Page 1

Entrevista a Xavi, redactor de L’Avanç 13 d’abril de 2004 Periòdic popular de distribució gratuïta 5.000 exemplars

Publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans

Número 31

Cada cop són més les personalitats que es desmarquen de la iniciativa i col·lectius que s’adhereixen a les plataformes anti-fòrum

Primer tast del Fòrum de l’especulació Arquitectes sense fronteres

Sumari: ······················

Segueix l’ofensiva contra l’okupació Països Catalans / 2

Entrevista a CGT-Funosa Economia / 5

Crónica des de Bagdad Internacional / 6

La darrera d'en Jordà: de Nens Cultura / 7

Els presos polítics d'Albacete no aturen la seva vaga de fam

Manifestació de veïns a Barcelona contra l’especulació

El compte enrera per a la inauguració del Fòrum de les Cultures ha entrat en la seua recta final. El cap de setmana del 3 i 4 d'abril, més de cent mil persones, segons els responsables del Fòrum, van fer la primera visita al recinte enmig d'obres inacabades i una gran cobertura mediàtica. La gran assistència de barcelonins va sorprendre fins i tot als promotors que, per primer cop, van afirmar que seria possible assolir la xifra de cinc milions de visitants durant l'esdeveniment. Els organitzadors del Fòrum són conscients que l'única manera de contrarrestar les crítiques que des de diferents àmbits s'estan donant és aconseguir una bona assistència de públic, davant la qual les protestes puguin semblar marginals. Per aquest motiu, la campanya mediàtica s'està intensificant en aquest darrers dies. Així, després de Setmana Santa, Televisió

Espanyola emetrà setmanalment dos programes sobre el Fòrum, un en català per al Principat i un en castellà per a la resta dels Països Catalans, en sintonia amb la publicitat en castellà que s'ha fet del Fòrum al País Valencià. Més enllà d'aquest dos programes, la cadena pública espanyola, i també la corporació Catalana de Ràdio i Televisió, han afirmat que la cobertura serà"constant i massiva". Tot i així, entre els assistents a les jornades de portes obertes hi havia molta expectació respecte l'arquitectura, però romania la incredulitat respecte al contingut i la utilitat del Fòrum, i les crítiques respecte la destrucció del barri i l'especulació hi eren presents, tot i que no hi va haver cap protesta organitzada. Però malgrat aquesta jornada plàcida per als organitzadors, les crítiques a aquesta operació especulativa continuen i

cada cop són més les personalitats que es desmarquen de la iniciativa i els col·lectius que s'adhereixen a les plataformes antifòrum. Per començar, el diumenge 25 d'abril, els membres de la Coordinadora contra el 22@ han organitzat al Poble Nou una trobada de col·lectius dels Països Catalans en defensa del territori i contra l'especulació. Paral·lelament, l'Assemblea de Resistències al Fòrum ha anunciat la convocatòria d'una manifestació l’1 de maig contra el Fòrum i "l'Europa del capital" que representa, en motiu del dia internacional dels treballadors. Aquesta mateixa assemblea ha anunciat més mobilitzacions durant els mesos que duri l'esdeveniment. És probable, doncs, que el cap de setmana de portes obertes sigui l'únic cap de setmana que el Fòrum es vegi lliure de mobilitzacions i actes de protesta.

El veí de terrassa Zigor Larredonda i tres companys més de la presó provincial d'Albacete ja fa gairebé un mes que van començar una vaga de fam en protesta per la situació dels presos polítics a les presons de l'Estat espanyol. Els reclusos es troben en un relatiu bon estat de salut tot i haver perdut una vintena de quilos en només tres setmanes. Des de el col·lectiu de suport als presos i preses polítiques Rescat s'han organitzat diverses accions de solidaritat amb els presos en vaga de fam com la manifestació pel centre de Barcelona el passat 3 d'abril on hi participaren unes 300 persones

editorial 'hoquei sobre patins és un esport amb aproximadament cent anys d'història que des de ben aviat va començar a practicar-se al Principat de Catalunya, i amb relativa bona acceptació, encara que molt menor, al País Valencià. Veient els bons resultats esportius que s’aconseguien, el franquisme intentà importar aquest esport a la resta de territoris de l'Estat espanyol; per la qual cosa va gaudir de l'inestimable suport de membres de l'oligarquia catalana que, com Samaranch, pertanyien a l'establiment del règim. L'hoquei és un esport, que malgrat que és molt popular, no deixa de ser minoritari al nostre país, i que ha estat posat en la primera plana de l'actualitat informativa quan fa escasses setmanes la federació catalana va aconseguir el reconeixement oficial per part de la Federació Internacional per conformar una selecció pròpia que la representés a les competicions internacionals. Un esdeveniment amb tantes connotacions, en un primer moment els mitjans de comunicació espanyols van intentar ometre’l, en especial els esportius que, precissament, són els que gaudeixen de major audiència. Potser ho feren perquè ho consideraven un equívoc informatiu o com una bajanada més del tripartit que prompte se solucionaria; o el que és més probable, que ho feren perquè es

L

Triomf esportiu, triomf polític? tracta d'un esport sobre el qual, senzillament, no tenien gaires referències i mai no els hauria importat. Aviat, però, quan s'adonaren que la cosa anava seriosament, es passà a l'ofensiva, remarcant en tot moment que més perillós inclús que l'existència mateixa de la selecció, ho era el fet que aquesta pogués enfrontarse al combinat espanyol. Alguns dels altres dels problemes que argumentaren va ser el de quin seria el nom, o millor dit, què seria realment allò que representés l'Estat espanyol a les competicions internacionals. A dins de tot aquest afer s'han omès diferents coses, de forma intencionada o no, però cal ser-ne conscient. En primer lloc, cal dir que aquest operació per l'oficialitat de la selecció regional catalana s'ha hagut de fer amb una discrecionalitat ratllant la més pura clandestinitat. Un fet amb tantes connotacions i significacions polítiques i culturals hauria d'haver estat viscut amb major normalitat, més encara quan es tracta d'un esport tan arrelat a la societat del Principat. En segon lloc, i això s'ha de ressaltar, cap partit polític institucional, i en especial aquell que es vanagloria

de dir-se independentista, s'ha atrevit a potenciar, i encara menys a demanar, una selecció veritablement nacional i que sobrepasse el marc estrictament regional del Principat. A més a més, encara resta saber com acabarà tot aquest afer, ja que fa uns anys l'intent d'aconseguir una selecció oficial de rugbi per al Principat, s'aconseguí avortar des de les institucions esportives espanyoles a l'últim moment. En realitat, caldria que ens férem la pregunta de fons d'on estan els nostres veritables objectius com a poble. No podem quedar-nos en la representació a les simples competicions esportives ni molt menys argumentar que altres nacions ja les tenen sense gaudir d'estats propis. Les nostres fites no són les d'arribar als estatus d'alliberament d'Escòcia o Gal·les. El nostre propòsit de construcció nacional ha de sobrepassar allò purament superficial. Ningú no nega l'immens poder social que té l'esport sobre la societat, però al cap i a la fi, si aquesta és la nostra fita, els Països Catalans des de fa anys ja gaudeixen de reconeixement internacional en esports que, com la pilota valenciana, que es juga a diferents continents, els situen com a primera potència mundial.


