FECOM, OMAC, Conservatori Municipal de Música, Cafeteria Bisccoto, Cafeteria La Xicra, Cafeteria L’Estació, Cafeteria Mercadona Cappont, Cafeteria Vegas, Cafeteria Xusco, CEX, El Racó del Formatge, General d’Estudis, Gimnàs Ekke, Iltrida Viatges, Kroxan, La Tassa, Matratzen, Mercat de Fleming, Musical, Cafeteria Spoon, Perruqueria D-Zeen, The Bakery Shop, Pastisseria Cisne, Natural Blend, Coell, Cafè & Te, Espan’s, Forn del Carme, Forn Nou Joan March, Mercat de Balàfia, CAP Balafia, CAP Bordeta, CAP Cappont, CAP Eixample, CAP Primer de Maig, CAP Rambla Ferran, CAP Santa Maria, CUAP, ITV, Cafè dels Artistes, Kerite Punt Ecològic, Fonda Nastasi, L’Illa dels Pirates, Clínica Ponent, Guàrdia Urbana, Policia Nacional, Alexandre Galindo, Casa Pons, Living, Sol Nou, Restaurant Julian, Pastisseria Capell, Punto Lamolla, Punto Dalmau, Punto Basses Bar, Iltrida Viatges, Espai Funàtic, Granier, Entre-Plat, Lo Marraco, Papaxoc, Jamaica, Impremta, Destapa’t, Celler del Roser, Sugar (Blondel, 17 - Avinguda Catalinya, 10), Forn Sant Ruf, Cafeteria al Gust, Pastisseria Sendra, Restaurant Pota Blava, Administracions de Loteria (Passeig Ronda, Carrer Carme, Rambla d’Aragó, Baró de Maials, Alcalde Costa, Unió, Segrià, Alcalde Porqueras, Princep de Viana, Passeig Ronda, Pius XII, Lluís Companys), Gent del Barri, Hotel Nadal, Sanitas Milenium, Parc Científic i Tecnològic, Kroxan, Coka Pans, Gimnas Royal, Gimnàs Trevol, Café Trevol, Café Selecte, Il Capuccino, La Tasca, Casa Aurora, 4 Portes Lleida, Merino, Barberia Elisabeth Pinyol, Bowling Lleida, Tugues, NyamNyam, Bellesa i Salut Mariona Martí, Morénico Perruqueria, Dental Roure, Euroreclams, Irai Mobles, In Touch, Tengo Mueble.

També ens pots trobar a les Farmàcies de la ciutat de Lleida.

LA CIUTAT DE LLEIDA

EDITA:

DISSENY I MAQUETACIÓ:

CASGUAMEDIA S.L.

DIPÒSIT LEGAL:

CASGUAMEDIA S.L.

L-1175-2014

IMPRIMEIX:

INDUGRAF OFFSET S.A.

DISTRIBUCIÓ:

DP Courier 2016 S.L.

Telèfon: 630 979 590 / 626 786 373 e-mail: info@laciutatdelleida.com / publicitat@laciutatdelleida.com Segueix-nos a Instagram, Facebook i Twitter: laciutat_lleida | www.facebook.com/laciutatdelleida @laciutatlleida Visita la nostra pàgina web: www.laciutat.cat

Publicació controlada per Amb la col·laboració de:

Consulta les edicions anteriors de La Ciutat de Lleida escanejant aquest codi:

Redacció El Centre d’Art La Panera acull l’exposició d’Ella Littwitz ‘Un elefant a l’habitació’, el primer muntatge individual de l’artista israeliana a Espanya. Un acte que ha estat presentat pel tinent d’alcalde Joan Gómez i que ha comptat amb la participació del comissari de l’exposició, Oriol Fontdevila, i la directora de l’equipament museístic, Cèlia del Diego. Es tracta d’un projecte expositiu que reflexiona sobre el Mediterrani i els països que comparteixen les seves aigües i els seus recursos, a partir de la geografia submarina. Ella Littwitz ens presenta un Mediterrani com a gresol de la civilització, però també com a escenari de conflictes i crisis no resoltes. Aquest és justament

El muntatge representa una fossilització d’un mar Mediterrani invertit. Foto: Cedida.

el motiu del seu títol, ‘The elefant in the room’, una frase feta en anglès, que al·ludeix a tenir un problema a la vora pendent a resoldre. El mar de Littwitz pren cos a partir de materials de rebuig (centenars de rodes de cotxe reutilitzades) i una extensa xarxa de geocel·les, una tecnologia emprada per estabilitzar terrenys. I ho fa perquè, sota aquesta fina

capa que caracteritza la imatge idíl·lica del Mare Nostrum, on han menat les ones del classicisme durant segles, l’artista descobreix el Mediterrani com un vestigi subsidiari, del tot depenent i amb carències. Els neumàtics que es troben al fons de la instal·lació al·ludeixen a la solució més precària de navegació: els bots pneumàtics. També els

neumàtics com a tals són emprats en tant que boies de pobre per part dels pescadors de les ribes del Mediterrani i com a defensa de les seves barques. Littwitz al·ludeix, amb el seu amuntegament, a la condició precària d’aquest mar, però també a la crisi humanitària que s’hi ha desencadenat des del canvi de mil·lenni amb la migració massiva des de les costes del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient. La xarxa de geocel·les, l’altre material utilitzat en el muntatge expositiu, funcionen aquí de forma dual com una altra metàfora sobre les comunitats que habiten al Mediterrani: per un costat la malla disposa d’un elevat potencial de connectivitat, però alhora també manté les substàncies confinades.

CULTURA

Animac 2019 projectarà 343 treballs d’animació i tindrà com a tema principal l’stop motion La mostra comptarà amb la presència de Peter Lord, Katariina Lillqvist i Mark Osborne i homenatjarà el creador de ‘Bob Esponja’, Stephen Hillenburg ACN Lleida tornarà a convertirse del 21 i al 24 de febrer en la capital mundial de l’animació amb la 23a edició d’Animac, que tindrà la tècnica de l’stop motion com a tema principal. La Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya oferirà una extensa i cuidada programació en què es projectaran un total de 343 films animats. També comptarà amb la presència de prestigiosos professionals del sector, que compartiran espai i coneixements amb noves generacions d’animadors i amants del cinema. Peter Lord, conegut per ‘Wallace i Gromit’, el ‘Xai Shaun’, ‘Chicken Run’ o ‘Pirates!’, rebrà el Premi d’Honor, i la finlandesa Katariina Lillqvist, l’Animation Master d’Animac 2019. L’altre nom destacat serà el del nord-americà Mark Osborne, creador de ‘Kung Fu Panda’ i amic personal

ges i de 10 peces per a televisió, una bona mostra de l’animació stop motion de tots els temps.

da, mentre les nocturnes es faran al Cafè del Teatre i a la Casa de la Bomba.

A banda de l’ampli programa de projeccions Animac 2019 oferirà completes retrospectives dels grans de l’animació stop motion internacional, així com conferències per a creadors, professionals i estudiants; espectacles en directe, tallers i la secció Animac per al públic familiar.

Animac ha tornat a batre el rècord amb 1.050 treballs rebuts en la convocatòria oberta, prop de 300 més que l’any anterior, procedents de fins a 33 països. D’aquests, l’organització ha seleccionat 191 films, els quals sumats als que es podran veure a les retrospectives i seccions oficials, sumen un total de 320 curtmetratges. A més, el públic podrà gaudir de 9 llargmetratges, 4 migmetrat-

Durant la inauguració de la mostra, que tindrà lloc el dijous 21 de febrer a la Llotja, es projectarà un tastet dels films que es podran veure durant els quatre dies i també es lliuraran el Premi d’Honor i Animation Master. L’acte es complementarà amb la projecció del llargmetratge stop motion xilè ‘La casa Lobo’, dels directors Cristóbal León i Joaquín Cociña.

La directora d’Animac, Carolina López, amb l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, i la regidora de Cultura, Montse Parra, durant l’acte de presentació. Foto: ACN.

del recentment desaparegut Stephen Hillenburg, creador de ‘Bob Esponja’, a qui Animac homenatjà en aquesta edició. La 23a edició d’Animac posarà el focus en l’stop motion. La mostra de cinema d’animació referent a l’estat espanyol explorarà enguany aquesta tècnica animada, a través de projeccions, conferències, tallers i altres activitats que es duran a terme del 21 al 24 de febrer a Lleida, entre la Llotja i el CaixaForum Llei-


1a quinzena de febrer de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

Lleida 3

SOCIETAT

Comença el procés participatiu per definir el futur del Palau de Vidre de Lleida La Paeria vol fer una exposició pública dels projectes presentats a la primavera i anunciar la proposta guanyadora així com els finalistes ACN L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, acompanyat del president del Col·legi d’Arquitectes, Víctor Pérez Pallarés, ha anunciat l’inici del debat ciutadà per definir el futur de Palau de Vidre dels Camps Elisis, una iniciativa que s’emmarca dins la segona edició del programa Espais Singulars que porta a terme la Fundació del Paisatge i que constarà de diversos tallers de participació ciutadana així com també d’un concurs d’idees. El paer en cap ha definit el Palau de Vidre com un “gran equipament’’ per Lleida que ha acollit inauguració, congressos, convencions i conferències d’alt nivell durant molts anys. Ara es vol construir un nou relat sobre aquest edifici que s’ha anat deteriorant i a la primavera la Paeria exposarà els projectes que es presentin per fer-ho.

Pla mijtà on es pot veure l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, al Col·legi d’Arquitectes de Lleida. Foto: ACN.

Pérez-Pallarés ha destacat els valors arquitectònics del Palau de Vidre, construït l’any 1965, obra de l’enginyer Josep Maria Cots Massana. Ha explicat que és un edifici singular amb un volum molt contundent emmarcat en el “corrent brutalista’’ que es fa molt evident en les

façanes principal i posterior, on es veu l’estructura potent de formigó vist i elements geomètrics i simètrics. Així mateix, el president del Col·legi d’Arquitectes ha agraït la confiança dipositada en el col·legi per part de la Fundació Paisatge i de la Paeria en aquesta se-

gona edició del programa Espais Singulars. La iniciativa pretén aconseguir espais públics vius i útils adequats a les necessitats de la ciutadania. La primera fase del programa consistirà en un procés participatiu per escoltar la ciutadania, les

associacions, les entitats, les empreses i els comerços de la ciutat. En la segona fase del programa Espais Singulars, prevista pel mes de març, es portarà a terme la convocatòria del concurs públic d’idees d’arquitectura per intervenir en l’àmbit del Palau de Vidre, adreçat a professionals-arquitectes. Finalment, a la tercera fase del programa, prevista per la primavera d’enguany, es farà una exposició pública dels projectes presentats i s’anunciarà la proposta guanyadora i les finalistes. El concurs no preveu que el guanyador del concurs sigui el que després faci el projecte d’execució, sinó que serà un concurs d’idees on hi haurà tres premiats, el guanyador i els finalistes. En base a les idees sorgides dels tallers, que formaran part de les bases del concurs d’idees, i de

les idees guanyadores, l’Ajuntament de Lleida tirarà endavant un projecte sobre el Palau de Vidre. El projecte de reforma de la plaça de l’Auditori i la plaça de la Panera, a punt de licitar-se El paer en cap ha aprofitat per anunciar que el projecte de reforma de la plaça de l’Auditori i la plaça de la Panera, espais on es va centrar la primera edició del programa Espais Singulars, estan pràcticament enllestits i a punt de licitar-se. Larrosa s’ha mostrat satisfet per l’evolució de la primera edició, on Isabel Bennasar, amb la proposta ‘Liaisons’, va ser l’escollida per a la reforma de la plaça de l’Auditori – Plaça Josep Prenafeta. L’arquitecte Ramon Padulles, amb la proposta ‘Espais Allibertats’, va ser el guanyador de la reforma de la plaça de la Panera.

