Page 1

Desembre 2012 Número 00

Una llibreria d'Oxford. Imatge publicada a Picture Post, 1946

Catàleg de meravelles! Minotaures, chaise-longues, hivernacles, al·lucinacions, ploramiques, ukeleles, patronatge, nens tristos, pans, retrats, sons, neutrins, retromania, construccions, vapor, cotxes en un tub, goliats, castells, àngels, insomnes, temptatives… Mircea C˘art˘arescu i Antoni Marí.


2

La Central Mallorca, 237 08008 Barcelona T.  934 875 018 La Central del Raval Elisabets, 6 08001 Barcelona T.  933 170 293 La Central del Macba Plaça dels Àngels, 1 08001 Barcelona T.  934 125 908 La Central del MUHBA Baixada de la Llibreteria, 7 08002 Barcelona T.  932 690 804 La Central de LA FILMOTECA Plaça de Salvador Seguí, 1 08001 Barcelona T.  933 298 455 La Central del MNCARS Ronda Atocha, 2 28012 Madrid T.  917 878 782

Mallorca, 237.08008 Barcelona cafeteria@lacentral.com

La Central de la Fundación Mapfre Paseo de Recoletos, 23 28004 Madrid T.  917 020 237

Aula Kids

La Central de callao Postigo de San Martín, 8 28013 Madrid T.  917 909 930

Acadèmia 2012-2013 Narrador i personatges Espai i temps Literatura + Notícies = Crònica Foto-narració Els diners i la literatura Gabinet de lectura Gabinet de clàssics Gabinet de lectura de textos teatrals Informació: www.lacentral.com/web/talleres Inscripcions: academia@lacentral.com

Vine a conèixer un nou espai infantil a La Central (Mallorca, 237). Del 14 de desembre al 7 de gener Info: comunicacio@lacentral.com

Esmorzar especial a El Cafè el dia de la inauguració!

Inauguració Vine a cantar i conèixer els animals de llibre Glu glu de Glòria Falcón i Mercedes Delclòs (SD Edicions). Dissabte 15 de desembre a les 12h.

la central

/ desembre 2012


3

editorial

Catàleg de meravelles

Índex Literatura Assaig Còmic Art i Arts escèniques Miscel·lània Infantil i juvenil

Crèdits Editor Edicions la Central, 2012 Coordina Fani Manresa Núria Solsona

Si en alguna cosa ens assemblem els amants dels llibres és en el gust per ordenar-los a la nostra manera. I si en alguna cosa ens diferenciem és justament en la manera que tenim de fer-ho. Cada biblioteca no només és fidel al seu amo, sinó que és una radiografia de la seva manera d’observar, d’entendre, de classificar el món. A La Central ens encanta buscar excuses per reunir els llibres que més ens han agradat, intentant aconseguir que comparteixin la mateixa amistat silenciosa que ens han brindat a nosaltres. El que posem en mans del lector és un particular catàleg de meravelles. Meravelles, sí, del llatí mirabilia, successos que causen admiració; ens agrada actualitzar aquesta paraula, un pèl arcaica, amb cada nou descobriment, com si, seguint els passos de Fèlix, el personatge de la faula de Llull, ens llancéssim sobre la taronja blava del món amb el propòsit de desentranyar-ne els seus secrets; buscant aquells aconteixements sorprenents que, com deia Isidoro de Sevilla «se conocen también con el nombre de portentos, ostentos y prodigios porque anuncian, manifiestan, muestran y predicen algo futuro».

Tant de bo el nostre catàleg de meravelles pogués servir també com a guia per a perplexes, com un mapa per eludir les arestes i el desconcert que ens ha tocat viure, i encara més, per entreveure alguna escletxa per la qual escapar-se d’aquest laberint inquietant. Segurament que no. Millor que sortim de l’embull i recuperem la intensitat i les ganes. Aquest catàleg de meravelles recull els llibres que més ens han delectat i els que hem llegit amb més entusiasme; objectes curiosos que ens agradaria regalar… I d’altres que ens agradaria que ens regalessin! A més, ens hem apropat a dos autors sobre els quals ens agradaria cridar l’atenció: Mircea Ca˘rta˘rescu, un talent agut que paga la pena, i ­Antoni Marí, sens dubte la reencarnació més fidel que Diderot podria tenir a l’actualitat. Els que hem contribuït a omplir aquestes pàgines, tots llibreters de La Central, ens ho hem passat d’allò més bé: tant en l’elecció d’un llibre com en destriar-lo, ho admetem. És un dels avantatges de ser llibreter; recomanar només el que ens agrada i ens diverteix de debò de l’escabetxina; el «donoso escrutinio» de què parlava Cervantes. Aquí el nostre. Feliç lectura.

Redacció Irma Amado Sílvia Aymí Lucía Boned Nacho Borraz Neus Botellé Jesús Casals Álex Cerrudo Ana Cibeira Joan Flores Marta Hereu Èlia Llach Martín López-Vega Fani Manresa Àngel Martín Elena Martín Toni Joan Mascaró Elisabeth Massana Carles Masdeu Marc Navarro Daniel Parellada Cristina Pérez Mireia Pérez Gabriel Pericàs Meritxell Ral Antonio Ramírez Abel Ramon Marta Ramoneda Mireya Valencia Il · lustracions de La Mare en pàgs. 4,14 i 30 Disseny Gràfic Hermanos Berenguer Impressió Rotimprés D.L: B33754-2012 www.lacentral.com Twitter @La_Central_ @LaCentralenMad Facebook La Central El Cafè de La Central La Central de Callao El Bistró de La Central

Tom Gauld

4 14 22 24 27 30


4

literatura

Mircea Ca ˘rta ˘rescu La filosofia postmoderna té aspectes repugnants Mircea Ca˘rta˘rescu (Bucarest, 1956) és una de les figures centrals de la literatura europea de la seva generació. A Espanya, Seix Barral va publicar als 90 El sueño; Funambulista el va recuperar amb Por qué nos gustan las mujeres i Cegador, i Impedimenta ha seguit publicant el més fonamental de la seva obra, i acaba de donar llum a Nostalgia, una col·lecció de relats que cal considerar essencial. Mentre esperem poder llegir la selecció de la seva poesia que Bartleby publicarà pròximament, conversem amb ell sobre la seva obra i el seu context.

El títol de Nostalgia, la teva col·lecció de relats, és molt irònic, ja que la teva escriptura no és gens nostàlgica, sinó més aviat un intent de comprensió dels personatges. Intentes entendre aquells a qui ningú sembla entendre? La veritat és que únicament tracto d’entendre’m a mi mateix, amb l’esperança de que així arribaré a comprendre l’enigma total de l’existència. Però en qualsevol cas, el meu títol no és tan irònic com podria semblar: crec que la nostàlgia és el sentiment central de la nostra època, i que defineix el que Thomas Pynchon va anomenar una vegada «l’era postirònica» a la cultura. La nostàlgia pel passat –pel passat personal i pel cultural– substitueix en la ment moderna l’apropament hermenèutic a les obres d’art. Ara tendim a mirar un poema antic o una vella obra d’art sense recel, més aviat amb simpatia i calidesa humana. Per a mi, com per a Proust, la recuperació i el reciclatge del passat, de la memòria, és allò essencial de l’art. La diferència és que Proust revisita un passat real, mentre que jo ho invento gairebé tot. Els teus relats sempre obren un camí cap a allò més improbable; quan cap al final un cert desenllaç sembla inevitable, l’atzar troba el seu camí. Creus que el que et separa de les novel·les clàssiques és que evites tot tipus de determinisme?

la central

/ desembre 2012

El determinisme, de fet, no és només un concepte de la novel·la clàssica, sinó també de la física clàssica, però la teoria quàntica demostra que no existeix res semblant al determinisme: recorrem un camí de probabilitats. El primer relat del meu llibre juga amb el concepte de la probabilitat, tractant d’arribar al punt en què totes les probabilitats són aniquilades i el protagonista troba l’Absolut –que és l’obra d’art, com a l’«Oda sobre una urna grega» de Keats–. La vida és massa irònica com per ser determinista? No, la vida és com és, un dibuix massa gran i massa proper per a nosaltres com perquè puguem observar-la en tota la seva complexitat. L’ironia introdueix una mica de relativitat a la vida. La meva poesia era bastant irònica als vuitanta, però des d’aleshores he anat prenent-me la meva vida cada cop més seriosament. El postmodernisme, per exemple, ja no em satisfà en absolut. Ara tendeixo a deixar de costat tot allò que no contribueixi a elaborar un gran autorretrat. Com que no tinc fortuna personal ni pertinences, d’aquesta manera tindré quelcom per deixar als meus hereus… Potser m’equivoqui, però sovint pensant en els teus personatges recordo poemes de Marin Sorescu, reconec una certa semblança en la mirada sobre les coses i els personatges, una espècie d’ironia compassiva. Quina és la teva relació amb la tradició romanesa? Bé, tinc una bona relació amb la tradició romanesa, però en tinc una altra de millor amb la tradició europea. Em considero a mi mateix com un escriptor europeu abans que com un autor nacional. Crec que la cultura europea és un sistema, no una pila de llibres i altres obres d’art. Has d’entendre això abans de començar a escriure. Aleshores tindràs l’oportunitat d’arribar al cim d’aquest sistema com si esti-


literatura

guessis a les espatlles d’un gegant. La millor literatura romanesa va entendre això, i el seu apropament als seus assumptes és modern, experimental i avantguardista. A Levantul vas construir una espècie d’Història de la Literatura Romanesa mitjançant el pastitx. De quina manera et va ajudar això a trobar la teva pròpia veu? Levantul és la meva única «obra mestra» acceptada com a tal per tothom al meu país. Apareix citada als llibres de text i molta gent se sap fragments de memòria. No és una novel·la, sinó un poema èpic de set mil versos, una història que usa el llenguatge de la poesia decimonònica, escrita d’una manera paròdica, irònica, però també amb illes purament visionàries. Sempre m’ha frustrat el fet que mai s’hagi traduït a un altre idioma. Ara intento arreglar-ho «traduint» el meu poema a prosa. Així que potser es pugui llegir en castellà en el futur, tot i que sense l’encant especial de la poesia… Ets també un teòric del postmodernisme. Cert, vaig escriure un llibre sobre el postmodernisme i quan era jove vaig ser un dels escriptors que van militar en aquesta tendència tan interessant. Ara sóc més caut a l’hora de tractar sobre això, perquè la filosofia postmoderna té alguns aspectes repugnants: una exagerada relativització de tot que dissol el món i l’ego, una desconfiança en els valors morals i artístics, etcètera. Però com a pràctica resulta brillant en l’obra de molts escriptors moderns, des de Borges i Nabokov a Pynchon o Rushdie. Quant a la tradició, els escriptors postmoderns l’han redescobert, la revisiten contínuament. Construeixen les seves obres reciclant, reacondicionant les velles tècniques, assumptes o motius de l’art tradicional. Has publicat també alguns volums del teu dietari. De quina manera la teva pròpia experiència influeix en la teva escriptura de ficció? Escric un dietari des que tenia disset anys, de manera que tinc milers i milers de pàgines manuscrites. He publicat tres volums a Rumania i han començat a ser traduïts: el primer d’ells es va publicar en suec amb bastant d’èxit. El meu dietari és una de les meves obres fonamentals, és com un arbre del que sorgeixen les branques que són els meus altres llibres. Com en el cas de Kafka, tot comença al meu dietari, des dels meus poemes als meus relats o les meves novel·les, tot. El meu dietari reflecteix la meva vida interior, amb tots els seus tropismes, millor que qualsevol altre dels meus llibres. Podries dir-me cinc autors que hagin estat fonamentals en la teva formació com a escriptor?

I per què només cinc? Cinquanta o cinc-cents serien xifres més apropiades, donat que penso que tots els autors que he llegit amb gust m’han influenciat d’una o altra manera. Però juguem, intentaré quedar-me només amb cinc… Posem… Dostoievski, Kafka, Sábato, García Márquez, Pynchon. Escrius sobre la decadència de la Romania postcomunista i l’ocàs dels intel·lectuals. Creus que és una cosa que està passant a tot arreu? I, en el cas romanès, penses, com S ­ lavoj Žižek quan parla sobre altres països excomunistes, que el país ha estat enganyat, que aquest no és el canvi que la gent esperava? És complicat viure en llibertat, quasi tan complicat com viure en una dictadura. És dur viure a qualsevol lloc i sota qualsevol règim, perquè la vida és dura. Aquesta és la lliçó que els romanesos han hagut d’aprendre en la seva pròpia pell. Durant el comunisme, es va construir un mite del món lliure com un món sense problemes, en el qual podies viure bé sense cap mena d’esforç. Després de la revolució de 1989 es van veure en un món molt diferent del mite que s’havien construït. Un terrible capitalisme salvatge els ha fet víctimes de la corrupció generalitzada i de la manipulació política. La pobresa del comunisme s’havia oblidat, de manera que la gent ha sentit aquesta nova pobresa igualment dura de suportar i, a sobre, ara no tenen un mite en el qual creure. Què opines del que està succeint amb la Unió Europea? Ha desaparegut el somni d’una ­Europa realment unida? Bé, els romanesos encara creuen en la Unió Europea, no poden afrontar convertir-se en euroescèptics. La nostra única alternativa sempre ha estat Rússia. Pel que a mi respecta, espero que la crisi (no només l’econòmica, sinó també la de la cultura i la dels valors humans) passi i l’Europa unida sobrevisqui, ja que la unió és la seva única oportunitat. Potser sigui millor acabar parlant de litera­ tura… Què tal citant un parell de versos del teu poema preferit? Shall I compare thee to a summer’s day? Thou art more lovely and more temperate… M.L.-V.

Nostalgia Impedimenta, 2012 pvp: 23.95 €

5


6

literatura

Zadie Smith NW Set anys després de Sobre la bellesa, Zadie Smith es consolida com a novel·lista amb aquest homenatge al barri londinenc que la va veure néixer i créixer: Willesden. A través dels protagonistes fa radiografia de l’aïllament de l’individu a la gran ciutat i aprofundeix en les arrels i imbricacions de l’amistat femenina.

