Page 1

Entrevista a Mirta Jiménez, presidenta de la Federación de Mujeres Cubanas a Jagüey Grande Del 2 al 16 de novembre de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 45

El fiscal no aporta cap prova contra en Zigor i la Laura

Sumari: ······················

EL TAV amenaça l’Horta Països Catalans / 2

Els passats 21 i 22 d'octubre es va celebrar a l'Audiència Nacional espanyola el judici contra els presos polítics Zigor Larredonda i Laura Riera, tots dos veïns de Terrassa. La fiscalia demanava inicialment 30 anys de presó per cada un dels joves per coautoria en l'acció de l'organització armada basca ETA contra el regidor del PP a Viladecavalls (Vallès Occidental). Segons l'acusació, la Laura havia extret dades personals de la matrícula del regidor i les havia fet arribar a l'escamot basc a través d'en Zigor. Tot i l'elevada demanda fiscal, els advocats defensors van remarcar des d'un principi la poca consistència i preparació de la part acusadora. En un sorprenent testimoni del perit de la Guàrdia Civil, es va desvetllar que la matrícula no era propietat del regidor, sinó de la seva empresa, i que l’única dada que apareixia al entrar a l'ordinador a què tenia accés la Laura era una adreça d'una nau industrial que ja no estava en servei: malgrat aquest fet, el fiscal havia mantingut que la jove havia proporcionat "dades determinants per a l'acció, com podien ser DNI o l'adreça de l'habitatge". Posteriorment, els agents de la benemèrita no van poder presentar cap altre document o prova contra els acusats que no fos la declaració de la Laura sota incomunicació de la Llei Antiterrorista. La jove, però, va negar els fets davant el jutge i va denunciar tortures físiques i psicològiques, que li han deixat seqüeles com la sordesa parcial de l'oïda. En el cas del Zigor, l'advocat defensor va explicitar de bon principi l'anomalia que significava el

Fracàs del blaverisme a Barcelona Països Catalans / 3

TMB acaba cedint davant la lluita sindical Economia / 5

FSE: esquerres irreconciliables Internacional / 6

Ocupació policial del barri del Carme

Manifestació pel centre de Barcelona en solidaritat amb els presos i preses polítiques catalanes

seu processament. Al passat judici de l'octubre a la mateixa Audiència Nacional, la sala contigua havia dictaminat que el jove havia realitzat algunes accions de suport a l'escamot basc, però el va absoldre d'haver passat les matrícules en el cas de Viladecavalls. Finalment, el fiscal va rebaixar la demanda de presó a 19 anys, ja que considerava

que no hi va haver coautoria sinó mera "complicitat". Cal remarcar l'actitud d'un dels jutges, que es podria qualificar com a mínim de poc professional, ja que va passar bona part del judici adormit. A Barcelona, un centenar de persones es van concentrar a Canaletes en solidaritat amb els dos presos polítics catalans convocats per Rescat.

Perpinyà espera el Correllengua El proper 6 de novembre la capital de la Catalunya Nord acollirà l'acte final del Correllengua. L'esdeveniment coincidirà amb la manifestació commemorativa del 7 de novembre de 1659, data en què es va signar el Tractat dels Pirineus, que va suposar la separació de les comarques del Rosselló, el Vallespir, el Capcir i la Cerdanya de la resta dels Països

Catalans. La Diada de la Catalunya Nord es commemora des de fa quinze anys, quan, per primer cop, es va celebrar una manifestació multitudinària a la ciutat. Més recentment, els darrers cinc anys, la manifestació ha estat recuperada gràcies a les convocatòries d'àmbit nacional i a l'arribada de la flama de la llengua. Enguany s'han organitzat autobusos des de

tots els punts dels país per assistir als diferents actes que s'han preparat sota el lema "Som un sol poble i parlem català". Entre les novetats d'enguany hi ha la festa infantil i la trobada castellera. A banda, hi haurà el tradicional festival Rellamp! amb l'actuació de Feliu Ventura, Mesclat i altres grups dels Països Catalans.

El barri del Carme de la ciutat vella de València està patint un desplegament massiu d'efectius de les forces repressives espanyoles durant els caps de setmana. La presència intimidària de les forces d'ocupació és la resposta de les institucions als aldarulls que es van produir a principis d'octubre en aquest històric barri de la ciutat quan un grup de joves van respondre l'agressió d'uns neonazis propers a l'empresa de seguretat Levantina. La presència d'aquesta empresa vinculada a España 2000 en un barri històricament antifeixista ha creat un fort rebuig entre els veïns i visitants habituals, que han vist amenaçada la tranquil·litat del barri. La policia ha aprofitat els enfrontaments que s'hi han produït per muntar un dispositiu per controlar l'accés al barri i, així, intimidar els joves que acudeixen els caps de setmana als bars i locals del barri, molts d'ells de caire polític i cultural.

editorial

L’

aturada parcial de les mobilitzacions a les factories estatals de l'empresa IZAR semblen la seua sentència de mort. Al darrere s'hi observa una tàcita entesa entre els sindicats estatals (entenent la paraula en el significat més administratiu) i el Govern espanyol. Estem, doncs, davant l'últim acte d'una mort anunciada sense que cap dels actors en joc puguen canviar una lletra del llibret. No significa, però, que l'obra s'epilogue amb manifestacions post-mortem, que servisquen per rentar la cara als sindicats grocs i acontentar alguns treballadors amb acords puntuals de prejubilacions o indemnització. A més existeixen encara arestes per perfilar. Al PSOE l'interessa no presentar el sacrifici de les Drassanes com una imposició europea, per no donar arguments contra la Constitució Europea en la vespra del referèndum. Igualment es percep un poc dissimulat interés per atomitzar el conflicte, ja siga per qüestions de suposada viablitat econòmica com en el cas de Manises, ja siga de rendibilitat política com en el cas de Sestao. En aquest darrer escenari Zapatero s'hi juga la seua

IZAR, punt i a part credibilitat davant el marge esquerra del Nervión i la possibilitat, gràcies a aquesta reserva de vots, d'aturar el pla Ibarretxe. El tema, per tant, no admet simplificacions. Però la resolució de totes aquestes incògnites conduirà a la desvertebració del sector públic naval. Coneixem la història perquè és la mateixa que ha contribuït a terciaritzar els Països Catalans fins a punts insostenibles. I cada episodi de tancament d'una gran empresa ha escenificat el fracàs d'una generació d'obrers en extinció. Una classe obrera que recollia les tradicions combatives del postfranquisme i la cultura d'organització i resistència dels 80. La substitueix una generació de treballadors en precari, més aviat precaritzats, abocats a un mercat laboral on han d'entrar en competència amb mà d'obra nouvinguda, urgida de necessitats i mancada d'experiències reivindicatives. El panorama, doncs,

no deixa lloc a cap eufòria. No existeix res, les estructures sindicals independents encara presenten fragilitats irresoltes com per poder-hi sostenir alternatives. L'actual proletariat és acèfal i multiforme. La nova classe obrera ha esdevingut, com el capital, multinacional. Però experimenta les contradiccions intrínseques al capitalisme a una major velocitat, i a un preu més car, més pervers. El treball que han d'acarar les organitzacions polítiques d'esquerra, incloses les independentistes, passa inevitablement per enfortir la posició i l'estructura de les seues centrals sindicals, d’abocar-hi quadres, de consolidar-les en els sectors més viables per començar a envair després altres sectors, per enquadrar el proletariat desarrelat dins d'unes coordenades nacionals, polítiques i culturals que permeten llur emancipació. I tot està per començar.