SOCIETAT

L’Ajuntament de Lleida rep per tercer any consecutiu el premi per la seva excel·lent gestió en la recollida selectiva de paper i cartó El pla pilot de recollida de residus porta a porta a Ciutat Jardí i Vilamontcada aconsegueix reciclar el 86% dels residus en només tres mesos de funcionament Redacció L’Ajuntament de Lleida ha estat guardonat per tercera vegada consecutiva per la seva excel·lent gestió en la recollida selectiva de paper i cartó amb tres Pajaritas Azules, màxima distinció del premi que atorga l’associació espanyola de fabricants

de paper ASPAPEL als municipis i entitats locals de l’Estat que millor servei ofereixen i pel seu esforç per la millora continua. El regidor d’Hàbitat Rural i Sostenibilitat, Joan Queralt, ha recollit a Madrid el guardó en representació de la Paeria. Queralt s’ha

mostrat molt satisfet per la concessió de la máxima distinció en la categoria de recollida selectiva de paper i cartró, un fet “que posa de manifest l’aposta decidida de l’Ajuntament per assolir l’excel·lència en els serveis urbans i l’intens treball que s’està realitzant els darrers anys

per aconseguir una ciutat més amable, integradora, intel·ligent i sostenible, on l’increment del verd urbà, la disminució de les emissions de CO2, el foment de la mobilitat sostenible, l’eficiència energètica i l’augment del reciclatge de residus són polítiques prioritàries”.

El regidor d’Hàbitat Rural i Sostenibilitat, Joan Queralt, durant la recollida del premi. Foto: Cedida.


1a quinzena de febrer de 2019

4 Lleida

POLÍTICA

POLÍTICA

Places de pediatria per cobrir al barri de Cappont de Lleida Òscar Ordeig demana al Govern cobrir ràpidament les places de pediatria que falten al barri de Cappont de Lleida

El socialista, Òscar Ordeig, al Parlament. Foto: Cedida.

Redacció El diputat del Grup Parlamentari Socialista – Units per avançar ha denunciat la falta de pediatres al Centre d’Atenció Primària del barri Cappont de Lleida: “ Fa molt de temps que els veïnats no disposen d’aquest servei” i ha reclamat al Govern “cobrir immediatament aquestes places”. Ordeig, ha volgut emfatitzar que, segons explica la Societat Catalana de Pediatria, manquen 250 pediatres al sistema sanitari i que malgrat que “la Conselleria afirmi que a Catalunya tots els infants tenen el servei de pedia-

tria garantit, la realitat és que molts centres tenen la plaça de pediatria coberta per metges de família o de medicina general”. En aquest sentit, el diputat socialista alerta que a Lleida “un 30% de les places no estan cobertes per especialistes” i veu “preocupant” la disminució de la especialització en pediatria, “que contrasta amb l’elevat numero de jubilats en el sector i que s’uneix a l’augment de 40.000 infants a Catalunya”. Per això considera “necessària” la intervenció del Govern en aquest aspecte.

POLÍTICA

El regidor, José María Córdoba, critica el ‘lamentable’ estat en què es troba l’edificació

El regidor de Ciutadans, José María Córdoba. Foto: Cedida.

Córdoba ha explicat que l’antiga granja és la porta d’entrada als Aiguamolls de Rufea, “un entorn natural d’interès cultural, social i turístic”. “Fa uns mesos es va procedir a recuperar part d’aquest

El PDeCAT reclama consensos amplis i participació ciutadana per aprovar el Reglament Orgànic Municipal Consideren que no es pot pretendre aprovar-lo amb presses quan només queden tres mesos per a les eleccions municipals Redacció El grup municipal del PDeCAT plantejarà a la reunió del grup de treball per a la redacció de la proposta del Reglament Orgànic Municipal (ROM) la necessitat d’abordar aquest document a partir de consensos amplis que vagin més enllà d’una majoria precària de regidors i que tingui en compte la participació ciutadana. Al mateix temps, també considera que no es pot pretendre aprovar-lo amb presses quan només queden tres mesos per a les eleccions municipals, quan ha estat un tema encallat al llarg de tot el mandat. El PDeCAT ha presentat 122 esmenes que fan referència a 70 parts de l’articulat proposat. El president del grup municipal,Toni Postius, ha explicat que, a diferència d’altres ciutats del país,

ens imposen els grups del 155”. “També creiem que és fonamental la participació ciutadana i del conjunt d’entitats de la ciutat que també hi han de poder dir la seva”, ha afegit.

Foto de Toni Postius durant una roda de premsa. Foto: Cedida.

“l’ajuntament de Lleida encara no té un Reglament Orgànic Municipal”, “A tres mesos de les eleccions municipals es vol impulsar la redacció d’aquest document que ha de regular el funcionament intern de la Paeria, mecanismes importants que afecten el conjunt de la ciutadania, o aspectes transcendents com l’àmbit de la transparència”, una feina que considera que no es pot fer en el temps que queda de mandat: “És evident que la redacció d’aquest reglament, que ha estat

en un calaix durant quatre anys i que ara es reactiva, requereix temps per fer bé les coses i consensos amplis”. “Això, a les portes de les eleccions municipals, resulta inviable”, ha sentenciat. Postius ha explicat que “més enllà de les més de cent esmenes que hem plantejat com a punt de partida per debatre aquest reglament, considerem que s’han de buscar grans consensos que vagin més enllà de la majoria que actualment

Entre les esmenes que planteja el PDeCAT, hi ha la recuperació del català com a llengua oficial de la Paeria, la institucionalització de la Comissió de la Transparència com a comissió informativa, la regulació de la participació amb veu però sense vot de les Entitats Municipals Descentralitzades (EMD) a les comissions, o la definició de la consideració de regidor trànsfuga per a aquell que abandoni el grup municipal al que pertany per canviar de bàndol polític. En total s’han proposat 122 modificacions sobre el text base, que fan referència a 70 parts de l’articulat.

POLÍTICA

Ciutadans sol·licita un estudi de l’antiga granja militar de Rufea per valorar la seva recuperació

Redacció El regidor de Ciutadans (Cs) a l’Ajuntament de Lleida, José María Córdoba, ha sol·licitat que “la Paeria elabori un estudi sobre la situació en què es troba l’antiga granja militar de la partida de Rufea”. Córdoba ha explicat que el seu estat actual és “lamentable” i que dóna una imatge “d’abandonament i deixadesa”.

LA CIUTAT DE LLEIDA

entorn i es va adequar perquè fos més accessible per als veïns, per la qual cosa veiem necessari recuperar també l’antiga granja”, ha afirmat. A més, Córdoba ha posat de manifest la manca de seguretat de la zona: “Les tanques estan trencades, hi ha parts esfondrades i una gran acumulació d’escombraries i males herbes”. Per això, han presentat una Proposta de Resolució per “sol·licitar que s’elabori un estudi de la situació en què es troba l’antiga granja i es verifiqui quins edificis es troben en estat ruïnós i quins es poden restaurar”.

ERC-Avancem vol més control i seguiment per regular el distintiu “Nits Q” per als locals d’oci Vol informació sobre els criteris d’atorgament, el control i la possible retirada Redacció El grup municipal d’ERCAvancem demana que es consensuïn els criteris de regulació del distintiu de qualitat “Nits Q” que l’Ajuntament de Lleida atorga per acreditar que un local vetlla per un oci respectuós amb les persones, amb l’objectiu que no es repeteixi la programació d’actes que atemptin contra la dignitat de les dones o qualsevol altre col·lectiu com va passar setmanes enrere. Per això el grup demanarà informació a la propera Comissió Informativa de les Polítiques de drets i serveis a les persones, per a la política cultural, de l’educació, esports i de la participació de febrer sobre el protocol que regula aquesta distinció. En concret, es preguntarà quines bones pràctiques acrediten un local per a què se li concedeixi aquest distintiu de qualitat, quins són els compromisos que adqui-

Foto d’arxiu d’un plenari a l’Ajuntament de Lleida. Foto: ACN.

reix, quin seguiment es fa d’ofici per comprovar-ne el compliment i si hi ha previst un protocol per a la retirada del distintiu en cas de mala praxi. La regidora Núria Marín recorda que “la cancel·lació d’un concert amb lletres masclistes fa unes setmanes va ser conseqüència de la pressió d’entitats feministes de la ciutat i d’alguns grups

de l’oposició però no va ser fruit de cap mecanisme de control i seguiment del distintiu regulat pel govern municipal i, a més, no era la primera vegada que passava un fet similar a la mateixa discoteca”. Marín apunta que “l’objectiu és treballar per evitar que situacions com aquesta es tornin a repetir i, alhora, posar en valor el distintiu de qualitat”.

Consell Municipal de la Cultura D’altra banda, ERCAvancem preguntarà a la comissió per què l’equip de govern no va informar als grups municipals de la Paeria sobre la constitució del Consell Municipal de la Cultura, que va tenir lloc el passat 30 de gener. El grup republicà lamenta haver-se assabentat pels mitjans de comunicació d’aquesta convocatòria.


1a quinzena de febrer de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

Lleida 5

SOCIETAT

El POUM de Lleida preveu transformar la zona dels Camps Elisis, traslladant el recinte firal i construint habitatges L’Ajuntament accepta incloure la Mariola com a barri on invertir si es vol edificar en zones d’expansió, al perímetre de la ciutat ACN El nou Pla d’Ordenació Urbanística (POUM) que proposa l’Ajuntament de Lleida preveu transformar per complet els Camps Elisis i els seus voltants en vint anys. L’alcalde de la ciutat, Fèlix Larrosa, ha concretat que el nou POUM preveu traslladar el recinte firal a la zona de l’antiga Hípica i crear així un “complex firal de referència, més modern que reforci la capitalitat de Lleida com a centre de negocis”, en una superfície de dotze hectàrees i mitja. Així, on són ara els pavellons s’hi podrien construir 371 habitatges. Per altra banda, la Paeria plantejava que, com a condició per edificar en zones d’expansió, al perímetre de la ciutat, les empreses haguessin d’invertir també al Centre Històric. La Generalitat ha proposat incloure

ha afegit, s’hauran de fer les modificacions que es considerin oportunes per incorporar les observacions de la comissió i quan estigui llest el document s’establirà el calendari per la seva aprovació provisional. El paer en cap ha afirmat que confia que serà abans de les eleccions.

Pla general de la roda de premsa per valorar l’informe de la Comissió Territorial d’Urbanisme sobre el POUM. Foto: ACN.

també la Mariola i la Paeria ho farà. L’objectiu és aconseguir rehabilitar o reconstruir 2.100 habitatges, entre el Centre Històric i la Mariola. Per altra banda, Larrosa ha destacat que

Un nou recinte firal més modern La proposta inclou refer l’estructura firal, de manera que els espais existents passin a ser residencials ACN Dins del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, s’estableix també la futura ordenació del sector de Fira de Lleida, que viurà una transformació important a llarg termini. L’alcalde ha destacat que a la Comissió també es va avalar la proposta del POUM per implantar un nou recinte firal a la ciutat que inclourà el recinte

de l’Hípica, que ara s’està arranjant per fer-hi un nou espai polivalent, i l’espai que queda entre el Canal de Seròs, el pont de Pardinyes i la via ferroviària, d’unes 12,5 hectàrees. “Ens permetrà desenvolupar un nou model de Fira més modern, més avançat, més preparat i que reforça també la capitalitat de Lleida com a

la Comissió Territorial d’Urbanisme ha donat el seu vistiplau al model plantejat pel nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Lleida i n’ha destacat les seves característiques innovadores. centre de negocis. Plantegem una operació que sigui sostenible econòmicament i que ens consolidi de facto com la segona ciutat firal de Catalunya”, ha afirmat l’alcalde. Dilluns l’alcalde es reunirà amb el president de la Cambra de Comerç i de la Comissió Delegada de Fira de Lleida, Joan Simó, i ben aviat amb la resta de patrons per treballar en aquest projecte. La proposta inclou refer l’estructura firal, de manera que els espais firals

Pel que fa als terminis d’aprovació provisional del POUM al ple municipal, l’alcalde ha assenyalat que ha iniciat una ronda de contactes amb els portaveus dels grups municipals per tractar sobre aquesta qüestió. Ara, existents, que tenen una superfície total de 57.000 metres quadrats, passin a ser residencials amb un màxim de 371 nous habitatges que tancaran aquest sector del barri de Cappont. Aquesta actuació es complementarà amb una nova ampliació dels Camps Elisis cap al vial de Victoriano Muñoz que, juntament amb una nova franja verda prevista al carrer Santa Cecília, farà que les zones verdes en aquest sector arribin al 47%, molt per sobre de l’habitual i del que fixa la llei.

