Issuu on Google+

De l’1 al 15 de novembre de 2005 Distribució gratuïta 5.000 exemplars Publicació quinzenal d’àmbit nacional

Periòdic popular dels Països Catalans

Xirinacs torna a passar per la presó trenta anys després

Mallorca es mou pel territori Països Catalans / 4

Països Catalans / 5

Patraix contra la subestació Països Catalans / 6

S’apropen les eleccions a Itàlia Internacional / 9

Els Països Catalans a l’horta de Campanar Concentració a la porta de la Model per demanar la llibertat de l’exsenador Xirinacs

El sector pesquer es revolta Els pescadors dels Països Catalans consideren insuficient l'acord signat amb el Govern espanyol

Vaixells a l’entrada del port de Barcelona

Finalment, les principals confraries dels Països Catalans van acceptar la subvenció proposada pel Ministeri espanyol de 9,5 cèntims per litre de gas-oil, xifra que està lluny de les reivindicacions dels pescadors que aspiraven a aconseguir un preu màxim de trenta cèntims per litre. Però els representants de les confraries han denunciat que l'acord ha estat "imposat" i que l'han hagut d'acceptar "sota

Sumari:

La Llei Antiterrorista francesa

El passat 25 d’octubre es va fer efectiva l’ordre de recerca i captura de l’Audiènica Nacional espanyola contra Lluís Maria Xirinacs. Després de passar per la comissaria de Via Laietana, Xirinacs va ser ingressat a la presó Model de Barcelona, i el mateix dia, traslladat a Can Brians. Xirinacs estava condemnat per enaltiment del terrorisme arran d’unes declaracions que va fer l'11 de setembre del 2002 al Fossar de les Moreres on es va declarar "amic d'ETA", per la qual cosa havia de complir dos anys de presó, quatre d'inhabilitació i una indemnització simbòlica d'un euro per les 3.000 víctimes d'ETA. Arran de la detenció de Lluis Maria Xirinacs, les mostres de suport es van reproduir arreu dels Països Catalans, malgrat el tractament mediàtic dels mitjans convencionals que van intentar en tot moment silenciar el fet. Països Catalans / Pàgina 3

Número 69

pressions" del Ministeri de retallades de subvencions i d'actuacions per la força per desbloquejar els ports. En aquests dies de revolta els pescadors catalans han posat sobre la taula la greu crisi que viu el sector i que amenaça de deixar sense flota pesquera la costa catalana. L'entrada massiva de peix importat -que ja arriba al 80% del consumit als Països Catalans- i l'augment dels

carburants situen el sector en una situació crítica. Els bloquejos es van iniciar al port de Tarragona, estenent-se posteriorment als principals ports catalans, entre els quals València, Barcelona, Alacant, Castelló, Sagunt, Gandia, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Dénia.

Cultura / 11

El Correllengua arriba al Rosselló per la Diada

La novena edició del Correllengua, que un any més ha recorregut tots els Països Catalans i ha celebrat més de 400 actes, farà la seva cloenda a Perpinyà el proper cinc de novembre. Estan previstos diversos actes festius i oberts al públic que tenen l'objectiu comú de promoure i defensar la llengua i la cultura catalana i commemorar la signatura del Tractat dels Pirineus, pel qual els territoris catalans del Rosselló, el Conflent i la Cerdanya varen passar a domini francès. Entre els actes preparats destaca la manifestació, que anirà acompanyada per castellers,

Economia / Pàgina 7

Entrevista a Miquel Serra, membre del programa Encén l’oïda

geganters, falcons, timbalers i grallers, i que recorrerà els principals carrers de la ciutat sota el lema "Sem catalans. Defensem la terra, defensem la llengua", i la celebració del quart festival Rellamp!, que comptarà amb la presència dels grups Obrint Pas, La Fera Ferotge, Enric Casasses, Pascal Comelade i Pirat's Sound Sistema. Amb la cloenda del Correllengua a la Catalunya Nord, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana i Acció Cultural del País Valencià volen reivindicar la unitat dels Països Catalans i el dret a utilitzar el català arreu del nostre territori.


2/

EDITORIAL

Atemptat contra les llibertats La detenció i empresonament de Lluís Maria Xirinacs no ha estat una agressió contra aquest lliuitador, sinó un atemptat contra les llibertats, tant col·lectives com individuals, de les catalanes i els catalans, i una mostra del caràcter repressiu de la monarquia parlamentària espanyola. A aquest atemptat cal afegir-hi el trist paper que han fet bona part de les persones que van lluitar amb Xirinacs durant els anys 70 i que aleshores cridaven a favor de l’amnistia dels presos polítics, ja que s’han quedat a casa, esperant que la detenció se solucionés en despatxos de Barcelona i Madrid. Ha estat molt significatiu, en canvi, la joventut de la majoria de persones que s’han concentrat davant de la comissaria de la Via Laietana o de la presó Model solidaritzant-se amb una persona que no ha deixat de lluitar i que qüestiona, amb la seva actitud, la canterella massa cops sentida segons la qual, quan les persones es fan grans, veuen les coses d’una altra manera i deixen de lluitar. Benvingut de nou al carrer, Xirinacs, i gràcies pel teu exemple.

La vella cultura de l’energia Recentment milers de persones es manifestaven contra la MAT. Però aquest no és un tema nou al nostre país, en tot cas és el penúltim episodi d’una vella cultura de l’energia. Una cultura basada en les perilloses relacions entre les multinacionals de l’energia, les administracions públiques i els partits polítics; en un model energètic basat en l’energia nuclear; en la centralització i en l’absència de participació pública, i en l’actuació sobre l’oferta i no pas en la demanda. Si tota l’energia es produeix en un número molt limitat de centrals, els problemes es multipliquen, el control de l’energia queda concentrat en poques empreses, la població no té cap mena de participació en la gestió i el fet de produir energia de manera autònoma esdevé utòpic. La següent conseqüència és òbviament la necessitat de distribuir aquesta energia –majoritàriament “bruta”-, amb els impactes que comporta sobre el paisatge i la societat. En aquest sentit, s’ha de destacar que molts estudis apunten a la correlació entre la potència de les xarxes de distribució i la incidència de càncers i altres malalties en humans. Segurament, un sistema més descentralitzat seria la millor estratègia per aplicar el principi de precaució que tan recullen les directives europees per evitar danys a les persones. Un altre dels responsables dels projectes de línies MAT és l’objectiu de crear un mercat europeu de l’energia “competitiu i sense barreres”. Es tracta de liberalitzar el subministrament d’electricitat per a la creació d’un veritable Mercat Intern d’Energia Elèctrica (MIE) introduint la competència entre generadors i subministradors a escala europea, tot abandonant la lògica d’un servei públic que cobreixi unes necessitats determinades i sostenibles. No obstant això, els operadors estatals com REE i RTE no havien dut a terme els plans de connexió transfronterera i avui el mercat europeu es troba amb dificultats. En aquesta lògica consideren que cal portar a terme –amb tot el suport europeu- fins a cinc noves línies MAT pel Pirineu català. A aquest context s’ha d’afegir l’inici d’una ofensiva per ressuscitar la nuclear per part de les empreses del sector i de certes personalitats amb influència mediàtica, que lliguen l’estratègia per minimitzar el canvi climàtic amb aquesta energia. En tot cas, l’agressió social i ambiental que suposa el projecte d’interconnexió elèctrica ha permès, talment com succeí amb la revolta de l’Ebre, començar a posar sobre la taula el debat sobre la nova i la vella cultura de l’energia. En aquella ocasió, la supressió del transvasament no va ser l’assumpció per part dels governs de la nova cultura de l’aigua sinó una acció de política electoral. Però en canvi, sí que serví per aquest nou paradigma fos assumit per part dels moviments populars i ambientalistes, als centres de recerca i de manera progressiva a algunes administracions. És necessari que un procés semblant es doni en el cas de l’energia, ja que ens hi juguem el país i el món sencer. L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 69. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalda, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos, Barcelona 08012. Adreça electrònica laccent@laccent.info. Telèfons de contacte: Subscripcions: 646 98 16 97. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Andreu Ginés i Arnau Urgell Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafell, Martí Cirici, Laia Creus, Pep Giner, Laura Llum, Aure Silvestre, Arnau Urgell. Economia: Andreu Ginés, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Manel López. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigós, Josep Maria Soler, Pau Tobar, Hector Serra. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Raimon Porta, Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució: Martí Urgell, Martí Gutiérrez, Oriol Capdevila. Han col·laborat en aquest número: Pau Urenya, Oriol Capdevila.

De l’1 al 15 de novembre de 2005

OPINIÓ COL·LABORACIÓ

Frontera sud. Drama o barbàrie? Aquests dies estem assistint a uns dels espectacles més insultants per a la intel·ligència humana dels darrers temps, si és que encara es pot dir que existeix alguna facultat humana digna d’aquest nom. I no m’estic referint només als fets que s’estan produint aquests darrers dies en les fronteres sud d’aquesta Europa fortalesa, sinó al patètic tractament mediàtic que se n’està fent. Només la terminologia utilitzada ens hauria de fer caure la cara de vergonya. Com es pot anomenar “drama” a tot el que està passant com si es tractés d’una obra de teatre? Sembla, llegint la premsa, que no hi hagi cap responsabilitat darrere dels fets, i això és com l'antilògica afirmació que els fets no tenen causes ni causants, com cert expresident pretenia fer-nos creure en les seues americanes “lliçons” d’història. Com pretenen fer-nos creure que el que està passant a Melilla, Sebta, Bouarfa i al Sàhara és comparable amb el Katrina o el terratrèmol del Paquistan? Tot això són desastres naturals amb conseqüències terribles, i no és el cas en la frontera sud. Perdoneu-me, però crec que una tanca de 3 o 6 metres no és massa natural i les bales em sembla que tampoc, oi? I quan es parla de les persones que han assassinat se les considera com a víctimes d’un accident, es diu que “han resultat morts” en els diversos incidents, però com podien no resultar morts si els han apallissat, els han abandonat al desert i els han disparat? No han resultat morts, els han matat! Els estan matant. I va, i resulta que les autoritats d’una banda i l’altra de la frontera no són un assassins perquè maten a la gent, no! Són uns “mals gestors” perquè no ho estan fent prou bé, perquè que resulta que la tanca no és prou alta (per cert, una tanca

que “humanitzaran” una mica perquè les bones consciències del nord no vegen la sang dels que salten), perquè no saben on deportar els “deportables”. Bé, i què hem de dir dels guàrdies civils i de la Legión -“els nuvis de la mort”-, transformats en herois humanitaris per les televisions al mateix temps que els veiem apallissant persones al crit de “negre, no et moguis o et mato”. Com es pot arribar a aquest “doblepensar” que ens està matant les neurones fins al punt de veure com uns policies emmanillen uns xavals subsaharians per pujar-los a l’avió mentre la locutora ens explica que ho fan per la seua seguretat, clar! Està bé, ara ja sé què fer quan torne a pujar a un avió, demanaré a l’hostessa que m’emmanille, amb brides si és tan amable, i si s'hi nega, sorpresa, reivindicaré el meu dret a anar, com a mínim,

LA VEU DELS LECTORS I LECTORES

Rebuig a la presència de Ben Ami als Premis Octubre Els ciutadans i les organitzacions sotasignants, participants en la Xarxa de Solidaritat amb Palestina del País Valencià, volem fer palés el nostre desacord amb què els organitzadors dels Premis Octubre 2005 contribuisquen a difondre postulats de la política genocida de l’Estat d’Israel convidant a una conferència al ex-ministre de seguretat i exteriors israelià i exambaixador d’Israel a l’Estat Espanyol Shlomo Ben Ami.

