Del 3 al 17 de maig de 2005
/7
ECONOMIA
Torna la conflictivitat a les mines del Bages Alba Ayala, Cardona. L'acomiadament de 5 miners que, segons l'empresa Iberpotash, propietària de les mines de la comarca del Bages, van incórrer en absentisme laboral ha estat interpretat pel comitè d'empresa i pels miners del centre de Sallent-Balsareny com una provocació. Des de finals del 2004 l'empresa, alegant que la productivitat no assoleix els objectius fixats, pretén aplicar una sèrie de mesures rebutjades pels treballadors. Amb aquest rerafons, el passat 1 d'abril l'empresa va convocar als comitès d'empresa de Sallent i Súria per informar-los que, a causa del distanciament entre els plantejaments sindicals i els de l'empresa, donava per finalitzat el procés de negociació i que, a partir d'aleshores, prendria les mesures que considerès necessàries. Quatre dies després arribaven les 5 cartes d'acomiadament i s'encenia així l'espurna de les posteriors moblitzacions. Miners en lluita El passat 14 d'abril va començar el primer dels tres dies de vaga previstos. El comitè d'empresa va convocar els miners del centre SallentBalsareny per desplaçar-se en manifestació fins a Súria, on hi ha l'altre centre miner i les oficines centrals
Miners de Súria entrant a treballar
d'Iberpotash. Un centenar de treballadors van col·lapsar el trànsit a la C-55 entre Sallent i Súria, i en arribar, enmig d'un fort desplegament policial, es va lliurar un manifest en el qual es demanava la readmissió dels acomiadats. Durant el segon dia de vaga els miners es van manifestar pels carrers: primer de Sallent i després de Manresa fins arribar a les portes del Consell Comarcal del Bages. Durant la darrera jornada de lluita els miners tenen previst tornar-se a manifestar, però aquest cop davant la Generalitat de Catalunya per tal d'exigir a l'Administració la reobertura de la
taula de negociació. Un conflicte que ve de lluny Actualment la companyia Iberpotash és propietat de la multinacional israeliana Israel Chemicals Limited (ICL). L'any 1998, en el marc del Plà de Privatitzacions impulsat pel Partit Popular, l'empresa minera que fins aleshores estava en mans de la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales (SEPI) va passar a capital privat. Tres anys després de la venda, l'empresa dissenyava un plà de viabilitat que incloïa el tancament d'un dels quatre pous existents i presentava un expedient de regulació que preveia acomiadar a més de 200 treballadors.
Les fortes mobilitzacions van forçar la creació d'una taula de negociació que, després de 36 llargues hores, es va tancar amb un acord: es retirava l'expedient de regulació i es recol·locava els treballadors del pou 4, el tancament del qual va ser irrenunciable per l'empresa. Un nou pla industrial que havia de durar fins el 2005. A finals del 2004 però, l'empresa fa saber que els resultats no són positius i que cal reconduir la situació. Per això estableixen una sèrie de mesures, entre elles la rebaixa en conceptes salarials, la reducció dels temps morts en els canvis de relleu i l'obertura de la mina 350 dies l'any. Finalment, es van obrir dues taules de negociació, una a Sallent-Balsareny i l'altra a Súria per tal d'abordar les nous plantejaments d'Iberpotash. Per entendre la gestió del conflicte també cal esmentar que al llarg del 2004 ja s'havien donat altres situacions de tensió a l' haver-hi tres acomiadaments alegant absentisme. Aquesta qüestió va acabar en un acord en el qual l'empresa es comprometia a no fer més acomiadaments per aquest motiu. Situació actual Amb els dos escenaris de negociació arribem als esdeveniments més
Tensió a Elx pel calcer Els dies 26 i 27 de maig se celebra a la capital del Baix Vinalopó una cimera d'empresaris europeus del calcer en un ambient de crisi i malestar social Andreu Ginés, València. Juntament amb el tèxtil, el calcer és el sector industrial més afectat per la crisi actual. La caiguda constant de producció i vendes ja ha suposat l'acomiadament de centenars de treballadors i comarques senceres com el Baix Vinalopó veuen amb preocupació com el conjunt de la seua economia es veu afectat per aquesta crisi. La patronal del calcer ha organitzat una cimera a la ciutat d'Elx per analitzar la situació del calcer, mentre que les protestes dels treballadors i treballadores van en augment. Crisi profunda i explotació Segons l'Instituto Nacional Español de Estadística (INE), l'índex de producció industrial (IPI) ha baixat, el mes de març, un 9% al País Valencià. Els sectors que han encapçalat aquest descens han estat el del cuir i calcer, amb una caiguda en la producció del 17% i el tèxtil, amb