Entre les principals característiques d’aquest nou mapa urbanístic s’hi troben l’aposta per la contenció del creixement urbanístic; la designació de sòl urbanitzable no delimitat com a gran reserva pel creixement demogràfic futur de la ciutat vinculant el seu desenvolupament a la inversió en la regeneració del Centre Històric; la renovació del teixit urbà de l’Eixample de la ciutat per guanyar qualitat urbana; les previsions d’habitatge social; les dotacions de zones verdes i equipaments; la definició de l’Horta com a espai singular a consolidar per potenciar l’activitat agrària; la posada en marxa de nous sectors econòmics com el de Torreblanca-Quatre Pilans amb una aposta especial per la logística; i l’impuls al patrimoni amb el Pla especial del riu Segre i el Pla especial del Turó de la Seu Vella. Larrosa ha explicat que la Comissió d’Urbanisme ha plantejat algunes consideracions de caràcter tècnic que no qüestionen el model proposat i que ara s’analitzaran per valorar la seva inclusió en el

document que es portarà a l’aprovació del ple. Entre altres, fan referència a la regulació de les urbanitzacions amb dèficits a l’Horta i als mecanismes de gestió per vincular la inversió al Centre Històric amb el desenvolupament de nous sectors urbanitzables a la perifèria, una possibilitat que també s’ampliarà a la Mariola. “Per cada metre quadrat de sostre que desenvolupi al Centre Històric, es

L’objectiu és aconseguir rehabilitar o reconstruir 2.100 habitatges, entre el Centre Històric i la Mariola podran qualificar terrenys que permetin desenvolupar deu metres quadrats de sostre al perímetre de la ciutat”, ha explicat el coordinador tècnic municipal de plantejament urbanístic, Joan Blanch. Blanch ha especificat que al Centre Històric hi ha 7 àrees d’innovació social i urbana, que requereixen tirar a terra els edificis existents i construir-hi de nous, i 9 àrees de rehabilitació urbana, que requereixen la rehabilitació dels edificis existents. En total al centre històric es podria actuar sobre 1.800 habitatges i a la Mariola en uns 300. Pel que fa al perímetre de la ciutat on es podria edificar de nou, Blanch calcula que s’hi podrien construir uns 19.400 habitatges.

MUD. 7-10 MARÇ 2019. LLEIDA MUSIQUESDISPERSES.COM

DEPEDRO / KACY & CLAYTON / THE PARSON RED HEADS / DANIEL LUMBRERAS / OUZO BAZOOKA / WITCH (We Intend To Cause Havoc) / CONJUNTO PAPA UPA

COL·LABOREN

PATROCINA

ORGANITZEN


1a quinzena de febrer de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

6 Lleida

SOCIETAT

URBANISME

La Paeria millora l’arbrat a La Bordeta i Magraners Es plantaran un total de 56 exemplars de diferents espècies en 8 carrers d’aquests barris Redacció L’Ajuntament de Lleida incrementarà l’arbrat de diversos carrers als barris de La Bordeta i Magraners, mitjançant la plantació d’un total de 56 arbres de diverses espècies, dins de l’estratègia de millorar el verd de la ciutat, que ha permès plantar prop de 9.000 unitats durant aquest mandat. L’actuació dels serveis municipals de Jardineria, que està prevista dur-la a terme durant aquest mes de febrer, se centra en el barri de La Bordeta al carrer Hostal, on es plantaran 21 arbres, i al carrer Centre, on es col·locaran altres 18. En tots dos casos,

l’espècie elegida és la freixa (Fraxinus Ornus). Pel que fa a Magraners, es plantaran un total de 17 arbres, en petites actuacions, distribuïts per set carrers: Quatre Platanus Hispanica, al carrer Vila Rodona; altres quatre Hibiscus siryacus, al carrer Sant Ignasi; tres Quercus Ilex, al carrer Albi; dos Prunus cerasifera i un Catalpa Binonioides, al carrer Vendrell; dos exemplars més d’aquesta última espècie, al carrer Pepita Calvet, i un Acer Negundo, al carrer Font Nova. A més, està previst l’arranjament de la zona verda que hi ha a les escales del carrer Sant Pere Nolasc.

Inicien els tràmits per convertir tres solars sense ús del barri de Balàfia en aparcaments dissuasius Permetrà la creació de 85 noves places d’aparcament gratuït amb l’objectiu de millorar la mobilitat de la zona Redacció L’Ajuntament de Lleida licitarà el projecte per fer aparcaments lliures i dissuasius en diversos punts del barri de Balàfia, amb l’objectiu de millorar la mobilitat a la zona. Es tracta del projecte de pressupostos participatius que va ser escollit en aquest barri l’any passat, el qual consisteix a condicionar solars sense ús com a lloc d’aparcament gratuït. En total, es preveu la creació de 85 noves places d’aparcament al barri. El projecte contempla actuar en tres solars de Balàfia, que actualment presenten enfonsaments o disposen de zones no

Mapa amb la ubicació dels solars que es reconvertiran en zona d’aparcament. Foto: Cedida.

transitables. El primer solar està situat a la rambla Corregidor Escofet i limita a l’oest amb les piscines municipals, al sud amb la plaça dels Països Catalans i a l’est amb l’escola Països Catalans. El segon solar que s’arranjarà

limita al nord amb el carrer de Laureà Figuerola i a l’est amb el carrer Perpinyà. Finalment, també es millorarà l’estat del solar que limita al nord amb l’avinguda de Pinyana i a l’est amb el carrer Escultor Corselles.

Els treballs per condicionar els solars consistiran en un desmunt de tota la superfície del terreny i en un tractament superficial amb grava. El pressupost total d’aquesta actuació és de 50.000 euros.

URBANISME

Reformes el carrer Arboló dels Magraners amb nou clavegueram, pavimentació i plantes arbustives Els treballs, que duraran 4 mesos, milloren l’urbanisme i la qualitat de vida dels seus veïns i veïnes

Visita a les obres que la Paeria està fent al carrer Arboló de Magraners. Foto: Cedida.

Redacció La Paeria ha iniciat la remodelació del carrer Arboló, al barri de Magraners. Les obres seguiran el mateix esquema que ja s’ha aplicat en la millora del carrer Sant Francesc Xavier, situat en la mateixa zona del barri, paral·lel a Arbo-

ló, o al carrer de Santa Fe. El paer en cap, Fèlix Larrosa, acompanyat d’una representació dels veïns i les veïnes ha visitat el carrer on s’actua i ha explicat que els treballs consisteixen en la renovació de la xarxa de clavegueram i aigua i que incorporen al-

tres tasques complementàries en l’enllumenat. A més, s’aprofita per millorar l’accessibilitat i el paviment del carrer. L’alcalde ha incidit en què s’avança en la recuperació de les zones antigues dels barris per donar una millor qualitat urbana i qualitat de vida als seus veïns i veïnes. Alhora, es resolen algunes mancances com temes d’accessibilitat o la implantació de zones verdes, amb més arbres i plantes a la ciutat.

En concret, l’actuació comporta la renovació de 65 metres lineals de canonades d’aigua potable i de 55 metres més de la xarxa de clavegueram. La remodelació de la secció del carrer permetrà també adaptar el traçat a les cotes d’accés de cadascun dels habitatges, deixant la calçada i les voreres a un mateix nivell i amb el mateix paviment, formant una plataforma única. D’aquesta manera, el projecte converteix aquest vial en un carrer de prioritat

invertida, on els vianants tenen preferència de pas respecte als vehicles, que tindran un ús restringit només per a guals, càrrega i descàrrega dels veïns i aparcament adaptat. Així mateix, es contempla la formació de dos parterres amb plantació d’espècies arbustives. El termini d’execució de l’obra és de 4 mesos i el pressupost ascendeix a 149.792,74€. Visita al Centre de Dia de Magraners El paer en cap ha visi-

tat també el Centre de Dia de Magraners i amb el tinent d’alcalde i regidor de Polítiques per als Drets de les Persones, Xavier Rodamilans, han saludat les persones usuàries del servei. Larrosa ha conegut el funcionament del centre de la mà de la directora, Verònica Sevilla, així com les inquietuds o necessitats que aquest col·lectiu per tenir-les en compte en el programa municipal d’actuacions.


1a quinzena de febrer de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

Lleida 7

SOCIETAT

El Llista Blava llueix a la samarreta oficial el logotip de la candidatura del Turó de la Seu Vella Un grup d’empreses de Lleida esponsoritza enguany l’equip del Llista a l’OK Lliga Redacció El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha presidit la presentació de la samarreta oficial de l’equip del Lleida Llista Blava a l’OK Lliga. L’equipació llueix el logotip de la candidatura del Turó de la Seu Vella per ser Patrimoni Mundial de la UNESCO així com la imatge de l’esponsorització que un grup d’empresaris de Lleida els presta aquesta temporada. L’alcalde ha agraït el recolzament de les empreses a una entitat a la qual ha qualificat de referent, més enllà de l’àmbit esportiu: “és un projecte de caràcter social amb un arrelament important a la ciutat, com un dels clubs històrics de Lleida i, per tant, necessita tot el nostre suport”. La presentació de la nova samarreta oficial de l’equip del Lleida Llista

Un grup d’empresaris de Lleida esponsoritzen enguany el primer equip del Llista. Foto: Cedida.

Blaba s’ha realitzat a la Sala de la Canonja de la Seu Vella. “City marqueting” Larrosa ha remarcat que la imatge de la samarreta del primer equip del Llista representa una acció de “city marqueting” on s’uneixen el patrimoni, l’esport i el món empresarial de Lleida.

Fèlix Larrosa ha assenyalat que l’Ajuntament de Lleida estudiarà com estimular el suport d’entitats privades als clubs esportius de la ciutat promovent un major retorn per a les empreses: “hem de contribuir a què aquest retorn sigui més tangible” per fer més normal “la participació de les empreses en l’esponsorització de clubs

esportius”. L’acte de presentació de la samarreta ha comptat amb la presència del tinent d’alcalde, Xavier Rodamilans, dels regidors Daniel Rubio i Joan Vilella, del president del Club Llista Blava, Enric Duch, i del director del Consorci del Turó de la Seu Vella, Joan Baigol.

SOCIETAT

Larrosa diu que les Cases Regionals de Lleida són “la prova que som una societat plural” Agraeix als presidents de les entitats el compromís amb la capital

Redacció L’alcalde Fèlix Larrosa va traslladar als presidents de les Cases Regionals de Lleida, ahir, dimarts, que són “la prova que la societat lleidatana és diversa i plural” i va agrairlos “el compromís” que des de fa anys demostren amb la ciutat. El paer en cap va valorar el paper que desenvolupen les Ca-

ses Regionals, en tant que “entitats dinamitzadores”, en el foment de la “participació ciutadana a la ciutat de Lleida”. Així mateix, va recordar-los que compten amb la “complicitat” de l’Ajuntament a l’hora de dur a terme els diversos projectes que tenen en marxa, “que són molts i molt interessants”, va afegir.