La trajectòria progressista i de defensa dels drets i llibertats individuals i col·lectives dels Premis Octubre es veu truncada enguany per la participació d’aquest ponent; un dels dirigents polítics del govern israelià que en major mesura ha contribuït al genocidi que avui, i des de fa més de 56 anys, pateix el poble palestí. Denunciem que els Premis Octubre, amb aquest acte què es durà a terme a la Universitat de València, esdevingen tribuna privilegiada per a la difusió d’un discurs del sionisme racista de la política israeliana, que viola

igual de segur que uns negres sense papers, no et fot! Açò no és un drama ni una catàstrofe, és una guerra entre els defensors d’aquest règim de fronteres cada cop més militaritzat per al manteniment de les injustícies nord-sud, i els que es neguen a acceptar el paper de víctimes i exigeixen, prenent-lo, el seu tros de pastís, ja que no volen seguir esperant que caiguen les molles. No estem parlant de pobretes personetes sense consciència a les que els bons guàrdies civils han de protegir d’elles mateixes, estem parlant de dones, homes i nens que decideixen jugar-se-la a una carta, conscients del perill, de la mort propera, però disposats, ben disposats a lluitar contra tots els obstacles que se’ls posen endavant i per això, aquest estiu, algú ha decidit disparar a matar. Hi ha qui diu que no tenen teoria política i tot això i allò, i jo em pregunte: quanta teoria cal per saltar una tanca de 3, 6 o 12 metres. És el seu cos el que es trenca en els enfilats de pues i també trenca les fronteres, és el seu cos el que exerceix de facto la llibertat de moviments, és el seu cos el que posa en evidència les contradiccions d’un ordre econòmic que fa aigües per tots els costats, perdó: fa sang per totes bandes. El que ens estan dient els que salten és, com deia l’Ovidi Montllor:”ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer... les molles volen al vent, diuen: si no et donen, pren!” Per acabar, convidar-vos a participar a la Caravana Europea Contra la Tanca: Cap Persona és Il·legal, que es realitzarà els propers dies 4 5 i 6 de Novembre a Ceuta i que eixirà, entre altres llocs, de Barcelona. Pau Urenya sistemàticament els Drets Humans, Civils, Socials i Polítics dels palestins i les palestines, que tantes vegades ha estat condemnat per la Comunitat Internacional. Convoquem als ciutadans i ciutadanes el proper divendres, 28 d’octubre, a les 19.30 h. al Claustre de la Universitat de València al C/ La Nau, a rebutjar aquest acte i solidaritzar-nos amb el poble palestí.

Xarxa de Solidaritat amb Palestina del País Valencià [La concentració convocada va impedir que Shlomo Ben Ami fes la conferència. Podeu trobar informació a la pàgina 4]

La veu dels lectors és espai on podreu participar d'aquest projecte amb les vostres opinions sobre qüestions d'actualitat. Si teniu quelcom que aportar, dir o denunciar, només cal que ens envieu un text d'un màxim de mil cinc-cents caràcters a opinio@laccent.info.


De l’1 al 15 de novembre de 2005

Xirinacs, en llibertat

L’APUNT

L'històric militant d'esquerres va ser detingut i empresonat per ordre de l'Audiència Nacional espanyola per un delicte d’opinió Aina Torres, Barcelona. L'avançada edat del sacerdot i exsenador Lluís Maria Xirinacs, de 74 anys, va ser el motiu principal perquè l'Audiència Nacional ordenés la seva llibertat tres dies després d'estar detingut. Una vegada alliberat de la presó de Can Brians, el dijous 27 d'octubre, Xirinacs va anar a la seu del CIEMEN, on l'esperaven una cinquantena de persones, i va agrair el suport rebut. La detenció Lluís Maria Xirinacs va ser detingut dimarts al matí quan va anar a renovar el DNI a la comissaria de Nou de la Rambla. Segons la policia, ells es van limitar a complir una ordre de recerca i captura arran de les declaracions que Xirinacs va fer l'11 de setembre del 2002 al Fossar de les Moreres quan es va declarar "amic d'ETA". El fiscal de l'Audiència va demanar dos anys de presó, quatre d'inhabilitació absoluta i una indemnització simbòlica d'un euro per cadascuna de les tres mil víctimes d'ETA. En la declaració davant del jutge, Xirinacs va explicar que la seva

intenció en el discurs del 2002 era col·laborar a l'establiment de la pau al País Basc i va afegir que "no hi haurà pau fins que no s'asseguin a parlar de la independència del País Basc, l'Estat espanyol i els abertzales bascos". A més, Xirinacs va explicar que la frase conflictiva "em declaro amic d'ETA i de Batasuna"- hauria d'haver anat acompanyada de: "i em declaro enemic de l'Estat espanyol". Finalment, després del seu alliberament va afirmar que no es penedia de les declaracions fetes al Fossar. Mostres de suport Des que van detenir l'exsenador, hi va haver diverses mostres de suport i de rebuig al seu empresonament per part dels moviments socials i especialment de l'esquerra independentista. El mateix dimarts, desenes de persones van manifestar-se davant de la comissaria de Via Laietana exigint la seva llibertat. L’endemà, dimecres, més de dues-centes persones es van concentrar davant de la presó Model, on es trobava en un primer moment, i van fer una manifestació

Concentració espontània davant la seu del PSC / Foto: L’Accent

improvisada que va acabar davant la seu del PSC a Barcelona. A més, des del barri de Gràcia, membres de l'Assemblea de Joves de Gràcia, la Barraqueta, la Torna, Endavant i la Coordinadora Antirepressiva van iniciar una vaga de fam que havia de ser rotatòria, a altres pobles i viles, fins l'alliberament de Xirinacs.

La Fundació Randa - Lluís M.Xirinacs també va convocar un acte de suport a l'exsenador el dimecres a Barcelona. A més, durant els tres dies que va durar l'empresonament, es van fer actes i concentracions per demanar la llibertat de Xirinacs a Mataró, Girona i Arbúcies, entre d'altres pobles i viles.

L’ENTREVISTA [Reproducció parcial de l’entrevista publicada a L’Accent 41]

Xirinacs: “La llei d’enaltiment del terrorisme vulnera el dret a la llibertat d’expressió”

A. Ginés i Sànchez, Barcelona. La seua lluita contra el franquisme va ser intensa. Què en destacaria, personalment? La primera acció destacada que vaig protagonitzar va ser una vaga de fam de 21 dies els anys 1970 i 1971 coincidint amb el procés de Burgos, per reclamar la creació de l'Assemblea de Catalunya, que finalment es fundà el novembre de 1971. Després vaig ser processat pel Tribunal d'Ordre Públic (TOP), i vaig complir dos anys de presó a Carabanchel per "propaganda il·legal". Dintre de la presó vaig començar la campanya per l'amnistia -primer punt de l'Assemblea de Catalunya-, amb dues vagues de fam a principi i final de 1974, que van durar més d'un mes cadascuna.

/3

PA Ï S O S C ATA L A N S

En sortir, vaig començar una plantada davant de la presó en demanda, de nou, de l'amnistia. També vaig col·laborar amb la Marxa de la Llibertat, que va ser prohibida, l'estiu de 1976. El 1977, davant la promesa d'eleccions de Suárez, vaig demanar a Tarradellas, als partits polítics antifranquistes i a l'Assemblea de Catalunya fer un acte de sobirania de la Nació Catalana, proclamant la Generalitat abans de les eleccions. El 1977 em van escollir senador per Barcelona i, un cop al Senat, vaig romandre a peu dret mentre no es va concedir l'amnistia. Per al nou projecte de Constitució Espanyola, vaig proposar una model de república confederal: fou refusat en tots els seus punts... [...] Com va ser que, amb la transició, la defensa dels Països Catalans caiguera en l'oblit? Malgrat que les lluites populars demanaven Països Catalans (i en aquells moments constituïen una gran força), els partits polítics parlamentaris catalans (excepte ERC) negaren aquesta voluntat i corregueren a guanyar escons a Madrid, i després a les generalitats de cada país. Actualment aquesta classe política està tota al servei de l'Estat espanyol... i d'això se'n diu col·laboracionisme. És aquesta la traïció a la qual tant es refereix vostè? Sí. La immensa majoria d'activistes assoliren càrrecs després de Franco. Hi ha una generació que ha callat la seva traïció als seus fills. Els partits parlamentaris col·laboracionistes (a diferència dels bascos, que no ho foren) van recomanar a la massa, abandonada pels seus líders, el ‘sí’ a la Constitució Espanyola; en canvi, no van reclamar el concert econòmic en el moment oportú, per por a que peri-

llés el seu nou status. Per a mi, això és delicte de traïció continuada contra la nació. [...] A la gent li costa molt queixar-se, malgrat les injustícies. Els polítics amb càrrecs segueixen pressionant la premsa perquè els greuges d'Espanya contra nosaltres quedin amagats a les notícies. Quina diferència respecte d'Euskadi! Allí les ofenses nacionals ocupen les primeres planes del llenguatge polític i sempre d'una manera contundent. Aquí tot és castellers, futbol i sardanes... Els polítics impedeixen que la vulneració de drets, com ara les tortures a les presons o comissaries, arribin al coneixement de la població. La preocupació per la "normalització" ha tapat totes aquestes vulneracions: no hi ha tortures, no hi ha immigrants que moren, no hi ha presos... quan de fet, la població reclusa és major a la que hi havia en temps de Franco!.[...] Des de fa un parell d'anys vostè ha estat centre de crítiques -i denúncies!- perquè es va declarar "enemic de l'Estat espanyol, amic d'ETA i de Batasuna". Creu que aquestes afirmacions excedien el dret a la llibertat d'expressió? No, en tot cas és la Llei d'enaltiment del terrorisme la que vulnera aquest dret. Però, potser encara el vulneren més els amics de les víctimes del terrorisme i aquells periodistes que repeteixen una frase meva sense cap altra explicació. [...] [L’emopresonament de Lluís Maria Xirinacs ens ha impulsat a recuperar alguns frangments de l’entrevista publicada a L’Accent 41 que considerem d’interés per als lecotrs.]

Vergonya mediàtica Només el diari electrònic VilaWeb ha informat sobre la detenció i empresonament de Lluís Maria Xirinacs com requeria la situació. La resta de mitjans de comunicació del país -diaris, televisions o ràdios- n'han parlat breument, com si els fes nosa haver d'informar sobre l'arrest de l'exsenador, i molts d'ells n'han parlat amb un to condescendent, menystenint l'actitud de fermesa i compromís que ha mantingut Xirinacs des de la transició política dels anys 70. Cap diari ha recollit la detenció en portada (a excepció d’un breu aparegut a El Punt), ni li ha dedicat cap editorial. Sembla que a la classe política i periodística del país els incomodava una detenció que ha evidenciat que hi ha massa coses que no han canviat. Especialment indignant ha estat el tractament que n'ha fet El Periódico, ja que ha informat majoritàriament sobre el fet a través de la seva corresponsal de Madrid. O la decisió de La Vanguardia d'incloure la informació dins l'apartat del conflicte basc. Sort n'hem tingut les lectores i lectors de les lúcides paraules d'Isabel-Clara Simó (en la seva columna d'opinió a l'Avui) i de Vicent Partal (al mail obert que publica a VilaWeb i a El Punt). Tots dos van coincidir en associar la detenció amb la situació política que hi havia quan Xirinacs es plantava davant la Model per exigir l'amnistia dels presos polítics. “Trenta anys després ha arribat un moment que tot plegat sembla un malson. No sé si creure-m'ho, però hem tornat al 'volem l'estatut', al 'som una nació' i al 'llibertat Xirinacs'. I al 'llibertat d'expressió', si molt m'estrenyeu. Hi insistesc: trenta anys després”, assenyalava Partal. I la Isabel-Clara afegia: “Un home de bona voluntat i d'idees fermes és empresonat per unes paraules dites al Fossar de les Moreres i que té tot el dret constitucional de dir. (...) Els qui han empresonat Xirinacs no volen avortar l'Estatut: volen avortar la democràcia. I ho fan en nom de la sacrosanta Constitució que acaben de conculcar. Indignant”. Com indignades estem algunes lectores i lectors de constatar un cop més el paper que juguen la major part de rotatius del país


PAÏSOS CATALANS

4/

L’APUNT

I tanmateix serà que sí Malgrat la forta acció popular a la Real per tal de preservar l'entorn de son Espases, el Govern de les illes ja ha dictat la sentència definitiva d'aquest últim indret dels voltants de Ciutat i és molt difícil que es pugui tornar enrere, malgrat que des de la plataforma Salvem la Real s'ha afirmat que s'esgotaran totes les vies per tal que aquest nou hospital no vegi la llum. El passat 21 d'octubre -tot just un dia abans que es dugués a terme el concert de Santa Mariael Consell de Govern de l'executiu balear va aprovar la licitació per a la construcció del nou hospital tassada en uns gairebé 800 milions d'euros. Es preveu que les obres comencin el proper estiu i es perllonguin fins al 2010. En aquest aspecte molts es demanen, en l'hipotètic cas que al 2007 es tornàs a reeditar el pacte de progrés, què farien els nous governants. Alguns afirmen que es veurien fermats de cap i peus. Tanmateix, també des de certs sectors es pensa que l'oposició no ha fet tot el que calia per evitar que s'arribàs a aquesta situació. En aquest sentit, des del GOB i la mateixa plataforma de la Real s'ha criticat l'actuació del PSIB-PSOE, un representant del qual a l'Ajuntament de Ciutat va arribar a afirmar que presentar tota una bateria d'al·legacions al projecte era completament inútil, tot i que d'aquest tema, el principal partit de l'oposició n'havia fet bandera reivindicativa fins a uns nivells en què gairebé ho monopolitzava La història de Son Espases respon als interessos urbanístics de la zona, i això es el que es repeteix constantment a tota Mallorca i a la resta dels Països Catalans. La requalificació d'uns terrenys de sòl rústic a sòl urbà i que al mercat immobiliari els paguen a preu d'or. Una història que de moment sembla sentenciada. I no tan sols des del punt de vista mediambiental, sinó també des del social, ja que des de la Conselleria de Salut s'han afanyat a dir que la gestió del nou centre serà una combinació de finançament públic amb l'adjudicació de la gestió a una entitat privada; tal com succeeix actualment als hospitals de Manacor i Son Llàtzer amb les anomenades fundacions.