13 d’abril de 2004

Joan Teran, Barcelona

Països Catalans

Segueix l'ofensiva contra l'okupació

Finalment, l'ordre de desallotjament contra el Centre Social Okupat i Autogestionat Hamsa que s'havia d'executar el passat dilluns 29 de març, no va fer-se efectiva gràcies a la nombrosa assistència de persones al davant del centre social des d'hores abans a l'hora fixada pel desallotjament. Però les 500 persones que assistiren a la convocatòria malgrat l'important desplegament policíac manifestants han denunciat que van (antiavalots del Cuerpo Nacional de fer tot el recorregut envoltats d'aPolicia i de la Guàrdia Urbana, a més gents antiavalots i entre la seva intide nombrosos policies de paisà) no midació i les seves provocacions. van ser l'únic factor que ha influït en El Monstru també està en perill l'aturada del procés de desallotjaTambé el CSOA el Monstru, ment. També cal tenir en compte les instal·lat en el carrer Banyoles de la nombroses accions de suport que el vila de Gràcia, ha rebut una ordre de CSOA ha rebut durant les setmanes desallotjament en els darrers temps. anteriors, a més de les que es feien en En el seu cas, la data reservada és el contra del desallotjament i de l'espe15 d'abril. L'ordre de desallotjament culació immobiliària, el veritable arriba després d'un any i mig de funproblema de fons. cionament del centre. L'assemblea A Girona, uns desconeguts siliconadel centre social ha emès un comuniren les portes de les 82 immobiliàries cat en el qual anuncia que no volen de la ciutat durant la matinada de que "l'ordre de desallotjament intel'últim divendres de març. L'acció es rrompi la dinàmica que estàvem porreivindicà en recolzament al CSOA tant, de manera que el Monstru Hamsa i per evitar que aquests estaseguirà funcionant fins l'últim bliments "desenvolupessin amb normoment", preveient que el desallotmalitat les seves tasques especulatijament podria no produir-se el dia en Manifestació en suport al CSOA Hamsa de Sants ves". A Vilanova i la Geltrú es desquè està programat oficialment, sinó penjaren pancartes en contra del des- les solidàries. Quan a tres quarts de que el jutjat emeti alguna notificació. minat de persones ferides i amb qua- més tard i per sorpresa. Tot i això, i allotjament a l'es10 del matí el En qualsevol cas, han fet públic que, tre persones detingudes (una de les sabent que caldrà lluitar per què el tació de trens i en secretari judi- si es produeix un quals va ser desallotjament no es produeixi en la una immobiliària cial va aparèi- desallotjament per a l l i b e r a d a data fixada, han cridat a concentrar“Una dura càrrega que “2000 persones van de la vila. xer, ja sembla- sorpresa (que semi m m e d i a t a - se davant del centre social (carrer va concloure amb un donar-se cita al davant Una de les accions va prou clar bla ser la pràctica ment). La Banyoles, 5) el proper dijous 15 d'amés espectaculars que el desallot- policíaca habicàrrega acon- bril a partir de les 8 hores del matí. nombre indeterminat de mateix de l'Hamsa i de les que es van jament no s'a- tual), es convoca a seguí dissoldre persones ferides i amb iniciaren una marxa fer en suport al nava a produir, una concentració la manifestaquatre persones omplint els carrers de CSOA Hamsa va si més no a les 11 del matí a ció, però detingudes “ pintades, cartells i ser la que es va aquell dia, la plaça de l'Àngel, estengué els consignes” Per a més informació dur a terme a les però encara i a la parada de disturbis pels torres Nuñez y així féu allargar metro de Jaume I de Barcelona. carrers del barri de Saidia, on es www.csoa-hamsa.tk Navarro del carrer Tarragona de encara una bona estona el procés. Càrregues contra l'okupació a creuaren i cremaren contenidors. Els Sants el divendres a primera hora del Segons l'assemblea de l'Hamsa, és València matí. Va ser a les 9 del matí quan tres important destacar que la presència I si a Barcelona s'aconseguia aturar persones escalaren uns 60 metres de periodística va ser mencionada com de moment el desallotjament de l'edifici i es quedaren penjant durant un factor desfavorable de cara a l'ac- l'Hamsa, a València eren desallotjats unes 11 hores amb una pancarta que tuació de la policia. dos centres socials okupats (Las Vias deia "l'Hamsa es queda". Els i les Una vegada suspès el desallotjament, i La Venganza). En la manifestació solidàries restaren al mateix lloc fins la concentració que hi havia davant posterior en contra dels desallotjaque la concentració que s’ha fet cada la casa es desplaçà cap a la seu del ments convocada pels mateixos cendivendres durant les últimes setma- Districte i es manifestà fins a plaça tres socials valencians, en la qual hi nes davant de la seu del Districte de Espanya, on es varen despenjar participaren entre un i dos centenars Sants-Montjuïc es desplaçà fins diverses pancartes. L'assemblea con- de persones, i després de més d'una davant l'edifici. Un cop allà, les 80 tra el desallotjament ha anunciat hora de recorregut, els agents antiapersones presents impediren que els que, donat que l'acta de suspensió no valots de la Policia “Nacional” van agents de policia desplegats aconse- deixava clar quines serien les passes emprendre una dura càrrega que va Cada divendres hi ha concentracions davant el districte en solidaritat amb l’Hamsa guissin identificar els escaladors. següents en el procés, cal esperar fins concloure amb un nombre indeterL'acte més massiu de suport al centre social en perill de desallotjament va Locals on trobar L’ACCENT ser la manifestació que hi havia proAlacantí:Casal Jaume I-Mutxamel, Casal Jaume I-Alacant. Universitat Alacant. Alcoià: Casal Jaume I-Alcoi, Colla ecologista La Carrasca. Alt Camp: Casal Popular La Turba. Alt Empordà: Casal La Volta . Alt Penedès:Can Cellerot, gramada per dissabte. Malgrat la Ateneu X, Casal Popular Riudebitllenc, Casal Popular de Sant Sadurní. Anoia: Jaç Roig, Jimmy Jazz, Ateneu Popular de Masquefa. Bages: Batzac, Casal Popular La Fadulla, l'Havana, Casal Popular la Ceba, Ateneu Popular la Falç, Associació Cultural Mercat del Blat. Baix Camp: El Carrasclet, CGT-Reus, Campus Reus. Baix Cinca: Casal Jaume I-Fraga, Casal Jaume I-Mequinensa. Baix Llobregat: Ateneu Revolta, Ateneu de Cornellà, CSO El Pati Blau, pluja i el fred, entre 1.500 i 2.000 Tio Canya-Sant Feliu. Papereria Elena, Papereria Stel Baix Maestrat: Ball de dimons de Vinaròs, Associació Migjorn. Baix Vinalopó: Casal Jaume I-Elx. Barcelonès: Casal Independentista de Badalona Antoni Sala i Font, La persones van acudir al davant mateix Barraqueta, Ikastola, Casal Popular de Gràcia, La Torna, CAT, Biblioteca de Gràcia, Tríptic, Insurgent, Kasa de la Muntanya, Via Fora-Riera Sant Miquel, Centre de Treball i Documentació, Cruma, CGT, Intersindical CSC, El Lokal, Daily Records, Kebra Discs, Biblioteca de Catalunya, Casa de la Solidaritat, Pizzes l'àvia, Universitat Central, UPF-Rambles, FAVB, , La Cereria, Euskal Etxea, Tio Canya, Espai Mallorca-Via Fora, Castellers Poble Sec, Espai de l'Hamsa des d’on van iniciar una Obert, 1917, RAI, Pati Llimona, Arran, Casal Independentista de Sants,Ateneul Popular Mawla-Maulets Barcelonès, Cotxeres, Centre Social de Sants, CSO Can Vies, Biblioteca Vapor Vell, Ateneu de Sarrià, Biblioteca Ignasi, marxa cap a la plaça de Sant Jaume AVV de Sant Andreu, S.C. La Lira, Centre Cívic de Sant Andreu, Casal de Joves de Prosperitat, Casal de Barri de Prosperitat, Ateneu Independentista La Forca, Ateneu Popular Octubre. Berguedà: Casal Independentista Cal Panxo. Camp de Túria: Casal Jaume I-Llíria. Conflent: Casal Jaume I-Rià. Camp de Morvedre:Espai Dina. Eivissa: GEN Garraf: GER. Garrigues: Cafeteria Slàvia de les Borges Blanques. Garrotxa: Bar-Casal Terra Aspra. Gironès: omplint els carrers de pintades, carAteneu 24 de juny, Ateneu la Màquia, Casal Independentista El Forn, Centre Cívic de Celrà, La Pioxa de Bordils. Horta: Bar Tocat, C.S Xaloc-Soroll,Akelarre Casal Jaume I-Malva-Rosa, Casal Jaume I-Russafa, Casal Jaume Itells i consignes. Un dels crits més Catarroja, Biblioteca Diputació, Racó de la Corbella, Ca Revolta, Bar Terra, Ateneu Cultural Casino de Torrent Biblioteca humanitats, facultat història,Cafè l’Infern. Mallorca: locals del Grup Ornitològic Balear i de l’Obra Cultural Balera, Es Pinzell, Can Capses. Maresme: Taberna Atzucac, Casal Independentista El Solc, Casal Popular Fèlix Cucurull. Marina Alta: Casal Jaume I-Pedreguer,, Casal Jaume I-Pego,. Matarranya: Casal Jaume I-Calaceit. Menorca: significatius (i també més curiosos) GOB-Menorca. Osona: Casal Independentista Manel Viusà, el Xamfrà, 1714 Seguem Cadenes, Ges Insurrecte, Casal Independentista el Gurri, Bar KanKarra, Biblioteca de Taradell, Bar Tse-tse, Atmosfera, Biblioteca Dos Rius, va ser: "Si la ciutat és una empresa, Bar el Casal, Restaurant l’Olla dels Experiments, Biblioteca de St. Pere de Torelló. Pla de l'Estany: Estel Roig, Col·lectiu la Falç. Pla d’Urgell: El Gis-Mat de Linyola. Plana Alta: Casal Jaume I-Castelló de la Plana, IEC Seu de Castelló.UniversitatJaume I Plana Baixa: Casal Jaume I-La Vall d'Uixó, Casal Jaume I-Vila-real. Ribera Alta: Casal Jaume I-Carlet, Casal Jaume I-Carcaixent. Ribera Baixa: Casal Jaume I-Sueca. Rosselló: Llibreria Catalana, Casal l'okupació és la nostra vaga; ataquem Jaume I-Centre Cultural Català, CEDACC, Associació Aire Nou de Baó, ACE-CEPC. Safor: Casal Jaume I-Gandia, Casal Jaume I-Oliva. Segrià: La Falcata. Selva: Casal Popular el Trabuc. Solsonès: Bar Castell. Tarragonès: el capital okupant centres socials". CGT-Tarragona. Urgell: El nan roig de Tàrrega. Vall d'Albaida: Endavant-Ontinyent, Casal Jaume I-Ontinyent. Vallès Occidental: Casal Independentsita Can Pingàs, Tio Canya-Mollet, Universitat Autònoma, Via Fora-Ripollet, Local Endavant-Terrassa, Consell de Joventut de Terrassa, Minyons, Geganters de Terrassa, La Nit. Vallès Oriental: Tio Canya-Mollet, Bar la Tramuntana, el Mirallet, Llibreria la Gralla, Llibreria la ikastola, Bar la Plaça de Cardedeu, Però si la manifestació havia estat El Trull de la Garriga, Ateneu de Caldes de Montbui. Vallespir: Angelets del Vallespir. Valls del Vinalopó: Casal Jaume I-Monòver. important, més important era la resLocals col·laboradors: Alternativa Estel-UPF (Despatx 20.1E12, edifici Jaume I. Barcelona) / Alternativa Estel (Cau Subversiu. Facultat d’Història-UB)/ Ateneu Popular X (Ferran 14. Vilafranca posta el mateix dia del desallotjadel Penedès) / Ateneu Popular Octubre (Badejoz 23. Barcelona)/ Ateneu l’Aixada (Major, 44. Vilanova i la Geltrú) / Ateneu Popular La Falç (Antic escorxador sense número, Artés)/ Ateneu Revolta ment, i la gent no va fallar. Des de les (Ponent 13, Molins de Rei)/ La Barraqueta (Virtut, 14. Barcelona) / Can Capablanca (Les Paus, 19. Sabadell)/ El Casal (Sant Elies 8, 1er. Reus) / Casal Independentista de Sants Jaume Compte (Premià, 31. Sants) / Casal Popular de Gràcia. (Ros de Olano 39/41, Barcelona) /Casal Independentista El Gurri (Pça. Aibas, 9, Taradell) / CEPC-Alacant (Elba 17, Alacant) /CEPC- UMH / 6 del matí ja hi havia gent davant del CEPCUJI / CEPC-Eivissa (AC. 115. Sant Rafel) / CEPC-UAB (Local R-118, Pl. Cívica) / CEPC-Universitat de València (Baró St. Petrillo, 9) / La Falcata (Panera 2. Lleida) / Ges Insurrecte centre social, però no va ser fins les 8 (Colomer, 11, 1er B, Torelló)/ Jimmy Jazz (Clos 53. Igualada)/ Partisano (Pça. de l'Oli, 7 baixos. Girona)/ La Pioxa (Bordils) / Casal Quico Sabaté (St. Roc, 8. Sant Celoni) / Racó de la Corbella (hora de la convocatòria) en què va (Ripalda 20, baixos. València)/ Centre Social-Bar Terra (Baró de Sant Petrilló 9. València)/ La Traca (Pau Gesa 5. Cardedeu)/ 1714 Seguem Cadenes (Riera 29. Vic)/ Via Fora-CAT (Travessia de començar a aparèixer el gruix dels i Sant Antoni, 6-8, Barcelona) / Via Fora de Gràcia (Riera St Miquel, 25. Barcelona)/ 1917 (Pintor Fortuny, 30. Barcelona).

