Issuu on Google+

Del 22 de febrer al 8 de març de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Periòdic popular dels Països Catalans

Només el 29% de catalans i catalanes amb dret a vot donen suport a la Constitució Europea El referèndum que se celebrà el 20 de Febrer per tal de ratificar la Constitució Europea va obtenir als Països Catalans un 22,5% de vots negatius enfront al 69,6% de vots favorables. La baixa participació (41,6%) ha provocat que menys d'un 30% de catalans i catalanes amb dret a vot hagin donat suport a la Carta Magna europea. Els resultats més contraris al text han estat al Principat on el "No" ha obtingut el 28,1% i ha triomfat a un centenar de municipis. La manifestació del 12 de feber a Barcelona va aplegar 15.000 persones pel NO / Foto: Oriol Clavera

Operació “antiterrorista” ocultada a Barcelona

Pocs dies després de l’operació silenciada, en una altra operació la polici a va detenir Asier Burgaleta

Fins a dotze persones podrien haver estat detingudes entre el dimecres 26 i el divendres 28 de gener a Barcelona en una operació policial “antiterrorista”. Algunes de les persones detingudes, però que de moment volen restar en l’anonimat, han assegurat que la Policia Nacional espanyola va impulsar l’operació per tal d’obtenir informació sobre un ciutadà basc que va viure i estudiar una temporada a Barcelona. Les persones detingudes serien companys de classe i altres coneguts, i l’objectiu de l’operació era treure’ls infor-

mació sobre la residència actual d’aquest noi basc. Els detinguts van passar les primeres hores incomunicats perquè estaven sota la legislació “antiterrorista”. Però després d’unes hores de detenció ja es van poder comunicar amb els seus advocats i, finalment, van ser deixats en llibertat i sense càrrecs, ja que no requeia cap acusació sobre cap d’ells. Fins al moment del tancament d’aquest número de L’Accent, les fonts oficials policials i judicials han negat l’operació, però el diari Avui ha revelat que fonts extraoficials han reco-

negut les detencions. Al cop de pocs dies d’aquesta onada repressiva, la Policia va activar una altra operació i va detenir a València Asier Burgaleta, ciutadà basc resident a Barcelona i soci de l’Euskal Etxea. Des dels moviments populars de Barcelona s’ha demanat la llibertat del jove, ja que era una persona activa en la vida social de la ciutat. Aquestes operacions de la Brigada d’Informació coincideixen amb l’inici del Tomb Antirepressiu. Països Catalans / 6

Països Catalans / 3

Número 52

Sumari: Continua la incertesa al Carmel Països Catalans / 6

Philips vol tancar Miniwatt Economia / 7

La farsa de les eleccions a l’Iraq Internacional / 9

Antisemitisme, sionisme i conflicte a Palestina Cultura / 10

Fracassa el procés de regularització

Molts treballadors immigrants continuen il·legals / Foto: Kale Gorria

El procés de regularització que es va obrir el passat dilluns set de febrer només afavorirà a una petita minoria d'immigrants. La principal dificultat amb que es troben aquells que intenten arribar a la legalitat és l'obtenció de tots els documents que els sol·liciten, sobretot el contracte de treball. Molts empresaris es neguen a regularitzar-los per tal de poder seguir tenint uns treballadors que no poden reclamar els seus drets. A més, la burocràcia fa que aconseguir la resta de papers sigui un procés lent i car, i l'Administració es con-

Entrevista a l'Oriol, membre de l'Assemblea contra el Pla Caufec d'Esplugues de Llobregat

tradiu amb els requisits que necessiten. Els immigrants denuncien que aquest procés els evoca a les màfies, les quals venen contractes laborals i altres documents per valors que oscil·len entre els 6.000 i els 10.000 euros. Les mobilitzacions no s'han fet esperar, i el mateix cap de setmana de l'obertura del procés centenars d'immigrants es van manifestar pels carrers de Barcelona reclamant "papers per a tothom" i una "regularització sense condicions". Països Catalans / 4


2/

EDITORIAL

El Carmel: La lluita per un habitatge digne

La situació límit a què s'ha arribat a la popular barriada barcelonina és la gota que ha fet vessar el tassó de tota una sèrie de despropòsits que en matèria d'urbanisme i política d'habitatge s'han fet a la capital del Principat al llarg dels darrers vint-i-cinc anys. És senzillament vergonyós i indigne que ara d'aquest drama humà se'n faci un politiqueig demagògic i cadascun dels grups amb representació parlamentària i/o municipal es retregui entre ells llur responsabilitat sense que s'aclareixi res i la situació dels veïns romangui a l'aire. Reclamar dimisions i caps de turc com ho han fet cínicament tant CiU com el PP és esfereïdor. Ningú s'havia adonat de l'existència d'aquest barri fins que ha passat el que ha passat, i ara tothom s'apunta al carro de la solidaritat mal entesa. En aquest sentit, el cinisme amb què actuen els polítics de torn ha arribat al seu màxim grau de barroeria en l'anunci que ha fet Zapatero de dotar amb una partida de 16 milions d'euros els afectats per l'ensorrament de les seves vivendes, corresponent a una mitjana d’11.500 euros per veí. Tot plegat és massa sospitós i ha estat una jugada molt hàbil del president del Govern central, just ara, a uns quants dies de la celebració del referèndum de la Constitució Europea. Tanmateix, els veïns no afluixen i exigeixen explicacions clares i rotundes i saber què passarà amb ells. No pot ser que després de gairebé tres setmanes dels fets encara hi hagi gent que no pugui anar a recollir les seves pertinences o que forçosament passin les nits a hotels com si fossin turistes. Així mateix a l'hora d'adjudicar les obres a les empreses contractistes tot s'ha fet a corre cuita sense cap mena d'estudi geològic pertinent sobre el nou traçat de la línia de metro i amb unes garanties de compliment i de seguiment de les obres força minses, malgrat que des del Departament d'Obres Públiques de la Generalitat afirmin el contrari dient que ells havien continuat amb allò que figurava en el projecte inicial i que, si un cas, els responsables són els membres de l'anterior govern. En tot cas s'ha demostrat que els sondejos que s'han fet fins ara no han estat prou correctes com per poder assegurar la idoneïtat del terreny. En aquest sentit, la mateixa Generalitat ha hagut de reconèixer que la política que ha dut a terme de subcontractació no ha estat la més adient. Per altra banda, la manca de transparència informativa que han denunciat alguns mitjans de comunicació als quals se'ls ha impedit accedir a la zona afectada posa de relleu els interessos obscurs i tèrbols que s'amaguen. Tot plegat ens du a la conclusió de la manca d'interès i desídia per part de l'administració pública a solucionar un problema que cada vegada s'està agreujant més i que és el de la manca d'habitatge. Els preus astronòmics a què han arribat la majoria dels habitatges fan que una part molt significativa de la població no hi pugui accedir, sobretot els joves, o bé que hagi de viure en unes condicions lamentables. El Carmel és l'exemple paradigmàtic d'aquesta realitat. La majoria dels habitacles varen ser construïts sense cap mena de garantia ni qualitat constructiva. Davant d’aquest fet, tant la Generalitat com l'Ajuntament han mirat cap a una altra banda al llarg d'aquests anys. S'han preocupat més d'una política de cara a la galeria, de quedar bé davant del món i transmetre una imatge de la ciutat de Barcelona gairebé idíl.lica que no pas de preocupar-se del dia a dia dels ciutadans. La Barcelona de les meravelles no és més que pura façana. Una façana que amaga una realitat incontestable que els polítics volen amagar però que no poden. Una realitat que, a més del Carmel, també inclou el Raval, Ciutat Vella, el Forat de la Vergonya i tantes altres zones que passen desapercebudes però que hi són.

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 52. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Sergi Argelés, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Jordi Garrigós, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell. Han col·laborat en aquest número: Josep Bel, Ester de Pablo.

Del 22 de febrer al 8 de març de 2005

OPINIÓ

EL PUNT DE VISTA

L’Europa que jo vull L'Europa que jo vull és la que respon al criteri geogràfic per utilitzar el seu propi nom i no als interessos dels estats ni dels rics. L'Europa que jo vull està basada en la solidaritat interior (de la nostra classe amb la nostra mentre aquestes no desapareguin) i exterior (internacionalista, amb les altres parts del món amb pitjors condicions de vida). L'Europa que jo vull no entén la natura com a part del mercat i, per tant, no la té subjecta a la compra, la venda ni l'especulació sinó que en té una especial cura tractant que les activitats humanes hi estiguin interelacionades per tal de no destruirla, alhora que vetlla per recuperar els ecosistemes que la intervenció dels éssers humans ja ha destruït. L'Europa que jo vull no vol la guerra i, per tant, no té exèrcits ni promociona la indústria armamentística de cap mena, tot el contrari, penalitza les empreses civils que a altres indrets del món aposten per la tecnologia militar i creen ginys per tal de matar altres éssers humans, tant de forma individual com col·lectiva. L'Europa que jo vull defensa les seves cultures des de la diversitat, és a dir des del respecte comú, per això admet la possibilitat d'exis-

tència de totes les llengües que es parlen en el seu territori i dóna una especial protecció a les minoritzades i a les que han patit o pateixen una planificació de la seva desaparició. L'Europa que jo vull parteix dels individus, de totes i tots per igual, i en reconeix les afinitats de grup, col·lectives i nacionals sempre que aquestes afinitats no s'organitzin contra altres. L'Europa que jo vull no creu en els estats. L'Europa que jo vull parteix de la radical igualtat de gènere, per la qual cosa reconeix l'opressió de la dona com a fet històric a superar i mostra una especial cura per acabar amb la violència contra les dones que el masclisme social executa ara que veu que se li acaben els privilegis. L'Europa que jo vull té com a drets bàsics l'habitatge, la salut, l'educació i la vida digna, i que aquests siguin universals i sense contrapartides és la seva aspiració i hi posa tots els mitjans necessaris per aconseguir-ho. L'Europa que jo vull busca fórmules per acabar amb el treball assalariat i ajuda especialment totes les formes de treball que posin en mans dels treballadors i treballadores els mitjans de producció.

L'Europa que jo vull garanteix els drets laborals de les treballadores i treballadors per tal que els assalariats puguin fer les seves feines amb dignitat. L'Europa que jo vull es basa en la laïcitat radical, tot i que reconeix també el dret individual a creure en el que cadascú vulgui. L'Europa que jo vull està basada en els principis d'igualtat, llibertat i solidaritat, no com a principis retòrics sinó com a base damunt la qual construir una societat no sotmesa ni als estats ni al capital. L'Europa que jo vull defensa una agricultura en mans dels pagesos, no perniciosa per al medi i no modificada genèticament. L'Europa que jo vull aposta per la investigació en tots els camps sense sotmetre-la, però, als interessos del mercat sinó al benestar col·lectiu. L'Europa que jo vull reconeix i promou totes les sexualitats, sense fomentar-ne una o altra ja que no parteix del fet que cap sigui més "normal" que una altra. Per això el 20 de febrer jo he votat no. Jordi Martí Font, secretari general de la CGT del Camp de Tarragona

Amb el nou format de L'Accent, inaugurem "La veu dels lectors", espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.