Mohamed Chukri El pan a secas

Penguin / Hamish, 2012 pvp: 14.75 €

Patrick Modiano Barrio perdido El escritor Ambrose Guise está de paso por París por asuntos profesionales. Decide alargar su estancia y se reencuentra con una ciudad y unos personajes que pertenecen a su pasado. Los hallazgos e investigaciones personales se convierten en material digno de una de sus novelas policíacas. ¿Quién es realmente Ambrose Guise?

Cabaret Voltaire, 2012 pvp: 17.95 €

John Berger El cuaderno de Bento Se dice que Spinoza solía llevar un cuaderno donde realizaba sus dibujos. Nunca ha salido a la luz, pero Berger se empeña en querer mirar las cosas que él había observado. Así, empezó a dibujar, usando un cuaderno de tapas de ante, guiado por las palabras del filósofo con quien comparte el sentido de la práctica del dibujo y una conciencia del acto de mirar, del acto de cuestionar con los ojos.

E.M.

Notas a la publicación de El pan a secas de Mohamed Chukri El pan a secas aparece por primera vez publicada en lengua inglesa en 1973 gracias a Paul Bowles que, desconocedor del árabe, la transcribe al inglés a través del dictado oral en castellano de Mohamed Chukri, siendo esta la lengua que ambos dominaban y en la que siempre se comunicaban. A partir de entonces, la novela conoce distintas traducciones a varios idiomas, entre

Alfaguara, 2012 pvp: 17.50 €

la central

Decidida a recuperar la obra de uno de los nombres clave de la literatura marroquí, la editorial Cabaret Voltaire edita el ya clásico ­texto de Mohamed Chukri El pan a secas, con un nuevo título y una nueva traducción que no intenta mitigar lo explícito del texto original. Mohamed Chukri, analfabeto hasta pasada la veintena, vivió en el Marruecos del Protectorado Español, cuyo idioma dominaba a la perfección. Víctima de la pobreza y la violencia, transitó las calles de Tánger al lado de prostitutas, vendedores de kif, ladronzuelos y limpiabotas; son estas calles, esta pobreza y esta violencia las que relata magistralmente en El pan a secas, una autobiografía que se aleja de cualquier tabú para narrar con crudeza el devenir de un muchacho que ha presenciado la muerte de su hermano a manos del padre, los maltratos a su madre y el hambre, y que descubre una sexualidad demasiado explícita para el mundo árabe. Comprometido hasta la muerte con su sociedad, crítico mordaz de los occidentales que buscaban un Marruecos inexistente para saciar sus fantasías de exotismo a costa de los más pobres, defensor de la pluma que no se pone límites a la hora de narrar, Mohamed Chukri es probablemente uno de los mayores escritores que ha visto nacer el Rif, y la recuperación de sus textos, una gran noticia que celebrar.

/ desembre 2012

ellos el castellano (editada por Montesinos en 1982) y al fancés, traducida por Tahar Ben Jelloun. Mientras, El pan a secas estaba prohibida en Marruecos y en los demás países árabes, y Chukri, condenado a muerte por el régimen de Jomeini, vivía bajo la amenaza de los islamistas. En el año 1982, Marruecos levanta por fin la prohibición y Chukri puede finalmente ver su novela publicada. Los 10.000 ejemplares editados se agotan en muy poco tiempo, pero la obra vuelve a ser prohibida al año siguiente, y no será hasta el 2000, tres años antes de su muerte, cuando se levante definitivamente la prohibición. Hemos optado por cambiar el título de El pan desnudo –título con el que se publicó inicialmente en español, que traducía literalmente el título que Tahar Ben Jelloun le dio en la traducción francesa– por El pan a secas, siguiendo una sugerencia de Juan Goytisolo, para tratar de no perpetuar, según sus palabras, el error cometido en la anterior traducción («que nada significa en castellano») y que se ajusta con mayor literalidad a su original en árabe. También hemos optado por una nueva traducción de la novela, que corrige errores de la anterior y ofrece el libro en toda su crudeza, libre de matizaciones, utilizando la versión que Chukri revisó en el 2000, en ocasión de su publicación definitiva en Marruecos. Miguel Lázaro, editor de Cabaret Voltaire

El pan a secas Cabaret Voltaire, 2012 pvp: 19.95 €


7

literatura

Nadejda Mandelstam

Quaderns Crema / Acantilado edita l’obra de Simenon «No és un autor de gènere, tampoc no és un autor d’entreteniment. Va escriure novel·les negres, la seva lectura és molt plaent, però la qualitat de la seva prosa i la profunditat de la seva percepció de la naturalesa humana l’eleven al nivell dels més grans escriptors del segle XX. Les seves novel·les, un cop llegides, es mantenen al cap durant molt, molt temps.»

Contra tota esperança

Jaume Vallcorba

A principi dels anys trenta Anna Akhmàtova viatjava amb certa freqüència des de Leningrad fins a Moscou per visitar els seus amics, el poeta Óssip Mandelstam i la seva dona Nadejda; en la misèria d’un apartament minúscul de la parella els tres es dedicaven a compartir les penes però també a discutir sobre literatura. Akhmàtova i Mandelstam, els més grans poetes russos del segle XX, s’havien conegut a Sant Petersburg durant la seva joventut, abans de la Gran Guerra; juntament amb el primer marit d’Akhmàtova, Gumilov, van fundar l’anomenat Taller de Poetes, adscrit al moviment acmeista; tot i que van viure amb esperança els primers moments de la Revolució, de seguida van experimentar la cruesa de l’horror. Una nit del maig del 1934 un grup d’agents del NKVD va irrompre brutalment en una d’aquelles vetllades poètiques. Tots sabien que buscaven l’Óssip, perquè setmanes abans havia comès l’insòlit atreviment de recitar un epigrama en vers sobre Stalin davant d’una dotzena d’amics literats de suposada confiança. Aquell poema, com els més recents de Mandelstam, no circulava imprès: quan el poeta el recitava els oients procuraven memoritzar-lo d’immediat i després repetir-lo als altres. Va ser així com va arribar a assabentar-se’n el «muntanyès del Kremlin». La fúria d’Stalin va perseguir Mandelstam amb una cruesa lenta i implacable: a la presó va ser sotmès a tortures físiques i psicològiques terribles; va ser comdemnat de forma sorprenent a l’exili; en companyia de ­Nadejda, va emprendre un nomadisme esgotador tractant desesperadament d’esquivar la fam, la misèria i l’ensorrament psíquic. Quan el 1937 Stalin va desencadenar el Gran Terror, Mandelstam va ser detingut novament i enviat a un camp de treballs forçats a l’extrem orient on no va arribar mai: completament exhaust, va morir en una presó de trànsit prop de Vladivostok, un dia incert de 1938.

Durant les quatre dècades següents, Nadejda va sobreviure en ciutats de províncies, immersa en un ostracisme terrible, sempre assetjada per les autoritats soviètiques. Als 65 anys va començar a redactar les seves memòries, tot i que ella no havia estat mai escriptora; no obstant, des del moment en què va saber de la mort del seu company, va viure no només per preservar (ocultant i memoritzant) la seva obra, sinó també preparant-se per teixir per fi el relat de la tragèdia de la seva vida. Com diu el també poeta Joseph Brodsky en el pròleg d’aquesta edició, «si existeix un substitut per a l’amor, és la memòria. Memo­ ritzar, doncs, és restaurar la intimitat. (…) [Per a ella] repetir dia i nit les paraules del seu marit mort estava indubtablement connectat no només amb el fet d’anar-les comprenent cada cop millor, sinó amb ressuscitar la seva autèntica veu, unes entonacions que només eren seves, tot i que amb una sensació fugaç de la seva presència…» Potser és aquesta presència fugaç però inesborrable del poeta el que li confereix a aquest relat de l’horror i la barbàrie una intensitat tan commovedora. Tal vegada un dels més extraordinaris homenatges literaris erigits mai no només a la memòria d’un home i la seva obra, sinó també a la tragèdia de tota una cultura; la seva lectura ens «gela la sang i no fa falta afegir cap comentari més» –fent servir les paraules amb les que Isaiah Berlin es refereix a la poesia d’Óssip Mandesltam. A.R.G.

Contra tota esperança / Contra toda esperanza Quaderns Crema / Acantilado, 2012 pvp: 30 € / pvp: 29 €

Maria Van Rysselberghe Hace cuarenta años Errata Naturae rescata esta preciosa, sencilla y delicada historia de amor. La narradora decide contar, cuarenta años después, la verdadera historia del amor de su vida. La pugna entre el deseo y la sublimación de un sentimiento superior.

Errata Naturae, 2012 pvp: 12.90 €


8

literatura

Toni Sala Provisionalitat Toni Sala segueix dibuixant, llibre a llibre i al marge de les modes dominants, una particular topografia de l’home contemporani, la tristesa de l’alienació i la dificultat de les relacions personals. A Provisionalitat, amb un estil precís i des de dos punts de vista diferents, ens enfronta sense prejudicis a les nostres grans pors: la solitud, l’amenaça constant i la mort.

Empúries, 2012 pvp: 14 €

Leif G. W. Persson Linda, como en el asesinato de Linda Persson es una de las voces más originales de la novela policíaca escandinava anterior al boom; sus tramas, ubicadas en una so­ cie­dad supuestamente modélica, violentan las normas habituales del género: la corrupción política puede tapar desde el desfalco más evidente al asesinato más inclemente.

Thomas Bernhard

Julian Barnes

Goethe se muere

El sentit d’un final

La inevitable sonrisa que provoca la lectura, incómoda pero adictiva, de Bernhard nunca es gratuita: debajo de sus exageradas fobias y sus desaforadas críticas subyace el malestar del genio que se aísla voluntariamente porque considera que el entorno no está a su altura. Los cuatro relatos reunidos en este volumen, respetando la voluntad expresa del autor, ahondan en las obsesiones del austríaco pero, debido a la extensión, de manera más concentrada y, por tanto, más intensa: la burla de la inevitabilidad de la muerte y la desmitificación del genio en «Goethe se muere»; la irreverencia con respecto a la castración para el propio desarrollo intelectual y personal que significan las obligaciones familiares en «Montaigne»; la provocación de la oveja negra y la culpabilización satírica e hiperbólica de las relaciones paternofiliales en «Reencuentro»; y su tempestuosa relación y la ambivalencia de sus sentimientos con respecto a su patria en «Ardía». J.F.

Mondadori, 2012 pvp: 21.90 €

David Bezmozgis Nataixa i altres històries Compilació de relats ambientats als anys 80 en què s’exposen les dificultats dels immigrants arribats al Canadà procedents de la Unió Soviètica. A través de la mirada del fill de la familia Berman, d’origen letó, el narrador explica el xoc cultural, religiós i polític que pateixen per adaptar-se a una realitat regida per uns valors en ocasions oposats.

El sentit d'un final / El sentido de un final Angle / Anagrama, 2012 pvp: 16.90 €

Labreu, 2012 pvp: 16 €

la central

Goethe se muere Alianza, 2012 pvp: 15 .99 €

/ desembre 2012

L’octubre de 2011 Julian Barnes va rebre el premi Man Booker Prize per la seva nova novel·la, El sentit d’un final. El jurat va destacar que l’obra sintetitza les característiques d’un clàssic de la literatura anglesa, per estar exquisidament escrita i per haver traçat amb gran subtilesa els seus protagonistes. Es tracta d’una novel·la d’extensió breu narrada en primera persona per un jubilat que necessita reconstruir la seva vida després de rebre una carta que remourà el seu passat, fins al punt de plantejar-se si la seva versió dels fets respon a la necessitat d’autoenganyar-se per fugir de la responsabilitat d’un acte comès en la joventut. En les primeres pàgines de la novel·la, el narrador –Tony– ens trasllada als anys seixanta per recordar l’època a l’institut amb els seus amics Alex i Colin, als quals després s’hi suma el misteriós Adrian. Els quatre comparteixen els seus descobriments i inquietuds intel·lectuals i terrenals, ja sigui discutint en un to filosòfic transcendent sobre la vida, o parlant sobre qualsevol altre tema propi de l’edat –noies, sexe, música... El Tony comença a sortir amb la Veronica, però en adonar-se del perill de la seva personalitat decideix tallar amb ella. La sorpresa arriba quan l’Adrian li escriu per informar-li que la Veronica i ell són parella. El relat de joventut s’acaba aquí; els quatre amics accedeixen a la universitat en ciutats diferents i es distancien. Tony segueix amb la seva vida: es casa, té una filla, es divorcia i, un cop jubilat, col·labora a la biblioteca d’un hospital. Però la carta que rep l’obliga a revisitar tota la seva joventut, a preguntar-se de nou per sentiments i esdeveniments que semblaven tancats. Julian Barnes ha escrit una novel·la genial sobre la memòria, el pas del temps i la mort -farcida de preguntes i de reflexions que posen de manifest la complexitat de l’ésser humà-, sense renunciar al seu brillant sentit de l’humor i a la construcció d’una trama que, més enllà del to reflexiu, conté un suspens emocionant i intens fins a l’última pàgina. J.C.


9

literatura

Georges Perec

Maeve Brennan

Tentativa de agotamiento de un lugar parisino

Las fuentes del afecto. Cuentos dublineses

Tres días, un fin de semana observando la Place Saint-Sulpice. Georges Perec escribe estas notas (verdaderas notas de trabajo de campo sobre el significado de este espacio: están fechadas, cronologizadas en sentido amplio) inventariando todo lo que tiene lugar en la plaza, lo que está, lo que pasa, el registro del movimiento, lo banal, lo ordinario: cosas, personas (algunas, conocidas), animales, microacontecimientos, gestos, palabras (lenguaje publicitario, señales), medios de transporte, maneras de pasar, de estar, de ser, de hacer… Un texto que se manifiesta en vivo, pues Perec no solo describe aquello que ve, sino que, en un ejercicio introspectivo y de metareflexión, pone de manifiesto las limitaciones de su propósito, comparte las dudas que le surgen, impresiones, sentimientos…: lo objetivo se mezcla con lo subjetivo, y el lector, en un ejercicio de extrañamiento, descubre lo sorprendente en lo ordinario. I.A.

