Page 1

LA CIUTAT DE LLEIDA

1a quinzena de febrer de 2018 · Número 63 www.laciutat.cat · 630 979 590 | 639 814 758

La Paeria a judici per mantenir noms de carrers franquistes La plataforma Lleida Lliure de Franquisme acusa l’Ajuntament de mantenir el nom de 9 carrers de la ciutat dedicats a personalitats de la dictadura Pàg. 6

Ipcena irromp al Bisbat per denunciar la retirada de nius de cigonya dels contraforts de la Catedral Asseguren que l’actuació és “il·legítima” i “il·legal” i que és “fals” que les aus siguin les responsables dels danys que se’ls hi atribueixen

Imatge de les cigonyes damunt del contrafort de la Catedral Nova on hi havia un dels nius que s’han retirat.

pàg. 3

El Comú denuncia que el nou POUM es planteja “contra l’interès general de la ciutat” Pàg. 2 L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova estrena els 14 nous boxs Pàg. 9 de la UCI


1a quinzena de febrer de 2018

LA CIUTAT DE LLEIDA

2 Cultura ON ENS POTS TROBAR?

Ajuntament de Lleida, Biblioteca, Patronat Intercomarcal Turisme, Cambra de Comerç de Lleida, Consell Comarcal del Segrià, Delegació Territorial del Govern de la Generalitat, Diputació de Lleida, Hospital Arnau de Vilanova, Hospital Montserrat, Clínica Nostra Sentora del Socors, Oficina d’Atenció al Ciutadà, Universitat de Lleida, Edifici Agora, Edifici Macrolleida, FECOM, OMAC, Conservatori Municipal de Música, Cafeteria Bisccoto, Cafeteria La Xicra, Cafeteria L’Estació, Cafeteria Mercadona Cappont, Cafeteria Vegas, Cafeteria Xusco, CEX, El Racó del Formatge, General d’Estudis, Gimnàs Ekke, Iltrida Viatges, Kroxan, La Tassa, Matratzen, Mercat de Fleming, Musical, Cafeteria Spoon, Perruqueria D-Zeen, The Bakery Shop, Pastisseria Cisne, Natural Blend, Coell, Cafè & Te, Espan’s, Forn del Carme, Forn Nou Joan March, Mercat de Balàfia, CAP Balafia, CAP Bordeta, CAP Cappont, CAP Eixample, CAP Primer de Maig, CAP Rambla Ferran, CAP Santa Maria, CUAP, ITV, Cafè dels Artistes, Kerite Punt Ecològic, Fonda Nastasi, L’Illa dels Pirates, Clínica Ponent, Guàrdia Urbana, Policia Nacional, Alexandre Galindo, Casa Pons, Living, Sol Nou, Restaurant Julian, Pastisseria Capell, Punto Lamolla, Punto Dalmau, Punto Basses Bar, Iltrida Viatges, Espai Funàtic, Granier, Entre-Plat, Lo Marraco, Papaxoc, Jamaica, Impremta, Destapa’t, Celler del Roser, Sugar (Blondel, 17 - Avinguda Catalinya, 10), Forn Sant Ruf, Cafeteria al Gust, Pastisseria Sendra, Restaurant Pota Blava,

La 22a edició d’Animac projectarà 312 treballs d’animació i tindrà la música com a protagonista El certamen s’inaugurarà amb l’estrena internacional de la producció japonesa ‘Animació per a les Quatre Estacions de Vivaldi’, que serà musicada en directe per l’OJC Lleida tornarà a convertir-se del 22 i al 25 de febrer en la capital mundial de l’animació amb la 22a edició d’Animac, la Mostra Internacional de Cinema d’Animació de Catalunya, que un any més oferirà una extensa i cuidada programació on prestigiosos professionals del sector comparteixen espai i coneixements amb noves generacions d’animadors i amants del cinema. La música serà la protagonista d’Animac 2018, que s’inaugurarà amb l’estrena internacional de la producció japonesa ‘Animació per a les Quatre Estacions de Vivaldi’, musicada en directe per l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell (OJC). El convidat especial d’aquesta edició serà el prestigiós compositor i dissenyador de so Normand Roger. També acollirà l’estrena a

Fotograma de la pel·lícula d’animació ‘The Breadwinner’, nominada als Oscars, que s’estrenarà a Animac.

l’estat espanyol del llargmetratge ‘The Breadwinner’, nominat als Oscar i als Globus d’Or. Durant els quatre dies, Animac projectarà 312 treballs audiovisuals, que han estat seleccionats per l’organització d’entre els 747 rebuts. La música serà l’eix central de la 22a edició, un

dels elements clau i alhora “infravalorat” en l’art de l’animació, segons ha ressaltat la directora de la mostra, Carolina López, durant la presentació del certamen. Per aquest motiu, molts dels convidats d’Animac 2018 provindran de l’àmbit musical, però relacionat amb el món de l’animació. Així mateix, la mostra, s’inaugurarà

amb l’estrena internacional d’’Animació per a les Quatre Estacions de Vivaldi’, un film animat compost de quatre peces . El llargmetratge, produït per la Tokyo University of Arts, serà musicat en directe per l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida (OJC).

Administracions de Loteria (Passeig Ronda, Carrer Carme, Rambla d’Aragó, Baró de Maials, Alcalde Costa, Unió, Segrià, Alcalde Porqueras, Princep de Viana, Passeig Ronda, Pius XII, Lluís Companys), Gent del Barri, Hotel Nadal, Sanitas Milenium, Parc Científic i Tecnològic, Kroxan, Coka Pans, Gimnas Royal, Gimnàs Trevol, Café Trevol, Café Selecte, Il Capuccino, La Tasca, Casa Aurora, 4 Portes Lleida, Merino, Barberia Elisabeth Pinyol, Bowling Lleida, Tugues, NyamNyam, Bellesa i Salut Mariona Martí, Morénico Perruqueria, Dental Roure, Euroreclams, Irai Mobles.

També ens pots trobar a les Farmàcies de la ciutat de Lleida.

LA CIUTAT DE LLEIDA

EDITA:

DISSENY I MAQUETACIÓ

CASGUAMEDIA S.L.

DIPÒSIT LEGAL:

CASGUAMEDIA S.L.

L-1175-2014

IMPRIMEIX:

INDUGRAF OFFSET S.A.

DISTRIBUCIÓ: PAQT’S EXPRESS

Telèfon: 630 979 590 / 639 814 758 e-mail: info@laciutatdelleida.com / publicitat@laciutatdelleida.com web: www.laciutat.cat

Segueix-nos a Facebook i Twitter: www.facebook.com/laciutatdelleida - @laciutatlleida Visita la nostra pàgina web: www.laciutat.cat Amb la col·laboració de:

Publicació controlada per

Jordi Bonet, responsable de comprar les obres de Sixena: “Vam salvar-les. No s’hi val canviar la realitat dient que les vam usurpar’’ L’exdirector general de Patrimoni Cultural de la Generalitat lamenta que als que els hauria tocat conservar el patrimoni aragonès van donar “l’excusa que no tenien diners’’ El director general de Patrimoni Artístic i Cultural de la Generalitat que va comprar les 44 obres de Sixena que fins el passat 11 de desembre estaven al Museu de Lleida, Jordi Bonet, ha assegurat que les van adquirir per “salvar-les’’ i ha recriminat a l’Aragó que ara “no s’hi val a canviar la realitat i dir que les vam usurpar’’. Bonet lamenta que als qui al seu dia els hauria tocat conservar el patrimoni, és a dir el govern d’Aragó, no van mostrar interès en comprar els obres a les monges amb “l’excusa que no tenien diners’’. Així mateix, qui va ser màxim responsable del patrimoni cultural entre els anys 1981 i 1984, remarca que la Generalitat va pagar a les monges el que se’ls va demanar per les obres, 10 milions de pessetes, “sense regatejar res’’ i amb

prèvia autorització del govern de l’Aragó. Bonet defensa que ho van fer amb el doble objectiu de protegir un conjunt artístic que es podia veure disgregat per mig món i perquè la comunitat de religioses necessitava diners per finançar el monestir que s’estaven construint a Valldoreix. Tot i que de molts “petits detalls’’ no se’n recorda perquè en fa una “pila d’anys’’, de la compra dels bens de Sixena Jordi Bonet remarca que abans de tirar endavant l’operació es va posar dues vegades en contacte amb el govern d’Aragó. La primera va ser per explicar-los que a Catalunya hi havia aquestes peces que provenien d’una part de la seva comunitat i que, per tant, se n’havien de fer càrrec. Davant la

La sala del MNAC on s’exhibeixen les pintures murals de Sixena en conflicte judicial amb l’Aragó, en una imatge d’arxiu.

negativa, van tornar-s’hi a posar en contacte per informar-los que, si ells no hi estaven interessats, la Generalitat les compraria. Des d’Aragó van ser clars en assegurar que no tenien diners per a comprarles i Bonet va pensar de seguida que “era un excusa” i que, per tant, “no els

interessaven’’. En aquest sentit, va tirar endavant la compra entenent que hi ha aspectes que sovint no es valoren “per ignorància’’ fins passats els anys. Defensa que si Catalunya no s’hagués adquirit totes les obres en un mateix lot “s’haurien escampat’’ i la col·lecció hagués quedat descomposta.


1a quinzena de febrer de 2018

LA CIUTAT DE LLEIDA

Societat 3

Ipcena irromp al Bisbat per denunciar la retirada de nius de cigonya dels contraforts de la Catedral Nova Asseguren que l’actuació és “il·legítima” i “il·legal” i que és “fals” que les aus siguin les responsables dels danys que se’ls hi atribueixen Una quinzena de membres de l’entitat ecologista Ipcena han irromput al Bisbat de Lleida per denunciar la retirada, el passat 1 de febrer, de dos nius de cigonya que es trobaven situats en dos contraforts de la Catedral Nova de Lleida. El portaveu d’Ipcena, Joan Vàzquez, ha recordat l’existència d’una resolució en què el Departament de Territori i Sostenibilitat autoritzava al Capítol de la Catedral de Lleida poder actuar sobre tota la superfície de la catedral en relació amb els nius de cigonya excepte en els contraforts. Asseguren, doncs, que aquesta actuació és “il·legítima”, perquè és una espècie protegida, i “il·legal” perquè han vulnerat una resolució administrativa. Recorden que “tothom té l’obligació de complir la llei” i reclamen a l’administració que obri al

La Generalitat autoritza al Capítol retirar l’últim niu de cigonya que queda a la Catedral Nova de Lleida També ha obert un expedient informatiu per la recent retirada d’altres dos nius que estaven situats sobre contraforts del temple

mat que el Bisbe no hi era i s’ha compromès a parlar amb ell.

Membres d’Ipcena a les portes del Bisbat de Lleida.

