Issuu on Google+

Periòdic popular dels Països Catalans

154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009

DISTRIBUCIÓ GRATUÏTA | PUBLICACIÓ QUINZENAL D’ÀMBIT NACIONAL | 5.000 EXEMPLARS WWW.LACCENT.CAT

Presentació de la candidatura a Barcelona

>> Editorial / Internacional 11 / Contraportada

La crisi s’acarnissa en els més febles

L'atur als Països Catalans ja fregava el 20% de la població activa en acabar el primer trimestre d'aquest any. Però si ens fixem en les dades en la població immigrada, el percentatge d'aturats ja ha superat el 30%. Precisament són els sectors més indefensos com els treballadors estrangers els que estan patint més durament les conseqüències de la crisi. També són ells els que tenen més problemes per continuar pagant hipoteques. A més, quan la població que està sent més afectada per l'atur recórrer als Bancs d'Aliments, cada cop els troba més buits per l'augment de la demanda. >>En profunditat 8 i 9

Reviscola la “societat civil” La crisi del sistema de partits i el desprestigi que la politica institucional ha patit els darrers anys ha promogut un reviscolament de l’anomada “societat civil”, que per mitjà de plataformes o amb iniciatives com la Casa Gran del Catalanisme pretenen capitalitzar el descontent. >> Països Catalans 4

Perpinyà es prepara per a unes noves eleccions Els propers 21 i 28 de juny se celebraran a Perpinyà les noves eleccions municipals, després que les últimes (març de 2008) fossin anul·lades tant per la via administrativa com per la penal a causa d'un frau electoral. L’exalcalde de la ciutat i candidat de la UMP, JeanPaul Alduy, ja ha anunciat que s’hi tornarà a presentar; la seua implicació en el frau electoral l’obligarà a enfrontar-se a altres candidats de dretes. >>Països Catalans 7

L’Afganistan torna a la realitat La missió “humanitària” d’occident a l’Afganistant s’ensorra davant la realitat d’una guerra cada cop més cruenta i d’un règim cada cop menys democràtic, com denunciar l’Associació Revolucionària de Dones de l'Afganistan, RAWA. >> Internacional 12

MONOGRÀFIC Una mirada al Sònar El Festival de Música Avançada i Art Multimèdia, també conegut com el Sònar, se celebra a Barcelona des de 1994. Quinze anys i setze edicions després és hora de preguntar-se on rau l'èxit d'aquesta iniciativa organitzada per l'empresa Advanced Music i que ha aconseguit un gran ressò mediàtic a més del prestigi entre la crítica i els aficionats. Al monogràfic de L’ACCENT repassem algunes de les dades d’aquest festival. >>Pàgina 14

Cataluña/Espanya Després del ressò de La Pilota Basca, els catalans no han volgut ser menys; recentment s’ha estrenat el film que pretén ser termomentre de les relacions entre el Principat de Catalunya i la resta de l’Estat. Hem anat a veure-ho. >> Cultura 15

AQUIL·LES RUBIO PÀG.2 // XAVIER GISPERT PÀG.2 // VICENT COMPANY PÀG.3 // MONTSE VINYETS PÀG.7 // RAÜL MORENO PAG.14 // LLORENÇ BUADES PAG. 16


02OPINIÓ

PUNT DE MIRA

El vel descobert AQUIL·LES RUBIO ALACANT

Aquesta matinada, com ja ens van habituar en altres èpoques que pel que es veu no han estat superades, els tribunals espanyols han anul·lat la llista d'Iniciativa Internacionalista. En l'escrit dels advocats de l'estat, que he tingut la voluntat i l'estómac de llegir, el ponent s'ufana d'haver produït el "levantamiento del velo" (sic) sobre les veritables intencions dels candidats, avalistes i representants provincials d'Iniciativa Internacionalista. El que no sap l'ínclit jurista és que l'únic vel que ha descobert ha estat, precisament, el del caràcter feixista de l'estat al qual representa. La llista és "formalmente conforme con la legalidad y con el Estado de Derecho y, sin embargo, materialmente engañosa y defraudadora de sus normas, ocultando la verdadera finalidad de burlar los fundamentos de una sociedad democrática". Nyas coca, que diem a Alacant. No només hem de complir amb la legalitat, cosa que la candidatura fa, sinó ser lacais d'aquesta democràcia mutilada. I com es pot demostrar que volem burlar la democràcia espanyola? Doncs perquè "está compuesta por militantes de diferentes partidos y organizaciones políticas, sociales y sindicales de la izquierda radical e independentista, asentadas en diferentes comunidades autónomas". A banda de carregar contra militants de valuosa experiència com Nines Maestro, Doris Benegas o Alfonso Sastre, l'escrit de la Fiscalia pretén destapar les relacions entre el món de l'esquerra abertzale i totes les persones que hem participat en la gestació d'II. Són proves incriminatòries, que descobreixen els "vínculos estrechos" entre la candidatura i l'esquerra abertzale, i certifiquen el veritable motiu de l'anul·lació de la candidatura: el de l'"afinidad ideológica". Primer vingueren a buscar els comunistes... que va deixar escrit Martin Niemöller. Podeu llegir l'informe, i us espantareu. Una va signar per internet un manifest demanant la llibertat d'Arnaldo Otegui; l'altre va assisitir a diverses manifestacions, i el de més enllà es carteja amb un pres polític. Jo mateix, que sóc representant provincial, he demanat el vot en repetides ocasions a candidatures il·legalitzades, vaig participar a la marxa pels presos polítics catalans a Picassent del 2006, i vaig acudir en 2007 a una xarrada d'Iñaki Gil de San Vicente. Aquest és el vel que descobreix l'Estat espanyol. El del seu propi feixisme, el del control policial, el de la vulneració dels elementals drets democràtics, el de la cacera de bruixes i l'estat d'excepció.

DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 154

COL·LABORACIÓ

XAVIER GISPERT ZEGRÍ

Em fa vergonya confessar-hho

Sóc jove i, per tant, L'ACCENT és un dels pocs projectes populars impulsats des de l'esquerra independentista que he vist caminar des dels seus primers dies. I en els seus inicis, com ara, les crítiques eren molt dures. L'esperit autocrític (i sovint d'auto flagel·lació) que patim els i les catalanes m'ha embrancat sovint en airades discussions en defensa i en contra de L'ACCENT. Sempre des del convenciment que un projecte comunicatiu com aquest és necessari. I possible. He carregat contra L'ACCENT i la seva política informativa, i he acusat els seus redactors i redactores de crear un producte d'autoconsum, sense prou capacitat per complir la funció d'altaveu dels moviments populars dels Països Catalans. He escopit contra determinats "vicis" del periòdic popular que vol ser L'ACCENT, i he envestit amb duresa contra alguns criteris periodístics utilitzats a vegades pels membres del rotatiu. Així, com a militant i membre del gremi periodístic (un entorn, per cert, molt abocat a vomitar opinions "sobre el que sigui") no he dubtat ni un moment a mofar-me d'alguns titulars i portades del periòdic, remarcant els errors propis d'un producte amateur o les obsessions inherents a tot activista revolucionari que pretén difondre les seves idees. No és menys cert, però, que en altres ocasions he defensat aquest projecte a tot arreu i com si fos el meu fill, apel·lant a la seva coherència i bona voluntat, així com a les millores substancials que jo, des del meu pedestal de crític universal, he pogut (o volgut) valorar.

A més, L'ACCENT ha suscitat sempre en mi una profunda esperança de poder gaudir algun dia d'un vertader òrgan de difusió per a les lluites i reivindicacions que dia rere dia recorren el nostre territori. Les comparacions són odioses, però el cert és que he arribat a comparar L'ACCENT amb els mil i un projectes comunicatius que desperten la meva simpatia. I, tot i així, segueixo percebent en L'ACCENT la major proximitat a la justa dosi de coherència política i de capacitat revolucionà-

“L'ACCENT,des del meu pedestal de crític universal,creix en quantitat i qualitat al mateix ritme que ho fem nosaltres.Un periòdic que ens necessita i que necessitem”

ria que cerca tenir aquest periòdic, per mi encertadament, amb l'objectiu d'aconseguir ser allò que vol ser: un projecte diferent, popular i alhora militant, atent a totes les injustícies que es cometen, i al servei dels moviments socials dels Països Catalans. Un projecte sense embuts i sense vergonya, tant ansiós de plasmar els conflictes del nostre país, com també valent per plantejar-ne les possibles sortides. I també com a valor afegit, el fet de ser una eina que es nodreix i nodreix a l'esquerra independentista i als moviments populars. L'ACCENT, crec des del meu pedestal de crític universal, creix en quantitat i qualitat al mateix ritme que ho fem nosaltres. Un periòdic, per tant, que ens necessita, i que necessitem (L'ACCENT no és res sense nosaltres, i nosaltres podem ser molts més amb L'ACCENT). Una eina, per tant, que hem de saber aprofitar, difonent-la als nostres barris, embustiant-la casa per casa, distribuint-la en mà al carrer o fomentant punts estratègics de distribució. És per tot això, que em fa vergonya confessar-ho: ara, als meus 25 anys de vida, he fet el pas de subscriure'm a L'ACCENT. Trist que no ho hagi fet abans i un bon consell per a qualsevol. Especialment, per aquells i aquelles que us hagueu interessat per aquest text fins a la darrera línia i encara no hi estigueu subscrites. (Continua a la pàgina 5, a baix).

*Periodista i militant de l'esquerra independentista

COL·LABORACIÓ Santa demagògia per la glòria d'Espanya CESK FREIXAS*

Òbviament, aquests són dies tristos pels defensors de les llibertats. L'Estat espanyol ha il·legalitzat la candidatura Iniciativa Internacionalista La Solidaritat entre els Pobles per a les properes eleccions europees. Ho han fet sense miraments, sabem a tra-

L’ACCENT és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 154. Tirada: 4.000 exemplars Número de dipòsit legal:L-1014-02.La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció València: CarrerMaldonado,46 baixos,46001 València Redacció Barcelona: Carrer Tordera 34 baixos, 08012 Barcelona Adreça electrònica: ppcc@laccent.cat Subscripcions: 646 98 16 97 Distribució: 615 54 47 15 Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció. Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés, Aure

vés de quina lògica. Però, sense cap mena de dubte, no ens podem quedar de braços creuats. Han il·legalitzat una candidatura i, amb ella, milers de vots. Han il·legalitzat el meu vot i el de tants altres que, el proper mes de juny, haguésSilvestre i Arnau Urgell. Països Catalans: Joan Buades,Martí Cirici,Guillem Colom,Laia Creus,Pep Giner, Andrés González, Irene Jaume, Pere Habet, Francesc Miralles, Miquel Serra, Aure Silvestre, Arnau Urgell i Bel Zaballa. Opinió: Joan Teran. Economia: Àlex Tisminetzky.IInternacional: Ausiàs Alminyana,Laia Altarriba,Marc Lamarca i Manel López.CCultura: Joan Ballester, Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, Aurora Mora, Felip Pineda, Hèctor Serra, Josep Maria Soler, Pau Tobar. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Andreu Ginés.CCoordinació gràfica: Oriol Clavera.IIl·lustracions: Joan Carbonell, Roger Ferriols. Distribució: Guillem Romero Senent. Han col·laborat en aquest número: Cesk Freixas, Aquil·les Rubio, Xavi de Gispert, Elisenda Bermejo,Vicent Company, Raül Moreno, Borja Català.

sim anat a votar per la solidaritat, la llibertat dels pobles i les persones. Iniciativa Internacionalista és un perill per la unitat de qualsevol estat occidental. I dic que és un perill perquè posa en dubte el funcionament de les democràcies capitalistes, en qüestiona la seva validesa i, el que és més important, en proposa un model basat en la justícia radical, la igualtat, l'autodeterminació de cadascú de nosaltres per enfortir-nos com a col·lectiu, en benefici dels nostres drets i en pro de la supervivència dels pobles. Perquè, cal recordar-ho, seguim triplement oprimits; nacionalment, socialment, patriarcalment. Rubalcaba deixava anar la tonteria més gran de les últimes setmanes: o esteu amb les bombes, o esteu amb la democràcia. La demagògia va barata, fins i tot hi ha qui n'ha vist comprar als corredors del Congrés. Curio-

sa democràcia, la d'Espanya, que utilitza el poder judicial subjectivament, al servei dels interessos de l'espanyolisme més ranci. Condemno el terrorisme d'Estat que posa la por al cos de la gent. Que escoltin la voluntat popular. Perquè s'estan equivocant. Quilòmetres enllà, mor Mario Benedetti. I a mi em sembla que sempre es moren els mateixos, els bons, els imprescindibles; ¿per què mai no es moren els dolents? Il·legalitzeu-me a mi també, perquè el proper 7 de juny exerciré el meu dret a vot. Il·legalitzeu-nos a tots; visca els pobles, la solidaritat, l'internacionalisme. Visca la terra! *Podeu llegir el text al bloc d’en Cesk, Qui sap si la tendresa


OPINIÓ 03

L’ACCENT 154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009

VICENT COMPANY I SANCHO*

COL·LABORACIÓ E D I T O R I A L

Valldigna som i serem, tres anys a la catosfera

L'11de maig la web mare del projecte en xarxa "Valldigna som i serem" feia 3 anys, però la gènesi data concretament d'un any abans (febrer de 2005), quan reunits a l'epicentre del Vall (Benifairó) i en plena lluita i dedicació a aturar el desgavell de la línia d'alta tensió que passa per les nostres contrades, decidíem fer quelcom per tal de crear un fort aparell mediàtic i de producció cultural, que fos capaç d'enfrontar-se a la disbauxada política cultural impulsada des de la Fundació Jaume II "El Just". Es aleshores quan aprofitant el concurs de Fesinternet de la Generalitat principatina, creem el primer bloc del diari digital encaminat a hemerotecar el moviment social sorgit a la Valldigna, i engegar una fundació dicotòmica en contingut a l'esmentada, que inicialment batejàrem com n'Elisenda de Montcada, fent clara referència a la segona esposa del rei català que dóna nom a la fundació de la Generalitat. L'any següent, l'11 de maig concretament, i després de donar suport a la Fundació Punt CAT, engeguem una de les primeres webs .cat del sud del país www.valldigna.cat, ara en celebrem l'aniversari a la xarxa. Els objectius inicials quedaven definits en la primera trobada del 2005. La difusió de la cultura i llengua catalana a la Valldigna, la promoció i difusió d'artistes valldignencs en totes les vessants de l'Art; esdeveniru un fòrum permanent social, polític i cultural a la comarca; i preparar un teixit en xarxa fluït i sòlid en contingut com a base d'una futura fundació que miraríem de crear una vegada aconseguirem vèncer les amenaces territorials en les que ens veiem immersos. Sobre l'últim objectiu us he de dir que aviat ens vam adonar de les dificultats tècniques i burocràtiques que acompanyaven la seua creació, (ja que