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromes amb la realitat dels Països Catalans

De l’1 al 15 de novembre de 2005

S’intensifica la campanya per salvar les Illes Malgrat l'èxit de participació de la primera mobilització en defensa del territori, el Govern del PP continua amb els seus projectes urbanístics

Manifestació a la ciutat de Palma l’any 2003

Jaume Calafell, Mallorca. El passat dissabte 23 d'octubre va començar la campanya engegada per la Plataforma Salvem Mallorca amb un macroconcert que va tenir lloc a la població de Santa Maria del Camí i que va aconseguir reunir, segons fonts de l'organització, entre 25.000 i 30.000 persones. La resposta a l'actual política mediambiental fou, doncs, massiva, malgrat que des del Govern de les illes i per boca de la seva portaveu, Rosa Estaràs, afirmassin que “són els de sempre”. Punt d'Inflexió Segons fonts de la Plataforma, aquesta mobilització és diferent de totes les que s'han fet fins ara i suposa un punt d'inflexió en la defensa de la terra. L’organització pretén que la manifestació no quedi com un fet aïllat sinó que sia l'inici d'una sèrie d'actes que es perllongaran fins que es consideri necessari. A més, tindran un abast geogràfic molt més ampli que fins ara, en què s'havien centrat sobretot a Palma. En aquest sentit, es preveuen nombroses xerrades, conferències i altres mobilitzacions arreu dels diversos pobles de les illes. Així mateix, des de la Plataforma pensen tornar a presentar una Iniciativa Legislativa Popular, la qual en la primera volta fou rebutjada per la mesa del Parlament balear; una negativa que des de les distintes organitza-

Nom i cognoms: Codi postal: Tipus de subscripció: Domicialiació bancària Nom del titular: Entitat

cions consideren totalment mancada de justificació, car es basa en el fet de la “diversitat temàtica de la llei” i de la “dificultat de derogar les lleis com les del ports esportius o de modificar els diversos plans territorials”. Davant el rebuig al debat, Salvem Mallorca es demana per què serveixen aquestes iniciatives si des-

prés no són escoltades. Malgrat tot, la campanya ha pres una forta embranzida, fins al punt que la seva trascendència ha sobrepassat els límits geogràfics i ha rebut el suport d'artistes de reconegut prestigi internacional com la cantant anglesa Annie Lenox o el nordamericà Lou Reed, els quals enviaren missatges de solidaritat i s'han compromès a estar a l'illa tan prompte comenci la recollida de signatures per tirar endavant la iniciativa. Una solidaritat que també mostraren els artistes que actuaren a Santa Maria com Tomeu Penya, Oprimits i Grollers de la Factoria de So, entre d'altres. Quatre milions de persones Entre les amenaces més grans que hi ha sobre la taula la plataforma en destaca sobretot la sobredimensió de totes les infraestructures que s'estan duent a terme, especialment les autopistes i els polígons industrials que serien “més adients” per a un territori com Califòrnia que no pas per a

L'Ajuntament de Formentera enderroca Ca Ses Castellones La política dels fets consumats arriba una vegada més a Formentera. En aquest cas es tracta de l'esbucament d'una casa pagesa de 150 anys a Sant Ferran de ses Roques i que popularment se la coneixia com Ca Ses Castellones. La setmana passada, la sala del contenciós administratiu de Palma va desestimar les pretensions d'un grup de veïns de la vila que des de feia temps lluitaven per preservar una de les escasses mostres d'arquitectura de tipologia rural que encara quedaven intactes al poble. Les raons adduïdes pel tribunal han estat que resultava menys important l'interès general per la conservació de l'edifici que no pas les “pèrdues econòmiques” que suposaria per a l'empresa adjudicatària de

l'enderrocament si aquest no es pogués dur a terme. La sentència ha indignat bona part del veïnatge, que considera que aquesta podria crear un precedent per a posteriors expolis i destruccions del malmès patrimoni formenterenc. En aquest sentit, segons un portaveu dels veïns, la destrucció de l'immoble suposa un greu atemptat contra la memòria històrica de l'illa, car representava un bé cultural de primera magnitud que mostrava tot un testimoniatge d'una època i de l'evolució de la vida illenca al llarg del temps. Vist i plau del Consell i l'Ajuntament La polèmica sobre el seu valor patrimonial no ha estat absenta de litigis i enfrontaments segons el color polític que

Adreça: Població: trimestral (10,5 euros)

Oficina

una illa que no arriba als 4.000 km2 En aquest sentit, des de la plataforma es denuncia que si segueix el ritme actual en el sector de la construcció, Mallorca podria arribar a allotjar més de 4 milions de persones, cosa que comportaria una densitat de població similar a la de Bangla Desh o Hong Kong. Campanya de Maulets Per un altre costat i com és habitual els darrers temps, l'organització juvenil de l'esquerra independentista Maulets engegarà a partir del proper mes de novembre una nova campanya contra l'especulació anomenada “les arrels no neixen de l ciment” i que constarà de tota una sèrie d'actes com la pintada d'un mural antiespeculació a Son Sardina, així com una sèrie de xerrades per diferents pobles a càrrec de membres de diverses plataformes d'arreu de Mallorca i també de la resta del país. La campanya conclourà amb un dinar popular al casal okupat Les Vies i una bicicletada per Ciutat.

Telèfon: semestral (21 euros) Població:

Control

Número de compte

Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos, 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra, 46003 València; truqueu al 646 981 697 o bé envieu un correu electrònic a subscripcions@laccent.info

governàs. Mentre que durant el període del “pacte de progrés” es varen denegar llicències d'esbucament, des que el PP va tornar a recuperar el poder les facilitats a l'empresa per poder dur a terme els seus projectes urbanístics i immobiliaris es varen agilitzar fins al punt que, el passat novembre del 2004, l'equip de govern de Formentera (PP) va aprovar una moció en la qual desistia de la tramitació d'un expedient de pla especial de protecció dels bens d'interès cultural de Sant Ferran de ses Roques. Finalment es va donar llicència d'esbucament a l'empresa Invexform, que ha comptat amb el vist i plau tant de l'Ajuntament com de la comissió insular de patrimoni del Consell pitiús.

Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà L’Accent en concepte de subscripció. Signatura:


De l’1 al 15 de novembre de 2005

/5

PA Ï S O S C ATA L A N S

La llei antiterrorista francesa promou un fort control social i comunicatiu El pla del Govern francès preveu un feroç control de les comunicacions, així com un enduriment de les penes Hèctor Serra, València. El ministre francès d'Interior, Nicolás Sarkozy, ha presentat aquesta setmana el seu pla antiterrorista, que es posarà en marxa a tots els territoris de l'Estat francès, inclosa la Catalunya Nord. El passat dimecres 26 d'octubre el Consell de Ministres aprovava el projecte, que deixarà un temps de tres anys com a prova per als assumptes més polèmics. Els moviments socials i llibertaris francesos ja han alçat dures crítiques contra una llei que provocarà una situació d'extrema i intensificada vigilància. El pla antiterrorista ha estat objectiu clau del Govern de l’Estat després dels atemptats del 7 de juliol a Londres, els quals van posar en alerta els grans estats europeus de cara a una revisió de les seues mesures de control i vigilància. El cas de l’Estat francès és ben clar, tot tenint en compte la figura del ministre Sarkozy, que des que ocupa el seu càrrec ha deixat palesa la seua línia

El ministre Sarkozy inspeccionant un post de duanes

reaccionària, mantenint una preocupació excessiva en les qüestions de seguretat i ordre. La llei antiterrorista francesa augmentarà la vigilància als carrers, comerços, transports públics i, inclús, llocs de culte a través de sistemes de vídeocontrol. Les telecomunicacions

patiran també una forta inspecció, que anirà des del control a través de telèfons mòbils i Internet, a l'accés a dades personals que companyies de transports i proveïdores de telefonia i Internet hauran de facilitar a la policia. Aquestes mesures també es posaran en pràctica als cibercafès, els

quals són considerats pels experts com a excel·lents caus on desenvolupen la seua feina els terroristes islàmics. Pel que fa a l'àmbit judicial, les penes també s'enforteixen. Aquelles persones vinculades a associacions organitzadores d'actes terroristes podran ser condemnades a una pena d'entre 20 i 30 anys de presó (actualment la pena oscil·la entre els 10 i els 20 anys). A més, la llei contempla la possibilitat de denegar-li a una persona la nacionalitat francesa durant un període de 15 anys, si aquesta es veu implicada en algun delicte de caire terrorista. La nova llei es completa amb altres punts, com ara l'especial atenció que rebran els francesos i les franceses quan marxen de viatge a països com l'Iraq o l'Afganistan, considerats de "risc". A banda, la policia també tindrà la competència de poder instal·lar sistemes de vigilància fotogràfica per controlar els vehicles, les seues matrícules i els seus ocupants.

Alacant protesta contra l’especulació Dos mil veïns inicien protestes contra la construcció d'un nou pàrquing a la ciutat d'Alacant Pep Giner i Laura Llum, Alacant. Dotze anys després que es denegara el permís de construcció del pàrquing públic de l'avinguda Pare Espla a la ciutat d'Alacant, després de presentar-se uns informes geotècnics desfavorables pel que fa a l'aptitud del terreny del subsòl i l'estabilitat dels edificis confrontants, l'Ajuntament reobri el projecte. Ara cedeix el permís d'obra al gegant de la construcció Ortiz e Hijos ignorant, així, els esmentats informes que, naturalment, tenen la mateixa vigència que fa dotze anys. La construcció d'aquest pàrquing ha mobilitzat a 2.000 veïns i veïnes del barri Pla-Carolines, a més de 50 comerciants, a través de l'Associació d'Afectats (pel pàrquing de l'avinguda Pare Espla), que revifa després de ser desarticulada anys arrere. A més, ara s'hi suma a la protesta la Plataforma Ciutadana per a la Mobilitat en Alacant. Les reivindicacions són diverses. Per

una banda, el veïnat, propietari d'habitatges, denuncia el risc de remoure un subsòl argilós, ocupat pels fonaments de les cases antigues, algunes amb al·luminosis i altres amb importants badalls. Aquest fet pot provocar l'ensorrament dels edificis. D'altra banda, Vicent Alcaraz, membre de la Plataforma per la Mobilitat en Alacant planteja la problemàtica de la congestió de la ciutat i la necessitat d'un replantejament dels models de ciutat. Segons Alcaraz, no es tracta de posar pedaços al problema del trànsit, sinó de crear una infraestructura i una nova cultura ciutadana on els transports públics cobrisquen les necessitats de comunicació de la població i substituesquen el transport privat. Un altre plantejament també força interessant és el que planteja la privatització, ja no només del sòl sinó també del subsòl a mans de l'especulació urbanística. Tanmateix, malgrat que el permís d'obres fou aprovat el passat mes de juliol, en ple període vacacional,

Panoràmica de la ciutat d’Alacant

l'alcalde de la ciutat, José Luís Alperi, assegura que encara no hi ha res segur i que el projecte encara està damunt la taula. A més, proposa encetar converses amb l'Associació de Veïns del Pla. Aquestes converses, doncs, determinaran les futures accions que desenvolupen les organitzacions

implicades. Així doncs, Eusebio Morales, membre de la junta de l'Associació d'Afectats, afirma que, si el projecte s'intenta materialitzar, ningú restarà indiferent i anuncien fortes mobilitzacions com ara el tall de l'avinguda Pare Espla, una de les principals artèries d'entrada i eixida de la ciutat.