LA VEU DELS LECTORS I LES LECTORES

Crònica des de Palestina Hola a tots i totes! Us envio una forta salutació des de Haifa (IsraelPalestina). Ara mateix estic a la seu de l'organització Àrab de Baladna (Haifa), acabem de fer un tour guiat per la ciutat i val a dir que amb només un dia ja ens hem pogut fer la idea de com n'és de difícil ser àrab i viure a Israel. La veritat és que són ciutadans de segona amb tots els sentits, i els seus drets com a persones són trepitjats constantment. Sobre l'entrada a Tel Aviv i el viatge d'anada, comentar-vos que va ser una mica pesat tot i que jo vaig tenir sort. A Barcelona la Guàrdia Civil ja ens va registrar l'equipatge i en aterrar a Tel Aviv, quan només havíem fet tres passos fora de l'avió, ja vam tenir el primer control del servei de seguretat de l'Aeroport. Després de 30 minuts explicant què veníem a fer, ens van retenir prop de dues hores al servei de duanes. Les preguntes eren constants i directes (què venim a fer a Israel, on anirem, amb qui, si no sabem que es un país en conflicte...). Jo encara vaig passar el control ràpidament, ja que no m'entenia amb l'altra interlocutora i em va

deixar per impossible. El problema, però, el va tenir una companya nostre (la Laia), que te família a Palestina. A ella no van parar de fer-li preguntes i a nosaltres ens van retirar els passaports fins que no esbrinessin el veritable motiu de la nostra estada. Lògicament en tot moment vam estar explicant que veníem a un intercanvi i els vam ensenyar la documentació corresponent, però no ho acabaven de creure i per això ens van tenir retinguts tot aquest temps. D'altra banda, comentar que l'altra part de l'expedició, que viatjava un dia abans i amb Israel Air Lines (nosaltres anàvem amb Iberia), va tenir molts problemes a Barcelona mateix. Quan volien facturar l'equipatge a l'aeroport del Prat, els van detenir i portar a les dependències policials que les forces de seguretat israelianes tenen a Barcelona conjuntament a la Guàrdia Civil. Allà els van atabalar amb preguntes sense parar, els van desfer totes les maletes... A la coordinadora del grup (que anava amb una agenda de la Xarxa d'Enllaç amb Palestina) li van treure la maleta i va haver de posar l'equipatge en bosses de brossa per fac-

turar-lo. No els hi van deixar entrar càmeres de fotos ni altres objectes personals, els van etiquetar amb adhesius de color vermell indicant que eren persones de màxima perillositat i van aterrar a Tel Aviv encara amb els adhesius per ser identificats per la policia d'Israel. L'Avió va sortir amb retard i la Guàrdia Civil els va acompanyar fins els seients. Policies de paisà els van seguir durant tot el trajecte fins a Tel Aviv i en allà vas ser abordats per la policia de l'aeroport. Els van dividir en tres i els van col·locar individualment en diferents habitacions del Ministeri de Defensa. Novament els van atacar amb preguntes i els van amenaçar de ser deportats si no obeïen les seves indicacions. Les preguntes van ser humiliants i els seus drets individuals com a persones van ser trepitjats. A una noia (la Vane), periodista de TV3-3/24 i Catalunya Ràdio, la van despullar i realment va passar per moments molt crítics. Desprès de 5 hores d'interrogatoris van ser alliberats. Tot i així, com us he anunciat, estem molt bé aquí. Res més i fins aviat. Una forta salutació Visca Palestina lliure! Visca la lluita internacionalista! Isaac Ruana i Surià, Gelida (subscriptor de L’Accent)


Del 22 de febrer al 8 de març de 2005

/3

PA Ï S O S C ATA L A N S

El “No” surt al carrer de manera massiva arreu dels Països Catalans La mobilització i l'acció han estat les formes de desobediència a la censura oficial que ha patit la campanya anticapitalista pel "No" Arnau Urgell i Vidal, Barcelona. Les entitats que conformen la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea han topat durant les dues setmanes de campanya amb la censura dels mitjans de comunicació oficials i la no-autorització de la majoria d'actes programats. La resposta han estat accions i manifestacions per fer arribar a la ciutadania les raons per votar "No" el dia 20 de febrer. El paper de la Junta Electoral Els actes i manifestacions que ha organitzat al llarg de les dues darreres setmanes la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea no han estat autoritzats per la Junta Electoral. El motiu és que constituïen actes electorals i que aquests només els poden realitzar partits polítics parlamentaris. Des de la Plataforma s'ha considerat que aquest fet "ha constituït un greu atemptat al dret d'expressió i de manifestació, així com a la democràcia al nostre país". D'aquesta manera no van ser autoritzades -malgrat que finalment tolerades- la manifestació unitària que es realitzà el passat 12 de febrer a Barcelona -que reuní 15.000 persones- ni la que reuní uns 5.000 estudiants a Barcelona el dijous 17. Portaveus de la campanya han volgut destacar l’elevada participació en aquestes mobilitzacions malgrat el silenciament que han fet els mitjans i les intimidacions policials als organitzadors de les manifestacions. La Campanya també ha denunciat que s'han posat impediments per a fer campanya a Mataró (Maresme) i al barri barceloní del Poble Nou i que a Vallromanes (Vallès Oriental) l'Ajuntament va cancelar un debat que havia preparat la plataforma local. Així mateix, a Elx el consistori no va permetre la realització d'un mural i a Borriana i Olesa s'han tapat els cartells pel referèndum. Finalment, a diverses poblacions com Alacant i Bagà així com al campus de Gandia de la Universitat Politècnica no s'han cedit equipaments per a realitzar actes. Accions desobedients Per afrontar la censura mediàtica que ha rebut la campanya anticapitalista s'han desenvolupat accions espectaculars com el boicot a un acte de Rodríguez Zapatero a València per

Manifestació d’estudiants a Barcelona contra la Constitució europea / Foto: Oriol Clavera

part de militants de Maulets o bé el desplegament d'una pancarta de 20 metres a l'aeri del port de Barcelona per part d’un grup de suport a la campanya. En un comunicat realitzat pel grup que realitzà l'acció de Barcelona s'afirmava que la motivació era "denunciar la falta de llibertat d'expressió i manifestació i el silenci que es vol imposar als moviments populars contraris a la Constitució Europea". Altres accions han estat la penjada de grans pancartes al barri del Carme de València, a les universitats o bé cercaviles reivindicatives a diverses poblacions.

A banda de les manifestacions dels dies 12 i 17, a Barcelona el dia 11 tres-centes persones van participar en una cassolada per protestar contra l'acte de Zapatero i Chirac pel "Sí". També se n'han celebrat a Vic (Osona), amb un centenar de persones convocades per la CEI-Osona així com a Vilafranca (Alt Penedès). En aquest darrer cas l'organització independentista Endavant va decidir convocar-ho el dia de reflexió com a mostra d'insubmissió a una campanya on s'ha marginat la veu del "No". Altres poblacions com Sabadell manifestació comarcal el dia 5- o una

cassolada a Girona el diumenge 13 han demostrat al carrer que els moviments populars no volen la Constitució Europea. També cal destacar que l’acte contra el Tractat Constitucional que ha congregat més gent va ser e que va organitzar Òmnium Cultural el dimecres 16 de febrer a l’Auditori de Barcelona, on unes 2.000 persones van rebutjar el text. Per a més informació http://noconstitucioeuropea.pangea.org

Menys d'una tercera part dels ciutadans dels Països Catalans amb dret a vot donen suport a la Constitució Europea El referèndum pel qual s'estableix una Constitució per a Europa ha obtingut als Països Catalans un 69,6% de vots favorables, el 22,5% de vots contraris -874.351 sufragis- i fins al 6,7% de vots en blanc. S'ha de destacar que a causa de la baixa participació (41,6%) i tenint en compte els vots negatius i en blanc només un 30% de catalans i catalanes amb dret a vot -deixant de banda per tant menors i immigrants- han donat suport a la Carta Magna europea. Els resultats més contraris al text han estat al Principat on el "No" ha obtingut el 28,1% i ha triomfat en un centenar de municipis especialment a Osona, Ripollès, Baix Montseny, Gironès i Moianès. Segons Gemma Tarafa, portaveu de la Campanya

dels Països Catalans contra la Constitució Europea "el vot del "no" ha estat un vot conscient i informat malgrat els obstacles que hem tingut els contraris al text per fer arribar el nostre missatge". També considera que "la baixíssima participació no permet als partidaris del "sí" realitzar lectures triomfalistes i que el percentatge de vots en blanc ha d'entendre's com un càstig a un procés opac i poc participatiu". Finalment, s'ha de destacar que tal com ha considerat el líder d'ICV Joan Saura el "No" ha superat en el cas del Principat 11 punts al resultat a les darreres eleccions europees dels partits parlamentaris que demanaven el vot contrari a la Constitució.

L’APUNT

Estudiants contra la Constitució Europea La campanya contra el tractat europeu ha retornat en part la mobilització a instituts i universitats dels Països Catalans. Des de la plataforma Estudiants contra la Constitució Europea -que ha agrupat sindicats com l'Alternativa Estel, l'AEP i la CEPC, així com assemblees de facultats- es convocà una jornada de lluita consistent en aturades de classes i manifestacions. La central fou a Barcelona i congregà 5.000 estudiants; també s’en van realitzare a Lleida, Ondara, Xàbia i Pedreguer. Les aturades de classes foren especialment rellevants, a banda d'algunes facultats, als instituts del Vallès Occidental, el Garraf, el Maresme, el Baix Montseny i la Marina Alta. La valoració de la jornada de lluita ha estat positiva per part dels dos sindicats independentistes, especialment respecte l'assistència a la manifestació de Barcelona, que s'encapçalava amb el lema "Contra la privatització de l'Ensenyament, No a la Constitució Europea". Des de l'Alternativa Estel consideren que "ha estat un encert relacionar Constitució Europea i privatització de l'ensenyament, ja que són qüestions que van molt lligades", i afegeixen que "el moviment estudiantil ha estat a l'alçada del que significa per a la societat la mobilització d'un pilar crític clau contra la classe dirigent". Segons el portaveu de la CEPC, s'ha de destacar que "malgrat que la manifestació va ser un èxit, el resultat l'hem de buscar a partir del dia 20, i aquest ha de ser ni més ni menys recuperar un moviment estudiantil fort per tal d'afrontar la "nostra" Constitució Europea: l'Espai Europeu d'Ensenyament Superior". Respecte l'estructuració de la lluita després de l'aprovació del Tractat, consideren que és important internacionalitzar-la per fer front als reptes de la convergencia europea en el context de privatització de directives com la Bolkstein o el tractat de Bolonia. En aqusest sentit, un exemple és la Trobada d'Estudiants Europeus que en el marc del Fòrum Social de l'Educació de Catalunya coordinarà les lluites dels estudiants catalans amb bascos, gallecs, italians i noruecs, entre d’altres.