El paer en cap, Fèlix Larrosa, diu que les Cases Regionals de Lleida són “la prova que som una societat plural”. Foto: Cedida.

A banda del president de la Federació de Cases Regionals de Lleida, Cosme Garcia, en la trobada hi van prendre part representants dels Centre

Gallec, del Centre Extremeny, de la Casa d’Aragó, de la Casa de Cantàbria, de la Casa d’Andalusia i de la Casa de Castella i Lleó.


1a quinzena de febrer de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

8 Lleida

SOCIETAT

Augmenten un 134% en un any les actuacions dels Mossos a Lleida a causa del “context polític i social” El paer en cap demana una reunió amb el conseller d’Interior per tractar la falta de dotacions i recursos de Mossos i Bombers a la ciutat Sobre la falta d’efectius vol parlar Larrosa amb Buch. “N’hem de parlar amb serenor i cordialitat, però cal parlar-ne perquè és una qüestió que ens neguiteja”, ha assegurat Larrosa. Farré ha dit que el conseller es reunirà amb l’alcalde tan aviat com li sigui possible, ja que ha assegurat que està amatent a les necessitats de la ciutat.

Xxxxel 2018. Foto: ACN.

ACN Les actuacions dels Mossos d’Esquadra a Lleida han passat de 676 l’any 2017 a 1.580 l’any 2018. Aquest increment, del 134% en només un any, s’atribueix en gran part a la mobilització ciutadana derivada del “context polític i social”. Ho ha explicat el delegat del Govern a Lleida, Ramon Farré, després de la Junta Local de Seguretat, celebrada a l’Ajuntament de Lleida. El

paer en cap, Fèlix Larrosa, ha aprofitat la presència de Farré per demanar-li una reunió amb el conseller d’Interior, Miquel Buch, per tractar la falta de dotacions i recursos de Mossos i Bombers a la ciutat. Segons Farré, la feina “suplementària” que han hagut d’assumir els Mossos no va en detriment, però, de l’eficàcia policial ja que les detencions efectuades

per aquest cos policial han augmentat un 22,2% del 2017 al 2018. Entén, això sí que aquest excés de feina genera un “estrès afegit” ja que han hagut de fer front a operatius especials en manifestacions i també en la lluita antiterrorista. Farré reconeix que cal augmentar la dotació policial i celebra que hi hagi en marxa una convocatòria de 750 places de Mossos per atendre el “plus de feina continu”.

Augmenten un 15% els fets delictius Pel que fa al global de fets delictius a la ciutat, amb intervenció dels diversos cossos de seguretat, l’any 2018 han augmentat un 15% arribant als 11.128. D’aquests, gairebé el 80% són delictes contra el patrimoni. No obstant, ha assenyalat que aquest augment s’ha vist compensat per un increment de l’efectivitat policial, ja que les detencions fetes pels cossos policials crei-

xen amb força, en el cas de la Guàrdia Urbana un 33% més. A més, segona Larrosa, cal tenir en compte que aquest augment es produeix després de tres anys de reducció de delictes. L’augment es concentra en actuacions de petita delinqüència, com els robatoris amb força a vehicles, amb un total de 1.355, que són especialment difícils de combatre. “Cal sensibilitzar a la ciutadania per fer veure que als vehicles no han de deixar res a la vista, cap peça d’abrigar, mòbil o aparell electrònic que pugui ser considerat de valor, ja que pot incitar a aquestes actuacions. És una situació complexa que hem de resoldre, actuant des de la prevenció”, ha afirmat el paer en cap, qui ha afegit que aquesta problemàtica no és exclusiva de Lleida,

sinó que es dona també en altres ciutats. En aquest sentit, Larrosa ha indicat que traslladarà a altres instàncies la necessitat de fer una reflexió sobre canvis en la legislació penal per tal d’evitar la sensació d’impunitat que hi ha en alguns casos, especialment quan hi ha infractors reincidents. L’alcalde ha destacat també la necessitat de millorar la “percepció de seguretat”, ja que molt sovint les dades no justifiquen la sensació d’inseguretat que diuen tenir els veïns d’alguns barris. Per exemple, ha destacat, la Mariola i el Centre Històrics són dos dels barris amb menys comissions de delictes, ha assenyalat, i ha indicat que el desplegament de les patrulles a peu també va en aquesta línia de treballar la prevenció i la percepció de seguretat.

MOBLES

Irai Mobles: Màxima confiança i millor servei postvenda Miquel de Santiago Irai mobles s’ha mantingut com una tenda especialitzada en mobiliari d’alta qualitat i preus immillorables des que obrís les seves portes fa 3 anys,. Aquest projecte va néixer com a resposta a aquelles persones que busquen un mobiliari de disseny, amb diverses propostes decoratives i oferint sempre un servei personal d’interiorisme per tal de trobar les opcions que millor s’adaptin a les necessitats dels seus clients. L’equip d’Irai Mobles el conforma un grup d’interioristes amb anys d’experiència que mantenen l’objectiu comú de fer realitat l’ambient i la decoració que busques. Els seus clients també poden disposar d’equips de muntadors, electricistes, fusteria, pintura, servei de dibuix 3D i molt més per tal d’oferir un servei complert. Oscar Iranzo ens rep a la tenda situada al centre de la ciutat, a la Ram-

bla d’Aragó número 7 de Lleida. Aquest local compta amb una àmplia extensió dividida en dues plantes on els clients poden veure i provar in situ el diferent mobiliari i elements de decoració que allí s’exposen, com ara sofàs, matalassos, dormitoris, menjadors o dormitoris juvenils, entre d’altres. L’interiorista ens explica que ofereixen als clients una atenció personalitzada i,

per aquesta raó, posen a la seva total disposició diversos serveis per tal de satisfer les seves necessitats, tant abans com després d’adquirir qualsevol mobiliari. Iranzo considera prioritari poder aportar totes les solucions possibles tant de cara a moblar la casa, l’oficina o qualsevol establiment, com d’ajustar-se a l’economia de cadascú. Irai Mobles ofereix una

àmplia gamma d’estils, per exemple, de tendència modernista, de games de mobiliari rústic o colonial, entre d’altres. La varietat també s’estén al tipus de moble, entre els quals s’hi troben els de disseny per al saló, menjador, dormitori, armaris, vestidors, mobiliari infantil i juvenil de destacades firmes. A més, ofereixen la possibilitat de fer-los a mida i compten amb la seva pròpia línia de mo-

bles de qualitat reconeguda. Aquest és un dels principals distintius respecte les grans superfícies, ja que a Irai Mobles destaquen per la qualitat dels mobles i l’atenció personalitzada dels interioristes per tal d’ajudar els clients, per exemple, a triar les fustes, colors o combinacions. La prioritat d’aquest equip d’interioristes no es limita a oferir un moble concret,

sinó a crear una llar buscant les necessitats del client, escoltant els seus gustos i adaptant-se al màxim per tal que estigui totalment satisfet. Trobareu aquest gran equip de professionals en el seu local situat a la Rambla d’Aragó número 7 de Lleida, a través del seu web, on s’hi troba una àmplia oferta de catàlegs de mobiliari, decoració i promocions, o al telèfon 973 107 563.


1a quinzena de febrer de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

Lleida 9

SOCIETAT

Quinze famílies lleidatanes en risc d’exclusió social podran accedir als horts de Rufea Els serveis socials de l’Ajuntament de Lleida faran la selecció dels candidats, que també rebran formació i acompanyament ACN La Fundació Lleida 21 i l’Obra Social de ‘la Caixa’ han signat un conveni que permetrà que quinze famílies en risc d’exclusió social puguin accedir al projecte d’Horts Socials de Rufea. L’acord busca reforçar vessant social de l’activitat agrària a l’Horta de Lleida, ja que possibilitarà formar aquestes famílies perquè aprenguin a cultivar els horts de manera autònoma. L’objectiu és que l’activitat agrària actuï com a tasca que millori la seva qualitat de vida en diferents aspectes com ara l’ocupació del temps, activitat física i relacional, a banda del pròpiament alimentari. Els serveis socials de l’Ajuntament de Lleida s’encarregaran de seleccionar els candidats, que posteriorment rebran formació i acompanyament. L’alcalde de Lleida, Fèlix

hortícola estival i part de la hivernal.

L’alcalde de Lleida i president de la Fundació Lleida 21, Fèlix Larrosa, i el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana. Foto: ACN.

Larrosa, com a president de la Fundació Lleida 21, i el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana, han signat el conveni per desenvolupar el projecte Horts Socials a Rufea, un acord que té com a objectiu facilitar l’activitat agrària com a eina d’apoderament i de millora de la qualitat de vida a famílies de Lleida en risc d’exclusió social. Amb la signatura del conveni es reforça el vessant

social del projecte per tal que famílies en risc d’exclusió puguin aprendre a cultivar els horts de manera autònoma i, millorar d’aquesta manera, la seva qualitat de vida. En aquesta primera edició, està previst que participin en el projecte quinze unitats familiars, i que la formació i acompanyament es dugui a terme entre els mesos d’abril i novembre del 2019, cobrint tota la temporada

El primer pas per desenvolupar el projecte serà seleccionar a les famílies participants, a través dels serveis socials de la Paeria, que a més farà el seu seguiment durant tota la durada del projecte i actuarà en cas que sorgeixi algun problema afegit. Una vegada triades les famílies beneficiàries s’iniciarà el projecte de formació i acompanyament. Aquest es realitzarà principalment als mateixos horts de Rufea. En alguns casos, per tractar temes teòrics o en casos de mal temps, les sessions es realitzaran en una aula a Lleida. Amb la signatura del conveni de col·laboració, l’Obra Social ‘la Caixa’ es compromet a aportar 8.000 euros al pressupost del projecte, quantificat en 17.350 euros.

SOCIETAT

La Llotja acollirà la jornada Mobile Week el proper 20 de febrer Redacció La Llotja acollirà el proper 20 de febrer la Jornada Mobile Week, impulsada per la fundació MWCapital, en el marc del Mobile Congress que se celebra a Barcelona del 25 al 28 de febrer. La jornada proposarà tres debats: la salut pública i la tecnologia, els territoris digitals i un taller divulgatiu sobre l’experiència

digital a Lleida. La periodista i productora Bibiana Ballbè pronunciarà la conferència inaugural. El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha destacat que a Lleida s’abordarà un debat obert a la societat consistent en com els territoris intel·ligents fan que les societats estiguin més cohesionades i minimitzin les fractures socials i digitals. En aquest sentit, l’alcalde

de Lleida ha recordat la petició que va fer fa uns mesos al Conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, sobre les mancances en la cobertura de xarxes de telefonia mòbil al territori de Lleida, un fet que és imprescindible per a la competitivitat de la indústria de referència de Lleida, el sector agroalimentari: “Volem avançar cap a l’alimentació sana i posar

en marxa aquest projecte global de ciutat però tenim una fractura de caràcter territorial, perquè les xarxes de telefonia mòbil no donen cobertura a tot aquest sector. Vam quedar que li faria arribar el Pla especial que reflecteix quina és la situació actual i com s’ha de desplegar la fibra òptica amb els operadors i conjuntament amb el govern de la Generalitat i també la Diputació de Lleida.