L'Hamsa resisteix a Sants, el Monstru està en alerta a Gràcia i València viu una càrrega contra l'okupació


Països Catalans

Barcelona i València protagonitzaran unes diades marcades per la defensa del català Laia Altarriba i Piguillem, Barcelona En un any marcat pel tancament de la ràdio balear en català Som Ràdio o pel perill que suposa pel català l’aprovació de la Constitució Europea, les dues diades nacionals del mes d’abril, Sant Jordi i el 25 d’abril, estaran marcades per la defensa de la unitat de la llengua i de la nació. Pel que fa a la celebració de Sant Jordi, la CAL ha preparat diverses convocatòries per escalfar l’ambient de cara a la diada. Així, el sopar per la llengua que la coordinadora organitza des de fa 4 anys encetarà les activitats i servirà per premiar les persones que durant el darrer any

s’han destacat més en la defensa de la llengua catalana. Algunes de les altres organitzacions que també organitzen activitats prèvies al divendres 23 d’abril són la CEPC, que ha organitzat la xerrada “Qui perd els orígens perd la identitat” a l’aula Magna de la UB el dimarts dia 20, i Endavant, que ha organitzat un acte de denúncia dels atacs a la llengua el dimecres 21 a la Torna (barri de Gràcia). El mateix dia de Sant Jordi, a més de les tradicionals parades de llibres, roses i també material polític, es convoca de nou la manifestació en defensa de la llengua. El rerefons de la repressió policial de l’any anterior, quan un cordó poli-

cial volia impedir el transcurs de la manifestació, tot i que alguns manifestants van poder-lo creuar, de segur que serà present a la diada. El 25 d’abril mira al futur Acció Cultural del País Valencià convoca aquest any la diada del País Valencià sota el lema: “Horitzó 2007: guanyem el futur”, en què animen a tothom a participar a la manifestació que el dissabte 24 d’abril recorrerà el centre de la capital valenciana. La defensa del futur de la nació i la llengua continuen sent les raons que mobilitzaran milers de valencians, però també d’altres catalans vinguts del nord o de les illes.

El Compromís per la llengua es manté viu a les Trobades d’Escoles en Valencià Andreu Ginés, València.Sota el mateix lema que l'any passat, "Compromís pel valencià", la XIX Trobada d'Escoles en Valencià ha preparat quasi un vintena de trobades a diferents comarques del País. Segons Diego Gómez, president de la Federació Escola Valenciana (FEV), organitzadora de l'esdeveniment, després de quasi 20 anys lluitant per la llengua encara és "necessària una continuïtat del compromís" per a "treballar per una societat millor en què el valencià siga la llengua d'integració, cohesió i solidaritat". Amb aquest objectiu es realitzaran, en el marc de les trobades, centenars d'actes lúdics i reivindicatius durant els mesos d'abril, maig i juny. Entre aquests cal destacar els homenatges a Carles Salvador, que fou impulsor de l'ensenyament del català durant el franquisme, que es realitzarà a la Trobada de Barxeta (la Costera) o al filòleg Manuel Sanchis Guarner, autor del llibre La llengua dels valencians, que ja s'ha realitzat dins la XVII

Trobada de la Vall d'Albaida celebrada una cançó sobre "la integració dels el 3 d'abril a l'Olleria. L'homenatge immigrants en la nostra cultura, prinmés destacat, però, fou el que es realit- cipalment usant com a vehicle de zà la Nit de l'Escola Valenciana, el 2 comunicació la llengua dels valend'abril, on els "centres pioners que, fins cians" que va ser interpretada durant la i tot abans de l'aprovació de la Llei cercavila que obrí la jornada. El torn següent el van d'Ús i Ensenyatenir les viles de ment del Valen“L’Olleria i Canet d’en Meliana i Valèncià, van apostar Berenguer obres unes cia, a l'Horta, i per l'ensenyança trobades que l’any Serra, al Camp en la nostra llendel Túria. A la gua en una època passat van reunir més capital del Túria, en què tot semde 200.000 persones en unes 20.000 perblaven traves" van favor del valencià“ sones van omplir rebre el merescut el passeig de reconeixement. Les Trobades d'enguany, però, s'han l'Albereda per participar en els 80 inaugurat a Canet d'En Berenguer tallers instal·lats per les més de 50 ins(Camp de Morvedre), on vora 5.000 titucions participants, entre col·legis, persones van participar dels actes orga- instituts o organitzacions educatives. nitzats el 28 de març. El cap de setma- De nou, la jornada la va obrir una cerna següent, a l'Olleria, s'hi van aplegar cavila reivindicativa i festiva que es va més de 10.000 persones, 5.000 de les aprofitar per denunciar que al centres quals eren escolars de la comarca. De educatius "actualment, no només no nou s'havien organitzat diversos actes, s'augmenten les línies [en català] sinó inclosos una cercavila pel poble i con- que s'estan reduint". certs. Per a l'ocasió s'havia composat L'èxit que han assolit aquestes trobades

ha tingut també la seua contrapartida: cada cop són més els polítics dels partits institucionals que fan actes de presència. Així, a Meliana es pogué veure a Joan Ignasi Pla, líder del PSPV que destaca pel poc ús que fa de la nostra llengua o Enric Morera, president del Bloc que recentment ha estat envoltat de polèmica per unes negociacions amb els secessionistes d'Unió Valenciana; a València també es va veure la coordinadora d'EU aguantant la pancarta. El cas més extrem, però, és el de la Trobada de l'Horta sud, que se cele-

13 d’abril de 2004

Les organitzacions de l’esquerra independentista també acudiran a aquesta cita reivindicativa. Les mobilitzacions d’aquestes organitzacions començaran a les 12 del matí a Xàtiva, on Maulets i Endavant faran el tradicional homenatge als Maulets. L’organització juvenil, Maulets, acudeix a aquest 25 d’abril animant de nou el jovent dels Països Catalans a lluitar en defensa de la unitat de la llengua. Pel que fa a Endavant, amb el lema “Recuperem la dignitat, prenem la iniciativa pel català” convoquen a la mobilització unitària de la tarda a València, però també a una cercavila a les 12 del matí pel barri del Carme. Molts casals Jaume I també han organitzat activitats per commemorar la derrota de 1707 i continuar defensat la unitat de la llengua i la nació.

brarà a Picanya el 25 d'abril i on els organitzadors han decidit homenatjar Ciprià Ciscar per ser "l'artífex de la redacció, aprovació i ficada en marxa de la "Llei d'Ús i Ensenyament del valencià" i que, malgrat els atacs rebuts, instaurava una eina definitiva per assegurar la supervivència de la nostra llengua: l'obligatorietat de l'ensenyament del valencià a les nostres escoles". Vint anys després, quan l'exconseller és més conegut pel seu trist paper en les disputes internes del PSPV, s'ha vist com aquesta eina ha sigut del tot insuficient. Amb tot, al marge de la instrumentalització política creixent, les Trobades clouran el 6 de juny a Vilafranca (els Ports) i, un altre any, hauran estat la mobilització més important en favor de la llengua als Països Catalans.