4/

L’APUNT

No s’aturen les mobilitzacions Arreu dels Països Catalans hi ha hagut manifestacions i concentracions contra el procés de regularització i també contra la mateixa Llei d'estrangeria, la llei on s'emmarca aquesta regularització. El passat 12 de febrer, en motiu de la visita del president del Govern espanyol a Barcelona, hi va haver una manifestació contra la Constitució Europea, una constitució que condemna als immigrants a la il·legalitat. 15.000 persones es van aplegar al centre de Barcelona, on mig miler d'immigrants (del col·lectiu Assemblea per la Regularització sense Condicions) es van unir a la mobilització encapçalant la protesta i reclamant "papers i treball per a tots". El dia següent unes 300 persones van participar a una altra manifestació convocada per diverses entitats, reclamant una vegada més "papers per a tothom". Els immigrants van denunciar que el procés de regularització és un "fracàs" perquè no serveix per aflorar l'economia submergida sinó "per amagar-la encara més". Asseguren que hi ha empresaris que opten per acomiadar-los o els demanen diners per regularitzar-los la situació. Van iniciar la protesta a la plaça Catalunya de Barcelona i la marxa va finalitzar davant de Foment del Treball, a la Via Laietana. Allà els immigrants van celebrar una assemblea on es va anunciar una altra gran jornada de protestes pel dia 2 d'abril. Alguns portaveus de l'Assemblea per a la Regularització sense Condicions van suggerir la necessitat de plantejar-se altres mesures com per exemple tancaments. També el cap de setmana del 22 i 23 de gener (veure L'Accent 50), diversos col·lectius van convocar una jornada de lluita contra la Llei d'estrangeria. A València tingué lloc una concentració on s'aplegaren unes 300 persones davant la delegació del Govern de la plaça del Temple. D'altra banda a Barcelona hi va haver una manifestació que va reunir unes 6.000 persones, segons els convocants, i que va acabar a Pla de Palau.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

Del 22 de febrer al 8 de març de 2005

PA Ï S O S C ATA L A N S

El procés de regularització d'immigrants és insuficient i no funciona Els immigrants topen amb un seguit de traves que impossibiliten que la majoria aconsegueixin els papers i afavoreixen la creació de màfies Laia Creus i Badia, Sant Jordi Desvalls

dronament i certificats de penals, entre d'altres). Els tràmits que es veuen obligats a fer els immigrants El procés de regularització d'immi- per aconseguir els documents que grants, emmarcat en el nou regla- els falten són enrevessats, lents, i ment de la Llei d'estrangeria aprovat cars. Per exemple, un certificat de pel govern del PSOE, va començar cens tarda quinze dies a arribar un el passat dilluns 7 de febrer. Tot i cop has fet la sol·licitud, i les traaixò, no hi ha cues i les oficines duccions de certificats de penals estan mig buides. Principalment, costen més de 30 euros per full. aquesta manca de participació és D'altra banda, molts empresaris es deguda als problemes amb què es neguen a regularitzar-los, malgrat troben els immigrants per aconse- tenir tots els documents necessaris. guir tots els papers que els sol·liciten Els immigrants depenen dels empreper tal d'arribar a la legalitat. Es trac- saris, que són els que han de sol·licita d'una regularització que no dóna tar la regularització. Segons papers a la majoria d'immigrants, l'Assemblea per la Regularització ben al contrari. El Govern de l'Estat sense Condicions: "els empresaris espanyol ja ha rebaixat de 800.000 a no semblen estar disposats a donar 150.000 el númeels papers als “les màfies poden immigrants, perro d'immigrants que preveu que es què ja els tenen arribar a cobrar beneficiaran d'aentre sis mil i deu treballant, exploquest procés. tant-los amb salamil euros per Tot són obstacles de misèria i contracte laboral” ris Durant els tres jornades inacabaprimers dies de l'obertura del procés, bles". la mitjana de sol·licituds presentades En mans de les màfies no superaven la desena per oficina i Aquest procés de regularització dia. De les escasses sol·licituds, mol- fomenta l'existència de màfies. tes no són admeses perquè falta Molts immigrants, davant la imposalgun document. D'altra banda, sibilitat d'aconseguir tots els docul'Administració es contradiu amb els ments de forma legal, recorren a requisits que els immigrants necessi- elles, que venen els documents per ten, i les respectives ambaixades de una suma considerable de diners. cada país es veuen sobrepassades. Segons l'Assemblea per la El procés de regularització només Regularització sense Condicions, permetrà regularitzar la situació a les màfies venen contractes de treuna minoria de persones en situació ball i altres documents per valors il·legal. D'una banda, molts tenen que oscil·len entre 6.000 i 10.000 dificultats per aconseguir tots els euros. Molts empresaris també documents que se'ls exigeixen (con- venen els contractes de treball als tracte de treball, certificat d'empa- mateixos treballadors i els obliguen

Els immigrants continuen les mobilitzacions / Foto: Oriol Clavera

a pagar-se la seva seguretat social. Altres empresaris despatxen als immigrants que reclamen el compli-

Un exemple val més que mil paraules Molts empresaris es neguen a oferir contractes laborals perquè prefereixen tenir immigrants “il·legals” En Saquib té 28 anys i és pakistanès. Va arribar a Barcelona amb avió fa tres anys mitjançant un visat que tenia una durada de trenta dies, però ja no va tornar al seu país. Ara treballa repartint bombones de butà, però no té contracte laboral. L'empresa on treballa és subcontractada per l'Ajuntament de Barcelona. Treballa de dilluns a dissabte, dotze hores al dia, i cobra

Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

dos euros l'hora. Comparteix pis amb quatre pakistanesos més al barri del Raval. A més de pagar totes les seves despeses envia diners a la seva família a Pakistan. Evidentment, no té mai vacances. Ell sap que per aconseguir els documents necessaris per a regularitzar la seva situació el primer que necessita és un contracte laboral, i per aquest motiu va demanar al seu

cap que li fes un contracte de treball legal. La resposta va ser que si insistia el despatxaria. També va intentar aconseguir un contracte i els altres papers que necessita mitjançant les màfies, però li demanen 7.000 euros per a cada document. El cas d'en Saquib és semblant al de molts altres immigrants que, com ell, no es podran beneficiar del procés de regularització.

Adreça: Població: trimestral (10,5 euros)

Oficina

Telèfon: semestral (21 euros) Població:

Control

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

ment de la llei, és a dir, que reclamen tenir un contracte de treball legal. Punts d'informació alternatius Els immigrants disposen d'uns punts d'informació oficials designats per l'Administració a les seus de CCOO, UGT i Cáritas. A banda d'aquests, també s'han creat altres llocs alternatius on s'assessora els immigrants sobre els contractes laborals, problemes per a regularitzar la seva situació i també s'atenen persones que acaben d'arribar i que estan més exposades a la persecució policial i a la xenofòbia. De moment a Barcelona hi ha sis punts d'informació repartits per diversos llocs de la ciutat, entre els quals el Centre Social de Sants, la CGT, RAI i l’Espai Obert. D'aquesta manera es facilita el servei a un major nombre d'immigrants. Aquests punts estan oberts unes hores i uns dies determinats a la setmana. Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. Signatura:


Del 22 de febrer al 8 de març de 2005

Un regidor de Pego agredeix membres de l'Assemblea de Joves L’incident es va produir després de l'emissió d'un programa de ràdio on es va denunciar la política urbanística de l'Ajuntament Aureli Silvestre, València. L'Assemblea de Joves de Pego (AJP) denuncia el regidor d'urbanisme d'aquesta població de la Marina Alta per agressions i amenaces. Els fets ocorregueren el passat 29 de gener just en finalitzar l'Altaveu, el programa que des de fa anys emet aquesta assemblea de joves a la ràdio municipal. Al llarg del programa, s'havien denunciat els projectes urbanístics que des de la Regidoria d'Urbanisme s'estan duent a terme a aquest poble, i molt especialment les traves administratives que des de l'Ajuntament s'ha posat a aquelles persones interessades a accedir als projectes de construcció d’habitatges i camps de golf. Entre els exemples que es van posar hi havia el fet que la informació no es proporcionava des de la regidoria d'urbanisme, sinó que aquesta remetia directament a la promotora immobiliària; o al fet que per accedir a una còpia del projecte s'han de pagar aproximadament 600 euros. Agressions i amenaces Just al moment de finalitzar el programa, agents de la policia local es personaren a l'edifici de

La marjal està amenaçada per la política urbanística de Síscar / Foto: L’Accent

Ràdio Pego per identificar els responsables del programa. Als pocs minuts i una vegada que els policies ja havien marxat, qui es va personar va ser el propi regidor d'Urbanisme, Eduardo J. Síscar, que va començar a insultar als joves i fins i tot va arribar a agafar-ne un per la solapa i va sacsejar-lo, per la qual cosa la policia local va haver de tornar a personar-se, encara que aquesta vegada amb Fernando Gil, president del PP a Pego. Aquest, lluny d'intentar tranquil·litzar el seu regidor, es va afegir als insults i amenaces.

Per aquests motius, als pocs dies els tres joves van interposar una denúncia d'agressió cap al regidor d'urbanisme, al mateix temps que han demanat la seua dimissió. Des de l'AJP també s'ha volgut fer públic que aquests fets no han estat aïllats i que és la segona vegada que Síscar es comporta d'aquesta manera. L'octubre de l'any passat, el mateix Síscar en persona va tallar personalment l'emissió d'un debat on s'analitzaven diferents agressions territorials a la comarca; i en altres ocasions ha estat gent

directament relacionada amb ell qui s'ha personat a l'hora del programa per intimidar els realitzadors. L'Assemblea de Joves també ha demanat a la resta de partits que governa el poble una denúncia pública de l'actitud del regidor. Respecte a aquest punt, les actituds han estat variades i, mentre el PSPV no ha volgut fer cap pronunciament, des del Bloc, malgrat demanar també la seua dimissió si no es disculpa públicament, s'ha volgut carregar part de la responsabilitat en els conductors del programa al·legant que aquests no van voler deixar entrar en antena a Síscar. Des de l'AJP es defensen amb l'argument que les seues opinions són sistemàticament censurades des dels informatius oficials elaborats per Ràdio Pego; destaquen els antecedents de Síscar pel que fa als talls d'emissions de l'Altaveu, amb l'afegit, a més a més, que ho va intentar fer quan només quedaven cinc minuts de programa. Així i tot, als pocs dies de l'agressió van confirmar la possibilitat de deixar participar a Síscar per fer pública la seua postura al programa sempre que es comportés de manera pacífica. A hores d'ara, però, com a primera mesura, des de l'Ajuntament han cancel·lat de manera cautelar les emissions de l'Altaveu.

L'Acadèmica Valenciana de la Llengua reconeix la unitat del català Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i l'Obra Cultural Balear ho valoren positivament encara que critiquen l'ambigüitat amb que es refereix al nom de la llengua Jaume Calafell, Palma Finalment, després de mesos de tensió, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) ha reconegut explícitament la unitat de la llengua catalana. La ressolució va tenir lloc el passat 10 de febrer, i va ser aprovada per unanimitat. No obstant això, des de la Generalitat Valenciana s'afirma que l'informe no és en cap cas vinculant i que si cal es recorrerà al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Des de l'administració s'adverteix que allò vàlid pel valencià és el que dictamini el Consell Valencià de Cultura. D'altra banda, des del Principat i les Illes s'ha rebut la notícia amb satisfacció, encara que es critica que s'hagi hagut de fer aquest pas, car la unitat de l'idioma ja es preveia en els estatuts fundacionals de l'AVL. En el mateix sentit s'han expressat tant l'Institut Inter-

/5

PA Ï S O S C ATA L A N S

Manifestació del 25 abril a València / Foto: L’Accent

univesitari de Filologia Valenciana com ACPV. Crítiques al dictamen Un dels aspectes que més crítiques ha rebut del dictamen és el fet que l'AVL empri el terme "valencià" per a referir-se a tot el domini lingüístic evitant en tot moment utilitzar el de català. Això dóna lloc a confusions i ambigüitats innecessàries. Un

altre punt força polèmic ha estat el de la proposta d'establir una codificació estrictament valenciana de la llengua. Davant d’aquestes dues qüestions, les entitats que conformen la Federació Llull (ACPV, OC i l'OCB) han emès un comunicat on, tot i que es reconeix que es tracta d'un pas significatiu, alerten que si tot plegat no va acompanyat de mesures efecti-

ves i reals, el que digui l'Acadèmia no tindrà valor. En aquest sentit reclamen que es tornin a homologar els títols emesos per la Junta Qualificadora de Valencià amb els emesos pels òrgans homòlegs dels altres territoris. Uns títols que foren deshomologats quan el PP arribà al poder el 1995. Malgrat tot, el dictamen no ha satisfet a la totalitat dels membres de l'AVL, car els més propers a les tesis secessionistes no acudiren a la votació. Entre aquests cal destacar l'absència de la presidenta de l'entitat, Ascensión Figueres -pròxima al PP. En aquest sentit, la divisió es torna a fer palesa en una entitat que amb prou feines, des que es va construir, ha pogut treballar amb independència (sovint ha quedat més que en entredit per les pressions rebudes per l'administració valenciana). En relació a això, el darrer intent de control a l'entitat el protagonitzà fa uns mesos el conseller Alejandro Font de Móra quan va interrompre de manera violenta el ple on s'havia d'aprovar una resolució de reconeixement de la unitat del català.