una caiguda del 14,7%. Els diferents portaveus de la patronal han atribuit aquest resultat a la manca de suport institucional i a la ferotge competència dels productes asiàtics. No obstant, cal recordar que el sector del calcer és molt procliu a la producció il·legal. En aquest sentit, cal recordar, que durant el recent procés de regularització de treballadors immigrants els empresaris del sector que han facilitat els papers als seus treballadors han sigut molt pocs, com ha denunciat l'ONG Elx Acull. Segons aquesta associació que s'ha dedicat a assessorar a empreses i immigrants per seguir el tramit de l'administració, la majoria de consultes provenien del sector domèstic, cosa que permet sospitar que la industria del calcer sumergida continurà estantho. Cimera europea Per tractar el problema del calcer, la Federació d'Indústries del Calcer ha
organitzat una cimera de representants del sector de tota Europa a la qual s'esperà que assistisquen una vintena de països, la major part d'ells, membres de la Confederació Europea del Calcer (CEC). Parallelament a l'Assemblea General de la CEC, les patronals espanyoles reuniran els respectius comites per tractar les conclusions de l'últim congrés mundial del calcer celebrat a Brusel·les i s'explicaran les mesures que està prerarant la Unió Europea contra el que consideren "dumping" del calcer de pell procedent de la Xina. Durant l'Assemblea General, és previst que el president de la Federació espanyola, Rafael Calvo assumisca el carrec de president de la Confederació. Rafael Calvo, ja va manifestar a finals de l'any passat que la crisi del sector afectaria, sobretot, els llocs de treball, i que la preocupació principal havia de ser "la recolocació de l'excedent de mà d'obra que el sector pueda producir".
Més enllà de planificar l'estratègia patronal, els organitzadors han manifestat que la cimera també té l'obejctiu de netejar la imatge d'Elx, que consideren va quedar deteriorada a causa del disturbis al polígon del Carrús on diversos magatzems d'importadors xinesos foren incendiats. Protestes contra la patronal
recents. Les negociacions no avancen i finalment l'empresa abandona la taula de diàleg que ella mateixa havia convocat. Segons els treballadors es tracta d'un problema de mala gestió, de falta d'estabilitat ja que s'ha canviat quatre vegades de conseller delegat en els darrers quatre anys i acusen l'empresa d'haver incomplert l'Acord del 2001. Com a problema afegit cal esmentar les discrepàncies entres el comitè de Súria i el de Sallent. El procés de negociació a Súria s'ha reobert i, segons el comité de Sallent, l'empresa l'està uilitzant per debilitar les seves mobilitzacions. Segons, Joaquim Galera, coordinador de la mineria de CCOO a Catalunya, cal apostar per una visió d'empresa única i per la creació d'una taula conjunta com a mitjà per normalitzar les relacions laborals a Iberpotash. És per això que des del comitè d'empresa de Sallent es fa una crida a la unitat d'acció i a la solidaritat "com a via més convenient per afrontar l'actual situació enfront de la intransigència de la direcció". En paraules de J. Galera, el plantejament d'intencions d'Iberpotash afecta per igual a tota la plantilla i per tant el futur de tota la conca potàssica.
Diversos col·lectius locals han organitzat unes jornades de lluita contra la cimera per denunciar el "rentat d'imatge" que volen projectar. Segons el Moviment d'Unitat Popular (MUP), una de les entitats convocants, els empresaris volen pactar la deslocalització del sector i, per això, han promés "rebre'ls com es mereixen". Diverses associacions locals s'han afegit a la convocatòria fins el punt, que segons publicaven alguns mitjans convencionals d'Alacant, la patronal organitzadora havia demanat protecció al Ministeri de l'Interior espanyol.