Bisbat un expedient sancionador. A més, el portaveu d’Ipcena, Joan Vázquez, ha assegurat que és “fals” que les cigonyes siguin les responsables dels danys a la Catedral que se’ls hi atribueixen i diu que ho demostraran els pròxims dies. Vázquez ha lamentat la falta de diàleg del Bisbat.

“Hem demanat diverses vegades reunions amb el Bisbe per carta i no hem obtingut resposta”, ha assegurat, la qual cosa demostra “una manca absoluta de diàleg i ganes de buscar una solució”. És per això que han decidit irrompre al bisbat i exigir parlar amb el Bisbe. Els ha atès la seva secretària personal que els ha infor-

Els membres d’Ipcena han acceptat esperar a la trucada de la secretària i han desallotjat l’edifici al cap de pocs minuts. Vázquez ha assegurat que “les cigonyes continuaran vivint a la Catedral perquè són espècies protegides, perquè fa 35 anys que hi són i perquè els danys a la catedral atribuïdes a les cigonyes són falsos i ho demostrarem pròximament amb un informe tècnic”. Des d’Ipcena han demanat que s’imposi una multa de 20.000 euros a ‘Cigonyes Stop’ i al Bisbat de Lleida, “uns per executar l’acció i els altres per permetre-ho” així com que es restitueixin els dos nius sostrets. “No es poden saltar la llei”, ha afegit Vázquez.

La Generalitat ha autoritzat la retirada de l’últim niu de cigonya que queda a l’edifici de la Catedral Nova de Lleida, “pel risc per a les persones i per a la conservació i estabilitat de la coberta i els contraforts de l’edifici”, després que hagi estat constatada la “situació crítica del monument” per part dels arquitectes i experts consultats. Pel que fa als dos nius retirats recentment, amb anterioritat a la resolució, i que afectaven la coberta de l’Arxiu Capitular de la Catedral Nova, la Generalitat ha anunciat l’obertura d’un

expedient informatiu per tal d’avaluar la responsabilitat administrativa que pugui derivarse d’aquesta actuació. L’entitat ecologista Ipcena va denunciar els fets davant el Departament de Territori i Sostenibilitat. La Generalitat ha valorat, també, que la decisió “no ha de tenir cap afectació sobre la conservació d’aquesta espècie”. Es tracta d’una autorització provisional, fins que el Capítol de la Catedral resolgui els problemes estructurals que presenta l’edifici.

Mig miler de sancions per incivisme durant el 2017 La majoria són per pertorbar el descans veïnal i consumir alcohol a la via pública L’Ajuntament de Lleida va obrir un total de 556 expedients sancionadors durant l’any 2017 per infraccions de les ordenances municipals, arran de denúncies formulades per la Guàrdia Urbana. D’aquests, segueixen en tràmit 277 expedients. Les infraccions més freqüents són les de l’ordenança de civisme i

convivència, amb un total de 390 expedients. Els motius més habituals són els sorolls que pertorben el descans veïnal (154); el consum de begudes alcohòliques a la via pública (134); fer les necessitats fisiològiques a la via pública (64); i no respectar l’horari de tancament de parcs, jardins o espais públics

com les piscines (13). També s’han obert 146 expedients per infringir l’ordenança de protecció, tinença i venda d’animals, 110 pel que fa a animals no perillosos i 36 pels potencialment perillosos. Les infraccions lleus més habituals són no presentar certificat veterinari quan hi ha accidents provocats

per animals (35), incomplir l’obligació d’inscriure l’animal en el registre (30), portar el gos a la via pública sense lligar (19) i no recollir les defecacions dels gossos (17).

Imatge de recurs d’unes ampolles al carrer.

L’ordenança de civisme i convivència preveu multes d’entre 30 i 600 euros per les infraccions lleus; de 600 a 1.500 euros per les

greus; i de 1.500 a 3.000 euros per les molt greus. Pel que fa a l’ordenança de protecció, tinença i venda d’animals, les sancions

van d’un mínim de 60 euros a un màxim d’entre 15.025 i 30.050 euros, en funció de la normativa estatal o la catalana.


1a quinzena de febrer de 2018

LA CIUTAT DE LLEIDA

4 Política

ERC-Avancem denuncia que la Paeria pagarà prop de 50.000 euros extres de lloguer per emmagatzemar obres del Morera

Les JERC engeguen una campanya per “combatre el tripartit del 155 de la Paeria”

En el decret s’especifica que la Paeria pagarà al Bisbat 12.100 euros cada any

Acusen l’equip de govern de la Paeria d’aplicar polítiques nocives per als joves i presenten la campanya “Revolucionem Lleida pel jovent!” amb l’horitzó de les eleccions municipals del 2019 Miquel de Santiago

Foto del Museu de Lleida.

El grup municipal d’ERCAvancem a Lleida denuncia que el Museu d’Art Jaume Morera tindrà un nou sobrecost, de 48.400 euros, pel lloguer d’un local propietat del Bisbat de Lleida per a emmagatzemar fons artístics i documentals del museu, segons es desprèn d’un decret d’alcaldia del 19 de desembre del 2017. En concret, es tracta de la planta baixa del número 6 del carrer Sant Crist, dotat de mobiliari que va ser finançat per la Paeria i que s’havia utilitzat per custodiar la col·lecció del Museu de Lleida

Diocesà i Comarcal. El contracte d’arrendament és per 3 anys, fins al 31 de desembre de 2020 i amb possibilitat de pròrrogues. En el decret s’especifica que la Paeria pagarà al Bisbat 12.100 euros cada any. El president d’ERC, Carles Vega, lamenta que “cada mes coneixem un nou sobrecost del museu, tots amagats entre decrets d’alcaldia, cosa que demostra que l’equipament costarà més dels 4’7 milions del projecte, l’única xifra que l’equip de govern ha dit públicament”.

La secció de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya han presentat la seva campanya “Revolucionem Lleida pel jovent!”, mitjançant la qual duran a terme diferents accions a nivell institucional i de carrer per tal de “plantar cara tripartit del 155, format per PSC, C’s i PP, amb Àngel Ros al capdavant”. Aquesta presentació s’ha dut a terme davant la seu del PSC a Lleida, on el grup de joves ha llegit un manifesta alhora que mostraven cartells contra el paer en cap. Consideren que l’equip de govern de la Paeria està duent a terme unes polítiques “nocives” per al jovent de la ciutat, diuen, “ja sigui per acció o inacció”. Sota la voluntat de mostrar-se com “l’agent transformador del jovent que promogui el canvi”,

a terme debats i transformant les polítiques municipals.

La Secció Local de les Joventuts d’ERC, davant la seu del PSC a Lleida. Foto: Miquel de Santiago.

les JERC han criticat el model de ciutat que es planteja des del consistori. Expliquen que la campanya té una durada indeterminada, però amb l’horitzó de les properes eleccions municipals del 2019, les quals, diuen, “han de suposar la fi de l’era d’Àngel Ros com a paer en cap”. En aquest sentit, la iniciativa constarà de tres grans eixos:

Un d’institucional, mitjançant presentació de mocions als plens de la Paeria amb el suport del grup municipal d’ERCAvancem, de caràcter propi o conjuntament amb l’associacionisme lleidatà. Un segon eix d’accions de carrer, mitjançant actes de conscienciació, mediàtiques i de reivindicació. I, finalment, un tercer eix a nivell intern, duent

D’aquesta manera, les Joventuts d’ERC concreten que la difusió d’aquestes accions es durà a terme des de les xarxes socials, així com a través de cartells informatius a instituts i facultats, i fan una crida pública “a totes i tots aquells joves que tenen ànsies de revolucionar la nostra ciutat”. Carles Vega: “L’ajornament del debat d’investidura és un acte de responsabilitat política” Així mateix, el portaveu d’ERC Vega remarca com a necessari “que es retiri el 155 i que es restauri el que ha desfet durant aquests mesos per tal d’emprendre el camí cap a la constitució d’estructures d’estat i de la república”.

El PDeCAT vol que l’ús de la marca Horta de Lleida no es limiti només a l’etiquetatge dels productes agraris

Postius presenta la seva candidatura per encapçalar la llista del PDeCAT a Lleida

Demana que la marca pugui ser utilitzada en activitats culturals, d’oci, o per identificar altres productes

El portaveu del grup municipal afirma que “no es tracta d’un projecte personal, sinó col·lectiu del partit i de molta gent que exigeix que a Lleida ha d’haver-hi un canvi” Miquel de Santiago

Foto de l’Horta de Lleida.

El grup municipal del PDeCAT ha presentat al·legacions a la proposta de Reglament per a l’ús i gestió de la marca Horta de Lleida, creada per la Paeria i presentada el passat mes de setembre en el marc de la Fira de Sant Miquel. El PDeCAT considera que aquesta marca, que vol associar l’Horta de Lleida a la qualitat agroalimentària, la bellesa paisatgística i la conservació del medi ambient, està únicament enfocada a etiquetar els productes agraris i que, en

canvi, hauria de tenir un ús més global. S’entén que el logotip Horta de Lleida hauria de poder ser utilitzat també en iniciatives culturals, d’oci, esportives o d’altre tipus que es facin a l’Horta de Lleida. El president de la Comissió Territorial de l’Horta, David Melé, valora molt positivament l’esforç de crear la marca Horta de Lleida, però subratlla que “cal ser ambiciosos i anar més enllà del simple etiquetatge de les peres i les pomes”.

Toni Postius ha presentat els avals corresponents i la documentació requerida per tal d’oficialitzar la seva candidatura en el procés de primàries del PDeCAT a Lleida. El candidat haurà de ser ratificat per l’assemblea local del partit per tal d’encapçalar la llista del partit per a les eleccions municipals del 2019. El portaveu es mostra il·lusionat per encapçalar la candidatura i remarca que “no es tracta d’un projecte personal, sinó col·lectiu del partit i de molta gent que exigeix que a Lleida ha d’haverhi un canvi”. Altrament, Postius considera que els últims anys de mandat de l’equip de govern de la Paeria han estat “polèmics de manera continuada”. Reclama “una ciutat que faci costat al país, al Parlament,

durant aquests 3 anys”. En aquest sentit, ha criticat altres grups com el de Ciutadans, el qual, diu, “es van presentar “Por el cambio” i al final han permès que tot continués igual, fent suport al Partit Socialista juntament amb el PP”.

Postius reclama “una ciutat que faci costat al país, al Parlament i al procés”.

al procés i, en definitiva, a Catalunya”, tot afegint que “en moltes ocasions, “s’ha vist com les actuacions de Ros i els seus socis del PP i C’s han anat en direcció contrària”. També ha defensat la “voluntat d’alternativa” del PDeCAT, tot remar-

cant que “cal aplicar polítiques de transparència, de servei a la ciutadania i que pensin en l’iterés general”. Des d’aquest punt de vista, Postius considera que des de l’agrupació s’ha actuat amb coherència “tenint en compte al que ens vam comprometre al 2015 i com hem actuat en consonància

Referent a la propera campanya electoral, Postius ha explicat que esperaran a valorar el en que aquesta es viurà, ja que “la situació que estem vivint al país és molt canviant”. Tot i així, duran a terme una campanya “molt propera, estant al carrer, escoltant a la ciutadania en vers aquesta política faraònica tant pròpia d’Àngel Ros”, la qual considera que ha portat a la ciutat de Lleida a assolir un “endeutament desaforat, amb grans projectes fallits, com el del Mercat del Pla”.