BREUS

Intimidacions de la Guàrdia Civil a Carcaixent En un comunicat fet públic fa pocs dies, Alerta Solidària denúncia que la nit del passat 29 de gener, tres joves de la localitat d'Antella, a la Ribera Alta, van ser intimidats per la Guàrdia Civil. Els fets van passar quan els joves, membres de l'assemblea d'Endavant a aquesta comarca, va tornar a casa després de participar en una activitat de l'assemblea a Carcaixent. A l'eixida del poble un dispositiu de control els obligà a aturar-se. Els agents, després de registrar-los el cotxe, els van pendre de manera il·legal tot el material relacionat amb la campanya pel ‘No’ a la Constitució Europea que portaven. La Guàrdia Civil també els va amenaçar que si veien aquest material penjat per la comarca els anirien al darrere ja que els tenien controlats. Com ja ha estat denunciat reiteradament, aquest no és el primer incident que protagonitza la Guàrdia Civil a aquesta localitat, molt coneguda per les reiterades intimidacions a alguns veïns del poble.

Traves als locutoris de Zigor i Laura Rescat ha tornat a denunciar la situació per la qual actualment estan passant els presos polítics catalans Zigor i Laura a les presons de Badajoz i Albacete respectivament. Tant el Zigor com la Laura estan participant en una protesta consistent en el tancament rotatiu a les seues cel·les des del passat 4 de gener com a mesura de protesta a la negació dels seus drets a presó. Aquesta situació ha estat aprofitada pel Jutjat de Vigilància Penitenciària de l'Audiència Nacional per ordenar a les direccions de les presons que impedeixen accedir als locutoris a aquells presos que a l'hora del pati no hi estiguen fora de les cel·les. D'aquesta manera s'està impedint el contacte amb familiars i amics a aquells presos que estan secundant la protesta.

Un camp de golf amenaça Calvià En les últimes setmanes s'han fet públiques les intencions del consistori calvianer, encapçalat pel popular Carlos Delgado, d'aprovar la creació d'un nou camp de golf a la finca de Son Claret, situada a la carretera des Capdellà a Galilea. L'Ajuntament ha arribat a un acord amb la immobiliària alemanya Kühn and Partner per tal de construir aquesta nova infraestructura. Una infraestructura que, segons ha denunciat el GOB suposarà la destrucció de l'interior del municipi, que fins ara s'havia mantingut més o menys apartat de la voràgine destructora que ha afectat al litoral.


6/

BREUS

PA Ï S O S C ATA L A N S

Del 22 de febrer al 8 de març de 2005

Seixanta dies tombant la repressió arreu dels Països Catalans

Recta final de la campanya europea contra Una vintena de col·lectius antirepressius encapçalen una les nuclears El proper 26 d'abril finalitza el termini per aconseguir el milió de firmes que permetrien tirar endavant una iniciativa legislativa popular a nivell europeu contra l'energia nuclear. Els promotors -associacions ambientalistes i sindicals d'arreu d'Europapretenen que s'impedeixi la construcció de nous reactors, invertir massivament en el desenvolupament d'energies renovables així com revocar el tractat Euroatom que finança massivament l'energia nuclear a Europa mitjançant fons públics. Les adhesions es poden realitzar -entre d'altres portals- des del web de l'Assemblea d'Entitats Ecologistes de Catalunya.

Consolidació de les alternatives informatives El butlletí de contrainformació local Sant Feliu Respon ha fet un pas endavant augmentat pàgines i redissenyant el seu format. Es consolida, per tant, un projecte que pretén donar veu a les persones i col·lectius que treballen a Sant Feliu de Llobregat (Baix Llobregat) des d'un punt de vista crític. Les darreres setmanes han fet presentacions juntament amb L'Accent i el periòdic del barri de Sants La Burxa. Aquesta darrera publicació també ha aprofitat el 2005 per inaugurar nou format.

Agressions feixistes Durant el passat cap de setmana s'han registrat diferents agressions feixistes al Vallès Occidental i al Pla de l'Estany. Aquests atacs s'estan fent habituals al Principat durant les últimes setmanes i en tots els caso s’apunta a la impunitat d’aquest grups. Tan des de l'assemblea d'EndavantPrincipat Nord en el cas de Banyoles com per agents del MPS de Sabadell s'han denunciat aquestes agressions feixistes remarcant, en el cas sabadellenc, una perillosa continuïtat en aquests atacs.

campanya unitària que pretén denunciar els abusos policíacs i amplificar la solidaritat Redacció, Barcelona Una vintena de col·lectius antirepressius, tan d'àmbit local com nacional, han coordinat els seus esforços per a celebrar el Tomb'05, iniciativa pionera que pretén denunciar els casos que afecten els moviments populars dels Països Catalans; així com amplificar la solidaritat pels que pateixen el pes de la repressió. La iniciativa ha aplegat des de l'Esquerra Independentista, al moviment okupa i llibertari fins als immigrants encausats per l'Operació Estany. El tret de sortida va ser a Manresa (Bages) el passat dissabte 19, amb un acte on van intervenir el filòsof Josep Maria Terricabras i l'advocat Jaume Asens. D'altra banda, el punt final el marcarà una manifestació convocada el 16 d'abril al centre de Barcelona. Durant aquests dos mesos s'han previst actes a Mataró, Vic, Terrassa, Ribes, Castelló de la Plana i València, entre altres poblacions. La repressió que no cessa

Roda de premsa de presentació de la campanya / Foto: El Tomb

A banda de les desenes de casos que recull la revista editada pels organitzadors del Tomb, les darreres setmanes s'han conegut tres nous casos judicials. Dos han estat a Girona: per una banda el dia 21 es jutjarà un militant de Maulets per una denúncia interposada pel Diari de Girona. Aquest periòdic tradicionalment molt crític amb l'Esquerra Independentista- l'ha denunciat per unes presumptes

pintades a la seva seu. A la mateixa ciutat quatre joves han sabut que l'any 2006 hauran de seure a la banqueta dels acusats pels incidents ocorreguts durant la visita de la llavors ministra espanyola Anna Virulés. Les penes sol·licitades per aquests fets -que van succeir a la Universitat de Girona l'any 2000- són d'un any i mig de presó i vint caps de setmana d'arrest pels delictes d'atemptat i des-

ordres públics així com una indemnització de 2.295 euros per tres mossos que segons el fiscal resultaren lesionats. Finalment, a Manresa (Bages) ha quedat vist per sentència el judici a set persones -del diari Regió 7, la revista El Pou de la Gallina i de la Plataforma Antifeixista- que van rebre una querella per calúmnies per part de la discoteca Pont Aeri. Segons Alerta Solidària, durant el judici ha quedat provat que tant les dues publicacions com el col·lectiu antifeixista es van fer ressò d'una problemàtica real -les agressions que realitzaven clients de l'establiment d'ideologia feixista- i que en cap cas existí una "conspiració" per tancar l'establiment d'oci. L'organització antirepressiva espera l'absolució dels encausats pels quals es demana fins a un milió d'euros d'indemnització. Per a més informació

www.moviments.net/tomb

La crisi política al Carmel s’enquista mentre creix la por a nous desallotjaments Els errors tècnics s'uneixen a una crisi de confiança lligada a la política de comunicació institucional Arnau Urgell i Vidal, Barcelona. El sistema de contractació -i successives subcontractacions- dels projectes d'obra pública i que consisteix en l'adjudicació al millor postor, és a dir, a l'empresa que realitza l'obra amb un pressupost menor, s'assenyala com un dels causants dels fets del barri barceloní del Carmel. S'ha de destacar a nivell tècnic la utilització del mètode austríac -prohibit a Madrid i que no s'utilitza en la construcció de la famosa L9 de Barcelona- o que les cates geològiques es realitzessin al doble de distància que la citada línia. Gestió de la crisi i Constitució Europea Més enllà dels errors del projecte, un dels principals problemes del cas del Carmel ha estat la posterior gestió de la crisi. D'aquesta manera, a base d'ordres contradictòries, limitacions en les tasques de la premsa oficial i xous mediàtics s'ha aconseguit transformar l'esvoranc del

Mossos posant una tanca per impedir fer fotografies de prop/ Foto: Enric Borràs

Carmel en el xapapote del 2005, tal com va preveure el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall. Segons la Conselleria en Cap, a data de 10 de febrer no hi ha pre-

vistos nous desallotjaments. Però la sensació al barri és que la situació no està controlada i que en qualsevol moment poden haver-hi ordres en sentit contrari. La desconfiança general està pro-

vocant també l'enfrontamen entre veïns organitzats en diferents plataformes. Així mateix, ha causat indignació la relació que des de PSC-PSOE s'ha fet entre el Carmel i el referèndum del 20-F ja que supeditaven els ajuts europeus al vot afirmatiu al tractat europeu. Alguns dels veïns indignats cridaven al president del Govern espanyol que visità el barri el dia 11- "Més Carmel, i menys Europa". Finalment, el cas del Carmel ha agreujat els temors de veïns d'altres barris com el del Clot als quals els travessarà a tan sols 3 metres per sota la superfície el TAV. Les esquerdes provocades per diferents línies del metro -el darrer cas la L-4 al Poblenouhan fet augmentar les exigències d'aquests veïns que han passat de demanar una major profunditat a que el traçat de línia d'alta velocitat transcorri pel Port. Aquesta exigència -que suposaria aprofitar part d'infraestructures existents- es va visualitzar amb una cassolada el passat 16 de febrer.


