Page 4

13 d’abril de 2003

Absolts els okupes del Cinema Princesa Finalment, els jutjats de València han ratificat la sentència publicada fa cinc mesos, de la qual ja va informar L'Accent, per la qual els cinquanta joves que participaren de l'okupació del cinema Princesa de València quedaven absolts. A aquella sentència, que ara ha estat corroborada, es va argumentar que havia quedat provat que no hi hagué alteració de l'ordre públic almenys fins que arribà la policia nacional. Per altra banda, el passat cinc d'abril es va celebrar la vista contra els policies que actuaren durant les protestes organitzades per la plataforma Salvem l'Horta de Benimaclet, fa tres anys. Aquestes mobilitzacions s'organitzaren contra les obres de la ronda nord de València i acabaren amb desenes de joves detinguts, molts dels quals amb contusions i lesions greus. El dia del judici, es va donar la circumstància que des de la pròpia fiscalia, que en teoria havia de defensar els joves agredits, es va acabar demanant l'absolució dels policies i s'arribà a alabar la seua actuació.

Condemnat per "ultraje a la bandera" Un jove militant de la Candidatura d'Unitat Popular de Viladamat (Alt Empordà) ha estat condemnat per la justícia espanyola a pagar 570 euros pel delicte de “Ultraje a España", acusat d'haver cremat una bandera monàrquica espanyola. L'organització antirrepressiva independentista Alerta Solidària ha denunciat el cas com un "precedent per advertir l'independentisme" i ha qualificat el fet encausat com "una acció ben habitual, signe de rebel·lia enfront l'Estat espanyol". Finalment, Alerta Solidària afirma que la sentència "coarta i restringeix encara més la llibertat d'expressió".

Demanen que s'expedienti Garzón La comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona ha fet públic un comunicat respecte a l'actuació del jutge Baltasar Garzon en l'anomenada "operació Estany" o "Dixan". La Comissió considera que s'ha produït un "funcionament anormal de l'Administració de la Justícia" en l'empresonament sense cap nou indici d'unes persones que havien estat alliberades pel jutge anterior per falta d'indicis incriminatoris. Els advocats argumenten que no s'han respectat els drets i garanties dels detinguts i que la mesura és absolutament desproporcionada. Per tot això, la Comissió ha demanat al CGPJ que obri expedient per aclarir possibles responsabilitats del jutge Garzon i que s'investiguin "si hi han existit motivacions extrajudicials en les decisions adoptades".

Països Catalans

El terrasenc Zigor Larredonda continua amb la vaga de fam Els presos polítics d’Albacete compleixen casi un mes protesta sense que les seves reivindicacions siguin ateses per Institucions Penitenciaries Oriol Clavera

Jordi Garrigós, Barcelona Des del passat 15 de març, el pres polític català Zigor Larredonda i els presos polítics bascs Txus, Sebas i Jesus han iniciat una vaga de fam indefinida a la presó provincial d'Albacete degut a la retallada de drets que estan patint ells mateixos i el conjunt de presos polítics a les presons espanyoles i en senyal de protesta per la pallissa soferta pel Txus hores després dels atemptats de l’11M. Les reivindicacions dels presos polítics són principalment que es compleixin les pròpies lleis penitenciàries dictades per l'Estat espanyol i es basen en: -L'agrupament de tots els presos polítics d'Albacete en un únic mòdul de la presó, ja que el fet que els presos polítics estiguin separats en mòduls diferents facilita que es produeixin situacions com les que ha sofert el company Txus. -L'augment del número de persones que poden fer les visites que actualment són deu i que s'accepti un plaç més baix de rotació d'aquestes, ara de

Pancarta de la manifestació de Barcelona al seu pas pel Carrer Ferran

cada sis mesos. -Disposar de dues trucades, com a mínim, a la setmana. Aquests són drets estipulats per la legislació espanyola que dia rere dia el funcionariat de les presons incompleix i, sobretot en els casos de presos polítics, actua amb total impunitat dins els centres de reclusió de l'Estat espanyol. Les mostres de solidaritat amb els presos polítics en vaga de fam han arribat des de tots els Països Catalans. L’organització Endavant ha celebrat

actes de suport a Vilafranca o Terrassa i el col·lectiu antirepressiu Rescat va convocar una manifestació el passat 3 d'abril pels carrers del centre de Barcelona i on hi participaren unes quatre-centes persones que mostraren el seu rebuig a la llei antiterrorista, a la dispersió dels i les preses polítiques i denunciaren la situació d'en Zigor i els seus companys a la presó d'Albacete. Les mobilitzacions en suport als vaguistes van augmentar de to el passat 6 d'abril, quan es van produir dos talls