1a quinzena de febrer de 2018

LA CIUTAT DE LLEIDA

Política 5

El Comú de Lleida denuncia que el nou POUM es planteja “contra l’interès general de la ciutat i afavorint els grans inversors” Des de l’agrupació d’electors consideren que el nou Pla d’Ordenació que l’equip de govern de la Paeria pretén aprovar “no aporta millores” i “suposa un retrocés en la sostenibilitat econòmica, comercial i logística de la ciutat” Miquel de Santiago El grup municipal del Comú de Lleida denuncia que l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida pretén utilitzar el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal “afavorint els grans inversors en detriment de l’interès general de la ciutat”. Consideren que aquest no aporta millores en el desenvolupament a llarg termini i que suposa “un retrocés en la sostenibilitat econòmica, comercial i logística”. El portaveu de l’agrupació, Sergi Talamonte, critica que aquest nou POUM s’ha plantejat “per ajudar i donar cobertura a interessos privats”. Una acusació que pretén exemplificar en 5 actuacions concretes: “Si Torresalses es fa via POUM, l’inversor no aportarà els 1’2 milions d’euros que estava obligat a pagar per la construcció del vial” Talamonte explica que

Sergi Talamonte comentant aspectes del POUM. Foto: M. S.

l’inversor del macro-centre comercial havia d’abonar els 1’2 milions per pagar el vial d’accés a la zona comercial de Torresalses, tal com ho establia el conveni urbanístic associat a la proposta de modificació de planejament. Si aquesta proposta s’incorpora al POUM, “la ciutat deixaria de percebre els diners que l’inversor havia d’abonar per pagar el vial d’accés a la zona comercial de Torresalses”. Segons el portaveu, això suposaria “un tracte de favor” cap a l’inversor i denuncia

que “no es pot fer un nou POUM contra l’interès comú i del patrimoni de la ciutat”. Així mateix considera necessari retornar a l’ordenació urbanística definida en el Pla actual i que es limiti “la incompatibilitat d’aquest sector predominantment residencial amb mitjanes i grans superfícies”. “Carrefour podrà modificar el planejament segons convingui sense necessitat que el Ple de la Paeria ho aprovi” Amb el nou POUM, l’Àrea Residencial Estratègica (ARE)

on la cadena vol construir una superfície comercial de 55.000 metres passarà a ser un Sector Urbà Delimitat (SUD), un canvi que “fa perdre al consistori les competències d’aprovar o rebutjar els plans constructius de la multinacional, permetent així que faci la modificació de planejament que més els hi convingui”. En aquest aspecte, des del Comú proposen mantenir l’ordenació del sector com a ARE i incrementar la cessió de sostre per a pisos de titularitat pública. “Amb l’excusa de simplificar processos, es deslliura l’obligació de fer les dues torres de la Llotja” El terreny sobre el qual s’han d’edificar les 2 torres al costat del Palau de Congressos de la Llotja pateix una homogeneïtzació de les claus urbanístiques que comporta “un deslliurament de l’obligació de construir-hi l’equipament que hi pertoca”. En aquest sentit, critiquen que l’alcalde de Lleida, Àngel Ros, “evités que el

Centre de Negocis i Convencions recuperés la titularitat dels terrenys per incompliment de les clàusules imposades”. L’agrupació d’electors defensa el manteniment del projecte urbanístic definit actualment, l’obligació de retornar la titularitat de la parcel·la al CNC i la resoldre unilateral del contracte per incompliment de les seves clàusules. “Els canvis imposats impedeixen que en un futur la ciutat tingui una segona estació de trens” Referent al centre comercial de Gran Gardeny, que s’ubicaria proper al Camp Escolar (antiga Vallrufea), es preveuen unes modificacions “que impedirien que la ciutat pugui tenir una segona estació de trens”. Una opció que des del Comú consideren “necessària per a una mobilitat sostenible al municipi”. D’aquesta manera, exigeixen que es mantingui el predomini del sector com equipaments i logístics i que es vinculi el seu desenvolupa-

ment al de la construcció de la futura estació. “No justifica la desaparició de tres gran àrees verdes que definien els barris de Balàfia i el Secà de Sant Pere” Es planteja la desaparició de zones verdes destacades com són les del Secà de Sant PereMarimunt, de Rufea-Instituts i el de les zones d’HospitalsBalàfia. Talamonte explica que aquestes tres àrees d’esbarjo “havien de servir per esponjar la futura trama urbana i sumar qualitat de vida a la nostra ciutat” i que la seva desaparició “no està justificada en l’actual planejament”. Afirma també que “hi ha hagut unes transmissions de propietat que configurava aquestes espais verds cap a empreses i companyies vinculades en la promoció immobiliària i de la construcció”. Les propostes que l’agrupació aporta en aquest camp passen per “tornar a definir com a Parcs Urbans els espais configurats per l’antic POUM”.


1a quinzena de febrer de 2018

LA CIUTAT DE LLEIDA

6 Societat

El nou servei de trens “low cost” de Barcelona a Madrid podrien fer parada a Lleida

La Paeria de Lleida, a judici per mantenir noms de carrers franquistes

Renfe ha presentat un nou servei d’alta velocitat entre les dos ciutats un 25% més barat que l’AVE

La plataforma Lleida Lliure de Franquisme acusa l’Ajuntament de Lleida de mantenir el nom de 9 carrers de la ciutat dedicats a personalitats de la dictadura, incomplint així la llei de Memòria Històrica

El ministre, Iñigo de la Serna, durant la presentació de la nova línia.

Renfe ha presentat un nou servei d’alta velocitat “low cost” entre Barcelona i Madrid que és un 25% més barat que l’AVE. La previsió inicial és estrenar aquest servei d’aquí un any. Un servei que ha cridat l’atenció a la Paeria, que demanarà al ministre de Foment, Íñigo de la Serna, que aquests trens facin parada a Lleida. El nou servei tindrà cinc freqüències diàries per sentit i estació final al

Prat de Llobregat amb una única parada durant el trajecte, a l’estació del Camp de Tarragona. Aquest tren, denominat EVA, vol complementar l’AVE i no substituir-lo, segons ha deixat clar el ministre, ja que s’aposta per un nou concepte de viatge pensat per a usuaris, principalment joves, que demanen immediatesa i pagar només pels serveis que necessiten. Els bitllets només es podran comprar per internet

El 15 de febrer s’inicia el judici al jutjat ContenciósAdministratiu número 1 de Lleida per la demanda de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme contra l’Ajuntament de Lleida. Aquests acusen al consistori de mantenir el nom de 9 carrers de la ciutat dedicats a personalitats de la dictadura, incomplint així la llei de Memòria Històrica. Es tracta dels carrers Alcalde Areny, Alcalde Recasens, Alcalde Montanya, Alcalde Sangenís, Sangenís Bertran, Germans Recasens, Lluís Besa, Carmelo Fenechi i Juan Manuel Nadal i Gaya. L’advocada de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme, Esther Sancho, explica que a la vista preveuen “acreditar la vinculació” amb el franquisme de les persones que figuren al nomenclàtor a la vista. En aquest sen-

Imatge del moment que la portaveu de la Plataforma Lleida Lliure de Franquisme Rosa Peñafiel arrenca la placa del carrer Alcalde Areny.

tit, Sancho espera que el jutjat pugui estimar la demanda i recorda que hi ha un antecedent a Vitòria on un jutjat va obligar a canviar el nom del carrer del compositor de l’himne franquista ‘Cara al Sol’. Esther Sancho ha explicat que les entitats i partits que s’apleguen sota la plataforma Lleida Lliure de Franquisme demanden a l’Ajuntament de Lleida per incompliment

de la Llei de Memòria Històrica, en vigor des del 2007, ja que en el seu moment van reclamar a alcaldia que s’eliminessin els noms d’aquests 9 carrers perquè les persones que homenatgen “entenem que són incompatibles amb l’expressió bàsica de la democràcia i el compliment de la llei”. Lleida Lliure de Franquisme va presentar la demanda al jutjat el passat

8 de setembre. Amb ella va aportar 45 documents per acreditar la denúncia com ara que des de fa més de deu anys, diverses entitats han demanat a la Paeria que canviés els noms d’alguns carrers, fins i tot abans que s’aprovés la llei de memòria històrica, sense obtenir resposta positiva per part del consistori. La Plataforma també sol·licita que es demani al Tribunal Militar tercer de Barcelona documents de consells de guerra que encara custodia i que l’alcalde Areny signa l’odre d’execució d’alguns lleidatans. La demanda va ser presentada per la Plataforma i diferents signants: la Comissió de la Dignitat, Acaba amb la Placa, Dones de Lleida, La Baula, La CridaCUP per Lleida, el Comú de Lleida, ERC, CGT, ICV, Intersindical-CSC, Podem, SEPC i Arran.

La UdL acull uns 400 estudiants forans al llarg d’aquest curs Provenen de 43 països diferents d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica; de punts tan distants entre sí com ara Corea del Sud, Gàmbia, Bòsnia i Hercegovina o Xile La Universitat de Lleida (UdL) ha rebut un total de 410 alumnes de mobilitat durant aquest curs 20172018, 90 més que l’anterior, segons les dades de la unitat de Relacions Internacionals. Provenen de 43 països diferents d’Europa, Amèrica, Àsia i Àfrica; de punts tan distants entre sí com ara Corea del Sud,

Gàmbia, Bòsnia i Hercegovina o Xile. La principal novetat aquest segon quadrimestre és l’arribada a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària (ETSEA) dels primers estudiants russos i kazakhs mitjançant el programa Eramus+ International Credit Mobility (KA107). La vicerectora

d’Estudiants, Neus Vila, i la de Relacions Internacionals i Cooperació de la UdL, Àstrid Ballesta, han rebut una representació dels 179 alumnes de 33 països per estudiar la recta final de curs. Per nacionalitats, els col·lectius més nombrosos seran l’alumnat italià (41),

mexicà (36) i xinès (15). Quant a les vies de procedència, els programes de mobilitat pròpia de la UdL aporten 68 estudiants estrangers, mentre el conegut Erasmus en suma 97 a les diferents modalitats: Erasmus SMS (65), Erasmus SMS-T (19), Erasmus SMT (8) i Erasmus Mundus (5).

Foto de l’acte que s’ha celebrat al Saló Víctor Siurana de la UdL.