La promoció de la música catalana ha estat un degoteig constant des de l'inici col·laborant o promovent concerts com el Festivern de Benifairó, les tres edicions Més que rock, el Rock on Barx, la festa de la Colla de Dimonis "Fem Fredat" de Simat o el disseny d'un cicle de cantautors al Monestir de Valldigna, que va tenir el seu inici el passat 9 d'octubre amb el patrocini de la regidoria de Cultura de Simat. Poetes com les valldignenques Encarna Sant Celoni i Èlia Saneleuterio o les saforenques Maria Josep Escrivà, Teresa Pascual o Christelle Enguix i d'altres han ocupat tribuna en els diferents actes convocats. I Obra gràfica de Paco Alberola cedida al projecte diferents autores com Isal'estat les té regulades per llei) desesti- bel Canet o Núria Cadenes han presenmant la idea i reconduint el projecte. tat les seues obres literàries. Els pintors benifaironers Paco AlbeI també us he de confessar que la batalla en contra d'Iberdrola la vam per- rola i Toni Alvarez amb altres artistes dre, tots plegats, quan la traïdora sig- han exposat i cedit imatges per tal de natura dels nostres batlles i la inter- poder ser utilitzades com a imatge venció de les forces públiques al servei pública del projecte i cineastes vallde l'Estat i dels interessos econòmics, dignencs com els germans Carles i Sanpermeteren el pas d'aquesta autopista tiago Estruch han pogut difondre la seua obra en diferents activitat disenergètica pels nostres termes. Des d'aleshores el projecte en xarxa senyades per tal fi. ha estat una realitat, acompanyada per un seguit d'iniciatives culturals promo- Denúncia i pressió gudes i convocades des de la xarxa i que a la classe política han comptat amb la col·laboració, patro- L'any 2005 quan la Mancomunitat de cini i/o recolzament d'institucions i la Valldigna va pretendre nomenar entitats com els Ajuntaments de Beni- l'actual president de la Generalitat fairó i Simat de La Valldigna, la Fun- valenciana, Francisco Camps "Amic dació Jaume II "El Just", l'Associació de Valldigna", des del projecte vam proVeïns de la Valldigna de Tavernes, Vall- moure un manifest i promoure la seua digna Accessible, els Grups de Muntan- signatura per tal de rebutjar l'atorgaya "Valldigna" i "Viarany", així com el ment del guardó a qualsevol polític, Centre Excursionista de la Valldigna. mercè al qual aturararem la intenció Podeu comprovar-ho visitant tot un inicial. seguit de blocs enllaçats al projecte, creUn futur esperançador per fer reaats per tenir un seguiment i continuï- litat una Valldigna en xarxa que aviat tat posterior. tindrà nova imatge i nous continguts Poesia,literatura,música i cinema: criatures virtuals de n'Elisenda

LAIA ALTARRIBA I PIGUILLEM

Per un espai televisiu propi La Xarxa de Consumidors amb Llengua ha impulsat una campanya adreçada al Ministeri espanyol d'Indústria, Turisme i Comerç per reivindicar que les televisions en llengua catalana es puguin veure a tot el territori lingüístic. Els impulsors animen tothom a enviar una carta al ministre responsable perquè ho faci possible. Els impulsors de la campanya alerten que aviat només es podrà veure la televisió alls Països Catalans sota administració espanyola a través de la TDT. El sistema digital permetrà la recepció de més canals de televisió, cosa que suposarà que "enlloc de proporcionar que les principals televisions en català

es vegin a tot el territori lingüístic, farà que cada cop quedin més empetitides i sense possibilitat d'anar més lluny de l'àmbit autonòmic o local". En el panorama televisiu per al salt digital, lamenta la campanya, "la reciprocitat en la recepció de canals entre Catalunya i el País Valencià és gairebé impossible en aquests moments; a Catalunya del Nord tallen les televisions del Principat; els acords entre Catalunya i les Balears seran de mínims, i de la Franja de Ponent no se n'ocupa gairebé ningú". La justificació per donar suport a la petició és que "cal un espai televisiu propi en català si no volem ser un poble

*Professor de música i membre impulsor de www.valldigna.cat

FULLEJANT i una llengua residual". Les cartes enviades, però, toparan amb un Govern a Madrid que malgrat les bones paraules i les maneres refinades, no s'ha caracteritzat precisament per escoltar les reivindicacions catalanes, sinó que més aviat. Així que, al marge de la necessitat de campanyes com aquestes i d'aprofitar les esquerdes que es puguin trobar en el sistema, el reforçament dels mitjans propis continua sent una recepta indispensable per garantir el futur de l'espai català de comunicació. Tot i que també és cert que la televisió no és pas un dels sectors de la comunicació on sigui més fàcil construir aquestes alternatives.

Democràcia o estat de dret? Finalment el Tribunal Suprem ha anul·lat la candidatura d'Iniciativa Internacionalista a les Eleccions Europees. Amb aquesta sentència, i en espera de la resposta al recurs presentat al Tribunal Constitucional per la candidatura, queden negats els drets de representació política de milers de persones. De tots aquells sectors de l'esquerra anticapitalista que, arreu de l'Estat, veuen en Iniciativa Internacionalista la única opció que s'enfronta obertament a la negació dels drets nacionals i socials exercida sistemàticament per l'Espanya "democràtica". També queda negat el dret a l'acció política institucional de persones com Alfonso Sastre, Doris Benegas, Josep Garganter i d'altres.Sastre ha comès el greu delicte de representar la independència intel·lectual, el compromís contracorrent que la major part dels seus col·legues eviten per covardia, per interés o per estupidesa. Benegas ha comés el delicte de defensar els drets nacionals de Castella i de la resta de nacions que viuen sota el jou espanyol. Garganter ha comès el delicte de significar-se en la lluita dels treballadors de TMB per unes condicions de treball acceptables. Cap d'aquests delictes no està tipificat i aquestes persones estaven -ja no ho estan, si el recurs no hi posa remei- en ple ús dels seus drets civils i polítics. Naturalment, la qüestió jurídica sobre la fonamentació de la sentència queda en un segon pla davant de qüestions que afecten als més elementals drets democràtics, però és interessant tenir presents els arguments de la sentència per comprendre fins quin punt a l'Estat Espanyol "democràcia" i "Estat de dret" no tan sols no són la mateixa cosa si no que són completament antagònics. Són, en definitiva, arguments que la premsa espanyola ja havia suggerit, com sol passar, als tribunals i que tenen a veure amb la definició ideològica de la candidatura: que Doris Benegas va assistir al funeral d'un parlamentari d'HB i en alguns actes d'aquesta organització, que per proximitat ideològica la candidatura pot ser referencial pels votants de l'esquerra abertzale -es tracta d'evitar que votin el que sigui a tota costa-, que Alfonso Sastre fou número tres per ANV a Guipúscoa -també il·legalitzada-, etc. Finalment resulta que la candidatura és "formalment" legal però "materialment" enganyosa. Tot un exercici de filosofia especulativa que és la conseqüència necessària d'una llei -la Llei de Partits- antidemocràtica, formalment i materialment, l'oposició a la qual és precisament part del contingut de la candidatura. Finalment no tenen dret a presentar candidatures les persones que expressin opinions afins a les expressades tradicionalment per l'esquerra abertzale i no tenen dret a vot aquells que ja han votat anteriorment l'esquerra abertzale i volen continuar votant opcions coherents amb la seva ideologia. La Llei de Partits estableix l'existència de delictes d'opinió des del moment que accepta "afinitats ideològiques" com a fonament de la il·legalització de candidatures. No val l'argument que diu que l'ambigüitat del seu redactat pot conduir a una extensió generalitzada del seu ús. Això no passarà. Seran aquells que lluiten contra Espanya i contra el capital els que en patiran les conseqüències. I això no passarà en un futur hipotètic en que se'n faci un mal ús. Això passa ja.


DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 154

04PAÏSOS CATALANS

L’APUNT

El futur de la PDD: una incògnita ABEL CALDERA BERGA

La Plataforma pel Dret a Decidir (PDD), nascuda al caliu del procés d'aprovació del nou estatut, ha estat la més reeixida de totes les plataformes organitzades a l'exterior dels partits polítics. La seva notorietat, adquirida en les mobilitzacions de centenars de milers de catalans, també provocà que el conflicte intern viscut des de la primavera del 2008 hagi saltat als mitjans de comunicació. Precisament, la relació amb els partits polítics és una de les moltes causes d'aquest conflicte. Per una banda, el sector encapçalat per Mònica Sabata apostava per actuar de manera coordinada amb els partits, mentre que el sector encapçalat per Elisenda Romeu apostava per una actuació al marge. La divisió, escenificada en una assemblea a Girona el 15 de juny de 2008, va acabar amb l'elecció de dues juntes paral·leles que es reclamaven legítimes. La repercussió d'aquesta divisió provocà que fins i tot la Generalitat intentés iniciar un procés de mediació entre ambdós sectors. Aquesta mediació arribà a produir fins i tot un document de bases per iniciar una reunificació, però el procés quedà truncat al desembre enmig d'acusacions mútues. Aleshores, el passat febrer, la junta encapçalada per Elisenda Romeu inicià un procés judicial per tal que se la reconegués com a legítima, en resposta al fet que la junta encapçalada per Mònica Sabata s'inscrigués al registre d'entitats de la Generalitat. Aquesta inscripció fou paralitzada un mes després per la pròpia administració a l'espera de la resolució judicial. El 4 d'abril passat dimitia Jaume López, president de la PDD encapçalada per Mònica Sabata, argumentant la incapacitat de poder arribar a una solució del conflicte, i deu dies després, el 14 d'abril, se celebrà el judici per a dirimir quina de les dues juntes és la legal. Fa pocs dies es donà a conèixer la sentència, que declara nul·la l'assemblea de Girona, i per tant l'elecció de la junta representada per Mònica Sabata. A hores d'ara, la justícia espanyola reconeix només la junta anterior, dominada pel sector representat per Elisenda Romeu, i insta a la repetició de l'assemblea. El conflicte entra en una via plena d'incògnites: mentre al web del sector Romeu continuen els atacs contra Mònica Sabata, al web del sector Sabata només hi podem llegir "Estem decidint què hi posem, disculpeu les molèsties".

Artur Mas abans de ser president construeix la seva Casa Gran

Oh benvinguts, passeu passeu...

CiU, PSC i ERC creen els seus projectes de plataformes electorals i d'idees més enllà dels partits: la Casa Gran del Catalanisme; Catalunya, causa comuna; L'Àgora de l'Esquerra ABEL CALDERA BERGA L'esgotament del sistema de partits del Principat ha tingut com una de les primeres conseqüències l'emergència de plataformes polítiques que van més enllà dels seus aparells i disciplina interna. Algunes d'aquestes plataformes han sorgit per iniciativa d'organitzacions socials i militància política de base, mentre que d'altres han estat impulsades obertament pels mateixos partits.

L'actual sistema català de partits polítics està marcat per la tradició dels grans partits de masses europeus i per una llei electoral de llistes tancades que fa imprescindible uns partits disciplinats i ben travats a nivell intern. El referent organitzatiu del PSUC de l'antifranquisme és encara avui manual de referència dels qui governen la vida interna dels partits actuals. Anar més enllà d'aquest sistema per tal de recollir nous votants és una estratègia que ja va posar sobre la taula Pasqual Maragall a finals dels noranta. Un cop clausurada la seva etapa com a alcalde de Barcelona, i durant el recés de Roma on medità l'estratègia per conquerir la presidència del govern autonòmic, llançà primer la idea d'un Partit Demòcrata català com a estratègia per ampliar la base social del PSC. Rebutjada aquesta idea per la resistència del partit, aleshores Maragall posà en marxa una plataforma al marge del partit, Ciutadans pel Canvi. Aquesta plataforma pretenia recollir i orga-

nitzar els sectors socials de centreesquerra que no s'identificaven plenament amb el PSC en vistes a derrotar electoralment el pujolisme governant. Si bé les eleccions de 1999 no van permetre derrotar el pujolisme, sí que van donar a conèixer Ciutadans pel Canvi a amplis sectors de la societat catalana. Tot i així, l'experiència també va reportar moltes friccions entre dues formes diferents de concebre l'organització política. Mentre el PSC ha estat sempre l'aparell partidista més important i disciplinat del Principat, Ciutadans pel Canvi representava un model volgudament anglosaxó d'àgora de notables, sense pràcticament base social. El 2003 i 2006 es va tornar a repetir la fórmula, però amb una influència cada cop més reduïda de Ciutadans pel Canvi.

“Anar més enllà del sistema de partit ben travat internament per tal de recollir nous votants ja ho va posar sobre la taula Maragall a final dels 90”

La Casa Gran del Catalanisme

La fórmula va ser recollida anys més tard per una CiU ja a l'oposició. El 20 de novembre de 2007 Artur Mas llançava la idea de la Casa Gran del Catalanisme en una multitudinària conferència al Palau de Congressos. La idea de Mas era eixamplar la base electoral de CiU tot recollint sectors desencantats d'ERC per la seva política al sí del tripartit. Alhora, es presentava com un intent de renovar els objectius del catalanisme després del marasme polític que suposà un nou estatut nascut pràcticament mort.

Tàcticament, la Casa Gran representà la resposta de CiU al creixent moviment sobiranista, i un moviment de CDC per crear un àmbit d'acció alliberat del moderantisme del soci menor de la coalició. L'estratègia seguida fou la de recollir l'adhesió de personalitats del catalanisme d'un perfil transversal. El retorn d'Àngel Colom del seu "exili" a Casablanca i el nomenament d'Agustí Colomines com a president de la Fundació Trias Fargas foren l'impuls inicial d'un projecte que molts determinaven encarat exclusivament a recuperar el terreny perdut per a les eleccions estatals de març de 2008 però que s'ha demostrat com una estratègia a mitjà termini per recuperar la presidència de la Generalitat de dalt.

nisme moderat que renega del sobiranisme en seria l'objectiu públic principal. Alhora, la necessitat de donar un espai d'actuació a la vella guàrdia catalanista del PSC per evitar un nou cas Maragall és l'altre ingredient definitori d'un projecte que fins ara ha actuat per a contrarestar mediàticament les declaracions provinents de la Casa Gran.

“Mas crea la Casa Gran per renovar els objectius del catalanisme després del marasme de l'Estatut i per tornar a la Generalitat”

Catalunya, causa comuna

Els altres partits, de manera reflexa, també s'han afanyat a construir les seves cases grans, tot i que amb menys ressò mediàtic. El PSC llançà l'estiu passat el projecte de Catalunya, causa comuna. Aquesta proposta, continuadora dels debats de Nou Cicle, està encapçalada per l'històric Raimon Obiols. Causa comuna, com totes les plataformes d'aquest caire, respon tant a condicionants externs com interns. La voluntat de contrarestar l'efecte de la Casa Gran i resituar el PSC dins el debat catalanista atorgantse la representativitat del catala-

L'Àgora de l'Esquerra

Després de l'experiència de Sobirania i Progrés, eclipsada per l'èxit de la Plataforma pel Dret a Decidit, ERC, per boca del seu president Joan Puigcercós, també plantejà la seva contraproposta a la Casa Gran. Durant la Nit Irla -instituïda enguany per lliurar els premis de la Fundació Irla, vinculada al partit, Puigcercós va anunciar la creació de l'Àgora de l'Esquerra per atraure els sectors més catalanistes del PSC i ICV i fer forat en l'electorat d'esquerres. És a dir, reforçar fora dels murs del partit l'aposta estratègica d'ERC pel tripartit. La proposta havia de ser presentada el passat 16 d'abril en una conferència a l'Auditori, però fou eclipsada per la intervenció de Josep Lluís Carod-Rovira amb l'anunci que renunciava a tornar-se a presentar com a candidat a la Generalitat i passant el relleu a Joan Puigcercós. L'anunci, i el rebombori posterior provocat per l'article de Carretero, han situat en un segon pla mediàtic l'Àgora de l'Esquerra.


L’ACCENT 154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009

PAïSOS CATALANS 05

La “multa històrica” a Ascó equival només a 25 dies de facturació

ARNAU URGELL RIPOLL

El Ministeri d'Indústria espanyol ha multat en 15,4 milions d'euros la central nuclear d'Ascó II per la fuga de material radioactivitat ocorreguda el novembre de 2007. Es dóna la circumstància que la sanció correspon a 25 dies de facturació mentre que la incidència la van ocultar durant quatre mesos. Tot plegat amb el debat obert de la renovació de les llicències de les tres centrals del Principat -Vandellòs II, Ascó I i Ascó II- que s'han de decidir el 2010 i 2011.