Del 2 al 16 de novembre de 2004

l’apunt

Les promeses del PSOE La promesa del PSOE de cercar alternatives als planejaments ideats per l'anterior govern respecte al traçat de l'AVE Madrid-València no deixa de ser això. Meres paraules i declaracions de bones intencions. En el cas del seu recorregut per l'Horta potser i sempre gràcies a l'esforç i a les fortes mobilitzacions de les plataformes veïnals tal volta s'aconsegueixi aturar la barbaritat que volia a dur a terme l'anterior govern en mans del PP. Però no deixa de ser contradictori que mentre diguin una cosa, no hagin posat el crit al cel respecte a l'amenaça que suposa el TAV al jaciment arqueològic més important del País Valencià situat a l'Ènova (Marina Alta) on hi ha restes d'un incalculable valor patrimonial, artístic i històric. De moment el PSOE calla com un mort en aquesta qüestió i qui calla atorga. Tornant a l'assumpte que s'analitza en aquesta notícia pel que respecta al traçat del TAV a l'Horta tampoc podem creure que els socialistes acompliran allò que prometen. Ja fa massa anys que anam ben escaldats envers les seves promeses. De moment l'únic que han fet és reunir-se amb els afectats pel traçat i afirmar que cercaran alternatives respecte aquest però encara és l'hora que concretin amb propostes definides i aclaridores quina és la solució que volen aportar per a Horta. Els socialistes haurien de tenir en compte que dins els seus votants potser hi ha un gran nombre de gent treballadora i humil que sempre ha viscut del que produïa la terra a l'Horta i que ara veu amb angúnia que tants d'anys d'esforç es poden anar al trast, per uns quants calerons que es poden embutxacar els de sempre. Per això és urgent i necessari que defineixin clarament la seva postura i es deixin d'ambigüitats i permetin sabre a la gent quines són realment les seves intencions.

Països Catalans

El TAV amenaça amb la destrucció de part de la comarca de l'Horta La macrolínia suposaria més de 350 milions d’euros per quilòmetre i implicaria un consum energètic molt superior al d'un ferrocarril convencional Jaume Calafell i Massanet.- Palma El Tren d'Alta Velocitat és un projecte que ha irromput amb força en els darrers anys a Europa en la reordenació del sistema de la xarxa de transports i vies de comunicació com a conseqüència de les novetats tecnològiques i que ha suposat l'aparició d'un nou mitjà de desplaçament basat en altes prestacions i en la immediatesa configurant una nova percepció de l'espai totalment lineal i atemporal. A més incideix en la concentració dels pols econòmics en llocs cada vegada més restringits, que ocasiona un important desequilibri entre àrees potencialment fortes i àrees que es veuen marginades i/o agreujades en el seu subdesenvolupament. En el cas de l'Estat espanyol l'aparició del TAV va ser fa 12 anys com a conseqüència de l'Exposició Universal a Sevilla creant una línia que uneix Madrid amb la capital andalusa. Posteriorment i amb no menys dificultats i recels s'ha finalitzat parcialment la línia que unirà Madrid amb Barcelona. Finalment i segons previsions del Ministeri de Foment hi ha projectat un nou traçat de l'AVE que connectaria Madrid amb el País Valencià mitjançant una línia que va per Conca i una altra per Albacete. També n'ha projectat una altra direcció Barcelona. Forta oposició al projecte Les pretensions del Govern espanyol respecte a la construcció d'aquesta nova línia d'alta velocitat ha generat un rebuig unànime per una part dels agents socials i entitats ecologistes. Especialment crítics s'han mostrat des de l'Horta, encara que el traçat afecta també les comarques de la Foia de Bunyol, la Ribera i el Camp de Morvedre, on ja s'han sentitt veus en contra d'aquesta infraestructura. Per fer front a l'arribada del TAV -el termini de la qual encara no es coneixs'han creat plataformes que engloben

Vista aèrea d’una acció contra la destrucció de l’Horta

diverses entitats. La Fundació de Una altra qüestió que es posa en dubte l'Horta Sud ha engegat recentment és la del "suposat estalvi en temps i una campanya d'informació per dema- energia". Des dels grups ecologistes s'anar a la societat que es posicioni en firma el contrari dient que perquè s'acontra del traçat del tren i exigir a les rribin a tals velocitats és necessari que institucions que rectifiquin i apostin es consumeixin sis vegades més del que per una xarxa ferroviària respectuosa ho fa un tren normal. Així mateix afiramb el medi. En relació a la iniciativa men que el soroll que provoca l'AVE ja s'han adherit més de 500 entitats de augmentarà encara més la forta contal’Horta com la Unió de Llauradors i minació acústica que ja pateix la Ramaders o comarca i tindrà l'Institut d'Estudis com a conseComarcals. Es qüència un “Els trens d’alta considera que l'aempitjorament velocitat consumeixen rribada del tren de la qualitat de sis vegades més que un implicarà tota una vida dels habitren convencional” sèrie de canvis tants. Tot plegat negatius. asseguren les El nou vial pràcticament rectilini obli- entitats en defensa del territori accelegarà a crear talusos, terraplens, túnels i rarà el procés de canvi climàtic. viaductes que artificialitzaran el terreny Els col·lectius afectats opinen que i comportaran moviments de terra. l'AVE suposarà un greuge comparatiu Afirmen que el nou traçat implicarà vers la resta de la xarxa ferroviària i de una fragmentació i segmentació del transport públic car és un mitjà que territori amb resultats imprevisibles utilitzarà poca gent i això comportarà però probablement nefastos per al un increment del seus preus i en defimedi, com l'augment del risc d'inun- nitiva una elitització del tren. dacions o un major perill d'erosió del Provocarà que la gent opti pel transsòl. Pensen que la via és excessivament port privat i, en conseqüència, la satuelevada i ampla, i donarà lloc a una ració de les carreteres. A més el TAV mena d'efecte barrera que a la llarga no preveu aturades intermitges, la qual impossibilitarà la comunicació entre cosa farà que les zones rurals es quedin poblacions d'ambdós costats. marginades i tingui lloc un boom

Locals on trobar L’ACCENT Alacantí: Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès: Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: El Racó, Roses de Llobregat. Casal el Racó, Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre: Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: Ateneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume I-Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Ripollès: Casal Independentista i Popular l’Espurna. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local EndavantTerrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver.

Locals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB) / Associació Cultural l a Fornal (St. Julià, 20 bx. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca del Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona) / Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu independentista i Popular de la Vila de Gràcia la Torna(Sant Pere Màrtir 37, baixos, Vila de Gràcia)/ Ateneu Revolta (Ponent 13, Molins de Rei) / La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell) / El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) / Casal Popular Can Pingàs. (Terrassa) / Casal Popular La Traca ( C. Travessia, 15 Tona) / Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell)/ CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH (Sant Jordi, 2, Elx)/ CEPC-UPF (Edifici Jaume I, Despatx 20.1E12, Barcelona) / CEPC- UJI (Mare de Déu de la Balma, 1, Castelló de la Plana) / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València (Baró St. Petrillo, 9)/ La Falcata (Panera 2. Lleida)/ L'Arrel de Castelló (A.C 667, Castelló de la Plana) / Ges Insurrecte (Colomer, 11, 1er B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona) / La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (Ripalda 20, baixos. València) / Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València) / La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu) / 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic) / Via Fora-CAT (Travessia de Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona) / 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

expansiu de la població als grans nuclis urbans. Segons s'afirma des de les plataformes, la construcció d'aquesta nova línia d'alta velocitat respon més bé a criteris polítics que no d'eficiència, car es considera que allò que pretén és reforçar el paper de Madrid com a centre aglutinador i nodal de tota la península i de la qual surt una xarxa de caire radial per així mantenir ben connectada Madrid amb la resta de grans nuclis urbans i principals ports de tot el territori de l'Estat espanyol. Davant tots aquests fets a finals de 2003 es va redactar un manifest conjunt per part de les plataformes en defensa de l'Horta en el qual es criticava la manca de previsió de Foment i exigien que es cercassin alternatives. Entre les principals reivindicacions cal destacar l'aturada immediata de les obres del TAV en el seu pas per l'Horta i la crida als distints ajuntaments afectats a que emprin tots els recursos que estiguin al seu abast per aturar-les. Una bona solució per les poblacions de Torrent, Picanya, Benetússer i Sedaví seria el soterrament de les vies que les travessen. Així mateix, les mobilitzacions han prosseguit i cal fer destacar les protagonitzades per les plataformes veïnals No a la Muralla de l'AVE i Contra el projecte de l'AVE del Ministeri de Foment, que demostren quin és el sentiment majoritari de la comarca. Paral·lelament a les mobilitzacions del 2001 existeix un grup d'opinió que defensa l'elaboració d'un Pla Director Valencià de Ferrocarrils, on hi ha entitats ecologistes com Acció EcologistaAgró, Ecologistes en Acció i el GECEN, sindicats (CGT, STPV-IV), plataformes comarcals, etc. Les seves propostes es basen en l'estudi i l'anàlisi de la situació actual del ferrocarril al País Valencià i tota una sèrie de propostes encaminades a pal·liar l'actual dèficit de la xarxa ferroviària valenciana i cercar solucions al saturament de les carreteres. Noves expectatives Membres de les plataformes s'han entrevistat amb destacats dirigents socialistes entre els quals hi destaca la diputada valenciana Carmen Alborch o el secretari general del PSPV-PSOE, Joan Ignasi Pla, que han assegurat que evitarien la construcció de la via d'alta velocitat. En aquest sentit cal destacar que almenys la part de l'obra més impactant com és la instal·lació de les vies, ponts o torres elèctriques encara no s'havia adjudicat i per tant no s'ha començat a fet res. Tan sols hi ha certs moviments de terres a l'Horta Sud, en el tram que prové d'Albacete. Pel que respecta al tram que prové de Conca o el ramal en direcció a Barcelona encara estan en fase d'estudi. Des dels col·lectius proteccionistes s'espera que Madrid faci anques enrera i compleixi amb els compromisos adquirits.