Del 22 de febrer al 8 de març de 2005

Els treballadors de Miniwatt preparen mobilitzacions i boicots contra el tancament El comitè d'empresa convoca una vaga de fam i manifestacion mentre la Xarxa contra els Tancaments fa una crida al boicot a LG-Philips Àlex Tisminetzky, Barcelona La multinacional Philips-LG finalment ha complert els pronòstics més pessimistes i ha anunciat la presentació en poques setmanes de l'Expedient de Regulació que significarà el definitiu tancament de l'empresa Miniwatt, dedicada a la producció de tubs per televisors i amb seu a la Zona Franca de Barcelona. Anteriorment, l'empresa d'electrodomèstics havia anunciat l’inici del procés de tancament de les empreses sucursals Lamparas Z i IAR Ibérica, també dependents de la multinacional (veure L'Accent 50), cosa que significarà la pèrdua de milers de llocs de treball. La resposta del comitè d'empresa de Miniwatt no s'ha fet esperar, i l'assemblea de treballadors ha marcat una sèrie de mobilitzacions pels propers mesos sota el lema "Aturem la desertització de Catalunya". Les demandes dels treballadors es basen en la recol·locació de tota la plantilla dins la mateixa multinacional

Un treballador de Miniwatt en una protesta a la diada/ Foto: L’Accent

amb les mateixes condicions laborals actuals, i en roda de premsa, els sindicalistes van fer

"una crida a totes les organitzacions d'esquerres i moviments socials que col·laborin a la mani-

Lladró comença a aplicar un ERO que afectarà 1.060 treballadors La mesura consistirà en la supressió de 56 jornades laborals durant l’any 2005 A. Ginés i Sànchez, València El passat divendres 7 de gener, els treballadors de la coneguda empresa Lladró de Tavernes Blanques (Horta), no van acudir als seus llocs de treball en funció de l'Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) pactat entre els propietaris i el comitè d'empresa. Segons l'acord, els treballadors d'aquesta planta deixaran de treballar 56 dies l'any, que equivaldran a tots els divendres i una setmana sencera al març i a l'octubre. L'objectiu de la mesura, segons l'empresa, és de reduir l'stock acumulat a causa del descens de les vendes que va provocar, per pri-

/7

ECONOMIA

mer cop en la seua història, un balanç de pèrdues el 2003. Tot i que el comitè d'empresa, a través del seu representant d'UGT, va anunciar que s'hi oposaria, finalment ha acceptat que els treballadors reben el 85% del seu salari durant els dies d'aplicació de l'expedient, dels quals l'empresa només n'haurà de pagar el 15%, ja que la resta anirà a càrrec de l'Administració. L'acord inclou, a més, el compromís de l'empresa de no realitzar acomiadaments col·lectius durant el 2005. A partir del 2006, però, l'empresa estarà lliure de nou per sol·licitar-ne a l'Administració. Cal recordar, però, que aquest

expedient de regulació no és l'única mesura que els propietaris han pres amb efectes per als treballadors. De fet, el 2003 hi va haver una reducció de 119 persones de la plantilla, i el 2004 n'hi va haver un centenar més. Aquesta reducció, per no afectar al 10% del total, no ha necessitat l'obertura d'un expedient ni, per tant, el vist-i-plau de l'administració. A més, tots aquest acomiadaments es van realitzar de manera individualitzada per dificultar una reacció sindical. L'efecte aconseguit amb aquesta política -a més d'una reducció de costos immediata- ha estat la pressió necessària sobre el comitè

festació i el boicot", mentre van apostar "per portar a terme les accions més contundents" per defensar els seus llocs de treball. Les mobilitzacions s'iniciaran el dilluns 21 de febrer, quan els més de 300 treballadors han convocat a una concentració davant El Corte Inglés de plaça Catalunya per demanar el "boicot als productes de LG-Philips". Pel 26 i 27 de febrer la plantilla ha preparat una vaga de fam de 24 hores que s'espera multitudinària, amb treballadors i familiars, per convocar a la manifestació del 6 de març a Barcelona. Per la seva part, la Xarxa Solidària contra els Tancaments d’Empreses i la Precarietat, on participa el comitè d'empresa de Miniwatt, ha iniciat una campanya de boicot als productes de la multinacional, sota el lema "Philips se'n va de Catalunya, Catalunya boicoteja Philips". La Xarxa ha fet una crida als comitès d'empresa, a les candidatures populars municipals i a les entitats solidàries a realitzar declaracions i mocions de suport als treballadors de Miniwatt, i a difondre la problemàtica de les deslocalitzacions "amb mobilitzacions i accions solidàries". Alhora, la Xarxa ha denunciat la complicitat de les institucions tripartites en el tancament d'empreses catalanes i ha exigit a la Generalitat "la intervenció de les fàbrica tancades" i un nou marc legislatiu que "prohibeixi i penalitzi les activitats de rapinya empresarial".

d'empresa a l'hora de negociar. De fet, la perspectiva d'acomiadaments massius -l'any passat es va rumorejar que Lladró liquidaria quatre-cents llocs de treball- ha sigut l'excusa perfecta per aconseguir que els treballadors accepten l'ERO actual. La crisi de Lladró, i els efectes sobre els treballadors, ha tingut repercussions més enllà de Tavernes Blanques, ja que aquesta empresa havia estat, durant molts anys, el referent empresarial del País Valencià: una empresa familiar que havia aconseguit "conquerir" mercats estrangers fins el punt d'exportar un 90% de la seua producció. Els propietaris, els germans Lladró, també són els principals finançadors del blaverisme -un d'ells, Joan, ha estat escollit recentment degà de la reaccionària Reial Academia de Cultura Valenciana (RACV). La crisi, doncs, d'aquest empresa emblemàtica és un símptoma de la crisi estructural de la indústria valenciana.

Repressió sindical a Súria Redacció, Barcelona El 25 de gener tres delegats sindicals de l'empresa minera Iberpotash SA de Súria i Sallent (Bages) van ser jutjats per danys i desordres públics durant el transcurs d'una manifestació contra el tancament de l'empresa. Els fets es remonten al juny de 2001, quan l'empresa minera Iberpotash va ser venuda al grup econòmic Dead Sea Work, que va presentar en unes poques setmanes un Expedient de Regulació de Treball per acomiadar 174 treballadors de Súria i Sallent. El 21 de juny, dos milers de persones es manifestaven a Súria en solidaritat amb els miners acomiadats, mentre gran part de les botigues tancava en protesta per la desindustrialització de la comarca. Després dels parlaments a la plaça Sant Joan, una part important dels concentrats van tallar la carretera comarcal i es van encaminar cap a les oficines de l'empresa. Pel camí es van aturar davant el xalet de Josep Maria Fenoy Zapata, director de recursos humans de l'empresa, i ni tant sols la dotzena d'agents de la Guàrdia Civil van poder evitar que es produïssin diverses destrosses. Un home polèmic En Josep Maria Fenoy Zapata, víctima de les ires dels treballadors, és un home amb una peculiar trajectòria dins l'empresa. Electricista de professió, es va afiliar a CCOO i va ser escollit delegat sindical. En poc temps va deixar el sindicat pel càrrec de director de recursos humans, amb un important sou que li ha permès comprar-se un xalet a la població. Els sindicats de l'empresa li adjudiquen un important paper en la venda de l'empresa minera i la posterior presentació de l'expedient. Josep Maria Fenoy va denunciar els fets a la Guàrdia Civil de Súria i, tot i que no van detenir ningú en el lloc dels fets, van identificar tres joves de Súria com als autors dels fets. Ara estan a l'espera de sentència i el fiscal els demana 18 mesos de pena multa i una indemnització de 1.600 euros. Informació extreta de la publicació El Pèsol Negre nº20


8/

L’APUNT

L'IRA suspèn el procés de desarmament per l'actitud de Londres i Dublín L'IRA, l'Exèrcit Republicà Irlandès, va emetre el passat 1 de febrer un comunicat en què feia públic que aturava el desmantellament dels seus arsenals d'armes iniciat ara fa tres anys. Aquesta decisió ha estat motivada per les constants imputacions per part dels governs de Londres i Dublín en les quals es responsabilitza els republicans de l'actual situació de bloqueig del procés de pau a Irlanda del Nord. Així, aquest seguit de retrets a l'Exèrcit Republicà Irlandès, en què s'acusa l'organització armada d'una continuada activitat militar, han arribat al seu punt culminant amb les acusacions fetes pel portaveu de Downing Street on es relaciona directament l'IRA amb el robatori del Northern Bank a Belfast, el robatori de diners en efectiu més important que ha ocorregut en la història de les illes britàniques. Per la seua part, l'IRA ha assenyalat que els governs de Londres i Dublín no han complert els seus compromisos amb l'Acord de Divendres Sant, signat el 1998, i per tant considera no tenir cap compromís a l'hora d'inutilitzar les seues armes completament. Amb tot, el comunicat de l'Exèrcit Republicà Irlandès no parla en cap moment de la possibilitat de reprendre la lluita armada, fet que indica que potser aquest gest de l'IRA s'ha d'entendre més com una mostra de força i un posicionament de cara a les eleccions del maig vinent, que no pas com un trencament definitiu per part de l'organització irlandesa amb el procés de pau a Irlanda del Nord.

Del 22 de febrer al 8 de març de 2005

INTERNACIONAL EN PERSPECTIVA

fer: una pau que no depenia d'ells. En paraules del poeta Ernesto Cardenal, la derrota del 25-F constituí una victòria moral del sandinisme. Victòria que es veié embrutada per la piñata, l'apropiació de grans recursos de l'estat per elements destacats del partit durant el període de traspàs de fagocitar les esperances de canvi. poder. Peça clau fou l'administració El sandinisme a l'actualitat Reagan en donar un salt de la Quinze anys després, Nicaragua política dissuasòria a l'activa a la ha perdut l'interès mediàtic d'aregió. Així, Nicaragua, com el quell temps i només la rescaten Salvador, Hondures o per a l'actualitat tragèdies com Guatemala, es veié empesa a una l'huracà Mitch. El país segueix guerra civil induïda. Les peti- estacat a la pobresa, condemnat cions sandinistes d'auxili als per un deute extern impagable. governs socialdemòcrates euro- Fins i tot la seua posició geoespeus, especialment als de tratègica, com la de tota Amèrica Mitterrand i González, foren des- Central, s'ha reavaluat a la baixa. ateses o insuficientment valora- De la Revolució només queda el des. El bloqueig dels crèdits record recent del morts i un exèrinternacionals i la necessitat de cit encara amb armament sovièderivar grans partides als pressu- tic. Els diferents governs liberals postos de defeni conservadors sa per sufocar la “Després de la derrota van ser incapacada cop més ços de reconveren les eleccions de activa "Contra" tir l'ajut bèl·lic 1990, el sandinisme condicionaren nord-americà en ha vist en tots els els projectes crèdits per a la comicis com els socials sandinisreconstrucció. votants li negaven tes. Mentre, l'FSLN l’accés a la Però si els vents ha vist elecció presidència de la que bufaven rere elecció com dels EUA feren els votants li República” trontollar els negaven l'accés pilars de la a la presidència Revolució, l'huracà Gorbatxov de la República. El fracàs és acabà amb els mateixos fona- major tenint en compte el gran ments. Les contrarevolucions a poder regional que conserva, Polònia, l'RDA i tutti quanti des- amb alcaldies tant importants acreditaren el missatge revolu- com la de Managua. Al darrere, cionari. Sense auxili exterior però, s'hi amaguen tres causes: possible, el país va recórrer a les un sistema d'elecció presidencial eleccions en un moment d'extre- que afavoreix la concentració de ma fragilitat. El govern s'havia vot antisandinista: la incapacitat vist obligat a restablir el servei de l'FSLN per renovar el seu militar obligatori i a imposar les lideratge, com ho demostra que cartilles de racionament. Tot i la el candidat per a les properes dramàtica situació provocada per eleccions de 2005 serà Daniel la guerra, l'FSLN conservà un Ortega; i, finalment, la derrota de marge important de simpatia les faccions que demanaven una popular amb un 41%. Però la severa autocrítica del present coalició opositora de Violeta immediat, entre les quals destacà Chamorro sabé traure profit el Moviment de Renovació d'una promesa que els sandinis- Sandinista, al qual pertanyia l'estes no estaven en condicions de criptora Gioconda Belli.