BREUS

Quinzena Festa per la Independència a València Més de 2.000 joves participaren a la Festa per la Independència que cada any se celebra a València. La Festa, que organitza l'assemblea de Maulets de l'Horta, va tornar a fer-se al barri del Carme de la ciutat, després d'alguns anys d'absència. Al llarg de tot el dia es feren diversos actes com xerrades, parlaments, graffitis o un correfoc. El plat fort, però, va ser el concert, que comptà amb l'actuació principal dels pegolins la Gossa Sorda i els castellonencs Contratempo. Aquesta festa, que s'organitza el darrer dissabte d'octubre, és un dels esdeveniments polítics amb més tradició arreu dels Països Catalans i arriba a la seua quinzena edició. Malgrat que només es va deixar de fer un any, per culpa de la pluja, ha canviat d'emplaçament els darrers anys, passant per poblacions com Vinalesa, l'Eliana o el barri de Benimaclet.

Boicot a Ben Ami als Premis Octubre El passat divendres 28 d'octubre, una cinquantena de membres de la Xarxa de Solidaritat amb Palestina dels País Valencià va aconseguir suspendre la participació de Shlomo Ben Ami als Premis Octubre. La invitació d'aquest exministre de seguretat i d'exteriors israelià del govern d'Ehud Barak entre els anys 1999 i 2001 ja havia alçat molta polèmica els dies previs. Al moment que havia de començar la seua conferència, solidaris amb la causa palestina intentaren entrar a l'Aula Magna de la Universitat de València, lloc on havia de celebrar-se, portant mocadors palestins i banderes palestines i estelades. Els manifestants cridaren consignes contra l'ocupació de palestina per part d'Israel i criticaren els organitzadors dels Octubre per convidar un personatge sota el mandat del qual foren assassinats quasi tres-cents palestins.


6/

BREUS

Rebuig a Francesc Camps a la universitat El passat 14 d'octubre tingué lloc la inaguració oficial del curs a la Universitat d'Alacant amb l’assistència Francesc Camps. Un grup d'estudiants, convocats per la CEPC i amb el lema "Aturem la privatització de l'ensenyament. La Universitat d'Alacant no està en venda", es concentraren per a mostrar el seu rebuig a la presència de Camps i reivindicar un ensenyament públic i popular. La concetració, i la CEPC de la UA ja es planteja, de cara al curs vinent, organitzar una resposta més contundent a aquest acte oficial.

L'Ateneu l'Escletxa comença a caminar Situat al mateix local que la CNT, aquest Ateneu va obrir les portes el passat 21 d'octubre. L'acte de presentació consistí en explicar al mig centenar de persones assistents el projecte. Tot seguit es va oferir una picadeta a les i als assistents. Aquest nou espai, que s'inclou dins la ideologia llibertària, ve a sumarse als ja existents a la ciutat d'Alacant: Casal Jaume I, Seu del PCPE-CJC i CAU i reforça així el teixit associatiu de la capital de l'Alacantí.

Polèmica pel Correllengua

PAÏSOS CATALANS

Patraix contra la subestació elèctrica Diferents estudis alerten del perill per a la salut que suposarà la seua ubicació actual Aure Silvestre. València. El passat dia 20 d'octubre, més de 8.000 persones es manifestaren pel centre de València contra la construcció d'una subestació elèctrica al barri de Patraix. Aquesta ha estat una de les últimes mobilitzacions dels veïns i veïnes d'aquesta barriada contra les intencions de l'empresa Iberdrola i de l'Ajuntament de València d'ubicar aquesta instal·lació a dins el seu barri. La història d'aquesta subestació elèctrica va començar el juny del 2003 quan l'empresa Iberdrola demanà a la Direcció General d'Energia de València l'autorització per construir aquesta planta en un dels solars que la companyia té. L'autorització fou concedida, tot i demanar un informe d'impacte ambiental donats els certificats inconvenients que per a la salut pública pot tenir aquesta mena d'infraestructures. A grans trets, la funció d'aquestes subestacions és la de transformar l'alta tensió, que és la que es genera als centres de producció d'energia, a mitja i baixa tensió, la que es consumeix de manera general. El problema que al·leguen els veïns, i que han demostrat a partir d'informes elaborats a diferents centres d'investigació de tot el món, és que l'electricitat no passa només pels cables que transporten l'electricitat, sinó que aquesta genera ones carregades de

Els veïns han eixit al carrer per protestar contra la subestació elèctrica

radiació electromagnètica, una radiació que travessa els murs i aïllants A més, segons el nivell de components ferromagnètics amb els quals entren en contacte, es pot arribar a amplificar aquesta radiació. Hi ha l'agreujant que bona part recorregut per on es volen soterrar els cables d'alta tensió fins arribar a la planta, es fa aprofitant l'actual traçat del carril bici pel barri. A més del perill generat per les ones electromagnètiques, també hi ha l'afegit que a aquests centres s'hi emmagatzemen olis inflamables i gasos tòxics. Les subestacions, degut a la seua activitat són centres potencialment sensibles als incendis, i ja s'han donat multitud de casos a Europa de nuclis de poblament evacuats després

d'accidents d'aquest tipus pel perill que generen els gasos tòxics produïts. Un dels fets que han posat especialment en alerta els veïns de Patraix és el fet que a l'àrea afectada per la subestació hi ha fins a quinze col·legis, sis dels quals a dins el perímetre més altament afectat. La preocupació de tota la comunitat es veu refermada per diferents estudis elaborats per especialistes, com ara el "Children Cancer Research Group" de la Universitat d'Oxford, que demostren la seua relació amb malalties com la leucèmia infantil i altres tipus de càncer en adults, problemes cardiovasculars, o esclerosis. Malgrat tots aquests antecedents, un any després de rebre l’autorització de

la Direcció General l’Ajuntament concedeix la llicència de construcció, malgrat que el mateix Ajuntament va considerar aquesta instal·lació com a generadora d'una activitat molesta i perillosa, segons un informe intern. Les obres de construcció començaren el 15 d'abril d'aquest mateix any, la qual cosa va moure els veïns a demanar una entrevista amb Jorge Bellver, tinent d'alcalde de la ciutat. Aquesta petició no va obtenir cap tipus de resposta. El malestar dels veïns davant la nul·la resposta per part de l'administració va fer que el primer de juny organitzaren la primera manifestació, que transita pel barri i reuneix unes cinc-centes persones. A aquesta primera mobilització li seguiren cassolades i concentracions davant la seu d'Iberdrola. A meitat de juliol, però, es visqueren els moments de màxima tensió quan els veïns aconseguiren aturar els pas dels camions cap a les obres de la subestació. Una actuació que generà un fort desplegament policial per tot el barri i, fins i tot, s algunes detencions. Els afectats també han estat presents a alguns plens de l'Ajuntament per reivindicar el seu dret a ser escoltats i per recordar que fins que no es trobe una solució a les seues demandes de traslladar aquesta instal·lació fora de la ciutat, no cessaran la seua lluita veïnal.

Un mínim de catorze persones han mort a la frontera de Ceuta i Melilla Segons l'Assemblea per la Regularització Sense Condicions, encara queden més de 800.000 immigrants en situació il·legal a l'Estat Laia Creus, Girona

El passat dissabte dia 21 va arribar al Camp Nou l'arribada del correllengua 1 hora abans que es disputàs el partit Barça-Osasuna. Les paraules dels conductors de l'acte reivindicant l'ús de la llengua i la unitat dels Països Catalans varen caure com una galleda d'aigua freda als sectors més reaccionaris de l'espanyolisme tant del País Valencià com de les Illes i la resta de l'estat, els quals qualificaren l'acte de "colonialisme imperialista català" o segons el conseller valencià Esteban Pons d'"anschluss" i reclamaren al comitè antiviolència que sancionàs al Barça per permetre un esdeveniment d'aquest tipus.

De l’1 al15 de novembre de 2005

Mesos després de la finalització del Procés de Regularització impulsat pel PSOE, diverses organitzacions juntament amb l'Assemblea per la Regularització Sense Condicions consideren que aquest procés no ha donat resposta a la situació d'injustícia social que viuen els immigrants. Segons l'ARSC, no s'ha acabat amb l'economia submergida i es tractava d'un procés fet a mida per a l'empresari, que tenia a les seves mans la decisió de regularitzar o no als seus treballadors immigrants. A més, encara queden més de 800.000 immigrants sense papers a l'Estat Espanyol. A aquests fets s'hi afegei-

xen actualment la situació de molts immigrants que, en un intent fallit de travessar la frontera de Ceuta i Melilla, han mort o han estat deportats al desert del Sàhara. Accions suport El cap de setmana del 15 i 16 d'octubre Barcelona va acollir diverses activitats públiques que tenien l'objectiu de denunciar els fets de Ceuta i Melilla i manifestar el seu rebuig a l'enviament dels subsaharians al desert per part de les autoritats marroquines. Durant aquest cap de setmana es va celebrar una manifestació que finalitzava davant de la delegació del Govern Civil de Barcelona, acte que ja s'havia celebrat dies abans. D'altra banda, una

Desallotjament de les esglésies l’any passat / Foto: Oriol Clavera

concentració davant del Consolat Marroquí va reunir a desenes de persones i una segona concentració el dia següent a la Plaça Sant Jaume va aconseguir aplegar unes 2000 persones de diversos col·lectius, sindicats i

partits polítics. En tots aquests actes es reclamava la fi de la vulneració dels drets humans dels afectats i la retirada immediata de les tropes espanyoles de la frontera entre Ceuta i Melilla i el Marroc.


De l’1 al 15 de novembre de 2005

Revolta dels pescadors Les confraries catalanes han estat les més contràries a desbloquejar els ports després dels acords amb el Ministeri Àlex Tisminetzky, Barcelona Les massives protestes del sector del peix arreu els Països Catalans en la darrera setmana han tingut una sortida en fals que fa augurar en els propers mesos noves mobilitzacions d'un sector immers en una greu crisis estructural. Finalment, i després d'una maratoniana reunió de divuit hores, els representants de les confraries de tot l'Estat van acceptar l'augment de les subvencions al sector pesquer de 6 a 9,5 cèntims per litre de gas-oil. Però aquest acord està lluny de les reivindicacions dels pescadors, i ha estat acceptat, segons denuncien els representants de les cofradies, sota "amenaces i coaccions" del Ministeri. Els pescadors que protestaven als ports de Tarragona, Barcelona, València, Sagunt, Gandia i Dénia han estat els darrers en deixar les mesures de pressió. Crisi estructural en el sector pesquer L'augment del preu del gas-oil només ha estat el darrer detonant d'una crisi que amenaça de deixar sense flota pesquera la costa catalana. A la davallada continua de les captures, resultat d'un mar cada cop més esgotat, a vingut a sumar-se una baixada del preu del peix com a conseqüència de l'entrada massiva de les importa-

Pescadors de la confraria de Roses tallan l’AP-7 al seu pas per la Jonquera

cions. Els canvis en els hàbits dels ciutadans ha portat a que no hi hagi temps per anar a comprar peix fresc, estenent-se el consum del peix importat congelat venut a les grans superfícies. Aquestes transformacions socials, que s'han intensificat en la darrera dècada, han marcat una dinàmica de baixada constant de les captures mentre es donava alhora una davallada considerable dels preus del peix a la llotja. Actualment, es calcula que el 80% del peix que es consumeix als Països Catalans és importat, i la tendència és a l'augment d'aquesta important xifra. En aquest context, la triplicació dels preus dels carburants en pocs anys ha estat letal per al sector pesquer, ha

/7

ECONOMIA

provocat un descens considerable de les tripulacions catalanes i està portant a que molts patrons estiguin prenent la decisió de plegar. Protestes, talls de carretera i bloquejos dels ports La protesta es va iniciar el diumenge 23 d'octubre amb el bloqueig per part d'una trentena de vaixells del port de Tarragona, estenent-se per la convocatòria des de les confraries de vaga indefinida que va ser seguida massivament. Els bloquejos i piquets informatius van arribar a la pràctica totalitat dels ports catalans, com els de València, Barcelona, Alacant, Castelló, Sagunt, Gandia, Vilanova i la Geltrú, Arenys de Mar i Dénia. Al port de Barcelona, el més important de l'Estat, les disset embarca-

cions de la ciutat comtal van comptar amb el suport de desenes de vaixells tarragonins i gironins per bloquejar les bocanes. A les Illes els pescadors es van sumar tardanament a la protesta, però sense bloquejar els ports. Però les protestes principatines i del País Valencià van aturar totalment el tràfic marítim, mitjà pel que entren el 97% de l'abastiment de les Illes. A més dels bloquejos, els pescadors i les seves famílies van protagonitzar múltiples talls de carretera, com els de l'Ametlla de Mar a l'N-34, a la Jonquera a l'AP-7, a Sant Carles de la Ràpita a la N-340 i el tall del tràfic ferroviari a l'estació de l'Aldea. Un acord sota pressions L'acord que finalment van signar els representants de les Cofradies amb la ministre Elena Espinosa consisteix en una ajuda de 9,5 cèntims per litre de gas-oil, que representa un augment d'1,1 cèntims de la proposta inicial governamental. El cost del gasoil és de 50 cèntims, i per tant amb l'ajuda els pescadors pagaran a partir d'ara 40,5 cèntims per litre, xifra encara molt llunyana dels 30 cèntims que reivindicaven pagar durant les protestes. En desconvocar la vaga el president de la Federació de confraies del Principat va declarar que "estem descontents amb l'acord de Madrid, però les circumstàncies ens han forçat a firmar-lo". Els pescadors han denunciat haver hagut d'arribar a l'acord entre amenaces des del Ministeri de reduir les subvencions al sector i d'actuar amb força per desbloquejar els ports.