Països Catalans

El nou reglament del PSOE ratifica la Llei d’estrangeria El procés de regularització excepcional que preveu el reglament només regularitzarà un terç dels sense papers A. Ginés i Sànchez, València El passat 27 d'octubre l'executiu espanyol donà a conèixer el text definitiu del nou reglament de la Llei d'estrangeria i la disposició extraordinària per obrir un període de regularització. Amb aquest reglament (que ha estat consensuat entre el Govern de Madrid, les patronals CEOE i Cepyme i els sindicats CCOO i UGT) el PSOE ha ratificat, de fons, la política d'immigració del Govern del PP, en contra de les peticions del col·lectius d'immigrants, que en reclamaven la derogació. És per això que l'Assemblea per la Regularització sense condicions ja ha mostrat el seu rebuig i ha convocat mobilitzacions de protesta. I és que una llei que exigeix un contracte laboral a les persones que no tenen papers legals com a condició per poder regularitzar la seva situació és una barrera que la major part d’elles no podran superar. Perquè, com s’ho pot fer algú sense papers per aconseguir un contracte laboral legal? El nou reglament El nou reglament consta de dues parts: aquella que fa referència a l'aplicació i esclariment de l'anomenada Llei d'estrangeria i la disposició extraordinària per establir un període de regularització dels "sense papers". Aquesta segona part ha sigut la que més ressò mediàtic ha tingut, ja que té uns efectes a curt termini més significatius. D'acord amb la disposició, s'obrirà un període de regularització de tres mesos a partir del gener de 2005 per a tots aquells immigrants que puguen acreditar una residència a l'Estat espanyol de més de sis mesos (és a dir, anterior al juny del 2004) i un contracte laboral d'un mínim de sis mesos. Els treballadors i treballadores de fora de l'Estat o de la Unió Europea hauran d'aconseguir l'aval d'un empresari que presente una sol·licitud de permís de treball i de residència. Un cop s'accepte la demanda, només s'aconseguiran els papers per un any si, en el termini màxim d'un mes, l'empresari dóna d'alta a la Seguretat Social el treballador. La disposició preveu un règim especial per als treballadors dels sectors de l'hosteleria i la construcció, que podran presentar contractes discontinus que sumen els sis mesos, mentre que als treballadors del camp només caldrà acreditar una oferta laboral de tres mesos. Finalment, pel que fa als treballadors domèstics, el requisit serà acreditar un total de 30 hores per setmana de treball. Aquestes excepcions són la rectificació d'última hora de la proposta que el govern havia presentat el setembre passat. L'altra modificació substancial ha estat l'eliminació

Parlament dels treballadors immigrants durant l’acte d’Endavant de l’11 de setembre

de l'obligació de demostrar que s'ha- persones que es troben en una situavia estat treballant durant el període ció d’irregularitat. D'acord amb el previ a la regularització i, per tant, la nou reglament, quan s'acabe el procés denúncia als empresaris que els extraordinari, només serà possible la havien contractat il·legalment. Amb regularització per raons humanitàries, aquesta modificació, els empresaris per arrelament social -demostrar més no només veuen ratificada la seua de tres anys de residència a l'Estat i impunitat, sinó que, a més a més, contracte- i per arrelament laboral queden exempts de pagar les cotitza- documentar un any de treball i dos de cions a Seguretat Social pel temps tre- residència. Pel que fa al reagrupament ballat en condicions irregulars de tots familiar, tot i que el reglament preveu els treballadors que s’acullen a la dis- un reducció en el temps d'espera, els posició transitòrequisits que ria. estableix s'han “Amb el nou reglament, Enduriment de endurit. mig milió de la llei d'estranL'oposició dels treballadors quedaran geria immigrants i el “sense papers” als La regularització problema de la Països Catalans ” extraordinària interlocució dels immigrants Quan es va ha obert les porconèixer la protes de la "normalitat" a una part posta de reglament a mitjans de important dels sense papers. Els càl- setembre, l'Assemblea per la regularitculs que han presentat les diferents zació sense condicions ja va expressar institucions xifren entorn de cent mil la seua preocupació pel que considepersones al Principat i seixanta mil al rava una estratègia de desorientació i País Valencià les que podran obtenir per calmar els ànims dels col·lectius papers per aquesta via. Açò significa, d'immigrants més combatius. però, que quasi mig milió de persones En una assemblea celebrada per valoals Països Catalans continuaran rar el reglament definitiu va ratificar"sense papers", perquè complir els se aquesta postura. Així, segons requisits exigits és molt difícil per a Norma Falconi, una de les portaveus

del col·lectiu, el nou reglament ve a constatar que els governs, la patronal i els sindicats "només tenen ganes de nodrir el mercat de treball i no tenen en compte els immigrants que participem en activitats lligades a la societat civil i que exercim com a ciutadans". En aquest mateix sentit, el Grup d'Estrangeria del Col·legi d'Advocats ha denunciat que la legislació concep la qüestió de la immigració des d'un punt de vista exclusivament laboral i economicista i oblida que els estrangers no sempre mostren l'arrelament d'una manera lligada al món del treball. Des d'aquest punt de vista, el nou reglament només afegeix una nova divisió en l'estratificació dels treballadors que, segons la CGT, quedarà de la següent manera: "tindrem una escala de quatre compartiments socials quant a reconeixement de drets: les persones sense drets [...], les que tenen el dret a demostrar el seu arrelament, les que han aconseguit el seu permís de residència i les que pròpiament són nacionals [sic] d'aquest Estat". Més enllà, però, de la legislació concreta, els immigrants sense papers han criticat durament el paper que els sindicats CCOO i UGT han tingut durant totes les negociacions. Al seu parer, aquestes centrals sindicals han actuat com a interlocutors dels immigrants sense cap mena de legitimitat ja que, entre altres coses, la llei que els sindicats han pactat amb patronal i Govern impedeix la sindicació dels "sense papers".

Del 2 al 16 de novembre de 2004

l’apunt

Economia submergida i "sense papers", dos conceptes molt lligats "Economia submergida" i "sense papers" són dos conceptes que cada cop estan més lligats. Els recents aldarulls d'Elx, amb l'excusa de la defensa de la indústria local però amb connotacions clarament racistes, han posat sobre la taula el problema de l'anomenada "economia submergida" en determinades regions dels Països Catalans, mentre que les estadístiques sobre immigració ens permeten constatar que aquestes mateixes zones són precisament les que concentren major nombre d'immigrants "sense papers", en condicions irregulars. Segons un estudi del Seminari Permanent d'Immigració de la Universitat d'Alacant, al sud del País València, les xifres d'estrangers que el 2002 estaven treballant en l'economia submergida se situaven entre els 53.000 i els 105.000. D'aquests, entre 49.338 i 98.677 es referirien només a immigrants sense papers. Aquestes dades, per si soles prou explícites, s'haurien vist incrementats el 2003, donat l'espectacular creixement de la població estrangera a les comarques d'Alacant, que, segons l'informe, se situarien en 75.460 persones. D'aquesta manera, la demarcació d'Alacant concentra ja 144.506 immigrants irregulars, segons les darreres dades de 2003, la qual cosa representa el 62% del total d'estrangers en aquesta situació al País Valencià, uns 233.749. Situacions com aquesta es repeteixen arreu dels Països Catalans. A Lleida, per exemple, es calcula que un 42% dels estrangers treballen en l'economia submergida.