Tentativa de agotamiento de un lugar parisino Gustavo Gili, 2012 pvp: 9 €

Las fuentes del afecto. Cuentos dublineses Alfabia, 2012 pvp: 22.50 €

Mihail Bulgakov Morfina La Revolució Russa marca l’acció d’aquesta increíble col·lecció d’històries mèdiques narrades per un jove doctor que pren les decisions a mesura que es presenten els casos. Interessant veure el punt de vista mèdic a començaments de segle XX i gaudir alhora de la prosa i el detall literari de l’autor, que va exercir la medicina abans de dedicar-se a l’escriptura. Culmina amb Morfina, el diari d’un metge morfinòman i suïcida que vol fer un document sobre la seva addicció.

En esta colección de cuentos, traducidos con audacia por Isabel Núñez, los protagonistas entretejen tres novelas cortas, con reiteradas apa­ riciones en cada una de ellas. La primera parte está dedicada a la infancia de Maeve Brennan en su Dublín natal. Explica las dificultades de una familia católica, la suya, en una Irlanda convulsa llena de enfrentamientos entre católicos y protestantes. Su padre, nacionalista irlandés, vive amenazado y esa situación repercute en su mujer y sus dos hijas. Brennan aprovecha esa mirada infantil para contar desde un punto de vista inocente una situación tensa y peligrosa, aunque nunca les faltó la protección de un hogar y el calor que proporciona el amor de unos padres comprometidos. Los relatos dedicados al matrimonio ­Derdon están teñidos de una amarga nostalgia. Aunque van saltando en el tiempo, podemos ver cómo evoluciona su relación desde que se conocen tímidamente, con esa ilusión que solo se siente ante las puertas de un universo desconocido, hasta la muerte de uno de ellos. La autora describe el silencio demoledor de la pareja que nada tiene en común, salvo la idea de escapar de una situación angustiosa; el desengaño; la sorpresa tardía; la falta de comunicación; el desencanto de tener un hijo que ha escogido el sacerdocio como forma de vida… y, pese a todo, la existencia de un amor adquirido con el transcurso de los años, que los mantiene unidos. Para terminar, los Bagot y sus dos hijas, que vienen a ser una proyección de las aspiraciones de la madre, obsesionada con quedar bien. Las dos niñas se esfuman para dar paso a otro matrimonio tortuoso: el señor Bagot considera que la familia es como una soga al cuello, por lo que cada vez se recluye más en su mundo. El relato final es la conclusión: el punto de vista de la hermana del señor Bagot, Min, una vieja soltera que acudirá a cuidar a su hermano al morir su esposa; un personaje enorme que pone la guinda al conjunto de una relación asfixiante. Leer a Brennan es un placer absoluto, su prosa parece sencilla, se lee sin esfuerzo, y de repente el lector está inmerso en la historia, como el vecino que sigue con detalle cada movimiento. En esa aparente simplicidad radica su genio. N.B.C.

Edicions 1984, 2012 pvp: 16 €

Marghanita Laski La chaise-longue victoriana Melanie está convaleciente. Tras adormecerse en una chaise-longue de anticuario, se despierta, aún enferma, pero en un tiempo cien años anterior al suyo. Deberá luchar para recuperarse y regresar a su época, sumergiendo al lector en su propia angustia y confusión.

Automática, 2012 pvp: 16.50 €

John Gregory Dunne Confesiones verdaderas Partiendo del asesinato de la Dalia Negra, enfrenta dos visiones de la realidad en el Los Ángeles de la posguerra: monseñor Desmond Spellacy, un hombre de fe que intenta evitar la corrupción; y Tom Spellacy, un detective procaz.

Mondadori, 2012

pvp: 19.90 €


10

literatura

Kurt Vonnegut Bressol de gat La figura de Vonnegut ha marcat el camí de tota una generació d’escriptors nord-americans. L’extraordinària traducció al català d’una de les seves obres fonamentals, una àcida sàtira de les atrocitats de la humanitat en la que la guerra i la religió marxen plegades, és un regal per als lectors, però també un deute pendent saldat ara amb l’autor, al qual la nostra llengua no podia romandre indiferent.

Males Herbes, 2012

pvp: 12 €

Javier Marías Mala índole Mala índole recupera los cuentos ya publicados de Javier Marías con algunos añadidos. Cada relato de Marías (cuento o novela) es el camino de una transformación; Mala índole es una nueva muestra de maestría narrativa y conocimiento de los entresijos de nuestro enrevesado mundo.

Alfaguara, 2012

pvp: 19.50 €

Manuel Rivas As voces baixas / Las voces bajas A través de petites històries cosides per elements autobiogràfics, Rivas reconstrueix la cartografia de la seva infantesa i obre l’àlbum familiar per literaturitzar records, anècdotes i esdeveniments que formen part d’una història escrita amb minúscula.

Xerais / Alfaguara, 2012 pvp: 17 € / 17.50 €

la central

/ desembre 2012

Víctor Sabaté

Edward Bunker

El jove Nathaniel Hathorne

Little Boy Blue

Raig Verd ens va malacostumant amb els seus petits grans llibres de la col·lecció Llampec. Després d’un parell de títols, arriba El jove Nathaniel Hathorne, del barceloní Víctor Sabaté. El protagonista d’aquesta novel·la no és, però, un jove Ha(w)thorne, ni el narrador que ens explica la història en primera persona, sinó les relacions confuses i estranyes que establim amb i entre els llibres, amb els autors, amb allò que fa que l’important comenci un cop acabada la lectura. Els inicis d’un jove escriptor són sempre complicats: en el fons, ha de superar els seus fantasmes, és a dir, les seves lectures. Els del personatge protagonista ho són del tot: per una banda perquè no acaba mai de posar-se a escriure seriosament i, per l’altra, perquè –quan s’hi posa– apareix un jove autor vingut de dos segles enrere que el plagia sense que, és clar, ho pugui demostrar a ningú. Sabaté ha escrit en forma de capsa de nines russes la seva primera i excitant novel·la. La metaliteratura és evident: els personatges es converteixen en escriptors i els escriptors esdevenen personatges. I encara que sembli que el cercle està tancat amb les referències explícites a Hawthorne, Poe, Melville, Kafka, Borges, Vargas Llosa..., la conclusió agredolça va més enllà i posarà de manifest l’insuficient però imprescindible consol de la literatura. Una de les sorpreses de la temporada; un autor que haurem de vigilar de prop a partir d’ara –el podem seguir a iaireland.wordpress. com–, encara que només sigui perquè els seus personatges compren llibres a La Central.

Otro Bunker, sí, otro Bunker, pero no un Bunker más, sino el Bunker preferido. La peripecia, de rumbo autobiográfico, de un niño –inteligente y triste– que hacia los 12 años ya sabe cómo desenvolverse en la cárcel, pero que es incapaz de saber cómo hacerlo fuera de ella. Estamos en la California de posguerra. Primera escena: un coche va por una autopista; en ella, un niño, su padre y una asistenta social que conduce –la madre ausen­te ya desde el principio– se dirigen a una insitución de acogida, donde internarán al niño: su padre no puede hacerse cargo de él. A partir de aquí, asistiremos a los devastadores ataques de ira que sufre el protagonista y a la concatenación implacable de los acontecimientos que transformarán a un niño huér­ fano en un diestro criminal. La existencia de este niño será un ir y venir entre centros de custodia, reformatorios y cárceles. Solo frecuentará a personas excluidas de la sociedad: ladrones, traficantes, gente malsana, criminales... Personas a las que el sistema castiga, pero no tiene la capacidad –ni las ganas– de recuperar. Una vida presidida por la violencia y el dolor que da pie a una narración de altísimo valor literario y humano. El inmenso amor que Alex Hammond siente hacia su padre, demasiado pobre para poder hacerse cargo de él, combinado con una lúcida percepción de los mecanismos del crimen y la delincuencia, dan vida a un personaje –el autor– memorable. ¿Queda esperanza? Quedan los libros que consigue leer en la soledad de la celda. M.R.M.

D.P.

El jove Nathaniel Hathorne /El joven Nathaniel Hathorne Raig verd / Rayo verde, 2012 pvp: 12.95 €

Little Boy Blue Sajalín, 2012 pvp: 24.50 €


11

literatura

Gabriel Josipovici

Karl Ove Knausgård

Moo Pak

La muerte del padre

Primera cosa: donar les gràcies als editors, als traductors i a qui hagi tingut la idea de publicar aquest llibre. Si l’autor ens era més conegut com a crític, ara tenim una de les seves novel·les per poder seguir gaudint d’ell. I quina novel·la! Una mena de monòleg dialogat que reprodueix les converses mantingudes tot passejant pels parcs de Londres entre Jack Toledano i Damien Anderson durant deu anys. Com deia l’editor, és una novel·la d’idees, però sobretot de sensibilitats, d’afinitats i d’amistat. Un desvariejament de contradiccions que aposta per no aferrar-se a una idea, sinó deixar-se sorprendre per la contrària, de manera que sigui l’admiració el motor del coneixement. Dos fils conductors especialment gruixuts destaquen per sobre de la resta. La descripció del procés d’escriptura, del qual el llibre mateix que tenim a les mans seria l’exemple; i la descripció del procés de lectura, una mena de silenci amb què cada llibre embolcalla de manera particular un determinat lector. Encara més fils: el record personal compartit que és l’amistat, que obliga les persones a estirar el llenguatge tant com es pugui per fer possible la conversa; i el compromís moral de l’escriptor, sovint esgarrinxat, amb la vida i amb l’art. És de tot això i més del que parlen Toledano i Anderson tot fent el flâneur per Londres, una mica a la manera de Rousseau o de Walser. I en el lector, atrapat en aquesta cadència, es va generant una mena de llibre paral·lel. No sabria dir perquè, però com diu Ander­ son al final del llibre «la meva vida hauria estat més pobra si no l’hagués conegut i si no haguéssim passejat i parlat durant més de deu anys pels parcs i els prats i seguint el riu i els canals de Londres. Em sembla que dic prou».

Uno de los novelistas norteamericanos vivos más reconocidos se mide en la corta distancia en este volumen con sus relatos completos, donde muestra la misma maestría que en sus mejores novelas. Poseedor de un inimitable estilo personal, la originalidad de sus temas acaba cediendo ante un tratamien­to miniaturista que sobrecoge cuando, en la voz de otros, hace que nos reconozcamos en sus terrores y sus obsesiones.

Primera parte de un ambicioso proyecto narrativo compuesto de seis volúmenes, La muerte del padre es un exhaustivo examen ­autobiográfico de la infancia y la adolescencia del autor centrado en las difíciles relaciones familiares con una madre ausente y un padre imprevisible, cuya muerte, más provocada que sobrevenida, hace aflorar el oculto memorial de agravios y la ambivalencia de sentimientos hacia un ser con el que, a pesar de tenerle poco que agradecer, se ha contraído una deuda impagable. Buceo de profundidad y sin concesiones en un pasado marcado por la soledad y el desamparo; y ajuste de cuentas con el progenitor ausente, cuya prematura muerte ha significado a la vez la liberación de un lastre emocional y también la irrupción del dolor provocado por una ausencia definitiva, ausencia que impide la posibilidad de una hipotética pero necesaria reconciliación. J.F.

M.R.M.

Moo Pak Raig verd / Cómplices 2012 pvp: 18.50 €

Don DeLillo El ángel esmeralda

Seix Barral, 2012 pvp: 20 €

Austin Wright Tres nits / Tres noches Què podem fer quan un conegut, ex marit, en aquest cas, ens demana que llegim la novel·la que acaba d'escriure? Sentir-nos fatiguejats, posar-nos alerta, nerviosos?... També podem optar per començar a llegir-lo algun vespre que no tinguem gran cosa a fer. I això és el que fa la Susan, durant tres nits en què el seu actual marit està de viatge, submergir-se en el manuscrit on es relaten diversos esdeveniments: el viatge amb cotxe que una família fa de nit per una zona boscosa i poc poblada; una petita topada amb un altre cotxe; un intercanvi d'insults des de les finestretes; un parany pocs quilòmetres enllà; com mare i filla són agredides per uns delinqüents; el marit solitari que es desespera buscant-les en una nit infinita; els fets esgarrifosos que comportaran una lenta, feroç i al·lucinada venjança… I mentrestant, la Susan va llegint, i un llibre sobre ella mateixa va emergint de les seves intuicions, dels seus records, dels seus remordiments, de les sensacions, i del que pensa sobre la seva vida actual.

Proa, 2012 / pvp: 18 € Salamandra, 2012 / pvp: 20 €

La muerte del padre Anagrama, 2012 pvp: 22.90 €


12

literatura

Víctor Nubla El regal de Gliese Desgavell a mig camí del relat policíac, la ciència ficció i la tira còmica, on artistes excèntrics i investigadors afeccionats s’interessen per conspiracions galàctiques, drogues experimentals, els sons de la rumba o les reflexions d’un pastor.

Males Herbes, 2012 pvp: 10 €

Shirley Jackson Siempre hemos vivido en el castillo Merricat, a sus dieciocho años, lleva una vida solitaria en la gran casa familiar apartada del pueblo. Allí pasa las horas recluida con su hermana mayor y su anciano tío, que escribe y reescribe sus memorias. El resto de la familia murió envenenada en la misma casa unos años atrás. Merricat nos contará lo que pasó con su particular estilo narrativo.

Minúscula, 2012 pvp: 18.50 €

Muriel Spark Los solteros Un abogado, un falso párroco, un detective, un profesor de instituto, un epiléptico experto en grafología, un irlandés enamoradizo que evita el contacto con las mujeres… Todos ellos solteros londinenses que pasean sus anodinas vidas bajo la mordaz mirada de Muriel Spark en el Londres de los años sesenta.