Fa poc més d'un any, concretament l'abril de 2008, Greenpeace denunciava que s'havia produït una fuga de material radioactiu de la central nuclear d'Ascó II, una de les quatre encara actives al conjunt dels Països Catalans. L'incident -o el cúmul d'incidències per ser més exactess'havia produït quatre mesos enrere i la direcció de la central ho havia amagat. L'organització ecologista en va tenir coneixement gràcies a les revelacions d'alguns dels treballadors. Fa pocs dies el Ministeri d'Indústria espanyol ha imposat a l'Associació Nuclear Ascó Vandellòs (ANAV) -propietat d'Endesa i Iberdrola- una multa de 15,4 milions d'euros per quatre faltes greus i dues de lleus entre les que destaquen la fuga de partícules nuclears per sobre dels límits permesos fora dels recintes nuclears, l'ocultació de l'incident i la manipulació de sensors per detectar la contaminació. Tant Indústria com el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) -que inicialment havia proposat una multa de 22 milions- van destacar el fet que es tractava de la major multa mai imposada a una central. Tanmateix més enllà d'un bon titular periodístic la realitat és que mai s'havia detectat a l'Estat espanyol la presència de contaminació per sobre dels límits legals fora del recinte nuclear ni que s'hagués intentat

La direcció d'Ascó va amagar durant quatre mesos la fuga de partícules radioactives

amagar durant tant temps un incident com aquest. Així mateix, i com explica Sergi Saladié, portaveu de la campanya Apaguem les Nuclears, per valorar la quantitat d'una sanció cal tenir en compte la magnitud de la facturació del sancionat. I és que Ascó I cada dia factura 600.000 euros i, per tant, la multa correspon a 25 dies d'activitat, molts menys que el període en el qual la central va funcionar de manera irregular. "Per l'empresa és una quantitat irrellevant i no té un efecte coactiu ja que encara ha guanyat diners gràcies al fet d'ocultar l'incident" afirma Saladié. Així mateix recorda que a base de recursos judicials Vandellòs II encara no ha pagat la multa per uns incidents de 2004 i que, com ara, es va vendre "com la més gran mai imposada contra una nuclear".

“Mai s'havia detectat a l'Estat espanyol la presència de contaminació radioactiva per sobre del límit legal fora del recinte de seguretat”

Sergi Saladié:“Per l'empresa la multa és irrellevant i no és coactiva ja que ha guanyat diners gràcies a ocultar l'incident”

Procés penal obert

A banda de la sanció governativa hores d'ara continua obert un procés penal contra l'ANAV. Greenpeace va presentar fa uns mesos una denúncia pels delictes d'emissió de partícules nuclears fora

dels recintes de seguretat -delicte estipulat amb 20 anys de presó al codi penal- i per la manipulació d'aparells de mesura de la radioactivitat. El jutge la va admetre a tràmit

Les llicències d'Ascó i Vandellòs s'esgoten ARNAU URGELLRIPOLL

La sanció a Ascó I pel cúmul d'incidències de novembre de 2007 arriba pocs mesos abans que s'hagi de resoldre la renovació o no per deu anys de les llicències de les tres centrals del Principat. Concretament en el cas de Vandellòs II serà el proper 2010 i el 2011 el torn d'Ascó I i II. Unes possibles renovacions que suposarien allargar la vida d'aquestes infraestructures energètiques molt per sobre de la mitjana mundial, situada en 22,5 anys. Actualment les d'Ascó ja arriben als 25 mentre que la de Vandellòs en duu 22 en funcionament. En aquest context la campanya Apaguem les Nuclears pretén que el Parlament de Catalunya es posicioni a favor d'un calendari de tancament de les centrals. Tot i que no té competències Saladié considera que serviria per pressionar el Govern espanyol, que poc a poc, sembla deixar en segon terme les seves propostes per clausurar-les de manera progressiva. La primera pedra de toc per Zapa-

Un centenar de persones van marxar des de les Camposines a Ascó

tero -que incorporava aquesta "promesa" tant en les eleccions de 2004 com de 2008- és a Burgos (Castella) amb la central de Garoña. Aquest mes de juliol expira la llicència després de quaranta anys d'activitat, el que es considera la vida útil màxima per una infraestructura com aquesta. Una possible renovació encendria totes les alarmes tant a nivell de seguretat com de política energètica. La campanya Apaguem les Nuclears compta amb el suport d'una cinquantena d'entitats tant de les Terres

ADREÇA CODI POSTAL i POBLACIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et perTELF.& ADREÇA ELECTR. met rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el TIPUS DE SUBSCRIPCIÓ SEMESTRAL (30 E.) ANUAL (60 E.) TRIMESTRAL (15 E.) projecte d’informació popular i (Individual) compromes amb la realitat dels Paï- Envieu aquesta butlleta per correu a: L’ACCENT, C.Maldonado, 46 baixos, 46001 València // L’ACCENT, Tordera 34 baixos, sos Catalans 08012 Barcelona // truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a laccent.cat@gmail.com

de l'Ebre i el Camp de Tarragona com d'arreu dels Països Catalans. Així mateix, una seixantena de personalitats ebrenques de diverses disciplines han signat un manifest per adherir-se a la petició de no renovació de les llicències d'Ascó i Vandellòs. Aquest mateix diumenge han organitzat una caminada reivindicativa entre les Camposines, a la Fatarella (la Terra Alta), i Ascó. MÉS INFO: HTTP://APAGUEMLESNUCLEARS.CAT

DOMICILIACIÓ BANCÀRIA

NOM i COGNOMS

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

mateix organisme que sanciona a la central- posa a la investigació. Pel portaveu de la plataforma antinuclear és una mostra que l'Estat vol tancar en fals l'incident.

i caldrà veure'n l'evolució als propers mesos. Sergi Saladié considera simptomàtic que en el darrer informe del fiscal de Medi Ambient remarqués les traves que el CSN -el

NOM DEL TITULAR POBLACIÓ ENTITAT

OFICINA

CONTROL

NÚMERO DE COMPTE

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us SIGNATURA presentarà L’Accent en concepte de subscripció.


06PAïSOS CATALANS

Alfara acull el II Aplec de l'Horta Nord

DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 154

La CUP marca distàncies amb el projecte de Carretero ideològicament “neutral”

El líder de Reagrupament.cat havia afirmat que “li encantaria” la participació de la CUP en l'intent d'unir “el món nacional català”

ANDRÉS GONZÁLEZ TORRENT

ARNAU URGELL RIPOLL

El passat 16 de maig es va celebrar a Alfara la segona edició de l'Aplec de l'Horta, un punt de trobada dels diferents col·lectius i moviments socials de la comarca. Un espai, que segons un dels seus portaveus, Joan Carles Juan, ha de servir per posar en comú les diferents problemàtiques dels seus pobles i ajudar a consolidar el treball unitari, per tal d'aprofitar millor els esforços i recursos amb els que es compta. En aquest mateix sentit, durant la presentació d'aquest segon Aplec es va reconèixer que la unitat d'acció és complicada perquè cada col·lectiu té les seues pròpies dinàmiques de treball, però iniciatives com aquesta aconsegueixen poc a poc crear una xarxa comarcal que permeta abordar amb més força els conflictes que els aguaiten. L'edició d'enguany ha comptat amb dos blocs ben diferenciats, d'una banda el formatiu i reflexiu, amb diferents xerrades i debats; i d'altra banda el més lúdic o festiu, amb una passejada històrica pel poble de Montcada i una mostra de cultura popular, amb "dansaes", correfocs, jocs infantils i una partida de pilota valenciana. Respecte la part més formativa, les temàtiques tractades han estat molt diverses, com la crisi econòmica, la situació actual de l'ensenyament públic valencià, la història del sistema hidràulic a l'horta o les amenaces que actualment pateix la comarca a causa de les grans infraestructures, com per exemple l'AVE. Al llarg dels debats i les xerrades es va analitzar la situació actual i proposar possibles actuacions a curt, mitjà i llarg termini, com per exemple la creació de punts d'informació laboral a diferents barris per aconseguir ser un referent per a la població aturada, una idea apuntada pel militant de la COS Gonçal Bravo; o l'exigència d'uns mínims per als treballadors més joves, com la renda bàsica o un salari mínim més alt, com a requisits imprescindibles per aconseguir una vida digna, comentada pel ponent de Maulets. Per la seua banda representants del SEPC i Escola Valenciana mostraren la urgència de combatre amb força l'ofensiva del conseller Font de Mora contra l'educació pública i en català, fent especial menció a la necessitat de desmuntar el fals discurs sobre el "plurilingüisme" de la Generalitat Valenciana.

"M'encantaria que la gent de les CUP per sobre de determinats discursos tinguessin clar la necessitat d'avançar cap a un estat propi". Amb aquestes paraules el líder de Reagrupament.cat, Joan Carretero, ha respost a la pregunta de Josep Cuní sobre si la CUP podria participar en el projecte que impulsa l'exconseller de Governació.

I és que "el metge de Puigcerdà" havia afirmat que el seu objectiu era "afavorir que el món nacional català" -que considera "hiperfragmentat" talment com a la Palestina de La vida de Brian- tendeixi a la unitat. El portaveu de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), Marc Sallàs, ha deixat clar a L'ACCENT que l'aposta de Carretero és la mateixa que ha practicat Esquerra des d'inicis dels 90: "assolir una majoria parlamentària per avançar cap a la independència". En aquest sentit Sallàs entén que això és "un requisit més" però que cal compatibilitzar amb una àmplia mobilització social i una autoorganització popular. Per altra banda ha exposat els dubtes sobre el marc nacional de Carretero, "sembla un projecte molt principatí", i ha recordat que el darrer polític en demanar priorit-

Més enllà de les afirmacions de Carretero,la CUP haurà de decidir la seva participació a les autonòmiques el juny

zar l'eix nacional sobre l'esquerradreta va ser Cambó "i va acabar com va acabar" afegeix Sallas. "Cap aposta política és neutral" ha conclòs el portaveu de la CUP. Finalment ha recordat que des de Reagrupament.cat no s'ha fet cap tipus de proposta formal i que la participació o no de la formació independentista a les eleccions al Parlament de Catalunya es decidirà en una assemblea nacional el proper 21 de juny. "La ponència presentada aposta per participar-hi en clau de reforçament intern, de con-

juntura política i del treball municipal realitzat fins ara però el període d'esmenes està obert fins el proper 31" ha explicat. Primera entrevista de Carretero

El líder de Reagrupament.cat ha fet les declaracions sobre la CUP al programa els Matins de TV3 en la primera entrevista televisiva que ha concedit. A les preguntes del periodista Josep Cuní, Joan Carretero ha afirmat que Esquerra "ja no és" una bona eina per assolir

independència ja que es basa tant sols "en gestió i pluja fina". Així mateix, ha respost a una de les frases de Josep Lluís Carod Rovira-"l'independentisme fora d'Esquerra és extraparlamentari"- tot advertint que el que és extraparlamentari és l'independentisme. Així mateix ha insistit en la idea que arreu del món -però especialment en les nacions sense estat- té major importància l'eix nacional que el que separa esquerres i dretes, una divisió que ha qualificat "d'històries".

La mobilització popular paralitza temporalment el PAI Nou Mil·lenni de Catarroja ANDRÉS GONZÁLEZ ROJAS TORRENT Després d'anys de lluita en defensa de l'Horta de Catarroja,a principis de maig va arribar l'esperada notícia. El Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha decidit paralitzar de manera cautelar el Nou Mil·lenni a partir de la demanda interposada per l'Advocat de l'Estat, per no comptar el macroprojecte urbanístic amb un informe favorable sobre els recursos hídrics necessaris per a la nova població.

Com ja hem explicat en anteriors números de L'ACCENT aquest PAI, aprovat per l'equip de govern del PP i Unió Valenciana (UV) ara fa tres anys, pretén la construcció de més de 13.000 habitatges i un cen-

tre comercial sobre l'actual horta del municipi, destruint 1.200 fanecades de terreny agrícola. Des de la presentació de la proposta (fa més de cinc anys) diversos col·lectius i persones de la comarca s'han coordinat al voltant de la Plataforma Salvem Catarroja per plantar cara al PAI i denunciar que era un projecte insostenible, ja que suposava pràcticament la creació d'un nou poble, ignorant els grans problemes de

serveis públics que ja pateix l'actual població. Al llarg d'aquests anys la Plataforma ha fet desenes de xerrades i ha organitzat diverses mobilitzacions i protestes amb un fort recolzament popular. En aquest sentit destaca la feroç lluita contra l'enderrocament de l'Alqueria de l'Hort dels Mestres que els va portar a acampar en l'horta durant més de 100 dies des d'octubre de 2007; o l'organització de la VII Universitat d'Estiu de l'Horta, el juliol de 2008.

“Per la Plataforma Salvem Catarroja la paralització cautelar és una batalla guanyada pel poble sobre un fosc negoci”

Una batalla guanyada pel poble

Per aquests motius, una portaveu de la Plataforma assegura que la paralització cautelar és "una batalla guanyada per part del poble de Catarroja sobre un fosc negoci" i que "ens confirma que el que es porta dient des de fa anys des de la Plataforma era totalment cert". Així mateix informa a L'ACCENT que la Plataforma no cessarà en els seus esforços fins aconseguir la paralització definitiva. En la mateixa línia, Vicent Alemany, militant de l'assemblea de Maulets de la comarca, recorda que "es tracta d'una victòria de la Plataforma i els moviments socials, però cal continuar atents perquè l'amenaça no està ni molt menys superada".


L’ACCENT 154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009

PAÏSOS CATALANS 07

Noves eleccions, nova campanya a Perpinyà MARTA SERRA PERPINYÀ Els propers 21 i 28 de juny se celebrarana Perpinyà les noves eleccions municipals, desprès que les últimes (març de 2008) fossin anul·lades tant per la via administrativa com per la penal a causa d'un frau electoral.

La decisió judicial ha portat la ciutat a no tenir regidors les últimes setmanes, durant les quals una comissió gestora s'ha encarregat dels afers més immediats. Mentrestant, els partits s'han preparat a una nova campanya, que presenta algunes diferències amb l'anterior. Cal recordar, que en els primers comicis el guanyador va ser Jean-Paul Alduy, alcalde sortint de l'UMP, i que a l'oposició van quedar l'aliança de les dues llistes del Partit Socialiste (la dissident i l'oficial) que es van ajuntar entre les dues voltes, on també hi havia ERC, i els regidors d'extrema dreta del Front National. Alduy, tot i estar força tocat per la sentència de frau, ha optat per tornar-se a presentar, però en un primer temps haurà de competir

MUNICIPALISME

amb una altra llista on s'han ajuntat diversos candidats de dretes entre els quals es troben antics col·laboradors del mateix Jean-Paul Alduy. L'oposició més dividida

Pel que fa a la llista comuna que va intentar desbancar la nissaga Alduy, es presentarà, en primera volta, i com en els anteriors comicis en dues llistes separades. Però sembla que els mesos de posada en pràctica d'aquest agrupament d'oposició han desgastat força els punts d'encontre que s'havien trobat entre la diversitat de components de la llista encapçalada per Amiel-Donat, candidata oficial del PS i Codognés, llista dissident del PS. Un exemple clar d'aquest desgast seria l'actuació d'Enric Vilanova, elegit d'ERC, que fins ara ha parlat en català a tots els plens, creant una situació inèdita que ha portat a contractar un traductor per a les seves intervencions. Seria una de les raons per les quals Codognés hauria posat traves en repetir la coalició amb ERC, que aquest cop es presentarà en solitari a la primera volta, esdevenint pràctica-

Ni un minut de descans

“Sembla que la condemna per frau electoral no ha fet trontollar prou la institució de la família Alduy”

MONTSERRAT VINYETS SANT CELONI*

L’Ajuntament de Perpinyà ha de renovar el batlle

ment impossible que obtingui els percentatges necessaris per passar a la segona volta i pretendre obtenir un regidor. Les altres novetats en la campanya són la presència del partit recent creat, herència de l'antiga Ligue Communiste Révolutionnaire (LCR), sota el nom de Nouveau Parti Anticapitaliste, i també la llista Politicat que es defineix de centre i que és la nova carta de pre-

sentació de Ramon Faura, un personatge que en els últims anys s'ha presentat sota diferents etiquetes variades. En qualsevol cas, sembla que la condemna per frau electoral no ha fet trontollar prou la institució que és la família Alduy, i caldrà esperar a veure que passa entre les dues voltes, per saber si hi ha una mínima possibilitat que el color de l'ajuntament de Perpinyà canviï.