Del 2 al 16 de novembre de 2004

Tardor d'assemblees La CEPC i Endavant han estat les primeres organitzacions de l'Esquerra Independentista a celebrar les seves assemblees nacionals. En el cas de la CEPC es realitzà a Elx (Baix Vinalopó) i es marcaren els eixos de treball pel present curs: lluita contra el procés de Bolonya i el patriarcat a les aules, celebració del IV Congrés de Filologia Catalana, així com continuar el procés de confluència amb l'Alternativa Estel. D'altra banda, Endavant (OSAN) aprovà a Sant Pere de Ribes (Garraf ) una ponència política per als propers dos anys en la que reafirma la convicció de l’aposta per la unitat popular i el treball en xarxes a nivell de base.

IC-V "tomba" una moció contra la Constitució Europea El vot en contra de IC-V va fer que l'Ajuntament de Vilafranca del Penedés no fos el primer municipi dels Països Catalans en declarar-se contra la Constitució Europea. El grup ecosocialista va votar en contra d'una moció presentada per la CUP, que havia rebut el suport de CiU i ERC. Cal destacar l’actuació d'Otger Amatller (CUP), que va fer una crítica a la Constitució Europea posant un especial èmfasi en la retallada dels drets socials i en la configuració d'una Europa on els estats membres de la Unió refermen el seu poder en detriment dels pobles i els ciutadans.

Països Catalans

Fracàs del blaverisme radical a Barcelona La concentració de grupuscles anticatalanistes no s'arriba a produir Redacció, Barcelona. El passat 29 d'octubre el partit ultradetrà i anticatalanista Coalición Valenciana (CV), de Garcia Santandreu, pretenia visitar Barcelona juntament als grupscles extremistes que en els darrers anys no han parat de protagonitzar incidents violents contra les organitzacions catalanistes del País Valencià. Fracassa la concentració blavera Els sectors extremistes de la dreta anticatalanista valenciana van convocar una concentració a la capital del Principat per tal de respondre a l'intent de construir els Països Catalans que, segons la seva visió, representa el projecte maragallià de l'Euroregió. Més enllà de les lectures polítiques de Garcia Santandreu, l'euroregió es va constituir amb l'absència de Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana, amb l'objectiu de fomentar les relacions econòmiques, socials, polítiques i culturals de les regions implicades: Principat, Illes Balears, Aragó, Midi i Llanguedoc-Rosselló. Segons un dels firmants, Jaime Matas, aquest projecte no és incompatible amb l'Eix de la Prosperitat, que uneix Madrid amb el País Valencià i les Illes. La penúltima idea de Maragall, que va intentar batejar sense èxit com a Comunitat del Canigó, no sembla precisament caminar cap a la cons-

Santandreu i Caja a la presentació de la plataforma ultra a Barcelona

trucció nacional dels Països Catalans. De fet, segons les seves pròpies paraules, serveix per a consolidar projectes d'infraestructures com el TAV o la línia THT (veure L'Accent 44). Malgrat aquests condicionants, CV i els seus aliats, ASI a les Illes i els grupuscles vidalquadristes Convivencia Cívica Catalana i Profesores para la Democracia de Paco Caja al Principat, han constituït la denominada Plataforma Constitucional y Autonomista. Aquesta va voler fer el seu acte de presentació a Barcelona coincidint amb l'acte de Maragall tot i que no es va realitzar la concentració al carrer. Segons Santandreu, emulant Aznar i les seves teories sobre AlQaeda, la seva plataforma anti-Països Catalans reeditava el compromís de

Casp en la que "Catalunya, València i també Balears van proclamar el seu compromís constitucional i la seva aposta per Espanya". Per la seva banda, es va convocar una contramanifestació per deixar palès que el feixisme, estigui organitzat o no, mai serà ben rebut enlloc dels Països Catalans i per denunciar al mateix temps la política autonomista descafeïnada del PSOE. Un centenar de persones, malgrat que era en horari laboral, van concentar-se esperant els feixistes, que finalment no s'hi van presentar. Coalición Valenciana: la cara pública del feixisme anticalanista El partit de Garcia Santandreu, que es va presentar el 26 de maig de 2004, es defineix com a foralista, valencianista,

conservador i, sobretot, constitucional. Pretén recollir l'essència d'Unió Valenciana (UV), partit que es va veure sotmès a un trencament en tres parts. Consideren que UV ha estafat el denominat "valencianisme de lluita" (eufemisme referit als grupuscles feixistes Joventuts dels Grups d'Acció Valencianista (JGAV), Col·lectiu Vinatea o Maulets 1707). Aquests grups han protagontizat accions violentes contra les seus de l'Esquerra Independentista així com altres col·lectius progressistes o culturals. D'altra banda, CV ha aparegut en el context de la lluita entre Zaplana i Camps pel domini del Partit Popular valencià i han jugat un paper molt contrari a l'actual president de la Generalitat. En certes ocasions ha intentat arrossegar els sector zaplanista cap a la seva nova formació política, malgrat que és difícil avaluar si tot plegat no és una estratègia del mateix Zaplana per a erosionar Camps. Al mateix temps, mitjans de comuniació com Levante, propers al PSPV-PSOE han cobert de manera sobredimensionada el partit de Santandreu. Les connexions de CV amb la violència anticatalanista semblen clares, ja que estan esdevenint el referent polític del GAV. Les seves joventuts han reivindicat en les seves publicacions desenes d'atacs i, segons el periòdic L'Avanç els germans Alex i Toni Rochina, president i vicepresident de JGAV, han estat identificats en repetides ocasions com autors. Els germans Rochina també mantenen lligams amb España 2000, el president del qual, José Luis Roberto, escriu articles d'opinió al Diario de Valencia de Consuelo Reyna, una de les més fermes defensores i impulsores de Santandreu.

Sentència del TSJC contra l'ensenyament en català La sentència estima en part un recurs de l'entitat ultra Convivencia Cívica Catalana destinat a introduir la segregació dels alumnes a les escoles. M. Cirici, Barcelona El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat aquest passat mes d'octubre a la Conselleria d'Educació de la Generalitat a "consultar la llengua habitual de la família o tutors dels menors en la preinscripció escolar i tenir-la en compte en l'ensenyament infantil i primari". D'aquesta manera, la sentència del màxim tribunal del Principat estima parcialment la demanda presentada el 15 de febrer de 2000 pel grupuscle espanyolista d'extrema dreta Convivencia Cívica Catalana, liderada pel dirigent del PP Aleix VidalQuadras, que és coneguda per la seva actuació contrària a la normalització de la llengua catalana, i especialment pels seus recursos i denúncies contra la presència del català a l'ensenyament. Amb aquest recurs, estimat en part per la sentència de la Secció Cinquena del Contenciós-