1a quinzena de febrer de 2018

LA CIUTAT DE LLEIDA

Cultura 7

La mostra d’Agustí Centelles sobre el bombardeig de Lleida és la més visitada del Museu Morera

La mostra, seccionada en deu espais temàtics, aplega les publicacions més destacades de l’autor

En els 3 mesos que ha estat oberta 9.000 persones han visitat el reportatge fotogràfic que il·lustra la duresa del bombardeig feixista de l’any 36 El Museu d’Art Jaume Morera ha finalitzat la celebració del seu centenari amb la clausura de l’exposició ‘Agustí Centelles i el bombardeig de Lleida, Crònica d’un reportatge’, una mostra que s’ha convertit en la més visitada de la història d’aquest museu. Va ser prorrogada fins al passat diumenge 4 de febrer per l’èxit de públic i ha comptabilitzat 9.018 persones de tota condició i edat que l’han visitada en aquests 3 mesos que ha estat oberta i han pogut veure per primera vegada el reportatge fotogràfic íntegre del bombardeig feixista sobre Lleida on Centelles va captar la cruesa de les bombes entre les víctimes i els edificis de la ciutat. La mostra, comissariada per Oriol Bosch i organitzada pel Museu Morera amb la col·laboració del Centro

Documental de la Memòria Històrica (CDMH) de Salamanca, commemora el 80 aniversari d’un dels episodis més cruents de la Guerra Civil espanyola: un dels atacs aeris més mortífers juntament amb els de Guernica, Durango o Granollers. En l’ofensiva contra la població civil van morir més de 250 persones, inclosos mig centenar de nens que en el moment de la funesta envestida de les bombes eren a les aules del Liceu Escolar. Una setantena d’instantànies revelen els mètodes de treball de l’autor i posen de manifest com Centelles va saber testimoniar com ningú el drama humà i la violència d’un dels episodis més colpidors d’aquest conflicte bèl·lic. L’aspecte emotiu ha estat un dels elements diferen-

Algunes de les fotografies que integren la mostra ‘Agustí Centelles i el Foto de tres exemplars del Mecanoscrit de Segon Origen.

bombardeig de Lleida.

ciadors respecte d’altres exposicions organitzades pel Museu. Molts dels visitants també s’han interessat per la projecció del documental ‘El braç de les fúries’ (2007) de Jordi Guardiola i José Carlos Miranda. Les activitats educatives del Museu han aplegat 1.200 participants de 3r i 4rt d’ESO i Batxillerats. Per altra banda, prop d’un miler de persones han participat de les visites organitzades en grup.

Cal destacar la taula rodona sobre ètica fotoperiodistica organitzada amb la col·laboració del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Demarcació de Lleida. La proposta va comptar amb la participació de Salvador Alsius (vicepresident del CAC), Sandra Balsells (fotoperiodista i professora de fotografia a la URL), Xavier Bertral (cap de fotografia del diari Ara) i Paula Velasco (doctora en filosofia especialitzada en estètica de fotoperiodisme).

Un miler de nens i nenes han passat per les sessions escolars de “La gallina dels ous d’or” La companyia lleidatana Zum Zum Teatre ha representat l’obra al Teatre Municipal Julieta Agustí per a alumnat de cicle inicial de primària L’Espai 3 o Teatre Municipal Julieta Agustí ha acollit els dies 1,2 i 5 de febrer 6 sessions escolars de “La gallina dels ous d’or” de la companyia lleidatana Zum Zum Teatre.

educatius de Lleida ciutat i de comarques, han gaudit de l’obra, que també s’ha representat per al gran públic el dissabte –en doble sessió-. Ha estat alumnat de cicle inicial de primària.

Més de 1.000 alumnes, d’una trentena de centres

L’espectacle forma part del cicle de teatre esco-

La Universitat de Lleida dedica una exposició a Pedrolo en el centenari del seu naixement

lar, organitzat pel Servei d’Educació de la Regidoria de les Polítiques a favor de la Creativitat, la Cultura, l’Educació i els Esports, dins el programa educatiu municipal “Educació a l’Abast”, amb el suport del Teatre Municipal de l’Escorxador.

L’activitat compta amb la col.laboració de l’Obra Social Ibercaja. Les escoles assistents tenen a la seva disposició una guia didàctica de l’espectacle, amb la qual poden fer un treball didàctic de l’obra.

Biblioteca i Documentació de la Universitat de Lleida (UdL) se suma a la celebració del centenari del naixement del poeta, dramaturg i novel·lista lleidatà Manuel de Pedrolo (1918-1990) amb una exposició bibliogràfica. ‘Una veu rebel. 100 Manuel de Pedrolo’ es pot visitar fins al 26 de juny al passadís de la segona planta de l’edifici del Rectorat. La mostra, seccionada en deu espais temàtics, aplega les publicacions més

destacades de l’autor. La seva obra ‘El mecanoscrit del segon origen’ (1974) és el segon llibre més venut de la literatura catalana i el primer en el gènere de la ciència ficció de tot l’Estat. La Unitat de Biblioteca i Documentació de la UdL ja va realitzar el 2015 una exposició per difondre l’obra literària de Manuel de Pedrolo, amb el títol ‘El llegir no fa perdre l’escriure. Homenatge a Pedrolo. 25 anys de la seua mort’.


1a quinzena de febrer de 2018

LA CIUTAT DE LLEIDA

8 Societat

Es presenta el nou sistema de transport públic per l’Horta que triplicarà l’abast de l’actual sense apujar el preu

Salut crea a Lleida la Unitat de Registre del Càncer per monitorar la incidència de la malaltia

El servei farà anar taxis en lloc d’autobusos per millorar el servei als veïns

Permetrà conèixer quin és el nombre i tipus de tumors que més impacten a la població de la demarcació

Foto de la Comissió Territorial de l’Horta on s’ha presentat el nou sistema de transport públic.

Durant la darrera Comissió Territorial de l’Horta s’ha presentat el projecte del nou sistema de transport públic per l’Horta, que substituirà a l’actual autobús a demanda. Es farà mitjançant taxis gestionats per la concessionària Autobusos de Lleida, sense que això suposi un increment tarifari pels veïns. Això ha de facilitar que “els veïns de l’Horta guanyin en confort i qualitat i s’acostin als serveis que tenen els que viuen a la trama ur-

bana, tot i que és difícil”, ha afegit el regidor de l’Horta, Fèlix Larrosa. El sistema es posarà en marxa ben aviat amb un pla pilot, que mantindrà les quatre franges horàries que tenia el servei d’autobús, però abastant moltes més partides. Hi haurà 32 parades en diferents punts de l’Horta i tres en indrets neuràlgics del centre urbà, com són l’estació del ferrocarril, la d’autobusos i la plaça Ricard Viñes.

Es milloren les parades d’autobús i de taxi a Lleida Durant el 2018 es continuarà amb les millores, la instal·lacio de marquesines i pantalles d’informació

Foto d’arxiu d’un autocar de la ciutat.

Durant els darrers dies, s’han instal·lat a la ciutat una desena de noves marquesines de bus i, també, s’han construït tres noves plataformes, dos de les quals han permès compatibilitzar la parada de bus amb el nou tram de carril bicicleta que s’ha construït recentment al Pont de la Universitat. Properament està prevista la construcció d’una plataforma a la parada d’autobús del Parc de l’Aigua.

A més a més, s’han creat dues parades de taxi noves per cobrir zones d’oci nocturn i s’ha millorat la informació de les parades de taxi, amb pals informatius i els telèfons de les diferents associacions. Durant l’any 2018 es preveu continuar amb les actuacions de millora a les parades d’autobús, amb la construcció de noves plataformes i marquesines i la instal·lació de noves pantalles d’informació.

El Departament de Salut ha informat que les Regions Sanitàries de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran han creat la Unitat de Registre del Càncer per tenir constància de la incidència de la malaltia i monitorar-ne l’evolució. El registre es troba actualment en fase de recollida de dades. El registre permetrà conèixer quin és el nombre i tipus de tumors que més impacten a la població de la demarcació, on cada any es diagnostiquen uns 1.800 nous casos de càncer. A banda del de Lleida, Catalunya disposa de dos registres més d’aquestes característiques, la Unitat d’Epidemiologia i Registre de Càncer de Girona (UERCG) i el Registre de Càncer de Tarragona. El registre, coordinat pel Servei de Vigilància Epidemiològica i Resposta a Emergències de Salut Pública a Lleida i

El departament de Salut recorda que el càncer és una de les principals causes de malaltia i mort de la població i són molts els esforços que es dediquen, tant des del punt de vista humà com en recursos, per tal de disminuir la mortalitat d’aquest conjunt de malalties. Imatge general de la zona de l’hospital de dia de l’Arnau de Vilanova.

Alt Pirineu i Aran, sota la direcció de Pere Godoy, s’elabora amb la col·laboració de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i els centres hospitalaris de la regió (els serveis d’anatomia patològica, laboratoris, registres de tumors hospitalaris...). La Unitat de Registre del Càncer a Lleida permetrà conèixer, entre altres dades, quin és el nombre i tipus de tumors que més impacten a la població i quins resultats s’estan

obtenint en termes de curació i supervivència. També es podrà analitzar el nombre de casos de càncer nous diagnosticats a la població resident i l’evolució anual de la incidència, tot estratificat per edat, gènere i localització. Així mateix, el registre permetrà fer una anàlisi de l’evolució d’aquests indicadors epidemiològics des del 2012 i la mitjana anual de casos incidents per les principals localitzacions tumorals.

Segons Salut, la Unitat de Registre del Càncer és una eina fonamental per al coneixement de la magnitud del problema del càncer i produeix les estadístiques necessàries per poder defin ir correctament la importància actual i futura del càncer. També realitza altres funcions, com l’assessorament a les administracions sanitàries en temes diversos relacionats amb el càncer, la producció d’hipòtesis sobre les causes de la malaltia i la realització de tasques de recerca sobre les seves causes.