Clam pel català a Mallorca JOAN BALLESTER PORRERES

públicament els sectors que fomenten la confrontació. Tot seguit parla el president de l'OCB, Jaume Mateu, que denuncià els intents de retallar el procés de normalització lingüística i avisà "No callarem mai! sortirem al carrer sempre que faci falta per exigir els nostres drets". L'acte acabà amb el cant de la Balanguera.

El passat dia 9 de maig milers de persones es van concentrar a Palma en defensa de la llengua catalana i dels drets dels seus parlants. La convocatòria de l'Obra Cultural Balear (OCB) tenia l'objectiu de bastir una cadena humana des de la plaça d'Espanya fins al parlament de les Illes Balears per traslladar-hi un missatge a favor de la plena normalització del català. Èxit de participació

Després de mesos molt moguts per la ferotge campanya en contra del català empresa pels sectors més espanyolistes de les Illes encapçalats per el PP -que ha arribat a dir que si torna al poder derogarà la Llei de política lingüística que el mateix partit va aprovar- i seguits per la comparsa de grupuscles ultres com el Circulo Balear o La Falange, faltava veure com responia la societat illenca. La resposta fou prou contundent, entre 15.000 i 20.000 persones segons els organitzadors van omplir els carrers de Palma sota el lema "drets per la llengua". Si l'objectiu inicial era fer una cadena humana, quan aquesta encara no s'havia acabat els voluntaris de l'organització ja van començar a muntar-

Polèmica per les xifres

ne una altra. Les millors previsions es veieren superades per la resposta ciutadana. La cadena humana es convertí en manifestació improvisada i massiva a mesura que els participants es passaven el relleu i seguien el so dels xeremiers en direcció al Parlament. A la manifestació s'hi veieren representants de la CGT, de CCOO i de l'STEI-i. Pel que fa als partits

Segons la policia els manifestants que assistiren a l'acte foren només 4.000. Aquesta xifra provocà alguns enfrontaments entre membres de l'orgaLa Cadena per la Llengua ha estat tot un èxit nització i la policia, afepolítics, tots excepte el PP hi envia- gint més llenya al foc de la polèren algú, encara que en nombre mica que esclatà arran de la manimolt desigual. Mentre el PSOE hi festació en contra del decret de envià una representació simbòli- català a la sanitat del passat abril. ca, igual que UM, hi hagué desem- En aquella manifestació, que adquibarcament massiu del conglome- rí un clar to anticatalanista, la rat del Bloc (PSM, EU i ERC). Al xifra que donà la policia (2.000 final del recorregut es llegí el mani- persones) fou clarament inflada. fest que demanava als polítics res- Com posteriorment demostrà un pecte al consens a que s'havia arri- diari illenc, els manifestants en bat en matèria de normalització aquella ocasió no arribaven al lingüística i a la societat, que aïlli miler.

Després d'haver aconseguit, almenys temporalment, aturar el creixement urbanístic desmesurat del municipi, no ens hem aturat ni un moment a escarxofar-nos i fruir de la victòria. Per contra, hem engegat, des de les comissions d'economia i territori, dues campanyes per obrir espais de reflexió al voltant de la crisi econòmica i la planificació territorial. Tenim corda per estona i una ferma voluntat de marcar l'agenda política del nostre poble. És la CUP i no pas l'equip de govern de CiU, qui posa sobre la taula què és prioritari discutir en cada moment. Així, és la CUP qui ha encetat el debat sobre la necessitat o no d'iniciar la revisió del plantejament urbanístic municipal (POUM) i no pas el govern municipal convergent. El secret: no deixar-nos arrossegar pels plens municipals; no condicionar el nostre treball a allò que es discutirà cada dos mesos a la sala de plens. La manera de fer-ho: marcar prioritats i, al mateix temps, facilitar als veïns i veïnes eines pel debat i la reflexió a través de xerrades, jornades i elaboració de documents. I en especial, pel què fa als voluntaris de la CUP, engolint coneixements i formació fins a rebentar. La formació és lenta, sacrificada i poc visible, però, a llarg termini, és la clau. Des d'aquesta perspectiva, i tenint en compte que el 21 de juny se celebrarà a Girona l'Assemblea Nacional de la CUP, on es discutirà l'oportunitat o no que la CUP es presenti a les properes eleccions autonòmiques, la de Sant Celoni organitzarà un jornada per reflexionar tranquil·lament sobre aquest assumpte. Per anar més enllà de debats a dues o tres bandes, que molts vivim de lluny, i, simplement, perquè creiem que ens cal reflexionar a fons abans de prendre una decisió de tan calat, la CUP de Sant Celoni organitza aquesta jornada, que se celebrarà el proper 13 de juny, i a la qual, només faltaria, totes les CUP hi sou convidades a participar. * Regidora de la CUP a l'Ajuntament de Sant Celoni


08 DEL 18 DE MAIG A L’1 DE JUNYDE 2009 L’ACCENT 154

El balneari d'Europa es convert zones del continent més afecta Prop del 20% de la població activa dels Països Catalans està a l'atur.Més d'1,2 milions de persones.Això ens situa com una de les zones del continent europeu que està patint de manera més dura la crisi econòmica.Si des de fa uns anys ens havíem convertit en el balneari d'Europa pel sol,la platja,els hotels barats i els vols de baix cost,

la crisi ha afectat especialment els sectors vincul aquest turisme:serveis i construcció.S'hi han sumat, bé, els acomiadats de les fàbriques que tanquen i en molts casos,es traslladen a altres països.Aquest índex d'atur augmenten fins al 30% en el cas de la po ció immigrada.Tots ells (autòctons i immigrats), en

Els bancs sense ma

L'atur es duplica en només un any ÀLEX TISMINETZY BARCELONA

Cada vegada que es publica l'enquesta semestral de Població Activa les fredes xifres es veuen obligades a expressar el drama humà de l'atur. I és que, segons aquestes dades oficials, que han estat criticades per intentar maquillar la contundència de la crisi, les persones aturades han arribat a la xifra històrica de 1.224.700 als Països Catalans, quan només fa un any eren 590.100 persones, menys de la meitat. Per tant, la taxa d'atur s'ha situat actualment en el 17,5%, és a dir, que casi un de cada cinc catalans amb edat de treballar no poden fer-ho.

que pràcticament han triplicat els aturats del sector en només un any, fet que s'explica per l'augment històric dels Expedients de Regulació d'Ocupació en aquests dos territoris. Finalment, segons les dades de la cita-

da enquesta, que no aporta les xifres per comunitats autònomes, al març hi havia 1.068.400 llars de l'Estat espanyol amb tots els seus membres en atur, més del doble que un any abans.

Dades segons l'Enquesta de Població Activa del primer semestre de 2009 Població major de 16 anys

Població Treballadors activa ocupats

Taxes per sectors productius

Per sectors econòmics, el principal augment d'aturats s'ha donat en el sector de serveis, on es concentren casi mig milió de persones, i el de la construcció, que ha superat enguany a la xifra històrica dels 200.000 aturats. En el sector de la indústria destaca l'afectació de la crisi en el Principat i el País Valencià,

Taxa d’activitat

Taxa d’atur

Illes

887.600

560.500

449.700

110.800 (58.300)

63.17%

19.76%

Principat

6.083.500

3.852.900

3.230.200

622.700 (290.800)

63,33%

16,16%

País Valencià

4.183.900

2.558.400

2.067.200

491.200 (241.000)

61,15%

19,20%

Resultats per comunitats autònomes

Aquest augment històric afecta les tres comunitats autònomes, on en cada un dels territoris l'atur duplica les xifres de fa un any, però de ben segur es pot considerar al País Valencià i el Principat com els més impactats per la crisis, doncs han patit la davallada de l'ocupació més accentuada de tot l'Estat en el darrer semestre, amb 289.700 nous aturats només entre ambdós territoris. I si es comparen les xifres del darrer any, novament el Principat i el País Valencià consten com les comunitats autònomes amb major creixement de l'atur anual, només superades per Andalusia.

Treballadors aturats*

Total 11.155.000

6.971.800

5.747.100

1.224.700

17,56%

*Entre parèntesis les xifres de fa un any

LAIA CREUS BARCELONA Els diversos bancs dels aliments repartits arreu dels Països Catalans i que distribueixen aliments de primera necessitat han vist com es multipliquen els seus usuaris fins al punt de tenir les prestatgeries buides

La demanda de peticions d'ajudes al Banc dels Aliments de Barcelona ha augmentat un 25% en els darrers mesos. El desequilibri entre els aliments que rep el banc i la demanda dels usuaris es va començar a notar més intensament des de principis de 2009, i no és l'únic cas, sinó tot el contrari. El Banc dels Aliments de Girona, per exemple, va multiplicar per quatre la quantitat de menjar repartida durant els primers mesos d'aquest any, i el Banc dels Aliments de Reus, d'àmbit provincial, ha augmentat el seu servei en un 20%. Els col·lectius que més ho ho han notat són els immigrants, les famílies amb tots els membres adults a l'atur i la gent gran, davant les reduïdes pensions que no els permeten fer front a les despeses mínimes. Davant la dificultat de proveir de menjar a totes aquelles persones que ho sol·liciten i veient com els magatzems han anat minvant fins a buidar-se, el Bancs dels Aliments s'han vist obligats a demanar a les empreses col·laboradores i a les persones amb recursos que es solidaritzin i augmentin les seves donacions o comencin a col·laborar amb aquest servei, malgrat que les empreses tampoc es trobin tampoc en un bon moment econòmic. Aquests serveis treballen a partir dels excedents que els donen empreses de producció i distribució d'aliments, i els reparteixen a entitats benèfiques, com associacions d'ajuda a la infància, a les famílies o a les persones grans, parròquies, menjadors o ajuntaments, per tal de fer arribar el men-

jar a les persones sens part de les empreses co xen al Banc d'Aliment caducitat pròxima, de m sortida difícil al merca En el cas de Barcelo aliments compta amb voluntaris, que repart unes 500 entitats benèf proveeixen unes 130.00 les més de 300 emprese aquest Banc. 50.000 quilos més

A les Illes Balears, pre Aliments, Manel Marco setmanes que caldrien suals més de menjar pe les persones més afect han vist com la seva si nòmica s'ha agreujat m


teix en una de les ades per la crisi

ats a tamque, s alts oblan tro-

L’ACCENT 154 EN PROFUNDITAT 09

bar-se sense feina, tenen menys capacitat per afrontar les despeses,i d'aquí l'augment dels darrers mesos d'impagaments d'hipoteques. I també el creixement de la demanda de menjar gratuït als Bancs d'Aliments.Al Banc de Reus, per exemple, expliquen que les peticions de famílies han augmentat un 20%.

Un terç de la població immigrada a l'atur

s dels aliments, tèries primeres

se recursos. La major ol·laboradores ofereits productes amb una manera que tenen una at. ona, allà el banc dels b una seixantena de teixen els aliments a fiques que, al seu torn, 00 persones, gràcies a es que col·laboren amb

esident del Banc dels o, va anunciar fa unes n 50.000 quilos mener tal de proveir a totes tades per la crisi, que tuació personal i ecomés del que ja estava.

AIDA MORALES BARCELONA La comunitat immigrant, tal com passa en molts altres àmbits, és una de les més afectades per la crisi capitalista que actualment ens afecta.Actualment la taxa d'atur entre els treballadors i treballadores d'origen estranger supera el 30%.

Stocks als bancs d’aliments d’abans de la crisi

Segons Marco, actualment l'organització treballa amb un centenar d'associacions que reparteixen menjar a un número aproximat de 40.000 persones. Tot i que es tracta d'un número alt, a les Illes Balears, el Banc dels Aliments, com la resta de Bancs dels Països Catalans, segueix rebent més i més sol·licituds d'usuaris i associacions que necessiten una ajuda com aquesta per arribar a final de mes i complir una de les seves necessitats bàsiques: menjar. A la ciutat de València, l'Associació Valenciana de la Caritat i el Banc dels Aliments ha arribat a un acord de col·laboració per proveir de menjar a aquelles persones que no tenen altre manera d'alimentar-se. Per a aquest propòsit, el Banc compta amb una nau industrial on distribuir el menjar, a més de rebre gairebé un milió d'euros provinents de l'Ajuntament de València per cobrir la resta d'any 2009.

El principal problema generat per aquesta crisi ha estat l'augment desmesurat dels aturats. Això, que ha fet que quedin milers de persones sense feina i sense un suport econòmic i moltes vegades pràctic, es veu augmentat en gran mesura quan es parla d'immigració. Segons ha explicat a L'ACCENT Mariona Parra, membre d'Acció Social de la CGT, "aquest declivi dels llocs de treball ha augmentat d'una manera desproporcionada entre de la comunitat immigrant en relació a la resta de la població", i ha detallat que "això bàsicament es deu a que una gran majoria d'immigrants treballaven als sectors més perjudicats per aquesta crisi, el dels serveis i el de la construcció". Segons la CGT, el 2008 va acabar amb una taxa d'atur del 20% entre la població estrangera. Però els darrers mesos, l'aprofundiment de la crisi econòmica ha augmentat en un 50% la xifra d'immigrants aturats, que ja ha superat el 30% al Principat de Catalunya, i que en el cas dels immigrants de fora de la Unió Europea arriba al 32,93%. Parra, que ha mantingut una postura crítica sobre la discriminació social que aquest col·lectiu ha patit i pateix encara actualment, ha puntualitzat que els immigrants han estat els més afectats perquè tenien una problemàtica afegida. Fent relació al tema laboral, Parra ha argumentat que la pèrdua del lloc de treball significa encara més del que pot semblar, ja que "quan se'ls acaba el subsidi, corren el risc

de perdre el permís de residència i caure en la il·legalitat". La sindicalista de la CGT explica que aquest problema es veu agreujat per la gran quantitat de contractes precaris, i no solucionat en cap cas pel Procés de Regulació que es va activar el 2005. A més a més, s'han de tenir en compte tots aquells immigrants que fan feines de casa, treballen sense papers i tenen feines no regularitzades. Tots aquests formen una part molt important d'aquest bloc de gent a qui la crisi està desestabilitzant d'una manera molt més profunda. Majors dificultats per mantenir l'habitatge

Una altra problemàtica que es desprèn d'aquesta crisi, és la de l'habitatge i la impossibilitat que té la població per pagar les hipoteques. Segons les declaracions que va fer a l'Accent Ada Colau, membre de l'Assemblea Popular per un Habitatge Digne i de l'Assemblea d'Afectats per les Hipoteques, "els immigrants, a més de patir discriminació a diferents nivells, també és el col·lectiu que més pateix l'atur, i això es veu reflectit en la impossibilitat per pagar les hipoteques". Així, la immigració, també observa impotent com els bancs els fan fora de casa davant del no

pagament del lloguer o de la hipoteca. L'Assemblea d'Afectats per les Hipoteques, que es va crear el passat 22 de febrer a Barcelona i a Terrassa, critica que moltes persones (entre elles un nombre considerable d'immigrants), passarà a viure d'un habitatge precari, sovint massificat i moltes vegades amb baixes condicions d'habitabilitat, al carrer. Segons Ada Colau, "és un abús i un exemple de cobdícia màxima que, a l'Estat espanyol, els bancs puguin quedar-se el teu pis, subhastar-lo per la meitat de preu, i et reclamin l'altra meitat com a deute pendent". El conjunt de tots aquests factors, moltes vegades porta a un retorn dels immigrants al seu país d'origen. Tot i això, Mariona Parra afirma que això encara no s'ha notat gaire: "Ara, de moment, sembla que prefereixen aguantar aquí, però a partir de l'estiu potser es comença a fer palès aquest flux de tornada, ja que a molta gent se li acabarà el subsidi i s'haurà de replantejar què fer".