L'FSLN, autòpsia d'una revolució

Juanjo Garcia, València. Aquest 25 de febrer s'acompliran quinze anys de la derrota electoral del Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) que marcà la fi de la dècada sandinista. Les singularitats de l'experiència nicaragüenca rauen en la combinació d'ambicions socialistes d'inspiració democràtica i catòlica-revolucionària. L'FSLN va ser l'eix del govern d'unitat

nacional eixit de la derrota somocista. I el 1984 les eleccions li donarien la majoria absoluta, amb un 67% dels vots, i marcarien l'allunyament dels elements progressistes burgesos i liberals que havien format part del govern d'unitat. Però el cabdal d'originalitat revolucionària trobaria un obstacle insuperable amb el refredament del sistema de blocs. I la lògica del món bipolar acabaria per

RECULL DE PREMSA

Carlos Menem cridat a declarar per omissió maliciosa de béns Argentina. L'expresident Carlos Menem va ser citat a declarar per la seua presumpta omissió maliciosa de béns en la seua declaració jurada. A més, Menem haurà de presentar-se el proper dia 1 de març davant del jutjat penal econòmic en la causa que l'investiga per enriquiment il·lícit. Segons l'advocat proper a l'exmandatari, aquest acudirà a la cita amb la justícia

Un dels soldats britànics imputats per tortures a presos iraquians tenia antecedents per agressió Regne Unit. Segons ha declarat la cort marcial, un dels soldats britànics acusat de torturar els presoners iraquians hauria agredit un company en una ocasió. L'oficial Mark Cooley sentencià que l'agressió tingué lloc quan intentà posar fi a una baralla entre soldats després d'una nit d'alcohol a un pub de la legió britànica a Londonderry.

El comandant Castro assistirà a l'assumpció de Tabaré Vázquez Uruguai. El proper 1 de març se celebrarà l'assumpció del president electe Vázquez, a la qual, segons s'ha fet públic, acudirà Fidel Castro. El futur govern reprendrà les relacions diplomàtiques amb Cuba, suspeses des de l'any 2002, després que l'anterior president proposés en la Comissió de Drets Humans de l'ONU una inspecció sobre la situació d'eixos drets a l'Illa.

Montreal serà la seu Comença el judici de l’11a Conferència pel sumari JarraiInternacional sobre Haika-Segi el canvi climàtic Canadà. El primer ministre canadenc, Paul Martin, ha anunciat que la ciutat serà l'amfitriona del futur encontre on diferents científics presentaran els seus treballs sobre aquest tema, centrant-se especialment en la desfeta de les capes de gel antàrtic i l'augment del nivell del mar. La notícia arriba la mateixa setmana que 141 països assumeixen el protocol de Kyoto

Euskal Herria. El passat 7 de febrer començava a Madrid el judici als 47 joves bascos imputats pels sumaris contra el moviment juvenil independentista. De moment s’estan recollint totes les declaracions i es preveu un exercici llarg a causa de l'alt nombre d'imputats. El govern de Lakua envià un observador per a presenciar el desenvolupament del judici.


Del 22 de febrer al 8 de març de 2005

Manel López i Esteve, Lleida. La comissió electoral iraquiana anuncià el passat 13 de febrer els resultats oficials de les eleccions realitzades a l’Iraq per escollir l'Assemblea Nacional que redactarà l'esborrany de la nova Constitució, els consells regionals i el Parlament kurd. Aquests resultats no sorprengueren ningú, l'àmplia victòria de la llista xiïta de l'Aliança Iraquiana Unida, amb el 48,1% dels vots, semblava prou clara, i per a l'únic que han servit aquests resultats ha estat perquè el portaveu de la Casa Blanca, Scott McClellan, afirmés que "la democràcia en aquella regió ha donat un gran pas endavant" i que l'afluència a les urnes representava "un cop als terroristes". Valoració massa optimista? Ara bé, la valoració feta per l'administració Bush i per la gairebé totalitat de la comunitat internacional té poc a veure amb el que es produí a l’Iraq el 30 de gener, i encara menys amb l'objectiu que es perseguia amb la realització d'aquestes eleccions. Per començar ens trobem davant d'una guerra i d'una ocupació il·legítimes i, per tant, qualsevol procés polític que en derivi, incloses les eleccions, és també il·legítim. Però a banda d'aquest fet fonamental, la realitat dels comicis del 30 de gener no sembla avalar les tesis imperialistes i col·laboracionistes del triomf de la democràcia a l'Iraq. Així, no queda clar l'índex de participació als comicis electorals. Si en un primer moment el govern imposat pels Estats Units a l’Iraq anunciava una participació del 72%, hores més tard aquesta es rebaixava a un 58%, i més recentment fonts properes al mossad, la revista electrònica Debka, xifra la participació en un 40-45% dels inscrits. El 20% del total de la població iraquiana, la població àrab sunnita, s'ha abstingut de forma massiva i considera il·legítims els resultats. En una ciutat

/9

INTERNACIONAL

Iraq 30 de gener: la gran farsa "democràtica"

com Samarra, de 200.000 habitants, únicament es recomptaren 1.400 vots. Les eleccions s'han celebrat en una atmosfera d'estat de setge amb un exèrcit d'ocupació de 170.000 soldats, i, per últim, cap organisme independent ha controlat la transparència de les eleccions. Tot aquest seguit de fets ja són suficients per demostrar que l'únic que s'ha consolidat a l’Iraq arran de les eleccions ha estat l'ocupació nord-americana i la de la resta de

forces de la coalició. Però que és el que ha intentat aconseguir l'administració Bush amb la convocatòria d'eleccions quan per una altra part tolera a la regió tot un seguit d'aliats sense disfressa democràtica com ara Jordània, l'Aràbia Saudita o el mateix Egipte? Sobretot ha intentat consolidar la complexa xarxa de poder organitzada i dominada pels propis nordamericans i pels seus col·laboradors, que se situa per sobre de qualsevol autoritat i institució, i

donar-li certa legitimitat tant en clau interna iraquiana, especialment per a la majoria xiïta i la població kurda, com de cara a la comunitat internacional que s'havia mostrat en alguns moments molesta amb l'unilateralisme i la prepotència del Estats Units. Control nord-americà En aquest sentit, més d'un analista ja ha assenyalat que la Llei de transició administrativa imposada per Washington és la llei que impera a l'Iraq. Per a canviar-la

Les eleccions de Palestina Els comicis de gener donaren la presidència a Abu Mazen Sonia Jiménez, València. La utilització de sistemes parademocràtics per tal de legitimar la situació a l'Orient Mitjà ha estat la tònica d'aquest 2005 acabat d'estrenar. Com si posar una urna davant d'una persona i, sobretot, davant d'una càmara de televisió, fora la solució a tots els problemes. Encara que el cas de l'Iraq és el més recent, no és pas l'únic. El passat 9 de gener se celebraven eleccions presidencials a Palestina, després de la mort, el novembre de 2004, del carismàtic Iasser Arafat. El guanyador del comicis, amb un 62% dels vots, va ser, com era de preveure, Mahmoud Abbas, també conegut com a Abu Mazen, candidat preferit per Washington i Israel, mentre que

Mustafa Barghouti, el seu rival més directe i empresonat per Sharon des de l'any passat, es va fer amb pràcticament un 20% de les paperetes. Però l'exercici del vot no és cap garantia plena. I menys encara quan es fa sota un conjunt de condicions que disten molt de ser les adients per a una fita d'aquestes característiques. Per començar, dintre del comput dels 1'8 milions de ciutadans i ciutadanes amb dret de vot es passà per alt els 4'2 milions de refugiats obligats a viure fora del seu país, per no parlar dels 8 mil presoners polítics palestins. Però és que fins i tot aquells que en principi podien exercir el seu dret al vot es trobaren amb veritables dificultats per a fer-ho. L'ambient previ al diumenge electoral es condimentà amb

són necessàries tres quartes parts de l'Assemblea Nacional i, a més, ha comptat fins ara amb el suport unànime del Consell Presidencial. Tenint en compte el control que els Estats Units exerceixen sobre els components dels dos òrgans, qualsevol temptativa de canvi està destinada des de bon començament al fracàs. A més, les comissions de control, operatives com a mínim fins el 2009, estan integrades per personal imposat pels nord-americans així com també els membres de la judicatura. En aquest context de control absolut nord-americà s'ha d'entendre la renúncia dels partits xiïtes a la creació d'un estat islàmic similar al de la República Islàmica Iraniana, per tal de no xocar frontalment amb els interessos ocupants. Així doncs, el que s'ha intentat amb aquestes eleccions ha estat legitimar formalment l'ocupació i consolidar les polítiques econòmiques iniciades pel procònsol, Paul Bremer, durant el temps que estigué a l'Autoritat Provisional: l'eliminació de tarifes, aranzels i taxes a les importacions, la privatització de les empreses estatals, l'entrega dels sectors estratègics a les companyies multinacionals, la implantació dels plans d'ajust de l’FMI... Caldrà veure, un cop passada l'eufòria pel "triomf de la democràcia", com, fonamentalment, l'administració nord-americana s'enfronta a les importants divisions existents entre les forces polítiques que han concorregut a les eleccions, al rellançament de la guerra de guerrilles per part d'una resistència cada cop més ben organitzada i coordinada, i a la generalitzada sensació de caos i desesperació existent entre la població iraquiana. Potser llavors els ocupants veuran que el que s'ha produït a l’Iraq després del 30 de gener no ha estat el triomf de la democràcia occidental, sinó l'inici d'una nova etapa de lluita per a la recuperació de la sobirania i la independència.

la sang de deu palestins morts a les incursions de Gaza. I, durant la jornada electoral, funcionaris israelians s'encarregaren del control dels centres electorals, mentre que a Jerusalem Est Sharon es negava a la col·locació de taules electorals, habilitant únicament sis oficines de correus. L'endemà de la cita electoral ja es calculava que dels 250 mil palestins ciutadans israelians només 120 mil s'havien apuntat als cens per por a represàlies, dels que finalment només uns 6 mil pogueren ferho a les oficines de correus per evidents problemes d'infraestructures. A la resta dels territoris les condicions foren semblants. Aquesta democràcia és la que explica el boicot de Hamas. Així, les faccions de la resistència, encara que no tanquen les portes a un possible diàleg amb el nou president palestí, continuen amb les seues accions armades des de només dos dies després de les eleccions. Aquesta és la legitimitat que té Mahmoud Abbas per a conduir el futur del poble palestí.


10 /

C U LT U R A

La intel·ligència proisraeliana contraataca

Els joves palestins creixen amb l’ocupació israeliana / Foto: Kale Gorria

La intel·ligència proisraleiana contraataca, i ho fa amb la col·laboració d'Eliseu Climent que, mitjançant El Temps i l'editorial 3 i 4, apadrina una ofensiva intel·lectual amb l'objectiu de justificar les polítiques de l'Estat d'Israel. Tot va començar amb un número

d'El Temps amb el bo i millor de la intel·lectualitat proisraeliana dels Països Catalans (Pilar Rahola, Vicenç Villatoro, Valentí Puig) amb la intenció d' "obrir un pas a la imparcialitat", i es tancava amb un llibre de diversos autors publicat per 3 i 4 que es ressenya en aquest mateix número.

Segons el plantejament editorial és evident que la "nova onada d'antisemitisme" ve "atiada per alguns intel·lectuals de l'esquerra europea". Es vol dilucidar si "la malaltia crònica de la judeofòbia revifa o només es tracta d'un escut protector recuperat mediàticament pel sionisme". I no se'ls acudeix altra

El sionisme català pren la paraula en format llibre AA VV ; Antisemitisme després d'Auschwitz. Contra la nova judeofòbia. Edicions 3 i 4. València, octubre del 2004 Aquest és un llibre col·lectiu en el què hi participen la filòloga i polemista Pilar Rahola, l'historiador Joan B. Culla, l'escriptora Marta Pessarrodona, el periodista i escriptor Pere Bonnín, l'escriptor i periodista Vicenç Villatoro, el llicenciat en Ciències Polítiques i periodista Vicent Martí i l'escriptor, antropòleg, i professor de grec i cultura clàssica Joan F. Mira. L'objectiu d'aquest treball és, segons anuncia en el pròleg el mateix Vicenç Villatoro, defensar el "dret a existir" de l'Estat d'Israel i palesar la condemna suplementària que segons ells s'aplica contra aquest estat, un greuge discriminatori que no s'aplica a d'altres actors de la política internacional i que ells atribueixen als "rastres més o menys evolucionats dels vells antisemitismes europeus". Jo hi afegiria un tercer objectiu comú que no és altre que el de presentar l'antisionisme com l'antisemitisme passat pel sedàs del marxisme, o del comunisme, o de l'estalinisme, o del polpotisme, que tot és u, veritat, Rahola?