Administratiu, pretén aconseguir que els nens de famílies castellanoparlants rebin una educació diferent, preferentment en castellà, fet que, si es duu a la pràctica, suposaria una segregació dels alumnes i que situaria aquests estudiants en una posició de desconeixement de la llengua pròpia del país, la catalana, un objectiu perseguit des de sempre per les entitats contràries al català, ja que impediria, a la llarga, la utilització del català com a llengua vehicular de l'ensenyament, l'únic mètode que en garanteix un mínim coneixement per a tots els estudiants. Des del curs 1998-1999 fins ara no es preguntava la llengua usada a casa pels alumnes durant la matriculació, fet que servia per evitar diferències en l'educació dels nens i nenes. Recurs de la Conselleria d'Educació Per la seva part, la Conselleria d'Educació va anunciar el mateix dia que presentarà un recurs de cassació contra la sentència, si bé en

principi aquesta no es podria recórrer al Tribunal Suprem de l'Estat. Segons la Generalitat, el TSJC "no qüestiona el model d'immersió lingüística a les escoles catalanes", que segons l'administració autonòmica ja va ser avalat pel Tribunal Constitucional. Acció a la universitat contra un dels caps del grupuscle espanyolista En resposta a les actuacions que el grup CCC realitza constantment contra la llengua catalana, un grup d'estudiants de la Universitat de Barcelona varen realitzar una acció de protesta contra un dels membres més destacats d'aquest grup, el professor Francisco Caja. Així, el 19 d'octubre, un grup d'estudiants, que s'autoqualificaren irònicament com a militants de la "Plataforma d'Amics d'en Paco Caja (PAPC)", van explicar que feien l’acció com a denúncia per la "presència d'elements feixistes anti-catalans", i van fer públic un currículum

del personatge, membre de diversos grups espanyolistes com Profesores por la Democracia, l'esmentada Convivencia Cívica Catalana o el Foro Babel; grups amb escassa implantació al nostre país que visqueren els seus millors temps amb un gran suport financer i mediàtic en el període de govern del PP. Els estudiants recordaren el seu paper d'impulsor de les denúncies contra els reglaments d'ús del català a la URV i a la UPF, i el fet que va ser va ser suspès de feina i sou per haver insultat greument i agredit a una professora davant els seus alumnes en un dels episodis en què habitualment s'ha destacat pel seu particular caràcter violent i conflictiu. Durant l'acció, diversos joves emmascarats tapiaren la porta del seu despatx i realitzaren pintades mentre un altre grup enganxava cartells contraris a la presència de "feixistes i enemics del català" a la universitat.


Economia

TMB reconeix la improcedència de l'acomiadament de Pablo Set mesos després, la direcció del tripartit barceloní reconeix la improcedència de l'acomiadament del treballador d'autobusos que es va suïcidar posteriorment Àlex Tisminetzky, Barcelona Set mesos de mobilitzacions dels treballadors d'autobusos de Barcelona i múltiples accions legals han obligat l'empresa municipal TMB a acceptar el seu error. L'empresa, dirigida pel socialista Xavier Casas, ha reconegut la improcedència de l'acomiadament a Pablo Díez, i haurà de pagar 45 dies per any treballat i abonar una quantitat fixa als seus quatre fills menors d'edat fins que arribin als 24 anys. L'origen de l'acomiadament improcedent va ser l'acusació de quedar-se l'import d'un bitllet de 1.10 euros. Pablo Díez, treballador amb 17 anys a la plantilla i cap expedient, es va suïcidar pocs dies després de conèixer la mesura disciplinària. Set mesos de conflicte La família de Pablo i els treballadors d'autobusos porten set mesos de mobilitzacions en demanda del reconeixement de l'error de TMB i contra el règim disciplinari de l'empresa municipal gestionada pel tripartit local (PSC, ERC i ICEuiA). El punt àlgid de les protestes va ser la vaga d'autobusos que va afectar tota la ciutat els dies 8 i 9 de maig, convocada pel Comitè d'Empresa i amb un seguiment massiu entre la plantilla.

CCOO, UGT i Falange es manifesten conjuntament El passat 27 d'octubre es va viure una insòlita manifestació pel centre de Barcelona en defensa dels drets laborals dels "treballadors d'empreses de seguretat privada". Els sindicats CCOO i UGT van compartir mobilització amb el sindicat feixista de la Falange, que van fer ostentació de banderoles espanyolistes i preconstitucionals. Entre les consignes dels drets laborals dels policies privats, es van poder sentir els eslogans de caràcter racista i xenòfobs.

S'estén la lluita contra la precarietat als hospitals Concentració de treballadors de TMB i familiars de Pablo Díez

Però la unitat de les forces sindicals de l'empresa es va trencar dos dies abans d'aquesta vaga, quan UGT (sindicat on també milita Xavier Casas) es va desmarcar de la convocatòria. Posteriorment, CCOO i SIT es van abstenir en les convocatòries de lluita, restant només ACTUB i CGT en la demanda de restabliment de l'honor de treballador. A pesar de les desercions sindicals,

la solució final del conflicte es va donar en un context de mobilitzacions dels treballadors de TMB. El dia 26 d'octubre, coincident amb el judici, hi havia convocada una aturada de quatre hores i concentracions als jutjats. Segons fonts sindicals, la rectificació final de l'empresa succeí després que declarés el seu president, Xavier Casas, polític del PSC, que en un primer moment va defensar

Boicot dels delegats d'UGT El conflicte a autobusos ha definit i confrontat en els darrers mesos dos blocs sindicals, un sindicalisme professional i oficial contra un sindicalisme de base i combatiu. Entre el primer grup s'ha destacat la UGT. Al mes de juliol, el delegat sindical d'UGT, Francisco Risco va ser sorprès obrint un tauló d'a-

Del 2 al 16 de novembre de 2004

nuncis i tirant a les escombraries els cartells de convocatòries en solidaritat amb la família del treballador acomiadat. El delegat va deixar una nota al taulell amb insults explícits. La CGT ha denunciat aquest fets al tribunals com un atac feixista a la llibertat sindical. El fet posa en evidència la con-

frontació que s'ha viscut dins la plantilla pels posicionaments del sindicalisme oficial. Per aquest motiu, la CGT ha denunciat el cinisme i la covardia de CCOO i UGT i ha fet una crida als treballadors de TMB i d'altres empreses del sector a trencar amb les dinàmiques del sindicalisme oficial.

que no tenia cap relació amb el cas, però la informació presentada als jutjats per a pròpia TMB explicitava el contrari. Amb una prometedora carrera per davant "no ha volgut tacar-se" i ha preferit la sortida negociada. Per aquest motiu, la CGT ha demanat públicament la seva dimissió, afirmant que "ens avergonyeix tenir aquest president, que posa els interessos personals a la integritat dels seus treballadors". A més, la Confederació General del Treball ha valorat la lluita com a "molt positiva" i ha explicat l¡éxit de les convocatòries en que el cas "ha estat la gota que fa vessar el got de la política sancionadora de l'empresa", afirmant que "en el futur no s'atreviran a repetir els abusos" ja que "han vist la capacitat de resposta i lluita" dels treballadors d'autobusos.

Per a més informació www.cgtbus.com

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Més d'un centenar de treballadors dels hospitals i ambulatoris principatins de l'Institut Català de la Salut (ICS) es van concentrar el passat 28 d'octubre davant el Parlament autonòmic. Els treballadors protesten per la situació de temporalitat i precarietat que afecta a 12.000 dels 33.000 treballadors de l'ICS, gestora de la sanitat pública principatina. Els concentrats, molts d'ells amb dècades a la sanitat, demanaven poder accedir a la plaça fixa per mèrits i sense haver de fer oposicions, acabant amb els contractes parcials, que en alguns casos arriben a ser per dies. La protesta, fortament escortada per policies autonòmics, va centrar les crítiques a la conseller Marina Geli, les polítiques privatitzadores del tripartit i la precarietat que existeix al sector. Alhora, van recordar a l'actual govern principatí les promeses de regularització que van donar quan estaven a l'oposició. Els treballadors d'ICS tenen un llarg historial de lluites contra la precarietat a la sanitat. Fa dos anys ja van protagonitzar una tancada de cinc mesos als vestíbuls de l'Hospital de la Vall d'Hebron per acabar amb les bosses de precarietat als hospitals i accedir a les places fixes per mèrits, valorant l'antiguitat i la formació acadèmica. La situació de precarietat a l'administració publica no és exclusiva de la sanitat. En les darreres setmanes els treballadors subcontractats d'economia i finances de la Generalitat han fet una crida a la resta de precaris i temporals de l'administració per iniciar protestes i mobilitzacions.