Vols anunciar-te a

LA CIUTAT Truca’ns al

626 786 373


1a quinzena de febrer de 2019

10 Lleida JUTJATS

JUTJATS

Suspenen el judici per l’agressió a la coordinadora de l’ANC a Lleida perquè l’acusat no s’ha presentat Rosa Burrell lamenta que el seu agressor sigui “valent” per pegar una dona però “covard” per donar la cara ACN El judici a l’acusat d’agredir la coordinadora de l’Assemblea Territorial de l’ANC de Lleida, Rosa Burrell, el 7 de juny de 2018, s’ha suspès perquè l’acusat no s’ha presentat. Segons ha explicat Burrell, l’home ha enviat un missatge a la seva advocada dient que havia anat a urgències. La coordinadora de l’ANC de Lleida lamenta que “un delinqüent pugui escaquejar-se de la justícia quan vulgui”. Burrell ha recordat que va decidir denunciar els fets perquè no es torni a repetir un agressió d’aquestes característiques. De moment no hi ha nova data pel judici. L’agressió que denuncia Burrell va passar mentre desmuntava el material de l’acte d’Òmnium Cultural ‘Llibertats en perill’ en el marc de la cam-

LA CIUTAT DE LLEIDA

panya ‘Demà pots ser tu’, que es celebrava a la plaça Constitució de Lleida, coneguda com a Clot de les Granotes. Segons alguns dels assistents a l’acte, l’agressor duia una bandera espanyola, proferia crits contra els presos i havia intentat boicotejar l’acte des del començament. Fins i tot, “vam trucar als Mossos que van venir i se’l van endur”, van explicar. Després de l’acte, però, aquest individu va tornar i es va encarar amb els tècnics que desmuntaven l’escenari, ha explicat Burrell. Llavors, “vaig decidir gravar-lo per si feia alguna cosa i al veure-ho, es va girar cap a mi, em va agredir i em va destrossar el mòbil contra el terra”, ha afegit. A causa de l’agressió, Burrell va patir un blau i de li movia una dent.

SUCCESSOS

Suspenen el judici contra Pablo Hasél i els tres acusats d’agredir i insultar un periodista en una tancada a la UdL No s’ha localitzat un dels encausats i la vista ha quedat ajornada fins al 9 d’abril ACN El judici que s’havia de celebrar aquest dimarts al jutjat Penal 1 de Lleida contra el raper Pablo Hasél, acusat d’agredir un periodista durant una tancada a la UdL, ha quedat suspès. No s’ha pogut localitzar un dels altres tres encausats per insults també al mateix periodista de TV3 i la vista s’ha ajornat fins al proper 9 d’abril. La fiscalia de Lleida demana un any de presó a Hasél, per un delicte de lesions. Els fets van tenir lloc el 2 de juny de 2016 al despatx del rector de la universitat i al raper també se li demana una indemnització de 19.950 euros, segons argumenta el ministeri fiscal, pels danys físics i el síndrome posttraumàtic causat a la víctima, que va trigar en curar 372 dies, 45 dels quals impeditius. La fiscalia també considera Hasél i els altres tres acusats responsables d’un delicte de coaccions per insults i se’ls demana una

Un dels ocupants al despatx del rector de la UdL encarant-se amb un periodista durant els aldarulls. Foto: ACN.

multa de 10.800 euros. Segons la fiscalia, Hasél i els altres tres acusats van empènyer el periodista de TV3 i li van dir expressions com ara ‘’com no paris de gravar et rebentaré la càmera’’, ‘’pallasso’’ o ‘’basurilla’’. Els fets van tenir lloc quan els mitjans de comunicació van intentar cobrir una protesta de treballadors i professors de la universitat contra l’ocupació del

despatx del rector per part d’estudiants i joves i hi va haver un enfrontament amb alguns periodistes que estaven cobrint la notícia que van rebre empentes i se’ls va llançar líquids. Després dels fets ocorreguts al despatx del rector de la UdL dos redactors de TV3 van presentar una denúncia a la policia per agressions ja que segons es podia veure en diverses imatges enregistrades per altres mitjans i també per telèfons mòbils, se’ls va

impedir gravar la protesta cobrint-los amb jaquetes i també fent-los empentes per fer-los fora del lloc. Un altre periodista, un fotògraf del diari Segre, va rebre una empenta i va caure damunt d’una taula del despatx del rector. Posteriorment li van ruixar el clatell amb vinagre. També TV3 va denunciar danys a la seva seu a Lleida, que va aparèixer amb pintades i vidres trencats dies després.

JUTJATS

Localitzen nombrosos productes caducats i en mal estat en un establiment d’alimentació

Confirmen l’absolució a un policia espanyol acusat de ferir una dona l’1-O a Lleida perquè “complia el seu deure”

La veterinària municipal va ordenar la suspensió immediata i provisional de l’activitat del local

L’Audiència considera que la reacció de l’agent va ser “instintiva”, “absolutament comprensible” i “proporcionada”

Productes en mal estat localitzats a l’establiment. Foto: ACN.

ACN La Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana de Lleida van localitzar aquest dimarts durant una inspecció en un establiment d’alimentació del barri de la Mariola una gran quantitat de productes caducats, sense etiquetar i en mal estat, i a l’interior d’una nevera i d’un congelador productes alimentaris sense etiquetar i barrejats els uns amb els altres. La veterinària municipal va ordenar la suspensió immediata i provisional de l’activitat per tal de poder portar a terme

la destrucció dels productes caducats i en mal estat localitzats al local, segons han informat des de la Guàrdia Urbana. Els agents van iniciar les diligències corresponents contra els responsables de l’establiment per un presumpte delicte contra la salut pública. L’actuació forma part de les inspeccions que porten a terme de forma periòdica conjuntament la Guàrdia Civil i la Guàrdia Urbana de Lleida en establiments, bars i restaurants de la capital del Segrià.

ACN L’Audiència de Lleida ha confirmat la sentència del jutjat d’instrucció 1 de Lleida i absol un policia acusat de lesions lleus per haver ferit amb la seva defensa a la zona maxil·lar una dona que protegia l’Escola d’Adults Joan Carles I de Lleida, durant les votacions de l’1-O del 2017. La Sala eximeix de responsabilitat l’agent perquè “complia el seu deure” i entén que la seva reacció va ser “instintiva”, “absolutament comprensible” i “proporcionada”.

Una manifestant alça els braços davant agents antidisturbis de la policia espanyola aquest 1 d’octubre del 2017. Foto: ACN.

Pel que fa a l’actuació a la Mariola, l’acusació particular va recórrer la sentència absolutòria del jutjat en considerar que l’agent no va actuar en l’exercici de les seves funcions sinó mogut per una “reacció colèrica”. Considera que l’agent va utilitzar la força d’una manera “desproporcionada i incontrolada”.

L’acusació particular demanava una multa de 4.500 euros per un delicte lleu de lesions amb els agreujants d’ús d’instrument perillós i abús de superioritat i que indemnitzés amb 200 la dona per les lesions patides i amb 800 euros més per danys morals. El judici va tenir lloc el 17 de juliol de 2018.

tima defensa. Així mateix, l’advocat de la defensa va demanar l’absolució assenyalant que no hi havia intenció d’atacar sinó de defensar-se.

El fiscal, en canvi, va sol·licitar l’absolució del denunciat en entendre que concorria l’eximent d’actuar en compliment d’un deure o en l’exercici legítim d’un dret, ofici o càrrec, ja que l’agressió es va produir com a “resposta a un atac previ” i podia concórrer així mateix l’eximent d’actuar en legí-

Segons l’Audiència, el denunciat va actuar com a agent de l’autoritat en el dispositiu policial i per tant la seva actuació s’emmarcava en l’exercici de les funcions pròpies del seu càrrec, garantint la seguretat dels seus companys i la seva integritat física. A més, la Sala afegeix que, segons les gravacions, els agents van treballar en un context “hostil”, amb nombroses persones que els cridaven i insultaven i que algun dels concentrats va arribar puntualment a provocar incidents “violents”, segons es veu a les gravacions i pel fet que diversos agents van patir lesions, recull la sentència.


1a quinzena de febrer de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

Lleida 11

SUCCESSOS

JUTJATS

El jove condemnat per protestar a Lleida per la detenció de Puigdemont recorrerà la sentència per la “farsa” del judici

Localitzat dins d’un canal el vehicle de la dona de 39 anys desapareguda amb un cos sense vida a dins

Considera que és un “cap de turc” i que tot forma part d’una “persecució política”

Els Mossos estan verificant si la identitat del cadàver és la de la veïna de les Borges Blanques

ACN El jove condemnat a un any i mig de llibertat vigilada per desordres públics i atemptat a l’autoritat durant la protesta a Lleida per la detenció de Carles Puigdemont, recorrerà la sentència en considerar el judici “una farsa”. El menor encausat considera que és un “cap de turc” i que tot forma part d’una “persecució política”. Segons el comunicat que fa el jove a través del tuiter dels CDR Barris Nord, la jutgessa fa un relat “totalment fals”. El jove critica que “en un règim feixista no calen proves per condemnar-te”, ja que fins i tot, el responsable de l’ARRO va dir que el noi “donava puntades i cops de puny” i que “animava a fer-ho a les 3.000 persones que hi eren”. En canvi, el condemnat assegura que “els únics que van atemptar van ser els Mossos donant cops de porra”.

Voral del canal de Seròs on s’ha trobat el cotxe. Foto: ACN.

Els Mossos d’Esquadra contenint els concentrats a la porta de la subdelegació del govern a Lleida. Foto: ACN.

El jove afegeix que l’objectiu és “posar condemnes exemplars” per “atemorir” a la gent a l’hora d’”organitzar-se i manifestar-se”. El menor també lamenta en el comunicat que el Govern i les organitzacions com Òmnium i l’ANC els “criminalitzen” quan van “més enllà del seu legalisme”. A més, afegeix que són “assenyalats” per portar la cara tapada “per evitar la re-

pressió” i assegura que si no ho fan així són “perseguits, condemnats i apallissats”. En la protesta convocada pels Comitès de Defensa de la República davant la subdelegació del govern espanyol a Lleida, el 25 de març de 2018, es van viure escenes de tensió entre els manifestants i els Mossos, que van carregar diverses vegades per evitar que els concentrats poguessin arribar fins a

les portes de l’edifici. La mobilització, amb el lema ‘Trenquem les cadenes de la repressió’, va arribar a congregar més de 3.000 persones, una xifra que es va reduir a uns quants centenars quan van començar els enfrontaments amb la policia. Hi ha deu investigats més, majors d’edat, que encara no tenen data de judici. Se’ls acusa de desordres públics i atemptat als agents de l’autoritat.

ACN Els Mossos d’Esquadra han localitzat dins del Canal de Seròs al seu pas per Lleida el vehicle de la dona de 39 anys de les Borges Blanques (Garrigues) desapareguda des de divendres a la nit. Segons han confirmat a l’ACN fonts pròximes al cas, dins del cotxe hi ha un cos sense vida i la policia catalana està verificant si la identitat del cadàver és la de la desapareguda. La dona va sortir a sopar amb companyes de feina divendres a la nit i posteriorment van anar a una discoteca de la capital del Segrià. Va mar-

xar amb el seu vehicle per tornar cap a casa. Els seus familiars van denunciar la seva desaparició dissabte perquè no sabien res d’ella. Segons les primeres informacions, el senyal del mòbil de la dona va desaparèixer pocs minuts després de marxar, a uns 500 metres de la discoteca. Des de dissabte a la tarda, efectius dels Mossos d’Esquadra i dels Bombers de la Generalitat treballaven en la recerca de la dona. De fet, aquest diumenge s’han fet batudes amb la participació de veïns dels dos municipis.

Tres professionals treballant a l’UCI de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida arribés a una durada de tres anys, tret que hi hagués la voluntat de no renovació per part de l’arrendatari. Amb la nova normativa, la durada mínima serà de cinc anys si qui contracta és un particular i de set si l’arrendador és una persona jurídica.