Impedimenta, 2012 pvp: 20.95 €

Blake Butler

Zbigniew Herbert

Nada. Retrato de un insomne

Poesía completa

Una concatenación de conceptos afines que, de manera directa o indirecta, entroncaran con la galaxia insomne de este enorme escritor que es Blake Butler (1979) podrían servir como mapa para llamar la atención del lector potencial de este artefacto no tan ignoto como podría parecer. Y que el espacio en blanco entre cada concepto fuera rellenado de manera elíptica, como los pensamientos que uno tiene entre la vigilia y el sueño, subjetivamente. Borges; rizoma; Deleuze; estupor; Freud; memoria; Cage; trauma; David Lynch; parataxis; Beckett; escritura; John Barth; búsqueda; y así sucesivamente, establecer una serie de referentes y de palabras significativas de lo que es Nada. Retrato de un insomne, primer libro (muy bien) traducido de Butler al castellano. En este sentido, no obstante, el libro contiene ya una bibliografía y un índice onomástico suficientemente elocuentes; y además ni eso sería suficiente. Dividido en cinco partes que combinan con pericia los fragmentos de frase corta, pensamiento tras pensamiento, la neurosis insomne, con la frase larga, el devaneo casi onírico –Butler sabe de la necesidad del contrapunto–, Nada se convierte en un thriller del espíritu. Una intriga en la cual los elementos expuestos actúan con fuerza narrativa propia. Poliédrico y coherente –forma y contenido en perfecta armonía– Nada es un texto feliz, vocacional, de largo recorrido. Butler parece encontrar en este texto y en las razones que lo originaron su génesis como escritor: una insistencia, un esfuerzo no por absurdo menos reconocible, la oscuridad recalcitrante, y la página en blanco que pide ser rellenada, cursor parpadeante, pantalla completable, y el escritor que busca, recurre a la parte fría para volver a empezar, la turgencia del insomnio, después de la última palabra, otra; maquinación de la noche; todo el rato nada; todo el rato no poder dormir; todo el rato poder pensar; todo el rato poder escribir. Todo el rato todo A.R.

la central

/ desembre 2012

Probablemente no haya en la poesía del siglo XX otro idioma que haya reunido en una generación a cuatro nombres como Zbigniew Herbert, Czeslaw Milosz, Wislawa Szymborska y Tadeusz Rózewicz. Tras la publicación, el año pasado, de la amplia antología de Milosz preparada por Xavier Farré (Tierra inalcanzable) sólo la obra de Herbert estaba escasamente publicada en nuestros lares (apenas una breve antología en castellano y otra en catalán). Por eso la publicación de Poesía completa es todo un acontecimiento. La poesía de Herbert ofrece una ética frente a la catástrofe cotidiana, una mirada capaz de ver a un mismo tiempo de cerca y de lejos, un regusto clásico (transparenta una honda lectura de Cavafis) y a la vez una mirada absolutamente hodierna que le convierten en un poeta de referencia del siglo pasado, a la altura de Auden, Eliot, Brodsky, Amijai, Popa… Poesía completa es un libro que no debería faltar en la biblioteca de ningún buen lector. Don Cogito, el alter ego de Herbert que aparece en muchos de sus poemas, entendió como pocos el siglo que nos parió, y leerlo tiene en nosotros ese raro efecto de los grandes poetas: punza y, al mismo tiempo, reconforta.

Poesía completa Lumen, 2012 pvp: 26.90 €

Nada. Retrato de un insomne Alpha Decay, 2012 PVP: 28 €


13

literatura

Pere Ballard i Jordi Julià (eds.)

Charles Baudelaire Baudelaire. Dibujos y fragmentos póstumos

Hesíode

He aquí los dibujos y textos que el poeta de la modernidad escribió al final de su vida. Retazos de lucidez en los que la verdad aflora, y que explican tanto de su obra como de la época que sus versos fundaron –no en vano Nietzsche se sintió identificado con ellos–. Celebramos esta primera traducción completa en una edición lujosa, sin ampulosidades.

Teogonia

Paraula encesa

Plena de sentit comú –el pròleg de Pere Ballart i Jordi Julià, els factòtums de la meravella en qüestió, és brillant, lúcid i alhora esclaridor–, propera –«una tria que arribi a posar les millors obres dels poetes a les mans del màxim nombre de lectors»– i amb clara voluntat canònica, aglutinadora i sintetitzadora al mateix temps –tot i que el criteri principal és l’excel·lència, l’antologia passa per diversos moviments del segle XX, recorre les diverses geografies del territori de parla catalana i inclou moltes poetes dones–, Paraula encesa és una novetat editorial a celebrar. En un període que abarca des de l’any de la mort del primer poeta indiscutiblement modern, Joan Maragall, el 1911, fins al 2011 –amb el límit posat en Albert Roig, nascut el mateix any de la mort d’un altre indiscutible, Carles Riba– heus ací 150 poetes representatius de la poesia dels últims cent anys. Es tracta d’una antologia històrica i actual alhora, canònica i didàctica, que és també una història comentada de la literatura catalana «sui generis», s’encarreguen d’advertir els mateixos Julià i Ballart, però al cap i a la fi, una altra manera de fer història de la literatura catalana, més el·líptica, potser, però voluntariosa i calculada. En aquest bosc de símbols que convida a perdre’s hi trobem, doncs, els evidents, sí, però també molts poetes quasi desconeguts, en qualsevol cas injustament oblidats, per bé que amb una obra representativa i amb el seu propi pes específic, i també els qui es recorden per haver excel·lit principalment en altres disciplines, de vegades considerades de la baixa cultura –com la cançó. L’entusiasme amb què els dos estudiosos d’excepció –i al seu torn poeta, en el cas de Julià– han preparat el volum es nota. Una flama persistent, plena de sensibilitat i amb la dosi acadèmica necessària, que atia el foc del llenguatge i que il·lumina amb una força extraordinària la poesia catalana dels últims cent anys.

Comencem el nostre cant per les muses heliconíades. Cal regraciar tota la nissaga olímpica per aquesta preuadíssima edició de la Teogonia hesiòdica a càrrec del professor Cuartero: cimadal d’anys de docència i d’investigació, acuradíssima des d’un punt de vista filològic, però a l’abast del lector curiós i conreat. La introducció de Francesc J. Cuartero Iborra és magistral, la versió és neta, pumice polita, i l’aparat d’anotacions, rigorós, però no desbordant. Tot filòleg, màximament si és docent, hauria d’aspirar a llegar al seus coetanis i a la posteritat un treball del rigor i de la plenitud que ateny aquí Cuartero. La poesia cosmogònica no és senzilla ni amena per al lector comú, però gràcies a aquesta mena de sàvies contribucions al que podríem anomenar –contradictòriament– una selecta divulgació, aquest text cabdal del pensament hel·lènic ens és més proper i llegidor que mai.

Sexto Piso, 2012 pvp: 24 €

Edgar Lee Masters Antologia de Spoon River/ Antología de Spoon River De la mà d’aquesta jove editorial gironina arriba per primera vegada íntegra la versió catalana del cèlebre aplec de poemes que l’advocat i escriptor Lee Masters va publicar l’any 1915 als Estats Units. Les veus dels morts del poble de Spoon River ens parlen de sota terra per conformar un mosaic d’ultratomba insòlit i ple d’humanitat.

À.M.

Llibres del Segle/ Bartleby, 2012 pvp: 25 € / 17 €

VVAA Elegíacos griegos

Teogonia Adesiara, 2012 pvp: 14 €

Es realmente difícil la lectura de un libro que no contiene más que restos textuales de significado fragmentario o complejo; un larguísimo proceso de transmisión, repleto de obstáculos y vicisitudes. Una edición como la del profesor Suárez, ínclito helenista, hace de estos poetas tan disparmente preservados un todo harmonioso y concorde.

A.R.

Paraula encesa Viena, 2012 pvp: 25 €

Gredos 2012 pvp: 30 €


14

assaig

Andreas Maier La habitación Adriana Hidalgo, 2012 pvp: 16 €

Franco Vegliani La frontera / La frontera Edicions 1984 / Minúscula, 2012 pvp: 16.90 € / 17€

Dean Wareham Postales negras Libros de ruído, 2012 pvp: 25 €

Zajar Prilepin Patologías Sajalín, 2012 pvp: 24 €

Joan Didion Los que sueñan el sueño dorado Mondadori, 2012 pvp: 22.90 €

la central

/ desembre 2012

Antoni Marí No m’avinc als gèneres literaris

Llibre d’absències és un passeig rousseaunià solitari en el que Antoni Marí indaga en els camins inexorables de l’atzar i al mateix temps en la dimensió a la que ens veiem quan ens ­absentem de nosaltres mateixos per estar més en nosaltres mateixos, un passeig lluminós que té a veure amb l’entotsolament d’Ortega i amb la duració de Bergson i que treu el cap a l’ataràxia i quasi a la il·luminació per entendre aquests estats d’absència en què, anant-nosen de nosaltres, arribem al nostre centre. Si un creu en la reencarnació, no hi ha dubte que Antoni Marí és la més inspirada reencarnació de Rousseau. Potser el primer que sorprèn en aquest llibre d’absències és que aquestes absències no són alienes, sinó pròpies. Cap al final, amb una cita de Beckett, suggereixes que l’absència d’un mateix només pot donar-se cap endins, que l’absència d’un mateix és una espècie de meta-presència. ¿Només estem en nosaltres mateixos quan ens absentem del que som només «suposadament», de cara als altres? Sí, l’absència és pròpia, d’un i incompartible, és aquesta absència la que afavoreix les altres absències que van fent-se presència per l’absència de la identitat. Crec que ens absentem, com tu dius o, com diu Ortega, ens «entotsolem» i un mai està «consigo mismo» fins que oblida qui és. Tot a Llibre d’absències resulta casual i inevitable, com si la columna vertebral del llibre fos una sèrie d’atzars enllaçats de forma inel· ludible. En certa manera, com si l’absència no fos un simple «absentar-se» d’un lloc sinó «estar» en un altre, canviar el lloc d’aquest «estar» sense necessitat d’un transport físic; una ascensió que es produís no com un canvi d’espai sinó de dimensió. ¿Creus que la física podria arribar a explicar algun dia el que avui és tan sols una intuició?

Efectivament tot és casual i inevitable. Ve donat, i un pot recollir-ho només des de l’absència que roman en aquest altre lloc, sense haver-se mogut del seu lloc, certament. Una ­ascensió... sí, està ben expressat: des de dalt. Ho diu Jünger: «tenia la impressió que es tornava molt lleuger i es contemplava a si mateix des de dalt mentre levitava», també ho expressen, de la mateixa manera, Baudelaire, Dostoievski, o Walser. L’ubiqüitat és perfectament raonable des d’un lloc des del qual no hi ha temps ni espai: com en l’especulació quàntica. Sembles convidar a pensar que aquest desordre misteriosament ordenat pot ser la intuició d’un ordre en un altre estat que no coneixem més que per la intuició, i el que és més fascinant és que ho facis d’una manera del tot racionalista. ¿Segueixen existint raons que la raó no entén? Penso que la intuició és una cosa molt racional, encara que no sapiguem l’ordre en el qual es succeeixen els esdeveniments (els pensaments) en ella, i no perquè l’ordre sigui obscur sinó perquè és rapidíssim, molt més accelerat respecte a la reflexió analítica. Si l’anàlisi pogués arribar a agafar la velocitat de la intuició podríem comprovar que les idees s’encadenen d’una manera lògica, o analògica, que no deixa de ser una forma racional i deductiva. El meu llibre pretén indagar aquesta evolució del pensament i de quina manera s’encavalquen les idees. En el fons, em sembla que tots els teus llibres segueixen aquest mateix desordre ordenat, tots els teus llibres són «rars» (entès com un elogi, és clar) i per això m’intriga molt el teu procés compositiu, que sembla un procés de descobriment en el qual més que una resposta, busquessis quina és la pregunta correcta. Podries parlar-nos d’aquest procés? També són rars per mi. No tinc mai un projecte de res abans de posar-me a escriure, tant


15

assaig

per llarg com per curt. No m’avinc als gèneres literaris i em surten poemes com a assajos i assajos com a narracions i miscel·lànies com a novel·les. A la vegada, acostumo a llegir una cosa per l’altra: Hölderlin per Hegel o Nietzsche per Mallarmé, Schopenhauer per Leopardi, i no sempre és un fiasco. El meu és un procés de descobriment. Crec que, d’altra banda, és l’única forma de descobrir alguna cosa del que no sé i sé que aquest procés em duu a alguna cosa abans desconeguda. També és cert que no busco cap resposta, atès que tampoc no hi ha cap pregunta; el que trobo és l’esdevenir del pensament, el pensament en les seves pròpies associacions, que no sempre són les meves, si no les d’algú que passava per allà i jo no era lluny. Malgrat tot, sempre he estat, i sóc, caut. L’absència d’Antoni Marí té molt a veure amb la duració de Bergson. En quins punts creus que s’assemblen i en quin es diferencien? Certament és possible que hi hagi certa similitud entre ambdues. La duració de Bergson és, entre altres coses, la intuició de la vida que estem vivint i és, justament el temps en què estem pensant la vida sense necessitat de comprendre-la. Però la vius, tens plena consciència de la teva existència vital en aquest moment. La duració de Bergson és similar a la intuició intel·lectual de Schelling i de tot l’idealisme postkantià. I en aquest aspecte la duració coincideix amb l’absència. Resulta molt templador conduir la teva idea de l’absència al territori de la il·luminació, buscar en termes clàssics com ataràxia o fins i tot en el budisme o l’hinduisme. L’evites perquè pretens evitar aquest tipus de transcendència o creus que realment hi ha alguna relació? És possible que hi hagi moltes relacions entre l’absència i la il·luminació. I pot ser que tinguin moltes coses en comú, però evito establir qualsevol nexe amb el sobrenatural, que sempre duu a malentesos. Evito tota transcendència. En qüestió de creences no crec en la transcendència. Tot és pura immanència: el món material no es regeix per les categories del profà o el sagrat, allò secret o allò amagat que és necessari revelar i conèixer. El món sensible ja no és l’ombra d’una realitat superior, ideal, percebuda a través dels sentits, tal com han proposat els platonismes i neoplatonismes. Darrere de la realitat no s’amaga una altra realitat més pura i essencial, és suficient el grau de realitat que té la realitat. «Una novel·la d’idees», diu la faixa que acompanya el llibre, però més que en la novel·la, crec que caldria buscar la seva genealogia en les passes de Rousseau, un autor al que cites sovint, tot i que no estigui precisament «de moda». Quina valoració fas d’ell, i fins a quin punt et