Sallent: construint alternatives des de les aules Més de 250 estudiants d'arreu del territori assisteixen a Sallent a la segona trobada d'estudiants dels Països Catalans J. Font i A. Urgell, Sallent La vila bagenca de Sallent ha acollit la celebració de la segona trobada d'estudiants dels Països Catalans. Aquest esdeveniment, organitzat de manera conjunta per la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) i l'Alternativa Estel (AE) pretenia donar eines i recursos per encarar els nous reptes i fomentar intercanvis entre estudiants d'arreu del país. Pas endavant en la segona edició Respecte a la primera edició, celebrada a la Vall de Laguar (Marina Alta), el creixement ha estat tan qualitatiu com quantitatiu. Per una banda s'ha duplicat el nombre d'estudiants acreditats superant la xifra de 250, i per l'altra ha augmentat la durada i l'oferta d'activitats formatives, lúdiques i de coneixença. S'ha de destacar la presència d'estudiants de totes les contrades dels Països Catalans. Tal com es pronuncià en el parlament que tingué lloc en el sopar popular de dissabte, s'han desplaçat a Sallent estudiants des de Perpinyà a Benimaclet, passant per la vila de Gràcia o Ciutat de Mallorca. El fet que hi hagués representació de tots els nuclis d'universitats i instituts en els quals les dues organitzacions tenen presència va permetre un enriquiment en els debats i xerrades que s'han celebrat al llarg dels quatre dies. Les activitats formatives s'han estructu-

rat al voltant de dos grans blocs. El primer englobava qüestions de política educativa com la reforma de l'espai d'ensenyament superior, la privatització de l'ensenyament, la vertebració del moviment estudiantil català, la situació del gènere i la llengua a l'educació o experiències d'ensenyament popular. El segon tractava aspectes més generals com la qüestió dels transgènics, el deute ambiental, la situació a Veneçuela o la construcció europea, d'aquesta manera es pretenia obrir les activitats al poble que acollia la trobada. Valoració positiva de l'esdeveniment

La valoració de l'organizació, malgrat les adverses condicions meteorològiques, és molt positiva. Es destaca la qualitat de les ponències presentades i els debats que en van sorgir, la possibilitat d'establir complicitats entre col·lectius i persones dels diferents territoris dels Països Catalans. També es remarca el fet que estudiants que no militen ni a l'Alternativa Estel ni a la CEPC hi assistissin, a part de la presència de militants de Revolta Global, organització de l'esquerra rupturista convidada a la trobada. Finalment s'ha expressat l'agraïment per la gran col·laboració de l'Ajuntament de

d'un quart d'hora a Barcelona a la Gran Via al seu pas per Poble Nou i a Sants, i el dia 7 una vintena de persones van aturar el Trambaix al seu pas per Esplugues de Llobregat i van realitzar murals en solidaritat amb en Zigor al laterals dels vagons. En els darrers dies la situació dels presos polítics en vaga de fam no ha millorat, tot i que l'estat de salut dels reclusos és bo donades les circumstàncies. Ara que la vaga de fam fa gairebé un mes que va començar, els presos polítics ja han perdut entre deu i vint quilos i de moment no s'ha complert res del que demanaven. En Zigor, que és l'interlocutor amb el responsables de les institucions penitenciàries, ja s'ha trobat amb el director de la presó d'Albacete que, tot i escoltar les queixes dels presos polítics, va restar callat quan aquests li demanaren que, simplement, complís la legislació penitenciària de l'Estat espanyol.

Per a més informació www.rescat.org

Sallent, l'Assemblea de Joves i l'associació cultural El Carrilet. La banda sonora de la trobada L'aperitiu a la trobada fou el concert de celebració del vuitè aniversari de la discogràfica manresana Propaganda pel Fet. Aquest segell, que ha editat en aquest temps la major part de la producció de música compromesa del país, per l'ocasió portaren a Sallent el basc Fermín Muguruza i els madrilenys Habeas Corpus així com Obrint Pas i Pirats Sound Sistema. L'èxit del concert fou absolut, com mostra el fet que mig miler de persones es quedaren sense entrada. D'altra banda, la trobada d'estudiants ha comptat amb dos concerts que han servit per exposar la diversitat estílistica i geogràfica de la producció musical dels Països Catalans amb les actuacions de Pomada i Afonics el dissabte; i Gertrudis, l'Orquestra Alternativa, La Gossa Sorda, Gadegang i Melting Sound el diumenge.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.

Accents 2004  

Els presos polítics d'Albacete no aturen la seva vaga de fam Cada cop són més les personalitats que es desmarquen de la iniciativa i col·lec...

Accents 2004  

Els presos polítics d'Albacete no aturen la seva vaga de fam Cada cop són més les personalitats que es desmarquen de la iniciativa i col·lec...