13 d’abril de 2003

Absolts els okupes del Cinema Princesa Finalment, els jutjats de València han ratificat la sentència publicada fa cinc mesos, de la qual ja va informar L'Accent, per la qual els cinquanta joves que participaren de l'okupació del cinema Princesa de València quedaven absolts. A aquella sentència, que ara ha estat corroborada, es va argumentar que havia quedat provat que no hi hagué alteració de l'ordre públic almenys fins que arribà la policia nacional. Per altra banda, el passat cinc d'abril es va celebrar la vista contra els policies que actuaren durant les protestes organitzades per la plataforma Salvem l'Horta de Benimaclet, fa tres anys. Aquestes mobilitzacions s'organitzaren contra les obres de la ronda nord de València i acabaren amb desenes de joves detinguts, molts dels quals amb contusions i lesions greus. El dia del judici, es va donar la circumstància que des de la pròpia fiscalia, que en teoria havia de defensar els joves agredits, es va acabar demanant l'absolució dels policies i s'arribà a alabar la seua actuació.

Condemnat per "ultraje a la bandera" Un jove militant de la Candidatura d'Unitat Popular de Viladamat (Alt Empordà) ha estat condemnat per la justícia espanyola a pagar 570 euros pel delicte de “Ultraje a España", acusat d'haver cremat una bandera monàrquica espanyola. L'organització antirrepressiva independentista Alerta Solidària ha denunciat el cas com un "precedent per advertir l'independentisme" i ha qualificat el fet encausat com "una acció ben habitual, signe de rebel·lia enfront l'Estat espanyol". Finalment, Alerta Solidària afirma que la sentència "coarta i restringeix encara més la llibertat d'expressió".

Demanen que s'expedienti Garzón La comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d'Advocats de Barcelona ha fet públic un comunicat respecte a l'actuació del jutge Baltasar Garzon en l'anomenada "operació Estany" o "Dixan". La Comissió considera que s'ha produït un "funcionament anormal de l'Administració de la Justícia" en l'empresonament sense cap nou indici d'unes persones que havien estat alliberades pel jutge anterior per falta d'indicis incriminatoris. Els advocats argumenten que no s'han respectat els drets i garanties dels detinguts i que la mesura és absolutament desproporcionada. Per tot això, la Comissió ha demanat al CGPJ que obri expedient per aclarir possibles responsabilitats del jutge Garzon i que s'investiguin "si hi han existit motivacions extrajudicials en les decisions adoptades".

Països Catalans

El terrasenc Zigor Larredonda continua amb la vaga de fam Els presos polítics d’Albacete compleixen casi un mes protesta sense que les seves reivindicacions siguin ateses per Institucions Penitenciaries Oriol Clavera

Jordi Garrigós, Barcelona Des del passat 15 de març, el pres polític català Zigor Larredonda i els presos polítics bascs Txus, Sebas i Jesus han iniciat una vaga de fam indefinida a la presó provincial d'Albacete degut a la retallada de drets que estan patint ells mateixos i el conjunt de presos polítics a les presons espanyoles i en senyal de protesta per la pallissa soferta pel Txus hores després dels atemptats de l’11M. Les reivindicacions dels presos polítics són principalment que es compleixin les pròpies lleis penitenciàries dictades per l'Estat espanyol i es basen en: -L'agrupament de tots els presos polítics d'Albacete en un únic mòdul de la presó, ja que el fet que els presos polítics estiguin separats en mòduls diferents facilita que es produeixin situacions com les que ha sofert el company Txus. -L'augment del número de persones que poden fer les visites que actualment són deu i que s'accepti un plaç més baix de rotació d'aquestes, ara de

Pancarta de la manifestació de Barcelona al seu pas pel Carrer Ferran

cada sis mesos. -Disposar de dues trucades, com a mínim, a la setmana. Aquests són drets estipulats per la legislació espanyola que dia rere dia el funcionariat de les presons incompleix i, sobretot en els casos de presos polítics, actua amb total impunitat dins els centres de reclusió de l'Estat espanyol. Les mostres de solidaritat amb els presos polítics en vaga de fam han arribat des de tots els Països Catalans. L’organització Endavant ha celebrat

actes de suport a Vilafranca o Terrassa i el col·lectiu antirepressiu Rescat va convocar una manifestació el passat 3 d'abril pels carrers del centre de Barcelona i on hi participaren unes quatre-centes persones que mostraren el seu rebuig a la llei antiterrorista, a la dispersió dels i les preses polítiques i denunciaren la situació d'en Zigor i els seus companys a la presó d'Albacete. Les mobilitzacions en suport als vaguistes van augmentar de to el passat 6 d'abril, quan es van produir dos talls

Sallent: construint alternatives des de les aules Més de 250 estudiants d'arreu del territori assisteixen a Sallent a la segona trobada d'estudiants dels Països Catalans J. Font i A. Urgell, Sallent La vila bagenca de Sallent ha acollit la celebració de la segona trobada d'estudiants dels Països Catalans. Aquest esdeveniment, organitzat de manera conjunta per la Coordinadora d'Estudiants dels Països Catalans (CEPC) i l'Alternativa Estel (AE) pretenia donar eines i recursos per encarar els nous reptes i fomentar intercanvis entre estudiants d'arreu del país. Pas endavant en la segona edició Respecte a la primera edició, celebrada a la Vall de Laguar (Marina Alta), el creixement ha estat tan qualitatiu com quantitatiu. Per una banda s'ha duplicat el nombre d'estudiants acreditats superant la xifra de 250, i per l'altra ha augmentat la durada i l'oferta d'activitats formatives, lúdiques i de coneixença. S'ha de destacar la presència d'estudiants de totes les contrades dels Països Catalans. Tal com es pronuncià en el parlament que tingué lloc en el sopar popular de dissabte, s'han desplaçat a Sallent estudiants des de Perpinyà a Benimaclet, passant per la vila de Gràcia o Ciutat de Mallorca. El fet que hi hagués representació de tots els nuclis d'universitats i instituts en els quals les dues organitzacions tenen presència va permetre un enriquiment en els debats i xerrades que s'han celebrat al llarg dels quatre dies. Les activitats formatives s'han estructu-

rat al voltant de dos grans blocs. El primer englobava qüestions de política educativa com la reforma de l'espai d'ensenyament superior, la privatització de l'ensenyament, la vertebració del moviment estudiantil català, la situació del gènere i la llengua a l'educació o experiències d'ensenyament popular. El segon tractava aspectes més generals com la qüestió dels transgènics, el deute ambiental, la situació a Veneçuela o la construcció europea, d'aquesta manera es pretenia obrir les activitats al poble que acollia la trobada. Valoració positiva de l'esdeveniment

La valoració de l'organizació, malgrat les adverses condicions meteorològiques, és molt positiva. Es destaca la qualitat de les ponències presentades i els debats que en van sorgir, la possibilitat d'establir complicitats entre col·lectius i persones dels diferents territoris dels Països Catalans. També es remarca el fet que estudiants que no militen ni a l'Alternativa Estel ni a la CEPC hi assistissin, a part de la presència de militants de Revolta Global, organització de l'esquerra rupturista convidada a la trobada. Finalment s'ha expressat l'agraïment per la gran col·laboració de l'Ajuntament de

d'un quart d'hora a Barcelona a la Gran Via al seu pas per Poble Nou i a Sants, i el dia 7 una vintena de persones van aturar el Trambaix al seu pas per Esplugues de Llobregat i van realitzar murals en solidaritat amb en Zigor al laterals dels vagons. En els darrers dies la situació dels presos polítics en vaga de fam no ha millorat, tot i que l'estat de salut dels reclusos és bo donades les circumstàncies. Ara que la vaga de fam fa gairebé un mes que va començar, els presos polítics ja han perdut entre deu i vint quilos i de moment no s'ha complert res del que demanaven. En Zigor, que és l'interlocutor amb el responsables de les institucions penitenciàries, ja s'ha trobat amb el director de la presó d'Albacete que, tot i escoltar les queixes dels presos polítics, va restar callat quan aquests li demanaren que, simplement, complís la legislació penitenciària de l'Estat espanyol.

Per a més informació www.rescat.org

Sallent, l'Assemblea de Joves i l'associació cultural El Carrilet. La banda sonora de la trobada L'aperitiu a la trobada fou el concert de celebració del vuitè aniversari de la discogràfica manresana Propaganda pel Fet. Aquest segell, que ha editat en aquest temps la major part de la producció de música compromesa del país, per l'ocasió portaren a Sallent el basc Fermín Muguruza i els madrilenys Habeas Corpus així com Obrint Pas i Pirats Sound Sistema. L'èxit del concert fou absolut, com mostra el fet que mig miler de persones es quedaren sense entrada. D'altra banda, la trobada d'estudiants ha comptat amb dos concerts que han servit per exposar la diversitat estílistica i geogràfica de la producció musical dels Països Catalans amb les actuacions de Pomada i Afonics el dissabte; i Gertrudis, l'Orquestra Alternativa, La Gossa Sorda, Gadegang i Melting Sound el diumenge.