sembla just que un pensi en ell en llegir-te? M’agrada la idea d’un llibre com un passeig. Recordo una «novel·leta» de Diderot, El passeig dels escèptics, en què cada passeig suposa l’alliberació d’un prejudici, per finalment trobar-se amb la veritat. Pel que fa a Rousseau, no em sembla gens desgavellat que els meus llibres el recordin en alguna cosa; en el materialisme i en un estrany spinozisme i en aquesta idea de pensar passejant, com si el passeig marqués el ritme del pensar. Rousseau és també aquest descobriment del món interior, propi, al que ningú té accés i que sembla mantenir-se com indiferent al món exterior. La meva referència, però, la reconec en Diderot i en la seva posició crítica, escèptica i fins a un cert punt nihilista. Els meus llibres, i el de l’absència, com tants d’altres, em remeten a posicions il·lustrades, prudents amb qualsevol metafísica i joiosos amb la realitat immediata. Han vingut uns amics (que per cert, era un altre llibre «rar», de poesia potser per atenir-se a alguna convenció, però un llibre del gènere ­«Antoni Marí») ja tenia alguna cosa de rodeig de l’absència, de la presència fantasmal, per així anomenar les presències no estrictament físiques, i a la vegada tenia alguna cosa al·legòrica, medieval, però suggerida, gens òbvia. Vivim un temps en el qual no ens atrevim a buscar el sentit de forma directa, omplint la nostra recerca de viaranys i excuses, de disculpes davant de nosaltres mateixos? El pensament és un laberint de viaranys en què no és possible trobar un ordre preestablert. I és possible que el nostre temps, en el qual incideix tanta informació sobre un mateix esdeveniment, sigui necessari considerar-lo des de molts punts de vista, inclosa la incredulitat sobre aquest mateix esdeveniment. Per exemple, em costa molt creure’m del cert el que veig a la televisió, estic convençut que m’enganyen sempre, de manera que davant de la incommensurabilitat del que sabem, sovint suspenem el judici sobre tot això. En el fons, ¿pot ser que l’única cosa que separi a Buda de Rousseau és que un busca la il· luminació (l’absència de si mateix, la metapresència) assegut i l’altre caminant? Exactament, tot i que que Rousseau no es trasllada en el temps i Buda no ocupa cap lloc en l’espai.

William Faulkner Ensayos y discursos Capitán Swing, 2012 pvp: 19.50 €

James Hilton Passi-ho bé, senyor Chips Viena, 2012 pvp: 14.50 €

Jorge Ibargüengoitia La ley de Herodes RBA, 2012 pvp: 20 €

L.P. Hartley El empleado Pre-textos, 2012 pvp: 28 €

M.L-V.

Llibre d’absències/ Libro de ausencias Tusquets, 2012 pvp: 17 €

Robert Louis Stevenson Un regalo de Navidad Periférica, 2012 pvp: 16 €


16

assaig

Yanis Varoufakis El Minotauro global Decidido a explicar las verdaderas causas de la crisis actual, Varoufakis describe de forma directa y provocativa la evolución de la economía en las últimas décadas.

Capitán Swing, 2012 pvp: 21 €

Eva Illouz Por qué duele el amor. Una explicación sociológica ¿Cómo explicar que por cada experiencia amorosa satisfactoria encontremos otras experiencias amorosos destructivas? ¿Cómo se viven estos períodos que transitan entre la exaltación y efervescencia hasta la postración y desconcierto? ¿Cuáles son los orígenes y las transformaciones culturales del padecimiento amoroso? ¿Cómo las fuerzas sociales modelan la forma en que amamos? Desentrañando estas cuestiones, la autora nos brinda un análisis de nuestra manera de pensar el amor y organizar nuestro deseo.

Edhasa, 2012 pvp: 14.90 €

Sylvia Nasar La gran búsqueda Con esta original obra de divulgación, Sylvia Nasar resalta la cara positiva de la economía. A través de las biografías de los grandes economistas y otras figuras destacadas de los siglos XIX y XX, explica como esta ciencia ha devenido un instrumento de conocimiento e investigación de la humanidad.

Richard Sennett

Philippe Descola

Juntos. Rituales, placeres y política de cooperación

Más allá de naturaleza y cultura

Este es el segundo volumen de la trilogía «Homo faber» proyectada por el sociólogo ­Richard Sennett. El primero, El artesano, hablaba del trabajo manual, y el tercero abordará el tema de la vida en las ciudades. Juntos se ocupa de la naturaleza de la cooperación, y está escrito con la intención de realizar un estudio lo más completo posible, explorando el concepto desde varias disciplinas: la antropología, la historia, la sociología y la política. Sennett intenta conseguir el compromiso crítico del lector, antes que impulsarlo a una posición particular: el sociólogo practica la cooperación desde la página misma. En tres partes, Juntos habla de la posibilidad de darle forma a la cooperación, y su relación con la competencia, extendiéndose alrededor de la aparición y el desarrollo de la idea a lo largo de la historia. Un último capítulo dedicado a Michel de Montaigne y a la famosa frase de la Apología de Raymond Sebond «cuando juego con mi gata, ¿cómo sé que no es ella la que juega conmigo?» remata el ensayo. Para Sennett, la gata de Montaigne es el símbolo perfecto del tipo exigente de cooperación que se explora en este libro; la ausencia de comprensión mutua entre los cooperantes no debería llevarnos a eludir el compromiso con los demás. Un mensaje positivo para todos aquellos que se animen a acercarse a este fascinante ensayo. M.V.

Juntos Anagrama, 2012 pvp: 24.90 €

Mondadori, 2012 pvp: 29.90 € Más allá de la naturaleza y cultura Amorrortu, 2012 pvp: 38.50 €

Ir más allá de naturaleza y cultura significa avanzar un paso en uno de los temas centrales del estudio antropológico. Por el objeto de estudio en sí mismo ya se podría afirmar que este libro versa sobre un todo antropológico, pero la sensación de que la obra abarca este todo se hace más intensa al apercibirnos de que el propio objeto de estudio se utiliza también para analizar los problemas internos de la disciplina antropológica occidental y como herramienta para superarlos. Partiendo de las distintas concepciones de la relación naturaleza/cultura y dependiendo de la relación simbólica del hombre con la naturaleza y la consecuente organi­ zación de la vida social, Descola enuncia cuatro cosmovisiones mediante las que se pueden identificar las distintas culturas del mundo: el totemismo, el animismo, el analogismo y el naturalismo, e identifica esta última con el occidente moderno, destacando como punto negativo que es la que más aleja al hombre de la naturaleza, a diferencia de las otras, que conciben una mayor continuidad entre ambos. Descola critica la forma en que este dualismo naturaleza/cultura casi obsesivo también ha determinado y limitado los estudios de la antropología occidental sobre las otras cosmovisiones. Pero a pesar de este método de categorización según las maneras de concebir el mundo, transversal en toda la obra, el autor siempre tiene presente la permeabilidad entre las distintas cosmovisiones y su posibilidad de cambio. Y es que se trata de un libro esperanzador en cuanto nos recuerda que es posible variar la forma de concebir el mundo, de encontrar nuestro lugar y, por lo tanto, también otra forma de relacionarnos con la naturaleza; asimismo es una obra esperanzadora para la disciplina antropológica, ya que muestra algunos de sus puntos fuertes a través de un análisis riguroso y mediante una mirada abierta y autocrítica; todo ello con la metodología sistemática y la precisión terminológica del maestro Lévi-Strauss y la insistencia en la validez de la antropología como herramienta de análisis de los problemas contemporáneos. M.H.

la central

/ desembre 2012


17

assaig

Stephen Greenblatt

Norman Mailer

El giro

Miami y el sitio de Chicago

Lucrecio, el más latín de los poetas romanos según Steiner, no fue redescubierto hasta los primeros años del siglo XV. Stephen ­Greenblatt, eminente estudioso de la cultura y el pensamiento renacentistas, ha merecido amplio reconocimiento gracias al estudio que consagra al hallazgo del manuscrito de De rerum natura y a la investigación de la influencia que ejerció sobre el primer humanismo la doctrina epicúrea que contiene el poema. El ensayo, que combina un profundo conocimiento de la historia del pensamiento y una prosa amena, articula una inteligente descripción del panorama histórico y filosófico del humanismo renacentista tomando como referente el materialismo físico, ético y cosmológico de Epicuro. No se trata estrictamente de un giro sino de un viraje, un punto de inflexión en el curso del pensamiento predominante, probablemente uno de los más apasionantes de la historia de la humanidad. À.M.

El giro Crítica, 2012 pvp: 25.90 €

Joseph E. Stiglitz El precio de la desigualdad Joseph Stiglitz alerta sobre la creciente desigualdad tanto a nivel mundial como en el propio seno de las potencias mundiales. Una denuncia de sus políticas y de sus sistemas económicos.

1968. Año Internacional de los Derechos Humanos. Europa vive el Mayo Francés y los tanques soviéticos invaden Praga. La ofensiva del Tet en Vietnam deja más de cuatro mil bajas norteamericanas. Y en Estados Unidos salen a flote las tensiones internas de la década: son asesinados Martin Luther King Jr. y Bobby Kennedy. Los negros radicalizan su lucha. En ese agosto caliente de 1968 se sitúan las crónicas de Mailer. Es época de campañas para la presidencia del país. Los republicanos hacen su convención en hoteles lujosos de Miami Beach. Excesos, yates y humedad. De ahí saldrá el «nuevo Nixon», el futuro candidato de la América WASP, el nuevo hombre «modesto», dirá Mailer, testimonio que recoge todas las apariciones públicas con una mirada personal y acidísima: candidatos republicanos limpios y con pose. Rockefeller, Reagan, Romney... Un sugerente clima empresarial que reflexiona sobre la conciencia histórica y el poder espiritual de la nación americana. La América sensata. La de Dios. Los demócratas tienen elecciones en Chicago, ciudad cuya carta de presentación son, según Mailer, sus mataderos. Los yuppies celebran también su convención. Jerry Rubin está allí. La New Left está en Chicago. David Dallinger, Abbie Hoffman y Tom Hayden están en Chicago. Y los operadores telefónicos están en huelga. Mailer describe sin tapujos la convención demócrata: las apariciones de Hubert Humphrey, Eugene McCarthy y la podrida tutela de Lyndon ­Johnson con el partido. En la calle, la cosa se desborda. La policía de Daley reparte a diestro y siniestro. Es el 68 americano. Más duro, menos intelectual. Reflejo de la frustración de Occidente, de las enormes contradicciones de la sociedad estadounidense. Mailer lo explica de forma brillante. Nace el Nuevo Periodismo político. C.M.

Miami y el sitio de Chicago Capitán Swing, 2012 pvp: 19 €

Taurus, 2012 pvp: 20 €

Josep Ramoneda La izquierda necesaria RBA, 2012 pvp: 23 €

Carlos Jiménez Villarejo Antonio Doñate Martín Jueces, pero parciales. La pervivencia del franquismo en el poder judicial Pasado & Presente, 2012 pvp: 20 €

Ramón Andrés Diccionario de música, mitología, magia y religión Acantilado, 2012 pvp: 59 €


18

assaig

La Biblioteca de Blackie Books Cumplimos 3 años, y lo celebramos con una nueva colección: la «Biblioteca Blackie Books». Con un nuevo y cuidadísimo diseño, un sello en el que convivirán los libros más significativos de la historia de la editorial, con novedades y otros lanzamientos importantes. Otra manera de entrar en el mundo Blackie.

Paul Auster / J.M. Coetzee Ara i aquí / Aquí y ahora Quatre anys de cartes per donar cos a un intent d’amistat que la distància no afavoreix. De manera més o menys franca i espontània, trabaran una conversa escrita sobre política, poca economia, molta escriptura i un bon gruix d’introspecció. Cada una d’elles revela la seva manera d’estar en el món i el que comporta assumir el paper d’escriptor. El més destacat és l’elaboració, l’elegància i la finor literàries amb què estan escrites. A tall anecdòtic: llegint-les acabes agafant-li molt d’afecte a un dels interlocutors i certa mania a l’altre. Coincidim?

Edicions 62 / Anagrama Mondadori, 2012 pvp: 18.90 €

la central

/ desembre 2012

Meredith Haaf Dejad de lloriquear

Los nacidos-en-los-ochenta somos, por defecto, la generación del ocio. Aturdidos por el confort y bombardeados por la publicidad, nos hemos convertido en subproductos de las grandes corporaciones, erigidas en las naciones de los nuevos tiempos. El consumo es la gran contraseña. Para Meredith Haaf, empotrada en la trinchera del lloriqueísmo, somos la nueva clase media burguesa, aprecariada pero de gustos refinados. No creemos en el sistema ni falta que nos hace. Al parecer, nos hemos acostumbrado a equiparar felicidad con éxito y satisfacción con consumo. La sociedad del capital ha generado los resortes aspiracionales y ha retirado después toda vía de acceso. En el mundo laboral, los sobrecualificados neobecarios nos hemos erigido en raza dominante. La tolerancia a la despreocupación nos ha abierto definitivamente en canal. Sin embargo, no paramos de generar fantasmas. Miedos superfluos curados a base de autoengaño: insatisfacción sentimental, desarraigo, precariedad… Pretextos poshipsters que a las generaciones anteriores les hubieran parecido triviales o sencillamente, ficticios. Con la supervivencia garantizada, el gran reto es cazar las tendencias. Nuestro discurso estético es un mal esgrimido himno a la nostalgia. Encumbramos lo vintage, frustrados por el presente e incapaces de comprender el futuro. Nada propio nos es auténtico. Somos la primera generación que para sentirse satisfecha ha debido atender sus preocu­paciones superficiales. «Todo depende de ti, pero no puedes cambiarlo». Superfluos y además, inútiles. La juventud, bandera de la esperanza, nos dicen, debe ser el vector del cambio. Pero somos un eslabón desarmado. Hablar no cambia nada y revolucionarse ensucia el iphone. Vivimos jodidos y completamente conscientes de que no vamos a hacer nada para cambiar

las cosas. Es más, nuestra batalla principal es asumirlo. «No hay alternativa». Es el lema del neoliberalismo europeo, desde Thatcher a los dirigentes actuales, para legitimar cualquier elección como inevitable. No cuestiones las reglas del juego, compite. El último arreón indignado nos ha pillado tuiteando en el sofá. Nuestro posicionamiento político, nuestro yo-estuve-allí es un enlace enviado a todos nuestros contactos. La tecnología nos ha confiscado nuestra voluntad y no tenemos pensado reclamársela. BIENVENIDOS AL NI-NI ILUSTRADO WAY OF LIFE. El panfleto de Haaf es tan inasible como la generación que pretende enmarcar. Un producto mismo del cuadro que retrata. La escritora ha pretendido lanzar algo así como el Indignados de la Generación Facebook pero, en realidad, ha producido un animoso libro de autoayuda generacional. Un texto que se entona como un relato aséptico más que un ataque a la inacción. En este punto, los que quedemos podríamos rescatar aquel «los jóvenes de hoy aman el lujo y desprecian la autoridad» socrático de hace dos milenios para excusarnos con dig­ nidad. Y dejar de lloriquear. Pero es que en realidad somos una generación llorica. Nos curaban las rodillas en lugar de dejarlas sangrar y nos daban calcio por las mañanas. Somos los hijos mimados del capitalismo. Mientras, el porvenir se nos derrite en las manos. Pero, eh, que ese no soy yo. Ese será otro. Nacido-en-los-ochenta, A.C.