Internacional

Del 19 d’octubre al 2 d’octubre de 2004

Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona El Fòrum Social Europeu celebrat del 14 al 17 d'octubre a Londres ha mostrat que l'esquerra europea és molt diversa i està dividida irreconciliablement en aspectes claus. La resolució final de l'Assemblea dels Moviments Socials, que és la trobada que clou els tres dies debats, xerrades i exposicions, ha acabat sent un acord de mínims que ha deixat insatisfetes moltes de les delegacions que hi han assistit, entre les quals la delegació catalana anticapitalista. Per què no ha estat possible anar més enllà del rebuig a l'ocupació de l'Iraq i d'una condemna en abstracte del neoliberalisme? Doncs per la pressió dels sectors més vinculats a la socialdemocràcia, que

El Fòrum Social Europeu celebrat a Londres ha escenificat la fractura existent entre la socialdemocràcia i l’anticapitalisme

FSE: esquerres irreconciliables

“La pressió dels sectors vinculats a la socialdemocràcia ha impedit un rebuig a la Constitució Europea” han aconseguit el seu objectiu d'evitar un 'No' rotund al text que consagra el neoliberalisme al nostre continent: la Constitució Europea. Aquests sectors estaven representats al Fòrum Social sobretot per la Confederació Europea de Sindicats (de la qual formen part Comissions Obreres i la UGT). La major part de les centrals sindicals de la confederació s'han mostrar molt ambigües respecte al text constitucional, ja que asseguren que defensa alguns drets socials. I fins i tot n'hi ha moltes que han declarat, com CCOO, que animen els seus afiliats a votar afirmativament en els referèndums consultius que se celebraran en alguns estats. El seu argument per evitar que sortís una condemna rotunda al text (que el passat divendres 29 d'octubre els caps d'estat europeus ja van firmar a Roma) i una data conjunta de mobilització europea per rebutjar-lo era que molts sindicats i grups encara no s'hi

il·legalització de formacions polítiques, en clara al·lusió a la il·legalització de Batasuna. Trobada de moviments El Fòrum Social és una trobada de moviments social i polítics que se celebra anualment al continent europeu i que està vinculat al Fòrum Social Mundial. En aquesta edició hi han assistit més de 700 persones provinents dels Països Catalans, la major part coordinades per la Xarxa de Mobilització Global, cosa que suposa un retrocés respecte a les 2.000 de París l'any passat. Les causes d'aquesta davallada les explica, sobretot, el cost del viatge fins a Londres, i també que la inscripció al Fòrum costava 35 euros per persona. A aquestes despeses cal sumar-hi la sorpresa que es van emportar molts participants quan, en arribar a Londres, els van dir que calia pagar, a més, 10 euros per dormir tres

“La delegació catalana va lamentar que no es rebutgés rotundament el text constitucional i va convocar al gener a Barcelona” El rebuig a l’ocupació de l’Iraq es va tornar a sentir pels carrers de Londres l’útlim dia del FSE.

han posicionat. Una de les veus d'oposició a aquesta actitud que es va fer sentir amb més rotunditat va ser la de la delegació catalana anticapitalista. Després de denunciar que s'expressaria en castellà perquè no s'havia previst per a l'assemblea la traducció simultània del català, una de les portaveus de la delegació catalana va expressar que acceptaven la decisió finalment presa, però que era fruit d'un consens imposat, i que volien fer saber que les catalanes i catalans assistents al fòrum lamentaven que no s'hagués rebutjat rotundament el text constitucional. La portaveu també va dir que lamentaven que tampoc s'hagués fixat un dia de mobilització europeu contra la

Constitució (només s'ha fixat una data per al març en contra del neoliberalisme), i va convidar tothom a la mobilització del gener a Barcelona que ha convocat, coincidint amb la visita de Zapatero, Schroeder i Chirac, la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea. També alguns grups anticapitalistes italians, grecs i bascos van mostrar el seu rebuig frontal a la Constitució. Però el conjunt de delegacions del sud d'Europa no va poder superar l'obstacle de les grans centrals sindicals ni l'actitud ambigua d'un dels principals grups anglesos organitzadors d'aquesta edició del FSE, el Socialist Workers. Algunes de les altres veus discordants

que es van sentir a l'Assemblea de Moviments Socials van ser la de l'assemblea de joves europeus, que va lamentar que no haguessin pogut tenir una participació més activa al fòrum i també van expressar el seu rebuig a la Constitució Europea. Una de les altres crítiques que es van sentir al text final de l'assemblea va ser que no denunciava la repressió política que pateixen moltes persones arreu del continent: d'una banda, un grup comunista turc va remarcar que la Constitució Europea empara els estats en la repressió política; i d'una altra banda, el fòrum social d'Euskal Herria i Askapena van expressar que el text final hauria de denunciar la

Protestes al Fòrum oficial i actes alternatius Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona

L’esquerra anticapitalista també es va fer sentir a la manifestació del Fòrum.

A més de la resolució final de l'Assemblea de Moviments Socials, hi ha hagut altres aspectes que han motivat les protestes de part dels assistents a la trobada. Per començar, el fet que l'alcalde laborista de Londres inaugurés el Fòrum va provocar força protestes. Així, mentre s'estava fent la inauguració, alguns centenars de persones es van plantar a la porta de manera improvisada amb algunes pancartes per denunciar l'actitud del seu partit en la guerra de l'Iraq. La resposta de les autoritats va ser enviar la policia, que va agredir els manifestants i en va ferir uns quants. També el primer dia del Fòrum hi va haver queixes pel fet que s'hagués de pagar l'allotjament. En les dues ante-

riors edicions del FSE, l'organització havia habilitat pavellons per tal que qui ho vulgués pogués dormir-hi en sacs al terra gratuïtament. Pocs dies abans de l'inici de l'edició d'enguany, els organitzadors encara asseguraven que hi hauria allotjament gratuït. Però la realitat va ser diferent, perquè en arribar van anunciar que calia pagar 10 euros per dormir a terra durant tres nits. El problema que no han sabut resoldre els organitzadors és que a Londres la major part d'espais estan privatitzats. Durant els dies del Fòrum, un dels moments de més tensió es va viure en un acte sobre la situació actual a l'Iraq. I és que un dels convidats a aquest acte era un col·laborador de l'actual govern iraquià. Abans de començar l'acte, centenars de persones es van posar a l'entrada i van impedir que hi partici-

nits al terra en un gran pavelló de la ciutat. En cada edició hi acudeixen delegacions de moviments socials i grups polítics d'arreu del continent per tal de fer sentir les seves reivindicacions, trobar-se amb altres grups que treballin en àmbits de lluita similars al seu, compartir experiències amb gent de gent d'altres països i fixar un calendari de mobilitzacions conjuntes. Per a celebració de la propera edició del Fòrum s'ha decidit deixar un període de descans i reflexió i no se celebrarà fins la primavera de l'any 2006. El país que l'acollirà serà Grècia, un país on l'esquerra anitcapitalista té molta força, per la qual cosa s'espera un resultat més interessant de la resolució final d’enguany.

pés. També hi va haver tensió en un dels últims actes. Hi participava altre cop l'alcalde londinenc, quan de sobte unes quantes desenes de persones hi van irrompre amb pancartes per denunciar que l'organització del Fòrum els havia impedit de participar en l'organització i per la presència d’alguns ponents. Fòrum alternatiu Paral·lelament al programa oficial del Fòrum, una part dels sectors més combatius de l'esquerra anticapitalista londinenca va organitzar un calendari d'actes al marge dels oficials. Si bé aquestes activitats no es van organitzar com a oposició a les oficials, si que és cert que els seus impulsors van decidir organitzar-les al marge perquè no estaven d'acord amb diversos aspectes de l'organització del Fòrum. Aquestes queixes sobre l’organització eren compartides per alguns assistents al FSE, sobretot el mecanisme triat per la presa de decisions (ja que le consens comporta una rebaixa de plantejaments), l’espai on es feien els seminaris i les dificultats per a la traducció simultània a les llengües minoritzades.