La Diputació de Lleida promociona l’oferta turística de la demarcació al mercat d’Israel El Patronat de Turisme participa a la Fira Internacional dels Mercats Turístics de la Mediterrània que se celebra a Tel Aviv La Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme, ha promocionat a Israel l’oferta de natura, turisme actiu, neu i cultura de les comarques lleidatanes, com també les rutes ‘Perseguits i salvats’, en el marc de la Fira Internacional dels Mercats Turístics de la Mediterrània (IMTM) que s’ha celebrat a Tel Aviv. La fira IMTM és el saló més gran del sector turístic que se celebra a la Mediterrània oriental i és el vuitè any consecutiu que la Diputació de Lleida hi ha estat present. El vicepresident del Patronat de Turisme, Gerard Sabarich, i el director, Juli Alegre, han participat en aquesta fira israeliana, en la qual han tingut diverses accions promocionals amb touroperadors i representants de mitjans de comunicació. Entre el material divers

El director i el vicepresident del Patronat de Turisme, Juli Alegre, i Gerard Sabarich, respectivament, a la Fira IMTM de Tel Aviv.

que s’ha distribuït, destaquen els catàlegs amb informació sobre la senyalització de les cinc rutes d’evasió dels jueus de l’Holocaust pel Pirineu de Lleida i que formen part del projecte ‘Perseguits i salvats’, amb diferents itineraris per la Val d’Aran, la Cerdanya, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Els visitants també han tingut al seu abast tota l’oferta turística del Pirineu de Lleida

vinculada amb la natura, el senderisme i el cicloturisme, amb informació sobre rutes i la diversitat d’activitats d’esports d’aventura. Els turistes israelians que han visitat les comarques de Lleida, principalment les del Pirineu, trien la destinació atrets sobretot per l’oferta de natura, muntanya i turisme actiu, a més dels vestigis històrics relacionats amb la

cultura jueva. Catalunya és considerada una destinació de caire preferent pel turisme israelià, amb el Pirineu de Lleida i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici com a referents, a més de les seves comarques d’influència: l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, a més de la Val d’Aran. Cal tenir en compte, però, que l’aerolínia israeliana Arkia ha cancel·lat aquesta temporada d’hivern la connexió entre Tel Aviv i l’Aeroport de Lleida-Alguaire, decisió que la companyia va atribuir a raons operatives. Des del 2015, Arkia programava durant entre els mesos de gener i març una desena de vols per transportar passatgers des d’Israel a Alguaire, sobretot esquiadors, que tenien com a destí el Pirineu andorrà.


1a quinzena de febrer de 2018

LA CIUTAT DE LLEIDA

Societat 9

L’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida estrena els 14 nous boxs de la UCI Les noves instal·lacions permeten ampliar fins a 24 hores les visites dels familiars de primer grau, i fins a 6 hores la resta, respecte a les 2 hores de visites diàries permeses actualment El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, ha visitat els 14 nous boxs de la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, que ja han començat a rebre els primers pacients. Es tracta d’unes instal·lacions “modèliques” tant en l’àmbit funcional com físic ja que pretenen “humanitzar” el concepte d’UCI no només pensant en el pacient, si no també en els familiars, professionals i en el territori. Dels nous boxs en destaca l’amplitud i que compten amb llum natural durant el dia i el fet que gràcies l’equipament tecnològic poden ser controlats per menys professionals. Però un dels principals avantatges és que permetran ampliar fins a 24 hores les visites dels familiars de primer grau, i fins a 6 les de la resta de visitants, respecte a les 2 hores al dia actuals. A

El president de la Diputació, Joan Reñé, visitant un dels nous boxs.

més, 2 dels boxes compten amb un aïllament especial per poder atendre pacients amb casos epidemiològics com ara tuberculosi o neutropènia. Els nous bous han suposat una inversió de 3,5 milions d’euros, entre infraestructura i equipaments, que han estat finançats per la Diputació de Lleida. Des del 2011,

la institució ha invertir a l’Arnau de Vilanova prop de 14 milions d’euros en la millora d’equipaments i instal·lacions. Els nous boxs permeten “humanitzar” el concepte de l’UCI ja que són molt més amplis i el pacient pot tenir una major privadesa, a més de gaudir de llum natural durant el dia,

segons ha ressaltat el cap de servei de Medicina Intensiva, el Dr. Jesús Caballero. Així mateix, els familiars disposaran de més espai on acompanyar el malalt, fet que permetrà “flexibilitzar” l’entrada de l’acompanyant a la UCI, així com de la resta de visites. Fins ara, els pacients només podien rebre visites durant dues hores al dia. Amb els nous boxs, els familiars més directes podran acompanyar-los durant les 24 hores, sempre que sigui possible, mentre la resta de visites s’amplien fins a 6 hores diàries. A la vegada, els nous boxs també suposen una millora per als professionals perquè disposaran de més espai, tecnologia i instruments per atendre els pacients. A més a més, cada box està dotat d’una càmera de vigilància.

S’urbanitza la Plaça del Turó de Gardeny i es crea un parc infantil La creació de zones de gaudi ciutadà i zones verdes pretén millorar els espais públics per un major confort i qualitat de vida dels seus veïns i veïnes

Foto de les obres d’urbanització de la Plaça del Turó de Gardeny.

S’inicien les obres d’urbanització de la Plaça del Turó de Gardeny, l’espai comprès entre la Ludoteca de la Mariola i l’edifici situat a l’Avinguda Onze de Setembre, 74, amb l’ampliació de l’espai enjardinat i la creació d’una àrea de jocs infantils. La millora de la zona inclou també la col·locació de quatre bancs, una font i papereres, així com la instal·lació de cartells indicadors. Els treballs inclouen també la plantació d’una vintena

d’arbres, a més de plantació d’arbustiva al voltant del centre de transformació existent. La nova plaça es delimitarà amb la col·locació d’una tanca de fusta, que marcarà el límit del solar al fons de la parcel·la, i per l’altra, la zona amb canvi de cota enrasat al talús existent. Els treballs també comprenen el moviment de terres, esbrossant tot el terreny de males herbes i suavitzant els talussos naturals del terreny.


1a quinzena de febrer de 2018

LA CIUTAT DE LLEIDA

10 Societat

L’Arxiu Municipal de Lleida restaurarà el cartell del Carnaval de la ciutat del 1918 La Paeria difon aquest document patrimonial amb motiu de la pròxima celebració d’aquesta festa

Imatge del cartell del Carnaval de la ciutat de Lleida del 1918.

L’Arxiu de l’Ajuntament de Lleida, amb motiu de la festa de Carnaval, difon al seu web i xarxes socials el cartell de Carnaval de l’any 1918 a la ciutat, una peça documental que serà restaurada pròximament per garantir la seva òptima conservació, segons ha informat la Paeria. El cartell mostra una parella que sembla anar disfressada d’arlequí i de colombina, coneguts personatges de la Comèdia de l’Art, asseguts sobre una lluna i un

fons de cercles de colors llampants. Tots dos tenen una actitud festiva i alegre, pròpia de la festa que anuncien. En el marge dret del cartell es pot llegir el programa d’actes organitzats per la Paeria de Lleida, caracteritzats per la celebració de diversos balls de disfresses, tant públics com privats, en l’envelat de la ciutat. El cartell de grans dimensions (1,30 per 0,95 metres) està signat per A. Nicolàs i va ser imprès a la impremta Sol y Benet de Lleida.

S’amplia el servei d’assessorament energètic a les comunitats de veïns Ja ha ofert consells d’estalvi a dos edificis de Lleida, que se sumen a les quatre campanyes per a famílies que han atès 630 ciutadans La Fundació Lleida 21 ha ampliat a les comunitats de veïns el servei d’assessorament per l’estalvi energètic que fins ara s’oferia a famílies. Aquesta iniciativa permet analitzar i donar consells sobre consums que afecten tota la comunitat, com són la calefacció i aigua calenta sanitària comunitària, la llum en espais comunitaris, els ascensors, les bombes d’aigua o els tancaments, etcètera. En l’última campanya de finals de 2017 es van incorporar les dues primeres comunitats que han fet ús d’aquest servei, una de 31 habitatges al carrer Esperança González (Cappont) en un edifici que data del 1980, i una altra de 8 habitatges a Pere de Cavassèquia (Pardinyes), en un immoble del 1991. Aquestes comunitats se sumen a les quatre campanyes per a famílies que han atès

mesures de rehabilitació o canvi d’instal·lacions, per ordre de prioritat, i per un període de temps determinat.

Sessió ordinària aquest dilluns del Patronat de la Fundació Lleida 21.

630 ciutadans, segons informa la Paeria. El tinent d’alcalde i regidor d’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, ha explicat que, davant la bona acceptació d’aquesta iniciativa entre els veïns i veïnes, s’ha previst portar a terme una nova campanya durant la primavera d’enguany. L’assessorament adreçat a comunitats de veïns comporta l’estudi del

potencial que pot tenir l’optimització de la contractació dels subministraments bàsics comunitaris per generar un estalvi econòmic que es pugui reinvertir en mesures d’estalvi energètic comunitàries. També l’assessorament tant a escala individual com comunitària per reduir la despesa energètica i millorar el confort dels veïns, a partir d’una auditoria bàsica energètica, proposant mesures ‘toves’ i

A més, es proposen canvis de contractació per l’optimització dels subministraments dels elements comuns i l’optimització de les factures de cada veí, que permeti generar un petit fons econòmic de la mateixa comunitat de veïns que serveixi per a reinvertir en millores comunitàries. Per últim, s’elabora una proposta d’intervencions per reduir la demanda energètica a realitzar per ordre de possibilitats tant de comportament de l’envolvent, les instal·lacions de climatització comunitàries o la instal·lació de renovables, amb la planificació de calendari de les accions amb els períodes de retorn corresponents per a la comunitat.

Xavier Segura Minguella Advocats ofereix un servei basat en la dedicació absoluta i la proximitat Xavier Segura Minguella – Advocats és un despatx multidisciplinari que, sense deixar de banda una opció generalista del Dret, s‘especialitza en el Dret de Família, Laboral, Penal i Bancari, oferint sempre un servei proper i de dedicació absoluta vers els seus clients. Ens atén al seu despatx, situat a la plaça Sant Joan nº8, als peus dels Jutjats de la capital del Segrià. Segura ofereix serveis d’advocacia en els camps de la família, en el dret penal i bancari, així com el tractament d’accidents i negligències. No ha parat de treballar des que va pujar la persiana ja fa uns anys, fent propis cadascun dels casos que se’ls ha presentat i mantenint sempre la promesa d’oferir un servei proper i de dedicació total cap als seus clients. En aquest sentit, disposa d’un número de telèfon particular per tal de contactar amb ell directament, sense ne-

pecialitzacions s’hi troben els casos de família i de dret penal. Aquest primer camp requereix una dedicació especial, en els quals la comunicació directa amb l’advocat permet oferir un tracte més personal. Ens remarca que “l’experiència s’ha de posar en valor amb la manera de treballar i amb la satisfacció dels clients”. D’aquesta manera, Segura ofereix la màxima dedicació, amb un servei proper i que, des de

cessitat d’intermediaris, de deixar una nota o de ser derivat a una centraleta. Amb aquesta premissa d’afinitat, el client pot contactar amb l’advocat de manera immediata a través del 605277695. D’aquesta manera reincideix en la idea de proximitat. sempre amb la màxima dedicació i adaptació a les necessitats que els

clients puguin requerir. Altrament, la implicació vers les persones i les seves necessitats esdevé un altre factor prioritari per a Xavier Segura, mostrar sempre una entrega absoluta per tal que aquest hi surti totalment satisfet. Així mateix, demana sempre als beneficiaris dels seus serveis que valorin

el treball realitzat per tal de poder escoltar-los, optimitzar qualsevol aspecte que creguin convenient i fer-ne l’autocrítica que calgui. Tot i així, no compta amb cap valoració que no contempli els principis de proximitat i dedicació sobre les que es regeix. Xavier Segura opera en l’àmbit de Lleida i província i entre les seves es-

la serenor i la confiança, s’adapta a les necessitats que els clients puguin requerir. Xavier Segura Minguella Advocats Plaça Sant Joan nº8 de Lleida. Telèfon: 605 277 695 www.abogadolleida segura@abogadolleida.es


1a quinzena de febrer de 2018

LA CIUTAT DE LLEIDA

Successos 11

Ingressen a presó dos homes per vendre heroïna al detall des d’un pis del Centre Històric de Lleida

Dos detinguts per intentar robar en una botiga de Lleida amenaçant el responsable amb un ganivet

Els Mossos d’Esquadra van comissar al domicili 52 grams d’aquesta droga i uns 3.900 euros en efectiu

Un home i una dona que ja tenen antecedents per fets similars

Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat dia 1 de febrer dos veïns de Lleida, de 44 i 43 anys i nascuts a Mali, com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública. La policia va iniciar a finals de l’any passat una investigació en tenir coneixement que des d’un domicili del Centre Històric s’estarien venent substàncies estupefaents al detall a consumidors habituals de la zona. Un cop confirmades les sospites, agents del cos van entrar al domicili, ubicat al carrer Boters de la capital del Segrià, en el qual van localitzar 24 embolcalls d’heroïna, preparada per una venda imminent, una bossa amb 44 grams d’heroïna, amb un pes total de 52,8 grams, 3.900 euros en efectiu i una bàscula de precisió. Arran de la trobada, els Mossos van detenir els dos homes que vivien al pis.