Dejad de lloriquear Alpha Decay, 2012 pvp: 21 €


19

assaig

Walter Benjamin El París de Baudelaire

Alexandre Cirici Pellicer

Benjamin murió con el proyecto inconcluso de escribir un libro sobre Baudelaire. Estos son los fragmentos de tal proyecto: un conjunto articulado de ensayos que permiten leer el innovador giro crítico con el que Benjamin coloca a Baudelaire como el gran poeta francés moderno, azorado y atrapado por los grandes cambios que el capitalismo en ascenso despliega en la París de mediados del siglo XIX.

Barcelona pam a pam. Geografia afectiva de Barcelona Han passat 20 anys de l’última edició del Barcelona pam a pam. L’editorial Comanegra conjuntament amb l’arquitecta i exregidora Itziar González Virós ens presenten una més que merescuda reedició d’aquesta obra imprescindible sobre Barcelona i el seu patrimoni, font de gran valor per comprendre els canvis d’una Barcelona prèvia al boom turístic i sobretot al desencadenament dels canvis urbanístic que aquesta ha viscut i malauradament sovint sobreviscut des de les Olimpíades del 92. La present edició està composta per dos volums. El primer d’ells és l’edició original, restaurada i amb les fotografies originals d’Oriol Maspons recuperades dels negatius originals. L’obra inclou un segon volum titulat Per no perdre peu amb les anotacions crítiques de l’Itziar González als canvis urbanístics produïts a la ciutat en els darrers 20 anys. Amb aquesta reedició s’atorga a l’obra el valor de patrimoni de la ciutat. Barcelona pam a pam és una obra integrada en l’imaginari col·lectiu del barceloní, més que cap altra guia de la ciutat. El mateix Cirici, en el pròleg, ens

convida a recórrer la ciutat amb esperit tafaner, convertint-nos en un flâneur deambulant i vagant per la ciutat; perquè Barcelona és una ciutat que es deixa caminar, amb certa nostàlgia, no obstant, ja que en el món contemporani, tal com apunta David Le Breton, caminar és converteix en una forma de resistència a la modernitat. Mitjançant vint-i-set recorreguts redescobrirem o coneixerem d’una manera corporal i afectiva els principals elements patrimonials de la ciutat amb pinzellades d’història i sense perdre un esperit esteticista en el record de petits comerços, edificis i indrets ja desapareguts.

Eterna cadencia, 2012 pvp: 21 €

John H. Elliott Haciendo historia En este libro, John H. Elliott reflexiona, a la luz de sus experiencias personales, sobre el estudio de la Historia según ha evolucionado a lo largo de sus casi sesenta años en el oficio. Una valoración del trabajo del historiador y de cómo sus obras dan forma al mundo del pensamiento y de la acción.

N.J.

Taurus, 2012 pvp: 19 €

Barcelona pam a pam Comanegra, 2012 pvp: 24 €

Enric Vila

Breu història de la Rambla Fa temps que el barceloní no deambula per la Rambla sense un cert disgust i desconnexió amb el seu voltant, com si s’hagués convertit en un decorat (diürn/nocturn) pel turista àvid d’una imatge pintoresca. Aquesta divergència va més enllà del descontent i fereix el record del carrer més cosmopolita. La Rambla ha perdut el seu caràcter reivindicatiu, més enllà de les victòries del Barça, hi ha deixat de ser el lloc on fins a finals dels 70 encara es podien sentir els ecos de la provocació, les revoltes,

les manifestacions o les històriques tertúlies intel·lectuals... Amb Breu història de la Rambla Enric Vila ens proposa un passeig per la història de la ciutat de Barcelona mitjançant una aproximació urbana, literària i sovint sentimental de la Rambla. Mitjançant testimonis d’intel·lectuals de diferents períodes l’autor narra les anades i tornades del carrer més característic de la ciutat i com ha anat canviant la seva relació amb el ciutadà. N.J.

Breu història de la Rambla Galaxia Gutenberg, 2012 pvp: 18.90 €


20

assaig

Steven Pinker Los ángeles que llevamos dentro Pinker defiende en este apasionante ensayo la tesis de que la época actual es la menos violenta de la historia y se apoya en diversos análisis estadísticos que le permiten afirmar que la especie puede llegar a trascender la humanidad hasta alcanzar un estatus casi «angelical».

Paidós, 2012

pvp: 42 €

Slavoj Žižek Viviendo en el final de los tiempos Žižek certifica la defunción del capitalismo global en este texto en el que el análisis de las consecuencias sociales de la crisis mundial se articula en correspondencia con las etapas del duelo: negación, explosión, negociación, depresión y retirada. Acta de defunción que augura la oportunidad de un nuevo comienzo.

Akal, 2012 pvp: 30 €

Joseph Campbell Imagen del mito

Keith Lowe

Michel Foucault

Continente salvaje. Europa después de la Segunda G ­ uerra Mundial

Du Gouvernement des vivants. Cours au Collège de France 1979-1980

Europa después de la Segunda Guerra Mundial. Es habitual centrar nuestra atención en las formas más espectaculares de la historia. Pero la historia es pura dinámica, cada día se fabrica y cada día cuenta tanto como el anterior. Al día siguiente de la firma del armisticio en Europa, el horror cambió, hasta cierto punto, de forma, pero el número de víctimas siguió aumentando. Había llegado el momento de la venganza en un marco de falta de autoridad y con la prácticas sanguinarias interiorizadas durante el conflicto. Era también el momento de enfrentarse a los problemas creados por media década de muertes, torturas, desplazamientos y esclavitud. Cada grupo de víctimas se convirtió en un problema colosal para los vencedores: cientos de miles de trabajadores esclavos, de supervivientes de campos de concentración, de desplazados de sus hogares, junto a masas de huérfanos amorales, de mujeres violadas y de enfermos por la carencia total de higiene y de alimentos… Lowe deja que la multitud de datos, de personajes, de víctimas se convierta en un ritmo que induce al trance que permite comprender como sobre aquel yermo arrasado conseguimos vivir ahora nosotros. En paz.

Són ja més de dotze anys des que es va iniciar l’empresa, chez Seuil, d’editar els cursos impartits per Foucault al Collège de France, una tasca monumental, a l’altura del rigor i del mèrit filosòfic i investigador del pensador francès. Amb el present volum, Foucault s’endinsa en el sondeig de l’individu i enceta l’exploració de l’ètica de les societats antigues a propòsit dels actes de veritat, pràctiques com l’obediència, la confessió, la verbalització de les pregoneses humanes, que vinculen estretament el subjecte amb la comunitat. Són aquesta mena d’actes els que permeten explorar la condició i règim de la veritat en el si de l’antiguitat pagana i cristiana, i alhora el sentit i la raó de ser de la governabilitat, és a dir, dels mitjans i de les tècniques que fan possible la direcció del capteniment de l’home, en un sentit ampli: l’educació de l’infant, la supervisió de la consciència, el govern d’un mateix, d’una llar, d’una comunitat, d’un estat, etc. És en el marc d’aquest lat estudi on s’emprèn la investigació sobre l’examen de consciència, especialment dins de les comunitats del cristianisme primitiu. En el camp editorial, les llavors dels seminaris foucaultians triguen a germinar, però quan surten a la llum, posen de manifest la riquesa del sòl en què han estat sembrades.

N.B.

La belleza estética y teórica se unen en este libro en el cual Campbell analiza las estructuras del pensamiento mitológico y expone algunas interpretaciones y comparativas entre mitos orientales y occidentales.

À.M

Atalanta, 2012 pvp: 55 €

Continente salvaje Galaxia Gutenberg, 2012 pvp: 26.50 €

la central

/ desembre 2012

Du gouvernement des vivants Seuil, 2012 pvp: 26 €


21

assaig

Edward O. Wilson

Lawrence M. Krauss

La conquista social de la Tierra

Descubrir a Richard Feynman

La sociabilidad es el rasgo definitorio de la naturaleza humana que ha hecho posible, según Wilson, nuestra forma de vida avanzada. Los humanos somos la única especie (junto con tres clases de insectos) que se ha perpetuado a través de la «evolución social genética» gracias a su excepcional «eusociabilidad», es decir, a la perseverancia en la colaboración entre individuos que permite construir y mantener la red necesaria para la supervivencia de la especie. En los capítulos dedicados a los insectos, Wilson examina las claves de la «eusociabilidad» para cuestionarse cuáles son las condiciones particulares que la generan y el porqué de su poca extensión en la historia de la vida, teniendo en cuenta que la competición feroz por la supervivencia de la selección natural darwiniana se ha generado no solo entre individuos sino también entre grupos de individuos. En los capítulos dedicados a la evolución en la cultura, el arte, las religiones, el lenguaje o la ética, el autor ofrece un punto de vista que abre los ojos a una reveladora comprensión de esos procesos, combinando una magnífica prosa con un exhaustivo conocimiento en las diferentes disciplinas. He aquí una enriquecedora perspectiva de la naturaleza humana. C.P.

Frank Close Neutrino Un maravilloso viaje en busca de una partícula que, invisible al ojo humano pero evidenciada por la mirada científica, constituye una puerta mágica hacia arcaicos restos de estrellas y galaxias cuyo rastro atraviesa, literalmente, los objetos del presente.

Para la generación de científicos a la que pertenece Lawrence Krauss, leer a Feynman era como leer a Batman; el físico perspicaz, inteligente y a vueltas excéntrico, encarnaba la carrera científica a la que aspirar y a la vez era el mejor entretenimiento imaginable. Su creatividad, su vitalidad, pero sobre todo un genio tenaz le llevaron a volcarse por completo en la investigación. Todavía hoy uno se siente deslumbrado al leer ensayos como ¿Qué significa todo eso? o El placer de descubrir, quizás sus dos obras más populares, en las que despliega un insaciable entusiasmo que le capacita para poder hacer lo que pocos consiguen: que caigamos rendidos a su cautivadora lectura y transmitir sus conocimientos como si de algo elemental se tratara. Feynman también tuvo su lado oscuro o, como él mismo sugirió, actuó al margen de cualquier sentimiento moral, postura que le llevó a ser una de las figuras clave en el desarrollo de la primera bomba atómica. Krauss, que además de admirador de Feynman es un destacado físico y excelente divulgador, biografía de forma magistral su obra, ofreciéndonos una expedición para entender el trabajo del físico y también reflexionar sobre ciencia y ética a través del análisis de su vida. F.M.

RBA, 2012 pvp: 20 €

Lisa Randall El descubrimiento del Higgs Un pequeño ensayo para saciar la curiosidad de quenes ansían saber qué es y cuál es la historia del bosón de Higgs, partícula clave para descifrar el inicio del Big Bang, y disfrutar de la buena lectura que siempre nos proporciona la magnífica Lisa Randall.

Acantilado, 2012 pvp: 12 €

Oliver Sacks Hallucinations Com una mena d’història natural de les al·lucinacions, Oliver Sacks s’endinsa en la odissea particular dels malalts que, diagnosticats amb algun tipus de trastorn psicològic o síndrome, pateixen diferents experiències que podríem qualificar de «fantàstiques». Amb un estil proper, ens mostra que determinats fenòmens psíquics poden tenir una base orgànica detectable.

Knopf, 2012 pvp: 26.10 €

La conquista social de la Tierra RBA, 2012 pvp: 22 €

Descubrir a Richard Feynman Debate, 2012 pvp: 23.90 €


22

còmic

El Roto Camarón que se duerme El título (procedente de un refrán popular) no puede ser más explícito: de cómo los medios de comunicación manipulan y se apropian de las masas, de cómo la corriente se lleva al pueblo. El libro nos quiere advertir de la brutal sobre- y des-información a la cual estamos expuestos para suprimir cualquier tipo de pensamiento autónomo. Imágenes potentes con enunciados contundentes: otro éxito de Andrés Rábago

Alison Bechdel

Tom Gauld

¿Eres mi madre?

Goliat

Mondadori, 2012 pvp: 8.95 €

¿Eres mi madre? Mondadori, 2012 pvp: 19.90 €

Keri Smith Destroza este diario Si para crear antes hay que destruir, para empezar un diario antes hay que destrozar este. Después de hacernos descubrir el mundo y de enseñarnos sus propios procesos creativos, Keri Smith nos propone numerosos «experimentos» para destrozar literalmente este diario. Algunos internautas están ya compartiendo sus destrozos. ¡Atrévete!