Cultura

Triomf català a Macau La selecció principatina ha fet bons els pronòstics i s'ha endut sense massa problema el mundial B d'hoquei que s'ha celebrat a Macau durant aquest passat mes d'octubre

Els jugadors de la selecció catalana celebren la victòria a la Plaça Sant Jaume

El boom del Hoquei La notícia va saltar el divendres 26 de març quan al programa esportiu "No ho diguis a ningú" de Catalunya Ràdio es donava la notícia que la Federació Catalana de Patinatge havia estat admesa per la FIRS (Federation International Roller Skater). La

decisió tenia efectes immediats i les seleccions catalanes d'hoquei patins, patinatge de velocitat, hoquei línia i patinatge artístic ja podien competir en europeus i mundials. L'eufòria es va fer palesa per entre els organismes de govern principatins, que veien el fet com un pas de gegant en la rei-

vindicació de les seleccions esportives catalanes. Amb tot, aquest tema segueix essent una reivindicació regional i no nacional. Tot i que es positiu que la selecció Catalana d’hoquei participi a competicions oficials, no hem d'oblidar que només hi participaran jugadors nascuts al Principat fet que no aporta un sentit realment nacional a la selecció. El primer revés que va patir la selecció fou el Mundial d'hoquei en línia, on Catalunya havia de participar però que no ho va fer a causa de les fortes pressions executades per organismes de l'Estat espanyol. El mundial B Després de mesos on el tema de les seleccions ha estat a primera línia mediàtica, va arribar el Mundial B d'hoquei patins. Catalunya, va debutar oficialment el passat 16 d'octubre a Macau (Xina) en un partit on els homes dirigits per Jordi Camps van arrodonir l'èxit de la participació en sí amb una golejada a Austràlia per 11 gols a 0. Els altres partits de la selecció es saldaren amb sendes victòries i un

per un, tots els equips que competiren amb Catalunya varen anar reben derrotes amb certa facilitat. La notícia saltà a semifinals, on Andorra i Catalunya es veieren les cares per una plaça al mundial A, fet no tan anecdòtic si es pensa que aquestes dues seleccions si que pertanyen a la mateixa nació, els Països Catalans. Finalment, Catalunya no va tenir massa problema per endur-se el mundial de Macau després de guanyar la final a Anglaterra per un contundent 6 a 0. Un cop acabat el torneig, la selecció catalana tingué una impressionat rebuda a Barcelona el passat 25 d'octubre on milers de barcelonins es desplaçaren a la Plaça Sant Jaume i els jugadors tingueren l’oportunitat de trobar-se amb el president principatí Pasqual Maragall El famós entorn Com deia el mestre Johan Cruyff, l'entorn es un dels nostres mals endèmics. En aquest cas, la selecció catalana d’hoquei ha compartit dos tipus de pressions: les dels

La proclamació de l'Estat català fa setanta anys Aprofitant aquesta efemèrides hem volgut fer un petit repàs a alguns dels diferents posicionaments que sobre els esdeveniments s'han publicat. La tria inclou el Josep Pla, el Manuel Cruells i el Miquel Caminal Redacció, Barcelona El passat 6 d'octubre va fer setanta anys que el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys va proclamar l'Estat català en el marc de la República Federal Espanyola. L'origen d'aquesta proclama és la vulneració de la capacitat legislativa del govern del Principat, que va veure com el govern espanyol en mans del Partit Radical i recolzat per la CEDA, qualificava d'anticonstitucional la progressista Llei de contractes de conreus. El seu desenllaç és la liquidació del moviment insurreccional i l'empresonament del president i consellers. Les responsabilitats cal buscar-les, en gran mesura i esquemàticament, en la manca d'entesa entre les tres grans tendències de l'antifeixisme català: la coalició de partits que conformaven el Govern de la Generalitat, l'Aliança Obrera, i la CNT. Per tal d'observar el conflicte amb tota la seva complexitat, hem fet una petita ressenya de tres llibres que ens informen dels esdeveniments des d'òptiques diferents.

Josep Pla; Cròniques parlamentàries (1934-1936) (Ed. Destino). El darrer volum de les Cròniques parlamentàries s'inicia precisament l'11 d'octubre de 1934. A partir d'aquí s'inclouen els articles que, sota el títol general d'Una enquesta al nord d'Espanya, Pla va escriure per La veu de Catalunya fins el 13 d'abril de 1936: una cobertura al dia dels esdeveniments i les seves conseqüències polítiques narrades des de Madrid, el País Basc i Astúries. Pla constata la tendència a la radicalització dels sectors obrers i l'adopció pel govern de formes cada cop més autoritàries. Que això repugni el gust d'un liberal que menysprea "les formes d'esperit més esquemàtiques" mostra la lògica que va conduir els sectors de la dreta "democràtica" a donar suport al feixisme i a prioritzar els interessos burgesos per sobre de qualsevol altra consideració. És per això que Pla és capaç de lloar l'acció de l'exèrcit sense enrogir. Ja se sap que per als liberals d'ara i de sempre "la democràcia dura mentre dura l'obediència".

Manuel Cruells; El 6 d'Octubre a Catalunya (Pòrtic ed.). L'historiador i espectador dels fets M. Cruells fa una exhaustiva anàlisi d'aquests fets, que suposaren un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934. Cruells divideix la investigació en quatre grans capítols; en l'últim, l'autor fa una excel·lent anàlisi de totes les parts implicades en l'afer. Dins d'aquest punt, dóna i treu responsabilitats a la desfeta del 34. Cal entendre els fets

d'octubre com un intent d'alliberament nacional i social divisible, és a dir, que uns (Aliança Obrera) van per una banda i els altres (Estat Català i inclús, ERC) van per l'altra, sempre amb la coincidència de la voluntat de ruptura del govern de Lerroux i la CEDA. És remarcable el fet que assenyala Cruells: una "hipotètica" participació de la CNT (força majoritària a Catalunya, i que no va secundar la vaga convocada per AO) en els fets d'octubre hagués pogut decantar la balança definitivament cap al moviment obrer.

Del 2 al 16 de novembre de 2004

propis polítics catalans, que es desplaçaren a Macau per a veure la final i la de la classe política espanyola amb tota la seva Brunete mediàtica. El PP ha mostrat la seva disconformitat amb què Catalunya pugui competir oficialment, i el que es pitjor, que es pugui enfrontar a la selecció espanyola. Es per això, que ja ha demanat la compareixença al congrés del secretari del CSD Jaime Lissavetzky perquè expliqui la seva postura sobre les seleccions autonòmiques. Un altre aspecte que també és força curiós és que els mitjans de comunicació espanyols han dedicat portades i articles crítics cap a la notícia quan l’hoquei espanyol porta un cinquantena d'anys guanyant mundials i passant inadvertit per la majoria de diaris i portals d'internet. Ara, la decisió final serà el proper novembre, on l'assemblea FIRS es trobarà a Fresno (California) per a ratificar o desestimar el dret de Catalunya a competir internacionalment en el món de l’hoquei. Ara, falta que els organismes esportius catalans treballin per que el Mundial A compti amb presència catalana, els jugadors ja han complert i els polítics també, que a Macau varen fer bona la dita de "qui es mou no surt a la foto" Jordi Garrigós Cubells

Miquel Caminal; Joan Comorera. Catalanisme i Socialisme (1913-1936) (Ed. Empúries). Aquest és el primer volum de la trilogia elaborada per en Caminal al voltant d'un dels personatges més destacats del socialisme català. Durant els esdeveniments que estem analitzant, és el màxim responsable de la USC i ocupava la conselleria d'Agricultura i Economia d'on va sorgir la Llei de contractes de conreu. En Comorera, que havia estat durament criticat per la seva col·laboració en el manteniment de la democràcia burgesa, va acabar fent bo el pronòstic segons el qual l'aprofitament de les restringides llibertats existents faria saltar la reacció. Ara bé, com que encara no s'havia aconseguit la tant reclamada unitat de les forces d'esquerres, no es va poder defensar el cop de timó al qual es van veure obligats a recórrer davant l'espiral de violència. Per en Comorera, el valor dels fets d'octubre va ser demostrar la ineludible necessitat d'un front antifeixista, i la inajornable formació del partit de la classe obrera.