Ser subscripor de L’ACCENT et permet rebre a casa cada quinze dies la publicació i col·laborar amb el projecte d’informació popular i compromesa amb la realitat dels Països Catalans

BUTLLETA DE SUBSCRIPCIÓ Nom i cognoms: Adreça: Codi postal: Població: Tipus de subscripció: trimestral (9 euros) Domicialiació bancària Nom del titular:

Telèfon: semestral (18 euros) Població:

Entitat Oficina Control Número de compte Us prego que fins a nova ordre carregueu al compte corrent o llibreta indicada el rebut que us presentarà l’Accent en concepte de subscripció. Signatura: Envieu aquesta butlleta per correu a: c. Virtut, 14 baixos 08012 Barcelona o c. Ripalda, 20 baixos esquerra. 46003 València, o bé truqueu al 658.33.39.32.


Economia

Continua l’ofensiva empresarial Àlex Tisminetzky., Barcelona L'onada de tancaments, Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) i retallades socials a les empreses sembla no tenir fi. El 6 d'abril la Conselleria d’Indústria del tripartit a la Generalitat del Principat va aprovar l'ERO parcial que afecta 30 persones a la factoria de Valeo a Olesa de Montserrat, i el mateix dia denegava l'ERO total presentat per Fisipe, els treballadors del qual s'havien concentrat davant la seu de la Conselleria. En els darrers dies, l'estratègia d'amenaces de tancaments i retallades salarials i socials ha tocat de ple el sector automobilístic. L'empresa Seat ha agafat el relleu a Nissan -on es negocia el nou i conflictiu conveni- i la direcció ha declarat que les seves factories de Martorell (Baix Llobregat) i Zona Franca (Barcelonès) tenen un excedent de

Cadena de muntatge de l’empresa Seat

600 treballadors susceptibles de patir un ERO: com a "solució", el grup Volkswagen planteja baixar un 50% l'import dels plusos dels dissabtes, fer una nova bossa d'hores de treball a utilitzar segons la demanda concreta (mesura ja acceptada parcialment pels sindicats l'any passat) i una major "flexibilització" laboral.

Els sindicats s'han negat a negociar sota amenaces el nou conveni col·lectiu i han marcat un calendari de mobilitzacions que inclou cinc dies de vaga entre els mesos d'abril i el juliol: la primera data d'aturades dels 14.000 treballadors de la Seat serà el proper 16 d'abril, convocats per tots els sindicats. A més, la CGT

ha convocat vaga tots els dissabtes d'abril i maig, en què l'empresa volia fer una producció addicional. Les darreres mesures empresarials han generat un fort debat entorn de la resposta sindical a l'anomenat procés de "deslocalització", que està portant molts Comitès d'Empresa a negociar i acceptar tancaments i indemnitzacions econòmiques: el passat 2 d'abril més d'un centenar de representants sindicals es van trobar, convocats pels treballadors de Fisipe, al Prat del Llobregat per coordinar respostes a la comarca del Baix Llobregat, i la Xarxa Solidària contra els Tancaments -que aplega Comitès d'Empresa en conflictecontinua plantejant mobilitzacions. Per tot això hem cregut important donar a conèixer l'experiència i les alternatives que estan plantejant a Funosa de l'Anoia (veure L’Accent nº 30) i reproduir l'entrevista que els ha fet la revista Catalunya. Els treballadors de Funosa s'enfronten al tancament de l'empresa i han portat a terme massives mobilitzacions a la comarca.

Entrevista a Pere Domènech, de la Secció Sindical de CGT de Funosa (l'Anoia)

"Hem plantejat seriosament el tema de l'autogestió"

- Quina és la situació a Funosa i per què vau plantejar la vaga el passat 3 de març? Vam començar a Funosa amb una secció sindical de la CNT, i en aquells moments CCOO eren el sindicat majoritari al Comitè, sortit d'unes eleccions en què tan sols va votar el 33% de la plantilla. Després d'uns anys amb aquest comitè, els afiliats a la CNT ens vam plantejar la necessitat de treballar dins el Comitè d'Empresa i ens

vam presentar, obtenint la majoria absoluta. Vam agafar una empresa on hi havia un 80% de temporalitat i un 20% de contractació fixa i amb el temps les nostres lluites ens han portat a aconseguir que en l'actualitat hi hagi un 18% de temporalitat, uns percentatges totalment contraris als d'aquell moment. També vam aconseguir aturar i tombar dos Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) els anys 2001 i 2003. Arrel d'això, l'empresa va iniciar accions de represàlia contra companys i companyes de la CGT, tan delegats com afiliats. A això cal afegir-hi la externalització que està duent l'empresa i l'entrada d'ETT, que ens ha dut a convocar una vaga per dir prou i per negociar, però l'empresa ha pres l'actitud contrària, responent amb més repressió, més externalització... - Després de la vaga i la manifestació del 3 de març, com està la situació? En aquests moments, la direcció ens ha dit que a principis de mes d'abril tindrem una reunió, però la situació encara està igual que abans

de la vaga, si bé d'alguna manera hi ha hagut una relaxació per part de l'empresa en quan a l'atac que patíem els companys de la CGT. Ara s'estan complint les sentències que teníem favorables i la persecució que patíem ha disminuït bastant. - Quines mobilitzacions esteu preparant en aquests moment? El nostre treball s'està enfocant cap a una vaga indefinida pels mesos de juny o juliol. De totes maneres, si l'empresa canvia d'actitud ens replantejaríem el tema. Però si no canvia, tirarem endavant la vaga amb el convenciment que aconseguirem tirar endavant, perquè la majoria de la plantilla i de la societat està amb nosaltres. - Un dels temes és l'autogestió a la fàbrica. És una idea ferma o tan sols una proposta entre moltes? El debat l'hem tingut de manera forta dins la nostra Secció Sindical. No és una idea deixada anar, sinó que està molt ben plantejada i hi ha una proposta dels nostres afiliats a tirar-la endavant en el cas que l'empresa decideixi tancar o exterioritzar determinades seccions. Sabem que és una cosa difícil, però algú ho

havia de plantejar, i nosaltres ho hem plantejat seriosament. Ara mateix, a la fundició tenim gent molt qualificada : des de manteniment fins a tècnics, gent molt preparada a Funosa que es veu capacitada per dur l'empresa i fer-la funcionar. Entrevista realitzada per Carlus Jové al nº 52 de la publicació Catalunya de la CGT

Per a més informació www.rojoynegro.info

13 d’abril de 2003

Dia internacional de la lluita pagesa

Cartell de les trobades

El propers dies 17 i 18 d'abril la Xarxa Agropecuària de Catalunya ha convocat unes jornades a Balaguer (la Noguera) per analitzar críticament el model "agroalimetari dominant i defensar la cultura pagesa, l'alimentació ciutadana i el comerç just". Sota el lema "Catalunya Lliure de Transgènics", les trobades, que compten amb una zona d'acampada pròpia, s'iniciaran el dia 17 a les 12 del migdia a la plaça Mercadal amb una cercavila informativa; a les 5 de la tarda es farà una xerrada debat "pagesia, alimentació... transgènics?" a la sala d'actes de l'Ajuntament, i a la nit hi haurà un concert per Palestina. El diumenge 18 s'ha convocat una manifestació a les 11.30 del matí amb el lema "transgènics fora!". El 17 d'abril, declarat el dia internacional de la lluita pagesa en record dels 19 militants del Moviment sense Terra (MST) assassinats l'any 1996, serà la data triada per denunciar els problemes comuns dels petits i mitjans productors del planeta. Segons l'Assemblea Pagesa s'està produint "l'anhilació de l'agricultura pagesa amb les seves formes de producció (familiar, cooperativa, autoconsum), la fugida de joves del món rural i la privatització i concentració dels recursos bàsics"; les jornades han posat especial èmfasi en la denúncia i problemàtica dels transgènics, que "imposen la propietat privada i les patents sobre els éssers vius, acaben amb la biodiversitat i afavoreixen els monocultius", a més de ser "un risc potencial per a la salut de les persones i el medi ambient".