Immigrants fent cua a les oficines dels serveis socials


10ECONOMIA

DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 154

“És radicalment fals que l'acomiadament sigui car” ÀLEX TISMINETZKY BARCELONA La crisi econòmica cada dia s'expressa a les portades dels diaris amb dades d'atur,acomiadaments i expedients de regulació d'ocupació.Darrere les grans xifres s'amaguen les persones concretes que pateixen aquestes realitats,i en Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda de Barcelona, les ha de viure diàriament en la seva feina. Des de L'ACCENT hem volgut conèixer les seves reflexions sobre com afrontar aquestes realitats.

Com ha repercutit a la teva feina d'advocat la situació de crisi econòmica? La veritat és que ho hem notat molt. Des del punt de vista quantitatiu, des de setembre de 2008 hem viscut una veritable explosió de visites per acomiadaments i expedients de regulació, com no recorden haver viscut mai ni els més veterans, segurament només comparable al que va ocórrer als anys 1970, o fins i tot abans. I qualitativament també hem percebut un canvi en el tipus d'accions judicials que iniciem. Abans de la crisi moltes persones s'adreçaven a nosaltres per efectuar accions "ofensives", per sol·licitar que es compleixin drets al lloc de treball, o per aconseguir-ne de nous o millores salarials. Des de l'esclat de la crisi les accions són clarament defensives, on el treballador reacciona davant d'un acomiadament o una modificació substancial del contracte per part de l'empresari. Podríem dir que en els darrers mesos la pràctica totalitat de la nostra feina legal ha estat defensiva. Hi ha un canvi en les consultes? En les visites estem notant els primers efectes de la crisi, es percep un sentiment de por de la gent davant de l'acomiadament que abans no hi era, de no poder pagar el lloguer o la hipoteca, temor a no poder reincorporar-se al mercat laboral si es perd la feina. Un acomiadament sempre trasbalsa la persona, però en l'actual conjuntura és evident que ho fa amb més intensitat. Però tot indica que encara ens falta viure els pitjors efectes de la crisi, quan la gent deixi de percebre les prestacions d'atur. Segurament viurem situacions que les noves generacions no coneixíem, només equiparables als anys 1970 o a altres països, i aquest fet encara és més greu tenint en compte

ENTREVISTA

Vidal Aragonés, advocat laboralista

Vidal Aragonés adreçant-se als treballadors

que la nostra generació potser és la més formada i amb més expec-

“Per a més del 30% d'empreses l'acomiadament és pràcticament de cost zero,ja que en no tenir patrimoni,paga finalment el Fons de Garantia Salarial” tatives de la història, i que en estendre's la precarietat pot generar molta frustració. Quines perspectives creus que es poden donar en el terreny de la normativa laboral? En els darrers mesos s'han estès dos principals discursos per modificar la normativa laboral. Un és el del sector ultra de la patronal, i majoritari entre els empresaris, que defensa que existeix uns suposats acomiadaments cars i rígids, i que cal abaratir-los i fer els contractes més "flexibles". Aquesta teoria és radicalment falsa. L'acomia-

dament a l'Estat espanyol ha viscut un retrocés brutal en les darreres dècades, passant des del dret a readmissió a l'empresa inicial als 45 dies d'indemnització, que posteriorment ha estat rebaixat a 33 dies en alguns casos, i s'està estenent finalment els casos d'acomiadament objectiu amb 20 dies. En tot cas, la realitat és que per més del 30% d'empreses l'acomiadament és pràcticament de cost zero, ja que tal com està estructurat legalment el mercat, en no tenir patrimoni, el que paga finalment és el Fons de Garantia Salarial. I a més a més, una gran part dels treballadors, els temporals, no tenen més indemnització que la de 8 dies per any treballat. Amb aquestes dades és evident que el discurs de la patronal és fals, ja que vol abaratir encara més un acomiadament que en molts casos és casi de cost zero, en altres és molt barat, i només en els pocs que queda ha d'abonar quantitats apreciables. Però també hem d'estar atents a l'altre discurs, el socialdemòcrata, que amb un discurs formalment més "progressista" planteja crear un únic contracte, dient que afavorirà als temporals, abaixant les indemnitzacions dels "fixes". És la teoria de la flexiseguretat que ve de la Unió Europea, i que està agafant certa força, però hem de tenir

Assemblea de Joves Independentistes del Clot Barcelona // Assemblea de Joves de Cardedeu// Assemblea de Joves de Sants Barcelona// Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn Vinaròs // Ateneu Corberenc Font Vella 20. Corbera de Llobregat // Ateneu Independentista el Cep - CUP Vilafranca Santa Maria 4.Vilafranca // Ateneu La Bretxa Carrer Major, 17-19, Alcover // Ateneu Popular l'Arboç Sorral 8. Arbúcies // Ateneu Popular Arrels Doctor Otero 11,Beniarrés // Ateneu Popular de l'Eixample Ptge.Conradí 3,Barcelona // Ateneu Popular X Ferran 14.Vilafranca del Penedès // Ateneu Popular Octubre Badajoz 23, Barcelona // Ateneu Popular La Falç Antic escorxador s.n, Artés // Ateneu la Torna Sant Pere Màrtir 37 bx,Vila de Gràcia // Ateneu Popular de Sitges Pl.Castellers 3 // La Barraqueta Tordera 34, Barcelona // Bat Bat Kultur Sant Elies 29.Reus // Ca Revolta C. Santa Teresa,València // Casal Independentista de Sabadell “Can Capablanca” C.Llonch 13// Casal Independentista de Sants Jaume Compte Premià, 31.Sants // Casal Independentista i Popular Quico Sabaté C.St Roc,8,Sant Celoni// Casal Popular l'Esquerda Francesc Tarafa 48.Granollers // Casal Popular de Gràcia Ros de Olano 39,Barcelona // Casal Popular La Traca C.Travessia, 15 Tona // Casal Popular la Sageta de Foc C.Trinquet Vell 15, baixos.Tarragona // Casal Independentista el Gurri Taradell // Centre Social-BBar Terra Baró de Sant Petrilló 9.València // CUP Molins de Rei // CUP Sant Celoni // CUP Vilanova i la Geltrú // El Forn Girona //L'Estapera C.de baix,14,baixos,Terrassa //La Falcata Panera 2,Lleida // GER Pi 25.Ribes // Ges Insurrecte Colomer,11,1r B.Torelló // Kasal Okupat el Prat (KOP) Alta Tensió C.Dr.Soler i Torrents 36,El Prat de Llobregat // Lliga de Capellades Pilar 3.Capellades // L'Ocell Negre - Casal d'Agitació Cultural C.Sant Carles 8, UV Baró baixos, Lleida // Partisano Pça.de l'Oli, 7 baixos.Girona // La Pioxa C.Almeda s/n.Bordils // Racó de la Corbella Ripalda 20, baixos.València // SEPC-U UPF Despatx 20.1E12, edifici Jaume I.Barcelona//Taberna l'Esparracat C.Feliu Munné 18, Esparraguera St.Petrillo, 9 València // SEPC-U

LOCALS I COL·LECTIUS COL·LABORADORS

clar que darrera d'aquests discursos "progressistes" només s'ofereix

“Des de la crisi les accions són defensives,on el treballador reacciona davant d'un acomiadament o una modificació substancial del contracte” més precarietat per a tots els sectors. I és que aquesta teoria no té en compte que prop del 90% dels contractes temporals estan fets en frau de llei, i per tant aquesta modalitat no afavorirà els temporals, i perjudicarà els fixes. Afectarà a la normativa laboral el fet de viure l'actual crisi en un marc europeu? És evident que actualment la batalla laboral i sindical és internacional, i va molt més enllà dels estats. Avui en dia la negociació d'uns drets laborals a la Xina afecten al teixit industrial català, evitant desloca-

litzacions, com la degradació de les condicions laborals a Turquia afavoreix que una empresa de Barcelona s'hi traslladi per reduir costos. És evident que amb el temps s'haurà d'anar cap a convenis col·lectius internacionals, com a mínim de la Unió Europea. I en referència a la Unió Europea veig factors positius i negatius d'aquest nou marc de legislació laboral i negociació sindical. Per una part, és evident que ens està arribant una sèrie de normatives comunitàries clarament regressives, que comporten més precarietat i flexibilitat. Però també hem de veure factors positius, ja que hi ha una sèrie d'estats europeus on els sindicats majoritaris no estan tan desmobilitzats i acomodats al sistema com CCOO i UGT, i fins i tot existeixen forts sindicalismes alternatius a Itàlia i França, fet que permet plantejar mobilitzacions més combatives en el moment en que es donen les retallades. Creus que el sindicalisme pot ser una eina útil per a la classe treballadora en aquesta nova crisi capitalista? Per mi el sindicalisme no només és una eina vàlida, sinó la principal per a defensar els interessos dels treballadors. A les empreses, no conec més mecanismes de lluita que el sindicat i l'assemblea. Dit això, és evident que hem de diferenciar entre un sindicalisme que s'ha venut, i ha esdevingut una eina en mans de la patronal, i un sindicalisme, que s'ha anomenat alternatiu, i que ha tingut expressió en múltiples conflictes laborals, com els de TMB i FRAPE, amb un model de participació i lluita. I també és evident que hi ha sector de la classe treballadora que amb la precarietat pateixen salaris més baixos, amb canvis constants d'empresa, que provoca uns nivells de sindicació molt baixos. Amb la crisi aquest sector s'ha vist augmentat, i cada dia hi ha més temporals, falsos autònoms, falsos becaris o treballadors sense permís de residència. És normal que aquests sectors precaritzats vegin amb recel, i fins i tot franca desconfiança, al sindicalisme, que ha estat utilitzat per les estructures de CCOO i UGT contra els seus interessos, però no hi ha cap altre forma de dignificar el mercat laboral que sindicar-se i lluitar.


INTERNACIONAL 11

L’ACCENT 154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009

S’estén l'Estat d’excepció amb l’anul·lació de la candidatura internacionalista LAIA ALTARRIBA PIGUILLEM BARCELONA En el moment del tancament d'aquest número de L'ACCENT,Iniciativa Internacionalista havia posat un recurs davant de la decisió del Tribunal Suprem espanyol d'anul·lar la candidatura Iniciativa Internacionalista en vistes a les eleccions europees.Aquest recurs davant del Tribunal Constitucional és l'última possibilitat que té aquesta candidatura per aconseguir presentar-se als comicis del 7 de juny.Si no ho aconsegueix,serà la primera vegada que el Govern espanyol estén l'estat d'excepció que hi ha al País Basc a tot l'Estat.

Preguntat per L'ACCENT sobre les esperances que el Tribunal Constitucional doni la raó al recurs, el portaveu de la plataforma electoral, Luis Ocampo, reflexionava que "si la lògica fos jurídica, la candidatura tiraria endavant, però fins ara hem vist que fonamentalment és política, que volen carregar-se Iniciativa Internacionalista pel que suposa de confluèn-

cia de diversos sectors que van des d'organitzacions independentistes de l'Estat espanyol fins a grups anticapitalistes d'abast estatal". És per això,

“Si la lògica fos jurídica,la candidatura tiraria endavant, però fins ara hem vist que fonamentalment és política”

Condemna de la violència

En l'escrit del recurs, les organitzacions que integren Iniciativa Internacionalista han inclòs el rebuig a l'ús de la violència per aconseguir objectius polítics. Luis Ocampo explica que s'ha decidit incorporar-ho "en una reunió mantinguda amb la majoria de col·lectius que impulsem la candidatura perquè considerem que la vinculació que ens feien amb ETA era una soga que ens havien posat al coll". Davant d'això, continua Ocampo, "i tenint en compte que totes les organitzacions que confluïm a la candidatura desenvolupem la nostra activitat per mitjans polítics, era important destacar-ho, perquè no fos aquesta l'excusa de l'anul·lació". Candidats catalans

assegura Ocampo, que "s'han posat molt nerviosos i han decidit prohibir-la". Tot i això, encara mantenia aquest dilluns 18 de maig al vespre una petita esperança que tirés endavant el recurs.

Aquesta candidatura internacionalista està impulsada per les organitzacions castellanistes Izquierda Castellana i Comuneros, però ha aconseguit el suport de grups independentistes de les diverses nacions sota

administració espanyola i també de formacions anticapitalistes. Als Països Catalans, s'havia constituït un grup de suport, que ja s'havia presen-

“Aquesta candidatura internacionalista ha aconseguit el suport de grups independentistes de les diverses nacions” tat públicament a Barcelona i a València. El cap de llista català (el tercer de la llista a nivell d'Estat) és Josep Garganté, treballador de TMB que va participar en la vaga d'autobusos a Barcelona fa un any [vegeu entrevista a la contraportada d'aquest número de L'ACCENT].

Des que es va conèixer la voluntat del Govern espanyol d'impedir a Iniciativa Internacionalista d'anar a les eleccions europees, organitzacions dels Països Catalans (Endavant), basques (l'Esquerra Abertzale), gallegues (Nós-UP, Frente Popular Galega i Nova Esquerda Socialista), aragoneses (Cucha Independentista), andaluses (Nación Andaluza i CUT) i a nivell estatal (En Lluita, el PCPE, Corrent Roig i la candidatura Esquerra Anticapitalista) han denunciat la decisió d'il·legalitzar la candidatura. De l'espectre parlamentari també s'han alçat algunes veus crítiques: en concret, ERC, Aralar, el PNB i EA van emetre comunicats crítics amb la decisió de recórrer la candidatura. Per contra, Willy Meyer, en nom d'Izquierda Unida, mostrava el paper que juga aquesta formació en dir que cal respectar les decisions dels jutges: "Si un jutge o un tribunal decideix que una candidatura determinada no s'ha de presentar, doncs no es presenta".

ANÀLISI

La il·legalització d'Iniciativa Internacionalista ARNAU MALLOL BARCELONA El Tribunal Suprem espanyol ha declarat la il·licitud d'Iniciativa Internacionalista - La Solidaritat entre els Pobles en base a fets jurídicament irrellevants i a la "contaminació sobrevinguda" d'Alfonso Sastre, cap de llista de la candidatura.