Del 2 dal 16 de novembre de 2004

Contraportada

Mirta Jiménez, presidenta de la Federación de Mujeres Cubanas a Jagüey Grande

“Hi ha dificultats, però cal resistir amb tendresa i unitat” Aquil·les Rubio, Brigada Venceremos.- Cuba va ser el primer país en signar i el segon en ratificar la Convenció sobre l'Eliminació de Totes les Formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW, Assemblea General de les Nacions Unides, 1979). Així mateix, la Constitució de la República de Cuba estableix, al seu article 44, que l'home i la dona gaudeixen dels mateixos drets en els àmbits econòmic, polític, social, D'objecte a subjecte després de 45 anys de Revolució. A qui us adreceu actualment, quins són els vostres projectes? A Jagüey Grande estan afiliades a la FMC unes 20.000 dones de més de 14 anys, que suposen el 90% del total del municipi. Tant el treball a la FMC com l'afiliació són voluntaris, però les dones s'afilien perquè representem els seus interessos. Si el treball de la presidenta i el seu equip no resulta satisfactori a les afiliades, aquestes ens poden retirar la seua confiança i ser substituides. La FMC participem en els consells populars, en les comissions del govern (higienització, educació, cultura, salut...), on exposem el criteri de les dones. Ara estem preparant el nostre 8è congrès, previst per al març de 2005. En aquests 44 anys no hem aconseguit tot el que volíem, però és evident que la dona ha avançat moltíssim des del triomf de la Revolució. Les dones juguen un paper importantíssim en el dia a dia de la Revolució, però també recauen molts problemes sobre elles. Fidel va dir que les dones vam ser les heroïnes del Període Especial, ja que vam haver de solucionar totes les mancances del país, que en última instància es veien reflectides en l'economia domèstica. Actualment, el 65% de la força tècnica som dones, així com el 41% dels treballadors; hem de pensar que el 1959 la taxa de participació de la dona en l'ocupació tan sols era del 12%. A nivell polític tenim un 27% de representació a l'Assemblea del Poder Popular, hi ha 5 dones al Consell d'Estat i, als sindicats, el 53% de la dirigència de les seccions sindicals són dones; ara bé, és evident que cal avançar. De fet, un dels programes educatius de la FMC, juntament amb el de la violència, és el de la promoció de dones als càrrecs de direcció. El 70% dels internacionalistes que ara mateix estan complint missions a Veneçuela són dones, moltes han anat a combatre quan ha fet falta, la majoria dels científics cubans són dones... Hi ha una problemàtica especifica en el cas de la dona negra? A Cuba, la dona negra ja està alliberada, la FMC representa els seus interessos, està representada, parti-

cultural i familiar. La Federació de Dones Cubanes (FMC) és una organització de masses creada el 1960 (un any després del triomf de la Revolució) amb un doble objectiu, defensar la Revolució i lluitar per la igualtat d'oportunitats entre home i dona. La Brigada Catalana Venceremos parlem amb Mirta Jiménez, la seua presidenta a Jagüey Grande, provincia de Matanzas.

cipa... hi ha igualtat i no hi ha discriminació legal. Les Olimpíades d'Atenes han demostrat que l'esport femení cubà està a un gran nivell. En efecte, hi ha hagut moltes medallistes i bona competència: al voleibol es va guanyar la medalla de bronze, les llançadores (pes, jabalina i martell) van aconseguir ors i plates, molts bronzes al judo, etc. A Jagüey Grande hi ha més dones que homes practicant esport, i destaquen en tir amb arc, judo, ciclisme, karate i taekwondo. A occident ha esclatat, si més no mediaticàment, la violència de gènere. Dones apallisades, assassinades... ocorre això també a Cuba? Hi pot haver crims passionals, però no són un fet qüotidià les pallisses o les morts; gràcies als avanços de la Revolució, que ha aportat a la dona drets, consciència i educació, que fan que la dona estiga rescolzada i tinga clars els seus drets i que la violència no és admissible en cap relació. Ara bé, si es dóna el cas, les organitzacions de base i veïnals El poble cubà continua lluitant per la seva dignitat actuem, la FMC mateixa presentem la denúncia corresponent, i és efectiva: a Cuba no hi ha impunitat parlar molt amb els joves i adreçar- hi ha estereotips, aspectes cultuper als maltractase tant a rals contraris a l’homosexualitat, dors. Juntament dones com a que cal treballar i sensibilitzar la “Les dones vam ser les homes, ja que poblacció. A occident es creen a això, un dels heroïnes del Període projectes de la han d'avançar espais per als homosexuals, nosalFMC és fer junts i assu- tres entenem que han d'anar a Especial, ja que vam xerrades sobre mir junts els tots els llocs i tenir tots els drets. haver de solucionar aquest tema per a valors de l'e- A la FMC tenim un psicòleg que totes les mancances educar la pobladucació. treballa amb les mares i els pares del país” ció. Quin és el dels homosexuals per tal de sensiHem pogut plantejament bilitzar-los i ajudar a la comprenobservar que, des d'una òptica de la FMC respecte a l'homose- sió europea, els i les joves cubanes s'i- xualitat? Les dificultats a Cuba són grans... nicien ben prompte en les rela- És un dret individual de cada Ara hi ha moltes dificultats (preus, cions sexuals. Com afronteu els ésser humà, és la seua vida i inti- apagades, abastiment) però cal resembarassos d'adolescents? mitat. Dins de la societat cubana sistir, amb tendresa i unitat. Hem de treballar molt l'educació sexual, cal avançar en la sexualitat responsable, ja que no es pot utilitzar l'avortament, aconseguit com a dret el 1970, com a mitjà anticonceptiu. Tenim problemes amb les relacions sexuals amb penetració a edats tempranes, i per tant cal treballar-ho, ja que a Jagüey Grande hi ha 104 mares menors de 18 anys. La conscienciació és la clau, cal treballar amb els xics i les xiques, però també les famílies han de parlar de sexe amb els seus fills, eliminar tabús. Cal

agenda NOVEMBRE Divendres 5 Reus (Baix Camp). Borbons: ni a Reus ni enlloc. Sopar. 21:30h, Plaça del Prim de Reus. Organitza: diverses entitats. Dissabte 6 Barcelona (Barcelonès). Assemblea general de la Campanya dels Països Catalans contra la Constitució Europea a Barcelona. 17h, CCCB. Castelló (Plana Alta). Manifestació contra la presó del Maestrat. 12h, plaça de la Farola. Diumenge 7 Perpinyà (Rosellò). Diada Catalunya Nord, Manifestació a les 16h, plaça Catalunya. Dimecres 10 Algemesí (Ribera Alta). Xerrada sobre 'Moviment estudiantil i assemblearisme'. 13h, IES Sant Vicent Ferrer. Organitza: CEPC Dijous 11 Reus (Baix Camp). "El moviment obrer al segle XX" amb Rafael Iniesta. 19:30h, local de la CGT. Organitzen: El Casal i CGT Barcelona (Barcelonès). Passat, present i futur de la música compromesa en català. 19:30h. Organitza: Arran Dissabte 13 Barcelona (Barcelonès). Acte de solidaritat amb els empresonats de l’Hospitalet. 12h, Sants. Barcelona (Barcelonès). I Festa per l'Ensenyament Popular. Activitats a partir de les 11:30h. Concert d'Insershow, Pirat's Sound Sistema i altres. 21h. La Torna. Organitza: Alternativa ESTEL Secundària. Igualada (Anoia). Sarau Independentista. 20h, Jimmy Jazz Barcelona (Barcelonès). Primeres jornades de debat i formació "Sants, vila roja". "Trenquem el pensament únic, bastim la comunicació popular" amb Vilaweb, L'Avanç, Okupem les Ones i Zuzen. 19h, cotxeres de Sants. Organitza: Ateneu Mawla. Dijous 18. Reus (Baix Camp). "L'inde pendentisme català al segle XX" amb Fermí Roviralta. 19:30h, al local de El Casal. Organitzen: El Casal i CGT Barcelona (Barcelonès). Xerrada i sopar: "La Veneçuela bolivariana". 20h, Barraqueta. Organtiza: Endavant. Barcelona (Barcelonès). Botifarrada en suport dels presos polítics. 14h, jardí de la facultat d’Història. Organitza: Alternativa Estel. Dissabte 20 Vall d'Uixó (Plana Baixa). "Immigració, país i identitat" amb J. Francesc Mira. 19h, Casal Jaume I. Valencia (Horta). Manifestació antifeixista. 12h. Diumenge 21 Alacant (Alacantí). Excursió a la Font de la Coveta. Tot el dia. Organitza: Casal Jaume I.

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 43. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés. Països Catalans: Laia Altarriba, Jaume Calafat, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Marta Insa, Aure Silvestre, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Jordi Garrigòs, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez, Eduard Giménez. Distribució : Albert Roig i Xavi Vázquez. Han col·laborat en aquest número: Ester de Pablo, Santi Martínez i Gonçal Bravo.

Accent 45  

Ocupació policial del barri del Carme editorial Del 2 al 16 de novembre de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars Eco...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you