Paidós, 2012 pvp: 13.90 €

Esta obra ha sido recibida por la crítica con cierta perplejidad. Tras el éxito de su primera novela gráfica (Fun Home, 2006) se esperaba una continuación biográfica y novelesca, pero en ¿Eres mi madre? dinamita su propia narrativa desplanzándola hacia un ensayo introspectivo y analítico. La autora trama un complejo tapiz con un orden aparentemente caprichoso, desplazando el rol de madre entre sus compañeras y psicoanalistas y jugando con la interpretación de sus propios sueños. Es una obra arriesgada por su forma que abre puertas a los múltiples significados de las relaciones madre-hija y que no debería pasar desapercibida entre aquellos que disfrutan con las lecturas abiertas y analíticas.

Goliat Sins Entido / Apa Apa, 2012 pvp: 20 €

De uno de los dibujantes más populares de Inglaterra nos llega Goliat, donde con una gran sensibilidad y un humor realmente muy inglés, el autor rehace y revoluciona la clásica historia entre David y Goliat. El protagonista, en este caso, no es David, sino el gigante bíblico Goliat, y será de este último de quien Tom Gauld querrá enseñarnos el lado más amable, cobarde y humano. Puede que Goliat no fuera tan valiente y que se encontrara luchando sin tener muy claro el porqué. El autor ha colaborado con una viñeta semanal en el periódico británico The ­Guardian. La viñeta que incluye la editorial de esta revista también es de Tom Gauld. T.M.

M.P.

Chris Ware

Building stories

En una de les parts de la nova novel·la gràfica de Chris Ware apareix un home al llit il·luminat per la claror d’un iPad. En ple boom del suport de lectura electrònic, Ware ens entrega una obra mestra disseccionada en petites parts de diferents formats que fan impossible la lectura en una tauleta. L’experiència de Ware és aquest cop 100% física. La gran caixa de Building Stories inclou 14 parts, tals com un desplegable, retallables o plecs grapats. Ware a més ens proporciona esquemes i su-

Building stories Knof, 2012 pvp: 49.60 €

la central

/ desembre 2012

ggeriments d’ús que poden recordar fins i tot a La vida, manual d’ús o a Shortcuts de Carver. Building Stories ens vol explicar el dia a dia entrecreuat de diferents personatges, sense que hi hagi un ordre correcte per llegir les historietes; l’autor ens obliga a una lectura arbi trària i atzarosa. Queda en mans, doncs, del lector on i com començar amb aquesta obra monu­ mental. Clàssic ins­tantani. Un dels llibres (el llibre?) de l’any. T.M.


23

còmic

Sergi Puyol / Irkus Zeberio Dictadores Properament a Apa Apa Còmics

Max Vapor Continuant amb l’humor de Bardín el Superrealista, Max es torna a mostrar crític amb la societat que li ha tocat viure. El ­protagonista del llibre, el Nick, intentarà evadir-se d’aquesta realitat, fugint al desert a la recerca de la veritat absoluta, però ni tan sols allà podrà escapar-se de les perversions de la societat contemporània. Segurament el còmic nacional de l’any.

Edicions La Cúpula, 2012 pvp: 16 €

Jim Ottaviani / Leland Myrick Feynman Si el año pasado fue el de Logicomix, la biografía en cómic de Bertrand Russel, este año es el de Feynman, la biografía gráfica del físico más importante y reconocido después de Einstein. La biografía abarca desde su infancia hasta justo antes de morir, en el 1988; incluye también cuando ganó el Premio Nobel; de Física en 1965 por su trabajo en electrodinámica cuántica. Altamente recomendable.

Norma, 2012 pvp: 24 €

Ogdred Weary El curioso sofá Una solícita doncella y un sofá de época vertebran esta obra firmada con un anagrama de su nombre, Ogdred Weary. Treinta escenas pornográficas protagonizadas por Alice y otros personajes. Alejado de lo macabro, nos enseña el morbo en mayúsculas sin explicitar ninguna práctica: un manera sublime de jugar con la imaginación del lector.

Zorro Rojo, 2012 pvp: 9.95 €


24

art i arts escèniqies

Simon Reynolds Retromanía El apogeo de lo retro y del revival, el vintage, la reunificación de las bandas, el triunfo de Youtube y las posibilidades del shuffle, la hauntología... son síntomas del mismo mal: el agotamiento que sufre la cultura pop, ­condenada estas últimas décadas a reproducir permanentemente un pasado nostálgico. Un descomunal retrato de la cultura pop .

La caja negra, 2012 pvp: 30 €

Alex Ross Escucha esto Las experiencias personales y reflexiones del crítico musical Alex Ross son el punto de partida de Escucha esto, una recopilación de sus artículos en el New Yorker que tratan de temas tan diversos como una gira de Radiohead, la personalidad de Mozart o la evolución histórica de la chacona. Como en su anterior obra, El ruido eterno, Ross nos muestra un mundo musical inagotable, estimulante y sobretodo asequible, plagado de referencias culturales y detalles asombrosos.

Seix Barral, 2012 pvp: 23 €

Anthony Cronin

Wilhelm Furtwängler

Samuel Beckett, el último modernista

Sonido y palabra. Ensayos y discursos (1918-1954)

Debe quedar muy claro: seguimos esperando a Godot. No nos quetra otra. Aceptarlo y continuar. ¿Cómo? Samuel Beckett quizá diría: con la obligación de continuar. Hablamos de uno de los pocos autores que siguen influyendo en la construcción del sentido en la literatura, la poesía, el teatro y el arte de nuestros días. Si creemos que podemos pasar por alto su obra, tenemos otro «eslabón perdido». Editada por primera vez en castellano por La Uña Rota, en impecable traducción de Miguel Martínez-Lage, Samuel Beckett, el último modernista es la biografía que Anthony Cronin, amigo íntimo de Beckett, publicó hace 15 años. Cronin recorre la trayectoria de un Beckett ligado a su tierra natal, los lazos familiares y la gran sombra de James Joyce, hasta un Beckett autónomo y padre de su obra. Y en este recorrido le acompañan todos los que marcaron un antes y un después en la verdadera configuración europea de la cultura. Preguntamos a los editores ¿por qué lo habéis hecho?: «La obra de Beckett no siempre se ha traducido bien, su imagen ha sido distorsionada y su sentido incomprendido. Hacía falta un retrato suyo con luces y sombras». È. Ll.

F.M.

Samuel Beckett, el último modernista La Uña Rota, 2012 pvp: 25 €

Sonido y palabra. Ensayos y discursos (1918-1954) Acantilado, 2012 pvp: 24 €

Chris Marker Mosaico 1968-2004

Antoni Padrós El cine y sus márgenes

AAVV Contactos

Contacto, 2012 pvp: 15 €

Cameo / Filmoteca de Catalunys, 2012 pvp: 15 €

Intermedio, 2012 pvp: 15 €

En el año de la muerte de Marker, este pack incluye ocho obras que reflexionan sobre movimientos sociales, historia, guerras y dictaduras a partir de sus procedimientos habituales, como el testimonio desnudo a cámara o el falso documental. Una mirada lúcida y preocupada que contempla la desobediencia civil, si bien hay piezas experimentales y lúdicas.

la central

La experiencia de leer a Furtwängler –destacado director de orquesta de inicios del XX, durante muchos años a cargo de la Filarmónica de Berlín– resulta reveladora; sus reflexiones a lo largo de más de treinta años proporcionan un visión única que solo puede aportarnos un director y que nos permiten situarnos en el ojo del huracán. Conocer realmente a Beethoven a partir de sus partituras y no del personaje histórico; saber discernir entre compositores épicos –Bach– y dramáticos –Beethoven– como clave para alcanzar la interpretación perfecta, o la influencia que la aparición del gramófono ha tenido en la interpretación, son algunas de sus geniales reflexiones. Más allá de ofrecernos una perspectiva histórica de la figura de Furtwängler en una época convulsa, el auténtico regalo de estas piezas breves reside en lo estrictamente musical.

/ desembre 2012

Este pack editado en colaboración por la Filmoteca de Catalunya y Cameo, representa un reconocimiento necesario a la obra del inclasificable cineasta que es Antoni Padrós. De formación pictórica y artística, Padrós se ha situado siempre al margen de los movimientos cinematográficos, en una especie de limbo experimental que nunca ha dejado de resultar subversivo.

Intermedio edita en España la serie ideada por William Klein para el canal franco-alemán Arte. Dividida en tres bloques, toda la atención se centra en el material en bruto, en las hojas de contac­ to de 33 grandes fotógrafos que reflexionan en voz alta sobre ese delicado trabajo de descarte en la búsqueda del instante que pasará a la historia. Una buena muestra de que el proceso de creación es tan admirable como el resultado final.


25

art i arts escèniques

Hans Belting

Domènec Font

Florencia y Bagdad. Una historia de la mirada entre Oriente y Occidente

Cuerpo a cuerpo

Florencia y Bagdad son los dos espacios geográficos alrededor de los cuales el historiador del arte Hans Belting ha construido un libro fascinante. A lo largo del siglo XV, Florencia acogió una de las revoluciones artísticas más importantes de Occidente. El Renacimiento supuso un radical cambio de paradigma en la representación, pero también en el modo de leer las imágenes. El origen de esta nueva mirada aparece como el producto de los importantes avances técnicos que ya desde la Edad Media habían aparecido en el mundo árabe. Esta nueva forma de análisis y representación debe su origen a formas y contextos de producción artística menos comprometidos con la reproducción del mundo sensible. Si el uso de la perspectiva renacentista como método de representación objetiva ha permanecido inmutable hasta nuestros días, en Oriente, la aplicación de estos descubrimientos científicos tuvo como objeto el estudio geométrico de la luz.

Alexander Ródchenko Animales animados Gustavo Gili, 2012 pvp: 19.90 €

En su libro póstumo, Domènec Font elabora una completa y compleja radiografía del cine contemporáneo a partir del cuerpo humano. La historia de su representación en la pantalla recoge las obsesiones de la contemporaneidad; el cuerpo se muestra aquí como algo mutado, enfermizo, sacrificado: el límite difuso de una identidad perdida. Como si en su camino hacia la pantalla el cuerpo se desmaterializara, convirtiéndose en un revenant que deambula etéreo y turbado entre las filias y las fobias de la modernidad, entre la vida y la muerte: fantasma melancólico atrapado en una emanación circular del tiempo. Este deambular aparece también en la propia estructura del libro, pues Font traza un recorrido rizomático a través de géneros y autores. La condición de forcejeo consigo mismo representa otro deambular errático: el del propio autor por los entresijos de la enfermedad.

Jorge Ribalta Laocoonte salvaje Periférica, 2012 pvp: 18.50 €

E.M.

M.N.

Florencia y Bagdad Ediciones Akal, 2012 pvp: 29.90 €

Julia Schulz-Dornburg Ruinas modernas Àmbit, 2012 pvp: 17 €

Cuerpo a Cuerpo Galaxia Gutemberg, 2012 pvp: 27.90 €

Waid Mouawad Bosques KRK, 2012 pvp: 24.95 €

Wim Wenders Pina

Carlos Vermut Diamond Flash

Jonas Mekas Diarios

Cameo, 2012 pvp: 15 €

Cameo, 2012 pvp: 15 €

Intermedio, 2012 pvp: 35.80 €

En Pina Wim Wenders explora las posibilidades de la grabación en 3D para hacer realidad el deseo de Pina Bausch de ver su obra registrada cinematográficamente y permanecer así más allá de la representación puntual. Un documental que es, en esencia, un homenaje y un regalo personal del cineasta­alemán a la coreógrafa y bailarina más significativa del siglo XX.

La revelación del cine español de este año no se ha proyectado en salas y tiene un presupuesto bajísimo. Estrenada en Filmin y ahora editada por Cameo, se ha convertido en el fenómeno furtivo, casi clandestino, del año. Muchos diálogos, buenos actores e interrogantes constantes son la base de esta película, claramente un rara avis dentro de la cinematografía española.

Al fin se edita un pack de este genial cineasta. Documentalista, poeta, agitador cultural, conservador, distribuidor y, en definitiva, figura icónica del underground americano: Jonas Mekas. Dos films y dos piezas documentales que muestran cómo el cineasta lituano ha conseguido hacer del diario filmado una nueva forma de militancia cinematográfica.


26

art i arts escèniqies

Jean-Michel Bouhours (ed.) Retratos. Obras maestras Centre Pompidou Fundación Mapfre / TF Editores, 2012 pvp: 47 €

María José Salazar (ed.) María Blanchard MNCARS, 2012 pvp: 30 €

Jordana Mendelson (ed.) Encuentros con los años 30 MNCARS / La Fábrica, 2012 pvp: 40 €

Kaira Cabañas y Frédéric Acquaviva (eds.) Espectros de Artaud MNCARS , 2012 pvp: 40 €

Especial museus Recull d’algunes exposicions de Barcelona i Madrid Un recorregut per la programació expositiva de Barcelona i Madrid amb propostes molt recomanables per aquest nadal: El MACBA ha inaugurat recenment «Episodis crítics», una nova presentació d’obres que pertanyen a la col·lecció del museu i que dibuixen un itinerari capitular per alguns dels moments històrics d’abans de la crisis. L’altra exposició, «Filtraciones», dels artistes iranís Nasrin Tabatabai i Babak Afrassiabi, ofereix la seva particular visió de la modernitat. El MUHBA mostra fins a mitjans de desembre, la exposició «Indianes», entorn al comerç de teles asiàtiques i l’aparició del teixit industrial modern que va consolidar Barcelona com a ciutat capital de l’Europa del segle XIX. A més a més, al desembre, s’inaugura «L’enginy de postguerra. Microcotxes de Barcelona», on s’exposa l’auge de la indústria automobilística a Catalunya després de la guerra. A Madrid, en el marc de la fundació MAPFRE hi té lloc «Retratos», una revisió exhaustiva de l’evolució del gènere al llarg del segle XX a partir de les grans obres de la col·lecció del

Pompidou. També s’hi exposa una generosa retrospectiva del modiste parisenc Jean Paul Gaultier. De l’extensíssima programació del ­MNCARS cal destacar-ne l’exposició que reivindica la figura de la pintora espanyola Maria Blanchard, en una profunda revisió del seu treball cubista de principis de segle, així com el seu retorn a la figuració dels anys vint. «Encuentros en los años 30» analitza, des del prisma de les relacions interpersonals i internacionals, la producció artística d’una dècada marcada per la creixent violència, la constant migració dels artistes i els projectes utòpics. I finalment, la celebrada exposició sobre la influència que Antonin Artaud, desbordador dels límits del llenguatge, va exercir sobre els artistes visuals que li eren contemporanis. G.P.