Amenaces de sancions, càrregues i identificacions Les protestes s'han desenvolupat entre amenaces de sancions i actuacions intimidatòries de la Guàrdia Civil A.T., Barcelona. El segon dia de bloquejos dels ports de Barcelona i Tarragona ja va fer reaccionar el delegat del govern espanyol al Principat, Joan Rangel. El representant del govern Zapatero va amenaçar els pescadors que bloquejaven les bocanes amb sancions administratives "contundents", que en algun cas poden arribar a ser milionàries. Posteriorment la Guàrdia Civil va identificar un centenar de vaixells de pesca que participaven a la protesta, anotant-se les matrícules i lliurant una carta amb les possibles sancions. Aquesta actuació va ser durament criticada per la Federació de Cofradies del Principat que va demanar la dimissió de Joan Rangel, que un cop acabats els bloquejos va reiterar en que els pesca-

crits i protestes des del port dels familiars, mentre els pescadors es van negar a firmar l'escrit. A més durant les manifestacions a terra dels pescadors i les seves famílies no van faltar les càrregues policials. Uns 2.000 pescadors vinguts d'arreu l'Estat, i entre els que destacaven els de les cofradies de Tarragona, Girona, Sagunt, València i Dénia, van desplaçar-se a Madrid a fer lliurament al Ministeri de les seves reivindicacions. Però a la capital de l'Estat la Delegació del Un piquet informatiu a Vilanova i la Geltrú govern no va autoritzar la manifestació i la ministre va anunciar que "no els podia rebre". Finalment, a dors rebran "sancions greus". El conseqüència". portaveu del comitè de vaga del Al port de Dénia embarcacions del l'entrada de la seu del Ministeri Principat, Antoni Amores, va con- cos armat també van identificar els d'Agricultura i Pesca agents antiatestar les amenaces governatives vaixells que participaven a la pro- valots de la policia espanyola van declarant que "si s'apliquen san- testa, fent lliurament de les corres- carregar contra els manifestants cions a les embarcacions que han ponents denúncies. Els agents de la llençant pilotes de goma i provobloquejat els ports, actuarem en Guàrdia Civil van ser rebuts entre cant múltiples ferits.

Opinió

SOS! S'apropa una nova reforma laboral Igual que els huracans que darrerament no donen respir a la regió del Carib, els catalans vivim amb la por constant per l'arribada de reformes laborals i els seus efectes devastadors. I és que una nova reforma ens amenaça als nostres llocs de treball. Sembla que, de moment, hi ha poc interès en donar a conéixer el contingut d'aquesta nova reforma, que ja fa més de set mesos que s'està negociant, perquè escassament ha transcendit a l'opinió pública i això no pot ser un bon auguri. Amb l'arribada del PSOE al Govern, una de les primers iniciatives fou l'assoliment de la Declaració per al Diàleg Social, signada pel mateix Govern, la patronal i els sindicats CCOO i UGT. Aquesta mostra del nou tarannà ens tornava a la memòria els millors anys del Sindicat Vertical franquista, on empresaris dialogaven entre ells per solucionar les reivindicacions obreres. El resultat d'aquest esbiaixat diàleg social és la reforma laboral que ara s'està negociant. I són precisament els sindicats que n'han quedat al marge els que ja estan denunciant que aquesta reforma generalitzarà la precaritat laboral i no resoldrà cap dels problemes principals que afecten els i les treballadores. Entre les propostes del Govern -justificades amb l'argument de reduir la temporalitat laboral-, s'hi proposa un abaratiment de l'acomiadament per als contractes indefinits i alhora l'augment dels incentius fiscals rebaixant la cotització per contracte indefinit i traslladant a l'Estat una major part del cost de la indemnització per acomiadament. Aquestes són, sembla ser, les línies mestres de la reforma laboral, que, en canvi, no soluciona qüestions tan fonamentals con la precarietat vinculada a l'externalització i la subcontractació o com l'accidentalitat laboral i la manca de control per part de les autoritats públiques en les mesures de seguretat. És significatiu que des de la pròpia UGT s'haja reconegut que "el document de l'executiu central es pot considerar molt millor des de la seua posició [de la patronal] que des de la nostra". Però les crítiques dels sindicats grocs i la patronal, -cap dels quals no accepta, de moment, la proposta del govern-, no són més que un estira i arronsa per escenificar una negociació laboral. Així, caldrà esperar a veure com evolucionen les negociacions per saber el contingut definitiu d'aquest nou huracà contra els drets laborals. D'entrada, però, sabem que respon a les demandes dels empresaris que en l'actual situació de crisi estructural volen mantenir els índex de benefici a costa dels treballadors, ja que els treballadors, a causa de l'actual situació sindical, no tenim força per plantejar alternatives. I, malauradament, tampoc no tenim possibilitats d'evacuació... Col·lectiu d'Economia de L'Accent


8/

L’APUNT

Esborrar Israel del mapa

INTERNACIONAL

De l’1 al 15 de novembre de 2005

Vint anys de la Unión Patriótica Terrorisme d'estat i impunitat a Colòmbia

El 21 de juny d'enguany fou aprovada la Llei de Justícia i Pau amb la qual Alvaro Uribe pretenia arribar a un pacte amb les forces paramilitars per tal de "desmobilitzar-les" i donar-los un estatus polític tot i la seua procedència, activitats i suports passats i presents. La Llei de Justícia i Pau ofereix als paramilitars la quasi impunitat, no acaba ni amb les estructures organitzativis ni de finançament de les forces paramilitars i permet als seus dirigents conservar els béns acumulats a través de l'espoli i del narcotràfic. Així mateix, tot i la suposada treva declarada pels paramilitars, la Comissió Colombiana de Juristes féu públic un informe que mostrava que fins l'agost de 2004 els paramilitars havien assassinat o forçat la desaparició de 1.899 persones, i és prou sabut a Colòmbia que en les regions on s'està realitzant l'operació militar Plan Patriota, juntament amb l'exèrcit s'instal·len forces paramilitars que cobren quotes obligatòries a camperols i comerciants, s'apoderen dels

habitatges i sotmeten a l'esclavitud sexual moltes dones. Un mes abans de l'aprovació de la Llei de Justícia i Pau es compliren vint anys de la fundació de la Unión Patriótica i de l'inici d'un dels genocidis polítics més extrems i més silenciats i tolerats del darrer quart del segle XX. El 28 de març de 1984, sota la presidència de Belisario BentacurCuartas, es firmaren els acords de La Uribe entre representants de l'Estat colombià i la direcció de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC). En aquests acords s'explicità el compromís del Govern colombià a promoure reformes polítiques, econòmiques i socials, i per part de les FARC el compromís d'estructurar-se políticament abandonant progressivament la pràctica de la lluita guerrillera. En aquest context, les FARC anunciaren la creació d'un nou moviment sociopolític d'àmplia participació ciutadana, la Unión Patriótica, que realitzà el seu primer congrés nacional el novembre del mateix 1985. Mesos després de la presentació pública del

nou moviment sociopolític, diversos actes de violació dels acords de La Uribe conduïren al fracàs de la negociació entre l'Estat colombià i les FARC; i des d'aleshores l'Estat manifestà la intenció d'aniquilar la UP a través d'una acció clarament articulada i sostinguda en el temps. La Unión Patriótica, com a força pluralista d'oposició que integrava des del Partit Comunista Colombià fins a moviments indígenes o religiosos de base, fonamentà la seua proposta política en la construcció d'un sistema polític realment democràtic, en la resolució del conflicte a través d'un seguit de mesures socialment igualitàries i en el dret de tots els ciutadans colombians a viure en dignitat. Aquestes propostes donaren a la Unión Patriótica en els comicis electorals de 1986 uns resultats extraordinaris: 5 senadors, 9 representants a la Cambra, 14 diputats, 351 regidors i 23 alcaldes, esdevenint la tercera força política del país. Ara bé, aquests resultats i la potencial perillositat que una força política d'oposició podia significar per a les elits tradicionals colombianes expli-

quen que fins a dia d'avui hi hagi, com a mínim, 6.000 militants de la UP assassinats o desapareguts. Així, durant aquest genocidi polític sostingut han estat assassinats dos candidats presidencials, 8 congressistes, 70 regidors, desenes de diputats, centenars de sindicalistes, militants i dirigents comunistes, dirigents camperols i milers de militants anònims de la Unión Patriótica. La culminació de l'extermini polític es realitzà a través de l'aplicació d'una mesura administrativa per la qual es retirava l'estatut legal per al funcionament de la UP com a partit polític de l'oposició, argumentant que aquesta formació no reunia el nombre de sufragis electorals necessaris. Així, després de l'eliminació física dels integrants de la UP, l'Estat legalitzava la seua defunció a través d'una decisió oficial. Cal tenir present que, en l'anterior campanya presidencial, Alvaro Uribe afirmà que el que havia succeït amb la UP era comprensible, ja que "no és possible voler combinar la política amb els fusells", i que durant el seu mandat els paramilitars han assassinat 71 persones de la UP i n'han fet desaparèixer una trentena més. El que és clar, i el cas de la UP n'és la màxima exemplificació, és que a Colòmbia s'ha gestat durant la segona meitat del segle XX una estructura dual en l'ús de la funció coercitiva de l'Estat que combina mecanismes legals amb dispositius il·legals per a habilitar un ús arbitrari de la força fora de qualsevol respecte pels mínims drets fonamentals personals i col·lectius. La llei de Justícia i Pau no fa res més que donar cobertura legal a aquesta situació, i tot i que la Comissió Interamericana de Drets Humans de la OEA ha admès la denúncia del cas de la UP, i la possible condemna que podria rebre l'Estat colombià, la realitat continua essent igual de salvatge per a aquells que creuen en una altra Colòmbia i en una altra Amèrica llatina.

El bloqueig causa unes pèrdues econòmiques de 2.760 milions de dòlars anuals

Protestes dels universitaris en contra de l'ocupació iraquiana i la gestió del Katrina

Pdvsa i Nynas Petroleum estudien l'increment de la productivitat veneçolana

Les movilitzacions d'Etxerat pels presos superen les 72.000 persones

Més de 10.000 persones es manifesten per la defensa i l'ús de la llengua occitana

Cuba. Segons un recent informe presentat al Secretari general de Nacions Unides, els perjudicis econòmics causats per la guerra econòmica dels Estats Units contra Cuba superen anualment els 2.760 milions de dòlars. Durant 13 anys consecutius l'Assemblea General de les Nacions Unides ha rebutjat condemnar el bloqueig, i únicament han estat aprovades unes resolucions presentades per la delegació cubana demanant la derogació del bloqueig.

Estats Units. Centenars d'estudiants de la Howard University, bona part d'ells afroamericans, es manifestaren el passat 27 d'octubre per denunciar l'ocupació d l'Iraq, la conducta negligent i racista del Govern federal davant del Katrina i la retallada pressupostària en matèria educativa. La manifestació es realitzà sota el lema "2.000 morts, fi de la ocupació: Palestina, Afganistan, Iraq, Haití... diners per a l'educació i no per a la guerra".