L'acta del Tribunal Suprem (TS) és digne d'estudi per a tot estudiant de Dret i per a qualsevol jurista, ja que és la tergiversació extrema dels principis bàsics de tot estat de dret. La resolució del TS reconeix, de bon principi, que no tots els fets provats són indicatius de forma individual que Batasuna està al darrere d'Iniciativa Internacionalista-La Solidaritat entre els Pobles (II-SP), i, fins i tot, reconeix que hi ha fets que jurídicament són irrellevants, com per exemple, que alguns dels candidats, representants o avaladors de la candidatura hagin participat en manifestacions, mítings o hagin demanat el vot per partits de l'esquerra abertzale. Tot i això, l'alt tribunal espanyol utilitza com arguments per il·legalitzar II-SP la presència d'Alfonso Sastre i de Doris Benegas a les llistes i els suports rebuts per part de determinades persones.

davant la impossibilitat de fer-ho directament, va decidir instrumentalitzar a dos partits polítics castellans, Izquierda Castellana i Comuner@s, imposant els candidats i cedint els contactes per a tenir avals. Tot això el Tribunal ho dóna per certificat, només utilitzant com a prova documents de la pròpia Batasuna que defensen presentar-se a les eleccions europees, però obviant que l'aposta d'aquesta era una candidatura sobiranista basca, anomenada Euskal Herrian Alde. El Tribunal també recorre a les relacions dels principals promotors de la candidatura amb l'anomenat "entorn" de Batasuna-ETA. En concret, parla d'un article ( Independentisme i internacionalisme) de l'escriptor Carlo Frabetti, on demana el vot per II-SP; de la participació en diversos actes de l'esquerra abertzale de la diri-

Els cinc arguments del TS per il·legalitzar Iniciativa Internacionalista

“El Tribunal Suprem arriba a citar que Doris Benegas va participar l'any 1984 en un míting d'Herri Batasuna per sustentar la seva argumentació”

El TS considera provat que Batasuna tenia intenció de presentarse a les eleccions europees i que

gent de Corrent Roja, Ángeles

Presentació de la candidatura a Barcelona

Maestro; de l'advocada Doris Benegas i de Paco Belarra. El TS arriba a citar que la senyora Benegas va participar l'any 1984 en un míting d'Herri Batasuna. Per altra banda, se cita com a prova important que Yesca, que el tribunal la situa com les joventuts d'IzCa, ha participat en diversos actes organitzats per Segi. Però la clau de tot el procés d'il·legalització és la presència del dramaturg Alfonso Sastre a les llistes. El Tribunal considera que el senyor Sastre pateix una "contaminación sobrevenida" pel fet d'haver anat a les llistes d'ANV a les eleccions generals del 2008, i també afegeix que Sastre està supeditat a la disciplina de ETA, fet que

diu que queda demostrat per un article al diari Gara on defensa la

“La clau de tot el procés d'il·legalització és la presència del dramaturg Alfonso Sastre a les llistes” postura de Batasuna de contextualitzar políticament les accions

d'ETA. Més endavant, els magistrats tornen a posar especial èmfasi en que Alfonso Sastre sigui el cap de llista, ja que consideren que vol mobilitzar el vot de les organitzacions abertzales il·legalitzades; i en que Doris Benegas sigui la segona, ja que aquestes dues persones tenen un caràcter de "potencial contaminante" per Batasuna. Per acabar, el Suprem, tergiversant la doctrina del Constitucional, argumenta que la no condemna de la lluita armada per part d'Iniciativa Internacionalista en plena onada criminalitzadora i després d'iniciar-se la seva il·legalització demostra que està al servei d'ETA.


12INTERNACIONAL

DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 154

L'altre Afganistan REDACCIÓ BARCELONA

Un dels nous objectius que va anunciar el nou president nord-americà, Barack Obama, en assumir el càrrec era posar pau en el caos afganès. Allà hi vol destinar més soldats, i fins i tot es parla d'una negociació amb

alguns sectors talibans per incorporar-los en la vida política afganesa. Recentment, dues persones d'aquell país han visitat els Països Catalans, i L'ACCENT hem parlat amb elles per conèixer l'Afganistan que queda amagar darrere dels grans titulars. Són dues veus que, a partir de les

seves experiències concretes, dibuixen un Afganistan del que no acostumem a sentir parlar. Ella forma part del moviment de dones RAWA, que denuncia que fins i tot la violència contra les dones ha crescut després de la invasió de l'any 2001. Ens demana que li diguem Meh-

muda, però en realitat aquest no és el seu nom. Prefereix amagar-lo perquè la seva organització és clandestina. Ell és en Yaqub Ibrahimi, periodista afganès de l'Institute for War and Peace Report. És una de les veus crítiques contra l'actual govern

afganès. Però la seva determinació per denunciar la corrupció ha trobat com a resposta la repressió contra el seu germà, que està condemnat a 20 anys de presó acusat d'haver distribuït un article sobre la relació entre l'opressió de les dones i la religió.

Els anuncis de la Chacón no ens mostren la vertadera cara de l'Afganistan

Periodisme perseguit LAIA ALTARRIBA BARCELONA

Talibans i govern

Yaqub Ibahimi no es mossega la llengua quan ha d'explicar la situació que pateix el seu país: "Des de l'ocupació la situació ha empitjorat: falten aliments, no hi ha feina, la gent ha perdut la confiança en el govern i tampoc en té en els talibans, és un caos. A més, amb el lema de la democràcia es fan les mateixes barbaritats però encobertes". Aquest tipus de denúncies són les que li han causat problemes a l'Afganista, i que ha conduït el seu germà a la presó. I les que ha fet en una recent visita a Barcelona per denunciar el cas del seu germà i, també, que els governs occidentals donen suport polític, institucional i econòmic a un sistema judicial que conculca els drets més bàsics dels periodistes, i de la majoria de la resta de la població. 20 anys de presó per distribuir un article

Més enllà de denunciar la situació del seu germà, en la visita a Barcelona Yaqub va explicar la situació política del país: "A l'Afganistan actual hi ha dos sectors que estan en contra del sistema democràtic: d'una banda els talibans, però de l'altra hi ha el mateix règim que està al poder, que ven una imatge que no sempre es correspon amb la realitat". El periodista afganès explica que la connexió entre els dos grups és el negoci de la droga, tots dos juguen al mateix joc. La corrupció està estesa. Ho denuncia en Yaqub, i també molts d'altres. Ningú pot negarho. És per això que no es castiga el fet de dir que hi ha corrupció, però sí el fet d'assenyalar els corruptes: "No es pot parlar de la realitat donant noms. Pots dir que hi ha corrupció en termes generals, però sense dir qui és corrupte. Si dius, per exemple, que el germà del president està implicat en la màfia de la droga, t'arrisques a anar a la presó o que reprimeixin els teus familiars".

“Des de l'ocupació la situació ha empitjorat:falten aliments, no hi ha feina i la gent no té ni confiança amb el govern ni amb els talibans”

El germà de Yaqub, Sayed Parwez Kambakhsh, és un jove periodista afganès empresonat al seu país des de l'octubre de 2007. Se l'acusa d'haver distribuït un article sobre la relació entre l'opressió de les dones i la religió. Un tribunal el condemnà a mort en primera instància, però la pressió nacional i internacional aconseguí que li commutessin la pena de mort per 20 anys de presó. Yaqub denuncia que el càstig contra el seu germà és una excusa per mirar de tapar-li la boca a ell, que és un conegut periodista afganès que treballa per al britànic Institute for War and Peace Report, per a qui ha escrit molts articles en el decurs dels darrers anys explicant allò que passa al seu país entre els senyors de la guerra, l'opi, els talibans i l'ocupació.

Complicitat d'occident

Per Yaqub Ibrahimi és especialment preocupant el suport d'occident a un govern que acusa de corrupte i brutal: "L'ajuda d'occident el govern la desvia, i manipulen la informació com els convé. A més, presenten una situació de caos i diuen que el que cal és enviar més soldats, però la intervenció militar no és la solució. Cal adreçar l'esforç cap als civils, que l'ajuda arribi directament a la població". A més, subratlla que els estats que hi tenen destacaments militars, com l'espanyol, tenen la responsabilitat de saber què hi està passant, quina és la realitat del país. I per tant, diu, són responsables de la vulneració de drets i de la llibertat d'expressió a l'Afganistan.

“Les tropes estrangeres han donat llibertat per violar noies impunement ”

ELISABET BERMEJO BARCELONA

"Les tropes estrangeres sí que han donat llibertats: als senyors de la guerra i als traficants d'opi; als fills dels senyors de la guerra per a violar noies impunement; als sodats de l'OTAN per bombardejar pobles i ciutats assassinant civils.Aquesta és la llibertat que han dut a l'Afganistan" ens explica Mehmuda en la seva visita a Barcelona. I prossegueix: "Però per la majoria de la gent no hi ha llibertat, no hi ha democràcia. La lluita és contra el poble afganès, per això volem que se'n vagin i ens deixin sense imposicions construir el propi camí cap a la igualtat i la llibertat".

cia feminista en la lluita per la conquesta de drets fonamentals, la qual cosa comporta fer front als enemics del poble afganès. Mehmuda assenyala clarament els crims atribuïts als senyors de la guerra. Algunes d'aquestes atrocitats han estat denunciades i jutjades per un tribunal del Regne Unit, que l'any 2005, en un judici sense precedents, condemnà a 20 anys de presó el comandant Faryadi Sarwar Zardad, un dels senyors de la guerra responsable de tortures, violacions i assassinats. Senyors de la guerra, talibans i ocupants

L'Associació Revolucionària de Dones de l'Afganistan, RAWA, és una associació política fundada l'any 1977 a Kabul per un grup de dones feministes per iniciativa de Meena, la líder fundadora que fou assassinada al Pakistan l'any 1987. La seva feina ha aplegat tres generacions de dones que des de la clandestinitat lluiten per la justícia social a l'Afganistan. Reconeguda internacionalment pels col·lectius feministes i de defensa dels drets humans, l'actualitat política i els anys de guerra han centrat els esforços de RAWA en la denúncia de la ocupació militar i dels crims que pateixen sobretot les dones de les zones rurals més desprotegides. Mehmuda, una militant d'aquesta organització que ha visitat Barcelona, explica la situació actual posant com a única condició no publicar cap imatge que la pugui identificar, i és que el seu testimoni pot suposar-li la mort. Exposa que la missió fonamental de RAWA és formar les dones i dotar-les de consciència política. Altres objectius són proveir de serveis sanitaris bàsics, escoles, orfenats, centres per a vídues i emmarcar la resistèn-

Els senyors de la guerra, els talibans i l'exèrcit d'ocupació liderat per les tropes nord-americanes i l'OTAN són els enemics del poble afganès. Les denúncies més punyents són de violacions de dones joves, nenes i adolescents, per part de cabdills locals o criminals que actuen sota les seves ordres. També l'increment de suïcidis de dones, molts d'ells causats per les pressions rebudes per part de les autoritats, l'actual govern igual de fonamentalista que els talibans. D'altra exemples són els assassinats i empresonament dels dissidents amb el règim, com el cas del periodista Parwiz Kambakhsh o la destitució de la parlamentaria Malalai Joya per haver denunciat les violacions i crims contra les dones a la Loya Jirga, el Parlament afganès. A més, Mehmuda subratlla que no s'ha d'oblidar la violència dels vuit anys d'ocupació de les tropes estrangeres, que no han aconseguit cap dels objectius que inicialment van utilitzar com a excusa: democràcia, llibertat i lluita contra el terrorisme. I en canvi, han agreujat la situació d'empobriment i autoritarisme del país.


L’ACCENT 154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009

CULTURA13

He vist el futur en 4D, de David Caño, guanyadora del premi Vila de Lloseta de Poesia

Una mirada pessimista al que hem viscut Borja Català PALMA

H

e vist el futur en 4D de David Caño Cargol (Olot, la Garrotxa, 1980) ha estat guardonat amb l'onzè Premi Vila de Lloseta en la categoria de poesia, lliurat el passat 23 d'abril en aquesta localitat del Raiguer. Un jurat format pel poeta i editor Toni Xumet, l'escriptor Miquel Mestre i el poeta Xavier Abraham va premiar aquest treball entre els 18 presentats al certamen que organitza des de fa més d'una dècada l'ajuntament d'aquest municipi mallorquí. L'editorial Moll serà l'encarregada d'editar-lo, i el publicarà a la col·lecció Balenguera de Poesia. Aquesta edició dels Vila de Lloseta no resultà exempta de la polèmica que tantes vegades acompanya guardons i certàmens literaris. En aquest cas, l'esquitxada en fou la modalitat de narrativa, ja que el premi en aquesta categoria, concedit inicialment a l'obra Humà sota coberta de circ: perplex, presentada sota el pseudònim de Thomas Moore, finalment fou declarat nul pel jurat "per incompliment de les bases publicades a la convocatòria, ja que l'obra no era original ni inèdita". Una reflexió en prosa poètica Al llarg d'He vist el futur en 4D, formada per 29 peces -27 poemes i dos entreactes-, el poeta aprofita el procés de gestació del seu fill -en Blai- per aturar-se i fer una ullada al passat, al present i al futur. La formació de la nova vida és l'excusa per reflexionar sobre temes universals com la mort, l'amor o la col·lectivitat. I ho fa no pròpiament a través de versos, sinó d'una prosa poètica senzilla, crua i fluida. En gran part de l'obra, aquest exercici d'introspecció pren forma de consells que el pare dóna a un fill que encara no hi és: "...fuig de qualsevol dogma i sobretot, sobretot repinta de vius matisos el gris brillant de la teva llibertat", li diu al vers XIII; o "Creu-me si et dic que la infància no ha de ser la teva pàtria, Blai, però hi érem tots", li confia al XVII. Però no és un manual moralista. No s'hi recullen veritats que resistiran, immutables, el pas del temps. Les seues recomanacions són el resultat de mirar-se a un mateix i fer balanç de les pròpies experiències, si bé Caño barreja

Felip Pineda BENISSA

C

en l'obra allò viscut amb allò inventat, resultant-li al lector gairebé impossible destriar els fruits de l'experiència pròpia dels de la imaginació. En aquest sentit, He vist el futur en 4D està amarat d'un pessimisme que en serà un dels fils conductors -"A on van a morir les esperances quan l'evidència et clava l'última abraçada?" demana el poeta en un moment- i que es fa més palès quan reflexiona sobre l'ésser immers en un món dominat pel consumisme, ple de por i dolor i on, de vegades, apareix la fugida com a millor opció. Un pessimisme, a més, reforçat per l'omnipresència de la pluja, que esdevé una mena de teló de fons sobre una paisatge urbà pintat en tons grisos, fosc i lúgubre, en què es desenvolupen els records i creacions de l'autor. I en aquest paisatge, que de vegades sembla apocalíptic, l'autor deixa anar fins i tot alguna pinzellada futurista, que beu de les fonts del cinema: "Bells autòmats passejaran per la ciutat de la pluja i dels miralls". Però el futur fill de l'autor no és l'únic destinatari de l'obra. El poeta també s'adreça a la seua companya i veiem el començament ("Vaig conèixer l'amor en una festa major"), el desig, i també la por que els excessos del passat acaben per passar factura. I és en un

Breus Raimon torna a València

D

L'Esclat també tindrà cabuda al Rebrot d'enguany

esprés de nou anys sense actuar a la ciutat de València, el cantautor de Xàtiva Raimon va oferir un concert a l'edifici Nexus de la Universitat Politècnica de València el passat 8 de maig. Els entrebancs institucionals posats des de la Generalitat a diferents artistes crítics del País Valencià durant els darrers anys ja no sorprén ningú. La UPV, però, va aprofitar el cinquantè aniversari de la cançó "Al vent" per organitzar una exposició al voltant de la trajectòria d'aquesta figura de la Nova Cançó i un concert on es van sentir algunes de les noves peces que s'inclouran al futur treball de Raimon. L'homenatge a aquest prolífic cantador es completarà amb reedicions de llibres.

Brams de nou a l'escenari pel 20è aniversari

S

egons ja han anunciat, els Brams podrien reaparèixer als escenaris a principis de l'any 2010. L'any vinent, precisament, s'acompleixen vint anys del naixement d'aquesta formació musical del Berguedà. Tal com han volgut deixar clar, no es tracta d'una tornada estable, sinó de celebrar l'efemèride amb un seguit de concerts arreu de la geografia catalana. Brams va oferir el seu darrer concert fa ara quatre anys davant més de 10.000 persones al camp de futbol de Berga. D'aleshores ençà, els seus membres han participat en altres projectes musicals (Dijous Paella, Aramateix, Skàdol Públic...).

d'aquests fragments on trobem el contrapunt de l'optimisme: "brindem pel dia aquell que vam decidir deixar de conspirar per començar a viure", hi escriu Caño. Una gota d'esperança que ens obliga a seguir lluitant; a la sempre necessària lluita.