Jordana Mendelson Documentar España. Los artistas, la cultura y la nación moderna, 1929-1939

Documentar España Ediciones de La Central / MNCARS, 2012 pvp: 32 €

la central

/ desembre 2012

La autora reconstruye un período clave del arte reciente: tomando como punto de partida la Exposición Universal de 1929, traza una historia del documento en España a caballo entre dos décadas decisivas para la definición de unas poderosas formas de producción artística y de comunicación. Mendelson ahonda en el significado de estos documentos y el importante papel que desempeñaron en la construcción de una idea nacional de la modernidad. Las

Hurdes de Buñuel o el Pabellón de España en la Exposición de París de 1936 son algunos de los episodios que exponen de forma ejemplar el modo en que se fraguó el sentido crítico del documento. Además, subyace una interesante reflexión sobre el uso de los medios de comunicación en la contrucción de un ideal folclórico y pintoresco, un nuevo relato que nos devuelve la imagen de una sociedad confeccionada a partir de su registro y su exposición. M.N.


27

miscel·lània

Les revistes del 2012 Aquest any ha estat prolífic en l’aparició de noves publicacions. Sens dubte destaca Panenka, que ofereix un periodisme esportiu de qualitat per recuperar petites i grans històries de l’esport rei: «històries d’éssers humans que guanyen i, sobretot, que perden». També ha estat tota una revelació la versió en paper de la revista digital Jot Down, un extens compendi d’articles relacionats amb la cultura i la societat que té, a l’estil del The New Yorker, un contingut profund i una forma desenfadada. Així mateix, hem celebrat el cinquè aniversari de la revista Apartamento, una manera original de revisitar l'interiorisme a partir de cases reals «porque un verdadero espacio para vivir

Panenka

Jot Down pvp: 15 €

Luky Peach

Perdiz pvp: 12 €

The Plant Journal pvp: 10 €

Apartamento pvp: 10 €

pvp: 5 €

está hecho de vida, no de decoración». Però sobretot hem assistit a l’adveniment d’una infinitat de publicacions de temàtiques ori­ ginals: Lucky Peach, la faceta més pop del món gastronòmic; Perdiz, sobre «la felicitat i les coses boniques que ens fa feliços» Eikyô, una visió elegant del món nipó; o The Plant Journal, que ofereix des d’una perspectiva moderna i en una edició cuidada l’amor al món vegetal. Són alguns dels exemples de les interessants publicacions que s’han fet un forat en les nostres lleixes. E.M.

Servando Rocha La facción caníbal. Historia del vandalismo ilustrado Esta original búsqueda de las raíces ilustradas del terror como medio de lucha y de cambio, a su vez reflexión estética sobre «lo bello» asociado a lo terrible –recogido en el concepto de lo sublime– en la historia de las ideas, se ilustra con el arte, se cuenta con la historia y de fondo nos pone música punk. Imaginería terrible, estéticas del desorden e ideas suicidas trazan un mapa del pasado al presente y del futuro a la negación de este, a través de todos los vándalos que reivindicaron la muerte como herramienta para el cambio y de los artistas y estudiosos que vieron en la extrema y terrorífica expresión del horror, algo bello, puro y fascinante. La facción caníbal visita el terror pasado, sus enfurecidas revoluciones, con los ojos del arte. Acerca su cámara telescópica a la maraña del vandalismo para contemplarla o vivirla ética y estéticamente.

Si en Historia de un incendio y en Rastros de Carmín –de su inspirador Greil Marcus– se nos traza la historia de los osados desobedientes, aquí la imagen de la revuelta se torna «artefacto» en las calles para contradecir aquello de que «toda obra de arte es un crimen no cometido». Pero, ¿qué es lo que nos impulsa a querer el crimen, proclamar el incendio o destrozarnos la vida, sin estar enfermos? ¿Puede aún el ser humano saciar su sed de mal analizando su fascinación por este, o será siempre el asesino que quiere salvar a la víctima hasta que ya no pueda ser, y así disfrutar del crimen y convertirlo en arte, como escribió De Quincey? Rocha pretende transformar nuestra mirada, empujarnos a ver el terror de frente, estéticamente, para desarticular nuestra perezosa pupila, nuestra dormida conciencia y nuestro paralizado activismo. A.C.

La facción caníval La Felguera, 2012 PVP: 22 €


28

miscel·lània

Varios Comensales El arte de la imperfección en la cocina Este es un recetario literario, una invitación a una mesa junto a comensales como Robert Graves, Harper Lee, Marcel Duchamp, Man Ray o Scott Fidgerald, entre otros. En el menú se presentan platos creados por los comensales, y los acompañan ilustraciones igualmente preparadas para la ocasión por Sonia Pulido («Duelo de caracoles», «Caza de conejos de Mario Levrero», etc). ¡Está permitido repetir!

La vida, manual d’ús

Gallo Nero, 2012 pvp: 19 €

AAVV 712 more thinks to draw Continuació de 642 Things to draw, aquest nou quadern de dibuix guiat ens ofereix un munt de noves propostes per practicar i millorar les nostres dots i demostrar l’artista que portem a dins.

Llibretes Geometry Set Notebooks Present & Correct, 2012 pvp: 8.50 €

Estoig de pell Homework Present & Correct, 2012 pvp: 26 €

Bosses de cotó de diferents models Baggu, 2012 pvp: 34.15 €

Kit per a fer mitja We are Knitters We are Knitters, 2012 pvp: 48 €, 58 €, 67 €

Kit de pintura de pissarra Tmod, 2012 pvp: 30.70 €

Joguina de llauna amb mecanisme de corda, Scooter Girl Protocol, 2012 pvp: 18.90 €

Chronicle Books, 2012 pvp: 15 €

Scott Schuman The sartorialist. Closer Scott Schuman és un visionari de les noves tendències en moda. Repeteix fòrmula amb aquesta segona part de The Sartorialist. Amb Closer torna amb un recull de fotografies de gent que marca tendència, des de Nova York, a Corea, de Milà a Pequín, buscant sempre aquest estil personal i únic, l’elegància per sobre de tot.

Penguin, 2012 pvp: 15 €

la central

/ desembre 2012


29

miscel·lània

Alice B. Toklas

Antonio Jiménez Morato

El libro de cocina de Alice B. Toklas

Mezclados y agitados. Algunos escritores y sus cócteles

Toklas vivió a la sombra de Gertrude Stein como secretaria, confidente, amante, musa, editora y cocinera durante las grandes guerras y el nacimiento de las vanguardias artísticas. Esta obra, sin embargo, se publicó a su muerte, y desde entonces se ha traducido y reeditado convirtiéndose en un referente de la literatura gastronómica al estilo de Cunqueiro o Montalbán. La descripción de usos y costumbres del arte culinario francés y los modos novedosos para su preparación y degustación nos permitirán preparar el «Fudge de hashish», los huevos Picabia, la perca para Picasso o las natillas Josephine Baker.

El libro de cocina de Alice B. Toklas Planeta, 2012 pvp: 29.90 €

La literatura, más que cualquier otro arte, ha sido indisociable del vicio, y la imagen del escritor rodeado del humo de un cigarro o de una pipa, bajo los efectos de cualquier sustancia prohibida y de los efluvios del alcohol ha calado tanto en el imaginario colectivo que ya no somos capaces de concebir un escritor abstemio. Mezclados y agitados combina las mezclas espiritosas con la vida y la obra de más de treinta escritores de la literatura universal, de Bolaño a Marsé y de Lowry a ­Hemingway, e incluye las recetas de los cóc­ teles para el lector que quiera disfrutar de la experiencia lectora completa.

S.A.

J.F.

Mezclados y agitados DeBolsillo, 2012 pvp: 14.96 €

Austin Kleon Steal like an artist No cal ser cap geni, només un mateix. Aquest és el missatge de l’autor que afirma que tothom és igual de creatiu. Robar com un artista és un manifest gràfic en forma d’il·lustracions i exercicis que posarà en contacte el lector amb el seu «jo» més artístic. El resultat és un llibre replè de noves veritats sobre el ser creatiu. Una obra pràctica, original i divertida.

Quaderns Crema, 2012 pvp: 15 €

Hivernacle Green House Citrus Customworks, 2012 pvp: 22.90 €

Eggling. Llavors Noted, 2012 pvp: 9.60 €

Gerro i tasses With Milk Doy, 2012 pvp: 30.70 €

Molinet de cafè Elma Elma, 2012 pvp: 16.90 €

Tomoko Nakamichi Pattern Magic 1&2 Los libros de este autor son la obras de culto del patronaje contemporáneo. En este volumen se recopilan más de sesenta patrones de formas innovadoras en las que la fuente de inspiración de la diseñadora proviene de los juegos visuales y los trucos de magia. Soluciones sencillas de patronaje que incluyen fotografías y diagramas. Todos ellos se pueden hacer en casa.

Gustavo Gili, 2012 pvp: 19.90 €


30

infantil i juvenil

Ignasi Valios Buñuel L’univers. Conte per llegir a les fosques Barcanova, 2012 pvp: 14.90 €

Teresa Blanch Hi havia una vehada la família Edebé, 2012 pvp: 18 €

David Ezra Stein La Gallineta xerrapeta Editorial Juventut, 2012 pvp: 15 €

Hora de fer l’indi! Lectures per als més petits i pels que ja no ho són tant... A la secció infantil i juvenil esperem tot l’any aquest moment, quan arriben llibres especials i clients màgics. Mentre fem una ullada als nous catàlegs o obrim les nostres caixes, sempre trobarem, per als més petits, llibres de cartró sobre colors, números i animals, però algun d’ells tindrà aquell element sorpresa que farà que mirar a les fosques un llibre sobre l’univers (L’univers) ocupi la nostra atenció durant una bona estona. Depenent del destinatari del libre, intentarem ajudar els patges encarregats de seleccionar el millor regal. De vegades, necessitem saber si el petit lector té al seu costat un bon contacontes que sàpiga fer somiar (Hi havia una vegada la família) i que deixi interrompre sense enfadar-se (La gallineta Xerrapeta). Que hi hagi un gran lector que acompanyi és necessari quan és l’hora de cantar (Cançons d’hivern) o d’aprendre una mica de geografia (Un viatge pel món). Hi ha nens, tot i així, que prefereixen llegir algun llibre en què descobrir els secrets del cos humà (De cap a peus: el meu llibre

del cos), pintar i expressar un sentiment (El monstre dels colors. Quadern per pintar) o fer una pausa i jugar amb els seus amics (Els 10 millors jocs de sempre). Quan aquests nens es converteixen en joves, les sagues fantàstiques, les aventures de colles i els diaris són les seves principals preferències. Per a aquest grup d’edat us aconsellem l’aventura que protagonitza la Prue a la recerca del seu germà, segrestat per un estol de corbs (Les cròniques de Wildwood) i una novel·la gràfica en què text i imatge s’uneixen per explicar-nos de forma paral·lela la vida d’en Ben i de la Rose (Meravelles) Amb il·lusió i sempre pensant en el destinatari, desitgem ajudar a trobar el llibre perfecte per a cada petit i, a la vegada, gran lector. M.R.

Noè Rivas Cançons d’hivern Edicions Baula, 2012 pvp: 9.75 €

Jennifer Mappin Un viatge pel món Beascoa, 2012 pvp: 16.90 € Jocs per muntar Makedo Makedo, 2012 pvp: a partir de 10 €, segons el model

la central

/ desembre 2012

Cotxes muntables Tube Toys, 2012 pvp: 15. 40 €


31

infantil i juvenil

M. Leblond F. Bertrand

Chris Haughton

Nueva York en Pijamarama

Oh no, Charlie! Okido De cap a peus. El meu llibre del cos Art Blume, 2012 pvp: 16.90 €

Cuando un niño se duerme, una ciudad despierta. Basándose en la antigua técnica de animación del siglo XIX, el ombro-cinéma, M. Leblond y F. Bertrand consiguen crear un álbum dinámico, tanto para pequeños como para mayores. Gracias a sobreponer e ir desplazando una lámina con rayas verticales sobre las páginas, Nueva York cobra vida e inicia el movimiento de los coches, de la gente y de las escaleras automáticas. Esta técnica la encontramos ya en los libros de Rufus Butler Seder, autor de Star Wars: a scanimation book, entre otros, pero Nueva York en Pijamarama nos redescubre el álbum ilustrado haciendo intervenir al lector en su propio movimiento.

Chris Haughton ja ens va sorprendre amb el seu primer llibre (Una mica perdut), on un petit mussol cercava la seva mare, i ara manté la mateixa simplicitat en les il·lustracions per a explicar-nos com en Charlie, un gosset, fa tot el que pot per a vèncer les temptacions del dia a dia. En Charlie promet a en Pep, el seu amo, que es portarà bé, però és difícil no menjar-se un pastís deliciós, no gratar la terra del test o no empaitar un gatet. A la pregunta de «Què farà en Charlie?» el lector no sap com reaccionarà el protagonista i sempre queda el dubte de si ho farà o no, ja que la temptació de vegades guanya més que no pas la força de voluntat.

Anna Llenas El monstre de colors Flamboyant, 2012 pvp: 9.99 €

M.R.

M.R.

Àngels Navarro Els 10 millors jocs de sempre Combel, 2012 pvp: 19.69 €

Nueva York en Pijamarama Kalandraka, 2012 pvp: 16 €

Oh no, Charlie! Milrazones, 2012 pvp: 15 €

Carson Ellis i Colin Meloy Les cròniques de Wildwood Alfaguara, 2012 pvp: 16.95 €

Ukelele muntable Noted, 2012 pvp: 43.35 €

Kit de Pirates Spitfire Girl, 2012 pvp: 15 €

Brian Zelznick Meravelles Cruïlla, 2012 pvp: 19.95 €


Catàleg de meravelles!  

Minotaures, chaise-longues, hivernacles, al·lucinacions, ploramiques, ukeleles, patronatge, nens tristos, pans, retrats, sons, neutrins, ret...

Advertisement