13 d’abril de 2004

Internacional

Avui es compleix un any de l'ofensiva ignorat, sent objecte de tortures, sense final de les tropes de la coalició entre assistència lletrada i sense una revisió els EUA i la Gran Bretanya sobre judicial dels càrrecs dels quals se'ls Bagdad, que es va segellar amb un acusa. El propi memoràndum núm.3 bany de sang i metralla encara presemès per l'Autoritat Provisional de la ents a les parets de l'Hotel Palestina, Coalició (CPA) estableix un doble seu de la premsa internacional inderaser que permet que els detinguts per pendent durant tota la guerra. A les membres de les tropes de la coalició onze del matí, després de més de passin fins 90 dies en situació preventimitja hora sense foc creuat, un tanc va abans de passar pel jutge, mentre Abrahams M1 de la 3ª Divisió que en les detencions operades per la d'Infanteria de l'Exèrcit dels Estats Joana Garcia és una periodista catalana que durant dues setmanes del mes d'abril policia iraquiana se'ls deixa sortir lliures Units va llançar un míssil contra el ha visitat Bagdad amb una delegació de familiars i amics de José Couso. Reproduïm en 24 hores, segons estipula el Codi de pis 14 de l'hotel. L'impacte va matar Procediment de la Policia Iraquiana. alguns fragments de la crònica que ha escrit des de l'Iraqner ipso facto a Tares Protsyuk, càmera de Mentre la CPA reconeix que ha detinl'agència Reuters, i va ferir de mort a gut unes 8.500 persones, organitzaJosé Couso, càmera de Tele 5, que va cions com l'Observatori comptabilitmorir hores més tard a l'Hospital Ibn zen en 18.000 els detinguts. L'antiga Nafis. Només 3 hores abans, un avió presó d'Abu Gharib, a Bagdad, temumilitar nord-americà havia llançat da per les atrocitats que es cometien dos míssils contra les seus de les telecontra els detinguts durant el règim de visions àrabs Al Jazeera i Abu Dhabis, Sadam Hussein, s'ha convertit en la matant el periodista Tareg Ayub, Institució Correccional de Bagdad, ferint el seu càmera i deixant 27 perperò no per això és menys detestada sones atrapades entre els enderrocs. per la població. Diverses fonts assegu365 dies més tard, una delegació de ren que les pallisses i tortures són fregermans, amics i companys de José qüents, i s'han recollit diversos testiCouso ha viatjat a Bagdad, encapçalant monis de dones iraquianes que han la Iniciativa José Couso contra els estat assetjades sexualment, fins i tot Crims de Guerra, per retre homenatge s'ha arribat a parlar de violacions. als periodistes assassinats en l'atac al Segons Al Khamas, la CPA respon a Palestine, Al Jazeera i Abu Dhabis TV. aquestes acusacions "dient que no conAhir, Javier Couso es va reunir amb els trasten la informació, quan a les orgadoctors de l'Hospital Ibn Nafis per nitzacions de drets humans no se'ns agrair-los els seus esforços per salvar la permet entrar en les presons, i si publivida del seu germà, i avui se celebrarà quem les nostres informacions les titun acte d'homenatge davant del llen de provocació. El mateix ocorre Palestine en memòria dels més de 15 amb els hospitals, on als doctors se'ls periodistes assassinats durant la guerra i prohibeix parlar sense el permís del l'ocupació de l'Iraq. Mentrestant, a Ministeri de Salut". Forces d’ocupació nordamericanes a Iraq Bagdad es respira un ambient de calma Odissea amb causa tensa que no és aliè als enfrontaments Violació de drets humans La Iniciativa José Couso contra els entre les tropes de la coalició i les milí- L'Ibn Nafis és un hospital especialitzat entrevistar amb la directora, Iman Al Al Khamas explicava que, davant els Crims de Guerra ha rebut fins dijous cies xiites i la resistència en diversos en cirurgia cardiovascular, però la Khamas. Creat el passat mes de juliol, abusos de poder constants per part de passat 1 d'abril les adhesions de centepunts del país. urgència de la situació els obliga a rebre l'Observatori vol fer un treball d'obser- les tropes de la coalició, l'Observatori nars de persones i més de 60 organit"Va venir per explicar la veritat sobre pacients de tot tipus. Amb un equip vació dels efectes de l'ocupació sobre la ha hagut de centrar el seu treball majo- zacions. Els representants de la la guerra" limitat ( 56 especialistes, 106 metges situació dels drets humans, l'economia, ritari en l'àrea de drets humans. Iniciativa van arribar a Bagdad Javier Couso va arribar a l'Ibn Nafis a residents i 109 membres del personal les institucions polítiques i la sobirania "Aquest mateix matí he visitat Daura, dimarts passat 6 d'abril, després d'un les 10 del matí d'ahir entre un núvol de sanitari) han realitzat 3.000 operacions del poble iraquià. Iman Al Khamas una població propera a Bagdad, on els viatge per carretera des de la frontera fotògrafs i en aquestes dues descriu l'actual situació de l'Iraq com soldats van jordana fins la capicàmeres de mitsetmanes, esfor"difícil i perillosa. En aquests moments arrestar dues tal iraquiana durant “365 dies més tard, una “L'exèrcit està usant jans i agències çant-se amb el hi ha enfrontaments en diversos punts persones sense la nit, un trajecte delegació de germans, armament pesat, internacionals. mateix afany que del país: Nasiriya, Bàssora, Estimar, motiu aparent. que va tenir molt amics i companys de bombardejant edificis Tot l'equip de van posar a salvar Karbala, Nayaf, Al Sadr, Adamia, Ar, Els van apallisd ' o d i s s e a , José Couso ha viatjat a doctors que va la vida de José Ramadi, Kirkuk i diversos punts de sar i un d'ells té L'arribada a civils i residencials, Bagdad, encapçalant la participar en Couso. Disposen Bagdad. L'exèrcit està usant armament 3 costelles Bagdad va ser a les atacant a la població Iniciativa José Couso” l'operació de de només 175 llits pesat, bombardejant edificis civils i trencades i 8 del matí i, després per terra i aire” José Couso el 8 per a atendre els residencials, atacant a la població per hematomes la de travessar un d'abril de 2003, 700 pacients que terra i aire. Sabem el nombre de soldats cara", explicaenorme abocador entre ells 3 dones anestesistes, esperava els han arribat en les últimes 24 hores. morts, però no el de civils iraquians. va mostrant les imatges. "A un d'ells el fumejant, es van trobar una ciutat viva el seu germà a la sala d'actes de l'hospi- Expliquen que la situació sanitària a Als hospitals de Faluja la gent mor des- van treure de casa a cops i el van dur a encara que malferida, bullint de gent i tal, on el director va recordar l'episodi L'Iraq està lluny de millorar: "No ha sagnada després dels tirotejos; no hi ha la comissaria. Ell no sabia anglès i ni soroll, on els cartells de les nouvingucom "una ocasió molt trista. Ha passat canviat gens en un any. Ens falta ins- medicines i no hi ha equips. Ahir una tan sols van buscar un traductor. des multinacionals (Toshiba, un any des que vam intentar salvar-li trumental, personal i medicines, i hi ha família va dur al seu fill malalt a l'hos- Després el van deixar al carrer a les 2 Samsung, Osram, Acc, Thomson, vida, però desafortunadament no vam una forta restricció a les importacions pital i els soldats van imposar el toc de del matí, en una de les zones més inse- Hyundai...) conviuen amb els nens poder. Va ser molt dur per a nosaltres, de tot tipus. A més, necessitem un nou queda en pocs minuts, impedint que gures de Bagdad, i va haver de tornar a captaires i els venedors ambulants. A no només per la seva família, sinó per- hospital per atendre tots els pacients l'atenguessin. Els doctors ens han cri- casa a peu i malferit". Aquestes afirma- les portes de les comissaries, enormes què ell venia a explicar la veritat sobre que ens arriben. Estem fent una crida dat demanant socors, i ahir van arribar cions coincideixen amb un informe bidons farcits de ciment i filats d'acer la guerra". de socors, perquè hi ha molts José a escriure a Kofi Annan per demanar-li publicat recentment per Amnistia protegeixen els policies iraquians, visi"Hi ha molts José Couso aquí dintre" Couso aquí dintre." que acabi amb el setge de la ciutat, que Internacional sobre la situació dels blement nerviosos a tota hora. Els Couso es va comprometre a fer ges- Observatori sobre l'Ocupació dura ja 3 dies. Tampoc tenen aigua: drets humans a Bagdad, en el qual l'or- carros lleugers de l'exèrcit nord-ameritions perquè diversos doctors de l'hos- Després de la visita a l'Ibn Nafis, Javier hem rebut una crida de socors d'una ganisme internacional assegura que cà patrullen per Bagdad garantint la pital puguin fer un curs de formació Couso i la resta d'acompanyants de la localitat propera assegurant que duen 3 tenen constància de centenars de fluïdesa del tràfic en una ciutat on la d'infermeria i cardiologia a Espanya Iniciativa van visitar l'Observatori dies amb l'aigua tallada, i els arriba de detencions de ciutadans iraquians conducció caòtica i de risc constitueix amb membres de l'ONG Moviment sobre l'Ocupació a l'Iraq, on es van Faluja". sense motiu, que es troben en parador una tradició: si un cotxe es para més per la Pau, el Desarmament i la del que és habitual, l'encanonen i disLlibertat, que fa mesos va enviar mateparen sense dubtar. I a l'Ibn Nafis, al rial i personal format en cardiologia per Palestine, les petjades de Couso van a assistir operacions en l'hospital. "El deixar un bon record, perquè l'amo problema- explicava el sotsdirector- és conserva la seva fotografia a la paret. la burocràcia i els donants, que no perJosé Couso armat amb la seva càmera, meten que la formació es faci en un testimoniant la guerra a través del altre país. Cal tenir en compte que visor, un any després del final d'una hem estat aïllats durant 15 anys, sense guerra que no ha fet més que comenni tan sols rebre revistes mèdiques". çar.

Bagdad, un any després de Couso


Cultura

La darrera d'en Jordà: de Nens Després de moltes dificultats, Joaquim Jordà aconsegueix estrenar, a Barcelona (cinemes Verdi) i Girona (cinemes Truffaut), una pel·lícula que aborda l'anomenat cas de pederàstia del Raval.