Veneçuela. Petrolis de Veneçuela i Nynas Petroleum han iniciat un projecte conjunt per tal d'avaluar les reserves i l'augment de la producció de cru per tal de suplir les necessitats energètiques del mercat asiàtic i europeu. En el projecte hi participen representants de la Corporació Veneçolana del Petroli i d'Intevep, filial de la petrolera estatal, així com experts de Pdvsa.

Euskal-Herria. Com cada darrer divendres de cada mes milers de persones sortiren al carrer per secundar les concentracions d'Etxerat per la repatriació dels presos i per reconeixement del seu estatus polític. El col·lectiu de familiars afirmaren que "serà el compromís de la societat basca qui portarà a Euskal-Herria a aquells que estimem i qui obrirà els camins per a la solució d'aquest conflicte polític i històric que tant patiment comporta".

Bretanya. Més de deu mil persones es manifestaren el passat 22 d'octubre a la històrica ciutat d’Occitània, Carcassona, per la defensa i l'ús social de la llengua pròpia. Els manifestants demandaren el reconeixement de l'occità com a llengua oficial per part de l'Estat francès, alhora que denunciaren el menyspreu sistemàtic del Govern de l'Estat cap a les llengües i cultures minoritàries.

El passat divendres 28 d’octubre, en motiu de la celebració del darrer divendres del ramadà, bona part de la població iraniana realitzà una jornada antiisraeliana pels carrers de Teheran. Dos dies abans, el president, Mahmud Ahmadineiad, afirmà la necessitat d'eliminar físicament l'Estat d'Israel, esborrar-lo del mapa, recuperant un posicionament públic que, sota el mandat de l'aiatolà Jomeini, era prou habitual. Les paraules d'Ahmadineiad provocaren immediatament la reacció de la diplomàcia occidental, qualificant les seues paraules d'inacceptables i inquietants; i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides aprovà ràpidament una declaració que condemnava les paraules del president iranià per considerar-les totalment contradictories amb l'esperit de les Nacions Unides. Fins i tot el Vaticà ha fet públic un text de condemna les afirmacions del cap del Govern iranià. Sembla, doncs, que pels organismes internacionals resulten més preocupants les paraules del president iranià respecte a les seues intencions cap a l'Estat d'Israel que no que diàriament s'estigui esborrant del mapa el poble iraquià, el poble palestí, els pobles indígenes de l'Amèrica del Sud o que tot un continent com l'africà esborri el seu futur per la posició de les grans empreses farmacèutiques respecte una pandèmia com la sida. És poc probable que les intencions del cap de govern iranià és duguin a la pràctica. En canvi l'eliminació de pobles i fins i tot de continents és una realitat quotidiana que produeix molts menys textos condemnatoris que els ara apareguts arran de les paraules d'Ahmadineiad.

La repressió que van viure els membres d’Unión Patriotica encar té efectes a l’actualitat

Manel López, Lleida.

RECULL DE PREMSA


INTERNACIONAL

De l’1 al 15 de novembre de 2005

/9

Berlusconi estripa la baralla Il Cavalieri canvia la llei electoral a sis mesos de les eleccions legislatives Juanjo Garcia, València. L’11 d'octubre passat una majoria de 326 en front de 272 diputats aprovava la modificació de la llei electoral. Un escàndol sense precedents en la vida política italiana que té precedents per a quasi qualsevol cosa. Els antecedents La llei de 1994 havia nascut d'un consens ample i de les aspiracions d'un canvi de cultura política per part de la societat italiana. Era l'expressió legal d'un canvi d'època, d'una transició cap a una nova forma de democràcia. Va ser aprovada després de la successió de caigudes de govern pels escàndols de corrupció de la Democràcia Cristiana i el PSI, amb els processaments als pròfugs Giulio Andreotti i Betino Craxi, que suposaren el colp mortal a la Primera República. La llei electoral va ser vista com la punta de llança de la renovació política, car els analistes fixaren l'arrel del problema en el sistema de partits italians, que es xifrava en un "bipartidisme imperfecte" o en un "pluralisme polaritzat", segons Sartori. En ambdós esquemes s'hi constatava la impossibilitat de l'alternança política perquè la principal força opositora, el PCI, era antisistema. A açò s'afegia un sistema d'elecció dels diputats totalment proporcional que afavoria la fragmentació dels partits i la formació de coalicions àmplies que

no responien a cap programa electoral. Per tant, una de les tasques prioritàries era reformar el sistema per afavorir els partits majoritaris i premiar les coali-

“Berlusconi ataca per on més mal pot fer, per la incapacitat de l'esquerra d'arribar a acords preelectorals” cions preelectorals. La reforma del 1994 preveia que el 75% dels diputats es triarien per majoria simple a districtes uninominals, mentre que el 25% restant es triaria de manera proporcional segons els resultats d'un segon vot a la llistes dels partits. La barrera del 2% per obtenir representació parlamentària es pujava al 4%. El sistema de la II República no acabà amb el pluripartidisme però el limità. Els governs successius han estat més estables,

“Segons les darreres enquestes la victòria continuaria corresponent a l'esquerra” fins i tot Berlusconi ostenta el rècord de ser el primer ministre més durador en la història de l'agitada democràcia italiana. Malgrat els mèrits, han calgut tres derrotes successives a la

dreta italiana -europees, municipals i regionals- i la possibilitat d'una quarta a les legislatives de 2006 perquè Berlusconi decidisca carregar-se el sistema. La ressaca de l'èxit de les eleccions primàries obertes de la coalició d'esquerres, l'Unione, on participaren més de quatre milions d'electors i que resultaren un colp de moral a Romano Prodi, s'ha vist enterbolida per la reforma. I Prodi, un catòlic que sabé salvarse de l'enfonsament de la Democràcia Cristiana abraçant els conversos a la socialdemocràcia que venien del PCI, veu créixer els núvols en el seu horitzó polític. La nova llei electoral reprèn la proporcionalitat. Berlusconi ataca per on més mal pot fer, per la incapacitat de l'esquerra italiana d'arribar a acords preelectorals. Segons les enquestes que s’ha donat a conèixer, la victòria continuaria corresponent a l'esquerra, però el seu arc parlamentari l'inclourien partits menuts com Els Verds o el Nou Partit Socialista, que entrebancarien l'acció de govern i que augurarien un recorregut curt a un hipotètic govern Prodi. B erlusconi aposta, doncs, per tornar als parlaments de la Primera República. L'últim, el 1992, tenia 16 partits, la meitat dels quals no superava el 5%. Tanmateix, el del Cavaliere és un joc arriscat, perquè obre la porta a la fragmentació de la dreta i a

Berlusconi s’ha d’enfrontant a diverses causes

un possible trencament de la seua coalició contranatura entre els neofeixistes de l'Aliança Nacional, de Finni, i els independentistes padans, de Bossi. Monopoli de la premsa L'escàndol que suposa el canvi de regles de joc a sis mesos de la contesa ha estat apaivagat grà-

cies al domini del primer ministre sobre els mitjans de comunicació tant públics -les denúncies de censura a la RAI s'incrementen- com privats -que comprenen Canale 5, Italia 1, Retequattro i alguns diaris de la premsa nacional. A la socialdemocràcia no li queda ni el dret a la protesta.

Rifondazione: la continuïtat amb renúncies El PRC afronta les eleccions del 2006 amb confiança Juanjo Garcia, València. El nom de la seu del Partito della Rifondazione Comunista a Sassari, Sardenya, "Circolo Enrico Berlinguer", resulta tota una declaració de principis. El de Palermo, "Palmiro Togliati", aclareix encara més les bases de la refundació dels comunistes italians. L'últim fou el sempitern secretari general, amb habilitat suficient per renegar de l'estalinisme quan giraren els vents a Moscou. El primer, el pare del Compromís Històric en els anys de plom de la política italiana quan el PCI renuncià a apostar per l'avantguarda que representaven les noves organitzacions revolucionàries i decidí que els límits a l'acció política eren els que la democràcia burgesa marcava. Definitivament, la refundació es fa sobre les cendres. I el cartell electoral bé ho demostra: la cara que l'escenifica és Fausto

Manifestació de PRC pesl carrerers de Roma

Bertinotti un vell camarada. El continuisme simbòlic marca una de les senyes d'identitat del partit: la manca d'autocrítica i renovació. Aquesta última,

paraula maleïda des de que Ochetto i D'Alema l'empraren en la seua tasca liquidacionista del PCI. I les seues aspiracions es xifren en la lògica electoral a la

recerca de l'entrada al govern d'una coalició encapçalada pels socialdemòcrates. La recepta és la del 1996: suport i pressió al govern des de fora, sota l'amenaça de deixar-lo caure com en el 1998. Rifondazione compta per als seus propòsits amb el crèdit històric del PCI, el menys afectat pels escàndols de corrupció a principis dels 90. El programa de Rifondazione gravita sobre la transformació dels moviments socials en la força motriu d'oposició al capitalisme ferotge. Bertinotti parla de resistir a l'ofensiva neoliberal des de posicions de resistència, de suavització de les reformes que afecten les treballadores. Però en aquest esperit de resposta s'hi amaga una manca d'ambició i la formació d'un partit interclassista i la renúncia a la presa del poder. Rifondazione, tot i mantenir els vells símbols i les velles consignes, ha renunciat al leninisme.

Per a les eleccions de 2006 els plans de Rifondazione eren fer campanya per l'Unione i que aquesta els cedís districtes electorals segurs per aconseguir un percentatge ample de diputats dins la coalició. Les primàries obertes de l'octubre passat, on tota la ciutadania italiana estava convidada a triar el candidat que seria cap de llista de l'Unione, havien de marcar, segons els analistes, l'aportació de vots comunistes i la seua atribució de diputats. Rifondazione isqué ben parada de la prova de foc, amb aproximadament un 15% dels vots per a la candidatura de Bertinotti. Ara, tanmateix, amb la represa de la proporcionalitat, Rifondazione pot jugar a distingir-se dels socialdemòcrates amb un discurs més radical per guanyar els votants antisistema. Però quedarà atrapada entre les seues promeses i la seua indubtable vocació d'influir al govern.


/ 10

CULTURA

De l’1 al 15 de novembrede 2005

Des Salses a Campanar Passejant per l'horta de Campanar, en una territori devastat per l'especulació i degradat conscientment per l'Ajuntament de València, topetem, entre controls policials constants, toxicòmans i camps de cebes, amb el Molí dels Frares. Aquest molí del segle XV, avui en ruïnes, rodejat de xeringues, ampolles trencades i paper d'alumini, té una significació important per als veïns del barri. Al seu interior, ignorat per les autoritats locals, es troba un mural del segle XVII que ens recorda com la història dels campaners estigué íntimament lligada a la Catalunya Nord. Es tracta d'un mural on es representa el setge de Salses per part dels francesos el 1639, un any abans de l'inici de la revolta catalana. A qualsevol visitant del molí li sorprèn aquest fet, com a Campanar -separada per 552 km de Salses- podem trobar aquesta pintura?. Veus del barri expliquen que això es deu al paper que durant els conflictes bèl·lics amb França tenia Campanar, ja que hom creu que subministrava blat al Principat. En qualsevol cas, el mural del setge de Salses, ens resulta sublim perquè amb les seues pinzellades esborra de cop i repent les fronteres jurídiques i polítiques, les mentides històriques, i apropen els valencians a la seua castigada frontera nord amb gran senzillesa. La consciència de ser un sol poble era ben viva llavors, i ben tapiada pel formigó municipal avui. Però mirar enrere per entendre com

Les alqueries són un patrimoni en perill d’extinció / Foto: L’Accent

els catalans del nord han estat allunyats de nosaltres, com avui s'ha arribat a aquesta segmentació dels catalans per una frontera entre els estats francès i espanyol. La revolta catalana de 1640 que enfrontà el Principat amb la Monarquia Hispànica fins el 1653, es desenvolupà en un context de guerra entre els espanyols i els francesos. A la fi d'aquesta guerra, la Monarquia Hispànica i la Francesa pactaren al Tractat dels Pirineus (1659) repartir-se el Principat de Catalunya, quedant el Rosselló, Conflent, i trenta-tres pobles de la Cerdanya, en mans dels francesos. Aquesta partició però comptà amb una forta oposició a la Catalunya Nord, produint-se diversos aixecaments armats durant la resta del set-cents, sent el més potent de tots

el dels Angelets de la Terra que fou derrotat el 1673. La criminal repressió que seguí aquest alçament nordcatalà, refermà al Regne de França en la seua voluntat de trencar els vincles entre els catalans del nord i el sud dels Pirineus. Aquesta separació forçada, que per exemple impedia als nord-catalans anar a estudiar a la part sud del país, s'adobà amb una política d'afrancesament cultural i lingüístic, introduint-ne ja a finals del segle XVII el francès a les escoles i sent requerida a les institucions. L'onada afrancesadora s'accelerà amb la revolució francesa, moment en el qual el català és considerat una llengua enemiga de la "pàtria", i per tant a exterminar. Malgrat això, diverses fonts històriques ens