Xavier Segura Minguella El 19 de desembre de 2018 va entrar en vigor el Reial decret llei 21/2018 que ve modificar, de forma substancial, cinc elements de l’actual Llei d’Arrendaments Urbans en matèria d’habitatge. El primer d’ells fa referència a la durada dels contractes de lloguer de

vivenda. Fins a la data d’entrada en vigor del Reial Decret Llei, aquest tipus d’arrendaments no podien concertar-se per períodes inferiors als tres anys. De tal forma que si es fixava en contracte un període de temps inferior, arribat el venciment el contracte es prorrogava forçosament per terminis anuals fins que l’arrendament

Un altre dels elements que incorpora el Reial decret llei és la pròrroga tàcita del contracte. En aquest sentit, la normativa anterior deia que si arribat el venciment del contracte o de qualsevol de les pròrrogues fins a un màxim de tres anys, ni l’arrendatari ni l’arrendador manifestaven de forma expressa la seva voluntat de no renovar el contracte, aquest es prorrogava

tàcitament un any més i així successivament. La nova regulació estableix que la pròrroga tàcita serà de tres anys en lloc d’un any com fins ara. El tercer dels punts que ha patit modificacions, és la fiança. Fins a la data, l’arrendador podia exigir a l’arrendatari, a més del pagament de la fiança, altres garanties addicionals sense altra limitació que la pròpia llibertat de les parts per contractar i obligar-se. El nou Reial decret llei, limita aquesta llibertat contractual i estableix que, a més de la pròpia fiança, el propietari només pot exigir en concepte de garantia addicional una quantitat equivalent a dues mensualitats, llevat que

es tracti de contractes de llarga durada, és a dir, més de cinc anys si l’arrendatari és persona física i set si és jurídica. Un altre dels punts que recull la modificació normativa dels arrendaments és pel que fa als desnonaments. En aquest sentit, el mateix jutjat en el requeriment de pagament que efectuï al deutor, ha de informar-li de la possibilitat que acudeixi als serveis socials als efectes que aquests puguin detectar una possible situació de vulnerabilitat. D’existir aquesta, se suspendrà el procés fins que s’adoptin les mesures que els serveis socials considerin oportunes. El termini de suspensió serà d’un mes per

arrendadors que siguin persones físiques, o dos mesos si l’arrendador és persona jurídica. L’últim dels punts de rellevància als efectes que aquí interessen és l’exempció de l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats per als arrendaments d’habitatge per a ús estable i permanent. Cal desatacar que aquestes noves mesures, no són aplicables per a aquells contractes d’arrendament celebrats abans de l’entrada en vigor del Reial decret llei, és a dir, 19 de desembre de 2018 tret que les parts ho acordin i no resulti contrari a les previsions legals.


1a quinzena de febrer de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

12 Lleida SOCIETAT

Un 13% dels temporers enquestats per Càritas assegura haver rebut amenaces a la feina i un 22,5% un tracte humiliant Un 46% reconeix haver cobrat per sota del salari que li correspondria per conveni, i un 47% diu haver-lo cobrat tot o part en ‘negre’ ACN Un 22,5% dels temporers agraris enquestats per Càritas arreu de l’Estat assegura haver sofert alguna vulneració greu de naturalesa penal a la feina. En concret, un 13% reconeix haver rebut amenaces, un 12% va veure retinguda la seva documentació, mentre un 22,5% afirma haver sofert un tracte humiliant. L’entitat denuncia la “gravetat” de les dades i adverteix que podrien amagar possibles situacions de tràfic de persones “amb fins d’explotació laboral o treball forçós” en el sector agrari, que serien constitutives d’un delicte penal. D’altra banda, un 46% dels temporers que van participar en l’enquesta reconeix haver cobrat per sota del salari que li correspondria per conveni, i un 47,4% haver-lo cobrat tot o part en ‘negre’.

Una de les autores de l’estudi i tècnica de Càritas Espanyola, Hilde Daems, amb la secretària general de Càritas Diocesana de Lleida, Maria José Rosell, durant la presentació de l’informe. Foto: ACN.

Càritas ha presentat a Lleida l’informe ‘Vulneracions de drets laborals en el sector agrícola, l’hostaleria i les ocupacions de la llar’, realitzat després d’una recerca duta a terme per les delegacions de Càritas d’arreu de l’Estat i basat en 917 entrevistes a persones a les quals ha ofert acompanyament l’entitat

humanitària. En la seva elaboració han participat persones ateses per Càritas Diocesana de Lleida, concretament en assentaments de temporers d’Alcarràs, Torres de Segre i a l’oficina d’atenció a les persones temporeres de Lleida. La investigació, amb que Càritas ha pretès consta-

SOCIETAT

tar “la vulneració de drets laborals” en aquests tres sectors, s’ha centrat en avaluar les vulneracions dels drets dels treballadors atesos per l’entitat en aspectes concrets, com són les condicions econòmiques, el temps de descans i tracte laboral, i les possibles violacions de tipus penal de les vulneracions de què

haurien estat objecte. Entre altres aspectes, el treball ha premés constatar que el 29,4% dels treballadors agraris, de l’hostaleria i de la llar cobra menys del salari que li correspondria legalment; el 23,8% realitza hores extres sense remuneració; i el 27,4% cobra tot o part del salari en ‘negre’. En el cas del sector agrari, un 46% dels temporers que van participar en l’enquesta reconeix haver cobrat per sota del salari que fixa el conveni, i un 47% haver-lo cobrat tot o part en ‘negre’. Càritas, però, considera “especialment preocupants” les vulneracions relacionades amb el Codi Penal detectades com ara que una de cada 20 persones enquestades assegura haver rebut amenaces (en el sector agrari el percentatge és del 13%); que una de cada quatre va veure

retinguda la seva documentació (un 12% en el sector agrari), o bé que un 12% reconeix haver rebut un tracte humiliant, xifra que augmenta en el sector agrari fins al 22,5%. En el cas dels temporers, una de les autores de l’estudi i experta de l’equip d’Inclusió de Càritas Espanyola, Hilde Daems, ha posat de relleu l’existència de “possibles situacions de tràfic amb fins d’explotació laboral o treball forçós”. A més, “en no ser identificades com a víctimes d’un delicte que suposa una vulneració greu dels drets humans, ens impedeix poder oferir protecció, assistència, persecució i compensació d’aquests delictes”. Cal tenir en compte que un 95% del total de treballadors agraris que van participar en l’estudi són d’origen estranger.

SOCIETAT

La UdL acull uns 400 estudiants forans al llarg d’aquest curs

Neix el primer poll de trencalòs de la temporada dins del programa de cria en captivitat de l’espècie

Benvinguda institucional a l’alumnat de mobilitat del segon semestre

Des del 2015 han nascut a Catalunya 34 polls, 20 dels quals s’han alliberat a la natura i 14 s’han integrat al programa de cria

ACN La Universitat de Lleida (UdL) rep un total de 414 alumnes de mobilitat durant aquest curs 20182019, una xifra similar a l’any anterior (410), segons les dades de la unitat de Relacions Internacionals. La vicerectora d’Estudiants, Neus Vila, i la de Relacions Internacionals i Cooperació de la UdL, Àstrid Ballesta, han rebut una representació dels 174 alumnes de 30 països que venen a Lleida per estudiar la recta final de curs. La majoria d’aquest grup seguirà les classes a l’Escola Politècnica Superior (EPS), 36; seguida de la Facultat de Dret, Economia i Turisme (FDET), amb 34 i de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA), amb 32. La Facultat de Lletres en rep 19, igual que la de Medicina,

Es tracta del primer naixement de trencalòs en captivitat en aquest cicle reproductiu dins del programa de cria que la Generalitat té en marxa.

L’acte ha tingut lloc al Saló Víctor Siurana. Fotos: UdL.

mentre que la Facultat d’Infermeria i Fisioteràpia, 14 i la d’Educació, Psicologia i Treball Social, 14. Completen el llistat dos centres adscrits: l’Escola de Turisme Ostelea, a Barcelona i l’INEFC-Lleida, que rebran dos i un alumnes de mobilitat, respectivament. Per nacionalitats, els col·lectius més nombrosos en aquesta recta final de curs seran l’alumnat mexicà, 34; italià, 31; brasiler, 19; i francès, 12. Quant a les vies de proce-

dència, els programes de mobilitat pròpia de la UdL aporten 77 estudiants estrangers, mentre el conegut Erasmus en suma 90 en les diferents modalitats. A aquests cal sumar els 5 visitants i els 2 del programa SICUE. L’acte de benvinguda ha inclòs una actuació musical a càrrec de l’UniCorn, cor de la UdL i exhibicions de la Colla Dolç Infern del Grup Sardanista Montserrat de Lleida i de la Colla Castellera Los Marracos de la UdL.

El primer poll de trencalòs de la temporada, nascut a Lleida. Foto: ACN.

ACN

El Centre de Fauna de Vallcalent, a Lleida, compta amb un nou membre: el primer poll de trencalòs de la temporada, en el marc del programa de cria en captivitat de l’espècie a catalunya. L’ou es va pondre el 17 de desembre i ha estat incubat artificialment des de llavors, per a un òptim seguiment de

les condicions necessàries per a la seva correcta evolució. Personal tècnic del centre ha participat en la vigilància permanent durant tot el naixement, des que el poll va començar a trencar la closca el passat dimecres. Des del 2015 han nascut 34 polls, 20 dels quals s’han alliberat a la natura i 14 s’han integrat al programa de cria.

En aquest sentit, des del 2015 la Generalitat forma part de la xarxa internacional de cria en captivitat de l’espècie, amb l’objectiu de crear una reserva genètica del trencalòs dels Pirineus, primer mitjançant el Centre de Fauna de Vallcalent, i després amb el Centre de Fauna de Torreferrussa, a Santa Perpètua de Mogoda. Actualment la Vulture Conservation Fundation s’encarrega de la direcció tècnica del projecte de cria, amb el suport del personal del Departament de Territori i Sostenibilitat i de Forestal Catalana.


1a quinzena de febrer de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

ARBECA

TÀRREGA

Creix el volum de turistes que visiten l’Urgell durant el 2018 Els llocs més visitats són el Museu del Torró i la Xocolata d’Agramunt, el Monestir de Vallbona de les Monges i Cal Trepat de Tàrrega ACN El volum de turistes que van visitar l’Urgell va créixer durant el 2018. Així es desprèn de les dades de l’oficina comarcal de turisme que apunten, en primer, lloc un increment del 3,14% del nombre de persones ateses. En aquest sentit, els llocs que han rebut més visitants són el Museu del Torró i la Xocolata d’Agramunt, amb 28.215 persones, el Monestir de Vallbona de les Monges, amb 22.177 persones i el museu de Cal Trepat de Tàrrega amb 8.639 persones. La procedència dels visitants és de Catalunya, amb un 83,4% del total, un 16,6% de l’estat espanyol, Europa i altres països. Els establiments hotelers i de turisme rural han registrat una baixada de les pernoctacions de l’1,26%. Pel que fa a les oficines municipals de turisme de la comarca de l’Urgell han atès 6.638 persones a Verdú, que suposa

nucli històric un total de 1.325 persones; a Verdú 3.621 i a Bellpuig 220 persones. Altres espais que han rebut un important volum de visitants són l’Espai Guinovart d’Agramunt, amb 5.769; el refugi antiaeri de la mateixa població amb 4.319 visitants; el Museu Comarcal de l’Urgell amb 7.451; i l’espai Museístic del Cinema de Vallbona de les Monges amb 1.323 visitants.