De Nens posa en qüestió el comportament d’uns representants polítics disposats a tot

Si tenim en compte que aquesta pel·lícula es va projectar el passat setembre en el Festival de Donostia, i que no ha estat fins ara que -nomésdues sales de cinema del país l'han acollit, segurament ens podem fer més una idea de les dificultats que han tingut els responsables de la seva exhibició. Aquest fet es pot deure a la seva durada (poc més de tres hores), al fet que bona part siguin fragments del

judici contra els 11 inculpats, o al tema pel qual aquestes persones eren suposadament jutjades: la pederàstia. Tots ells arguments que defensarien que De nens era un treball sense públic. Ara bé, podríem trobar arguments contraris, com ara l'esplèndida rebuda de públic que han tingut darrerament algunes pel·lícules documentals, o la necessitat de part de la societat catalana de tenir més eines

per analitzar un esdeveniment tèrbol de la seva història recent. Ara bé, un cop vista la pel·lícula, totes les elucubracions s'esfumen per deixar lloc al que sembla potser el més versemblant dels arguments: la gran majoria de les sales de cinema del nostre país no tenen la intenció de permetre l'exhibició d'una pel·lícula que critica el comportament, a casa nostra, d'uns representants polítics disposats a tot per tirar endavant els seus projectes, d'uns mitjans de comunicació de masses sense escrúpols a l'hora de criminalitzar els moviments populars, o d'un sistema judicial que té la sentència preparada abans d'iniciar-se el judici. A l'Ateneu del Xino l'Albert Pla (la banda sonora és seva) canta, acompanyat a la guitarra per en Diego Cortés, La nana de l'Antonio. L'Antonio és "un delinqüent, un macarrilla, vell viciós, i un gran borratxo, un element de mala vida". D'aquesta manera entrem, amb duresa i humor, a l'escenari dels esdeveniments que retrata De nens: el barri Xino. Un barri que des que es va anunciar que Barcelona acolliria les olimpíades del 1992 ha vist com s'u-

tilitzaven les mil i una estratègies per tal de netejar-lo i pacificar-lo. Segons la versió que es desprèn de la pel·lícula, aquesta podria ser una de les raons per les quals es va magnificar l'operació contra la pederàstia del 1997. Calia parar els peus a aquelles persones que des de finals dels setanta havien estat participant en diferents organitzacions populars crítiques amb el procés de substitució del barri Xino pel del Raval que implica una expulsió de la població autòctona. Una de les organitzacions que va destacar en l'oposició als nous plans urbanístico-especulatius destinats a esquarterar el barri a base de rambles, va ser la Taula de Canvi, a la qual pertanyia en Xavier Tamarit, principal dels encausats. Aquesta podria ser una explicació al fet que de la desarticulació de la major xarxa de producció i distribució de pornografia infantil de tots els temps a la Península Ibèrica, només l'educador Xavier Tamarit i l'informàtic Jaume Lli en fossin condemnats sense proves gaire concloents. Però aquesta és més una pel·lícula de preguntes que de respostes, i que es va construint a base de retalls de converses de carrer, de judici (sobretot), de recreacions teatrals del grup La Vuelta (sobreres), de debats amb militants d'organitzacions del barri, de cançons de l'Albert Pla, d'observació del treball periodístic. La suma de tots aquests fragments composen una realitat plena de matisos, no pel gust de complicar, sinó perquè els conflictes socials són complexes per naturalesa. Josep Maria Soler

Alacant pel teatre en català Un centenar de persones es van concentrar el 26 de març davant del Teatre Principal d'Alacant en defensa del dret dels alacantins a una oferta teatral en català mínimament significativa. Convocava el Casal Jaume I d'Alacant- ACPV i l'Associació Cívica per la Normalització del Valencià. Joan Sebastià Colomer i Tejada El detonant fou la negativa del director del Teatre Principal a oferir ni una sola representació en català de l'espectacle d'òpera per a infants El superbarber de Sevilla. Aquest espectacle, que és una producció del Gran Teatre del Liceu adreçada a públic escolar, ja ha estat representat en català a València, Castelló, Alcoi, Ontinyent, Bétera i Petrer, tot i que en les dues primeres poblacions es van fer funcions

en català i en castellà alternativament. A Alacant, però, va ser contractat pel director del Teatre Principal, Manuel Sánchez Monllor, únicament en castellà malgrat que s'hi realitzaven diverses representacions i ignorant el fet que una de les escoles que volien incloure aquest espectacle en les seves activitats havia demanat com a mínim una representació en català per als seus alumnes, que estudien en aquesta llengua. La resposta del director ("el valen-

cià no és una opció, no una obligació") va causar indignació en aquells que defensaven els mínims drets lingüístics dels seus alumnes, però també en tots aquells que lluiten pel dret, constantment trepitjat, dels alacantins a viure en la seva pròpia llengua. Cal tenir present que el Teatre Principal es finança fonamentalment amb fons públics. Davant les protestes, el director va argumentar en base a la dificultat de canviar la programació a última hora, una argumentació completa-

ment falsa ja que, com van comentar a la premsa membres de l'equip de producció de la companyia, els intèrprets podien realitzar en tot moment l'espectacle en qualsevol de les dues llengües si se'ls demanava per part de la direcció del teatre. En resposta als fets, Acció Cultural del País Valencià ha demanat al conseller de Cultura de la Generalitat Valenciana la dimissió de Sánchez Monllor com a director del teatre.

13 d’abril de 2004

ressenya

A la venta el segon CD de l’Arran Ara fa poc més d´un any, des de la Vila de Sants, la gent de l’Associació Cultural Arran va publicar el primer volum del recopilatori musical Cultura de Resistència. El proper 23 d´abril (per Sant Jordi no tot han de ser llibres!) sortirà a la venda el segon volum. Els objectius continuen sent els mateixos: d´una banda, difondre el treball de grups compromesos amb les lluites socials i/o la defensa de la llengua i la cultura popular catalana. De l´altre, finançar el Centre de Documentació Arran, on es recull i arxiva la producció de col.lectius i moviments socials. També es repeteix el format (tot i que amb una presentació potser més acurada): un doble CD amb un total de 41 cançons de grups o cantautors, alguns dels quals no fan servir habitualment el català; tal i com podem llegir a la presentació del CD, l´Arran ha "convidat també grups i cantants que no canten habitualment en català. Els de la terra, per animar-los a utilitzar més la nostra llengua, i els provinents de territoris d´altres parles, per a que mostrin la seva solidaritat en forma de cançó". Però, a diferència del primer volum, en aquest segon s´ha donat entrada a molts grups que, tot i no caracteritzar-se per les seves lletres incendiàries ni per un missatge obertament combatiu, es considera que contribueixen a enriquir la cultura popular o que fan arribar el català a estils musicals on fins ara el seu us era minoritari. El resultat és un recopilatori més variat, sense el típic predomini de la tralla i els sons contundents. Hi trobareu punk, hardcore i ska, però també ritmes zíngars, hip hop, pop, rumba o música dance. Les guitarres elèctriques conviuen amb el sac de gemecs, l’acordió diatònic, els sintetitzadors o els samplers. Davant de tanta varietat és difícil (i possiblement injust) destacar unes cançons per damunt de les altres. Però sí que podem destacar la gran quantitat de temes inèdits que hi ha al CD: cançons de Fermín Muguruza, Pirat´s Sound Sistema, Juanito Piquete, Mall, Avalots, Los Draps, Ràbia Positiva, Dusminguet, O Jarbanzo Negro, Malos Vicios, Leur, Safanòria, Txaranga Revoltosa, Plouen Catximbes, Kalash o Vindova. La principal mancança del recopilatori: malauradament no s´ha pogut aconseguir la presència de cap grup de la Catalunya Nord. Serà l´assignatura pendent pel tercer volum del Cultura de Resistència! De moment gaudirem d´aquest segon volum. I de la la festa-presentació del CD, que la gent de l´Arran té prevista pel 24 d’abril a la plaça Osca. Pep Bru. Barcelona


13 d’abril de 2004

Contraportada

Entrevista a en Xavi, redactor de L’Avanç

"Volem que la pedreta que els fa nosa puga créixer fins al punt de fer-los entrebancar-se" Nascut el 1999, L'Avanç és un projecte amb una important trajectòria de construcció d'un mitjà de comunicació alternatiu i en valencià . Després de quatre anys de moltes experiències està en ple procés de reflexió i renovació. Durant aquest temps els 5000 exemplars de la publicació han intentat donar veu a un gran ventall de moviments

socials i han estat present a les mobilitzacions populars. Ara es planteja nous reptes i horitzons per consolidar la informació popular i compromesa, i la seva més gran difusió i arrelament amb la societat. En poc temps el nou projecte de L’Avanç sortirà al carrer amb la voluntat de continuar generant consciència.