LA NOTÍCIA

permeten comprovar com els nord catalans es negaven a abandonar la seua llengua, que a meitat del segle XIX mostrava encara gran vitalitat. Fou llavors quan s'instaurà el francès com a única llengua a les escoles, humiliant als alumnes que empraven el català tant dins com fora de l'aula, i fomentant que foren denostats i vigilats pels seus companys. Malgrat aquesta política de separació sistemàtica i humiliació del nostre poble, i malgrat la voluntat de despersonalitzar-los, els catalans del nord continuen endavant. Amb totes les dificultats, sense cap institució autònoma, el sentiment identitari encara viu com així es veié en la manifestació de l'octubre passat contra la denominació de Septimània- i la llengua no ha desaparegut malgrat l'endarreriment que ha viscut durant el segle passat. Els catalans d'ambdues bandes dels Pirineus es retrobaran aquest Novembre als carrers de Perpinyà. Retrobant els llaços que els estats francès i espanyol han volgut trencar durant aquests 345 anys, recuperant la identitat, reivindicant el nord i saltant fronteres artificials i assassines: de Perpinyà a Alacant, de Fraga a Conflent, de Formentera a la Vall de Querol, de Campanar a Salses; continuarem teixint la nostra nació, continuarem tenint clar el nostre nord. Pau Tobar

Les Bressola continuen creixent L'arribada de la flama per la llengua a la Catalunya Nord permet recordar la feina diaria que es realitza des de les escoles catalanes

Estudiants de la Bressola amb l’equip FC Barcelona El proper 5 de novembre, la flama del Correllengua acabarà el llarg recorregut que l'ha portat a visitar poblacions d'arreu dels Països Catalans en un periple bàsic per la reclamació de la unitat de la llengua catalana. Un any més, Perpinyà i la resta de la Catalunya Nord seran els encarregats de tancar aquesta marxa en un indret on el jacobisme i centralisme de l'administració de l'Estat Francés dificulten molt l'arrelament de la cultura originaria de les diferents comarques catalanes que queda-

ren sota domini francès després de la signatura del Tractat dels Pirineus, el 7 de novembre de 1659. És per això que fets com aquest que organitza la CAL esdevenen bàsics per a la difusió de la nostra llengua encara que la feina més important que es duu a terme a la Catalunya Nord es aquell treball diari que porten a terme les escoles bressola, que actualment esdevenen els únics centres on s'estudia en català 28 anys d'escolarització La primera escola bressola de la

Catalunya Nord va obrir les seves portes el 15 de setembre de 1976 a Perpinyà (el Rosselló). L'objectiu d'aquest projecte era aconseguir un centre per l'educació en la cultura catalana dels infants de la ciutat, però lluny d'estancar-se, durant els últims 20 anys ha anat creixent fins arribar a la situació actual, on més de 600 nenes i nens de la zona estudien, aprenen, i juguen en català. Tot i els problemes econòmics que han patit des dels inicis, les escoles bressola ja són 8 centres i encara que pateixen una evident la falta mitjans, la qualitat educativa que reben els vailets és superior a la resta ja que esdevé moderna i innovadora. Es un fet prou significatiu que més de 120 alumnes s'han quedat sense plaça per manca de lloc i de recursos econòmics i segons les últimes enquestes, un 40% de les famílies de la Catalunya del Nord volen que els seus fills siguin educats en el català, tot i el nul reconeixement oficial dins l'Estat francès. La seva difusió Des dels seus inicis, l'Estat francès va denegar qualsevol tipus d'ajuda a les escoles bressola així que els mecanismes d'ajut des

d'altres punts del territori de parla catalana varen ser decisius de d'un primer moment. L'associació "Els amics de la Bressola" treballa des de 1980 principalment des del Principat per a conscienciar als catalans de la importància de mantenir aquest tipus de projectes i evitar així la mort de la llengua dins aquest territori. En tot aquest temps no només han aconseguit recursos econòmics, han fet passos simbòlics molt importants com l'adhesió a la organització de més de 160 ajuntaments i consells comarcals així com la implicació de bona part de la societat civil catalana en el projecte de les Bressola. Jordi Garrigós

L'obra de Cerdà Quatre dones i el sol torna als escenaris Josep Mara Solé, Barcelona. Jordi Pere Cerdà, sobrenom literari usat per l'Antoni Cayrol, nordcatalà nascut a Sallagosa el 1920, acaba de veure com una de les seves obres teatrals torna a pujar als escenaris. L'any 1964, l'Esteve Albert ja va dirigir Quatre dones i el sol a Barcelona i ara, l'Ivette Vigatà, torna a posar-la en escena perquè la puguin veure, sobretot, els espectadors nord del país. Malgrat ser un autor pràcticament desconegut, en Jordi Pere Cerdà no és, com certifica la seva data de naixement, un escriptor novell. La seva carrera literària és plena d'obres dedicades a la poesia (Cantoner o Dietari de l'alba), a la narrativa (Passos estrets per terres altes, que va rebre el Premi Nacional de Literatura del 1999 o Cant alt: autobiografia literària), o al teatre (La set de la terra). El que fou també Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1995 no ha esta, però, un home dedicat exclusivament a la producció literària. Ja als 22 anys, en plena Segona Guerra Mundial i aprofitant el fet de viure tant a prop de la frontera, comença a col·laborar amb la Resistència passant gent a l'altre cantó dels Pirineus. I, a finals de la guerra, militarà al Partit Comunista de l'Estat francès, que va combinar amb múltiples activitats de resistència cultural com ara la creació de la Llibreria Catalana o la fundació del Grup Rossellonès d'Estudis Catalans (GREC).


11 /

De l’1 al 15 de novembre de 2005

C U LT U R A

AGENDA

Recepta

NOVEMBRE

Amanida de faves amb menta i vinagreta de maduixa Aquesta és una variant més de la famosa amanida de favetes i menta de Ramon Mercader, potser el plat més famós i clàssic de la cuina catalana de restaurant, però la veritat és que el maridatge de faves i menta és ancestral, practicat molt abans que obrira cap restaurant al país. No figura en gaires llibres de cuina, supose que per la mania que tenen molts cuiners de no explicar les seues receptes, però la veritat és que és molt fàcil de fer i és un plat fresc que agrada a tothom i que es pot menjar fred o lleugerament tebi. Com sempre, les faves com més petites siguen millor. Es poden fer bullides o, com les farem ací, amb una vaporera. Una variant d'aquest plat consisteix a substituir una part de les faves per pèsols tendres. El toc mestre al plat el donarà la vinagreta: depenent de com ens isca realçarà o ens farà malbé el plat: procureu que no us quede gaire espessa. Abans que res, farem la vinagreta. Piqueu les maduixes molt finament, però sense que estiguen completament triturades (és a dir, han de soltar bastant

de suc, però alhora han de quedar trossets petits que es puguen mastegar). Piqueu també els cebollins. Mescleu en un pot de vidre amb tapa l'oli, el vinagre, la mel, els cebollins i els trossets de maduixa amb el suc que han soltat. Salpebreuho. Tapeu el pot i sacsegeu enèrgicament fins que estiga emulsionat. Repetiu aquesta operació cada mitja hora dues o tres vegades més (la vinagreta ha d'estar unes dues hores fins que pren gust de la maduixa). Peleu les faves i talleu el pimentó a tires de 0,5-1 cm, aproximadament. Poseu-ho a coure a la vaporera durant uns 10-15 min, depenent de com siguen de peti-

tes les faves. Procureu que no es queden gaire cuites (fent un símil amb la pasta, haurien de quedar al dente). Talleu les tires de pimentó a quadradets i mescleu-los amb les faves en un bol. Deixeu-ho refredar fins que estiga tebi. Mentrestant, talleu el pernil a quadradets i la verdura a trossets i mescleu-ho tot amb les faves. Finalment, piqueu la menta i acabeu-ho de mesclar. Procureu que no se us trenquen les faves si ho mescleu molt. Poseu-ho en un plat bonic i aboqueu per damunt unes cullerades de la vinagreta. Podeu decorar el plat amb unes gambes bullides pelades. El xef panxacontent

Ingredients per a quatre persones 2 kg de faves (mesurades sense pelar), un pimentó roig petit, 100 g de pernil dolç de bona qualitat (es pot substituir parcialment per algun embotit suau, com el bull), 100 g de verdura de fulla verda (enciam, créixens, rúcula, canonges, etc.), un ramellet de menta fresca. Per a la vinagreta: 100 ml d'oli d'oliva, 35 ml de vinagre de poma, un parell de maduixes ben madures (madures però no passades, que si no farà molt mal gust), una culleradeta de mel, sal, pebre negre, tres o quatre cebollins.

Divendres 4 Girona (Gironès). Bicicrucis 2005. Cercavila amb bicicleta. 22h, plaça Catalunya. Tortosa (Baix Ebre). Correllengua. Les Terres de l'Ebre recordem l'Ovidi. 20h, Casal Tortosí. Girona (Gironès). Barraques de festes. Fins el 6 de novembre. Organitza: Maulets i CUP. València (Horta). Presentació del llibre "Eros en el aula". 19h, Llibreria Sahiri. Organitza: Edicions la Burbuja Dissabte 5 Barcelona (Barcelonès). Jornades: Guatemala, Nicaragua i Cuba: 20 anys de s uport a la revolució. Trobada de brigadistes. 12h, Casa de la Solidaritat. Perpinyà (Roselló). Manifestació i Correllengua. 15h, plaça Catalunya. Després concert amb Obrint Pas, Pirat's Soun Sistema i altres. Al pavelló esportiu. Alacant (Alacantí). Xerrada: Presos fies, reinserció o tortura?. 19h, La Florida. Dimarts 8 Barcelona (Barcelonès). Xerrada: "És possible construir el socialisme a Cuba?". 20h, Casa de la Solidaritat. Organitza: Brigada Catalana Venceremos Dijous 10 Barcelona (Barcelonès). XVI Trobada de Barcelona "Són inevitables les armes?". Inauguració i conferència inaugural "Armes per la pau? Cicle armamentístic i cultura de pau". 19h, Casa del Mar. Organitza: Fundació per la Pau i Justícia i pau. Divendres 11 Barcelona (Barcelonès). XVI Trobada de Barcelona "Són inevitables les armes?". Taula rodona "La indústria militar". 16h, Casa del Mar. Organitza: Fundació per la Pau i Justícia i Pau. València (Horta). III aniversari del racó de la Corbella. Festa de Begudes de la terra. 22h. Organitza: Ass. Cultural la Lluna Roja i Endavant. Dissabte 12 Estivella (Camp de Morvedre). Concert amb Pau Alabajos. 22h. Organitza: Associació cultural Arrels. Sant Celoni (Vallès Oriental). V aniversari del casal Quico Sabaté. Correbars a les 22h al casal i concert amb Orquestra Mitjanit a les 23h a la pista coberta. València (Horta). III aniversari del racó de la Corbella. Sopar popular i concert amb Cesk freixas. 21h. Organitza: Ass. Cultural la Lluna Roja i Endavant. Divendres 18 Barcelona (Barcelonès). Conferència: "'El poble saharauí, quin futur?". 20h, SCI-Catalunya. Dissabte 19 Picassent (Horta). Concert "Pel 20-N un crit antifeixista" amb Al Tall, Cesk Freixas i altres. Organitza: Maulets. Dissabte 26 Sant Celoni (Vallès Oriental). V aniversari del casal Quico Sabaté. Sopar d'aniversari i concert de Cesk Freixas i altres. 21:30h, Ateneu de Sant Celoni.

lacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant, CEPC-UA. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba, Col·lectiu 1714. Alt Empordà: Casal La Volta. Alt Penedès:Ateneu X,Ateneu Independentista el Cep-CUPVilafranca, La Fornal, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Andorra:Llibreria la Puça Anoia:Jaç Roig,Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, A.C. Mercat del Blat de Cardona. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, URV-Campus Reus, Casal la Calderera. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Roses de Llobregat. Casal el Racó, Ateneu Corberenc, Centre Social la Vila, Casal l'Alternativa, Taberna l'Esparracat, Papereria Elena, Papereria Stel, Biblioteca Can Castells Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx, CEPC-UMH, Universitat Miguel Hernández. Barcelonès: Ateneu Júlia Romera, Local Social Krida, Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Revoluciona't, La Violeta, Infoespai, CAT-Via Fora, CPF, Puku's Bar, MM Crew, I què, Castellers de la Vila de Gràcia, Cafè del Teatre, Subtitula't, Ateneu Rosa de Foc, Hotel d'entitats, CSO la Fera, Kasa de la Muntanya, Ateneu de Vallcarca, CSO el Manantial, UB-Campus Mundet, UB-Campus Diagonal, UPC-Campus Sud, Cau Subversiu-Alternativa Estel-UB, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, UB-Edifici Central, UPF-Rambles, FAVB, La Cereria, Euskal Etxea, Espai Mallorca-Via Fora, UPF-Ciutadella, CEPC-UPF, AE-UPF, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVVde Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Casal Popular Martí i Pol, Bar Patapalo, Biblioteca Can Fabra, Centre Cívic Via Favència, Masia de la Guineueta, Centre Cívic Can Basté, Biblioteca de Nou Barris, Centre de Porta-Sóller,Ateneu Popular de 9 Barris, Cooperativa Ítaca,Ateneu Popular Octubre, CEPC-Barcelona,Ateneu Popular de l'Eixample. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria:Casal Jaume I-Llíria. Conflent:Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa:GEN, CEPC-Eivissa, Ràdio-UC. Garraf:Ateneu l'Aixada, GER. Garrigues:Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Ateneu Independentista de la Garrotxa. Gironès: Casal Saltenc, Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S.O la Diskòrdia, Akelarre, Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Centre Excursionista de València, Lliberia Sahiri, El Glop, Ateneu Cultural Casino de Torrent, CEPC-UV, Biblioteca humanitats, UV-Campus Tarongers, UV-Campus Burjasot, Cafè l'Infern, Ateneu l'Escletxa. Mallorca: Grup Ornitològic Balear, locals de l'Obra Cultural Balear, Es Pinzell, Can Lliró de Manacor, Campus UIB, CEPC-UIB. Llitera: Casal Ramon Vives. Maresme:Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer, Casal Jaume I-Pego, Casa Pinet. Matarranya: Casal de Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, Casal la Traca de Tona, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l'Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany:Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d'Urgell:El Gis-Mat de Linyola, A.C Jaume I. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló, CEPC-UJI, Universitat Jaume I, A.C. l'Arrel, Casal Popular de Castelló Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca, Col·lectiu Vicent Andres Estellés. Ripollès: Casal Independentista i Popular l'Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Universitat de Perpinyà, Associació Arrels, Associació Aire Nou de Baó, CEPCUP. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segarra: Torà. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc, CUPA. Solsonès: Bar Castell, Casal l'Estaca. Tarragonès: Cafè Bar l'Auca. Vall d'Albaida:Ateneu Popular Arrels, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentista Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, CEPC-UAB, Via Fora-Ripollet, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Casal Popular el Tiet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Ateneu Molí d'en Ral de Caldes, Casal la Traca de Cardedeu, Casal Quico Sabaté, Biblioteca Can Pedrals, Biblioteca Can Mulà. Vallespir:Angelets del Vallespir.

On trobar L'Accent

Locals i col·lectius col·laboradors

Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel-UB (Cau Subversiu. Facultat d'Història-UB) / AC la Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / AC l’Esquellot(Cardedeu) / Assemblea de Joves Independentistes del Clot(Barcelona)/ Associació de Veïns de Vinaròs Migjorn(C. Àngel 30, Vinaròs) / Ateneu Corberenc (Corbera de Llobregat) / Ateneu PopularArrels (Doctor Otero 11, Beniarrés) / Ateneu Popular de l’Eixample (Ptge. Conradí 3, Barcelona) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badajoz 23. Barcelona) / Ateneu l'Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador s.n, Artés) / Ateneu la Torna (Sant Pere Màrtir 37 bx, Vila de Gràcia) /La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Ateneu 1714 (Sant Pere 6, 1r. Banyoles) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / CasalAntoni Sala i Font (C. Riera d'en Matamoros 103, Badalona) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popularde Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal PopularCan Pingàs (Terrassa) / Casal PopularLa Traca (Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / Casal el Racó (Església 10, Molins de Rei) / CEPC-UA(Aulari 1, Hotel Associacions, Alacant) / CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx) / CEPC-UPF(Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPCUJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-122, Pl. Cívica) / CEPC-UV (Baró St. Petrillo, 9) / L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Endavant-La Costera(L'Alcúdia de Crespins - Canals) / La Falcata (Panera 2, Lleida) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1r B. Torelló) /Kasal Okupat el Prat (KOP) -Alta Tensió (C. Dr. Soler i Torrents 36, El Prat de Llobregat) / Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (C.Almeda s/n. Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) /Racó de la Corbella(Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-BarTerra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / Taberna l'Esparracat (C. Feliu Monné 18, Esparraguera) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)


De l’1 al 15 de novembre de 2005

/ 12

CONTRAPORTADA

"Sabem que el nostre discurs pot arribar a la gent del poble" Hèctor Serra, Aldaia.

Miquel Serra / Foto: L’Accent

Entrevista a Miquel Serra, component del programa Encén l'oïda d'Aldaia Ràdio Fa tres anys naixia a la localitat valenciana d'Aldaia l'emissora municipal que pretenia donar cobertura i participació a tots aquells moviments i aquelles persones que vulgueren fer-se sentir dins el radi d'acció de la comarca de l'Horta Sud. Un bon exemple ens l'apropa Encén l'oïda, el programa de les vesprades dels diumenges, que ha aconseguit convertirse en un referent per al jovent alternatiu d'Aldaia i voltants. Encén l'oïda es presenta com un programa atrevit i directe, un espai que dóna la veu a tots aquells col·lectius menyspreats i censurats als mitjans de comunicació majoritaris, i, en definitiva, un altaveu a favor de la llibertat d'expressió i del discurs constructiu enfront de les fal·làcies i les manipulacions que imperen en l'àmbit de la comunicació estatal. Organitzacions polítiques i culturals, grups musicals del nostre país, companyies teatrals i un amplíssim nombre de col·lectius abocats a la lluita pel canvi s'han donat a conèixer durant tot aquest temps a través dels micròfons d'Aldaia Ràdio en un programa que té en la crítica i en el debat les seues millor armes. Encén l'oïda ha servit als moviments socials de base de la comarca per fer arribar els seus plantejaments i per assolir un discurs capaç de conscienciar el jovent davant els problemes i els riscos. Les mostres de suport a aquest projecte donen a entendre la importància de la lluita a nivell local. Amb aquesta entrevista donem la paraula a un dels membres del programa per a què ens endinse en el projecte.

Què representa Encén l'oïda dins la lluita local i juvenil? Encén l'oïda és un projecte radiofònic de base que va sorgir amb la intenció d'erigir-se com a una eina de lluita política a nivell local i encarada bàsicament al jovent del poble. La nostra feina és senzillament aprofitar l'oportunitat que tenim d'expressar-nos en un mitjà de comunicació local per a fer sentir els afanys i les aspiracions de tot el jovent d'esquerres i revolucionari del nostre àmbit. Podríem dir, de manera més clara, que Encén l'oïda és el programa dels sense-veu, un racó radiofònic on tenen cabuda aquelles veus marginades i silenciades per la lògica neoliberal. Tots els components del programa pensem que el nostre projecte és actualment una de les fòrmules més rentables de lluita local i juvenil: bastir una contrainformació des de baix que ens permeta denunciar les mentides dels mass media. Quins són els objectius que vau marcar-vos des del principi, i quants d'ells s'han complert a dia d'avui? Tot i que el projecte va nàixer una mica indefinit, el ben cert és que poc a poc hem anat convencent-nos que la nostra participació en un mitjà de comunicació d'abast local dóna resultats molt positius en la població. La nostra feina consisteix a mostrar al jovent del poble el País Valencià que resta oblidat als grans mitjans, el vertader País Valencià. Promocionem sense concessions la música feta en la nostra llengua, informem d'aquelles campanyes polítiques que no tenen ressò en les grans corporacions mediàtiques i debatim des de l'absoluta llibertat de pensament sobre els problemes que ens afecten a diari. Com a resultat de tot això, hem aconseguit difondre a través de les ones una consciència rebel que pretenem estendre per tal de crear base popular i crítica al nostre poble. Tenint en compte que el vostre projecte està treballat i encarat per al jovent, com s'organitza aquest grup de joves a l'hora de bastir una contrainformació a l'emissora municipal del poble? Gairebé la totalitat dels integrants d'Encén l'oïda mostrem inquietuds polítiques constantment, no de bades, molts de nosaltres treballem

en projectes polítics o cívics. Per tant, no és d'estranyar que la ràdio del poble ens siga molt útil per tal de fer-nos sentir com a ciutadans actius i participatius. La divisió del programa en tres grans seccions ens ajuda a organitzar-nos internament pel que fa a distribució de tasques i recerca d'informació.

“Encén l'oïda és el programa dels senseveu on tenen cabuda aquelles veus silenciades per la lògica neoliberal” Creieu que Encén l'oïda, a l'igual que totes aquelles propostes contrainformatives sorgides arreu del país, són un instrument necessari i apte per obrir nous fronts de lluita en la societat? Pense que en una societat com la nostra, saturada d'informació, els mitjans de comunicació locals juguen un paper més que important en la lluita per un món millor. Encén l'oïda, a l'igual que molts altres projectes contrainformatius, no es dedica únicament a informar com ho fan els grans mitjans, també denuncia i cerca la mentida. Un exemple ben clar del tarannà reivindicatiu del programa és el tracte que vam donar al tema de la Constitució Europea. Mentre els mass media treballaren una campanya a favor del ‘sí’, nosaltres vam apostar per denunciar els nombrosos perjudicis que aquesta Constitució imposava a les classes treballadores i a les

“El nostre objectiu és transmetre a la gent d'Aldaia un esperit de conciència de classe i pertinença a un poble oprimit” nacions sense estat. Com estan aprofitant els moviments socials de la comarca la possibilitat d'expressar-se lliurement a Aldaia Ràdio? Evidentment mostren una gran satisfacció al poder expressar-se sense cap mena de traves. De fet, aquests moviments socials saben perfectament que una de les poques formes que tenen per a donar-se a conèixer rau en la participació als mitjans locals. Precisament, l'assemblea de joves de l'EI de l'Horta

Sud (L'Aixada), que integra entre la seua militància molta gent d'Aldaia, ja ha exposat, per mitjà de la ràdio local, les seues ambicions polítiques i la seua programació de base. Fins a quin punt Encén l'oïda pot considerar-se una eina eficaç per a canviar la imatge imposada d'una societat submisa i controlada pels mitjans de comunicació de caire institucional? Quina és la resposta de la gent? Crec que el missatge d'Encén l'oïda és tan valent com coherent: oposarse radicalment a l'extensió del pensament únic que propaguen seguidament els mass media i que es basa en les tesis del liberalisme econòmic. No hi ha dubte que les institucions mediàtiques actuals pequen de ser sectàries en tant en quant donen una única visió de la realitat i ofeguen les veus dissidents. A Encén l'oïda, sabem que el nostre discurs contrainformatiu i combatiu pot arribar a calar en la gent del nostre poble; de fet, un dels nostres objectius principals és transmetre a la gent d'Aldaia un esperit de conciència de classe i pertinença a un poble oprimit. A més a més, sentim la responsabilitat d'apropar als més joves de l'entorn els noms de figures exemplars com ara Marx, Che Guevara, Zapata o Joan Fuster per tal de poder crear una referència alternativa a la realitat imposada. És per això que el jovent d'Aldaia mostra, si més no, una enorme curiositat en veure que més enllà del missatge dels mitjans hegemònics, hi ha tot un altre món per descobrir. L'experiència que us han donat els tres anys de vida de programa, i l'interès que està mostrant la gent (no sols dels voltants, sinó també d'altres comarques del País Valencià) pressuposen que Encén l'oïda continuarà treballant en el futur. Com encareu aquest futur? Teniu pensada la possibilitat d'estendre el vostre projecte més enllà de la comarca? La nostra tasca a partir d'aquesta temporada serà establir lligams amb l'audiència. Una bona prova d'això ha estat la creació d'un nou web (www.encenloida.net) que pretén, a més d'informar sobre els continguts, emetre el programa per Internet. Això encara no ha sigut possible, però ens permetria donar-nos a conèixer a nivell supracomarcal.


Accent 69