Podríem classificar el conjunt d'articles que componen aquest treball en tres categories: els de pura propaganda política, els d'intencionalitat històrica, i els reculls d'articles periodístics, la pràctica majoria dels quals participen també del to dels de la primera categoria. El primer grup està integrat per la P. Rahola i la M. Pessarrodona. La primera firma un article que va donant voltes sobre la idea que "allò que és europeu i allò que és palestí es troben en un lloc comú de poderós atavisme i simbologia, [...]en el lloc de la judeofòbia". La segona sembla estar més preocupada per "l'olor de marxisme", per "l'anorreament del poble txetxè a les mans d'un soviètic", en Putin, per l'estalinisme, i per la

República Democràtica Alemanya, una preocupació que és transversal, afectant pràcticament tots els participants d'aquesta obra, però que en el seu cas sembla patològic. En el segon grup hi trobem: en J. B. Culla, la pràctica professional del qual l'obliga a ser més rigorós que la resta de companys de viatge. El seu article es dedica ha resseguir el concepte sionisme a través de la història, un concepte que és qualificat com a "fill de la fòbia antijueva d'Europa"; en P. Bonnín, que desenvolupa un discurs sorprenent sobre la capacitat d'influència del socialisme i del països àrabs en la política internacional. Ara, els units per l'antijudaisme ja no són els europeus i els palestins sinó entre "el socia-

Del 22 de febrer al 8 de març de 2005

cosa que escollir, amb aquest objectiu, una sèrie d'intel·lectuals que tothom sap perfectament que mai no recolzarà la segona opció. A partir d'aquí comença la manipulació de determinades crítiques de José Saramago contra l'Estat d'Israel com si fossin declaracions antisemites (qui és qui confon israelià i jueu?), amanida amb referències hipòcrites a "la dignitat del poble palestí". El que els preocupa és que la judoefòbia (sempre present i mai no reconeguda en l'esquerra europea, segons Pilar Rahola) hagi mutat en "una aversió a Israel", la qual cosa sembla bastant raonable i marca precisament la diferència entre l'antisemitisme i el rebuig de determinades polítiques. Es veu que es tracta d'una gran conspiració mediàtica en la qual són tractats com a resistents uns simples assassins (els milicians palestins), com apunta Vicenç Villatoro, que no es pregunta per què quan aquests mateixos actes són comesos per israelians se'ls anomena "soldats" i no "bojos amb l'ànima plena d'odi". Però tota la retòrica pseudoliberal que caracteritza aquests autors cau pel terra quan hom diu el que tots pensen, és a dir, que els trempa molt el fet que els jueus hagin aconseguit un Estat "precisament allà on els corresponia" i que aquest Estat fa servir la força perquè és "l'únic llenguatge que s'entèn en el Pròxim Orient" (Valentí Puig). La Bíblia i l'espasa, és a dir, el de sempre.

LA NOTÍCIA

Els deliris d'un historiador Joan B.Culla. Israel, el somni i la tragèdia. Ed. La Campana, 2004.

lisme estalinista i els països àrabs del front de rebuig"; i en V. Villatoro, el qual atribueix l'alt grau de posicionament públic favorable a la causa palestina a dos mil anys de prejudici en vers el poble jueu i a l'antioccidentalisme, que veu en l'Estat d'Israel la punta de llança d'occident en el món àrab. El llibre es clou amb el recull d'articles periodístics del V. Martí, que hi aporta 20 articles que supuren odi liberal (en Saramago és un "incendiari estalinista" com en Sadam Hussein i en Pau Viciano un "nacionalcomunista" igual que en Milosevic), i del J. F. Mira que, a través de cinc articles critica, bàsicament, la visió de la història que equipara nazisme i sionisme. I no podem deixar d'estar-hi d'acord perquè és cert que cap esdevenment històric no és idèntic a cap altra. Ara bé, n'hi ha que s'assemblen massa.

La contraportada ens promet un antídot a les visions esbiaixades sobre el conflicte àrabisraelià, però en Culla ens ofereix un carnaval de barroeres manipulacions segons les quals allò que, practicat per un àrab, és terrorisme, practicat per un jueu és activisme; segons les quals, entendre que els jueus tenen dret a romandre (i emigrar massivament i organitzada) a Palestina, però "no necessàriament" a fundar un Estat és una lectura "restrictiva" de la declaració Balfour, mentre la negativa dels àrabs a acceptar la colonització respon a un "maximalisme absolut". Per a en Culla resulta tremendament restrictiu que els fluxos migratoris jueus siguin sotmesos al consentiment àrab i el gran drama de Palestina és que les bones intencions israelianes no han trobat interlocutors a l'alçada (pel fet lamentable que són àrabs). Aquest argument és present vetlladament en tot el llibre, en el qual s'utilitza els adjectius més dramàtics per a referir-se a les tragèdies dels israelians per, a continuació, recomptar amb tota la fredor les baixes àrabs en la mateixa contesa. Però tot això és irrellevant comparat amb aquells moments, tan íntims, en què en Culla s'autoestimula pensant en "la imaginació tàctica, l'anticonvencionalisme i el gust per la sorpresa" que caracteritzen l'exèrcit d'Israel. En el fons hi rau el tort de base que reclamar drets nacionals sobre Palestina per als àrabs és la mateixa cosa que fer-ho per a un poble que hi ha arribat recentment i ha practicat una política demogràfica conscient per a capgirar-ne la correlació política de forces i, sobretot, una ideologia profundament racista que caracteritza Israel com a sinònim de progrés, il·lustració i democràcia enfront de l'obscurantisme i l'absolutisme àrabs.

Josep Maria Solé

Joan Sebastià Colomer

Joan Sebastià Colomer


11 /

AGENDA

Història

Lo Carrasclet, un guerriller del Priorat

Pere Joan Barceló, més conegut per Carrasclet va néixer l'any 1682 a Capçanes, al peu de la Serra de Llaberia. Ja de ben jove va treballar amb el seu pare i el seu germà transportant llenya i carbó per Falset i tota la comarca del Priorat. Aquesta llenya era de "carrasca", és a dir, d'alzina, i per aquest motiu la seva família era coneguda com els carrasquets. Ben aviat es trobà enmig de la guerra de successió i Carrasclet fou nomenat tinent de l'exèrcit fidel a l’arxiduc Carles d'Àustria. Durant aquesta guerra, el pare dels germans Barceló va morir al front de la seva companyia en una acció guerrillera a Móra d'Ebre. En el moment que Barcelona va

Del 22 de febrer al 8 de març de 2005

C U LT U R A

capitular, el Carrasclet es trobava a la localitat de Cornudella, des d'on es va acollir al perdó ofert per Felip V. El 28 de setembre de 1714 va obtenir el perdó i acte seguit es va retirar amb la seva esposa a la casa familiar de Marçà, i es dedicà a fer de pagès. Poc després, Carrasclet va patir un aldarull a Marçà provocat per un tinent de cavalleria, el qual anava a cobrar les contribucions de Felip V, i fou pres, però sobtadament va aconseguir de fugir i s'endinsà cap als boscos de Llaberia. Al cap d'uns dies amagat, va entrar a Falset, on fou de nou pres i on de nou es tornà a escapar i amagar, aquest cop durant un any. Carrasclet va tornar a Marçà desprès que els felipistes incautesin els mobles i les robes de la casa del guerriller, en un acte, sembla ser que per provocar-lo a sortir del seu amagatall. Carrasclet va aconseguir reunir un grup de guerrillers i els van prendre tot als militars, però els deixaren en llibertat, encarregant al tinent del destacament que avisés el comandant de Tarragona. A partir d'aquest fet i durant 3 anys els seus atacs a combois felipistes seran constants.

L'any 1718, el Carrasclet rep la invitació des del Roselló per tal de passar a la Catalunya Francesa i unir-se a l'exèrcit de França organitzat per envair Catalunya amb la finalitat d'aixecar-la contra Felip V. Se li oferí el nomenament de coronel i tota mena de mitjans materials per la lluita, i ell comprengué que calia donar un pas ferm en la lluita contra les tropes opressores: calia passar de ser el guerriller muntanyenc del Priorat a connectar-se amb un moviment de més envergadura. Des d'aquell 1718 fins al 1720 el Carrasclet comandarà la insurgència catalana antiborbònica a les terres de Tarragona, i és aquí on es forjarà la seva fama i llegenda per tot el Principat. Finalment, el 1720 França havia perdut l'interès per Catalunya. Carrasclet va refusar la incorporació a l'exèrcit francès i es va exiliar a Viena, on l'emperador Carles VI li va donar terres a Hongria i una paga de coronel. Va morir en combat a Breisach el Vell el 1743, on va ser enterrat amb honors militars. Jordi Garrigós

FEBRER Dimarts 22 Elx (Baix Vinalopò). Presentació de "Submergidos". 20:30h, Aula Cultural de la CAM. Organitza: Casal Jaume I Dijous 24 València (Horta). Xerrada "Qui guanya amb la Copa Amèrica" amb Maulets. 19:30h, Ateneu Llibertari del Cabanyal. El Masnou (Maresme). Berenar i projecció del documental "Arrels de lluita". 19h, Ca n'Humet. Organitza: Maulets. Barcelona (Barcelonès). Taula rodona sobre l'Operació Estany. 12,30h. a l'Aula de l'Estudiant de la UPF (Ciutadella). Organitza: Plataforma Aturem la Guerra de Girona. Divendres 25 València (Horta). Xerrada sobre l'especulació. 19:30h; sopar i actuació de teatre. 22h, Ateneu Llibertari del Cabanyal. Barcelona (Barcelonès). Festa antifeixista. 23h, KOLP la Fera de Gràcia. Organitza: Gràcia Antifa, KOLP la Fera i Grup Antifa AENA. Alcoi (Alcoià). Projecció de l'entrevista de Monserrat Roig a Ovidi Montllor. 20:15h. Al Club d'Amics de la Unesco. Barcelona (Barcelonés). Projecció d'"Horas de luz" i xerrada contra les presons. 18h, Espai Obert. Organitza: Assemblea contra les Presons. Dissabte 26 València (Horta). "Pintem el Cabanyal, murals contra l'especulació". Després dinar, xocolatada i concert. A partir de les 12h, Ateneu Llibertari del Cabanyal. València (Horta). Concert amb Cesk Freixas i J. M. Cantimplora. 00h, Casal Jaume I de Russafa. Esplugues (Baix Llobregat). Concert per l'autogestió de l'AJ de Sant Andreu amb Igitai-a, Camarada Kalashnikov i altres. 22h, Kan Kadena.