Capcelera de la publicació

Sónia Jimenez, València

centrar-nos en una sola perspectiva o tendència. La realitat la consCom i quan neix el projecte trueixen les ments i nosaltres hem comunicatiu de L'Avanç? de reflectir la realitat que la diverA finals del 98, un grup de perso- sitat de ments populars i crítiques nes inicien a València el debat construeixen. sobre les maneres de plantejar una Quina valoració feu del temps alternativa seriosa per a la comuni- que heu estat al carrer? cació independent. Després d'es- Depèn des de quina perspectiva es tudiar les possibilitats i analitzar la mire. Des del punt de vista tècnic situació s'arribà a la decisió de som conscients de les serioses llançar un periòdic. mancances que hem tingut, deriEl projecte neix de la convivència vades en part de les limitacions de diverses persones amb diferents implícites en el sistema de funciotendències ideològiques i diversos nament voluntarista en el que ens orígens ací a València. Aquesta hem basat. Ara bé, des del punt de base personal és una bona mostra vista de la incidència i de la tasca de la diversitat informativa que pretén reflectenim la idea tir el periòdic, i d'haver con“A finals del 98, un que intentem que de grup de persones inicien tribuït ens caracteritze. m a n e r a a València el debat Va sorgir de la important a sobre les maneres de necessitat d'artiplantejar una alternativa la construcció cular un mitjà d'alternatives seriosa per a la rigorós, indecreïbles, a la comunicació pendent i fruit de cobertura independent” la realitat social d'esdevenien la que les clasments protases populars es troben. Ara bé, gonitzats pels "sense veu" i d'haver amb una clara perspectiva de rei- significat alguna cosa, ni que siga vindicació i recuperació de la cul- una pedreta a la sabata, per aquells tura pròpia del territori en què qui disposen de tots els altaveus radica. per manipular-nos. En aquest senAmb quin objectiu? tit hi ha molta satisfacció. Però no Evidentment el de la informació ens conformem, volem que la lliure. És senzill. Ara bé, aquesta pedreta que els fa nosa puga créisenzillesa amaga un repte titànic xer fins al punt de fer-los entremolt complex i per això molt difí- bancar-se. cil en el context en què ens tro- Des d'estiu de l'any passat heu fet bem. Informació lliure significa una parada en l'edició escrita. dir la veritat, en tota la seua crue- Quin ha estat el motiu del tancasa, i amb tots els riscos que això ment? comporta, sobretot en un món en A nivell operatiu les coses no anaquè la mentida és una de les armes ven com haurien d'anar. La base més potents que usa el poder per voluntarista del projecte ens limicréixer o perpetuar-se. tava molt i calia fer una aturada A més a més, aquesta recerca de la per replantejar-nos certs vicis. En informació lliure ens obliga a no això estem. I anem d'allò més bé.

Hem canviat el funcionament Com es financia un projecte com orgànic, hem contractat personal, L'Avanç? hem recollit capital... i ja de passa- Fins ara el finançament era una da estem redissenyant la maqueta, mica caòtic, en certa forma per l'estil, les seccions... Està sent un aquesta raó estem canviant el funtreball molt important i arriscat cionament orgànic. Com a qualseperò sabem que tenim la força de vol mitjà es vivia de la venda i de la les idees i la multitud de persones publicitat. Es mantenia més mal que ens llegeixen a la web, o ens que bé però anava editant-se. llegien abans. Sense oblidar tots els Ningú no cobrava per res i al final col·lectius que ens donen suport. ens costava diners de la nostra butNo obstant, durant tot aquest xaca, perquè és molt difícil gestiotemps heu mantingut actualitzada nar un projecte d'aquesta envergai en funcionament l'edició elec- dura sense una gestió professional. trònica del periòdic, cosa que ha Això és el que ara tenim, i per això servit per mantenir el lligam amb creiem que la nova etapa ens anirà les lectores. Quina és la vostra molt millor. experiència Quines diferènrespecte a la cies trobarem utilització de entre el periò“tenim la idea d'haver les noves tecdic que coneixícontribuït a la nologies? em i el que està construcció Molt satisfaca punt d'eixir? d'alternatives creïbles, a tòria, de fet Professionalitat, la cobertura fins i tot t'he una millor d'esdeveniments de confessar maqueta, una protagonitzats pels que ens ha sorlínia de disseny "sense veu" près. Estem molt atractiva, aconseguint continguts mantenir certa molts més confidelitat de lectors que sense l'edi- crets i fàcils de llegir, més tractació de paper hauríem perdut. Ens ment de comarques. A nivell de està permetent fer una pausa sense distribució, estarem als quioscos que públicament semble que hem de les comarques del nord del País desaparegut, cosa a la que malau- Valencià i a les centrals. radament estem tan habituats en el Per a quan serà la tornada al nostre entorn. I més encara; els carrer? pics de lectures que estem tenint En teoria a finals del més de maig han arribat a més de 2.500 en un ja hauríem d'haver eixit, però semsol dia, i ens mantenen en mitjanes pre poden sorgir problemes d'últide 350-500. Això ens dóna certa ma hora. Anem sobre segur i sense repercussió i pes, sobretot al País massa presses. No volem arriscarValencià, on es podria dir que som nos i quan sortim serà definitivareferent de la informació lliure per ment. internet. Al Principat, evidentment hi ha molta més oferta, però Per a més informació si es cerca informació alternativa del sud, doncs a l'avanc.com es www.lavanc.com troba.

agenda ABRIL Dijous 15 Barcelona (Barcelonès) Concentració contra el desallotjament del Monstru. 8h, c.Banyoles, 5. Divendres 16 Sant Cugat (Vallès Occidental) I Jornades socioculturals Concert amb Lluís Llach i Feliu Ventura. 21:30h. Organitza: Casal Popular "La Guitza" Calella (Maresme). Jornades Independentistes . L'esquerra independentista davant la Constitució Europea. 20h, Museu Arxiu. Organitza: PSAN Barcelona (Barcelonès) Marxa en solidaritat amb en Zigor, en vaga de fam. 22.30 Plaça Diamant. Organitza: Rescat Dissabte 17 Barcelona (Barcelonès) Jornada contra la precarietat. Dinar, xerrades i concert. 12h, Plaça d'Osca. Organitza: Endavant. Barcelona (Barcelonès) Jornada contra l'especulació. 18:30h, davant antic Molino. Organitza: Maulets. Diumenge 18 Barcelona (Barcelonès). Jornada contra el túnel de Bracons, 12h, Parc de la Ciutadella. Organitza: Salvem les Valls. Dimarts 20 Sant Cugat (Vallès Occidental) Homenatge a Ovidi Montllor amb I. Clara Simó i N. Cadenes. 20h, Beebob. Organitza: Casal Popular la Guitza. Barcelona (Barcelonès). Xerrada "Qui perd els orígens perd la identitat" amb Emili Baix i Maria Conca. 18h, Aula Magna de UB. Organitza: CEPC. Dimecres 21 Barcelona (Barcelonès). Acte: “Noves i velles agressions a la llengua”, amb Tomeu Martí i Pepa Ferrer. 20h, la Torna. Organitza: Endavant. Divendres 23. Diada de Sant Jordi Barcelona (Barcelonès). Manifestació en defensa de la llengua. 19h, Plaça Universitat. Convoca: CAL i altres. Dissabte 24 Xàtiva (la Costera). Manifestació. 12h, plaça d'Espanya. Convoca: Maulets i Endavant. València (Horta) Cercavila independentista pel Barri del Carme. 12h, Torres de Serrants. Organitza: Endavant València (Horta). Dinar de L'Accent. 14h, Racó de la Corbella. València (Horta). Manifestació diada nacional. 18h, Sant Agustí. Barcelona (Barcelonès) III Trobada contra l'especulació i en defensa del territori. 10h, pça St Bernat Calvó. Organitza: Coordinadora contra el 22@. Barcelona (Barcelonès) Presentació del CD de l’Arran. 18h, pça Osca. Diumenge 25. Diada del País Valencià El Pinós (Vinalopó Mitjà). XIX Trobada d'Escoles en Valencià. Tot el dia. Alcàntera de Xúquer (la Ribera). XIX Trobada d'Escoles en Valencià. Tot el dia. Onda (la Plana Alta). XIX Trobada d'Escoles en Valencià. Tot el dia.

Envia les convocatòries a accent@correucatala.com

L’ACCENT [`] és una publicació quinzenal d’àmbit nacional dels Països Catalans. Número 31. Tirada: 5.000 exemplars Número de dipòsit legal: L-1014-02. La responsabilitat dels articles d’opinió recau exclusivament en els seus autors. Redacció Valencia: c. de Ripalta, 20, baixos, València 46003. Redacció Barcelona: c. de Virtut, 14, baixos. 08012 Barcelona. Adreça electrònica accent@correucatala.com. Telèfons de contacte: Subscripcions: 658 33 39 32. Distribució: 615 54 47 15. Publicitat: 616 07 33 28. Consell de Redacció: Coordinació: Laia Altarriba, Andreu Ginés i Àlex Tisminetzky. Països Catalans: Laia Altarriba, Martí Cirici, Jordi Garrigós, Andreu Ginés, Àlvar Kuehn, Andreu Perelló, Maria Oliver, Aure Silvestre, Júlia Taurinyà, Joan Teran, Arnau Urgell. Economia: Rafa Escobar, Àlex Tisminetzky. Internacional: Juanjo Garcia, Sónia Jiménez Villanueva, Antoni Trobat. Cultura: Joan Sebastià Colomer, Josep Maria Soler, Feliu Ventura. Correcció: Mercè Mauri. Edició gràfica: Àlex Tisminetzky. Arxiu: Marc Garcia. Secció Gràfica: Oriol Clavera, Mireia Comas, Oriol Diez. Distribució : Eva Capdevila i Albert Roig. Han col·laborat en aquest número: Arquitectes Sense Fronteres, Publicació Catalunya-CGT.

Accents 2004  

Els presos polítics d'Albacete no aturen la seva vaga de fam Cada cop són més les personalitats que es desmarquen de la iniciativa i col·lec...

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you