Pla mitjà on es pot veure una part del claustre i el campanar del monestir de Vallbona de les Monges. Foto: ACN.

un augment important respecte les 1.012 de l’any 2017; 5.360 a la d’Agramunt, que també ha augmentat, respecte les 4.696 del 2017; 4.492 a la de Vallbona de les

Monges, que també ha augmentat respecte les 3.400 del 2017; i 169 a l’oficina de Bellpuig. D’altra banda, a Agramunt han realitzat la visita pel

D’altra banda, segons les dades aportades pels allotjaments, han comptabilitzat una ocupació mitjana del 52,84% que suposa un descens de l’1,26% respecte als 54,10% de l’any anterior. Segons els establiments, la procedència dels hostes és majoritàriament de la demarcació de Barcelona, tot i que també arriben de l’estat espanyol, Alemanya, França, Itàlia i el Regne Unit. Els clients són bàsicament de tipus familiar i grups d’amics.

L’Ajuntament d’Arbeca acusa un grup de joves de destrossar el local que els hi havia retirat per mala praxis El consistori ha presentat una denuncia als Mossos d’Esquadra

Foto de l’Ajuntament d’Arbeca. Foto: ACN.

ACN Un grup de joves d’Arbeca ha destrossat, suposadament, el local que l’Ajuntament els hi havia retirat per mala praxis. El consistori ha presentat una denúncia als Mossos d’Esquadra, que han aixecat acta de l’estat de les instal·lacions. Així mateix, des de l’Ajuntament s’ha facilitat a la policia els nomes dels suposats causants de la destrossa. El local de l’Associació de Joves es va inaugurar l’any 2011 i va ser llargament reivindicat. Va costar 52.000 euros i disposava de

lavabos, climatització i una sala de 80 metres quadrats que ha quedat totalment destruïda. La inversió del local va ser sufragada pel Departament de Joventut i fons propis de l’Ajuntament. Des del consistori s’ha condemnat aquest acte que consideren que demostra “una mancança educacional i fins i tot mental d’alguns joves’’. Així mateix, també apunten que la majoria dels suposats autors de les destrosses són majors d’edat i per això preveuen “actuar en conseqüència’’.

BORGES BLANQUES

SORT

Els ecologistes acudiran a la justícia si Agricultura no atura “immediatament” les obres al canal de piragüisme Rius amb Vida i Ipcena exigeixen l’actuació de l’administració per evitar la “destrucció” d’ous de truita autòctona Redacció Rius amb Vida i Ipcena exigeixen al Departament d’Agricultura que aturi les obres d’ampliació que s’estan duent a terme al canal de piragüisme d’aigües braves de Sort, al riu Noguera Pallaresa. En cas contrari, asseguren que acudiran a la justícia perquè sigui aquesta qui paralitzi els treballs i perquè actuï “contra l’Ajuntament i contra tothom que tingui responsabilitats en el tema, ja sigui per acció directa o per omissió”. Els ecologistes denuncien que les obres estan provocant la destrucció dels nius amb els ous de les truites autòctones a la zona on s’està actuant, que és Reserva Genètica de Truites. Rius amb Vida i Ipcena demanen que els treballs s’ajornin fins al març, “quan haurà finalitzat l’eclosió dels ous” i, per tant, “es podrà efec-

Ponent 13

Primer pla d’una màquina excavadora movent terres dins el riu Noguera Pallaresa, al seu pas per Sort. Foto: Cedida.

tuar el rescat piscícola amb garanties”. Els ecologistes han tornat a denunciar que l’empresa que té atorgades les obres d’ampliació del tram de piragüisme d’aigües braves de Sort va iniciar els treballs sense el “preceptiu” rescat de la fauna piscícola, exigit per la Llei de Pesca en vigor, segons ha dit el representant de Rius amb Vida, Josep Grau.

Assegura que els treballs “estan provocant la mort de truites autòctones i la destrucció dels fresaders’’ (nius amb els ous de les truites) de tota la zona d’actuació. Josep Grau ha donat un ultimàtum perquè, si l’Ajuntament no ho fa, el Departament d’Agricultura aturi de forma “immediata” les obres. En cas contrari, des de Rius amb Vida han ame-

naçat de portar aquesta mateixa setmana el cas a la fiscalia o a la justícia perquè actuïn “contra tots els responsables sigui per inacció o acció directa a fi de fer respectar les lleis ambientals del país”. Segons Grau, “en cas que els treballs s’acabin aturant judicialment, no podrà celebrar-se” el Mundial de Piragüisme d’aigües braves previst entre el 29 de juny i el 6 de juliol a la capital del Pallars Sobirà. A més de Sort, el certamen també es desenvoluparà a la Seu d’Urgell. Els ecologistes han recordat que la zona en la qual s’estan duent a terme les obres està qualificada per la llei com a Reserva Genètica de Truites. Aquest fet suposa “un greu delicte’’, tipificat al codi penal, segons Grau. A més, considera que els treballs “vulneren la llei estatal de patrimoni natural”.

Ipcena denuncia la retirada del niu de cigonyes de l’església de les Borges Blanques L’entitat ecologista considera “injustificada” l’acció i recorda que l’Ajuntament no és el propietari de l’església

Imatge d’arxiu on es veu una cigonya atrapada al sistema Bye Bye Bird. Foto: ACN.

ACN L’entitat ecologista Ipcena presentarà demà divendres un escrit al departament de Territori per denunciar que l’Ajuntament de les Borges Banques ha retirat el niu de cigonyes de que hi havia a l’església. Considera l’acció “injustificada” i recorda que el consistori no és el propietari de l’església. Insisteixen que la cigonya és una espècie protegida i defensen que el niu no suposava cap amenaça per la integritat de l’edifici.

Ipcena assegura que la decisió de retirar el niu s’ha pres argumentant que només servia per una parella d’exemplars i que com a compensació, es muntarà un niu al recinte del cementiri. Els ecologistes critiquen el que consideren una “actitud permisiva” de l’administració i una decisió “arbitrària” i recorden que les dues cigonyes feia anys que vivien al campanar i que el més probable és que hi tornin a refer el seu niu.


1a quinzena de febrer de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

14 Oci

Horòscop

EL TEMPS Divendres 1 Màx. 10º Mín. 02º

Dissabte 2 Màx. 11º Mín. 02º

Diumenge 3 Màx. 10º Mín. 01º

Dilluns 4 Màx. 11º Mín. 02º

Associació d’Astrologia de Catalunya per Dhanna Astròloga Tot Mataró / AMIC

Àries (21/3 al 20/4) - Sents que ja és hora de posar energia en el futur. D’invertir esforços en el que vols aconseguir en els mesos vinents. El sector dels amics conté novetats interessants. Cranc (Del 22/6 al 21/7) - Amb la Lluna a Àries, transitant pel sector professional, entres en una etapa de

Dimarts 5 Màx. 11º Mín. 01º

Dimecres 6 Màx. 10º Mín. 02º

Dijous 7 Màx. 10º Mín. 02º

Divendres 8 Màx. 10º Mín. 02º

canvis i et demana que siguis tu qui posi condicions i que lluitis de manera individual. Balança (Del 24/9 al 23/10) - Venus transitant per Capricorn i apropant- se a Saturn, t’exposa a una situació on pots sentir el pes de la responsabilitat, especialment pel que fa a qüestions familiars.

Dissabte 9 Màx. 08º Mín. 02º

Diumenge 10 Màx. 11º Mín. -1º

Dilluns 11 Màx. 11º Mín. 0º

Dimarts 12 Màx. 09º Mín. 02º

Capricorn (Del 22/12 i el 20/1) - Mostres interès a millorar la teva imatge i saps que això implica moure’t i elaborar estratègies. En termes generals, si segueixes fent el mateix de sempre, res canviarà. Taure (Del 21/4 al 20/5) - Amb Venus transitant per Capricorn, t’enfoques a conservar o en millorar el que ja

Dimecres 13 Màx. 09º Mín. 01º

Dijous 14 Màx. 09º Mín. 01º

Divendres 15 Màx. 09º Mín. 0º

Dissabte 16 Màx. 10º Mín. 02º

tens. I si es tracta d’una relació, apostes per una més gran implicació i compromís. Lleó (Del 22/7 al 23/8) - Si tens parella, amb el Sol transitant pel sector VII, entreu en una altra fase. Pots sentir que l’altra persona et mostra aspectes del seu caràcter, que desconeixies. Escorpí (Del 24/10 al 22/11) - Molta energia per usar en el sector laboral, però compte amb com la utilitzes,

Sudoku

la quadratura Mart-Plutó pot mafavorir un ús inadequat d’aquesta energia i resultar violenta.

Com jugar? Aquest joc consta d’una quadrícula de 9x9 caselles, dividida per regions de 3x3 caselles. A partir dels números donats en algunes de les caselles, s’han de completar tots els buits amb els dígits de l’1 al 9 sense que, en cap cas, es repeteixin en les files, columnes o regions.

Nivell fàcil

Aquari (Del 21/1 al 19/2) - Compte amb el llenguatge, la conjunció de Mart amb Urà pot proporcionar-te una gran habilitat en aquests dies per resoldre problemes, però caldrà mesurar les paraules. Bessons (21/5 al 21/6) - Si les coses s’havien aturat una mica, entres en una fase de moviment. Amb Mercuri amb bon aspecte amb Mart i Urà, poses energia en lluitar pel que realment t’importa. Verge (Del 24/8 al 23/9) - Moment de renovar, d’ampliar coneixements i d’obrir-te a noves oportunitats. És essencial perquè tot plegat es doni, acceptar l’entrada de noves amistats a la teva vida.

Solució:

Sagitari (Del 23/11 al 21/12) - Cerques maneres alternatives de relaxar-te i d’elaborar una millor vida interior. Et preocupa el futur i saps que només pots canviar-lo des del present. Gran obertura mental. Peixos (Del 20/2 al 20/3) - Amb el trànsit del Sol pel teu sector XII, es posen en relleu qüestions que tenies tancades amb un cadenat. Sembla que toca moure fitxa per controlar tu les circumstàncies.

La recepta: “Limoncello casolà”

Nivell difícil

Solució:

ARIADNA TOUS

La vinyeta - Víctor Centelles

INGREDIENTS per a 1 persona

• 10 llimones. • 1l. de Vodka 50%.

• 1,5l. d’aigua mineral. • 1kg de sucre.

No hi ha millor manera d’acabar un àpat que amb un bon xupito de Limoncello. Digestiu, deliciós i, a partir d’avui, natural. Sí, en aquesta recepta us explicaré com fer un Limoncello casolà. És molt senzill i amb un mes ja el podreu degustar. Lliure de colorants i conservants aquest licor serà el preferit de la vostra família i amics. La matèria prima és important. Hem d’aconseguir llimones el

més naturals possible lliures de pesticides i no encerades. Com més doble sigui la pell millor. Quan les peleu heu de tenir cura de no agafar part blanca ja que dona amargor. Quant al alcohol base podem fer servir Vodka o alcohol alimentari de 96º. Pel que fa al material només necessitarem un pot gran hermètic de vidre, dues ampolles de vidre, un colador de roba i un embut.

PREPARACIÓ - 16 UNITATS • Peleu les llimones intentant evitar la part blanca. • Poseu en un pot hermètic el vodka i les peles de llimona durant 3 setmanes. Conserveu-ho en un lloc fresc i sec allunyat de la llum solar. • Amb un colador retireu les peles. • Feu el xarop. Poseu en un cassó l’aigua amb el sucre i remeneu. Quan comenci a bullir no pareu de remenar durant 10 minuts. Retireu del foc i deixeu refredar. • Barregeu l’alcohol amb el xarop. • Amb l’ajuda d’un colador de roba i un embut aboqueu el contingut dins de les ampolles. • Deixem assentar una setmana.