Els fets van ocórrer a l’avinguda Balmes de la capital del Segrià.

Imatge de l’heroïna i dels diners intervinguts pels Mossos d’Esquadra en el domicili del Centre Històric de Lleida.

Els arrestats van declarar davant del jutge, que va disposar el seu ingrés a presó. Les gestions dutes a terme des de finals de l’any passat pels Mossos per recopilar indicis, junt amb una acta aixecada per la Guàrdia Urbana de Lleida, van permetre confirmar les sospites. Els investigadors van poder

relacionar dos homes amb l’habitatge des d’on es realitzaven les transaccions. Segons fonts policials, tot apuntava que un d’ells, amb antecedents per delictes contra la salut pública, seria el responsable de l’activitat, i l’altre seria qui realitzaria les vendes per tal de dificultar la investigació policial. Un cop recollits els in-

dicis necessaris i amb l’autorització judicial, els Mossos van efectuar una entrada al domicili. En l’escorcoll els agents van localitzar 52,8 grams d’heroïna i 3.900 euros en efectiu, a més d’una bàscula de precisió. Les dues persones que vivien al domicili van ser detingudes com a presumptes autors d’un delicte de tràfic de drogues.

Els Mossos d’Esquadra van detenir dues persones, un home de 34 anys i una dona de 44, acusats d’intentar robar en una botiga de Lleida amenaçant el responsable amb un ganivet. Els fets van passar en un establiments de productes multiplreu de l’avinguda Balmes. Segons la denúncia, l’home es va intentar endur una caixa sense pagar amb la intenció que el dependent sortís darrere seu de la botiga i, mentrestant, la dona pogués

agafar els diners de la caixa. El responsable de l’establiment, però, se’n va adonar i ho va evitar, però l’home detingut l’hauria amenaçat amb un ganivet de serra. Després d’alertar el Mossos, els agents van trobar i detenir els presumptes autors dels fets. Se’ls acusa d’un delicte de robatori amb violència. Tots dos són veïns de Lleida de nacionalitat espanyola i amb antecedents per fets similars.

El conductor del vehicle en què van morir dues joves lleidatanes a Tarragona no tenia carnet

Accepta quatre anys de presó per vendre drogues al seu bar de Lleida però demanarà la llibertat per desintoxicar-se

El jove, de 22 anys, va donar negatiu en el test de drogues i 0,19 mg/l en la prova d’alcoholèmia

Les parts accepten rebaixar la pena fins als vint mesos perquè no es dedicava al tràfic de manera habitual

El conductor del vehicle accidentat a la T-11 a Tarragona, en què van morir dues joves lleidatanes, no havia obtingut mai el carnet de conduir. Segons han confirmat els Mossos d’Esquadra, el noi, de 22 anys, va donar negatiu en el test de drogues, però a la prova d’alcoholèmia va donar un resultat de 0,19 mg/l en aire aspirat. Aquest valor es considera positiu atès que el conductor no disposava de carnet de conduir. La investigació de l’accident continua oberta i, entre d’altres, s’està procedint a l’anàlisi del velocímetre del vehicle accidentat. Els fets van passar dissabte 3 de febrer a la rotonda del polígon comercial de les Gavarres. El vehicle sinistrat circulava provinent de Reus en direcció a Tarragona a gran velocitat quan es va encastar contra la tanca de formigó de la rotonda, va

Els acusats de tràfic de drogues, amb la seva advocada al fons.

tat greu a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona.

La parella acusada de vendre cocaïna i marihuana en el bar que regentaven, al barri de Pardinyes, ha reconegut els fets en un judici de conformitat que ha tingut lloc a l’Audiència de Lleida.

L’accident es va produïr al costat del polígon comercial les Gavarres. Arran del sinistre, l’A-7 es va haver de tallar al trànsit a l’altura de Tarragona en sentit Vila-seca, i es van efectuar desviaments senyalitzats.

Les parts han acordat rebaixar la petició inicial de la fiscalia de set anys de presó per a cadascú fins als quatre anys de presó per ell i els vint mesos de presó per ella. Pel que fa a l’home acusat, de 43 anys i origen

Pla obert del terraplè per on s’ha precipitat el vehicle que circulava per la T-11 i ha anat a parar fins al costat de l’autovia A-7, a Tarragona.

saltar un talús i es va precipitar per un terraplè fins al voral de l’autovia A-7, que transcorre per sota d’aquesta zona. Segons fonts confirmades, el turisme circulava a més de 140 km/h, malgrat que l’accés a la rotonda obliga els vehicles a reduir la velocitat fins als 40 km/h i a cedir el pas. Com a con-

seqüència de l’accident van morir dues noies, la passatgera davantera i la posterior del vehicle. Es tracta de E.C.L., de 27 anys i veïna d’Alcoletge (Segrià), i T.O.G., de 19 anys i veïna de Lleida, respectivament. Per la seva banda, el conductor, de 22 anys, va haver de ser traslladat en es-

guineà, se li ha aplicat l’atenuant molt qualificada de drogoaddicció. La seva advocadaha ha explicat que, com és politoxicòman, es demanarà que se li suspengui la pena per seguir el tractament de desintoxicació fora de la presó. Pel que fa a la dona, de 32 anys i nascuda al Marroc, les parts han acordat rebaixar-li la pena perquè consideren que no es dedicava de manera habitual al tràfic de drogues.


1a quinzena de febrer de 2018

12 Gastronomia

LA CIUTAT DE LLEIDA

La recepta: Bacon Hash browns duals, que sempre quedarà més elegant o, tal com es sol fer, d’una sola peça i anar fent porcions un cop cuit. Si els volem donar més corpulència podem preparar Hash Brown Pankake, en aquest cas afegirem un ou batut a la barreja i ho courem amb abundant oli. L’oli utilitzat sol ser de gira-sol, tot i que respon a un argument de tradició d’ús, es cert que al ser un plat de gust poc marcat si ho fem amb

oli d’oliva correm el perill de que l’impregni massa; amb el gira-sol obtenim més neutralitat. A la recepta original només s’hi posa patata però jo en aquest cas hi afegeixo també una mica de bacon per a donar-hi més gust i potenciar encara més l’efecte cruixent. Si ho desitgeu hi podeu afegir una mica de formatge ratllat sobretot si ho prepareu com a aperitiu.

INGREDIENTS (per unitat) - 2 patates mitjanes. - 1 ceba petita. - 3 tires de bacó fumat. - Sal.

ARIADNA TOUS

Cruixents de patata amb espurnes de bacó, una delícia a la que no us podreu resistir. La recepta d’avui està inspirada amb l’element del Full English Breakfast que més m’entusiasma: el Hash Brown, una mena de bunyol o croqueta fet amb patata ratllada. Tot i que a els països que pertanyeren a l’English Empire es

degusten formant part de l’esmorzar juntament amb ous ferrats, bacó, fesols amb tomaca, llonganissa, pa fregit, bolets i tomaca, per a les nostres costums, us proposo preparar-lo com a acompanyament per als segons plats o com a aperitiu. Podem preparar el Hash Brown en porcions indivi-

Trobareu aquesta i altres receptes a “Las delicias de Ariadna” www.lasdeliciasdeariadna.wordpress.com

lasdeliciasdeariadna

L’onada vegana

PER FRANCESC MURGADAS / AMIC

Amb el canvi d’any tothom fa les previsions del que 2018 portarà o deixarà de costat. La gastronomia no pot ser menys. Prestigioses institucions tiren d’estadístiques de vendes, de tendències de futur o qui sap si d’interessos inconfessables, per avançar-nos com serà la nostra taula dintre d’uns mesos. Al seu costat, les xarxes socials com Pinterest amplifiquen aquestes previsions fentles populars i, en certa mesura, imposant-les.

Sorprèn una certa unanimitat en el creixement desaforat del consum de productes vegans, és a dir, productes o preparats d’origen únicament i estricte vegetal. Hamburgueses fetes amb llegums -especialment llenties-, quinoa, soja o productes bàsics similars majoritàriament provinents del tercer món. Cert que necessitem reduir el consum de proteïnes animals. Per tant, benvinguda la nova gama de productes. Però aleshores, perquè mantenim el nom del prepa-

rat de carn del que ara abominem? Per què no batejar-lo amb un nom diferent? La segona cosa que sorprèn d’aquests pronunciaments és l’expansió dels postres vegans. Preparats per rematar els àpats o entretenir la gana a mitja tarda dels que hem retirat qualsevol ingredient d’origen animal. Per tant, estem parlant de gelats sense llet o de flams sense ou. Tot novament preparat a base d’extractes vegetals dels mateixos

productes que abans esmentava, ara en forma de, per exemple, llet de soja. Però on seguirem parlant de magdalenes (perdó, cupcakes), galetes o bombons. Però hi ha una tercera “tendència” que segons aquests analistes arrasa, és la de l’ús de salses i condiments provinents dels països asiàtics. Aparentment font inesgotable de sorpreses com el GochuJang, pasta coreana de bitxo i soja fermentada cada cop més de moda entre els més o menys esnobs i de la que mai havíem sentit a parlar. O la salsa sriracha, de bitxo, all, vinagre, sucre i sal. I jo em pregunto: Estem davant d’una moda o d’una invasió? Ens agrada o ens ho fan agradar?

- Un polsim de nou moscada - Un polsim de pebre negre. - Oli d’oliva vegre extra.