L’Apunt El David Caño Cargol participa el 23 de maig en diversos recitals. A les 12:30 recita a la llibreria Catalonia de Barcelona en la Marató poètica dedicada a Joan Salvat-Papasseit (la marató comença a les 10h i acaba a les 20h). De vesprada serà a la Casa Groga, on (espai jove de l'Eixample) participarà en l'acte Cançó i poesia contra la repressió, organitzat en suport al Jona (19h). Finalment, a la mitjanit participarà en els actes de la setmana de la poesia de Barcelona al Palau de la Virreina. Aquelles persones interessades en saber una mica més de Caño poden consultar el bloc que té a internet: HTTP://BLOCS.MESVILAWEB.CAT/DAVIDCC

om ja és costum des de fa uns anys, Maulets ha organitzat per a aquest estiu l'Esclat'09, el concurs de grups joves dels Països Catalans. Estarà emmarcat dins l'aplec juvenil Rebrot, que enguany se celebrarà els dies 16, 17, 18 i 19 de juliol al municipi de Berga (el Berguedà) i que ja s'ha convertit en una trobada de referència per al jovent independentista i revolucionari català. Enguany les votacions es faran a través de la xarxa: a la web del Rebrot es penjaran les cançons presentades i una xicoteta explicació sobre la formació, per tal que cada visitant puga escollir el tema que més li agrade. El procés de votació es tancarà el 25 de juny. El premi per al grup que haja rebut més vots serà el d'encetar el con-

“Amb l'Esclat Maulets pretén que els grups novells del nostre país es donen a conèixer i tinguen l'oportunitat d'actuar al costat de bandes de renom”

cert del dissabte 18 de juliol al Rebrot. De la mateixa manera, el segon classificat obrirà el concert del dia anterior, el divendres 17. Amb aquesta iniciativa, Maulets pretén que els grups novells del nostre país es donen a conèixer i tinguen l'oportunitat d'actuar al costat de bandes de renom, que completaran la part festiva del cartell de la trobada independentista. Per tal de presentar-se a l'Esclat'09 com a participant només cal acomplir una sèrie de requisits bàsics. En primer lloc, la llengua del tema enviat ha de ser el català. A més, la cançó haurà d'estar registrada sota llicències lliures de Creative Commons. Queden fora, per tant, els temes que estiguen registrats per la SGAE, ja que xoquen frontalment amb la filosofia del concurs i l'organització. No s'accepten tampoc aquells grups que ja hagen editat un disc amb anterioritat, tot i que les maquetes no es tindran en compte. Per últim, és necessari que la cançó presentada siga pròpia, no es poden presentar versions. A l'edició de 2007 els finalistes van ser els grups Croma, High Times i Un entre tants, que van poder tocar al costat de formacions de la talla de Pirat's Sound Sistema, Obrint Pas, Ràbia Positiva, Habeas Corpus o Deskarats.


14 CULTURA

DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 154

Pam de llengua

MONOGRÀFIC

El Sònar, “una cosa rara oberta a tot el món” Enguany el festival arriba a la seua XVIedició

Aurora Mora TORRENT

Avui toca: l'embarbussament Raül Moreno VALÈNCIA

L

'embarbussament és un joc de paraules que uneix mots que tenen sonoritats similars i que en conjunt causen un efecte còmic. Aquí teniu una tirallonga d'embarbussaments populars: "plou poc, però pel poc que plou, plou prou", "aquesta ampolla té tap? Tap té. Té tap i tapó? Tap i tapó té", "un carro carregat de rocs, corria per la carretera, i el carreter carregat de ràbia li corria al darrere", "duc pa sec al sac, m'assec on sóc i el suco amb suc", "al Marroc un marrec tira un roc i cau al rec", "un ric li diu: Roc no siguis ruc que jo no ric", "en quin tinter té la tinta en Ton?" A

“A banda d'embarbussaments,un joc de paraules amb mots de sonoritats similars,hi ha palíndroms i anagrames” banda dels embarbussaments hi ha més jocs de paraules: el palíndrom o capicua, és una paraula que es llegeix igual del dret i del revés com per exemple: nan, pap o rar; una frase palindròmica seria: català a l'atac; l'anagrama -segons el gran Pompeu Fabra- és la transformació d'un mot o frase en un altre per la transposició de les seves lletres: Sinera és l'anagrama que Salvador Espriu va utilitzar per referir-se a Arenys. L'article podria acabar-se aquí, però falta afegir embarbussaments de nova creació: us en regalo uns quants que he recollit a l'hort que tinc dins el cap i us encoratjo a fer-ne de nous. "En cap cap, cap el Cap de Creus", "al bar d'en Pep Pou m'omplo el pap amb brou de bou", "un pop xop surt del sex-shop i va al coffe shop", "un zelandès en zel fa ziga zagues fins al cel", "cap animal que mengi com cal tindrà mal de panxa ni mal de queixal", "un ànec rònec viu en pau dins un niu, li fa mal el peu però calla i no ho diu", "un xai xiroi xipolleja a un xaragall. El xai li diu a un xic que xiula sota un xiprer: vine amb mi a xipollejar que xalarem. El xic hi va amb una ampolla de xeres; beuen, xipollegen i xerren xauxau de Xauxa". En el proper pam de llengua faré un divertimento narratiu. Agafaré un grapat de mots que comencen per enya i els posaré junts en la mateixa història. Que en sortirà?

S

ota el nom oficial de Festival de Música Avançada i Art Multimèdia, el Sònar se celebra a Barcelona des de 1994. Quinze anys i setze edicions després és hora de preguntar-se on rau l'èxit d'aquesta iniciativa que, a hores d'ara, organitza l'empresa Advanced Music. En una entrevista concedida l'any passat a El Periòdic de Catalunya, Enric Palau, un dels pares de la criatura junt a Ricard Robles i Sergi Caballero, va definir-lo com "una cosa rara oberta a tot el món". Tal vegada siga en aquesta senzilla definició on trobar la resposta. I és que, lluny de la filosofia d'altres grans festivals, que no és altra que la lògica del benefici, els cartells del Sònar són sinònims d'una ferma aposta per artistes revelació front a un reduïda presència de grans noms. Així, al llarg de la seua història, el festival s'ha consolidat com el trampolí definitiu d'alguns creadors i sobretot, com una plataforma per escoltar i gaudir els sons que vindran decidits a transformar i renovar l'escena de la música electrònica. El cartell del Sònar 2009 Feu-vos lloc a l'agenda durant els dies 18, 19 i 20 de juny, perquè enguany, el festival trasllada als seus escenaris el batec de les diferents escenes emergents de tot el planeta. Així, tindrà presència una bateria de joves talents que es perfilen com a grans referents de futur. Entre ells, destaquen Crystal Castles, Fever Ray, Micachu & The Shapes, Buraka Som Sistema o Deadmau5. També el factor femení tornarà a ser decisiu en el cartell de 2009 amb les actuacions, entre altres, d'Ebony Bones, La Roux o Mary Anne Hobbs. Si parlem de dones, però, no podem oblidar la gran Grace Jones, una autèntica diva que aterra a Barcelona amb nou disc. Però la diversitat generacional o sexual no ha sigut l'únic criteri. Els organitzadors han trencat una llança a favor del continent africà, a través de formacions com Konono No.1, Mulatu Astatke, Mujava o Filastine, així com de la música del gueto per excel·lència, el rap, i les seues darreres evolucions, amb noms com DSL, Young Fathers, James Pants o Beardyman. I, com no podia ser d'una

altra manera, molts projectes locals també tenen cabuda. És el cas de Guillamino, Joe Crepúsculo, Miaau, Anímic o el mític Pau Riba, que actuarà junt a la banda Mil Simonis. Sí, el Sònar sempre arrisca. Però tam-

“El Sònar arrisca però també duu estrelles consagrades. Explora les escenes d'arreu del món però també la catalana amb Pau Riba i Guillamino entre altres”

bé es colen algunes grans estrelles. Aquest any, la grossa ve representada pels germans Hartnoll, més coneguts com Orbital, tot un referent en allò que es va convenir anomenar 'intelligent techno'. Tel·lonejats pels incatalogables Animal Collective, seran els encarregats de posar la guinda a una edició eminentment electrònica en el terreny musical: des del so profund dels alemanys Shed i Marcel Dettmann fins a la frescor de Moderat, la conjunció perfecta entre Modeselektor i Apparat. No sols de música viu el Sònar Baixos, beats, ritmes, ball… són paraules fonamentals per entendre el festival. Però no les úniques. Mecànics, per exemple, és una proposta dirigida a tots aquells inte-

ressats en el món de la creació musical. Es tracta d'una exposició que tanca Sonarmàtica, trilogia centrada en la revisitació de la màgia, el cine i la creació sonora del segle XIX en l'era digital. O Sònarkids, un nou festival concebut per a pares, mares, xiquetes i xiquets, que se celebrarà per primera vegada el diumenge 21 i que segueix la filosofia del seu germà major. La seua programació musical serà de primer nivell, amb gent com Laurent Garnier, o La Mala amb Griffi i M'Baka; això sí, amb shows adaptats a una jornada tan particular com aquesta, i vindrà acompanyada de múltiples activitats per als més menuts: classes de dj, de ball de hip hop, tallers d'il·lustració, construcció amb fitxes Lego… Impossible avorrirse. Però si hi ha alguna cosa aliena al món de la música que destaque cada any per sobre de tota la resta, és la imatge. Sempre feta per sorprendre. Almenys, des de 1997, quan es produeix un vertader punt d'inflexió en les campanyes publicitàries del Sònar: els progenitors dels creadors del festival van servir de models. En el seu desè festival, rient-se de les crítiques que qualificaven algunes de les seues propostes de 'timo', van utilitzar la imatge de diversos estafadors, com el Dioni. El tuning i els acids també serviren com a emblema, mentre que en 2002 ironitzaren amb el seu abast 'mainstream', sent el famós Maradona la carta de presentació. Un any més tard van patir la censura dels mitjans. Tot i que, probablement, cap campanya haja estat tant exitosa com la de 'la Pajarraca' de l'edició passada. Enguany, ve en forma de pel·lícula protagonitzada per unes 'majorettes' vingudes del món dels somnis que, degut a les telefonades que reben des d'una cabina diabòlica, se senten desorientades en el món dels vius. Podeu veure'l a la pàgina web del festival: www.sonar.es, on, a més, trobareu tota la informació i l'emissora de ràdio, amb la que anar obrint boca de cara a la celebració d'aquests tres dies replets de música, senzillament, increïble.


CULTURA 15

L’ACCENT 154 DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009

Crítica de la quinzena: Cataluña/Espanya

La pilota catalana Joan Sebastià Colomer i Tejada BARCELONA

Q

ui va al cinema a veure Cataluña/Espanya paga una quants eurets per viure la curiosa experiència d'un 60 minuts en pantalla gran. Tant és així que qui vul gui estalviar-se'ls pot esperar que l'emeti TV3 sempre que les estúpides polítiques sobre els repetidors al País Valencià li ho permetin, car la mateixa televisió autonòmica del Principat finança el projecte. Segurament mai no s'hagués estrenat una pel·lícula com aquesta en un cinema si no hi hagués l'experiència inspiradora de La pilota basca. La pell contra la pedra, el famós documental de Julio Medem sobre el conflicte basc. Aquest periòdic ja en va publicar una crítica quan es va estrenar que podeu buscar a l'hemeroteca privada (no es troba gaire exemplars de L'ACCENT a les públiques) o a la nostra pàgina d'Internet. En oposició a l'obra de Medem Cataluña/Espanya no té cap tipus d'estètica pròpia ni cap interès cinematogràfic que destaqui en la pantalla gran. I això és una debilitat que es farà més passadora al sofà de casa. Podria, però, tenir una virtut com a avantatge: un plantejament molt menys identitari/essencialista dels conflictes. Val a dir, també, menys històric (i això no és una virtut). Però el que Isona Passola, directora de la pel·lícula, ens ofereix a canvi és una visió extremadament limitada de la qüestió. En primer lloc l'enfocament estrictament principatí falseja el conflicte. I això no és només un formalisme si no una deficiència greu: en tot el tram inicial on es parla de la llengua no s'esmenta el conflicte lingüístic valencià ni la dura marginalització del català per part de l'Estat francès. A banda d'aquests minuts centrats en la

llengua, com he dit, la pel·lícula aprofundeix molt poc en els aspectes identitaris, culturals i psicosocials del que en Montilla anomenaria "desafecció" catalana vers l'Estat. La resta es centra en l'espoli fiscal i les infraestructures. És a dir, aquell tipus de coses -importants, tot s'ha de dir- que serveixen als polítics catalans per aparentar conflicte mentre consoliden l'Espanya de les autonomies. Per parlar-ne Passola, a diferència de Medem, exclou els representants polítics. Però com ell, opta per combinar les personalitats catalanes amb algunes d'espanyoles. Absurd en qualsevol país normal, inevitable en un país ocupat. El perfil dels participants és, per tant, més "professional" que polític: Ramon Tremosa, Albert Boadella, Ignacio Sotelo, Xavier Sala i Martín, Miguel Herrero de Miñón, Xavier Rubert de Ventós, Alfons López Tena, etc. Però a banda de certes informacions sobre les balances fiscals (d'altra banda, prou conegudes darrerament) i l'estructura radial de les infraestructures de l'Estat, els continguts són veritablement pobres. Ni una referència a l'existència de moviments populars en defensa dels drets nacionals (excepte la famosa manifestació pel dret a decidir), cap consideració sobre la gènesi i el perquè del conflicte, la seva vessant política i el dèficit democràtic que està en la seva base. Veient

Cataluña/Espanya s'arriba a la conclusió, molt del gust de cert progressisme espanyolista, que el conflicte s'estableix entre l'Estat espanyol i la burgesia catalana i consisteix en una sèrie d'entrebancs als negocis dels catalans per part espanyola. És per aquest motiu que se'ns ofereix el dubtós gust de conèixer les impressions (força raonables en aquest cas) del cap de la patronal catalana, Joan Rossell, mentre no apareix cap representant dels sindicats o dels moviments socials catalans. Més enllà d'això, cap consideració sobre la desindustrialització, la terciarització, la destrucció del territori, etc. Un discurs que ens sona massa. És el que passa quan es va al cinema a veure el mateix que ja veiem a la tele finançat pels mateixos. Com sol passar a aquests tipus de "catalanistes", Passola fa un discurs tant light que aquí ja no fa efecte i a on podria fer-ne (a Madrid o a Sevilla) no en farà perquè no ho veuran.