Trobareu aquesta i altres receptes a “Las delicias de Ariadna” - www.lasdeliciasdeariadna.wordpress.com lasdeliciasdeariadna


1a quinzena de febrer de 2019

LA CIUTAT DE LLEIDA

L’entrevista 15

Miquel Pueyo, alcaldable d’Esquerra Republicana de Lleida: “N’hi ha prou en passejar-se per la ciutat per adonar-se que hi ha carrers on el comerç ha desaparegut”

Miquel Pueyo durant l’entrevista amb La Ciutat. Foto: La Ciutat.

Tot i ser una cara coneguda a la política catalana i lleidatana, feia un temps que estava apartat de la vida política. Per què decideix tornar-hi i encapçalar la llista d’ERC-Avancem a l’alcaldia de Lleida? Quan tenia 29 anys vaig ser diputat del Parlament de Catalunya durant 8 anys. Després, i també durant 8 anys, vaig estar en els dos governs tripartits. En el 2011, vaig tornar a la meva feina habitual que és ser professor de la Universitat de Lleida. Per això, no pensava que hagués de tornar a assolir responsabilitats; però que em trobi dintre de la política una altra vegada és d’un cúmul de coses com l’1 d’octubre de 2017 o l’empresonament d’Oriol Junqueras i altres polítics catalans. En aquestes circumstàncies, faig una altra vegada el pas i torno a la política per assolir el que jo crec que serà una darrera i limitada responsabilitat política. En aquest 2018 hi ha hagut canvi d’alcaldia, en què ha notat la marxa d’Àngel Rosa i l’entrada de Fèlix Larrosa? No conec en profunditat a Fèlix

Larrosa, però sí que conec una mica més a Àngel Ros. El que sí que puc dir és que, estratègicament, al candidat actual del Partit Socialista li convé fer la impressió que mai havia estat a la Paeria i ha caigut del cel. Però els lleidatans no oblidaran fàcilment que fa 7 anys que Larrosa és a la Paeria i que sempre ha ocupat llocs de molta responsabilitat. En les grans decisions i en els grans silencis, com el de l’1 d’octubre de 2017, mai s’ha sentit la veu discrepant de Fèlix Larrosa. Llavors la suposada gran diferència entre els dos, a la pràctica és una mica menor. Creu que la situació política actual, amb gent a la presó i a l’exili, li pot donar més vots? Plantejat així em fa una certa angúnia perquè, realment, es tracta d’una situació dramàtica per a les persones i per a les famílies. El que sí que crec és que el que haurien de ser unes eleccions en clau de ciutat; inevitablement, es veuran tenyides per aquesta dimensió nacional. Però això no ho interpreto com una oportunitat per a Esquerra Republicana, sinó com una situació dura o un

càstig perquè està repercutint a da de comerç petit i mitjà a Lleitot el nostre país. da. N’hi ha prou de passejar-se en la ciutat de Lleida per adoParlem ara en clau de ciutat, nar-se que hi ha carrers on el un dels projectes de Lleida comerç ha desaparegut. Quan és la construcció de les Torre els negocis a peu de carrer desSalses, com veu vostè aquest apareixen, vol dir que hi ha fosprojecte? cor i inseguretat; la trama conActualment, no tinc gaire in- vencional cau. Jo crec que si es formació sobre aquest tema i promouen al mateix temps les el que faig és sumar diverses quatre o cinc grans àrees que circumstàncies que conec. La sembla que defensa el Partit meva impressió és d’una opaci- Socialista, serà la sentència de tat important d’alguns dels pro- mort pel qual queda de comerç jectes emblemàtics de la Paeria. autònom. Fa poc va aparèixer un informe de la Sindicatura de Comptes de Anomenava la paraula inseCatalunya per la manera com guretat, diria que Lleida és l’Ajuntament de Lleida externa- una ciutat insegura? litza determinats projectes, com Crec que la inseguretat sempre pot ser la caserna de la Guàr- és una qüestió molt relativa en dia Urbana. L’únic que puc dir temes objectius. Personalment, sobre això és que si accedim al opino que Lleida no és una govern de la Paeria, el primer ciutat insegura i que els lleidaque farem serà una auditoria en tans la consideren una localitat profunditat perquè la magnitud tranquil·la. Però sí que és cert real (financera i comercial) del que hi ha algunes zones que es consistori municipal és un mis- troben en una situació relativateri. Personalment, sense saber ment crítica per falta de cossos amb exactitud quines són les de seguretat; a Lleida li fan falta circumstàncies, poca cosa puc més guàrdies urbans, més mosanticipar més enllà d’aquesta sos d’esquadra i més bombers. impressió d’opacitat i manca Encara que crec que Lleida és de transparència. Però, moltes una ciutat raonablement segura. vegades, hi ha una hipotètica transparència formal, però en la Les eleccions municipals són pràctica és molt difícil saber qui- properes, quins seran els pina és l’autèntica situació econò- lars bàsics del seu partit a Lleida? mica de la Paeria. Nosaltres estem treballant un El model de comerç a Lleida programa electoral a través que es planteja, creu que po- d’una marató d’idees, on combidria entrar en conflicte amb el nem els temes amb la presència comerç tradicional del centre física en els barris. Nosaltres de la ciutat? sempre parlem de tornar les perSí, jo crec que un projecte com sones al centre de les decisions el Pla de l’Estació pot ser posi- perquè aquestes no es poden tiu pel conjunt del sistema co- perdre a través d’uns determimercial de la ciutat perquè pot nats interessos. Des d’ERC, contribuir a revitalitzar una part intentem col·locar les persones del centre de la ciutat. Però si al centre per reforçar les condial Pla li volen afegir les Torre cions de ciutat saludable, conSalses i un parell d’espais més, nectada, solidària i educadora. crec que això suposa obrir la Això ho haurem de precisar teporta a l’extermini del qual que- màticament i territorialment en

un programa detallat per poder presentar a les eleccions un equip coherent i honest. Esteu realitzant xerrades pels barris, què és el que reben de la ciutadania? Estem fent trobades i combinem l’anada a un barri amb l’anàlisi d’una temàtica concreta. Sempre portem a algú que explica una mica la situació d’aquest tema a Lleida i després els veïns que volen assistir-hi, plantegen els seus problemes. Un dels últims que se’ns van plantejar va ser la situació dels lavabos del CEIP Frederic Godàs. La ciutat hauria de tenir una capacitat més ràpida a l’hora de resoldre les coses bàsiques perquè funcionessin raonablement a tot arreu, que ara no és així. Entenc que no és una cosa senzilla, però aquest hauria de ser l’objectiu d’un ajuntament. Per acabar, en cas que guanyéssiu les eleccions i no aconseguíssiu majoria absoluta, amb quins partits estaríeu disposat a pactar? Jo crec que el temps de les majories absolutes s’ha acabat. Nosaltres aspirem a ser la força més votada i el nostre compromís està a construir o ajudar a construir una majoria pel canvi a Lleida. Aquí és evident que hi ha una ínia (traçada pel PSC, PP i Ciutadans) en donar suport a l’aplicació del 155 o amenaçant per tornar-lo a implantar. Per tant, l’espai en el qual nosaltres podem dialogar i entendre’ns millor és l’espai republicà, que actualment inclou el PDeCAT, la Crida-CUP i els comuns. Crec que intentaríem articular una majoria pel canvi amb aquestes forces d’entrada. Esther Figueroa


Una rambla verda a Corregidor Escofet, la proposta guanyadora dels pressupostos participatius al barri de Pardinyes. Fotos: Cedida.

ACN El carrer del Corregidor Escofet serà una rambla verda amb més confort, arbrat i millor mobilitat. Així ho ha explicat el paer en cap, Fèlix Larrosa, en la presentació que ha fet als veïns i les veïnes del barri del projecte triat en la segona convocatòria dels pressupostos participatius. El projecte d’”una rambla verda a Corregidor Escofet” recull la reconversió del carrer i implantarà un sistema nou que permetrà avançar en termes de paisatge i d’ordenació dels usos de la pròpia rambla. Així, es podrà ordenar la mobilitat al voltant de l’eix principal i s’originarà un carril bici separat del passeig central que donarà més seguretat, tant a ciclistes com vianants. El paer en cap, acompanyat del tinent d’alcalde i regidor del barri de Pardinyes, Rafael Peris, ha volgut conèixer

l’opinió i les observacions del veïnat, representada pel president de l’Associació de Veïns, Rafael Fernández, i de diversos membres de l’entitat. “És un projecte que surt del procés de pressupostos participatius i hem d’acabar de conèixer quines són les necessitats del veïnat per implantar-les en l’actuació”, ha explicat Larrosa, qui ha afegit que “per exemple, haurem de conciliar l’espai perquè també s’hi puguin instal·lar les firetes, per cloure el projecte amb satisfacció per a tothom”. Tall de veu F.Larrosa En el recorregut que s’ha fet per la rambla, el paer en cap ha incidit en què és un projecte amb vocació de barri, volgut pels veïns i les veïnes, i que “ha de ser una rambla que avanci en confort, verda i que millori la mobilitat amb transversalitat a tot el barri”. En aquesta línia, el president

de l’AV s’ha mostrat content que tiri endavant, perquè, a l’espera de poder incloure algunes observacions com la ubicació de les firetes, “anirà bé pel barri i quedarà molt bonic”, ha dit.

El projecte estava dotat de 50.000 euros, que es complementaran amb una altra partida igual per cloure les dues fases d’actuació Descripció del projecte La proposta guanyadora dels pressupostos participatius al barri de Pardinyes fa referència a la rambla, concretament el tram entre l’avinguda de Tortosa i el carrer de Comtes

L’objectiu és transformar un tram de 550 metres de la Rambla Corregidor Escofet en un espai més verd. Aquesta transformació inclou la substitució de superfície de paviment dur (formigó) i de paviment tou (sauló) en àrees vegetals. És una actuació, que pel seu disseny, s’estructurà en dues fases: una primera fase d’execució de zones de gespa i una segona d’implantació d’àrees d’arbustiva i arbrat de port petit i mitjà. Està previst ubicar-hi 275 m² de parterres de gespa i 325 m² de parterres d’arbustiva. S’hi sumaran 59 arbres i 1.200 unitats d’arbustiva. Pel que fa al mobiliari urbà, bàsicament es recuperarà i es canviaran bancs i papereres. El disseny d’execució segueix un patró en ziga-zaga, que permet la intervenció en ambdós laterals de la Rambla i desenvolupar una futura ordenació del carril bici. La primera fase està en licitació i la segona sortirà en breu. La previsió és que els treballs es facin en uns 3 mesos (cada fase té un termini de dos mesos, però se solaparan part dels treballs per escurçar la durada i evitar les molèsties al veïnat). El projecte aprovat als pressupostos participatius estava dotat de 50.000 euros, que es complementaran amb una altra partida igual, de 50.000, per cloure les dues fases d’actuació.

607 666 159 Av. Ports de Caro, 31 · 43520 Roquetes · 977 50 45 89 info@saiformacio.com · www.saiformacio.com

d’Urgell. Però el projecte total que es durà a terme contempla una segona fase, que permetrà una actuació més global i aportar més millores.

Cursos de preparació acTIC Mitjà i Avançat

El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha presentat als veïns i les veïnes del barri de Pardinyes el projecte, que va resultar triat en els segons Pressupostos Participatius de la Paeria

Cursos intensius a Lleida

Corregidor Escofet serà una rambla verda que guanyarà en confort, arbrat i mobilitat

Profile for La Ciutat de Lleida

LA CIUTAT DE LLEIDA 85  

LA CIUTAT DE LLEIDA 85

LA CIUTAT DE LLEIDA 85  

LA CIUTAT DE LLEIDA 85

Advertisement