LA RECEPTA PAS A PAS - Rentem, pelem i ratllem les patates i les aboquem en un bol. - Pelem i tallem la ceba ben petita i l’afegim. Escorrem la barreja amb les mans per tal d’eliminar l’excés de líquid. - Tallem el bacó a dauets petits i l’incorporem al bol. - Afegim el pebre, la sal i la nou moscada i barregem bé. - Aboquem oli en una paella i quan estigui ben calent hi anem tirant cullerades de la massa intentant que no es toquin unes amb les altres. Un cop estiguin cuites d’un costat les girem de l’altre. - Un cop estiguin fregides les traiem del foc i les posem sobre paper absorbent.

La iuca un tubercle energètic, amb alt contingut en hidrats de carboni

PER EL TOT GRANOLLERS / AMIC - REDACCIÓ

La iuca és un tubercle típic dels continents d’Amèrica, Àsia i Àfrica. Es tracta d’un aliment que destaca per la riquesa en hidrats de carboni (85%), juntament amb la pobresa en greixos i també en proteïnes. Aporta minerals, especialment potassi, magnesi, calci i ferro. Pel que fa a vitamines, hi trobem, de forma moderada, del grup B i del grup C. Les calories als 100 grams consumits se situen en 120. Pel seu contingut en hidrats de carboni, es tracta d’un aliment energètic indicat per a esportistes o persones amb gran desgast físic. És un

aliment fàcilment digerible i carboni apte per a persones celíaques, ja que no conté gluten. La iuca es consumeix habitualment cuinada en les mateixes formes que ho pot ser la patata: bullida, rostida, estofada o fregida. També de la iuca s’obté farina i per tant es poden elaborar múltiples productes: pa, pastissos, etc. D’aquí també se’n pot derivar la tapioca, una espècie de sèmola. En qualsevol cas, la iuca s’ha de consumir cuinada i mai crua, ja que conté un àcid que pot provocar malestars intestionals. Aquest àcid desapareix sempre per l’acció de l’escalfor.


1a quinzena de febrer de 2018

LA CIUTAT DE LLEIDA

Esports 13

Conveni pioner entre el Força Lleida i el Centre de Mediació de Lleida Ambdues entitats treballaran conjuntament per a impulsar i difondre la mediació com a mètode pacífic de resolució de conflictes en l’àmbit esportiu Es tracta d’un conveni pioner per ambdues parts. Per una banda, és el primer cop que un club esportiu a Lleida arriba a un acord de col·laboració amb el Centre de Mediació i, per l’altra banda, és la primera vegada que el Centre de Mediació CEMICALL tanca un conveni d’aquest tipus amb un club esportiu del territori.

Presentació de l’acord entre el Força Lleida i el Centre de Mediació de Lleida

El Força Lleida Club Esportiu i el Centre de Mediació de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida (CEMICALL) han signat un conveni de col·laboració entre les dues entitats. D’aquesta

manera, i per primer cop a Lleida, un club esportiu (Força Lleida) i el centre de mediació treballaran plegats i en una mateixa línia per a impulsar i difondre la mediació com a mètode pacífic de resolu-

ció de conflictes en l’àmbit esportiu mitjançant un Servei d’informació de la Mediació (SIM), que durà a terme el Centre de Mediació de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Lleida.

A més de compartir i donar suport a aquesta via de resolució de conflictes en l’esport, el Força Lleida i el Centre de Mediació CEMICALL estaran vinculats extraesportivament amb la programació de visites de jugadors del primer equip a les instal·lacions del centre i qualsevol altra acció que porti associada la imatge d’ambdues institucions i que ajudi a desenvolupar i difondre la mediació.

La tenista lleidatana Aran Teixidó es proclama campiona de Catalunya júnior

Campionat territorial de Grups Xou de patinatge artístic al pavelló Onze de Setembre

Amb aquest suma el quart títol de Catalunya, després d’aconseguir-lo en les categories aleví, infantil i sub 15

La trobada, que ha reunit unes 120 patinadores i patinadors

Un moment de l’actuació del ggrup Lleida Patinatge Artístic.

La jugadora del CT Lleida, Aran Teixidó, entrenada per Miqui Moreno, s’ha proclamat campiona de Catalunya júnior.

La tenista de Lleida, Aran Teixidó, ha aconseguit aquest dimecres dia 7 de febrer el títol de campiona de Catalunya júnior.

suport del programa municipal Esports & Emotion, a través d’una línia d’ajuts per a esportistes emergents. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha aprofitat la recepció per destacar la projecció de la jove tenista i li ha desitjat nous èxits en la seva carrera esportiva.

Teixidó, de 17 anys i jugadora del Club Tennis Lleida, s’ha imposat per 6 a 1 i 6 a 4 davant Laura López a la final, disputada a les pistes de la Federació Ca- Amb aquest, Aran Teixidó talana de Tennis (FCT). ja suma el títol de Catalunya, després d’haver-los La Paeria de la capital del aconseguit en les categoSegrià ha felicitat Aran ries d’aleví, infantil i sub Teixidó, qui ha rebut el 15.

El pavelló municipal Onze de Setembre s’ha omplert per gaudir del Campionat Territorial de Grups Xou de patinatge artístic, per a grups Juvenils, Petits i Grans, que ha reunit unes 120 patinadores i patinadors de 7 clubs de tota la provincia. El tinent d’alcalde i regidor de Participació Ciutadana, Drets Civils i Cooperació, Joan Gómez, ha assistit a la cloenda de la trobada, on han participat els clubs de Lleida, Juneda, Torregrossa, Mollerussa-Pla d’Urgell,

Borges Blanques, Solsonès i Andorra. Un cop acabada la competició, s’ha celebrat una exhibició de Grups Xou de la categoria Masters, abans del lliurament de trofeus i la cloenda del campionat, que ha estat organitzat pel Lleida Patinatge Artístic CE i l’Ajuntament de Lleida. Gómez ha animat a les participants a seguir treballant i gaudint del seu esport. Els millors grups competiran en el Campionat de Catalunya que tindrà lloc al Pavelló Olímpic de Reus els dies 17 i 18 de febrer.

La Seu Vella acollirà la presentació de la Supercopa de Catalunya de futbol El partit, que enfrontarà a FC Barcelona i Espanyol, es disputarà el 7 de març al Camp d’Esports

La Seu Vella acollirà el pròxim 26 de febrer l’acte de presentació de la Supercopa de Catalunya, que enfrontarà a Barça i Espanyol al Camp d’Esports de Lleida. La competició, que arriba a la seva tercera edició, està organitzada per la Federació Catalana de Futbol, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Lleida. L’acord inclou l’entrada gratuita de tots els nens i nenes, nois i noies federats en equips de futbol de la provincia de Lleida. El partit tindrà lloc el dia 7 de març i servirà perquè ambdós equips desempatin en el palmarès

de la Supercopa, ja que el Barça va guanyar la primera edició el 2014 a Girona i l’Espanyol es va alçar amb la segona el 2016 a Tarragona. La Paeria col·laborarà en la gestió i en la seguretat. Lleida compta amb un programa específic, Lleida Sport&Emotion, que promou la celebració de grans cites esportives a la ciutat. Barça i Espanyol ja es van enfrontar al Camp d’Esports el 2013, en aquella ocasió en la final de la Copa Catalunya, amb victòria per l’equip blaugrana.


1a quinzena de febrer de 2018

LA CIUTAT DE LLEIDA

14 Oci

EL TEMPS Dijous 1

Divendres 2

Màx. 8º Mín. 2º

Màx. 7º Mín. 0º

Diumenge 4

Màx. 8º Mín. 1º

Dilluns 5

Màx. 7º Mín. 1º

Màx. Mín.

Dimecres 7

Dimarts 6

8º 0º

Màx. 8º Mín. 0º

Dijous 8

Max. 9º Mín. -4º

Dissabte 10 Màx. 9º Mín. -4º

Divendres 9

Màx. 6º Mín. -4º

Màx. 8º Mín. -3º

Diumenge 11

Dilluns 12

Màx. 7º Mín. -4º

Dimarts 13

Màx. 10º Mín. 0º

Dimecres 14

Max. 7º Mín. -2º

EL RACÓ DEL COACH: Ningú està exempt als cops de la vida

Dissabte 3

Dijous 15

Max. 9º Mín. -2º

Max. 11º Mín. 1º

El viatge de la vida es pot entendre com un complex recorregut fet de trobades i comiats. Tard o d’hora ens obliguen a dir adéu a trossos de l’existència. Hem d’estar preparats per saber que durant la nostra etapa vital no estarem exempts dels cops de la vida, cops definitius o girs inesperats, accidents i desgràcies, contratemps, situacions inesperades o negatives. Alguns podeu recordar un vídeo de Rocky Balboa on diu quelcom que és cert: “... La vida colpeja dur, res colpeja més

Horòscop

ment malgrat tot i tots, ja que això es una manera de sanar.

Davant d’aixó, potser només queda acceptar, la tristesa davant d’una pèrdua o el que hagis viscut com a tal. Acceptar l’angoixa davant la impossibilitat de canviar els fets del passat. O acceptar el buit que produeix haver de dir adéu a això que durant tant de temps ha format part de la teva experiència vital, sigui perquè ens acompanya el seu record o perquè enyorem els moments viscuts ... Però també davant d’això no cal fingir que ets insensible a aquests records per fer que no et vegin com una persona feble, molts cops amagar les emocions només augmentarà el teu malestar, és més saludable acceptar, donar-te permís per sentir aquestes emocions i poder expressar-les oberta-

Davant dels cops pensa sobre les diferents maneres que tenim les persones d’encaixarnos, podem veure la capacitat de les persones de seguir endavant després de suportar un dur cop. Mirar a aquelles persones que segueixen amb la seva vida, o aparentment segueixen normalment amb la seva vida, després de rebre cops durs. És sorprenent com poden arribar a recomençar les persones, de la capacitat de suportar-ho, d’esquivar-ho, d’encaixar-ho. Però pot ser també penses que hi ha un nombre de persones que no tornen a aixecar-se, dels que deixen que un cop, o la suma de diversos els esgotin les ganes de viure, els seus recursos o la suma de factors

pot condicionar aquesta situació i tal vegada no sigui suficient l’ajuda rebuda o no sigui ben encaixada, aquí s’escapa quins poden ser els múltiples factors personals que deriven a una situació així. No puc parlar del que no entenc del que no conec per què cada cas és únic i personal. Ja sabem que la vida no li podem demanar no viure una situació dolorosa que no voldríem, sovint no triem la vida que ens toca, ni els obstacles que s’han posat davant i com hem dit si, clar que si, es val plorar, val trencar-se una vegada i una altra, sentir-se perdut; però hi hauràs d’eixugar les llàgrimes, reparar-te i trobar-te, i intentar sortir-ne. Pot ser penses que sol no podràs, doncs demanar suport, pot ser una bona opció. Pere Bosch / Coach de Vida

Associació d’Astrologia de Catalunya per Dhanna Astròloga Tot Mataró / AMIC

ÀRIES (21/3 al 20/4) - Entre poc i massa. Darrerament pots passar de l’esgotament per excés d’activitat a l’intent de desconnexió i

Sudokus Nivell difícil

dur, ni més ràpid ni de manera més inesperada...”.