MARÇ Dimarts 1 Barcelona (Barcelonès). Concentració en suport als presos polítics. 20:30h, Seu de Districte de Sants. Organitza: Assemblea de Joves Independentistes de Sants Divendres 4 Alcoi (Alcoià). Inauguració d'una vídeo instal·lació de Gilberto Dobón en homenatge a Ovidi. 20h, Al CCOM. Dissabte 5 L'Alcúdia de Crespins (La Costera). Xerrada: "Dona i precarietat". 20h, Sala Generalitat. Organitza: Endavant Barcelona (Barcelonés). Acte sobre els fitxers policíacs il·legals de seguiment polític. 18h, Cotxeres de Sants. Organitza: Comissió Antirepressiva de Sants i Nominats. Beniarrès (Comptat). I Calçotada Popular. Organitza: Endavant. Barcelona (Barcelonés). Calçotada Popular. Organitza: Casal Independenitsta de Sants. Igualada (Anoia). Xerrada i manifestació antifeixista a Igualada. 17h, Federació Obrera. Organitza: Tomb Antirrepressiu. Diumenge 6 Barcelona (Barcelonès). Xerrada amb motiu del Dia de la Dona Treballadora. 18h, l'AEiG Jungfrau. Organitza: AJ de Sant Andreu. Barcelona (Barcelonès). Manifestació en suport als treballadors de Miniwatt. 12h Plaça Universitat. Organitza: Comitè d’empresa. Vilafranca del Penedès (Alt Penedès). Inici de la setmana “Desmuntem el patriarcat. Construïm alternatives”, amb la cantautora Amaia. Dimarts 8. DIA DE LA DONA TREBALLADORA. Manifestacions arreu dels Països Catalans.

Alacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià:Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp:Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà:Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X, Ateneu Independentista el Cep-CUP Vilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller, Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca, Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona, Ateneu Popular de l'Eixample. Berguedà:Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell: El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume ICarcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPC-UP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida: Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume IOntinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir: Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / Associació Cultural la Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn (C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu Popular Arrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1r. Reus) / Casal Antoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs (Terrassa) / Casal Popular La Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA (Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera (L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C. Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona)


Del 22 de febrer al 8 de març de 2005

/ 12

C O N T R A P O R TA D A

"Tenim molt clar que quan vinguin les màquines, les aturarem" Martí Cirici, Barcelona.-

Entrevista a l'Oriol, membre de l'Assemblea contra el Pla Caufec d'Esplugues de Llobregat L’Oriol participa a l’assembla d’Esplugues de Llobregat que lluita des de fa anys contra el Pla Caufec. Aquest pla és un projecte urbanístic a la falda de Collserola contra el qual una part dels veïns i veïnes d’Esplugues s’han organitzat des de fa anys. L’Oriol explica que el Pla Caufec és un pla urbanístic d'Esplugues que comença fa 12 anys, i té el seu origen en el soterrament de la línia alta tensió que alimenta Barcelona oest i que passa per Collserola fins al transformador de l'Hospitalet, en els terrenys expropiats per fer la línia, que van passar a ser propietat de Fecsa i de l'empresa elèctrica francesa Cauval. Més tard la Generalitat necessitava finaçament per fer Port Aventura i va demanar a Fecsa que hi invertís a canvi de la requalificació del PGM (Pla General Metropolità) dels anys 70 que afectava aquests terrenys, passant de 30.000 a 234.000 m2 edificables, multiplicant per 7,8 l'edificabilitat, i per tant el seu valor. L'excusa que van donar per a la requalificació, afirma l’Oriol, era que es tractava d'una compensació pel soterrament de l'Alta Tensió, que segons l'empresa costa 7.000 milions de pessetes, si bé no existia cap estudi real que ho provés. L'Ajuntament, en comptes d'arbitrar, no va posar cap pega al pla, i fins i tot el va promoure com un bé per a Esplugues. Però el primer projecte d'aquestes empreses va ser qüestionat per la Generalitat perquè incloïa un centre comercial de 90.000 m2, i en el moment d'aprovar-se la llei de grans superfícies la Generalitat volgué fer enrere el vist-i-plau al projecte. Fecsa denuncià la Generalitat al Tribunal d'Estasburg i guanyà el cas: el Tribunal resolgué que l'administració autonòmica hauria de pagar una indemnització immensa per aturar el pla, moment en què la Generalitat es féu enrere i decidí donar via lliure passant el cas a mans de l'Ajuntament. Des d’aleshores diverses entitats d’Esplugues van iniciar una lluita que ha passat pels tribunals i també per informar la població i organitzar diverses mobilitzacions per aturar aquest pla urbanístic.

Quan finalment la Generalitat va donar el vist-i-plau al projecte urbanístic, quin va ser el següent pas? L’empresa Cauval va vendre la seva part a l'empresa Sacresa, del grup immobiliari Sanhauja, conegut per obres com l'Illa Diagonal i implicat també en casos de construccions afectades per aluminosi. Però el pla va quedar temporalment a l’armari, fins que Sacresa el reprèn amb la intenció de dur-lo a terme. Aleshores es forma una coordinadora d'associacions de veïns d'Esplugues per parlar, per una banda, amb l'Ajuntament per negociar els metres quadrats de construcció, zones verdes, equipaments... i, per l'altra, amb l'empresa. Però l'empresa i l'Ajuntament, després de reunir-se amb les associacions, tiren endavant el pla sense fer cas a cap de les demandes veïnals. Vam tenir la sensació que ens havien fet prendre el temps. Es dóna el cas que Sacresa arribà a un acord amb l'Ajuntament per anar fent pagaments a mesura que avancessin les diferents fases del pla. I què vau decidir fer les entitats? Presentar un contenciós administratiu -que ara està a punt de resoldre's, signat per la majoria d'entitats d'Esplugues, ja que el projecte conté nombroses irregularitats, sobretot no respecta els percentatges de zones verdes, equipaments i superfície edificable. El pla va haver de passar per nombrosos departaments de la Generalitat per totes aquestes irregularitats, com el fet que l'Ajuntament fins i tot dóna a l'empresa part d'una zona verda (100.000 metres quadrats), que ja havia estat creada pel pla de Ciutat Diagonal, i després la tornen a donar per fer una altra urbanització, molt brut tot plegat. Finalment es modifica el pla, de manera que el centre comercial previst tingui els accessos més ben situats, i alhora es pretén resoldre la qüestió de l'edificabilitat. És l'"efecte plastilina", com en diu la gent de la coordinadora: es redueix la superfície edificable però es manté la idea del negoci, i així creix l'alçada de les edificacions. D’aquí vénen les dues grans torres de 109 m projectades en el pla actual, a la falda de Sant Pere Màrtir, una barbaritat. Aleshores vam presentar un nou contenciós, aquest amb el suport de molta més gent, tant d'Esplugues com d'Associacions de Veïns de l'Hospitalet, del Baix Llobregat, FAVB, CONFAVC... tot i que cal dir que algunes d'Esplugues marxen per pressions o per fidelitats partidistes. El problema és que ara el contenciós no serà vinculant, el primer encara està pendent de sentència i el segon just ara comença a tramitar-se. No arribarà a temps.

El pla ara ja ha passat tots els tràmits administratius i només està pendent de la llicència d'obres. Poden començar quan vulguin. Ara, però, és quan s'ha fet un informe pericial que demostra que el cost del soterrament és de 1.000 milions de pessetes, molt inferior al que deien, i a més el volum de negoci que en treuen és molt superior al que van dir, les xifres són molt més grans del que la Coordinadora pensava. A més de la via judicial, quines mobilitzacions s'han fet? En primer lloc hem intentat engegar una dinàmica informativa sobre què és el pla Caufec, ja que els veïns no el coneixen. Vam fer uns plafons amb la informació i els motius de l'o-

El Pla Caufec suposarà una de les operacions urbanístiques més especulatives dels darrers anys posició al pla, hem fet tríptics, fulls informatius, cartells... No es coneix tant com voldríem però és un tema del qual se'n parla. I ara que la gent ja ho coneix una mica més, des del setembre hem començat a fer accions més vistoses. Cada setmana intentem fer-ne una, hem tallat l'autopista que connecta amb la Diagonal al seu pas per Esplugues; hem fet talls en vies d'accés, amb què hem volgut simular els efectes que tindrà el trànsit de les avingudes de 2 i 3 carrils, per a 15.000 vehicles que es preveu que desembocaran a Esplugues; fem actes com campionats de futbol, on pugui participar gent gran o nens; berenars actius; anem a les fires o festes que hi ha com la Festa Major o el Carnestoltes... Busquem mètodes originals, simpàtics, que no sigui la típica mobilització de gent jove amb una estètica determinada, hem aconseguit la participació de gent molt diferent, s'han apropat persones

Tornant d’una mobilització, els mossos ens van agredir i ara els hem guanyat el judcici grans, etc. Hi ha un grup més implicat que fa cada acció i es crida a la resta de gent a participar-hi, i estem tenint bona resposta dels veïns. Quina mena de resposta heu trobat a aquesta dinàmica? Repressiva. Per exemple en la passada fira de Santa Llúcia, organitzada per entitats de cooperació, l'Ajuntament va denegar-nos el permís, quan de fet no ho podia fer perquè la fira no l'organitzaven ells. També ens han intentat silenciar: vam tenir molts problemes amb l'Ajuntament, que ens arrencava tots els cartells, tot i que els enganxàvem amb celo i fèiem una instància, cosa

que no fa ningú, i a nosaltres ens els arrencaven tots, i hi tornàvem. Vam entrar en una dinàmica de molta crispació a Esplugues fins que al final ja es van adonar que era massa descarat i ara ens els respecten. Vau patir fins i tot detencions i un judici. Sí, el 20 novembre passat vam fer una roda de premsa davant la seu de la immobiliària Sagresa, a davant l'Illa Diagonal, i després una acció de plantar arbres secs amb ciment per denunciar l'efecte que tindrà el pla en el medi. Tot plegat sense incidents, davant la presència policial, amb Mossos, Guàrdia Urbana i policies secretes. En tornar amb el Trambaix, a l'estació de can Rigalt, el tramvia es va aturar i van pujar fins a 4 parelles de Mossos, que van obligar a baixar un grup de persones, dient que se'ns enduien a tots a comissaria per identificar-nos. Van rodejar-nos a tots i quan van arribar reforços van començar amb cops, estirant els cabells, empentes i donant puntades a tres nois. Al final dos nois van ser detinguts. En el judici els demanaven, per un delicte d'atemptat i un de lesions, 2 anys i 6 mesos a un, i a l'altre 1 any i mig, més una pena multa de 40 dies per una falta. Un mosso deia que s'havia trencat el dit per tres llocs. El judici va ser el gener. El primer es va suspendre perquè el forense que havia de certificar la "lesió" del mosso no hi era. En el segon judici al final els mossos ho van fer molt malament. El primer, un sergent, va fer tota una declaració plena de mentides però coherent, però quan van anar sortint els altres es van començar a contradir, a dir incoherències... Al final, entre això i una cinta on es podia veure com els Mossos els agredien, estiraven cabells, donaven puntades de peu -cosa que tots havien negat- i en canvi l'agressió dels joves no es veia per enlloc, el propi fiscal va acabar demanant l'absolució. Ara ha sortit la sentència i els han absolt, i presentaran una denúncia contra els policies per fals testimoni. Què penseu fer de cara al futur? Tenim molt clar que quan vinguin les màquines les aturarem. Des de la coordinadora s'ha demanat una solució raonable, que s'hi incloguin equpaments i més pisos de protecció (en 25 anys a Esplugues se n'han fet només 40), però l'Ajuntament no té cap intenció de fer-hi res. Nosaltres des de l'assemblea fem accions no violentes, si ens volen treure que vinguin a buscar-nos, ja que hi ha gent molt diferent, gent jove i gent gran a l'assemblea, però a les xerrades que hem fet arreu demanem que es facin accions autònomes de suport així que comencin les obres, que seran molt benvingudes. El que farem és convocar allà mateix quan entrin les màquines i al cap d'un temps de reacció fer alguna moguda més gran.


Accent 52