El racó del coc

Resistència ratafiaire Roger Sánchez Amat BARCELONA

P

er algun motiu o altre, hi ha viandes i beures que deixen de tenir anomenada i es perd el seu consum entre la població. Llavors n'apareixen d'altres que ocupen aquest espai i que solen venir d'altres indrets. Segurament si el producte autòcton en qüestió no té unes propietats olfactives i gustatives del gust de l'usuari i l'element introduït si, no hi ha dubte que triomfarà. Ara bé, si no és el cas, què carai determina un procés com aquest? Un exemple: la ratafia. Com pot ser que sobre una beguda tant aconseguida i recomanable plani un desconeixement tant elevat entre un gran nombre de catalans i catalanes? El primer contacte que recordo tenir amb la ratafia fou en forma d'obsequi, gairebé souvenir, un present exòtic "del poble". A ciutat no havíem vist mai ratafia, tot i saber de la seva existència. Les sobretaules de migdia i de nit s'acompanyaven de licors variats, però cap de proper. Com a molt, un vi dolç, el moscatell. Eren èpoques de patxaran, licors de fruites, baileis, frangelicos i diversos. Ara bé, una vegada tastada la ratafia,

això va canviar. Un matís especial, quelcom que encantava el paladar, una sensació de retrobar un gust ancestral, de retorn als orígens, de redescobriment de les arrels… Borratxera en estat de "cánticos regionales"? Exaltació etílicocatalanista? Deliris derivats d'una embriaguesa nacional cada cop més convençuda? Qui sap. La qüestió és que vaig sucumbir davant uns encants d'alta graduació. I vaig començar a veure consternat com de ratafia gairebé no se'n trobava als bars de Barcelona. Quina gran injustícia! Com un apòstol enlluernat per una revelació, vaig decidir dedicar la resta de la meva vida a difondre les virtuts del nostrat licor. Vaig descobrir nombroses viles on el seu consum encara es mantenia força viu. Vaig detectar cellers resistents on encara destil·laven les seves pròpies fórmules ratafiaires gairebé en la clandestinitat. I vaig coincidir amb aborígens que mostraven desacomplexats la seva afecció a la fosca beguda. Visitant la resta de país vaig descobrir com en indrets de València o les Illes, els autòctons havien conservat el consum dels seus beuratges, gairebé elevant l'hàbit a ritual. Encara recordo els habitants d'un llogarret castellonenc passejant en processó una ampolla de cassalla en honor a la "mae-

dedéu". En retornà a la ciutat comtal, vaig fer un jurament: no descansaria fins que els barcelonins i les barcelonines elevessin no només la ratafia, sinó totes les altres begudes de la terra, a la categoria merescuda! Bé, aixshò nommés seria el prinjcipi perh a lash delaclaccióó die lae indepemntència, zzzzzzzzzzz... Ospes! M'he despertat ja… amb el cap una mica emboirat. Ai ai ai! Serà la darrera vegada que recorreré a la ratafia per inspirar la meua col·laboració a L'ACCENT! I ara que hi som, quatre coses d'aquesta licor fet a base d'aiguardent i anís macerats amb nous verdes i herbes. Eminentment de

Agenda >> El dissabte 23 es presenta la campanya "Capitalisme és crisi" a Tarragona. Hi haurà una conferència i posterior taula rodona amb un membre d'Endavant i amb Karim Akbih (represaliat per participar en una manifestació contra les 65 hores i la cimera del G-20) que explicarà el seu cas repressiu. Al Casal Popular Sageta de Foc. Organitza: Endavant (OSAN). >>L'Assemblea de Joves de Cassoles està organitzant unes Jornades Internacionalistes durant el mes de maig. El dissabte 23 hi haurà una jornada dedicada a Palestina, amb una exposició fotogràfica i una xerrada amb el títol "Palestina: terra ocupada" a càrrec d'un membre de la Xarxa d'enllaç amb Palestina. Posteriorment hi haurà una projecció. I el dissabte 30 és el torn de Cuba amb la xerrada "50 anys de revolució cubana" a càrrec d'un membre de la brigada "Venceremos", la projecció de la pel·lícula "Looking for Fidel" i festa Cuba. Al Casal Popular Manuel de Pedrolo a partir de les 18h els dos dies. >> El 29 de maig hi haurà concert per celebrar els 20 anys de SU TA GAR. Serà a la Sala Zero de Tarragona i ho organitza radikalrecords. Consulteu la seua web per a més informació: www.radikalrecords.net >>El 21 de maig, el SEPC de la UPF organitza una xerrada sobre lluita per l'alliberament nacional i social d'Euskal Herria a càrrec de membres del moviment juvenil independentista basc Serà ales 13:30h a l'aula 20.059 de l'Edifici Jaume I del campus Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. No hi falteu. >>A València s'estan organitzant unes jornades antipatriarcals, que començaran el dia 22 de maig. Enceta les jornades una xerrada sobre la Història del feminisme (20h, El Nido) seguida d'una sopar vegà i un concert de cantautor. L'endemà hi haurà taller d'autoconeixement i identitat I després una taula rodona sobre espais mixtes i no mixtes. Les jornades continuaran el cap de setmana següent.

Del 19 de maig a l’1 de juny de 2009 envieu-nos les vostres convocatòries a LACCENT.CAT@GMAIL.COM

fabricació casolana, el seu àmbit geogràfic comprèn gran part de la Catalunya Vella. Mossèn Cinto Verdaguer atribueix l'origen del mot a un esdeveniment casual. Fa molts anys, havent signat un tractat, els bisbes catalans van celebrar-ho tot bevent un gotet d'una beguda que els serví el masover de la casa on s'estaven. Meravellats pel seu gust, i descobrint que no tenia nom, van decidir, segurament un pèl ebris ja, anomenar-lo "rata fiat" (queda firmat). Aquest teoria queda avalada per la profunda relació entre destil·lats i Església, que en tenia gairebé el monopoli. L'origen, però, segurament és un altre, i més si descobrim que a França per ratafia es coneix un licor a base de fruites macerades en alcohol. La recepta. Ratafia La base de la ratafia és aiguardent o anís, o barrejant ambdues begudes en la proporció desitjada. Afegirem sucre, nous verdes, pela de llimona, uns pocs clavells, canyella i herbes al gust: menta, maria lluïsa, farigola. Les nous, element indispensable, les esclafarem abans. I les herbes les collirem pels volts de Sant Joan: és quan tenen més virtuts. Ho posarem tot en un pot de vidre tapat, i anirem removent de tant en tant. Durant 40 dies ho farem reposar a sol i serena, és a dir, a la intempèrie. Llavors ho filtrarem a través d'un colador i ja ho tindrem enllestit per a gaudir-ne. Compte amb el volum d'ingestió: pots acabar fent articles com aquest…

WWW.TDK.CAT Terra d'Escudella. Sants, Països Catalans


DEL 19 DE MAIG A L’1 DE JUNY DE 2009 L’ACCENT 154

16CONTRAPORTADA

“Cada cop que es presenti algú que molesti de veritat, diran que és part d'ETA” LAIA ALTARRIBA PIGUILLEM BARCELONA

Per què vas decidir donar suport a la candidatura Iniciativa Internacionalista? Bàsicament perquè conec la gent que aquí estava organitzant el tema i em donen la confiança de saber que són persones que estan movent-se per millorar el seu entorn (sigui laboral, social, etc.) i, per tant, aquesta candidatura seria una proposta de denúncia de l'estat de coses actual i una aposta contra els que manen des de fa massa anys. Els mitjans de comunicació parlen majoritàriament de "candidatura abertzale". Com la definiries tu? Que la COPE i l'ABC, primer, i la resta de gran mitjans de comunicació, després, acusin Iniciativa Internacionalista d'"abertzale" o de formar part d'"ETA-Batasuna" el que fa és confirmar-me que aquesta candidatura és un problema per tots els rics que ells representen, cosa que és un gran honor. Penso que la candidatura es defineix per si mateixa en dir que som internacionalistes, per molt que els molesti als miserables directors dels grans mitjans de comunicació. S'ha presentat com un valor el fet que la composin persones de tot l'Estat espanyol. Però moltes catalanes i catalans poden dir que l'important és reforçar la lluita del nostre país, enlloc de participar en projecte estatals. Què en penses? Doncs, la veritat que per a mi no té importància aquest debat, és purament circumstancial. Crec que s'ha donat aquesta oportunitat i s'ha tirat endavant. Qui no arrisca no guanya. A la vegada, crec que la feina feta com a candidatura no ens ha tret de la nostra feina habitual. Personalment, jo he continuat amb la meva tasca sindical i anant a treballar al bus. Sent una candidatura internacionalista, consideres que pot aportar alguna cosa a les lluites dels Països Catalans? Doncs il·legalitzant la candidatura la "Justicia Española" ja ha aportat una classe magistral de com funciona i quins interessos defensa. S'ha traslladat la negació del dret a presentar-se a unes eleccions d'Euskal Herria a tot l'Estat espanyol. Ells mateixos s'han deslegitimat com a suposats "demòcrates". Si finalment ens hi poguessin presentar i s'aconseguís, com a mínim, un eurodiputat, doncs evidentment la situació de la gent treballadora dels Països Catalans podria fer-se escoltar més a Europa. Encara que fos només per cagar-

ENTREVISTA

Fa un any Josep Garganté impulsava la vaga d'autobusos a Barcelona per aconseguir dos dies de descans setmanal. Ara és el primer candidat pels Països Catalans (ocupa el tercer lloc de la llista estatal) de la candidatura Iniciativa Internacionlista, que l'Estat espanyol vol impedir que es presenti a les eleccions europees del proper 7 de juny.

T'ha sorprès la decisió de l'Estat espanyol d'actuar contra la candidatura? A mi, personalment, no. De fet, havíem fet una porra sobre el tema amb alguns companys i companyes de feina i he guanyat. Evidentment, molts treballadors i treballadores d'autobusos de TMB i moltes amistats que sabien que hi havia la candidatura s'han quedat sorpresos. Per això deia abans que ells, els que s'autoanomenen constantment demòcrates, s'han posat en evidència. Què en penses de la declaració de Willy Meyer, d'IU, dient que s'ha de respectar la decisió dels tribunals i anul·len la candidatura? Doncs que la gran majoria dels dirigents d'IU s'han convertit en l'esquerra capitalista i que accepten fonamentalment totes les regles del joc que ha marcat la Patronal, la Monarquia i els seus polítics. És clar que hi ha alguns pocs dirigents i bastants més afiliats, afiliades i votants d'IU que no estan d'acord ambla posició del Meyer de marres. Pel fet de ser una candidatura que es presentava denunciant la llei de partits, no consideres que era previsible que s'iniciés el procés d'anul·lació? El tema no era la denúncia de la Llei de partits, que també la fan Esquerra Anticapitalista (EA) i el PCPE, sinó que, en el fons, tenir simpaties per l'esquerra abertzale podia comportar això. Però el cas, per mi, no

Crisi de lideratge a les dretes LLORENÇ BUADES CASTELL PALMA

Entrevista a Josep Garganté, candidat d'Iniciativa Internacionalista a les eleccions europees

se amb tots els polítics xupòpters que estan allà ja ha valgut la pena tot l'esforç realitzat.

LA REMATADA

Garganté durant la presentació de la candidatura a València // FOTO: Andrés G. R.

és si aquesta persona o aquella havien estat a una manifestació o havien signat un manifest de suport a l'Arnaldo Otegui. Per què, en tot cas, que t'anul·lin per això és, com a mínim, una simple excusa ridícula. El problema de fons és el que reflexa un acudit que diu: “L'Audiència Nacional es pensa que ETA és Deu. Per què? Doncs perquè, segons Garzón, Grande Marlaska i la resta de col·legues, ETA, igual que Deu, és a tot arreu”. D'aquesta manera, cada cop que es presenti algú que molesti de veritat, doncs diuen que és part d'ETA i se'l treuen del mig. Si no il·legalitzen EA i al PCPE és perquè, ens agradi o no, no representen un problema polític per l'Estat perquè, segurament, no aconseguiran cap eurodiputat. Però no era arriscat posar-hi persones que havien estat en llistes d'ANV o que havien donat suport públicament a l'esquerra abertzale? Si entréssim a acceptar el seu joc d'acotar el cap i apartar-nos dels que ells diuen que estan "contaminats o contaminades", doncs ja podem plegar. Aquesta situació recorda la caça de bruixes del govern nord-americà contra els "comunistes". Tan sols per declarar-te comunista ja podies engruixir les llistes negres i menjar te tota la repressió. En els moments difícils és quan realment cal la solidaritat. A més, com ja he comentat anteriorment, ens il·legalitzen perquè suposen que podríem treure un bon resultat per les simpaties que podríem despertar entre els milers de catalans, castellans, bascos, andalusos, castellans o gallecs que no volen ser part d'aquesta Espanya imposada.

En veure que s'havia iniciat el procés per prohibir que II concorri a les eleccions, vas considerar que havia estat erroni donar suport? A la vida prens decisions sabent que poden portar-te problemes personals perquè creus que són coses que s'han de fer, i punt. Durant la vaga d'autobusos de l'any passat, molts companys ens la vam jugar i vam decidir que anàvem fins al final, passés el que passés, i crec que ningú se n'ha penedit. Aquells moments de tensió, d'alegria, de repressió i de companyerisme, ja no ens els traurà ningú. En el cas de la candidatura, ara mateix faig la conya amb els companys de feina que la part positiva és que, si finalment ens il·legalitzen, no podré tornar a estar a cap llista electoral perquè estaré "contaminat", cosa que em deixarà més temps per fer altres coses (riu). O sigui que està tot bé, veurem com acaba tota la història... El Parlament Europeu és una de les institucions més allunyades de la ciutadania. Per què consideres que pot ser útil aconseguir-hi un diputat? Pel que m'han dit cada eurodiputat guanya 10.000 euros al mes, o sigui que imagina't com d'allunyats estan aquests polítics de la gent treballadora. Poder estar allà dintre només serviria per crear-los problemes interns, treure informació sobre com es gasten els diners públics, fer arribar aquesta informació a la gent i poder dir-los a la cara que són uns pocavergonyes. Potser no és molt, però seria un plaer fer-ho. Com a mínim els trencaríem la bombolla en la que viuen.

Els atacs contra els drets lingüístics produïts a la sanitat pública de les Balears, a partir de sindicats corporatius espanyolistes, fills del verticalisme franquista com CSI-CSIF, una USO cada vegada més vinculada al Partit Popular, el mateix PP, els falangistes i l'extrema dreta, animaren la creació d'un Comitè d'Usuaris i Usuàries de la Sanitat Pública que ben aviat va fer front a l'agressió. Però no hi ha agressions sense resposta, i milers de mallorquins i mallorquines van decidir manifestar-se el dia 9 de maig, de manera cívica i festiva, amb la formació d'una gran cadena humana per la llengua organitzada per l'Obra Cultural Balear , amb el suport d'una plataforma formada per més de vint entitats ciutadanes. D'aquesta manera, la societat civil va manifestar el seu compromís a favor de la normalització de la llengua i dels drets dels catalanoparlants al llarg del carrer de Sant Miquel, plaça Major, carrer Colom, Cort i carrer del Palau Reial de Palma. Però els atacs no acaben aquí. El PP mitjançant el seu sector més ultradretà expressat en el Círculo Balear, atia la tàctica de conflicte lingüístic per tal d'obtenir-ne resultats electorals favorables en les eleccions europees. El Círculo ha convocat una manifestació per al dia 30 de maig que suposa una nova agressió als parlants de la llengua catalana. Es tracta d'un assaig perillós per al PP mateix, perquè bona part del seu actiu a la part forana no accepta els atacs contra la llengua. L'aposta del sector més espanyolista i ultradretà del partit es fa en un moment de crisi interna que vol aprofitar per guanyar posicions cap a un futur lideratge del PP a la valenciana, després d'obligar a la renúncia de qualsevol perspectiva de lideratge polític a la portaveu en l'Ajuntament de Palma, l'antiga batlessa Catalina Cirer, més propera a la faldilla pagesa, al gipó , al rebosillo i a un "regionalisme" canyellista afeblit en els darrers anys. Després de la dimissió de Cirer, el nou portaveu del PP, Rafel Duran, es fa estimar dins UM i es mostra disposat a una entesa per situar una nova majoria de dreta a l'Ajuntament de Palma i a qualsevol preu. Aquests posicionaments afecten també una UM que es debat ara en una guerra interna entre els sectors més propers al PP, dirigits per Miquel Nadal i la majoria d'afiliats de Palma, contra la majoria de la direcció. El Congrés uemita del 11 de juliol potser decisiu per al manteniment del Pacte actual amb el PSIB-PSOE i Bloc, o per a fer tombar la balança a favor d'un nou pacte PP-UM.


L'Accent 154