Com jugar Aquest joc consta d’una quadrícula de 9x9 caselles, dividida per regions de 3x3 caselles. A partir dels números donats en algunes de les caselles, s’han de completar tots els buits amb els dígits de l’1 al 9 sense que, en cap cas, es repeteixin en les files, columnes o regions.

Solució:

LA VINYETA Víctor Centelles

necessitat d’aïllament. Trobar un terme mitjà seria millor. TAURE (Del 21/4 al 20/5) - Necessitat de renovació en l’àmbit laboral, però perquè les coses es moguin tu hauràs de posar-te al dia. Enfoca’t en els teus objectius, que ara poden tenir alguna ajuda. BESSONS (21/5 al 21/6) - Pots veure’t fent plans interessants amb la parella o un grup de persones amigues. Viatges, sortides i certa activitat lúdica on es poden donar els afers i les conquestes. CRANC (Del 22/6 al 21/7) - Ple d’energia però compte amb les presses o l’excés de feina, no cal arribar al límit. És important que asseguris el descans en aquest moment de tanta intensitat física. LLEÓ (Del 22/7 al 23/8) - Tens oportunitat de fer les coses d’una altra manera en tema de parella. Reflexiona sobre què fas i el que evites. De ben segur que t’adonaràs de què cal millorar. VERGE (Del 24/8 al 23/9) - T’ha costat i has trigat temps però finalment ets més conscient del que pots esperar de certes persones. Ara que ho saps, situa’t al teu terreny de joc i gaudeix-ne. BALANÇA (Del 24/9 al 23/10) - Cansat de fer sempre el mateix, vols renovar el teu temps d’oci. Descobreixes activitats interessants, probablement en companyia de la parella. Sorpreses en l’àmbit sexual. ESCORPÍ (Del 24/10 al 22/11) - Si no baixes el ritme mental, el cos pot demanar-te ajut. Descansar i evitar pensaments repetitius, que no porten enlloc serà el millor. No pots amb tot, també ets humà. SAGITARI (Del 23/11 al 21/12) - No t’enverinis amb idees tòxiques. Si notes que et poses trist perquè la ment s’omple de problemes inexistents, mou-te i canvia d’activitat. Moment d’especials reflexions. CAPRICORN (Del 22/12 i el 20/1) - Si has de posar ordre a la teva vida, ara ho faràs sense problemes. Adoptes una actitud més activa i si cal, optaràs per usar la via judicial en algun assumpte personal. AQUARI (Del 21/1 al 19/2) - Bon moment pel que fa a relacions i vida social en general. Si ho aprofites, aquests contactes donaran el seu fruit, però això sí, t’hauràs de desprendre d’algunes idees. PEIXOS (Del 20/2al 20/3) - Potser ets conscient que has d’adoptar una vida més activa però no et resulta gaire fàcil canviar d’hàbits. Si t’organitzes, podràs començar a fer coses interessants.

VOLS ANUNCIAR-TE a

LA CIUTAT DE LLEIDA? Truca al 630 979 590 o al 626 786 373 i t’informarem


SALUT I BELLESA

SERVEIS

TURISME I OCI

SALUT I BELLESA

SERVEIS

TURISME I OCI

COMERÇ

SALUT I BELLESA

SERVEIS

GASTRONOMIA

SALUT I BELLESA

SERVEIS

SALUT I BELLESA

SALUT I BELLESA

SERVEIS

SERVEIS

SALUT I BELLESA

COMERÇ

LA CIUTAT DE LLEIDA 1a quinzena de febrer de 2018

La Guia de La Ciutat 15


L’entrevista

Eduardo Serrano, president Junta Provincial AECC a Lleida: “L’Estat hauria

d’elaborar un pla d’actuació per tal d’evitar la vulnerabilitat social i econòmica que pateixen les persones amb un diagnòstic de càncer” tur es plantegen des de l’Associació? Volem seguir creixent, sobretot amb el tema de l’atenció a les persones malaltes i també en termes de difusió per tal de donar a conèixer la nostra tasca. El nostre pla d’acció d’aquí al 2020 és triplicar el nombre de persones a les que arribem, tant per els serveis que oferim com per el nombre de socis.

Foto d’Eduardo Serrano durant l’entrevista. Foto: M.S.

Quan va iniciar la seva activitat la Junta Provincial de l’AECC a Lleida? L’any 1953 va començar a nivell nacional i Lleida va ser una de les primeres províncies en iniciar l’activitat a nivell provincial l’any 1959. Tot va començar arran de la necessitat que tenien les persones afectades, les quals estaven desproveïdes de qualsevol servei. La diferència que hi ha és que abans era un tema de voluntat, mentre que ara ja ha assolit una vessant més professionalitzada. Som un punt de referència en vers al càncer, perquè es va iniciar per donar assistència a les persones amb aquesta malaltia quan llavors no en tenien cap ni una.

de prevenir la malaltia i promoure hàbits de vida saludable mitjançant campanyes, programes o conferències. D’altra banda, donem suport i els acompanyem mitjançant serveis d’atenció social, psicològica, fisioteràpia o colònies d’estiu per a nens amb càncer, entre d’altres accions. Entre les nostres prioritats també s’hi troba la de promoure i donar suport en tots els aspectes a la recerca oncològica per combatre aquesta malaltia. En què es basen al decidir que cal crear un nou servei integrat en l’associació? Intentem no iniciar mai cap prestació que no tingui una raó fonamentada, que respongui a una necessitat real i, sobretot, que puguem dur a terme amb continuïtat. Al principi era un tema exclusivament de bondat i voluntat, però, sense deixar de banda la seva importància, veiem com cada vegada adopta més transcendència la tasca professional que realitzen els tècnics dintre l’Associació. Sempre intentem donar resposta a les necessitats que van sorgint i que ens planteja la gent.

Podria parlar-me d’alguns dels serveis que ofereixen a dia d’avui? La base de l’Associació sempre ha estat anar adaptant-nos a les necessitats de cada moment. Bàsicament lluitem per disminuir l’impacte que causa aquesta malaltia, acompanyant les persones malaltes i les seves famílies de Lleida i província, tot i que dia d’avui la nostra tasca s’estén a diferents camps. Una d’aquestes tasques consisteix en informar i conscienciar la societat per tal Quins

projectes

de

fu-

rar que perduri en el temps. Per exemple, estem creixent amb socis, arribant a més de 3.000, i aquest és un dels factors que demostren que tenim una cimentació molt sòlida de la nostra tasca. Hem de procurar seguir fent activitats que permetin pagar als diferents professionals, tot i que els serveis estan encarats. Sense menysprear les demés entitats que treballen fermament per diferents causes, penso que una de les nostres característiques és el treball de fons que hi ha al darrera, la qual ens ha portat a ser reconeguda com una entitat seriosa, amb una feina feta per professionals i ben documentada.

La malaltia segueix sent un tema tabú a la societat o ja està normalitzat? Algunes persones encara es mostren reticents en aquest sentit, sobretot els homes. Les dones són més valentes, mentre que a nosaltres encara ens falta donar un pas endavant, ens cos- Som una entitat que al llarg d’aquest 60 anys hem anat pota una mica més. sant en marxa una sèrie de En quins aspectes o situa- prestacions i serveis validades, cions hi troben més impedi- conformades i assegurades, ments a l’hora de desenvolu- valorant la realitat que tenim a Lleida, la qual no té res a veure par la seva tasca? Considero que hi tenim dificul- amb la de Tarragona, Girona o tats en la difusió de les nostres Barcelona. L’administració i les prestacions, les quals es realit- institucions en general et acullen zen a través de professionals bé i tenen intenció de col·laborar de l’oncologia. És important te- quan els presentes un projecte nir una continuïtat, insistir i ser documentat, però el que realconstants a l’hora de fer difusió ment importa és que la població de tot allò que tècnica i clínica- en general hi mostri disposició. ment cal fer perquè enfrontar-se Tot i així, la nostra millor garana un càncer sigui més fàcil. Cal tia de que estem validats i que crear consciència informativa treballem bé és la resposta dels del que suposa aquesta malaltia nostres usuaris. Per exemple, i aquesta és una tasca que hem quan veus un pacient que ho ha de fer tots plegats. estat durant molt temps i després es fa voluntari, quan et porten Com valora el nivell regals agraint el nostre servei o d’implicació de la població, quan un professional sanitari val’administració i els treballa- lida l’efectivitat per la feina feta. dors? Considera que hi estan prou conscienciats? Quina considera que és la Hem de reconèixer que ens ate- principal urgència o necessinen bé, tant en les diferents ini- tat més immediata que permeciatives i serveis que duem a ter- tria millorar l’assistència als me com a la pròpia Associació, usuaris? però sempre cal més. Quan im- L’estudi que va presentar plantem un servei hem de procu- l’observatori de l’AECC el passat

4 de febrer mostrava l’impacte econòmic que té un diagnòstic de càncer en una família. Aquesta afectació s’agreuja en els casos en que les famílies o persones són més vulnerables laboralment, quan es troben a l’atur o amb sous baixos. Així mateix, els treballadors autònoms en surten molt més perjudicats que la resta. Malauradament, és fàcil que a moltes persones el diagnòstic de càncer els afecti fins al punt d’acabar en una situació de risc d’exclusió social. S’ha demanat a l’Estat un pla d’actuació general poder treballar en aquestes situacions. Com a entitat ens trobem impotents de no poder ajudar en aquest sentit. Podem donar suport econòmicament, pagant una perruca o uns desplaçaments, però potser aquella persona malalta necessita una bona baixa laboral o no haver de pagar la quota d’autònom durant cert temps. Cal elaborar un pla integral per combatre aquestes situacions i evitar així, per exemple, que la gent que passi de viure una situació normal a ser diagnosticada amb aquesta malaltia no sigui també víctima de la precarietat econòmica i social. S’ajunta la gana amb la les ganes de menjar, perquè aquests problemes se sumen a les dificultats que ja genera la pròpia malaltia. Aquesta impacta durament en la vida d’una família en tots els sentits, a nivell social, emocional, laboral i econòmic, entre d’altres. Molts col·lectius que es troben en situacions de vulnerabilitat ja tenen una resposta per part de l’Estat. Aquesta resposta funcionarà o no, però el càncer també la necessita. És un dels grans problemes als que ens enfrontem i del qual seguirem picant pedra per aconseguir-ho.

Miquel de Santiago

LA CIUTAT DE LLEIDA 63  

Sortida 63 de La Ciutat de Lleida

LA CIUTAT DE LLEIDA 63  

Sortida 63 de La Ciutat de Lleida

Advertisement